.
187
T
E
A
T
R
E
N
A
C
I
O
N
A
L
D
E
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
ISBN: 978-84-947015-7-3
Francesc Meseguer
BODY SUSHI
Francesc Meseguer
BODY SUSHI
Body sushi. A grans trets, no m’agrada el teatre. A grans trets,
no m’agrada llegir teatre. Ni m’agrada escriure teatre, ni
m’agraden les converses sobre teatre, ni les converses en ge-
neral, ni els arguments en general, ni m’agrada explicar-me,
ni m’agrada massa estar escrivint això. M’estimaria més estar
fent una altra cosa: seguir l’olor de la mel a la muntanya, tenir
els peus a l’aigua d’un riu, mossegar una orella. Aleshores, vo-
lia escriure contra el teatre, contra l’exhibicionisme, contra el
voyeurisme, el sentimentalisme, contra l’estructura que el sos-
té, etcètera. I volia, sobretot, fracassar: vull dir: escriure contra
la pròpia escriptura, contra el llenguatge, contra la raó, contra
la pretensió d’entendre el món, perquè en el fons és la preten-
sió de trobar-li causes, fi nalitats i, fi nalment, creure que se’l
pot controlar, posseir o destruir. Aleshores, volia escriure des
del fàstic. Volia escriure des del fàstic perquè només les obres
que admeten el fàstic de tot plegat no em fan fàstic, sinó que
em semblen honestes i, per tant, interessants. Dit d’una altra
manera: volia fer una obra honesta, i l’única manera que he
trobat de ser honest, avui, no és maquillant el fàstic, com qui
maquilla un polític, sinó mostrant-lo tal qual és. Tanmateix, vo-
lia fracassar, dic, i he fracassat en l’intent. Potser és inevitable.
Tampoc té gaire importància. De tot plegat (el fàstic, el teatre,
la mel, l’orella, la poca importància), potser, parla Body sushi.
Francesc Meseguer (Barcelona, 1976). Com a autor teatral, ha
guanyat el Premi Les Talúries amb l'obra La Reproducció de les
Balenes i el Premi Born de Teatre amb el monòleg Lear.
.
BODY SUSHI
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot
ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, tret de l’excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a l’editor
o a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer
còpies digitals d’algun fragment d’aquesta obra.
Edita: Arola Editors
1a edició:
© del text: Francesc Meseguer
Disseny gràfic: Arola Editors
Disseny portada: Antoni Torrell
Foto de portada: Francesc Meseguer
Impressió: Gràfiques Arrels
ISBN:
Dipòsit legal:
Polígon Francolí, Parcel·la 3
43006 Tarragona
Tel.: 977 553 707
Fax: 902 877 365
arola@arolaeditors.com
arolaeditors.com
Col·lecció Textos a Part
BODY SUSHI
Francesc Meseguer
EQUIP ARTÍSTIC
Direcció Tanya Beyeler
Escenografia i vestuari Blanca Añón
Il·luminació Bernat Jansà
So Adolfo García
Producció
Teatre Nacional de Catalunya
Teatre Nacional de Catalunya
Temporada 2016-2017
Direcció artística de Xavier Albertí
Patrocinador del TNC: Fundació Damm
REPARTIMENT
Body sushi es va estrenar a la Sala Tallers del Teatre
Nacional de Catalunya el 31 de maig de 2017 amb el
repartiment següent:
Mònica Almirall
Melcior Casals
.
PERSONATGES
Sònia
albert
- 11 -
I
Sònia
Tot el que jo dic està buit
Tot el que jo explico és resultat de la impaciència
Tot el que jo soc és una antologia dels millors
moments
He oblidat tot el que en algun moment em sembla-
va important
Ho he abandonat tot
he estat abandonada per tot
i no he après res
Quan parlo massa vull que us moriu tots
Comencem
- 13 -
II
albert
- 15 -
III
Sònia
Quan es convencin que els actors no necessitem
tanta concentració com diuen
perquè no oferim cap experiència que requereixi
realment tanta concentració com diuen
Quan es convencin que el públic no necessita tanta
concentració com diuen
perquè no processa cap experiència que requereixi
realment tanta concentració com diuen
vendran crispetes als teatres
Dic: un dia vendran crispetes als teatres
Crispetes blanques
amb sal
pels drames i tragèdies
crispetes de colors
ensucrades
per les comèdies
- 16 -
Èdip: crispetes blanques
Romeu i Julieta: crispetes blanques
El malalt imaginari: crispetes de colors
Fa temps jo actriu tenia por escènica
Fa temps jo actriu tenia por escènica
perquè fa temps jo actriu
quan assajava Antígona Els Menecmes El que fos
pensava que Antígona Els Menecmes El que putes
fos que estava assajant era important
i pensava que el silenci del públic el dia de l’estrena
seria important
i pensava que els aplaudiments del públic el dia de
l’estrena serien importants
i pensava que les crítiques dels crítics el dia de l’estrena
serien importants
i pensava que l’opinió del director el dia de l’estrena
seria important
i pensava que la meva opinió sobre el meu propi
treball
i sobre l’opinió del director
i la dels crítics
i la del públic
i tot plegat
seria l’hòstia d’important
Per això fa temps jo actriu
- 17 -
quan assajava aquella Antígona Els Menecmes El
que fos
tenia por escènica
De fet no
De fet és mentida
De fet jo no tenia por escènica
tot i que jo pensava que tenia l’hòstia de por
escènica
