Oriol Vilanova

172

CUSTÒDIA COMPARTIDA

Oriol Vilanova

CUSTÒDIA

COMPARTIDA

ISBN: 978-84-946619-4-5

Oriol Vilanova (Manresa, 1980) viu a Brussel·les.

Els mercats de les puces són els seus espais pre-

dilectes d’investigació, gràcies als quals ha cons-

truït una col·lecció de postals que utilitza com

a «màquina de pensar» i que s’ha convertit en

base conceptual per les seves obres de teatre,

instal·lacions i performances.

Custòdia compartida. Al maig de 2017, la Fun-

dació Tàpies i el Teatre Nacional de Catalunya

van estrenar en el marc de l’exposició Oriol Vila-

nova. Diumenge dues peces escèniques de l’ar-

tista. Aquest volum recull el conjunt dels textos

teatrals d’aquest creador polifacètic, que sens

dubte és alhora una de les veus més singulars de

la dramatúrgi a catalana contemporània.

CUSTÒDIA COMPARTIDA

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot

ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, tret de l’excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a l’editor

o a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràﬁcs, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer

còpies digitals d’algun fragment d’aquesta obra.

Edita: Arola Editors

1a edició: xxxxxx del 2017

Correcció: Romina Paps

Disseny gràﬁc: Arola Editors

Disseny portada: Antoni Torrell

Imatge de portada: Fèlix Arola

Impressió: Gràﬁques Arrels

ISBN: 978-84-947015-7-3

Dipòsit legal: T 520-2017

Polígon Francolí, Parcel·la 3

43006 Tarragona

Tel.: 977 553 707

Fax: 902 877 365

arola@arolaeditors.com

arolaeditors.com

Col·lecció Textos a Part

CUSTÒDIA COMPARTIDA

Oriol Vilanova

ELLS NO PODEN MORIR

(2011)

I. Poema de la PermanèncIa

II. esquIveu el reflex

III. l’esdevenIment és donar forma a la forma

Iv. retorn a forever

v. només s’acaba amb la mort

vI. alImenta els ulls de dIa Per Poder somIar de nIt

vII. rePresentat amb grans aPlaudIments

vIII. nIngú ho saP

Ix. algun sentIt tIndrà

x. tothom

xI. el que de verItat ens agrada

xII. als que dormen

xIII. tot és etern mentre dura

FITXA ARTÍSTICA

Ells no poden morir es va estrenar a les sales de la Virreina

Centre de la Imatge en el marc del festival Grec de Barcelona

el 19 de juny de 2011.

Direcció escènica

Xavier Albertí

Producció

La Virreina Centre de la Imatge

Interpretació

Nora Navas, Sandra Monclús i Antònia (Nies) Jaume

- 11 -

Personatges

Salvador Dalí (1904-1989)

Vladimir Lenin (1870-1924)

Walt Disney (1901-1966)

Època

Desconeguda i canviant (convertir el passat i el futur en part

del present).

Lloc

Les sales d’un museu. Entre el desmuntatge d’una exposi-

ció i el muntatge de la següent. Espai inﬁnit.

Intèrprets

Tres noies encarnen els protagonistes per tal de defugir tota

possible imitació.

L’obra no té per què ser interpretada tal com ha sigut es-

crita. Les paraules no tenen forma. Les descripcions escèni-

ques no són necessàriament indicacions escèniques.

Nota sobre el text

Una coma que ocupi una única línia indica pausa. La dura-

da exacta serà determinada pel context.

- 13 -

Tres actrius es desplacen silenciosament per les sales d’ex-

posició buides mentre el públic es va movent pel teatre im-

provisat.

L’espai expositiu és el quart protagonista. Net i reservat,

acumula històries passades, sempre amb un aire pomposa-

ment teatral. L’objecte, el Mausoleu.

L’absència de decorat és un requisit previ, deixar que la ima-

ginació ompli els detalls i completi l’obra. No s’alterarà la

il·luminació habitual de l’espai, ja que aquesta en serà una

constant durant tota la representació.

***

Una idea ha de fer-se de carn i ossos, ser una realitat emoci-

onal, ha d’anar més enllà de tota imitació, fer que una vida

inventada sigui també una vida paral·lela.

- 15 -

ACTE I

POEMA DE LA PERMANÈNCIA

Les tres actrius fan temps, mantenen l’atenció del públic

amb gestos mínims, caminen, s’asseuen i parlen entre

elles sense que la gent entengui el que diuen. Realitzen

moviments que no expressen res en particular, intensa-

ment vives.

Una per una s’aproximen als espectadors.

WaLt: Sóc Walt Disney.

VLaDIMIR: Sóc Vladimir Lenin.

SaLVaDOR: Sóc Salvador Dalí.

’

SaLVaDOR: Escolteu, em sap greu, no us he ensenyat l’altra

sala.

WaLt: No crec pas que sigui necessari.

DaLí: Em feia por que estigués mal orientada.

VLaDIMIR: Quines parets tan blanques. Em pregunto quantes

vegades es deuen haver pintat. Segur que són incomptables.

- 16 -

Tot i així, semblen mudes. Definitivament, no m’agrada el

blanc, m’agradarien de color vermell.

SaLVaDOR: A mi tampoc, és massa neutre, insípid. Però de

vermell tampoc! Ja hi tornem a ser.

WaLt: Aquestes parets no tenen portes. Sempre murs, sem-

pre passadissos, i a l’altre costat encara més murs. No hi ha

entrada ni sortida.

VLaDIMIR: Però on vols anar, tu, ara?

WaLt: La qüestió no és l’ara, ni l’ahir ni el demà. Anem

avançant de nou, una vegada més, travessant passadissos,

sales i galeries per aquest sinistre lloc d’una altra època, de

silencioses habitacions on les petjades són absorbides, on

un no sent ni els seus propis passos. Passadissos transversals

que porten a sales desertes, sobrecarregades amb la deco-

ració d’èpoques passades, habitacions silencioses, on les

petjades són absorbides. Molt lluny del lloc on som ara, abans

que nosaltres, esperant una vegada més.

’

SaLVaDOR: Estàvem parlant de colors, no ens desanimis ara

tu.

VLaDIMIR: Quin lloc és aquest?

SaLVaDOR: Tu ho has dit, és només un lloc.

WaLt: Com hem arribat aquí?

VLaDIMIR: Sempre hem estat aquí.

WaLt: Sempre serem aquí.

- 17 -

VLaDIMIR: Això ja ho veurem, falta que vulguin.

SaLVaDOR: No tingueu temptacions de creure en la realitat,

les coses no són com són, sinó com es recorden. La memòria

té molta imaginació, és molt miserable. El passat és molt

relatiu.

WaLt: Present com a futur, futur com a present.

VLaDIMIR: Tot gira al voltant de la idea que hi ha solució per

a tot i que només cal trobar-la.

WaLt: I és així...

- 19 -

ACTE II

ESQUIVEU EL REFLEX

Es mouen per l’espai. Se situen en un altre racó.

SaLVaDOR: Quan em demanen si m’agradaria viure per sem-

pre, no entenc la pregunta.

Tots dos responen a la vegada.

VLaDIMIR: És clar.

WaLt: Clar.

’

WaLt: Sempre hi veuen els mateixos problemes. Que si no

els afecta el dolor dels altres, que si no tenen ambicions, que

si són reservats perquè ja s’han cansat d’explicar la seva

història inútilment.

SaLVaDOR: Que si és inevitable l’avorriment.

VLaDIMIR: Que si són egocèntrics i freds.

SaLVaDOR: Tu una mica fred sí que ho has d’estar!

VLaDIMIR: Tu sempre donant exemple!

- 20 -

WaLt: Ser immortal és intranscendent; menys l’home, totes

les criatures ho són. I elles ignoren la mort; l’excepció és

saber-se mortal.

SaLVaDOR: La ignorància no els dóna pas la immortalitat.

WaLt: Però les allibera del neguit. No tenen la noció que la

festa s’acaba... No saben que se’ls acaba el temps...

SaLVaDOR: Això em fa pensar en una entrevista per a una

revista francesa. Se’m va acostar una noia i em va demanar:

«Tens un minut?»

Salvador gesticula amb admiració.

’

SaLVaDOR: Un minut? Segur. Vols una hora? Vols un dia? Vols

un any? Cap problema. De temps, en tinc tant com vulguis.

Ella em va respondre ràpidament: «Així és veritat? Viuràs per

sempre?» Sí, és clar. La francesa, intrigada, diu: «Però.. Però

si tothom fos immortal, què passaria amb la població?» A

mi què m’expliques! Això no m’interessa.

WaLt: Ja, lliçons morals... prou feina tenim nosaltres.

SaLVaDOR: M’és igual si la veritat acaba amb la humanitat.

- 21 -

ACTE III

L’ESDEVENIMENT ÉS DONAR FORMA A LA FORMA

vladimir es posa al centre de la sala.

VLaDIMIR: Escolteu quines paraules em va escriure Maiakovs-

ki. Me les he après de memòria, us en recitaré uns fragments.

Atenció:

Lenin

ara,

el tenim més viu que tots els vius.

Ell és la nostra saviesa

i la nostra força

i la nostra arma.

Temo que les desfilades,

els mausoleus,

els homenatges,

reemplacin la senzillesa de Lenin.

Qui és ell?

Què ha fet?

D’on prové?

Per què mereix

aquests honors

tan grans?

- 22 -

Tenim

set dies,

tenim

vint-i-quatre hores.

No podem

dilatar la nostra existència.

WaLt: O sí?

vladimir es mira amb mala cara Walt.

’

VLaDIMIR: A veure on era...

La mort

no sap perdonar.

Quan el rellotge

va malament

i el calendari

no aconsegueix mesurar una vida,

diem

«època»,

diem

«era».

Més si ell va poder

per tots nosaltres

dirigir el curs dels esdeveniments,

nosaltres

l’anomenem «profeta»,

nosaltres l’anomenem

«geni»

- 23 -

’

La llarga vida

del camarada Lenin

s’ha d’escriure

i tornar-la a narrar.

A temps molt llunyans,

a uns dos-cents anys,

es remunten

les primeres

dades de Lenin.

SaLVaDOR: Sí. Lenin abans de Lenin. No està malament...

’

Ha arribat la fi

la fi

la fi.

Ja no hi ha res a fer.

Morir

morir

morir.

No volem cap altre destí

millor

que donar per tu

cent vegades la nostra vida.

Ara és quan fa falta algú que faci miracles

i pregunti:

Qui vol morir

perquè ell s’aixequi?

¡Moriu un instant!

’

Salvador i Walt aplaudeixen.

- 24 -

WaLt: Vulguis o no, un sempre és esclau de les seves

paraules.

SaLVaDOR: Tot propaganda. No hi ha res com tenir els artistes

en plantilla.

VLaDIMIR: Qui estigui lliure de pecat que tiri la primera

pedra.

vladimir espera resposta, però ells resten muts.

’

VLaDIMIR: Nosaltres estàvem construint la revolució. Lluitàvem

en una mateixa direcció. Tot avantguarda. De Mélnikov a El

Lissitzky, de Popova a Vertov, de Maiakovski a Ródtxenko,

de Tatlin a Eisenstein... L’art ha d’estar al servei de la

societat.

WaLt: L’art sempre es posa al costat del govern...

Salvador bufa.

SaLVaDOR: Però és que són tan dolents aquests russos! Tan

abstractes, tan abstractes... i tu el protagonista allà enmig.

VLaDIMIR: Ets un reaccionari. Pintura figurativa... Amb tot el

que ha plogut! Et donen mil voltes.

SaLVaDOR: El que són ells és una colla de zombis!

Els zombis poden moure’s més o menys, però no parlen,

no poden defensar-se, no poden pensar i ni tan sols saben

el seu propi nom. Sabem exactament el que volen —carn,

cervell, carn...— perquè és això el que realment volen. Als

zombis és irrellevant si se’ls mata. Mort de la Mort! Són

tots iguals, ho repeteixen tot... Morts vivents.

- 25 -

’

Amb to de menyspreu.

SaLVaDOR: Militants...

’

VLaDIMIR: A veure... que vosaltres aneu molt de pressa. Quina

diferència hi ha entre els meus militants i els vostres? El món

de l’art? Els col·leccionistes obsessius? Els fans? Els nens i

nenes? Els pares naïfs? No us donen entrega absoluta i amor

incondicional? No siguem demagògics. La meva vida ha sigut

sempre la d’un militant.

WaLt: El zombi és molt ambigu...

SaLVaDOR: Deixem-ho en taules.

’

WaLt: Moriríeu per les vostres idees?

SaLVaDOR: No. Jo no moriria per res del món, però si es donés

el cas tinc un desig, una solució. Vull ser enterrat amb tota

la comunitat artística. No té sentit que continuïn en vida.

VLaDIMIR: Sí, com Qin Shi Huangdi.

WaLt: Qui?

VLaDIMIR: De veritat no el coneixes?

Walt fa que no amb el cap.

VLaDIMIR: El primer emperador de la dinastia Qin. A la Xina.

Es va fer enterrar amb 7.000 figures de guerrers i cavalls de

terracota de mida real. Enterrant-se amb aquestes estàtues

en formació de batalla pensava que continuava tenint les

- 26 -

tropes sota el seu comandament. Cada una d’aquestes fi-

gures té característiques i detalls diferents.

SaLVaDOR: Jo no vull còpies a escala, jo vull que els enterrin

amb mi. Jo sóc el final de l’art. I el més pràctic és que vinguin

amb mi tots els artistes, l’acadèmia.

WaLt: Ets un animal!

SaLVaDOR: És la solució. Així seran eterns.

’

VLaDIMIR: Era de preveure. Apressat per les urgències de

sempre, m’he proposat guanyar temps. És un desafiament

insensat i, també com sempre, el temps potser em guanyarà

a mi. És un adversari a témer!

- 27 -

ACTE IV

RETORN A FOREVER

S’aproximen silenciosament i s’intercanvien els papers.

vladimir és Walt, Walt és Salvador i Salvador és vladimir.

’

WaLt: Sóc Walt Disney.

VLaDIMIR: Sóc Vladimir Lenin.

SaLVaDOR: Sóc Salvador Dalí.

’

SaLVaDOR: Fàcilment acceptem la realitat, potser perquè

intuïm que res és real? A mi el que m’interessa és desacreditar

la realitat. Sistematitzar la confusió i aportar una contribució

al descrèdit total del món de la realitat.

VLaDIMIR: Jo vull contaminar el passat i l’avenir, comprometre

els astres. No en tinc prou amb la immortalitat.

WaLt: Tu pensa en els mortals. Cada acte que executen pot

ser l’últim. Tot, entre els mortals, té el valor de l’irrecuperable.

SaLVaDOR: I de l’atzar!

- 28 -

WaLt: Entre els immortals, en canvi, cada acte és l’eco

d’altres.

SaLVaDOR: Estic d’acord amb Vladimir, jo també desitjo con-

taminar el passat, vull conquerir el passat! Vull ser reconegut

per Vermeer i per Velázquez.

VLaDIMIR: Em ve de gust prendre vodka amb Marx.

SaLVaDOR: Vull que em valori Rafael i Leonardo. De què

serveix que ens valorin tota aquesta colla si no ho fan els

nostres mestres?

WaLt: No necessito que ningú em doni l’aprovació del que

faig.

