En el seu viatge inaugural per l'Atlàntic, el 10 d'abril de 1912 surt del port de Southampton, Anglaterra, amb destí Nova York, el més gran i luxós creuer en aquell moment. De les set cobertes del vaixell, els passatgers de primera classe ocupen les quatre primeres; els de segona classe, la cinquena i la sisena, i la setena va destinada als de tercera classe. Molts dels passatgers de tercera classe es trobaven decidits a iniciar una vida millor en un nou país, duent solament bitllet d'anada. Quatre dies després d'iniciar el viatge, el 14 d'abril de 1912, la proa del Titanic impacta amb un iceberg i comença la tragèdia...

Si estàs llegint això, jo ja estaré mort. Em dic A. P. i vaig néixer en un poble miner dels Estats Units d'Amèrica. Des que vaig baixar a la mina de carbó, als 18 anys, on em guanyava la vida, que estic afiliat al Partit Socialista. Als 22 acabats de fer, quan estava a punt de casar-me amb la Melani, que portava un fill meu al ventre, ens va arribar la notícia que es formava el Batalló Lincoln de voluntaris per anar a Espanya a lluitar contra el feixisme. No vaig dubtar-ho ni un minut. La Melani també estava afiliada com jo al partit i ella em va animar a venir a Espanya. Només ella sabia el meu secret i, abans de marxar, em va dir que m'esperaria i que al fill que tindríem li posaria el nom de Richard, per son pare, que havia mort feia poc temps a la mina. I arribat a aquest punt, ja saps per a qui són tots aquests dibuixos que he fet entre el llapis i el fusell.

A punt de complir-se el centenari de la seva estrena, El cuirassat Potemkin continua sent considerada, pel seu tema, objectiu polític, i per la seva forma narrativa, obra mestra i pel.lícula revolucionària de culte per la major part dels grans directors de la història del cinema. Dedicada al vintè aniversari de la Primera Revolució Russa i basada en fets reals ocorreguts l'any 1905, Serguei Eisenstein, director del film, utilitzant un llenguatge i un muntatge cinematogràfic innovador, ens narra com la tripulació del Potemkin, cansada del maltractament al qual està sotmesa pels seus comandaments, inicia una rebel.lió que durà els amotinats a ancorar el vaixell al port d'Odessa. Cada fotograma d'aquesta gran obra transmet i ens fa partícips de la por, el dolor i el sofriment de tot un poble davant la crueltat i l'opressió del seu estat.