Perquè una nit
una nit en què jo estava tant li fot
una nit dic se’m va fer molt clar
meridianament clar
que tot allò que jo anomenava por escènica
no era ni de collons por escènica
no era ni de puta merda por escènica
No tenia por escènica jo
perquè tot allò que jo anomenava por escènica
senzillament vaig veure molt clar
aquella nit
que senzillament no era por
perquè por era una altra cosa
És a dir que senzillament allò que jo anomenava por
escènica no era por
perquè de fet
- 18 -
aquella nit
se’m va fer molt clar
meridianament clar
que molt poques coses produeixen realment por
perquè molt poques coses produeixen realment res
Aleshores ara dic:
aquella por escènica que jo actriu
tenia quan assajava Antígona Els Menecmes bla bla
bla
no era por escènica
no era ni de collons era por escènica
sinó simplement nervis
nervis trivials
com trivials són gairebé totes les experiències
en què no experimentem realment res
fins al punt que no hauríem d’anomenar-les real-
ment experiències
sinó simplement anècdotes
passatemps
per més que les magnifiquem anomenant-les por
escènica
aventura collonuda
acudit de l’hòstia
o terror brutal acompanyat de crispetes
- 19 -
Per això al principi he dit tot allò de les crispetes
Perquè no tenim mai por
Perquè no fem mai por
Ergo dic:
mengem crispetes
crispetes blanques
amb sal
pels drames i tragèdies
crispetes de colors
ensucrades
per les comèdies
Èdip: crispetes blanques
Romeu i Julieta: crispetes blanques
El malalt imaginari: crispetes de colors
i a la merda
Jo menjava crispetes amb mel
al cine
i veia Los bicivoladores
Loca academia de policia
o Jesucrist Superstar
i tan feliç
No n’he vist mai més
de crispetes amb mel
Suposo que ja no les fan
- 20 -
Massa colesterol
Tampoc no les he buscat
Finalment
Finalment el dia de l’estrena d’aquella
Antígona Menecmes o El que fos que havia estat
assajant
amb tota aquella falsa por escènica
Finalment dic
el dia de l’estrena
no vaig sortir a interpretar res
No vaig sortir a interpretar res
perquè simplement no vaig sortir
i al meu voltant només hi va haver llum
teló
i caos
Tothom va dir que havia tingut por escènica
però ni tan sols vaig tenir nervis
- 21 -
IV
albert
Sònia en quines condicions menjaries carn
humana?
Vull dir per pròpia voluntat
Et menjaries algú del públic?
Sònia
No
albert
Per què
Sònia
No els conec
No vull que siguin dins meu
albert
Et menjaries els teus pares?
Sònia
Sí
- 22 -
albert
Els teus pares estan vius?
Sònia
No
albert
Te’ls vas menjar?
Sònia
No
albert
Per què?
Sònia
No ho vaig pensar
albert
Te’ls menjaries ara?
Sònia
Sí
albert
A mi te’m menjaries?
Sònia
Viu?
albert
O mort
- 23 -
Sònia
Mort sí
albert
Viu no?
Sònia
Viu també
albert
Creus que et deixaria?
Sònia
Sí
albert
Com em cuinaries?
Sònia
Això no ho sé pensar
albert
Faries algun tipus de ball ritual?
Sònia
No seria un ball
albert
Amb música?
Sònia
No seria música
- 24 -
albert
Portaries algun vestit especial?
Sònia
No
albert
Prendries drogues?
Sònia
No
albert
Aniries maquillada?
Sònia
Em buidaria galledes plenes de sorra damunt el cap
Em rentaria amb herbes qualssevol
albert
Hi hauria violència?
Sònia
No seria violència
albert
Hi hauria sexe?
Sònia
No
albert
Pensaries en mi mentre te’m menges?
- 25 -
Sònia
Menjar
pensar
seria el mateix
albert
T’ho imagines bonic?
Sònia
Bonic
Terrible
albert
Ho desitges?
Sònia
No
albert
T’estimaries més no menjar-te’m?
Sònia
M’estimaria més que no ho volguessis
albert
A tu se’t menjarà algú?
Sònia
No ho sé
albert
Ho desitges?
- 26 -
Sònia
M’és igual
- 27 -
V
Sònia
Aplaudir-ho tot
Assistir a una conferència
i aplaudir
Assistir a un concert
i aplaudir
Assistir a un debat
i aplaudir
Assistir a un programa de la tele
i aplaudir
Assistir a un programa de la ràdio
i aplaudir
Aixecar-se en qualsevol moment
i cridar sí senyor
Assistir a un funeral
i aplaudir
Demanar als altres que
- 28 -
per favor
aplaudiu
que el tio està mort
Assistir al teatre
i aplaudir
Aplaudir el guaperes
uh que soc actor que tinc una cosa a dins que
aplaudir-lo
Aplaudir el monòleg
Aplaudir les llàgrimes
Aplaudir els sanglots
Aplaudir els morreos
Aplaudir sobretot aplaudir el final d’aquesta obra
quan dic allò de la Terra podrida amb no sé què
hòsties floreix
i em quedo tan ample
Aplaudir
Aplaudir i justificar-se
que m’emociono
que tinc una catarsi
ah vale vale
Vale
Aplaudir
Colar-se en una boda
i aplaudir
- 29 -
Aplaudir els pètals
aplaudir l’arròs
aplaudir les culleres
aplaudir el que se besen que se besen
Aplaudir a la cara de la gent
aplaudir a la papada de la gent
Marxar aplaudint
Entrar on sigui
i aplaudir el no passar
el no fumar
el no tocar
i aplaudir la fregona
aplaudir el pot de lleixiu
l’escarabat que marxa
els vigilants que vénen
els gerents que parlen
un bigoti
un calb
un guenyo
Aplaudir
Aplaudir
Aplaudir els núvols
aplaudir les façanes
aplaudir els grafitis
que te follen
- 30 -
os hemos destrozado el sistema sanitario
capullos
habéis visto mis tetas?
