.
Arthur Schnitzler
Traducció: Feliu Formosa
145
EL PROFESSOR BERNHARDI
Arthur Schnitzler
EL PROFESSOR
BERNHARDI
Arthur Schnitzler
Narrador i dramaturg austríac, Arthur Schnitzler (1862-
1931, Viena, Àustria) va ser metge de professió. A les se-
ves obres mostra un gran interès per l’erotisme, la mort, la
psicologia i la crisi social del canvi de segle en un epicen-
tre cultural com va ser Viena. Va ser admirat per Sigmund
Freud, a qui va conèixer personalment i en qui veia una
mena de doble literari. En el seu afany d’aprofundir en la
complexitat psicològica dels seus personatges, Schnitzler
va ser un dels primers autors en llengua ale manya en fer ús
de la tècnica del monòleg interior en obres com El tinent
Gustl o La senyoreta Else.
El professor Bernhardi
En un hospital universitari, la decisió complexa d’un metge
desencadena un seguit de conseqüències que faran tronto-
llar tots els estaments polítics i religiosos d’un país obligat
a posicionar-se. Una adaptació d’aquest clàssic extraordi-
nari de 1912, censurat durant molts anys a Àustria.
Amb aquesta obra de ressons autobiogràfi cs, Schnitzler va
anticipar els fantasmes antisemites que recorrerien Europa
al llarg del segle
XX. Un text per a grandíssims actors so-
bre els tentacles del poder, que radiografi a els mecanismes
amb què les elits vampiritzen els discursos sobre el bé comú
per legitimar el seu propi protagonisme.
T
E
A
T
R
E
N
A
C
I
O
N
A
L
D
E
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
ISBN: 978-84-94451-13-3
.
EL PROFESSOR BERNHARDI
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot
ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, tret de l’excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a l’editor
o a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer
còpies digitals d’algun fragment d’aquesta obra.
Edita: Arola Editors
1a edició: novembre del 2015
© del text: Arthur Schnitzler
© traducció: Feliu Formosa
Correcció: Romina Paps
Disseny gràfic: Arola Editors
Disseny portada: Antoni Torrell
Imatge de portada: Fèlix Arola
Impressió: Gràfiques Arrels
ISBN: 978-84-94451-13-3
Dipòsit legal: T 1466-2015
Polígon Francolí, Parcel·la 3
43006 Tarragona
Tel.: 977 553 707
Fax: 902 877 365
arola@arolaeditors.com
arolaeditors.com
Col·lecció Textos a Part
EL PROFESSOR BERNHARDI
Comèdia en cinc actes
Arthur Schnitzler
Traducció: Feliu Formosa
EQUIP ARTÍSTIC
Traducció Feliu Formosa
Dramatúrgia Lluïsa Cunillé
Direcció Xavier Albertí
Escenografia Lluc Castells i Jose Novoa
Vestuari María Araujo
Il·luminació Ignasi Camprodon
So Jordi Bonet
Caracterització Toni Santos
Ajudant de direcció Albert Arribas
Ajudanta de vestuari Marian García
Producció
Teatre Nacional de Catalunya
Col·labora
ITNC Jove Companyia
Teatre Nacional de Catalunya
Temporada 2015/2016
Direcció artística de Xavier Albertí
Patrocinador del TNC: Fundació Damm
REPARTIMENT
El professor Bernhardi es va estrenar a la Sala Gran del
Teatre Nacional de Catalunya el 10 de febrer de 2016
amb el repartiment següent:
Jordi Andújar
Manel Barceló
Roger Casamajor
Pep Cruz
Rubèn de Eguía
Guillem Gefaell
Oriol Genís
Lluís Homar
Joel Joan
Joan Negrié
Albert Pérez
Albert Prat
Sílvia Ricart
Jacob Torres
.
- 9 -
PERSONATGES
DOCTOR BERNHARDI, professor de medicina interna, director de
l’Elisabethinum
DOCTOR EBENWALD, professor de cirurgia, subdirector
DOCTOR CYPRIAN, professor de neurologia
DOCTOR PFLUGFELDER, professor d’oftalmologia
DOCTOR FILITZ, professor de ginecologia
DOCTOR TUGENDVETTER, professor de dermatologia
DOCTOR LÖWENSTEIN, professor associat de pediatria
DOCTOR SCHREIMANN, professor associat d’otorinolaringologia
DOCTOR ADLER, professor associat d’anatomia patològica
DOCTOR OSKAR BERNHARDI
DOCTOR KURT PFLUGFELDER
DOCTOR WENGER,
assistent de Tugendvetter
HOCHROITZPOINTNER, candidat en pràctiques
LUDMILLA, infermera
PROFESSOR DOCTOR FLINT, ministre d’Educació
DOCTOR WINKLE, conseller àulic del Ministeri d’Educació
FRANZ REDER, rector de la parròquia de Sant Florian
DOCTOR GOLDENTHAL, advocat defensor
DOCTOR FEUERMANN, metge del districte d’Oberhollabrunn
KULKA, periodista
UN CRIAT de la casa del doctor Bernhardi
UN SERVENT de l’Elisabethinum
UN EMPLEAT del Ministeri d’Educació
Viena, cap al 1900
a l’Elisabethinum
assistents de Bernhardi
- 11 -
ACTE PRIMER
Un vestíbul de proporcions modestes que dóna a una
cambra per als malalts. A la dreta, una porta que con-
dueix al passadís. Al fons, la porta de la cambra. A l’es-
querra, una finestra força ampla. Al centre, tirant cap
a l’esquerra, una taula llarga on hi ha un llibre d’ac-
tes gruixut, a més d’unes carpetes amb historials dels
pacients, actes i tota mena de papers. Al costat de la
porta d’entrada, un penja-robes. Al racó de la dreta,
una estufa de ferro. Al costat de la finestra, una àmplia
prestatgeria que té al damunt un suport per a prove-
tes; al costat, unes quantes ampolles de medicines. Als
prestatges inferiors, llibres i revistes. La porta central té
a cada banda un armari tancat. Al penja-robes hi ha
penjats una bata blanca, un abric, un barret. Damunt
la prestatgeria, una fotografia bastant vella que repre-
senta el col·legi de professors. Alguns seients segons les
necessitats.
La
Infermera LudmILLa, uns vint-i-vuit anys, relativament
bonica, pàl·lida, amb els ulls grossos, de vegades una
mica humits, està ocupada a la prestatgeria. De la sala
dels malalts ve HocHroItzpoIntner, un jove de vint-i-cinc
- 12 -
anys, d’estatura mitjana, gras, amb un petit bigoti, cica-
trius, ulleres de pinça, pàl·lid, els cabells ben clenxinats.
HocHroitzpointner: Encara no ha vingut el professor? Avui els
cal força temps allà baix. (Va cap a la taula i obre una de les
carpetes.) És la tercera autòpsia en vuit dies. Ja és prou per
una secció de vint llits. I demà en tenim una altra.
infermera: Ho creu, doctor? La septicèmia?
HocHroitzpointner: Sí. Ja s’ha fet la denúncia?
infermera: Naturalment, doctor.
HocHroitzpointner: De fet, no s’ha demostrat res. Però segur
que ha estat una intervenció prohibida. Sí, infermera, passen
tota mena de coses en aquest món de Déu. (S’adona que
hi ha un paquet obert damunt la taula.) Ah, aquí tenim les
invitacions per al nostre ball. (Llegeix.) Sota el patrocini de
la princesa Stixenstein. Molt bé, vostè, infermera, també hi
vindrà, al nostre ball?
infermera, somrient: No ho crec, doctor.
HocHroitzpointner: Que potser li prohibeixen ballar?
infermera: No, doctor. No som un orde religiós. No tenim
res prohibit.
HocHroitzpointner, amb una mirada burleta: Ah, no? Res
de res?
infermera: Però potser no seria convenient. I a més, en la
nostra professió, una no hi té el cap en aquestes coses.
HocHroitzpointner: Per què no? Doncs què n’hauríem de dir
nosaltres, els metges? Fixi’s, per exemple, en el doctor Adler.
- 13 -
És professor d’anatomia patològica i un senyor força jovial.
A més, jo mai no em sento de tan bon humor com a la sala
de disseccions.
Entra per la dreta el doctor oskar BernHardI, vint-i-cinc
anys, força elegant, de conducta amable i deferent, però
una mica insegur. HocHroItzpoIntner, la Infermera.
oskar: Bon dia.
HocHroitzpointner i la infermera: Bon dia, senyor assistent.
oskar: El pare no trigarà a arribar.
HocHroitzpointner: Ah, ve d’allà baix, senyor assistent? Què
hi han constatat, si em permet de preguntar-ho?
oskar: El tumor ha sortit del ronyó, i era perfectament
delimitat.
HocHroitzpointner: Això vol dir que encara s’hauria pogut
operar?
oskar: Sí, possiblement...
HocHroitzpointner: Si el professor Ebenwald també hi hagués
cregut...
oskar: ...s’hauria fet l’autòpsia vuit dies abans. (Vora la
taula.) Ah, aquí tenim els impresos del nostre ball. Però per
què els envien aquí?
HocHroitzpointner: Aquest any, el ball de l’Elisabethinum
promet ser una de les festes de carnaval més elegants de la
temporada. Ja ha sortit al diari. Diuen que el senyor assistent
ha dedicat un vals a la comissió del ball.
- 14 -
oskar, a la defensiva: Però... (Anant cap a la sala dels ma-
lalts.) Què hi ha de nou allà dins?
HocHroitzpointner: La septicèmia és a les acaballes.
oskar: Ah, bé... (Lamentant-ho.) No hi havia res a fer.
HocHroitzpointner: Jo li he donat una injecció de càmfora.
oskar: L’art d’allargar la vida el tenim per la mà.
Per la dreta entra el Professor BernHardI, cinquanta anys
llargs, barba grisa, cabells no gaire llargs, tallats d’una
manera senzilla, el seu comportament és més aviat el
d’un home de món que el d’un científic. El Doctor Kurt
pfLugfeLder, el seu assistent, té vint-i-set anys, bigoti, ulleres
de pinça, vital, però d’una certa rigidesa. HocHroItzpoInt-
ner, la Infermera, Oskar. Salutacions.
BernHardi, encara a la porta: Però...
la infermera li treu l’abric que du damunt les espatlles i el
penja a la perxa.
kurt: No acabo d’aclarir-me, professor; al doctor Adler li hau-
ria semblat millor que el diagnòstic del professor Ebenwald
hagués estat correcte.
BernHardi, somrient: Però, estimat doctor Pflugfelder!
Veu traïdories per tot arreu. On anirà a parar amb la seva
desconfiança?
HocHroitzpointner: Bon dia, professor.
BernHardi: Bon dia.
- 15 -
HocHroitzpointner: El doctor Oskar m’acaba de dir que
nosaltres teníem raó.
BernHardi: Sí, estimat col·lega. Però alhora no teníem raó...
O és que potser ja no està de pràctiques amb el professor
Ebenwald?
oskar: El doctor Hochroitzpointner ho està gairebé a totes
les seccions.
BernHardi: Doncs vostè deu tenir molts patriotismes per
defensar.
HocHroitzpointner serra els llavis.
BernHardi, posant-li lleugerament la mà a l’espatlla, en to
amistós: Bé, doncs, què hi ha de nou?
HocHroitzpointner: La septicèmia va per molt mal camí.
BernHardi: Però la pobra noia, encara és viva?
kurt: També se l’haurien pogut quedar a la secció de
ginecologia.
oskar: Abans d’ahir no tenien cap llit disponible.
HocHroitzpointner: Doncs què declararem com a causa de
la mort?
oskar: Septicèmia, naturalment.
HocHroitzpointner: I la causa de la septicèmia? Perquè pro-
bablement hi ha hagut una intervenció prohibida, no...?
BernHardi, que mentrestant ha signat uns quants escrits
que li ha presentat la
Infermera: No s’ha pogut demostrar.
No es va diagnosticar cap lesió. S’ha fet la denúncia i amb
- 16 -
això l’assumpte queda resolt per a nosaltres. I per a la pobra
noia, ja ho estava abans. (S’aixeca i es disposa a anar a la
sala dels malalts.)
Entra el Professor EbenwaLd, molt alt i prim, d’uns quaran-
ta anys, amb l’abric damunt les espatlles, barba curta,
ulleres, parla amb senzillesa i de vegades amb un accent
marcadament austríac. HocHroItzpoIntner, la Infermera, os-
kar, el professor bernHardI, Kurt.
eBenwald: Bon dia. Que potser... Ah, veig que vostè és aquí,
senyor director.
BernHardi: Bon dia, estimat col·lega.
eBenwald: Senyor director, em podria dedicar un minut?
BernHardi: Ara?
eBenwald, acostant-se a ell: Si li és possible. Es tracta de la
renovació de personal de la secció de Tugendvetter.
BernHardi: Corre tanta pressa? Si pot ser, estimat col·lega,
d’aquí a mitja hora a la meva oficina...
eBenwald: Sí, però justament ara haig d’impartir el meu curs,
senyor director.
BernHardi, després d’un moment de reflexió: De seguida es-
taré llest. Si vol tenir una mica de paciència, estimat col·lega.
eBenwald: D’acord, d’acord.
BernHardi, a oskar: Ja has donat al doctor Hochroitzpointner
l’informe de l’autòpsia?
- 17 -
oskar: Sí, ho he fet. (Se’l treu de la butxaca.) Tindria la bon-
dat, estimat col·lega, de registrar-lo de seguida?
HocHroitzpointner: Amb molt de gust.
bernHardI, oskar, kurt, la Infermera van cap a la sala dels
malalts.
ebenwaLd, HocHroItzpoIntner.
HocHroitzpointner, s’asseu i es disposa a escriure.
eBenwald ha anat cap a la finestra, mira a baix, es neteja
les ulleres.
HocHroitzpointner, diligent: No vol seure, el professor?
eBenwald: No es molesti Hochroitzpointner. Bé, Hoch-
roitzpointner, com van les coses per aquí?
HocHroitzpointner, alçant-se: Moltes gràcies, professor. Van
com poden anar poques setmanes abans del meu últim
examen.
eBenwald: No es preocupi, que no li passarà res de mal...
amb la seva eficiència.
HocHroitzpointner: A nivell pràctic, em sento prou segur, però
l’aridesa de la teoria, professor...
eBenwald: Ah, tampoc no ha estat mai el meu fort. (Se li
apropa.) Si això el tranquil·litza, en el meu temps també em
van suspendre de fisiologia. Com pot veure, això no perjudica
especialment la pròpia carrera.
HocHroitzpointner que s’ha tornat a asseure, riu amb
satisfacció.
- 18 -
eBenwald, mirant Hochroitzpointner per damunt de l’espatlla:
L’informe de l’autòpsia?
HocHroitzpointner: Sí, professor.
eBenwald: Gran satisfacció a Israel... no li sembla?
HocHroitzpointner, insegur: Què vol dir, professor?
eBenwald: Sí, perquè la secció de Bernhardi ha triomfat.
HocHroitzpointner: Ah, professor, vol dir que el tumor era
delimitat.
eBenwald: I que realment ha sortit del ronyó.
HocHroitzpointner: Però, de fet, això no es podia constatar
amb una seguretat absoluta. Més aviat ha estat, si puc dir-
ho així, un atzar.
eBenwald: Però què diu, Hochroitzpointner, un atzar...? Com
pot...! D’això se’n diu intuïció! Ull clínic per al diagnòstic!
HocHroitzpointner: Però en cap cas era possible d’operar.
eBenwald: Totalment exclòs. Els d’allà dalt, a l’hospital, es
poden permetre aquests experiments, però nosaltres, en un
institut relativament jove i, per dir-ho així, privat... Sap què,
estimat col·lega? Hi ha casos en què únicament els internistes
sempre poden operar. I a nosaltres ens retreuen que operem
massa... Però continuï escrivint.
HocHroitzpointner es posa a escriure.
eBenwald: Bé, bé, perdoni que l’hagi destorbat una vegada
més. Vostè, naturalment, també fa pràctiques a la secció de
Tugendvetter?
- 19 -
HocHroitzpointner: Sí, professor.
eBenwald: Vull preguntar-li una cosa en confiança. Com són
les lliçons del doctor Wenger?
HocHroitzpointner: El doctor Wenger?
eBenwald: Sí, perquè substitueix sovint el vell, quan aquest
ha d’anar urgentment de cacera o el fa cridar un príncep
engripat.
HocHroitzpointner: Sí, efectivament, llavors imparteix les
classes el doctor Wenger.
eBenwald: I com són les seves classes?
HocHroitzpointner, insegur: Estan prou bé.
eBenwald: Ah.
HocHroitzpointner: Potser una mica massa... massa erudites.
Però molt brillants. Sí, és cert..., però no em puc permetre
jutjar el meu futur cap...
eBenwald: El seu futur cap, diu? Això encara no està deci-
dit. Hi ha altres candidats. I d’altra banda, la conversa que
mantenim és privada. Podríem perfectament seure i xerrar
sobre tot això al Riedhof. Au va, parli. Què té contra el doctor
Wenger? La veu del poble és la veu de Déu.
HocHroitzpointner: De fet, tinc poca cosa a dir sobre les
seves lliçons, però sí sobre les seves maneres en general.
