William Shakespeare

Traducció de Joan Sellent

132

EL SOMNI D’UNA NIT D’ESTIU

William Shakespeare

EL SOMNI D’UNA

NIT D’ESTIU

William Shakespeare

Enguany se celebra el 450è aniversari del naixement de William Sha-

kespeare, que molts han considerat com el més gran dramaturg de la

història del teatre universal, pare d’un prodigiós catàleg de personatges

que la cultura universal ha revisitat contínuament per la seva sorpre-

nent complexitat.

Fill d’un guanter i comerciant de pell, fusta i llana, és molt probable que

estudiés a la Grammar School de Stratford, i posteriorment es fes actor

per esdevenir després dramaturg. Després d’actuar durant tres anys en

la companyia «del Camarlenc» a The Theatre, va començar a escriure

les seves grans obres teatrals. L’any 1597 la companyia va aconseguir

un nou teatre, The Curtain, i va col·laborar en un tercer, The Globe,

construït l’any 1599.

Amb la mort de la reina Elisabet l’any 1603, la companyia «del Camar-

lenc» va passar a tenir el rei James I com a patró, i va esdevenir així «Els

homes del rei». Cap a l’any 1611, Shakespeare va deixar d’actuar i es va

retirar a Stratford-upon-Avon, on va morir l’any 1616.

El somni d’una nit d’estiu

La celebració del casament entre el duc d’Atenes i la reina de les Ama-

zones és imminent. Tota la ciutat està de festa, excepte Hèrmia i Lisan-

dre, dos enamorats que semblen condemnats a separar-se perquè el

pare de la noia vol casar la seva ﬁlla amb un altre jove. La mateixa nit

en què un grup d’artesans es reunirà al bosc per assajar una tragèdia en

honor de les esposalles reials, la parella d’enamorats també s’endinsarà

en aquests paratges per intentar fugir de les imposicions socials, però

els seguirà Demetri, el pretendent oﬁcial de la noia, que al seu torn serà

perseguit per Helena, la seva antiga promesa que continua bojament

enamorada d’ell. Mentrestant, el rei i la reina de les fades es barallen

per un jove patge que cadascun vol al seu costat. L’enfrontament ferot-

ge entre aquests dos esperits de la naturalesa provocarà el desconcert

en el grup d’artesans, alhora que tindrà unes conseqüències incontrola-

bles sobre les relacions dels quatre joves enamorats.

EL SOMNI D’UNA

NIT D’ESTIU

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot

ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, tret de l’excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a l’editor

o a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràﬁcs, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer

còpies digitals d’algun fragment d’aquesta obra.

Edita: Arola Editors

1a edició: octubre del 2014

Disseny gràﬁc: Arola Editors

Disseny portada: Antoni Torrell

Correcció: Romina Paps

Il·lustració portada: Fèlix Arola

Impressió: Gràﬁques Arrels

ISBN: 978-84-

Dipòsit legal: T-

Polígon Francolí, Parcel·la 3

43006 Tarragona

Tel.: 977 553 707

Fax: 902 877 365

arola@arolaeditors.com

arolaeditors.com

Col·lecció Textos a Part

La direcció d’aquesta col·lecció compta amb la col·laboració de:

Carles Canut

(Fundació Romea per a les Arts Escèniques)

Toni Casares (Sala Beckett)

Joan Pascual (Zona Zàlata)

Toni Rumbau

EL SOMNI D’UNA

NIT D’ESTIU

William Shakespeare

Traducció de Joan Sellent

- 7 -

LA LLETRA I L’ESPERIT

En el món cultural de parla anglesa, un recurs antonomàstic

força habitual per designar William Shakespeare és the Bard

(«el Bard»). L’ús d’aquest contundent monosíl·lab (sinònim

de poet que revesteix el substantiu d’una pàtina de luxe ar-

caïtzant), amb el reforç de l’article determinat i la majúscula

inicial, pot respondre a intencions discretament iròniques o

obertament reverencials, i és quan respon a aquest segon

tipus d’intencions que ens commina a considerar Shakes-

peare, sense possible marge de dubte, com «el Poeta» per

antonomàsia, per excel·lència; una excel·lència que presideix

el podi dels poetes de tots els temps a una distància abismal

de qualsevol altre. Per qualiﬁcar aquesta segona actitud, el

sempre crític George Bernard Shaw va encunyar el terme

bardolatry («bardolatria»); un terme certament apropiat

per qualiﬁcar una incondicional i monolítica idolatria al Bard

que, com a tal, no admet objeccions ni relativitzacions de

cap mena.

I és de les ﬁles de la bardolatria que ha sorgit, entre

moltes altres, l’asseveració següent: «Shakespeare és tan bo

que ﬁns i tot sobreviu a una mala traducció».

A qualsevol traductor que es trobi en ple procés d’es-

carrassar-se per garantir la supervivència eﬁcaç d’un text

shakespearià en una altra llengua quatre segles després, una

- 8 -

aﬁrmació com aquesta és probable que li causi una barreja de

contrarietat i desmoralització: «¿Què fas aquí trencant-te les

banyes», pot molt ben ser que es pregunti, «si el Bard està

per sobre dels teus esforços i, facis el que facis i te’n surtis

com te’n surtis, ell superarà igualment la barrera del temps

i de les llengües amb tota la seva excel·lència?».

Però no és la meva intenció entrar a rebatre aquest

estirabot dels bardòlatres, perquè m’atreviria a dir que cau

pel seu propi pes; el que m’interessa, en canvi, és centrar-me

en la part ﬁnal de l’enunciat i fer una breu reﬂexió sobre el

que s’entén —o s’hauria d’entendre— per «mala traducció».

A l’hora de dur a terme qualsevol judici qualitatiu d’un

text traduït, és inevitable que entri en joc el concepte de

ﬁdelitat com a barem principal per establir-ne el veredicte;

no arribarem enlloc, però, si abans no sotmetem aquest con-

cepte tan abstracte a una sèrie de concrecions i matisacions

que dependran, d’entrada, de la subjectivitat del traductor,

però, sobretot, de la destinació ﬁnal del producte.

Per als qui consideren que no es pot traduir Shakespeare

ﬁdelment si no és mirant de recrear tota la immensa varietat

de subtileses, connotacions i ambigüitats semàntiques del

material lingüístic de l’original, l’objectiu desitjable només

es pot aconseguir, en la gran majoria dels casos, per la via

de la literalitat, ni que sigui en detriment de la ﬂuïdesa del

text i del component sonor dels seus valors poètics; dit

d’una altra manera, sacriﬁcant la música a la lletra. Aquesta

jerarquia de valors sol anar lligada a una destinació que no

s’ubica en un escenari sinó en la lletra impresa, en unes

traduccions erudites pensades més per ser llegides que no

pas representades, i molt sovint acompanyades d’un arsenal

de notes a peu de pàgina per completar els matisos textuals

que la literalitat no ha aconseguit recollir. Des del punt de

- 9 -

vista de la teatralitat (és a dir, de l’eﬁcàcia potencial sobre

un escenari), el més probable és que una traducció d’aquest

tipus, tan rigorosament cenyida a la lletra, resultés una mala

traducció.

Aquells qui, en canvi, es relacionen amb Shakespeare

des de l’àmbit teatral i entenen la ﬁdelitat al dramaturg com

una recreació de l’esperit i de les intencions dels seus textos

en tant que artefactes escènics que busquen, per damunt

de tot, la connexió amb el públic, saben perfectament que

una part no gens menor de tots aquells matisos, subtileses

i ambigüitats textuals es perdran pel camí si es vol que allò

que sobrevisqui sigui la immediatesa verbal, la plasticitat de

la paraula i la seva energia poètica i escènica. I, si parlem de

traduccions, molt sovint aquest objectiu —aquest nivell de

ﬁdelitat, en deﬁnitiva— no el podem satisfer si ens obstinem

a ser literals. Dit ras i curt: en aquest cas hem d’aspirar a allò

que, molt probablement, seria vist com una mala traducció

per part dels apòstols de la bardolatria.

Aquesta versió catalana que ara el lector té a les mans

respon a un encàrrec destinat a una posada en escena a la

Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya; no cal dir, per

tant, que ha seguit estrictament els criteris, prioritats i estra-

tègies de traducció exposats al paràgraf anterior.

Shakespeare és sens dubte —i no cal ser un bardòlatra

per admetre-ho— un dels més grans poetes que ha donat

la literatura universal, però no podem oblidar que a més a

més, o potser ﬁns i tot per sobre de qualsevol altra cosa,

era un home de teatre en el sentit més ampli de la paraula:

dramaturg, actor i membre d’una companyia que, com és

lògic, tenia la prioritat d’omplir el teatre i complaure els seus

espectadors.

- 10 -

Uns espectadors que tant podien pertànyer a les capes

més humils del poble com als estrats socials més elevats, que

de vegades feien uns encàrrecs especíﬁcs als dramaturgs de

l’època per celebrar determinats esdeveniments. I aquest és

justament el cas de l’obra que ens ocupa: El somni d’una

nit d’estiu va ser escrita per ser representada en ocasió del

casament d’uns nobles, com un més dels actes destinats a

donar lluïment a la celebració.

Per això no pot deixar d’admirar-nos que el resultat

d’aquest encàrrec, lluny de ser un text de compromís per

sortir del pas, fos una de les obres de Shakespeare en què

es reﬂecteix d’una manera més brillant el seu talent poètic

i dramàtic.

El somni d’una nit d’estiu sol ser considerada, al costat

de Romeu i Julieta i Ricard II, com una de les obres més

líriques de Shakespeare. És un mosaic on conﬂueixen els

més diversos registres poètics i retòrics, i un dels textos

shakespearians on la proporció de vers i prosa es resol més

rotundament a favor del vers. Al mateix temps, però, dar-

rere l’aparença d’una comedieta romàntica (una comèdia

d’amors, de desamors, de casaments i de fades), conté una

profunda reﬂexió, sovint plena de racons foscos i arestes

inquietants, sobre la condició humana, les seves volubilitats

i els seus desitjos més inconfessables.

A l’hora d’abordar la traducció d’un text com aquest,

el traductor per a l’escena sap que no pot obviar, ni per-

metre que es dilueixi del tot, aquest lirisme d’alt voltatge

que l’impregna de dalt a baix; un lirisme que dista molt

de ser uniforme, perquè juga amb una gradació de nivells

d’artiﬁci d’acord amb cada personatge i amb cada situació

(en aquesta obra, curiosament, els recursos expressius dels

personatges que pertanyen al món real sovint són més

- 11 -

artiﬁciosos que els dels que habiten el món de la fantasia:

Shakespeare no ens estalvia mai les paradoxes). Però també

sap, el traductor, que el preu de la recreació d’aquest lirisme

no pot ser un resultat que edulcori excessivament el text i

el seu esperit, en detriment d’aquelles capes de foscor que

acabem d’esmentar.

Però no tot és lirisme, en El somni d’una nit d’estiu,

com és habitual en Shakespeare, no hi falta el component

prosaic d’uns personatges que fan de contrapunt als que

s’expressen en vers i doten l’obra d’una càrrega humorística,

servida amb un llenguatge on la funció poètica cedeix el lloc

a la funció col·loquial i al vehicle de la prosa. En aquest cas

es tracta d’una companyia d’actors aﬁcionats —integrada

per rudes artesans amb un talent interpretatiu tan precari

com el seu bagatge cultural— que assaja i representa una

funció en honor de les triples núpcies amb què culmina la

comèdia, com un mirall distorsionat i paròdic de l’ocasió

festiva que ha donat pretext i origen a la redacció de l’obra

per part de Shakespeare. Aquell recurs del «teatre dins el

teatre» que anys després reapareixeria en Hamlet.

L’humor i els recursos que estan al seu servei són una

de les coses que sobreviuen amb més diﬁcultat al pas del

temps i a les traduccions literals, i crec sincerament que

l’humor shakespearià no n’és una excepció. Partint d’aquest

convenciment (avalat per l’experiència de les altres obres de

Shakespeare que he tingut ocasió de traduir, de llegir i de

presenciar), em va semblar legítim, amb la intenció de cor-

regir en certa mesura aquests problemes de supervivència,

prendre’m més llibertats i fugir més de la literalitat que a la

resta del text a l’hora de recrear la parla de la troupe dels

artesans, sobretot en el cas de Bottom (aquí rebatejat com

a Troca), el personatge còmic central, home fatxenda i pin-

- 12 -

toresc que sovint esquitxa el seu llenguatge amb unes dosis

de pompositat maldestra, distorsionadores de paraules i dels

seus sentits i basades en la llei del «si l’encerto, l’endevino».

No em va semblar fora de lloc concedir a aquest personatge

(i, si bé en menys mesura, també a la resta dels seus com-

panys de troupe) una parla que entronqués obertament amb

la tradició del nostre costumisme i amb els recursos històrics

del català popular més genuí.

No correspon al traductor de dir ﬁns a quin punt el re-

sultat d’aquesta estratègia —així com de l’esforç per recrear

el vers, el lirisme i la retòrica de l’obra conciliant artiﬁci amb

versemblança idiomàtica— ha satisfet els objectius sense

trair excessivament l’esperit de l’original. Naturalment, són

el lector i l’espectador (i, per descomptat, el director i la

companyia que han hagut de donar vida al text en escena)

els qui tenen l’última paraula en aquest sentit.