I aplaudir un vianant
cinc vianants
set vianants
Aplaudir
Aplaudir un timbre
aplaudir un xiclet
aplaudir una xapa
un bastonet d’orella
una llauna
una sauna
un prostíbul
un vestíbul
una baba
un moc
un gra
unes dents
un escuradents
un bolso
un dit
un anunci
un nyu allà a l’anunci
i aplaudir un bri d’herba
- 31 -
i una caca de gos ben feta
i una fulla
una peixera
un cofre del tresor
de plàstic
i aplaudir un semàfor
un desaigüe
un pollastre a l’ast
que gira
i aplaudir una croqueta envasada
i unes mans
netes
que ho posen tot bé
i aplaudir una senyora que entra
un senyor que surt
i un aparador allà
aquí
abandonat
brut
fosc
i el meu reflex al seu davant
aplaudint el soroll de les motos que em passen per
la dreta
el soroll dels autobusos que em passen per
l’esquerra
- 32 -
el soroll dels vianants que em passen pel darrere
el soroll d’una màquina de la neteja que em passa
ben arran
i el bassal de sabó que m’ha deixat als peus
les meves mans al bassal de sabó
aplaudint les bombolles que hi fan
la mosca que hi flota
morta
aplaudida
ja estic
- 33 -
VI
albert
És collonut tenir un Mercadona a sota de casa
No ens coneixem
tu ja hi eres
jo acabo d’arribar
estem esperant l’ascensor
Dius
és collonut tenir un Mercadona a sota de casa
Sense girar-te dius
és collonut tenir un Mercadona a sota de casa
Sònia
És collonut tenir un Mercadona a sota de casa
albert
Prima cabell curt
Dius
d’esquena a mi dius
els dies que arribo tard
- 34 -
trobo aquest camió
Sònia
Els dies que arribo tard
trobo aquest camió
albert
Dius
Els dies que arribo tard
ja de nit
trobo aquest camió aparcat davant el Mercadona
Sònia
Els dies que arribo tard
ja de nit
trobo aquest camió aparcat davant el Mercadona
amb el remolc obert
i el muntacàrregues
que li surt de dins
albert
Dius
li surt de dins
carregat
va cap al Mercadona
i torna a entrar
buit cap a dins el camió
- 35 -
Sònia
I torna a entrar
buit
cap a dins el camió
I surt carregat
un altre cop
fins al Mercadona
i torna buit cap a dins el camió
albert
Dius
no he vist mai arribar el camió
Dius
no he vist mai marxar el camió
Sònia
Tampoc no he vist mai
l’operari del muntacàrregues
fora del seu muntacàrregues
albert
Arriba l’ascensor obro la porta entres entro
Al fons segueixes d’esquena a mi
Dius
demà
allà dins
tot tornarà a ser exactament igual que avui
- 36 -
Sònia
La mateixa quantitat de brics de llet
en el mateix lloc
sota la mateixa llum
La mateixa quantitat de pizzes
del mateix tipus
pel mateix ordre
La mateixa quantitat de paper de wàter
La mateixa quantitat de llaunes de cervesa
albert
Creuem la primera planta
Em recolzo a la paret
i et miro
Dius
aleshores
Sònia
Aleshores agafo qualsevol bric de llet
qualsevol caixa de pizza
qualsevol paquet de paper de wàter
qualsevol llauna de cervesa
pujo a casa
i ho deixo tot
llet
pizza
- 37 -
paper de wàter
cervesa
al marbre de la cuina
o a la taula
o per terra
albert
I m’assec al sofà
o a la taula
o per terra
dius
quan l’ascensor passa la segona planta
Sònia
Llavors m’assec al sofà
o a la taula
o per terra
i sento que crides
hòstia puta
Crides
hòstia puta
com si estiguessis sol al món
Crides
hòstia puta
i el crit puja per les parets
i s’amplifica a cada habitació de casa meva
- 38 -
albert
Al matí
dius quan passem la tercera planta
Sònia
Al matí
et sento pixar
com si pixessis a casa meva
i et sento tirar la cadena com si tiressis la cadena a
casa meva
i et sento dutxar
com si et dutxessis a casa meva
albert
Les parets
dius
vibren amb els crits
els pixats
les cadenes
les dutxes
Sònia
Les parets vibren amb els crits
els pixats
les cadenes
les dutxes
i els sorolls del pis de baix
es confonen amb els sorolls del pis de dalt
- 39 -
albert
Dius
quan hi ha futbol
Sònia
Quan hi ha futbol
sento els teus crits
com vas cridar ahir
que hi havia futbol
com crides sempre
que arribo del Mercadona
carregada de llet
pizza
paper de wàter
cervesa
i m’assec al sofà
a la taula
o per terra
albert
Cinquena planta
Seguim pujant
Sònia
A vegades
sento que ve un amic a casa teva
que ressona
i és com si vingués a casa meva
- 40 -
i miréssim el futbol junts
i aleshores tu i el teu amic crideu
com si estiguéssiu sols al món
cada cop que hi ha futbol i us emocioneu
albert
Dius
fa temps vaig fer obres al meu pis
Sònia
I els paletes van destrossar la meva paret a cops de
martell
Aquella vegada no vas cridar
hòstia puta
sinó que vas cridar
em cago en tot l’univers collons
perquè devies sentir els meus paletes
com si fossin a casa teva
i fossin els teus paletes
i tiressin les teves parets
i t’aparegués tot l’univers allà mateix davant teu
albert
Setena planta baixo
Encara dius
no sabia quina cara tenies
hi ha molts pisos
i amb prou feines surto de casa
- 41 -
si no és per anar al Mercadona
