.
Arthur Schnitzler
Traducció: Feliu Formosa
145
EL PROFESSOR BERNHARDI
Arthur Schnitzler
EL PROFESSOR
BERNHARDI
Arthur Schnitzler
Narrador i dramaturg austríac, Arthur Schnitzler (1862-
1931, Viena, Àustria) va ser metge de professió. A les se-
ves obres mostra un gran interès per l’erotisme, la mort, la
psicologia i la crisi social del canvi de segle en un epicen-
tre cultural com va ser Viena. Va ser admirat per Sigmund
Freud, a qui va conèixer personalment i en qui veia una
mena de doble literari. En el seu afany d’aprofundir en la
complexitat psicològica dels seus personatges, Schnitzler
va ser un dels primers autors en llengua ale manya en fer ús
de la tècnica del monòleg interior en obres com El tinent
Gustl o La senyoreta Else.
El professor Bernhardi
En un hospital universitari, la decisió complexa d’un metge
desencadena un seguit de conseqüències que faran tronto-
llar tots els estaments polítics i religiosos d’un país obligat
a posicionar-se. Una adaptació d’aquest clàssic extraordi-
nari de 1912, censurat durant molts anys a Àustria.
Amb aquesta obra de ressons autobiogràfi cs, Schnitzler va
anticipar els fantasmes antisemites que recorrerien Europa
al llarg del segle
XX. Un text per a grandíssims actors so-
bre els tentacles del poder, que radiografi a els mecanismes
amb què les elits vampiritzen els discursos sobre el bé comú
per legitimar el seu propi protagonisme.
T
E
A
T
R
E
N
A
C
I
O
N
A
L
D
E
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
ISBN: 978-84-94451-13-3
.
EL PROFESSOR BERNHARDI
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot
ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, tret de l’excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a l’editor
o a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer
còpies digitals d’algun fragment d’aquesta obra.
Edita: Arola Editors
1a edició: novembre del 2015
© del text: Arthur Schnitzler
© traducció: Feliu Formosa
Correcció: Romina Paps
Disseny gràfic: Arola Editors
Disseny portada: Antoni Torrell
Imatge de portada: Fèlix Arola
Impressió: Gràfiques Arrels
ISBN: 978-84-94451-13-3
Dipòsit legal: T 1466-2015
Polígon Francolí, Parcel·la 3
43006 Tarragona
Tel.: 977 553 707
Fax: 902 877 365
arola@arolaeditors.com
arolaeditors.com
Col·lecció Textos a Part
EL PROFESSOR BERNHARDI
Comèdia en cinc actes
Arthur Schnitzler
Traducció: Feliu Formosa
EQUIP ARTÍSTIC
Traducció Feliu Formosa
Dramatúrgia Lluïsa Cunillé
Direcció Xavier Albertí
Escenografia Lluc Castells i Jose Novoa
Vestuari María Araujo
Il·luminació Ignasi Camprodon
So Jordi Bonet
Caracterització Toni Santos
Ajudant de direcció Albert Arribas
Ajudanta de vestuari Marian García
Producció
Teatre Nacional de Catalunya
Col·labora
ITNC Jove Companyia
Teatre Nacional de Catalunya
Temporada 2015/2016
Direcció artística de Xavier Albertí
Patrocinador del TNC: Fundació Damm
REPARTIMENT
El professor Bernhardi es va estrenar a la Sala Gran del
Teatre Nacional de Catalunya el 10 de febrer de 2016
amb el repartiment següent:
Jordi Andújar
Manel Barceló
Roger Casamajor
Pep Cruz
Rubèn de Eguía
Guillem Gefaell
Oriol Genís
Lluís Homar
Joel Joan
Joan Negrié
Albert Pérez
Albert Prat
Sílvia Ricart
Jacob Torres
.
- 9 -
PERSONATGES
DOCTOR BERNHARDI, professor de medicina interna, director de
l’Elisabethinum
DOCTOR EBENWALD, professor de cirurgia, subdirector
DOCTOR CYPRIAN, professor de neurologia
DOCTOR PFLUGFELDER, professor d’oftalmologia
DOCTOR FILITZ, professor de ginecologia
DOCTOR TUGENDVETTER, professor de dermatologia
DOCTOR LÖWENSTEIN, professor associat de pediatria
DOCTOR SCHREIMANN, professor associat d’otorinolaringologia
DOCTOR ADLER, professor associat d’anatomia patològica
DOCTOR OSKAR BERNHARDI
DOCTOR KURT PFLUGFELDER
DOCTOR WENGER,
assistent de Tugendvetter
HOCHROITZPOINTNER, candidat en pràctiques
LUDMILLA, infermera
PROFESSOR DOCTOR FLINT, ministre d’Educació
DOCTOR WINKLE, conseller àulic del Ministeri d’Educació
FRANZ REDER, rector de la parròquia de Sant Florian
DOCTOR GOLDENTHAL, advocat defensor
DOCTOR FEUERMANN, metge del districte d’Oberhollabrunn
KULKA, periodista
UN CRIAT de la casa del doctor Bernhardi
UN SERVENT de l’Elisabethinum
UN EMPLEAT del Ministeri d’Educació
Viena, cap al 1900
a l’Elisabethinum
assistents de Bernhardi
- 11 -
ACTE PRIMER
Un vestíbul de proporcions modestes que dóna a una
cambra per als malalts. A la dreta, una porta que con-
dueix al passadís. Al fons, la porta de la cambra. A l’es-
querra, una finestra força ampla. Al centre, tirant cap
a l’esquerra, una taula llarga on hi ha un llibre d’ac-
tes gruixut, a més d’unes carpetes amb historials dels
pacients, actes i tota mena de papers. Al costat de la
porta d’entrada, un penja-robes. Al racó de la dreta,
una estufa de ferro. Al costat de la finestra, una àmplia
prestatgeria que té al damunt un suport per a prove-
tes; al costat, unes quantes ampolles de medicines. Als
prestatges inferiors, llibres i revistes. La porta central té
a cada banda un armari tancat. Al penja-robes hi ha
penjats una bata blanca, un abric, un barret. Damunt
la prestatgeria, una fotografia bastant vella que repre-
senta el col·legi de professors. Alguns seients segons les
necessitats.
La
Infermera LudmILLa, uns vint-i-vuit anys, relativament
bonica, pàl·lida, amb els ulls grossos, de vegades una
mica humits, està ocupada a la prestatgeria. De la sala
dels malalts ve HocHroItzpoIntner, un jove de vint-i-cinc
- 12 -
anys, d’estatura mitjana, gras, amb un petit bigoti, cica-
trius, ulleres de pinça, pàl·lid, els cabells ben clenxinats.
HocHroitzpointner: Encara no ha vingut el professor? Avui els
cal força temps allà baix. (Va cap a la taula i obre una de les
carpetes.) És la tercera autòpsia en vuit dies. Ja és prou per
una secció de vint llits. I demà en tenim una altra.
infermera: Ho creu, doctor? La septicèmia?
HocHroitzpointner: Sí. Ja s’ha fet la denúncia?
infermera: Naturalment, doctor.
HocHroitzpointner: De fet, no s’ha demostrat res. Però segur
que ha estat una intervenció prohibida. Sí, infermera, passen
tota mena de coses en aquest món de Déu. (S’adona que
hi ha un paquet obert damunt la taula.) Ah, aquí tenim les
invitacions per al nostre ball. (Llegeix.) Sota el patrocini de
la princesa Stixenstein. Molt bé, vostè, infermera, també hi
vindrà, al nostre ball?
infermera, somrient: No ho crec, doctor.
HocHroitzpointner: Que potser li prohibeixen ballar?
infermera: No, doctor. No som un orde religiós. No tenim
res prohibit.
HocHroitzpointner, amb una mirada burleta: Ah, no? Res
de res?
infermera: Però potser no seria convenient. I a més, en la
nostra professió, una no hi té el cap en aquestes coses.
HocHroitzpointner: Per què no? Doncs què n’hauríem de dir
nosaltres, els metges? Fixi’s, per exemple, en el doctor Adler.
- 13 -
És professor d’anatomia patològica i un senyor força jovial.
A més, jo mai no em sento de tan bon humor com a la sala
de disseccions.
Entra per la dreta el doctor oskar BernHardI, vint-i-cinc
anys, força elegant, de conducta amable i deferent, però
una mica insegur. HocHroItzpoIntner, la Infermera.
oskar: Bon dia.
HocHroitzpointner i la infermera: Bon dia, senyor assistent.
oskar: El pare no trigarà a arribar.
HocHroitzpointner: Ah, ve d’allà baix, senyor assistent? Què
hi han constatat, si em permet de preguntar-ho?
oskar: El tumor ha sortit del ronyó, i era perfectament
delimitat.
HocHroitzpointner: Això vol dir que encara s’hauria pogut
operar?
oskar: Sí, possiblement...
HocHroitzpointner: Si el professor Ebenwald també hi hagués
cregut...
oskar: ...s’hauria fet l’autòpsia vuit dies abans. (Vora la
taula.) Ah, aquí tenim els impresos del nostre ball. Però per
què els envien aquí?
HocHroitzpointner: Aquest any, el ball de l’Elisabethinum
promet ser una de les festes de carnaval més elegants de la
temporada. Ja ha sortit al diari. Diuen que el senyor assistent
ha dedicat un vals a la comissió del ball.
- 14 -
oskar, a la defensiva: Però... (Anant cap a la sala dels ma-
lalts.) Què hi ha de nou allà dins?
HocHroitzpointner: La septicèmia és a les acaballes.
oskar: Ah, bé... (Lamentant-ho.) No hi havia res a fer.
HocHroitzpointner: Jo li he donat una injecció de càmfora.
oskar: L’art d’allargar la vida el tenim per la mà.
Per la dreta entra el Professor BernHardI, cinquanta anys
llargs, barba grisa, cabells no gaire llargs, tallats d’una
manera senzilla, el seu comportament és més aviat el
d’un home de món que el d’un científic. El Doctor Kurt
pfLugfeLder, el seu assistent, té vint-i-set anys, bigoti, ulleres
de pinça, vital, però d’una certa rigidesa. HocHroItzpoInt-
ner, la Infermera, Oskar. Salutacions.
BernHardi, encara a la porta: Però...
la infermera li treu l’abric que du damunt les espatlles i el
penja a la perxa.
kurt: No acabo d’aclarir-me, professor; al doctor Adler li hau-
ria semblat millor que el diagnòstic del professor Ebenwald
hagués estat correcte.
BernHardi, somrient: Però, estimat doctor Pflugfelder!
Veu traïdories per tot arreu. On anirà a parar amb la seva
desconfiança?
HocHroitzpointner: Bon dia, professor.
BernHardi: Bon dia.
- 15 -
HocHroitzpointner: El doctor Oskar m’acaba de dir que
nosaltres teníem raó.
BernHardi: Sí, estimat col·lega. Però alhora no teníem raó...
O és que potser ja no està de pràctiques amb el professor
Ebenwald?
oskar: El doctor Hochroitzpointner ho està gairebé a totes
les seccions.
BernHardi: Doncs vostè deu tenir molts patriotismes per
defensar.
HocHroitzpointner serra els llavis.
BernHardi, posant-li lleugerament la mà a l’espatlla, en to
amistós: Bé, doncs, què hi ha de nou?
HocHroitzpointner: La septicèmia va per molt mal camí.
BernHardi: Però la pobra noia, encara és viva?
kurt: També se l’haurien pogut quedar a la secció de
ginecologia.
oskar: Abans d’ahir no tenien cap llit disponible.
HocHroitzpointner: Doncs què declararem com a causa de
la mort?
oskar: Septicèmia, naturalment.
HocHroitzpointner: I la causa de la septicèmia? Perquè pro-
bablement hi ha hagut una intervenció prohibida, no...?
BernHardi, que mentrestant ha signat uns quants escrits
que li ha presentat la
Infermera: No s’ha pogut demostrar.
No es va diagnosticar cap lesió. S’ha fet la denúncia i amb
- 16 -
això l’assumpte queda resolt per a nosaltres. I per a la pobra
noia, ja ho estava abans. (S’aixeca i es disposa a anar a la
sala dels malalts.)
Entra el Professor EbenwaLd, molt alt i prim, d’uns quaran-
ta anys, amb l’abric damunt les espatlles, barba curta,
ulleres, parla amb senzillesa i de vegades amb un accent
marcadament austríac. HocHroItzpoIntner, la Infermera, os-
kar, el professor bernHardI, Kurt.
eBenwald: Bon dia. Que potser... Ah, veig que vostè és aquí,
senyor director.
BernHardi: Bon dia, estimat col·lega.
eBenwald: Senyor director, em podria dedicar un minut?
BernHardi: Ara?
eBenwald, acostant-se a ell: Si li és possible. Es tracta de la
renovació de personal de la secció de Tugendvetter.
BernHardi: Corre tanta pressa? Si pot ser, estimat col·lega,
d’aquí a mitja hora a la meva oficina...
eBenwald: Sí, però justament ara haig d’impartir el meu curs,
senyor director.
BernHardi, després d’un moment de reflexió: De seguida es-
taré llest. Si vol tenir una mica de paciència, estimat col·lega.
eBenwald: D’acord, d’acord.
BernHardi, a oskar: Ja has donat al doctor Hochroitzpointner
l’informe de l’autòpsia?
- 17 -
oskar: Sí, ho he fet. (Se’l treu de la butxaca.) Tindria la bon-
dat, estimat col·lega, de registrar-lo de seguida?
HocHroitzpointner: Amb molt de gust.
bernHardI, oskar, kurt, la Infermera van cap a la sala dels
malalts.
ebenwaLd, HocHroItzpoIntner.
HocHroitzpointner, s’asseu i es disposa a escriure.
eBenwald ha anat cap a la finestra, mira a baix, es neteja
les ulleres.
HocHroitzpointner, diligent: No vol seure, el professor?
eBenwald: No es molesti Hochroitzpointner. Bé, Hoch-
roitzpointner, com van les coses per aquí?
HocHroitzpointner, alçant-se: Moltes gràcies, professor. Van
com poden anar poques setmanes abans del meu últim
examen.
eBenwald: No es preocupi, que no li passarà res de mal...
amb la seva eficiència.
HocHroitzpointner: A nivell pràctic, em sento prou segur, però
l’aridesa de la teoria, professor...
eBenwald: Ah, tampoc no ha estat mai el meu fort. (Se li
apropa.) Si això el tranquil·litza, en el meu temps també em
van suspendre de fisiologia. Com pot veure, això no perjudica
especialment la pròpia carrera.
HocHroitzpointner que s’ha tornat a asseure, riu amb
satisfacció.
- 18 -
eBenwald, mirant Hochroitzpointner per damunt de l’espatlla:
L’informe de l’autòpsia?
HocHroitzpointner: Sí, professor.
eBenwald: Gran satisfacció a Israel... no li sembla?
HocHroitzpointner, insegur: Què vol dir, professor?
eBenwald: Sí, perquè la secció de Bernhardi ha triomfat.
HocHroitzpointner: Ah, professor, vol dir que el tumor era
delimitat.
eBenwald: I que realment ha sortit del ronyó.
HocHroitzpointner: Però, de fet, això no es podia constatar
amb una seguretat absoluta. Més aviat ha estat, si puc dir-
ho així, un atzar.
eBenwald: Però què diu, Hochroitzpointner, un atzar...? Com
pot...! D’això se’n diu intuïció! Ull clínic per al diagnòstic!
HocHroitzpointner: Però en cap cas era possible d’operar.
eBenwald: Totalment exclòs. Els d’allà dalt, a l’hospital, es
poden permetre aquests experiments, però nosaltres, en un
institut relativament jove i, per dir-ho així, privat... Sap què,
estimat col·lega? Hi ha casos en què únicament els internistes
sempre poden operar. I a nosaltres ens retreuen que operem
massa... Però continuï escrivint.
HocHroitzpointner es posa a escriure.
eBenwald: Bé, bé, perdoni que l’hagi destorbat una vegada
més. Vostè, naturalment, també fa pràctiques a la secció de
Tugendvetter?
- 19 -
HocHroitzpointner: Sí, professor.
eBenwald: Vull preguntar-li una cosa en confiança. Com són
les lliçons del doctor Wenger?
HocHroitzpointner: El doctor Wenger?
eBenwald: Sí, perquè substitueix sovint el vell, quan aquest
ha d’anar urgentment de cacera o el fa cridar un príncep
engripat.
HocHroitzpointner: Sí, efectivament, llavors imparteix les
classes el doctor Wenger.
eBenwald: I com són les seves classes?
HocHroitzpointner, insegur: Estan prou bé.
eBenwald: Ah.
HocHroitzpointner: Potser una mica massa... massa erudites.
Però molt brillants. Sí, és cert..., però no em puc permetre
jutjar el meu futur cap...
eBenwald: El seu futur cap, diu? Això encara no està deci-
dit. Hi ha altres candidats. I d’altra banda, la conversa que
mantenim és privada. Podríem perfectament seure i xerrar
sobre tot això al Riedhof. Au va, parli. Què té contra el doctor
Wenger? La veu del poble és la veu de Déu.
HocHroitzpointner: De fet, tinc poca cosa a dir sobre les
seves lliçons, però sí sobre les seves maneres en general.
Sap, professor, la veritat és que té una personalitat una mica
prepotent.
eBenwald: Ahà, estimat col·lega, això a què vostè fa refe-
rència és probablement idèntic a allò que el meu cosí, no fa
- 20 -
gaire, al Parlament, qualificava molt encertadament d’«argot
espiritual».
HocHroitzpointner: Ah, molt bo. «Argot espiritual». (Encorat-
jat.) Però el doctor Wenger també en té d’altres.
eBenwald: No hi ha res a fer... Estem vivint ja dins l’imperi
dels dialectes.
bernHardI, oskar, kurt i la Infermera tornen de la sala dels
malalts.
BernHardi: Bé, ja sóc aquí, estimat col·lega.
la infermera li presenta un full per signar.
BernHardi: Què hi ha? Alguna cosa més? Ah, bé. Doncs
disculpi’m un moment, estimat col·lega. (Mentre signa.)
Això, realment, em torna a fer un efecte ben estrany... (A
ebenwaLd.) Bé, aquí tenim un cas de septicèmia. Una noia de
divuit anys. Completament conscient. Es vol aixecar, anar a
passejar, es considera perfectament sana. I el pols és gairebé
imperceptible. En menys d’una hora es pot haver acabat.
eBenwald, en un to d’expert: Són coses que veiem sovint.
HocHroitzpointner, diligent: Vol que li posi una altra injecció
de càmfora?
BernHardi, mirant-lo amb calma: S’hauria pogut estalviar
la primera... (Tranquil·litzant-lo.) Però potser li ha procurat
l’hora més feliç de la seva vida. Ja sé que tampoc no era
aquesta la seva intenció.
HocHroitzpointner, irritat: Sí, per què no, senyor director? Al
cap i a la fi no som pas uns carnissers.
- 21 -
BernHardi: No recordo haver-li fet mai un retret semblant.
Intercanvi de mirades entre HocHroItzpoIntner i ebenwaLd.
BernHardi, a la Infermera: Té algun parent?
la infermera: En tres dies no s’ha presentat ningú.
BernHardi: Ni el seu amant?
kurt: Se’n guardarà prou.
oskar: La noia ni tan sols l’ha anomenat. Qui sap si en sap
el nom.
BernHardi: I d’això se n’ha dit més d’un cop el goig d’estimar.
(A
ebenwaLd.) Bé doncs, estic a la seva disposició, estimat
col·lega.
oskar: Excusa’m, pare. Hi pujaràs de seguida? És que ella
t’ho ha demanat amb insistència.
BernHardi: Sí, hi aniré a donar un cop d’ull.
kurt ha anat cap a la prestatgeria i es posa a examinar dues
provetes.
oskar s’hi acosta, parla amb ell i poc després tornen a la
sala dels malalts.
la infermera, a HocHroItzpoIntner: Ara vaig a cridar el reverend.
HocHroitzpointner: Ja hi pot anar. Però si triga a tornar, tam-
poc no serà un drama.
La Infermera se’n va.
HocHroitzpointner treu uns quants historials clínics d’una
carpeta i se’n va cap a la sala dels malalts.
- 22 -
ebenwaLd, bernHardI.
eBenwald: En definitiva, la qüestió és aquesta, senyor direc-
tor. He rebut una carta del professor Hell, de Graz. Estaria
disposat a acceptar unes eleccions com a successor de
Tugendvetter.
BernHardi: Ah, estaria disposat...
eBenwald: Sí, senyor director.
BernHardi: L’hi ha demanat algú?
eBenwald: M’he pres aquesta llibertat... com a vell amic seu
i company d’estudis.
BernHardi: Espero que vostè li hagi escrit a títol personal.
eBenwald: Evidentment, senyor director. Com que de mo-
ment no s’ha pres cap decisió... En tot cas, m’he considerat
amb aquest dret, sobretot perquè sé que també el professor
Tugendvetter s’enfronta amb una certa simpatia a la candi-
datura de Hell.
BernHardi, amb una certa contundència: El professor Tu-
gendvetter no ocuparà el seu nou càrrec a l’hospital fins a
l’inici del semestre d’estiu. La nostra conversa sobre aquest
tema... i si em puc permetre una observació, també la seva
correspondència amb el professor Hell, estimat col·lega,
em semblen una mica prematures. I encara tenim menys
raons per precipitar les coses en aquest assumpte, si tenim
en compte que l’actual assistent de Tugendvetter, el doctor
Wenger, ha demostrat més d’una vegada la seva capacitat
per suplir-lo en aquest càrrec d’una manera òptima.
- 23 -
eBenwald: En aquest aspecte, no vull pas negar el meu radical
rebuig als plantejaments provisionals.
El professor tugendvetter entra per la dreta, té uns cin-
quanta anys, cabells grisos, patilles, una actitud força
jovial, d’un humorisme intencionat, alhora que insegur
i buscant ser aplaudit; en conjunt, sembla menys un savi
que un borsista. Arriba amb el barret posat, que es treu
al cap d’uns segons. ebenwaLd, BernHardI.
tugendvetter: Bon dia. Salut, Bernhardi. Com va, Ebenwald?
T’he estat buscant per allà dalt, Bernhardi.
eBenwald: Potser destorbo...
tugendvetter: De cap manera. No tenim secrets.
BernHardi: Què hi ha, doncs? Has de parlar amb mi?
tugendvetter: La qüestió és aquesta. Sa Excel·lència, el minis-
tre d’Educació, m’ha preguntat si estaria disposat a fer-me
càrrec immediatament de la clínica d’aquí dalt.
BernHardi: Immediatament?
tugendvetter: Tan aviat com sigui possible.
BernHardi: Però es deia que Brunnleitner continuaria portant
la clínica fins al començament del semestre d’estiu.
tugendvetter: Ha demanat un permís. Pobre diable. Sis per
cent de sucre. Els últims dies de Pompeia, oi? (Té el costum
d’afegir a algunes frases, especialment citacions, un «oi?»
involuntari.)
BernHardi: Com ho saps? És cert?
- 24 -
tugendvetter: Cert? Si és el mateix Flint qui m’ho ha dit.
Justament ahir vaig ser al Ministeri. M’han de construir un
nou pavelló. El tindré. D’altra banda, t’envia salutacions.
BernHardi: Qui m’envia salutacions?
tugendvetter: Flint. Hem parlat molt de tu. Et té en gran
estima. Encara es recorda amb molt de gust de l’època en
què tots dos éreu assistents amb Rappenweiler. Són les seves
paraules. Ipsissima verba. Això sí que és una carrera. D’ençà
que hi ha memòria humana, és el primer cas, almenys a
Àustria, en què un professor clínic es converteix en ministre
d’Educació!
BernHardi: Flint, el teu amic recent, ha estat sempre un bon
polític.
tugendvetter: S’interessa molt pel nostre... pel vostre... no...
de moment encara el nostre Institut.
BernHardi: Ja en tenia notícia. El cert és que una vegada, per
pur interès, ens va voler arruïnar.
tugendvetter: No era ell. Va ser tot el col·legi de professors.
Hi havia la lluita dels vells contra els joves. Però de tot això
fa molt de temps. T’asseguro, Bernhardi, que es mira l’Eli-
sabethinum amb una gran simpatia.
BernHardi: Avui ja hi podríem renunciar en cas de necessitat,
gràcies a Déu.
tugendvetter: Orgullosos com els espanyols, oi?
BernHardi: De moment, el que ara m’interessa és saber com
has reaccionat davant la seva proposta.
- 25 -
tugendvetter: No tinc per què reaccionar de cap manera.
(Amb humor.) És el senyor director qui ho ha de decidir. No-
més quan tu em donis a conèixer el teu acord així, en privat,
presentaré la meva sol·licitud a la direcció. També exigeixes
que sigui per escrit, oi?, meticulós com ets.
BernHardi: Naturalment no et retindrem ni un dia més dels
que et vulguis quedar. Et prometo resoldre aquest assumpte
ràpidament. Per sort, tens un assistent molt capacitat, que,
fins a nova ordre, continuarà portant la seva secció d’acord
amb les teves idees.
tugendvetter: El petit Wenger, sí. Un xicot competent. Sí. Però
no deixareu pas que em supleixi gaire temps, oi?
eBenwald: També m’he permès de fer observar que, en
general, considero la provisionalitat com una situació poc
saludable. I m’he pres la llibertat de comunicar que he re-
but una carta del professor Hell, de Graz, adreçada a mi. El
professor estaria disposat...
tugendvetter: Ah! A mi també m’ha escrit.
BernHardi: Vaja, sembla tractar-se d’un senyor que no vol
perdre el temps.
tugendvetter, adreçant una ullada breu a ebenwaLd: Saps,
Bernhardi? Amb Hell, el vostre Institut faria una adquisició
magnífica.
BernHardi: Sembla que la seva actuació a Graz ha estat for-
ça brillant. Mentre va ser a Viena, el consideraven un tipus
bastant inepte.
tugendvetter: Qui?
- 26 -
BernHardi: Tu, per exemple. I la veritat és que tots sabem a
qui ha d’agrair la seva actual nominació a Graz. Simplement,
a certes influències de les altes esferes.
eBenwald: De fet, no és cap vergonya el fet que hagi retornat
la salut a un príncep.
BernHardi: Ben cert que no. Però tota una carrera no ha
de dependre d’un cas aïllat com aquest. I la seva capacitat
científica...
tugendvetter: Perdona, però en aquest camp potser estic més
ben informat que tu. Ha publicat alguns treballs excel·lents.
BernHardi: Pot ser. En tot cas, dedueixo de tot plegat que,
com a successor teu, tens més preferències per Hell que pel
teu assistent i deixeble Wenger.
tugendvetter: Wenger és massa jove. Estic convençut que
ni ell mateix hi pensa.
BernHardi: Doncs s’equivocaria. El seu últim treball sobre el
sèrum ha creat una commoció general.
eBenwald: Ha fet sensació, senyor director. No és pas el
mateix.
tugendvetter: Té talent. Segur que té talent. Però pel que fa
a la fiabilitat dels seus experiments...
eBenwald, amb senzillesa: Hi ha gent que el consideren...
diguem... fantasiós.
tugendvetter: Això és anar massa lluny. D’altra banda, no
puc impedir a ningú que presenti la seva candidatura. Ni a
Hell ni a Wenger.
- 27 -
BernHardi: Però et faig observar que t’hauràs de decidir per
un dels dos.
tugendvetter: No crec que depengui de mi. No sóc jo qui
nomena el meu successor.
BernHardi: Però tu participaràs en les votacions. Espero que
encara et continuï interessant el destí de la teva antiga secció
i del nostre Institut.
tugendvetter: Evidentment que sí. No és pas cap mal, això.
L’Elisabethinum l’hem fundat nosaltres, (a ebenwaLd) Bernhar-
di, jo i Cyprian. Tres cavallers que es llancen a la conquesta...
oi? Quant fa, d’això?
BernHardi: Quinze anys, estimat Tugendvetter.
tugendvetter: Quinze anys, una bona temporada. Déu sap
que no em serà pas fàcil. Tu, Bernhardi, potser no serà pos-
sible, per començar, que jo exerceixi alhora aquí i a l’hospital
general...
BernHardi, categòric: No, no, en absolut. El dia que passis a
ocupar el teu càrrec allà dalt, demanaré al teu actual assistent
que et substitueixi.
eBenwald: Doncs jo demanaré de crear el consell en qüestió
de dies per tal de nomenar definitivament el successor.
BernHardi: Per què, em pregunto? Semblaria gairebé com
si volguéssim impedir a Wenger posar a prova durant uns
quants mesos la seva capacitat pedagògica.
eBenwald: Dubto que l’Elisabethinum fos fundat com una
escola per a joves docents.
- 28 -
BernHardi: En confiança, vol deixar tota la resta sota la meva
responsabilitat, estimat col·lega Ebenwald? Admetrà que
fins ara, al nostre Institut, res no ha estat diferit inútilment
ni tampoc precipitat desconsideradament.
eBenwald: La insinuació que hagi induït per part meva a la
precipitació o fins i tot a una precipitació imprudent, em
permeto de rebutjar-la com a inexacta.
BernHardi, somrient: En prenc nota.
eBenwald, mirant el seu rellotge: Haig de tornar a la meva
secció. Senyors, ha estat un honor.
BernHardi: Bé, jo també tinc feina a l’oficina. (Deixa pas-
sar ebenwaLd.) Sisplau, estimat col·lega, els seus oients ja
l’esperen.
tugendvetter: Accepteu que jo sóc el tercer de la banda... oi?
eBenwald, topant a la porta amb el professor associat adLer:
Els meus respectes. (Se’n va.)
Entra el doctor AdLer, menut, cabells negres, fresc i vivaç,
d’ulls lluents; una cicatriu, uns trenta anys, du la bata
blanca per practicar autòpsies. bernHardI, Tugendvetter.
adler: Senyors...
BernHardi: Què el porta al món dels vius, doctor Adler?
adler: Sobre el seu cas, voldria consultar encara alguna cosa
de l’historial clínic, senyor director.
BernHardi: Ho té tot a la seva disposició.
- 29 -
adler: A més, és una llàstima, senyor director, que no fos
allà sota ara mateix. Un cas del departament de Cyprian. Al
marge de la tisi, ja diagnosticada, hi ha un inici de tumor
al cerebel que, pel que sembla, no devia haver donat cap
símptoma.
BernHardi: No, si pensem que hi ha certes persones que,
per dir-ho així, no han tingut ocasió d’experimentar totes
les malalties que pateixen; sembla que la Providència ens
desconcerti.
oskar, venint de la sala dels malalts, a tugendvetter: Els meus
respectes, senyor professor.
tugendvetter: Salut, Oskar. Ja ho he sentit, senyor composi-
tor: «El pols al galop». Un vals amb dedicatòria.
oskar: Professor, li suplico que...
BernHardi: Què? Has compost altra vegada alguna cosa, i
jo sense saber-ne res? (Li estira l’orella fent broma.) Vinga,
m’acompanyes?
oskar: Sí. Vaig al laboratori.
tugendvetter: Pares i fills... oi?
tugendvetter, bernHardI i oskar se’n van. HocHroItzpoIntner
ve de la sala dels malalts. adLer, HocHroItzpoIntner.
HocHroitzpointner: Molt honrat, senyor professor.
adler: Estimat col·lega, voldria demanar-li si puc donar un
cop d’ull a l’historial clínic.
HocHroitzpointner: Evidentment, doctor. (Treu un full d’una
carpeta.)
- 30 -
adler: Moltes gràcies, doctor Hochroitz... què més?
HocHroitzpointner: Hochroitzpointner.
adler, asseient-se vora la taula: Vaja... quin nom...
HocHroitzpointner: Potser no és gaire bonic?
adler, inclinat damunt l’historial: Si em sembla esplèndid.
Un pensa de seguida en cims muntanyosos, el recorregut per
les glaceres. Vostè ve del Tirol, no és així, doctor?
HocHroitzpointner: Sí. Sóc d’Imst.
adler: Ah, d’Imst. Des d’allí vaig fer una magnífica excursió
quan era estudiant. Al Wetterfernkogel.
HocHroitzpointner: L’any passat allà dalt hi van fer un refugi.
adler: Avui en construeixen per tot arreu. (De nou amb
l’historial.) Res d’albúmina en tot aquest temps?
HocHroitzpointner: Res en absolut. I cada dia feien un control.
kurt, que ha vingut de la sala dels malalts: Els últims dies ha
aparegut albúmina. Fins i tot en quantitats considerables.
HocHroitzpointner: Efectivament. Els tres últims dies.
adler: Ahà, veig que aquí sí que hi consta.
HocHroitzpointner: Naturalment, figura a l’historial.
adler, a kurt: I al papà, com li van les coses? No es deixa
veure mai allà baix. (Referint-se a l’historial.) I amb vosaltres
només s’hi ha estat vuit dies?
HocHroitzpointner: Sí. Abans estava amb el professor
Ebenwald. Però com que era un cas que no es podia operar.
- 31 -
adler: Es pot dir el que es vulgui, però pel que fa als diag-
nòstics, el vostre cap és realment un as.
kurt, somrient: Què és el que se’n pot dir?
adler: En quin sentit?
kurt: Bé, és que vostè, doctor, ha dit: es pot dir el que es
vulgui.
adler, en un to una mica suau: Per què és tan sever amb
mi, doctor Pflugfelder? Jo volia dir simplement que la vostra
força principal resideix en la diagnosi, i no tant en la teràpia.
Us dediqueu a experimentar amb una maleïda freqüència,
en la meva modesta opinió.
kurt: Sí, professor, però què hem de fer a medicina interna?
Bé hem de posar a prova els nous recursos quan els vells ja
no serveixen.
adler: I allò que avui és nou demà ja és vell. No hi podeu fer
res. Abans jo també pensava igual. Però sovint és decebedor
el fet d’haver d’anar temptejant a les fosques. Aquest és el
motiu pel qual m’he refugiat en l’anatomia patològica. El
control hi és, per dir-ho així, absolut.
kurt: Excusi’m, professor, però per sobre de vostè també
hi ha algú.
adler: Però no té temps per ocupar-se de nosaltres. Està
massa compromès amb una altra facultat. (Sobre l’historial.)
Ah, també radiografies? Voleu dir que creieu realment que
en casos com aquest...
kurt: Ens sentim obligats a investigar-ho tot, doctor. Espe-
cialment quan ja no hi ha res a perdre. Això no són, ni molt
- 32 -
menys, ganes d’elucubrar o d’obtenir publicitat, com s’afirma
en més d’una banda, i no se li hauria de retreure al professor.
adler: Però qui l’hi retreu? No pas jo.
kurt: Ja ho sé, doctor, que vostè no. Però hi ha altra gent
que...
adler: Tothom té els seus detractors.
kurt: I envejosos.
adler: Naturalment. Qui treballa i aconsegueix alguna cosa...
Tants enemics, tants honors. La veritat és que Bernhardi no
es pot queixar. Una praxi dins els cercles socials més elevats,
i també entre altres cercles que per sort el beneficien,...
Professor i director de l’Elisabethinum...
kurt: Qui podria ser-ho sinó ell? Ha dedicat prou esforços
a l’Institut.
adler: Certament, certament. Sóc l’últim a voler negar-li els
seus mèrits. I a més, arribar tan amunt, precisament avui, amb
els nous corrents que hi ha, ...tinc un cert dret a parlar-ne, jo
que mai no he fet un secret de la meva ascendència jueva,
tot i que per part de mare vinc d’una antiga família vienesa.