Joan Sellent

EL SOMNI D’UNA

NIT D’ESTIU

- 14 -

EQUIP ARTÍSTIC

Traducció Joan Sellent

Direcció Joan Ollé

Moviment Andrés Corchero

Escenograﬁa Sebastià Brosa

Vestuari Míriam Compte

Il·luminació Lionel Spycher / Carles Borràs

So Damien Bazin

Arranjaments musicals Dani Espasa /Gregori Ferrer

Caracterització Núria Llunell

Assessorament literari Lola Josa

Ajudant de direcció Iban Beltran

Ajudanta d’escenograﬁa Judit Colomer

Ajudant de vestuari Laura García

Producció

Teatre Nacional de Catalunya

Temporada 2014/2015

Direcció artística de Xavier Albertí

Patrocinadors del TNC: Fundació Damm

- 15 -

REPARTIMENT

El somni d’una nit d’estiu es va estrenar a la Sala Gran

del Teatre Nacional de Catalunya el 19 de novembre de

2014 amb el repartiment següent:

TESEU, duc d’Atenes: Pere Eugeni Font

HIPÒLITA, reina de les amazones: Victòria Pagès

EGEU, pare d’Hèrmia i mestre de cerimònies de Teseu: Enric Majó

HÈRMIA, ﬁlla d’Egeu; enamorada de Lisandre: Clàudia Benito

LISANDRE, enamorat d’Hèrmia: Albert Prat

DEMETRI, pretendent d’Hèrmia: Guillem Motos

HELENA, enamorada de Demetri: Laura Pujolàs

PERE TASCÓ, fuster: Joan Anguera

NICOLAU TROCA, teixidor: Xicu Masó

XICU FLAUTA, adobador de molles: Oriol Tramvia

TOMÀS PEROLA, calderer: Xavier Soler

ROBERT XERRAC, ebenista: Eduard Muntada

OBERON, rei de les fades: Lluís Marco

TITÀNIA, reina de les fades: Mercè Aránega

PUCK, follet: Pau Vinyals

FLOR DE PÈSOL, fada de Titània: Carol Muakuku

TERANYINA, fada de Titània: Rosa Muñoz

MÚSIC: Dani Espasa

MÚSIC: Gregori Ferrer

- 17 -

PERSONATGES

TESEU, DUC D’ATENES.

HIPÒLITA, REINA DE LES AMAZONES.

EGEU, PARE D’HÈRMIA.

HÈRMIA, FILLA D’EGEU; ENAMORADA DE LISANDRE.

LISANDRE, ENAMORAT D’HÈRMIA.

DEMETRI, PRETENDENT D’HÈRMIA.

HELENA, ENAMORADA DE DEMETRI.

FILOSTRAT, MESTRE DE CERIMÒNIES DE TESEU.

PERE TASCÓ, FUSTER.

NICOLAU TROCA, TEIXIDOR.

XICU FLAUTA, ADOBADOR DE MOLLES.

TOMÀS PEROLA, CALDERER.

XERRAC, EBENISTA.

ROBERT SECALL, SASTRE.

OBERON, REI DE LES FADES.

- 18 -

TITÀNIA, REINA DE LES FADES.

PUCK, FOLLET.

FLOR DE PÈSOL

TERANYINA

ARNA

GRA DE MOSTASSA

ALTRES FADES DE TITÀNIA.

ALTRES FADES D’OBERON.

FADES DE TITÀNIA.

- 19 -

ACTE PRIMER

ESCENA 1

Entren Teseu, HipòliTa, FilosTraT i altres.

Teseu: Gentil Hipòlita,

ja és a prop la nostra hora nupcial.

Són quatre dies justos els que falten,

i els que ens han de portar una lluna nova…

però, com triga aquesta lluna vella

fins a minvar del tot! Se’m fa pregar,

com la viuda que va deixant marcir

l’herència que espera el seu fillastre…

HipòliTa: Quatre dies es tornen molt de pressa

quatre nits, i a la nit, enmig dels somnis,

el temps en passa via. Finalment,

corbada com un arc de plata al cel,

la lluna nova estarà a punt per veure

tots els fastos del nostre casament.

Teseu: Vés, Filostrat, i fes que els joves atenencs

es preparin per les celebracions.

- 20 -

Desvetlla l’esperit enjogassat

i àgil de la joia. La tristesa

deixem-la pels enterraments:

aquesta pàl·lida companya no escauria

a l’esplendor del nostre enllaç.

FilosTraT se’n va.

Hipòlita, si et vaig galantejar amb l’espasa

i el teu amor me’l vaig guanyar ferint-te,

ara és molt diferent el to amb el qual

et prendré per esposa:

hi haurà pompa, triomf i diversions.

Entren egeu, la seva filla Hèrmia, lisandre i demeTri.

egeu: L’enhorabona al nostre duc insigne.

Teseu: Gràcies, bon Egeu. Què hi ha de nou?

egeu: És amb un gran disgust que us porto queixes

contra Hèrmia, la meva pròpia filla.

Demetri, acosta’t. Noble duc,

aquest home té el meu consentiment

per casar-s’hi.

Lisandre, acosta’t.

I aquest altre, senyor, li ha embruixat el cor.

Tu, tu, Lisandre: tu li has donat poemes

i has intercanviat amb ella

penyores amoroses. Tu has cantat

a la seva finestra al clar de lluna,

amb veu fingida, versos d’un amor fingit,

i has captivat la seva fantasia

amb flocs dels teus cabells, anells,

- 21 -

minúcies, bagatel·les, regalets,

pomells de flors, llaminadures…

missatgers amb un gran predicament

entre la joventut sense experiència.

Has robat amb astúcia

el cor ingenu de la meva filla,

i l’obediència que em devia a mi

l’has mudada en rebel obstinació…

I, noble duc, si ella no s’avé,

ara i aquí, davant Vostra Excel·lència,

a casar-se amb Demetri, apel·laré

a l’antic dret patern que em concedeix Atenes.

Ella és meva, i em correspon a mi

entregar-la a Demetri o bé a la mort,

segons el que preveu molt clarament

la nostra llei per casos com aquest.

Teseu: Què hi dius, Hèrmia? Rumia-ho bé, bonica.

Hauries de mirar el teu pare com un déu:

el déu que et va atorgar aquesta bellesa;

per ell ets una forma que ha esculpit en cera,

i és ell qui té el poder de conservar-la

o de desfigurar-la.

Demetri és un home digne.

Hèrmia: I també ho és Lisandre.

Teseu: No t’ho nego.

Pro, en aquest cas, no és ell qui té l’aval

del teu pare i, per tant, has de considerar

que el més digne és Demetri.

Hèrmia: Tant de bo

- 22 -

el meu pare els veiés amb els meus ulls.

Teseu: Ets tu, més aviat, qui els ha de veure

amb el judici del teu pare.

Hèrmia: Us demano, senyor, que em perdoneu.

No sé d’on m’ha vingut aquesta gosadia,

ni com li pot escaure al meu pudor

que hagi parlat tan clar en presència vostra.

Pro digueu-me, si us plau, què és el pitjor

que em pot passar si persisteixo

a no acceptar Demetri per espòs.

Teseu: O la pena de mort o la renúncia

a tenir mai més tractes amb cap home.

Per tant, bonica Hèrmia, t’aconsello

que sospesis de nou els teus desitjos.

No oblidis que ets molt jove; qüestiona

el que la sang et dicta, i decideix

si, en rebutjar la tria del teu pare,

suportaràs l’hàbit de monja i el retir

dins la gàbia d’un claustre sense llum:

tota una vida de germana infèrtil,

oferint càntics desmaiats

a la lluna glaçada i virginal.

Tres cops és beneïda qui reprimeix la sang

per assumir aquest cast pelegrinatge.

Però, aquí a la Terra, és més feliç

la rosa que és collida i destil·lada

que no la que, pansint-se en el roser,

creix, viu i mor intacta i solitària.

Hèrmia: Doncs així creixeré, viuré i em moriré, senyor,

- 23 -

abans que perdre la virtut

sota el poder no desitjat d’un home

a qui l’ànima es nega a ser sotmesa.

Teseu: Pensa-t’ho amb calma, i amb la lluna nova

—el dia en què amb la meva enamorada

segellarem per sempre el nostre vincle—,

llavors decidiràs si esculls la mort

per no obeir els desitjos del teu pare,

o et cases amb Demetri, com ell vol,

o, a l’altar de Diana, fas els vots

d’abstinència i de celibat perpetu.

DemeTri: Dolça Hèrmia, cedeix… i tu, Lisandre,

renuncia a aquest títol insensat

que pretens esgrimir per sobre el meu.

lisanDre: Tu tens l’estima del seu pare, Demetri.

Deixa’m Hèrmia per mi, i casa’t amb ell.

egeu: Cínic Lisandre, sí, és cert: l’estimo,

i és per ‘xò que li dono allò que és meu.

Ella és meva, i els drets que posseeixo

damunt d’ella els heretarà Demetri.

lisanDre: a Teseu.

Jo sóc, senyor, d’una casa tan noble

i benestant com ell.

El meu amor és superior al seu.

Els meus béns són del tot equiparables,

per no dir més folgats, que els de Demetri,

i —cosa que val més que cap ostentació—

la bella Hèrmia m’estima a mi.

Per què no hauria, doncs, de reclamar el meu dret?

- 24 -

Demetri —i ho constato davant seu—

ha festejat Helena, la filla de Nedar,

i li ha conquerit l’ànima. I ella, dolça dama,

adora amb devoció, amb idolatria,

aquest home inconstant i més que tèrbol.

Teseu: Me n’ha arribat alguna cosa, sí…

i tenia intenció de parlar-ne amb Demetri.

Però, enfeinat com vaig pels meus assumptes,

se me n’ha anat del cap… Demetri, vine;

i tu també, Egeu. Veniu amb mi,

que us he de dir un parell de coses en privat.

I tu, bonica Hèrmia, vés-te preparant

per ajustar les teves fantasies

al desig del teu pare, o, altrament,

la llei d’Atenes (que ni jo mateix

no estic en condicions de mitigar)

t’entregarà a la mort o al celibat.

Vine, Hipòlita meva. Com estàs?…

Demetri, Egeu: veniu també amb nosaltres.

Us he d’encomanar unes diligències

respecte al casament, i consultar-vos

un assumpte que us incumbeix de prop.

egeu: Us seguim lleialment i de tot cor.

Surten tots, excepte lisandre i Hèrmia.

lisanDre: Què tens, amor? Com és que estàs tan pàl·lida?

¿Per què les roses de les teves galtes

han perdut tan de pressa aquell color?

Hèrmia: Potser els hi falta pluja, i jo podria

revifar-les amb l’aigua dels meus ulls.

- 25 -

lisanDre: Ai, estimada… pel que jo he llegit

o he sentit en històries i relats,

l’amor autèntic mai no ha transitat

per un camí planer: o bé per diferències

de sang, o per…

Hèrmia: Ah, quina creu! Que el rang

hagi de ser un obstacle per l’amor…

lisanDre: … o per desigualtats en qüestió d’edat…

Hèrmia: Horror! Un vell que vol unir-se amb una jove…

lisanDre: …o conflicte amb allò que la família vol…

Hèrmia: Déu meu! Triar l’amor segons els ulls d’un altre…!

lisanDre: O, si la tria era ben vista, de vegades

la mort, les malalties o la guerra

l’han tornada fugaç com un rumor,

breu com una ombra, passatgera com un somni

o com un llamp enmig de la nit fosca

que mostra cel i Terra en un rampell,

i, abans que un home pugui dir: «Mireu!»,

la tenebra s’ho empassa tot de nou:

així d’efímers són els bons moments.

Hèrmia: Si tants obstacles troben els amors autèntics,

potser és llei del destí. Tinguem, doncs, paciència:

portem aquesta creu si és tradició

que acompanyi l’amor

com els anhels, els somnis, els sospirs,

el desig i les llàgrimes,

pobre seguici de les fantasies…

- 26 -

lisanDre: Bon argument. Per tant, escolta’m, Hèrmia:

tinc una tia viuda, molt rica i sense fills;

viu a fora d’Atenes, a set llegües,

i em considera com si fos fill seu.

Allà ens podrem casar, estimada Hèrmia:

en aquell lloc, les dures lleis d’Atenes

no hi arriben. Així és que, si m’estimes,

fuig demà al vespre de casa del teu pare,

i enmig del bosc, a una llegua d’aquí

—on aquell dia et vaig trobar amb Helena

celebrant les festivitats de maig—,

allà t’esperaré.

Hèrmia: Oh, bon Lisandre! Et juro,

per l’arc més fort

i la millor fletxa daurada de Cupido,

per la innocència dels coloms de Venus,

per tot allò que uneix les ànimes i fa

que prosperi l’amor, per aquell foc

que va cremar la reina de Cartago

en veure que salpava el fals troià,

per tots els vots que mai ha trencat l’home

(molts més dels que les dones han fet mai),

que en aquest lloc precís on m’has citat,

demà hi seré sens falta.

lisanDre: Compleix el que has promès, amor. S’acosta Helena.

Entra Helena.

Hèrmia: Déu te guard, bella Helena! Cap on vas?

Helena: M’has dit «bella»? Doncs ja ho pots retirar.

- 27 -

És la teva bellesa, la que Demetri estima.

Quina sort!… els teus ulls són com estels que el guien,

la teva llengua exhala un dolç alè

més afinat que no l’alosa pel pastor

quan verdegen els blats i brota l’arç.

Les malalties són contagioses.

Tant de bo la bellesa també ho fos!

Abans no me n’anés, la meva oïda

s’infectaria de la teva veu,

i els meus ulls dels teus ulls; la meva llengua

prendria de la teva la dolça melodia…

si el món fos meu, exceptuant Demetri,

donaria la resta per traduir-me en tu.

Ensenya’m com t’ho fas per ser tan bella,

i les arts amb què li has robat el cor

a Demetri!

Hèrmia: Jo el miro desdenyosa,

i, tot i això, m’estima.

Helena: Ah, si el teu desdeny

pogués donar lliçons als meus somriures!…

Hèrmia: Jo el maleeixo, i ell em dóna amor.

Helena: Ah, si els meus precs poguessin despertar-li

una semblant estimació!…

Hèrmia: Com més l’odio, més em va al darrere.

Helena: Com més l’estimo, més m’odia ell.

Hèrmia: Si és boig no és culpa meva, Helena.

Helena: No,

- 28 -

la culpa és de la teva bellesa. Tant de bo

fos meva, aquesta culpa!

Hèrmia: No pateixis:

ja no veurà mai més la meva cara.

Lisandre i jo ens escaparem d’aquí.

Abans que jo veiés Lisandre,

Atenes em semblava un paradís.

Però aleshores, ai… ¿quins atractius adornen

aquest home, que ha convertit el cel

en un infern?

lisanDre: Helena, et posaré al corrent

dels nostres plans: demà a la nit,

quan la lluna ja vegi emmirallat

a l’aigua el seu perfil d’argent,

i regui amb perles cada bri dels camps

(l’hora propícia pels amants que fugen),

franquejarem les portes d’Atenes en secret.

Hèrmia: A Helena.

I, en el bosc on sovint nosaltres dues

solíem jeure en llits de grogues prímules

per anar compartint dolços secrets,

allà és on hem quedat el meu Lisandre i jo,

i des d’allà desviarem els ulls d’Atenes

per buscar nous amics i coneixences.

