Marivaux
Traducció de Salvador Oliva
114
EL JOC DE L’AMOR I DE L’ATZAR
Marivaux
EL JOC DE L’AMOR
I DE L’ATZAR
T
e
a
T
r
e
N
a
c
i
o
N
a
l
d
e
c
a
T
a
l
u
N
y
a
TEATRE CLÀSSIC
TEATRE CLÀSSIC
El joc de l’amor i de l’atzar. Mig segle abans de la Revolució
Francesa, l’extraordinari grau de refinament amb què s’expres-
sa la llengua de Marivaux s’endinsa en territoris d’indefinició,
incerteses i esterilitat que preludiaran un final d’època a l’hora
d’entendre el llenguatge en les relacions humanes, i, de retruc,
la manera de concebre la col·lectivitat.
En un moment en què la raó pràctica burgesa comença a revo-
lucionar la manera d’entendre els codis socials, el marivaudage
és un cant de celebració a la galanteria amorosa que explora
els equilibris entre l’art popular de la Commedia dell’Arte i la
llengua aristocràtica de saló, i construeix uns laberints que ama-
guen ombres entre les quals bateguen algunes de les principals
tensions del seu temps.
En aquesta comèdia de Marivaux, la més coneguda de l’autor,
l’aparent transgressió de les fronteres de classe s’acaba conver-
tint en un ball de disfresses en què el veritable protagonista és
el paper de l’educació com a pedra angular en la construcció de
la societat moderna.
Pierre de Marivaux (París, 1688-1763). Entre els textos teatrals
de Pierre Carlet de Chamberlain de Marivaux es poden mencio-
nar La sorpresa de l’amor (1722), La doble inconstància (1723),
L’illa dels esclaus (1725), El joc de l’amor i de l’atzar (1730), Les
falses confidències (1737) o La disputa (1744). Considerat com el
comediògraf clàssic francès més significatiu després de Molière,
la seva obra va guanyar en reconeixement a partir del segle XX.
Dins de la seva producció destaquen també dues novel·les, La vie
de Marianne (1731) i Le paysan parvenu (1735). Paral·lelament
a la seva carrera com a autor teatral i novel·lista, Marivaux va
treballar com a periodista al diari Spectateur français, que ell
mateix va fundar l’any 1721.
.
.
EL JOC DE L’AMOR
I DE L’ATZAR
TEATRE CLÀSSIC
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot
ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, tret de l’excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a l’editor
o a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer
còpies digitals d’algun fragment d’aquesta obra.
Edita: Arola Editors
1a edició: gener del 2014
© de la traducció: Salvador Oliva
Correcció: Romina Paps
Disseny gràfic: Arola Editors
Disseny portada: Antoni Torrell
Il·lustració portada: Fèlix Arola
Impressió: Gràfiques Arrels
ISBN: 978-84-
Dipòsit legal: T-
Polígon Francolí, Parcel·la 3
43006 Tarragona
Tel.: 977 553 707
Fax: 902 877 365
arola@arolaeditors.com
arolaeditors.com
Col·lecció Textos a Part
La direcció d’aquesta col·lecció compta amb la col·laboració de:
Carles Canut (Fundació Romea per a les Arts Escèniques)
Toni Casares (Sala Beckett)
Joan Pascual (Zona Zàlata)
Toni Rumbau
EL JOC DE L’AMOR
I DE L’ATZAR
Marivaux
Traducció de Salvador Oliva
EQUIP ARTÍSTIC
Direcció Josep Maria Flotats
Escenografia Ezio Frigerio
Vestuari Franca Squarciapino
Il·luminació Albert Faura
Ajudant de direcció i
muntatge musical José Antonio Gutiérrez
Ajudant de direcció Pep Planas
Producció Teatre Nacional de Catalunya
Teatre Nacional de Catalunya
Temporada 2013/2014
Direcció artística de Xavier Albertí
Patrocinadors del TNC: TV3 / Catalunya Ràdio i
Fundació Damm
REPARTIMENT:
El joc de l’amor i de l’atzar es va estrenar a la Sala Gran
del Teatre Nacional de Catalunya el 7 de maig de 2014
amb el repartiment següent:
SR. ORGON, gentilhome: Àlex Casanovas
MARIO, el seu fill: Enric Cambray
SÍLVIA, la seva filla: Vicky Luengo
DORANTE, enamorat de Sílvia: Bernat
Quintana
LISETTE, criada de Sílvia: Mar Ulldemolins
ARLEQUÍ, criat de Dorante: Rubèn de Eguía
UN LACAI: Guillem Gefaell
.
PERSONATGES
SR. ORGON, gentilhome
MARIO, el seu fill
SÍLVIA, la seva filla
DORANTE, enamorat de Sílvia
LISETTE, criada de Sílvia
ARLEQUÍ, criat de Dorante
UN LACAI
L’ESCENA
PARÍS
.
- 11 -
ACTE PRIMER
EscEna I
sílvIa I lIsEttE
sílvIa: T’ho torno a dir: per què t’hi fiques? Per què has de
respondre dels meus sentiments?
lIsEttE: És que he pensat que, en aquesta ocasió, els vostres
sentiments s’assemblarien als de tothom. El vostre pare
em pregunta si us sembla bé que sigui ell que us casi, si
n’esteu contenta, i jo li responc que sí, perquè és lògic, i
potser perquè deveu ser l’única noia al món que dient «sí»
no seria sincera, però dir «no» no és natural.
sílvIa: Dir «no» no és natural! Quina ingenuïtat més benei-
ta! Tants encants tindria per tu el matrimoni?
lIsEttE: És clar!, i és evident que jo diria «sí».
sílvIa: Calla, calla! Vés a dir les teves impertinències a un
altre lloc. I sàpigues que no ets qui per jutjar el meu cor
segons el teu.
lIsEttE: El meu cor està fet com el de tothom. Per què el
vostre té la pretensió de ser com el de ningú?
- 12 -
sílvIa: Segur que, si t’hi atrevissis, em diries que sóc
extravagant.
lIsEttE: Si jo fos la vostra igual, ja en parlaríem.
sílvIa: Fas tot el possible per fer-me enfadar, Lisette.
lIsEttE: No és pas aquest, el meu propòsit. Però, en el fons…
A veure: quin mal és dir al senyor Orgon que esteu contenta
amb aquest matrimoni?
sílvIa: En primer lloc, perquè no has dit la veritat; no em
preocupa gens quedar-me soltera.
lIsEttE: Això sí que és una novetat.
sílvIa: No cal que el meu pare es pensi que, si em casa,
em donarà una gran satisfacció. Això el fa actuar amb una
confiança que potser no servirà de res.
lIsEttE: Com! No us casareu amb el que ell us ha triat?
sílvIa: Jo què sé! Pot ser que no em convingui, i això em
preocupa.
lIsEttE: Diuen que el vostre futur pretendent és un dels
homes més honorables d’aquest món, que és ben plantat,
seductor, de bona presència, que no pot tenir més enginy,
ni més bon caràcter. Què més voleu? És possible imaginar-se
un casament més dolç, una unió més deliciosa?
sílvIa: Deliciosa! Mira que ets boja dient coses així.
lIsEttE: A fe, senyora, que és una sort que un pretendent
així vulgui casar-se amb totes les de la llei; hi hauria poques
noies que, si ell les festegés, no correguessin a lliurar-se-li
sense cap cerimònia: atractiu, ben plantat… Amb això ja
- 13 -
n’hi ha prou per fer durar l’amor. Sociable, intel·ligent…
Amb això ja n’hi ha prou per facilitar la vida en comú.
Redéu! Tot és bo en aquest home. Ho té tot, el que és útil
i el que és agradable.
sílvIa: Sí, però això és segons el retrat que en fas tu. I diuen
que s’hi assembla; però es tracta d’un «diuen», i és ben
possible que jo no pugui participar d’aquesta opinió. És un
home molt bonic, diuen, i això potser és pitjor.
lIsEttE: Pitjor! Pitjor! Quina idea més ridícula.
sílvIa: És una idea molt sensata. Per regla general, un home
molt bonic és presumit. Ho he observat.
lIsEttE: Ah! Ser presumit és un defecte. Però ser bonic és
una qualitat.
sílvIa: I la gent hi afegeix que és molt ben plantat… En fi…
lIsEttE: Exacte. Això se li pot perdonar.
sílvIa: Per mi, de la bellesa i de la bona presència, ja en
queda dispensat. Són qualitats supèrflues.
lIsEttE: Però què dieu! Si mai em caso, aquestes qualitats
supèrflues seran l’única cosa que necessitaré.
sílvIa: No saps el que dius. En un matrimoni, la majoria
de les vegades és millor un home raonable que un home
seductor. En una paraula: jo només li demanaria que tin-
gués un bon caràcter, i trobar això és més difícil del que
sembla. Li alaben molt el seu, però qui ha viscut amb ell?
No fingeixen els homes, sobretot quan tenen enginy? No
n’he vist jo mateixa molts que al costat dels seus amics
semblen les millors persones del món? Són la dolçor, la
- 14 -
intel·ligència, la mateixa alegria. No hi ha res, en la seva
aparença, que no garanteixi totes les bones qualitats que
se li atribueixen. El senyor tal té l’aire d’un home galant,
d’un home molt raonable. Això és el que sempre deien
d’Ergast. I ho és —deien i jo també ho dic—. L’expressió del
seu rostre no enganya gens. Sí, fieu-vos d’aquesta expressió
tan dolça, tan sol·lícita, que desapareix un quart d’hora més
tard per deixar lloc a un rostre ombrós, brutal , ferotge,
que es converteix en l’espant de tota la casa! Ergast es va
casar. La seva dona, els seus fills i els seus criats només li
coneixen aquesta cara, mentre que ell passeja pertot arreu
aquella expressió tan amable que li veiem i que no és res
més que una màscara que es posa quan surt de casa seva.
lIsEttE: Quina cosa tan estranya tenir dues cares!
sílvIa: No estem contentes d’en Leandre, quan el veiem?
Doncs bé: a casa seva és un home que no diu ni paraula,
ni riu ni renya. És una ànima gèlida, solitària, inaccessible.
La seva dona, ni la coneix, no hi té cap tracte. La pobra,
només es va casar amb una màscara que surt del despatx,
seu a taula, i fa expirar de languidesa, de fred i d’avorri-
ment tot allò que l’envolta. No resulta divertit un marit
d’aquesta mena?
lIsEttE: M’he quedat gelada sentint el que m’expliqueu
d’aquest home. Però… I Tersandre, per exemple?
sílvIa: Tersandre? Quin altre! Fa uns dies s’acabava de
barallar amb la seva dona. Arribo jo, m’anuncien, veig un
home que se m’acosta amb els braços oberts, amb un aire
serè i desimbolt. Semblava que sortís de la conversa més
alegre; els ulls i els llavis encara li somreien. Quin brètol! Els
- 15 -
homes són així. Qui podria endevinar que és ell el culpable
que la seva esposa sigui digna de compassió? La vaig trobar
del tot abatuda, amb el rostre esblaimat i amb uns ulls que
acabaven de plorar; la vaig trobar com potser estaré jo.
Aquest és el meu retrat futur. O, com a mínim, m’arrisco
a ser una còpia d’ella. Em va fer llàstima, Lisette. Ai, si jo
un dia et fes llàstima a tu! Seria terrible. Què me’n dius?
Pensa en el que és un marit.
lIsEttE: Un marit? Doncs un marit és un marit. No hauríeu
d’acabar amb aquesta paraula. La paraula «marit» em
reconcilia amb tota la resta.
EscEna II
El sEnyor orgon, sílvIa I lIsEttE
orgon: Bon dia, filla meva! T’agradarà la notícia que et
porto? Avui arriba el teu pretendent; el seu pare m’ho ha
escrit en una carta. No em contestes? Tens l’aspecte trist.
I Lisette abaixa el cap. Què significa això? Digue-m’ho tu,
què passa?
lIsEttE: Senyor, un rostre que fa tremolar, un altre que fa
morir de fred, una ànima gèlida que es manté al marge, i
després el retrat d’una dona amb l’expressió abatuda, el
rostre esblaimat i els ulls inflats d’haver plorat. Això, senyor,
és el que estàvem considerant amb tant de recolliment.
orgon: Què significa tot aquest galimaties? Una ànima, un
retrat! Explica’t. No entenc res.
sílvIa: És que li estava explicant a Lisette la desgràcia d’una
dona maltractada pel seu marit. Li parlava de la dona de
- 16 -
Tersandre; l’altre dia la vaig trobar molt abatuda perquè
el seu marit l’havia renyat. I sobre això jo anava fent les
meves reflexions.
lIsEttE: Sí, parlàvem d’una cara que va i ve. Dèiem que un
marit porta una màscara davant del món i una ganyota
davant de la seva dona.
orgon: Per tot això, filla meva, entenc que t’alarmi el ma-
trimoni, i més encara perquè no coneixes Dorante.
lIsEttE: En primer lloc, és molt ben plantat. I això vol dir
que és pitjor que ho sigui.
orgon: Pitjor que ho sigui! És un deliri aquest «pitjor».
lIsEttE: Jo només dic el que m’ensenyen. És la doctrina de
la senyora i jo l’estudio.
orgon: Vinga, vinga! No es tracta pas d’això; mira, estimada
filla, saps molt bé com t’estimo. Dorante ve per casar-se
amb tu. L’últim viatge que vaig fer fora de la ciutat, vaig
emparaular aquest matrimoni amb el seu pare, que és un
vell amic íntim. Però va ser amb la condició que vosaltres
dos us agradéssiu mútuament. I que tots dos tinguéssiu
tota la llibertat per sincerar-vos en aquesta qüestió. Et
prohibeixo que em vulguis complaure. Si Dorante no et
convé, només has de fer que dir-ho i se n’anirà. I si tu no
li convens, també se n’anirà.
lIsEttE: Ho decidirà un duo de tendresa, com a l’Opera. Tu
m’estimes, jo t’estimo. Ràpid: un notari! M’estimes tu? No.
Doncs jo tampoc. Ràpid, un cavall!
- 17 -
orgon: Pel que fa a mi, no l’he vist mai, aquest Dorante.