Però durant els meus estudis, he tingut ocasió de patir per
culpa de l’altra meitat dels meus orígens.
kurt: Ho sé, professor.
adler: D’altra banda, doctor, em satisfà que també vostè
faci justícia als mèrits del nostre director.
kurt: Per què el satisfà, professor?
- 33 -
adler: Vostè formava part d’una corporació d’estudiants
alemanys nacionalistes.
kurt: I antisemita. Efectivament, professor. I es pot dir que,
en general, encara ho sóc. Però des d’aleshores també m’he
tornat antiari. Trobo que els homes, en general, formen una
societat força imperfecta, i jo em considero una excepció
tant de l’una com de l’altra part.
Per la dreta entra el Professor CyprIan, un home ja gran,
baixet, de cabells llargs, encara bastant rossos. Té una
manera de parlar pausada, musical, que cau sempre,
sense voler-ho, en el to de qui parla davant un auditori.
adLer, kurt, HocHroItzpoIntner.
cyprian: Senyors. (Intercanvi de salutacions.) Que és aquí, el
doctor Adler? Ah, sí ja veig que hi és. L’he buscat allà sota.
Puc confiar, doctor Adler, que el crani d’aquest matí no tor-
narà a desaparèixer com el del paralític de fa uns quants dies?
adler: L’auxiliar ja n’ha rebut l’ordre, professor...
cyprian: Aquest auxiliar no el trobo per enlloc. Probablement
torna a ser a l’hostal. Vostès acabaran per viure el que jo
vaig viure a Praga, quan treballava amb Heschel. Allà tam-
bé hi havia un alcohòlic empleat com a auxiliar a l’Institut
d’anatomia patològica. Aquell tipus se’ns va beure a poc a
poc tot l’alcohol dels preparats.
adler: El nostre, professor, de moment prefereix el kummel.
cyprian: Bé, doncs aquest mateix vespre els baixaré a veure.
Quan hi seran, allà baix?
adler: Jo hi acostumo a treballar fins a mitjanit.
- 34 -
cyprian: Doncs ja hi vindré després de les deu.
bernHardI i oskar entren per la dreta.
BernHardi: Bon dia. Salut, Cyprian. Que potser em buscaves?
cyprian: De fet, tenia la intenció de parlar amb el doctor
Adler. Però per a mi és molt agradable trobar-te. De fet,
et volia demanar quan tindries temps de venir amb mi al
Ministeri d’Educació.
BernHardi: Per què? Què hi ha de nou?
Tots dos queden sols. oskar se’n va de seguida cap a la
sala dels malalts. Els altres conversen a part.
cyprian: No hi ha res d’especial. Però penso que hem de
picar el ferro mentre és calent.
BernHardi: La veritat és que no t’entenc.
cyprian: Ara és el moment més favorable per arrencar algu-
na cosa per al nostre Institut. Que un metge, un professor
clínic, ocupi un càrrec important, és una circumstància que
ens cal aprofitar.
BernHardi: Veig que tots esteu estranyament esperançats
amb Flint.
cyprian: En tenim bons motius. Jo li vaig profetitzar que fa-
ria carrera quan vam treballar junts al laboratori de Brücke,
fa gairebé trenta anys. És un geni de l’administració. Ja he
esbossat un memoràndum. El que reclamem sobretot és
una subvenció estatal per no continuar depenent d’aquestes
donacions privades. A més...
- 35 -
BernHardi: Em sembla que teniu molt poca memòria. Flint
és el nostre enemic més acarnissat.
cyprian: Però per favor! D’això ja fa molt de temps. Avui es
mira l’Elisabethinum amb la més gran simpatia. Ahir, el con
-
seller Winkler m’ho va tornar a dir, amb tota l’espontaneïtat.
BernHardi: Ah, vaja...
oskar, venint de la sala dels malalts, ràpidament a bernHardI:
Pare, em sembla que si encara vols parlar amb ella...
BernHardi: Disculpa’m, estimat Cyprian. Potser et pots espe-
rar cinc minuts. (Se’n va.)
oskar, a cyprIan: Una moribunda, professor. (Segueix el seu
pare a la sala dels malalts.)
HocHroItzpoIntner, kurt, adLer, cyprIan.
kurt, com de passada: Una septicèmia. Es tracta d’una noia.
Un avortament.
HocHroitzpointner: Serà per demà, professor.
cyprian, en un to monòton: Quan estava d’assistent amb
Skoda, teníem a l’hospital un metge en cap, nomina sunt
odiosa, que ens demanava a nosaltres, vull dir als assistents,
que si era possible el cridéssim cada vegada que algú moria a
l’hospital. Deia que volia escriure una teoria psicològica sobre
les hores prèvies a la mort. Aleshores vaig dir a Bernitzer,
que era assistent amb mi: alguna cosa no va a l’hora. No es
tracta d’investigar la psicologia. Doncs bé, pensi que un dia el
metge en cap va desaparèixer de sobte. Era un home casat,
amb tres fills. La nit següent troben en un carrer apartat un
tipus esparracat mort a punyalades. Ja deuen endevinar el
- 36 -
final, no, senyors? Resulta que el metge en cap i el pòtol
apunyalat són la mateixa persona. Durant anys, havia dut una
doble vida. De dia era el metge competent i de nit era client
de tota mena d’antres de mala fama, feia de proxeneta...
Entra el CapeLLà, un home jove, de vint-i-vuit anys, de trets
enèrgics i intel·ligents. El sagrIstà es queda dret vora la
porta. HocHroItzpoIntner, kurt, adLer, CyprIan.
adler, oficiós: Molt honrat, reverend.
el rector: Bon dia, senyors. Espero no haver arribat massa
tard.
kurt: No, reverend. Justament ara el professor és amb la
malalta. (Es presenta.) Doctor Pflugfelder, assistent.
el rector: Així, l’esperança encara no s’ha perdut del tot?
oskar, venint de la sala dels malalts: Bon dia, reverend.
kurt: Sí, reverend, es tracta d’un cas completament
desesperat.
oskar: Sisplau, reverend, vol...
el rector: Potser m’hauré d’esperar fins que el professor
hagi deixat la malalta…
El sagrIstà es retira. Es tanca la porta.
HocHroitzpointner acosta un seient al capeLLà.
el rector: Gràcies, gràcies. (De moment no s’hi asseu.)
cyprian: Sí, reverend, tant de bo poguéssim anar a visitar els
malalts quan encara podem ajudar. De vegades no podem
fer altra cosa que consolar.
- 37 -
kurt: I mentir.
el rector, s’asseu: Fa servir una paraula una mica dura,
doctor.
kurt: Perdoni, reverend. Naturalment, em referia només a
nosaltres, els metges. D’altra banda, aquesta és potser la
part més difícil i més noble de la nostra professió.
bernHardI es fa visible a la porta, el rector s’aixeca.
HocHroItzpoIntner, adLer, kurt, cyprIan, oskar, el rector,
bernHardI. Després de bernHardI entra la Infermera, que ve
de la sala dels malalts.
BernHardi, una mica sorprès: Oh, reverend.
el rector: Estàvem xerrant, professor. (Allargant-li la mà.)
Em trobaré la malalta encara conscient?
BernHardi: Sí. Fins i tot diria que amb la consciència més
lúcida del normal. (Adreçant-se més als altres.) Es troba en
un estat d’eufòria absoluta. (Com aclarint-ho al rector.) Es
troba bé, per dir-ho així.
el rector: Ah, això és bo. Qui sap! No fa gaire he tornat
a tenir el goig de trobar pel carrer en plena salut un jove a
qui poques setmanes abans, a les portes de la mort, havia
donat l’extremunció.
adler: I qui sap si no va ser vostè, reverend, qui li va donar
l’energia, el coratge per tornar a la vida.
BernHardi, a adLer: El reverend no m’ha entès bé, doctor. (Al
rector.) El que volia dir és que la malalta no sospita res de
res. Està perduda, però es pensa que està curada.
- 38 -
el rector: De debò?
BernHardi: I gairebé em fa por que la seva presència,
reverend...
el rector, amb molta suavitat: No tingui cap por per la seva
malalta, professor. No vinc a pronunciar una sentència de
mort.
BernHardi: Evidentment, però malgrat tot...
el rector: Se la podria preparar per a la meva visita.
la infermera sense que bernHardI se n’adoni, amb un cop
d’ull gairebé imperceptible del rector, se’n va cap a la sala
dels malalts.
BernHardi: Això no milloraria la situació. Com ja he observat,
reverend, la malalta no s’adona de res. I ho espera tot menys
la seva visita. La domina més aviat l’errònia esperança que
d’aquí a una hora apareixerà algú que li és pròxim per endur-
se-la de nou cap a la vida i la felicitat. Em sembla, reverend,
que no seria una obra bona i gairebé m’atreviria a afirmar
que tampoc no seria agradable a Déu voler-la despertar
d’aquest últim somni.
el rector, després d’una breu vacil·lació, amb energia: Exis-
teix una possibilitat, professor, que la meva presència tingui
una influència desfavorable en el curs de la malaltia...?
BernHardi, tallant-lo amb rapidesa: No seria impossible que
es precipités el final, potser només alguns minuts, però en
tot cas...
el rector, vivament: Una vegada més: encara es pot salvar
la seva malalta? En aquest sentit, la meva presència suposa
- 39 -
un perill? En aquest cas, com és lògic, estaria disposat a
retirar-me immediatament.
adler amb el cap, fa un gest d’aprovació.
BernHardi: Està perduda irremissiblement, sobre això no hi
pot haver cap dubte.
el rector: Doncs així, professor, no veig que hi hagi cap
motiu...
BernHardi: Perdoni’m, reverend, de moment encara sóc aquí
exercint com a metge. I entre els meus deures, si les meves
forces no em permeten altra cosa, hi ha el de procurar als
meus malalts, almenys mentre sigui possible, una mort feliç.
cyprian manifesta una lleugera impaciència i desaprovació.
el rector: Una mort feliç... És probable, professor, que en-
tenguem coses diferents en aquest aspecte. I pel que m’ha
comunicat la infermera, la seva malalta necessita l’absolució
amb més urgència que altres malalts.
BernHardi, amb el seu somriure irònic: En el fons, no som
tots uns pecadors, reverend?
el rector: Aquesta no és la qüestió, professor. Vostè no pot
saber si en algun lloc, en el fons de la seva ànima, que només
veu Déu, justament en aquests últims moments que encara
li són concedits, no se li desperta el desig d’alliberar-se de
tots els pecats amb una última confessió.
BernHardi: L’hi haig de repetir una vegada més, reverend?
La malalta no sap que està perduda. Està contenta, és feliç
i... no té remordiments.
- 40 -
el rector: La meva culpa seria encara més greu, si em retirés
sense haver prodigat a la moribunda els consols de la nostra
santa religió.
BernHardi: D’aquesta culpa, reverend, l’absoldrà Déu i qualse-
vol jutge terrenal. (Després d’un moviment seu.) Sí, reverend.
Perquè jo, com a metge no puc permetre que s’acosti al llit
d’aquesta malalta.
el rector: M’han fet cridar. I per tant haig de demanar-li...
BernHardi: No per ordre meva, reverend. I només puc repetir
que, com a metge a qui ha estat confiat fins a la darrera hora
el benestar dels seus malalts, li haig de prohibir travessar
aquest llindar.
el rector, avançant-se: M’ho prohibeix?
BernHardi, tocant-li lleugerament l’espatlla: Sí, reverend.
la infermera, venint de pressa de la sala dels malalts:
Reverend...
BernHardi: Era allà dins, vostè?
la infermera: Farem tard, reverend.
kurt va ràpidament cap a la sala dels malalts.
BernHardi, a la Infermera: Li ha dit a la malalta que el reverend
és aquí?
la infermera: Sí, senyor director.
BernHardi: Bé. I... —respongui’m amb tota tranquil·litat—
com ha reaccionat la malalta? Ha manifestat alguna cosa?
Parli. Què ha dit?
- 41 -
la infermera: Ha dit...
BernHardi: Què?
la infermera: S’ha espantat una mica.
BernHardi, sense enfadar-se: Molt bé, parli. Què ha dit?
la infermera: És veritat que m’haig de morir?
kurt, tornant de la sala dels malalts: S’ha acabat.
Pausa breu.
BernHardi: No s’espanti, reverend. No és culpa seva. Vostè
volia complir el seu deure. Jo també ho volia. Em sap molt
greu no haver-ho aconseguit.
el rector: No és vostè, professor, qui m’ha d’absoldre. La
pobra criatura d’allà dins ha mort en pecat i sense els consols
de la religió. I la culpa és de vostè
BernHardi: N’assumeixo la responsabilitat.
el rector: Ja es veurà, professor, si està en condicions d’as-
sumir-la. Els meus respectes, senyors. (Se’n va.)
Els altres resten, commocionats i amb una certa confusió.
bernHardI els va mirant un per un.
BernHardi: Bé doncs, demà al matí l’autòpsia, estimat doctor
Adler.
cyprian, a bernHardI, sense que ho sentin els altres: Ha estat
un error.
BernHardi: Per què un error?
- 42 -
cyprian: I a més quedarà com un cas únic. I en aquest afer,
tu mateix no pots canviar res.
BernHardi: En aquest afer? Tampoc no era la meva intenció.
cyprian: Considero poc sincer, senyor director, no manifestar
en aquest moment, amb tota lleialtat, que en aquest afer no
puc posar-me formalment de la seva banda.
BernHardi: I seria deslleial, per part meva, no manifestar-li
que ho podia suposar.
cyprIan i adLer se’n van.
oskar es mossega els llavis.
BernHardi: Bé, fill meu, espero que això no perjudiqui la
teva carrera.
oskar: Però pare...
BernHardi, acariciant-li el cap, amb dolcesa: No et volia pas
ofendre.
la infermera: Professor, jo he pensat...
BernHardi: Què ha pensat? I a què treu cap ara, això? Ja ha
passat tot.
la infermera: Sempre s’actua així, senyor director, i... (asse-
nyalant HocHroItzpoIntner) ...el doctor...
HocHroitzpointner: Sí, naturalment no l’hi he prohibit, senyor
director.
BernHardi: Evidentment, doctor Hochroitzpointner. Vostè,
sens dubte, també fa d’assistent a l’Església, no?
HocHroitzpointner: Vivim en un Estat catòlic, senyor director.
- 43 -
BernHardi: Sí. (Mirant-lo llargament.) Que el Senyor els per-
doni... saben massa bé el que fan.
Se’n va amb kurt i oskar.
HocHrotzpoIntner, la Infermera.
HocHroitzpointner: Però, filla meva, com se li ha acudit dis-
culpar-se? Vostè no ha fet res més que complir el seu deure.
I què li passa... ara se’m posa a plorar... Que no li torni a
venir un altre atac.
la infermera, sanglotant: És que el senyor director estava
tan enfadat.
HocHroitzpointner: I què, si estava enfadat, ...el senyor direc-
tor, no ho estarà pas sempre. Aquesta història li costarà cara!
Teló.
- 45 -
ACTE SEGON
La consulta del professor bernHardI. A la dreta, l’entrada
principal. A l’esquerra, una porta que dóna a la cambra
veïna. Un armari amb medicaments a l’esquerra. Pres-
tatgeries de llibres ocupen tota la paret del fons, par-
cialment tapades per cortines verdes. Damunt l’estufa,
al racó de la dreta, un bust d’Esculapi. Escriptori amb
seient. Una tauleta al costat de l’escriptori. Vora l’escrip-
tori, de cara al públic, un divan. Cadires. A les parets,
fotografies de savis.
El doctor oskar bernHardI, a l’escriptori, anota alguna
cosa en un llibre de protocols. Després fa sonar un tim-
bre. Apareix un CrIat.
oskar: No hi ha ningú més?
el criat: No, doctor.
oskar: Doncs ara me’n vaig. Si el pare torna a casa... (Tim-
bre a fora.) Oh, vagi a veure qui és.
El crIat se’n va.
oskar tanca el llibre de protocols i posa ordre a l’escriptori.
El crIat entra portant una targeta de visita.
- 46 -
oskar: Vol parlar amb mi?
el criat: El senyor ha preguntat primer si el senyor professor
era a casa. Però...
oskar: Però també pot parlar amb mi... Bé... faci’l entrar.
El crIat se’n va.
oskar, el doctor feuermann, jove, baixet, de barba negra,
inquiet, amb ulleres. Du el barret a la mà, levita, guants.
oskar va a rebre’l.
feuermann: No sé si encara es recordarà de mi...
oskar: Però Feuermann, i tant que et recordo! (Allargant-li
la mà.)
feuermann: Tanmateix han passat vuit anys, d’ençà que...
oskar: Sí, com passa el temps. No vols seure? Volies veure
el meu pare?
feuermann: En efecte...
oskar: Jo atenc la consulta en lloc d’ell. El príncep Konstantin
l’ha cridat a Baden.
feuermann: Sí, el teu pare té una bona clientela. (S’asseu.)
oskar: I a tu, com et va? No deus venir pas com a pacient...
On estàs exercint ara?
feuermann: A Oberhollabrunn.
oskar: Ah, molt bé. I què t’ha portat aquí? Potser vols obrir
un sanatori, o vas a exercir en algun balneari? O voleu con-
vertir Oberhollabrunn en una estació climatològica?
- 47 -
feuermann: Res de tot això. És una història terrible. Encara
no en saps res?
oskar fa que no amb un gest.
feuermann: He escrit al teu pare sobre el meu assumpte.
oskar: Rep tantes cartes.
feuermann: Si tu també volguessis dir alguna cosa en favor
meu...
oskar: Però, vejam, de què es tracta?
feuermann: Tu em coneixes, Bernhardi. Hem estudiat junts i
saps que mai no m’ha faltat diligència ni escrupolositat. Una
desgràcia així li pot passar a qualsevol que es posi a exercir
com a metge immediatament després de la universitat. No
tothom té la sort que tens tu, per exemple.
oskar: Bé, ser el fill d’un pare famós també té els seus
inconvenients.
feuermann: Perdona, no és això el que volia dir. Però té una
importància inestimable poder continuar la formació en un
hospital, seguir els cursos al si de l’alma mater...
oskar, una mica impacient: Però a veure, què és el que ha
passat?
feuermann: M’acusen d’haver atemptat contra la integritat
física d’una pacient. Potser perdré la meva diplomatura. Un
error tècnic, com se sol dir. No vull pas afirmar que estigui
del tot lliure de culpa. Si hagués practicat encara un o dos
anys més aquí, a la clínica ginecològica, probablement
aquella dona se n’hauria sortit. Només cal que t’imaginis
- 48 -
com és aquell poble de mala mort. Sense assistència, sense
una antisèpsia com cal. Ah, què en sabeu vosaltres aquí, a
la gran ciutat. La quantitat de vides que he salvat ningú no
me les té en compte. Només que estiguis de pega una sola
vegada, ja et pots engegar una bala al cap.
oskar: Però Feuermann, no cal pas que de seguida pensis el
pitjor..., encara no t’han condemnat. Els especialistes també
hi tenen encara alguna cosa a dir.
feuermann: Sí, els especialistes. Justament per aquest motiu
volia parlar amb el teu pare... Ell també em coneix. Potser
encara es recordarà de mi. Amb ell vaig fer fins i tot un curs
de cardiologia...
oskar: Bé, doncs...
feuermann: Segur que té molta amistat amb el professor
Filitz, que dirigeix el departament de ginecologia de l’Elisa-
bethinum, i Filitz ha estat proposat com a especialista. I jo
volia demanar al teu pare si el professor Filitz no podria...
Oh, no vull pas cap protecció, però...
oskar: Sí, sí, estimat Feuermann, una intercessió per part del
meu pare... No és que tingui una relació especialment bona
amb Filitz, com tu sembles suposar.
feuermann: Però el teu pare és el director de l’Elisabethinum.
oskar: Bé, sí, però aquí la situació no és tan senzilla. Caldria
que te n’expliqués tota la història. D’aquesta situació, segu-
rament allà a Oberhollabrunn, no us en podeu fer una idea
exacta. Hi ha corrents, subcorrents i contracorrents... No sé
si una intervenció del meu pare no produiria precisament
l’efecte contrari...
- 49 -
feuermann: Si pogués intervenir en favor meu d’una altra
manera! El teu pare és tan brillant escrivint! Els seus articles
sobre els problemes inherents a la condició mèdica sempre
són d’allò més encertats. Es tractaria simplement d’extreure
del meu cas personal un punt de vista general. Incidir en els
motius profunds de la desgràcia, en les miserables condi-
cions econòmiques dels metges joves, en les dificultats de
la pràctica mèdica rural, les hostilitats, les rivalitats, etcètera,
etcètera... Oh, això seria un bon tema per al teu pare... I jo
podria posar materials a la seva disposició.
Entra el crIat portant una targeta de visita.
oskar: Oh, Fil... (S’aixeca.) Sigues amable, Feuermann. Que
passi.
El crIat se’n va.
feuermann: No has dit Filitz?
oskar: Jo...
feuermann: Sí, ho has dit.
oskar: Ara no voldràs pas... Gosaria demanar-te... potser
per aquesta porta...
feuermann: Oh no. Això no m’ho pots exigir. És un senyal
del cel.
Entra FILItz. Quaranta anys, ros i ben plantat, ulleres de
pinça.
oskar, feuermann.
filitz: Bon dia, estimat col·lega.
- 50 -
feuermann: Tindries l’amabilitat de presentar-me el senyor
professor, estimat amic?
oskar, somrient amb desconcert: De fet, és amb mi que el
professor...
feuermann, presentant-se: Doctor Feuermann. Em sembla
veure un senyal del cel, professor, en el fet que vostè, en
aquest moment... que jo tingui el plaer... faig de metge a
Oberhollabrunn... Doctor Feuermann. Hi ha una querella
contra mi.
filitz: Feuermann. Ah, sí. Ja ho sé. (Amablement.) N’ha enviat
una a l’altre món, ...la dona d’un mestre.
feuermann, espantat: El senyor professor està mal informat. Si
vostè, en aquest cas... si tingués la gran bondat d’examinar
el cas amb atenció... Hi ha hagut una sèrie de casualitats
desafortunades.
filitz: Sí, és el que es diu sempre després. Però aquestes
casualitats no es produirien si els joves no tinguessin tanta
pressa per exercir sense cap mena de formació. Passen amb
empentes i rodolons per un parell d’exàmens i pensen que
Déu ja hi seguirà ajudant. Però molt sovint resulta que Déu
no ajuda, i té els seus bons motius.
feuermann: Professor..., si em permetés... He passat tots els
meus exàmens amb les notes més altes, fins i tot en obste-
trícia. I he hagut de començar a exercir per no morir-me de
gana. I m’atreveixo a afirmar que el fet que aquesta dona
hagi tingut una hemorràgia després del part hauria pogut
passar també amb un professor.
filitz: De professors n’hi ha de tota mena.
- 51 -
feuermann: Però si s’hagués tractat d’un professor, no l’hau-
rien acusat... sinó que hauria estat la voluntat inescrutable
de Déu.
filitz: Ah, això és el que creu. Molt bé. (Se li posa al davant i
el mira detingudament.) Potser és també un d’aquests joves
cavallers que creuen deure la seva dignitat científica al fet
d’actuar com a ateus?
feuermann: Oh, professor, per a mi, realment...
filitz: Com li sembli, doctor. Però li asseguro que la fe i la
ciència s’avenen força bé. Fins i tot li puc formular la meva
opinió al respecte: la ciència, sense la fe, sempre serà una
activitat una mica insegura, i això pel simple fet que, en
aquest cas, li falta el fonament moral, l’ètica.
feuermann: Segur que sí, professor. L’hi prego... El que he
dit abans...
filitz: Sobre les conseqüències de l’arrogància nihilista no ens
falten pas exemples. I espero que la seva ambició, doctor
Feuerstein...
feuermann, tímidament: Feuermann.
filitz: ...no sigui la que n’ofereixi als seus perplexos contem-
poranis l’espectacle d’un nou exemple. En tot cas, tinc a casa
meva el seu dossier. Vingui a veure’m potser demà, a les vuit
del matí. Continuarem parlant del seu cas.
feuermann, com embriagat per aquest canvi: M’ho permet,
professor? Oh, li estic infinitament agraït. Em prendré, doncs,
la llibertat, a partir del material... La meva existència està en
- 52 -
joc. Tinc muller i dos fills. No em quedaria altre remei que
suïcidar-me.
filitz: Desitjaria, doctor, que deixés de banda aquesta mena
d’observacions sentimentals. Si realment no té res a retreu
-
re’s, no cal que ens vingui amb aquestes falòrnies, almenys
no davant meu. Així doncs, a reveure, doctor.
oskar: Em perdonaràs que no t’acompanyi, estimat
Feuermann.
feuermann: Oh. T’ho agraeixo molt. Se’n va.
oskar: Voldria disculpar-me en nom seu, professor, per la
falta de tacte d’alguna de les seves observacions. És com-
prensible que estigués una mica excitat.
filitz: Col·lega d’estudis?
oskar: Sí, professor. I voldria afegir que era un estudiant
molt aplicat i escrupolós. Em consta que durant els primers
anys havia de viure amb quinze o vint florins al mes. Se’ls
guanyava donant lliçons.
filitz: Això no demostra res, estimat col·lega. El meu pare era
milionari i de mi n’ha sortit un professional prou capacitat.
Bé, el seu pare està de viatge?
oskar: No, no de viatge, professor. Només és a Baden, a
visitar el príncep Konstantin.
filitz: Ah.
oskar: De fet, volia tornar a ser aquí per a la consulta.
filitz, mirant el rellotge: Doncs jo no puc esperar-me gaire
estona més. Potser vostè tindria l’amabilitat d’anunciar al
- 53 -
seu pare —cosa que també podria ser d’un cert interès per
a ell— que la meva dona no ha estat rebuda per la princesa
Stixenstein.
oskar, que no ho acaba d’entendre: Potser la princesa no
era a casa?
filitz: La meva dona havia estat citada a la una, estimat
col·lega, en la seva qualitat de presidenta del comitè del
ball de gala. Per la princesa Stixenstein, patrona i esposa
del president del consell d’administració. Em penso que
aquest fet explica certes coses. (Segons el seu costum, mira
fixament
oskar.)
oskar, una mica desconcertat.
El crIat, amb una targeta de visita.
oskar: Excusi’m, professor. És el professor Löwenstein.
filitz: No voldria destorbar-lo. En tot cas, jo haig de...
oskar, al crIat: Faci’l entrar.
filitz visiblement es disposa a anar-se’n.
Entra LöwensteIn. D’uns quaranta anys, estatura mitjana, una
mica accelerat, ulls petits, de vegades molt oberts. Ulleres. Li
agrada plantar-se amb l’espatlla esquerra una mica caiguda
i els genolls lleugerament plegats davant el seu interlocutor,
i sovint es passa la mà pels cabells. fILItz, Oskar.
löwenstein: Bon dia. Oh, professor Filitz. Ja se n’anava? Que-
di’s encara un moment. La cosa li interessarà. Tingui, Oskar,
llegeixi. (Li dóna una carta.) Perdoni, professor Filitz, però ell,
com a membre del comitè del ball, l’ha de llegir primer. La
princesa Stixenstein ha renunciat a patrocinar el ball.
- 54 -
oskar, passant ràpidament els ulls per la carta: Sense do-
nar-ne cap motiu?
löwenstein: No ho ha considerat necessari.
filitz: Especialment quan els motius són tan evidents per a
tothom.
oskar: És que... aquesta història ja s’ha fet pública? Només
en vuit dies?
löwenstein: Estimat Oskar, jo no n’he dubtat ni un instant.
Quan m’han referit l’escena, m’he dit immediatament: això
els vindrà com l’anell al dit a molta gent, que l’exagerarà i
la inflarà.
filitz: Perdoni, estimat doctor Löwenstein, aquí no s’ha inflat
res, tampoc no hi havia cap necessitat d’inflar-ho; tot l’inci-
dent, amb la seva senzilla i evident claredat... Però prefereixo
donar la meva opinió personalment al professor Bernhardi.
oskar: No cal que li digui, professor, que en tot aquest as-
sumpte estic absolutament al costat del meu pare.
filitz: Naturalment, naturalment, no és res més que el seu
deure.
oskar: I també la meva convicció, professor.
löwenstein: Igual que la meva, professor. I declaro explíci-
tament que només la mala voluntat pot intentar convertir
una incidència del tot innocent en un afer important. I per
dir-ho amb tota claredat, crec que ningú no ho intentaria si,
casualment, Bernhardi no fos jueu.
- 55 -
filitz: Ja hi tornem amb la seva idea fixa. És que potser jo
també sóc antisemita? Jo que sempre tinc almenys un assis-
tent jueu? Davant els jueus honrats no hi ha antisemitisme.
löwenstein: Sí, sí, però el que jo afirmo...
filitz: Si un cristià s’hagués comportat com Bernhardi, també
ens trobaríem en un cas important. Vostè ho sap molt bé,
estimat Löwenstein.
löwenstein: Bé. És possible. Però aleshores, darrere aquest
cristià, donant-li suport, hi hauria milers o centenars de milers
que ara no es mouen o que fins i tot es posaran contra ell.
filitz: Qui?
löwenstein: Els nacionalistes alemanys i naturalment els ju-
eus... Parlo d’aquella mena de jueus que no perden l’ocasió
de posar-se sota la protecció dels poders dominants.
filitz: Perdoni’m, estimat Löwenstein, això que diu voreja la
mania persecutòria. I voldria afegir que justament la gent
com vostè, estimat Löwenstein, pel fet ridícul d’ensumar
antisemitisme per tot arreu, són els principals culpables de
la lamentable agudització de les actuals contradiccions. Les
coses anirien cent vegades millor si...
Entra BernHardI. fILItz, LöwensteIn, Oskar.
BernHardi, aparentment de bon humor, amb un lleuger
somriure irònic, saludant i allargant la mà als presents: Oh,
senyors. Què hi ha de nou? Estem a la ruïna? O algú ens ha
regalat un milió?
oskar, lliurant-li la carta: La princesa ha renunciat al patrocini
del nostre ball.
- 56 -
BernHardi, recorrent amb la vista la carta: Bé, doncs haurem
de buscar algú altre que el patrocini. (Fent broma, a oskar.)
O potser tu també vols renunciar a la presidència, fill meu?
oskar, una mica ofès: Pare...
löwenstein: Estimat Bernhardi, el teu fill ha declarat amb
tota solemnitat que està completament de la teva banda.
BernHardi, acariciant amb tendresa la mà del seu fill: És clar,
naturalment. Espero que no em facis cap retret, Oskar. I a
tu, Löwenstein, em sembla que no cal que t’ho pregunti.
Però a tu què et passa, Filitz? La veritat és que fas una cara
com si estiguéssim a l’última pregunta.
oskar: Ara m’haig d’acomiadar. (Somrient.) A les sis tenim
una reunió del comitè del ball. Bon dia, professor, bon dia,
doctor. (Tots dos li allarguen la mà.) Ah, me’n descuidava,
pare. Ha vingut el doctor Feuermann. Et deu haver escrit.
BernHardi: Ah, sí.
filitz: No es preocupin d’aquest Feuerstein. Si hi ha alguna
possiblitat, em trauré de sobre el seu problema. (Amb una
mirada triomfant a LöwensteIn.) Encara que sigui jueu.
oskar: Crec realment, professor, que no és pas indigne...
filitz: Certament, certament. Bon dia, estimat col·lega.
oskar se’n va.
fILItz, LöwensteIn, bernHardI.
BernHardi: És per aquest Feuermann, que has...
- 57 -
filitz: Oh, no. Me l’he trobat aquí per casualitat. Venia per
comunicar-te que, aquest migdia, la princesa Stixenstein no
ha rebut la meva dona.
BernHardi: I què?
filitz: Que no l’ha rebut! La princesa no solament ha renun-
ciat al seu patrocini, sinó que, a més, ha negat l’audiència
a la meva dona.
BernHardi: I per això em véns a veure?
filitz: No et facis l’innocent, estimat Bernhardi. Saps per-
fectament que tot això, per insignificant que pugui ser, és
simptomàtic de la reacció que ha provocat a les altes esferes
un afer que no t’és del tot desconegut.
BernHardi, molt alegre: Jo, per part meva, amb uns símpto-
mes ben diferents, puc estar al servei d’unes esferes encara
més altes. Acabo de veure el príncep Konstantin, que, com
és lògic, ja ha sentit a parlar d’aquesta història, i sembla que
la seva opinió és ben diferent de la que té la Sereníssima
princesa Stixenstein.
filitz: Per favor, Bernhardi, no em surtis ara amb el príncep
Konstantin. Per a ell, fer de liberal és un esport, com per a
altres membres de la seva classe pot ser-ho el tir de coloms.
BernHardi: De tota manera...
filitz: I pel que fa a mi, l’opinió del príncep Konstantin sobre
aquest afer em resulta del tot indiferent. I per part meva,
em permeto pensar d’una manera totalment diferent sobre
el teu procedir, sobre la teva conducta en l’assumpte de
què parlem.
- 58 -
BernHardi: Ah, vaja. T’ha enviat la teva senyora esposa a
fer-me un sermó?
filitz, molt irritat: No hi tinc cap dret, i res més lluny de la
meva intenció... En poques paraules: sóc aquí per pregun
-
tar-te què penses fer per donar satisfacció a la meva dona
després de l’ofensa que ha patit.
BernHardi, sincerament sorprès: Com? No penses pas
seriosament...
Entra CyprIan. fILItz, LöwensteIn, BernHardI.
cyprian: Bona tarda senyors. Perdonin que d’una manera tan
imprevista... Però és que em sembla que... (Els allarga la mà.)
BernHardi: Què! Tu també véns perquè la princesa Stixenstein
ha renunciat a patrocinar el nostre ball?
cyprian: Aquest assumpte del ball és secundari.
filitz, mirant el rellotge: Per desgràcia, no tinc més temps. Ja
em perdonaràs, Cyprian. Només et vull repetir una vegada
més la meva pregunta, Bernhardi. De quina manera penses
donar satisfacció a la meva dona (amb un cop d’ull a cyprIan)
pel fet que no l’hagi rebut la princesa Stixenstein.
löwenstein mira cyprIan.
BernHardi, amb molta calma: Digues a la teva distingida
esposa, estimat Filitz, que la considero massa intel·ligent
per creure ni un segon que la pot ofendre seriosament el
fet d’haver estat exclosa del saló per una il·lustríssima oca.
filitz: Aquesta resposta em dispensa sense cap dubte d’afe-
gir-hi res més. Els saludo, senyors. (Se’n va de pressa.)
- 59 -
LöwensteIn, bernHardI, cyprIan.
cyprian: Això no ho havies de dir, Bernhardi.
löwenstein: Per què no ho havia de dir?
cyprian: Prescindint del fet que no hem d’excitar inútilment
certes persones, Bernhardi, no tens raó. La princesa ho és tot
menys una oca estúpida. Diria fins i tot que es tracta d’una
persona molt intel·ligent.
BernHardi: Intel·ligent? Babette Stixenstein?
löwenstein: És estúpida, mesquina i hipòcrita.
cyprian: Hi ha coses sobre les quals la princesa ni tan sols ha
de pensar. Si no, seria justament tan degenerada com tu, si
tu no pensessis en aquestes coses. Hem d’entendre aquesta
gent, això forma part de la nostra personalitat. I ells no cal
que ens entenguin a nosaltres, i això també forma part de
la seva personalitat. D’altra banda, ens trobem només al
començament. Com és natural, el príncep traurà també les
seves conclusions... això vol dir que possiblement el consell
d’administració dimitirà en bloc.
löwenstein: Això seria una monstruositat.