Sap, professor, la veritat és que té una personalitat una mica
prepotent.
eBenwald: Ahà, estimat col·lega, això a què vostè fa refe-
rència és probablement idèntic a allò que el meu cosí, no fa
- 20 -
gaire, al Parlament, qualificava molt encertadament d’«argot
espiritual».
HocHroitzpointner: Ah, molt bo. «Argot espiritual». (Encorat-
jat.) Però el doctor Wenger també en té d’altres.
eBenwald: No hi ha res a fer... Estem vivint ja dins l’imperi
dels dialectes.
bernHardI, oskar, kurt i la Infermera tornen de la sala dels
malalts.
BernHardi: Bé, ja sóc aquí, estimat col·lega.
la infermera li presenta un full per signar.
BernHardi: Què hi ha? Alguna cosa més? Ah, bé. Doncs
disculpi’m un moment, estimat col·lega. (Mentre signa.)
Això, realment, em torna a fer un efecte ben estrany... (A
ebenwaLd.) Bé, aquí tenim un cas de septicèmia. Una noia de
divuit anys. Completament conscient. Es vol aixecar, anar a
passejar, es considera perfectament sana. I el pols és gairebé
imperceptible. En menys d’una hora es pot haver acabat.
eBenwald, en un to d’expert: Són coses que veiem sovint.
HocHroitzpointner, diligent: Vol que li posi una altra injecció
de càmfora?
BernHardi, mirant-lo amb calma: S’hauria pogut estalviar
la primera... (Tranquil·litzant-lo.) Però potser li ha procurat
l’hora més feliç de la seva vida. Ja sé que tampoc no era
aquesta la seva intenció.
HocHroitzpointner, irritat: Sí, per què no, senyor director? Al
cap i a la fi no som pas uns carnissers.
- 21 -
BernHardi: No recordo haver-li fet mai un retret semblant.
Intercanvi de mirades entre HocHroItzpoIntner i ebenwaLd.
BernHardi, a la Infermera: Té algun parent?
la infermera: En tres dies no s’ha presentat ningú.
BernHardi: Ni el seu amant?
kurt: Se’n guardarà prou.
oskar: La noia ni tan sols l’ha anomenat. Qui sap si en sap
el nom.
BernHardi: I d’això se n’ha dit més d’un cop el goig d’estimar.
(A
ebenwaLd.) Bé doncs, estic a la seva disposició, estimat
col·lega.
oskar: Excusa’m, pare. Hi pujaràs de seguida? És que ella
t’ho ha demanat amb insistència.
BernHardi: Sí, hi aniré a donar un cop d’ull.
kurt ha anat cap a la prestatgeria i es posa a examinar dues
provetes.
oskar s’hi acosta, parla amb ell i poc després tornen a la
sala dels malalts.
la infermera, a HocHroItzpoIntner: Ara vaig a cridar el reverend.
HocHroitzpointner: Ja hi pot anar. Però si triga a tornar, tam-
poc no serà un drama.
La Infermera se’n va.
HocHroitzpointner treu uns quants historials clínics d’una
carpeta i se’n va cap a la sala dels malalts.
- 22 -
ebenwaLd, bernHardI.
eBenwald: En definitiva, la qüestió és aquesta, senyor direc-
tor. He rebut una carta del professor Hell, de Graz. Estaria
disposat a acceptar unes eleccions com a successor de
Tugendvetter.
BernHardi: Ah, estaria disposat...
eBenwald: Sí, senyor director.
BernHardi: L’hi ha demanat algú?
eBenwald: M’he pres aquesta llibertat... com a vell amic seu
i company d’estudis.
BernHardi: Espero que vostè li hagi escrit a títol personal.
eBenwald: Evidentment, senyor director. Com que de mo-
ment no s’ha pres cap decisió... En tot cas, m’he considerat
amb aquest dret, sobretot perquè sé que també el professor
Tugendvetter s’enfronta amb una certa simpatia a la candi-
datura de Hell.
BernHardi, amb una certa contundència: El professor Tu-
gendvetter no ocuparà el seu nou càrrec a l’hospital fins a
l’inici del semestre d’estiu. La nostra conversa sobre aquest
tema... i si em puc permetre una observació, també la seva
correspondència amb el professor Hell, estimat col·lega,
em semblen una mica prematures. I encara tenim menys
raons per precipitar les coses en aquest assumpte, si tenim
en compte que l’actual assistent de Tugendvetter, el doctor
Wenger, ha demostrat més d’una vegada la seva capacitat
per suplir-lo en aquest càrrec d’una manera òptima.
- 23 -
eBenwald: En aquest aspecte, no vull pas negar el meu radical
rebuig als plantejaments provisionals.
El professor tugendvetter entra per la dreta, té uns cin-
quanta anys, cabells grisos, patilles, una actitud força
jovial, d’un humorisme intencionat, alhora que insegur
i buscant ser aplaudit; en conjunt, sembla menys un savi
que un borsista. Arriba amb el barret posat, que es treu
al cap d’uns segons. ebenwaLd, BernHardI.
tugendvetter: Bon dia. Salut, Bernhardi. Com va, Ebenwald?
T’he estat buscant per allà dalt, Bernhardi.
eBenwald: Potser destorbo...
tugendvetter: De cap manera. No tenim secrets.
BernHardi: Què hi ha, doncs? Has de parlar amb mi?
tugendvetter: La qüestió és aquesta. Sa Excel·lència, el minis-
tre d’Educació, m’ha preguntat si estaria disposat a fer-me
càrrec immediatament de la clínica d’aquí dalt.
BernHardi: Immediatament?
tugendvetter: Tan aviat com sigui possible.
BernHardi: Però es deia que Brunnleitner continuaria portant
la clínica fins al començament del semestre d’estiu.
tugendvetter: Ha demanat un permís. Pobre diable. Sis per
cent de sucre. Els últims dies de Pompeia, oi? (Té el costum
d’afegir a algunes frases, especialment citacions, un «oi?»
involuntari.)
BernHardi: Com ho saps? És cert?
- 24 -
tugendvetter: Cert? Si és el mateix Flint qui m’ho ha dit.
Justament ahir vaig ser al Ministeri. M’han de construir un
nou pavelló. El tindré. D’altra banda, t’envia salutacions.
BernHardi: Qui m’envia salutacions?
tugendvetter: Flint. Hem parlat molt de tu. Et té en gran
estima. Encara es recorda amb molt de gust de l’època en
què tots dos éreu assistents amb Rappenweiler. Són les seves
paraules. Ipsissima verba. Això sí que és una carrera. D’ençà
que hi ha memòria humana, és el primer cas, almenys a
Àustria, en què un professor clínic es converteix en ministre
d’Educació!
BernHardi: Flint, el teu amic recent, ha estat sempre un bon
polític.
tugendvetter: S’interessa molt pel nostre... pel vostre... no...
de moment encara el nostre Institut.
BernHardi: Ja en tenia notícia. El cert és que una vegada, per
pur interès, ens va voler arruïnar.
tugendvetter: No era ell. Va ser tot el col·legi de professors.
Hi havia la lluita dels vells contra els joves. Però de tot això
fa molt de temps. T’asseguro, Bernhardi, que es mira l’Eli-
sabethinum amb una gran simpatia.
BernHardi: Avui ja hi podríem renunciar en cas de necessitat,
gràcies a Déu.
tugendvetter: Orgullosos com els espanyols, oi?
BernHardi: De moment, el que ara m’interessa és saber com
has reaccionat davant la seva proposta.
- 25 -
tugendvetter: No tinc per què reaccionar de cap manera.
(Amb humor.) És el senyor director qui ho ha de decidir. No-
més quan tu em donis a conèixer el teu acord així, en privat,
presentaré la meva sol·licitud a la direcció. També exigeixes
que sigui per escrit, oi?, meticulós com ets.
BernHardi: Naturalment no et retindrem ni un dia més dels
que et vulguis quedar. Et prometo resoldre aquest assumpte
ràpidament. Per sort, tens un assistent molt capacitat, que,
fins a nova ordre, continuarà portant la seva secció d’acord
amb les teves idees.
tugendvetter: El petit Wenger, sí. Un xicot competent. Sí. Però
no deixareu pas que em supleixi gaire temps, oi?
eBenwald: També m’he permès de fer observar que, en
general, considero la provisionalitat com una situació poc
saludable. I m’he pres la llibertat de comunicar que he re-
but una carta del professor Hell, de Graz, adreçada a mi. El
professor estaria disposat...
tugendvetter: Ah! A mi també m’ha escrit.
BernHardi: Vaja, sembla tractar-se d’un senyor que no vol
perdre el temps.
tugendvetter, adreçant una ullada breu a ebenwaLd: Saps,
Bernhardi? Amb Hell, el vostre Institut faria una adquisició
magnífica.
BernHardi: Sembla que la seva actuació a Graz ha estat for-
ça brillant. Mentre va ser a Viena, el consideraven un tipus
bastant inepte.
tugendvetter: Qui?
- 26 -
BernHardi: Tu, per exemple. I la veritat és que tots sabem a
qui ha d’agrair la seva actual nominació a Graz. Simplement,
a certes influències de les altes esferes.
eBenwald: De fet, no és cap vergonya el fet que hagi retornat
la salut a un príncep.
BernHardi: Ben cert que no. Però tota una carrera no ha
de dependre d’un cas aïllat com aquest. I la seva capacitat
científica...
tugendvetter: Perdona, però en aquest camp potser estic més
ben informat que tu. Ha publicat alguns treballs excel·lents.
BernHardi: Pot ser. En tot cas, dedueixo de tot plegat que,
com a successor teu, tens més preferències per Hell que pel
teu assistent i deixeble Wenger.
tugendvetter: Wenger és massa jove. Estic convençut que
ni ell mateix hi pensa.
BernHardi: Doncs s’equivocaria. El seu últim treball sobre el
sèrum ha creat una commoció general.
eBenwald: Ha fet sensació, senyor director. No és pas el
mateix.
tugendvetter: Té talent. Segur que té talent. Però pel que fa
a la fiabilitat dels seus experiments...
eBenwald, amb senzillesa: Hi ha gent que el consideren...
diguem... fantasiós.
tugendvetter: Això és anar massa lluny. D’altra banda, no
puc impedir a ningú que presenti la seva candidatura. Ni a
Hell ni a Wenger.
- 27 -
BernHardi: Però et faig observar que t’hauràs de decidir per
un dels dos.
tugendvetter: No crec que depengui de mi. No sóc jo qui
nomena el meu successor.
BernHardi: Però tu participaràs en les votacions. Espero que
encara et continuï interessant el destí de la teva antiga secció
i del nostre Institut.
tugendvetter: Evidentment que sí. No és pas cap mal, això.
L’Elisabethinum l’hem fundat nosaltres, (a ebenwaLd) Bernhar-
di, jo i Cyprian. Tres cavallers que es llancen a la conquesta...
oi? Quant fa, d’això?
BernHardi: Quinze anys, estimat Tugendvetter.
tugendvetter: Quinze anys, una bona temporada. Déu sap
que no em serà pas fàcil. Tu, Bernhardi, potser no serà pos-
sible, per començar, que jo exerceixi alhora aquí i a l’hospital
general...
BernHardi, categòric: No, no, en absolut. El dia que passis a
ocupar el teu càrrec allà dalt, demanaré al teu actual assistent
que et substitueixi.
eBenwald: Doncs jo demanaré de crear el consell en qüestió
de dies per tal de nomenar definitivament el successor.
BernHardi: Per què, em pregunto? Semblaria gairebé com
si volguéssim impedir a Wenger posar a prova durant uns
quants mesos la seva capacitat pedagògica.
eBenwald: Dubto que l’Elisabethinum fos fundat com una
escola per a joves docents.
- 28 -
BernHardi: En confiança, vol deixar tota la resta sota la meva
responsabilitat, estimat col·lega Ebenwald? Admetrà que
fins ara, al nostre Institut, res no ha estat diferit inútilment
ni tampoc precipitat desconsideradament.
eBenwald: La insinuació que hagi induït per part meva a la
precipitació o fins i tot a una precipitació imprudent, em
permeto de rebutjar-la com a inexacta.
BernHardi, somrient: En prenc nota.
eBenwald, mirant el seu rellotge: Haig de tornar a la meva
secció. Senyors, ha estat un honor.
BernHardi: Bé, jo també tinc feina a l’oficina. (Deixa pas-
sar ebenwaLd.) Sisplau, estimat col·lega, els seus oients ja
l’esperen.
tugendvetter: Accepteu que jo sóc el tercer de la banda... oi?
eBenwald, topant a la porta amb el professor associat adLer:
Els meus respectes. (Se’n va.)
Entra el doctor AdLer, menut, cabells negres, fresc i vivaç,
d’ulls lluents; una cicatriu, uns trenta anys, du la bata
blanca per practicar autòpsies. bernHardI, Tugendvetter.
adler: Senyors...
BernHardi: Què el porta al món dels vius, doctor Adler?
adler: Sobre el seu cas, voldria consultar encara alguna cosa
de l’historial clínic, senyor director.
BernHardi: Ho té tot a la seva disposició.
- 29 -
adler: A més, és una llàstima, senyor director, que no fos
allà sota ara mateix. Un cas del departament de Cyprian. Al
marge de la tisi, ja diagnosticada, hi ha un inici de tumor
al cerebel que, pel que sembla, no devia haver donat cap
símptoma.
BernHardi: No, si pensem que hi ha certes persones que,
per dir-ho així, no han tingut ocasió d’experimentar totes
les malalties que pateixen; sembla que la Providència ens
desconcerti.
oskar, venint de la sala dels malalts, a tugendvetter: Els meus
respectes, senyor professor.
tugendvetter: Salut, Oskar. Ja ho he sentit, senyor composi-
tor: «El pols al galop». Un vals amb dedicatòria.
oskar: Professor, li suplico que...
BernHardi: Què? Has compost altra vegada alguna cosa, i
jo sense saber-ne res? (Li estira l’orella fent broma.) Vinga,
m’acompanyes?
oskar: Sí. Vaig al laboratori.
tugendvetter: Pares i fills... oi?
tugendvetter, bernHardI i oskar se’n van. HocHroItzpoIntner
ve de la sala dels malalts. adLer, HocHroItzpoIntner.
HocHroitzpointner: Molt honrat, senyor professor.
adler: Estimat col·lega, voldria demanar-li si puc donar un
cop d’ull a l’historial clínic.
HocHroitzpointner: Evidentment, doctor. (Treu un full d’una
carpeta.)
- 30 -
adler: Moltes gràcies, doctor Hochroitz... què més?
HocHroitzpointner: Hochroitzpointner.
adler, asseient-se vora la taula: Vaja... quin nom...
HocHroitzpointner: Potser no és gaire bonic?
adler, inclinat damunt l’historial: Si em sembla esplèndid.
Un pensa de seguida en cims muntanyosos, el recorregut per
les glaceres. Vostè ve del Tirol, no és així, doctor?
HocHroitzpointner: Sí. Sóc d’Imst.
adler: Ah, d’Imst. Des d’allí vaig fer una magnífica excursió
quan era estudiant. Al Wetterfernkogel.
HocHroitzpointner: L’any passat allà dalt hi van fer un refugi.
adler: Avui en construeixen per tot arreu. (De nou amb
l’historial.) Res d’albúmina en tot aquest temps?
HocHroitzpointner: Res en absolut. I cada dia feien un control.
kurt, que ha vingut de la sala dels malalts: Els últims dies ha
aparegut albúmina. Fins i tot en quantitats considerables.
HocHroitzpointner: Efectivament. Els tres últims dies.
adler: Ahà, veig que aquí sí que hi consta.
HocHroitzpointner: Naturalment, figura a l’historial.
adler, a kurt: I al papà, com li van les coses? No es deixa
veure mai allà baix. (Referint-se a l’historial.) I amb vosaltres
només s’hi ha estat vuit dies?
HocHroitzpointner: Sí. Abans estava amb el professor
Ebenwald. Però com que era un cas que no es podia operar.
- 31 -
adler: Es pot dir el que es vulgui, però pel que fa als diag-
nòstics, el vostre cap és realment un as.
kurt, somrient: Què és el que se’n pot dir?
adler: En quin sentit?
kurt: Bé, és que vostè, doctor, ha dit: es pot dir el que es
vulgui.
adler, en un to una mica suau: Per què és tan sever amb
mi, doctor Pflugfelder? Jo volia dir simplement que la vostra
força principal resideix en la diagnosi, i no tant en la teràpia.
Us dediqueu a experimentar amb una maleïda freqüència,
en la meva modesta opinió.
kurt: Sí, professor, però què hem de fer a medicina interna?
Bé hem de posar a prova els nous recursos quan els vells ja
no serveixen.
adler: I allò que avui és nou demà ja és vell. No hi podeu fer
res. Abans jo també pensava igual. Però sovint és decebedor
el fet d’haver d’anar temptejant a les fosques. Aquest és el
motiu pel qual m’he refugiat en l’anatomia patològica. El
control hi és, per dir-ho així, absolut.
kurt: Excusi’m, professor, però per sobre de vostè també
hi ha algú.
adler: Però no té temps per ocupar-se de nosaltres. Està
massa compromès amb una altra facultat. (Sobre l’historial.)