i amb prou feines veig mai a ningú
si no és per anar al Mercadona
dius
Les portes de l’ascensor es tanquen
Marxes
Sònia
Finalment
m’aixeco
del sofà
de la taula
o de terra
i guardo els brics de llet
la caixa de pizza
el paper de wàter
les llaunes de cervesa
al mateix lloc de sempre
sota la mateixa llum
en el mateix ordre de sempre
encenc la tele
poso el futbol
i crido
- 43 -
VII
Sònia
Albert
ahir vas follar com mai
El teu cos es va electrificar
i els teus ditets Albert
tremolaven com cuques
Vas ser llengua
genolls
ungles
dents
Et vas desbocar
Albert
I amb cada espasme
i cada múscul
del teu cos
vas rebentar el meu cos
Però en veritat
- 44 -
Albert
el teu desig era de morir
Altres dies més tranquils
quan surts a fer un volt
i arribes a la platja
sense pensar ben bé en res
i mires el mar
i et ve el gest de tornar a fumar
o de buscar les claus
o mirar l’hora
i deixes el gest a mitges
recordant que ja no fumes
ni necessites les claus
ni t’interessa l’hora
i camines una estona més
fins que t’atura qualsevol semàfor
qualsevol arbre
qualsevol cotxe
i no se t’acut
cap a on més pots caminar
o si tornar enrere
o seure allà mateix
al costat del semàfor
l’arbre
el cotxe
- 45 -
També aquests dies Albert
en veritat
el desig és de morir
I altres dies
en què mandreges per casa
i decideixes obrir
per tu sol
un bon vi
i et poses Miles Davis
o una suite de Bach
i t’asseus al sofà
o a la taula
o per terra
i et mires distretament les mans
la pell de les ungles
els pèls del braç
i olores el vi
i penses que
collons
no està pas tot tan malament
i que és bo aquest vi
i que sona bé aquest disc
i coses d’aquestes
Albert
- 46 -
en veritat
el desig és de morir
Fins i tot els dies que et lleves ple d’energia
a tope Albert
i et poses a ordenar la casa
Dius faré fengshui
Faré fengshui
i llençaré els llibres xungos
les sabates gastades
els pantalons estripats
I llences apunts
discos
cartes
pel·lícules
làmpades
coberts
testos
Perquè dius anem a simplificar
Dius anem a treure’ns de sobre tota aquesta merda
d’una vegada
Dius seré jo mateix dius
i que la meva vida sigui més simple
més clara o coses així dius
També aquests dies
- 47 -
Albert
en veritat
el desig és de morir
I els dies feliços
ja saps
quan expliques acudits tontos
i balles a la cuina
i et riuen les gràcies
i et ve molt molt de gust
sortir en bici
conèixer gent nova
enamorar-te als concerts
follar als banys
i anar corrent a veure sortir el sol al mar
i encara vols més
molt més
perquè tot
Albert
et queda curt
i una mica t’adones que el teu cos et dona poc
i el teu parlar mai no ho expressa tot
i els teus gestos són petits
fins i tot ridículs
fins i tot llunyans
un pèl equivocats
- 48 -
un pèl tristos
En veritat
Albert
el desig és de morir
Perquè Albert sempre
fins i tot
quan agafes el telèfon
o guardes l’abric
o quan llegeixes com preparar un còctel qualsevol
o et compres un jersei
dos jerseis
uns pantalons
unes ulleres de sol
O quan llegeixes Pavese
Perucho
Genet
O et baixes totes les pelis de Kurosawa
de Dziga Vèrtov
de Billy Wilder
amb autèntiques ganes de disfrutar-les
perquè són l’hòstia Albert
et dius
O quan llegeixes el diari
i et cagues en els bancs
i en els polítics
- 49 -
i en la premsa
i els seus becaris
perquè no hi ha res més estúpid que un obrer de
dretes
crides
imbècils
i aixeques els braços
i t’emprenyes
i em vens a veure
i t’embarbusses
i estàs moníssim
Albert
fent compulsivament el que sigui
En veritat
el desig sempre
és de morir
Perquè el teu cos
Albert
perquè els teus òrgans calentons
els teus músculs amarats de sang
la teva llengua xopa
el teu penis urgent
la teva vida sencera
amb les seves secrecions
les seves fermentacions
- 50 -
les seves convulsions
i el seu excés d’energia
el seu vertigen
i el seu desig visceral d’arriscar-se d’exposar-se de
transgredir de profanar de ser completament lliure
i amb el seu desig incontrolable d’erotitzar de pecar
d’envilir d’espatllar d’arruïnar de perdre Albert
i el seu desig de dominar de desordenar d’alterar
d’animalitzar-se de marejar-se i sacrificar-se
i la seva esperança de continuïtat d’unitat i d’estimar
al límit Albert
d’entregar-se a tot d’anul·lar-se en tot de desaparèi-
xer en tot
dic
en veritat
Albert
el teu desig últim
el teu impuls vital des que vas néixer i per sempre
és un desig
frustrat
per morir
- 51 -
VIII
albert
Aquest és el pis de la Sònia
Aquesta és la vista que es veu des del pis de la
Sònia
altres blocs de pisos
Un sofà
unes sabates
una tovallola
Aquesta és la Sònia
asseguda al llit
El seu peu
Una piga
Sònia
Estic tornant a dormir poc
A les nits em desperto
encenc el llum de taula
em despullo
- 52 -
agafo el bolígraf
i et dibuixo a sobre de les meves cames
les teves cuixes a sobre de les meves cuixes