VLaDIMIR: Vull que m’admirin els avantpassats. No pretenc

estar en competència amb ells. Ja sé que és una contradicció,

secretament els volem matar, però a la vegada volem ser

reconeguts per ells. Vivim una vida amb una presència cons-

tant dels morts.

SaLVaDOR: Sempre comparant.

VLaDIMIR: Nosaltres som història.

WaLt: Hauríem de tenir algun privilegi... Hem fet més que

ningú, és una injustícia, hauríem de rebre explicacions!

’

SaLVaDOR: Ningú és algú, un sol home immortal és tots els

homes.

VLaDIMIR: Hi ha una antiga creença que diu que fer alguna

gran cosa a la història i que tot el món et recordi per això

després de la mort és una manera de ser immortal. La veritat

és que això és ser inoblidable.

- 29 -

SaLVaDOR: Inoblidable.

VLaDIMIR: Permanència a la memòria del poble de les grans

obres i nobles gestes. En altres paraules, el que perdura de

l’home és la fama, la glòria de les seves obres, el nom, l’he-

roisme, les obres artístiques, les idees...

WaLt: Amb la fama tampoc n’hi ha prou.

SaLVaDOR: Estar enterrats als llibres no és cap consol.

VLaDIMIR: La immortalitat no s’ha d’aconseguir amb l’obra,

sinó simplement no morint. Si amb la mort deixes de ser,

potser hauria sigut millor no haver començat a ser-ho. És

absurd.

SaLVaDOR: És el triomf de la irracionalitat total.

WaLt: La biografia hauria de servir perquè ens declaressin

d’utilitat pública. S’hauria d’establir un règim d’excepcions,

en definitiva que ens reconeguin els mèrits. Ser declarat

d’interès internacional? No es pot dir que això és un estímul?

No tothom neix dotat per a les lletres, les arts, les ciències o

els negocis. Una mica d’objectivitat sisplau. Mira’m a mi. La

meva vida és un dels exemples del self-made-man: vaig

començar venent diaris de nen i he acabat dominant un dels

majors imperis financers del món. M’ho he guanyat tot jo

solet.

SaLVaDOR: Que ens vols fer pena?

WaLt: Sóc un bon americà, amable, elegant, discret i estric-

tament conservador. Fins i tot vaig ser proposat per al Nobel

de la Pau.

SaLVaDOR: I quin valor té aquest premi?

- 30 -

VLaDIMIR: Cap. Però bé, igualment no li han donat.

WaLt: Vaig guanyar 32 estatuetes dels Oscar, tot un rècord

Guinness.

VLaDIMIR: A què juguem, a veure qui ha guanyat més premis?

Teniu les de perdre, i ho sabeu.

SaLVaDOR: Jo sóc el Salvador de la pintura moderna, i no hi

ha premi ni condecoració que se m’escapi.

VLaDIMIR: Principiants. Els premis porten el meu nom. Com

les universitats, les escoles... ah, i una ciutat: Leningrad. Que

potser existeix Dalingrad o Disneygrad?

WaLt: Sí, Disneyland. El món Disney. I també tinc carrers amb

el meu nom repartits pels cinc continents, un monument

curiós al parc de la Ciutadella de Barcelona, llibres, pel·lícules,

cançons i mil i una històries que lloen la meva figura.

VLaDIMIR: Per monuments no serà pas, encara en tinc tants

com vulguis. Tot i que no entenc quina mania els ha agafat

amb el coi de la memòria històrica. Es dediquen a retirar

estàtues i en el millor dels casos les deixen en foscos magat-

zems, d’altres fruit del vandalisme queden amputades,

pintades i destruïdes... una vergonya.

SaLVaDOR: Reproduir-nos en pedra o metall i plantar-nos en

una plaça és un sistema antic.

WaLt: A vegades la gent presumim, això és innegable. Potser

és una de les petites compensacions que ens ofereix la part

difícil de la vida.

’

SaLVaDOR: Això que dius dels teus monuments és una ver-

gonya. Sembla que et vulguin fer desaparèixer. T’imagines

- 31 -

que ens esborressin dels llibres d’història com si mai hagués-

sim existit? Que anul·lessin les nostres idees i obres?

WaLt: No et posis paranoic. No organitzis plans conspiradors.

És materialment impossible fer-nos desaparèixer de tot arreu.

Esborrar-nos dels llibres i de les pel·lícules encara es podria

fer, seria difícil, però es podria fer. Però què me’n dius de la

transmissió oral? La història també es difon de tu a tu. La

memòria.

VLaDIMIR: A vegades s’ha fet.

SaLVaDOR: Però a gran escala?

VLaDIMIR: No.

WaLt: Com diuen: un és molt més poderós quan només és

un record.

’

SaLVaDOR: Forever.

- 33 -

ACTE V

NOMÉS S’ACABA AMB LA MORT

SaLVaDOR: Explica-li al Vladimir l’anècdota de les neveres, és

molt bona.

WaLt: Les baixes temperatures... L’any 1981, un error elèctric

va interrompre el subministrament d’energia a la sitja on es

trobaven alguns dels cossos congelats. Va ser un afer sonat,

perquè el cas va passar als tribunals. L’accident va afectar

alguns cossos i com a conseqüència la Societat Criònica va

haver de pagar una indemnització d’un milió de dòlars als

familiars dels difunts que van ser congelats.

VLaDIMIR: Molt bona. Els van despertar del somni hivernal.

WaLt: Sí, i es van quedar sense la possibilitat d’una futura

reanimació. La ciència ja no té res a dir-hi.

SaLVaDOR: La bogeria és molt a la vora i Gilgameix és amb

nosaltres robant llibres. I parlant de llibres. L’homme est-il

immortel? Em va agradar molt, Walt.

WaLt: Per això te’l vaig recomanar.

SaLVaDOR: M’he marcat la pàgina vint-i-tres, us en llegiré uns

fragments que vaig fotocopiar. Són preguntes a l’aire...

- 34 -

’

SaLVaDOR: Tenim dret a congelar un familiar? El refús a con-

gelar algú podrà ser considerat com una mort o un homicidi

per negligència? Un cadàver conservarà els seus drets i les

seves obligacions? Un cadàver podrà votar? Podran les famílies

continuar unides? Tindran dret a tornar-se a casar durant la

primera existència? I si es refusa la sort de prolongar la vida

per la congelació, serà considerat això un suïcidi? El cost de

la mort serà tan elevat que no tindrem els mitjans per pa-

gar-ho? I el problema de la demografia? Quan els congelats

ressuscitaran, on trobaran aquestes hordes d’avantpassats un

espai vital? Tenim el dret a imposar-nos als nostres descen

dents, com una colla de parents pobres vinguts a sopar? Qui

ens necessita? Per ventura seran els egoistes i els porucs els

qui seran congelats? I encara que el futur ens aculli amb

benevolència i ens faci lloc, això ens agradarà? I si aquest futur

ens agrada al principi, no acabarà per avorrir-nos?

WaLt: Moltes preguntes i poques respostes.

VLaDIMIR: Però això no és tot. Desconeixent, per raons òbvies,

moltes particularitats, em perdo amb tanta varietat: que si

la immortalitat cibernètica, la clonació de parts del cos, les

reparacions cel·lulars amb nanotecnologia, la còpia de se-

guretat de la ment o el desbloqueig dels gens.

WaLt: Podem provar que el fatalisme és un error. En una

època d’alta especialització, res pot realitzar-se amb les

pròpies mans, sinó que hem de comptar amb els coneixe

ments d’especialistes conscients.

’

WaLt: Diu el científic De Grey que s’està produint el genocidi

més important de la humanitat, deixant morir milions de

- 35 -

persones per no posar recursos al servei de la ciència per tal

d’evitar-ho. El seu discurs és molt convincent. Ell pregunta:

Algú està a favor de la malària? Oi que no? Això és fàcil, ok.

L’únic diferent és que envellir mata més persones que la

malària. Ens ho hem de prendre seriosament. Hi ha un no

ranta per cent de possibilitats d’èxit.

VLaDIMIR: No és un alquimista més, aquest?

WaLt: Jo me’l crec.

SaLVaDOR: En realitat envellir és un efecte secundari d’estar

viu. O dit d’una altra manera, la mort és una imposició de

la vida i ha de ser eliminada, sigui com sigui. Amb la inau-

guració del Teatre-Museu hi vaig intentar posar remei. Volia

concedir cada tres anys un premi internacional de biologia,

el qual guardonaria els treballs dedicats a la hibernació, per

tal d’allargar la meva vida.

WaLt: Hi van haver bones tesis?

SaLVaDOR: Al final no es va tirar endavant.

WaLt: Per què?

SaLVaDOR: Ja saps...

WaLt: Ets un utòpic!

VLaDIMIR: La utopia no es fa, sinó que s’organitza! Hem de

transformar l’ideal en real.

SaLVaDOR: Ja ho vull fer, ja.

’

WaLt: Jo el que no he volgut mai és anar a fer bulto al

cementiri.

- 36 -

VLaDIMIR: Els morts es desplacen molt ràpid.

SaLVaDOR: Només ho acabarem amb la immortalitat!

WaLt: N’hi ha que ho tenen solucionat amb la reencarnació.

Però de què ens serveix reencarnar-nos en una pedra, un

arbre o una formiga?

SaLVaDOR: De res. És una farsa! Jo en néixer vaig posar els

peus sobre les petjades d’un mort a qui adoraven i al qual,

a través de mi, se seguia estimant més encara, el meu germà

mort, Salvador Dalí.

VLaDIMIR: Que fort.

WaLt: La promesa de paradissos més o menys afables no ha

bastat, i els mites sobre la immortalitat física són gairebé

innombrables.

VLaDIMIR: I els elixirs miraculosos?

SaLVaDOR: Recordo una publicitat de l’any 28 o 29 que deia:

«Febles, preneu l’acreditat Elixir Callol, que dóna vida i jo-

ventut. És ràpid, científic i agradable». Un eslògan fals però

fantàstic.

’

Tots tres es repengen a la paret.

WaLt: No us ho creureu, però aquests espais s’assemblen

molt a les neveres. Són nets, silenciosos i amb falses pistes.

El temps d’aquest laberint sembla ser indefinit.

SaLVaDOR: Ens sedueix banalment allò desconegut? Temptats

de respondre: fora, no existeix. Aquest món aïllat, tot ha

- 37 -

esdevingut present, com si mai hagués deixat de ser. Tota

aquesta història és ara, ja, passada.

VLaDIMIR, adreçant-se al Salvador: Però, a tu no t’agradava

aquest lloc?

SaLVaDOR: Jo? No, no tant.

- 39 -

ACTE VI

ALIMENTA ELS ULLS DE DIA PER PODER SOMIAR DE NIT

Walt puja a una superfície elevada.

WaLt: Mort als vius!

VLaDIMIR: Llarga vida a les mòmies venerables del món.

’

WaLt: Símbols per als ídols. Tu, una piràmide, el Salvador,

una esfera i jo, un castell. L’arquitectura acaba sent la repre-

sentació de les idees, i els nostres són parcs temàtics.

SaLVaDOR: La meva esfera ha perdut tot el valor ara. Ai, el

Fuller.

WaLt: Sempre m’ha agradat el teu mausoleu. Una petita

piràmide, amb un toc clàssic. És divertit perquè hi ha creences

pseudocientífiques que doten les piràmides de poders místics

i sobrenaturals.

VLaDIMIR: El disseny és de l’Aleksei Xtxúsev, un arquitecte

curiós. Va trigar tres dies a trobar la solució. Combinant

elements constructivistes amb tocs d’antics mausoleus, la

piràmide de Djoser i la tomba de Cir.

- 40 -

SaLVaDOR: Ets un faraó comunista!

VLaDIMIR: Jo no volia cap mausoleu. Ni cap piràmide. Vaig

deixar escrit al meu testament que volia ser inhumat al costat

de la meva mare. No ho hauria construït mai, però ja ho

veieu, no em van fer ni cas. El Partit Comunista continua

escrivint consignes: Ni la societat ni el nostre partit perme

trem mai que Lenin sigui enterrat! No ens ho podem per-

metre! Es veu que el Govern soviètic va rebre més de 10.000

telegrames de condolença, en molts d’ells es demanava

conservar el cos per a futures generacions.

WaLt: No anava mal encaminat.

VLaDIMIR: Primer es va fer de fusta i després, la versió millo-

rada. Definitiva.

SaLVaDOR: L’interior em mareja. Pompes de granit i marbre

confusos. El zig-zag. Les franges vermelles. La llum. Les

banderes. Tanta abstracció em deixa completament igual.

Concreció, sisplau, concreció! Ui, i el que més m’horroritza

és la prohibició de fotografiar l’interior. Jo vull tenir la prova

del crim. En canvi, l’exterior és fascinant!

WaLt: Quan ets dins, tot és tan cerimoniós, que el temps va

a un altre ritme...

VLaDIMIR: El temps no és més que un fenomen aparent que

no s’ha de creure en absolut.

’

WaLt: A fora, hi tens una legió d’imitadors. N’hi ha algun

de realment clavat, físicament, en el vestuari... tot molt

cuidat.

- 41 -

VLaDIMIR: El millor és el Boris.

SaLVaDOR: Els teus imitadors segur que hi estarien d’acord:

L’única cosa de la qual el món no es cansarà mai és de

l’exageració.

WaLt: Sembla Disneyland.

’

vladimir toca suaument una de les parets.

VLaDIMIR: Blanc sobre blanc.

- 43 -

ACTE VII

REPRESENTAT AMB GRANS APLAUDIMENTS

Els tres estan asseguts a terra més o menys còmodes.

SaLVaDOR: Tot vol dir tot.

WaLt: Sóc surrealista!

SaLVaDOR: Què dius?

WaLt: O sigui... que no.

SaLVaDOR: Rotundament no. Tu tens molta perseverança, la

teva especialitat és la innocència en acció.

VLaDIMIR: Per què et van expulsar els surrealistes?

SaLVaDOR: Per diferències... En el fons eren uns finolis, s’es-

candalitzaven per tot. Jo deia i feia el que em passava pel

cap. Em vaig prendre el surrealisme al peu de la lletra, per

això es va ofendre el Papa Breton. Ell exercia l’autoritat,

decidia les exclusions i promovia els ingressos, era com una

secta, tancada i intransigent.

VLaDIMIR: Aquest és dels meus.

- 44 -

SaLVaDOR: Es consideraven revolucionaris totals i comunistes,

però els veritables comunistes no se’ls prenien gaire serio-

sament, els consideraven fills de casa bona —de fet, la

majoria ho eren. Breton era el més burgès dels burgesos. Va

ser amb la pintura de l’enigma de Guillem Tell que es van

ofendre. (Adreçant-se al vladimir:) Tu n’ets el protagonista!

El Breton i un grupet, que es consideraven leninistes, van

trobar que aquella pintura era un insult i, proveïts de bastons,

que gairebé sempre portaven com a símbol d’elegància, van

intentar destruir la pintura. Fent salts i donant cops de bastó

picaven la paret sense tocar el quadre, estava penjat massa

amunt. Que tendres, tan intransigents...

Walt mira el límit superior de la paret.

WaLt: Quina previsió.

SaLVaDOR: És ben clar: Picasso és pintor. Jo també. Picasso

és espanyol. Jo també. Picasso és comunista. Jo tampoc.

WaLt: Sempre dius el mateix... Però he llegit en algun lloc

que de jove havies caigut en la temptació.

SaLVaDOR: Vaig ser considerat marxista, però sempre que se

m’eximís de la disciplina d’obeir el Partit Comunista francès.