BernHardi, que s’ha passejat d’una banda a l’altra, s’atura
davant
cyprIan: Perdona Cyprian. El consell el componen el
príncep Konstantin, el bisbe Liebenberg, el príncep Stixens-
tein, el director de banc Veith i el conseller àulic Winkler. I
fora del príncep Stixenstein, jo et garanteixo...
cyprian: Val més que no garanteixis res.
BernHardi: Fa una hora he parlat amb el príncep Konstantin.
- 60 -
cyprian: I t’ha donat la seva aprovació?
BernHardi: Ha estat l’amabilitat en persona. I el fet que justa-
ment avui m’hagi fet cridar, diu més que tota la resta, perquè
a ell no l’afecta ni el més mínim, i sembla que únicament
volia parlar amb mi d’aquest assumpte.
cyprian: Ha estat ell qui n’ha començat a parlar?
BernHardi: Naturalment.
löwenstein: Què ha dit?
BernHardi, somrient, una mica afalagat: Que fa uns quants
centenars d’anys probablement hauria acabat a la foguera.
cyprian: I això t’ho has pres com una aprovació?
BernHardi: Encara no saps el que hi ha afegit: «i probable-
ment jo també».
löwenstein: Ah!
cyprian: Cosa que no li impedeix anar a missa amb regularitat
i de votar al Parlament contra la reforma del dret matrimonial.
BernHardi: Sí, té uns compromisos oficials.
cyprian: Molt bé. I potser amb el príncep t’has pogut informar
del que pensen sobre l’afer els altres senyors del consell?
BernHardi: Sense preguntar-l’hi, m’ha comunicat una mani-
festació del bisbe.
löwenstein: Quina?
BernHardi: «Aquest home m’agrada».
löwenstein: El bisbe t’agrada?
- 61 -
BernHardi: No, jo li agrado a ell.
cyprian: Sí, aquesta opinió també me l’han comunicada a
mi, però no me n’han amagat la segona part.
BernHardi: La segona part?
cyprian: L’afirmació completa del bisbe és aquesta: Aquest
Bernhardi no em cau malament, però se’n penedirà.
BernHardi: I qui t’ho ha fet saber amb tanta exactitud?
cyprian: El conseller Winkler. Vinc del seu despatx i també
m’ha insinuat que el consell dimitirà.
BernHardi: Però, per favor! El conseller àulic forma part ell
mateix del consell i no ens deixarà pas a l’estacada.
cyprian: No tindrà altre remei. No pot pas quedar-se tot sol
al consell, si tots els altres se’n van.
BernHardi: Per què no? Si és l’home per qui sempre l’hem
pres...
löwenstein: Però excusa’m, un conseller àulic...
cyprian: De què serviria que ell fos l’únic que prengués el teu
partit? Li pots demanar que, per causa teva...?
BernHardi: No es tracta de mi, ho saps molt bé.
cyprian: Exacte, no es tracta de tu. Tu mateix ho dius. Es
tracta de l’Institut. Del nostre Institut. I si el consell dimiteix,
estem acabats.
BernHardi: Però, però...!
- 62 -
löwenstein: Què vols fer-hi? El teu príncep Konstantin i Sa
Eminència el bisbe tampoc no s’han distingit mai per la seva
generositat.
cyprian: Però jo et podria citar una dotzena de jueus que
si ens donen alguna cosa és perquè un príncep i un bisbe
formen part del consell. I si no rebem més diners, no podem
fer altra cosa que tancar la botiga.
BernHardi: I tot això passaria perquè he complert el meu
deure com a metge...
löwenstein: És monstruós, monstruós. Així s’ha d’esfondrar
el nostre Institut! En fundarem un altre de millor, sense els
Filitz, els Ebenwald i companyia. Ah, Bernhardi, jo t’havia
posat en guàrdia contra aquesta gent. Però tu, amb la teva
ingènua confiança... Espero que ara seràs més hàbil.
cyprian, que ha provat inútilment de fer-lo callar: Podries fer
que algú altre acabés per prendre la paraula. De moment,
l’Institut encara aguanta. I provisionalment, fins i tot con-
servem encara el consell. Fins ara no ha dimitit. I és possible
que es pugui trobar la manera d’impedir aquesta decisió
certament lamentable.
BernHardi: Quina manera?
cyprian: Tampoc no em negaràs que, el conseller àulic, un
home molt intel·ligent, il·lustrat i realment ben disposat a
favor teu, té l’opinió...
BernHardi: Quina opinió? Vols expressar-te amb una mica
més de claredat, Cyprian.
- 63 -
cyprian: Que tu no perdries en absolut la teva dignitat,
Bernhardi, si d’una forma apropiada...
löwenstein, intervenint amb vehemència: S’ha de disculpar?
cyprian: Qui parla de disculpar-se. No ha de fer pas penitència
amb un saial davant la porta de l’església. No s’ha de retractar
de res ni jurar per cap dogma. (A
bernHardI.) En tindries ben
bé prou manifestant com lamentes...
BernHardi: Jo no tinc res a lamentar.
löwenstein: Al contrari.
cyprian: Bé, doncs res a lamentar. No discutirem per unes
paraules. I tu, sens dubte, pots declarar, sense renunciar als
teus principis, que no era la teva intenció ferir els sentiments
religiosos de ningú. És evident que no ho has volgut fer.
BernHardi: Però això la gent ja ho sap.
cyprian: Com si fos això el que comptés. Sempre parles com
si haguessis de tractar exclusivament amb gent honesta.
Naturalment que la gent ho sap. I els que hi volen trobar
pegues són els que més ho saben. I els que més ho saben
són, naturalment, els qui, gràcies a aquest afer, et volen
carregar totes les culpes. I amb tot, preveig que intentaran
fer-te passar per un blasfem deliberat i t’acusaran d’haver
fet burla d’un sant sacrament.
BernHardi: Però si jo...
cyprian: En pots estar segur. I no hi haurà ningú, ningú que
et defensi.
BernHardi: Ningú?
- 64 -
cyprian: I hauràs de trampejar tot aquest afer no solament
entre la cridòria maligna dels teus enemics de sempre i dels
que hagis fet de nou, sinó també entre el silenci pusil·lànime
o la murmuració maligna dels indiferents, i fins i tot dels
teus amics. I naturalment, tampoc no hi faltarà el retret
que precisament tu t’havies de guardar d’una imprudència
semblant, perquè et falten certes condicions prèvies que fan
capaços els homes de copsar l’essència més profunda dels
sacraments catòlics.
BernHardi: Sí, però digue’m...
cyprian: Tot això, ja ho he sentit. Per part de persones ben-
intencionades, estimat, per part de gent suposadament
il·lustrada. I amb això et pots fer una idea del que pots
esperar dels altres.
löwenstein: I per tota aquesta gentussa...
cyprian: Bé, no em sortiu sempre amb la vostra indignació
èticomoral. Sí, els homes són gentussa... però hi hem de
comptar. I (a bernHardI), ja que no és ni el teu propòsit ni el
teu afer embolicar-te amb la gentussa, i com que amb la teva
tossuderia no canviaràs en absolut ni els homes ni les coses,
et torno a aconsellar amb la màxima urgència que facis tot
el possible per aplacar la tempesta que t’amenaça i donar
de moment una explicació, tal com t’he proposat abans.
Se’ns presenta una bona ocasió. Demà tenim una sessió
dedicada al nomenament del nou director del departament
de Tugendvetter.
BernHardi: Molt bé, molt bé. Seria realment més important
parlar d’això que de tota aquesta maleïda...
- 65 -
cyprian: Jo també ho penso. No cal pas que reneguis de
les teves conviccions, Bernhardi. Com ja he dit: una simple
explicació seria suficient.
BernHardi: I tu creus que amb això...
löwenstein: No és pas el que vols, oi Bernhardi? Si ho fas, la
responsabilitat l’assumiré jo. Defensaré la teva causa com si
jo mateix, davant el reverend...
cyprian: No et deixis instigar per aquest home, Bernhardi.
Reflexiona! Dubtaries ni un sol moment de sacrificar una mica
la teva vanitat si es tractés, per exemple, del futur del teu
Oskar? I una obra com l’Elisabethinum, al cap i a la fi, no és
pas menys important que un fill. És bàsicament la teva obra,
encara que jo també t’hagi fet costat. Recorda tan sols de
quins atacs l’has defensat, com has treballat i lluitat per ell.
BernHardi, sempre passejant amunt i avall: Això no deixa de
ser exacte. Veritablement, van ser uns anys de lluita, sobretot
els primers. No és pas poc, ho haig d’admetre, el que jo...
cyprian: I ara que hem arribat tan lluny amb el nostre Institut,
l’hem de posar en un seriós perill per una bagatel·la com
aquesta, fins al punt de dur-lo a la ruïna? No, Bernhardi,
això no ha de passar. Tens coses millors a fer que consumir
les teves forces en una lluita infructuosa i una mica ridícula.
Ets metge. I una vida humana salvada té més valor que alçar
una bandera.
löwenstein: Sofismes!
cyprian: Ens trobem en un punt d’inflexió. Només depèn de
tu, Bernhardi, que el nostre Institut avanci cap a un futur
brillant.
- 66 -
BernHardi resta immòbil, sorprès.
cyprian: I la veritat és que encara no saps el més important.
He tingut també l’oportunitat de parlar amb Flint.
BernHardi: Has parlat amb ell d’aquest assumpte...?
cyprian: No, ni una paraula. Ho he evitat intencionadament,
i ell també. He anat a veure’l per parlar de l’exposició d’an-
tropologia criminal que es farà a la tardor. Però, naturalment,
també hem passat a parlar de l’Elisabethinum, i et puc as-
segurar, Bernhardi, que la seva posició respecte a nosaltres
ha canviat d’una manera realment decisiva.
löwenstein: Flint és un arribista, un xerraire.
cyprian: Té els seus defectes, tots ho sabem, però és un geni
de l’administració; té grans projectes, planeja reformes en
tots els camps possibles, sobretot en l’ensenyament de la
medicina i de la higiene popular. I per això —són les seves
pròpies paraules— li calen homes, no funcionaris, homes
com tu i com jo...
BernHardi: Ah, sí? Són homes el que necessita... i potser fins
i tot s’ho ha cregut en el moment de parlar-te’n.
cyprian: Sí, s’encén amb facilitat, ja ho sabem. Però es tracta
justament de mantenir la seva flama. Després podrem acon-
seguir-ne moltes coses. I a tu t’aprecia de debò, Bernhardi.
Fins i tot s’ha emocionat quan ha parlat del temps en què
tots dos éreu assistents amb Rappenweiler. Sincerament,
li sap greu que els vostres camins s’hagin separat, i espera
que us retrobeu en la plenitud de les vostres vides. Són les
seves pròpies paraules. Quin motiu tindria per dir tot això,
si no ho sentís?
- 67 -
BernHardi: Si no ho sentís... en aquell moment. Ja el conec.
Si t’haguessis quedat amb ell un quart d’hora més, s’hauria
arribat a imaginar que jo he estat el seu millor amic. I preci-
sament des de fa deu anys l’Elisabethinum, si te’n recordes,
ha estat per a ell un focus d’epidèmies enmig de la ciutat,
i nosaltres... una banda suspecta de joves docents massa
ambiciosos.
cyprian: Des d’aleshores s’ha fet més gran i més madur. Avui
sap el que significa l’Elisabethinum, i amb ell tindríem un bon
amic. Creu-me, Bernhardi.
BernHardi, després d’una pausa breu: En tot cas, avui hem
de tornar a coincidir per aquest assumpte de la successió
de Tugendvetter.
cyprian: Sí, naturalment, també trucaré a Tugendvetter.
löwenstein: No vindrà.
BernHardi: Doncs, si us va bé, ens trobarem a dos quarts de
deu al Riedhof, aprofitant l’oportunitat, podrem tenir quatre
paraules sobre la forma d’aquesta pretesa declaració...
löwenstein: Bernhardi...
BernHardi: La veritat és que no tinc ganes de fer el paper
d’heroi a cap preu. Que en un cas important, sóc l’home que
pot imposar el que vol, ho he demostrat ja unes quantes ve-
gades. I potser aconseguirem de trobar la forma adequada...
cyprian: La forma no em preocupa gens. Segur que tu tro-
baràs la més correcta, a la teva manera, una mica irònica, si
tu vols, però no gaire. El teu somriure bastaria, finalment,
sense que calgués informar-ne la princesa.
- 68 -
löwenstein: Sou prou valents!
cyprian: Tranquil, Löwenstein, tu no ets res més que l’espec-
tador a qui cap joc no li sembla bé.
löwenstein: No faig d’espectador, jo assumeixo les meves
responsabilitats.
cyprian: Doncs a reveure, Bernhardi, a dos quarts de deu. I
porta un esbós de la declaració.
BernHardi: Sí, i espero que tampoc no ferirà els teus senti-
ments religiosos, Löwenstein.
löwenstein: Ho celebro.
bernHardI estreny la mà de tots dos, que se’n van. Després
mira el rellotge, sacseja el cap, es treu el seu carnet de
notes de la butxaca, el mira, se’l torna a guardar amb un
gest com volent dir: això pot esperar. S’asseu després a
l’escriptori, treu d’una carpeta un plec de paper, es posa
a escriure. Comença a fer-ho amb un posat seriós, però
aviat un somriure irònic li recorre els llavis. Continua es-
crivint. Entra el crIat.
el criat li lliura una targeta de visita.
BernHardi, estranyat, vacil·lant: Que passi.
Entra ebenwaLd. BernHardI.
eBenwald: Bona tarda.
BernHardi, anant a trobar-lo i allargant-li la mà: Bona tarda,
estimat col·lega, a què dec l’honor...?
- 69 -
eBenwald: Si li sembla bé, senyor director, voldria, sense cap
introducció, entrar de seguida in media res.
BernHardi: Evidentment..., sisplau. (El convida a seure.)
eBenwald seu en una poltrona vora l’escriptori.
BernHardi s’asseu a la seva cadira de l’escriptori.
eBenwald: Considero el meu deure, senyor director, comuni-
car-li que es prepara alguna cosa contra vostè, i consegüent-
ment contra el nostre Institut.
BernHardi: Ah, és això? Em sembla que el puc tranquil·litzar,
estimat col·lega. L’assumpte es diluirà.
eBenwald: Quin assumpte, si em permet que ho pregunti?
BernHardi: Em parla sens dubte del rumor que s’està escam-
pant sobre la dimissió del consell honorari?
eBenwald: Ah, el consell vol dimitir? Bé, sí, això és bastant...,
però me n’acabo d’assabentar per vostè, senyor director.
Vinc per una cosa ben diferent. Com he sabut per cercles
parlamentaris, s’ha de presentar ben aviat una interpel·lació
per un cert assumpte que no li és desconegut.
BernHardi: Oh... És de suposar que aquesta interpel·lació
també serà suspesa.
eBenwald: Bé doncs, senyor director, li demano disculpes. Jo
no sé què es proposa per influir en un sentit favorable per a
tots nosaltres sobre aquesta indesitjada encara que no del
tot incomprensible presa de posició de certes personalitats
en un afer tan lamentable; però per desgràcia no puc ser tan
optimista com vostè, senyor director, sobre la possibilitat que
- 70 -
el perill d’aquesta interpel·lació es pugui eludir tan fàcilment
pel que fa a vostè, que és com dir per a nosaltres.
BernHardi: Ens cal esperar.
eBenwald: Això és també un punt de vista. Però no es tracta
de vostè sol, senyor director, sinó del nostre Institut.
BernHardi: Ho sé.
eBenwald: En tot cas, seria recomanable pensar de quina
manera es podria impedir aquesta interpel·lació.
BernHardi: No em sembla tan fàcil. Perquè els senyors en
qüestió ens interpel·laran en qualsevol cas, moguts per les
seves conviccions, ...en nom de la religió que jo he ofès. I què
podria induir uns homes convençuts de la seva raó a desistir
d’un propòsit que consideren just i necessari?
eBenwald: Què podria induir aquesta gent a desistir? Doncs
que arribessin a comprendre que no hi ha culpa; que almenys
no hi és en la mesura que originàriament se suposava; que ar-
ribessin a la convicció que no ha existit la tendència a sostenir
a qualsevol preu... com ho diria...? una posició anticatòlica...
BernHardi: Cal realment dir tot això a aquesta gent?
eBenwald: No, no dir-ho, perquè parlar és massa fàcil. El que
caldria és demostrar-ho.
BernHardi: Això comença a ser interessant. Com s’imagina
que pot ser aquesta demostració, estimat col·lega?
eBenwald: Si ens trobéssim, per exemple, davant un cas
concret, del qual en resultés d’una manera inequívoca la
conclusió insinuada per mi.
- 71 -
BernHardi, impacient: Un cas així l’hauríem de construir
expressament.
eBenwald: No és necessari. El cas ja existeix.
BernHardi: Com?
eBenwald: Demà, senyor director, s’ha de decidir la substitució
de Tugendvetter.
BernHardi: Ah!
eBenwald, fredament: Sí. Hi ha dos candidats que s’hi
enfronten.
BernHardi, amb molta determinació: Un que mereix el càrrec
i un que no el mereix. No veig cap altra diferència a prendre
en consideració.
eBenwald: Amb tot, podria ser que tots el mereixessin, i no sé
si vostè, senyor director, s’ha ocupat gaire de dermatologia,
i en aquest cas...
BernHardi: Com és natural, durant els últims anys he estu-
diat els treballs dels dos candidats. És senzillament ridícul
—i vostè ho sap tan bé com jo, estimat col·lega— situar-los
tots dos en un mateix pla. El seu doctor Hell ha escrit un
parell d’historials clínics, i a més a més en un alemany força
qüestionable, mentre que els treballs de Wenger són extra-
ordinaris i obren noves vies a la recerca.
eBenwald, molt tranquil: Per contra, hi ha l’opinió d’altres que
consideren que els historials clínics de Hell són excel·lents i
d’una enorme importància per als experts, mentre que els
treballs de Wenger són potser molt enginyosos, però, segons
els experts, no es poden considerar especialment fiables. I
- 72 -
pel que fa al seu caràcter, la seva manera de ser prepotent
i no sempre gaire agradable, gaudeix d’escasses simpaties,
fins i tot entre els seus amics. I segons el meu parer, en un
metge, especialment en el director d’una secció...
BernHardi, sempre impacient: Aquesta discussió em sembla
supèrflua. No sóc jo qui ha de decidir, sinó el ple.
eBenwald: En cas d’igualtat de vots, senyor director, és vostè
qui haurà de decidir. I és de preveure, amb tota seguretat,
que hi haurà igualtat de vots.
BernHardi: De debò?
eBenwald: A favor de Wenger es pronunciaran: Cyprian,
Löwenstein, Adler i naturalment el vell liberal Pflugfelder.
BernHardi: I Tugendvetter.
eBenwald: Això ni vostè mateix s’ho creu, senyor director.
BernHardi: L’hi ha promès de fer-ho o no?
eBenwald: Això no provaria res. Però vostè sap tan bé com
jo, senyor director, que ell no votarà per Wenger. I el fet
que el seu propi professor li pugui negar el vot, l’hauria de
preocupar també una mica a vostè, senyor director...
BernHardi, anant amunt i avall segons el seu costum: Però
vostè sap molt bé, professor Ebenwald, per què Tugendvet-
ter està contra el seu alumne. Senzillament perquè té por
que, per causa d’ell, vagi de baixa la seva clientela. A més,
vostè sap tan bé com tots nosaltres, que els últims treballs
de Tugendvetter no són d’ell sinó de Wenger.
- 73 -
eBenwald: Això, senyor director, no l’hi vol dir personalment
al professor Tugendvetter?
BernHardi: Deixi’m fer a mi, professor. Sempre he tingut el
costum de dir a la gent a la cara el que penso. I per això li
dic a vostè, professor, que si es compromet fins a aquest
punt per Hell és... perquè no és jueu.
eBenwald, amb molta calma: Amb el mateix dret li podria
replicar, senyor director, que el seu posicionament en favor
de Wenger...
BernHardi: Oblida que fa tres anys vaig votar per vostè,
professor Ebenwald.
eBenwald: Però ho va fer vencent les seves reticències, no
és així? Les mateixes reticències que jo tinc amb Wenger,
senyor director. I per això no el votaré. Són coses que des-
prés es lamenten sempre. I fins i tot si tingués una opinió
més favorable de Wenger, li asseguro, senyor director, que
en una corporació no és únicament el talent d’un individu
el que compta...
BernHardi: Sinó el seu caràcter.
eBenwald: Volia dir l’atmosfera que es respira. I aquí hem
arribat al punt de partida de la nostra conversa. És realment
horrorós que entre nosaltres, a Àustria, totes les qüestions
personals acabin en el terreny polític. Però un s’hi ha de
conformar. Miri, senyor director, si Hell fos un idiota, jo,
naturalment, no el votaria ni ho suposaria de vostè. Però,
ben mirat, cura la gent igual que ho fa Wenger. I si vostè,
senyor director, considera que una decisió per part seva tam-
bé pot evitar totes les incòmodes conseqüències provocades
- 74 -
per aquell altre cas... Naturalment, no puc pas oferir-li cap
garantia. Perquè, de fet, es tracta tan sols d’una idea meva.
BernHardi: Ah!
eBenwald: Naturalment. Però, en tot cas, valdria la pena, se-
nyor director, que vostè reflexionés sobre l’assumpte sine ira
et studio. Demà en podem tornar a parlar abans de la sessió.
BernHardi: Seria superflu.
eBenwald: Com li sembli, senyor director. Però si em puc
permetre una observació, crec que un fals orgull en aquest
cas... Tot això, naturalment, quedarà entre nosaltres...
BernHardi: No tinc cap motiu per pregar-li que sigui discret,
professor… Digui als senyors que l’han enviat aquí...
eBenwald: Oho!
BernHardi: Que jo no accepto aquesta mena de tractes.
eBenwald: Perdoni, però no m’ha enviat ningú; no estic en
situació d’acceptar encàrrecs. La meva visita, senyor director,
no era en absolut oficial. Li prego que ho tingui en comp-
te. No he vingut com a enviat ni en el meu propi interès,
perquè no em sento inclinat de cap manera a compartir la
responsabilitat per la seva actitud davant el reverend, sinó en
interès del nostre Institut i en el seu, senyor director. Vostè
ha refusat l’oferiment d’una mà amiga.
BernHardi: I vostè se’n va com a enemic meu. Ho prefereixo.
És el paper més honest que pot fer.
eBenwald: Com vulgui, senyor director. Els meus respectes.
BernHardi: Bona tarda.
- 75 -
L’acompanya a la porta i ebenwaLd se’n va. bernHardI, tot
sol, fa unes quantes passejades més, pren el paper on
abans s’havia posat a escriure, hi fa una llegida. Després
l’agafa i l’estripa. Torna a mirar el rellotge, es disposa a
sortir. Entra el crIat.
BernHardi: Què hi ha de nou?
el criat li lliura una targeta de visita.
BernHardi: Com? En persona? Vull dir, que Sa Excel·lència
en persona és aquí?
el criat: Sí, professor.
BernHardi: Que passi.
El crIat se’n va. Tot seguit entra fLInt.
BernHardI. FLInt, alt, prim, cinquanta anys llargs, cabells
curts, patilles també curtes, màscara de diplomàtic no del
tot involuntària, molt amable, sovint amb una autèntica
calidesa.
BernHardi, anant cap a la porta: Excel·lència? (Amb un som-
riure lleugerament irònic.)
flint, allargant-li la mà: Feia temps que no ens vèiem,
Bernhardi.
BernHardi: No fa pas tant... a l’Associació de metges.
flint: Vull dir així, en privat.
BernHardi: Sí, certament. No vols seure?
- 76 -
flint: Gràcies, gràcies. (S’asseu. bernHardI ho fa després d’ell.
Amb una intencionada lleugeresa.) Et fa estrany veure’m
aquí, davant teu?
BernHardi: N’estic... agradablement sorprès, i no vull desa-
profitar l’ocasió de desitjar-te sort en els teus nous honors.
flint: Honors! Saps prou bé que el meu nou càrrec no el
considero pas així. Però no per això deixo d’apreciar el teu
compliment amb especial satisfacció. De fet, no he vingut
exclusivament per rebre en persona aquesta felicitació, com
pots suposar.
BernHardi: Per descomptat.
flint, com iniciant un discurs: Bé doncs, estimat Bernhardi,
no cal que et digui que no tinc la intenció d’utilitzar la meva
cartera com un coixí per recolzar-m’hi, sinó que estic decidit
a utilitzar el període de temps, probablement escàs, que em
permet el meu càrrec per dur a terme tota la sèrie de reformes
que, com potser pots recordar, tinc al cor des de la meva
joventut. Reformes en el camp de la docència mèdica, de la
higiene social, de la formació general del poble, etcètera. Per
això, com és natural, no n’hi ha prou amb la gent apta, però
una mica convencional en la seva concepció del món, que
el govern posa a la meva disposició. Per això necessito, per
dir-ho així, un estat major, naturalment voluntari, d’homes
d’idees independents, sense prejudicis. A Àustria no falten
funcionaris capacitats, especialment al Ministeri d’Educació;
però el que necessito per a la realització dels meus plans
són homes. I vinc a preguntar-te, estimat Bernhardi, si puc
comptar amb tu.
- 77 -
BernHardi, després d’una lleu vacil·lació: Tindries la bondat
de ser una mica més precís?
flint: Encara més precís...? Hm... Bé... Ja m’havia preparat
per trobar-te reticent.
BernHardi: No, no, això no. Només desitjo que t’expliquis
més a fons. Abans no puc pas... Haig de saber en quin camp
necessites la meva col·laboració. (Amb un cert somriure
irònic.) En la docència mèdica, la higiene social, la formació
popular... He oblidat alguna cosa?
flint: Sempre seràs el mateix. Però precisament per això em
permeto posar en tu unes grans esperances. Potser queda
encara alguna cosa entre nosaltres, tot i que realment no
sé ben bé...
BernHardi, seriós: Ja t’ho diré jo, Flint; l’amistat d’una joventut
i... el que se n’ha fet després.
flint, cordial: Però a veure... Què se n’ha fet després, Bern-
hardi? Potser sí que amb el temps ens hem distanciat una
mica, ateses les circumstàncies. I potser també una mica
ateses les lleis de la nostra evolució interior.
BernHardi: És exactament el que penso.
flint: I ara t’has de mostrar rancuniós, Bernhardi?
BernHardi: Només tinc bona memòria.
flint: Això també pot ser un defecte, Bernhardi, si dificulta
la clara comprensió de les circumstàncies actuals. La veritat
és que jo pensava que, entre nosaltres, havíem enterrat de-
finitivament la destral de guerra i oblidat els anys de lluita.
- 78 -
BernHardi: Lluita? És una paraula massa noble per a una
història que no té res de noble.
flint: Bernhardi!
BernHardi: No, no, estimat, no va ser gens bonic! I em sem-
blaria una infidelitat contra el meu propi passat, si fos capaç
de passar-ho per alt amb tanta facilitat. (S’ha aixecat.) Oh,
amb quines armes ens vau combatre aleshores, tu i els teus
professors; amb quins mitjans vau intentar destruir la nostra
jove empresa! Quantes coses vau posar en circulació per
desacreditar-nos en l’opinió de la gent; quantes suspicàcies
i persecucions! Hem fundat el nostre Institut per sostreure
clients als metges. Contaminem tota la ciutat, volem fundar
una segona facultat de medicina...
flint, interrompent-lo: Estimat Bernhardi, tots aquests retrets,
en certa manera, es podrien mantenir encara avui, si tot el
bé que heu fet en el camp científic i humanitari no hagués
compensat ja fa molt temps els aspectes menys positius de la
vostra empresa. Així ho hem reconegut, jo el primer, estimat
Bernhardi, i per aquest motiu, només per aquest motiu, hem
canviat la nostra posició davant vostre. I m’has de creure si
et dic que avui l’Elisabethinum no té cap amic més calorós
que jo... com també, bàsicament, mai no hi va haver mo-
tius personals que influïssin en la meva posició respecte a
vosaltres... i jo, partint exclusivament de la meva convicció...
BernHardi: Sí, això és el que se suggereix sempre que creix
l’aferrissament en la lluita. La convicció!
flint: Perdona, Bernhardi. Tots tenim els nostres defectes.
Tu també, probablement com jo mateix. Però si alguna cosa
- 79 -
puc afirmar és que mai, ni en els aspectes més insignificants,
no he parlat ni actuat contra la meva convicció.
BernHardi: N’estàs ben segur?
flint: Bernhardi!
BernHardi: Pensa-t’ho bé.
flint, una mica insegur: Em puc haver equivocat en la meva
vida, com tots nosaltres, però contra la meva convicció... no!
BernHardi: Bé, jo sé d’un cas en el qual vas actuar d’una
manera ben manifesta contra la teva convicció.
flint: Però en aquest cas, jo haig de...
BernHardi: I el fet d’haver actuat així va tenir fins i tot com
a conseqüència la mort d’una persona.
flint: Això que dius és una mica fort. Però haig d’insistir en
el fet que...
BernHardi: Bé, perdona. (Recorre unes quantes vegades la
cambra d’una banda a l’altra.) Aleshores érem assistents de
Rappenweiler. A la clínica teníem ingressat un jove, encara
el veig davant meu i recordo fins i tot el seu nom, Engelbert
Wagner, empleat de dia; sobre ell el nostre cap i també tots
nosaltres havíem fet un diagnòstic equivocat. Quan es va
practicar l’autòpsia, va resultar que el malalt s’hauria pogut
salvar amb un altre tractament (antisifilític). I quan érem
tots reunits allà baix i la cosa es va veure clara, tu em vas
xiuxiuejar: jo ja ho sabia. Te’n recordes? Tu sabies quina era
la malaltia i havies fet el diagnòstic correcte.
flint: Vaig ser l’únic.
- 80 -
BernHardi: Sí, l’únic. Però vas evitar amb tota cura fer-ne saber
res mentre el malalt encara era viu. I per què ho vas evitar,
aquesta és la qüestió que tu mateix et pots respondre. No
devia ser pas per convicció.
flint: Carai, quina bona memòria! Jo també me’n recordo
d’aquest cas, i és cert que em vaig guardar efectivament
per a mi sol el fet de considerar que un altre tractament era
més prometedor i fins i tot més indicat. I puc confessar-te
senzillament que vaig callar tan sols per no ferir la suscep
-
tibilitat de Rappenweiler, que, com saps, no veia amb bons
ulls que els seus assistents fossin més capacitats que ell. I
potser amb tota la raó em fas el retret d’haver sacrificat una
vida humana. Només pel que fa a les raons, a les raons més
profundes que m’imputes, estàs en un error. Aquesta víctima,
Bernhardi, havia de ser sacrificada en favor dels centenars
d’altres vides humanes que després van ser confiades a les
meves atencions mèdiques. Jo no podia, en aquell moment,
renunciar del tot a la protecció de Rappenweiler, i la càtedra
de Praga la tenia molt a l’abast.
BernHardi: Creus que Rappenweiler t’hauria deixat caure, si
tu haguessis...
flint: És molt probable. Tu sobrevalores la humanitat, Bern-
hardi. No tens idea de la mesquinesa de la gent. Naturalment,
no m’hauria costat la carrera, però, en tot cas, hauria signi-
ficat un ajornament. I a mi m’interessava avançar de pressa
per tal de guanyar l’espai necessari per al meu talent, que
tu tampoc no em negaràs. Per això, estimat Bernhardi, vaig
deixar morir l’empleat Engelbert Wagner, i penso que no me
n’he de penedir. Perquè no té gaire sentit, estimat Bernhar-
di, comportar-se correctament en qualsevol cas individual i
- 81 -
insignificant o, si tu vols, ser fidel a la pròpia convicció; es
tracta de servir amb fidelitat la idea immanent que guia la
nostra vida. Des de molts punts de vista, em sembla inte-
ressant que, en el curs de la nostra conversa d’avui, hagis
fet ressuscitar de la seva tomba el pobre Engelbert Wagner,
perquè això em fa reconèixer d’una manera ben diàfana la
profunda diferència interna que existeix entre tu i jo, i —pot-
ser això et sorprendrà, Bernhardi— la nostra capacitat per
complementar-nos. Tu potser més que jo, Bernhardi, ets allò
que se’n diu un home decent. En tot cas, ets un sentimental.
Però que estiguis en condicions d’actuar més que jo pel bé
d’una gran comunitat em sembla molt qüestionable. A tu
et falta, Bernhardi, la visió d’allò que és essencial, sense la
qual tota fidelitat a la pròpia convicció no passa de ser una
pedanteria. Perquè no es tracta de tenir la raó en un cas
individual, sinó d’actuar en un pla més ampli. I renunciar a
aquesta possibilitat d’actuació en nom d’una pobra cons-
ciència, haver fet allò que és just en qualsevol cas indiferent,
no solament em sembla curt de mires, sinó immoral en un
sentit més profund. Sí, estimat Bernhardi. Immoral.
BernHardi, reflexiu: Si interpreto bé el to de les teves paraules,
sembla que ara tens en perspectiva alguna cosa determinada.
flint: Això, per dir-ho així, s’ha infiltrat dins el meu camp de
visió mentre parlava.
BernHardi: I així, d’una manera no del tot imprevista, ens
hauríem acostat al veritable objectiu de la teva visita.
flint: No pas al veritable, però sí a un objectiu no del tot
accessori.
BernHardi: I per això t’esforces...
- 82 -
flint: També per això. Perquè l’assumpte en què pensem tots
dos en aquest moment ha d’afectar, com preveig amb una
certa seguretat, uns cercles molt amplis. Tu, evidentment,
no te n’has adonat. Tu, amb la teva condició amable però
sovint desafortunada, t’has oblidat de pensar en el futur, a
causa de l’excitació certament noble del moment. I per això,
en la teva escena davant el reverend, t’has oblidat d’un petit
detall: que vivim en un Estat cristià... No veig que n’hi hagi
per somriure.
BernHardi: Et tornarà a meravellar la meva bona memòria.
Recordo un article que volies escriure quan eres jove. Havia
de dur el títol següent: Cases de Déu... Cases de malalts.
flint: Hm!
BernHardi: Volies que en lloc de tantes esglésies es constru-
ïssin més hospitals.
flint: Ah, un dels molts articles que volia escriure i no vaig
escriure.
BernHardi: Ni escriuràs mai.
flint: Segur que no. Avui sé que poden coexistir perfecta-
ment les cases de Déu i els hospitals, i que a les cases de Déu
es curen alguns mals davant els quals nosaltres, als hospitals,
som encara impotents, estimat Bernhardi. Però no cal que
ens perdem en discussions polítiques, no és cert?
BernHardi: I menys encara pel fet que en aquest terreny seria
incapaç de seguir-te.
flint: Bé, sí, podria ser. Limitem-nos, doncs, al cas específic.
- 83 -
BernHardi: Sí, fem-ho. Tinc una gran curiositat per saber qui-
na mena de proposta m’ha de fer Sa Excel·lència el Ministre
de Cultura i Educació.
flint: Proposta? No en tinc cap de concreta. L’únic que puc
fer és no ocultar-te que l’estat d’ànim contra tu, per tot arreu
on es deixa sentir, fins i tot en cercles que tu ni sospitaries,
és altament desfavorable, i jo desitjo de tot cor, pel teu... i
pel vostre Institut, que tot aquest afer, sempre que encara
sigui possible, es pugui liquidar.