Ah, també radiografies? Voleu dir que creieu realment que
en casos com aquest...
kurt: Ens sentim obligats a investigar-ho tot, doctor. Espe-
cialment quan ja no hi ha res a perdre. Això no són, ni molt
- 32 -
menys, ganes d’elucubrar o d’obtenir publicitat, com s’afirma
en més d’una banda, i no se li hauria de retreure al professor.
adler: Però qui l’hi retreu? No pas jo.
kurt: Ja ho sé, doctor, que vostè no. Però hi ha altra gent
que...
adler: Tothom té els seus detractors.
kurt: I envejosos.
adler: Naturalment. Qui treballa i aconsegueix alguna cosa...
Tants enemics, tants honors. La veritat és que Bernhardi no
es pot queixar. Una praxi dins els cercles socials més elevats,
i també entre altres cercles que per sort el beneficien,...
Professor i director de l’Elisabethinum...
kurt: Qui podria ser-ho sinó ell? Ha dedicat prou esforços
a l’Institut.
adler: Certament, certament. Sóc l’últim a voler negar-li els
seus mèrits. I a més, arribar tan amunt, precisament avui, amb
els nous corrents que hi ha, ...tinc un cert dret a parlar-ne, jo
que mai no he fet un secret de la meva ascendència jueva,
tot i que per part de mare vinc d’una antiga família vienesa.
Però durant els meus estudis, he tingut ocasió de patir per
culpa de l’altra meitat dels meus orígens.
kurt: Ho sé, professor.
adler: D’altra banda, doctor, em satisfà que també vostè
faci justícia als mèrits del nostre director.
kurt: Per què el satisfà, professor?
- 33 -
adler: Vostè formava part d’una corporació d’estudiants
alemanys nacionalistes.
kurt: I antisemita. Efectivament, professor. I es pot dir que,
en general, encara ho sóc. Però des d’aleshores també m’he
tornat antiari. Trobo que els homes, en general, formen una
societat força imperfecta, i jo em considero una excepció
tant de l’una com de l’altra part.
Per la dreta entra el Professor CyprIan, un home ja gran,
baixet, de cabells llargs, encara bastant rossos. Té una
manera de parlar pausada, musical, que cau sempre,
sense voler-ho, en el to de qui parla davant un auditori.
adLer, kurt, HocHroItzpoIntner.
cyprian: Senyors. (Intercanvi de salutacions.) Que és aquí, el
doctor Adler? Ah, sí ja veig que hi és. L’he buscat allà sota.
Puc confiar, doctor Adler, que el crani d’aquest matí no tor-
narà a desaparèixer com el del paralític de fa uns quants dies?
adler: L’auxiliar ja n’ha rebut l’ordre, professor...
cyprian: Aquest auxiliar no el trobo per enlloc. Probablement
torna a ser a l’hostal. Vostès acabaran per viure el que jo
vaig viure a Praga, quan treballava amb Heschel. Allà tam-
bé hi havia un alcohòlic empleat com a auxiliar a l’Institut
d’anatomia patològica. Aquell tipus se’ns va beure a poc a
poc tot l’alcohol dels preparats.
adler: El nostre, professor, de moment prefereix el kummel.
cyprian: Bé, doncs aquest mateix vespre els baixaré a veure.
Quan hi seran, allà baix?
adler: Jo hi acostumo a treballar fins a mitjanit.
- 34 -
cyprian: Doncs ja hi vindré després de les deu.
bernHardI i oskar entren per la dreta.
BernHardi: Bon dia. Salut, Cyprian. Que potser em buscaves?
cyprian: De fet, tenia la intenció de parlar amb el doctor
Adler. Però per a mi és molt agradable trobar-te. De fet,
et volia demanar quan tindries temps de venir amb mi al
Ministeri d’Educació.
BernHardi: Per què? Què hi ha de nou?
Tots dos queden sols. oskar se’n va de seguida cap a la
sala dels malalts. Els altres conversen a part.
cyprian: No hi ha res d’especial. Però penso que hem de
picar el ferro mentre és calent.
BernHardi: La veritat és que no t’entenc.
cyprian: Ara és el moment més favorable per arrencar algu-
na cosa per al nostre Institut. Que un metge, un professor
clínic, ocupi un càrrec important, és una circumstància que
ens cal aprofitar.
BernHardi: Veig que tots esteu estranyament esperançats
amb Flint.
cyprian: En tenim bons motius. Jo li vaig profetitzar que fa-
ria carrera quan vam treballar junts al laboratori de Brücke,
fa gairebé trenta anys. És un geni de l’administració. Ja he
esbossat un memoràndum. El que reclamem sobretot és
una subvenció estatal per no continuar depenent d’aquestes
donacions privades. A més...
- 35 -
BernHardi: Em sembla que teniu molt poca memòria. Flint
és el nostre enemic més acarnissat.
cyprian: Però per favor! D’això ja fa molt de temps. Avui es
mira l’Elisabethinum amb la més gran simpatia. Ahir, el con
-
seller Winkler m’ho va tornar a dir, amb tota l’espontaneïtat.
BernHardi: Ah, vaja...
oskar, venint de la sala dels malalts, ràpidament a bernHardI:
Pare, em sembla que si encara vols parlar amb ella...
BernHardi: Disculpa’m, estimat Cyprian. Potser et pots espe-
rar cinc minuts. (Se’n va.)
oskar, a cyprIan: Una moribunda, professor. (Segueix el seu
pare a la sala dels malalts.)
HocHroItzpoIntner, kurt, adLer, cyprIan.
kurt, com de passada: Una septicèmia. Es tracta d’una noia.
Un avortament.
HocHroitzpointner: Serà per demà, professor.
cyprian, en un to monòton: Quan estava d’assistent amb
Skoda, teníem a l’hospital un metge en cap, nomina sunt
odiosa, que ens demanava a nosaltres, vull dir als assistents,
que si era possible el cridéssim cada vegada que algú moria a
l’hospital. Deia que volia escriure una teoria psicològica sobre
les hores prèvies a la mort. Aleshores vaig dir a Bernitzer,
que era assistent amb mi: alguna cosa no va a l’hora. No es
tracta d’investigar la psicologia. Doncs bé, pensi que un dia el
metge en cap va desaparèixer de sobte. Era un home casat,
amb tres fills. La nit següent troben en un carrer apartat un
tipus esparracat mort a punyalades. Ja deuen endevinar el
- 36 -
final, no, senyors? Resulta que el metge en cap i el pòtol
apunyalat són la mateixa persona. Durant anys, havia dut una
doble vida. De dia era el metge competent i de nit era client
de tota mena d’antres de mala fama, feia de proxeneta...
Entra el CapeLLà, un home jove, de vint-i-vuit anys, de trets
enèrgics i intel·ligents. El sagrIstà es queda dret vora la
porta. HocHroItzpoIntner, kurt, adLer, CyprIan.
adler, oficiós: Molt honrat, reverend.
el rector: Bon dia, senyors. Espero no haver arribat massa
tard.
kurt: No, reverend. Justament ara el professor és amb la
malalta. (Es presenta.) Doctor Pflugfelder, assistent.
el rector: Així, l’esperança encara no s’ha perdut del tot?
oskar, venint de la sala dels malalts: Bon dia, reverend.
kurt: Sí, reverend, es tracta d’un cas completament
desesperat.
oskar: Sisplau, reverend, vol...
el rector: Potser m’hauré d’esperar fins que el professor
hagi deixat la malalta…
El sagrIstà es retira. Es tanca la porta.
HocHroitzpointner acosta un seient al capeLLà.
el rector: Gràcies, gràcies. (De moment no s’hi asseu.)
cyprian: Sí, reverend, tant de bo poguéssim anar a visitar els
malalts quan encara podem ajudar. De vegades no podem
fer altra cosa que consolar.
- 37 -
kurt: I mentir.
el rector, s’asseu: Fa servir una paraula una mica dura,
doctor.
kurt: Perdoni, reverend. Naturalment, em referia només a
nosaltres, els metges. D’altra banda, aquesta és potser la
part més difícil i més noble de la nostra professió.
bernHardI es fa visible a la porta, el rector s’aixeca.
HocHroItzpoIntner, adLer, kurt, cyprIan, oskar, el rector,
bernHardI. Després de bernHardI entra la Infermera, que ve
de la sala dels malalts.
BernHardi, una mica sorprès: Oh, reverend.
el rector: Estàvem xerrant, professor. (Allargant-li la mà.)
Em trobaré la malalta encara conscient?
BernHardi: Sí. Fins i tot diria que amb la consciència més
lúcida del normal. (Adreçant-se més als altres.) Es troba en
un estat d’eufòria absoluta. (Com aclarint-ho al rector.) Es
troba bé, per dir-ho així.
el rector: Ah, això és bo. Qui sap! No fa gaire he tornat
a tenir el goig de trobar pel carrer en plena salut un jove a
qui poques setmanes abans, a les portes de la mort, havia
donat l’extremunció.
adler: I qui sap si no va ser vostè, reverend, qui li va donar
l’energia, el coratge per tornar a la vida.
BernHardi, a adLer: El reverend no m’ha entès bé, doctor. (Al
rector.) El que volia dir és que la malalta no sospita res de
res. Està perduda, però es pensa que està curada.
- 38 -
el rector: De debò?
BernHardi: I gairebé em fa por que la seva presència,
reverend...
el rector, amb molta suavitat: No tingui cap por per la seva
malalta, professor. No vinc a pronunciar una sentència de
mort.
BernHardi: Evidentment, però malgrat tot...
el rector: Se la podria preparar per a la meva visita.
la infermera sense que bernHardI se n’adoni, amb un cop
d’ull gairebé imperceptible del rector, se’n va cap a la sala
dels malalts.
BernHardi: Això no milloraria la situació. Com ja he observat,
reverend, la malalta no s’adona de res. I ho espera tot menys
la seva visita. La domina més aviat l’errònia esperança que
d’aquí a una hora apareixerà algú que li és pròxim per endur-
se-la de nou cap a la vida i la felicitat. Em sembla, reverend,
que no seria una obra bona i gairebé m’atreviria a afirmar
que tampoc no seria agradable a Déu voler-la despertar
d’aquest últim somni.
el rector, després d’una breu vacil·lació, amb energia: Exis-
teix una possibilitat, professor, que la meva presència tingui
una influència desfavorable en el curs de la malaltia...?
BernHardi, tallant-lo amb rapidesa: No seria impossible que
es precipités el final, potser només alguns minuts, però en
tot cas...
el rector, vivament: Una vegada més: encara es pot salvar
la seva malalta? En aquest sentit, la meva presència suposa
- 39 -
un perill? En aquest cas, com és lògic, estaria disposat a
retirar-me immediatament.
adler amb el cap, fa un gest d’aprovació.
BernHardi: Està perduda irremissiblement, sobre això no hi
pot haver cap dubte.
el rector: Doncs així, professor, no veig que hi hagi cap
motiu...
BernHardi: Perdoni’m, reverend, de moment encara sóc aquí
exercint com a metge. I entre els meus deures, si les meves
forces no em permeten altra cosa, hi ha el de procurar als
meus malalts, almenys mentre sigui possible, una mort feliç.
cyprian manifesta una lleugera impaciència i desaprovació.
el rector: Una mort feliç... És probable, professor, que en-
tenguem coses diferents en aquest aspecte. I pel que m’ha
comunicat la infermera, la seva malalta necessita l’absolució
amb més urgència que altres malalts.
BernHardi, amb el seu somriure irònic: En el fons, no som
tots uns pecadors, reverend?
el rector: Aquesta no és la qüestió, professor. Vostè no pot
saber si en algun lloc, en el fons de la seva ànima, que només
veu Déu, justament en aquests últims moments que encara
li són concedits, no se li desperta el desig d’alliberar-se de
tots els pecats amb una última confessió.
BernHardi: L’hi haig de repetir una vegada més, reverend?
La malalta no sap que està perduda. Està contenta, és feliç
i... no té remordiments.
- 40 -
el rector: La meva culpa seria encara més greu, si em retirés
sense haver prodigat a la moribunda els consols de la nostra
santa religió.
BernHardi: D’aquesta culpa, reverend, l’absoldrà Déu i qualse-
vol jutge terrenal. (Després d’un moviment seu.) Sí, reverend.
Perquè jo, com a metge no puc permetre que s’acosti al llit
d’aquesta malalta.
el rector: M’han fet cridar. I per tant haig de demanar-li...
BernHardi: No per ordre meva, reverend. I només puc repetir
que, com a metge a qui ha estat confiat fins a la darrera hora
el benestar dels seus malalts, li haig de prohibir travessar
aquest llindar.
el rector, avançant-se: M’ho prohibeix?
BernHardi, tocant-li lleugerament l’espatlla: Sí, reverend.
la infermera, venint de pressa de la sala dels malalts:
Reverend...
BernHardi: Era allà dins, vostè?
la infermera: Farem tard, reverend.
kurt va ràpidament cap a la sala dels malalts.
BernHardi, a la Infermera: Li ha dit a la malalta que el reverend
és aquí?
la infermera: Sí, senyor director.
BernHardi: Bé. I... —respongui’m amb tota tranquil·litat—
com ha reaccionat la malalta? Ha manifestat alguna cosa?
Parli. Què ha dit?
- 41 -
la infermera: Ha dit...
BernHardi: Què?
la infermera: S’ha espantat una mica.
BernHardi, sense enfadar-se: Molt bé, parli. Què ha dit?
la infermera: És veritat que m’haig de morir?
kurt, tornant de la sala dels malalts: S’ha acabat.
Pausa breu.
BernHardi: No s’espanti, reverend. No és culpa seva. Vostè
volia complir el seu deure. Jo també ho volia. Em sap molt
greu no haver-ho aconseguit.
el rector: No és vostè, professor, qui m’ha d’absoldre. La
pobra criatura d’allà dins ha mort en pecat i sense els consols
de la religió. I la culpa és de vostè
BernHardi: N’assumeixo la responsabilitat.
el rector: Ja es veurà, professor, si està en condicions d’as-
sumir-la. Els meus respectes, senyors. (Se’n va.)
Els altres resten, commocionats i amb una certa confusió.
bernHardI els va mirant un per un.
BernHardi: Bé doncs, demà al matí l’autòpsia, estimat doctor
Adler.
cyprian, a bernHardI, sense que ho sentin els altres: Ha estat
un error.
BernHardi: Per què un error?
- 42 -
cyprian: I a més quedarà com un cas únic. I en aquest afer,
tu mateix no pots canviar res.
BernHardi: En aquest afer? Tampoc no era la meva intenció.
cyprian: Considero poc sincer, senyor director, no manifestar
en aquest moment, amb tota lleialtat, que en aquest afer no
puc posar-me formalment de la seva banda.
BernHardi: I seria deslleial, per part meva, no manifestar-li
que ho podia suposar.
cyprIan i adLer se’n van.
oskar es mossega els llavis.
BernHardi: Bé, fill meu, espero que això no perjudiqui la
teva carrera.
oskar: Però pare...
BernHardi, acariciant-li el cap, amb dolcesa: No et volia pas
ofendre.
la infermera: Professor, jo he pensat...
BernHardi: Què ha pensat? I a què treu cap ara, això? Ja ha
passat tot.
la infermera: Sempre s’actua així, senyor director, i... (asse-
nyalant HocHroItzpoIntner) ...el doctor...
HocHroitzpointner: Sí, naturalment no l’hi he prohibit, senyor
director.
BernHardi: Evidentment, doctor Hochroitzpointner. Vostè,
sens dubte, també fa d’assistent a l’Església, no?
HocHroitzpointner: Vivim en un Estat catòlic, senyor director.
- 43 -
BernHardi: Sí. (Mirant-lo llargament.) Que el Senyor els per-
doni... saben massa bé el que fan.
Se’n va amb kurt i oskar.
HocHrotzpoIntner, la Infermera.
HocHroitzpointner: Però, filla meva, com se li ha acudit dis-
culpar-se? Vostè no ha fet res més que complir el seu deure.
I què li passa... ara se’m posa a plorar... Que no li torni a
venir un altre atac.
la infermera, sanglotant: És que el senyor director estava
tan enfadat.
HocHroitzpointner: I què, si estava enfadat, ...el senyor direc-
tor, no ho estarà pas sempre. Aquesta història li costarà cara!
Teló.
- 45 -
ACTE SEGON
La consulta del professor bernHardI. A la dreta, l’entrada
principal. A l’esquerra, una porta que dóna a la cambra
veïna. Un armari amb medicaments a l’esquerra. Pres-
tatgeries de llibres ocupen tota la paret del fons, par-
cialment tapades per cortines verdes. Damunt l’estufa,
al racó de la dreta, un bust d’Esculapi. Escriptori amb
seient. Una tauleta al costat de l’escriptori. Vora l’escrip-
tori, de cara al públic, un divan. Cadires. A les parets,
fotografies de savis.
El doctor oskar bernHardI, a l’escriptori, anota alguna
cosa en un llibre de protocols. Després fa sonar un tim-
bre. Apareix un CrIat.
oskar: No hi ha ningú més?
el criat: No, doctor.
oskar: Doncs ara me’n vaig. Si el pare torna a casa... (Tim-
bre a fora.) Oh, vagi a veure qui és.