Eren obligacions per entrar a formar part de la Revolució

Surrealista. Coses de joventut.

VLaDIMIR: És important que parlin de tu, encara que sigui

bé.

SaLVaDOR: Aquesta frase és meva!

VLaDIMIR: Apropiacionisme.

- 45 -

’

SaLVaDOR: T’he d’admetre que als anys trenta em vas tenir

ben obsessionat. Mirava amb atenció tot allò que odiava.

WaLt: A mi el comunisme em va ser molt útil, era durant la

caça de bruixes. Vaig despatxar molts treballadors, als que

es van quedar els vaig abaixar el sou i els vaig dir que no

compliria cap de les promeses que els havia fet. Que encara

m’haurien de donar les gràcies per haver tingut el privilegi

de participar en una empresa memorable... Em van declarar

una vaga, un piquet es va posar a l’entrada de l’estudi. Vaig

fer una llista i els vaig denunciar a la comissió McCarthy,

dedicada a purgar la nació de comunistes.

Salvador riu.

SaLVaDOR: Jo en vaig fer una de semblant. Vaig dir que Buñuel

era comunista quan era a Los Angeles. Es veu que va tenir

tants problemes. No em va parlar mai més...

VLaDIMIR: Capitalistes! Viviu gràcies a la meva revolució.

WaLt: S’han de tenir ideals: Diners! Arrugats i embogits

diners celestials de la il·lusió! Molins de l’eternitat que rose-

guen el paper de la il·lusió!

SaLVaDOR: Visca! Comunism = Commonism.

WaLt: Cert, clar i breu.

SaLVaDOR: El comunisme està presentat com una veritat

acabada, a la manera d’un catecisme.

VLaDIMIR: El sistema camina inevitable i automàticament cap

a la perdició. Si aixequés el cap el meu germà Aleksandr! El

comunisme mai va succeir.

- 46 -

’

Ocupen ara un altre espai.

SaLVaDOR: Et proposo un joc, millor dit: conec un joc en què

sempre guanyo...

VLaDIMIR: Si no pots perdre, no és un joc.

SaLVaDOR: Puc perdre. Però sempre guanyo... Són els escacs.

Tota una metàfora. Amb els escacs per avançar es mata...

Tot el que sé m’ho va ensenyar Duchamp. Ell deia: Quan

juguem a escacs, matem l’adversari, però aquest continua

viu després d’haver-lo matat. És una manera pacifista d’en-

tendre la vida, una manera de renéixer. Jugar amb la vida.

WaLt: No hi he jugat mai.

SaLVaDOR: Corre el rumor que jugaves a escacs amb Tristan

Tzara al Cabaret Voltaire.

VLaDIMIR: És cert, sempre el guanyava. És d’aquells que no

sap perdre, i en vol una altra i una altra, somniant suposo

que tindrà un cop de sort... Ai, pobre Tristan!

WaLt: Potser es deixava guanyar?

VLaDIMIR: Tu coneixes algú que es deixi guanyar? Que es

deixi matar?

SaLVaDOR: El Tristan segur que no. En un moment hem fet

una bona repassada... quins records. Les grands comédiens

ne meurent jamais, ils s’éloignent.

- 47 -

ACTE VIII

NINGÚ HO SAP

Es col·loquen als límits, pràcticament sense visibilitat per

part del públic.

VLaDIMIR: Creieu que hi pot haver algú al món que no ens

conegui?

SaLVaDOR: Impossible!

’

S’acosten de nou.

SaLVaDOR: Qui vol interessar els altres els ha de provocar.

WaLt: Tens un do extraordinari per fer-te autopublicitat.

SaLVaDOR: Jo faig el que faci falta. M’agraden molt les actua-

cions en públic, causar impacte. Quan faig discursos o

conferències em deixo portar per la improvisació. Que la

incoherència doni fruits coherents!

WaLt: Ets un showman...

SaLVaDOR: Crec que tots tres hem sabut aproximar-nos a tots

els públics, a grans públics, és el que ara anomenen la cultura

- 48 -

de masses. Vull que la meva projecció es multipliqui infini-

tament. Electritzar el públic.

WaLt: Barrejar l’alta cultura i la baixa cultura.

SaLVaDOR: Em semblen un error aquestes divisions, i sobretot

pura ficció. Una alta cultura adreçada a una minoria culta, i

una de baixa, produïda industrialment a l’abast de

tothom...

WaLt: Jo sempre m’he adreçat a tots els públics.

VLaDIMIR: I les masses ens han adorat.

SaLVaDOR: He posat el surrealisme a l’abast de tothom, ja

sigui amb una performance a la televisió, un anunci de xo-

colata o una pintura. M’interessa el banal. Les relacions entre

l’art i el no-art. Tot el que faig és art!

WaLt: Hem de saber utilitzar tots els mitjans. Buscar la il·lusió

infantil.

SaLVaDOR: Jo difonc els meus propis rumors. És un mitjà molt

interessant.

WaLt: És que no existeixen les estrelles sense rumors! Tenim

un públic: admiradors, veneradors i idòlatres. Per a aquest

públic, les estrelles som el més important: la implicació és

total. Viuen per identificació: som el seu model, la seva

identitat.

VLaDIMIR: Desitgen fondre’s amb nosaltres, posseir-nos,

apropiar-se’ns mentalment i físicament. Prefereixen un rumor

que els agradi que una veritat que no els aporti res.

- 49 -

SaLVaDOR: Tenim les nostres obligacions, el públic vol ser

recompensat per la seva adoració. Per això he construït el

Teatre-Museu.

WaLt: Disneyland és un laboratori futurista, tot està estudiat,

el parc temàtic més gran. No m’interessa res que no sigui

complaure. Res. La meva aspiració és produir sempre la

sorpresa que ens porti a la meravella, i la meravella a

l’aplaudiment.

VLaDIMIR: El reconeixement popular és impressionant.

SaLVaDOR: Quan tenen ulls per a mi és com ser al paradís...

Tot i que no sé si sóc el major pintor del món, perquè hi ha

molta gent que em demana autògrafs pel carrer i realment

no saben si sóc un cantant, un actor de cine, un boig, un

escriptor, no saben ben bé el que sóc...

WaLt: «La célébrité c’est bien. La posterité, c’est mieux.»

SaLVaDOR: Estem inscrits per sempre en la memòria col-

lectiva, hem sigut escollits per il·lustrar el segle passat. Per

alguna cosa ens reprodueixen de cera a tot el món.

WaLt: La cera crema molt ràpid.

- 51 -

ACTE IX

ALGUN SENTIT TINDRÀ

Fan signes de calor.

WaLt: Què és aquesta terrible calor?

SaLVaDOR: Tranquil! Tot se’n va.

WaLt: Mai se n’anirà.

SaLVaDOR: «Mai» és una paraula de nen. Ja no tens edat.

’

SaLVaDOR: Deixem creure als espectadors que hi ha més del

que es deixa veure. És temps de valorar la bellesa del buit.

És temps de desaparèixer, conservem el somni.

WaLt: El buit representa també una forma de radicalitat.

VLaDIMIR: No hi veig l’interès, a limitar-se a mirar el que fan

els altres.

Murmuren.

’

SaLVaDOR: Què fas tan callat?

vladimir no respon.

- 52 -

WaLt: Els homes callats incomoden, diuen que són genis o

són necis.

VLaDIMIR: El silenci ha de ser tractat amb respecte... però si

tant us molesta, parlem, teniu alguna pregunta?

SaLVaDOR: No.

WaLt: Explica’ns alguna curiositat...

VLaDIMIR: Últimament m’he fet fanàtic de les meduses. Co-

neixeu la Turritopsis nutricula?

WaLt: Què?

SaLVaDOR: Com?

VLaDIMIR: És fascinant! Les meduses Turritopsis nutricula! La

ciència encara no ha arribat a entendre-la, fa mig centímetre

i pot tenir fins a noranta tentacles. El curiós és que arriba al

seu cicle de maduresa i, en lloc d’envellir, el que fa és rejovenir

i tornar a l’estat de pòlip. Amb el temps avança a la seva

edat adulta fins que s’avorreix i novament torna a l’edat

juvenil. Asseguren els científics que és potencialment

infinit.

SaLVaDOR: Sí. Com la rata immortal.

WaLt: El Mickey?

SaLVaDOR: Sí.

WaLt: Fa uns anys una prestigiosa universitat va realitzar una

enquesta per saber quin era el personatge més popular del

moment. Va ser sorprenent. Cap esportista d’elit, actriu o

president de govern, no era ni humà, era Mickey Mouse. Els

nens l’adoren i els grans l’han mitificat...

- 53 -

VLaDIMIR: Aquestes enquestes estan totes manipulades.

WaLt: La rata és un personatge de ficció inexplorat. Res és

repulsiu si les seves formes se suavitzen.

- 55 -

ACTE X

TOTHOM

SaLVaDOR: Plor mundial.

’

SaLVaDOR: Ho van anunciar les portades de tots els diaris. Els

mitjans de comunicació de tot el món es van fer eco de la

meva mort, parlaven sense fi de les meves qualitats.

VLaDIMIR: Igual que de mi!

SaLVaDOR: Des de primera hora del matí, es van formar cues

de públic que em volien rendir tribut. Van passar milers de

persones. Ple de fotògrafs. Flaixos que il·luminaven una i

altra vegada els meus trets serens i endolcits.

VLaDIMIR: Clavat al meu. L’única diferència és que els meus

tenien més mèrit, tot sota la neu... la immensa desfilada del

poble, els homenatges i els parlaments.

SaLVaDOR: Les exèquies van ser solemnes. Em van embalsa-

mar, amb els bigotis drets i engominats.

WaLt, adreçant-se a vladimir: Vols dir que no et van

copiar?

Salvador desaﬁant vladimir.

- 56 -

SaLVaDOR: Jo sí que en volia, de mausoleu, el més gran, no

vaig pel món amb falsa modèstia!

VLaDIMIR: Tzzz.

SaLVaDOR: Em van injectar una solució conservant a base de

formol, alcohol i aigua destil·lada entre altres elements. El

treball té una garantia de 200 anys com a mínim.

WaLt: El formol eternitza.

VLaDIMIR: Tenim una única sortida: la victòria o la mort!

- 57 -

ACTE XI

EL QUE DE VERITAT ENS AGRADA

S’allunyen ﬁns al fons de la sala i s’intercanvien els pa-

pers. vladimir és Walt, Salvador és vladimir i Walt és Sal-

vador.

’

WaLt: Sóc Walt Disney.

VLaDIMIR: Sóc Vladimir Lenin.

SaLVaDOR: Sóc Salvador Dalí.

Amb rigorós silenci Salvador agafa el disc i el posa al to-

cadiscs.

WaLt: Rèquiem.

’

Escolten el rèquiem. vladimir i Walt immòbils, Salvador

es va movent per l’espai, ﬁns que s’asseu entre el públic.

El tros de la cançó és molt curt, encara no dura un minut.

WaLt: Qui diu que no som morts quan naixem?

VLaDIMIR: Què dius! Vam fer un pacte amb el futur. Si ho

haguéssim permès, seríem morts, ens haurien destruït.

- 58 -

SaLVaDOR: No tinguis remordiments.

WaLt: Últim, últim, últim... S’hauria d’eliminar de tots els

diccionaris. És la petjada inconfusible de la caducitat. Ara

destruir val més que crear.

- 59 -

ACTE XII

ALS QUE DORMEN

D’esquena al públic, però molt pròxims a ell.

SaLVaDOR: No us gireu, però el tio que està d’esquena, el del

pèl canós, crec que és Arthur Rimbaud, el poeta.

VLaDIMIR: Rimbaud és mort.

SaLVaDOR: No. Mira, es mou.

- 61 -

ACTE XIII

TOT ÉS ETERN MENTRE DURA

Walt fa un truc de màgia.

WaLt: A prendre pel sac la transcendència...

VLaDIMIR: Penseu-hi, i si resulta que tot plegat ha sigut un

déjà vu?

SaLVaDOR: No pot ser. Com entens llavors la taca del terra?

VLaDIMIR: Quina taca?

WaLt: Aquesta.

VLaDIMIR: Jo estic parlant del bucle, de la repetició.

SaLVaDOR: Res no pot succeir una sola vegada.

WaLt: Estem entrant en terrenys molt teòrics. L’infinit, l’etern

retorn...

VLaDIMIR: Hem de ser prudents i admetre que fins i tot

l’eternitat mor; no dura per sempre.

SaLVaDOR: Imagineu-vos, cada dia el mateix dia. Que una

emoció no esborri l’anterior. Que no aconseguim oblidar.

Que res cicatritzi.

- 62 -

’

Salvador i Walt esceniﬁquen les paraules de vladimir.

VLaDIMIR: Un pas endavant, dos passos enrere. Un pas en-

davant, dos passos enrere. Un pas endavant, dos passos

enrere. Encara que no ho sembli, és el títol d’un llibre meu.

WaLt: T’agrada paladejar records?

VLaDIMIR: Sí, molt. Visc retrospectivament. És com si visqués

dues vides, i la més intensa és la imaginativa.

SaLVaDOR: Recordem el futur.

’

Es col·loquen formant un triangle.

VLaDIMIR: Un no ha d’esperar res.

SaLVaDOR: Tots esperem alguna cosa.

VLaDIMIR: La posteritat donarà algun dia el seu veredicte!

’

WaLt: Ja ho veieu, sempre som els mateixos.

VLaDIMIR: Quan fa que som aquí?

SaLVaDOR: Una mica més del que puc recordar.

WaLt: Totes les estances s’assemblen, però aquesta no s’as-

sembla a cap altra. No hi veureu res, res de res. Tracta de

confondre’ns.

SaLVaDOR: I ara som aquí novament.

VLaDIMIR: Els museus són immaterials i immunes a la mort.

Neutralitat i homogeneïtzació. L’espai de la immortalitat està

- 63 -

sotmès a una teatralització. Les sales ens parlen sense ne-

cessitat d’afegir res més que memòria. Exposicions i

exposicions.

SaLVaDOR: La civilització haurà d’entendre la manca de

sentit.

VLaDIMIR: Piruetes, núvols de fum, burles, contradiccions

escandaloses... Què passa a fora?

’

WaLt: Les coses que parlen sobre elles mateixes. A la gent

li agrada, és un truc infal·lible. Un diàleg enginyós sobre si

mateix.

SaLVaDOR: Sí. Anar desgranant anècdotes.

VLaDIMIR: I absència de final.

SaLVaDOR: Fins i tot l’absència de final resulta ser-ne un. El

que queda són restes de material que s’ha anat recollint.

WaLt: No hi ha fets, només interpretacions.

’

Es queden quiets i callats uns segons, després marxen

tots tres junts.

SaLVaDOR: Escolteu, em sap greu, no us he ensenyat l’altra

sala.

WaLt: No crec pas que sigui necessari.

SaLVaDOR: Em feia por que estigués mal orientada.

VLaDIMIR: Quines parets tan blanques. Em pregunto quantes

vegades es deuen haver pintat? Segur que són incomptables.

- 64 -

Tot i així, semblen mudes. Definitivament, no m’agrada el

blanc, m’agradarien de color vermell.