M’imagino que et miro als ulls
i apropo el meu cervell
al tros d’aire on hi hauria el teu cervell
albert
Aquesta és la Sònia escrivint cama damunt la seva
cama
Aquí ha escrit peu damunt la pell del seu peu
Aquí diu mà
dit u
dit dos
aquí està escrivint genoll
cony
ventre
de fet va posar ventre buit
aquí es veu millor
ventre buit
Sònia
Llavors em dibuixo el fetge damunt el fetge
dibuixo l’estómac damunt l’estómac
els intestins creuant-me la panxa
dibuixo els pulmons
dibuixo el cor
- 53 -
malament
com puc
Després ho uneixo tot amb línies
i vaig al bany
i intento vomitar
albert
La Sònia de lluny
Aquí de més a prop
des de l’altre costat
Aquí en el moment en què tira la cadena
Sònia
Una nit
em descobreixo repetint-me un argument
per tercera vegada
com si hagués arribat a una conclusió
Llavors
m’estic una estona sense respirar
la llengua contra el paladar
el nas xuclat endins
el cervell xuclat endins
fins que l’argument s’asseca
estèril
i la ment es cansa
Perquè penso: no he d’entendre res
no he d’arribar a cap conclusió
- 54 -
m’estic prenent el pèl a mi mateixa
he de fracassar sempre
albert
Aquest és el moneder de la Sònia
La clau de l’aigua
La clau del gas
Un endoll qualsevol
Una rajola
Un fogó
Llibres
Llaunes de cervesa
El passadís que du a l’habitació de la Sònia
Sònia
Quan parlo molt fluix surt la meva ànima per la boca
Puc sentir-me els pulmons que xupen i expulsen aire
i més amunt puc sentir-me el cor que xupa i expulsa
sang
I més amunt puc sentir-me el cervell que xupa i
expulsa frases
com un òrgan ancestral
Penso:
soc tota jo a través dels meus òrgans tubs i forats
i dic
soc una muntanya de carn feta paraula
- 55 -
Aleshores penso
això és bíblic
i tinc por
Tinc veritable por
albert
La Sònia estirada al seu llit
La porta de casa seva
La seva bústia
Un semàfor
Un camió
Un gos
- 57 -
IX
Sònia
Hamlet: al final mor
Macbeth: al final mor
L’estranger: al final mor
Werther: al final mor
El corb: al final mor
Quijote: al final mor
Bovary: al final mor
Romeu: mor
Julieta: mor
Potemkin: s’expandeixen
Tercer hombre: no se saluden
Libro de buen amor: tot bé
La Celestina: tot malament
Ulisses: diu no
Tiburón: explota
Odissea: arriba
- 58 -
Zaratustra: se’n va
Rayuela: salta
Godot: no es mouen
El castell: no entra
L’Aleph: oblida
Acte de fe: crema
L’alquimista: babeja
La Regenta: la morregen
L’amant: envelleix
La Bíblia: ens jutgen
Pascual Duarte: mata
Microones: pita
Rentaplats: pita
Cántico espiritual: la caballería a vista de las aguas
descendía
Godzilla: homes vius Godzilla mort
Alien: homes vius alien mort
Parc Juràssic: homes vius dinosaures morts
ET: homes aquí ET allà
Kill Bill: troba la filla
Siddharta: flipa
Ferdydurke: es desmadren
Vals negro: l’enterren
Tragaluz: moralitzen
Alícia: torna
- 59 -
Solitud: baixa
Zazie: envelleix
Josafat: embogeix
Harry Potter: xiscla
Mort a Venècia: mor
Hadji Murat: mor
Yashima: era el vent
Minetti: és la neu
Els nois: són a lloc
Casablanca: queda París
El vell i la mar: queda l’espina
Gat negre: crida un taxi
Mandràgora: tot bé
Bartleby: a la merda
Seven: ensurt
Els silencio de los corderos: ensurt
Sexto sentido: sorpresa
Rei León: canta
Sonrisas y lágrimas: canta
Sirenita: canta
Aladdín: canta
Mary Poppins: canta
Evita: canta
Botón de ancla: canten
Pizza margarita: farina aigua llevat tomàquet sal oli
- 60 -
Tàpies: mor
Suárez: mor
Carrero Blanco: explota
Bernarda Alba: silencio
Infanta: no lo sé no me consta no me acuerdo
M: l’enganxen
El verdugo: executa
Salò: ballen
Matrix: vola
Eyes Wide Shut: follen
Tint: placenta
Pintallavis: cochinilla
Antiarrugues: prepuci
Augment de pit: 4.000
Reducció de pit: 3.000
El mar: puja
Aluminosi: cau
Tonyina: mercuri
Ostres: mercuri
Halibut: mercuri
La meva sang: mercuri
Els meus cabells: els tallen
La meva pell: la frego
El meu cervell: s’irrita
Els meus ulls: els tanco
- 61 -
La meva boca: l’humitejo
Els meus peus: els calço
El plaer: s’esgota
La memòria: es perd
Les paraules: es perden
Les idees: es perden
La roba: es podreix
Les ungles: es perden
Els ossos: es perden
Els ulls: es podreixen
Les flors: es podreixen
La Terra
podrida
amb els ulls
la carn
el mercuri
els teus llibres
els meus nyus
Aquest llibre,
imprès
als tallers de Gràfiques Arrels
de la ciutat de Tarragona,
fou enllestit
el dia
Volums publicats:
Textos a part
Teatre contemporani
1. Gerard Vàzquez, Magma, 1998
Premi Born 1997
2. Enric Rufas, Certes mentides, 1998
3. Lluïsa Cunillé, La venda, 1999
4. Juan Mayorga, Cartes d’amor a Stalin,
1999. Premi Born 1998
5. Toni Cabré, Navegants, 1999. Premi Serra
d’Or 1999
6. Patrice Chaplin, Rient cap a la foscor, 2000
7. Paco Zarzoso, Ultramarins, 2000. Premi
Serra d’Or 1999 (al millor text espectacle)