El crIat se’n va.
oskar tanca el llibre de protocols i posa ordre a l’escriptori.
El crIat entra portant una targeta de visita.
- 46 -
oskar: Vol parlar amb mi?
el criat: El senyor ha preguntat primer si el senyor professor
era a casa. Però...
oskar: Però també pot parlar amb mi... Bé... faci’l entrar.
El crIat se’n va.
oskar, el doctor feuermann, jove, baixet, de barba negra,
inquiet, amb ulleres. Du el barret a la mà, levita, guants.
oskar va a rebre’l.
feuermann: No sé si encara es recordarà de mi...
oskar: Però Feuermann, i tant que et recordo! (Allargant-li
la mà.)
feuermann: Tanmateix han passat vuit anys, d’ençà que...
oskar: Sí, com passa el temps. No vols seure? Volies veure
el meu pare?
feuermann: En efecte...
oskar: Jo atenc la consulta en lloc d’ell. El príncep Konstantin
l’ha cridat a Baden.
feuermann: Sí, el teu pare té una bona clientela. (S’asseu.)
oskar: I a tu, com et va? No deus venir pas com a pacient...
On estàs exercint ara?
feuermann: A Oberhollabrunn.
oskar: Ah, molt bé. I què t’ha portat aquí? Potser vols obrir
un sanatori, o vas a exercir en algun balneari? O voleu con-
vertir Oberhollabrunn en una estació climatològica?
- 47 -
feuermann: Res de tot això. És una història terrible. Encara
no en saps res?
oskar fa que no amb un gest.
feuermann: He escrit al teu pare sobre el meu assumpte.
oskar: Rep tantes cartes.
feuermann: Si tu també volguessis dir alguna cosa en favor
meu...
oskar: Però, vejam, de què es tracta?
feuermann: Tu em coneixes, Bernhardi. Hem estudiat junts i
saps que mai no m’ha faltat diligència ni escrupolositat. Una
desgràcia així li pot passar a qualsevol que es posi a exercir
com a metge immediatament després de la universitat. No
tothom té la sort que tens tu, per exemple.
oskar: Bé, ser el fill d’un pare famós també té els seus
inconvenients.
feuermann: Perdona, no és això el que volia dir. Però té una
importància inestimable poder continuar la formació en un
hospital, seguir els cursos al si de l’alma mater...
oskar, una mica impacient: Però a veure, què és el que ha
passat?
feuermann: M’acusen d’haver atemptat contra la integritat
física d’una pacient. Potser perdré la meva diplomatura. Un
error tècnic, com se sol dir. No vull pas afirmar que estigui
del tot lliure de culpa. Si hagués practicat encara un o dos
anys més aquí, a la clínica ginecològica, probablement
aquella dona se n’hauria sortit. Només cal que t’imaginis
- 48 -
com és aquell poble de mala mort. Sense assistència, sense
una antisèpsia com cal. Ah, què en sabeu vosaltres aquí, a
la gran ciutat. La quantitat de vides que he salvat ningú no
me les té en compte. Només que estiguis de pega una sola
vegada, ja et pots engegar una bala al cap.
oskar: Però Feuermann, no cal pas que de seguida pensis el
pitjor..., encara no t’han condemnat. Els especialistes també
hi tenen encara alguna cosa a dir.
feuermann: Sí, els especialistes. Justament per aquest motiu
volia parlar amb el teu pare... Ell també em coneix. Potser
encara es recordarà de mi. Amb ell vaig fer fins i tot un curs
de cardiologia...
oskar: Bé, doncs...
feuermann: Segur que té molta amistat amb el professor
Filitz, que dirigeix el departament de ginecologia de l’Elisa-
bethinum, i Filitz ha estat proposat com a especialista. I jo
volia demanar al teu pare si el professor Filitz no podria...
Oh, no vull pas cap protecció, però...
oskar: Sí, sí, estimat Feuermann, una intercessió per part del
meu pare... No és que tingui una relació especialment bona
amb Filitz, com tu sembles suposar.
feuermann: Però el teu pare és el director de l’Elisabethinum.
oskar: Bé, sí, però aquí la situació no és tan senzilla. Caldria
que te n’expliqués tota la història. D’aquesta situació, segu-
rament allà a Oberhollabrunn, no us en podeu fer una idea
exacta. Hi ha corrents, subcorrents i contracorrents... No sé
si una intervenció del meu pare no produiria precisament
l’efecte contrari...
- 49 -
feuermann: Si pogués intervenir en favor meu d’una altra
manera! El teu pare és tan brillant escrivint! Els seus articles
sobre els problemes inherents a la condició mèdica sempre
són d’allò més encertats. Es tractaria simplement d’extreure
del meu cas personal un punt de vista general. Incidir en els
motius profunds de la desgràcia, en les miserables condi-
cions econòmiques dels metges joves, en les dificultats de
la pràctica mèdica rural, les hostilitats, les rivalitats, etcètera,
etcètera... Oh, això seria un bon tema per al teu pare... I jo
podria posar materials a la seva disposició.
Entra el crIat portant una targeta de visita.
oskar: Oh, Fil... (S’aixeca.) Sigues amable, Feuermann. Que
passi.
El crIat se’n va.
feuermann: No has dit Filitz?
oskar: Jo...
feuermann: Sí, ho has dit.
oskar: Ara no voldràs pas... Gosaria demanar-te... potser
per aquesta porta...
feuermann: Oh no. Això no m’ho pots exigir. És un senyal
del cel.
Entra FILItz. Quaranta anys, ros i ben plantat, ulleres de
pinça.
oskar, feuermann.
filitz: Bon dia, estimat col·lega.
- 50 -
feuermann: Tindries l’amabilitat de presentar-me el senyor
professor, estimat amic?
oskar, somrient amb desconcert: De fet, és amb mi que el
professor...
feuermann, presentant-se: Doctor Feuermann. Em sembla
veure un senyal del cel, professor, en el fet que vostè, en
aquest moment... que jo tingui el plaer... faig de metge a
Oberhollabrunn... Doctor Feuermann. Hi ha una querella
contra mi.
filitz: Feuermann. Ah, sí. Ja ho sé. (Amablement.) N’ha enviat
una a l’altre món, ...la dona d’un mestre.
feuermann, espantat: El senyor professor està mal informat. Si
vostè, en aquest cas... si tingués la gran bondat d’examinar
el cas amb atenció... Hi ha hagut una sèrie de casualitats
desafortunades.
filitz: Sí, és el que es diu sempre després. Però aquestes
casualitats no es produirien si els joves no tinguessin tanta
pressa per exercir sense cap mena de formació. Passen amb
empentes i rodolons per un parell d’exàmens i pensen que
Déu ja hi seguirà ajudant. Però molt sovint resulta que Déu
no ajuda, i té els seus bons motius.
feuermann: Professor..., si em permetés... He passat tots els
meus exàmens amb les notes més altes, fins i tot en obste-
trícia. I he hagut de començar a exercir per no morir-me de
gana. I m’atreveixo a afirmar que el fet que aquesta dona
hagi tingut una hemorràgia després del part hauria pogut
passar també amb un professor.
filitz: De professors n’hi ha de tota mena.
- 51 -
feuermann: Però si s’hagués tractat d’un professor, no l’hau-
rien acusat... sinó que hauria estat la voluntat inescrutable
de Déu.
filitz: Ah, això és el que creu. Molt bé. (Se li posa al davant i
el mira detingudament.) Potser és també un d’aquests joves
cavallers que creuen deure la seva dignitat científica al fet
d’actuar com a ateus?
feuermann: Oh, professor, per a mi, realment...
filitz: Com li sembli, doctor. Però li asseguro que la fe i la
ciència s’avenen força bé. Fins i tot li puc formular la meva
opinió al respecte: la ciència, sense la fe, sempre serà una
activitat una mica insegura, i això pel simple fet que, en
aquest cas, li falta el fonament moral, l’ètica.
feuermann: Segur que sí, professor. L’hi prego... El que he
dit abans...
filitz: Sobre les conseqüències de l’arrogància nihilista no ens
falten pas exemples. I espero que la seva ambició, doctor
Feuerstein...
feuermann, tímidament: Feuermann.
filitz: ...no sigui la que n’ofereixi als seus perplexos contem-
poranis l’espectacle d’un nou exemple. En tot cas, tinc a casa
meva el seu dossier. Vingui a veure’m potser demà, a les vuit
del matí. Continuarem parlant del seu cas.
feuermann, com embriagat per aquest canvi: M’ho permet,
professor? Oh, li estic infinitament agraït. Em prendré, doncs,
la llibertat, a partir del material... La meva existència està en
- 52 -
joc. Tinc muller i dos fills. No em quedaria altre remei que
suïcidar-me.
filitz: Desitjaria, doctor, que deixés de banda aquesta mena
d’observacions sentimentals. Si realment no té res a retreu
-
re’s, no cal que ens vingui amb aquestes falòrnies, almenys
no davant meu. Així doncs, a reveure, doctor.
oskar: Em perdonaràs que no t’acompanyi, estimat
Feuermann.
feuermann: Oh. T’ho agraeixo molt. Se’n va.
oskar: Voldria disculpar-me en nom seu, professor, per la
falta de tacte d’alguna de les seves observacions. És com-
prensible que estigués una mica excitat.
filitz: Col·lega d’estudis?
oskar: Sí, professor. I voldria afegir que era un estudiant
molt aplicat i escrupolós. Em consta que durant els primers
anys havia de viure amb quinze o vint florins al mes. Se’ls
guanyava donant lliçons.
filitz: Això no demostra res, estimat col·lega. El meu pare era
milionari i de mi n’ha sortit un professional prou capacitat.
Bé, el seu pare està de viatge?
oskar: No, no de viatge, professor. Només és a Baden, a
visitar el príncep Konstantin.
filitz: Ah.
oskar: De fet, volia tornar a ser aquí per a la consulta.
filitz, mirant el rellotge: Doncs jo no puc esperar-me gaire
estona més. Potser vostè tindria l’amabilitat d’anunciar al
- 53 -
seu pare —cosa que també podria ser d’un cert interès per
a ell— que la meva dona no ha estat rebuda per la princesa
Stixenstein.
oskar, que no ho acaba d’entendre: Potser la princesa no
era a casa?
filitz: La meva dona havia estat citada a la una, estimat
col·lega, en la seva qualitat de presidenta del comitè del
ball de gala. Per la princesa Stixenstein, patrona i esposa
del president del consell d’administració. Em penso que
aquest fet explica certes coses. (Segons el seu costum, mira
fixament
oskar.)
oskar, una mica desconcertat.
El crIat, amb una targeta de visita.
oskar: Excusi’m, professor. És el professor Löwenstein.
filitz: No voldria destorbar-lo. En tot cas, jo haig de...
oskar, al crIat: Faci’l entrar.
filitz visiblement es disposa a anar-se’n.
Entra LöwensteIn. D’uns quaranta anys, estatura mitjana, una
mica accelerat, ulls petits, de vegades molt oberts. Ulleres. Li
agrada plantar-se amb l’espatlla esquerra una mica caiguda
i els genolls lleugerament plegats davant el seu interlocutor,
i sovint es passa la mà pels cabells. fILItz, Oskar.
löwenstein: Bon dia. Oh, professor Filitz. Ja se n’anava? Que-
di’s encara un moment. La cosa li interessarà. Tingui, Oskar,
llegeixi. (Li dóna una carta.) Perdoni, professor Filitz, però ell,
com a membre del comitè del ball, l’ha de llegir primer. La
princesa Stixenstein ha renunciat a patrocinar el ball.
- 54 -
oskar, passant ràpidament els ulls per la carta: Sense do-
nar-ne cap motiu?
löwenstein: No ho ha considerat necessari.
filitz: Especialment quan els motius són tan evidents per a
tothom.
oskar: És que... aquesta història ja s’ha fet pública? Només
en vuit dies?
löwenstein: Estimat Oskar, jo no n’he dubtat ni un instant.
Quan m’han referit l’escena, m’he dit immediatament: això
els vindrà com l’anell al dit a molta gent, que l’exagerarà i
la inflarà.
filitz: Perdoni, estimat doctor Löwenstein, aquí no s’ha inflat
res, tampoc no hi havia cap necessitat d’inflar-ho; tot l’inci-
dent, amb la seva senzilla i evident claredat... Però prefereixo
donar la meva opinió personalment al professor Bernhardi.
oskar: No cal que li digui, professor, que en tot aquest as-
sumpte estic absolutament al costat del meu pare.
filitz: Naturalment, naturalment, no és res més que el seu
deure.
oskar: I també la meva convicció, professor.
löwenstein: Igual que la meva, professor. I declaro explíci-
tament que només la mala voluntat pot intentar convertir
una incidència del tot innocent en un afer important. I per
dir-ho amb tota claredat, crec que ningú no ho intentaria si,
casualment, Bernhardi no fos jueu.
- 55 -
filitz: Ja hi tornem amb la seva idea fixa. És que potser jo
també sóc antisemita? Jo que sempre tinc almenys un assis-
tent jueu? Davant els jueus honrats no hi ha antisemitisme.
löwenstein: Sí, sí, però el que jo afirmo...
filitz: Si un cristià s’hagués comportat com Bernhardi, també
ens trobaríem en un cas important. Vostè ho sap molt bé,
estimat Löwenstein.
löwenstein: Bé. És possible. Però aleshores, darrere aquest
cristià, donant-li suport, hi hauria milers o centenars de milers
que ara no es mouen o que fins i tot es posaran contra ell.
filitz: Qui?
löwenstein: Els nacionalistes alemanys i naturalment els ju-
eus... Parlo d’aquella mena de jueus que no perden l’ocasió
de posar-se sota la protecció dels poders dominants.
filitz: Perdoni’m, estimat Löwenstein, això que diu voreja la
mania persecutòria. I voldria afegir que justament la gent
com vostè, estimat Löwenstein, pel fet ridícul d’ensumar
antisemitisme per tot arreu, són els principals culpables de
la lamentable agudització de les actuals contradiccions. Les
coses anirien cent vegades millor si...
Entra BernHardI. fILItz, LöwensteIn, Oskar.
BernHardi, aparentment de bon humor, amb un lleuger
somriure irònic, saludant i allargant la mà als presents: Oh,
senyors. Què hi ha de nou? Estem a la ruïna? O algú ens ha
regalat un milió?
oskar, lliurant-li la carta: La princesa ha renunciat al patrocini
del nostre ball.
- 56 -
BernHardi, recorrent amb la vista la carta: Bé, doncs haurem
de buscar algú altre que el patrocini. (Fent broma, a oskar.)
O potser tu també vols renunciar a la presidència, fill meu?
oskar, una mica ofès: Pare...
löwenstein: Estimat Bernhardi, el teu fill ha declarat amb
tota solemnitat que està completament de la teva banda.
BernHardi, acariciant amb tendresa la mà del seu fill: És clar,
naturalment. Espero que no em facis cap retret, Oskar. I a
tu, Löwenstein, em sembla que no cal que t’ho pregunti.
Però a tu què et passa, Filitz? La veritat és que fas una cara
com si estiguéssim a l’última pregunta.
oskar: Ara m’haig d’acomiadar. (Somrient.) A les sis tenim
una reunió del comitè del ball. Bon dia, professor, bon dia,
doctor. (Tots dos li allarguen la mà.) Ah, me’n descuidava,
pare. Ha vingut el doctor Feuermann. Et deu haver escrit.
BernHardi: Ah, sí.
filitz: No es preocupin d’aquest Feuerstein. Si hi ha alguna
possiblitat, em trauré de sobre el seu problema. (Amb una
mirada triomfant a LöwensteIn.) Encara que sigui jueu.
oskar: Crec realment, professor, que no és pas indigne...
filitz: Certament, certament. Bon dia, estimat col·lega.
oskar se’n va.
fILItz, LöwensteIn, bernHardI.
BernHardi: És per aquest Feuermann, que has...
- 57 -
filitz: Oh, no. Me l’he trobat aquí per casualitat. Venia per
comunicar-te que, aquest migdia, la princesa Stixenstein no
ha rebut la meva dona.
BernHardi: I què?
filitz: Que no l’ha rebut! La princesa no solament ha renun-
ciat al seu patrocini, sinó que, a més, ha negat l’audiència
a la meva dona.
BernHardi: I per això em véns a veure?
filitz: No et facis l’innocent, estimat Bernhardi. Saps per-
fectament que tot això, per insignificant que pugui ser, és
simptomàtic de la reacció que ha provocat a les altes esferes
un afer que no t’és del tot desconegut.
BernHardi, molt alegre: Jo, per part meva, amb uns símpto-
mes ben diferents, puc estar al servei d’unes esferes encara
més altes. Acabo de veure el príncep Konstantin, que, com
és lògic, ja ha sentit a parlar d’aquesta història, i sembla que
la seva opinió és ben diferent de la que té la Sereníssima
princesa Stixenstein.
filitz: Per favor, Bernhardi, no em surtis ara amb el príncep
Konstantin. Per a ell, fer de liberal és un esport, com per a
altres membres de la seva classe pot ser-ho el tir de coloms.