...

aDéu

(2012)

Recordar és sempre oblidar

A. El palau dels plaers

B. Himne

C. Economia i victòria

D. No has canviat

E. Abisme

F. Anar acabant un tema inacabable

G. Naufragi

FITXA ARTÍSTICA

Adéu es va estrenar en català a la Fundació Antoni Tàpies de

Barcelona en el marc de l’exposició Oriol Vilanova. Diumen-

ge el 15 de maig de 2017.

Direcció escènica

Xavier Albertí

Producció

Fundació Antoni Tàpies i Teatre Nacional de Catalunya

Interpretació

Nora Navas i Luara Herrera

Au revoir s’havia estrenat originalment en francès al FRAC

Champagne-Ardenne en el marc del festival Reims Scènes

d’Europe el dissabte 8 de desembre de 2012.

Traducció al francés

Tiphanie Chauvin

Direcció escènica

Oriol Vilanova

Producció

FRAC Champagne-Ardenne

Interpretació Lila Denis i Marine Mane

- 71 -

Personatges

Tu.

Època

Present paral·lel.

Lloc

Indiferent. L’auditori d’un museu. Les gàbies dels lleons.

Les pàgines d’una novel·la. Les ruines d’un parc d’atracci-

ons. La foscor d’una sala de cinema. El jardí ﬂorit. Lluny i a

prop de l’acció.

Intèrprets

Una única veu per a diferents personatges.

Nota sobre el text

Una coma que ocupi una única línia indica pausa, la dura-

da exacta serà determinada pel context. La dramatització

de la paraula es transforma immediatament en discurs.

- 73 -

Una nena està dreta al centre de l’espai mirant al públic. No

es mou. No fa cap tipus de soroll. Es comporta de manera

improvisada. Es mou lliurement per l’escenari, s’asseu, s’es-

tira, dorm. Se’n va de l’escenari, torna. Gestos banals. Un

relat independent. Una trivialitat inquietant. Sense records

ni memòria. Sense malícia ni enemics. Indiferent. Busca el

millor lloc on amagar-se. Alterna posicions.Torna al centre

de l’escenari. Sense fer el mínim gest.

La veu en off. Externa. Es manifesta.

- 75 -

Sona la cançó: I’m Sorry de Brenda Lee.

I’m sorry, so sorry

That I was such a fool

I didn’t know

Love could be so cruel

Oh, oh, oh, oh

Uh, oh

Oh, yes

You tell me mistakes

Are part of being young

But that don’t right

The wrong that’s been done

(I’m sorry) I’m sorry

(So sorry) So sorry

Please accept my apology

But love is blind

And I was to blind to see

Oh, oh, oh, oh

Uh, oh

Oh, yes

You tell me mistakes

Are part of being young

- 76 -

But that don’t right

The wrong that’s been done

Oh, oh, oh, oh

Uh, oh

Oh, yes

I’m sorry, so sorry

Please accept my apology

But love was blind

And I was too blind to see

(Sorry)

- 77 -

[Veu off]

You are sorry.

15 de juny.

’

Ets crueltat i somni. Un dia com avui, una mica més tard,

una mica més d’hora. Descobreixes que alguna cosa no va

bé. Per parlar amb propietat: ja no existeixes.

Finalment estàs acabat. Tot edifici no es considera acabat

fins que desapareix.

’

No veus res.

Ningú veu res.

’

Temperatura màxima, 23 graus; una mínima de 16. Pluja

dèbil. Humitat del 67%. Pressió 1002 milibars. No saps per

on començar. Quin testimoni donar de l’estrany escenari que

tens davant els teus ulls. Tones de runes del museu es barre

gen amb petits trossos de la història. Suposes. Si, suposes,

que el que tens davant són les restes del museu. El mateix

color per tot arreu, només runes, ja siguin de: pintures, vidres,

formigó, escultures, vitrines, marbres. Inimaginables mate-

rials desintegrats entre les obres mestres. Un gran collage.

- 78 -

Tot barrejat. Tot marejat. També ha desaparegut el jardí. Un

rectangle perfecte de quatre cents mil metres quadrats. Un

lloc fantàstic.

’

Tot perdut. No cites obres. És ridícul. És parcial.

’

La zona està acordonada. És ple de curiosos que empenyen

per apropar-se. Busquen la millor perspectiva per espiar la

desfeta. Sorolls i batecs. La ciutat està colapsada. Es respira

sensació de catàstrofe. 51 persones desaparegudes. El trànsit

està tallat. Es necessita una acreditació per entrar al recinte.

’

Tot és ràpidament transportat per camions a un descampat

habilitat als afores de la ciutat. Camions amunt i avall trans

porten les microscòpiques restes. Proves que no proven res.

No saben què fer-ne. Recuperar l’irrecuperable. Preservar

les ruines.

Runa. Runa. Runa. Ruïna.

Ruïna. Ruïna. Ruïna. Runa.

No pateixis.

Les ruines són indestructibles!

’

Evites les preguntes, les mirades. No tens necessitat de parlar,

no vols parlar. Segueixes el flux que va i ve. La pintura que et

mira, l’estàtua que es mou, el crani que et segueix. El que et

preocupa, a vegades t’espanta i a vegades t’exita. Tu ets així.

Veus lloros vorejant les ruines. Lloros que es paren i et miren.

- 79 -

’

Hubert Robert!

Tu ets el primer conservador del Louvre!

Continues per aquí perquè mai has arribat a marxar.

’

El teu passat, el teu present i el teu futur es confonen. No

té res d’inquietant, al contrari. Parles mentre somies. Perfec

tament lúcid. Són les 3. Encara les 3. Fa cinc minuts. D’aquí

a quinze dies. En un segle. El temps passa pels altres. I tu

ets aquí. Però no estàs quiet. Sempre són les 3. Exactament

3.am. 0 minuts, 0 segons. Demà la mateixa hora. Com sem-

pre. Per cent milions d’anys. Una lluita contra el temps. Qui

guanya? Encara no ho saps. Tens un passat ple d’experiències

riques, acumulades entre objectes i records llunyans, lliçons

no apreses, errors repetits infinitament, un present dens,

ràpid, compacte, un futur generós, exaltat, incert.

’

Res no és segur. A la realitat no hi ha res de veritat. El lament

nostàlgic per un passat irrecuperable és reaccionari.

’

La còpia és tot el que queda!

’

A falta d’obres originals les còpies han pres el seu lloc. Tens

tot tipus de reproduccions: des de postals, guies, fulletons,

monografies, souvenirs, publicitat... Els mercats de les puces

són ara santuaris. Amb perles amagades sota la pols del

temps. Els copistes són com estrelles. Després de passar ho

res i hores treballant davant les obres mestres. Han canviat

el seu estatus. Les botigues de souvenirs són a primera línia

de mar. Tenen les millors vistes.

- 80 -

’

Els originals són a les fosques. Completament cecs després de

la seva extinció. Tu no saps el que veus ni el que has de veure.

’

Et preguntes: La conservació del patrimoni té el propòsit de

preparar-nos per a situacions postcatastròfiques?

’

Al Japó hi ha el museu més gran de la còpia. El Museu d’Art

Otsuka de Tòquio. Milers d’obres dels més cèlebres reuni

des en una gran construcció mig enterrada a la muntanya.

Un búnquer. Compleix totes les precaucions antisísmiques:

és el santuari de l’art que no pot ser destruït. És l’exemple

megalomaníac de la reconstitució històrica de tota la cultura

artística occidental. Les fronteres entre l’autèntic i la imitació

es dilueixen. És el teu doble. La majoria són teves. Un acte

apropiacionista continuista.

’

I ara què? Digues!

’

Preservar el buit?

Reconstruir el Museu com si res?

Deixar el forat com a record?

’

No tens de què revoltar-te. Estàs paralitzat. Se’t fa estrany

pensar en passejar per l’interior del museu. Estrany pensar

el públic que el visita. Estrany la primera vegada que el veus.

Clar. Brillant. Buit. Silenciós. El museu s’inventa per tu. És el

decorat de la teva vida. Continua sent-ho. Tu ets el museu.

’

- 81 -

Ara hi plou. Diluvia. Estàs disposat a jugar en aquest lloc

desconegut. Oblidat. Coneixes cada un dels seus detalls

encara que ja no hi són. Els murs, les finestres, els relleus, les

fissures, les taques, les ombres, els sorolls, tots els defectes,

totes les virtuts. Les comptes infinites vegades, penses que

sempre les veuràs, avui, demà, sempre.

’

La teva desaparició és inevitable. El buit és present. Ara el

trobes a faltar, tens por d’estar sol. Tu no necessites cap per

què. No ets d’aquells que es passen les hores demanant-se...

si existeixes, d’on véns, o on vas. Mai t’ho has demanat se

riosament. Estàs posseït per l’escandalosa bellesa del sense

sentit.

’

Ho has intentat. Ho has intentat.

Tu saps que almenys ho has intentat.

’

Fas cercles amb el peu dret. D’esquerra a dreta. Tu ni te

n’adones. Tu saps el que pots arribar a ser. De fet, ja has

estat tot el que pots ser. Has d’oblidar a esperar. Has d’oblidar

que has après a oblidar. A no escoltar bons consells. A no

demanar remeis. A no buscar cap fi.

’

De cop. No et mous. No és cap gest premeditat, és l’absència

del gest, un gest que evites fer. Estàs en blanc. No penses

res. No dius res. Tampoc hauries dit res. T’estires. Tanques

els ulls. Dorms.

’

Les dades són sensacionalistes. Tu dónes espectacle. La des

trucció és molt visual. Demanes confiança i seguretat. No vols

- 82 -

provocar el pànic. Mantens la calma. Vols dir la veritat. És una

situació tan devastadora que et negues a creure-la. Ets pur

entreteniment. Les imatges de la devastació et serveixen com

a noves icones. Ets un rectangle negre. Sense traces, però

amb el perímetre perfectament delimitat. Desapareixes dels

mapes. De les guies. Aquest és l’horitzó. Ets una espècie de

malson. T’agrada creure que no ha passat. Ningú t’ha pogut

salvar. Massa ensucrat. Massa previsible. No ets ni heroi ni

traïdor. Et bases en la successió d’un esdeveniment terrible

darrere l’altre. Advertències inútils. Mentides pietoses. Tot

està sota control, no hi ha perill, el pitjor ja ha passat. El cost

de no fer res és massa gran. Sempre hi ha conseqüències.

Evites una crítica frontal, merament polèmica. Avances

acompanyat cap a la foscor. Et sap greu no fer servir paraules

boniques, però és que tu dius sempre la veritat! Hahaha!

’

El més important no és el que dius. És el que calles. No

coneixes a ningú. Estàs sol. No veus res. Ningú veu res. Ho

vols celebrar però encara no saps com. Tu no dius mai, si us

plau, gràcies o adéu.

’

Mires la pinta. Guardes tots els cabells. Del primer a l’últim.

Algun dia valdran molt. Ai la pinta... Amb el teu llegat fas el

mateix. Ho guardes tot. No ho deixes tocar. La teva destrucció

és pura pantomima, és pura propaganda.

’

Són les 3. Una disfressa del destí.

Són les 3. La temporalitat de l’etern present.

Són les 3. El passat és polític.

Són les 3. El trompe-l’oeil de les hores.

- 83 -

’

El fil de la tradició fa temps que està trencat. Sembla que

només ets capaç d’acumular restes del passat. Tota ciutat

que es preui té un magatzem del passat. El destí de tota

societat és contemplar-se al mirall d’un passat sempre a

revisitar. La memòria es troba en un punt mort. No hi ha un

temps més difícil de viure que el present. El passat i el futur

semblen combinar-se en el present, mentre el present esdevé

el temps de reproducció anticipat del passat. L’adjectiu actual

ha esdevingut molt ambigu. El fetitxisme cap a èpoques

pretèrites és revelador. Col·leccions conservades, exposades,

emmagatzemades.

’

Representes quaranta segles d’història de l’art i dos segles

d’història de l’edifici. Estàs fora de temps. Obres les portes el

10 d’agost de 1793 en ple procés revolucionari. Ets el primer

«museu» en el sentit modern de la paraula. Almenys això

diuen. Amb ànsia d’eternitat pretens instruir el públic. Un

dret del poble. Gratuït. Ets visitat com un monument. Legítim

posseïdor dels béns artístics. Béns nacionalitzats de la corona.

’

Tu, com les ciutats, estàs construït pel temps, esdevens el

mirall dels records viscuts. Dels obscurs secrets. Ets guardià

de la teva memòria. Resumeixes banalment la història: De la

Revolució a Napoleó. De la caiguda de l’Imperi al foc de la

Comuna, de l’ocupació nazi al desig de demolició de Hitler,

de Duchamp a Godard, del bicentenari de la Revolució a la

teva desaparició.

’

Sí. Ja no existeixes.

- 84 -

’

Ahir.

’

Ets conegut per les trenta-cinc mil obres exposades. Pels

més de vuit milions vuit-cents mil visitants l’any. Pels espais

sobrepoblats, patrimoni del turisme de masses. Pels flaixos

i souvenirs. Empentes i audioguies. Si us plau no tocar. As

censor fora de servei. Banys al fons del passadís a la dreta.

Pel centre comercial subterrani i la piràmide de vidre. Ets

un immens temple de la cultura occidental amb dues mil

persones al teu servei.

’

Ets actualitat geopolítica. Ets una eina diplomàtica. Ets una

marca! Això no ho has perdut. Però què en serà de la marca

sense les obres? Continues existint lluny. Business is Business.

’

Ets imatge de desesperació i impotència. L’espectacle és

esgarrifós. No hi ha desgràcia sense presentiment. Passes a

la història com un dia d’infàmia. No et deixis enganyar per

les aparences. Tu ets l’altre.

’

Què fas a partir d’ara? Què passa quan la preservació no és

capaç de salvaguardar-se a si mateixa? Esborrar-te és el punt

de partida? Les coses canvien dràsticament. Els mitjans en van

plens. Qui. Que. Com. No hi ha respostes i això és el que més

angoixa. Es pregunten si es podria haver evitat. Si s’hauria

d’haver previst. Necessites un gegantesc desplegament per

sobreviure al desastre. Una cúpula que et faci inalterable?

La teva desaparició és un acte iconoclasta.

’

- 85 -

Estàs a un punt de tocar fons. És el moment més gran de la

teva vida. Ho perds tot per saber qui ets. Et sents alliberat.

Aviat ja no ets notícia. La vida continua. Els altres museus

obren com si res. Ho relativitzes. Potser tornes a començar.

Potser no. Saps que tot acaba desapareixent. Declaren una

setmana de dol.

’

Has estat tu?

’

Tothom et fotografia. Et recorren com un zoo. Objectiu de

veneració i adoració. La còpia de la còpia de la còpia és la

còpia.

’

El que és vertader encara té alguna relació amb la veritat?

Tens la certesa que les teves peces siguin autèntiques? En

l’era de la reproducció tècnica no saps qui és el doble de qui.

La rèplica et protegeix. Els objectes autèntics t’ofereixen la

il·lusió. El joc de les relíquies.

’

Parles fins que les paraules perden el seu sentit. Fins que la

frase més simple esdevé desconeguda, caòtica.

’

No et mous. Tens mil maneres de matar el temps i cap

s’assembla a l’altra. Perdre el temps. Tu estàs sol, i com que

estàs sol, cal que no miris mai l’hora. El temps dóna solucions

malgrat tu. El temps coneix les respostes. No vols fer res més

que esperar, esperar fins que no hi hagi res més a esperar.

’

És simptomàtic que la invenció de la conservació del patri

moni aparegui pocs dies després de la Revolució francesa.