Quan jo estava amb el seu pare, ell no hi era. Però, per totes
les coses bones que me n’han dit, estic segur que cap dels
dos donarà les gràcies a l’altre.
sílvIa: Sóc sensible a les vostres bondats, pare; em prohibiu
que us vulgui complaure i us obeiré.
orgon: T’ho ordeno.
sílvIa: Però si gosés… Us proposaria, sobre una idea que
se m’ha acudit, que em concedíssiu una gràcia que em
tranquil·litzaria del tot.
orgon: Parla; si és factible, te la concedeixo.
sílvIa: Sí que és factible, però temo que no sigui abusar de
la vostra confiança.
orgon: Doncs bé, abusa. Vinga! En aquest món, s’ha de
ser una mica massa bo per ser prou bo.
lIsEttE: Només el millor de tots els homes pot dir coses així.
orgon: Explica’t, filla meva.
sílvIa: Dorante arriba avui; si el pogués veure, examinar-lo
sense que ell sabés qui sóc! Lisette és molt enginyosa,
senyor, i ella podria ocupar el meu lloc durant un temps, i
jo ocuparia el seu.
orgon, apart: És una idea divertida. (Alt.) Deixa’m pensar
una mica en el que em proposes. (Apart.) Si la deixo fer, pot
passar alguna cosa ben original que ni ella mateixa s’espera.
(Alt.) D’acord, filla meva, et permeto l’engany. I tu, Lisette,
estàs segura que podràs fer el teu paper?
- 18 -
lIsEttE : Jo, senyor, ja sabeu qui sóc; mireu de fer-me la cort
i faltar-me al respecte, si us hi atreviu; amb aquesta actitud,
teniu una mostra de l’aplom amb què us espero. Què me’n
dieu? Eh? Reconeixeu la Lisette?
orgon: Perfecte, doncs. Ara jo mateix em podria enganyar.
Però no tenim gaire temps per perdre. Vés a vestir-te per fer
el teu paper. Dorante ens podria sorprendre. Afanyeu-vos
i informeu-ne a tots els de la casa.
sílvIa: Jo, posant-me un davantal, ja en tinc prou.
lIsEttE: I jo me’n vaig al tocador. Veniu a pentinar-me per-
què així us acostumareu a les vostres funcions. Una mica
d’atenció a la vostra feina, sisplau.
sílvIa: N’estareu satisfeta, marquesa. Vinga, anem!
EscEna III
MarIo, orgon I sílvIa
MarIo: Et felicito, germana, per la notícia que acabo de
saber. Diu que coneixerem el teu pretendent.
sílvIa: Sí, germanet, però ara no em puc entretenir. Tinc
coses importants per fer i el pare te les dirà. Et deixo.
Surt.
Canvi d’escena a l’edició Poquet.
orgon: No l’entretinguis, Mario. Aviat sabràs de què es
tracta.
MarIo: Què hi ha de nou, senyor.
- 19 -
orgon: Començaré per recomanar-te discreció almenys
sobre el que et diré.
MarIo: Obeiré les vostres ordres.
orgon: Avui veurem Dorante; però només el veurem
disfressat.
MarIo: Disfressat! Vindrà per un ball de disfresses? Orga-
nitzareu el ball en honor seu?
orgon: Escolta aquest fragment de la carta del seu pare:
mmm! «… D’altra banda, no sé què pensareu d’una idea
que se li ha ocorregut al meu fill. És una idea estranya. Ell
mateix ho admet, però el motiu és disculpable i fins i tot
delicat… I és que m’ha demanat que li donés permís per
arribar a casa vostra disfressat de criat, i el criat farà el
personatge del seu amo.»
MarIo: Ha, ha! Serà divertit.
orgon: Espera fins al final: «… el meu fill sap molt bé la
gravetat del compromís que ha de contreure. I ell espera
que, sota aquesta disfressa que no ha de durar gaire» diu
«pugui captar alguns trets del caràcter de la nostra futura,
i conèixer-la més bé per decidir després el que haurà de
fer, d’acord amb la llibertat que hem convingut que els
donaríem. Pel que fa a mi, confio molt en el que m’heu dit
sobre la vostra estimada filla, i he consentit en tot prenent
la precaució d’advertir-vos-ho, tot i que ell m’ha demanat
que li guardés el secret. Feu, sobre aquest punt, el que us
sembli millor.» Heus aquí el que m’ha escrit el seu pare.
Però això no és tot, perquè mira el que ha passat: la teva
germana ignora aquest secret i, preocupada sobre el tema
- 20 -
de Dorante, m’ha demanat de representar aquí la mateixa
comèdia, precisament per observar Dorante, de la mateixa
manera que Dorante la vol observar a ella. Què me’n dius?
Has vist mai una cosa tan extraordinària? Ara mateix la
mestressa i la criada s’estan intercanviant els papers. Què
m’aconselles, Mario? He d’advertir la teva germana o no?
MarIo: A fe, senyor: ja que les coses han pres aquesta
marxa, jo intentaria de no intervenir-hi i respectaria la idea
que l’un i l’altre s’han empescat. Convé que tots dos es
parlin sovint sota aquestes disfresses. A veure si el seu cor
els adverteix de la seva vàlua. Potser a Dorante li agradarà
la meva germana, per més que faci de criada, i, a ella, això
li seria una delícia.
orgon: Ja veurem com se’n surt, d’aquesta intriga.
MarIo: És una aventura que no pot deixar de divertir-nos.
Vull ser-hi present des d’un principi i provocar-los a tots dos.
EscEna Iv
sílvIa, orgon I MarIo (I un lacaI)
sílvIa: Ja sóc aquí, senyor. Tinc gràcia vestida de criada? I tu,
germà, ja deus saber de què es tracta, no? Com em trobes?
MarIo: A fe, germana, que aquest criat ja està perdut. Però
també li podries robar Dorante, a la teva mestressa.
sílvIa: Francament, no em faria res d’agradar-li sota la dis-
fressa del meu personatge; no em molestaria gens de sub-
jugar-li la raó, fer-li ballar una mica el cap amb la distància
que hi haurà entre ell i jo. Si els meus encants produeixen
- 21 -
aquest efecte, en sentiré plaer, n’estaré satisfeta. D’altra
banda, això m’ajudaria a conèixer més bé Dorante. Pel que
fa al seu criat, els sospirs que exhali no em fan cap por;
no gosarà abordar-me. A la meva expressió de la cara, hi
haurà alguna cosa que inspirarà més respecte que amor,
a aquest poca-pena.
MarIo: A poc a poc, germana. Aquest poca-pena serà el
teu igual.
orgon: I no li faltarà amor.
sílvIa: Bé, l’honor d’agradar-li no em serà pas inútil. Els
criats són indiscrets per naturalesa; l’amor és xerraire, i el
faré parlar del seu amo.
El lacaI: Senyor, acaba d’arribar un criat que demana parlar
amb vós. L’acompanya un camàlic que li porta la maleta.
orgon: Fes-lo entrar; segur que és el criat de Dorante;
és possible que el seu amo s’hagi quedat a la caseta dels
burots. On és Lisette?
sílvIa: Lisette s’està vestint davant del mirall, i ens troba
molt imprudents pel fet de lliurar-li Dorante. Acabarà aviat.
orgon: Més fluix, que ja vénen.
EscEna v
DorantE, orgon, sílvIa I MarIo
DorantE: Busco el senyor Orgon. És a ell a qui tinc l’honor
de fer la reverència?
orgon: Sí, bon amic; ell mateix en persona.
- 22 -
DorantE: Senyor, segur que heu rebut notícies nostres. Sóc el
criat del senyor Dorante, que ve tot darrere meu i sempre
em fa anar al davant per presentar-vos els seus respectes en
espera de presentar-vos-els ell mateix.
orgon: Has fet l’encàrrec amb molta gràcia. Lisette, què
en penses d’aquest xicot.
sílvIa: Penso, senyor, que és molt benvingut i molt
prometedor.
DorantE: Sou molt bondadosa. Ho faig tan bé com puc.
MarIo: Almenys la resposta és enginyosa i el teu cor haurà
de resistir, Lisette.
sílvIa: El meu cor ja té prous problemes.
DorantE: No us enfadeu, senyora; el que ha dit el senyor
no em fa sentir vanitós.
sílvIa: Aquesta modèstia m’agrada. Continueu així.
MarIo: Molt bé! Però em sembla que el títol de senyora
que t’ha donat és massa seriós entre criats com vosaltres,
l’estil dels compliments no ha de ser tan circumspecte,
perquè us faria estar massa alerta. Vinga, tracteu-vos amb
més naturalitat; tu et dius Lisette, i tu, noi, com et dius?
DorantE: Borgonyó, senyor, per servir-vos.
sílvIa: D’acord, doncs, Borgonyó.
DorantE: Doncs jo us diré Lisette, i no per això deixaré de
ser el vostre servidor.
- 23 -
MarIo: El vostre servidor! Això tampoc pertany a la vostra
manera de parlar. Has de dir «el teu servidor».
orgon: Ha, ha, ha, ha!
sílvIa, en veu baixa, a Mario: Germanet, t’estàs burlant de mi.
DorantE: Pel que fa a tutejar-se, espero el permís de Lisette
sílvIa: Ja s’ha trencat el gel! Fes el que vulguis Borgonyó,
ja que això diverteix aquests senyors.
DorantE: T’ho agraeixo, Lisette. I et respondré ara mateix
a l’honor que m’has fet.
orgon: Coratge, fills meus, si ja us comenceu a estimar, ja
us podeu estar de cerimònies.
MarIo: Ah! A poc a poc; estimar-se és un altre assumpte.
Potser no saps que jo estimo Lisette de tot cor. És veritat
que és cruel amb mi, però jo no vull pas que Borgonyó es
fiqui en el meu terreny.
sílvIa: Ah, us ho preneu així? Doncs aleshores vull que
Borgonyó m’estimi.
DorantE: No fas bé dient «vull», bonica Lisette. Per ser
servida, no tens cap necessitat d’ordenar.
MarIo: Senyor Borgonyó, aquesta galanteria l’has robat
d’algun lloc.
DorantE: Teniu raó, senyor; l’he robat dels seus ulls.
MarIo: Calla!, perquè això és pitjor. Et prohibeixo tenir
tant d’enginy.
- 24 -
sílvIa: No el té pas a costa vostra. I si el troba en els meus
ulls, només ha de fer que agafar-lo.
orgon: Fill meu, perdràs la teva causa. Retirem-nos. Dorante
està a punt d’arribar. Anem a dir-ho a la meva filla. I tu,
Lisette, acompanya aquest noi a la cambra del seu amo.
Adéu, Borgonyó.
DorantE: Senyor, em feu un gran honor.
EscEna vI
sílvIa I DorantE
sílvIa, apart: Estan fent comèdia. No m’importa. Traiem-ne
profit; aquest noi no és cap beneit, i no sento gens de
compassió per la noia que l’obtingui; em vol festejar; el
deixaré parlar, sempre que em doni informació.
DorantE, apart: Aquesta noia em sorprèn; no hi hauria
cap dona al món a qui la seva cara no li fes honor, l’he de
conèixer més bé. (Alt.) Ja que ens hem posat en un estil
amical i hem renunciat a tota cerimònia, digue’m, Lisette, es
pot comparar amb tu la teva mestressa. Ja és ben atrevida
de tenir una criada com tu.
sílvIa: Borgonyó, aquesta pregunta m’anuncia que arribes
amb la intenció, seguint el costum, de tirar-me floretes, oi?
DorantE: A fe que no he pas vingut amb aquesta intenció,
t’ho confesso. Tot i que sóc un criat, no he tingut mai gaire
relació amb les criades; no trobo els servents agradables;
però, pel que fa a tu, és tota una altra cosa. Com em fas
sentir sotmès! Em fas tornar quasi tímid; amb tu, no gosaria
- 25 -
posar de manifest la meva familiaritat; veient-te, sento el
desig de treure’m el barret; i, quan et dic de tu, em sembla
com si blasfemés. En fi, em sento inclinat a tractar-te amb
un respecte que et faria riure. Quina mena de criada ets
amb aquest aire de princesa?
sílvIa: Mira, tot el que dius que has sentit en veure’m és
justament la història de tots els criats que m’han vist.
DorantE: A fe que no em sorprendria que també fos la
història de tots els amos.
sílvIa: La resposta és enginyosa, certament, però t’ho
tornaré a repetir: no m’impressionen gens els afalacs dels
que vesteixen com tu.
DorantE: Vol dir això que no t’agrada la meva indumentària?
sílvIa: No, Borgonyó, deixem l’amor aquí i siguem bons
amics.
DorantE: Només això? El teu petit tractat només està com-
post de dues clàusules impossibles.
sílvIa, apart: Quin home, per ser un criat! (Alt.) Sí, però ho
has d’acceptar: em van pronosticar que no em casaria mai
amb ningú, tret d’un home de condició i, des d’aleshores,
he jurat de no escoltar-ne cap altre.
DorantE: Caram!, té gràcia, això. El que tu vas jurar dels
homes jo ho vaig jurar de les dones. Jo vaig fer el jurament
d’estimar de veritat només una dona de condició.
sílvIa: Doncs no t’apartis d’aquest projecte.
- 26 -
DorantE: És possible que no me n’aparti tant com pensem;
tens un aire molt distingit i a vegades hi ha joves que són
de condició i no ho saben.
sílvIa: Ha,ha,ha! T’agrairia l’elogi, si no fos a costa de la
meva mare.
DorantE: Bé, doncs, venja’t en la meva si trobes que tinc
una bona figura.
sílvIa, apart: Ja s’ho mereixeria, ja! (Alt.) Però no és pas
aquesta la qüestió. Prou de brometes. Em van pronosticar
per marit un home de condició i no en rebaixaré ni una
engruna.
DorantE: Caram! Si jo ho fos, aquest pronòstic m’ame-
naçaria; tindria por de verificar-lo. No tinc gens de fe en
l’astrologia, però sí que en tinc, i molta, en el teu rostre.
sílvIa, apart: No claudica, eh? (Alt.) Acabaràs d’un cop?
Què t’importa el pronòstic si t’exclou?
DorantE: No pronostica pas que jo no t’estimi.
sílvIa: No, però diu que no en trauràs res i jo t’ho confirmo.