8. Lluïsa Cunillé, L’aniversari, 2000. Premi
Born 1999
9. Bienve Moya, Ànima malalta, 2000
10. Joan Casas, L’últim dia de la creació, 2001
11. Toni Rumbau, Eurídice i els titelles de
Caront, 2001
12. Rosa M. Isart Margarit, Vainilla, 2001.
Premi Joaquim M. Bartrina, Reus 2000
13. Raül Hernández Garrido, Si un dia m’obli-
dessis, 2001. Premi Born 2000
14. Harold Pinter, L’engany, 2001
15. David Plana, Després ve la nit, 2002
16. Beth Escudé, Les nenes mortes no creixen,
2002. Premi Joaquim M. Bartrina, Reus
2001
17. Luis Miguel González, La negra, 2002.
Premi Born 2001
18. Enric Nolla, Tractat de blanques, 2003
19. Dic Edwards, Sobre el bosc lacti, 2003
20. Manuel Molins, Elisa, 2003
21. Meritxell Cucurella, Pare nostre que esteu
en el cel, 2003
22. Llorenç Capellà, Un bou ha mort Manolete,
2003. Premi Born 2002
23. Gerard Vàzquez i Jordi Barra, El retratista,
2003. Premi del Crèdit Andorrà, Andorra
2002
24. Albert Mestres, 1714. Homenatge a Sara-
jevo, 2004
25. AADD, Dramaticulària, 2005
26. Miquel Argüelles, Una nevera no és un
armari, 2004. Premi Joaquim M. Bartrina,
Reus 2002
27. Joan Duran, Bruna de nit, 2004
28. Vicent Tur, Alícia, 2005. Premi Joaquim M.
Bartrina, Reus 2003
29. Josep Julien, Anitta Split, 2005. Premi del
Crèdit Andorrà, Andorra 2004
30. Magí Sunyer, Lucrècia, 2005
31. Ignasi Garcia Barba, El bosc que creix /
Marina / Preludi en dos temps, 2005
32. Marco Palladini, Assassí, 2006
33. Jordi Coca, Interior anglès, 2006
34. Marta Buchaca, L’olor sota la pell, 2006.
Premi Joaquim M. Bartrina, Reus 2005
35. Manuel Molins, Combat, 2006
36. Marc Rosich, Surabaya, 2007
37. Carlos Be, Origami, 2007. Premi Born
2006
38. Ödön Von Horváth, Amor Fe Esperança.
Una Petita dansa de mort en cinc quadres,
2007
39. Jordi Sala, Despulla’t, germana, 2007
40. Cinta Mulet, Qui ha mort una poeta, 2007
41. Gerard Guix, Gènesi 3.0, 2007. III Premi
Fundació Romea de Textos Teatrals 2006
42. Aleix Aguilà, Ira, 2007. Premi del Crèdit
Andorrà, Andorra 2006
43. Carles Batlle, Trànsits, 2007
44. Marc Rosich, La Cuzzoni, 2007
45. Fernando Pessoa, El mariner, 2007
46. Janusz Glowacki, Antígona a Nova York,
2007
47. Jordi Faura, La sala d’espera, 2008
Premi Joaquim M. Bartrina, Reus 2006
48. Toni Cabré, Demà coneixeràs en Klein, 2008
49. Damià Barbany, Arnau, el mite; la llegenda
catalana, 2008 (Inclou un CD)
50. José Sanchis Sinisterra, El setge de Lenin-
grad, 2008
51. Jesús Díez, El show de Kinsey, 2008. Premi
Born 2007
52. Guillem Clua, Gust de cendra, 2008
53. Josep M. Miró Coromina, Quan encara
no sabíem res, 2008. Premi del Crèdit
Andorrà, Andorra 2007
54. Josep Julien, Hong Kong Haddock, 2008.
IV Premi Fundació Romea de Textos Teatrals
2008
55. Ignasi Garcia i Barba, Mars de gespa / La
finestra / Sota terra, 2008
56. Albert Benach, Mascles!, 2008
57. Erik Satie, El parany de Medusa, 2009
58. Joan Cavallé, Peus descalços sota la lluna
d’agost, 2009. I Premi 14 d’Abril de Teatre,
2008
59. Josep M. Diéguez, De vegades la pau,
2009. Accèssit I Premi 14 d’Abril de
Teatre, 2008
60. Angelina Llongueras i Altimis, El cobert,
2009. Accèssit I Premi 14 d’Abril de
Teatre, 2008
61. Carles Batlle, Oblidar Barcelona, 2009.
Premi Born 2008
62. Enric Nolla, Còlera, 2009
63. Manuel Pérez Berenguer, Hòmens de palla,
dies de vent (Una reflexió sobre el destí),
2009. Premi del Crèdit Andorrà, Andorra
2008
64. Jordi Faura, La fàbrica de la felicitat, 2009
65. Joan Gallart, Sexe, amor i literatura, 2009
66. Pere Riera, Casa Calores, 2009
67. Enric Nolla, El berenar d’Ulisses, 2009
68. Helena Tornero, Apatxes, 2009. II Premi 14
d’Abril de Teatre, 2009
69. Carles Mallol, M de Mortal, 2010
70. Josep Maria Miró i Coromina, La dona que
perdia tots els avions, 2010. Premi Born
2009
71. Joan Lluís Bozzo, Còmica vida, 2010
72. Pere Riera, Lluny de Nuuk, 2010
73. Marta Buchaca, A mi no em diguis amor,
2010
74. Neil Labute, Coses que dèiem avui, 2010
75. Damià Barbany, Prohibit prohibir, 2010
76. Michel Azama, La Resclosa, 2010
77. Ferran Joanmiquel Pla, Blau, 2010
VIII Premi Joaquim M. Bartrina, Reus
2009
78. Evelyne de la Chenelière, Bashir Lazhar,
2010
79. Josep M. Benet i Jornet, Dues dones que
ballen, 2010
80. Carles Batlle, Zoom, 2010
81. Ferran Joanmiquel Pla, Blau, 2010
82. Daniela Feixas, El bosc, 2011
83. Guillem Clua, Killer, 2011
84. Marc Rosich, Rive Gauche, 2011
85. August Strindberg, Creditors, 2011
86. Lluïsa Cunillé, El temps, 2011
87. Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu,
Preguntes i respostes sobre la vida i la mort
de Francesc Layret, advocat dels obrers de
Catalunya, 2011
88. Cristina Clemente, Vimbodí vs. Praga,