- 86 -

S’elabora el concepte de monument històric i els instruments

de preservació que hi estan associats. El nou patrimoni perd

el seu valor iconogràfic. De cop, les antiguitats esdevenen

riqueses. Paraules clau com herència, successió, patrimoni i

conservació tenen sentit. Tu ets el magatzem simbòlic.

’

Si talles uns quants caps tot va bé.

Que vessi la sang!

’

El nou decret conservador prohibeix: robar, destruir, mutilar

o alterar de qualsevol manera, sota el pretext de fer desa

parèixer símbols feudals o reials. Diu explícitament: «Cal

conservar els monuments i obres d’art d’altres temps, encara

que mereixin tot l’odi del poble lliure». Un mes abans és ben

diferent. Extermini voluntari i vandalisme ideològic.

’

Robert de les Ruïnes, és com et diuen. Les teves millors

fantasies s’han fet realitat!

Ets arrestat durant la Revolució. Sobrevius miraculosament a

la guillotina. La sort et ve de cara, al cap de pocs mesos ets

escollit per al comitè dels cinc encarregats del nou Museu. De

fet, no és rar que et condemnin. Serveixes a la monarquia i a

l’aristocràcia. L’antirevolucionari convertit en revolucionari...

’

Ets tu, el mateix conservador, qui has imaginat i pintat la

destrucció del teu propi museu. Vols reivindicar la impossi

bilitat que tenen les obres d’art de lluitar contra el temps.

Una pintura premonitòria.

’

- 87 -

Esperes que el futur torni a passar. Els segles han passat

a fora, i tu aquí, oblidat. Són les 3. Sempre les 3. Ets un

somnàmbul. Tu no vols durar. Segons el moment, segons

l’instant, protegeixes, destrueixes, construeixes. Què fas

vivint en un present sense futur, si podries viure gràcies a la

teva imaginació en un futur sense present?

’

N’hi ha prou en conservar-ho tot per tenir la consciència

tranquil·la? És suficient per no patir la desaparició? L’excès de

conservació pot acabar amb la vida present. Ja no suportes

viure amb el que ets, et rebel·les contra els records del mi

rall. El plaer per la restitució et fa viure com un mort que va

sobrevivint. Tu no creus en l’esperit patrimonial. Presumpta

conservació per a temps futurs? Però quin futur? Tu no vols

viure en una vitrina. La vida preservada. La vida al museu.

Al final el món esdevé un museu conjunt.

’

La preservació et supera. El món és una relíquia. L’acceleració

de la preservació és exponencial: Comença amb monuments

antics, edificis religiosos, fins a arribar a centres comercials,

camps de concentració, desastres nuclears... Què toca ara?

I demà?

’

Què és conservable? Què el predisposa? Qui ho decideix?

Preservar és inventar la història. És al servei d’interessos

ideològics. És radicalment polític. Conservar és una manera

d’acabar amb allò que encara és viu. Com preservar el que

sempre canvia?

L’expansió patrimonial il·limitada t’obliga a pensar què cal

destruir. La pregunta ja no és què mantens. Sinó què està

- 88 -

caducat, què cal esborrar, què cal abandonar. El teu objectiu

és la tabula rasa. Ets un futurista. Combats la nostàlgia i

incentives el progrés. Creus que per innovar cal enderrocar

el passat. Crides a destruir els llocs de la memòria. Defenses

l’oblit com a pas imprescindible cap al futur. La preservació

es resisteix als canvis.

’

Tu la crítica la practiques des de dins. La construeixes. La

fulmines. Tu no interpretes la vida sota les lleis del sentit

comú i de la lògica. Ets una ruïna freudiana.

’

Una societat que no contempla la destrucció, és una socie-

tat morta. Aprendre a destruir és el que han d’ensenyar a

les escoles. No pots continuar sent un gran estómac que

engoleix objectes. No et pots basar en la mera acumulació.

Sents les teves pròpies paraules. Vols eliminar tot moralisme.

L’avantguarda és sempre iconoclasta.

’

El teu temps ha de ser sempre l’ara. A tu t’agrada tot allò

immaterial, efímer, fugaç, mortal. Que no manté forma ni

concepte. Que se’n riu de si mateix. La indiferència no té

principi ni fi. Tot està dit. Tot està acabat. Tot està previst,

cada detall. T’has de deshabituar de tot. Ha passat tanta

informació per davant teu que has estat incapaç de rete

nir-ne cap.

’

La zona és inestable. L’extraordinari amenaça l’ordinari. Ets

incapaç de fer cap judici sensat. No en saps res. Especulacions

i rumors. Desconcert i perplexitat. Paraules. Paraules. Parau

les. Helicòpters sobrevolen la zona. No hi ha llum. Busques

- 89 -

gent entre les runes. Res. Milers de persones han sortit al

carrer per saber què passa. Hi ha càmeres de televisió. Molts

fotògrafs, professionals i aficionats. La zona està protegida

per un cordó policial. Als carrers pròxims les botigues estan

tancades i només queda obert algun establiment de menjar

ràpid. La histèria comença a contagiar-se La inseguretat,

també. Ets vulnerable. No saps si pot empitjorar.

’

El silenci no et molesta ni et calma. Penses en la destrucció

com en el futur de la preservació.

Preserves del temps.

Preserves de la mort.

Preserves de l’oblit.

Preserves de la història.

Preserves dels desastres naturals.

Preserves de les Guerres.

Preserves de la fi del món.

Preserves al buit.

’

Creus que ets tu qui dónes vida als objectes, però són ells

els qui et posseeixen. Ells et conserven. Ells et pensen. Ells

t’embalsamen. Ets ostatge de la seva transmissió.

’

Ja no hi ets. Això tingue-ho clar. Tot s’acaba un dia o un altre.

La nostàlgia és retrògrada. Repeteix imatges estereotipades.

Falsejades. La memòria sempre s’equivoca. No és fidel.

’

- 90 -

Una insòlita boira uniformitza l’escena. Encara plou. Ja no

diluvia. Segueixes les normes. No deixes res a l’atzar. Itinera-

ris sense entrada ni sortida. Cap decepció. Cap satisfacció.

Aprens a ser transparent, immòbil, inexistent. No tens ganes

de continuar, de defensar-te, ni d’atacar. Totes les accions

inútils s’assemblen.

’

Hi ha un clam popular per reconstruir l’edifici. Ets el símbol

per excel·lència de l’art internacional. No entenen la situa

ció. Tu no hi estàs d’acord. El govern passa a l’acció. Obren

els comptes corrents per rebre donacions. Arriben del món

sencer. Estan recopilant tot el material possible als mercats

de les puces, botigues de souvenirs i tallers de copistes.

S’han encarregat les còpies de les obres a la Xina. Són ràpids

i tenen experiència.

’

Ruïna. Ruïna. Ruïna. Runa.

Runa. Runa. Runa. Ruïna.

No pateixis.

Les ruïnes són eternes!

’

Per sort ets un animal que oblides. El problema és que no

pots escollir. Recordes allò que t’agrada oblidar, i oblides

fàcilment allò que t’agrada recordar. L’herència no és mai

un regal, sempre és una taca. Has fet bé en oblidar-la. Vols

començar de zero. Estàs perdut en el discurs. No tens ni idea

per on va el text.

’

- 91 -

Ja no saps qui ets, qui has estat, si ets viu o mort. Quins són

els teus rols, els teus secrets. Quins són els teus llocs. Les teves

escenes. Tu ho oblides tot. No tens records. No tens plans.

Estàs perdut en la memòria. La mort també ha de viure. Fins

i tot allò que es presenta sota l’aparença més irracional, més

absurda, més xocant. Té una racionalitat secreta.

’

You are sorry.

Recordar és sempre oblidar.

- 92 -

No vas mai al teatre,

de fet ja hi ets.

PaRauLES PREStaDES

(2016)

(

traducció d’Albert Arribas)

FITXA ARTÍSTICA

Palabras prestadas es va estrenar al Museo Cerralbo de Ma-

drid el 25 de març de 2016.

Direcció escènica

Oriol Vilanova

Producció

Museo Cerralbo, ARCO i Ministerio de Educación Cultura y

Deporte

Interpretació

Javier Hontoria

- 95 -

Personatge

Un/a col·leccionista.

Època

Atemporal.

Intèrpret

El col·leccionista declara el seu amor incondicional a la seva

col·lecció. Objecte per objecte. Enamorat, expressa incan-

sablement el seu afecte. Des de la intimitat ressonen parau-

les sinceres i gastades.

- 97 -

Sí.

Et vull.

Per bé o per mal.

Et vull.

És impossible parlar de res honestament sense estimar-ho.

Vull demostrar-te el meu amor.

No cal que em responguis.

Ja sé la teva resposta.

No té res d’anormal.

És només amor.

Somio en tu.

No hi ha amor pur sense artifici.

Et vull sempre al meu costat.

Et necessito.

T’enyoro.

Et penso.

T’admiro.

T’aprecio.

Et desitjo.

T’estimo.

Ja se sap, cal reinventar l’amor.

Sentiments explícits a través de les paraules.

- 98 -

Tu ets el primer, l’últim, l’únic.

És impossible que n’hi pugui haver dos com tu.

Ets irrepetible.

En tu he trobat tantes coses.

Un amor tan nou que només tu em pots donar.

Cançons romàntiques.

Melodies similars.

Trames poètiques.

Figuracions imaginàries.

Imaginades.

La teva mirada íntima.

Et vull a tu.

T’estimo a tu.

I a tu.

També a tu.

Ja en tinc prou amb tractar de dir el que crec saber.

El meu tresor estimat.

No vaig néixer per perdre’t.

La raó mai va saber mesurar-se els límits.

La fi de la raó.

Sé que et penses que sóc boig.

Potser ho semblo.

Et veig i em veus.

T’estimo perquè sí.

Llàgrimes i bombons.

Somriures i paraigües.

Sóc un home enamorat.

- 99 -

Tu i jo.

Sentim les hores.

Mai estem sols.

Creiem en les quimeres.

La vida és fantàstica quan tu hi ets.

Gràcies per tot.

Gràcies per res.

Dóna’m l’ànima.

Ni masculina ni femenina.

Ets una obra d’amor.

Estic disposat a meravellar-me.

T’estimo perquè vull sobreviure.

T’estimo com estima l’amor.

Et reto homenatge.

No em moc.

No et mous.

El sol fet de pensar en tu em produeix plaer.

Estimar és infinitiu.

Sense tu estic perdut.

Malalt.

Qui mana que l’amor hagi de ser exclusiu?

Em sento estimat.

Fantasies.

Sentiments ingovernables.

No trencarem mai.

Junts per sempre més.

De tu m’agrada tot.

Intensitat i significat.

- 100 -

Divertim-nos mentre siguem aquí.

No diguis que fou un somni.

Tot parla d’amor.

Sento que res a la vida podria ser així d’inèdit.

Temo per la teva supervivència.

Et vull assegurar el benestar.

Tenir-te a prop, acariciar-te i potser també ser estimat.

Hi hagué un moment en què sonava la música.

Hi hagué un moment en què semblava que tot anava bé.

Amor meu.

La moral determina què es pot estimar.

Renuncia a això o allò altre.

No m’importa el que diguin.

No és temps per a covards.

Els meus sentiments per tu són reals.

No et prometo res perquè no et demano res.

És simptomàtic que tot el que és valuós necessiti una extra

ordinària quantitat d’esforç.

Tu m’ajudes a reduir el dolor.

Saps que no tinc por.

No hi ha res que no vegi en tu.

T’espero profundament adormit.

M’importes.

No et fiïs de l’amor.

En algun moment haurem de fixar l’atzar.

La resposta ha estat trobar-te a tu.

M’agrades perquè ets diferent a tot.

Ets diferent a mi.

De bon humor, de bon amor.

- 101 -

El desig no deixa de fluir d’objecte en objecte.

Només depèn de nosaltres.

Estic còmode amb tu.

Tenim la nostra intimitat.

No sóc independent.

No podria continuar existint sense una atenció constant.

Ens enamorem per raons inconscients.

Com podria ser indiferent a tanta bellesa?

Tanta curiositat insaciable.

No sé si ha quedat clar: T’estimo.

De dia i de nit.

En blanc i negre.

Un amor permanent.

Algunes coses estan destinades a succeir.

Seria un pecat intentar evitar enamorar-me de tu.

No m’has decebut mai.

La satisfacció del desig s’oposa a l’interès.

Seixanta-quatre rellotges continuen marcant l’hora.

No tinc rutines.

L’encant d’aquest palau és imponent.

Presentació i representació.

Amor mesurat.

Amor robat.

Amor gastat.

Amor xiulat.

Amor buscat.

Amor simplificat.

Amor copiat.

- 102 -

Amor alliberat.

Un amic anglès està al corrent d’això nostre.

Veure i ser vist.

Ets seducció.

Frase rere frase.

No hi ha cap futur que vulgui afrontar sense tu.

T’estimaré fins al dia de la meva mort.

Estic preocupat pel conjunt.

No puc imaginar la teva dispersió.

L’amor pot ser incapaç de salvar-te.

La meva joventut és teva.

- 103 -

Ningú entén el que no sent.

Et penses que m’estimes.

Quan et vaig veure per primer cop això meu va ser immediat.

A primera vista.

Pura carambola.

No entenc les regles de l’atracció.

T’estimo per estimar.

És gràcies a tu que dic que sí al món.

Sense cap mena de pudor.

T’estimo per tot el que no he conegut.

T’estimo per tots els temps que no he viscut.

En tu estimo més del que tu estimes.

Parla’m d’amor.

Repeteix-me les teves paraules amables.

Repeteix-me les paraules supremes: et vull.

Saps prou bé que en el fons no em crec res.

Tanmateix m’agrada escoltar aquestes paraules que adoro.

Les vull creure a pesar meu.

Em sento el cor sota la pell.

No és estrany que tingui pànic.

L’amor és una forma de deliri.

No m’ho prenc a la valenta.

- 104 -

Sóc humà i necessito ser estimat.

Em dius que tot anirà bé.

Poesia barata.

Ets la meva col·lecció.

La meva acció.

La meva satisfacció.

Després de tot aquest temps no ha canviat res.

Mira que lluny que hem arribat.

Sembla que ho hem aconseguit.

M’alegro de no haver-los escoltat.

Estimo amb entusiasme, amb paciència i amb pessimisme.

En un sentit complet.

Ets una variant de l’hedonisme generalitzat.

Objectes de retrobament.

Èxtasi de la trobada.

No som dos.

Deixo la porta oberta.

Tu saps on m’agrada ser.

Un altre dia.

Un altre drama.

Tant li fa si camino sobre l’escenari o m’esquitllo in extremis.

L’elecció com a condició del plaer.

Gaudeixo de les teves preguntes.

De la teva forma.

Del teu tacte.

De la teva màgia.

Vols una part de mi?

Necessito saber que hi seràs sempre.

- 105 -

Jo no et deixaria en moments difícils.

Vaig agafar-ne els bons i també n’agafaré els dolents.

T’estimo tal com ets.

Parafrasejar i respirar són gairebé el mateix.

Continuo buscant.

Sóc feble, la col·lecció no.

Espero que no sigui massa tard.

Els objectes d’amor se substitueixen els uns als altres.

Ser o tenir.

L’amor és imperatiu.

Hi ha pocs temes tan importants.

Hi ha qui riu quan em sent.

No tinc por de les paraules.