DorantE: I fas molt bé, Lisette; aquesta altivesa t’escau de
meravella, i, encara que em condemni, m’agrada veure-te-
la. He desitjat que fossis altiva tan aviat com t’he vist; et
faltava aquesta gràcia i em consola perdre-hi, perquè tu hi
guanyes tenint-la.
sílvIa, apart: La veritat és que aquest noi em sorprèn, mal-
grat les meves… (Alt.) Digues: qui ets tu, que em parles
d’aquesta manera?
DorantE: Sóc el fill d’uns pares honrats que no eren rics.
- 27 -
sílvIa: Mira, et desitjo de tot cor una situació més bona de
la que tens, i m’agradaria poder-hi contribuir; la fortuna
no t’ha tractat bé.
DorantE: Doncs a fe que l’amor encara m’ha tractat més
malament. M’estimaria més poder demanar el teu cor que
no pas tenir totes les riqueses d’aquest món.
sílvIa, apart: Gràcies a Déu ja tenim la conversa en un bon
camí. (Alt.) Borgonyó, no em puc pas enfadar per les coses
que em dius; però et prego que canviem de tema; parlem
del teu amo. Et podràs estar de parlar-me d’amor, suposo.
DorantE: I tu bé podries evitar de fer-me’n sentir.
sílvIa: Acabaré enfadant-me; em fas perdre la paciència.
Una vegada més. Deixa l’amor en pau.
DorantE: Doncs abandona la teva figura.
sílvIa, apart: De fet, em sembla que acabarà fent-me gràcia.
(Alt.) Bé, Borgonyó, no vols parar, eh? Me n’hauré d’anar?
(Apart.) Ja ho hauria d’haver fet.
DorantE: Espera, Lisette. Et volia parlar d’una altra cosa,
però ara no recordo de quina.
sílvIa: I jo també et volia dir una altra cosa, però has fet
que me n’oblidi.
DorantE: Recordo haver-te preguntat si la teva mestressa
es podia comparar amb tu.
sílvIa: Tornes a la mateixa cançó d’abans fent una marrada.
Adéu.
- 28 -
DorantE: No, no! Et dic que no, Lisette. Ara es tracta del
meu amo.
sílvIa: Això està més bé. Jo també et volia parlar d’ell i es-
pero que em diguis confidencialment com és . El fet que tu
estiguis al seu servei me’n fa tenir una bona opinió. Si tu
el serveixes és que ha de tenir mèrits.
DorantE: Em permetràs donar-te les gràcies pel que m’has
dit, per exemple?
sílvIa: Podries no tenir en compte la meva imprudència per
haver-t’ho dit?
DorantE: Heus aquí una resposta que se me’n duu. Fes el
que vulguis. No puc resistir més, i sóc ben desgraciat de
trobar-me retingut per la criatura més adorable del món.
sílvIa: I a mi m’agradaria saber com és que tinc la bondat
d’escoltar-te. Ja és una cosa ben estranya.
DorantE: Tens raó; la nostra situació és única.
sílvIa, apart: Malgrat tot el que m’ha dit, no me n’he anat;
no me’n vaig, continuo estant aquí i encara li responc! La
veritat és que tot això passa de la ratlla. (Alt.) Adéu!
DorantE: Abans hem d’acabar el que ens volíem dir.
sílvIa: Et dic adéu; s’han acabat les treves. Quan arribi el
teu amo, a favor de la meva mestressa, intentaré coneixe’l,
jo mateixa, si és que val la pena. Mentrestant, veus aquella
habitació? És la teva.
DorantE: Mira, ara arriba el meu amo.
- 29 -
EscEna vII
DorantE, sílvIa I arlEquí
arlEquí: Ah, ets aquí, Borgonyó? El meu equipatge i tu,
heu estat ben rebuts?
DorantE: Era impossible que ens tractessin malament,
senyor.
arlEquí: Allà baix, un criat m’ha dit que vingués aquí, que
ell ja aniria a avisar el meu sogre, que estava amb la meva
dona.
sílvIa: Sens dubte que volíeu dir el senyor Orgon i la seva
filla.
arlEquí: Ah, sí; el meu sogre i la meva dona, és igual. He
vingut per casar-me i ells m’esperen pel casament; ja està tot
convingut. Només falta la cerimònia, que és una bagatel·la.
sílvIa: És una bagatel·la, però és important que hi pensem.
arlEquí: Sí, però un cop hi hem pensat, ja no cal pensar-hi
més.
sílvIa, en veu baixa a Dorante: Borgonyó, vaja quin home
de mèrit més barat que tens a casa teva.
arlEquí: Què dieu, preciosa, al meu criat?
sílvIa: Res, només li deia que ara aniré a buscar el senyor
Orgon.
arlEquí: I per què no dieu el meu sogre, com jo?
sílvIa: Perquè encara no ho és.
DorantE: Té raó, senyor, el casament encara està per fer.
- 30 -
arlEquí: Bé, per això sóc aquí, per fer-lo.
DorantE: Doncs espereu que estigui fet.
arlEquí: Redéu, quants miraments per un sogre de la vigília
o de l’endemà!
sílvIa: Esclar! Quina diferència hi ha entre estar casat o
no estar-ho. Sí, senyor; estàvem equivocats; vaig corrent a
informar el vostre sogre de la vostra arribada.
arlEquí: I a la meva dona també, sisplau; però abans d’anar-
vos-en, vós, que sou tan bonica, no sou pas la criada del
palau?
sílvIa: Vós mateix ho heu dit.
arlEquí: Molt ben fet, i me n’alegro. Creieu que agradaré,
jo, aquí? Com em trobeu?
sílvIa: Us trobo… graciós.
arlEquí: Bé, encara millor. Conserveu aquest sentiment.
Potser més endavant el podrem posar en algun llloc.
sílvIa: Sou molt modest, senyor, si això ja us fa content.
Però us deixo: segur que s’han oblidat d’avisar el vostre
sogre, perquè, si no, ja seria aquí. Me’n vaig a buscar-lo.
arlEquí: Digueu-li que l’espero amb molt d’afecte.
sílvIa, apart: Que estrany és el destí. Cap d’aquests dos
homes està al seu lloc.
- 31 -
EscEna vIII
DorantE I arlEquí
arlEquí: Ja he començat bé, senyor, ja agrado a la criada.
DorantE: Mira que ets totxo, eh?
arlEquí: Per què? Si he fet una entrada la mar d’airosa.
DorantE: Em vas prometre que abandonaries aquesta ma-
nera de parlar tan beneita i vulgar; et vaig donar unes ins-
truccions molt precises. Et vaig recomanar que fossis seriós.
Bé, ja veig que sóc un eixelebrat per haver-me fiat de tu.
arlEquí: Encara ho puc fer més bé, i, si no n’hi ha prou
amb la seriositat, em posaré melangiós; si cal, ploraré i tot.
DorantE: Jo no sé ni on sóc. Aquesta situació em deixa
atordit. Què puc fer?
arlEquí: Que no és agradable la noieta?
DorantE: Calla, que ve el senyor Orgon.
EscEna IX
orgon, DorantE I arlEquí
orgon: Estimat senyor, us demano mil vegades perdó per
haver-vos fet esperar. Però és que ara mateix m’acaben de
dir que havíeu arribat.
arlEquí: Mil vegades perdó, senyor, és massa. Amb una n’hi
ha prou quan només hi ha hagut una falta; a més a més,
tots els meus perdons estan al vostre servei.
- 32 -
orgon: Procuraré no haver-los de necessitar.
arlEquí: Vós sou el mestre i jo el vostre servidor.
orgon: Us asseguro que estic encantat de veure-us, perquè
us esperava amb impaciència.
arlEquí: Hauria vingut directament aquí, amb Borgonyó.
Però, anant de viatge, ja sabeu que no s’està en les millors
condicions. Jo em volia presentar en un estat més abellidor,
per dir-ho d’alguna manera.
orgon: I ho heu aconseguit molt bé. La meva filla s’està
vestint; es trobava una mica indisposada. Mentre esperem
que arribi, us voleu refrescar una mica?
arlEquí: Jo mai m’he negat a trascolar amb ningú.
orgon: Tu, noi, Borgonyó, serviu-vos vosaltres mateixos.
arlEquí: Aquest galifardeu és un sibarita. Beurà el millor
que tingueu.
orgon: Que no es privi de res.
- 33 -
ACTE II
EscEna I
lIsEttE I orgon
orgon: I bé, què vols de mi, Lisette?
lIsEttE: Us he de parlar un moment.
orgon: De què es tracta?
lIsEttE: D’explicar-vos l’estat de les coses; és important que
ho sapigueu per tal que no em pugueu retreure res.
orgon: Així, doncs, es tracta d’un assumpte seriós.
lIsEttE: Sí, molt seriós. Vós vau consentir que la senyoreta
Sílvia es disfressés. I jo mateixa, d’entrada, vaig pensar que
no tindria conseqüències; però em vaig equivocar.
orgon: I de quines conseqüències es tracta?
lIsEttE: Senyor, costa molt parlar dels mèrits propis; però,
malgrat totes les normes de la modèstia, us he de dir que,
si no poseu ordre a tot el que passa, el vostre presumpte
gendre no tindrà cap cor per donar-lo a la senyoreta, la
vostra filla. Ja és hora que ella se li declari; és urgent, per-
què, un dia més i jo ja no en responc.
- 34 -
orgon: Eh! D’on treus que ell no voldrà la meva filla tan
aviat com la conegui? Desconfies dels seus encants?
lIsEttE: No. Però vós no desconfieu prou dels meus. Us
adverteixo que van seguint el seu curs, i us aconsello que
no els deixeu avançar més.
orgon: Enhorabona, Lisette! Ha,ha,ha!
lIsEttE: Ja hi som. Teniu ganes de fer broma, senyor. Us
burleu de mi. I això em molesta perquè caureu a la trampa.
orgon: No et preocupis, Lisette. Segueix el teu camí.
lIsEttE: Us ho torno a repetir; el cor de Dorante va molt
de pressa. Mireu: en aquest moment jo li agrado molt,
aquesta nit s’enamorarà de mi, demà m’adorarà, i jo no
m’ho mereixo i és de mal gust. Vós direu el que voldreu,
però tot això no es pot aturar. Mireu, us asseguro que
demà se’m declara.
orgon: I bé, per què et preocupa, això? Si t’estima tant,
que es casi amb tu.
lIsEttE: Com! No ho impediríeu?
orgon: Paraula d’honor que no, si el portes fins a aquest
extrem.
lIsEttE: Aneu amb compte, senyor. Fins ara no he fet res
per realçar els meus encants; els he deixat actuar sols. He
controlat el cap de Dorante, però, si m’ho proposo, l’hi
capgiraré i després ja no hi haurà remei.
orgon: Capgira, saqueja, crema i casa-t’hi. T’ho permeto,
si ho pots fer.
- 35 -
lIsEttE: Amb aquestes condicions, ja dono per feta la meva
fortuna.
orgon: Però digues: ha parlat amb tu la meva filla? Què
en penses del seu pretendent?
lIsEttE: Encara no hem trobat el moment de parlar-ne, per-
què aquest pretendent m’assetja; però, a primera vista, no
crec que estigui gaire contenta. La veig trista, somiadora, i
em sembla que em demanarà que el rebutgi.
orgon: I jo t’ho prohibeixo; evita que li hagi de donar expli-
cacions; tinc les meves raons per fer durar aquest engany.
Vull que examini el seu futur amb més calma. I el criat, com
es comporta? No intenta festejar la meva filla?
lIsEttE: És un home ridícul, he observat que es dóna impor-
tància davant d’ella, perquè és ben plantat; la mira i sospira.
orgon: I això la molesta?
lIsEttE: Bé… Es posa vermella.
orgon: Bah! T’equivoques. Les mirades d’un criat no la
poden afectar fins a aquest punt.
lIsEttE: Senyor, es torna vermella.
orgon: Deu ser d’indignació.
lIsEttE: Si vós ho dieu…
orgon: Bé, quan hi parlis, digue-li que sospites que aquest
criat la vol indisposar contra el seu amo. I si s’enfada, no
et preocupis. Són coses meves. Però aquí tenim Dorante,
que, pel que sembla, t’està buscant.
- 36 -
EscEna II
lIsEttE, arlEquí I orgon
arlEquí: Ah, finalment us trobo, meravellosa dama! He
preguntat per vós a tothom. Servidor, estimat sogre o poc
se’n falta perquè ho sigueu.
orgon: Servidor. Adéu-siau fills meus. Us deixo junts. Bé
cal que festegeu una mica, abans de casar-vos.
arlEquí: De bona gana faria les dues feines a la vegada, jo.
orgon: Una mica de paciència, i adéu-siau.
EscEna III
lIsEttE I arlEquí
arlEquí: Senyora, em diu que no m’impacienti; amb quina
tranquil·litat parla, el bon home.
lIsEttE: No puc creure que us costi tant esperar, senyor. És
per galanteria, que us mostreu impacient. Si tot just acabeu
d’arribar! El vostre amor no pot ser tan fort. Com a màxim,
és un amor que neix.
arlEquí: Us equivoqueu, prodigi dels nostres dies; l’amor
que vós desperteu no es queda gaire temps al bressol; el
vostre primer cop d’ull ha fet néixer el meu, el segon li ha
donat força i el tercer l’ha convertit en un noi gran. Inten-
tem fer-lo estable com més aviat millor i tingueu-ne cura,
ja que sou la seva mare.
lIsEttE: Trobeu que no se’l tracta bé? Tan abandonat es
troba?
- 37 -
arlEquí: Mentre espera que l’alimentin, només cal que li do-
neu la vostra bonica mà blanca per entretenir-lo una mica.
lIsEttE: Teniu, doncs, petit inoportú, ja que no tindríeu pau
si no us divertíssiu.
arlEquí, besant-li la mà: Estimada joguina de la meva àni-
ma. Això m’alegra com un vi deliciós. Quina pena de no
poder-ne tenir més que un glop.
lIsEttE: Va, pareu; teniu massa avidesa.
arlEquí: Només demano sostenir-me dret mentre espero
viure de veritat.
lIsEttE: No és necessari conservar la raó?
arlEquí: La raó! Ai, l’he perdut, els vostres preciosos ulls
me l’han robat.
lIsEttE: Però, és possible que m’estimeu tant? No me n’aca-
bo de convèncer.
arlEq: No em preocupa si és possible o no; però us estimo
com un foll i el mirall us podrà dir per què.
lIsEttE: El mirall només em serviria per ser més incrèdula.
arlEquí: Ai, adorable criatura! La vostra humilitat no és
més que hipocresia!
lIsEttE: S’acosta algú; és el vostre criat.