2011
89. Josep Maria Miró i Coromina, Gang bang
(Obert fins a l’hora de l’Àngelus), 2011
90. Joan Rosés, Falstaff Cafè (Els pallassos de
Shakespeare), 2011
91. Marc Rosich, Car Wash (Tren de rentat),
2011
92. Sergi Pompermayer, Top model, 2011
93. Aleix Puiggalí, Al fons del calaix, 2011
94. Jordi Casanovas, Una història catalana,
2012
95. Joan Brossa, Poesia escènica I: Al voltant
de Dau al Set, 2012
96. Josep Maria Miró i Coromina, El principi
d’Aquimedes, 2012
97. Jordi Oriol, T-error, 2012
98. Marc Angelet, Voyager, 2012
99. Marilia Samper, L’ombra al meu costat,
2012
100. Joan Brossa, Poesia escènica II: Strip-
tease i teatre irregular (1966-1967), 2012
101. Joan Brossa, Poesia escènica III: Mirades
sobre l’amor i la vida (1956-1962), 2012
102. Toni Cabré, L’inútil, 2012
103. Mercè Sarrias, Quebec-Barcelona, 2012
104. Damià Barbany, Lizzie Mc Kay, 2012
105. Pere Riera, Barcelona, 2013
106. Josep M. Benet i Jornet, Com dir-ho?,
2013
107. Helena Tornero, No parlis amb estranys,
2013
108. Harold Pinter, Terra de ningú, 2013
109. Josep Maria Miró, Fum, 2013
110. Tennessee Williams, La rosa tatuada, 2013
111. Raúl Dans, Un corrent salvatge, 2013
112. Jordi Faura, Groenlàndia, 2013
113. Marta Momblant, Resposta a cartes
impertinents, 2013
114. Serafí Pitarra i Pau Bonyegues, El canta-
dor, 2014
115. Marivaux, El joc de l’amor i de l’atzar,
2014
116. Rafael Spregelburd, Falk Richter i Lluïsa
Cunillé, Fronteres, 2014
117. Joan Brossa, Poesia escènica IV: Els déus
i els homes, 2014
118. Joan Brossa, Poesia escènica V: Estar al
món el 1953, 2014
119. Joan Brossa, Poesia escènica VI: Circ,
màgia i titelles, 2014
120. Àngels Aymar, Carles Batlle, Joan Cavallé,
Beth Escudé i Gallès, Albert Mestres.
Espriu x dotze, volum 1, 2014
121. Pau Miró, Enric Nolla i Gual, Josep Pere
Peyró, Gemma Rodríguez, Mercè Sarrias,
Gerard Vàzquez, Teresa Vilardell, Espriu x
dotze, volum 2, 2014
122. Alexandre Dumas fill, La Dama de les
Camèlies, 2014
123. Marc Artigau i Queralt, Un mosquit petit,
2014
124. Dimitris Dimitriadis, Moro com a país,
2014
125. Paco Zarzoso, L’eclipsi, 2014
126. Carles Mallol, Mata el teu alumne, 2014
127. Serafí Pitarra, Liceistes i cruzados, 2014
128. Thomas Bernhard, El President, 2014
129. William Shakespeare, El somni d’una nit
d’estiu, 2014
130.
Lina Prosa. Traducció d’Anna Soler Horta.
Il·lustracions: Anna Bohigas i Núria Milà,
Lampedusa Beach
, 2014
131. Josep M. Muñoz Pujol, L’Home del Billar
,
2014
132. Toni Cabré, Les verges virtuals, 2014.
Premi
del Crèdit Andorrà, Andorra 2013
133. Damià Barbany, Kabaret amb K, 2014
134. Eduardo De Filippo, L’art de la comèdia,
2014
135. Josep Palau i Fabre, Mots de ritual per a
Electra, 2014
136. Joan Brossa, Poesia escènica VII: La
societat i el camí personal, 2014
137. Joan Brossa, Poesia escènica VIII: Postte-
atre i Teatre de carrer, 2014
138. Joan Brossa, Poesia escènica IX: L’ofici de
viure, 2014
139. Narcís Comadira, L’hort de les oliveres,
2015
140. Elisenda Guiu, Explica’m un conte, 2015
141. Lluïsa Cunillé, El carrer Franklin, 2015
142. Albert Arribas, Selecció, 2015
143. Xavi Morató, Un peu gegant els aixafa a tots,
2015
144. Federico García Lorca, El público, 2015
145. Arthur Schnitzler, El professor Bernhardi,
2015
146. Helena Codorniu, Sabine Dufrenoy, Marián
de la Chica, María José Lizarte, Simfonia de
silencis, 2015
147. Jordi Oriol, La caiguda d’Amlet (o la caiguda
de l’ac) / L’empestat, 2015
148. Laura Freijo Justo, El rap de Lady M, 2015
149. Molière, Dom Juan o el festí de pedra, 2015
150. Ramon Llull, Adaptació per a teatre de
Cinta Mulet, Llibre de les bèsties, 2015
151. Manuel Molins, Bagdad, dones al jardí,
2015
152. Molière, Don Joan, o el festí de pedra,
2015
153. Jordi Prat i Coll, Josep Maria Miró, Pau
Miró, Marc Artigau i Queralt, Victòria
Szpunberg, Albert Arribas, Marc Rosich,
Llàtzer Garcia, Llibràlegs, 2015
154. Pau Miró, Victòria, 2016
155. Lars Norén, El coratge de matar, 2016
156. Joan Guasp, Llull: l’amic de l’Amat, 2016
157. Marc Artigau i Queralt, Caïm i Abel, 2016
158. Llàtzer Garcia, Sota la ciutat, 2016
159. Enric Nolla Gual, Tu no surts a la foto, 2016
160. Sergio Martínez Vila, L’obediència de la
dona del pastor, 2106
161. Damià Barbany, Kriptonita, 2016
162. Marcela Terra, Desterradas, 2016
163. David Mamet, traducció d’Anna Soler
Horta, Una vida al teatre, 2016
164. Marc Garcia Coté, Niu, 2106
165. Bernard-Marie Koltès, En la solitud dels
camps de cotó, 2016
166. Josep Maria Benet i Jornet, La desaparició
de Wendy, 2016
167. Joan Brossa, Poesia escènica X:
Fregolisme o monòlegs de transformació
