- 80 -
BernHardi: Sí, l’únic. Però vas evitar amb tota cura fer-ne saber
res mentre el malalt encara era viu. I per què ho vas evitar,
aquesta és la qüestió que tu mateix et pots respondre. No
devia ser pas per convicció.
flint: Carai, quina bona memòria! Jo també me’n recordo
d’aquest cas, i és cert que em vaig guardar efectivament
per a mi sol el fet de considerar que un altre tractament era
més prometedor i fins i tot més indicat. I puc confessar-te
senzillament que vaig callar tan sols per no ferir la suscep
-
tibilitat de Rappenweiler, que, com saps, no veia amb bons
ulls que els seus assistents fossin més capacitats que ell. I
potser amb tota la raó em fas el retret d’haver sacrificat una
vida humana. Només pel que fa a les raons, a les raons més
profundes que m’imputes, estàs en un error. Aquesta víctima,
Bernhardi, havia de ser sacrificada en favor dels centenars
d’altres vides humanes que després van ser confiades a les
meves atencions mèdiques. Jo no podia, en aquell moment,
renunciar del tot a la protecció de Rappenweiler, i la càtedra
de Praga la tenia molt a l’abast.
BernHardi: Creus que Rappenweiler t’hauria deixat caure, si
tu haguessis...
flint: És molt probable. Tu sobrevalores la humanitat, Bern-
hardi. No tens idea de la mesquinesa de la gent. Naturalment,
no m’hauria costat la carrera, però, en tot cas, hauria signi-
ficat un ajornament. I a mi m’interessava avançar de pressa
per tal de guanyar l’espai necessari per al meu talent, que
tu tampoc no em negaràs. Per això, estimat Bernhardi, vaig
deixar morir l’empleat Engelbert Wagner, i penso que no me
n’he de penedir. Perquè no té gaire sentit, estimat Bernhar-
di, comportar-se correctament en qualsevol cas individual i