BernHardi: De tota manera...
filitz: I pel que fa a mi, l’opinió del príncep Konstantin sobre
aquest afer em resulta del tot indiferent. I per part meva,
em permeto pensar d’una manera totalment diferent sobre
el teu procedir, sobre la teva conducta en l’assumpte de
què parlem.
- 58 -
BernHardi: Ah, vaja. T’ha enviat la teva senyora esposa a
fer-me un sermó?
filitz, molt irritat: No hi tinc cap dret, i res més lluny de la
meva intenció... En poques paraules: sóc aquí per pregun
-
tar-te què penses fer per donar satisfacció a la meva dona
després de l’ofensa que ha patit.
BernHardi, sincerament sorprès: Com? No penses pas
seriosament...
Entra CyprIan. fILItz, LöwensteIn, BernHardI.
cyprian: Bona tarda senyors. Perdonin que d’una manera tan
imprevista... Però és que em sembla que... (Els allarga la mà.)
BernHardi: Què! Tu també véns perquè la princesa Stixenstein
ha renunciat a patrocinar el nostre ball?
cyprian: Aquest assumpte del ball és secundari.
filitz, mirant el rellotge: Per desgràcia, no tinc més temps. Ja
em perdonaràs, Cyprian. Només et vull repetir una vegada
més la meva pregunta, Bernhardi. De quina manera penses
donar satisfacció a la meva dona (amb un cop d’ull a cyprIan)
pel fet que no l’hagi rebut la princesa Stixenstein.
löwenstein mira cyprIan.
BernHardi, amb molta calma: Digues a la teva distingida
esposa, estimat Filitz, que la considero massa intel·ligent
per creure ni un segon que la pot ofendre seriosament el
fet d’haver estat exclosa del saló per una il·lustríssima oca.
filitz: Aquesta resposta em dispensa sense cap dubte d’afe-
gir-hi res més. Els saludo, senyors. (Se’n va de pressa.)
- 59 -
LöwensteIn, bernHardI, cyprIan.
cyprian: Això no ho havies de dir, Bernhardi.
löwenstein: Per què no ho havia de dir?
cyprian: Prescindint del fet que no hem d’excitar inútilment
certes persones, Bernhardi, no tens raó. La princesa ho és tot
menys una oca estúpida. Diria fins i tot que es tracta d’una
persona molt intel·ligent.
BernHardi: Intel·ligent? Babette Stixenstein?
löwenstein: És estúpida, mesquina i hipòcrita.
cyprian: Hi ha coses sobre les quals la princesa ni tan sols ha
de pensar. Si no, seria justament tan degenerada com tu, si
tu no pensessis en aquestes coses. Hem d’entendre aquesta
gent, això forma part de la nostra personalitat. I ells no cal
que ens entenguin a nosaltres, i això també forma part de
la seva personalitat. D’altra banda, ens trobem només al
començament. Com és natural, el príncep traurà també les
seves conclusions... això vol dir que possiblement el consell
d’administració dimitirà en bloc.
löwenstein: Això seria una monstruositat.
BernHardi, que s’ha passejat d’una banda a l’altra, s’atura
davant
cyprIan: Perdona Cyprian. El consell el componen el
príncep Konstantin, el bisbe Liebenberg, el príncep Stixens-
tein, el director de banc Veith i el conseller àulic Winkler. I
fora del príncep Stixenstein, jo et garanteixo...
cyprian: Val més que no garanteixis res.
BernHardi: Fa una hora he parlat amb el príncep Konstantin.
- 60 -
cyprian: I t’ha donat la seva aprovació?
BernHardi: Ha estat l’amabilitat en persona. I el fet que justa-
ment avui m’hagi fet cridar, diu més que tota la resta, perquè
a ell no l’afecta ni el més mínim, i sembla que únicament
volia parlar amb mi d’aquest assumpte.
cyprian: Ha estat ell qui n’ha començat a parlar?
BernHardi: Naturalment.
löwenstein: Què ha dit?
BernHardi, somrient, una mica afalagat: Que fa uns quants
centenars d’anys probablement hauria acabat a la foguera.
cyprian: I això t’ho has pres com una aprovació?
BernHardi: Encara no saps el que hi ha afegit: «i probable-
ment jo també».
löwenstein: Ah!
cyprian: Cosa que no li impedeix anar a missa amb regularitat
i de votar al Parlament contra la reforma del dret matrimonial.
BernHardi: Sí, té uns compromisos oficials.
cyprian: Molt bé. I potser amb el príncep t’has pogut informar
del que pensen sobre l’afer els altres senyors del consell?
BernHardi: Sense preguntar-l’hi, m’ha comunicat una mani-
festació del bisbe.
löwenstein: Quina?
BernHardi: «Aquest home m’agrada».
löwenstein: El bisbe t’agrada?
- 61 -
BernHardi: No, jo li agrado a ell.
cyprian: Sí, aquesta opinió també me l’han comunicada a
mi, però no me n’han amagat la segona part.
BernHardi: La segona part?
cyprian: L’afirmació completa del bisbe és aquesta: Aquest
Bernhardi no em cau malament, però se’n penedirà.
BernHardi: I qui t’ho ha fet saber amb tanta exactitud?
cyprian: El conseller Winkler. Vinc del seu despatx i també
m’ha insinuat que el consell dimitirà.
BernHardi: Però, per favor! El conseller àulic forma part ell
mateix del consell i no ens deixarà pas a l’estacada.
cyprian: No tindrà altre remei. No pot pas quedar-se tot sol
al consell, si tots els altres se’n van.
BernHardi: Per què no? Si és l’home per qui sempre l’hem
pres...
löwenstein: Però excusa’m, un conseller àulic...
cyprian: De què serviria que ell fos l’únic que prengués el teu
partit? Li pots demanar que, per causa teva...?
BernHardi: No es tracta de mi, ho saps molt bé.
cyprian: Exacte, no es tracta de tu. Tu mateix ho dius. Es
tracta de l’Institut. Del nostre Institut. I si el consell dimiteix,
estem acabats.
BernHardi: Però, però...!
- 62 -
löwenstein: Què vols fer-hi? El teu príncep Konstantin i Sa
Eminència el bisbe tampoc no s’han distingit mai per la seva
generositat.
cyprian: Però jo et podria citar una dotzena de jueus que
si ens donen alguna cosa és perquè un príncep i un bisbe
formen part del consell. I si no rebem més diners, no podem
fer altra cosa que tancar la botiga.
BernHardi: I tot això passaria perquè he complert el meu
deure com a metge...
löwenstein: És monstruós, monstruós. Així s’ha d’esfondrar
el nostre Institut! En fundarem un altre de millor, sense els
Filitz, els Ebenwald i companyia. Ah, Bernhardi, jo t’havia
posat en guàrdia contra aquesta gent. Però tu, amb la teva
ingènua confiança... Espero que ara seràs més hàbil.
cyprian, que ha provat inútilment de fer-lo callar: Podries fer
que algú altre acabés per prendre la paraula. De moment,
l’Institut encara aguanta. I provisionalment, fins i tot con-
servem encara el consell. Fins ara no ha dimitit. I és possible
que es pugui trobar la manera d’impedir aquesta decisió
certament lamentable.
BernHardi: Quina manera?
cyprian: Tampoc no em negaràs que, el conseller àulic, un
home molt intel·ligent, il·lustrat i realment ben disposat a
favor teu, té l’opinió...
BernHardi: Quina opinió? Vols expressar-te amb una mica
més de claredat, Cyprian.
- 63 -
cyprian: Que tu no perdries en absolut la teva dignitat,
Bernhardi, si d’una forma apropiada...
löwenstein, intervenint amb vehemència: S’ha de disculpar?
cyprian: Qui parla de disculpar-se. No ha de fer pas penitència
amb un saial davant la porta de l’església. No s’ha de retractar
de res ni jurar per cap dogma. (A
bernHardI.) En tindries ben
bé prou manifestant com lamentes...
BernHardi: Jo no tinc res a lamentar.
löwenstein: Al contrari.
cyprian: Bé, doncs res a lamentar. No discutirem per unes
paraules. I tu, sens dubte, pots declarar, sense renunciar als
teus principis, que no era la teva intenció ferir els sentiments
religiosos de ningú. És evident que no ho has volgut fer.
BernHardi: Però això la gent ja ho sap.
cyprian: Com si fos això el que comptés. Sempre parles com
si haguessis de tractar exclusivament amb gent honesta.
Naturalment que la gent ho sap. I els que hi volen trobar
pegues són els que més ho saben. I els que més ho saben
són, naturalment, els qui, gràcies a aquest afer, et volen
carregar totes les culpes. I amb tot, preveig que intentaran
fer-te passar per un blasfem deliberat i t’acusaran d’haver
fet burla d’un sant sacrament.
BernHardi: Però si jo...
cyprian: En pots estar segur. I no hi haurà ningú, ningú que
et defensi.
BernHardi: Ningú?
- 64 -
cyprian: I hauràs de trampejar tot aquest afer no solament
entre la cridòria maligna dels teus enemics de sempre i dels
que hagis fet de nou, sinó també entre el silenci pusil·lànime
o la murmuració maligna dels indiferents, i fins i tot dels
teus amics. I naturalment, tampoc no hi faltarà el retret
que precisament tu t’havies de guardar d’una imprudència
semblant, perquè et falten certes condicions prèvies que fan
capaços els homes de copsar l’essència més profunda dels
sacraments catòlics.
BernHardi: Sí, però digue’m...
cyprian: Tot això, ja ho he sentit. Per part de persones ben-
intencionades, estimat, per part de gent suposadament
il·lustrada. I amb això et pots fer una idea del que pots
esperar dels altres.
löwenstein: I per tota aquesta gentussa...
cyprian: Bé, no em sortiu sempre amb la vostra indignació
èticomoral. Sí, els homes són gentussa... però hi hem de
comptar. I (a bernHardI), ja que no és ni el teu propòsit ni el
teu afer embolicar-te amb la gentussa, i com que amb la teva
tossuderia no canviaràs en absolut ni els homes ni les coses,
et torno a aconsellar amb la màxima urgència que facis tot
el possible per aplacar la tempesta que t’amenaça i donar
de moment una explicació, tal com t’he proposat abans.
Se’ns presenta una bona ocasió. Demà tenim una sessió
dedicada al nomenament del nou director del departament
de Tugendvetter.
BernHardi: Molt bé, molt bé. Seria realment més important
parlar d’això que de tota aquesta maleïda...
- 65 -
cyprian: Jo també ho penso. No cal pas que reneguis de
les teves conviccions, Bernhardi. Com ja he dit: una simple
explicació seria suficient.
BernHardi: I tu creus que amb això...
löwenstein: No és pas el que vols, oi Bernhardi? Si ho fas, la
responsabilitat l’assumiré jo. Defensaré la teva causa com si
jo mateix, davant el reverend...
cyprian: No et deixis instigar per aquest home, Bernhardi.
Reflexiona! Dubtaries ni un sol moment de sacrificar una mica
la teva vanitat si es tractés, per exemple, del futur del teu
Oskar? I una obra com l’Elisabethinum, al cap i a la fi, no és
pas menys important que un fill. És bàsicament la teva obra,
encara que jo també t’hagi fet costat. Recorda tan sols de
quins atacs l’has defensat, com has treballat i lluitat per ell.
BernHardi, sempre passejant amunt i avall: Això no deixa de
ser exacte. Veritablement, van ser uns anys de lluita, sobretot
els primers. No és pas poc, ho haig d’admetre, el que jo...
cyprian: I ara que hem arribat tan lluny amb el nostre Institut,
l’hem de posar en un seriós perill per una bagatel·la com
aquesta, fins al punt de dur-lo a la ruïna? No, Bernhardi,
això no ha de passar. Tens coses millors a fer que consumir
les teves forces en una lluita infructuosa i una mica ridícula.
Ets metge. I una vida humana salvada té més valor que alçar
una bandera.
löwenstein: Sofismes!
cyprian: Ens trobem en un punt d’inflexió. Només depèn de
tu, Bernhardi, que el nostre Institut avanci cap a un futur
brillant.
- 66 -
BernHardi resta immòbil, sorprès.
cyprian: I la veritat és que encara no saps el més important.
He tingut també l’oportunitat de parlar amb Flint.
BernHardi: Has parlat amb ell d’aquest assumpte...?
cyprian: No, ni una paraula. Ho he evitat intencionadament,
i ell també. He anat a veure’l per parlar de l’exposició d’an-
tropologia criminal que es farà a la tardor. Però, naturalment,
també hem passat a parlar de l’Elisabethinum, i et puc as-
segurar, Bernhardi, que la seva posició respecte a nosaltres
ha canviat d’una manera realment decisiva.
löwenstein: Flint és un arribista, un xerraire.
cyprian: Té els seus defectes, tots ho sabem, però és un geni
de l’administració; té grans projectes, planeja reformes en
tots els camps possibles, sobretot en l’ensenyament de la
medicina i de la higiene popular. I per això —són les seves
pròpies paraules— li calen homes, no funcionaris, homes
com tu i com jo...
BernHardi: Ah, sí? Són homes el que necessita... i potser fins
i tot s’ho ha cregut en el moment de parlar-te’n.
cyprian: Sí, s’encén amb facilitat, ja ho sabem. Però es tracta
justament de mantenir la seva flama. Després podrem acon-
seguir-ne moltes coses. I a tu t’aprecia de debò, Bernhardi.
Fins i tot s’ha emocionat quan ha parlat del temps en què
tots dos éreu assistents amb Rappenweiler. Sincerament,
li sap greu que els vostres camins s’hagin separat, i espera
que us retrobeu en la plenitud de les vostres vides. Són les
seves pròpies paraules. Quin motiu tindria per dir tot això,
si no ho sentís?
- 67 -
BernHardi: Si no ho sentís... en aquell moment. Ja el conec.
Si t’haguessis quedat amb ell un quart d’hora més, s’hauria
arribat a imaginar que jo he estat el seu millor amic. I preci-
sament des de fa deu anys l’Elisabethinum, si te’n recordes,
ha estat per a ell un focus d’epidèmies enmig de la ciutat,
i nosaltres... una banda suspecta de joves docents massa
ambiciosos.
cyprian: Des d’aleshores s’ha fet més gran i més madur. Avui
sap el que significa l’Elisabethinum, i amb ell tindríem un bon
amic. Creu-me, Bernhardi.
BernHardi, després d’una pausa breu: En tot cas, avui hem
de tornar a coincidir per aquest assumpte de la successió
de Tugendvetter.
cyprian: Sí, naturalment, també trucaré a Tugendvetter.
löwenstein: No vindrà.
BernHardi: Doncs, si us va bé, ens trobarem a dos quarts de
deu al Riedhof, aprofitant l’oportunitat, podrem tenir quatre
paraules sobre la forma d’aquesta pretesa declaració...
löwenstein: Bernhardi...
BernHardi: La veritat és que no tinc ganes de fer el paper
d’heroi a cap preu. Que en un cas important, sóc l’home que
pot imposar el que vol, ho he demostrat ja unes quantes ve-
gades. I potser aconseguirem de trobar la forma adequada...
cyprian: La forma no em preocupa gens. Segur que tu tro-
baràs la més correcta, a la teva manera, una mica irònica, si
tu vols, però no gaire. El teu somriure bastaria, finalment,
sense que calgués informar-ne la princesa.
- 68 -
löwenstein: Sou prou valents!
cyprian: Tranquil, Löwenstein, tu no ets res més que l’espec-
tador a qui cap joc no li sembla bé.
löwenstein: No faig d’espectador, jo assumeixo les meves
responsabilitats.
cyprian: Doncs a reveure, Bernhardi, a dos quarts de deu. I
porta un esbós de la declaració.
BernHardi: Sí, i espero que tampoc no ferirà els teus senti-
ments religiosos, Löwenstein.
löwenstein: Ho celebro.
bernHardI estreny la mà de tots dos, que se’n van. Després
mira el rellotge, sacseja el cap, es treu el seu carnet de
notes de la butxaca, el mira, se’l torna a guardar amb un
gest com volent dir: això pot esperar. S’asseu després a
l’escriptori, treu d’una carpeta un plec de paper, es posa
a escriure. Comença a fer-ho amb un posat seriós, però
aviat un somriure irònic li recorre els llavis. Continua es-
crivint. Entra el crIat.
el criat li lliura una targeta de visita.
BernHardi, estranyat, vacil·lant: Que passi.
Entra ebenwaLd. BernHardI.
eBenwald: Bona tarda.
BernHardi, anant a trobar-lo i allargant-li la mà: Bona tarda,
estimat col·lega, a què dec l’honor...?
- 69 -
eBenwald: Si li sembla bé, senyor director, voldria, sense cap
introducció, entrar de seguida in media res.
BernHardi: Evidentment..., sisplau. (El convida a seure.)
eBenwald seu en una poltrona vora l’escriptori.
BernHardi s’asseu a la seva cadira de l’escriptori.
eBenwald: Considero el meu deure, senyor director, comuni-
car-li que es prepara alguna cosa contra vostè, i consegüent-
ment contra el nostre Institut.
BernHardi: Ah, és això? Em sembla que el puc tranquil·litzar,
estimat col·lega. L’assumpte es diluirà.
eBenwald: Quin assumpte, si em permet que ho pregunti?