Adéu, dolça campanya dels meus jocs.

Tu resa per nosaltres, i esperem

que la sort et regali el teu Demetri!

Compleix el que has promès, Lisandre:

cal que fem abstinència l’un de l’altre

fins demà a mitjanit.

- 29 -

lisanDre: Així ho faré, estimada.

Hèrmia se’n va.

Adéu, Helena. I que Demetri

es deleixi per tu com tu per ell!

lisandre se’n va.

Helena: Per què unes tan felices, i unes altres tan poc?…

Diuen a Atenes que ella i jo

som iguals en bellesa, però ¿i què,

si Demetri no ho pensa? Ell no vol saber

allò que sap tothom excepte ell.

I, mentre ell s’equivoca, embadalit

pels ulls d’Hèrmia, jo també m’enganyo

quan admiro les seves qualitats.

Les coses vils, i baixes, i vulgars,

l’amor les fa semblar dignes i nobles.

No és amb els ulls, que hi veu, l’amor, sinó amb la ment,

i per això Cupido el pinten cec.

L’amor no és gens procliu a tenir seny:

unes ales sense ulls defugen reflexions.

I és per ‘xò que l’Amor diuen que és com un nen:

pels errors que comet a l’hora de triar.

Com l’infant que fa trampes en el joc,

l’infant Cupido sempre jura en fals.

Perquè, Demetri, abans de contemplar els ulls d’Hèrmia,

jurava i perjurava que era meu

i només meu, i quan de l’escalfor

d’Hèrmia va veure’s impregnat, tot aquell xàfec

de juraments es va dissoldre.

Aniré a assabentar-lo de la fugida d’Hèrmia

- 30 -

i ell anirà corrents al bosc demà a la nit,

darrere seu. I, si d’aquesta informació

me’n dóna gràcies, haurà valgut la pena

pagar-ne un preu tan car, perquè m’enriquiré

de veure com se’n va i com després torna.

ESCENA 2

Entra Tascó el fuster, amb Xerrac l’ebenista; Troca el

teixidor; FlauTa l’adobador de molles; perola el calderer;

i secall el sastre.

Tascó: Hi ha tota la companyia?

Troca: Podé que passis llista, no? Però fes-ho a títol general, o

sigui d’un amb un, m’esplico?

Tascó: Aquí hi ha els noms de tots els homes de tot Atenes con-

siderats capaços d’actuar a la nostra funció davant del duc i la

duquessa el dia de les seves núpcies a la nit.

Troca: Primer, bon Pere Tascó, esplica de què va la peça, després

llegeix els noms dels actors i encabat calla.

Tascó: Doncs mira, el títol ja ho diu tot:

La molt lamentable co-

mèdia i mort cruel de Píram i Tisbe

Troca: Bon gènero, ja us ho dic jo; i t’hi fas un tip de riure. I ara,

Pere Tascó, vés passant llista. Va, nois, agrupeu’s-e.

Tascó: ‘Neu contestant conforme us vagi cridant. Nicolau Troca

el teixidor?

Troca: Present. Dius el paper que em toca i precedeixes.

- 31 -

Tascó: Tu, Nicolau Troca, faràs de Píram.

Troca: Píram. Què és, bo o dolent?

Tascó: És un enamorat que es mata per amor. Molt noble.

Troca: Això demanarà unes quantes llàgrimes perquè la gent

s’ho cregui, suposo, no? Doncs, si ho faig jo, ja cal que es cuidi

els ulls, el públic. Diluvis, provocaré. Uns plors que no hi serem a

temps… Va, continua.

A mi el que em tira és fer de dolent, perxò. Faria un Hèrcules que

cauríeu de cul… i qui diu Hèrcules diu quansevol atre paper de

fer tronar i ploure, vaja.

Les roques rugents

i els cops més trements

faran, inclements,

les cel·les obrir.

I el Sol, cavalcant

son carro brillant,

serà el governant

del neci Destí.

Ah, quin nivell!… Va, i ara digues els noms dels atres actors…

Això que he recitat era l’istil d’Hèrcules, per cert. L’istil d’un tirà.

El dels enamorats és més llepat.

Tascó: Xicu Flauta, l’adobador de molles?

FlauTa: Present, Pere Tascó.

Tascó: Flauta, tu faràs de Tisbe.

FlauTa: Què és, Tisbe? Un cavaller errant?

Tascó: És la dama de qui Píram està enamorat.

- 32 -

FlauTa: Ah no, sisplau, jo fer de dona no, eh? M’està sortint la

barba.

Tascó: És igual. Ho faràs amb una màscara, i pots parlar amb la

veueta que vulguis.

Troca: Ep, doncs si es pot ‘nar amb la cara tapada, deixa’m fer de

Tisbe, també! Primer faré de Píram

(Estrafà una veu exageradament

greu.)

: «Tisne, Tisne!», i encabat (Estrafà una veu de falset.): «Ai,

Píram, amor meu estimat!, sóc Tisbe, la teva enamorada!»…

Tascó: No, no. Tu has de fer de Píram. I tu, Flauta, faràs de Tisbe.

Troca: Entesos. Va, continua.

Tascó: Robert Secall, el sastre.

secall: Present, Pere Tascó.

Tascó: Robert Secall, tu faràs de mare de Tisbe. Tomàs Perola el

calderer?

perola: Present, Pere Tascó.

Tascó: I tu de pare de Píram. Jo seré el pare de Tisbe. Xerrac

l’ebenista, tu faràs el paper del lleó. I llestos. Espero haver encertat

el repartiment.

Xerrac: El tens escrit, el paper aquest del lleó? Perquè sisplau, si

el tens passa-me’l ja, que començaré a estudiar-me’l. Sóc lent, jo,

per apendre’m les coses.

Tascó: Això rai, pots improvisar: es passa tota la funció rugint.

Troca: Deixa’m fer a mi de lleó, també. Rugiré de tal manera que

faré les durícies del personal. Rugiré de tal manera que el duc dirà:

«Que hi torni, que hi torni!»

- 33 -

Tascó: Amb un rugir tan ferotge espantaries la duquessa i les

dames, i es posarien a xisclar. I amb això n’hi hauria prou perquè

ens pengessin a tots.

ToTs: A tots, a tots, la mare que ens va parir!

Troca: Té tota la raó, amics meus: si acolloniu les dames no tin-

dran més remei que penjà’ns-e. Però jo tremparé tant la veu que

rugiré suau com un colom de llet. Rugiré com si fos un rossinyol.

Tascó: Que no, que tu només pots fer de Píram. Perquè Píram és

un home ben plantat, l’home més guapo que es pot veure en un

dia assolellat: un home encantador, cavallerós. Per tant, aquest

paper només el pots fer tu.

Troca: Doncs el faré, va. No en parlem més. Quina mena de barba

haig de portar?

Tascó: Doncs… tu mateix, la que vulguis.

Troca: Oh, és que puc fer-ho amb una barba de color de palla,

amb una barba rossa, amb una barba panotxa o amb una barba

d’aquelles d’un groc daurat, com el de les corones franceses.

Tascó: Hi ha corones franceses que no tenen ni un pèl: el mal

francès les ha deixat calbes… Però senyors, aquí teniu els papers

(Els reparteix.), i us prego, us sol·licito i desitjo que els porteu apre-

sos de memòria demà al vespre i ens trobem al bosc del palau, a

una milla de la ciutat. Val més que assagem allà, perquè si no, a

la ciutat, congregaríem multituds i la gent faria córrer l’argument

de la funció. Jo, mentrestant, faré una llista dels accessoris que

necessitarem. I, sisplau, no em falleu.

- 34 -

Troca: Allà ens tindràs, i allà farem l’ensaig general magistèrica-

ment i amb contumància. Estudieu, que això es té de sapiguer al

peu de la lletra. Apa, adéu.

Tascó: Quedem al roure del bosc del duc.

Troca: Ja ho heu sentit, eh? Tots allà com un clau, o si no ja us

podeu apreparar.

Se’n van tots.

- 35 -

ACTE SEGON

ESCENA 1

Entren una Fada per un cantó de l’escenari i robin bonamic

(puck) per l’altre.

puck: Ei, esperit! Per on camines?

FaDa: Per planes, per serrats,

maleses i brugueres,

per focs i torrenteres,

per cledes i vedats…

i amb passes abrivades

la lluna empaito al vol

si em crida al seu estol

la reina de les fades,

per fer els prats més ufans

i les verdors més vives,

quan prímules altives

li són els guardians,

amb un mantell daurat

i clapejat de llum,

on rastres de perfum

- 36 -

les fades han deixat.

A cada flor, per fer-li d’arracada,

li penjaré una perla de rosada.

Adéu, esperit tosc: me n’he d’anar;

la nostra reina ja no pot trigar.

puck: Aquesta nit el rei farà una festa:

procura que no es trobin amb la reina,

perquè Oberon és ple de ràbia i fel.

Ella ha agafat de patge un bell noiet

robat a un rei de l’Índia; mai no havia

usurpat criatura tan bonica,

i el gelós Oberon vol que l’infant

pertanyi al seu seguici, per anar

recorrent l’espessor d’aquest boscatge,

però ella el reté i li fa garlandes

de flors i rep del noi tot el seu goig…

i ara no es troben mai en prat ni en bosc,

ni arran de font ni a sota dels estels,

sense que s’esbatussin i els follets

marxin corrents i es quedin amagats,

plens de por, dins les copes de les glans.

FaDa: Jo diria, si no vaig molt confosa,

que ets aquell esperit pocavergonya

que es fa dir Robin Bonamic, sí o no?

El que espanta les noies dels entorns,

descrema llet, els molinets remena,

li esguerra la mantega a la mestressa,

esbrava les begudes i extravia

caminants a la nit només per riure,

i els que et diuen Follet i esperit tendre,

- 37 -

estan de sort perquè tu els fas la feina…

l’ets o no l’ets?

puck: No t’equivoques gens:

sóc l’esperit nocturn i juganer

que distreu Oberon i el fa somriure.

Al cavall ben nodrit i ple de vida

li faig creure que sóc una euga jove;

hi ha dies que em transformo en una poma

i em fico al got d’una comare seca:

al primer glop, la dona s’ennuega

i tota la cervesa barba avall.

També hi ha aquella vella que, frisant

per explicar algun conte llastimós,

s’asseu al meu damunt creient que sóc

el tamboret; llavors és quan m’aparto,

ella s’aclofa a terra com un fardo

cridant: «Ai, el meu cul!»… li ve la tos,

i els presents es cargolen com lirons

del gran panxó de riure que s’hi fan,

i diuen: «Mai no havíem xalat tant!»…

pro aparta’t, fada, que ja ve Oberon.

FaDa: I aquí la reina… tant de bo ell no hi fos!

Entra oberon, rei de les fades, amb el seu seguici. Pel

cantó oposat de l’escenari entra TiTània, reina de les

fades, també amb el seu seguici.

oberon: Ja és mala sort trobar-te aquí de nit,

orgullosa Titània…

TiTània: Pro què veig…

el gelós Oberon!… Fades, marxem,

- 38 -

que li he negat el llit i la conversa.

oberon: Atura’t, insolent. No sóc el teu senyor?

TiTània: I jo dec ser la teva dama, sí.

Però he sabut que et vas escapolir

del País de les Fades, disfressat de pastor,

i vas passar-te el dia tocant el flabiol

i recitant versets d’amor

a una pastora que has enamorat.

¿I com és que has vingut des dels confins de l’Índia

si no és perquè la teva amant guerrera,

l’amazona que sembla un homenot

amb botes que li arriben als genolls,

s’ha de casar amb Teseu, i tu els vols desitjar

prosperitat i joia al tàlem nupcial?

oberon: ¿Com pots parlar, Titània, sense cap vergonya,

del meu vincle amb Hipòlita, sabent

que jo estic al corrent del teu amor

per Teseu, i que sé que ets tu també

qui una nit estrellada el va allunyar

de Perigona després que ell la seduís?

¿I no ets tu qui va fer-lo ser infidel

a Egles, a Ariadna i a Antiopa?

TiTània: Menteixes, i això ho fa la gelosia.

I mai, des del principi de l’estiu,

no ens hem reunit en cap turó, ni vall,

ni bosc, ni prat, ni font de còdols,

ni rierol de joncs, ni arran de mar,

ni per ballar en rotllana al so del vent,

sense que tu ens vinguessis a assetjar

- 39 -

buscant raons. I els vents, en adonar-se

que xiulaven en va, s’han revenjat

xuclant de dins del mar boires nocives

que han caigut a la Terra i han envalentit

els rius més mansos, fins al punt

que els han fet desbordar. Tot l’escarràs

del llaurador i el bou ha estat inútil,

i els blats encara joves s’han podrit

abans de madurar. Les cledes són desertes

al bell mig de les terres inundades,

i els corbs s’han engreixat amb les despulles

del bestiar infectat.

Els camps de jocs ara són plens de fang,

i la malesa esborra els laberints

de la ufanosa prada on ja ningú

no passeja. Els gaudis de l’hivern

ja no estan a l’abast de cap mortal.

Cap nit no és beneïda per himnes ni cançons.

La lluna, que governa les marees,

ha empal·lidit de ràbia i omple l’aire

de febres i epidèmies,

i tot aquest trastorn de la natura

capgira les estacions: blancors de gebre

cobreixen el roig tendre de les roses,

i el cap del vell hivern glaçat llueix,

burla cruel, una corona de floretes

estivals i oloroses. L’estiu, la primavera,

la fecunda tardor i l’hivern furiós

s’han canviat les robes, i el món, desconcertat

veient els fruits que donen, ja no sap distingir.

I tot aquest seguit d’adversitats

- 40 -

ve de les nostres bregues i discòrdies:

ningú sinó nosaltres n’és la causa i l’origen.

oberon: Doncs esmena-ho: només depèn de tu.

Per què Titània ha de contrariar el seu Oberon?

Jo l’únic que demano és un infant robat,

perquè sigui el meu patge.

TiTània: Desenganya’t:

ni per tot el Reialme de les Fades

entregaria aquesta criatura.

La seva mare estava al meu servei

amb devoció, i ella i jo moltes nits,

en l’aire perfumat de l’Índia,

conversàvem i ens fèiem confidències,

i sèiem a la sorra daurada de Neptú

contemplant mar enllà els vaixells mercants,

rient quan vèiem com les seves veles

s’inflaven com un ventre a la mercè del vent;

i ella, que en el seu propi ventre ja nodria

aquest meu jove patge, els imitava

navegant terra endins amb aquells aires

delicats i ondulants, per si trobava

qualsevol nimietat per oferir-me,

i, com aquells vaixells, mai no tornava

sense algun preciós carregament…

però, mortal com era, va morir de part.