- 38 -
EscEna Iv
DorantE, arlEquí I lIsEttE
DorantE: Senyor, puc parlar amb vós un moment?
arlEquí: No! I maleïts siguin tots els criats que no ens
deixen en pau!
lIsEttE: Val més que sapigueu què vol, senyor.
DorantE: Només us he de dir una paraula.
arlEquí: Senyora, si en diu dues, la tercera serà l’acomia-
dament. A veure?
DorantE, baix a arlequí: Vine aquí, impertinent!
arlEquí, baix a Dorante: Això són injúries i no pas paraules,
això… (A lisette.) Reina meva, excuseu-me.
lIsEttE: Feu, feu…
DorantE, baix: Deslliura’m de tot això i no et confiïs tant;
mostra’t seriós i preocupat, i fins i tot descontent, d’acord?
arlEquí: Sí, bon amic; no us inquieteu i retireu-vos.
EscEna v
arlEquí I lIsEttE
arlEquí: Ai, senyora, abans que ell arribés, us hauria dit
paraules boniques, però ara només en trobaré de vulgars,
exceptuant el meu amor, que és extraordinari; però, a
propòsit del meu amor, quan serà que el vostre li farà
companyia?
- 39 -
lIsEttE: Haureu d’esperar que arribi el moment.
arlEquí: I penseu que arribarà aviat?
lIsEttE: És una pregunta difícil. Sabeu que em feu sentir
incòmoda?
arlEquí: Què voleu? Estic encès, i demano ajuda a crits.
lIsEttE: Si em fos permès d’explicar-me tan aviat…
arlEquí: Em fa l’efecte que ho podeu fer a consciència.
lIsEttE: La modèstia femenina no m’ho permet.
arlEquí: No es deu pas tractar de la modèstia d’aquest
temps, que atorga tants permisos.
lIsEttE: Però què em demaneu?
arlEquí: Digueu-me només que m’estimeu una mica. Mireu:
jo us estimo; feu d’eco, repetiu-ho, princesa.
lIsEttE: Que insaciable! Doncs bé, senyor; us estimo.
arlEquí: Doncs bé, senyora; em moro. La meva felicitat
em trastorna, tinc por de tornar-me boig. Vós m’estimeu,
i això és admirable.
lIsEttE: Jo, per part meva, m’hauria de sorprendre de la
rapidesa del vostre homenatge. Potser m’estimareu menys
quan ens coneguem millor.
arlEquí: Ah, senyora! Quan arribi aquest moment, seré jo
que hi perdré. N’haurem de tornar a parlar.
lIsEttE: M’atribuïu més qualitats de les que tinc.
- 40 -
arlEquí: I vós, senyora, desconeixeu les meves. Jo us hauria
de parlar de genolls.
lIsEttE: Recordeu que ningú és l’amo del seu destí.
arlEquí: No, són els pares i les mares que ho fan tot com
volen.
lIsEttE: Pel que fa a mi, el meu cor us hauria escollit fos
quina fos la vostra condició social.
arlEquí: Doncs encara té temps d’escollir-me.
lIsEttE: Puc presumir que vos faríeu el mateix amb mi?
arlEquí: Ai! Ni que fóssiu la criada més mesquina, encara
que us hagués vist baixar amb una espelma a la mà fins a
la carbonera, no deixaríeu de ser la meva princesa.
lIsEttE: Tant de bo aquests sentiments duressin molt.
arlEquí: Per tal de fortificar-los per tots dos costats, ju-
rem-nos que ens estimarem per sempre més, malgrat totes
les faltes d’ortografia que hàgiu fet sobre mi.
lIsEttE: Jo hi estic més interessada que vós, en aquest jura-
ment, i el faig de tot cor.
arlEquí, de genolls: La vostra bondat m’enlluerna i m’hi
agenollo al davant.
lIsEttE: Atureu-vos! No puc suportar veure-us en aquesta
posició. Em sentiria ridícula de deixar-vos-hi estar. Alceu-vos.
I a més a més, ve algú.
- 41 -
EscEna vI
lIsEttE, arlEquí I sílvIa
lIsEttE: Què vols, Lisette?
sílvIa: Hauria de parlar amb vós, senyora.
arlEq: Aquesta sí que és bona! Mira, bonica, torna d’aquí
a un quart. Al meu país, les criades no entren si no se les
crida.
sílvIa: Senyor, he de parlar amb la senyora.
arlEquí: Si que és tossuda la criadeta! Reina de la meva
vida, feu-la marxar. Vés-te’n nena. Tenim l’ordre de festejar
abans que ens casin. No interrompis les nostres funcions.
lIsEttE: No pots tornar d’aquí a una estona, Lisette?
sílvIa: Però, senyora…
arlEquí: Però, però… Aquest però només serveix per fer-
me venir febre.
sílvIa, apart: Ah, quin home més miserable! (Alt.) Senyora,
us asseguro que és urgent.
lIsEttE: Permeteu-me que ho resolgui, senyor.
arlEquí: Ja que ho vol el dimoni, i ella també… Paciència.
Em passejaré una mica mentre ho enllesteix. Ah, criats,
criats! Que en són de malcriats!
- 42 -
EscEna vII
sílvIa I lIsEttE
sílvIa: És sorprenent que no l’hagis acomiadat i m’hagis fet
suportar les grolleries d’aquest animalot.
lIsEttE: Per Déu, senyora, no puc pas representar dos pa-
pers alhora. He de semblar o la senyora o la criada, la que
ordena o la que obeeix.
sílvIa: D’acord, però ja que ara no hi és, escolta’m com
la teva senyora. Ja te n’adones que aquest home no em
convé gens.
lIsEttE: No heu pas tingut gaire temps d’examinar-lo a fons.
sílvIa: Que t’has tornat boja examinant-lo? Veient-lo dues
vegades, no n’hi ha prou per jutjar que no em convé gens?
En una paraula: no el vull. Pel que sembla, el meu pare no
aprova l’aversió que sento, perquè em defuig i no em parla.
En aquestes circumstàncies, et toca a tu de treure’m amb
delicadesa d’aquest embolic donant a entendre a aquest
jove, amb habilitat, que no tens cap ganes de casar-t’hi.
lIsEttE: No ho puc fer, senyora.
sílvIa: Que no ho pots fer? I què t’ho impedeix?
lIsEttE: El senyor Orgon m’ho ha prohibit.
sílvIa: Que t’ho ha prohibit? Aquesta manera d’actuar no
es correspon amb la del meu pare.
lIsEttE: M’ho ha prohibit del tot.
- 43 -
sílvIa: Aleshores t’encarrego que li diguis que no m’agrada
i que l’informis que res no em farà canviar. Em seria increïble
que, després d’això, volgués tirar les coses endavant.
lIsEttE: Però, senyora, què té el vostre futur que sigui tan
desagradable, tan repulsiu?
sílvIa: Et dic que em desagrada, i també em desagrada el
teu poc zel.
lIsEttE: Doneu-vos una mica de temps per veure com és;
no se us demana res més.
sílvIa: L’odio i prou. No necessito més temps per odiar-lo
més.
lIsEttE: No ha estat el seu criat, amb els seus aires d’impor-
tància, que ha falsejat l’opinió pel seu profit?
sílvIa: Que n’ets de beneita! El seu criat no hi té res a veure,
en tot això.
lIsEttE: No li tinc confiança, perquè fa molts raonaments.
sílvIa: Prou de criticar; tenim coses a fer. Jo ja em cuidaré
que aquest criat no em parli gaire i del poc que m’ha dit,
no hi havia res que no fos sensat.
lIsEttE: Jo el veig capaç d’haver-vos explicat històries dub-
toses per fer brillar el seu enginy.
sílvIa: Que potser la meva disfressa no m’exposa a sentir-me
dir coses boniques? Què et passa? D’on et ve la mania
d’imputar a aquest noi una aversió que no té? Al final,
m’obligues a justificar-lo; no és pas qüestió d’enemistar-lo
amb el seu amo, ni de convertir-lo en un bergant per conver-
tir-me a mi en una beneita que fa cas de les seves històries.
- 44 -
lIsEttE: Oh, senyora, des del moment que el defenseu en
aquest to i que això fins i tot us fa enfadar, no tinc res més
a dir.
sílvIa: Des del moment en què el defenso en aquest to? I
quin és aquest to amb què em parles? Què vols dir amb
aquestes paraules? Què et passa pel cap ara?
lIsEttE: Senyora, vull dir que no us havia vist mai en aquest
estat i que no veig cap motiu per la vostra acritud. Doncs
bé, si aquest criat no ha dit res, no passa res; no cal que
us irriteu per justificar-lo; us crec, i ja està: no m’oposo a
la bona opinió que teniu d’ell.
sílvIa: Mira, la malintencionada! Com capgires les coses!
Estic tan indignada que… que em vénen ganes de plorar.
lIsEttE: Per què, senyora? Quines segones intencions veieu
en el que he dit?
sílvIa: Jo les veig molt bé, les segones intencions! Que jo
et renyo per culpa d’ell? Que jo tinc una bona opinió d’ell?
Fins aquí arriba la teva falta de respecte. Bona opinió! Déu
del cel! Bona opinió! Què he de respondre a això? Què
significa això? Amb qui et penses que parles? Com em
puc sentir segura amb tot el que passa? On hem arribat?
lIsEttE: No en tinc ni idea, però tardaré molt a recuperar-me
de la sorpresa que m’heu donat.
sílvIa: La teva forma de parlar em treu de polleguera. Re-
tira’t. Em resultes insuportable; deixa’m. Ja prendré altres
mesures.
- 45 -
EscEna vIII
sílvIa, sola
sílvIa: Encara tremolo per tot el que he sentit. Amb quin
desvergonyiment ens tracten els criats! Com ens degrada
aquesta gent! No me’n puc recuperar, ni tan sols goso
pensar en els termes que Lisette ha fet servir, encara em
fan por! Però si és una criada! Quina cosa més estranya!
Allunyem la idea amb què aquesta insolent ha vingut a
entristir-me la imaginació. Ara ve el Borgonyó, aquesta és
la persona per la qual m’irrito, però no és pas per culpa
seva, pobre noi! I no he pas d’anar contra ell.
EscEna IX
DorantE I sílvIa
DorantE: Lisette, per més que et sentis distant en relació a
mi, em veig obligat a parlar-te. Em penso que tinc dret a
queixar-me de tu.
sílvIa: Borgonyó, no ens parlem de tu, vols?
DorantE: Com vulguis.
sílvIa: Però tu no ho fas.
DorantE: Ni tu tampoc. M’has dit «Vols?»
sílvIa: És que se m’ha escapat.
DorantE: Doncs bé, parlem de la manera que puguem, no
val pas la pena que ens enfadem pel poc temps que tenim
per veure’ns.
- 46 -
sílvIa: Que se’n va el teu amo? No hi perdrem pas gaire res.
DorantE: I si marxo jo tampoc, no és cert? Porto el teu
pensament fins al final.
sílvIa: L’hi podia haver portat jo mateixa, però no pensava
pas en tu.
DorantE: Jo, en canvi, no et perdo de vista.
sílvIa: Mira, Borgonyó, d’una vegada per totes: tant si et
quedes, com si te’n vas, com si tornes, tot això m’ha de
resultar indiferent, i, de fet, m’hi resulta. No et vull ni bé ni
mal, ni t’odio, ni t’estimo, ni t’estimaré, tret que se me’n
vagi el cap. Aquestes són les meves disposicions, la meva
raó no me’n permet cap altra, i m’hauria d’haver dispensat
de dir-t’ho.
DorantE: El meu dolor és inconcebible. Em prives segura-
ment de tot el repòs de la meva vida.
sílvIa: Quina fantasia que se li ha posat al cap! Em fa pena.
Recupera el sentit. Tu em parles, jo et responc; ja és molt,
fins i tot és massa. Em pots creure, i, si fossis llest, de veritat
que estaries content de mi, em trobaries d’una bondat sense
comparació, d’una bondat que jo censuraria en qualsevol
altra. Tot i així no me la retrec pas; en el fons del meu cor,
estic tranquil·la, el que faig és lloable. Et dirigeixo la paraula
per generositat; però això no pot continuar; aquestes gene-
rositats només són bones quan són passatgeres, i jo no estic
pas feta a haver-me de tranquil·litzar a cada moment pel
que fa a la innocència de les meves intencions; al final, no
tindria sentit. Així, doncs, Borgonyó, acabem, sisplau. Què
significa això? Significa burlar-se; vinga, no en parlem més.
- 47 -
DorantE: Ai, estimada Lisette, com pateixo!
sílvIa: Parlem del que em volies dir; quan has arribat, et
queixaves de mi. De què es tractava?
DorantE: De res, d’una beneiteria; tenia ganes de veure’t i
em penso que només era un pretext.
sílvIa, apart: I ara què li dic sobre això? Si m’hi enfado, a
ell li serà igual.
DorantE: Quan se n’ha anat, la teva senyora semblava que
m’acusava d’haver parlat contra el meu amo.
sílvIa: Això és el que ella es pensa. Si t’ho torna a dir, ja
l’hi pots negar amb totes les forces. Jo m’encarregaré de
la resta.
DorantE: Eh, que no és pas això el que em preocupa.
sílvIa: Si això és tot el que m’has de dir, tu i jo ja no hi
tenim res a fer, aquí.
DorantE: Deixa’m almenys el plaer de mirar-te.
sílvIa: Mira quin bon motiu em proposes! Donar vanes
esperances a la passió de Borgonyó! El record de tot això,
un dia, em farà riure.
DorantE: Et burles de mi, i amb raó; no sé ni el que em dic
ni el que et demano. Adéu.
sílvIa: Adéu. Has pres la bona decisió… Però a propòsit dels
teus adéus, encara em queda una cosa per saber. Te’n vas,
m’has dit. Ho has dit seriosament?