BernHardi: Em parla sens dubte del rumor que s’està escam-
pant sobre la dimissió del consell honorari?
eBenwald: Ah, el consell vol dimitir? Bé, sí, això és bastant...,
però me n’acabo d’assabentar per vostè, senyor director.
Vinc per una cosa ben diferent. Com he sabut per cercles
parlamentaris, s’ha de presentar ben aviat una interpel·lació
per un cert assumpte que no li és desconegut.
BernHardi: Oh... És de suposar que aquesta interpel·lació
també serà suspesa.
eBenwald: Bé doncs, senyor director, li demano disculpes. Jo
no sé què es proposa per influir en un sentit favorable per a
tots nosaltres sobre aquesta indesitjada encara que no del
tot incomprensible presa de posició de certes personalitats
en un afer tan lamentable; però per desgràcia no puc ser tan
optimista com vostè, senyor director, sobre la possibilitat que
- 70 -
el perill d’aquesta interpel·lació es pugui eludir tan fàcilment
pel que fa a vostè, que és com dir per a nosaltres.
BernHardi: Ens cal esperar.
eBenwald: Això és també un punt de vista. Però no es tracta
de vostè sol, senyor director, sinó del nostre Institut.
BernHardi: Ho sé.
eBenwald: En tot cas, seria recomanable pensar de quina
manera es podria impedir aquesta interpel·lació.
BernHardi: No em sembla tan fàcil. Perquè els senyors en
qüestió ens interpel·laran en qualsevol cas, moguts per les
seves conviccions, ...en nom de la religió que jo he ofès. I què
podria induir uns homes convençuts de la seva raó a desistir
d’un propòsit que consideren just i necessari?
eBenwald: Què podria induir aquesta gent a desistir? Doncs
que arribessin a comprendre que no hi ha culpa; que almenys
no hi és en la mesura que originàriament se suposava; que ar-
ribessin a la convicció que no ha existit la tendència a sostenir
a qualsevol preu... com ho diria...? una posició anticatòlica...
BernHardi: Cal realment dir tot això a aquesta gent?
eBenwald: No, no dir-ho, perquè parlar és massa fàcil. El que
caldria és demostrar-ho.
BernHardi: Això comença a ser interessant. Com s’imagina
que pot ser aquesta demostració, estimat col·lega?
eBenwald: Si ens trobéssim, per exemple, davant un cas
concret, del qual en resultés d’una manera inequívoca la
conclusió insinuada per mi.
- 71 -
BernHardi, impacient: Un cas així l’hauríem de construir
expressament.
eBenwald: No és necessari. El cas ja existeix.
BernHardi: Com?
eBenwald: Demà, senyor director, s’ha de decidir la substitució
de Tugendvetter.
BernHardi: Ah!
eBenwald, fredament: Sí. Hi ha dos candidats que s’hi
enfronten.
BernHardi, amb molta determinació: Un que mereix el càrrec
i un que no el mereix. No veig cap altra diferència a prendre
en consideració.
eBenwald: Amb tot, podria ser que tots el mereixessin, i no sé
si vostè, senyor director, s’ha ocupat gaire de dermatologia,
i en aquest cas...
BernHardi: Com és natural, durant els últims anys he estu-
diat els treballs dels dos candidats. És senzillament ridícul
—i vostè ho sap tan bé com jo, estimat col·lega— situar-los
tots dos en un mateix pla. El seu doctor Hell ha escrit un
parell d’historials clínics, i a més a més en un alemany força
qüestionable, mentre que els treballs de Wenger són extra-
ordinaris i obren noves vies a la recerca.
eBenwald, molt tranquil: Per contra, hi ha l’opinió d’altres que
consideren que els historials clínics de Hell són excel·lents i
d’una enorme importància per als experts, mentre que els
treballs de Wenger són potser molt enginyosos, però, segons
els experts, no es poden considerar especialment fiables. I
- 72 -
pel que fa al seu caràcter, la seva manera de ser prepotent
i no sempre gaire agradable, gaudeix d’escasses simpaties,
fins i tot entre els seus amics. I segons el meu parer, en un
metge, especialment en el director d’una secció...
BernHardi, sempre impacient: Aquesta discussió em sembla
supèrflua. No sóc jo qui ha de decidir, sinó el ple.
eBenwald: En cas d’igualtat de vots, senyor director, és vostè
qui haurà de decidir. I és de preveure, amb tota seguretat,
que hi haurà igualtat de vots.
BernHardi: De debò?
eBenwald: A favor de Wenger es pronunciaran: Cyprian,
Löwenstein, Adler i naturalment el vell liberal Pflugfelder.
BernHardi: I Tugendvetter.
eBenwald: Això ni vostè mateix s’ho creu, senyor director.
BernHardi: L’hi ha promès de fer-ho o no?
eBenwald: Això no provaria res. Però vostè sap tan bé com
jo, senyor director, que ell no votarà per Wenger. I el fet
que el seu propi professor li pugui negar el vot, l’hauria de
preocupar també una mica a vostè, senyor director...
BernHardi, anant amunt i avall segons el seu costum: Però
vostè sap molt bé, professor Ebenwald, per què Tugendvet-
ter està contra el seu alumne. Senzillament perquè té por
que, per causa d’ell, vagi de baixa la seva clientela. A més,
vostè sap tan bé com tots nosaltres, que els últims treballs
de Tugendvetter no són d’ell sinó de Wenger.
- 73 -
eBenwald: Això, senyor director, no l’hi vol dir personalment
al professor Tugendvetter?
BernHardi: Deixi’m fer a mi, professor. Sempre he tingut el
costum de dir a la gent a la cara el que penso. I per això li
dic a vostè, professor, que si es compromet fins a aquest
punt per Hell és... perquè no és jueu.
eBenwald, amb molta calma: Amb el mateix dret li podria
replicar, senyor director, que el seu posicionament en favor
de Wenger...
BernHardi: Oblida que fa tres anys vaig votar per vostè,
professor Ebenwald.
eBenwald: Però ho va fer vencent les seves reticències, no
és així? Les mateixes reticències que jo tinc amb Wenger,
senyor director. I per això no el votaré. Són coses que des-
prés es lamenten sempre. I fins i tot si tingués una opinió
més favorable de Wenger, li asseguro, senyor director, que
en una corporació no és únicament el talent d’un individu
el que compta...
BernHardi: Sinó el seu caràcter.
eBenwald: Volia dir l’atmosfera que es respira. I aquí hem
arribat al punt de partida de la nostra conversa. És realment
horrorós que entre nosaltres, a Àustria, totes les qüestions
personals acabin en el terreny polític. Però un s’hi ha de
conformar. Miri, senyor director, si Hell fos un idiota, jo,
naturalment, no el votaria ni ho suposaria de vostè. Però,
ben mirat, cura la gent igual que ho fa Wenger. I si vostè,
senyor director, considera que una decisió per part seva tam-
bé pot evitar totes les incòmodes conseqüències provocades
- 74 -
per aquell altre cas... Naturalment, no puc pas oferir-li cap
garantia. Perquè, de fet, es tracta tan sols d’una idea meva.
BernHardi: Ah!
eBenwald: Naturalment. Però, en tot cas, valdria la pena, se-
nyor director, que vostè reflexionés sobre l’assumpte sine ira
et studio. Demà en podem tornar a parlar abans de la sessió.
BernHardi: Seria superflu.
eBenwald: Com li sembli, senyor director. Però si em puc
permetre una observació, crec que un fals orgull en aquest
cas... Tot això, naturalment, quedarà entre nosaltres...
BernHardi: No tinc cap motiu per pregar-li que sigui discret,
professor… Digui als senyors que l’han enviat aquí...
eBenwald: Oho!
BernHardi: Que jo no accepto aquesta mena de tractes.
eBenwald: Perdoni, però no m’ha enviat ningú; no estic en
situació d’acceptar encàrrecs. La meva visita, senyor director,
no era en absolut oficial. Li prego que ho tingui en comp-
te. No he vingut com a enviat ni en el meu propi interès,
perquè no em sento inclinat de cap manera a compartir la
responsabilitat per la seva actitud davant el reverend, sinó en
interès del nostre Institut i en el seu, senyor director. Vostè
ha refusat l’oferiment d’una mà amiga.
BernHardi: I vostè se’n va com a enemic meu. Ho prefereixo.
És el paper més honest que pot fer.
eBenwald: Com vulgui, senyor director. Els meus respectes.
BernHardi: Bona tarda.
- 75 -
L’acompanya a la porta i ebenwaLd se’n va. bernHardI, tot
sol, fa unes quantes passejades més, pren el paper on
abans s’havia posat a escriure, hi fa una llegida. Després
l’agafa i l’estripa. Torna a mirar el rellotge, es disposa a
sortir. Entra el crIat.
BernHardi: Què hi ha de nou?
el criat li lliura una targeta de visita.
BernHardi: Com? En persona? Vull dir, que Sa Excel·lència
en persona és aquí?
el criat: Sí, professor.
BernHardi: Que passi.
El crIat se’n va. Tot seguit entra fLInt.
BernHardI. FLInt, alt, prim, cinquanta anys llargs, cabells
curts, patilles també curtes, màscara de diplomàtic no del
tot involuntària, molt amable, sovint amb una autèntica
calidesa.
BernHardi, anant cap a la porta: Excel·lència? (Amb un som-
riure lleugerament irònic.)
flint, allargant-li la mà: Feia temps que no ens vèiem,
Bernhardi.
BernHardi: No fa pas tant... a l’Associació de metges.
flint: Vull dir així, en privat.
BernHardi: Sí, certament. No vols seure?
- 76 -
flint: Gràcies, gràcies. (S’asseu. bernHardI ho fa després d’ell.
Amb una intencionada lleugeresa.) Et fa estrany veure’m
aquí, davant teu?
BernHardi: N’estic... agradablement sorprès, i no vull desa-
profitar l’ocasió de desitjar-te sort en els teus nous honors.
flint: Honors! Saps prou bé que el meu nou càrrec no el
considero pas així. Però no per això deixo d’apreciar el teu
compliment amb especial satisfacció. De fet, no he vingut
exclusivament per rebre en persona aquesta felicitació, com
pots suposar.
BernHardi: Per descomptat.
flint, com iniciant un discurs: Bé doncs, estimat Bernhardi,
no cal que et digui que no tinc la intenció d’utilitzar la meva
cartera com un coixí per recolzar-m’hi, sinó que estic decidit
a utilitzar el període de temps, probablement escàs, que em
permet el meu càrrec per dur a terme tota la sèrie de reformes
que, com potser pots recordar, tinc al cor des de la meva
joventut. Reformes en el camp de la docència mèdica, de la
higiene social, de la formació general del poble, etcètera. Per
això, com és natural, no n’hi ha prou amb la gent apta, però
una mica convencional en la seva concepció del món, que
el govern posa a la meva disposició. Per això necessito, per
dir-ho així, un estat major, naturalment voluntari, d’homes
d’idees independents, sense prejudicis. A Àustria no falten
funcionaris capacitats, especialment al Ministeri d’Educació;
però el que necessito per a la realització dels meus plans
són homes. I vinc a preguntar-te, estimat Bernhardi, si puc
comptar amb tu.
- 77 -
BernHardi, després d’una lleu vacil·lació: Tindries la bondat
de ser una mica més precís?
flint: Encara més precís...? Hm... Bé... Ja m’havia preparat
per trobar-te reticent.
BernHardi: No, no, això no. Només desitjo que t’expliquis
més a fons. Abans no puc pas... Haig de saber en quin camp
necessites la meva col·laboració. (Amb un cert somriure
irònic.) En la docència mèdica, la higiene social, la formació
popular... He oblidat alguna cosa?
flint: Sempre seràs el mateix. Però precisament per això em
permeto posar en tu unes grans esperances. Potser queda
encara alguna cosa entre nosaltres, tot i que realment no
sé ben bé...
BernHardi, seriós: Ja t’ho diré jo, Flint; l’amistat d’una joventut
i... el que se n’ha fet després.
flint, cordial: Però a veure... Què se n’ha fet després, Bern-
hardi? Potser sí que amb el temps ens hem distanciat una
mica, ateses les circumstàncies. I potser també una mica
ateses les lleis de la nostra evolució interior.
BernHardi: És exactament el que penso.
flint: I ara t’has de mostrar rancuniós, Bernhardi?
BernHardi: Només tinc bona memòria.
flint: Això també pot ser un defecte, Bernhardi, si dificulta
la clara comprensió de les circumstàncies actuals. La veritat
és que jo pensava que, entre nosaltres, havíem enterrat de-
finitivament la destral de guerra i oblidat els anys de lluita.
- 78 -
BernHardi: Lluita? És una paraula massa noble per a una
història que no té res de noble.
flint: Bernhardi!
BernHardi: No, no, estimat, no va ser gens bonic! I em sem-
blaria una infidelitat contra el meu propi passat, si fos capaç
de passar-ho per alt amb tanta facilitat. (S’ha aixecat.) Oh,
amb quines armes ens vau combatre aleshores, tu i els teus
professors; amb quins mitjans vau intentar destruir la nostra
jove empresa! Quantes coses vau posar en circulació per
desacreditar-nos en l’opinió de la gent; quantes suspicàcies
i persecucions! Hem fundat el nostre Institut per sostreure
clients als metges. Contaminem tota la ciutat, volem fundar
una segona facultat de medicina...
flint, interrompent-lo: Estimat Bernhardi, tots aquests retrets,
en certa manera, es podrien mantenir encara avui, si tot el
bé que heu fet en el camp científic i humanitari no hagués
compensat ja fa molt temps els aspectes menys positius de la
vostra empresa. Així ho hem reconegut, jo el primer, estimat
Bernhardi, i per aquest motiu, només per aquest motiu, hem
canviat la nostra posició davant vostre. I m’has de creure si
et dic que avui l’Elisabethinum no té cap amic més calorós
que jo... com també, bàsicament, mai no hi va haver mo-
tius personals que influïssin en la meva posició respecte a
vosaltres... i jo, partint exclusivament de la meva convicció...
BernHardi: Sí, això és el que se suggereix sempre que creix
l’aferrissament en la lluita. La convicció!
flint: Perdona, Bernhardi. Tots tenim els nostres defectes.
Tu també, probablement com jo mateix. Però si alguna cosa
- 79 -
puc afirmar és que mai, ni en els aspectes més insignificants,
no he parlat ni actuat contra la meva convicció.
BernHardi: N’estàs ben segur?
flint: Bernhardi!
BernHardi: Pensa-t’ho bé.
flint, una mica insegur: Em puc haver equivocat en la meva
vida, com tots nosaltres, però contra la meva convicció... no!
BernHardi: Bé, jo sé d’un cas en el qual vas actuar d’una
manera ben manifesta contra la teva convicció.
flint: Però en aquest cas, jo haig de...
BernHardi: I el fet d’haver actuat així va tenir fins i tot com
a conseqüència la mort d’una persona.
flint: Això que dius és una mica fort. Però haig d’insistir en
el fet que...
BernHardi: Bé, perdona. (Recorre unes quantes vegades la
cambra d’una banda a l’altra.) Aleshores érem assistents de
Rappenweiler. A la clínica teníem ingressat un jove, encara
el veig davant meu i recordo fins i tot el seu nom, Engelbert
Wagner, empleat de dia; sobre ell el nostre cap i també tots
nosaltres havíem fet un diagnòstic equivocat. Quan es va
practicar l’autòpsia, va resultar que el malalt s’hauria pogut
salvar amb un altre tractament (antisifilític). I quan érem
tots reunits allà baix i la cosa es va veure clara, tu em vas
xiuxiuejar: jo ja ho sabia. Te’n recordes? Tu sabies quina era
la malaltia i havies fet el diagnòstic correcte.
flint: Vaig ser l’únic.
- 80 -
BernHardi: Sí, l’únic. Però vas evitar amb tota cura fer-ne saber
res mentre el malalt encara era viu. I per què ho vas evitar,
aquesta és la qüestió que tu mateix et pots respondre. No
devia ser pas per convicció.
flint: Carai, quina bona memòria! Jo també me’n recordo
d’aquest cas, i és cert que em vaig guardar efectivament
per a mi sol el fet de considerar que un altre tractament era
més prometedor i fins i tot més indicat. I puc confessar-te
senzillament que vaig callar tan sols per no ferir la suscep
-
tibilitat de Rappenweiler, que, com saps, no veia amb bons
ulls que els seus assistents fossin més capacitats que ell. I
potser amb tota la raó em fas el retret d’haver sacrificat una
vida humana. Només pel que fa a les raons, a les raons més
profundes que m’imputes, estàs en un error. Aquesta víctima,
Bernhardi, havia de ser sacrificada en favor dels centenars
d’altres vides humanes que després van ser confiades a les
meves atencions mèdiques. Jo no podia, en aquell moment,
renunciar del tot a la protecció de Rappenweiler, i la càtedra
de Praga la tenia molt a l’abast.