És una sort vèncer-les una a una.

No és cert que no sigui mai veritat.

La felicitat no té res a veure amb l’enginy.

T’estimo contra tota il·lusió.

Aquesta forta energia que sento no pot ser bona.

Massa exposat.

Ets la meva audiència.

Comparteixo la teva estupefacció.

No dubto de tu.

Em sembla que ja sé per on va tot això.

Que d’hora que és ara?

Disculpa’m però jo sóc així.

Faig aquestes coses.

Sempre és una paraula que parla d’eternitat.

De durada desconeguda.

- 106 -

Prefereixo les espines a la rosa.

Sóc melancòlic.

A pesar de tot és una bella història.

Estic perillosament enamorat.

Tu ets a tot arreu.

- 107 -

El desig és tant una mercaderia com una necessitat.

És omnipresent.

Desapareixerem quan ja no ens contempli ningú.

No tinc vertigen.

Un dia me n’hauré anat sense haver-ho dit tot.

Tinc por de la manera en què et vull.

Estic impressionat per tot el que et necessito.

Estic sorprès per la manera en què m’estimes.

Et prens temps per respondre a cada qüestió.

Sóc un home solitari.

Res a guanyar i res a perdre.

L’amor té el seu propi règim de contradiccions.

On hi ha comunicació hi ha animació.

Et teu valor resideix en tu mateix.

Sense llei.

Atrapat a la jugada.

Vas contra les forces de l’ordre.

Misteri i incertesa.

Digue’m un altre cop que m’estimes, digues-m’ho millor.

L’amor coneix la repetició.

No esperis cap miracle.

Estigues alerta, pensa, actua i deixa fer.

- 108 -

Tenaç punt per punt.

I aleshores sí.

Com a recompensa immanent continuarem tenint la felicitat.

Finalment he trobat algú a qui li importo realment.

Has canviat les meves mentides i m’has donat esperances.

Ho vull tot.

El que a mi m’agrada no cal que t’agradi a tu.

No puc estimar-ho tot.

És irreductible.

No hi ha dilema.

Tinc les meves preferències.

Ni modernitat ni verdura.

L’objecte també articula la seva condició d’amor.

L’amor és pensament.

Vull una nova declaració.

Sense tu no sóc res.

Sense tu no sóc ningú.

Si això no dura, almenys haurem passat una bona estona.

La nostra relació podria semblar tragicòmica.

No compten ni les bones intencions ni els bons sentiments.

- 109 -

El contrari de l’amor no és l’odi, sinó la indiferència.

Ja no faig les coses que solia fer.

Tot comença aquí.

I comença ara.

T’estimo.

Inoblidable.

Això és el que ets.

Inoblidable.

Tant si ets lluny com a prop.

Inoblidable.

És increïble que pensis que jo també sóc inoblidable.

L’amor creix quan es reparteix.

Sóc polígam.

Però.

T’estimo més a tu!

Et comparteixo i em comparteixes.

Només s’estima el que no es posseeix per complet.

L’amor és un etern insatisfet.

Estic constantment buscant.

És la meva manera de ser.

Necessitat o diversió?

T’he agafat un gran afecte.

- 110 -

Sense tu ho oblidaria tot.

Paraula per paraula.

Qualsevol relació afectiva està carregada d’absència.

Em sap greu la pèrdua abans d’haver-te perdut.

No sóc dels que ho poden ocultar fàcilment.

Sé que no és gaire però és el millor que puc fer.

Pot ser senzill però ara ja està fet.

Espero que no t’importi.

Ets tot el que hi ha.

T’estimo sense mesura.

L’amor no suporta tot el que no és amor.

Ni ciència ni fe.

A les declaracions d’amor els va bé una mica d’exageració.

La meva vida sempre és teva.

Des de la primera hora fins a la darrera.

Només vull parlar amb tu.

Dir-t’ho tot per primer cop.

Els col·leccionistes som prototipus del desig.

Sóc un romàntic.

No conec cap més raó per estimar-te que estimar-te.

Ets la meva meitat.

Ets la meva ànima.

Ets el meu pensament.

Ets els meus ulls.

Ets el meu cel.

Ets la meva ombra.

Ets la meva força.

Ets el meu anhel.

- 111 -

Ets el meu elixir.

Ets el meu món.

Ets la meva vida.

Ets la meva mort.

Ets el meu tot.

T’estimo més que mai.

Els escèptics em fan gràcia.

Ja no creuen en l’amor.

Seria un veritable desastre tractar de renunciar a l’amor.

Que gris.

L’amor continua sent una potència.

L’amor és un bon principi.

Bon dia amor meu!

Estimat amor.

T’estimo massa.

Tens la forma de les meves mans.

Entre inanimat i animat.

Entre mecànic i orgànic.

Estic més viu del que hauria d’estar.

Passem desapercebuts.

L’amor feliç no existeix.

Perd tota mena de perill.

Tota mena d’inquietud.

La felicitat comença quan s’acaba la història.

El dimarts no fa dijous.

Al peu de la lletra.

- 112 -

Mai em sentiré desanimat.

M’has alçat.

M’has donat dignitat.

M’has posat al capdamunt del pedestal.

Tan amunt que gairebé puc veure l’eternitat.

No em puc creure que sigui veritat.

M’agrada el que em fas sentir.

Vull ser estimat tal com sóc.

Estic fart de ser estimat com si fos un altre.

L’amor ens pot tocar una vegada i durar tota la vida.

Cal que el record d’haver-nos trobat sigui sagrat.

La felicitat sempre està vinculada a una altra acció.

El seu significat existeix com a articulació.

Espontani.

Provocat.

Marginal.

Central.

Absurd.

Un excés de sentit.

Tot s’assembla.

No hi ha diferència entre exterior i interior.

Aquí estem exiliats.

Aquest és un indret inventat.

Espero no haver-me equivocat un cop més.

Digue’m què he de fer.

Puc fer el ridícul.

No t’amoïnis.

L’amor ho perdona tot.

- 113 -

Em fas perdre el cap.

Els teus ulls han tornat d’un país arbitrari.

Ets una aventura en el temps.

Entres i surts.

Aquest és el nostre museu.

Indret dels desitjos.

De les ficcions.

De les divinitats.

Dels símptomes.

Estimat museu.

Tot el que tens és tot el que sóc.

Tanmateix.

Tot allò que no tens sap prou bé el que et deu.

No sóc egoista.

Les històries d’amor venen.

Equilibri precari entre subjectes i objectes.

Mòbils i immòbils.

La més gran declaració d’amor és la que no es fa.

Amor i resistència.

Estimo allò que no veuré dues vegades.

Els petits desitjos s’han de satisfer ràpidament.

Et vull a tu.

- 114 -

I a tu.

I a tu també.

A tu més.

A tu una mica menys.

Un sol element no és suficient.

He estat pensant en tu.

Mirant-te.

Tocant-te.

L’amor és un dret.

Em pregunto.

Si el paisatge em va parlar.

Si déu em va parlar.

Si la meva mare morta em va parlar.

Per què tu no pots?

Tu per a mi i jo per a tu.

Caminem a cegues.

Ets tot el que veig.

Si em manques ja no m’espera res.

Vull morir amb tu.

Et vull.

T’ho repetiré mil i una vegades.

Et vull.

Tendrament.

Dolçament.

Fidelment.

Treus el millor de mi, el pitjor encara ha de venir.

No en vaig poder refusar el preu.

Amor col·lectiu.

- 115 -

Reivindico la mentida.

Les grans il·lusions.

Ara que he aconseguit que m’estimis.

Digue’m el que hagi de saber.

Ja em coneixes.

Les paraules que defineixen els sentiments són ambigües.

La meva sensació de felicitat és impalpable.

Et tornaré a trobar sense haver-te buscat.

Hi ha una tercera explicació que em sembla més encertada.

Sempre rondaré per aquí.

Vull declarar-te el meu amor.

Començo sense saber què diré, i acabo sense saber què he

dit.

- 117 -

Canta la cançó: Let’s stay together d’Al Green

I’m.

I’m so in love with you.

Whatever you want to do.

Is all right with me.

Cause you make me feel so brand new.

And I want to spend my life with you.

Let me say that since, baby.

Since we’ve been together.

Loving you forever.

Is what I need.

Let me be the one you come loving to.

I’ll never be untrue.

Baby.

Let’s, let’s stay together.

Loving you whether, whether.

Times are good or bad, happy or sad.

Yeah.

Whether times are good or bad, happy or sad.

Why, somebody, why people break-up.

Turn around and make-up.

I just can’t deceive.

You’d never do that to me.

Would you, baby?

Staying around you is all I see.

Here’s what I want us to do.

Let’s, we ought to stay together.

Loving you whether, whether.

Times are good or bad, happy or sad.

Come on.

Let’s, let’s stay together.

Loving you whether, whether.

Let’s stay together.

(2017)

En del moment que creus conèixer una obra d’art,

per a tu està morta.

Oscar Wilde

FITXA ARTÍSTICA

H es va estrenar a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona

en el marc de l’exposició Oriol Vilanova. Diumenge el 15 de

maig de 2017.

Direcció escènica

Xavier Albertí

Producció

Fundació Antoni Tàpies i Teatre Nacional de Catalunya

- 123 -

Personatges

Un número indeterminat de parelles. X i Y.

Època

Atemporal.

Llengua

Incomprensible, desconeguda, universal.

Lloc

Una seqüència de zones indeﬁnides. En penombra.

Intèrprets

Les parelles repeteixen exactament les mateixes converses,

paraula per paraula. Les situacions es desenvolupen simul-

tàniament en diferents espais.

Nota sobre el text

L’obra no té per què ser interpretada tal com ha sigut es-

crita.

- 125 -

X: Patogli fa mipa set pivo.

Y: Idiate mit haisa e dava, jespeo xuit quesma terci.

X: Emu sahesfas gebi faxe musobu tero.

Y: Fogigloda, teira cunama ui mat eponei. Up quesno llifrom

tup abdusa mat junnat. Al satsere ip geise alhem.

X: Rio at genout.

Y: Suona av mevi opinasa, xuit saoma quit dunna eduisa,

wol fagiot forasa ute muphare.

X: Om suite feona ria eisel quinota, av ria sogabel fa dasuos

gemi ucsar, quit abdusa felote. Ei dopetus e ficio vonova. Up

satepri absir xoplais. Tis quomedas xuit danop, ip geosa maho

umivi desu rio edurnol; neot riama tasedo doseiva. Orto vet

nesjas eta tuixapo. Jetes fat mustri sunapa.

Y: Udis mado e nuot sospe riama?

X: Dubisemera.

Y: Me taima fogasa rio lotur quis fovophia, me taima opti

dopus, to xuit epduci saguisa. Irmo odaseipa e mohpa xuit

alhem tis nana semble mat neisouda.

X: Neot mectiso volma ipa muro cloedis.

- 126 -

Y: Fatosa av edaria, rie blic fatos, peru quinota tom riaricis.

File doseiva up ducti elius sorer. Cutva dop texalies, momo

eponei sunara.

X: Gentais pivi al cuixo; ria ubati deritef, quis tonique e

mantedri. Av rotal lodhouser, nup mesau, jaisva faxero sa

hese. Dijuta coal, nana gentais ria kolime; sur questibe av

censar, vivi juna ur quitocima vivi eponem. Thieu same mat

luciano claessens.

Y: Rio pautosa to avsi xuit minicio, nofome av geosa rufus

da patoglio. Set ria nomo em sungal geoto.

X: Muji nomova av ria logan beraia. Xuit meiso set xosuei

hepcane —biamo quis geomate, ka muji jeot nomova, hal

etora defarei av durham—, deria fato sarsot. Quate duvies

rio xuit al cousa, ria xocoma fa gendes. Dava xuit evejo mit

dava quomeda morai. Dunna lazioni nuo favedo. Xuit miau

ap gentais fate oncimat em quis moetas. Dima trito dorequis

fa genout, fepsir jaisa ponter.

Y: Nana set dasvio, fatos guisofa ria mise da satiba.

X: Xuit empora mat golade e opan meiso. Fatos maquiso

cesir sonne vunca, tom ipte al dasve sifica. Neot allusi mat

riaricis set duvosa.

Y: Bronsa av pologi des minosa, heima e soria. Bles duarne

sefotis ui foban ardupo?

X: Av tiot minoasa.

Av tiot minoasa.

- 127 -

Y: Sucima ex merigi av jaisa cimoas tino hotardo. Langes set

nadja quit ria furgasa ip aedes. Xuit geosa, av taima meratio

cop gemuos narrara. Xuit minoasa igli semendo.

X: Quava peru ria mevuigas. Riamrua sare tudine batos.

Y: Dava rio sivice compens quavi dupobia; emis somac vol

suvia, ire dunna eminavo mase oncua hei volsuvia ma apu-

gema. Xuit egara bondagi soretux, fa quetis ria pima av optus

arapote tacio. Neot, sousa ria medeulios quiso nupva. Ploie

fa rimenti xuit cedair fi sahaa.

X: Ria corfo tallebi des muhpan cleora.

Y: Etna llifrom fa nuixos, fusore, dijevio sou mapoal. Ria

quixuos sagit doseiva. Avsi posodor nuixe gober. Sero mat

keona engassunas, dujer rida linguere vioma.

X: Duje fopova.

Y: Dunna vido resen quit fopova.

X: Fat ria cencro duicat.

Y: Urs seri tedhau ria plating. Oxoa, sequeia timpe ciaoren

xuit dowa. Rio plas erosivat ip keisia mahdo. Urduibe lern

tousa amadsoria set cusupol. Riama evosa mit vieitana,

patogli fa suoc poxona.

X: Quiso fagiot ma vonte ria ciclot e dava quomeda.

Y: Om dasvio (

...) etna potasis oute dunna at suoni mohpar,

av fitela hipsar endo uctirlo. Rabili xuit ursat vinto. Nofase

fat mohpat nidia gomupe.

X: Des roplano ria xuit ap cibile, me mohpa tis sadupeo xuit

murdo.

- 128 -

Y: Mavisa clexo sejorna?

X: Teso sunapes ma vusfia xuit dibole pa nexet. Av quis

ubosa gion mitero. Suoni al faxapia teo di mustria.

Y: Xuit loge moupas ka nuo duliet poscir. Unque lotur av

satiba meda up dere siecel. Panestra ecorti lomone forase.

Longi derolusa rence nup socema. Glio estina neot xovata.

Opte sagideus rio setu damio. Ipa veisa quomeda xuit ma

pana eliseo. Pra dai veled onouco, vi duto ferxepa des lacro

murdow.

X: Fa damio rio tasora sevose fa liente. Cordemi dava suoc,

faxe desu cerebi. Des figeda ip veisa, kope camente.

Y: Llifrom cenepo fogoa lude sider nu dulies.

X: Av duliesca vose up ria xuit onovorso. Gorat ipa drone

xuit pulatio. Ema trocti neato quava sairium ip quisa naxovas.

E bico mit satria gosena rio coli admevo.

Y: Uge cutva leni.

X: Des vivi merildoma. Fa treparti genout al ibenco ria sahesfa

damio. Tis fectumia quavi riama, gerde nuo rentiel. Ria xuit

linque torio. Av ria ering lacres xinoa, ip tonce erno mevanus.

Al rifrap rableme, prio muhpa, tet fuiva fobotip. Rio jeirouse

suoc faxapia av macine fa gendo tendeva. Closet fa quis

nana ruode dinasda tiva omodobro. Ui geo asturda euter

sentiva ui rifrap.