DorantE: Pel que fa a mi, o me’n vaig o perdo el cap.
- 48 -
sílvIa: Amb una resposta així, no et puc pas retenir.
DorantE: Només he comès un error, no haver desaparegut,
tan aviat com et vaig veure.
sílvIa, apart: Constantment necessito oblidar que l’estic
escoltant.
DorantE: Si sabessis, Lisette, en quin estat em trobo!
sílvIa: Ah, no és pas més digne de curiositat que el meu.
T’ho asseguro.
DorantE: Què em pots retreure? No em proposo pas fer-te
sensible als meus precs.
sílvIa, apart: Val més que no me’n fiï.
DorantE: I què podria esperar intentant fer-me estimar?
Ah, almenys posseiria el teu cor.
sílvIa: Déu me’n guard! Si el posseïssis, no ho sabries,
perquè jo ja faria el possible per tal que ni jo mateixa me
n’assabentés. Quines idees que té!
DorantE: Així és veritat que no m’odies, ni m’estimes, ni
m’estimaràs?
sílvIa: I tant!
DorantE: I tant! Què tinc de tan horrible?
sílvIa: Res; no és pas això el que et perjudica.
DorantE: Doncs bé, estimada Lisette, digue’m cent vegades
que no m’estimaràs mai.
sílvIa: Oh, prou que t’ho he dit; intenta creure’m.
- 49 -
DorantE: És que cal que ho cregui. Roba tota l’esperança
a una passió perillosa, salva’m dels efectes que temo; no
m’odies, no m’estimes i no m’estimaràs; encongeix-me
el cor amb aquesta certitud. Jo vaig de bona fe, ajuda’m
contra mi mateix. Ho necessito; t’ho demano de genolls.
Es posa de genolls. En aquest moment,
orgon i
Mario entren i no diuen res.
EscEna X
orgon, MarIo, sílvIa I DorantE
sílvIa: Aquesta sí que és bona. És l’última que li faltava a
la meva aventura! Que desgraciada sóc! És la meva com-
plaença que l’ha portat fins a aquest extrem. Alça’t, doncs,
Borgonyó, t’ho prego. Pot venir algú. Ja et diré el que
t’agrada sentir. Què vols que faci? No t’odio gens. Alça’t.
T’estimaria, si pogués. No em desagrades gens. Amb això
n’hauries de tenir prou.
DorantE: Com! Lisette, si jo no fos el que sóc, si fos ric,
de noble condició i t’estimés tant com t’estimo, sentiria
repugnància per mi, el teu cor?
sílvIa: Vés a saber.
DorantE: No m’odiaries? Em suportaries?
sílvIa: De bona gana, però alça’t.
DorantE: Sembla que ho dius seriosament; si és veritat,
perdré la raó.
sílvIa: Jo et dic el que tu vols sentir, però tu no t’alces.
- 50 -
orgon, acostant-se: Em sap greu d’interrompre-us; tot va
de meravella, fills meus. Ànims.
sílvIa: No he pogut impedir que aquest noi s’agenollés,
senyor. Crec que no estic en situació d’imposar-me.
orgon: Esteu molt ben avinguts tots dos, però t’he de dir
una cosa, Lisette, i quan hàgim marxat, reprendreu la vostra
conversa. Et sembla bé, Borgonyó?
DorantE: Jo em retiro, senyor.
orgon: Vés, i procura parlar del teu amo amb una mica
més de consideració del que has fet fins ara.
DorantE: Jo, senyor?
MarIo: Tu mateix, senyor Borgonyó; diuen que el respecte
que tens pel teu amo no brilla pas gaire.
DorantE: No sé què volen dir.
orgon: Adéu, adéu, ja et justificaràs en una altra ocasió.
EscEna XI
sílvIa, orgon I MarIo
orgon: Bé, Sílvia; ni tan sols em mires, tens l’aire molt
preocupat.
sílvIa: Jo, pare? Quin seria el motiu de la meva preocupa-
ció? Jo, gràcies a Déu, estic com de costum; em sap greu
dir-vos-ho: són imaginacions vostres.
MarIo: Alguna cosa hi ha, germana; alguna cosa hi ha.
- 51 -
sílvIa: Alguna cosa al teu cap, germà, i a bona hora. Però
en el meu, només hi ha sorpresa pel que em dieu vosaltres.
orgon: Així, doncs, és aquest noi que acaba de marxar que
t’inspira aquesta extrema antipatia que tens pel seu amo?
sílvIa: Qui? El criat de Dorante?
orgon: Sí, el galant Borgonyó.
sílvIa: El galant Borgonyó, del qual en desconeixia l’epítet,
no em parla mai del seu amo.
orgon: Tot i així, diuen, que és ell qui el desacredita davant
dels teus ulls, i et volia parlar sobre aquest punt.
sílvIa: No val la pena, pare, i ningú més que el seu amo és
qui ha provocat en mi l’aversió natural que sento per ell.
MarIo: A fe que ja pots anar dient, germana; és una aversió
massa forta per ser natural. Algú l’ha provocat.
sílvIa, amb vivacitat: Quin aire més misteriós fas servir per
dir això, germà! Contesta’m: qui és aquest «algú» que l’ha
provocat? A veure?
MarIo: Però què és aquest mal humor, germana? Com
t’exaltes!
sílvIa: És que ja estic tipa del meu personatge, i ja m’hauria
tret la màscara, si no fos per por de fer enfadar el pare.
orgon: Guarda-te’n bé, filla; he vingut aquí per recoma-
nar-t’ho; i, ja que em va complaure permetre que et disfres-
sessis, bé cal, sisplau, que vulguis suspendre la teva opinió
sobre Dorante i veure si l’aversió que li tens està justificada.
- 52 -
sílvIa: Però, que no m’escolteu, pare? Us he dit que no me
l’ha causat ningú.
MarIo: Com! Aquest poca-solta que se n’acaba d’anar no
t’ha fet indisposar amb ell?
sílvIa, en un to fogós: Quina manera més desagradable de
parlar! Que m’ha fet indisposar amb ell! Indisposar! Només
faig que sentir expressions estranyes, coses inaudites i un
llenguatge inconcebible. Semblo «preocupada», «alguna
cosa hi ha» i a més a més que és «el galant Borgonyó que
m’ha indisposat amb ell». Penseu el que vulgueu, però jo
no us entenc.
MarIo: Per començar, l’estranya ets tu. A qui dónes la culpa?
Per què ets tan suspicaç? Quines sospites tens de nosaltres?
sílvIa: Coratge, germà! Per quina fatalitat avui no em pots
dir sinó paraules que em resulten desagradables? Quines
sospites vols que tingui de vosaltres? Que veieu visions o què?
orgon: La veritat és que et veig tan agitada que ni et reco-
nec. Deu ser per culpa d’aquests rampells dels quals Lisette
ens ha parlat de la manera com ho ha fet; acusava aquest
criat de no haver parlat a favor del seu amo. I, «la senyo-
ra», ens ha dit ella, «l’ha defensat davant meu amb tanta
fúria que encara ara n’estic sorpresa.» I és per haver dit la
paraula «sorpresa», que nosaltres l’hem renyat, perquè els
criats no saben el valor de les paraules.
sílvIa: Quina impertinent! Hi ha algú més odiós que aquesta
noia? Confesso que si ara m’he enfadat ha estat per esperit
de fer-li justícia, a aquest noi.
MarIo: Jo no hi veig cap mal, en això.
- 53 -
sílvIa: Hi ha alguna cosa més fàcil d’entendre? Doncs què?
Perquè sóc equitativa, perquè no vull perjudicar ningú,
perquè vull salvar un criat del mal que se li pot fer en
relació amb el seu amo, per això dieu que tinc rampells i
furors que deixen la gent sorpresa? I un moment després,
els malintencionats pensen això: que cal enfadar-se, que
se l’ha de fer callar i posar-se de part meva contra ella per
les conseqüències del que diu! Posar-se de part meva! Per
tant, necessito que algú em defensi, que algú em justifiqui;
en resum: que el que faig s’interpreta malament! Però què
faig? De què se m’acusa? Digueu-m’ho, sisplau, us ho
prego; això són coses serioses. Esteu jugant amb mi? Us
burleu de mi? No em puc quedar tranquil·la.
orgon: Paciència, doncs.
sílvIa: No, senyor; no hi ha paciència que hi valgui. Déu
n’hi do: sorpreses i conseqüències! Vinga! Que s’expliquin,
què volen dir! Acusen aquest criat i s’equivoquen; us equi-
voqueu tots, Lisette s’ha tornat boja; ell és innocent i aquí
s’acaba tot. Per què aquest interès a continuar parlant del
mateix? Estic indignada.
orgon: Més aviat et veig continguda, filla meva, perquè
també t’has quedat amb ganes de renyar-me. Però fem les
coses bé. Aquí, l’únic sospitós és el criat. I tot el que ha de
fer Dorante és acomiadar-lo.
sílvIa: Quin engany més desafortunat! I sobretot, que Li-
sette no se m’acosti! L’odio més que a Dorante.
orgon: Només la veuràs si vols. Però t’has de sentir encan-
tada que aquest noi se’n vagi, perquè t’estima, i això segur
que et molesta.
- 54 -
sílvIa: No en tinc cap queixa, d’ell. Em pren per una criada
i em parla en aquest to. Però no em manifesta les seves
pretensions, perquè el mantinc a ratlla.
MarIo: Em penso que no controles la situació tant com dius.
orgon: No l’hem vist de genolls davant teu? Perquè s’alcés,
no t’has vist obligada a dir-li que no et desagradava?
sílvIa, apart: Oh, quina vergonya!
MarIo: I quan t’ha demanat si l’estimaries, li has hagut de
dir en un to tendre: «de bona gana», perquè si no, encara
estaria aquí agenollat.
sílvIa: Quin afegitó més bonic, germà! Ja que aquesta acció
m’ha desagradat, no és gaire amable, per part teva, que
me la repeteixis. Va, parlem seriosament: quan s’acabarà
la comèdia que heu organitzat a compte meu?
orgon: L’única cosa que t’exigeixo, filla meva, és que no
decideixis rebutjar-lo sense coneixement de causa. Espera’t
una mica, encara. La treva que et demano, ja veuràs com
me l’agrairàs.
MarIo: Et casaràs amb Dorante i amb moltes ganes, t’ho
pronostico. Però, pare, us demano una gràcia per al criat.
sílvIa: Per què una gràcia? A mi no em sap greu que se’n
vagi.
orgon: Que ho decideixi el seu amo; vinga, anem-nos-en.
MarIo: Adéu, adéu, germaneta; sense rancor.
- 55 -
EscEna XII
sílvIa, sola, I DEsprés DorantE
sílvIa: Ah! El cor em fa mal. Hi ha alguna cosa que s’afegeix
a la confusió que sento; tota aquesta aventura m’entristeix,
desconfio de totes les cares, no estic contenta de ningú, ni
tan sols de mi mateixa.
DorantE: Ah, Lisette; et buscava.
sílvIa: No valia la pena que em trobessis, perquè jo et defujo.
DorantE, no deixant-la marxar: Atura’t, Lisette; t’he de
parlar ni que sigui per última vegada; es tracta d’una cosa
important, d’unes conseqüències que afecten els teus amos.
sílvIa: Vés els hi a dir a ells; cada vegada que et veig no
puc evitar que m’entristeixi; deixa’m.
DorantE: A mi em passa el mateix. Escolta’m, et dic; veuràs
com tot canvia de cara amb el que t’he de dir.
sílvIa: Doncs parla; t’escolto, perquè sembla que està escrit
que la meva complaença amb tu duri per sempre més.
DorantE: Em promets guardar el secret?
sílvIa: Jo no he traït mai a ningú.
DorantE: La confidència que estic a punt de fer-te només
la deus a l’estima que sento per tu.
sílvIa: Et crec; però intenta estimar-me sense dir-m’ho,
perquè això fa olor de pretext.
DorantE: T’equivoques, Lisette. M’has promès guardar el
secret. Acabem-m’ho. M’has vist víctima de rauxes molt
fortes; no he pogut evitar estimar-te.
- 56 -
sílvIa: Ja hi tornem a ser! Jo, en canvi, sí que puc evitar
escoltar-te! Adéu!
DorantE: Queda’t; ja no és Borgonyó, qui et parla.
sílvIa: Què? Aleshores qui ets?
DorantE: Ah, Lisette, ara és quan entendràs les penes que
ha hagut de patir el meu cor.
sílvIa: No és pas amb el teu cor amb qui parlo. És amb tu.
DorantE: No ve ningú?
sílvIa: No.
DorantE: Les coses han arribat fins a tal punt que em sento
obligat a dir-t’ho: sóc una persona massa honesta per no
aturar el seu curs.
sílvIa: Molt bé.
DorantE: Has de saber que el que està amb la teva mestressa
no és pas el que tothom es pensa que és.
sílvIa, vivament: Qui és?
DorantE: Un criat.
sílvIa : I aleshores?
DorantE: Dorante sóc jo!
sílvIa, apart: Ara entenc el meu cor!
DorantE: Amb aquesta disfressa, jo volia conèixer una mica
qui era la teva mestressa abans de casar-m’hi. El meu pare,
abans d’anar-me’n, em va autoritzar a fer això, i el resultat
de l’empresa em sembla un somni. Odio la mestressa amb
- 57 -
qui m’havia de casar, i estimo la criada que només havia
de trobar en mi un nou amo. I què puc fer jo ara? Em fa
vergonya dir-ho per ella, però la teva mestressa té tan mal
gust que s’ha enamorat del meu criat fins al punt que ella
s’hi casarà si la deixen fer. Quina decisió puc prendre?
sílvIa, apart: Li amagaré qui sóc realment. (Alt.) No hi ha
cap dubte que la vostra situació és ben original. Però,
senyor, us presento les meves excuses per si hi ha alguna
cosa irregular en tot el que he dit.
DorantE, vivament: Calla, Lisette; les teves excuses m’en-
tristeixen, em recorden la distància que ens separa i encara
me la fan més dolorosa.
sílvIa: Tan seriosa és la vostra inclinació cap a mi? M’estimeu
fins a aquest punt?