BernHardi: Creus que Rappenweiler t’hauria deixat caure, si
tu haguessis...
flint: És molt probable. Tu sobrevalores la humanitat, Bern-
hardi. No tens idea de la mesquinesa de la gent. Naturalment,
no m’hauria costat la carrera, però, en tot cas, hauria signi-
ficat un ajornament. I a mi m’interessava avançar de pressa
per tal de guanyar l’espai necessari per al meu talent, que
tu tampoc no em negaràs. Per això, estimat Bernhardi, vaig
deixar morir l’empleat Engelbert Wagner, i penso que no me
n’he de penedir. Perquè no té gaire sentit, estimat Bernhar-
di, comportar-se correctament en qualsevol cas individual i
- 81 -
insignificant o, si tu vols, ser fidel a la pròpia convicció; es
tracta de servir amb fidelitat la idea immanent que guia la
nostra vida. Des de molts punts de vista, em sembla inte-
ressant que, en el curs de la nostra conversa d’avui, hagis
fet ressuscitar de la seva tomba el pobre Engelbert Wagner,
perquè això em fa reconèixer d’una manera ben diàfana la
profunda diferència interna que existeix entre tu i jo, i —pot-
ser això et sorprendrà, Bernhardi— la nostra capacitat per
complementar-nos. Tu potser més que jo, Bernhardi, ets allò
que se’n diu un home decent. En tot cas, ets un sentimental.
Però que estiguis en condicions d’actuar més que jo pel bé
d’una gran comunitat em sembla molt qüestionable. A tu
et falta, Bernhardi, la visió d’allò que és essencial, sense la
qual tota fidelitat a la pròpia convicció no passa de ser una
pedanteria. Perquè no es tracta de tenir la raó en un cas
individual, sinó d’actuar en un pla més ampli. I renunciar a
aquesta possibilitat d’actuació en nom d’una pobra cons-
ciència, haver fet allò que és just en qualsevol cas indiferent,
no solament em sembla curt de mires, sinó immoral en un
sentit més profund. Sí, estimat Bernhardi. Immoral.
BernHardi, reflexiu: Si interpreto bé el to de les teves paraules,
sembla que ara tens en perspectiva alguna cosa determinada.
flint: Això, per dir-ho així, s’ha infiltrat dins el meu camp de
visió mentre parlava.
BernHardi: I així, d’una manera no del tot imprevista, ens
hauríem acostat al veritable objectiu de la teva visita.
flint: No pas al veritable, però sí a un objectiu no del tot
accessori.
BernHardi: I per això t’esforces...
- 82 -
flint: També per això. Perquè l’assumpte en què pensem tots
dos en aquest moment ha d’afectar, com preveig amb una
certa seguretat, uns cercles molt amplis. Tu, evidentment,
no te n’has adonat. Tu, amb la teva condició amable però
sovint desafortunada, t’has oblidat de pensar en el futur, a
causa de l’excitació certament noble del moment. I per això,
en la teva escena davant el reverend, t’has oblidat d’un petit
detall: que vivim en un Estat cristià... No veig que n’hi hagi
per somriure.
BernHardi: Et tornarà a meravellar la meva bona memòria.
Recordo un article que volies escriure quan eres jove. Havia
de dur el títol següent: Cases de Déu... Cases de malalts.
flint: Hm!
BernHardi: Volies que en lloc de tantes esglésies es constru-
ïssin més hospitals.
flint: Ah, un dels molts articles que volia escriure i no vaig
escriure.
BernHardi: Ni escriuràs mai.
flint: Segur que no. Avui sé que poden coexistir perfecta-
ment les cases de Déu i els hospitals, i que a les cases de Déu
es curen alguns mals davant els quals nosaltres, als hospitals,
som encara impotents, estimat Bernhardi. Però no cal que
ens perdem en discussions polítiques, no és cert?
BernHardi: I menys encara pel fet que en aquest terreny seria
incapaç de seguir-te.
flint: Bé, sí, podria ser. Limitem-nos, doncs, al cas específic.
- 83 -
BernHardi: Sí, fem-ho. Tinc una gran curiositat per saber qui-
na mena de proposta m’ha de fer Sa Excel·lència el Ministre
de Cultura i Educació.
flint: Proposta? No en tinc cap de concreta. L’únic que puc
fer és no ocultar-te que l’estat d’ànim contra tu, per tot arreu
on es deixa sentir, fins i tot en cercles que tu ni sospitaries,
és altament desfavorable, i jo desitjo de tot cor, pel teu... i
pel vostre Institut, que tot aquest afer, sempre que encara
sigui possible, es pugui liquidar.
BernHardi: Jo també ho desitjo.
flint: Com?
BernHardi: La veritat és que haig de fer una pila de coses
molt més importants que ocupar-me durant més temps
d’aquest afer.
flint: Parles seriosament?
BernHardi: Com pots dubtar-ho. Et puc dir fins i tot que a
penes fa una hora he discutit amb Cyprian i Löwenstein
sobre una declaració amb la qual segurament es donarien
per satisfetes les parts suposadament ofeses.
flint: Això seria..., sí, seria magnífic. Però em temo que, en
les circumstàncies actuals, no ens en sortiríem del tot.
BernHardi: Ah no? Doncs què haig de fer?
flint: Si tu potser... al meu parer, sense cedir el més mínim, i
menys encara no havent-se presentat cap mena de denúncia
oficial, poguessis fer una visita personal al reverend...
BernHardi: Com?
- 84 -
flint: Faria la impressió més adequada. Ja que tu, diguem-ho
així, has comès la imprudència d’impedir al reverend amb
una certa violència...
BernHardi: Amb violència?
flint: Això és òbviament una paraula massa forta. Però, en
tot cas, davant la porta, almenys és el que es conta, tu l’has...
BernHardi: Què és el que es conta?
flint: ...que te l’has tret de sobre amb una certa duresa.
BernHardi: Això és mentida. M’has de creure...
flint: Així, no l’has fet fora amb una empenta?
BernHardi: Ni l’he tocat. Qui parli de l’ús de la violència és
un mentider conscient. Oh, ja sé qui són aquesta gent. Però
això no els ha... Ara seré jo mateix qui...
flint: Tranquil, Bernhardi. Oficialment no hi ha res contra
tu. Si ja estàs ben decidit a fer una declaració, el més senzill
seria aprofitar l’avinentesa per mencionar explícitament que
tots aquests rumors...
BernHardi: Perdona’m, estimat Flint, però estàs en un error. És
cert que tenia pensat fer una declaració que volia presentar
a la sessió de demà, però posteriorment s’han donat unes
circumstàncies que m’ho fan totalment impossible.
flint: Què ha passat de nou? Quines circumstàncies?
BernHardi: Forçoses, em pots creure.
flint: Hm. I no me’n pots revelar res de més concret? M’in-
teressaria enormement.
- 85 -
BernHardi, tornant a somriure: Digues, estimat Flint, realment
m’has vingut a veure només per ajudar-me a sortir d’una
situació conflictiva?
flint: Si em fossin indiferents les conseqüències d’aquest
assumpte per tu... i pel vostre Institut, no em caldria preocu-
par-me’n més, certament. Però tu, com a mínim, has actuat
d’una manera tan inconvenient, que no em preocuparia gens
deixar senzillament que tu sol paguessis els plats trencats, si
no patís per tu i pel vostre Institut.
BernHardi: Bé, per dir-ho en poques paraules, tu vols, en
interès meu, que jo t’estalviï... una interpel·lació al Parlament.
flint: En efecte. No hi ha gran cosa a guanyar amb aquesta
història. Tu, certament, no has actuat d’una manera abso-
lutament correcta amb aquest capellà. I com a home sincer,
caldria almenys admetre-ho, malgrat la puresa de les teves
intencions i la teva importància com a home de ciència...
BernHardi: Estimat Flint, potser no tens idea de com sobre-
valores el teu poder.
flint: Hm...
BernHardi: Pel que sembla, t’imagines que encara depèn
principalment de tu evitar aquesta interpel·lació.
flint: Depèn de tu. T’ho puc assegurar.
BernHardi: De mi, sí. No saps fins a quin punt tens raó. De
mi sol. Fa mitja hora, tenia la possibilitat d’allunyar el perill
d’aquesta interpel·lació tant de tu com de mi.
flint: Ho tenies...
- 86 -
BernHardi: Sí, de la manera més senzilla d’aquest món.
Com tu saps, hem de procedir a la substitució de Tugend-
vetter. Demà tenim sessió. Si m’hagués compromès, en cas
d’igualtat de vots, a no votar per Wenger sinó per Hell, tot
quedaria resolt.
flint: Compromès? Com? Davant de qui?
BernHardi: Ebenwald m’ha vingut a veure. M’ha transmès
aquesta proposta.
flint: Hm. Creus realment...?
BernHardi: En tot cas, he tingut la impressió que Ebenwald
posseeix un poder suficient per concloure aquest tracte, tot
i que ho ha negat. Potser simplement jo hi havia de caure,
i la interpel·lació s’hauria produït igual, encara que hagués
donat el meu vot a Hell.
flint, passejant d’una banda a l’altra: El nostre col·lega
Ebenwald és molt amic del seu cosí, el diputat Ebenwald,
que és un dels caps de fila dels clericals, i si ell no vol, és ben
segur que la interpel·lació no es produirà. Crec que, per dir-
ho així, el nostre col·lega Ebenwald ha actuat correctament
en aquest cas. I tu, com has reaccionat a la seva proposta?
BernHardi: Flint!
flint: Bé, sí, tu consideres que Wenger és millor dermatòleg.
BernHardi: I tu també. I saps tan bé com jo que Hell és una
nul·litat. I encara que tots dos fossin igualment competents,
Ebenwald, amb la seva pretensió, ha fet inevitable que jo
voti per Wenger.
- 87 -
flint: Sí, no podem pas dir que Ebenwald hagi estat gaire
astut.
BernHardi: Gaire astut…?! I això és tot el que hi has de dir?
Et trobo força indulgent, estimat Flint.
flint: El meu bon Bernhardi, la política...
BernHardi: Què m’importa a mi la política?
flint: Ens importa a tots.
BernHardi: I tu penses que pel fet que aquesta mena d’infà-
mies es produeixen cada dia en això que en dieu política, jo
haig d’acceptar somrient aquesta última infàmia i prendre
en consideració aquest tracte ignominiós?
flint: També podria ser que la qüestió no depengui direc-
tament de tu, que no hi hagi igualtat de vots i que Hell o
Wenger siguin elegits sense la teva intervenció.
BernHardi: Oh, estimat Flint, per a tu la cosa no serà pas
tan còmoda.
flint: Per a mi? Jo penso...
BernHardi, càlid: Flint, encara que avui siguis ministre, no
deixes de ser també un metge, un home de ciència, un
home de la veritat. Què has dit tu mateix fa un moment?
Es tracta de veure sempre allò que és essencial. Bé doncs,
què és essencial en aquest cas? No ho veus? Que ocupi el
nostre departament el més capacitat, a qui després es do-
narà la possibilitat de fer una tasca positiva per les persones
malaltes i per la ciència. D’això es tracta, no és cert? És això
l’essencial. No que a mi o a tu se’ns estalviï la incomoditat
- 88 -
d’una interpel·lació, a la qual, si fos necessari, es podria
trobar una resposta adequada.
flint: Hm. La veritat és que una resposta no m’inquietaria
gens.
BernHardi: Jo també ho penso.
flint: Digue’m, Bernhardi, estaries disposat a posar-ho per
escrit... vull dir si tu podries escriure una carta que exposés
d’una manera breu i convincent tot aquest afer, per tal que
jo, en cas de necessitat...
BernHardi: En cas de necessitat?
flint: En tot cas, voldria tenir a mà alguna cosa per escrit.
Potser no seria necessari llegir en veu alta aquesta carta.
D’entrada, es podria replicar amb una certa reserva, si hi ha
interpel·lació, penso. Però després, si no es calmen, es pot
recórrer a la teva carta. (Fa un gest com si es tragués una
carta de la butxaca.)
BernHardi: Suposo que la teva experiència parlamentària
t’indicarà el camí més correcte.
flint: Experiència? Jo diria més aviat intuïció. Però em sembla
que no caldria pas arribar a aquest extrem... A la lectura
pública de la teva carta, vull dir. Ja des de les meves primeres
paraules, pel to de la meva veu, s’adonaran que em guardo
un as a la màniga. Se n’adonaran tots. Perquè els tinc domi-
nats, Bernhardi, així que començo a parlar, els tinc dominats.
Exactament igual que he tingut els meus oients a la clínica,
així és com tinc els senyors del Parlament. No fa gaire hi va
haver un petit debat sobre la nova reforma de la llei escolar.
Jo hi vaig intervenir tan sols d’una manera incidental, però
- 89 -
no et pots arribar a imaginar el silenci total que es va fer a la
sala, Bernhardi. Et confesso amb tota sinceritat que no vaig
dir res d’especial. De sobte, vaig tenir totes les oïdes pen-
dents de mi. I d’això es tracta. M’escolten. I si a un realment
l’escolten, mai no se li pot dir que està del tot equivocat.
BernHardi: Segur.
flint: I deixant de banda el perill que consideris que això és
vanitat per part meva, Bernhardi, gairebé començo a desitjar
que aquests tipus presentin la interpel·lació.
BernHardi: Flint!
flint: Perquè es pot aprofitar l’ocasió per passar a un terreny
més general. Veig realment en aquest cas individual un sím-
bol de tota la nostra situació política.
BernHardi: I efectivament ho és.
flint: Amb mi, les coses sempre van així, ...també en casos
individuals aparentment sense importància. Tots es convertei-
xen per a mi més o menys en un símbol. I això és sens dubte
el que m’ha predestinat a fer una carrera política.
BernHardi: Sens dubte.
flint: I per això mateix penso que, en aquesta ocasió, es
podria passar del terreny particular al general.
BernHardi: Ahà, Cases de Déu... Cases de malalts.
flint: Tu somrius, però, per desgràcia, jo no em puc prendre
aquestes coses a la lleugera.
- 90 -
BernHardi: Sí, estimat Flint, segons tot això que acabes de
dir, gairebé tinc la impressió que estaries disposat a fer-me
costat en aquest afer.
flint: Per a això no cal gaire perspicàcia. T’ho confesso. Al
començament no estava gaire... perquè la teva conducta
amb el capellà, ara com abans, continuo trobant-la no
especialment correcta. Però aquest tracte d’Ebenwald ho
posa tot sota una nova llum, ben diferent. Naturalment, el
més important és que, de moment, tot quedi com un secret
entre nosaltres dos. Vull dir que ni als teus amics has de dir
una sola paraula d’aquesta història d’Ebenwald. Perquè si la
gent s’ensuma el que em proposo, podrien acabar per pen
-
sar-s’ho i renunciar a la interpel·lació. Òbviament, t’has de
guardar una còpia de la carta, però el contingut continuarà
secret fins al moment en què jo el posi damunt la taula del
Parlament.(Fa un gest sense exageració.)
BernHardi: Estic més que content del fet que tu... però...
vull fer-te reflexionar encara sobre una cosa. El partit contra
el qual t’hauries d‘enfrontar és molt fort i sense escrúpols,
...i hi ha la qüestió de si tu estàs en condicions de governar
sense ell.
flint: Caldrà provar-ho.
BernHardi: De tota manera, si donessis preferència al teu
càrrec...
flint: Més que a tu...
BernHardi: Més que a la veritat..., només de la veritat es
tracta, llavors més val que no toquis aquest assumpte ni
prenguis partit per mi.
- 91 -
flint: Per tu? No ho faré pas. Per la veritat, per la causa justa.
BernHardi: I tu, Flint, estàs plenament convençut que aquest
afer insignificant mereix la teva intervenció?
flint: Aquest afer insignificant? Bernhardi...! No t’adones
que hi ha en joc uns valors molt més profunds del que sem-
bla a primera vista? Que es tracta, en cert sentit, de l’eterna
lluita entre la llum i les tenebres... Això sona a frase feta.
BernHardi: En tot cas és una lluita, estimat Flint, el desenllaç
de la qual, en les actuals condicions, és bastant insegur i en
la qual tota la teva excel·lència de ministre...
flint: Deixa que me’n preocupi jo. Vagi com vagi, no em puc
imaginar una mort millor que fer-ho per una causa justa i...
en favor d’algú que —confessa-ho— només fa una hora
era el meu enemic.
BernHardi: Jo no he estat el teu enemic. I en qualsevol cas,
estaré ben disposat a donar-te les meves excuses si t’he ofès
d’alguna manera. Però una cosa t’haig de dir d’entrada, Flint:
fins i tot en el cas que aquesta història no tingués per a tu
un bon final, jo no tindré cap remordiment. Perquè tu saps
on és la raó en aquest cas, i jo rebutjo d’admirar-te a priori
només pel fet que compliràs el teu deure en un cas seriós.
flint: Ni et cal fer-ho, Bernhardi. (Allargant-li la mà.) Adéu.
(Amb la màxima desimboltura possible.) He buscat un home
i l’he trobat. A reveure!
BernHardi: A reveure, Flint! (Vacil·lant.) Et dono les gràcies.
flint: Oh! Això tampoc no ho has de fer mai. La nostra sim-
patia s’ha de basar en uns fonaments més sòlids. (Se’n va.)
- 92 -
BernHardi, resta un moment dret, reflexionant: Bé, ja ho
veurem.
Teló.