BernHardi: Jo també ho desitjo.
flint: Com?
BernHardi: La veritat és que haig de fer una pila de coses
molt més importants que ocupar-me durant més temps
d’aquest afer.
flint: Parles seriosament?
BernHardi: Com pots dubtar-ho. Et puc dir fins i tot que a
penes fa una hora he discutit amb Cyprian i Löwenstein
sobre una declaració amb la qual segurament es donarien
per satisfetes les parts suposadament ofeses.
flint: Això seria..., sí, seria magnífic. Però em temo que, en
les circumstàncies actuals, no ens en sortiríem del tot.
BernHardi: Ah no? Doncs què haig de fer?
flint: Si tu potser... al meu parer, sense cedir el més mínim, i
menys encara no havent-se presentat cap mena de denúncia
oficial, poguessis fer una visita personal al reverend...
BernHardi: Com?
- 84 -
flint: Faria la impressió més adequada. Ja que tu, diguem-ho
així, has comès la imprudència d’impedir al reverend amb
una certa violència...
BernHardi: Amb violència?
flint: Això és òbviament una paraula massa forta. Però, en
tot cas, davant la porta, almenys és el que es conta, tu l’has...
BernHardi: Què és el que es conta?
flint: ...que te l’has tret de sobre amb una certa duresa.
BernHardi: Això és mentida. M’has de creure...
flint: Així, no l’has fet fora amb una empenta?
BernHardi: Ni l’he tocat. Qui parli de l’ús de la violència és
un mentider conscient. Oh, ja sé qui són aquesta gent. Però
això no els ha... Ara seré jo mateix qui...
flint: Tranquil, Bernhardi. Oficialment no hi ha res contra
tu. Si ja estàs ben decidit a fer una declaració, el més senzill
seria aprofitar l’avinentesa per mencionar explícitament que
tots aquests rumors...
BernHardi: Perdona’m, estimat Flint, però estàs en un error. És
cert que tenia pensat fer una declaració que volia presentar
a la sessió de demà, però posteriorment s’han donat unes
circumstàncies que m’ho fan totalment impossible.
flint: Què ha passat de nou? Quines circumstàncies?
BernHardi: Forçoses, em pots creure.
flint: Hm. I no me’n pots revelar res de més concret? M’in-
teressaria enormement.
- 85 -
BernHardi, tornant a somriure: Digues, estimat Flint, realment
m’has vingut a veure només per ajudar-me a sortir d’una
situació conflictiva?
flint: Si em fossin indiferents les conseqüències d’aquest
assumpte per tu... i pel vostre Institut, no em caldria preocu-
par-me’n més, certament. Però tu, com a mínim, has actuat
d’una manera tan inconvenient, que no em preocuparia gens
deixar senzillament que tu sol paguessis els plats trencats, si
no patís per tu i pel vostre Institut.
BernHardi: Bé, per dir-ho en poques paraules, tu vols, en
interès meu, que jo t’estalviï... una interpel·lació al Parlament.
flint: En efecte. No hi ha gran cosa a guanyar amb aquesta
història. Tu, certament, no has actuat d’una manera abso-
lutament correcta amb aquest capellà. I com a home sincer,
caldria almenys admetre-ho, malgrat la puresa de les teves
intencions i la teva importància com a home de ciència...
BernHardi: Estimat Flint, potser no tens idea de com sobre-
valores el teu poder.
flint: Hm...
BernHardi: Pel que sembla, t’imagines que encara depèn
principalment de tu evitar aquesta interpel·lació.
flint: Depèn de tu. T’ho puc assegurar.
BernHardi: De mi, sí. No saps fins a quin punt tens raó. De
mi sol. Fa mitja hora, tenia la possibilitat d’allunyar el perill
d’aquesta interpel·lació tant de tu com de mi.
flint: Ho tenies...
- 86 -
BernHardi: Sí, de la manera més senzilla d’aquest món.
Com tu saps, hem de procedir a la substitució de Tugend-
vetter. Demà tenim sessió. Si m’hagués compromès, en cas
d’igualtat de vots, a no votar per Wenger sinó per Hell, tot
quedaria resolt.
flint: Compromès? Com? Davant de qui?
BernHardi: Ebenwald m’ha vingut a veure. M’ha transmès
aquesta proposta.
flint: Hm. Creus realment...?
BernHardi: En tot cas, he tingut la impressió que Ebenwald
posseeix un poder suficient per concloure aquest tracte, tot
i que ho ha negat. Potser simplement jo hi havia de caure,
i la interpel·lació s’hauria produït igual, encara que hagués
donat el meu vot a Hell.
flint, passejant d’una banda a l’altra: El nostre col·lega
Ebenwald és molt amic del seu cosí, el diputat Ebenwald,
que és un dels caps de fila dels clericals, i si ell no vol, és ben
segur que la interpel·lació no es produirà. Crec que, per dir-
ho així, el nostre col·lega Ebenwald ha actuat correctament
en aquest cas. I tu, com has reaccionat a la seva proposta?
BernHardi: Flint!
flint: Bé, sí, tu consideres que Wenger és millor dermatòleg.
BernHardi: I tu també. I saps tan bé com jo que Hell és una
nul·litat. I encara que tots dos fossin igualment competents,
Ebenwald, amb la seva pretensió, ha fet inevitable que jo
voti per Wenger.
- 87 -
flint: Sí, no podem pas dir que Ebenwald hagi estat gaire
astut.
BernHardi: Gaire astut…?! I això és tot el que hi has de dir?
Et trobo força indulgent, estimat Flint.
flint: El meu bon Bernhardi, la política...
BernHardi: Què m’importa a mi la política?
flint: Ens importa a tots.
BernHardi: I tu penses que pel fet que aquesta mena d’infà-
mies es produeixen cada dia en això que en dieu política, jo
haig d’acceptar somrient aquesta última infàmia i prendre
en consideració aquest tracte ignominiós?
flint: També podria ser que la qüestió no depengui direc-
tament de tu, que no hi hagi igualtat de vots i que Hell o
Wenger siguin elegits sense la teva intervenció.
BernHardi: Oh, estimat Flint, per a tu la cosa no serà pas
tan còmoda.
flint: Per a mi? Jo penso...
BernHardi, càlid: Flint, encara que avui siguis ministre, no
deixes de ser també un metge, un home de ciència, un
home de la veritat. Què has dit tu mateix fa un moment?
Es tracta de veure sempre allò que és essencial. Bé doncs,
què és essencial en aquest cas? No ho veus? Que ocupi el
nostre departament el més capacitat, a qui després es do-
narà la possibilitat de fer una tasca positiva per les persones
malaltes i per la ciència. D’això es tracta, no és cert? És això
l’essencial. No que a mi o a tu se’ns estalviï la incomoditat
- 88 -
d’una interpel·lació, a la qual, si fos necessari, es podria
trobar una resposta adequada.
flint: Hm. La veritat és que una resposta no m’inquietaria
gens.
BernHardi: Jo també ho penso.
flint: Digue’m, Bernhardi, estaries disposat a posar-ho per
escrit... vull dir si tu podries escriure una carta que exposés
d’una manera breu i convincent tot aquest afer, per tal que
jo, en cas de necessitat...
BernHardi: En cas de necessitat?
flint: En tot cas, voldria tenir a mà alguna cosa per escrit.
Potser no seria necessari llegir en veu alta aquesta carta.
D’entrada, es podria replicar amb una certa reserva, si hi ha
interpel·lació, penso. Però després, si no es calmen, es pot
recórrer a la teva carta. (Fa un gest com si es tragués una
carta de la butxaca.)
BernHardi: Suposo que la teva experiència parlamentària
t’indicarà el camí més correcte.
flint: Experiència? Jo diria més aviat intuïció. Però em sembla
que no caldria pas arribar a aquest extrem... A la lectura
pública de la teva carta, vull dir. Ja des de les meves primeres
paraules, pel to de la meva veu, s’adonaran que em guardo
un as a la màniga. Se n’adonaran tots. Perquè els tinc domi-
nats, Bernhardi, així que començo a parlar, els tinc dominats.
Exactament igual que he tingut els meus oients a la clínica,
així és com tinc els senyors del Parlament. No fa gaire hi va
haver un petit debat sobre la nova reforma de la llei escolar.
Jo hi vaig intervenir tan sols d’una manera incidental, però
- 89 -
no et pots arribar a imaginar el silenci total que es va fer a la
sala, Bernhardi. Et confesso amb tota sinceritat que no vaig
dir res d’especial. De sobte, vaig tenir totes les oïdes pen-
dents de mi. I d’això es tracta. M’escolten. I si a un realment
l’escolten, mai no se li pot dir que està del tot equivocat.
BernHardi: Segur.
flint: I deixant de banda el perill que consideris que això és
vanitat per part meva, Bernhardi, gairebé començo a desitjar
que aquests tipus presentin la interpel·lació.
BernHardi: Flint!
flint: Perquè es pot aprofitar l’ocasió per passar a un terreny
més general. Veig realment en aquest cas individual un sím-
bol de tota la nostra situació política.
BernHardi: I efectivament ho és.
flint: Amb mi, les coses sempre van així, ...també en casos
individuals aparentment sense importància. Tots es convertei-
xen per a mi més o menys en un símbol. I això és sens dubte
el que m’ha predestinat a fer una carrera política.
BernHardi: Sens dubte.
flint: I per això mateix penso que, en aquesta ocasió, es
podria passar del terreny particular al general.
BernHardi: Ahà, Cases de Déu... Cases de malalts.
flint: Tu somrius, però, per desgràcia, jo no em puc prendre
aquestes coses a la lleugera.
- 90 -
BernHardi: Sí, estimat Flint, segons tot això que acabes de
dir, gairebé tinc la impressió que estaries disposat a fer-me
costat en aquest afer.
flint: Per a això no cal gaire perspicàcia. T’ho confesso. Al
començament no estava gaire... perquè la teva conducta
amb el capellà, ara com abans, continuo trobant-la no
especialment correcta. Però aquest tracte d’Ebenwald ho
posa tot sota una nova llum, ben diferent. Naturalment, el
més important és que, de moment, tot quedi com un secret
entre nosaltres dos. Vull dir que ni als teus amics has de dir
una sola paraula d’aquesta història d’Ebenwald. Perquè si la
gent s’ensuma el que em proposo, podrien acabar per pen
-
sar-s’ho i renunciar a la interpel·lació. Òbviament, t’has de
guardar una còpia de la carta, però el contingut continuarà
secret fins al moment en què jo el posi damunt la taula del
Parlament.(Fa un gest sense exageració.)
BernHardi: Estic més que content del fet que tu... però...
vull fer-te reflexionar encara sobre una cosa. El partit contra
el qual t’hauries d‘enfrontar és molt fort i sense escrúpols,
...i hi ha la qüestió de si tu estàs en condicions de governar
sense ell.
flint: Caldrà provar-ho.
BernHardi: De tota manera, si donessis preferència al teu
càrrec...
flint: Més que a tu...
BernHardi: Més que a la veritat..., només de la veritat es
tracta, llavors més val que no toquis aquest assumpte ni
prenguis partit per mi.
- 91 -
flint: Per tu? No ho faré pas. Per la veritat, per la causa justa.
BernHardi: I tu, Flint, estàs plenament convençut que aquest
afer insignificant mereix la teva intervenció?
flint: Aquest afer insignificant? Bernhardi...! No t’adones
que hi ha en joc uns valors molt més profunds del que sem-
bla a primera vista? Que es tracta, en cert sentit, de l’eterna
lluita entre la llum i les tenebres... Això sona a frase feta.
BernHardi: En tot cas és una lluita, estimat Flint, el desenllaç
de la qual, en les actuals condicions, és bastant insegur i en
la qual tota la teva excel·lència de ministre...
flint: Deixa que me’n preocupi jo. Vagi com vagi, no em puc
imaginar una mort millor que fer-ho per una causa justa i...
en favor d’algú que —confessa-ho— només fa una hora
era el meu enemic.
BernHardi: Jo no he estat el teu enemic. I en qualsevol cas,
estaré ben disposat a donar-te les meves excuses si t’he ofès
d’alguna manera. Però una cosa t’haig de dir d’entrada, Flint:
fins i tot en el cas que aquesta història no tingués per a tu
un bon final, jo no tindré cap remordiment. Perquè tu saps
on és la raó en aquest cas, i jo rebutjo d’admirar-te a priori
només pel fet que compliràs el teu deure en un cas seriós.
flint: Ni et cal fer-ho, Bernhardi. (Allargant-li la mà.) Adéu.
(Amb la màxima desimboltura possible.) He buscat un home
i l’he trobat. A reveure!
BernHardi: A reveure, Flint! (Vacil·lant.) Et dono les gràcies.
flint: Oh! Això tampoc no ho has de fer mai. La nostra sim-
patia s’ha de basar en uns fonaments més sòlids. (Se’n va.)
- 92 -
BernHardi, resta un moment dret, reflexionant: Bé, ja ho
veurem.
Teló.
- 93 -
ACTE TERCER
Sala de reunions de l’Elisabethinum, decorada de la ma-
nera habitual. Una llarga taula verda al centre, armaris,
dues finestres al fons, en posició central. Fotografies de
metges famosos, un retrat de l’emperadriu Elisabeth so-
bre la porta d’accés de l’esquerra. És de nit, il·luminació
artificial. Canelobre amb una gran pantalla verda. A
l’inici, no totes les flames són enceses. Al costat dret,
tocant a la paret, una taula petita.
HocHroItzpoIntner, assegut davant un gran llibre d’actes,
està transcrivint el text d’un altre full. Entra el profes-
sor associat doctor scHreImann. És alt, calb. Bigoti negre,
marcial. Una cicatriu al front. Ulleres. Parla clarament,
en veu greu, un alemany com de cerveseria. Dialecte
marcadament austríac, amb esporàdics i marcats ac-
cents jueus.
HocHroitzpointner, alçant-se d’un salt: Els meus respectes,
senyor coron..., doctor.
scHreimann: Bon dia. Què, ha dormit prou bé després del
ball, Hochroitzpointner?
- 94 -
HocHroitzpointner: Ni m’he ficat al llit, doctor. Ja no valia la
pena.
scHreimann, en veure que HocHroItzpoIntner continua en po-
sició rígida: Descansi, home, descansi.
HocHroitzpointner, adoptant una posició més relaxada: He
ballat fins a les set, a les vuit ja era a la secció de medicina
interna, a les deu a la de cirurgia, a les dotze...
scHreimann, interrompent-lo, s’asseu vora la taula: Pari,
home, pari, ja sé que vostè és a tot arreu. I ara estava trans-
crivint l’acta de l’última reunió?
HocHroitzpointner: Per desgràcia no he tingut temps de fer-
ho abans, doctor.
scHreimann: Però... però si això no és pas el seu deure. En
qualitat de secretari de la sessió, li expresso el meu agraïment.
Ho ha pogut llegir tot bé? (Acostant-se-li per llegir l’acta i
murmurant.) Votació... Quatre vots per al professor Hell,
extranumerari de la universitat de Graz, i quatre per al doc-
tor S. Wenger. (Girant-se cap a HocHroItzpoIntner.) Samuel...
HocHroitzpointner: Però no cal pas escriure-ho amb totes
les lletres.
scHreimann: M’agradaria saber per què. El meu avi, per
exemple, es deia Samuel i així ho va escriure sempre, i jo em
dic Siegfried i també escric el meu nom amb totes les lletres.
HocHroitzpointner, en to estult: Sí, senyor coronel metge.
scHreimann: Però si jo no sóc pas el seu coronel metge.
(Continua llegint.) El director va fer ús del seu dret estatutari
en cas d’igualtat de vots i es va decidir pel doctor associat
- 95 -
Wenger. Aquest, doncs, resulta elegit com a cap de la secció
de dermatologia i sífilis. (Pausa breu.) Bé doncs, està content
del seu nou cap?
HocHroitzpointner, quadrant-se i fent sonar els talons d’una
manera involuntària: Sens dubte.
scHreimann, rient i posant-li la mà a l’espatlla: Però què fa,
Hochroitzpointner? Vostè ja no és pas alumne meu a l’escola
militar.
HocHroitzpointner: Per desgràcia, doctor. Eren bons temps.
scHreimann: Sí, érem tots més joves. Però digui’m, Hoch-
roitzpointner, ja que hi som, quan té pensat de fer el seu
últim examen de doctorat?
Entra EbenwaLd. scHreImann, HocHroItzpoIntner.
eBenwald: Sí, jo també l’hi pregunto sempre.
HocHroitzpointner: Els meus respectes, professor.
eBenwald: Salut, Schreimann.
scHreimann: Salut.
eBenwald: Sap què li dic, Hochroitzpointner? Que per un
quant temps, hauria d’agafar un permís de les diverses
seccions i empollar, m’entén? Empollar per poder acabar
d’una vegada. D’altra banda, què hi fa a la sala de reunions?
scHreimann: Ha tingut l’amabilitat de transcriure la meva acta.
eBenwald: Ah, això també. No sé pas com se les arreglaria
l’Elisabethinum sense Hochroitzpointner! I ahir va obrir el
ball, no?
- 96 -
HocHroitzpointner, en to ingenu: Obrir i tancar, professor.
scHreimann: I ni tan sols s’ha ficat al llit.
eBenwald: Ah, la gent jove! I què? Va estar bé, el ball?
HocHroitzpointner: Ple a rebentar. Molt animat.
eBenwald, a HocHroItzpoIntner: Vostè sap on ha ballat aquesta
nit Hochroitzpointner? Damunt un volcà.
HocHroitzpointner: Hi feia molta calor, professor.
eBenwald, rient: Ha! Així doncs, agafi el permís, passi els
exàmens i no balli més damunt els volcans, ni que estiguin
apagats. A reveure! (Li allarga la mà per acomiadar-lo.)
scHreimann fa el mateix.
HocHroitzpointner torna a quadrar-se i a fer sonar els talons.
eBenwald: Com un sergent!
scHreimann: És el que jo li he dit.
scHreImann se’n va.
scHreImann, ebenwaLd.
eBenwald: Així que Sa Excel·lència el Ministre d’Educació
també hi era?
scHreimann: Sí, i fins i tot ha estat conversant amb Bernhardi
almenys durant mitja hora.
eBenwald: És ben estrany.
scHreimann: Home, en un ball...
eBenwald: Però bé deu saber que el consell ha dimitit.
- 97 -
scHreimann: Això sembla, ja que fins i tot un membre del
consell era al ball.
eBenwald: Qui?
scHreimann: El conseller àulic Winkler.
eBenwald: Aquest ha estat sempre un intrigant.
scHreimann: D’altra banda, la cosa encara no és oficial.
eBenwald: Com si ho fos. En tot cas, la sessió d’avui ha estat
convocada a causa de la dimissió. Bé... (Vacil·lant.) Em puc
fiar de tu, Schreimann?
scHreimann, amb lleugeresa: Em permeto trobar aquesta
pregunta una mica estranya.
eBenwald: Bah, no ho diguis, ja no som estudiants.
scHreimann: Tu sempre et pots refiar de mi, si sóc de la teva
opinió. I com que, per sort, aquest és el cas la majoria de
vegades...
eBenwald: Però potser hi podria haver qüestions en les quals
una coincidència amb mi pogués causar certs dubtes.
scHreimann: Ja t’he dit, estimat Ebenwald, que, en la meva
opinió, no hem de considerar tot aquest assumpte bàsica-
ment des de qualsevol punt de vista religiós o confessional,
sinó més aviat com una falta de tacte. Vull dir que, encara
que jo fos un jueu nacionalista, en aquest cas prendria posició
contra Bernhardi. Però al marge d’això, em permeto fer-te
remarcar una vegada més que sóc alemany, exactament igual
que tu. I t’asseguro que si algú del meu origen es reconeix
avui com a alemany i cristià, ha de tenir un coratge més gran
- 98 -
que si es manté tal com ha vingut al món. Jo, com a sionista,
hauria tingut les coses més fàcils.
eBenwald: És possible. Una càtedra a Jerusalem l’hauries
tingut segura.
scHreimann: Un trist consol.
eBenwald: Escolta, Schreimann. Saps que estic al teu costat,
però, d’altra banda, has de comprendre que vivim en una
època confusa... i en un país igualment confús...
scHreimann: No em surtis ara un cop més amb la història de
les cartes anònimes.
eBenwald: Ah, encara hi penses? De fet, no ho eren, d’anò-
nimes. Anaven signades amb noms i cognoms de vells i bons
amics de la universitat. Naturalment, els va estranyar que jo
m’hagués compromès tant amb tu. No has d’oblidar, estimat
Schreimann, que tant a la universitat com després, ja gran,
vaig ser un cap dels nacionalistes alemanys d’estricta obser-
vança. I tu saps el que això significa: la Guàrdia del Rhin... el
roure de Bismarck... la resolució de Weidhofner... No donar
cap satisfacció als jueus, ni als que són només mig jueus.
scHreimann: Però de vegades, les coses no les pots fer de cap
altra manera. Jo encara era jueu quan em van fer la cicatriu.
eBenwald: Escolta, no és cert que vivim en un país ple de
confusió? Avui encara estàs més orgullós de la teva cicatriu
jueva que de tot el teu germanisme.
Entra el professor pfLugfeLder. scHreImann, ebenwaLd.
- 99 -
pflugfelder, seixanta cinc anys, aspecte d’home de ciència,
ulleres: Bona tarda, senyors. Ja ho saben? El consell ha
dimitit.
eBenwald: Per això som aquí, il·lustríssim professor.
pflugfelder: I vostès què hi diuen?
eBenwald: Sembla que l’ha sorprès. Però és una cosa que
tothom s’esperava.
pflugfelder: Sorprès? En absolut. Oh, ja fa temps que estic
acostumat a no sorprendre’m de res, saben? Però no del
fàstic que sento. No, això em supera.
scHreimann: Fàstic?
pflugfelder: Vostès han d’admetre, senyors, que la cacera
que s’ha emprès contra Bernhardi no té cap justificació.
eBenwald: No sé res de cap cacera.
pflugfelder: Ah...! No en sap res? Vaja, vaja... I del fet que el
seu cosí, Ottokar Ebenwald, en sigui el principal instigador
tampoc no en sap res?
eBenwald: Li haig de demanar que...
pflugfelder: No és que jo, evidentment, el vulgui identificar
amb el seu senyor cosí. Vostè em rebutjarà amb raó qualsevol
connivència amb ell. Perquè ara resulta ben manifest, que jus-
tament en aquesta ocasió, el seu cosí, que tan brillantment es
va iniciar com a nacionalista alemany, ara s’avé senzillament
a ocupar-se dels assumptes dels clericals. I vostè de clerical
no en té res, Ebenwald. Vostè és alemany, un vell estudiant
alemany. I quines són les virtuts alemanyes, Ebenwald?
- 100 -
Coratge, fidelitat, conviccions sòlides. N’he oblidat alguna?
No hi fa res. Amb aquestes, de moment, en tenim prou. I per
això espero que comparteixi la meva opinió: avui oferirem al
nostre Bernhardi una solemne reparació.
eBenwald: Reparació? Per què? Què li ha passat? Fins ara res
més que la dimissió del consell. I ja podem tancar la botiga,
perquè no sabem d’on traurem els diners, si justament aquest
és el moment adequat per dedicar una ovació al senyor
director, que amb la seva conducta no gaire discreta ens ha
portat a aquesta situació...
pflugfelder: Ah bé... en fi. Vostè és com és, Ebenwald. Per
a una operació, sí que em fiaria només de vostè. Perquè
sap de què va. Però vostè, Schreimann? Calla? També està
contra Bernhardi? Indignat pel fet que hagi demanat al
senyor rector que deixés morir en pau un pobra malalta...?
Ho entenc, ho entenc. S’ha de tenir una cura especial d’uns
sentiments religiosos tan frescos com els seus.
eBenwald, amb calma: No et deixis provocar, Schreimann.
scHreimann, amb molta calma: Justament, professor, li he
dit fa un moment al col·lega Ebenwald que no m’he sentit
ferit en els meus sentiments religiosos sinó en el meu bon
gust. Però de fet, trobo que la cambra d’un malalt no és el
lloc adequat per fer política.
pflugfelder: Política! Bernhardi ha fet política! No em con-
vencerà pas que és això el que pensa. Però això és...
Entra FILItz. scHreImann, ebenwaLd, PfLugfeLder. Salutacions.
- 101 -
filitz: Bona tarda, senyors. Els diré tot seguit el que penso fer.
En poden opinar el que vulguin. Jo, per part meva, segueixo
el bon exemple del consell i dimiteixo.
eBenwald: Com?
pflugfelder: Eh?
filitz: No sabia quina altra cosa fer que sigui més correcta,
a menys que un tingui directament l’opinió de declarar-se
solidari del comportament del nostre director, que no cal pas
qualificar més detalladament, i...
eBenwald: Em perdonarà, professor, però no estic en absolut
d’acord amb la seva opinió. Segurament hi ha una altra ma-
nera de demostrar que no tenim cap intenció de declarar-nos
solidaris amb el director. Ara no podem deixar l’Institut a
l’estacada, ara justament no ho podem fer. Més aviat hem
de buscar la manera d’induir el consell a retirar la dimissió.
filitz: Això no passarà mai, mentre Bernhardi n’estigui al
capdavant.
scHreimann: Molt ben dit, ...mentre n’estigui al capdavant.
filitz: Mentre ell...
pflugfelder: Ah, ja han arribat a aquest punt, senyors! Això
supera realment...
Entra AdLer. pfLugfeLder, ebenwaLd, scHreImann, FILItz.
adler: Bona tarda, senyors, ja ho han llegit?
eBenwald: Què?
adler: La interpel·lació.
- 102 -
scHreimann: Sobre el cas Bernhardi?
filitz: Ja s’ha presentat?
adler: La publica l’Abendblatt.
eBenwald, fent sonar una campaneta: No hem llegit res. (A
fILItz.) Em pensava que no seria fins demà.
scHreimann: Nosaltres, els metges, no tenim temps d’anar a
seure al cafè a la tarda.
Entra el crIat.
eBenwald: Tingui l’amabilitat d’anar a l’estanc d’aquí al da-
vant i comprar un exemplar de l’Abendblatt.
filitz: Porti’n tres.
scHreimann: Sis!
eBenwald, al criat: Porti’n una dotzena, però ràpid!
El crIat se’n va.
scHreimann, a adLer: És molt dura, la interpel·lació?
pflugfelder: No hi ha ningú de nosaltres que ja en conegui
el contingut?
Entra el Doctor Wenger. pfLugfeLder, fILItz, adLer, scHreI-
mann, EbenwaLd.
wenger, baix, deprimit, insegur, de vegades alça massa la
veu, amb ulleres: Bona tarda, senyors.
- 103 -
scHreimann: Doni’m això, doctor Wenger. (Li treu un exem-
plar de l’Abendblatt de la butxaca de l’americana.) Aquí
n’hi ha un.
wenger: Però, doctor!
eBenwald: Ens sembla molt bé que l’hagi portat.
wenger: Què és el que he portat? Ah, ja! És costum que
l’últim d’arribar sempre porti l’Abendblatt a les reunions.
eBenwald, amb el diari: Aquí ho tenim!
Els altres, llevat d’AdLer i wenger, intenten mirar el diari
amb ebenwaLd.
adler, a wenger: Tu què hi dius?
wenger: Què hi haig de dir? Jo no entenc res, de política. I
a més, jo no hi era.
scHreimann, a ebenwaLd: Així no veiem res. Llegeix tu.
eBenwald: Bé doncs, senyors, la interpel·lació diu el següent:
«Els sotasignats consideren el seu deure...»
pflugfelder: S’està quedant sense veu! Que llegeixi el pro-
fessor Filitz! Té una veu d’orador i el to solemne de qui està
convençut.
eBenwald: Jo també ho podria fer, però segur que el professor
Filitz llegirà millor. Endavant, doncs.
filitz, llegint: «Els sotasignats consideren el seu deure posar
en coneixement del govern l’incident que el dia 4 de febrer,
a l’Elisabethinum»... etcètera, etcètera... «El reverend Franz
Reder, rector de l’església de Sant Florian, va ser cridat per la
- 104 -
infermera Ludmilla al llit de mort de Philomena Beier, soltera,
afectada d’una malaltia greu, per tal de subministrar-li el
sant sagrament de l’extremunció. Al vestíbul de la sala dels
malalts, el reverend va trobar reunits uns quants metges,
entre ells el professor Bernhardi, cap del departament en
qüestió i director de l’Institut, el qual va exigir amb duresa al
reverend que renunciés al seu propòsit, amb el pretext que
la moribunda, a causa de l’excitació, podia patir un greu
empitjorament del seu estat de salut».
pflugfelder: No, no!
els altres: Silenci!
filitz, continua llegint: «El professor Bernhardi, com a fidel de
la confessió judaica, va ser informat pel reverend dient-li que
ell compareixia per complir un deure sagrat, un deure que
en aquest cas era encara més urgent pel fet que la malalta
sucumbia per les conseqüències d’una intervenció criminal
de la qual ella mateixa era culpable. El professor Bernhardi
li va replicar d’una manera despectiva tot subratllant els
seus drets com a responsable d’aquells locals construïts i
mantinguts amb els diners d’uns nobles donants. Quan el
reverend, rebutjant altres discussions, volia entrar a la cambra
dels malalts, el professor Bernhardi li va barrar el pas cap a la
porta, i en el moment en què el reverend agafava el pom per
penetrar dins la cambra per tal d’exercir el seu deure sagrat,
el professor Bernhardi li va donar un cop...»
adler: Absolutament fals!
pflugfelder: Infame!
scHreimann: Vostè hi era?
- 105 -
filitz: Com si el cop fos el més important!
eBenwald: Hi ha testimonis.
pflugfelder: Els conec, els seus testimonis.
adler: Jo també hi era.
pflugfelder: Però a vostè no l’han interrogat.
wenger: Interrogat?
pflugfelder: Per la comissió. Vostè tampoc no en sap res
d’aquesta comissió, professor Ebenwald?
scHreimann: Continuï llegint!
filitz, llegint: «Durant aquesta escena del vestíbul, la malalta
va morir sense els consols de la religió que, segons el testi-
moni de la infermera Ludmilla, havia reclamat amb urgència
que li fossin subministrats. En posar en coneixement del
govern aquest fet, ens adrecem al govern, i especialment a
Sa Excel·lència el senyor Ministre de Cultura i Educació, per
preguntar-li què es proposa d’emprendre per tal de donar
satisfacció als sentiments religiosos de la població cristiana
de Viena, greument ofesos, i a més, quines mesures pensa
adoptar Sa Excel·lència per impedir la repetició d’aquests
incidents revoltants, i finalment, si en el futur, Sa Excel·lència
no creu oportú, tenint en compte aquest incident, evitar
d’una vegada per totes nomenar per a càrrecs públics unes
personalitats que pel seu origen, educació i aspectes del seu
caràcter, no estan en situació d’oferir la comprensió neces-
sària per a la població cristiana nativa». Signat... (Agitació.)
eBenwald: Bé, ja som on nosaltres havíem d’acabar.
- 106 -
wenger: Per què nosaltres? Contra l’Institut no es diu ni
una paraula.
scHreimann: Exacte!
eBenwald: Bravo, Wenger!
wenger, encoratjat: L’Institut n’ha sortit net i sense màcula.
pflugfelder: I el director?
wenger: Naturalment també, si aconsegueix, cosa que no
dubto ni un moment, desmuntar les imputacions que conté
la interpel·lació.
pflugfelder: Imputacions...? D’això en diu imputacions...?
però, estimat col·lega, aquesta interpel·lació... em cal dir-li
que, de fet, aquesta interpel·lació no significa altra cosa que
una maniobra política dels partits clericals i antisemites units.
filitz: Absurd!
eBenwald: Ja surt el vell de quaranta anys!
wenger: Perdó, però per mi no existeixen diferències reli-
gioses i nacionals. Jo sóc un home de ciència. Em fa horror...
scHreimann: A tots ens fa horror!
Entren BernHardI i CyprIan. adLer, scHreImann, ebenwaLd, fI-
LItz, pfLugfeLder, Wenger.
BernHardi, molt animat, la seva manera de parlar és encara
més irònica i humorística que de costum, però no del tot
despreocupada. Pren de la mà del crIat, que li obre la porta,
els exemplars de l’Abendblatt: Bona tarda, senyors. Aquí
tenen els exemplars, poden servir-se’n. Els demano excuses
- 107 -
pel meu petit retard, espero que mentrestant els senyors
hagin pogut conversar tranquil·lament.
Salutacions generals. bernHardI va immediatament a seu-
re a un cap de taula. Els altres van ocupant progressiva-
ment els seus llocs, alguns fumen.
BernHardi: Declaro oberta la sessió. Abans de passar a l’ordre
del dia, em permeto saludar de la manera més cordial, en
nom de l’Elisabethinum, el nostre nou membre que avui, per
primera vegada i d’una manera extraordinària, participa en
una reunió del nostre col·legi. Deixin-me que expressi alhora
l’esperança que el doctor associat Wenger es trobarà bé entre
nosaltres i que, en el seva nova responsabilitat, podrà trobar
ocasió de demostrar en endavant la seva ja provada fidelitat
als deures, desenvolupar el seu talent i convertir-se en allò
que som cadascú de nosaltres: una joia per al nostre Institut.
(La broma implícita en la paraula «joia» no obté resposta.)
Doctor Wenger, torno a donar-li la més cordial benvinguda
en nom de tots nosaltres.
wenger: Honorable senyor director, honorables senyors col-
legues! Seria immodest per part meva abusar del seu temps
preciós amb un discurs més llarg...
eBenwald i scHreimann: Molt ben dit!
wenger: Per això em limitaré a expressar el meu sincer agra-
ïment per l’alt honor... (Confusió.)
scHreimann, aixecant-se: Tenint en compte l’hora avançada,
sol·licito que el nostre honorable col·lega doctor Wenger
vulgui posposar el seu discurs d’agraïment, sens dubte ple
- 108 -
d’interès, a la sessió següent per poder passar tot seguit a
l’ordre del dia.
els altres: D’acord! Molt bé!
scHreimann estreny la mà de wenger, alguns segueixen el
seu exemple.
BernHardi: Senyors, m’he permès convocar-los a una reunió
extraordinària. Abans de res, els demano disculpes per ha-
ver-ho fet a una hora tan tardana i per això els vull expressar
la meva satisfacció pel fet de constatar la presència de tots.
adler: Falta Löwenstein.
BernHardi: Espero que encara vindrà... Hi veig una nova
prova del gran interès, jo diria que patriòtic, manifestat per
tots vostès cap al nostre Institut, una prova de la cohesió col-
legial de tots nosaltres, que subsisteix al marge de diferències
ocasionals en qüestions de detall, d’altra banda inevitables
en grans organismes com el nostre, i encara més si tenim
en compte les eminents personalitats de què es compon
aquesta corporació. (Agitació.) El fet que estem d’acord
en totes les qüestions essencials s’ha demostrat més d’una
vegada i espero que es continuarà demostrant en el futur
per a la satisfacció dels nostres veritables benefactors i per
al despit dels nostres enemics! Perquè d’enemics també en
tenim. No crec haver de témer el retret d’haver mantingut
en suspens la seva curiositat. Perquè tots vostès saben per
què m’he permès convocar-los. En tot cas el meu deure és
procedir a la lectura de la carta que aquest matí m’ha estat
tramesa amb petició de resposta.
filitz: Escolteu!