DorantE: Fins al punt de renunciar a tot compromís, ja
que no m’està permès d’unir la meva sort amb la teva; i,
en aquest estat, l’única dolçor que puc assaborir és la de
pensar que tu no m’odies.
sílvIa: Un cor que m’ha escollit en la meva condició segur
que és digne de ser correspost, i de bona gana pagaria amb
el meu, si no tingués por de llançar-lo a un compromís que
li pogués fer mal.
DorantE: Encara no tens prou encants Lisette, que hagis
d’afegir la noblesa amb què em parles?
sílvIa: S’acosta algú. No digueu res a ningú sobre el tema
del vostre criat; les coses no aniran pas tan de pressa.
Ens tornarem a veure i buscarem la manera de treure-us
d’aquest mal tràngol.
- 58 -
DorantE: Seguiré els teus consells. (Surt.)
sílvIa: Ah! Quina falta que em feia que fos Dorante!
EscEna XIII
sílvIa I MarIo
MarIo: T’he vingut a buscar, germana; t’hem deixat amb
tantes inquietuds que estava commogut; et vull ajudar.
Escolta’m.
sílvIa, vivament: Ah! De veritat? Germà, hi ha notícies
molt diferents.
MarIo: Quines notícies?
sílvIa: Que Borgonyó no és Borgonyó. És Dorante.
MarIo: De qui em parles?
sílvIa: D’ell, et dic. Ho acabo de saber ara mateix. Ja se n’ha
anat. M’ho ha dit ell mateix.
MarIo: Però qui?
sílvIa: Ja veig que no m’has entès.
MarIo: Si entenc alguna cosa, que em pengin.
sílvIa: Vinga, marxem d’aquí. Anem a buscar el pare. Ho
ha de saber. Et necessitaré, germà. Se m’han acudit noves
idees. Hauràs de fer veure que m’estimes. Abans, en bro-
ma, ja m’havies dit alguna cosa semblant. Però, sobretot,
guarda’m el secret! T’ho suplico.
MarIo: Oh, el guardaré molt bé, perquè no sé quin és.
- 59 -
sílvIa: Anem, germà, vine; no perdem més el temps. Mai
no havia passat una cosa així!
MarIo: Prego a Déu que no desvariegi.
.
- 61 -
ACTE III
EscEna I
DorantE I arlEquí
arlEquí: Ai, senyor, i molt honorat amo, us suplico…
DorantE: Encara més súpliques?
arlEq: Tingueu compassió de la meva bona sort; no
vesseu cap desgràcia a la meva felicitat, que va a un ritme
tan segur; no li barreu el pas.
DorantE: Vinga, miserable; crec que t’estàs burlant de mi!
Et mereixeries cent bastonades.
arlEquí: Si les mereixo, no les rebutjaré; però quan les hagi
rebut, permeteu-me que en mereixi més. Voleu que vagi
a buscar el bastó?
DorantE: Bergant!
arlEquí: Bergant, d’acord! Però això no es contradiu pas
amb fer fortuna.
DorantE: Desgraciat! Ves quines fantasies que et vénen
al cap!
- 62 -
arlEquí: Desgraciat també funciona; també em convé. Un
bergant no s’ha pas de sentir deshonrat si li diuen desgra-
ciat; però un desgraciat pot fer un bon casament.
DorantE: Què dius, insolent? Com vols que deixi un home
honrat en l’error i que permeti que tu et casis amb la seva fi-
lla sota el meu nom? Escolta, si em tornes a parlar d’aquesta
impertinència, tan aviat com hagi advertit el senyor Orgon
del que ets, t’acomiadaré, ho entens?
arlEquí: Posem-nos d’acord; aquesta noieta m’adora,
m’idolatra. Si jo li declaro la meva condició de criat i no
obstant això el seu tendre cor segueix encapritxat de ca-
sar-se amb mi, no deixareu que toquin els violins?
DorantE: Tan aviat com sàpiguen qui ets, deixaré de
preocupar-me.
arlEquí: Doncs bé, ara mateix aniré a informar aquesta
generosa persona de la meva disfressa de senyor; espero
que no sigui un galó d’or el que ens separi i que el seu
amor em deixi seure a taula malgrat que el destí només
em permeti arribar fins a la cuina.
EscEna II
DorantE, sol, I DEsprés aMb MarIo
DorantE: Tot el que passa aquí i tot el que m’ha passat a
mi és increïble. Tot i així m’agradaria veure Lisette i saber
el resultat del que m’ha promès que duria a terme per
treure’m d’aquest tràngol. A veure si la puc trobar sola.
MarIo: Espera, Borgonyó, t’he de dir una cosa.
- 63 -
DorantE: En què puc servir-vos, senyor.
MarIo: Intentes fer la cort a Lisette?
DorantE: És una noia tan amable que seria molt difícil no
parlar-li d’amor.
MarIo: I com es pren el que li dius?
DorantE: Se me’n riu, senyor.
MarIo: Tu ets un home intel·ligent. No m’enganyes?
DorantE: No, però això què us importa? Suposant que
Lisette sentís una inclinació per mi…
MarIo: Inclinació per ell! D’on treus aquestes paraules?
Uses un llenguatge molt elevat per un jove de la teva classe.
DorantE: Senyor, no sé parlar de cap més manera.
MarIo: Pel que sembla, abordes Lisette amb aquestes peti-
tes delicadeses; i en això imites els homes d’alta condició.
DorantE: Us asseguro, senyor, que no imito ningú, però se-
gur que no heu vingut aquí expressament per titllar-me de
ridícul i que teníeu alguna altra cosa per dir-me; parlàvem
de Lisette, de la inclinació que sento per ella i de l’interès
que això us provoca.
MarIo: Com! Ja veig un to de gelosia en les teves paraules!
Modera’t una mica. Bé, em deies que suposant que Lisette
sentís una inclinació per tu… I després?
DorantE: Per què ho hauríeu de saber vós, senyor?
MarIo: Et diré per què. Perquè, malgrat el to burleta que he
adoptat fa un moment, em molestaria molt que t’estimés,
- 64 -
i, sense més explicacions, et prohibeixo que t’hi tornis a
adreçar; no pas perquè tingui por que ella s’enamori de
tu; em sembla que té un cor massa elevat per fer això, sinó
perquè a mi em desagrada tenir un Borgonyó per rival.
DorantE: A fe que us crec, perquè Borgonyó, per més
Borgonyó que sigui, no està gens satisfet que vós sigueu
el seu rival.
MarIo: Ja tindrà paciència.
DorantE: La necessitarà; però, senyor, l’estimeu molt, vós?
MarIo: El suficient per casar-me formalment amb ella,
després d’haver pres algunes mesures. Entens què significa
això?
DorantE: Sí, em penso que ja estic al cas. I això m’indica
que vós també sou estimat.
MarIo: A tu què et sembla? És que potser no m’ho mereixo?
DorantE: Suposo que no espereu que els vostres rivals us
lloïn.
MarIo: La resposta és de sentit comú, i te la perdono; però
em mortifica no poder dir que m’estima, i no és que deixi
de dir-ho per consideració cap a tu, com et deus pensar,
sinó per no faltar a la veritat.
DorantE: Em deixeu astorat, senyor. Així, Lisette no sap res
dels vostres propòsits?
MarIo: Lisette sap fins a quin punt l’estimo, i no sembla pas
que en sigui sensible, però espero que la raó em farà gua-
nyar el seu cor. Adéu, retira’t sense fer soroll: la indiferència
que ella sent per mi, malgrat tot el que jo li ofereixo, t’ha
- 65 -
de consolar del sacrifici que faràs per mi. La teva lliurea no
és la més adequada per fer inclinar la balança a favor teu.
Tu no estàs fet per enfrontar-te amb mi.
EscEna III
sílvIa, DorantE I MarIo
MarIo: Ah, ets aquí, Lisette?
sílvIa: Què us passa, senyor, sembleu alterat
MarIo: No és res; estava parlant amb Borgonyó.
sílvIa: El veig trist. Que el renyàveu, potser?
DorantE: El senyor m’ha fet saber que t’estima, Lisette.
sílvIa: No és pas per incitació meva.
DorantE: I em prohibeix d’estimar-te.
sílvIa: I em prohibeix a mi ser digna de ser estimada?
MarIo: No puc impedir que t’estimi, bella Lisette, però no
vull que t’ho digui.
sílvIa: Ja no m’ho diu. L’únic que fa és repetir-m’ho
constantment.
MarIo: Com a mínim no t’ho repetirà si jo estic present.
Retira’t, Borgonyó.
DorantE: Esperaré que ella m’ho ordeni.
MarIo: Un altre cop?
sílvIa: Diu que esperarà. Tingueu paciència.
- 66 -
DorantE: Sentiu alguna inclinació pel senyor?
sílvIa: De què? D’amor? Ah, no crec que sigui necessari
que m’ho prohibeixin.
DorantE: No m’enganyes?
MarIo: Realment, faig un paperot ben curiós aquí. Que se’n
vagi ara mateix. A qui estic parlant?
DorantE: A Borgonyó, naturalment.
MarIo: Doncs bé, que se’n vagi.
DorantE, apart: Quin dolor!
sílvIa: Cedeix, perquè s’enfada.
DorantE, en veu baixa a sílvia: És això el que desitges?
MarIo: Vinga, acabem d’una vegada.
DorantE: Lisette, no m’havies parlat mai d’aquest amor.
EscEna Iv
orgon, MarIo I sílvIa
sílvIa: Si no estimés aquest home, he de confessar que
seria molt ingrata.
MarIo, rient: Ha, ha, ha, ha!
orgon: De què rius, Mario?
MarIo: De la ràbia de Dorante, que se n’acaba d’anar i que
jo he obligat a deixar Lisette.
- 67 -
sílvIa: Però què t’ha dit en la conversa que has tingut cara
a cara amb ell?
MarIo: Mai no havia vist un home ni més alterat ni de més
mal humor.
orgon: No em desagrada que sigui víctima de la seva pròpia
estratagema, i, d’altra banda, l’hem utilitzat bé, perquè,
per ell, no hi pot haver res més adulador ni més agradable
que el que has fet fins ara, filla meva. Però ja n’hi ha prou.
MarIo: En quin punt ens trobem exactament, germana?
sílvIa: Ai, germanet, et confesso que tinc motius per estar
satisfeta.
MarIo: Ai, germanet!, em diu. Us heu adonat de la dolça
pau amb què acompanya les seves paraules?
orgon: Què et penses, filla meva! Esperes que t’ofereixi la
mà amb la disfressa que portes?
sílvIa: Sí, estimat pare, ho espero.
MarIo: Que n’ets de pinta, amb el teu estimat pare! Ara,
per comptes de renyar-nos ens dius paraules dolces.
sílvIa: No me’n perdoneu ni una!
MarIo: Ha, ha! Em prenc la revenja! Fa una estona m’has
renyat per les expressions que feia servir; ara sóc jo qui
s’ha de burlar una mica de les teves; la teva alegria és tan
divertida com la teva inquietud.
orgon: No tindràs cap queixa contra mi, filla meva. Con-
sentiré a tot el que et complagui.
- 68 -
sílvIa: Ai, senyor, si sabéssiu quanta gratitud us dec! Doran-
te i jo estem destinats l’un per l’altra. S’ha de casar amb mi;
si sabéssiu quant li he d’agrair el que avui fa per mi, com
el meu cor conservarà el record de l’excés de passió que
em demostra, si sabéssiu fins a quin punt tot això ha de fer
deliciosa la nostra unió; Dorante no podrà mai recordar la
nostra història sense estimar-me, ni jo deixaré de pensar-hi
sense estimar-lo. Heu posat els fonaments de la nostra
felicitat per tota la vida deixant-me actuar per mi mateixa;
aquest matrimoni serà únic, una aventura que només de
relatar-la ja ens deixa entendrits; és el cop de l’atzar més
singular, més afortunat, més…
MarIo: Ha, ha, ha! Quina xerrameca, la del teu cor, germa-
na, quina eloqüència!
orgon: He d’admetre que el divertiment que t’has buscat
és deliciós, sobretot si el duus a bon terme.
sílvIa: És com si ja estigués fet. Dorante està derrotat i jo
espero el meu captiu.
MarIo: Portarà uns ferros més daurats del que es pensa;
però em sembla que la seva ànima està molt afligida i sento
pietat pel sofriment que pateix.
sílvIa: Que li hagi costat tant de decidir-se, encara me’l
fa estimar més. Ell es pensa que farà patir el seu pare ca-
sant-se amb mi, creu que traeix el seu destí i el seu llinatge,
i aquests són els grans temes de reflexió; estaré encantada
de triomfar; però necessito arrancar la victòria i no pas que
ell me la cedeixi. Vull un combat entre l’amor i la raó.
MarIo: I que perdi la raó?
- 69 -
orgon: És a dir: que tu vols que ell senti tota l’extensió del
pas en fals que pensa que dóna. Quina insaciable vanitat
d’amor propi!
MarIo: Així és l’amor propi d’una dona, que, en el millor
dels casos, és molt simple.
EscEna v
orgon, sílvIa, MarIo I lIsEttE
orgon: Silenci. Ara arriba Lisette; a veure què ens vol dir.
lIsEttE: Senyor, em vau dir que em donàveu Dorante, que
posaríeu el seu cap a la meva voluntat; us he pres la paraula
i he treballat com si fos per a mi i veureu que he fet una
obra perfecta, comproveu-ho, és un cap molt ben treballat.
Què voleu que en faci, ara? Me’l cedeix, la senyora?
orgon: Filla meva, t’ho pregunto una vegada més; no tens
pretensions d’obtenir-lo?
sílvIa: No; te’l regalo, Lisette, et concedeixo tots els meus
drets i, per dir-ho amb les teves pròpies paraules: mai no
acceptaria un cor que no m’hagués treballat jo mateixa.
lIsEttE: Com? Voleu que m’hi casi? I el senyor també ho vol?
orgon: Sí, que faci el que vulgui, perquè t’estima, no?
MarIo: Jo també hi estic d’acord.
lIsEttE: Jo també, i us en dono les gràcies a tots.
orgon: Espera, perquè tot i així, hi vull posar una petita
restricció, i és que, per disculpar-nos del que pugui passar,
li has de fer saber una mica qui ets.