- 93 -
ACTE TERCER
Sala de reunions de l’Elisabethinum, decorada de la ma-
nera habitual. Una llarga taula verda al centre, armaris,
dues finestres al fons, en posició central. Fotografies de
metges famosos, un retrat de l’emperadriu Elisabeth so-
bre la porta d’accés de l’esquerra. És de nit, il·luminació
artificial. Canelobre amb una gran pantalla verda. A
l’inici, no totes les flames són enceses. Al costat dret,
tocant a la paret, una taula petita.
HocHroItzpoIntner, assegut davant un gran llibre d’actes,
està transcrivint el text d’un altre full. Entra el profes-
sor associat doctor scHreImann. És alt, calb. Bigoti negre,
marcial. Una cicatriu al front. Ulleres. Parla clarament,
en veu greu, un alemany com de cerveseria. Dialecte
marcadament austríac, amb esporàdics i marcats ac-
cents jueus.
HocHroitzpointner, alçant-se d’un salt: Els meus respectes,
senyor coron..., doctor.
scHreimann: Bon dia. Què, ha dormit prou bé després del
ball, Hochroitzpointner?
- 94 -
HocHroitzpointner: Ni m’he ficat al llit, doctor. Ja no valia la
pena.
scHreimann, en veure que HocHroItzpoIntner continua en po-
sició rígida: Descansi, home, descansi.
HocHroitzpointner, adoptant una posició més relaxada: He
ballat fins a les set, a les vuit ja era a la secció de medicina
interna, a les deu a la de cirurgia, a les dotze...
scHreimann, interrompent-lo, s’asseu vora la taula: Pari,
home, pari, ja sé que vostè és a tot arreu. I ara estava trans-
crivint l’acta de l’última reunió?
HocHroitzpointner: Per desgràcia no he tingut temps de fer-
ho abans, doctor.
scHreimann: Però... però si això no és pas el seu deure. En
qualitat de secretari de la sessió, li expresso el meu agraïment.
Ho ha pogut llegir tot bé? (Acostant-se-li per llegir l’acta i
murmurant.) Votació... Quatre vots per al professor Hell,
extranumerari de la universitat de Graz, i quatre per al doc-
tor S. Wenger. (Girant-se cap a HocHroItzpoIntner.) Samuel...
HocHroitzpointner: Però no cal pas escriure-ho amb totes
les lletres.
scHreimann: M’agradaria saber per què. El meu avi, per
exemple, es deia Samuel i així ho va escriure sempre, i jo em
dic Siegfried i també escric el meu nom amb totes les lletres.
HocHroitzpointner, en to estult: Sí, senyor coronel metge.
scHreimann: Però si jo no sóc pas el seu coronel metge.
(Continua llegint.) El director va fer ús del seu dret estatutari
en cas d’igualtat de vots i es va decidir pel doctor associat
- 95 -
Wenger. Aquest, doncs, resulta elegit com a cap de la secció
de dermatologia i sífilis. (Pausa breu.) Bé doncs, està content
del seu nou cap?
HocHroitzpointner, quadrant-se i fent sonar els talons d’una
manera involuntària: Sens dubte.
scHreimann, rient i posant-li la mà a l’espatlla: Però què fa,
Hochroitzpointner? Vostè ja no és pas alumne meu a l’escola
militar.
HocHroitzpointner: Per desgràcia, doctor. Eren bons temps.
scHreimann: Sí, érem tots més joves. Però digui’m, Hoch-
roitzpointner, ja que hi som, quan té pensat de fer el seu
últim examen de doctorat?
Entra EbenwaLd. scHreImann, HocHroItzpoIntner.
eBenwald: Sí, jo també l’hi pregunto sempre.
HocHroitzpointner: Els meus respectes, professor.
eBenwald: Salut, Schreimann.
scHreimann: Salut.
eBenwald: Sap què li dic, Hochroitzpointner? Que per un
quant temps, hauria d’agafar un permís de les diverses
seccions i empollar, m’entén? Empollar per poder acabar
d’una vegada. D’altra banda, què hi fa a la sala de reunions?
scHreimann: Ha tingut l’amabilitat de transcriure la meva acta.
eBenwald: Ah, això també. No sé pas com se les arreglaria
l’Elisabethinum sense Hochroitzpointner! I ahir va obrir el
ball, no?
- 96 -
HocHroitzpointner, en to ingenu: Obrir i tancar, professor.
scHreimann: I ni tan sols s’ha ficat al llit.
eBenwald: Ah, la gent jove! I què? Va estar bé, el ball?
HocHroitzpointner: Ple a rebentar. Molt animat.
eBenwald, a HocHroItzpoIntner: Vostè sap on ha ballat aquesta
nit Hochroitzpointner? Damunt un volcà.
HocHroitzpointner: Hi feia molta calor, professor.
eBenwald, rient: Ha! Així doncs, agafi el permís, passi els
exàmens i no balli més damunt els volcans, ni que estiguin
apagats. A reveure! (Li allarga la mà per acomiadar-lo.)
scHreimann fa el mateix.
HocHroitzpointner torna a quadrar-se i a fer sonar els talons.
eBenwald: Com un sergent!
scHreimann: És el que jo li he dit.
scHreImann se’n va.
scHreImann, ebenwaLd.
eBenwald: Així que Sa Excel·lència el Ministre d’Educació
també hi era?
scHreimann: Sí, i fins i tot ha estat conversant amb Bernhardi
almenys durant mitja hora.
eBenwald: És ben estrany.
scHreimann: Home, en un ball...
eBenwald: Però bé deu saber que el consell ha dimitit.
- 97 -
scHreimann: Això sembla, ja que fins i tot un membre del
consell era al ball.
eBenwald: Qui?
scHreimann: El conseller àulic Winkler.
eBenwald: Aquest ha estat sempre un intrigant.
scHreimann: D’altra banda, la cosa encara no és oficial.
eBenwald: Com si ho fos. En tot cas, la sessió d’avui ha estat
convocada a causa de la dimissió. Bé... (Vacil·lant.) Em puc
fiar de tu, Schreimann?
scHreimann, amb lleugeresa: Em permeto trobar aquesta
pregunta una mica estranya.
eBenwald: Bah, no ho diguis, ja no som estudiants.
scHreimann: Tu sempre et pots refiar de mi, si sóc de la teva
opinió. I com que, per sort, aquest és el cas la majoria de
vegades...
eBenwald: Però potser hi podria haver qüestions en les quals
una coincidència amb mi pogués causar certs dubtes.
scHreimann: Ja t’he dit, estimat Ebenwald, que, en la meva
opinió, no hem de considerar tot aquest assumpte bàsica-
ment des de qualsevol punt de vista religiós o confessional,
sinó més aviat com una falta de tacte. Vull dir que, encara
que jo fos un jueu nacionalista, en aquest cas prendria posició
contra Bernhardi. Però al marge d’això, em permeto fer-te
remarcar una vegada més que sóc alemany, exactament igual
que tu. I t’asseguro que si algú del meu origen es reconeix
avui com a alemany i cristià, ha de tenir un coratge més gran
- 98 -
que si es manté tal com ha vingut al món. Jo, com a sionista,
hauria tingut les coses més fàcils.
eBenwald: És possible. Una càtedra a Jerusalem l’hauries
tingut segura.
scHreimann: Un trist consol.
eBenwald: Escolta, Schreimann. Saps que estic al teu costat,
però, d’altra banda, has de comprendre que vivim en una
època confusa... i en un país igualment confús...
scHreimann: No em surtis ara un cop més amb la història de
les cartes anònimes.
eBenwald: Ah, encara hi penses? De fet, no ho eren, d’anò-
nimes. Anaven signades amb noms i cognoms de vells i bons
amics de la universitat. Naturalment, els va estranyar que jo
m’hagués compromès tant amb tu. No has d’oblidar, estimat
Schreimann, que tant a la universitat com després, ja gran,
vaig ser un cap dels nacionalistes alemanys d’estricta obser-
vança. I tu saps el que això significa: la Guàrdia del Rhin... el
roure de Bismarck... la resolució de Weidhofner... No donar
cap satisfacció als jueus, ni als que són només mig jueus.
scHreimann: Però de vegades, les coses no les pots fer de cap
altra manera. Jo encara era jueu quan em van fer la cicatriu.
eBenwald: Escolta, no és cert que vivim en un país ple de
confusió? Avui encara estàs més orgullós de la teva cicatriu
jueva que de tot el teu germanisme.
Entra el professor pfLugfeLder. scHreImann, ebenwaLd.
- 99 -
pflugfelder, seixanta cinc anys, aspecte d’home de ciència,
ulleres: Bona tarda, senyors. Ja ho saben? El consell ha
dimitit.
eBenwald: Per això som aquí, il·lustríssim professor.
pflugfelder: I vostès què hi diuen?
eBenwald: Sembla que l’ha sorprès. Però és una cosa que
tothom s’esperava.
pflugfelder: Sorprès? En absolut. Oh, ja fa temps que estic
acostumat a no sorprendre’m de res, saben? Però no del
fàstic que sento. No, això em supera.
scHreimann: Fàstic?
pflugfelder: Vostès han d’admetre, senyors, que la cacera
que s’ha emprès contra Bernhardi no té cap justificació.
eBenwald: No sé res de cap cacera.
pflugfelder: Ah...! No en sap res? Vaja, vaja... I del fet que el
seu cosí, Ottokar Ebenwald, en sigui el principal instigador
tampoc no en sap res?
eBenwald: Li haig de demanar que...
pflugfelder: No és que jo, evidentment, el vulgui identificar
amb el seu senyor cosí. Vostè em rebutjarà amb raó qualsevol
connivència amb ell. Perquè ara resulta ben manifest, que jus-
tament en aquesta ocasió, el seu cosí, que tan brillantment es
va iniciar com a nacionalista alemany, ara s’avé senzillament
a ocupar-se dels assumptes dels clericals. I vostè de clerical
no en té res, Ebenwald. Vostè és alemany, un vell estudiant
alemany. I quines són les virtuts alemanyes, Ebenwald?
- 100 -
Coratge, fidelitat, conviccions sòlides. N’he oblidat alguna?
No hi fa res. Amb aquestes, de moment, en tenim prou. I per
això espero que comparteixi la meva opinió: avui oferirem al
nostre Bernhardi una solemne reparació.
eBenwald: Reparació? Per què? Què li ha passat? Fins ara res
més que la dimissió del consell. I ja podem tancar la botiga,
perquè no sabem d’on traurem els diners, si justament aquest
és el moment adequat per dedicar una ovació al senyor
director, que amb la seva conducta no gaire discreta ens ha
portat a aquesta situació...
pflugfelder: Ah bé... en fi. Vostè és com és, Ebenwald. Per
a una operació, sí que em fiaria només de vostè. Perquè
sap de què va. Però vostè, Schreimann? Calla? També està
contra Bernhardi? Indignat pel fet que hagi demanat al
senyor rector que deixés morir en pau un pobra malalta...?
Ho entenc, ho entenc. S’ha de tenir una cura especial d’uns
sentiments religiosos tan frescos com els seus.
eBenwald, amb calma: No et deixis provocar, Schreimann.
scHreimann, amb molta calma: Justament, professor, li he
dit fa un moment al col·lega Ebenwald que no m’he sentit
ferit en els meus sentiments religiosos sinó en el meu bon
gust. Però de fet, trobo que la cambra d’un malalt no és el
lloc adequat per fer política.
pflugfelder: Política! Bernhardi ha fet política! No em con-
vencerà pas que és això el que pensa. Però això és...
Entra FILItz. scHreImann, ebenwaLd, PfLugfeLder. Salutacions.
- 101 -
filitz: Bona tarda, senyors. Els diré tot seguit el que penso fer.
En poden opinar el que vulguin. Jo, per part meva, segueixo
el bon exemple del consell i dimiteixo.
eBenwald: Com?
pflugfelder: Eh?
filitz: No sabia quina altra cosa fer que sigui més correcta,
a menys que un tingui directament l’opinió de declarar-se
solidari del comportament del nostre director, que no cal pas
qualificar més detalladament, i...
eBenwald: Em perdonarà, professor, però no estic en absolut
d’acord amb la seva opinió. Segurament hi ha una altra ma-
nera de demostrar que no tenim cap intenció de declarar-nos
solidaris amb el director. Ara no podem deixar l’Institut a
l’estacada, ara justament no ho podem fer. Més aviat hem
de buscar la manera d’induir el consell a retirar la dimissió.
filitz: Això no passarà mai, mentre Bernhardi n’estigui al
capdavant.
scHreimann: Molt ben dit, ...mentre n’estigui al capdavant.
filitz: Mentre ell...
pflugfelder: Ah, ja han arribat a aquest punt, senyors! Això
supera realment...
Entra AdLer. pfLugfeLder, ebenwaLd, scHreImann, FILItz.
adler: Bona tarda, senyors, ja ho han llegit?
eBenwald: Què?
adler: La interpel·lació.
- 102 -
scHreimann: Sobre el cas Bernhardi?
filitz: Ja s’ha presentat?
adler: La publica l’Abendblatt.
eBenwald, fent sonar una campaneta: No hem llegit res. (A
fILItz.) Em pensava que no seria fins demà.
scHreimann: Nosaltres, els metges, no tenim temps d’anar a
seure al cafè a la tarda.
Entra el crIat.
eBenwald: Tingui l’amabilitat d’anar a l’estanc d’aquí al da-
vant i comprar un exemplar de l’Abendblatt.
filitz: Porti’n tres.
scHreimann: Sis!
eBenwald, al criat: Porti’n una dotzena, però ràpid!
El crIat se’n va.
scHreimann, a adLer: És molt dura, la interpel·lació?
pflugfelder: No hi ha ningú de nosaltres que ja en conegui
el contingut?
Entra el Doctor Wenger. pfLugfeLder, fILItz, adLer, scHreI-
mann, EbenwaLd.
wenger, baix, deprimit, insegur, de vegades alça massa la
veu, amb ulleres: Bona tarda, senyors.
- 103 -
scHreimann: Doni’m això, doctor Wenger. (Li treu un exem-
plar de l’Abendblatt de la butxaca de l’americana.) Aquí
n’hi ha un.
wenger: Però, doctor!
eBenwald: Ens sembla molt bé que l’hagi portat.
wenger: Què és el que he portat? Ah, ja! És costum que
l’últim d’arribar sempre porti l’Abendblatt a les reunions.
eBenwald, amb el diari: Aquí ho tenim!
Els altres, llevat d’AdLer i wenger, intenten mirar el diari
amb ebenwaLd.
adler, a wenger: Tu què hi dius?
wenger: Què hi haig de dir? Jo no entenc res, de política. I
a més, jo no hi era.
scHreimann, a ebenwaLd: Així no veiem res. Llegeix tu.
eBenwald: Bé doncs, senyors, la interpel·lació diu el següent:
«Els sotasignats consideren el seu deure...»
pflugfelder: S’està quedant sense veu! Que llegeixi el pro-
fessor Filitz! Té una veu d’orador i el to solemne de qui està
convençut.
eBenwald: Jo també ho podria fer, però segur que el professor
Filitz llegirà millor. Endavant, doncs.
filitz, llegint: «Els sotasignats consideren el seu deure posar
en coneixement del govern l’incident que el dia 4 de febrer,
a l’Elisabethinum»... etcètera, etcètera... «El reverend Franz
Reder, rector de l’església de Sant Florian, va ser cridat per la
- 104 -
infermera Ludmilla al llit de mort de Philomena Beier, soltera,
afectada d’una malaltia greu, per tal de subministrar-li el
sant sagrament de l’extremunció. Al vestíbul de la sala dels
malalts, el reverend va trobar reunits uns quants metges,
entre ells el professor Bernhardi, cap del departament en
qüestió i director de l’Institut, el qual va exigir amb duresa al
reverend que renunciés al seu propòsit, amb el pretext que
la moribunda, a causa de l’excitació, podia patir un greu
empitjorament del seu estat de salut».
pflugfelder: No, no!
els altres: Silenci!
filitz, continua llegint: «El professor Bernhardi, com a fidel de
la confessió judaica, va ser informat pel reverend dient-li que
ell compareixia per complir un deure sagrat, un deure que
en aquest cas era encara més urgent pel fet que la malalta
sucumbia per les conseqüències d’una intervenció criminal
de la qual ella mateixa era culpable. El professor Bernhardi
li va replicar d’una manera despectiva tot subratllant els
seus drets com a responsable d’aquells locals construïts i
mantinguts amb els diners d’uns nobles donants. Quan el
reverend, rebutjant altres discussions, volia entrar a la cambra
dels malalts, el professor Bernhardi li va barrar el pas cap a la
porta, i en el moment en què el reverend agafava el pom per
penetrar dins la cambra per tal d’exercir el seu deure sagrat,
el professor Bernhardi li va donar un cop...»
adler: Absolutament fals!
pflugfelder: Infame!
scHreimann: Vostè hi era?
- 105 -
filitz: Com si el cop fos el més important!
eBenwald: Hi ha testimonis.
pflugfelder: Els conec, els seus testimonis.
adler: Jo també hi era.
pflugfelder: Però a vostè no l’han interrogat.
wenger: Interrogat?
pflugfelder: Per la comissió. Vostè tampoc no en sap res
d’aquesta comissió, professor Ebenwald?
scHreimann: Continuï llegint!
filitz, llegint: «Durant aquesta escena del vestíbul, la malalta