- 109 -
BernHardi, llegint: «Benvolgut senyor»... etcètera, etcè-
tera... «Tinc l’honor de comunicar-li que els membres del
consell»... etcètera, etcètera... «han pres per unanimitat la
decisió de renunciar als seus càrrecs honoraris. En posar-li
en coneixement aquesta decisió, distingit senyor director,
li faig arribar la petició perquè la posi en coneixement dels
honorables membres de la comissió rectora i del cos docent.
Vulgui accedir»... etcètera, etcètera... «Conseller Winkler,
secretari del consell».
eBenwald s’inclina damunt la carta.
BernHardi: Sisplau. (La carta circula, bernHardI somriu.) Se-
nyors, espero que es convenceran que no els he amagat ni
una síl·laba d’aquest interessant escrit. El consell ha dimitit, i
l’ordre del dia de la nostra sessió d’avui ha de ser lògicament:
presa de possessió de la direcció i del ple sobre aquest fet.
El professor Ebenwald demana la paraula.
eBenwald: Voldria preguntar al senyor director si coneix la
causa que ha induït el consell a dimitir, una pregunta encara
més justificada pel fet que el consell s’ho calla tan escrupo-
losament en el seu escrit.
pflugfelder, amb repugnància: Eh!
BernHardi: Li podria respondre preguntant-li si aquesta causa
no és coneguda del professor Ebenwald i de qualsevol dels
altres senyors. Però com que tots plegats tenim prou coses
a fer fora d’aquesta sala...
cyprian: Molt ben dit!
BernHardi: ...i com que la discussió no l’hem d’allargar inútil-
ment, responc a la pregunta del senyor subdirector professor
- 110 -
Ebenwald amb la brevetat requerida: sí, la causa m’és ben
coneguda. La causa la tenen en aquest mateix incident
del qual acaben de llegir la descripció, amb més o menys
complaença, a l’Abendblatt, en forma d’una anomenada
interpel·lació.
scHreimann: Aquest no és el lloc per parlar de la interpel·lació.
BernHardi: Exacte. A parer meu, ni el Parlament és el lloc
per parlar-ne.
pflugfelder: Molt bé.
BernHardi: Com que un incident del qual alguns de vostès
han estat testimonis i del qual em faig plenament responsa-
ble, ha estat deformat d’una manera facciosa amb aquesta
interpel·lació per als objectius de cert partit...
filitz: Quin partit?
pflugfelder: El partit clerical-antisemita.
filitz: Absurd!
BernHardi: D’un cert partit sobre la naturalesa del qual no
tenim dubtes cap dels que som aquí, siguin quins siguin els
sentiments amb què ens hi enfrontem...
pflugfelder: Molt bé!
BernHardi: ...tot deformat d’una manera facciosa. D’altra
banda, no sóc aquí per justificar-me davant qui sigui, sinó que
em trobo davant de vostès com a director d’aquesta institució
per preguntar-los com ens hem de comportar davant el fet
de la dimissió del consell. El professor Cyprian té la paraula.
- 111 -
cyprian, començant a parlar en un to monòton: Fa uns quants
anys, em trobava justament en un viatge de plaer per Ho-
landa, i en una pinacoteca... (Agitació.) Què hi ha, senyors?
scHreimann: Tenint en compte l’hora avançada, demanaria
insistentment al professor Cyprian que avui no ens contés
anècdotes, sinó que anés al gra sense perdre temps.
cyprian: No es tractava pas d’una anècdota, hauria arribat al
fons de l’assumpte... Però com vostès vulguin, senyors. Bé
doncs, el consell ha dimitit. El motiu, o més aviat el pretext,
el coneixem tots. Perquè tots sabem que Bernhardi, quan
va impedir al capellà l’accés a la sala dels malalts, va actuar
exclusivament en l’exercici del seu deure com a metge. Tots
nosaltres hauríem obrat exactament com ell en el mateix cas.
filitz: Oho!
eBenwald: Però vostè no ho ha fet mai.
scHreimann: També, pel que sabem, era la primera vegada
per al senyor director Bernhardi.
filitz: Ben cert.
cyprian: Si nosaltres encara no ho hem fet mai, senyors, és
senzillament perquè la situació en què recentment s’ha trobat
el professor Bernhardi poques vegades es dóna amb tanta
urgència. A ningú se li acut posar en dubte que innombrables
ànimes creients, enfrontades amb la mort, han trobat en el
sagrament de l’extremunció... i que fins i tot els que dubten
han trobat repòs i fortalesa en les paraules de consol d’un
bon capellà; i en tots els casos en què per part del moribund
o dels seus parents es desitja la presència d’un capellà, mai
un metge li ha negat l’accés.
- 112 -
filitz: No caldria si no!
cyprian: Però la compareixença d’un capellà al llit d’un malalt
contra la voluntat del moribund o contra les reserves ben
fonamentades de qui n’és responsable fins als darrers mo-
ments, cal considerar-la, com a mínim, una intrusió inadmis-
sible de l’Església, que en determinats casos no solament ha
d’estar permesa sinó que és un deure refusar. I ara, senyors,
ens enfrontem a un cas semblant. I per això repeteixo amb
plena convicció: tots hauríem actuat com Bernhardi..., també
vostè, professor Ebenwald... i també vostè, professor Filitz...
filitz: No!
cyprian: O per dir-ho més exactament: tots hauríem hagut
d’actuar així, si haguéssim cedit als nostres sentiments més
profunds. Només la preocupació per les possibles i even-tuals
conseqüències ens hauria obligat a permetre l’entrada del
capellà. L’error de Bernhardi, si volem qualificar-lo com a tal,
va consistir únicament en el fet de no haver pres en conside-
ració les conseqüències derivades de la seva intuïció com a
home i com a metge, una intuïció que tots nosaltres, com
a homes i com a metges, hem d’aprovar. Així doncs, hi ha
una única resposta que em sembla adequada davant la carta
del consell: expressar la nostra plena confiança en el nostre
director, el professor Bernhardi.
pflugfelder: Bravo!
adler assenteix, però una mica indecís.
wenger mira a adLer i després a tots els altres.
BernHardi: Té la paraula el senyor director adjunt Ebenwald.
- 113 -
eBenwald: Senyors, no ens enganyem, la dimissió del consell,
en les actuals circumstàncies, és sens dubte el pitjor que li
podia passar al nostre Institut. No em puc estar de definir-la
com una catàstrofe. Sí, senyors, com una catàstrofe. Si en
un sentit ètic, el consell tenia dret a dimitir, no voldria pas
investigar-ho. No som aquí per tractar qüestions religioses,
com el professor Cyprian ha trobat necessari, ni per criticar
el príncep Konstantin o el reverend o el banquer Veith, ens
trobem simplement davant el fet que els protectors del nostre
Institut, que tant han fet per nosaltres i del suport material
i ideal del qual no podem prescindir (Objeccions.) ...dic que
aquests protectors se’ns han girat d’esquena; ...i ens trobem
davant el fet innegable que el nostre admirat director, el
professor Bernhardi, n’és l’únic responsable.
BernHardi: Ho assumeixo.
eBenwald: I trobo que no solament seria actuar amb una
inadmissible ingratitud davant el consell, sinó també un acte
de menyspreu pel nostre Institut, si ens declaréssim solidaris
amb el comportament del nostre director just en el moment
en què ell, indubtablement sense mala intenció però d’una
manera altament irreflexiva, ha portat l’Elisabethinum a la
vora de l’abisme. (Agitació.) Ho repeteixo, a la vora de l’abis
-
me. Per això, discrepant del professor Cyprian, no solament
estic en contra del vot de confiança en el professor Bernhardi,
sinó que més aviat demano d’expressar adequadament que
deplorem aquest incident, així com de remarcar que desa-
provem de manera taxativa la conducta del senyor director
davant el reverend. (Imposant-se a l’agitació creixent.) Pro
-
poso a més que aquesta resolució sigui comunicada d’una
- 114 -
manera apropiada al consell, tot adjuntant la demanda que
es retiri la dimissió. (Gran aldarull.)
BernHardi: Senyors! (Agitació. Reprèn la paraula.) Senyors!
Per sortir al pas de qualsevol malentès, vull fer notar que les
manifestacions de desconfiança m’afecten menys pel fet
d’haver estat fàcilment previsibles, però també em trobo en
l’agradable situació de renunciar a les manifestacions públi-
ques de confiança. En tot cas, per preservar-los de donar uns
passos que després podrien lamentar, els voldria informar que
probablement en un temps previsible ja no tindrem necessitat
d’un consell. En un futur pròxim tenim gairebé assegurada
una subvenció estatal d’un import considerable i, cosa que
sens dubte té encara més importància, l’estatalització del
nostre Institut vindrà avaluada per persones competents
amb la més seriosa atenció, com ahir mateix va insinuar-me
Sa Excel·lència.
eBenwald: Converses de ball.
cyprian, aixecant-se: Haig de fer observar que també a mi,
fa uns quants dies, Sa Excel·lència m’ha dit...
filitz: Tot això no té res a veure amb el que estem parlant.
scHreimann: Utopies.
eBenwald: Una subvenció ara, després d’aquesta història!
filitz: I després d’aquesta interpel·lació! (Gran agitació.)
BernHardi, amb energia: Vostès obliden, senyors, que aquesta
interpel·lació també rebrà la seva resposta. I el contingut
d’aquesta resposta no admet cap dubte, a menys que
- 115 -
vulguem dubtar del Ministre d’Educació, el qual ha d’estar
informat dels successos que han precedit la interpel·lació.
filitz: Esperem que no ho hagi estat únicament per una de
les parts.
scHreimann: La interpel·lació no és a l’ordre del dia.
filitz: Exacte. S’ha presentat una proposta.
scHreimann: Que se sotmeti a votació.
cyprian, a bernHardI, en veu baixa: Sí, deixa que es faci la
votació.
BernHardi: Senyors, tenim dues propostes. Una del professor
Ebenwald, que pretén...
Entra LöwnsteIn. eLs aLtres.
löwenstein: Senyors, vinc del Parlament. (Agitació.) La
interpel·lació ja ha estat contestada.
eBenwald: Demano que votem, senyor director.
cyprian: Senyors, és cert que ens hem conjurat contra els
jocs del parlamentarisme. Però tots volem saber...
scHreimann, que s’ha adonat de l’expressió torbada de
LöwensteIn: Crec que parlo en nom de tots els presents, si
demano al senyor director d’interrompre la sessió oficial uns
quants minuts, perquè el nostre col·lega Löwenstein ens
pugui donar informacions més precises sobre la resposta a
la interpel·lació.
- 116 -
BernHardi: Els senyors hi estan tots d’acord? Així doncs,
interrompo la sessió per un quant temps. (Amb humor.) Tu
tens la paraula, Löwenstein.
löwenstein: Doncs és que... S’ha iniciat una investigació con-
tra tu per obstaculitzar la religió. (Es crea la lògica confusió
dels presents.)
pflugfelder: Però això no és possible!
cyprian: Löwenstein!
scHreimann: Oh!
adler: Obstaculitzar la religió?
cyprian: Explica’ns-ho millor.
eBenwald: El nostre col·lega Löwenstein potser tindrà l’ama-
bilitat d’informar-nos més detalladament.
BernHardi resta dret i immòbil.
löwenstein: De què més volen que els informi? S’ha iniciat
la investigació! Una vergonya! Vostès ho han aconseguit.
filitz: Res d’invectives, estimat Löwenstein.
cyprian: Bé, parla d’una vegada.
löwenstein: Què més els pot interessar, senyors? Demà al
matí en podran llegir tots els detalls al diari. L’essencial de
tot el discurs va ser la conclusió, i ara vostès ja la coneixen.
El fet que Sa Excel·lència, al començament, volgués dur les
coses en una altra direcció és del tot secundari.
cyprian: En quina altra direcció?
- 117 -
scHreimann: Estimat col·lega Löwenstein, provi, dintre del
possible i amb coherència...
löwenstein: Bé doncs, els asseguro, senyors, que d’entrada
es podia tenir tota la impressió que els senyors interpel·lants
patirien una derrota vergonyosa. El ministre va parlar dels
grans mèrits del nostre director i va accentuar expressament
que, per part seva, no es podia parlar en absolut de cap
intencionalitat; que el professor Bernhardi estava comple
-
tament al marge de tota discussió política, que, per ocupar
càrrecs públics no hi havia més motius que la dignitat i el
mèrit. I en aquesta avinentesa es van produir les primeres
interrupcions: «Sí, si fos així!» i «la universitat és dels jueus!»
i coses per l’estil. Llavors, d’alguna manera, el ministre es va
apartar del seu tema i, pel que sembla, es va mostrar enutjat i
desconcertat. Després va parlar de la necessitat de l’educació
religiosa, d’un lligam entre la concepció cristiana del món
i el progrés de la ciència, i va acabar sobtadament —estic
convençut de la seva pròpia sorpresa— comunicant que,
com ja he dit, hauria sol·licitat al seu col·lega el Ministre de
Justícia (en to burleta) que valorés si no es veia obligat a obrir
una enquesta preliminar contra el professor Bernhardi per
haver obstaculitzat l’exercici de la religió, i d’aquesta mane-
ra —ho va dir més o menys així— es produís un aclariment
del cas plantejat pels senyors interpel·lants d’una manera
completament irreprotxable, que satisfés en igual mesura
tots els partits del Parlament i la població.
pflugfelder: Puah... Al diable!
filitz: Oho!
cyprian: I quina va ser la reacció de la cambra?
- 118 -
löwenstein: Força aplaudiments, cap objecció, pel que he
pogut sentir..., felicitacions per a l’orador.
adler: No pot ser que ho hagi sentit malament, Löwenstein?
löwenstein: Com els sembli, no estan pas obligats a creure’m.
cyprian: En el fons, la cosa no ens concerneix.
filitz: Bé...!
eBenwald: Penso que podríem reprendre la sessió.
BernHardi, contingut: Crec parlar d’acord amb tots els pre-
sents, si expresso el nostre agraïment al doctor Löwenstein
per la seva amable informació. Demano als senyors que es
tranquil·litzin i reprenc la sessió, que ha estat interrompuda
una breu estona. Senyors, com vostès han observat abans
molt encertadament, la interpel·lació no està entre els afers a
debatre, i encara menys la seva rèplica; hi ha dues propostes.
eBenwald: Jo retiro la meva proposta.
Agitació. adLer xiuxiueja a LöwensteIn alguna explicació.
eBenwald: O més ben dit, la transformo en una altra proposta
que, considerant l’estat de coses creat per la resposta del
ministre, sembla adequada als interessos del nostre Institut.
cyprian: La resposta del ministre no té res a veure amb el
que ens ocupa.
pflugfelder: Aquesta resposta no ens afecta per res.
eBenwald: Bé doncs, proposo el següent: suspensió del nostre
honorable senyor director del seu càrrec a l’Elisabethinum
fins a la conclusió de la investigació penal iniciada contra ell.
- 119 -
Gran agitació.
pflugfelder: Avergonyeixi’s, Ebenwald!
cyprian: No sap ni tan sols si l’acusació s’ha formulat.
löwenstein: Inaudit!
cyprian: Si vostè retira la seva primera proposta, queda en
peu la meva, i és que nosaltres mantinguem la confiança en
el senyor director Bernhardi...
pflugfelder, interrompent: Què ens importa a nosaltres la
interpel·lació i la seva rèplica? És un afer extern.
eBenwald, cridant: Pensin, senyors, que correm el perill de
fer el ridícul davant del món sencer, si continuem votant i
decidint aquí... tenint en compte la possibilitat que totes les
nostres decisions siguin anul·lades a la primera ocasió per
una instància superior.
cyprian: Perdoni, Ebenwald, però això és una bajanada.
adler: Qui té el dret d’anul·lar les nostres decisions?
löwenstein: El professor Bernhardi és i continuarà sent el
director de l’Elisabethinum. Ningú el pot destituir.
filitz: Per mi, avui ja no ho és.
cyprian, a bernHardI: Posa a votació la meva proposta.
Agitació.
BernHardi: Per raons d’ordre, procediré a... (Agitació.)
adler, molt excitat: Senyors, permetin-me unes paraules. Si
la investigació proposada pel Ministre de Cultura i Educació
- 120 -
hagués de conduir a un procediment penal, no es podrà
renunciar, entre altres, a la meva declaració, perquè jo vaig
assistir a aquell incident. I no solament jo, sinó tots els aquí
presents saben que l’incident en qüestió ha estat descrit pels
senyors interpel·lants d’una manera no del tot ajustada a la
veritat. Però precisament perquè, des del fons de la meva
ànima, estic convençut de la innocència del professor Bern-
hardi i en puc donar testimoni...
BernHardi: L’hi agraeixo.
adler: ...precisament per això n’estic satisfet... i tots nosal-
tres, sense diferenciar simpaties de partit, hauríem de
celebrar...
scHreimann: No hi ha simpaties de partit!
adler: ...que aquell fet sigui aclarit davant tota l’opinió pú-
blica amb una investigació reglamentària. No cal provocar
la impressió que nosaltres, amb una presa de possessió pre-
matura davant la conclusió de la investigació judicial, volem
anticipar-nos a la decisició definitiva que, d’altra banda, no
pot ser més que favorable per al professor Bernhardi. Si
aprovo, doncs, la proposta del senyor subdirector Ebenwald
sobre la suspensió del senyor director...
Agitació.
filitz: Bravo!
adler: ...també els demano a tots vostès, i sobretot al respec-
table professor Bernhardi, que hi vegin una prova de la meva
confiança en ell... i la convicció que el professor Bernhardi
sortirà indemne d’aquesta investigació.
- 121 -
cyprian: Però doctor Adler, vostè admet amb les seves pa-
raules que una investigació semblant sigui iniciada.
filitz: Hi ha algú que no ho admeti?
löwenstein: Sobre la base d’una denúncia com aquesta...
filitz: Ja es veurà què en resulta.
pflugfelder: Servilisme del ministre! S’ajup davant els
clericals!
löwenstein: I no és pas la primera vegada.
cyprian, a bernHardI: Fes votar sobre la meva proposta!
BernHardi: Senyors! (Confusió.)
scHreimann: Això ja no és una reunió! És un cafè on només
hi falta el billar!
filitz: La proposició del professor Ebenwald és la que ens
porta més lluny i és la que hem de votar en primer lloc.
BernHardi: Senyors! Haig de fer una proposta al senyor sub-
director, el professor Ebenwald.
scHreimann: Què significa, això?
filitz: El reglament no ho permet…
pflugfelder: Infants que juguen a parlamentaris.
BernHardi: Correspon al professor Ebenwald respondre o no
a la meva pregunta.
eBenwald: Digui.
BernHardi: Li pregunto, professor Ebenwald, si vostè sabia
que la interpel·lació, la resposta a la qual per part del ministre
- 122 -
ha fet que vostè proposi la meva suspensió..., si vostè sabia
que jo hauria pogut impedir aquesta interpel·lació.
löwenstein: Escolteu!
scHreimann: Que no contesti!
BernHardi: Si és un home, professor Ebenwald, em contes-
tarà. (Agitació.)
eBenwald: Senyors, la pregunta del professor Bernhardi no
em sorprèn. De fet, l’he esperada durant tot el transcurs
d’aquesta curiosa sessió. Però davant el to peculiar que el
senyor director vol utilitzar amb mi, espero que ningú es pren-
drà malament que renunciï a contestar-l’hi directament, sinó
a aclarir davant tots vostès quina és la pretensió del senyor
director amb aquesta pregunta una mica insinuant. (Agitació,
tensió.) Bé doncs, senyors, poc després de l’incident que ha
portat el nostre Institut a una situació tan desagradable,
em vaig permetre de presentar-me al senyor director per
expressar-li el temor que el Parlament tingui potser l’ocasió
d’ocupar-se d’una manera força desfavorable pels interessos
del nostre Institut. Vostès saben que el nostre Institut sempre
ha tingut enemics i que avui en té més dels que algú de vostès
suposa. Perquè entre ells n’hi continua havent uns quants
que no saben tenir en compte les tendències polítiques i
socials d’avui, i pel que fa a les institucions públiques cal
avaluar si aquests corrents, des d’un punt de vista filosòfic,
es poden considerar justificats o no. Hi ha molta gent que no
consideren correcte que en un Institut on hi ha un príncep
patrocinador i un bisbe, i on, segons les estadístiques, hi ha
un vuitanta-cinc per cent de pacients catòlics, els metges en
- 123 -
exercici siguin majoritàriament d’una altra confessió. Això
crea mala maror entre alguns cercles.
löwenstein: Però els diners que rebem procedeixen en un
vuitanta per cent d’aquesta altra confessió.
eBenwald: Això és accessori, perquè el que compta són els
pacients... Bé, últimament, com vostès saben, s’ha tractat
de qui s’ha de fer càrrec del departament del professor Tu-
gendvetter. El professor Hell, de Graz, o el doctor Wenger.
En puc parlar malgrat l’absència del nostre respectable col-
lega, que n’està prou assabentat. Hell és sobretot un metge
expert; el nostre col·lega Wenger ha treballat bàsicament
en un terreny teòric i naturalment encara no ha pogut tenir
l’experiència pràctica de Hell. Això ja li vindrà. Així doncs,
senyors, imaginin que un bon amic es presenta a un...
pflugfelder: O un cosí...
eBenwald: També pot ser un cosí... i us diu: cridarà l’atenció
que per a l’Elisabethinum torneu a escollir un jueu, espe-
cialment ara, després del penós incident del qual parla tot
Viena. I us podria passar que el Parlament se us tirés a sobre.
Sí, senyors, vostès troben que sigui tan criticable el fet d’anar
a veure el director, com jo he fet, i de dir-li: decideixi’s per
Hell, que al cap i a la fi no és cap gos, i així evitarà eventuals
contrarietats?
wenger: Molt just! (Reacció d’hilaritat.)
eBenwald: Ja ho senten! Potser hauria valgut més anar a veure
el doctor Wenger i demanar-li que retirés la seva candidatu-
ra. Però no m’agraden els subterfugis. I per això he seguit
la via directa i he anat a veure el senyor director. D’aquí ve
- 124 -
la pregunta que m’ha adreçat el professor Bernhardi, una
pregunta que probablement hauria d’haver-me enfonsat. I
és cert que potser ens hauríem estalviat la interpel·lació si
avui Hell ocupés el càrrec en lloc de Wenger. No negaré que
això hauria estat molt bonic, però no havia de ser així. I ara
estem ben empantanegats. He dit.
pflugfelder: Bravo, Bernhardi!
BernHardi: Senyors, el professor Ebenwald ha respost la meva
pregunta d’acord amb uns famosos exemples, d’una manera
més populista que objectiva. Però cadascú de vostès sabrà
què ha de pensar sobre aquest afer. Defensar-me per no
haver acceptat el mercadeig que se’m proposava...
scHreimann: Oho!
BernHardi: Em permeto dir-ne mercadeig almenys amb el
mateix dret amb què la meva conducta davant el reverend
és qualificada d’ofensa a la religió.
pflugfelder: Molt bé.
BernHardi: Però, com sempre, m’haig de declarar culpable...
culpable de no haver fet tot el possible, com a director de
l’Institut, per impedir una interpel·lació que sembla apta per
rebaixar el prestigi del nostre Institut davant tots els hipòcrites
i els estúpids. Per tal, doncs, de treure’n les conseqüències
adequades, així com per impedir més dilacions, renuncio a
la direcció de l’Institut.
Gran agitació.
cyprian: Però com se t’acut!
löwenstein: Això no ho pots fer!
- 125 -
pflugfelder: Cal que votem.
BernHardi: Per què? A favor de la suspensió hi estan el pro-
fessor Ebenwald, el professor Filitz i els doctors Schreimann
i Adler...
löwenstein: Només són quatre.
BernHardi: I al doctor Wenger li voldria evitar un conflicte
de consciència. Potser votaria a favor meu per agraïment,
perquè recentment m’he decidit per ell, i per aquesta raó,
no vull haver d’acabar agraint l’honor, més aviat dubtós, de
continuar sent el director de l’Institut.
scHreimann: Oho!
filitz: Això va massa lluny!
cyprian: Però què és el que fas?
pflugfelder: Això és culpa seva, Adler.
löwenstein: Cal que votem.
pflugfelder: Això seria una deserció.
BernHardi: Deserció?
cyprian: Hauries d’esperar la votació.
löwenstein: Votem!
BernHardi: No, no permeto que es voti, no em sotmeto a
cap veredicte.
filitz: Especialment quan ja n’hem parlat.
scHreimann: El professor Bernhardi, ha renunciat a la direcció
o no?
- 126 -
BernHardi: Sí.
scHreimann: Així, segons els estatuts, el professor Ebenwald,
com a subdirector, ha d’assumir la direcció de l’Institut i
també, principalment, la direcció d’aquesta sessió.
löwenstein: Inaudit!
filitz: Naturalment.
pflugfelder: Ho hem de deixar passar, això?
cyprian: Bernhardi! Bernhardi!
eBenwald: Atès que el professor Bernhardi, amb gran disgust
per part nostra, ha abandonat el càrrec de director, jo assu-
meixo, d’acord amb el paràgraf setè dels nostres estatuts, la
direcció de l’Elisabethinum i alhora la presidència d’aquesta
sessió, encara en curs. Els demano, senyors, la mateixa
confiança que tan generosament han dispensat al director
cessant, espero demostrar que en sóc digne i cedeixo la
paraula al professor Filitz.
löwenstein: És una infàmia!
pflugfelder: Vostè no és el director, professor Ebenwald,
encara no. (Agitació.)
filitz: Ara tenim pendent la pregunta de qui es farà càrrec
del departament del professor Bernhardi.
cyprian: Però, què se’ls acut?
BernHardi: Senyors, és cert que ja no sóc director, però sóc
membre de l’Institut, com ho són tots vostès, i director del
departament.
- 127 -
adler: És lògic.
wenger: Certament.
cyprian: Sobre això no hi pot haver cap mena de discussió.
scHreimann: Sens dubte ens enfrontaríem a unes conseqüèn-
cies desagradables, si el director suspès de l’Institut...
löwenstein: No ha estat suspès.
cyprian: Ha abandonat la direcció de l’Institut.
filitz: No del tot per pròpia voluntat.
pflugfelder: Us l’ha llançat a la cara!
eBenwald: Calma, calma, senyors!
BernHardi, que ha perdut totalment la contenció: Natural-
ment, no hi ha ningú que tingui el dret de desposseir-me de
la direcció del meu departament, però em prenc un temps
de permís fins que es resolgui el meu assumpte.
cyprian: Però, què fas?
BernHardi: ...prendre’m un permís...
eBenwald: Concedit.
BernHardi: Gràcies! I mentre duri la meva absència, confio la
direcció provisional del meu departament als meus assistents
actuals, el doctor Kurt Pflugfelder i Oskar Bernhardi.
eBenwald: No hi tinc res a objectar.
BernHardi: I ara, senyors, inicio el meu temps de permís i tinc
l’honor de saludar-los.
löwenstein: Jo també.
- 128 -
cyprian pren el seu barret.
BernHardi: Això seria fer un favor a aquests altres senyors.
Els demano que es quedin.
pflugfelder: I sobretot, queda’t tu!
BernHardi: Aquí?
adler, a bernHardI: Professor, no em faria gens feliç que
malinterpretés la meva conducta. En aquest precís moment,
voldria expressar-li el meu especial respecte davant de tots
els presents.
BernHardi: Molt agraït. Qui no està amb mi, està contra mi.
Bona tarda, senyors. (Se’n va.)
pflugfelder, parla enmig d’una agitació creixent, que ha de
dominar amb el seu discurs: I deixen que se’n vagi, senyors?
Els ho demano per última vegada: recuperin el seny. No han
de permetre que Bernhardi marxi. Deixin de banda qualsevol
qüestió personal. Perdonin-me també a mi, si abans he estat
massa vehement. Mirin enrere i pensin com ha començat tota
aquesta malaurada història... i hauran de tornar a la sensa-
tesa. Una pobra criatura jeu mortalment malalta a l’hospital,
una criatura jove que paga molt durament aquella mica de
felicitat i de pecat, si vostès volen, amb el sofriment i la por
de la mort, i amb la vida mateixa. Durant les últimes hores
arriba l’eufòria. Se sent bé, torna a ser feliç, no pressent la
proximitat de la mort. Es creu curada! Somia que el seu esti-
mat la vindrà a buscar per endur-se-la, per treure-la d’aquells
locals de misèria i de patiment i tornar-la a la vida i la felicitat.
Era potser el moment més bonic de la seva vida, el seu últim
somni. I d’aquest somni, Bernhardi no volia que es despertés
- 129 -
per tornar-la a la terrible realitat. Aquesta és la seva culpa!
Aquest és el delicte que ha comès! Aquest i no cap altre. Ha
demanat al capellà que deixi la pobra noia en aquell estat
d’endormiscament. Ho ha demanat, tots vostès ho saben. I
si hagués estat menys cortès, tothom l’hi hauria de perdonar.
Quina monstruosa falsedat seria no considerar aquest cas
com a purament humà. On existeix l’ésser humà, els senti-
ments religiosos del qual es puguin sentir veritablement ferits
per l’actuació de Bernhardi? I si n’hi ha algun, de qui és la
culpa sinó d’aquells que han divulgat i deformat aquest cas
amb malignitat? De qui, senyors, sinó d’aquells que tenien tot
el seu interès a fer creure que els sentiments religiosos havien
estat ofesos, dels interessats a fer creure que hi ha gent que
fereix els sentiments religiosos? I si no existís l’arribisme, el
parlamentarisme i la baixesa humana —en una paraula: la
política—, hauria estat mai possible convertir aquest cas en
un escàndol? Doncs bé, senyors, és això el que ha passat,
perquè hi ha arribistes, canalles i ximples. Però nosaltres ens
neguem a pertànyer a cap d’aquestes categories, senyors.
Quin encegament ens empeny a nosaltres, metges, persones,
acostumats a estar al capçal dels moribunds, homes a qui ha
estat concedit de veure la veritable misèria, l’aspecte essencial
de tots els fenòmens..., quin encegament els pot conduir a
fer costat a aquesta lamentable burla, a representar aquesta
ridícula paròdia parlamentària, amb pros i contres, mocions
i subterfugis, amb mirades esbiaixades per sobre i per sota,
amb falsedats i bells discursos; a apartar obstinadament la
mirada del nucli de les coses, i només per mesquines consi-
deracions de la política diària, deixar a l’estacada un home
que no ha fet res més que allò que és lògic i natural! Estic
molt lluny d’elogiar-lo pel que ha fet i de presentar-lo com un
- 130 -
heroi, perquè simplement és un home. I de vostès, senyors,
reclamo únicament que siguin dignes d’aquest modest títol
d’honor, que considerin les decisions i les conclusions de la
sessió d’avui simplement com si no haguessin estat preses
i que demanin al professor Bernhardi que torni a ocupar
el seu càrrec, un càrrec que no pot tenir cap representant
millor ni més digne que ell. Tornin a cridar-lo, senyors, els
ho suplico, tornin a cridar-lo.
eBenwald: Em permeto de preguntar al professor Pflugfelder
si ha acabat amb el seu discurset? Sembla que sí. Així doncs,
senyors, passem a l’ordre del dia.
pflugfelder: Els meus respectes, senyors!
cyprian: Adéu!
löwenstein: Vostès, senyors, ja no tenen quòrum per conti-
nuar deliberant.
scHreimann: No deixarem l’Institut a l’estacada.
filitz: Assumirem de prendre les nostres decisions sense
vostès.
pflugfelder, obrint la porta: Ah, quina bona oportunitat!
Doctor Hochroitzpointner, passi, passi a donar una volteta
per aquí.
löwenstein: El que faltava, senyor subdirector.
pflugfelder: Bé, ara ja s’ho faran entre vostès, senyors. Que
es diverteixin!
cyprIan, pfLugfeLder, LöwensteIn se’n van.
eBenwald: Desitja algunan cosa, doctor Hochroitzpointner?
- 131 -
HocHroitzpointner: Oh! (Es queda aturat a la porta.)
eBenwald: Doncs tanqui la porta. (L’ordre es compleix.) Se-
nyors, la sessió continua.
Teló.
- 133 -
ACTE QUART
Saló a la casa de bernHardI. Portes al fons. Porta a la
dreta.
Entra pfLugfeLder i darrere d’ell LöwensteIn.
löwenstein, encara entre bastidors: Professor Pflugfelder!
(Entra.)
pflugfelder: Ah, Löwenstein...! Veig que arriba sense alè.
löwenstein: Ja des del carrer vinc corrent darrere seu. Què
hi ha de nou...?
pflugfelder: És que no ha estat a la sala del tribunal?
löwenstein: M’han cridat durant la deliberació sobre la pena
a decidir. Quant?
pflugfelder: Dos mesos.
löwenstein: Dos mesos malgrat el testimoni del rector? És
possible?
pflugfelder: Aquest testimoni! Només ha estat avantatjós
per al rector. Bernhardi no hi ha guanyat absolutament res.
löwenstein: Però això és... Per què per al rector...?
- 134 -
pflugfelder: No ha sentit l’informe del fiscal?
löwenstein: Només el començament. Avui m’han fet sortir
quatre vegades durant el procés. Sovint passen dies abans
que a un pacient se li acudeixi...
pflugfelder: Au va, no té per què queixar-se...
löwenstein: I què és el que ha dit el fiscal?
pflugfelder: Ha dit que el capellà ha admès que no va rebre
un cop sinó únicament un lleu contacte a l’espatlla. Això ha
donat al fiscal un pretext molt oportú per lloar el reverend
com a model de magnanimitat i d’indulgència cristianes i
per cantar a tot l’estament sacerdotal un himne de lloança,
al qual podia perfectament renunciar.
löwenstein: Això vol dir que Bernhardi, de fet, ha estat con-
demnat només pels testimonis d’aquesta histèrica infermera
Ludmilla i d’aquest brètol de Hochroitzpointner?! Perquè
tots els altres testimonis segur que l’han exculpat. I a Adler
li haig de presentar excuses personalment. S’ha portat d’una
manera exquisida. I Cyprian! Per no parlar del fill de vostè!
Entra CyprIan. LöwensteIn, PfLugfeLder. Salutacions.
pflugfelder: On és Bernhardi?
löwenstein: Potser ja l’han retingut allà dins.
cyprian: Segurament vindrà amb el doctor Goldenthal.
pflugfelder: Ah, sí? El portarà amb ell?
cyprian, distant: Al defensor no hi podem pas renunciar en
la nostra deliberació d’avui.
- 135 -
pflugfelder: Hi hauríem d’haver renunciat des del començament.
löwenstein: Ben cert.
cyprian: Què teniu contra ell? Ha parlat admirablement.
Potser no ha estat prou incisiu...
pflugfelder: És el mínim que es podia esperar.
löwenstein: Goldenthal s’ha comportat com un bergant.