- 70 -
lIsEttE: Però si l’hi faig saber una mica, ho sabrà tot.
orgon: Bé, un cap tan ben treballat, no serà capaç de su-
portar una sacsejada? No crec pas que tingui un caràcter
com per espantar-se d’això.
lIsEttE: Mira’l; m’està buscant; tingueu la bondat de dei-
xar-me el camp lliure, és el moment de rematar la meva
obra mestra.
orgon: És just. Retirem-nos.
sílvIa: De tot cor.
MarIo: Marxem.
EscEna vI
lIsEttE I arlEquí
arlEquí: Finalment us he trobat, reina meva, us veig i ja no
us abandonaré més, perquè he sofert d’haver estat privat de
la vostra presència; fins i tot m’he pensat que em defugíeu.
lIsEttE: Us he de confessar, senyor, que hi ha una mica de
veritat en el que dieu.
arlEquí: Com, ànima estimada, elixir del meu cor, us heu
decidit a posar fi a la meva vida?
lIsEttE: No, estimat, la durada de la vostra vida m’és una
cosa molt preciosa.
arlEquí: Com em reconforten aquestes paraules!
lIsEttE: I no heu de dubtar de la meva tendresa.
- 71 -
arlEquí: M’agradaria poder besar aquestes paraules i reco-
llir-les de la vostra boca amb la meva.
lIsEttE: Però vós em maneu la pressa pel matrimoni i el
meu pare encara no m’ha permès que us doni una respos
-
ta. Acabo de parlar amb ell i tinc el seu consentiment per
dir-vos que, quan vulgueu, podeu demanar-li la meva mà.
arlEquí : Abans de demanar-la-hi a ell, permeteu que us la
demani a vós; vull agrair a la vostra mà la caritat que em
mostrarà pel seu desig d’entrar a la meva, que realment
és indigna d’ella.
lIsEttE: No em nego pas a prestar-vos-la un moment, a
condició que me la prengueu per sempre.
arlEquí: Petita mà estimada, grassoneta i rodoneta, us
l’agafo sense regatejar; no pertorba l’honor que em fareu;
només m’inquieta la poca cosa que us puc donar a canvi.
lIsEttE: Em donareu més del que necessito.
arlEquí: Ah, això no; no coneixeu pas tan bé com jo aquesta
aritmètica.
lIsEttE: Tot i així considero el vostre amor com un regal
del cel.
arlEquí: El regal que us ha fet no el deixarà pas arruïnat.
És molt mediocre.
lIsEttE: Doncs a mi em sembla realment magnífic.
arlEquí: És perquè no el veieu a plena llum del dia.
lIsEttE: Us costaria creure fins a quin punt em contorba la
vostra modèstia.
- 72 -
arlEquí: No malgasteu la vostra contorbació. Si no fos tan
modest, seria molt més descarat.
lIsEttE: En fi, senyor, us he de dir que és a mi a qui la vostra
tendresa honora?
arlEquí: Ai, ai, ai! Ja no sé on posar-me.
lIsEttE: Us ho repeteixo, senyor. Jo sé molt bé qui sóc.
arlEquí: Ah, jo també sé molt bé qui sóc; però no és pas un
saber massa conegut, ni ho ha de ser per vós quan m’hàgiu
conegut bé. El dimoni sí que sap qui sóc, però vós ni tan
sols sospiteu què hi ha al fons del sac.
lIsEttE, apart: No entenc per què es rebaixa tant. (Alt.) Per
què em dieu això?
arlEquí: Ara arribem al fons de la qüestió.
lIsEttE: Més enigmes encara? M’inquieteu: és que potser
no sou…?
arlEquí: Ai, ai, que em traieu la tapadora.
lIsEttE: A veure, de què es tracta?
arlEquí, apart: Preparem una mica aquest afer… (Alt.) Se-
nyora, és robusta la constitució del vostre amor? Aguantarà
la fatiga a què el sotmetré? Li fa por un alberg mediocre?
Perquè l’hauré d’allotjar d’una manera molt modesta.
lIsEttE: Traieu-me d’aquesta inquietud. En una paraula: qui
sou, realment?
arlEquí: Sóc… No heu vist mai cap moneda falsa? Sabeu
què és un lluís d’or fals? Doncs bé, jo m’hi assemblo.
- 73 -
lIsEttE: Acabeu, doncs. Com us dieu?
arlEquí: Com em dic! (Apart.) Li confesso que em dic Ar-
lequí? No, és un nom que rima massa amb roí.
lIsEttE: I doncs?
arlEquí: Ai, senyora, és que hi ha un petit problema aquí.
Teniu alguna aversió concreta a la professió de soldat?
lIsEttE: Què enteneu per soldat?
arlEquí: Per exemple, un soldat que es cuida de l’avant-
cambra.
lIsEttE: Un soldat de l’avantcambra. O sigui que no estic
parlant amb Dorante?
arlEquí: Ell és el meu capità.
lIsEttE: Taujà!
arlEquí, apart: No he pogut evitar que fes una rima.
lIsEttE: Mira, el mal educat!
arlEquí, apart: Quins capgirells que em fa fer!
lIsEttE: Fa una hora que li estic demanant perdó i des-
fent-me en humiliacions per aquest animal!
arlEquí: Senyora, si preferiu l’amor a l’honor, us seré tan
de profit com un senyor.
lIsEttE, rient: Ha, ha, ha! No puc deixar de riure amb això
de l’honor. I no puc agafar cap més camí. Vinga, vinga, el
meu honor et perdona; és de bona llei.
- 74 -
arlEquí: Tanta bondat, caritativa dama? Ah, quanta gratitud
us promet el meu amor!
lIsEttE: Molt bé, Arlequí. He caigut en l’engany. El soldat
de l’avantcambra val tant com la donzella que pentina la
senyora.
arlEquí: La donzella que pentina la senyora!
lIsEttE: Sí, ella és la meva capitana, o l’equivalent.
arlEquí: Falsa!
lIsEttE: Agafa’t la revenja.
arlEquí: Mira aquesta mona, per culpa seva fa una hora
que estic confós de la meva misèria.
lIsEttE: Anem als fets: m’estimes?
arlEquí: Esclar que sí! Canviar de nom no t’ha pas fet can-
viar de cara, i saps molt bé que ens hem promès fidelitat,
malgrat totes les faltes d’ortografia.
lIsEttE: Va, el mal no és pas gaire gran, consolem-nos,
i fem que no se’ns noti res perquè donaríem ocasió a
la burla. Pel que sembla, el teu amo segueix en l’error
respecte a la meva mestressa. No li revelis res; deixem les
coses com estan. Em sembla que ara arriba. Senyor, sóc la
vostra servidora.
arlEquí: I jo el vostre servidor, senyora. (Rient.) Ha,ha,ha,ha!
- 75 -
EscEna vII
DorantE I arlEquí
DorantE: Bé, acabes de deixar la filla d’Orgon. Li has dit
qui eres?
arlEquí: Esclar que sí, pobra criatura: he trobat que el seu
cor era més dolç que el d’un anyell; ni tan sols ha protestat;
quan li he dit que em deia Arlequí i que portava lliurea,
«Doncs bé, amic meu», m’ha dit; «cadascú té un nom en
aquesta vida, cadascú el seu vestit, i el vostre no us costa
res, i això no deixa de tenir gràcia».
DorantE: Quina mena d’història m’expliques?
arlEquí: Sigui com sigui demanaré la seva mà.
DorantE: Com! Està d’acord a casar-se amb tu?
arlEquí: Imagineu-vos fins a quin punt està enamorada.
DorantE: M’enganyes; segur que no sap qui ets.
arlEquí: Per tots els dimonis, què us hi jugueu que em caso
amb ella amb una casaca i fins i tot amb una manta gruixu-
da si em provoqueu? Vull que sapigueu que un amor com
el meu no es regeix per la bossa, que no tinc cap necessitat
dels vostres vestits vells per obtenir un lloc al món, i que
n’hi ha prou amb què em torneu els meus.
DorantE: Ets un bergant. Tot això és inconcebible, i ja veig
que em caldrà advertir el senyor Orgon.
arlEquí: Qui? El nostre pare? Ah, aquest bon home ja el
tenim a la butxaca. És un bon jan, està fet de la millor pasta
d’home. Ja m’explicareu les novetats.
- 76 -
DorantE: Que extravagant! Has vist Lisette?
arlEquí: Lisette? No. Potser ha passat davant dels meus ulls,
però un home decent no ha de fer cap cas d’una cambrera;
us cedeixo la meva part d’aquesta atenció.
DorantE: Ja te’n pots anar; no estàs bé del cap.
arlEquí: Les vostres maneres són molt casuals, segurament
com a conseqüència de la falta de costum. Quan m’hagi
casat, viurem d’igual a igual. Mireu, ara arriba la vostra
criadeta. Bon dia, Lisette; et recomano Borgonyó; és un
noi que té un cert mèrit.
EscEna vIII
DorantE I sílvIa
DorantE, apart: Quin encant de criatura! Com és que Mario
se m’ha avançat?
sílvIa: On éreu, senyor? D’ençà que he deixat el senyor
Mario, no us he pogut trobar per explicar-vos el que he dit
al senyor Orgon.
DorantE: Doncs no m’he pas allunyat tant; però de què
es tracta?
sílvIa, apart: Quina fredor! (Alt.) Encara que hagi criticat el
vostre criat, encara que hagi posat la seva consciència per
testimoni del seu poc mèrit, encara que li hagi fet veure
que almenys es podria ajornar el matrimoni, ni tan sols
m’ha escoltat. Us comunico que fins i tot parlen d’anar a
cal notari i ara ja ha arribat el moment de donar a conèixer
la vostra veritable identitat.
- 77 -
DorantE: Aquesta és la intenció que tinc; me n’aniré d’in-
cògnit i deixaré una nota que informarà el senyor Orgon
de tot.
sílvIa, apart: Que se n’anirà! Això no és pas el que jo vull.
DorantE: No estàs d’acord amb la meva idea?
sílvIa: Doncs… no gaire.
DorantE: Tot i així no veig que en la meva situació pugui fer
res millor, a menys que sigui jo mateix qui parli. I no aconse-
gueixo decidir-me a fer-ho. D’altra banda, tinc altres raons
que m’exigeixen que em retiri; aquí, ja no hi tinc res a fer.
sílvIa: Com que no conec les vostres raons, no les puc
aprovar ni combatre i jo no sóc qui per demanar-vos-les.
DorantE : T’és molt fàcil de suposar-les, Lisette.
sílvIa: Però jo penso, per exemple, que la filla del senyor
Orgon us desagrada.
DorantE: Només veus això?
sílvIa: Hi ha encara certes coses que podria suposar; però
no estic boja, ni tinc la vanitat de considerar-les.
DorantE: Ni el coratge de parlar-ne, perquè no tindries res
agradable a dir-me; adéu, Lisette.
sílvIa: Aneu amb compte; crec que no m’enteneu i jo em
veig obligada a dir-vos-ho.
DorantE: T’entenc perfectament. I, com que l’explicació no
em seria favorable, guarda’t aquest secret fins que me’n vagi.
sílvIa: Com! Ho dieu seriosament que marxeu?
- 78 -
DorantE: Tens molta por que canviï d’idea.
sílvIa: Que amable sou entenent-ho tot tan bé.
DorantE: Quina ingenuïtat! Adéu! (Se’n va.)
sílvIa, apart: Si se’n va, ja no l’estimo, no m’hi casaré mai…
(Ella mira com marxa.) Però s’atura, pensa, mira si giro el cap,
no el puc cridar. I, tot i així, seria molt estrany que se n’anés,
després de tot el que li he fet? … Ah, ja no hi ha res a fer,
se’n va; sobre ell, no tinc el poder que em pensava que tenia.
El meu germà és un maldestre, ho ha fet tot malament, la
gent indiferent sempre s’equivoca; no he anat massa lluny?
Quin desenllaç! Tot i això, Dorante reapareix; em sembla
que torna, em desdic de tot el que he dit, encara l’estimo…
Faré veure que me’n vaig perquè m’aturi: bé cal que li costi
alguna cosa, la nostra reconciliació.
DorantE, aturant-la: Queda’t, sisplau; encara em queda
alguna cosa a dir-te.
sílvIa: A mi, senyor?
DorantE: Em costa d’anar-me’n sense haver-te convençut
que no m’equivoco fent-ho.
sílvIa: Senyor, té algun sentit que us justifiqueu davant
meu? No val la pena. Només sóc una criada i bé que m’ho
feu sentir.
DorantE: Jo, Lisette? I ets tu que et queixes, tu que veus
com prenc la decisió i no em dius res?
sílvIa: Hm! Si volgués ja us podria respondre a això.
DorantE: No demano res més que equivocar-me. Però, què
dic? Mario t’estima.
- 79 -
sílvIa: Això és veritat.
DorantE: I tu correspons al seu amor, ho he vist amb les
ganes que tenies fa una estona que jo me n’anés; per tant,
no m’estimes.
sílvIa: Que jo corresponc al seu amor? Qui us ho ha dit això?
Que jo no us estimo? Què en sabeu, vós, d’això? Decidiu
les coses molt de pressa!
DorantE: Doncs bé, Lisette, pel que més vulguis del món,
digue’m la veritat sobre els teus sentiments, sisplau.
sílvIa: Dir la veritat a un home que se’n va!
DorantE: Doncs no me n’aniré.
sílvIa: Deixeu-me; mireu, si m’estimeu, no em feu més
preguntes. Només teniu por de la meva indiferència, i
us sentiu massa feliç si no dic res. Què us importen els
meus sentiments?
DorantE: Que què m’importen, Lisette? Pots encara dubtar
de la meva adoració?
sílvIa: No, i m’ho repetiu tan sovint que us crec; per què
me’n voleu persuadir? Què voleu que en faci, jo, d’aquest
pensament, senyor? Us parlaré amb el cor obert; vós m’es-
timeu, però el vostre amor no és pas una cosa gaire seriosa
per a vós. Quants recursos no teniu per deslliurar-vos-en.