I és per ella que crio aquest infant.

I és per ella que no te’l donaré.

oberon: Fins quan penses estar-te en aquest bosc?

TiTània: Fins després de les núpcies de Teseu, potser.

- 41 -

Si fas bondat i et ve de gust quedar-te

i prendre part en les celebracions

i danses que farem sota la lluna,

vine amb nosaltres. Si no, deixa’m en pau

i jo no em ficaré en els teus dominis.

oberon: Dóna’m la criatura, i vindré amb tu.

TiTània: Ni per tot el teu regne. Marxem, fades!

Si em quedo més estona, hi haurà guerra.

Surten TiTània i el seu seguici.

oberon: Sí, vés-te’n, vés-te’n… tu no surts d’aquest bosc

fins que no t’hagi fet pagar l’ultratge.

S’adreça a puck.

Acosta’t, gentil Puck.

¿Recordes aquell dia que jo seia

en un penya-segat, i vaig sentir

una sirena que, muntada en un dofí,

cantava una tonada tan dolça i tan suau

que l’aspre mar es va tornar benèvol,

i unes quantes estrelles van sortir embogides

de les seves esferes per sentir-la més bé?

puck: Sí, me’n recordo.

oberon: Doncs aquell mateix dia

vaig veure (només jo: tu no podies),

entre la Terra i la glaçada lluna,

Cupido que volava ben armat

i va apuntar a una delicada verge

que regnava a Occident. La seva fletxa

va sortir disparada amb tant d’encert

- 42 -

que hauria travessat mil cors alhora…

pro tot seguit vaig veure, tanmateix,

com la sageta encesa de Cupido

era extingida per la castedat

dels rajos de la lluna,

i la imperial donzella va seguir fent via,

immersa en virginals meditacions,

lliures de fantasies.

Però vaig observar on queia la fletxa:

va caure sobre una floreta occidental,

que abans era d’un blanc de neu i ara,

ferida per l’amor, té un color porpra.

Les verges l’anomenen «pensament».

Porta-me’n una: ja et vaig mostrar com són.

El suc d’aquesta flor, aplicat

damunt d’unes parpelles adormides,

fa que un home o una dona s’enamori

del primer ser vivent que veu.

Porta’m aquesta flor, i torna a ser aquí

abans que el leviatan nedi una llegua.

puck: En quaranta minuts faré la volta al món.

oberon: Un cop tingui el licor d’aquesta flor,

l’abocaré en els ulls de Titània quan dormi.

Llavors, quan es desperti,

el primer que veurà, sigui un lleó,

un ós, un llop, un toro, un mico enjogassat

o un simi diligent, el seguirà

amb el desfici de l’amor.

I, abans no li alliberi els ulls d’aquest embruix

—cosa que podré fer amb una altra planta—,

- 43 -

l’obligaré a entregar-me el seu petit servent.

Però s’acosta algú… sóc invisible,

i escoltaré el que diuen.

Entra demeTri, seguit per Helena.

DemeTri: No t’estimo: no em persegueixis més.

On són Lisandre i la bonica Hèrmia?

A ell el mataré, i ella m’està matant.

M’has dit que estaven amagats en aquest bosc,

i ara jo sóc aquí, emboscat i embogit

perquè no puc trobar la meva Hèrmia…

Vés-te’n ja! Para de seguir-me!

Helena: Si m’arrossegues tu, que ets un imant

amb el cor endurit!…

Pro jo no sóc de ferro: el meu cor

és lleial com l’acer. Perd el teu magnetisme,

i no podré seguir-te més.

DemeTri: T’encoratjo, potser? Et parlo amablement?

¿No t’he dit ja prou clar que no t’estimo,

que no et puc estimar?

Helena: I per això

t’estimo més encara. Sóc la teva gosseta:

com més em peguis tu, Demetri,

més t’adularé jo. Tracta’m com una gossa,

mostra’m desdeny, castiga’m,

oblida’m, abandona’m… indigne com jo sóc,

només et prego que em permetis seguir-te.

¿Quin lloc pitjor puc tenir en el teu cor

(si bé per mi és un lloc de privilegi),

que rebre el tracte que dónes al teu gos?

- 44 -

DemeTri: No temptis el meu odi encara més,

perquè mirar-te ja m’emmalalteix.

Helena: I jo em sento malalta quan no et miro.

DemeTri: Has posat molt en dubte el teu pudor:

sortir de la ciutat, abandonar-te

en braços d’un que no t’estima,

confiar a la incertesa de la nit

i a les temptacions d’un lloc desert

el tresor de la teva castedat…

Helena: És la teva virtut, qui em protegeix:

quan veig la teva cara no és de nit,

i, per tant, no he de témer la foscor,

ni aquest bosc és mancat de companyia,

perquè tu vals, per mi, com tot un món.

¿Qui pot dir que estic sola, quan aquí

hi ha tot el món sencer que em custodia?

DemeTri: Em desfaré de tu, m’amagaré

darrere d’uns matolls i et quedaràs

a la mercè dels animals salvatges.

Helena: El més salvatge té més cor que tu.

Vés-te’n, si vols, i així capgiraràs la història:

Apol·lo fuig, i Dafne el persegueix;

la coloma empaitant el griu ferotge,

la daina galopant per caçar el tigre…

quina cacera més inútil,

quan la por persegueix i el valor fuig!

DemeTri: No penso discutir: deixa’m estar.

O, si em segueixes, tingues per segur

- 45 -

que et causaré algun dany aquí en el bosc.

Helena: Ja me n’has causat prou a la ciutat,

al temple, al camp… quina vergonya!

El teu comportament és un insult

pel meu sexe, Demetri; les dones no podem

combatre per amor, com feu els homes:

hem de ser conquerides; a nosaltres

no ens han parit per conquerir.

demeTri se’n va.

Et seguiré,

i faré un cel del meu infern

si em mata aquesta mà que tant estimo.

Surt.

oberon: Adéu, nimfa; Demetri no deixarà aquest bosc

sense que siguis tu qui fugi d’ell

i ell qui supliqui el teu amor.

Entra puck.

Benvingut, rodamón; portes la flor?

puck: Sí, aquí la tinc.

oberon: Dóna-me-la, si et plau.

Sé d’un bancal on creix la farigola,

la prímula i la fràgil violeta

sota un pal·li de riques mare-selves,

de roses i englantines oloroses.

Allà, part de la nit, hi dorm Titània,

amb flors, danses i goig que l’amanyaguen,

i allà deixa la serp la pell d’esmalt

que un cos de fada pot embolcallar;

- 46 -

li aplicaré aquest suc damunt dels ulls

i l’ompliré de pensaments obscurs.

Tu agafa’n una part i busca entre l’arbreda.

Hi ha una dama atenesa enamorada

d’un jove desdenyós; unta els ulls d’aquest jove,

de tal manera que el primer que vegi,

en despertar-se, sigui aquesta dama.

El reconeixeràs perquè vesteix

amb robes ateneses. Fes-ho bé,

perquè es tracta que s’enamori d’ella

amb un amor més gran que el que ella sent per ell.

I torna abans no canti el primer gall.

puck: Així ho faré, senyor; no passeu ànsia.

Surten.

ESCENA 2

El bosc. Entra TiTània amb el seu seguici.

TiTània: Balleu ara en rotllana i canteu, fades,

i en acabat marxeu per un instant:

unes a matar cucs dins les poncelles,

altres a guerrejar amb els ratpenats

i fer amb les seves ales abrigalls

pels meus follets; altres a fer fugir

l’eixordador mussol, que cada nit

udola de sorpresa quan ens veu…

Bressoleu-me cantant, i quan ja dormi,

deixeu-me reposar i aneu per feina.

S’ajeu. Les Fades canten i ballen.

- 47 -

FaDa primera:

Serps clapades amb llengua de forcall,

eriçons punxeguts, no us deixeu veure!

Llambrics i salamandres, feu bondat

i no espanteu la reina de les fades.

cor De FaDes:

Rossinyol, acompanya’ns

en la dolça tonada:

non, non, noninon! Non, non, noninon!

Que cap dolor

ni embruix ni sortilegi

no pertorbi la nostra bella dama:

bona nit i bon son.

FaDa primera:

No us acosteu, aranyes teixidores!

Allunyeu-vos, filoses camallargues!

Negres escarabats, enrere!

Guardeu-vos de fer mal, cucs i llimacs!

cor De FaDes:

Rossinyol, acompanya’ns

en la dolça tonada:

non, non, noninon! Non, non, noninon!

Que cap dolor

ni embruix ni sortilegi

no pertorbi la nostra bella dama:

bona nit i bon son.

TiTània dorm.

FaDa segona:

Marxem: tot està en calma;

- 48 -

que es quedi una fent la guàrdia.

Surten les Fades.

Entra

oberon i aplica el suc sobre les parpelles de TiTània.

oberon: Jo faré que el que veuran

els teus ulls quan et despertis

vulguis prendre-ho per amant

i d’amor et consumeixi:

sigui un linx, un ós, un gat,

un guepard o un porc senglar,

tot seguit l’estimaràs.

Obre els ulls quan sigui arran

la cosa més repugnant.

Se’n va.

Entren

lisandre i Hèrmia.

lisanDre: Amor, tu defalleixes de caminar pel bosc,

i jo, si he de ser franc, he oblidat el camí.

Reposem, Hèrmia, si et ve de gust,

i esperem que l’albada ens reanimi.

Hèrmia: Sí, Lisandre; busca un jaç per dormir:

jo repenjaré el cap en aquest marge.

lisanDre: Un coixí d’herba ens pot servir a tots dos:

un sol cor, un sol llit i un jurament…

Hèrmia: No, bon Lisandre; pel meu bé, estimat,

acomoda’t més lluny; no tan a prop.

lisanDre: Dolça Hèrmia, t’ho dic amb tota la innocència!

No hi ha cap malentès, quan l’amor parla.

El que vull dir és que els nostres cors estan lligats

- 49 -

de tal manera que de dos en fan un,

i un jurament d’amor els encadena.

No em privis que m’ajegui al teu costat:

jeure plegats no implica fer pecats…

Hèrmia: Ets molt expert en rodolins, Lisandre.

Malament quedarien l’orgull d’Hèrmia

i les seves maneres si cregués

que Lisandre té dobles intencions…

però, estimat amic, si és que valores

l’amor, la cortesia i el decòrum,

jeu apartat de mi, i a la distància

pertinent entre un jove virtuós

i una donzella… sí, aquí és correcte…

Bona nit, dolç amic: que el teu amor

no pateixi mai canvis mentre visquis!

lisanDre: Amén, amén, i si et sóc infidel,

que amb la fidelitat també se’n vagi

la meva vida!… Això serà el meu llit:

que el son et doni tot l’alleujament

que necessites.

Hèrmia: I que l’altra meitat

d’aquest desig clogui els teus ulls, també.

S’adormen.

Entra

puck.

puck: Busco amunt i avall, i res:

no he trobat cap atenès

per poder-li administrar

l’essència d’enamorar.

- 50 -

Nit, silenci… aquí hi ha algú…

pel vestit és ell, segur:

el que infligeix tantes penes

a la donzella d’Atenes…

i aquesta que dorm allà

deu ser la donzella, esclar…

pobreta, no s’ha atrevit

a jeure amb aquest cabrit.

Animal! Ara sabràs

el poder que té aquest suc:

En tira unes gotes sobre les parpelles de lisandre.

bavejaràs com un cuc

així que et despertaràs,

bojament enamorat

d’aquella que has desdenyat.

I ara he de marxar corrent:

l’amo m’espera. Bon vent!

Surt.

Entren

demeTri i Helena, corrent.

Helena: Demetri, atura’t, ni que sigui per matar-me!

DemeTri: Com t’haig de dir que no em segueixis més?

Helena: Sisplau, no em deixis sola aquí a les fosques!

DemeTri: Ja t’espavilaràs: jo me’n vaig sol.

Se’n va corrent.

Helena: Aquesta estúpida cacera

m’ha deixat sense alè!

Com més suplico, menys favors obtinc.

- 51 -

Quina sort que té Hèrmia, on sigui que ara es trobi,

de tenir el do d’uns ulls tan atractius…

Què fa que brillin tant? No és pas a causa

de la sal de les llàgrimes… i, si és així,

els meus es neguen més sovint que els seus…

no, no: sóc lletja com un ós, perquè les bèsties

que em vaig trobant fugen esporuguides.

No sé per què m’estranya, doncs,

que Demetri em rebutgi com si fos un monstre.

¿Quin mirall pèrfid i distorsionat

va fer-me comparar els meus ulls

amb els d’Hèrmia, que brillen com estels?…

Però, què veig? Lisandre, estès a terra?

És mort o dorm? No veig sang ni ferides…

Lisandre, bon senyor: si ets viu, desperta’t!

lisanDre: Despertant-se.

I correré per tu damunt les brases!

Oh, transparent Helena! La natura sàvia

em mostra el cor que amagues dins el pit.

On és Demetri?… Un nom tan menyspreable

és fet a mida per la meva espasa!

Helena: Això no ho diguis, no, Lisandre, no!

I què, si ell estima Hèrmia?

Ella t’estima a tu: no en tens prou, amb això?

lisanDre: Prou i de sobres, en tinc! I maleeixo

fins a l’últim minut que he malgastat en ella.

No és Hèrmia: és Helena, la qui estimo!

Qui no canviaria un corb per un colom?

La raó presideix la voluntat,

i és la raó qui em diu que tu

- 52 -

vals més que ella. Les coses no maduren

fins al temps adient, i per això

jo, que sóc jove, no he madurat fins ara;

i ara que sóc capaç de discernir,

la meva voluntat és governada

per la raó, que m’ha guiat cap als teus ulls,

on puc llegir els relats més valuosos

que mai s’hagin escrit al llibre de l’amor.

Helena: És per ‘xò que he nascut?

Per ser objecte de burles tan cruels?

Què he fet, jo, per merèixer aquest menyspreu?

No és suficient encara, jovenet?

¿No és suficient que ja no rebi mai

ni una mirada amable de Demetri,

perquè tu encara burxis la ferida

recreant-te en les meves deficiències?