Y: Op urpista, on bicolo treniel samevo, xuit abor resman.

X: Suoni duliesca neot gevema.

- 129 -

Y: Posi set fiseda me riore, mat quenao tasou. Ria nomoa

quiso ferd dinasda. Des moupa, fat dunque rio junumia stali

tamup. Nuo e nup xuit suoni.

X: Quavi evosa, neot sibile sur omniopat. Nup bordel patogli

set da nufado; om tavema, me minoasa hem geoisi, odo

alhem fip minoasa. Litur visoria die adam couina. Juna rio

pulten sorius. Tuos meme ponevano gine rieva up laciaro.

Y: Duvosa.

X: Ebtrudis ip fendanto xuit rielle, av faxuos orama ferde

uctidoseiva.

Y: Xova palequar duoso em riala. Xuit gauseo mat igna sa

vosas. Ap digio, neimon set seulis rovane.

X: Ap degueste, ap fragomeda, ap totaler. Quisa fat humede

tervo sexasta figu. Beyel fesio rud isurpas. Tario poufe quis

forra set oglio —des fovu— rogres up masei. Eva llifrom,

atropa beat fendanto.

Y: Sunapes nini hesua ap quesodia, terdam eublo dicala cuixo

berecismal.

X: Ei dosais gine fur mundare?

Y: Keo gevoni?

X: Fi suoces pendoura, rai dulius odepia sunapes.

Y: Dunna ip gomena rio dulies, av muji orges fa mejaisa e

dava zorel dujemais.

X: Set genci nana xuit besmo, ectar ei urfon geomard. Sortex

rumbori. Munou juna subternas fa cord junumhi at

admeosa.

- 130 -

Y: Maneva mat lungue goriques.

X: Geso quomeda herep xuit em puva.

Y: Vivi e duique, cesa disere na drano. Quome untempa,

forsai omodobrat av uctidis ferd muctidis. Dur pendaj redi

enco vupot. Roux calcanti fuiva alvenus. Ot turamon sior

patogli, av sortio ma reri geot junumu. Av dori utine, ma

boscat quefe dulius. Meosa, endre keo niamslin ria urien

poesiot. Oble it grafiosar muo jaisat al celonaise.

X: Nuo stouranto tap duicecma, av mohpa suoni, ria beldens

irruti xouma. Mit questa poulelle diamo setu tolmendua, fipa

punginosi.

Y: Uzu eze ur oso aza.

X: Izi osso asa usu av eze.

Y: Quit tadrimedo nup pledis nana trospe salaisu. Ria omo

dobrat vusfia poalert, ditef ma sahesfi fa damio grid.

X: Xuit udrare ferd minon ciais idmela. Suoc rolle numismare

irru quistina. Av calche sagemas e deita.

Y: Dova meda des tiot. O xuit des fajust e jeisa dova noal.

Diem ria xuit pexaro, dav ria xuit fatosal. Quet ria av deva

duta. Nuo ka xuit blunari e guispo malakeusna.

X: Faiot mit muphan ria xuit tenassi. Av muphan mit ria xuit

cale.

Y: Av ria xuit mabapi.

X: Doma set dava at jair. Sequiste ixeva mat junot. At epones

pa jeta. Av ria nane, av ria keo fariom. Mat fatos rio queta

- 131 -

boufetel. Faxe nouto av dunna quome fulom ria faseceta.

Ti fupria rio tevogeta des rotal.

Y: Ui eponem nuo faxe.

X: Dav quiso fuje fa xuit baltati. Nem rio sa maisa, av rio

doma munardi peosa. Eponem ta milena av mobisa dova

teixena. Nedusa nuo fa xuit fedini. Mat ne uxiro samtempe.

Av zoe, nomova fa damio, rio geda e rio java. Av muphan,

nomova fa damio, rio utafa e rio fatouse damio. Faiot mit

dunna u minosa tup poglie, onacima nuo ria dimus.

Y: Fui dava hot via satria.

X: Av juna mat vieitana, sas vosa teixe poralis et ria faxopa

da rio xuit minosa. Sit eponem fa dumoria rio tuos

ponisenti.

Y: Ferd patogli esparta ed mucdisa. Jaisa disur meriama fi

lotur quitidima tunat. Fida hevousa nitie cumo buseobi. Nesur

fa xuit mat tedima e dava sa clostilati.

X: Av rip dupansa, dunna rio fanepa e ria quavi galudot. Av

rip belaferia pieto dunna sodumov.

Y: Al ivanc o rolte godama?

X: Van quit rotal rip excepol. Dav sairia up velle andeta.

Y: Vosas eponem xuit dariol, vosas serofiat. Nuo quisa fato

sas. Fagiot e dava quomeda, da ria juna xuit eponem vuliba.

Av mentalipat rio porali ductisova. Mat tiot jaisa geo tusevos

ka duja mio quanive. Ria nemhosa jatif suprana nuo pivot.

X: Av ria trimuntelisaro.

- 132 -

Y: Teixeva fat eponei op bonguete av junnat rotalias. Up

vogeto mat fiva telot, medijavais, e ria nobay. Dunna sur

hesfa, ria fanepo ip adusa mofade. Av riom xuit cucumata

des vancil, xuit tigov esquesava.

X: Quisolva ma teso dava fanepas.

Y: Tebosama?

X: Fazo mevasa ria polet.

Y: Ei nana fovophia, ei nana dageir, ei nana noepesa.

X: Firomus up closi, rio at tamova ma quesma guisu. Av juna

eponem rio opasit sahesfas ip veisa juno eponem. Xuit quava

mesupida ferd ria zavin.

Y: Av quimeva fa mebofia.

X: Idmela fat dijema. Av taima sucope rio hipsar medijavais.

Dopit neot, ma fatos figusof ex faluy. It fatos godot disay av

temuoa, muji ebtrudis nuot.

Y: Voda fatos, ip nesjas set copi av dasuri.

X: Via pozem traustaris voda. Quis xuit retaue av nuo

pablo.

Y: Ogep ria mupir. Ripum veisa e jaisa rio al cutva. Domi mat

opamid, fovophia compens em nana triadurc. Veisa clodex

em nana. Ditef muphan cuixo kandisva ria gelson. Tudjau

mirpe lotur uta ginati nomova. Xuit sert av quiso litinen

escluta.

X: Av nedja metinasa.

Y: Fovat nuo dumoria, ka tisufana av eponei. Dijuta ria xuit

fatosa av ria blise. Fovat nuo huseina. Av soru ka xuit fidoures

- 133 -

satria ebtrudis mucaout. Mat duncam viaitana et mirpe lotur.

Godwig veisa e sunapes dava jaisa. Rio altempo mat nupva

disay.

X: Lotur mirpe fa holigas veisa am guispo.

Y: Rio quivoda.

X: Sema quivoda, ria setami av gastorla dujevi. Citqua posebo

ap cleus arimorsa, clat livierin noda tajima, av taima quomedi

taima. Dova mevofila. Nomo fat junnat, op eponei tervuget

fausa fom junnat fat eponei. Avsi garupel ei tiger optus dava.

Y: Belcano op fausa eponei; exus fapinas neot; pasoli faropas

e xapo utafa quiso. Dastin morga rio setap, faxe nuo fagiot

vivi isceto tervuget.

X: Avsi llifrom fanepa quis dava oprera, e damio rio aveso.

Tiot dunna ip gavonc avsi maxelia tajima. Oxor esapleci ad

vonta ologie taseroc. Pidateosa. Quoe fuiva av gero fata.

Clomer hisa tet sarrogue fa ucsa optivodus. Ria vonte

pesou.

Y: H!

X: Up quesma dova namepa dujevi av figusof.

Y: Efoure quiso jaisa e mergo batezo; vivi ante quivero, suoce

ip veisa. Geosa condo mutapa nesjas rio sevapo ap souce ka

dulies. Set fiparo bougouni pesuvia.

X: Duperot edip fa edipa fatosti opusar. Omi xuit nomova

peru dufena e vivi metadopis.

Y: Suoni rio dijause dava secesti. Ria xuit questa, sinecil fa

mocsan. Mat dava nup teslar ecofiol. Av quimep ustantino

rio fuliast nana des heset ornelis.

- 134 -

X: Om ria cebit, rio gentais ursat fipa.

Y: Nava gentais razie faxovas e veis aptiobe numax. Quis

ebtrudis faluy rio terna av sotrie. Digeria set jecova rip faluja

mat derato crabat; blas setafi up hipsar. Fais al matera, em

pecsur jivo al fisa; av mustria rio neot faixuta.

X: Mopuda!

Y: Even fa nouta samanasesti.

X: Mat mephea vasouvos ip dussa av vonte junnat. Fi meota

av feudan mat olgen. Duhpe tis shinosimo ma quese noonen

fa edemicem. Rio cinurat titudi elogira madmut ed

gusques.

Y: Siquimi fa tusva.

X: Alme gapasa: nuo dimos gapasa ur mohpa. Tamup veisa

kemeo tercir nuo faxe. Om ria avat quomeda.

Y: Dobrat av teonemas exuos; pulpir jasunton mit gupta

diros. Quome sadot peruste titio nupva ferens tis morapou.

Seo talim opsidal, sur wexau tercil nagusi. Up olumari fa

clesiano quis sahes esege sucima, nuo brechen ap taima. Xe

dunca suoc orena ei suoc ka mesovenha ursat.

X: Meriama dusaro mat guimenat. Av civit patogli, dunna

satiba muop sosa. Fago homedat map fidoures dimat foxas,

neot bauwel, peru om tigov fa ria tequijas.

Y: Ip veisa suoce minopiral usono.

X: Deita fa xuit foxorna, av mesco tiot vasouves. Cia flough

pa esumare quasvi genout orgoa vuja. Ip tusap fa suicma

fertino, —av ucsa e xuit gasero, des dunquema farei napu

- 135 -

semene— pasna neot, fa pivi quomeda sahef, rio pouvo

minerende.

Y: Ulisu mohpa xuit vemudja ipa limantol.

X: Detro llifrom av tancema; neot dusija fudoma gufur. Fat

dujerni peot mena unsvere, sofaume al nefeo.

Y: Ebtrudis ipa delisa cluneid. Quavi loare doma germeister.

Maquotais quesve patogli sion keneo. Op xuit satser, nup

dijaxe al purseis fat agopa. Set ustermi quivoda tis

medicin.

X: Dagafe rio duspeo mat ginast?

Y: Brugerma die satvais dine onterad.

X: Celocio pive istremo av queisape. Geosa sias uminere.

Ferd omit domstole med voxova tis untergi. Nana fates no

varo ria dupos rexemora. Erguot quit kavase.

Y: Tanossa.

X: Fidoures, ip mephea dunna ebtrudis quadis patogli. Dunna

mat evosa: guso na dijuta, tamup quavi muristo rio xuit

dunna sarupeo. Ciesti rio tallet optala e nuo betsim

agepo.

Y: Quoticima keo abdusa mepeha av damio set sadupeo.

Licolon quais ferster bolga isquernas.

X: Nuo mephia ip uctidoseiva ne dunna ceciole.

Y: Da quiso emmu quitadema sanoas, xuit dunfares, xuit

ertorica, xuit jinoma av teodor. Sir wielgus me cuisofa quis

gombra llifrom. Ria mohpus set dijare rio quavi guesoipas,

fipa rumanenti.

- 136 -

X: Fexuos to ingue hevousa mit citqua.

Y: Soap hailema fa xuit emboure.

X: Geosa mirpe des texuos meriama. Al dunquese xuit jin

cema, meoti ceisin fa eivu soteso. Nuo al domo sorres, ui

dusavou quit petiseo. Ma sousada hebibi dava napur. Av lili

genout mat dibola feumada. Erulia xocomo, ka deita fa veisa,

e questra rio jaisa.

Y: Xuit cumo av pidateosi.

X: Ota xuit hinapes mit faturol. Nup fatosas o ria quisata,

mat dupe o vasa himnotas. Ta fatos ed javais et majuta du

petse. Dova ip minoso em tasa rio fanepa e giesdal

iquaste.

Y: Av keiseot ip dunna suncas xuit dagesi.

X: Tip gomena des fipa cuilhoa, xuit ursat dijanoti. Xuit erco

boecen, noufusat, ria faxo llisesti teraria. Sur veima quisuite

mudum. Me nesjas dunna pidateosa, neot huseroite. Quome

gior texaco, e deita fogasa —e jaisa av moure taima, me

quome fogasa pudia—, lotur rio faluy al tioscil cuva leger.

Ria siba edsertius. Questa direule da faxo teixeha.

Y: Ma cloas visa huset.

X: Fatosa keiseot set tameo. Henc sunapa ma liani, av dosuo

arsi vasseo, paisa av mocsa. Xuit crosto rotal ipa dunna

gomaiste.

Y: Dunna ferd nitapei tup muvisa. Neot glio rama ma sahes

gedosa?

X: Satva e dumori.

- 137 -

Satva e dumori.

Y: Satva e dumori.

X: Doam ursat av goyas, dijuta sahasas teimum av tuixapos

ullie felipa. Putve set dava miriem.

Y: Rende wol chierando fates iseca. Elintar u cala gabonc

ebtrudis.

X: Me fatas ixis teome. Oms fategli.

Y: Av faisa mais trum dovurog.

X: Ria gentais nuo odostruni tamup. Storte hidjau, cuixo

jaunar av doxa equiso.

Y: Doma rio basciatri geo taima quivoda. Ria ip nabel emudja

quais patogli; me taima foros santameda, fa xuit weil hunat

sagaso.

X: Givisa up somova dat ontore vemuja.

Y: Quavi evosa ap sulacri.

X: Liliams.

Aquest llibre,

imprès

als tallers de Gràﬁques Arrels

de la ciutat de Tarragona,

fou enllestit

el dia

Volums publicats:

Textos a Part

Teatre contemporani

1. Gerard Vàzquez, Magma, 1998

Premi Born 1997

2. Enric Rufas, Certes mentides, 1998

3. Lluïsa Cunillé, La venda, 1999

4. Juan Mayorga, Cartes d’amor a Stalin,

1999. Premi Born 1998

5. Toni Cabré, Navegants, 1999. Premi

Serra d’Or 1999

6. Patrice Chaplin, Rient cap a la foscor,

2000

7. Paco Zarzoso, Ultramarins, 2000.

Premi Serra d’Or 1999 (al millor text

espectacle)

8. Lluïsa Cunillé, L’aniversari, 2000.

Premi Born 1999

9. Bienve Moya, Ànima malalta, 2000

10. Joan Casas, L’últim dia de la creació,

2001

11. Toni Rumbau, Eurídice i els titelles de

Caront, 2001

12. Rosa M. Isart Margarit, Vainilla, 2001.

Premi Joaquim M. Bartrina, Reus

2000

13. Raül Hernández Garrido, Si un dia

m’oblidessis, 2001. Premi Born 2000

14. Harold Pinter, L’engany, 2001

15. David Plana, Després ve la nit, 2002

16. Beth Escudé, Les nenes mortes no

creixen, 2002. Premi Joaquim M.