La distància que hi ha entre nosaltres dos, les moltes
persones que us trobareu en el vostre camí, el desig que
tindran d’enamorar-vos, les diversions d’un home de la
vostra condició, tot us deslliurarà d’aquest amor que ara
em declareu d’una manera tan insistent. Potser quan sortiu
- 80 -
d’aquí us en riureu i amb raó. Però jo, senyor, si, com temo,
he de recordar sempre aquest amor, en el cas que m’hagi
deixat una ferida, qui em consolarà d’haver-vos perdut? A
qui voleu que el meu cor posi en el vostre lloc. Sabeu que,
si us estimés, res del que hi ha més important del món
aconseguiria commoure’m? Jutgeu, doncs, l’estat en què
em quedaria i tingueu la generositat d’ocultar-me el vostre
amor. Jo, que us parlo, tindria escrúpols de dir-vos que us
estimo en la disposició en la qual esteu. La confessió dels
meus sentiments podria posar en perill la vostra raó. I, com
podeu veure, també us els amago.
DorantE: Ai, estimada Lisette, què acabo de sentir! Les
teves paraules tenen un foc que em penetra; t’adoro i et
respecto, no hi ha ni rang, ni naixement, ni fortuna que
no desaparegui davant d’una ànima com la teva; em faria
vergonya deixar que el meu orgull es resistís davant teu. I
el meu cor i la meva mà et pertanyen del tot.
sílvIa: No sou mereixedor, en veritat, que jo els accepti? No
s’ha de ser molt generosa per negar-vos el plaer que em
causen. Creieu que això pot durar?
DorantE: Així, doncs, m’estimes?
sílvIa: No, no, però si m’ho torneu a preguntar, pitjor per
vós.
DorantE: Les teves amenaces ja no em fan por.
sílvIa: I Mario? Ja no hi penseu?
DorantE: No, Lisette, Mario ja no m’alarma. Tu no l’estimes.
Ja no em pots enganyar més. Tens un cor molt sincer i ets
sensible a la meva tendresa. Ja no puc seguir dubtant de
- 81 -
la passió que em domina. N’estic segur, i tu ja no em pots
treure aquesta certesa.
sílvIa: Ni ho vull intentar. Conserveu-la i a veure què en feu?
DorantE: No consentiràs a voler ser meva?
sílvIa: Com! Us casaríeu amb mi, a pesar de ser qui sou, a
pesar de la còlera d’un pare, a pesar de la vostra fortuna?
DorantE: El meu pare em perdonarà a partir del moment
que et vegi. La meva fortuna val per a tots dos, i el mèrit
val tant com la naixença. No discutim més perquè jo no
canviaré mai.
sílvIa: Que no canviarà mai! Sabeu que m’enamoreu,
Dorante?
DorantE: Doncs deixa lliure el curs dels vostres sentiments,
i deixa que siguin ells que parlin.
sílvIa: Finalment he arribat al final del meu camí. No can-
viareu mai?
DorantE: No, estimada Lisette.
sílvIa: Quant d’amor!
EscEna IX
orgon, sílvIa, DorantE, lIsEttE, arlEquí I MarIo
sílvIa: Ah, pare! Vau voler que jo fos de Dorante; veniu a
veure com la vostra filla us obeeix amb una alegria que no
havia experimentat mai.
DorantE: Què sento? Vós sou el seu pare, senyor?
- 82 -
sílvIa: Sí, Dorante, a tots dos se’ns va acudir la mateixa
manera de coneixe’ns. Després d’això, ja no tinc res més a
dir. No puc dubtar que m’estimes, però també has de jutjar
els meus sentiments per tu mateix. Jutja el cas que he fet del
teu cor per la delicadesa amb què he intentat conquerir-lo.
orgon: Coneixeu aquesta carta? Així em vaig assabentar del
vostre engany, que ella no ha sabut sinó per la vostra boca.
DorantE: No sé com expressar la meva felicitat, senyora.
Però el que m’agrada més són les proves que us he donat
del meu amor.
MarIo: Em perdona Dorante de la còlera que vaig provocar
a Borgonyó?
DorantE: No te la perdona; te’n dóna les gràcies.
arlEquí: Alegria, senyora! Has perdut el rang, però no et
pots queixar, perquè et queda Arlequí.
lIsEttE: Ves quin consol! Només ets tu que hi guanyes.
arlEquí: No hi perdo res; abans de coneixe’ns el teu dot
valia més que tu; però ara tu vals més que el teu dot.
Vinga, alegria!
FI
Aquest llibre,
imprès
als tallers de Gràfiques Arrels
de la ciutat de Tarragona,
fou enllestit
el dia ?? de gener del 2014
Volums publicats:
Textos Aparte
Teatro contemporáneo
1. Juan Pablo Vallejo, Patera, 2004. Premi
Born 2003
2. Toni Cabré, Navegantes / Viaje a Califor-
nia, 2005
3. Fernando León de Aranoa, Familia, 2005.
Adaptación de Carles Sans
4. José Luis Arce, El sueño de Dios, 2005.
Premi Born 2004
5. Joan Casas, El último día de la creación,
2006
6. J. Carlos Centeno Álvarez, Anita Rondó,
2006
7. Antonio Álamo, Veinticinco años menos
un día, 2006. Premi Born 2005
8. Rebecca Simpson, Juana, 2007
9. Antonio Morcillo, Firenze, 2008
10. José Sanchis Sinisterra, Valeria y los
pájaros, 2008
11. Richard France, Su seguro servidor
Orson Welles, 2008
12. Carlos Be, Llueven vacas, 2008
13. Santiago Martín Bermúdez, El tango del
Emperador, 2008
14. José Sanchis Sinisterra, Vagas noticias
de Klamm, 2009
15. Gerard Vàzquez/ Jordi Barra, El retratis-
ta, 2009
Textos aparte Teatro clásico
1. Friedrich Schiller, Don Carlos, 2010
Textos a Part
Teatre contemporani
1. Gerard Vàzquez, Magma, 1998
Premi Born 1997
2. Enric Rufas, Certes mentides, 1998
3. Lluïsa Cunillé, La venda, 1999
4. Juan Mayorga, Cartes d’amor a Stalin,
1999. Premi Born 1998
5. Toni Cabré, Navegants, 1999. Premi Serra
d’Or 1999
6. Patrice Chaplin, Rient cap a la foscor,
2000
7. Paco Zarzoso, Ultramarins, 2000. Premi
Serra d’Or 1999 (al millor text espectacle)
8. Lluïsa Cunillé, L’aniversari, 2000. Premi
Born 1999
9. Bienve Moya, Ànima malalta, 2000
10. Joan Casas, L’últim dia de la creació, 2001
11. Toni Rumbau, Eurídice i els titelles de
Caront, 2001
12. Rosa M. Isart Margarit, Vainilla, 2001.
Premi Joaquim M. Bartrina, Reus 2000
13. Raül Hernández Garrido, Si un dia m’obli-
dessis, 2001. Premi Born 2000
14. Harold Pinter, L’engany, 2001
15. David Plana, Després ve la nit, 2002
16. Beth Escudé, Les nenes mortes no creixen,
2002. Premi Joaquim M. Bartrina, Reus
2001
17. Luis Miguel González, La negra, 2002.
Premi Born 2001
18. Enric Nolla, Tractat de blanques, 2003
19. Dic Edwards, Sobre el bosc lacti, 2003
20. Manuel Molins, Elisa, 2003
21. Meritxell Cucurella, Pare nostre que esteu
en el cel, 2003
22. Llorenç Capellà, Un bou ha mort Mano-
lete, 2003. Premi Born 2002
23. Gerard Vàzquez i Jordi Barra, El retratista,
2003. Premi del Crèdit Andorrà, Andorra
2002
24. Albert Mestres, 1714. Homenatge a
Sarajevo, 2004
25. AADD, Dramaticulària, 2005
26. Miquel Argüelles, Una nevera no és un
armari, 2004. Premi Joaquim M. Bartrina,
Reus 2002
27. Joan Duran, Bruna de nit, 2004
28. Vicent Tur, Alícia, 2005. Premi Joaquim
M. Bartrina, Reus 2003
29. Josep Julien, Anitta Split, 2005. Premi del
Crèdit Andorrà, Andorra 2004
30. Magí Sunyer, Lucrècia, 2005
31. Ignasi Garcia Barba, El bosc que creix /
Marina / Preludi en dos temps, 2005
32. Marco Palladini, Assassí, 2006
33. Jordi Coca, Interior anglès, 2006
34. Marta Buchaca, L’olor sota la pell, 2006.
Premi Joaquim M. Bartrina, Reus 2005
35. Manuel Molins, Combat, 2006
36. Marc Rosich, Surabaya, 2007
37. Carlos Be, Origami, 2007. Premi Born
2006
38. Ödön Von Horváth, Amor Fe Esperança.
Una Petita dansa de mort en cinc qua-
dres, 2007
39. Jordi Sala, Despulla’t, germana, 2007
40. Cinta Mulet, Qui ha mort una poeta,
2007
41. Gerard Guix, Gènesi 3.0, 2007. III Premi
Fundació Romea de Textos Teatrals 2006
42. Aleix Aguilà, Ira, 2007. Premi del Crèdit
Andorrà, Andorra 2006
43. Carles Batlle, Trànsits, 2007
44. Marc Rosich, La Cuzzoni, 2007
45. Fernando Pessoa, El mariner, 2007
46. Janusz Glowacki, Antígona a Nova York,
2007
47. Jordi Faura, La sala d’espera, 2008
Premi Joaquim M. Bartrina, Reus 2006
48. Toni Cabré, Demà coneixeràs en Klein,
2008
49. Damià Barbany, Arnau, el mite; la llegen-
da catalana, 2008 (Inclou CD)
50. José Sanchis Sinisterra, El setge de Lenin-
grad, 2008
51. Jesús Díez, El show de Kinsey, 2008.
Premi Born 2007
52. Guillem Clua, Gust de cendra, 2008
53. Josep M. Miró Coromina, Quan encara
no sabíem res, 2008. Premi del Crèdit
Andorrà, Andorra 2007
54. Josep Julien, Hong Kong Haddock, 2008.
IV Premi Fundació Romea de Textos Teatrals
2008
55. Ignasi Garcia i Barba, Mars de gespa / La
finestra / Sota terra, 2008
56. Albert Benach, Mascles!, 2008
57. Erik Satie, El parany de Medusa, 2009
58. Joan Cavallé, Peus descalços sota la lluna
d’agost, 2009. I Premi 14 d’Abril de
Teatre, 2008
59. Josep M. Diéguez, De vegades la pau,
2009. Accèssit I Premi 14 d’Abril de
Teatre, 2008
60. Angelina Llongueras i Altimis, El cobert,
2009. Accèssit I Premi 14 d’Abril de
Teatre, 2008
61. Carles Batlle, Oblidar Barcelona, 2009.
Premi Born 2008
62. Enric Nolla, Còlera, 2009
63. Manuel Pérez Berenguer, Hòmens de
palla, dies de vent (Una reflexió sobre
el destí), 2009. Premi del Crèdit Andorrà,
Andorra 2008
64. Jordi Faura, La fàbrica de la felicitat, 2009
65. Joan Gallart, Sexe, amor i literatura, 2009
66. Pere Riera, Casa Calores, 2009
67. Enric Nolla, El berenar d’Ulisses, 2009
68. Helena Tornero, Apatxes, 2009. II Premi 14
d’Abril de Teatre, 2009
69. Carles Mallol, M de Mortal, 2010
70. Josep Maria Miró i Coromina, La dona que
perdia tots els avions, 2010. Premi Born
2009
71. Joan Lluís Bozzo, Còmica vida, 2010
72. Pere Riera, Lluny de Nuuk, 2010
73. Marta Buchaca, A mi no em diguis amor,
2010
74. Neil Labute, Coses que dèiem avui, 2010
75. Damià Barbany, Prohibit prohibir, 2010
76. Michel Azama, La Resclosa, 2010
77. Ferran Joanmiquel Pla, Blau, 2010.
VIII Premi Joaquim M. Bartrina, Reus 2009
78. Evelyne de la Chenelière, Bashir Lazhar, 2010
79. Josep M. Benet i Jornet, Dues dones que
ballen, 2010.
80. Carles Batlle, Zoom, 2010.
81. Ferran Joanmiquel Pla, Blau, 2010.
82. Daniela Feixas, El bosc, 2011.
83. Guillem Clua, Killer, 2011.
84. Marc Rosich, Rive Gauche, 2011.
85. August Strindberg, Creditors, 2011.
86. Lluïsa Cunillé, El temps, 2011.
.
87. Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu,
Preguntes i respostes sobre la vida i la
mort de Francesc Layret, advocat dels
obrers de Catalunya, 2011.
88. Cristina Clemente, Vimbodí vs. Praga,
2011.
89. Josep Maria Miró i Coromina, Gang bang
(Obert fins a l’hora de l’Àngelus), 2011.
90. Joan Rosés, Falstaff Cafè (Els pallassos de
Shakespeare), 2011.
91. Marc Rosich, Car Wash (tren de rentat),
2011.
92. Sergi Pompermayer, Top model, 2011.
93. Aleix Puiggalí, Al fons del calaix, 2011.
94. Jordi Casanovas, Una història catalana,
2012.
95. Joan Brossa, Poesia escènica I: al voltant
de Dau al Set, 2012.
96. Josep Maria Miró i Coromina, El principi
d’Aquimedes, 2012.
97. Jordi Oriol, T-error, 2012.
98. Marc Angelet, Voyager, 2012.
99. Marilia Samper, L’ombra al meu costat,
2012.
100. Joan Brossa, Poesia escènica II. Strip-tease
i teatre irregular (1966-1967), 2012.
101. Joan Brossa, Poesia escènica III. Mirades
sobre l’amor i la vida (1956-1962), 2012.
102. Toni Cabré, L’inútil, 2012.
103. Mercè Sarrias, Quebec-Barcelona, 2012.
104. Damià Barbany, Lizzie Mc Kay, 2012.
105. Pere Riera, Barcelona, 2013.
106. Josep M. Benet i Jornet, Com dir-ho?,
2013.
107. Helena Tornero, No parlis amb estranys,
2013.
108. Harold Pinter, Terra de ningú, 2013.
109. Josep Maria Miró, Fum, 2013.
Textos a Part Teatre clàssic
1. Fiódor Dostoievski, El gran inquisidor,
2008
.