No pots imaginar-te el mal que em fas

amb aquest teu festeig impertinent.

Però deixem-ho córrer. Adéu. Confesso

que et feia més senyor, més educat.

Oh, que una dona rebutjada per un home

hagi de rebre encara les injúries d’un altre!

Surt.

lisanDre: No ha vist Hèrmia… Tu, Hèrmia, segueix dormint,

i espero que mai més t’acostis a Lisandre!

Que si menjar un excés de dolç

pot empatxar-te fins al vòmit,

i l’heretge que torna al bon camí

detesta el seu passat més que ningú,

tu, que ets el meu empatx i la meva heretgia,

- 53 -

tant de bo siguis odiada per tothom,

pro sobretot per mi! Totes les meves forces

i tot el meu amor seran, des d’ara,

consagrats a honorar i a servir Helena.

Surt.

Hèrmia: Es desperta.

Lisandre, ajuda’m, t’ho suplico! Arrenca’m

aquesta serp del pit! Tingues clemència!

Quin malson que he tingut! Mira, Lisandre,

com tremolo de por… i és que semblava

que una serp es volgués menjar el meu cor,

i tu seies allà, rient i prou…

Lisandre!… Que ha marxat? On és? Lisandre!

Que no em sents?… Ni un soroll, ni una paraula?

No?… No, ja veig prou bé que no ets a prop:

o et trobo a tu, o trobaré la mort.

Surt.

- 55 -

ACTE TERCER

ESCENA 1

Entren Tascó, Xerrac, Troca, FlauTa, perola i secall.

Troca: Hi som tots?

Tascó: Tots, com un clau; i aquí tenim un lloc estupendament

adequat per al nostre assaig. Aquesta clapa d’herba serà l’escenari,

aquest matollar d’arços el vestidor, i passarem la funció exactament

tal com la farem davant del duc.

Troca: Pere Tascó!

Tascó: Sí, digues, amic Troca.

Troca: Hi ha coses en aquesta comèdia de Píram i Tisbe que no

agradaran, eh?… Primera que Píram ha de desembeinar una

espasa per matar-se, i això les senyores no ho registiran. Tinc raó

o no tinc raó?

perola: Cony, podé sí que hi toques…

secall: Jo ben mirat les trauria, les matances.

- 56 -

Troca: No no, jo tinc una ideia per apanyar-ho, això: tu escriu-me

un pròleg que vingui a donar a entendre que aquí no pendrà mal

ningú, amb les espases, i que Píram no mora de v’ritat; i per ‘ca-

bar-ho de deixar clar els hi dius que jo, Píram, no sóc Píram sinó

Troca el teixidor; això els acabarà de tranquil·litzar-los.

Tascó: Molt bé, doncs escriurem el pròleg que digui això; en versos

de vuit síl·labes i de sis.

Troca: No no, afegeix-n’hi dugues: que siguin vuit i vuit, pel

mateix preu.

perola: I el lleó, a les senyores, no els hi farà por?

secall: A mi sí que em fa por… vull dir, a mi em fa por que sí…

Troca: Senyors, això tindríeu de recapacitar-ho. Fer sortir un lleó,

Déu nos en guard, davant de senyores, és un disbarat, perquè no

hi ha en el món vivent ocell salvatge més terrorífic que el lleó. Pst,

jo m’ho rumiaria dos cops, eh?

perola: Oh, doncs fem un altre pròleg que digui que el lleó no és

un lleó, i llestos.

Troca: I a més a més diem el nom de la persona i fem que la

màscara de lleó domés li tapi la mitat de la cara, de modo i manera

que quan parli es vegi que és ell, que és la persona, que parla, i

que digui coses pelistil de: «Dames…», o: «Formoses dames…»,

«Desitjaria que vostès…», o «Els hi pregaria que vostès…», o «Els

hi sol·licitaria que sisplau que no tinguin cap por i els hi juro per

la meva vida que no cal que tremolin, i si em prenen per un lleó

pensin que això em mortificarà molt perquè no ho sóc, un lleó: jo

sóc un home com quansevol atre». I encabat ell que s’anomeni

pel seu nom i que els hi digui que és Xerrac, l’ebenista.

- 57 -

Tascó: Molt bé; fem-ho així, doncs. Però hi ha un parell de coses

complicades, aquí: primera, ¿com fem entrar la lluna a dins de la

sala? Perquè, com ja sabeu, Píram i Tisbe es troben a la llum de

la lluna.

perola: ¿Hi haurà lluna, la nit de la funció?

Troca: Un calendari, un calendari! Mireu-ho a l’almanac: busqueu

«lluna», «llum de lluna».

Entra puck, invisible.

Tascó: Sí, aquella nit hi haurà lluna.

Troca: Doncs ja està: deixes oberta una finestra de la sala, i la

lluna entrarà per la finestra.

Tascó: Ja… o, si no, també pot entrar algú amb un manat d’arços

i un fanal i dir que ve a encarnar o afigurar o empersonar la llum

de la lluna. I segona cosa: que a la sala hi haurem de tenir un mur,

perquè Píram i Tisbe, conforme diu la història, enraonen a través

d’una escletxa que hi ha en un mur.

perola: Ja… i quansevol l’hi fica, un mur, oi, allà dins? Tu què hi

dius, Troca?

Troca: Doncs que algú o atro haurà de fer de mur. L’empastifem

amb guix, o amb fang, o amb alguna mena de revestiment que

pugui dar entenent que allò és un mur, o que posi els dits aixís

(posa l’índex i el dit del mig en forma de ve baixa.) i que Píram i

Tisbe vagin festejant per aquesta ranura.

Tascó: Home, doncs si ho podem fer així, llavors solucionat… Va,

vinga, veniu tots aquí a seure i cadascú que vagi dient el seu paper.

Píram, comença tu; quan hagis acabat de recitar, et fiques allà

dins d’aquells matolls; i tots els altres igual, cadascú quan li toqui.

- 58 -

puck: Apart.

Què hi fan aquests descamisats, aquí?

No veuen que despertaran la reina?

Una funció?… Doncs jo faré de públic;

o fins i tot d’actor, si fes al cas.

Tascó: Parla, Píram. Tisbe, acosta’t.

Troca:

Oh Tisbe, com aquestes poncelles odioses…

Tascó: Oloroses, oloroses…

Troca:

… poncelles oloroses,

així és el teu alè, oh Tisbe del meu cor…

però sento una veu! Queda’t aquí, no et moguis,

que tot seguit amb tu jo em reuniré de nou.

Surt.

puck: El Píram més estrany que he vist mai interpretar…!

FlauTa: Em toca a mi, ara?

Tascó: Sí home, esclar que et toca a tu! Perquè has d’entendre

que ha marxat per un soroll que ha sentit, però tornarà.

FlauTa:

Oh Píram radiant, d’una blancor de lliri,

d’una rojor de roses a l’esbarzer valent;

vital i juvenil, et miri com et miri,

cavall fidel que mai no mostra cansament.

A la tomba del Nini, Píram, ens trobarem.

Tascó: «Del Nini»… «Ninus»! «A la tomba de Ninus», carallot!…

Però això encara no toca: això és lo que li contestes a Píram. És

que ho recites tot seguit, saltant-te rèpliques! Va, Píram, entra.

T’has perdut el teu peu. És: «No mostra cansament».

- 59 -

FlauTa: Ah!…

Cavall fidel que mai no mostra cansament.

Torna a entrar Troca; porta posat un cap d’ase.

Troca:

Si jo fos atractiu, Tisbe, seria teu.

Tascó: Oh, monstruositat! Oh, astorament! Estem embruixats!

Senyors, fugiu, us ho prego! Senyors, auxili!

Se’n van tots els actors.

puck: Us seguiré per ‘quí, per ‘llà i amunt i avall,

per aiguamoll, matoll, per bosc i per bruguera!

A estones seré un gos, a estones un cavall,

un porc, un ós decapitat, una foguera;

faré lladrucs, renills, grunys, brams o abrasament

quan sigui gos, cavall, porc, ós o foc ardent.

Se’n va.

Troca: Per què fugen? Això és una martingala per fer-me por.

Entra perola.

perola: Oh! Troca, però quin canvi que has fet! Què és això que

dus a sobre les espatlles?

Troca: Cony, que no ho veus? Un cap d’ase, com el teu.

perola se’n va.

Entra

Tascó.

Tascó: Déu del cel, Troca, Déu del cel! T’han transformat!

Se’n va.

Troca: Ja capto el tripijoc: això és per fer-me quedar com un

ase, per acollonir-me, si poden! Però jo per mi ja poden fer lo que

- 60 -

vulguin, que jo no em moc d’aquí. Passejaré cap aquí cap allà, i

‘niré cantant perquè vegin que no tinc por.

Canta.

La merla negra com la nit,

amb el seu bec carbassa,

el tord que canta amb tant delit

i el cargolet que passa…

TiTània: Despertant-se.

Quin àngel em desperta del meu llit de flors?

Troca: Canta.

Sents l’oreneta i sents l’alosa,

i el bon cucut cantor;

l’home que el sent cantar no gosa,

no gosa dir que no.

Osclar… ves què… ¿no és perdre el temps volguer dur la contrària

a un ocell tan ximple que es passa el dia dient «cucut, cornut»?

TiTània: Torna a cantar, gentil mortal, t’ho prego…

La teva veu m’ha enamorat l’oïda,

el teu aspecte m’ha encisat els ulls,

i les teves virtuts, que ja endevino,

m’obliguen a jurar-te que t’estimo.

Troca: Jo per mi que no teniu raons per dir-me això, senyora.

Esclar que, ben mirat, avui dia les raons i l’amor es fan molt poca

companyia. Sap greu que alguna ànima caritativa no els presenti

perquè es fagin amics, però què hi farem. He, he… jo també sóc

de la broma, quan convé, eh?

TiTània: Ets tan ric en enginy com en bellesa.

- 61 -

Troca: No no, amb això us etivoqueu, també; però, si tingués

prou enginy per sortir d’aquest bosc, ja em donaria jo per satisfet.

TiTània: No desitgis anar-te’n d’aquest bosc:

tu et quedaràs aquí perquè ho dic jo,

que sóc d’un alt llinatge d’esperits

i governo l’estiu, i et vull amb mi.

Acompanya’m, per tant: a partir d’ara

tindràs al teu servei les meves fades,

i et duran joies des del fons del mar

i et cantaran cançons quan dormiràs

en llits de flors; jo t’alliberaré

del pes que et fa mortal: seràs lleuger

i eteri com nosaltres. Flor de Pèsol,

Teranyina, Arna, Gra de Mostassa!

Entren quatre Fades: Flor de pèsol, Teranyina, arna i gra

de mosTassa.

Flor De pèsol:

Present!

Teranyina: Present!

arna: Present!

gra De mosTassa: Present!

ToTes: On hem d’anar?

TiTània: Sigueu amables amb aquest senyor:

balleu i feu-vos veure al seu entorn,

alimenteu-lo amb albercocs i gerds,

raïm, figues i móres d’esbarzer;

robeu els sacs de mel a les abelles

- 62 -

i de la seva cera feu-ne espelmes,

que els ulls de les lluernes encendran

per guiar cap al llit el meu amant;

segueu les ales de les papallones

i feu-ne un gran ventall acolorit

per deslliurar els seus parpres adormits

dels rajos de la lluna si el destorben.

Inclineu-vos, follets, i feu-li cortesia.

Flor De pèsol:

Salut, mortal!

Teranyina: Salut!

arna: Salut!

gra De mosTassa: Salut!

Troca: Demano dispenses de tot cor a vostres senyories. (A Te-

ranyina.) El nom de vostra senyoria, si em permet la impressió?

Teranyina: Teranyina.

Troca: Ah, doncs espero fer més coneixença amb vós, senyor

Teranyina: si mai em tallo el dit, us faré servir per embenar-me’l.

(A Flor de pèsol.) El vostre nom, honrat cavaller?

Flor De pèsol: Flor de Pèsol.

Troca: Doncs saludeu de part meva la vostra mare senyora Beina,

i el vostre pare senyor Pèsol. I amb vós també desitjaria fer-hi més

coneixença. (A gra de mosTassa.) El vostre nom, sisplau, senyor?

gra De mosTassa: Gra de Mostassa.

- 63 -

Troca: Ah… senyor Gra de Mostassa, estic molt al cas dels vostres

patiments, senyor; de tots els parents vostres que han sigut devo-

rats per aquests talls de vedella tan gegants i covards, cosa que

no és per dir-ho però m’ha aigualit els ulls més d’un cop i més de

dos. Desitjo fer més coneixença amb vós, senyor Gra de Mostassa.

TiTània: Va, mostreu-li el camí a la meva alcova.

La lluna avui té els ulls negats, em sembla;

i, si la lluna plora, també ploren

les flors, i és perquè ha estat trencada

alguna castedat a contracor.

Lligueu la llengua del meu enamorat,

i guieu-lo en silenci.

Surten.

ESCENA 2

Una altra part del bosc. Entra oberon.

oberon: No sé si ja s’ha despertat Titània,

ni, si és així, què deuen haver vist

primer els seus ulls, perquè, sigui el que sigui,

se n’haurà enamorat perdudament.

Entra puck.

Ah, ja és aquí el meu missatger.

Què, esperit ximple? ¿Quins saraus nocturns animen

aquest bosc embruixat?

puck: La nostra reina

s’ha enamorat d’un monstre. Molt a prop

de l’enramada oculta on ella dorm,

- 64 -

i quan tenia el son més arrelat,

una colla de rudes artesans

que treballen als seus tallers d’Atenes

s’han congregat per assajar una mena

de drama que faran, pel que jo he entès,

el dia nupcial del gran Teseu.

El més neci de tota aquesta trepa,

que fa el paper de Píram a la peça,

ha abandonat l’escena i s’ha ficat

darrere d’uns matolls; jo, aprofitant

aquell moment, li he posat un cap d’ase;

després de parlar Tisbe, i quan tocava

que tornés a sortir, aquest còmic de fira

ha fet fugir tota la companyia

com uns ànecs que han vist un caçador,

o com un vol de gralles embogides

que han sentit trabucades assassines;

així és com han fugit els seus companys;

sentint les meves passes, un s’ha entrebancat

i ha anat a parar a terra tot cridant:

«Auxili!», i demanant socors a Atenes.