Bartrina, Reus 2001

17. Luis Miguel González, La negra,

2002. Premi Born 2001

18. Enric Nolla, Tractat de blanques, 2003

19. Dic Edwards, Sobre el bosc lacti, 2003

20. Manuel Molins, Elisa, 2003

21. Meritxell Cucurella, Pare nostre que

esteu en el cel, 2003

22. Llorenç Capellà, Un bou ha mort

Manolete, 2003. Premi Born 2002

23. Gerard Vàzquez i Jordi Barra, El retra-

tista, 2003. Premi del Crèdit Andorrà,

Andorra 2002

24. Albert Mestres, 1714. Homenatge a

Sarajevo, 2004

25. AADD, Dramaticulària, 2005

26. Miquel Argüelles, Una nevera no és

un armari, 2004. Premi Joaquim M.

Bartrina, Reus 2002

27. Joan Duran, Bruna de nit, 2004

28. Vicent Tur, Alícia, 2005. Premi Joa-

quim M. Bartrina, Reus 2003

29. Josep Julien, Anitta Split, 2005. Premi

del Crèdit Andorrà, Andorra 2004

30. Magí Sunyer, Lucrècia, 2005

31. Ignasi Garcia Barba, El bosc que creix

/ Marina / Preludi en dos temps, 2005

32. Marco Palladini, Assassí, 2006

33. Jordi Coca, Interior anglès, 2006

34. Marta Buchaca, L’olor sota la pell,

2006. Premi Joaquim M. Bartrina,

Reus 2005

35. Manuel Molins, Combat, 2006

36. Marc Rosich, Surabaya, 2007

37. Carlos Be, Origami, 2007. Premi Born

2006

38. Ödön Von Horváth, Amor Fe Espe-

rança. Una Petita dansa de mort en

cinc quadres, 2007

39. Jordi Sala, Despulla’t, germana, 2007

40. Cinta Mulet, Qui ha mort una poeta,

2007

41. Gerard Guix, Gènesi 3.0, 2007. III

Premi Fundació Romea de Textos

Teatrals 2006

42. Aleix Aguilà, Ira, 2007. Premi del

Crèdit Andorrà, Andorra 2006

43. Carles Batlle, Trànsits, 2007

44. Marc Rosich, La Cuzzoni, 2007

45. Fernando Pessoa, El mariner, 2007

46. Janusz Glowacki, Antígona a Nova

York, 2007

47. Jordi Faura, La sala d’espera, 2008

Premi Joaquim M. Bartrina, Reus

2006

48. Toni Cabré, Demà coneixeràs en

Klein, 2008

49. Damià Barbany, Arnau, el mite; la

llegenda catalana, 2008 (Inclou un

CD)

50. José Sanchis Sinisterra, El setge de

Leningrad, 2008

51. Jesús Díez, El show de Kinsey, 2008.

Premi Born 2007

52. Guillem Clua, Gust de cendra, 2008

53. Josep M. Miró Coromina, Quan

encara no sabíem res, 2008. Premi

del Crèdit Andorrà, Andorra 2007

54. Josep Julien, Hong Kong Haddock,

2008. IV Premi Fundació Romea de

Textos Teatrals 2008

55. Ignasi Garcia i Barba, Mars de gespa

/ La ﬁnestra / Sota terra, 2008

56. Albert Benach, Mascles!, 2008

57. Erik Satie, El parany de Medusa,

2009

58. Joan Cavallé, Peus descalços sota

la lluna d’agost, 2009. I Premi 14

d’Abril de Teatre, 2008

59. Josep M. Diéguez, De vegades

la pau, 2009. Accèssit I Premi 14

d’Abril de Teatre, 2008

60. Angelina Llongueras i Altimis, El

cobert, 2009. Accèssit I Premi 14

d’Abril de Teatre, 2008

61. Carles Batlle, Oblidar Barcelona,

2009. Premi Born 2008

62. Enric Nolla, Còlera, 2009

63. Manuel Pérez Berenguer, Hòmens

de palla, dies de vent (Una reﬂexió

sobre el destí), 2009. Premi del Crèdit

Andorrà, Andorra 2008

64. Jordi Faura, La fàbrica de la felicitat,

2009

65. Joan Gallart, Sexe, amor i literatura,

2009

66. Pere Riera, Casa Calores, 2009

67. Enric Nolla, El berenar d’Ulisses, 2009

68. Helena Tornero, Apatxes, 2009. II

Premi 14 d’Abril de Teatre, 2009

69. Carles Mallol, M de Mortal, 2010

70. Josep Maria Miró i Coromina, La dona

que perdia tots els avions, 2010.

Premi Born 2009

71. Joan Lluís Bozzo, Còmica vida, 2010

72. Pere Riera, Lluny de Nuuk, 2010

73. Marta Buchaca, A mi no em diguis

amor, 2010

74. Neil Labute, Coses que dèiem avui,

2010

75. Damià Barbany, Prohibit prohibir,

2010

76. Michel Azama, La Resclosa, 2010

77. Ferran Joanmiquel Pla, Blau, 2010

VIII Premi Joaquim M. Bartrina,

Reus 2009

78. Evelyne de la Chenelière, Bashir

Lazhar, 2010

79. Josep M. Benet i Jornet, Dues

dones que ballen, 2010

80. Carles Batlle, Zoom, 2010

81. Ferran Joanmiquel Pla, Blau, 2010

82. Daniela Feixas, El bosc, 2011

83. Guillem Clua, Killer, 2011

84. Marc Rosich, Rive Gauche, 2011

85. August Strindberg, Creditors, 2011

86. Lluïsa Cunillé, El temps, 2011

87. Maria Aurèlia Capmany i Xavier

Romeu, Preguntes i respostes sobre

la vida i la mort de Francesc Layret,

advocat dels obrers de Catalunya,

2011

88. Cristina Clemente, Vimbodí vs.

Praga, 2011

89. Josep Maria Miró i Coromina, Gang

bang (Obert ﬁns a l’hora de l’Ànge-

lus), 2011

90. Joan Rosés, Falstaff Cafè (Els pallas-

sos de Shakespeare), 2011

91. Marc Rosich, Car Wash (Tren de

rentat), 2011

92. Sergi Pompermayer, Top model,

2011

93. Aleix Puiggalí, Al fons del calaix,

2011

94. Jordi Casanovas, Una història cata-

lana, 2012

95. Joan Brossa, Poesia escènica I: Al

voltant de Dau al Set, 2012

96. Josep Maria Miró i Coromina, El

principi d’Aquimedes, 2012

97. Jordi Oriol, T-error, 2012

98. Marc Angelet, Voyager, 2012

99. Marilia Samper, L’ombra al meu

costat, 2012

100. Joan Brossa, Poesia escènica II:

Strip-tease i teatre irregular (1966-

1967), 2012

101. Joan Brossa, Poesia escènica III:

Mirades sobre l’amor i la vida

(1956-1962), 2012

102. Toni Cabré, L’inútil, 2012

103. Mercè Sarrias, Quebec-Barcelona,

2012

104. Damià Barbany, Lizzie Mc Kay,

2012

105. Pere Riera, Barcelona, 2013

106. Josep M. Benet i Jornet, Com dir-

ho?, 2013

107. Helena Tornero, No parlis amb

estranys, 2013

108. Harold Pinter, Terra de ningú, 2013

109. Josep Maria Miró, Fum, 2013

110. Tennessee W illiams, La rosa tatua-

da, 2013

111. Raúl Dans, Un corrent salvatge,

2013

112. Jordi Faura, Groenlàndia, 2013

113. Marta Momblant, Resposta a cartes

impertinents, 2013

114. Serafí Pitarra i Pau Bonyegues, El

cantador, 2014

115. Marivaux, El joc de l’amor i de

l’atzar, 2014

116. Rafael Spregelburd, Falk Richter i

Lluïsa Cunillé, Fronteres, 2014

117. Joan Brossa, Poesia escènica IV: Els

déus i els homes, 2014

118. Joan Brossa, Poesia escènica V:

Estar al món el 1953, 2014

119. Joan Brossa, Poesia escènica VI:

Circ, màgia i titelles, 2014

120. Àngels Aymar, Carles Batlle, Joan

Cavallé, Beth Escudé i Gallès, Albert

Mestres. Espriu x dotze, volum 1,

2014

121. Pau Miró, Enric Nolla i Gual, Josep

Pere Peyró, Gemma Rodríguez,

Mercè Sarrias, Gerard Vàzquez, Te-

resa Vilardell, Espriu x dotze, volum

2, 2014

122. Alexandre Dumas ﬁll, La Dama de

les Camèlies, 2014

123. Marc Artigau i Queralt, Un mosquit

petit, 2014

124. Dimitris Dimitriadis, Moro com a

país, 2014

125. Paco Zarzoso, L’eclipsi, 2014

126. Carles Mallol, Mata el teu alumne,

2014

127. Serafí Pitarra, Liceistes i cruzados,

2014

128. Thomas Bernhard, El President,

2014

129. William Shakespeare, El somni

d’una nit d’estiu, 2014

130.

Lina Prosa. Traducció d’Anna Soler

Horta. Il·lustracions: Anna Bohigas i

Núria Milà, Lampedusa Beach

, 2014

131. Josep M. Muñoz Pujol, L’Home del

Billar

, 2014

132. Toni Cabré, Les verges virtuals, 2014.

Premi del Crèdit Andorrà, Andorra

2013

133. Damià Barbany, Kabaret amb K,

2014

134. Eduardo De Filippo, L’art de la

comèdia, 2014

135. Josep Palau i Fabre, Mots de ritual

per a Electra, 2014

136. Joan Brossa, Poesia escènica VII: La

societat i el camí personal, 2014

137. Joan Brossa, Poesia escènica VIII:

Postteatre i Teatre de carrer, 2014

138. Joan Brossa, Poesia escènica IX:

L’oﬁci de viure, 2014

139. Narcís Comadira, L’hort de les

oliveres, 2015

140. Elisenda Guiu, Explica’m un conte,

2015

141. Lluïsa Cunillé, El carrer Franklin,

2015

142. Albert Arribas, Selecció, 2015

143. Xavi Morató, Un peu gegant els

aixafa a tots, 2015

144. Federico García Lorca, El público,

2015

145. Arthur Schnitzler, El professor Bern-

hardi, 2015

146. Helena Codorniu, Sabine Dufrenoy,

Marián de la Chica, María José Lizar-

te, Simfonia de silencis, 2015

147. Jordi Oriol, La caiguda d’Amlet (o la

caiguda de l’ac) / L’empestat, 2015

148. Laura Freijo Justo, El rap de Lady M,

2015

149. Molière, Dom Juan o el festí de

pedra, 2015

150. Ramon Llull, Adaptació per a teatre

de Cinta Mulet, Llibre de les bèsties,

2015

151. Manuel Molins, Bagdad, dones al

jardí, 2015

152. Molière, Don Joan, o el festí de

pedra, 2015

153. Jordi Prat i Coll, Josep Maria Miró,

Pau Miró, Marc Artigau i Queralt, Vic-

tòria Szpunberg, Albert Arribas, Marc

Rosich, Llàtzer Garcia, Llibràlegs,

2015

154. Pau Miró, Victòria, 2016

155. Lars Norén, El coratge de matar,

2016

156. Joan Guasp, Llull: l’amic de l’Amat,

2016

157. Marc Artigau i Queralt, Caïm i Abel,

2016

158. Llàtzer Garcia, Sota la ciutat, 2016

159. Enric Nolla Gual, Tu no surts a la foto,

2016

160. Sergio Martínez Vila, L’obediència de

la dona del pastor, 2106

161. Damià Barbany, Kriptonita, 2016

162. Marcela Terra, Desterradas, 2016

163. David Mamet, traducció d’Anna Soler

Horta, Una vida al teatre, 2016

164. Marc Garcia Coté, Niu, 2106

165. Bernard-Marie Koltès, En la solitud

dels camps de cotó, 2016

166. Josep Maria Benet i Jornet, La desa-

parició de Wendy, 2016

167. Joan Brossa, Poesia escènica X: Fre-

golisme o monòlegs de transforma-

ció (1965-1966) Primera part, 2016

168. Joan Brossa, Poesia escènica X: Fre-

golisme o monòlegs de transforma-

ció (1965-1966) Segona part, 2016

169. Joan Brossa, Poesia escènica XII:

Icones per a 1962, 2016

170. Mercè Rodoreda, La senyora Florenti-

na i el seu amor Homer, 2016

170. Mercè Rodoreda, La senyora Florenti-

na i el seu amor Homer, 2016

171. Joan Guasp, L’estàtua de la llibertat,

2017

172. Marc Rosich, A tots els que heu

vingut, 2017

173. Davide Carnevali, Actes obscens en

espai públic, 2017

174. William Shakespeare, Traducció de

Joan Sellent, Ricard III, 2017

Textos a part Teatre clàssic

1. Fiódor Dostoievski, El gran inquisidor,

2008

2. Lluís Capdevila, La festa major de

Gràcia / Tierra sin primavera. Dues

obres del teatre de l’exili republicà,

2015

3. Anton Txèkhov, La gavina, 2016

4. Josep Anselm Clavé, L’Aplec del

Remei, 2016

Textos a part Teatre per a joves

1. Ignasi García Barba, El delegat, 2016

2. Pere Anglas, Robinson Crusoe, 2016

3. Helena Tornero Brugués, Submer-

gir-se en l’aigua, 2016

4. Cristina Clemente, Consell familiar,

2016

5. Marta Solé Bonay, Límits, 2016

Textos aparte

Teatro contemporáneo

1. Juan Pablo Vallejo, Patera, 2004.

Premi Born 2003

2. Toni Cabré, Navegantes / Viaje a

California, 2005

3. Fernando León de Aranoa, Familia,

2005. Adaptación de Carles Sans

4. José Luis Arce, El sueño de Dios,

2005. Premi Born 2004

5. Joan Casas, El último día de la crea-

ción, 2006

6. J. Carlos Centeno Álvarez, Anita

Rondó, 2006

7. Antonio Álamo, Veinticinco años me-

nos un día, 2006. Premi Born 2005

8. Rebecca Simpson, Juana, 2007

9. Antonio Morcillo, Firenze, 2008

10. José Sanchis Sinisterra, Valeria y los

pájaros, 2008

11. Richard France, Su seguro servidor

Orson Welles, 2008

12. Carlos Be, Llueven vacas, 2008

13. Santiago Martín Bermúdez, El

tango del Emperador, 2008

14. José Sanchis Sinisterra, Vagas

noticias de Klamm, 2009

15. Gerard Vàzquez / Jordi Barra, El

retratista, 2009

16. Marcela Terra, La Espera / Simone /

Entre las Olas, 2014

Textos aparte Teatro clásico

1. Friedrich Schiller, Don Carlos, 2010

Oriol Vilanova

172

CUSTÒDIA COMPARTIDA

Oriol Vilanova

CUSTÒDIA

COMPARTIDA

ISBN: 978-84-946619-4-5

Oriol Vilanova (Manresa, 1980) viu a Brussel·les.

Els mercats de les puces són els seus espais pre-

dilectes d’investigació, gràcies als quals ha cons-

truït una col·lecció de postals que utilitza com

a «màquina de pensar» i que s’ha convertit en

base conceptual per les seves obres de teatre,

instal·lacions i performances.

Custòdia compartida. Al maig de 2017, la Fun-

dació Tàpies i el Teatre Nacional de Catalunya

van estrenar en el marc de l’exposició Oriol Vila-

nova. Diumenge dues peces escèniques de l’ar-

tista. Aquest volum recull el conjunt dels textos

teatrals d’aquest creador polifacètic, que sens

dubte és alhora una de les veus més singulars de

la dramatúrgi a catalana contemporània.