(1965-1966) Primera part, 2016
168. Joan Brossa, Poesia escènica X:
Fregolisme o monòlegs de transformació
(1965-1966) Segona part, 2016
169. Joan Brossa, Poesia escènica XII: Icones
per a 1962, 2016
170. Mercè Rodoreda, La senyora Florentina i el
seu amor Homer, 2016
171. Joan Guasp, L’estàtua de la llibertat, 2017
172. Marc Rosich, A tots els que heu vingut,
2017
173. Davide Carnevali, Actes obscens en espai
públic, 2017
174. William Shakespeare, Traducció de Joan
Sellent, Ricard III, 2017
175. Joan Guasp, L’escorcoll, 2017
176. Josep Maria Miró, Cúbit, 2017
177. Joan Brossa, Poesia escènica XIII: Quatre
peces atàviques, 2017
178. Joan Brossa, Poesia escènica XIV: Ballets i
òperes, 2017
179. Joan Brossa, Poesia escènica XV: Accions
musicals, 2017
180. Oriol Vilanova, Custòdia compartida, 2017
181. Joan Guasp, Un dels dies més feliços de
les nostres vides, 2017
182. Lluïsa Cunillé, Islàndia, 2017
183. El naixement, Elisenda Guiu, 2017
184. Que rebentin els actors Gabriel Calderón,
2017
185. Blasted (rebentats), Sarah Kane, 2017
186. Francesc Meseguer, Lear, 2017
Premi Born 2016
Textos a part
Teatre clàssic
1. Fiódor Dostoievski, El gran inquisidor,
2008
2. Lluís Capdevila, La festa major de Gràcia
/ Tierra sin primavera. Dues obres del
teatre de l’exili republicà, 2015
3. Anton Txèkhov, La gavina, 2016
4. Josep Anselm Clavé, L’Aplec del Remei,
2016
5. Josep Maria de Sagarra, La fortuna de
Sílvia, 2016
6. Eugene O’Neill, Desig sota els oms, 2017
7. Àngel Guimerà, Sol Solet…, 2017
Textos a part
Teatre per a joves
1. Ignasi García Barba, El delegat, 2016
2. Pere Anglas, Robinson Crusoe, 2016
3. Helena Tornero Brugués, Submergir-se en
l’aigua, 2016
4. Cristina Clemente, Consell familiar,
2016
5. Marta Solé Bonay, Límits, 2016
Textos aparte
Teatro contemporáneo
1. Juan Pablo Vallejo, Patera, 2004. Premi
Born 2003
2. Toni Cabré, Navegantes / Viaje a California,
2005
3. Fernando León de Aranoa, Familia, 2005.
Adaptación de Carles Sans
4. José Luis Arce, El sueño de Dios, 2005.
Premi Born 2004
5. Joan Casas, El último día de la creación,
2006
6. J. Carlos Centeno Álvarez, Anita Rondó,
2006
7. Antonio Álamo, Veinticinco años menos
un día, 2006. Premi Born 2005
8. Rebecca Simpson, Juana, 2007
9. Antonio Morcillo, Firenze, 2008
10. José Sanchis Sinisterra, Valeria y los
pájaros, 2008
11. Richard France, Su seguro servidor
Orson Welles, 2008
12. Carlos Be, Llueven vacas, 2008
13. Santiago Martín Bermúdez, El tango del
Emperador, 2008
14. José Sanchis Sinisterra, Vagas noticias
de Klamm, 2009
15. Gerard Vàzquez / Jordi Barra, El retratis-
ta, 2009
16. Marcela Terra, La Espera / Simone /
Entre las Olas, 2014
Textos aparte
Teatro clásico
1. Friedrich Schiller, Don Carlos, 2010
Textos a part
Teatre reunit
1. Lluïsa Cunillé, 2017
187
T
E
A
T
R
E
N
A
C
I
O
N
A
L
D
E
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
ISBN: 978-84-947015-7-3
Francesc Meseguer
BODY SUSHI
Francesc Meseguer
BODY SUSHI
Body sushi. A grans trets, no m’agrada el teatre. A grans trets,
no m’agrada llegir teatre. Ni m’agrada escriure teatre, ni
m’agraden les converses sobre teatre, ni les converses en ge-
neral, ni els arguments en general, ni m’agrada explicar-me,
ni m’agrada massa estar escrivint això. M’estimaria més estar
fent una altra cosa: seguir l’olor de la mel a la muntanya, tenir
els peus a l’aigua d’un riu, mossegar una orella. Aleshores, vo-
lia escriure contra el teatre, contra l’exhibicionisme, contra el
voyeurisme, el sentimentalisme, contra l’estructura que el sos-
té, etcètera. I volia, sobretot, fracassar: vull dir: escriure contra
la pròpia escriptura, contra el llenguatge, contra la raó, contra
la pretensió d’entendre el món, perquè en el fons és la preten-
sió de trobar-li causes, fi nalitats i, fi nalment, creure que se’l
pot controlar, posseir o destruir. Aleshores, volia escriure des
del fàstic. Volia escriure des del fàstic perquè només les obres
que admeten el fàstic de tot plegat no em fan fàstic, sinó que
em semblen honestes i, per tant, interessants. Dit d’una altra
manera: volia fer una obra honesta, i l’única manera que he
trobat de ser honest, avui, no és maquillant el fàstic, com qui
maquilla un polític, sinó mostrant-lo tal qual és. Tanmateix, vo-
lia fracassar, dic, i he fracassat en l’intent. Potser és inevitable.
Tampoc té gaire importància. De tot plegat (el fàstic, el teatre,
la mel, l’orella, la poca importància), potser, parla Body sushi.
Francesc Meseguer (Barcelona, 1976). Com a autor teatral, ha
guanyat el Premi Les Talúries amb l'obra La Reproducció de les
Balenes i el Premi Born de Teatre amb el monòleg Lear.