Mig atordits, sense saber el que es feien,

creien que anaven contra ells inclús

coses inanimades: arços, brucs

que els segaven les robes, els barrets,

les mànigues… quan el terror empeny,

tothom és presa fàcil… jo he seguit

foragitant-los, bojos i aterrits;

he deixat «el dolç Píram» allà sol,

adornat amb el seu aspecte nou…

aleshores s’ha despertat Titània,

- 65 -

i tot seguit s’ha enamorat d’un ase.

oberon: Més rodó no podria haver sortit!

Però… ¿has untat els ulls de l’atenès

amb l’elixir d’amor, tal com t’he dit?

puck: Això també: l’he trobat que dormia,

amb la noia atenesa al seu costat,

de manera que, quan es despertés,

ell la veuria inevitablement.

Entren demeTri i Hèrmia.

oberon: Amaga’t, corre: aquí tenim el jove.

puck: Ella és la noia, però el noi no és ell…

DemeTri: Per què ets tan dura amb l’home que t’estima?

Guarda els retrets pel teu pitjor enemic!

Hèrmia: Doncs amb aquests retrets em quedo curta,

perquè em temo que m’has donat motius

per maleir-te. Si has matat Lisandre

quan dormia, i ja t’has banyat en sang,

acaba d’ensagnar-te fins al coll

matant-me a mi també.

Ni el sol no és tan fidel al dia

com ell ho era amb mi.

Abans de creure’m que hagi estat capaç

d’abandonar-me mentre jo dormia,

creuria que és possible fer un forat

al centre de la Terra perquè hi passi

la lluna d’una punta a l’altra

i destorbi la feina del sol en ple migdia.

Només ets tu qui el pot haver matat;

- 66 -

només un assassí fa aquesta cara

macabra i sepulcral.

DemeTri: No, és la víctima

qui té un aspecte així, com el tinc jo,

a qui has apunyalat el cor

amb la teva severa crueltat.

Tu, en canvi, l’assassina, et veus brillant

i límpida com Venus, allà dalt,

dins de la seva esfera refulgent.

Hèrmia: I què té a veure, això, amb el meu Lisandre?

On és?… Oh, bon Demetri, dóna-me’l…

DemeTri: Abans entregaria als meus llebrers

la seva carcanada.

Hèrmia: Calla, gos!

Calla, que em faràs dur més enllà dels seus límits

la meva paciència de donzella!

L’has matat, oi que sí?

Doncs ja no ets digne de comptar-te entre els humans!

Digues la veritat d’una vegada!

Digues la veritat, fes-ho per mi!

T’hi hauries enfrontat si hagués estat despert?

L’has mort mentre dormia?… Que valent!

No és el que hauria fet un cuc, o un escurçó?

Sí, un escurçó… perquè no hi ha hagut mai

llengua tan doble com la teva, serp!

DemeTri: Gastes inútilment la teva ràbia:

no m’he embrutat les mans

amb la sang de Lisandre, i jo diria

que ni tan sols és mort.

- 67 -

Hèrmia: Doncs digue’m que està bé, t’ho prego…

DemeTri: Suposant que pogués,

què n’obtindria a canvi?

Hèrmia: El privilegi

de no tornar-me a veure. I, dit això,

m’allunyo de la teva presència detestable.

Ja no em veuràs mai més, tant si és mort com si no.

Se’n va.

DemeTri: Rabiosa com està, no puc seguir-la.

Per tant, em quedaré una estona aquí.

El pes del sofriment és més feixuc

quan el son no ha pagat el que li deu.

Cobraré el deute, ni que sigui en part,

jaient aquí, vejam què m’ofereix…

S’ajeu i es posa a dormir.

oberon: Què has fet? ¿No veus que t’has equivocat

untant la vista d’un amant lleial?

Has tornat fals un amor genuí,

en lloc de fer lleial l’amor fingit!

puck: Deu ser el destí: per cada amant lleial,

n’hi deu haver deu mil que fan el salt…

oberon: Va, vés-te’n ràpid com el vent: rastreja

el bosc pertot arreu i busca Helena,

l’atenesa que emmalalteix d’amor

i el sospirar li ha robat el color,

i li ha xuclat la sang; porta-la aquí

persuadint-la amb algun dels teus ardits;

jo hauré embruixat els ulls del seu amic.

- 68 -

puck: Hi vaig, hi vaig, mireu-me com hi vaig!

Més ràpid que la fletxa del tàrtar i el seu arc!

Se’n va.

oberon: Flor morada de color

per la fletxa de l’amor,

envaeix-li les parpelles.

Quan de cop la vegi a ella,

fes que brilli resplendent

com Venus al firmament.

Si en despertar-te et surt al pas,

remei pel cor li pregaràs.

Entra puck.

puck: Senyor, Helena ja és a prop,

i el jove que he confós, de cop,

ara el tenim al seu costat

pregant-li amor per caritat.

Mirem la representació?

Que estúpids, els mortals, senyor…!

oberon: Aparta’t, que aquests dos faran soroll

i poden despertar Demetri.

puck: Doncs millor:

llavors ja seran dos a competir:

com hi ha món, que ens podem ben divertir…

no hi ha millor funció en tota la història

que veure dos beneits coberts de glòria.

S’enretiren a un costat.

Entren

lisandre i Helena.

- 69 -

lisanDre: Per què veus els meus precs com una farsa?

L’escarni i el desdeny no vessen llàgrimes:

jo et festejo plorant, i els plors no neixen

d’amors falsos… ¿com pots pensar que és burla,

si duc la insígnia de la bona fe?

Helena: Com més va, més se’t veu la falsedat.

Quina lluita entre el mal i l’honradesa,

quan una veritat en mata una altra!

Són per Hèrmia, aquests juraments d’amor…

O l’has abandonada? Si sospeses

els vots de lleialtat que li vas fer

amb els que em fas a mi, veuràs

que a la balança els plats pesen igual,

i és com no pesar res: tot és mentida.

lisanDre: No sabia el que em feia quan vaig jurar-li amor…

Helena: Ni ho saps ara tampoc, quan l’abandones.

lisanDre: Demetri estima Hèrmia, i no a tu.

DemeTri: Despertant-se.

Oh Helena, nimfa, divinitat perfecta…!

Amb què puc comparar els teus ulls, amor?

El cristall és fangós al seu costat…

quin roig madur, les excitants cireres

dels teus llavis! I la blancor dels cims

de Turquia, que oreja el vent de l’Est,

sembla un corb quan tu alces una mà.

Deixa’m besar aquest blanc de neu, princesa,

aquest segell de benaurança!

Helena: Oh, escarni! Oh, infern! Ja veig que tots

- 70 -

heu fet complot per riure a costa meva!

Si fóssiu educats i si sabéssiu

el que és la cortesia, no em feriríeu tant.

¿No en teniu prou amb detestar-me,

com sé perfectament, que a més a més

us alieu per posar-me en ridícul?

Si fóssiu homes, i no sols d’aspecte,

no tractaríeu mai així una dama:

jurant i perjurant que m’estimeu,

dedicant-me uns elogis fora mida

quan sé de sobres l’odi que em teniu…

Si sou rivals perquè tots dos estimeu Hèrmia,

ho sou ara també per mofar-vos d’Helena.

Quina proesa, quina gesta més viril,

fer que es neguin els ulls d’una donzella

amb els vostres afronts! Cap home noble

insultaria així una pobra verge,

ni posaria a prova la seva paciència

només per divertir-se.

lisanDre: No siguis tan injust, Demetri:

tu estimes Hèrmia, i saps prou bé que ho sé,

i ara i aquí, de bona fe i amb tot el cor,

jo et cedeixo la part del meu amor per ella

si renuncies tu a l’amor d’Helena,

que jo estimo i que sempre estimaré,

fins al dia que em mori.

Helena: No he vist mai

gastar tanta saliva per rifar-se d’algú.

DemeTri: Queda’t la teva Hèrmia, Lisandre:

jo no la vull. Si mai vaig estimar-la,

- 71 -

aquell amor ja s’ha esvaït del tot.

El meu cor li va fer una breu visita,

pro ara ja ha tornat a casa, i per quedar-s’hi.

lisanDre: No és veritat, Helena.

DemeTri: No denigris

un amor que no entens, o ho pagaràs…

però mira: la teva enamorada.

Entra Hèrmia.

Hèrmia: La nit fosca, que inutilitza els ulls,

fa les orelles més sensibles;

si afecta la visió, fa que l’oïda

compensi doblement aquesta absència.

No és amb els ulls que t’he trobat, Lisandre:

és l’orella la que m’ha conduït

fins a tu, i l’hi agraeixo…

però, ¿com és que m’has deixat

d’una manera tan cruel?

lisanDre: ¿Per què quedar-te, quan l’amor t’empeny

a anar-te’n?

Hèrmia: ¿Quin amor pot haver empès

Lisandre a abandonar-me?

lisanDre: El de Lisandre,

que no permet espera, i és Helena,

la qui adorna la nit més que els estels

i tots els astres junts. Per què em segueixes?

¿No veus prou clar que és l’odi que em provoques

el que m’ha fet deixar-te?

- 72 -

Hèrmia: Això que dius no ho penses: no és possible.

Helena: Ella també? També hi està confabulada?

Ara ho veig: són tots tres els qui han ordit

aquesta vil conxorxa en contra meu!

Injuriosa Hèrmia, com pots ser tan ingrata?

¿Has conspirat amb aquests dos per assetjar-me

amb aquesta enganyifa repugnant?

¿Totes les confidències compartides,

tots els vots fraternals, les hores que hem passat

fent-li retrets al temps

per córrer amb peu tan ràpid cap a l’hora

de separar-nos… tot això està oblidat?

¿L’amistat de l’escola, la innocència

de quan érem petites?… Tu i jo, Hèrmia,

com dos déus creatius, a quatre mans,

amb les nostres agulles hem brodat

una mateixa flor d’un sol patró,

assegudes en un mateix coixí,

cantant en harmonia les mateixes cançons…

com si les nostres mans,

els nostres cossos, veus i pensaments

es fonguessin en un. I així vam créixer juntes,

com cireres bessones que semblen separades

pro són, en realitat, una de sola:

dos preciosos fruits d’una mateixa tija,

dos cossos diferents, però un sol cor;

com les dues meitats d’un escut d’armes,

que tenen un sol fons i una sola divisa.

¿I ara vols partir en dos el nostre antic amor,

per aliar-te amb homes i escarnir

la teva pobra amiga?… Això no és amistat,

- 73 -

i diu molt poc d’una donzella.

Sóc jo sola la qui ha rebut l’ofensa,

però totes les dones t’ho podran retreure.

Hèrmia: Em sobta la passió de les teves paraules;

jo no em burlo de tu: més aviat

sembla que et burlis tu de mi.

Helena: ¿No ets tu la qui ha induït Lisandre, com a burla,

a seguir-me i a elogiar els meus ulls,

i el meu rostre, i la qui ha impulsat Demetri,

aquest teu altre amor, que fa una estona

gairebé em rebutjava a cops de peu,

a anomenar-me «nimfa», «divinitat perfecta»,

«celestial»?… ¿Qui diu aquestes coses

a una dona que odia? ¿I qui es pot creure

que Lisandre et denegui a tu un amor

que tant valora, i que me l’ofereixi a mi,

si no és que ho fa amb la teva instigació

i el teu consentiment?

Quan jo no sóc ni tan afavorida,

ni tan mimada per l’amor com tu,

i visc amb la desgràcia d’estimar

i de no ser estimada…

t’hauria de fer pena, més que riure.

Hèrmia: No entenc el que vols dir.

Helena: Sí, tu vés fent!

Continua fingint posats seriosos,

vés fent ganyotes a la meva esquena,

i picades d’ullet! Seguiu amb la brometa,

que, ben portada, passarà a la història…

- 74 -

Si tinguéssiu un bri de compassió,

cortesia o respecte, no m’hauríeu

sotmès a aquest escarni. Però adéu;

això jo sé que en part és culpa meva,

pro la mort o l’absència hi posaran remei.

lisanDre: No, Helena, no te’n vagis! Deixa’m explicar-me!

Amor meu, vida meva, bella Helena!

Helena: Ah, excel·lent!

Hèrmia: No te’n riguis, amor…

DemeTri: Si ella no el pot convèncer, jo l’hi puc obligar.

lisanDre: Tu no pots obligar-me més del que ella

em pot convèncer. Les teves amenaces

no tenen pas més força que els seus febles precs.

T’estimo, Helena! I et juro per aquesta vida

que perdria per tu, que desafiaré

aquell qui gosi dir que no t’estimo.

DemeTri: Doncs jo t’estimo més del que ell pot estimar-te.

lisanDre: Si dius això, desembeina i demostra-ho.

DemeTri: Va, anem!

Hèrmia: Però… què és tot això, Lisandre?

(Agafa lisandre.)

lisanDre: Deixa’m, pell-fosca!

DemeTri: No, no: ell fa que sembli que se’n vol desfer.

Actues com qui vol venir, pro et quedes…

ets un covard, Lisandre!

- 75 -

lisanDre: (Forcejant amb Hèrmia perquè el deixi anar.)

Deixa’m, gata, eriçó! Deixa’m anar!

Treu-me les mans de sobre, cosa abjecta,

o em desfaré de tu com d’una serp!

Hèrmia: Per què actues amb tanta grolleria?

Què ha canviat, amor?

lisanDre: Amor? Au, vinga…

Fora, tàrtara! Fora, horrible medecina!

Potinga repugnant!

Hèrmia: Fas broma, oi?

Helena: És clar que sí! I tu també.

lisanDre: Demetri, jo mantinc el repte.

DemeTri: I jo voldria creure-m’ho, pro veig

que altres lligams te’n priven,

i això que són tan febles…

lisanDre: Què vols? Que l’agredeixi, que la mati?

Encara que l’odiï, no li vull fer tant mal.

Hèrmia: Hi ha res que pugui fer més mal que l’odi?

M’odies… pro per què? Oh, déus… què passa, amor?

No sóc Hèrmia? I tu, no ets Lisandre?

Que no sóc tan bonica com abans?

Una mateixa nit, m’has estimat i em deixes.

¿Hauré de creure… oh, que els déus no ho vulguin…

hauré de creure que, quan m’has deixat,

anava de debò?

lisanDre: Sí, per la meva vida!

I amb el desig de no tornar-te a veure.