D’altra banda, no en podíem esperar altra cosa.
cyprian: Per què no en podíem esperar altra cosa?
löwenstein: Un batejat! La seva dona porta una creu així de
grossa. El seu fill és educat pels catòlics de Karlsburg! Gent
com cal.
cyprian: Em poses realment dels nervis amb la teva idea fixa.
löwenstein: No sóc un estruç, i encara menys un badoc. El
doctor Goldenthal és un d’aquells que sempre tenen por,
fins i tot potser podríem creure que... Amb un altre advocat
les coses haurien anat d’una altra manera.
cyprian: Ho dubto. Potser amb un altre imputat...
pflugfelder: Com?
cyprian: A Bernhardi, no li farem cap retret a posteriori,
estimats, i menys avui. Però que hagi actuat d’una manera
especialment intel·ligent, ni els seus admiradors més fervents
ho poden admetre.
löwenstein: Per què no? A mi, justament, m’ha causat
admiració. Que hagi conservat la calma fins i tot durant la
deposició d’aquest brètol de Hochroitzpointner...
- 136 -
cyprian: D’això en dius calma? Era pura obstinació.
löwenstein: Obstinació? Què vols dir amb obstinació?
pflugfelder, a cyprIan: Potser ell no hi era quan Bernhardi ha
exigit la compareixença d’Ebenwald.
löwenstein: Ah!
cyprian: No ho saps...? Fins i tot volia que convoquessin el
ministre Flint.
löwenstein: Extraordinari!
cyprian: Res de menys extraordinari. Què tenen a veure Flint
i Ebenwald amb el procés?
löwenstein: Bé, escolta’m...
cyprian: Absolutament res. Més aviat semblava voler causar
sensació.
pflugfelder: Bé, però...
cyprian: Si volguessin penetrar fins a les arrels de les coses,
quanta gent hauria d’haver estat convocada avui al tribunal!
Hauria estat una colla de gent ben notable, t’ho dic jo.
löwenstein: Llàstima, llàstima!
Entra Kurt.
pflugfelder: Kurt! (Va cap a ell i l’abraça.)
löwenstein, a cyprIan: Què representa aquesta commovedora
escena familiar?
cyprian: No ho saps? Kurt ha tractat de mentider el senyor
Hochroitzpointner davant el tribunal.
- 137 -
löwenstein: Què...
cyprian: I ha estat condemnat per raons disciplinàries a dues-
centes corones de multa.
löwenstein: Estimat Kurt, em permet que també li faci un
petó?
kurt: Moltes gràcies, doctor, em sembla que ja he quedat
prou satisfet.
löwenstein: Permeti’m almenys aportar una contribució a les
dues-centes corones.
pflugfelder: Ja les pagarem nosaltres. (A kurt.) Però una
cosa et diré, estimat Kurt. Si et passés pel cap de batre’t
amb aquest home...
kurt: Que provi de provocar-me. Portaré l’assumpte davant
un consell d’honor. I després ja ho veurem...
löwenstein: Se’n guardarà prou.
kurt: També m’ho temo. Però l’afer Hochroitzpointner
no s’ha conclòs, encara que hagués d’acabar com l’afer
Bernhardi.
cyprian: Cosa que no esperem cap de nosaltres.
löwenstein: Què es proposa, doctor Kurt?
Entra el Doctor GoLdentHaL, un home corpulent de qua-
ranta-cinc anys, cabells grissos, arrissats; patilles negres;
molt digne, una mica cerimoniós i amb veu nasal. cyprIan,
PLugfeLder, LöwensteIn, Kurt.
goldentHal: Bona tarda, senyors.
- 138 -
cyprian: On és Bernhardi?
goldentHal: He aconsellat al professor que sortís del Palau
de Justícia per una porta lateral.
löwenstein: Per escapar-se de les ovacions que l’esperaven?
goldentHal: Paciència, senyors, és un fet que també es
podria donar.
cyprian: Vaja...
goldentHal: Perquè si aquesta vegada no hem aconseguit
alçar-nos amb la victòria...
löwenstein: Cosa que, realment, no es pot dir.
goldentHal: Ha estat, de fet, una derrota honorable.
pflugfelder: Almenys per als qui no han estat engarjolats.
goldentHal, rient: Es refereix a la defensa, professor? Bé, es
tracta d’una de les poques injustícies contra les quals fins
ara no he sentit mai la necessitat d’intervenir. (Canviant de
to.) Però ara, senyors, permetin-me que parli seriosament.
Potser és bo que el professor encara no sigui aquí. Perquè
els volia pregar amb insistència que em donin el més ferm
suport en la deliberació que ara ens espera.
cyprian: Fins a quin punt?
goldentHal: El nostre estimat professor Bernhardi és —com
ho diria?— una mica tossut. Avui, per desgràcia també ho
ha demostrat en el transcurs de l’audiència. Aquesta idea de
citar el ministre i, després, el seu obstinat silenci... no ha fet
una impressió gens favorable...! No en parlem més... Però
ara sembla que el professor Bernhardi vol continuar fent el
- 139 -
paper d’ofès i té la intenció de renunciar a priori a tots els
mitjans legals davant la sentència... i això...
cyprian: Jo ja havia previst una cosa així.
löwenstein: I vostè, doctor, vol presentar recurs de nul·litat?
goldentHal: Evidentment.
löwenstein: Seria del tot inútil.
pflugfelder: Sé perfectament el que ara caldria fer. S’hauria
d’apel·lar a l’opinió pública.
goldentHal: Perdoni, professor, però el procés no s’ha fet
pas a porta tancada.
pflugfelder: Caldria parlar amb el poble. És el que penso.
L’absurditat és que fins ara no hem dit ni piu. Mireu el que
han fet els del partit contrari. Els diaris clericals han provo-
cat tant com han pogut. Han dut les coses fins al punt que
l’acusació contra Bernhardi no ha estat per una falta sinó
per un delicte, i així han pogut presentar-ho al jurat. Ni tan
sols han esperat el desenllaç de la causa per escriure sobre
l’afer, com sembla que han cregut necessari de fer-ho els
nostres diaris liberals.
löwenstein: Que són més de fiar.
pflugfelder: Sí, però també de vegades podríem definir-los
d’una altra manera. Per desgràcia les coses han anat com van
sovint en aquest món. Allò que la falta d’escrúpols i l’odi dels
enemics potser no haurien aconseguit del tot, ho han portat
a terme la laxitud i la covardia dels qui considerem amics.
- 140 -
cyprian: Vols parlar al poble? A la nostra població!? En tens
una bona mostra en el jurat d’avui.
pflugfelder: Potser avui no s’han trobat les paraules justes
per influir-hi.
goldentHal: Oh! Preneu-me per boig, si voleu, però jo crec en
el sentit elemental de la justícia que té la gent no deformada
pel dret, crec en el bon sentit comú del poble.
löwenstein: Pflugfelder té raó! Hem de convocar assemblees
i explicar a la gent el cas Bernhardi.
cyprian: No se’ns permetrà organitzar assemblees per discutir
el cas Bernhardi.
pflugfelder: Estem a les portes de les eleccions regionals.
cyprian: Que potser et presentes com a candidat?
pflugfelder: No, però parlaré. I no deixaré de banda l’afer
Bernhardi.
cyprian: I què diràs? Et veuràs obligat a dir obvietats.
pflugfelder: Doncs ho faré. Si els nostres adversaris tenen la
poca vergonya de negar aquestes obvietats, no ens queda
altre remei que proclamar-les davant el món una i altra ve-
gada. La por que els esnobs, en un cas semblant, ens puguin
titllar de xarlatans, no ens ha de conduir a deixar el camp
lliure a les paradoxes i a les mentides.
löwenstein: I hauríem de reflexionar a fons si en aquest cas
no seria millor per a Bernhardi complir els seus dos mesos
de presó. (Riures.)
- 141 -
pflugfelder: Sens dubte la infàmia de què ha estat objecte
seria més manifesta.
Entren BernHardI i Oskar. pfLugfeLder, cyprIan, kurt, Löwens-
teIn, GoLdentHaL.
BernHardi, de molt bon humor, sentint que els altres encara
riuen: Veig que hi ha molta animació. M’hi afegeixo. Demano
disculpes per haver-los fet esperar. (Encaixades de mans.)
cyprian: Així, has pogut escapar-te de les ovacions?
BernHardi: No del tot. A la porta lateral, per precaució, també
m’esperaven uns quants... senyors... que m’han dedicat la
rebuda que era d’esperar.
löwenstein: T’han tirat la cavalleria per sobre?
BernHardi: Han cridat «Fora els jueus!». «Fora els francmaçons!»
löwenstein: Ho sentiu?
BernHardi: Espero, senyors, que em faran el favor de que-
dar-se a sopar. Vols mirar, Oskar, si tenim prou provisions?
La meva majordoma s’ha acomiadat. El seu confessor li ha
dit que no es podia quedar en una casa com aquesta sense
córrer un greu perill per a la salut de la seva ànima...! Serà,
naturalment, un sopar una mica frugal, com correspon a la
taula d’un futur presidiari. Però Oskar! Em sembla que el noi
té llàgrimes als ulls. (En veu baixa.) No siguis sentimental.
oskar: Només estic furiós. (Se’n va. No triga a tornar.)
Entra AdLer.
BernHardi: El saludo, doctor Adler. Un pecador penedit és
més ben acollit per part meva que deu justos.
- 142 -
adler, amb lleugeresa: No he estat mai un pecador, profes-
sor. Torno a remarcar que, des del començament, aquest
procés m’ha semblat una necessitat. En tot cas, no podia
preveure que el tribunal donés més credibilitat al senyor
Hochroitzpointner que al professor Cyprian i a mi.
cyprian: No ens podem queixar. Al senyor rector les coses
no li han anat d’una manera gaire diferent.
goldentHal: Sí, senyors meus. El senyor rector! Ha estat un
moment curiós, i en cert sentit potser fins i tot un moment
històric, quan el reverend ha prestat testimoni i —responent
de fet a la meva pregunta— ha expressat la seva convicció
que el professor Bernhardi no havia tingut la intenció de
fer cap demostració hostil davant l’Església catòlica. Es pot
mesurar fins a quin punt són forts certs corrents entre la
nostra població, si ni tan sols la declaració del senyor rector
ha estat suficient per servir la nostra causa.
BernHardi: Si el reverend ho hagués pogut témer, sens dubte
hauria fet una declaració diferent.
goldentHal: Oh, professor! Com pot suposar que un servidor
de l’Església, d’una manera conscient, pugui no dir la veritat.
pflugfelder: Això ja ha succeït.
adler: Crec, professor, que vostè comet una injustícia amb
el rector. De les seves paraules, de tota la seva actitud es
desprenia justament una mena de simpatia per vostè. No
és un home ordinari. Ja a la sala dels malalts en vaig tenir
la impressió.
BernHardi: Simpatia! Només hi crec quan demostrar-la com-
porta un cert risc.
- 143 -
goldentHal: Dubto que la declaració d’avui suposi cap avan-
tatge especial per a la carrera del reverend. Hem d’esperar,
d’altra banda, que tingui l’oportunitat de tornar a declarar;
...i després, professor, quan a vostè se li hagi fet justícia,
també jutjarà el reverend d’una manera més justa.
BernHardi: Ja li he dit, doctor, que renuncio a qualsevol recurs
legal. El procés d’avui ha estat una farsa. No em tornaré a
presentar davant aquesta gent ni als seus semblants. A més,
vostè sap tan bé com jo, doctor, que seria absolutament
inútil.
goldentHal: Perdoni... però la manera com actuïn les instàn-
cies superiors no es pot pas...
pflugfelder: Com més amunt, pitjor.
goldentHal: Senyors, suposo que no ignoren que justament
durant els últims mesos es preveuen certs canvis en el pa-
norama polític.
löwenstein: No noto cap canvi. Les coses van cada vegada
pitjor.
goldentHal: Perdoni, però jo percebo que a la nostra pàtria
comença a onejar progressivament un aire de llibertat... i
un nou procés es podria desenvolupar sota un cel menys
inclement.
BernHardi: I què seria el màxim que jo en podria obtenir? Una
absolució. Amb això ja no en tinc prou. Si se’m fa justícia,
encara estaré molt lluny d’arreglar les coses amb els senyors
Flint, Ebenwald i companyia.
- 144 -
goldentHal: Benvolgut professor, ja li he dit que els retrets
que vostè pot fer a aquests senyors no se sustenten en cap
prova jurídica.
BernHardi: Em creuran... també sense proves jurídiques.
goldentHal: Però és impossible construir una imputació
jurídicament vàlida contra aquests senyors.
BernHardi: Per això precisament renuncio a cap tractament
jurídic del cas.
goldentHal: És el meu deure, professor, advertir-lo que no
es precipiti. Ho faig aquí, davant testimonis. Entenc que la
injustícia perpetrada contra vostè li hagi encès la sang. Però
la via que ara pensa seguir el portarà a nous processos.
cyprian: I probablement a noves condemnes.
BernHardi: Se sabrà on és la veritat, exactament igual que
se sap avui.
pflugfelder: Per a qualsevol cosa que et proposis, pots
comptar amb mi.
löwenstein: També amb mi. I afirmo que cal deixar tocat tot
el sistema.
pflugfelder: A Flint, hem d’enviar-lo al diable.
goldentHal: Però, senyors!
löwenstein: Sí, aquest Flint, en què vostè havia posat tantes
esperances i que ara, senzillament, s’ha convertit en llago-
ter dels clericals..., aquest suposat home de ciència, sota el
govern del qual els capellans s’han tornat més insolents que
mai. Si continua així deixarà tota l’escola en mans d’aquesta
- 145 -
negra secta capellanesca, aquest Ministre per al culte i la
hipocresia!
goldentHal: Perdó, però és un fet conegut que hi ha perio-
distes d’indubtables idees liberals que es mouen pel Ministeri
d’Instrucció Pública. I pel que fa a certes mesures del senyor
ministre a les quals vostès semblen referir-se, els haig de dir,
senyors, amb el perill de guanyar-me la seva desaprovació,
que no les trobo del tot reprovables.
pflugfelder: Com? Vostè està a favor de la confessió obli-
gatòria per als escolars? Està a favor de la fundació d’una
universitat catòlica, doctor?
goldentHal: No vull pas dir que hi fes estudiar els meus fills.
löwenstein: Per què, doctor? Després de Karlsburg, s’hi entra
sense cap pas previ.
goldentHal: Karlsburg, senyors, és una de les escoles millors
que posseeix Àustria. I aprofito l’avinentesa per constatar que
també entre alguns clericals força difamats per segons qui,
es troben homes de gran significació intel·lectual, com avui
s’ha tornat a demostrar, homes coratjosos i nobles. I el meu
principi ha estat sempre, també en la lluita més aferrissada:
respecte per les conviccions dels meus adversaris.
löwenstein: Les conviccions del ministre Flint!
goldentHal: Justament ell protegeix totes les conviccions.
I aquest és el seu deure des del lloc on l’ha posat la Provi-
dència. Creguin-me, senyors, hi ha coses que no es poden
tocar... i que no s’han de deixar tocar.
- 146 -
pflugfelder: Per què, si se’m permet preguntar-ho? El món
ha anat endavant sobretot pel fet que algú ha tingut el co-
ratge de canviar coses sobre les quals la gent que defensava
els seus interessos havien afirmat durant segles que no es
podien tocar.
goldentHal: En aquesta forma genèrica, la seva enginyosa
afirmació, amb prou feines es pot aguantar, i en tot cas
és inaplicable al nostre afer, perquè el nostre estimat amic
Bernhardi, com ell mateix admetrà sense discussió, no tenia
ni de lluny la intenció de fer progressar el món.
löwenstein: Potser algun dia es demostrarà que ho ha fet.
BernHardi: Oh! Oh! On aneu a parar!
pflugfelder: Tal com estan les coses, el teu assumpte només
es pot tractar des d’un punt de vista general. Els teus adver-
saris ho han plantejat així. Tampoc el fiscal no ha dubtat de
fer-ho. No se n’ha adonat, doctor?
goldentHal: En aquest terreny no podia seguir el fiscal. La
meva tasca no és fer política, sinó defensar.
pflugfelder: Si almenys hagués fet aquesta tasca.
BernHardi: Però, Pflugfelder, no permetré que...
goldentHal: Oh, deixi-ho estar, professor, la cosa comença
a interessar-me... Així que vostè troba que no he defensat
el meu client?
pflugfelder: En la meva modesta opinió... no. Perquè es-
coltant-lo, doctor, un havia de pensar necessàriament que
tots els sentiments religiosos del món catòlic, des dels de Sa
Santedat el Papa fins als de l’últim feligrès del poblet més
- 147 -
remot s’havien de sentir profundament ofesos pel compor-
tament de Bernhardi. I en lloc d’explicar senzillament que
qualsevol metge hauria d’actuar com ho ha fet Bernhardi,
i que qualsevol que ho discuteixi només pot ser un cretí o
un canalla, vostè ha cregut necessari exculpar com un acte
d’imprudència allò que ha estat simplement complir un
deure com a metge. Els idiotes malintencionats del banc
dels jurats, que des del primer moment estaven decidits a
condemnar Bernhardi, vostè els ha tractat com si fossin les
ments més il·lustres de la nació... i els jutges, que, per dir-
ho així, ja duien a la cartera el text de la condemna a presó,
els ha tractat com a models de perspicàcia i d’equitat. Fins
i tot aquest brètol de Hochroitzpointner i la infermera Lud-
milla els ha tractat amb guant blanc i ha arribat a l’extrem
de concedir credibilitat a aquests falsos testimonis. I vostè
mateix, sí, vostè, doctor Goldenthal s’ha comportat, ni més
ni menys, com si, des del fons de la seva ànima, cregués en
la indispensable necessitat i en la força del sagrament que
Bernhardi sembla haver ultratjat, i ha deixat entreveure que
el nostre amic Bernhardi, en el fons, feia molt mal fet de
de no creure el mateix que vostè. Sempre, d’entrada, una
mostra de cortesia per al seu client, i després una profunda
i reverent inclinació cap al lloc on es trobaven els seus ene-
mics, davant l’estupidesa, la calúmnia, la hipocresia. Si amb
això, Bernhardi es dóna per satisfet, és cosa seva. Jo, doctor
Goldenthal, sóc incapaç de concedir la necessària comprensió
a aquesta mena de defensa.
goldentHal: I jo, professor, li haig d’agrair que hagi dedicat els
seus grans dots a la medicina i no al dret, perquè sens dubte,
amb el seu temperament i la seva concepció de la dignitat
- 148 -
del tribunal, hauria aconseguit transformar la persona més
innocent en un criminal.
löwenstein: Vostè també ho aconseguiria, doctor, malgrat la
seva notòria falta de temperament.
BernHardi: Però ara, realment, ja n’hi ha prou. Us haig de
demanar...
S’obre la porta del menjador.
goldentHal, a la defensiva: Estimat professor, feliç l’home
que pot fer gala de tenir uns amics semblants. Jo, per part
meva, assumeixo de bon grat el retret de no pertànyer als
defensors sense escrúpols que, per un efecte oratori brillant,
deixen els seus clients a la mercè de la rancúnia dels seus
jutges... Però, naturalment, professor, no penso pas forçar-lo
a seguir els meus consells, i li proposo…
cyprian, a pfLugfeLder: Ja ho veus!
BernHardi: Què se li acut, doctor.
pflugfelder: Si algú se n’ha d’anar d’aquí, sóc jo. També t’haig
de demanar perdó, estimat Bernhardi, per haver-me deixat
emportar pel meu temperament; evidentment, no em puc
retractar de res. Ni una paraula més Bernhardi. Aquí, hi sobro.
Entra el crIat, que xiuxiueja alguna cosa a bernHardI.
BernHardi molt confós, vacil·la uns instants, vol adreçar-se
a cyprIan, però hi renuncia.
pfLugfeLder, mentrestant, ja se n’ha anat.
- 149 -
BernHardi: Perdonin senyors, tinc una visita que m’és impos-
sible rebutjar. Espero que no duri gaire... Comencin a menjar
sense mi. Oskar, tingues la bondat...
cyprian: Què passa?
BernHardi: Més tard, més tard.
oskar, kurt, LöwensteIn, adLer, cyprIan, goLdentHaL passen
al menjador.
BernHardi, al crIat: Faci’l passar.
El crIat se’n va.
BernHardi tanca les portes del menjador
Entra el Rector. BernHardI i el Rector.
BernHardi, rebent-lo a la porta: Passi, sisplau.
el rector: Bona nit, professor.
BernHardi: Una visita de condol, reverend?
el rector: No exactament. Però tenia la necessitat ineludible
de parlar avui mateix amb vostè.
BernHardi: Estic a la seva disposició, reverend. (Li ofereix un
seient i s’asseuen tots dos.)
el rector: Malgrat la resolució desfavorable del procés, vostè,
professor, hauria de tenir clar que jo no tinc cap culpa de la
seva condemna.
BernHardi: Si li agraís haver dit la veritat sota jurament, tindria
por d’ofendre’l, reverend. Així doncs...
- 150 -
rector, ja una mica contrariat: No he vingut a buscar el seu
agraïment, professor, tot i que he fet alguna cosa més que
donar simplement la resposta a la qual estava obligat com
a testimoni. Perquè si vostè té l’amabilitat de recordar-ho, a
una pregunta del seu defensor, he expressat sense vacil·lar
la meva convicció que vostè, amb la seva actitud contra mi
a la porta de la sala dels malalts, no s’ha deixat guiar en
absolut per unes intencions manifestament hostils contra
l’Església catòlica.
BernHardi: Així, vostè, reverend, ha ultrapassat els límits del
seu deure, però potser s’ha vist recompensat per l’efecte
que ha provocat el seu testimoni.
el rector: Deixem de banda, professor, si aquest efecte, a
tot arreu i fora de la sala del tribunal, m’afavoreix. Però vostè
es pot imaginar que no he vingut per recapitular en privat
davant de vostè el meu testimoni davant el tribunal. El que
m’ha induït a parlar amb vostè avui mateix i a una hora tan
tardana és la circumstància que li haig... de fer una concessió
força més important.
BernHardi: Una concessió força més important?
el rector: Sí. Davant el tribunal he expressat la meva convic-
ció que vostè no ha procedit amb cap propòsit hostil contra
mi o contra... el que represento. Però ara em veig obligat a
concedir-li, professor, que en el cas especial —entengui’m
bé el que li dic, professor— en el cas especial de què aquí es
tracta, vostè ha actuat d’una manera perfectament correcta
en la seva condició de metge, i que no podia actuar de cap
altra manera dins el camp dels seus deures, exactament com
jo no podia actuar d’altra manera en el meu camp.
- 151 -
BernHardi: L’he entès bé? Vostè admet que jo he actuat
d’una manera perfectament correcta..., que no podia actuar
d’altra manera?
el rector: Que com a metge no podia actuar d’altra manera.
BernHardi, després d’una pausa: Si aquesta és la seva opinió,
reverend, li haig de dir que no fa gaires hores se li havia
ofert una ocasió millor, potser l’única ocasió oportuna, per
fer aquesta concessió.
el rector: No necessito assegurar-li que no va ser la falta
de coratge el que em va tancar la boca. Seria aquí, si no?
BernHardi: Doncs què va ser...
el rector: L’hi diré, professor. El que em va fer emmudir
davant el tribunal va ser la intuïció, sorgida dins meu amb
la força d’una il·luminació divina, que amb una paraula més
hauria ocasionat un dany incommensurable a una causa
veritablement sagrada, sí, per a mi la més sagrada.
BernHardi: No em puc imaginar que per a un home coratjós
com vostè, hi pugui haver una causa més sagrada que la
veritat.
el rector: Com? Res de més sagrat que la fútil veritat que jo,
potser en aquest cas únic, hauria pogut defensar fins al final?
Segur que ni vostè mateix gosaria d’afirmar-ho. Si jo li hagués
reconegut públicament no tan sols les bones intencions, com
ho he fet, i encara molt més del que em perdonaran certes
persones benpensants, sinó que a més hagués reconegut
el seu dret a expulsar-me del llit d’una moribunda, d’una
cristiana, d’una pecadora, aleshores els enemics de la nostra
santa Església s’haurien aprofitat d’una declaració semblant
- 152 -
en una mesura que hauria superat el que jo puc assumir.
Perquè no tenim únicament uns enemics lleials, com vostè
sens dubte no deu ignorar. I la fútil veritat que jo hauria
manifestat, s’hauria tornat llavors una mentida en un sentit
més profund. I quin hauria estat el resultat? Davant aquells
a qui dec obediència i fidelitat —i sobretot davant el mateix
Déu— no hauria passat per una persona indulgent, no, sinó
per un infidel, per un traïdor. Per això no he parlat.
BernHardi: I per què ho fa ara, reverend?
el rector: Perquè en el moment de rebre aquella il·luminació,
vaig fer immediatament el vot d’oferir-li personalment a
vostè, com a única persona davant la qual potser sóc cul
-
pable, una confessió que l’opinió pública hauria malentès i
mal interpretat.
BernHardi: L’hi agraeixo, reverend. I permeti’m esperar que
mai no es trobi en la situació de declarar públicament sobre
un assumpte on hi hagi en joc alguna cosa més que el meu
insignificant destí. Perquè es podria donar que vostè sentís
com una il·luminació divina allò que a mi em sembla un es-
crúpol exclusivament personal, i així es causés un perjudici
a una veritat encara superior a la que vostè creu haver de
representar i defensar.
el rector: No m’és possible reconèixer cap veritat superior a
la de la meva Església, professor. I la llei suprema de la meva
Església ordena la disciplina i l’obediència. Si se m’exclou de
la comunitat, l’acció de la qual tantes benediccions irradia
sobre el món, perdria tota possibilitat d’acció i tot el sentit
de la meva vida, a diferència dels homes que com vostè,
professor, exerceixen una professió lliure.
- 153 -
BernHardi: Em sembla, reverend, que hi ha hagut sacerdots
per als quals el sentit de l’existència ha començat tan sols
en el moment en què s’han separat de la seva comunitat i,
sense preocupar-se en absolut de cap perill o contrarietat,
han proclamat allò que consideraven la raó i la veritat.
el rector: Si jo fos un d’ells, professor...
BernHardi: Què?
el rector: ...Déu m’hauria sense cap dubte fet expressar
davant el tribunal això que ara vostè pot escoltar entre
aquestes quatre parets.
BernHardi: Així, ha estat Déu qui li ha fet tancar la boca? I
ara Déu l’envia a mi per fer-li confessar, cara a cara, allò que
li era privat de manifestar davant el tribunal? Cal dir que el
seu Déu li posa les coses ben fàcils!
rector, alçant-se: Perdoni, professor, però no haig d’afegir
res a la meva concessió, que vostè sembla considerar el re-
coneixement d’una injustícia comesa contra vostè. La meva
intervenció no pretenia en absolut discutir d’unes coses sobre
les quals no ens podem entendre.
BernHardi: I així em tanca la porta als nassos, reverend...? Em
permeto de no acceptar-ho en absolut com a prova que vostè
és dins i jo fora. En tot cas, no em puc estar de lamentar que
el seu esforç per venir-me a veure hagi estat inútil.
rector, no sense ironia: Inútil?
BernHardi: És que no em veig capaç d’absoldre’l tan com-
pletament com vostè devia esperar després de fer un pas
tan insòlit.
- 154 -
el rector: Absolució? No es tractava pas d’això, professor.
Potser volia quedar tranquil. I això és el que ha passat, fins
i tot en una mesura superior a la que podia esperar. Perquè
ara, professor, començo a veure tot aquest afer sota una
nova llum. Progressivament, vaig tenint clar que m’havia
equivocat sobre el veritable motiu de la meva vinguda, de
la missió que m’ha portat aquí.
BernHardi: Oh!
el rector: No li havia de fer cap confessió, com creia al prin-
cipi, sinó alliberar-me d’un dubte. D’un dubte, professor, del
qual no era encara del tot conscient quan he entrat aquí. Ara,
però, s’ha resolt, la claredat penetra dins la meva ànima, i tot
el que abans li he concedit, lamento molt haver-ho de retirar.
BernHardi: Ho retira? Però si jo ja ho havia acceptat, reverend.
el rector: Ja no té validesa. Perquè ara sé, professor, que vos-
tè no tenia el dret d’apartar-me del llit d’aquella moribunda.
BernHardi: Ah!
el rector: No, vostè no! Potser altres ho haurien pogut fer
en el mateix cas. Però vostè no és un d’ells. Ara ho sé. En
el millor dels casos, és un autoengany el fet que vostè vegi
com una compassió humana, com una assistència facultativa,
allò que el va dur a negar-me l’entrada a aquella cambra
mortuòria. Aquesta compassió, aquesta assistència només
eren pretextos; potser no del tot conscients, però res més
que pretextos.
BernHardi: Pretextos? Però vostè, reverend, oblida de cop
allò que sabia fa pocs minuts, el fet d’acceptar que damunt
meu pesava una responsabilitat... com també damunt seu?
- 155 -
el rector: Això encara l’hi concedeixo. El que li discuteixo
és tan sols que, basant-se en aquest sentiment de respon-
sabilitat, m’ha negat l’entrada a la cambra mortuòria. El
veritable motiu de la seva actitud contra mi no residia en el
seu sentiment de responsabilitat, tampoc en la noble efer
-
vescència d’un moment, com potser vostè s’imagina i com
fins i tot jo mateix estava a punt de creure, sinó en una raó
més profunda: en les arrels de la seva mateixa personalitat.
Sí, professor, el veritable motiu va ser —com li diria? — una
antipatia cap a mi..., una antipatia incontrolable..., més aviat
una hostilitat...
BernHardi: Hostilitat?
el rector: ...contra el que significa aquesta indumentària
meva per a vostè... i per als seus iguals. Oh, en el transcurs
d’aquesta conversa, m’ha donat proves suficients que les
coses van així. I ara també sé que, exactament igual que
avui, era l’hostilitat el que emanava de tota la seva actitud,
de cadascuna de les seves paraules, aquesta profunda,
irreprimible hostilitat que els homes com vostè no poden
dominar davant els que són com jo.
BernHardi: Hostilitat! No deixa de repetir-ho. I si fos així? El
que m’ha succeït durant les últimes setmanes, tota aquesta
persecució contra mi que vostè mateix considera fal·laç i
indigna, tot això no podia justificar a posteriori el que vostè
anomena hostilitat, si ja abans hagués existit realment en
mi res de semblant? I no vull pas negar que jo, malgrat
una innata i gairebé enutjosa inclinació per la justícia, en
el transcurs de les últimes setmanes he sentit créixer dintre
meu aquesta mena... d’hostilitat, no tant per la seva persona,
reverend... com per la societat que s’ha aplegat a l’entorn
- 156 -
de vostè. Però li puc jurar, reverend, que en el moment en
què li vaig negar l’entrada a la cambra de la malalta, no hi
havia en mi ni el més petit rastre d’hostilitat. El meu cor era
tan pur quan li vaig fer front en la meva condició de metge...
com el de qualsevol membre del seu orde que exerceixi un
acte de culte davant l’altar. Un cor no menys pur que el seu
quan vostè, davant meu, va venir a portar els últims consols
de la religió a la meva malalta. Això vostè ho sabia quan
ha posat els peus a la meva cambra. I m’ho ha confessat.
D’aquest reconeixement, no hauria de retractar-se’n de nou i
sobtadament, ...pel fet que vostè sent —com jo també sento
i potser mai he sentit tan intensament com en aquest mo
-
ment—, que hi ha alguna cosa que ens separa, alguna cosa
sobre l’existència de la qual, tampoc en unes circumstàncies
més amistoses, no ens podem enganyar.
el rector: I mai no ho havia sentit tan intensament com en
aquest moment?
BernHardi: Sí..., en aquest moment, un moment en què em
trobo potser davant d’un dels homes més lliures de la seva
condició. Però per allò que ens separa i que probablement
ens ha de separar per sempre més, reverend..., em sembla
que la paraula és massa pobra i insignificant. Es tracta d’una
cosa d’un abast superior... i... més desesperançat.
el rector: Potser no va equivocat, professor. Desesperançat.
Justament ara... justament entre vostè i jo sembla que així
es demostra. Perquè ja altres vegades he tingut ocasió de
mantenir converses semblants, que conduïen a uns certs
límits prou perillosos, amb homes dels seus cercles, amb...
savis, amb il·lustrats (una mica burleta), però mai semblava
tan allunyada com ara qualsevol possibilitat de comprensió.
- 157 -
En tot cas, potser hauria d’haver evitat, al vespre d’un dia
com avui..., portar la conversa fins a aquests extrems.
BernHardi: Espero, reverend, que em tingui prou respecte
per no considerar el meu eventual mal humor, ateses certes
experiències personals del dia d’avui, com a responsable de
la meva concepció del món.
el rector: Res més lluny del que penso, professor. Quan exis-
teix una distància tan infranquejable... tan abismal entre dos
homes com... vostè i jo, potser tots dos (amb un somriure)
lliures de qualsevol hostilitat, hi ha d’haver sens dubte unes
causes més profundes. I jo veig aquesta causa en el fet que
entre la fe i el dubte ha de ser possible una comprensió...,
però no entre la humilitat i —no malentengui les meves
paraules si és que recorda alguna de les seves expressions
anteriors— entre la humilitat... i la prepotència.
BernHardi: Prepotència...?! I vostè, reverend, a qui no se li
acut una paraula més benigna per allò que suposa que és el
fons de la meva ànima... vostè es creu lliure d’hostilitat cap
a uns homes com jo?
el rector, d’entrada vol mostrar-se més vehement, però
després d’una breu reflexió, amb un somriure a penes per-
ceptible: Me’n sento lliure. A mi, professor, la meva religió
em recomana d’estimar també els qui m’odien.
BernHardi, amb energia: I a mi la meva, reverend... o potser
el que en lloc de la religió s’amaga dins el meu pit... em
mana que entengui també els qui no m’entenen.
el rector: No dubto de la seva bona voluntat. Però la com-
prensió té els seus límits, professor. Allà on regna l’esperit
- 158 -
humà —segur que vostè mateix ho ha experimentat so-
vint— hi ha engany i error. Allò que no enganya... que no
pot enganyar homes com jo... és... (vacil·la) ...prefereixo
triar un mot contra el qual vostè no tindrà res a objectar...
el sentiment intern.
BernHardi:
Diguem-ne així, reverend. En aquest sentiment in-
tern, jo també provo de confiar-hi, tot i que en la meva ànima
sorgeixi d’unes altres fonts. Quina altra cosa, al cap i a la fi...
ens queda a tots nosaltres? I si a un de nosaltres no ens és tan
fàcil com als homes de la seva mena, reverend, Déu,
que l’ha
creat tan humil i a mi tan prepotent... aquest Déu inabastable
deu tenir les seves raons…
el rector el mira llargament; després, prenent una decisió
sobtada, li allarga la mà.
BernHardi, dubtant, amb un lleu somriure: Per damunt... de
l’abisme, reverend?
el rector: No mirem... avall... per un instant!
BernHardi li allarga la mà.
el rector: Adéu, professor! (Se’n va.)
bernHardI, tot sol, està uns moments indecís, rumiant, el
front arrugat, que després se li torna a allisar, fa un movi-
ment com qui es desempallega d’alguna cosa, finalment
obre els cortinatges i la porta. Es veuen els altres perso-
natges asseguts a taula. Alguns ja s’han aixecat i fumen.
cyprian: Per fi!
adler: Ja ens estàvem fumant els nostres cigars.
- 159 -
cyprian, anant des de la sala cap a bernHardI: Què ha passat?
Avui... tan tard i encara un pacient?
BernHardi: És difícil de respondre.
oskar, també sortint de la sala: Hi ha uns quants telegrames
per a tu, pare.
BernHardi, obrint-ne un: Ah, molt amable.
cyprian: Es pot saber...?
BernHardi: Un antic pacient que m’assegura la seva simpatia.
Un pobre diable que ha passat unes quantes setmanes amb
nosaltres, a l’Elisabethinum.
goldentHal: El podem veure? Florian Ebeseder?
löwenstein: Ebeseder? Florian? Diria que es tracta d’un cristià.
pflugfelder, tocant-li l’espatlla: Pot passar!
BernHardi, obrint un altre telegrama: Oh, Déu meu! (A
cyprIan.) Té, mira’l.
adler: Que el llegeixi, que el llegeixi!
cyprian, llegint: «Assegurem al viril lluitador per la llibertat
i la il·lustració la nostra més sincera admiració i solidaritat, i
li demanem que cregui que ens tindrà sempre al seu costat
en la lluita contra els obscurantistes. Doctor Reiss, Walter
König...»
BernHardi: Uns noms que em són totalment desconeguts.
goldentHal: És una declaració d’allò més satisfactòria. És de
suposar que no serà l’única.
BernHardi: I no s’hi pot fer pas res en contra?
- 160 -
goldentHal, rient: Com? Només faltaria que ho impedíssim.
oskar: Pare, encara no vols seure a taula?
el criat porta una targeta.
BernHardi: I ara, què més hi ha?
oskar, llegint: El president de la Unió de Lliurepensadors
de Brigittenau.
BernHardi: Els lliurepensadors de Brigittenau? No sóc a casa.
Faci el favor de comunicar-ho a aquests senyors.
goldentHal: Però, per què?
BernHardi: Ja estic empresonat... ja se m’ha executat. (Va cap
al menjador amb els altres, llevat de goLdentHaL i LöwensteIn.)
Després entrarà el doctor kuLka.
goldentHal, al crIat, que atrapa encara a la porta: Digui a
aquests senyors que el professor està una mica fatigat, però
que tindrà el plaer... Quan comença el seu horari el professor?
el criat: A partir de les dues.
goldentHal: Doncs demà, a tres quarts de dues, el professor
tindrà el plaer de rebre aquests senyors.
El crIat se’n va.
löwenstein: Un plaer? N’està convençut?
goldentHal: Permeti’m que m’ocupi dels interessos del meu
client.
löwenstein entra al menjador alçant-se d’espatlles.
- 161 -
El crIat entra amb un targeta.
goldentHal, girant-se cap a ell: Què hi ha, ara? Deixi’m
veure. Oh!
el criat: El senyor insisteix a ser rebut.
goldentHal: Doncs faci’l entrar.
El crIat se’n va.
goldentHal s’escura la gola i es disposa d’alguna manera a
rebre el visitant.
kulka, entrant: Oh, el doctor Goldenthal... si no m’equivoco?
goldentHal: Sí, sóc jo. Ja ens coneixem, doctor Kulka. Avui
s’haurà d’acontentar amb mi. El professor està una mica
cansat, com vostè es pot imaginar...
kulka: Cansat...? Hm... Llavors haig d’insistir... Com em
podré justificar davant el meu cap...?
goldentHal: Però doctor... ja m’ha sentit...
kulka: Sí, ho he sentit, i també ho entenc. Però això, de què
em serveix? Si no puc parlar amb el professor personalment,
la culpa serà meva davant el meu cap.
goldentHal: Potser jo estic en condicions de donar-li tota la
informació que calgui.
kulka, vacil·lant: Si vostè és tan amable... Puc demanar-li,
doctor, si és veritat que el professor Bernhardi té pensat no
presentar cap recurs de nul·litat?
goldentHal: Per una qüestió de forma, ens hem reservat un
temps de reflexió.
- 162 -
kuLka s’ha tret de la butxaca un bloc de notes.
goldentHal, influenciat per aquest gest, adopta un to retòric:
Perquè encara que estiguem molt lluny de voler expressar
el més mínim dubte sobre la coherència jurídica i la saviesa
dels jutges austríacs, o fins i tot de manifestar la més mínima
desconfiança sobre el sentit comú dels ciutadans vienesos
que ocupaven el banc del jurat, tampoc no podem deixar
de suposar que l’actitud facciosa de certa premsa que aquí
no cal anomenar, ens sembli adequada per propiciar un
error judicial i...
Entra BernHardI.
kulka: Oh, professor.
BernHardi: Què significa tot això?
goldentHal: M’he pres la llibertat, professor... ja que no volia
que el molestessin... i crec que, tal com hauria fet vostè...
BernHardi: Amb qui tinc el gust?
kulka: Kulka, del Neueste Nachrichten. El meu cap, que té
l’honor de coneixe’l personalment, li envia la més respectuo-
sa salutació i...
goldentHal: S’han escampat rumors als quals ens hem d’en-
frontar com més aviat millor.
kulka: El que es diu és que el professor ha renunciat a qual-
sevol recurs judicial.
goldentHal: Ja li he aclarit al doctor, que ens hem reservat
un temps de reflexió.
- 163 -
BernHardi: És exacte.
De la sala veïna van entrant progressivament LöwensteIn,
cyprIan, adLer, kurt, oskar.
kulka: Li estic molt agraït per aquest aclariment. Però ara,
professor, li haig de comunicar una petició especial del meu
cap. Durant l’audiència, professor, vostè ha requerit que hi
fos citat el Ministre d’Educació. D’això se’n desprèn l’evidèn-
cia que en aquest assumpte encara s’han de tenir en compte
uns moments que no han estat tractats o que no podien ser
tractats en el curs del procés. Per al meu cap constituiria un
honor especial posar a la disposició de vostè, professor, les
columnes del nostre diari.
BernHardi, a la defensiva: Gràcies, gràcies.
kulka: Segur que vostè no ignora, professor, que el nostre
diari, malgrat que Sa Excel·lència el va acollir amb la més
gran confiança a l’inici del seu mandat, últimament s’ha vist
obligat a oposar-se amb la màxima energia a certes mesures
sorprenentment enemigues del progrés i fins i tot reaccio-
nàries del ministre, tot i que hem mantingut la moderació
que, des de sempre, ens ha semblat la condició prèvia per
a una acció útil en el terreny polític. I per això ens resultaria
d’allò més benvingut, en la nostra lluita per la llibertat i el
progrés, tenir al nostre costat un home com vostè, la passió
del qual, dominada pel bon gust, ens ofereix la garantia de
comptar amb un aliat.
BernHardi: Perdoni, però jo no sóc el seu aliat.
kulka: Però nosaltres som el seu, professor.
- 164 -
BernHardi: Això és el que avui els sembla a vostès. El meu
afer és estrictament personal.
löwenstein: Però...
kulka: Més d’un afer personal, en el seu germen, és evident-
ment polític. El seu...
BernHardi: Això és una casualitat de la qual no sóc respon-
sable. No pertanyo a cap partit ni desitjo que cap partit
m’instrumentalitzi.
kulka: El senyor professor no podrà evitar que...
BernHardi: No vull fer ni un pas. Qui em faci costat, ho farà
assumint els seus propis riscos. (Sempre en to lleuger i ara
amb el somriure irònic que li és propi.) Així com avui he
estat acusat d’haver ofès la religió catòlica, demà podria ser
sospitós d’hostilitat contra alguna altra, potser més pròxima
a vostès.
kulka: Jo no pertanyo a cap confessió religiosa, professor.
Cap de nosaltres hi pertany, almenys íntimament. El nostre
punt de vista, el punt de vista del nostre periòdic, com és ben
conegut, és el de l’absoluta llibertat de consciència. Com diu
el filòsof, «cadascú ha de ser benaurat a la seva manera».
BernHardi: Li demano, doncs, que també amb mi actuï
d’acord amb aquest principi. Doni les gràcies al seu cap per
la seva amable invitació. Si l’acceptés, seria senzillament un
abús de la seva confiança, una mena de falsa informació.
kulka: És realment la seva última paraula, professor?
BernHardi: Rares vegades és diferent de les primeres.
- 165 -
kulka: El meu cap lamentarà infinitament..., realment no sé...
Però, per favor, professor, en el cas que decidís manifestar
públicament els seus sentiments davant Sa Excel·lència,
podem comptar almenys que cap altre diari...
BernHardi: Pot confiar-hi. Qualsevol cosa que emprengui
no la penso posar sota la protecció de cap diari. Saludi ben
cordialment el seu cap.
kulka: Moltes gràcies, professor. Els saludo, senyors. (Se’n
va.)
Breu pausa incòmoda.
cyprian: No crec que això fos necessari.
goldentHal: Jo també haig de dir, professor...
BernHardi: Veig que continuen sense entendre, senyors, que
no vull tenir absolutament res a veure amb la gent que volen
fer de la meva història un afer polític.
löwenstein: Però de fet, ho és.
goldentHal: Certament, tal com s’han presentat les coses,
vostè es troba enmig d’una batalla política. I la veritat és que
hauríem de celebrar que sigui així.
BernHardi: Li prego, estimat doctor, que no celebri res! No
estic ficat en cap batalla política. Els ridículs crits de guerra
que poden venir d’alguns bàndols, no em portaran a fer un
paper que em desagrada i que no em sento capaç de fer,
justament perquè no és altra cosa que un paper. I pel que fa
al temps de reflexió, li suplico, doctor, que el doni per acabat.
goldentHal: No entenc...
- 166 -
BernHardi: Vull complir la meva pena, i tan aviat com sigui
possible. Demà mateix, si pot ser.
cyprian: Però...
BernHardi: Vull deixar enrere tot aquest assumpte. Ara és
l’única cosa que m’interessa. Tots aquests últims mesos els
puc considerar perduts per a la meva feina, per a la meva
professió. Res més que reunions i interrogatoris. I què n’ha
sortit de tot plegat? Com a cas judicial, la cosa ja ha estat
prou desagradable, i ara s’ha de convertir en una qüestió
política? Me’n guardaré prou, ni que sigui empresonat. La
meva feina és curar la gent... o almenys convence-la que
ho puc fer. Per això vull tornar a tenir com més aviat millor
l’oportunitat de fer-ho.
löwenstein: I la teva venjança?
BernHardi: Qui parla de venjança?
löwenstein: Escolta, amb Flint, amb Ebenwald, vols deixar
senzillament les coses com estan?
BernHardi: No ha de ser una venjança... sinó un ajustament de
comptes. Ja vindrà el moment. Però no s’ha de convertir
de sobte en el contingut de la meva vida l’enfrontament
amb aquests senyors. Ho resoldré com una cosa de més a
més. Però no tinguin por. No els regalaré res.
cyprian: Tant si vols portar aquest afer com a simplement
polític o jurídic o totalment privat, jo mantinc que no era ne-
cessari treure’s de sobre, per dir-ho així, aquest senyor Kulka.
goldentHal: També vull insistir en el fet que l’amistat del diari,
en nom del qual s’ha presentat el senyor Kulka...
- 167 -
BernHardi, interrompent-lo: Benvolgut doctor, els enemics
cal acceptar-los tal com són i allà on te’ls trobes. Els meus
amics els puc triar jo... per sort...
Teló.
- 169 -
ACTE CINQUÈ
Oficina del Ministeri. Moblada d’una manera conve-
nient, no sense confort.
El conseLLer àuLIc wInkLer, té uns quaranta-cinc anys però
sembla més jove, prim, cara fresca, petit bigoti, cabells
curts, rossos i rinxolats, ulls blaus, lluents. Està sol, ocu-
pat amb unes actes. S’acaba d’alçar i col·loca les actes
en un armari. Sona el telèfon.
conseller, tornant a la taula i posant-se al telèfon: Reial
Ministeri de Cultura i Educació, digui...? No, sóc el conseller
Winkler. Oh, professor Ebenwald... Encara no és aquí...
Potser d’aquí a mitja hora... Segur que Sa Excel·lència no
anirà al Parlament abans de dos quarts de dues... Sí, per
desgràcia no estic en condicions d’informar-lo al respecte,
en tot cas, no puc fer-ho per telèfon... Serà un plaer. (Penja;
torna a la seva feina.)
Un funcIonarI entra amb el correu i una targeta de visita.
conseller: El doctor Kulka?
el funcionari: Sí, però diu que voldria parlar personalment
amb Sa Excel·lència.
- 170 -
conseller: Doncs que torni més tard.
el funcionari: Abans també han vingut dos senyors d’altres
diaris. També tornaran.
conseller: Bé, no cal que m’anunciï per res aquests senyors
de la premsa, si és que volen parlar personalment amb Sa
Excel·lència.
El funcIonarI se’n va.
Torna a sonar el telèfon.
conseller: Reial Ministeri de Cultura i Educació, digui...? El
conseller Winkler, sí... Ah, sí, li conec la veu, li beso la mà,
senyora... Aquest vespre...? Sí, si puc ho faré amb molt de
gust... No tinc res a dir-li sobre les eleccions... No... És que
no trobo bé que unes dames boniques es fiquin en políti-
ca... De política no hi entenen res... Fins aleshores haurà
d’esperar com a mínim vint anys, benvolguda senyora... A
reveure, doncs, senyora. Saludi de part meva el seu senyor
marit. (Penja.)
El FuncIonarI amb una targeta.
conseller: Un altre? Ah, el doctor Feuermann... Bé, digui-li
que passi.
Se’n va el funcIonarI.
Entra el doctor feuermann.
feuermann fa una inclinació profunda.
conseller: Molt honrat, doctor... A què dec el plaer de la
seva visita?
feuermann: Vinc per un assumpte molt greu, senyor conseller.
- 171 -
conseller: Oh, doctor, espero que no hagi passat una altra
desgràcia després que, gràcies a la comprensió dels bons
ciutadans d’Oberhollabrunn...
feuermann: La veritat, senyor conseller, és que he estat
absolt. Però de què em serveix? Ja no es deixa veure ni un
sol pacient. Si m’haig de quedar com a metge de districte a
Oberhollabrunn, em moriré de gana. Per això em permeto
de sol·licitar una nova destinació. (Sona el telèfon.)
conseller: Disculpi’m, doctor. (Al telèfon.) Sí, conseller àulic
Winkler a l’aparell... Oh, senyor cap de secció... Què? Com?
(Molt sorprès.) Però què em diu...? De debò? La infermera
Ludmilla? Seria una curiosa coincidència... Sí, perquè avui
surt... Naturalment, el professor Bernhardi... Avui, sí... Que
ve vostè mateix...? Sí... No, escolti... Evidentment que de
moment no li diré res a Sa Excel·lència, si així ho desitja...
Molt honrat! (Penja. Resta uns instants molt agitat. Després,
a feuermann.) Digui, digui...
feuermann: I volia sol·licitar la seva ajuda personal, senyor
conseller..., perquè vostè, sempre...
Entra FLInt. feuermann, el conseLLer.
flint: Bon dia, conseller. (S’adona de la presència de feuer-
mann.) Ah...
feuermann: Excel·lència, el meu nom és doctor Feuermann.
flint: Ah, naturalment... Ja he tingut... Del Montagszei-
tung?… ... ...
conseller, en veu baixa: Casualment no és cap perdiodista,
Excel·lència... El doctor Feuermann, d’Oberhollabrunn.
- 172 -
flint: Ah, sí..., el doctor Feuermann.
conseller, com abans: Va ser acusat d’un suposat error
professional i ha estat absolt.
flint: Sí, sí, ja ho sé. El profesor Filitz ha presentat un informe
clarificador. Deu vots contra dos...
feuermann: Nou contra...
el conseller li fa un gest perquè calli.
flint: El felicito, benvolgut doctor Feuermann.
feuermann: Em commou profundament, Excel·lència, que
Sa Excel·lència s’interessi per un assumpte tan trivial com
el meu...
flint: Per mi no hi ha cap assumpte trivial. No n’hi pot
haver cap per a nosaltres. En un sentit més elevat, tot té
la mateixa importància. (Mira fugaçment el conseLLer, però
com buscant la seva aprovació.) I potser li donarà potser
una certa satisfacció saber que, sota la impressió suscitada
pel seu cas, que no té res de «trivial», s’està preparant una
reforma radical dels estudis de medicina. Esperem que sigui
possible realitzar-la per via de decret. Si no s’hagués de passar
sempre, en primer lloc, pel Parlament... (Mirada al conseLLer.)
Que fàcil seria governar.
conseller: En tot cas, seria més ràpid i això és sens dubte el
més important.
feuermann: M’he permès, Excel·lència...
conseller: Suposo que ho ha inclòs tot en la seva instància,
doctor.
- 173 -
feuermann: Voldria esmentar només...
conseller: Probablement ja hi deu figurar.
feuermann: Sí, senyor Conseller.
conseller: Doncs, passi-me-la, doctor. Li donarem curs tan
aviat com sigui possible. Els meus respectes, doctor.
flint, que mentrastant ha rebut uns quants diaris de mans del
funcIonari: Bon dia, doctor. (Li allarga la mà. feuermann surt.)
fLInt, conseLLer.
flint, mirant un diari: Què volia, realment?
conseller: Demanda de trasllat, Excel·lència. Com és lògic,
el pobre diable és boicotejat a Oberhollabrunn malgrat
l’absolució.
flint: Vostè, probablement, tampoc no es deixaria tractar
per ell.
conseller: Ni pensar-ho, si hagués de tenir una criatura.
flint, llençant amb disgust els diaris: Hi ha alguna cosa de
nou?
conseller: El professor Ebenwald ha telefonat. Vindrà a parlar
en el transcurs d’aquest matí.
flint: Altra vegada? Ja va venir abans-d’ahir.
conseller: A l’Elisabethinum necessiten diners amb urgència.
Estan endeutats fins al coll.
flint: Però si el consell ha retirat la seva dimissió després de
l’allunyament de Bernhardi.
- 174 -
conseller: Sí, sembla ben bé que l’únic que ha animat una
mica la vida del consell ha estat Bernhardi. Des d’aleshores,
tots dormen. Fins i tot jo.
flint: Haurien de rebre una subvenció. Ja l’hi vaig prometre
a Bernhardi en el seu moment.
conseller: Aquesta vegada tenim un pressupost enorme, i
no n’arrencarem més de tres mil, Excel·lència. El Ministre de
Finances ja està prou enutjat amb nosaltres. Jo ni tan sols
estic del tot segur que puguem rebre els diners per al nou
edifici de l’Institut Fisiològic. I això és sens dubte...
flint: Si a la comissió de pressupostos no ho podem imposar...
això i altres coses, exigiré al Parlament un crèdit especial.
conseller: Oh!
flint: No me’l negaran. Els liberals i els socialdemòcrates
no ho poden fer, perquè es perjudicarien ells mateixos, si
de sobte exigissin del govern que estalviessin en la cons-
trucció d’edificis dedicats a instituts científics. I pel que fa
als socialcristians, tinc tot el dret d’esperar que no em creïn
dificultats. No l’hi sembla?
conseller: Aquests senyors, com a mínim, tenen el deure de
mostrar-se agraïts amb Sa Excel·lència.
flint: Això no funciona així, estimat Conseller. En la vida
pública, no compta l’agraïment sinó l’administració correcta.
Esperi el balanç... D’altra banda, l’haig de felicitar encara
per les eleccions regionals d’ahir. Deu nous escons per als
socialdemòcrates. No era de preveure.
- 175 -
conseller: Excel·lència, només després de les eleccions par-
lamentàries estaré en condicions de rebre la seva felicitació.
flint: Les eleccions parlamentàries tindran un resultat dife-
rent. I ahir, d’altra banda, les majories no van ser tampoc
aclaparadores. No triomfarà, doncs, tan aviat, benvolgut
anarquista.
conseller: Excel·lència, no em faci avançar tan de pressa. No
fa pas gaire se m’ha definit com a socialdemòcrata.
flint: No hi ha gaire diferència.
conseller: Tampoc no puc deixar de felicitar-lo pel seu dis-
curs d’ahir.
flint: Discurs...? Quatre frases improvisades. Però van fer
el seu efecte.
conseller: Ho fan constar a tot arreu. (Assenyalant els diaris.)
flint: En qualsevol cas, conseller, el fet que vostè s’associï a
totes les felicitacions dóna testimoni de la seva encomiable
objectivitat. Justament de vostè em temia el contrari.
conseller: És massa amable, Excel·lència.
flint: D’entrada em semblava estrany que vostè, estimat con-
seller, estigués a favor d’un augment de les hores de religió.
conseller: I què en pensa vostè mateix, Excel·lència?
flint: Estimat conseller, el que jo pensi en privat sobre aquesta
i altres qüestions és un capítol a part. Esplaiar-se tan ober-
tament sobre les pròpies opinions és típic dels diletants en
política. Sempre sona a buit expressar-se en el to passional
- 176 -
de les pròpies conviccions. Allò que funciona, també en
política, és el contrapunt.
conseller: Fins que arriba algú, Excel·lència, a qui se li acu-
deixen noves melodies.
flint: No està malament. Però per passar del nostre llen-
guatge metafòric a la realitat, vostè creu realment, estimat
conseller, que avui el poble està prou madur, o estarà mai
prou madur per existir sense religió?
conseller: El que jo entenc per religió, Excel·lència, es pot
aprendre millor en qualsevol altra hora que en les anome-
nades classes de religió.
flint: Ho veu? Vostè és un anarquista o no, estimat conseller?
conseller: Sí, això sembla, Excel·lència... Com a funcionari,
només tens una alternativa... o ets anarquista o ets idiota.
flint, rient: Bé, vostè em concedirà que hi ha alguns graus
intermedis. Però, cregui’m, estimat conseller, l’anarquisme
és un estat d’ànim estèril. Jo també he passat per aquesta
etapa. I l’he superada. Ara, la meva concepció del món es pot
expressar en una paraula, estimat conseller: treballar, rendir!
Tota la resta queda en un segon pla davant aquest imperatiu
categòric. Atès que jo, com vostè no ignora, tinc diversos
projectes que m’impedeixen prescindir de la cooperació del
Parlament, em trobo, per desgràcia en la necessitat de fer allò
que se’n diu concessions. També els anarquistes fan conces-
sions, estimat conseller, si no, no podrien ser consellers àulics,
com vostè. (Més seriosament.) Però s’equivoca si creu que
fer concessions és sempre fàcil. O potser es pensa, estimat
conseller, que no m’ha suposat cap sacrifici llançar el meu
- 177 -
amic Bernhardi a les goles d’aquesta gent? Però era necessari
que ho fes. Algun dia les circumstàncies s’aclariran. Tot està
conservat. I dia vindrà en què podré desempallegar-me de
certa gent, no vull dir res més... però s’arribarà a comprendre
que no sóc el ministre del Culte i el Concordat, com avui a
més d’un periodista li ha agradat d’anomenar-me en algun
dels seus articles de fons.
conseller: Ah!
flint: Vostè pensa com ell, no? Però la paraula ni tan sols
és d’ell. Aquesta paraula ve del nostre candorós Pflugfelder,
que l’ha llançada no fa gaire en una d’aquestes assemblees
electorals d’allò més supèrflues on ha cregut necessari
abordar l’afer Bernhardi. Jo trobo, estimat conseller, que
els representants del govern no han demostrat l’energia
necessària en alguna d’aquestes assemblees.
conseller: Però l’assemblea en què ha parlat Pflugfelder,
Excel·lència, ha estat dissolta, no es pot pas demanar més.
flint: Però en quin moment? Només quan Pflugfelder ha ata-
cat l’arquebisbe per haver situat en algun lloc de la frontera
polonesa el capellà que havia declarat tan favorablement
per Bernhardi.
conseller: Sí, els arquebisbes gaudeixen naturalment d’una
protecció del govern més gran que els ministres.
flint: Sempre aquest afer Bernhardi! Sembla que la gent
no vol tranquil·litzar-se. A l’Arbeit, l’òrgan del seu partit,
conseller, ha aparegut fa poc un article absolutament pèrfid.
conseller: No estava mal escrit. Però jo no tinc res a veure
amb l’òrgan de cap partit. Estic contra tots els diaris.
- 178 -
flint: També hi estic jo. I en aquest moment s’hi afegeixen
fins i tot els diaris liberals, que fins ara s’havien abstingut
de presentar Bernhardi com una mena de màrtir, com una
víctima política de les maquinacions clericals, com una mena
de Dreyfus de la medicina. Ha llegit l’article d’avui al Neueste
Nachrichten? Una salutació formal a Bernhardi amb motiu
de la seva sortida de la presó. És molt fort.
conseller: De tot això, Bernhardi n’és innocent.
flint: No del tot. Sembla que se sent còmode en el seu paper.
Fins i tot se li havia proposat, a l’inici de la tercera setmana
de la seva condemna, presentar a Sa Majestat una petició de
gràcia que no hauria estat rebutjada. Vostè també ho deu
saber, ja que va tenir la bondat d’encarregar-se d’aquesta
missió prop de Bernhardi.
conseller: Sa Excel·lència sap prou bé que vaig provar de
persuadir-lo. Però em va semblar força bé que no volgués
saber res d’aquesta mesura de gràcia.
flint: Bé, seria lamentable que continués deixant que els
seus amics fiquessin el nas en una causa en què sempre
tindria les de perdre. I de cap manera no estic disposat —i el
Ministre de Justícia, amb qui ahir vaig parlar de l’assumpte,
està totalment al meu costat—, no estic disposat a continuar
tolerant sense fer res certes intrigues. Ens trobem davant
una Res judicata i estem decidits, si cal, a procedir sense
cap mena de consideració. I si fos necessari actuar així, em
sabria greu per Bernhardi. Perquè per molt irreflexivament
que s’hagi comportat fins ara i per moltes contrarietats que
m’hagi ocasionat, conservo encara aquí dins (assenyalant-se
- 179 -
el cor) una certa simpatia per ell. Són coses de les quals, pel
que sembla, mai no et pots desfer del tot.
conseller: Sí, amistats de joventut.
flint: Efectivament, d’això es tracta. Però nosaltres ens hem
de sentir totalment lliures de qualsevol sentimentalisme. Al
cap i a la fi, què té a veure amb tot aquest assumpte el fet
que vint-i-cinc anys enrere tots dos fóssim assistents de Rap-
penweiler? Que passegéssim junts pel jardí de l’hospital i ens
confiéssim els nostres plans de futur? En la nostra posició, no
ens caldria tenir cap record, ni tenir cor, si això és possible;
hauríem de caminar sobre cadàvers..., sí, estimat conseller.
El crIat, entrant amb una targeta de visita.
conseller: El professor Ebenwald.
flint: Que passi.
El crIat se’n va.
flint: Quant ha dit que podíem demanar per a l’Elisabethinum?
conseller: Tres mil...
ebenwaLd, fLInt, conseLLer.
eBenwald saluda fent una inclinació.
flint: Bon dia, estimat professor. O millor dit, senyor director.
eBenwald: Encara no, Excel·lència, només interí. No és pas
impossible que, durant els propers dies, el professor Bern-
hardi sigui reelegit. Ara només està suspès del càrrec.
- 180 -
conseller: Aquesta reelecció no pot tirar endavant. Perquè
després de l’actual estat de coses, Bernhardi no és professor
ni doctor.
eBenwald: Però tampoc no hi ha dubte que les conseqüèn-
cies jurídiques del seu càstig aviat seran revisades. Gràcies
als esforços d’alguns amics i de certa premsa, sembla que
s’està preparant un canvi d’opinió a favor d’ell. Sa Excel·lència
ja deu saber que, des de la presó, ha estat acompanyat en
triomf fins a casa.
flint: Com?
eBenwald: Sí, els meus estudiants m’ho han explicat.
flint: En triomf? Què vol dir?
eBenwald: Bé, una colla d’estudiants sembla que l’han saludat
amb crits d’entusiasme a la sortida de la presó.
flint: Només hi devia faltar una desfilada de torxes.
conseller: Sa Excel·lència desitja potser que siguin donades
instruccions al respecte?
eBenwald: Si em puc permetre una observació, considero
molt probable que aquestes manifestacions tinguin alguna
cosa a veure amb el resultat de les eleccions d’ahir.
flint: Ho creu així? No seria impossible. Sí, sí, miri, estimat
conseller, aquestes coses no s’han de subestimar. Amb
això no vull dir que concedeixi una especial importància a
aquestes manifestacions. Els sionistes hi deuen tenir alguna
cosa a veure.
eBenwald: També entre nosaltres tenen ja un cert poder.
- 181 -
flint: Bé... (Canviant de tema.) Ha vingut per l’assumpte de
la subvenció, estimat professor?
eBenwald: Sí, Excel·lència.
flint: Per desgràcia només podem posar a la seva disposició
una fracció de la suma demanada. En canvi, però, li puc
comunicar que s’ha pres en la màxima consideració la nacio-
nalització del seu Institut.
eBenwald: Sa Excel·lència sap tan bé com jo quin llarg camí
cal recórrer, per desgràcia, entre la presa en consideració i
la decisió final.
flint: Ben cert, professor. Però no ha d’oblidar que aquí
no solament ens hem d’ocupar de l’Elisabethinum ni de la
Facultat de Medicina, sinó de tot l’enorme domini del Culte
i del Concor... i de l’Educació.
eBenwald: I nosaltres, els membres de l’Elisabethinum,
gosem esperar que Sa Excel·lència, sortit ell mateix de les
nostres files i que, com a professor acadèmic, és un honor
per a la nostra facultat, voldrà concedir un suport especial
a una branca de l’ensenyament mèdic tan lamentablement
negligida pel ministre anterior.
flint, al conseLLer: Aquest home em sap agafar pel meu cantó
més feble. Estimat professor, no he oblidat que sóc metge i
professor. I la veritat és que pots deixar de ser-ho tot, però
metge... mai! I una cosa li haig de dir, estimat professor,
però no la divulgui perquè podrien utilitzar-la contra mi al
Parlament: més d’una vegada sento una mena de nostàlgia
del laboratori i de la sala dels pacients. És una feina més
tranquil·la i més bonica, l’hi puc assegurar. I si fas un bon
- 182 -
treball, els altres t’ho reconeixen. Una activitat com la nostra,
em refereixo a la dels polítics, els resultats de la qual sovint
no es posaran de manifest fins a la generació següent...
El crIat entra amb una altra targeta.
conseller: El professor Tugendvetter.
flint: El deixo amb vostè, estimat conseller. Vingui, professor.
fLInt i ebenwaLd se’n van.
tugendvetter, conseLLer.
tugendvetter: Molt honrat, senyor conseller. No el molestaré
gaire estona. Acompanyat d’un bon discurs, el treball es fa
menys dur... no ho creu? Em permeto, doncs, de tornar-li a
preguntar en quin estat es troba el meu assumpte.
conseller: Va pel millor camí, professor.
tugendvetter: No cal que li digui, conseller, que personalment
el títol no m’importa gran cosa. Però vostè sap com són les
senyores...
conseller: Per què ho haig de saber, professor?
tugendvetter: Ah, és cert. Sóc un solitari però no estic sol...
oi? Doncs ara que som aquí, entre nosaltres, la meva dona
està com boja per aquest títol de conseller àulic. No pot
esperar gaire més. I si fos possible que el nomenament es
produís abans del primer de juny... És que és l’aniversari de la
meva esposa. I m’agradaria molt portar-li el títol de conseller
àulic com a obsequi.
conseller: En tot cas, seria un regal pràctic i barat.
- 183 -
tugendvetter: Així doncs, si vostè pogués fer alguna cosa per
accelerar-ho, conseller.
conseller, en un to forçat, de funcionari: El Ministeri d’Edu-
cació no està, per desgràcia, en condicions de prendre en
consideració per a la concessió de títols les relacions priva-
des, especialment les circumstàncies familiars dels senyors
professors, a menys que per a aquesta concessió existeixin
unes disposicions específiques.
El crIat entra amb una targeta.
conseller, sorprès: Ah.
el criat: El senyor desitja parlar personalment amb Sa
Excel·lència.
conseller: Segur que no hi ha cap impediment, però per a
mi serà un plaer especial rebre primer el professor al meu
despatx.
El crIat se’n va.
tugendvetter: Potser molesto.
conseller: Es tracta d’un vell conegut.
bernHardI entra.
conseLLer. tugendvetter, bernHardI.
tugendvetter, una mica sorprès.
BernHardi: Oh, no està sol, senyor conseller.
tugendvetter: Bernhardi!
conseller, estrenyent-li calorosament la mà: Estic molt con-
tent de tornar-lo a veure, professor.
- 184 -
BernHardi: Jo també ho celebro.
tugendvetter: Et saludo, Bernhardi. (Li allarga la mà.)
BernHardi, l’hi allarga amb fredor: No és possible parlar amb
Sa Excel·lència?
conseller: No durarà gaire. Vol seure, professor?
tugendvetter: Tu... tens un magnífic aspecte. Jo... jo... saps?,
ho havia oblidat completament... Quant fa que has...
conseller, a Bernhardi: Encara l’haig de felicitar per les ova-
cions que li han dedicat aquest matí.
tugendvetter: Ova...
BernHardi: Ah, ja n’estan informats. Però potser és una mica
exagerat parlar d’ovacions.
conseller: Fins i tot es parla d’una desfilada de torxes que
tindrà lloc aquesta nit davant de casa seva..., d’una serenata
dels lliurepensadors de Brigittenau.
tugendvetter: Saps, estimat Bernhardi? Havia oblidat com-
pletament que avui expirava la teva condemna de presó. Dos
mesos passen ben de pressa.
BernHardi: Sobretot a l’aire lliure.
tugendvetter: Però tu tens realment un aspecte esplèndid.
No és cert, senyor conseller? Si hagués estat a la Riviera, no
tindria un aspecte millor. Com després d’una cura de repòs.
conseller: Potser si es decidís a proferir una petita blasfèmia,
professor, jo li podria garantir una d’aquestes cures de repòs
a bon preu.
- 185 -
tugendvetter, rient: Gràcies, gràcies.
BernHardi: D’altra banda, no és que m’ho hagi passat del tot
malament. Un àngel ha vetllat per mi durant aquest temps:
la mala consciència de la gent que m’han ficat allà dins.
tugendvetter: M’alegro de tenir l’ocasió de dir-te que les
meves simpaties han estat de part teva en tot aquest afer.
BernHardi: N’has tingut finalment l’ocasió? Me n’alegro.
tugendvetter: Espero que no hagis dubtat mai que jo...
BernHardi: No seria possible anunciar-me a Sa Excel·lència?
Es tracta d’un assumpte bastant urgent.
conseller: Sa Excel·lència no trigarà a presentar-se.
tugendvetter: Saps què he sentit fa pocs dies? Que tens la
intenció d’escriure una història sobre tot el teu afer.
BernHardi: Ah, això es diu?
conseller: Podria ser un llibre interessant. Ha tingut l’opor-
tunitat de conèixer les persones.
BernHardi: La majoria, estimat conseller, ja les coneixia
d’abans. I a més, ben mirat no cal estranyar-se de la baixesa
de la gent contra algú que no els agrada, o del fet que treguin
algun avantatge de la seva actitud. Només hi ha una mena
de gent que em continua resultant enigmàtica.
tugendvetter: Quina?
BernHardi: La gent que actua amb vilesa gratuïtament,
saps? Els que es comporten mesquinament sense treure’n
- 186 -
ni el més mínim avantatge, només perquè els ve de gust,
per dir-ho així.
Entren FLInt i EbenwaLd.
tugendvetter, conseLLer, bernHardI, fLInt, ebenwaLd.
flint, dominant-se ràpidament: Oh, Bernhardi!
eBenwald, també reaccionant amb rapidesa: Els meus res-
pectes, professor.