- 76 -

Abandona, per tant, tota esperança,

tot dubte, tota discussió: jo et juro

que no hi ha res més cert. No faig cap broma

quan dic que a tu et detesto i que m’estimo Helena.

Hèrmia: A Helena.

Ah, tramposa, malura de les flors,

lladre d’amor! ¿T’has presentat de nit

i li has robat el cor?

Helena: Aquesta sí que és bona!

¿No tens modèstia, ni pudor de donzella,

ni una ombra de vergonya?

¿Vols arrencar respostes indignades

dels meus llavis discrets?

Pèrfida, hipòcrita, titella!

Hèrmia: Titella?… Ah, vaja… és clar, ara ho entenc:

ha comparat les nostres estatures,

amb l’avantatge de la seva alçada,

la seva alta figura… i és d’això

que s’ha servit per conquistar-lo.

¿Has crescut tant, així, en la seva estima,

perquè jo sóc tan baixa, tan menuda?

Com sóc, de baixa, pal d’escombra? Eh?

Digues, com sóc, de baixa? Sí, ho sóc,

però no tant perquè les meves ungles

no puguin arribar-te als ulls.

Helena: Senyors,

si us plau: encara que us burleu de mi,

no permeteu que em faci mal.

Jo mai no he tingut llengua d’escurçó,

- 77 -

jo no sóc cap harpia… sóc covarda,

com qualsevol donzella… no deixeu que em pegui:

aneu errats si imagineu que el fet

que és una mica més baixeta ja vol dir

que m’hi puc enfrontar.

Hèrmia «Baixeta»! Ja hi tornem…!

Helena: Hèrmia, no estiguis tan dolguda amb mi.

Jo sempre t’he estimat, hem compartit

secrets, mai no he fet res d’amagat teu…

excepte quan, per amor a Demetri,

vaig dir-li que t’havies escapat

cap a aquest bosc… ell va seguir-te;

jo, enamorada, vaig seguir-lo a ell…

però ell m’ha renyat, m’ha rebutjat

amenaçant-me que em faria mal,

que em mataria, fins i tot!…

I ara, per tant, si deixes que me’n vagi en pau,

m’emportaré la meva bogeria a Atenes

i no us seguiré més. Deixa’m marxar.

Ja veus si en sóc de dòcil i de cor senzill.

Hèrmia: Molt bé, doncs vés-te’n! Què te’n priva?

Helena: Un cor beneit, que quan me’n vagi es quedarà.

Hèrmia: Amb qui, amb Lisandre?

Helena: No, amb Demetri.

lisanDre: No tinguis por: ella no et farà res, Helena.

DemeTri: No, senyor: ella no li farà cap mal,

encara que tu estiguis de part seva.

- 78 -

Helena: És que ella, quan s’enfada, té una llengua

que pot ser molt punyent… ja era una harpia

quan anava a l’escola: petita, pro ferotge.

Hèrmia: «Petita»? Altra vegada?

No sóc res més que això: «baixa», «petita»?

Per què toleres que em segueixi insultant?

Deixa-me-la per mi!

lisanDre: Quieta aquí, microbi,

esquitx, tap de barral, escanyolida,

pigmea, gra de mill!

DemeTri: No t’hi escarrassis tant,

que ella menysprea els teus serveis.

Deixa-la estar; no parlis més d’Helena,

ni parlis en nom seu, perquè per poc que intentis

posar de manifest el teu amor per ella,

ho hauràs de lamentar.

lisanDre: Ara ja no em reté:

per tant, segueix-me si ets valent,

i veurem qui dels dos té més drets sobre Helena.

DemeTri: Seguir-te? No: anirem de costat.

Se’n van lisandre i demeTri.

Hèrmia: Ja ho veus, senyora:

tot aquest embolic per causa teva.

No, no te’n vagis.

Helena: Ja no confio en tu,

i em repugna la teva companyia.

Tu tens les mans més àgils per lluitar,

- 79 -

però les meves cames són més llargues.

Se’n va.

Hèrmia: No sé què dir… estic desconcertada…

Se’n va.

oberon i puck tornen al centre de l’escena.

oberon: És culpa teva: t’has tornat a equivocar!

O potser ho fas expressament, canalla?

puck: No, rei dels esperits: m’he equivocat…

com que m’heu dit de buscar un jove

amb robes d’atenès… i fins aquí,

diria que no ha estat ben bé un error,

perquè els ulls que jo he untat eren d’Atenes…

i en el fons no ho lamento, fet i fet:

ha estat un espectacle prou distret…

o no?

oberon: Aquest parell d’enamorats

busquen un lloc per barallar-se. Va,

afanya’t a enfosquir la nit. Cobreix

amb una boira negra tot el cel,

i així aquests dos rivals tan abrandats,

per molt que es busquin, no es podran trobar.

Fes la veu de Lisandre, i obsequia

l’orella de Demetri amb ignomínies;

llavors ho repeteixes invertit:

simula que ets Demetri i vés fent crits

a l’altre, per tenir-los separats,

i quan la son mortal de peus pesants

i ales de ratpenat els faci caure,

- 80 -

Li dóna una altra flor.

esprem això sobre els ulls de Lisandre:

té un líquid màgic que els errors esmena

i fa que els ulls hi vegin com hi veien;

quan es despertin, tot aquest engany

no serà més que un malson insensat;

se’n tornaran a Atenes tot seguit,

i restaran units fins a morir.

Mentre tu estiguis amb això enfeinat

demanaré a la reina aquell infant,

li llevaré dels ulls l’embruix fatal

que l’encadena al monstre, i tots en pau.

puck: Senyor, això s’haurà de fer amb urgència,

perquè els dragons nocturns que els núvols trenquen

comencen a presagiar l’aurora,

i ja s’afanyen a tornar a les tombes

els esperits errants, i els condemnats

de les cruïlles i dels rierals

ja són als llits de cucs que els refugien,

tement que els seus pecats els vegi el dia:

per això de la llum són enemics,

i només fraternitzen amb la nit.

oberon: Nosaltres som uns esperits d’una altra mena:

jo jugo amb el matí com qui festeja,

i sovint em passejo pel boscam

fins que el llevant ja ha obert el seu portal

encès i generós damunt les aigües,

i el verd salat del mar es torna plata.

Però afanyem-nos, tanmateix: més val

haver enllestit abans no es faci clar.

- 81 -

oberon se’n va.

puck: Cap aquí,

cap allà,

jo els duré per’quí i per’llà;

sóc temut

a ciutat,

sóc temut al camp i al prat;

vés, follet,

fes-los ‘nar

de corcoll per ‘quí i per ‘llà.

Ja en ve un.

Entra lisandre.

lisanDre: On t’has ficat, altiu Demetri? Parla!

puck: Imitant demeTri.

Sóc aquí, miserable! Amb l’arma a punt.

On ets?

lisanDre: Ara ho sabràs.

puck: Doncs bé,

segueix-me fins a un lloc més pla.

lisandre se’n va, seguint la veu.

Torna a entrar

demeTri.

DemeTri: Torna a parlar, Lisandre! Covard, no te m’escapis!

Parla! On ets? Darrere algun arbust?

On t’amagues? Contesta!

puck: Imitant lisandre.

Pro què fas, covard?

Provoques les estrelles?

- 82 -

¿Els hi dius als arbustos que vols guerra,

però no et deixes veure? Vine, desertor!

Vine, noiet, que et clavaré una surra!

Seria deshonrós treure’t l’espasa.

DemeTri: Ets aquí?

puck: Imitant lisandre.

Tu segueix la meva veu.

Aquí no és lloc per mesurar les forces.

Se’n van.

Torna a entrar

lisandre.

lisanDre: Va davant, i segueix desafiant-me.

Quan vaig allà on el sento, ja no hi és.

El malparit té el peu més àgil que no el meu:

m’he afanyat a seguir-lo pro ha fugit,

i m’ha deixat al mig d’aquest camí

ple de sots i a les fosques…

Reposaré una estona… (S’ajeu.) Vine, gentil dia,

perquè així que m’ensenyis la teva grisa llum,

jo trobaré Demetri i em resquitaré

d’aquesta humiliació.

Es posa a dormir.

Tornen a entrar

puck i demeTri.

puck: Imitant lisandre.

Ha, ha, ha, ha! Covard! Per què no véns?

DemeTri: Espera’m, si ets valent;

pro ja veig que no pares de fugir,

vas canviant de lloc sense gosar aturar-te

perquè ens vegem les cares… on ets, ara?

- 83 -

puck: Imitant lisandre.

Sóc aquí: vine.

DemeTri: Et rius de mi, eh?

Si et veig amb llum de dia me les pagaràs,

pro ara vés-te’n: el cansament m’obliga

a jeure en aquest llit glaçat:

quan sigui clar ja pots estar segur

que et faré una visita…

S’ajeu i es posa a dormir.

Entra

Helena.

Helena: Oh, llarga nit, eterna i tediosa…

fes les hores més breus, fes que el llevant

em deixi tornar a Atenes amb claror,

i allunyar-me d’aquests que no suporten

la meva companyia, i fes que el son,

que de vegades tanca els ulls del dolor,

m’alliberi de mi per una estona.

S’ajeu i es posa a dormir.

puck: Com! Només tres? Hi falta l’altra…

jo diria que dos i dos fan quatre…

Ah, ja és aquí: i amb cara de tristor;

no hi ha dubte: Cupido és un cabró,

si els hi causa a les dones tant dolor.

Entra Hèrmia.

Hèrmia: No he estat mai tan cansada i afligida…

el cos esgarrinxat, moll de rosada…

no puc continuar, ni arrossegant-me:

les cames ja no escolten el desig.

- 84 -

Aquí reposaré fins a trenc d’alba…

i, si ells han de lluitar, que el cel

protegeixi Lisandre!

S’ajeu i es posa a dormir.

puck: Dorm al ras

confiat,

i damunt

dels teus ulls,

dolç amant, posaré un remei segur.

Esprem el suc sobre els ulls de lisandre.

A l’instant

que et despertis

gaudiràs

l’encanteri

de veure davant teu l’amor d’abans;

i el que diu aquell refrany:

«A cada home allò que és seu»,

se’t farà realitat:

a cada ovella

li toca una parella;

la teva haurà tornat, i tots contents.

- 85 -

ACTE QUART

ESCENA 1

lisandre, demeTri, Helena i Hèrmia encara jeuen adormits.

Entren

TiTània, reina de les fades, amb Troca; Flor de

pèsol, Teranyina, arna, gra de mosTassa i altres Fades, amb

el rei oberon (invisible) al darrere.

TiTània: Vine, i en aquest llit de flors asseu-te

mentre les teves galtes acarono,

amb mesc el cap brillant i llis t’adorno

i beso aquestes fascinants orelles…

Troca: Ont és el Flor de Pèsol?

Flor De pèsol: Present.

Troca: Grata’m el cap, Flor de Pèsol. Ont és monsieur Teranyina?

Teranyina: Present.

Troca: Monsieur Teranyina, bon monsieur, preneu les armes i

mateu-me un abellot de cua roja que hi ha damunt d’un card i

porteu-me la bossa de la mel, monsieur. I no us hi mireu gaire,

bon monsieur, i procureu no rebentar la bossa perquè veure-us

- 86 -

enllacat de mel no em fa gaire il·lusió, signor. ¿Ont és monsieur

Gra de Mostassa?

gra De mosTassa: Present.

Troca: Ah. Tant de gust, monsieur Gra de Mostassa (Li dóna la

mà per fer una encaixada.)… no, la reverència no cal, monsieur.

gra De mosTassa: Què desitgeu?

Troca: No re, només que ajudeu aquí el cavaliere Teranyina a

gratar-me. Hauré d’anar a cal barber, monsieur, perquè em sembla

que en aquesta cara hi tinc una abundositat de pèls, i sóc un ase

tan sensible que, si els pèls em piquen, m’haig de gratar.

TiTània: Vols sentir música, dolç amor meu?

Troca: Ah… tinc força orella, servidor, per la música. Hi ha ma-

traques? I castanyoles?

TiTània: O digues, dolç amor, què vols menjar…

Troca: Oh cony… una racció de pinso no em ‘niria malament…

Un bon mos de civada seca, posem per cas? Eh? O podé em vindria

de gust un costalet de palla… sí, sí, on hi hagi un bon costal de

palla ben dolceta…

TiTània: Tinc una fada audaç que et pot portar

nous tendres del tresor d’un esquirol…

Troca: No, mireu, si per cas un grapadet o dos de pèsols assecats.

Però ara lo que us demanaria és que la vostra gent no em destorbi,

perquè m’ha vingut son i és dispensable que dormi.

TiTània: Dorm, dorm entre els meus braços, amor meu…

Fades, marxeu; aneu per totes bandes.

- 87 -

Les Fades se’n van.

És així com la dolça mareselva

abraça tendrament la planta enfiladissa,

i l’heura encercla els aspres dits de l’om…

Oh, com t’estimo! Oh, com et venero!

S’adormen.

Entra

puck.

oberon: Avançant cap al centre de l’escena.

Benvingut, Puck; què et sembla aquesta escena?

Ja em comença a fer pena el seu deliri:

l’he trobada fa poc darrere el bosc,

buscant presents d’amor per aquest cafre,

i he perdut els estreps i l’he renyada.

Havia coronat amb flors novelles

i oloroses aquest seu front pelut!…

I la rosada, que adornava abans

les poncelles com perles d’Orient,

ara negava els pètals de les flors,

que ploraven la pròpia desventura.

Quan jo me n’he burlat fins a cansar-me’n

i ella m’ha demanat perdó humilment,

jo li he exigit aquell infant robat;

me l’ha cedit a l’acte, i ha ordenat

que un follet el dugués al meu tendal

del país de les fades. Amb el noi

en poder meu, jo ara desfaré

el malefici dels seus ulls. I treu-li,

amable Puck, a aquest minyó atenenc,

el cap d’ase grotesc que li has posat,

perquè, quan ell i els altres es despertin,

- 88 -

se’n puguin tornar a Atenes i no vegin,

en tots els incidents d’aquesta nit,

res més que la tortura d’un malson.

Abans, però, alliberaré la reina.

Toca les parpelles de TiTània.

Torna a ser la que eres sempre,

torna a veure el que abans veies:

no és Cupido qui pot vèncer

de Diana les poncelles.

Desperta’t ja, Titània, dolça reina!

TiTània es desperta i s’aixeca.

TiTània: Oberon meu, quines coses que he vist!