BernHardi: Bon dia. El senyor professor és aquí per l’assumpte
de l’Elisabethinum?
eBenwald: Efectivament.
flint: Es tracta de la subvenció...
BernHardi: Sempre he pensat que els interessos de la meva
obra estaven en bones mans... durant la meva absència.
eBenwald: Li agraeixo el seu amable reconeixement, professor.
flint, a bernHardI: Has de parlar amb mi, Bernhardi?
BernHardi: No et retindré molta estona.
conseller, a ebenwaLd i tugendvetter: Sisplau, senyors, volen
fer el favor... (Se’n va amb els dos senyors.)
bernHardI, fLInt.
flint, molt decidit: Tinc el gust de felicitar-te, estimat Bern-
hardi, per la fi de la teva detenció. Des de la meva posició
oficial no em va ser possible, per desgràcia, fer-te saber
de manera adequada fins a quin punt em va sorprendre i
disgustar el desenllaç del teu procés...; i per això, amb més
- 187 -
motiu, em farà feliç, ara que l’afer s’ha liquidat, poder-te ser
útil d’alguna manera.
BernHardi: Realment, ets molt amable, estimat Flint. La veritat
és que he vingut a demanar-te un favor.
flint: T’escolto.
BernHardi: La cosa és aquesta: el príncep Konstantin està
greument malalt i m’ha fet cridar.
flint: Ah, sí...? Doncs no ho sabia…
BernHardi: M’ha fet cridar com a metge. M’haig de tornar
a fer càrrec del seu tractament.
flint: Bé, què t’ho impedeix?
BernHardi: Què m’ho impedeix? No em vull fer culpable
d’un nou delicte.
flint: Un delicte?
BernHardi: Ho saps prou bé. Si reprengués el tractament
del príncep Konstantin seria acusat d’exercir il·legalment.
Com que m’he deixat arrossegar a ofendre la religió i per
això he estat condemnat, he perdut el meu títol i amb ell
el dret d’exercir la pràctica mèdica. I per això em permeto
de presentar-te personalment la meva petició perquè siguin
revisades les conseqüències del meu càstig. Vinc a tu, com a
vell amic meu que, com s’ha demostrat en altres casos, està
en situació d’exercir alguna influència sobre les decisions
del Ministre de Justícia, i en el cas que s’accepti la meva
petició, et demano la màxima diligència per no fer esperar
més el príncep.
- 188 -
flint: Ah, vaja, vaja. Has vingut per burlar-te de mi.
BernHardi: Com vols dir? Em limito a procedir correctament.
No tinc cap ganes que em tornin a tancar, encara que se
m’hagi tractat relativament bé. I si tu tens l’amabilitat... (Li
allarga la petició.)
flint: Concedit. N’assumeixo tota la responsabilitat. No hi
ha cap motiu perquè no puguis atendre immediatament la
demanda del príncep Konstantin. Et dono la meva paraula
que no se’n derivarà cap conseqüència penal per a tu. En
tens prou amb això?
BernHardi: Potser aquesta vegada n’hi haurà prou, perquè en
aquest cas, el fet de mantenir la teva paraula no et representa
cap inconvenient.
flint: Bernhardi!
BernHardi: Excel·lència?
flint, dominant-se ràpidament: Vols dir que no et conec
prou, estimat? No he sabut de seguida que no has vingut
pas pel problema del príncep Konstantin? Però ja m’està bé.
Passem a parlar de l’assumpte a què t’has referit abans. En
tot cas, no te n’hauria pogut alliberar. M’acuses, doncs, de
faltar a la meva paraula.
BernHardi: Exactament, estimat Flint.
flint: I saps què et contesto? Que mai he faltat a una parau-
la donada. Perquè no he donat altra paraula que aquesta:
posar-me al teu favor. I no ho podia fer millor que exigint i
imposant la claredat processual del teu cas. Encara més: fins i
tot si hagués fet això que tu anomenes «faltar a la paraula»,
- 189 -
seria estúpid per part meva fer-me’n retret, perquè tu estaves
perdut, també en el cas que jo hagués mantingut la meva
paraula. Existia ja una denúncia privada, i la investigació con-
tra tu ja no es podia detenir. Però finalment has d’entendre
que en la vida pública hi ha una cosa que està per sobre de
mantenir una paraula o el que tu anomenes així. I és: no
perdre de vista el propi objectiu, no deixar que t’apartin de
la teva obra. I mai no me n’he adonat tan intensament com
en aquell estrany moment en què jo, a punt de prendre el
teu partit, vaig notar que anaven creixent cada vegada més el
mal humor, la desconfiança, la irritació del Parlament contra
mi, i vaig aconseguir, fent un afortunat viratge, aplacar la
tempesta amenaçadora, calmar les onades i fer-me amo de
la situació.
BernHardi: Un viratge, exactament.
flint: Bernhardi, amic meu, com vaig reconèixer d’una mane-
ra fulminant en aquell moment, només tenia una alternativa:
o em precipitava a l’abisme amb tu, cometent un crim contra
mi mateix, contra la meva missió i potser contra l’Estat que
requereix els meus serveis, o bé... abandonava un home
que, en qualsevol cas, estava perdut; i a canvi, però, estava
en situació de construir nous instituts científics, de reformar
l’ordenament dels estudis a les diverses facultats d’una
manera adequada a l’esperit modern, de millorar la salut
pública i de portar a terme, o almenys preparar, reformes en
els més diversos camps de la nostra vida cultural, que com tu
mateix hauràs d’admetre més endavant, no haurien de ser
pagades a un preu més alt que dos mesos d’una reclusió no
especialment dura. Perquè espero que no creuràs que el teu
martiri m’impressiona especialment. Ah, si per alguna cosa
- 190 -
gran, per una idea, per la pàtria, per la teva fe, haguessis
assumit totes aquestes contrarietats, compensades ja fa molt
de temps per una sèrie de petits triomfs, jo sentiria per tu un
cert respecte. Però en tot el teu comportament —t’ho puc
dir com a vell amic teu— no hi veig sinó la tragicomèdia d’un
esperit obstinat, i a més, em permeto posar en dubte que
haguessis demostrat la mateixa coherència si avui, a Àustria,
el foc de les fogueres lluís encara cel amunt.
BernHardi se’l mira una estona i després es posa a aplaudir.
flint: Què t’agafa, ara?
BernHardi: Pensava que era tot això el que et faltava.
flint: I aquesta broma mediocre és tot el que se t’acut per
respondre’m?
BernHardi: El que et contestaria, ho saps tan bé com jo ma-
teix; crec fins i tot —t’ho puc dir com a vell amic teu— que
series capaç de dir-ho amb més bones paraules que no pas
jo. Així doncs, quin sentit tindria contestar-te aquí, entre
quatre ulls?
flint: Ah, bé, bé, bé... No deus pas creure que al Ministeri
no saben amb quines intencions et mous. Ara tan sols em
pregunto què t’ha induït, en aquestes circumstàncies, a
concedir-me l’honor de la teva visita. Perquè pel tema del
príncep Konstantin...
BernHardi: Potser he estat una mica massa escrupolós, es-
timat. És comprensible que m’hagi interessat saber quina
mena d’explicació em podries donar de la teva conducta. I
aquesta conversa entre Sa Excel·lència i l’expresidiari donaria
- 191 -
per a un eficaç capítol final de cert llibre, si valgués la pena
escriure’l.
flint: Oh, espero que res t’ho impedirà. Podria servir per al
discurs de la teva candidatura.
BernHardi: Discurs de candidatura?
flint: Ah, certament, que se t’ofereixi un mandat parlamen-
tari és només qüestió de dies o d’hores.
BernHardi: Estimat Flint, penso que la política, haig de con-
tinuar deixant-la exclusivament a les teves mans.
flint: Política! Política! Si acabéssiu per deixar-me en pau
amb aquest tema. Que el diable s’endugui la política. He
acceptat la cartera de ministre, senzillament perquè sé que
avui, a Àustria no hi ha ningú altre que pugui fer allò que
cal fer necessàriament. Però si a mi se m’ha destinat potser
a inaugurar una nova època dins la meva existència, aquests
pocs anys... o mesos... de fer de ministre no deixen de ser un
episodi. Sempre ho he sabut, i ho sento cada dia que passa
amb més força. Sóc metge, ensenyant, i tinc ganes de tornar
als meus malalts, als meus estudiants...
Entra el conseLLer. fLInt, bernHardI.
conseller: Li demano mil excuses, Excel·lència, per perme-
tre’m la llibertat..., però acabo de rebre del Ministeri de
Justícia una comunicació summament important... i com
que, a més a més, té relació amb l’afer del professor...
BernHardi: Amb mi?
- 192 -
conseller: Efectivament. La infermera Ludmilla, testimoni
principal en el seu afer, ha presentat una declaració en què
ella mateixa s’acusa de fals testimoni en el seu procés.
BernHardi: Ella mateixa?
flint: Però què està passant?
conseller: El conseller Bermann, cap de secció del Ministeri
de Justícia, serà aquí d’un moment a l’altre per donar-nos
personalment un informe detallat. El fet ja no admet cap
dubte. La sol·licitud de la infermera ja ha estat presentada.
flint: Ha estat presentada?
conseller: I el professor, sens dubte haurà de reclamar im-
mediatament una reobertura del procés.
BernHardi: Una reobertura?
conseller: Naturalment.
BernHardi: No penso fer-ho.
flint: Ah!
BernHardi: Per què? Haig de col·laborar una vegada més en
tota aquesta farsa? Ara sota una altra il·luminació? Totes les
persones raonables saben perfectament que sóc innocent, i
els dos mesos ja no me’ls traurà de sobre ningú.
flint: Els dos mesos! Sempre aquests dos mesos! Com si es
tractés d’això. Ara hi ha en qüestió uns valors més alts. Tu,
Bernhardi, no tens sentit de la justícia.
BernHardi: Això sembla.
flint: Sap alguna cosa més, conseller?
- 193 -
conseller: No gaire més. El més curiós del cas, com m’ha dit
per telèfon el cap de secció, és que la infermera Ludmilla,
segons admet en el seu informe, ha revelat primer el seu
fals testimoni en un confessionari, i el confessor mateix li ha
imposat que reparés el seu greu pecat amb tots els mitjans
de què disposés.
flint: El confessor?
conseller: Evidentment no tenia ni idea del que es tractava.
flint: Per què? Com és que vostè ho sap tan exactament?
BernHardi: Haig de comparèixer altra vegada davant el tri-
bunal? Estic en condicions de fer un dictamen i declarar que
la infermera Ludmilla és una histèrica i una irresponsable.
flint: Molt propi de tu.
BernHardi: I jo què en trec si, després de tot plegat, aquesta
persona és engarjolada?
conseller: Però en aquesta ocasió, li podria passar el mateix
a algú altre. Hi ha un tal senyor Hochroitzpointner a qui les
coses li podrien anar bastant malament, sobretot perquè
el destí amenaça d’abatre’s sobre aquest senyor des d’una
altra banda.
BernHardi: En aquest cas, el destí es diu Kurt Pflugfelder.
conseller: Ho crec.
flint: Vostè n’està sorprenentment ben informat, conseller.
conseller: És el meu deure, Excel·lència.
- 194 -
BernHardi: La veritat és que no val la pena perdre gaire temps
amb aquest miserable. Ni el bon Kurt, que probablement té
coses millors a fer.
flint, que ha anat passejant d’una banda a l’altra: Al con-
fessionari... Això, sens dubte, deixarà perplexa molta gent.
Potser resultarà que els costums catòlics poden tenir unes
conseqüències força beneficioses també per als creients
d’altres religions.
BernHardi: Renuncio a aquestes conseqüències beneficioses.
Vull que em deixin en pau!
conseller: No hem pas de suposar, professor, que el curs
posterior de l’assumpte depengui únicament de vostè. Ara
seguirà el seu camí, també sense vostè.
BernHardi: No podrà fer altra cosa.
flint: Amb tot, em vull permetre fer-te notar, Bernhardi
que, en aquest afer, no es tracta exclusivament de la teva
comoditat. I faria una curiosa impressió que ara, quan se’t
mostra el camí correcte per obtenir justícia, n’emprenguessis
un altre, potser menys digne de tu, i et veiessis barrejat amb
gent de tota mena, periodistes i...
BernHardi: No penso emprendre cap més camí. Ja en tinc
prou. Per mi, l’afer està liquidat.
flint: Ei, ei...
BernHardi: Completament liquidat.
flint: Així, tan de sobte? Però si s’havia arribat a dir que
volies escriure un opuscle, o fins i tot un llibre. No és cert,
conseller, que es comentava...
- 195 -
BernHardi: Ja no en veig la necessitat. I si hi hagués d’haver
un altre procés, la meva declaració del primer és la que val,
no hi haig d’afegir res. Renuncio a la compareixença del
senyor Ministre.
flint: Ah, bé. Però difícilment podràs fer res en contra, si jo
mateix considero correcte comparèixer davant el tribunal.
S’entendrà, i fins i tot tu, Bernhardi, hauràs d’acabar per
entendre que, des del començament, la meva tendència no
anava en cap altra direcció que la d’aclarir la veritat. El primer
procés era una necessitat... perquè, com podíem arribar al
segon, que ens aportarà la claredat absoluta? I potser és bo,
estimat Bernhardi, no haver gastat tota la pólvora massa
aviat. (Assenyala la butxaca interior de la seva jaqueta.)
BernHardi: Què és això?
flint: Una carta, estimat. Una certa carta que potser ens farà
servei en la lluita que ens espera. La teva carta!
BernHardi: Ah, la meva carta. Jo em pensava que potser
era... el teu article.
flint: Quin article?
BernHardi: Aquell famós article de la teva època d’assistent:
«Cases de Déu... Cases de malalts»...
flint: Ah...
el conseller fa un gest d’interrogació.
flint: Sí, estimat conseller, un article de la meva època...
revolucionària. Si li interessa, el puc buscar i...
BernHardi: Existeix?
- 196 -
flint, tocant-se el front: Ah, com poden ser d’enganyosos
els records..., de fet, no el vaig escriure mai..., però, qui sap,
potser ben aviat em trobaré en situació... de parlar-ne.
el criat, entrant: El cap de secció Bermann voldria parlar
personalment amb Sa Excel·lència.
flint: Ah. (A bernHardI.) Seràs tan amable de tenir encara una
mica de paciència?
BernHardi: Sí, però el príncep Konstantin...
flint: T’ha esperat durant dos mesos. No li vindrà de mitja
hora. Retingui-me’l, estimat conseller. Podria donar-se la
necessitat de posar-nos d’acord sobre un procediment con-
junt. Així doncs, Bernhardi, em sembla que et puc demanar
aquest petit favor. (Se’n va.)
conseLLer, bernHardI.
conseller: El professor ha estat cridat pel príncep Konstantin?
Avui mateix? És ben propi d’ell.
BernHardi: L’aniré a veure només per demanar-li que renunciï
a la meva assistència mèdica almenys per algun temps. Da-
vant el que ara sembla preparar-se, he decidit fugir.
conseller: Em temo que haurà d’absentar-se més temps del
que acceptaran els seus nombrosos pacients. Perquè ara tot
just comença la història, professor... i pot durar força!
BernHardi: Bé, doncs què haig de fer?
conseller: Un s’hi acostuma. Amb el temps, fins i tot se’n
pot sentir orgullós.
- 197 -
BernHardi: Orgullós? Jo? No es pot arribar a imaginar, conse-
ller, fins a quin punt em sento ridícul. Aquest matí mateix...,
la rebuda a la porta de la presó! I l’article del Neueste Nach-
richten... L’ha llegit? M’ha fet sentir realment avergonyit,
i tota mena de projectes s’han esvanit dins aquesta fosca
sensació de fer el ridícul.
conseller: Projectes... Ah, vol dir... el seu llibre.
BernHardi: No pas aquest, precisament. Amb el llibre m’ha
passat el mateix que en una fase precedent del meu afer.
Quan em vaig posar a escriure’l, en el recolliment meditatiu
de la meva cel·la, vaig sentir dintre meu una forta còlera,
però en el transcurs del treball, se m’esvania cada cop més.
De l’acusació contra Flint i els seus col·legues en va sortir
progressivament —jo mateix no sabria dir ben bé com, potser
pel record d’una vivència molt determinada— alguna cosa
semblant a un tractat filosòfic.
conseller: No se n’hauria alegrat gaire el seu editor.
BernHardi: El problema ja no era la política austríaca, o la
política en general, sinó que de cop i volta es tractava de pro-
blemes principalment de caràcter ètic, de la responsabilitat
i la revelació, i en definitiva, en un cert sentit, de la qüestió
de la llibertat de consciència.
conseller: Ja, finalment s’arriba sempre a això quan es pe-
netra fins al fons de les coses. Però és millor aturar-se abans,
perquè si no resulta que un bon dia comences a entendre-ho
i a perdonar-ho tot... i si ja no pots estimar i odiar... on queda
aleshores l’atractiu de la vida?
- 198 -
BernHardi: Continuem estimant i odiant, benvolgut conseller!
Però en tot cas, vostè es pot imaginar que en el meu llibre
ja no quedava gaire espai per al ministre Flint. I llavors m’he
proposat que si ell ja no podia llegir allò que contra ell tenia
dins el cor, almenys que ho escoltés per boca meva.
conseller: I és per això que tenim el plaer de la seva visita?
BernHardi: Sí, la meva intenció era dir-li a la cara... bé, vostè,
més o menys, ja s’ho pot imaginar. Encara aquest matí quan
m’he despertat per última vegada a la presó, la meva intenció
era aquesta. Però després s’ha produït l’ovació i l’article de
fons del diari, i les cartes que he trobat a casa, i he decidit
presentar-me de nou tan aviat com em fos possible davant
el meu antic amic, per tal de mantenir almenys la seriositat
necessària per al gran ajustament de comptes amb ell. Però
quan finalment l’he tingut davant meu, s’ha apagat també
en mi l’últim residu de ressentiment. L’hauria hagut de sen-
tir…! M’era impossible sentir-me enutjat. Crec gairebé que
no ho he estat mai.
conseller: El ministre sempre l’ha apreciat. L’hi asseguro!
BernHardi: I ara, a sobre, aquesta història de la infermera Lud-
milla... i la revisió del procés en perspectiva. Vostè compren-
drà, conseller, que per retrobar-me a mi mateix i recuperar el
respecte que em dec, haig de fugir de tot aquest soroll que
s’ha alçat ara al meu entorn, senzillament... perquè la gent
es va adonant que tenia raó.
conseller: Però què es pensa, professor? Ningú s’ha fet famós
per tenir raó. Això només passa si qualsevol partit polític creu
convenient donar-li la raó. I a més, professor, el fet d’haver
tingut raó és només una il·lusió seva.
- 199 -
BernHardi: Què diu, conseller? La il·lusió que jo... L’he entès
bé?
conseller: Crec que sí.
BernHardi: Ho troba, conseller...? M’hauria de fer el favor
d’explicar-m’ho. En la seva opinió, amb el reverend, jo hauria
d’haver...
conseller: Sí que ho hauria d’haver fet, benvolgut professor.
Perquè vostè amb tota probabilitat, no ha nascut per ser un
reformador.
BernHardi: Reformador...? Però l’hi suplico...
conseller: Ho és tan poc com jo. Això deu ser degut al fet
que, en la nostra intimitat, no ens sentim disposats a arribar
a les últimes conseqüències... i a posar eventualment en joc
la nostra vida per les nostres conviccions. I per això el millor,
i fins i tot l’única actitud decent, seria que nosaltres no ens
fiquéssim en aquesta mena... d’històries...
BernHardi: Però...
conseller: D’això no en surt res. Què hauria aconseguit, esti-
mat professor, estalviant a aquella pobra persona en el seu llit
de mort un últim espant...? És com si algú volgués resoldre
els problemes socials regalant un xalet a un pobre diable.
BernHardi: Vostè, estimat conseller, només oblida una cosa,
com la majoria de la gent: el fet que jo no he tingut ni re-
motament la intenció de voler resoldre qualsevol qüestió.
Simplement, en un cas molt especial, he fet el que consi-
derava just.
- 200 -
conseller: Doncs aquest va ser l’error. Si sempre féssim allò
que és just, o encara més, si de cop un matí, sense pensar-hi
més, comencéssim a fer allò que és just i ho continuéssim fent
durant tot el dia, ens trobaríem a la presó abans de sopar.
BernHardi: Vol que li digui una cosa, conseller? Vostè, en el
meu cas, hauria actuat exactament igual que jo.
conseller: És possible... I en aquest cas —ja em perdonarà,
professor— hauria estat tan ase com vostè.
Teló.
Aquest llibre,
imprès
als tallers de Gràfiques Arrels
de la ciutat de Tarragona,
fou enllestit
el dia 2 de novembre del 2015
- 202 -
Volums publicats:
Textos a part
Teatre contemporani
1. Gerard Vàzquez, Magma, 1998
Premi Born 1997
2. Enric Rufas, Certes mentides, 1998
3. Lluïsa Cunillé, La venda, 1999
4. Juan Mayorga, Cartes d’amor a
Stalin, 1999. Premi Born 1998
5. Toni Cabré, Navegants, 1999. Premi
Serra d’Or 1999
6. Patrice Chaplin, Rient cap a la
foscor, 2000
7. Paco Zarzoso, Ultramarins, 2000.
Premi Serra d’Or 1999 (al millor
text espectacle)
8. Lluïsa Cunillé, L’aniversari, 2000.
Premi Born 1999
9. Bienve Moya, Ànima malalta, 2000
10. Joan Casas, L’últim dia de la creació,
2001
11. Toni Rumbau, Eurídice i els titelles
de Caront, 2001
12. Rosa M. Isart Margarit, Vainilla,
2001. Premi Joaquim M. Bartrina,
Reus 2000
13. Raül Hernández Garrido, Si un dia
m’oblidessis, 2001. Premi Born
2000
14. Harold Pinter, L’engany, 2001
15. David Plana, Després ve la nit, 2002
16. Beth Escudé, Les nenes mortes no
creixen, 2002. Premi Joaquim M.
Bartrina, Reus 2001
17. Luis Miguel González, La negra,
2002. Premi Born 2001
18. Enric Nolla, Tractat de blanques,
2003
19. Dic Edwards, Sobre el bosc lacti,
2003
20. Manuel Molins, Elisa, 2003
21. Meritxell Cucurella, Pare nostre que
esteu en el cel, 2003
22. Llorenç Capellà, Un bou ha mort
Manolete, 2003. Premi Born 2002
23. Gerard Vàzquez i Jordi Barra, El
retratista, 2003. Premi del Crèdit
Andorrà, Andorra 2002
24. Albert Mestres, 1714. Homenatge
a Sarajevo, 2004
25. AADD, Dramaticulària, 2005
26. Miquel Argüelles, Una nevera no és
un armari, 2004. Premi Joaquim M.
Bartrina, Reus 2002
27. Joan Duran, Bruna de nit, 2004
28. Vicent Tur, Alícia, 2005. Premi
Joaquim M. Bartrina, Reus 2003
29. Josep Julien, Anitta Split, 2005.
Premi del Crèdit Andorrà, Andorra
2004
30. Magí Sunyer, Lucrècia, 2005
31. Ignasi Garcia Barba, El bosc que
creix / Marina / Preludi en dos
temps, 2005
32. Marco Palladini, Assassí, 2006
33. Jordi Coca, Interior anglès, 2006
34. Marta Buchaca, L’olor sota la pell,
2006. Premi Joaquim M. Bartrina,
Reus 2005
35. Manuel Molins, Combat, 2006
36. Marc Rosich, Surabaya, 2007
37. Carlos Be, Origami, 2007. Premi
Born 2006
38. Ödön Von Horváth, Amor Fe Espe-
rança. Una Petita dansa de mort en
cinc quadres, 2007
39. Jordi Sala, Despulla’t, germana,
2007
40. Cinta Mulet, Qui ha mort una
poeta, 2007
41. Gerard Guix, Gènesi 3.0, 2007. III
Premi Fundació Romea de Textos
Teatrals 2006
42. Aleix Aguilà, Ira, 2007. Premi del
Crèdit Andorrà, Andorra 2006
43. Carles Batlle, Trànsits, 2007
44. Marc Rosich, La Cuzzoni, 2007
- 203 -
45. Fernando Pessoa, El mariner, 2007
46. Janusz Glowacki, Antígona a Nova
York, 2007
47. Jordi Faura, La sala d’espera, 2008
Premi Joaquim M. Bartrina, Reus
2006
48. Toni Cabré, Demà coneixeràs en
Klein, 2008
49. Damià Barbany, Arnau, el mite; la
llegenda catalana, 2008 (Inclou un
CD)
50. José Sanchis Sinisterra, El setge de
Leningrad, 2008
51. Jesús Díez, El show de Kinsey,
2008. Premi Born 2007
52. Guillem Clua, Gust de cendra, 2008
53. Josep M. Miró Coromina, Quan
encara no sabíem res, 2008. Pre-
mi del Crèdit Andorrà, Andorra
2007
54. Josep Julien, Hong Kong Haddock,
2008. IV Premi Fundació Romea de
Textos Teatrals 2008
55. Ignasi Garcia i Barba, Mars de gespa
/ La finestra / Sota terra, 2008
56. Albert Benach, Mascles!, 2008
57. Erik Satie, El parany de Medusa,
2009
58. Joan Cavallé, Peus descalços sota
la lluna d’agost, 2009. I Premi 14
d’Abril de Teatre, 2008
59. Josep M. Diéguez, De vegades
la pau, 2009. Accèssit I Premi 14
d’Abril de Teatre, 2008
60. Angelina Llongueras i Altimis, El
cobert, 2009. Accèssit I Premi 14
d’Abril de Teatre, 2008
61. Carles Batlle, Oblidar Barcelona,
2009. Premi Born 2008
62. Enric Nolla, Còlera, 2009
63. Manuel Pérez Berenguer, Hòmens
de palla, dies de vent (Una reflexió
sobre el destí), 2009. Premi del
Crèdit Andorrà, Andorra 2008
64. Jordi Faura, La fàbrica de la felicitat,
2009
65. Joan Gallart, Sexe, amor i literatura,
2009
66. Pere Riera, Casa Calores, 2009
67. Enric Nolla, El berenar d’Ulisses,
2009
68. Helena Tornero, Apatxes, 2009. II
Premi 14 d’Abril de Teatre, 2009
69. Carles Mallol, M de Mortal, 2010
70. Josep Maria Miró i Coromina, La
dona que perdia tots els avions,
2010. Premi Born 2009
71. Joan Lluís Bozzo, Còmica vida, 2010
72. Pere Riera, Lluny de Nuuk, 2010
73. Marta Buchaca, A mi no em diguis
amor, 2010
74. Neil Labute, Coses que dèiem avui,
2010
75. Damià Barbany, Prohibit prohibir,
2010
76. Michel Azama, La Resclosa, 2010
77. Ferran Joanmiquel Pla, Blau, 2010
VIII Premi Joaquim M. Bartrina,
Reus 2009
78. Evelyne de la Chenelière, Bashir
Lazhar, 2010
79. Josep M. Benet i Jornet, Dues
dones que ballen, 2010
80. Carles Batlle, Zoom, 2010
81. Ferran Joanmiquel Pla, Blau, 2010
82. Daniela Feixas, El bosc, 2011
83. Guillem Clua, Killer, 2011
84. Marc Rosich, Rive Gauche, 2011
85. August Strindberg, Creditors,
2011
86. Lluïsa Cunillé, El temps, 2011
87. Maria Aurèlia Capmany i Xavier
Romeu, Preguntes i respostes
sobre la vida i la mort de Francesc
Layret, advocat dels obrers de
Catalunya, 2011
88. Cristina Clemente, Vimbodí vs.
Praga, 2011
89. Josep Maria Miró i Coromina,
Gang bang (Obert fins a l’hora de
- 204 -
l’Àngelus), 2011
90. Joan Rosés, Falstaff Cafè (Els
pallassos de Shakespeare), 2011
91. Marc Rosich, Car Wash (Tren de
rentat), 2011
92. Sergi Pompermayer, Top model,
2011
93. Aleix Puiggalí, Al fons del calaix,
2011
94. Jordi Casanovas, Una història
catalana, 2012
95. Joan Brossa, Poesia escènica I: Al
voltant de Dau al Set, 2012
96. Josep Maria Miró i Coromina, El
principi d’Aquimedes, 2012
97. Jordi Oriol, T-error, 2012
98. Marc Angelet, Voyager, 2012
99. Marilia Samper, L’ombra al meu
costat, 2012
100. Joan Brossa, Poesia escènica
II: Strip-tease i teatre irregular
(1966-1967), 2012
101. Joan Brossa, Poesia escènica III:
Mirades sobre l’amor i la vida
(1956-1962), 2012
102. Toni Cabré, L’inútil, 2012
103. Mercè Sarrias, Quebec-Barcelona,
2012
104. Damià Barbany, Lizzie Mc Kay,
2012
105. Pere Riera, Barcelona, 2013
106. Josep M. Benet i Jornet, Com dir-
ho?, 2013
107. Helena Tornero, No parlis amb
estranys, 2013
108. Harold Pinter, Terra de ningú,
2013
109. Josep Maria Miró, Fum, 2013
110. Tennessee Williams, La rosa tatua-
da, 2013
111. Raúl Dans, Un corrent salvatge,
2013
112. Jordi Faura, Groenlàndia, 2013
113. Marta Momblant, Resposta a
cartes impertinents, 2013
114. Serafí Pitarra i Pau Bonyegues, El
cantador, 2014
115. Marivaux, El joc de l’amor i de
l’atzar, 2014
116. Rafael Spregelburd, Falk Richter i
Lluïsa Cunillé, Fronteres, 2014
117. Joan Brossa, Poesia escènica IV:
Els déus i els homes, 2014
118. Joan Brossa, Poesia escènica V:
Estar al món el 1953, 2014
119. Joan Brossa, Poesia escènica VI:
Circ, màgia i titelles, 2014
120. Àngels Aymar, Carles Batlle, Joan
Cavallé, Beth Escudé i Gallès,
Albert Mestres. Espriu x dotze,
volum 1, 2014
121. Pau Miró, Enric Nolla i Gual, Josep
Pere Peyró, Gemma Rodríguez,
Mercè Sarrias, Gerard Vàzquez,
Teresa Vilardell, Espriu x dotze,
volum 2, 2014
122. Alexandre Dumas fill, La Dama de
les Camèlies, 2014
123. Marc Artigau i Queralt, Un mos-
quit petit, 2014
124. Dimitris Dimitriadis, Moro com a
país, 2014
125. Paco Zarzoso, L’eclipsi, 2014
126. Carles Mallol, Mata el teu alum-
ne, 2014
127. Serafí Pitarra, Liceistes i cruzados,
2014
128. Thomas Bernhard, El President,
2014
129. William Shakespeare, El somni
d’una nit d’estiu, 2014
130.
Lina Prosa. Traducció d’Anna Soler
Horta. Il·lustracions: Anna Bohigas
i Núria Milà, Lampedusa Beach
,
2014
131. Josep M. Muñoz Pujol, L’Home del
Billar
, 2014
132. Toni Cabré, Les verges virtuals,
2014.
Premi del Crèdit Andorrà,
Andorra 2013
- 205 -
133. Damià Barbany, Kabaret amb K,
2014
134. Eduardo De Filippo, L’art de la
comèdia, 2014
135. Josep Palau i Fabre, Mots de ritual
per a Electra, 2014
136. Joan Brossa, Poesia escènica VII:
La societat i el camí personal,
2014
137. Joan Brossa, Poesia escènica VIII:
Postteatre i Teatre de carrer, 2014
138. Joan Brossa, Poesia escènica IX:
L’ofici de viure, 2014
139. Narcís Comadira, L’hort de les
oliveres, 2015
140. Elisenda Guiu, Explica’m un
conte, 2015
141. Lluïsa Cunillé, El carrer Franklin,
2015
142. Albert Arribas, Selecció, 2015
143. Xavi Morató, Un peu gegant els
aixafa a tots, 2015
144. Federico García Lorca, El público,
2015
145. Arthur Schnitzler, El professor
Bernhardi, 2015
146. Helena Codorniu, Sabine Dufrenoy,
Marián de la Chica, María José
Lizarte, Simfonia de silencis, 2015
Textos a part Teatre clàssic
1. Fiódor Dostoievski, El gran inquisi-
dor, 2008
2. Lluís Capdevila, La festa major
de Gràcia / Tierra sin primavera.
Dues obres del teatre de l’exili
republicà, 2015
Textos aparte
Teatro contemporáneo
1. Juan Pablo Vallejo, Patera, 2004.
Premi Born 2003
2. Toni Cabré, Navegantes / Viaje a
California, 2005
3. Fernando León de Aranoa, Familia,
2005. Adaptación de Carles Sans
4. José Luis Arce, El sueño de Dios,
2005. Premi Born 2004
5. Joan Casas, El último día de la
creación, 2006
6. J. Carlos Centeno Álvarez, Anita
Rondó, 2006
7. Antonio Álamo, Veinticinco años
menos un día, 2006. Premi Born
2005
8. Rebecca Simpson, Juana, 2007
9. Antonio Morcillo, Firenze, 2008
10. José Sanchis Sinisterra, Valeria y
los pájaros, 2008
11. Richard France, Su seguro servi-
dor Orson Welles, 2008
12. Carlos Be, Llueven vacas, 2008
13. Santiago Martín Bermúdez, El
tango del Emperador, 2008
14. José Sanchis Sinisterra, Vagas
noticias de Klamm, 2009
15. Gerard Vàzquez / Jordi Barra, El
retratista, 2009
16. Marcela Terra, La Espera / Simone
/ Entre las Olas, 2014
Textos aparte Teatro clásico
1. Friedrich Schiller, Don Carlos, 2010
Arthur Schnitzler
Traducció: Feliu Formosa
145
EL PROFESSOR BERNHARDI
Arthur Schnitzler
EL PROFESSOR
BERNHARDI
Arthur Schnitzler
Narrador i dramaturg austríac, Arthur Schnitzler (1862-
1931, Viena, Àustria) va ser metge de professió. A les se-
ves obres mostra un gran interès per l’erotisme, la mort, la
psicologia i la crisi social del canvi de segle en un epicen-
tre cultural com va ser Viena. Va ser admirat per Sigmund
Freud, a qui va conèixer personalment i en qui veia una
mena de doble literari. En el seu afany d’aprofundir en la
complexitat psicològica dels seus personatges, Schnitzler
va ser un dels primers autors en llengua ale manya en fer ús
de la tècnica del monòleg interior en obres com El tinent
Gustl o La senyoreta Else.
El professor Bernhardi
En un hospital universitari, la decisió complexa d’un metge
desencadena un seguit de conseqüències que faran tronto-
llar tots els estaments polítics i religiosos d’un país obligat
a posicionar-se. Una adaptació d’aquest clàssic extraordi-
nari de 1912, censurat durant molts anys a Àustria.
Amb aquesta obra de ressons autobiogràfi cs, Schnitzler va
anticipar els fantasmes antisemites que recorrerien Europa
al llarg del segle
XX
. Un text per a grandíssims actors so-
bre els tentacles del poder, que radiografi a els mecanismes
amb què les elits vampiritzen els discursos sobre el bé comú
per legitimar el seu propi protagonisme.
T
E
A
T
R
E
N
A
C
I
O
N
A
L
D
E
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
ISBN: 978-84-94451-13-3