Em sembla que m’havia enamorat d’un ase…

oberon: Doncs mira: el teu amor…

Assenyala Troca, que encara jeu adormit.

TiTània: Com ha pogut passar?

Quin fàstic que em provoca ara aquest rostre!

oberon: Un moment de silenci. Puck, treu-li aquest cap.

Titània, fes que soni música,

i que un son més profund i fulminant

abalteixi aquests cinc en un instant.

TiTània: Música! Música, que el son embruixa!

Sona la música.

puck: A Troca, mentre li treu el cap d’ase.

Que hi vegis, quan et despertis,

amb aquests teus ulls de neci.

- 89 -

oberon: Sona, música! Vine amb mi, estimada:

dóna’m la mà i gronxa la terra on jeuen

aquests dorments. Ja tornem a ser amics,

i demà a mitjanit, solemnement,

ballarem a la casa de Teseu

per desitjar prosperitat als nuvis

i a les dues parelles que, com ells,

s’uniran amb lligams d’amor fidel.

puck: Escolta bé, rei de les fades:

l’alosa del matí ja canta.

oberon: Deixem enrere, doncs, a la callada,

la nit agonitzant, Titània:

encerclarem el món plegats,

més ràpids que la lluna errant.

TiTània: Anem, senyor, i mentre fugim

digue’m com és que m’heu trobat

dormint a terra aquesta nit,

aquí al costat d’aquests mortals.

Se’n van. Les dues parelles i Troca continuen ajaguts,

dormint.

Sonen corns de caça. Entren

Teseu, HipòliTa, egeu i el

seu seguici.

Teseu: Que un de vosaltres busqui el guardabosc.

Ja hem celebrat la nostra festa, i ara

que se’ns obren les portes del nou dia,

el meu amor ha de sentir el concert

dels meus llebrers. Que siguin deslligats

a la vall de ponent. Deixeu-los lliures!

I tu: afanya’t, i busca el guardabosc.

- 90 -

Se’n va un membre del seguici.

Pujarem, bella reina, al cim de la muntanya,

i escoltarem la música confusa

dels llebrers com ressona dins la vall.

HipòliTa: Un dia estava amb Hèrcules i Cadmos:

caçaven óssos en un bosc de Creta

amb gossos espartans, i mai

no he sentit uns lladrucs tan abrivats.

No sols els boscos, sinó el cel, les fonts

i tota la contrada hauries dit

que eren un crit unànime. No he sentit mai

un desacord tan musical, un tro tan dolç.

Teseu: Els meus gossos també són espartans:

llarga mandíbula, pèl ros i unes orelles

que escombren la rosada del matí;

amb potes arquejades i amb un pap

com toros de Tessàlia. Lents en la cacera,

pro tan harmonitzats com les campanes.

Ni a Creta, ni a Tessàlia, ni tan sols a Esparta,

mai no ha respost als crits i als corns dels caçadors

un udol tan uníson i afinat.

Podràs jutjar-ho quan els sentis. Però calla…

qui són aquestes nimfes?

egeu: Aquesta que hi ha aquí

dormint, senyor, és la meva filla.

Aquest, Lisandre; aquest, Demetri,

i aquesta Helena, la filla de Nedar.

Em sorprèn de trobar-los aquí junts…

Teseu: Segur que han matinat pels rituals de maig,

- 91 -

i que, en saber els nostres projectes, han vingut

per assistir a les noces… però escolta, Egeu:

¿no és avui, que la teva filla Hèrmia

ens ha de fer saber quin ha triat?

egeu: Sí, senyor.

Teseu: Digueu als caçadors que facin sonar els corns

per despertar-los.

Se senten crits: «Feu sonar els corns!». Els enamorats

es desperten.

Bon dia, amics. Ja no és Sant Valentí:

¿no han començat fins ara a aparellar-se,

aquests ocells del bosc?

lisanDre: Perdó, senyor.

Els enamorats s’agenollen.

Teseu: Alceu-vos tots, si us plau.

Sé que vosaltres dos sou enemics.

¿D’on ha vingut aquesta gran concòrdia,

que un odi alliberat de gelosia

dormi al costat d’un altre, i sense cap recel?

lisanDre: Senyor, us contestaré desconcertat,

mig adormit i mig despert… us juro

que encara no sé pas què hi faig, aquí…

però diria, perquè us vull ser franc…

diria que… no vull equivocar-me…

però diria que he vingut amb Hèrmia:

havíem decidit fugir d’Atenes

i anar a un lloc on poguéssim,

- 92 -

eximits de la llei dels atenesos…

egeu: Ja és suficient, senyor, ja és suficient!

No us cal sentir res més! Demano que la llei,

tot el pes de la llei, caigui sobre el seu cap.

S’haurien escapat, Demetri, creu-me!

I ens haurien robat a tu i a mi:

a tu la teva esposa, i a mi l’autoritat

de consentir que fos la teva esposa.

DemeTri: Senyor, la bella Helena em va informar

d’aquell secret propòsit de venir

fins a aquest bosc, i jo, encès de ràbia,

vaig seguir-los; Helena, per amor,

va venir al meu darrere… però, senyor estimat,

no sé per quin poder —pro algun poder

hi ha d’haver intervingut—, el meu amor per Hèrmia

s’ha desfet com la neu, i ara per mi

ja no és més que el record d’un joc banal

que m’hagués encisat quan era un nen…

i tota la passió i l’estímul del meu cor,

l’objecte i l’alegria dels meus ulls,

ara és Helena. I és amb ella, senyor,

que m’havia promès abans de veure Hèrmia…

llavors vaig avorrir com un malalt

aquest menjar, però ja m’he curat

i he recobrat el gust d’abans:

ara el desitjo amb ànsia i amb amor,

i li seré fidel per sempre més.

Teseu: Gentils amants, sortosament trobats:

ja acabareu després de relatar-me

aquesta història. Egeu: has de sotmetre

- 93 -

la teva voluntat als meus designis,

perquè aquestes parelles, en el temple

i al costat de nosaltres, s’uniran per sempre.

I ara, com que el matí ja ha avançat massa,

val més que deixem córrer la cacera

i ens en tornem a Atenes; tres i tres,

solemnement, compartirem la festa.

Vine, Hipòlita.

Se’n van Teseu, HipòliTa, egeu i el seguici.

DemeTri: Ara tot sembla diminut, confús…

com muntanyes distants que es tornen núvols.

Hèrmia: Jo veig aquestes coses amb els ulls

com dividits… tot ho veig doble.

Helena: Jo també;

Demetri és, per mi, com una joia

que acabo de trobar: que és meva i que no ho és…

DemeTri: Segur que estem desperts?… és que a mi em sembla

com si encara dormíssim, i encara somiéssim…

¿És cert que el duc ha estat aquí,

i que ens ha donat l’ordre que el seguíssim?

Hèrmia: Sí, i també el meu pare.

Helena: I Hipòlita.

lisanDre: I ell ens ha dit que el seguíssim al temple.

DemeTri: Això vol dir, per tant, que estem desperts;

seguim-lo, i pel camí ens explicarem

els nostres somnis.

- 94 -

Se’n van.

Troca, despertant-se: Crideu-me quan em toqui, i diré la meva

rèplica. El peu és: «Oh, bellíssim Píram». Ei! Pere Tascó! Flauta,

l’adobador de molles! Perola, el calderer! Secall!… Déu de Déu!

Han fotut el camp i m’han deixat aquí dormint!.. He tingut una

visió estranyíssima. He tingut un somni que el magí de cap home

no pot dir de què anava. Qui es pensi que pot esplicar aquest somni

és que és un ase. M’ha semblat que era… dingú ho pot dir-ho, lo

que era. M’ha semblat que era, i m’ha semblat que tenia… però

el que em digui que és capaç de dir-me què és lo que tenia és un

cretí rematat. Ni l’ull de l’home pot sentir, ni l’orella de l’home pot

veure, ni la mà de l’home pot tastar, ni la seva llengua pot concebre

ni el seu cor pot dir de què anava el meu somni. Li diré al Pere

Tascó que escrigui una balada inspirada en aquest somni: es dirà

«El somni d’en Troca», perquè és com una troca sense fil; i jo la

cantaré a la part final del final de l’obra, davant del duc. I, perquè

fagi encara més efecte, la cantaré quan ella es mori.

Se’n va.

ESCENA 2

Entren Tascó, FlauTa, perola i secall.

Tascó: Heu enviat algú a casa d’en Troca? No ha arribat, encara?

secall: No en sabem res. Segur que l’han raptat.

FlauTa: Doncs, si no ve, adéu funció, no? Sense ell…

Tascó: No, no serà possible: no hi ha un sol home a Atenes que

pugui fer de Píram; només ell.

- 95 -

FlauTa: Sí noi: en tot Atenes no hi ha cap atre artesà que tingui

el seu talent…

Tascó: Ni la seva planta, tampoc. I aquella veu de querubí…

FlauTa: «De colibrí», es diu. Un «querubí» vol dir un desgraciat.

Entra Xerrac.

Xerrac: Senyors! El duc ja ve del temple cap aquí, i hi ha dos o

tres senyors i senyores que també s’han casat. Si haguéssim pogut

representar la funció, ens hauríem fet la barba d’or.

FlauTa: Ah, el meu bon amic Troca! Acaba de perdre sis penics al

dia de per vida; sis penics, com a mínim. Que em pengin si el duc

no li hagués pagat sis penics al dia per fer de Píram! I se’ls hauria

merescut, eh? Si un Píram no val sis penics al dia, no val re.

Entra Troca.

Troca: On és, aquesta trepa? On sou, companys?

Tascó: Troca!… Oh, dia esplèndid! Oh, moment feliç!

Troca: Senyors, tinc meravelles per explicà’us-e. Però no em pre-

gunteu quines són, perquè si us ho dic no sóc un atenès autèntic.

Jo el que faré serà explicà’us-ho tot ben bé tal com ha passat.

Tascó: Som tot orelles, Troca del meu cor.

Troca: Ni una paraula, no em traureu: jo l’únic que us diré és que

el duc ja ha sopat. Poseu el vestuari a punt, uns bons cordills a les

barbes, llaços nous a les sabates i de pet cap al palau; que cada

un es repassi el seu paper, perquè, per dir-ho resumit, la nostra

obra ha sigut escollida. Passi lo que passi, que Tisbe agafi roba

neta i que el que fa de lleó no es talli les ungles, perquè li han de

sortir ben enfora per semblar les urpes del lleó. I, estimadíssims

- 96 -

actors: no mengeu all ni cebes perquè, si el nostre alè és ben dolç,

segur que trobaran que la comèdia és dolcíssima. I no se’n parli

més. Va, vinga! Aire!

Se’n van.

- 97 -

ACTE CINQUÈ

ESCENA 1

Entren Teseu, HipòliTa, FilosTraT, cavallers i assisTenTs.

HipòliTa: És ben estrany, Teseu, això que expliquen

aquests enamorats.

Teseu: I més estrany que cert.

No me les creuré mai, jo, aquestes faules

i romanços de fades. Els amants i els bojos

tenen un pensament tan enfebrat

i extravagant, que els sembla captar coses

que la freda raó no pot entendre.

Tant el llunàtic com l’amant i el poeta

són imaginació de cap a peus.

Un d’ells veu tants dimonis que l’infern

no podria encabir-los: és el boig.

L’enamorat, amb un semblant deliri,

veu la bellesa d’una Helena en les faccions

d’una gitana. La visió del poeta,

immersa en un furor excels,

va mirant, ara el cel, ara la terra,

- 98 -

i mentre la imaginació li va forjant

coses desconegudes, amb la ploma

els dóna forma i, al no-res eteri,

li atorga un nom i un lloc en aquest món.

Són els capricis de la fantasia:

quan imagina alguna cosa que li plau,

també s’inventa el portador d’aquest plaer.

O bé a la nit, quan imagina algun temor,

que fàcilment confon un arbust amb un ós…

HipòliTa: Però la narració d’aquesta nit,

i el fet que estiguin tots transfigurats

exactament igual, diria que demostra

alguna cosa més que pura fantasia

i ho fa tot molt creïble i consistent,

per molt estrany i sorprenent que sembli.

Entren lisandre, demeTri, Hèrmia i Helena.

Teseu: Aquí els tenim, eufòrics i exultants.

Alegria, gentils enamorats:

alegria, i que dies plens d’amor

acompanyin per sempre els vostres cors!

lisanDre: I presideixin més encara

el vostre regi caminar,

la vostra taula, el vostre llit!

Teseu: A veure: ¿quines mascarades, quines danses

ens faran menys eternes les tres hores

entre el sopar i el llit?

On és el nostre expert en distraccions?

Quines amenitats tenim? ¿No hi ha cap obra

per calmar la tortura de l’espera?

- 99 -

Feu venir Filostrat.

FilosTraT: Sóc aquí, gran Teseu.

Teseu: Què tens per oferir-nos, aquest vespre?

Màscares? Música?

¿Com podrem enganyar aquest temps mandrós,

si no és amb alguna diversió?

FilosTraT: Li passa un paper.

Aquí tinc una llista del que hi ha.

Trieu el que vulgueu veure primer, excel·lència.

Teseu:

Llegeix.

El combat dels centaures

, veu i arpa,

a càrrec d’un eunuc d’Atenes.» No.

Les gestes d’Hèrcules, el meu cosí,

ja les hi he explicat, al meu amor.

Les bacanals desenfrenades,

o l’esmicolament d’Orfeu

».

Això ja és massa vist, i ho van representar

després de la meva última victòria a Tebes.

Les nou muses de dol per la Saviesa,

que ha mort en la indigència

».

Això és satíric i punyent, i no fa gens

per una cerimònia nupcial.

Escena breu i fatigant del jove Píram

1 A l’edició Folio, aquí Filostrat és substituït per Egeu en tota l’escena.

2 A íd., el paper no l’hi passa a Teseu sinó a Lisandre.

3 A íd., la lectura dels títols de les obres de la llista (és a dir, tot el que està entre

cometes) la va fent Lisandre, mentre que els comentaris els va fent Teseu, igual

que aquí.

- 100 -

i Tisbe, el seu amor. Tragèdia divertida

.»

Tragèdia divertida? Breu i fatigant?

Això és com gel calent, o com negror de neu.

Com es pot concordar aquesta discòrdia?

FilosTraT: És una obra, senyor, que té unes deu paraules:

la més breu de què tinc coneixement…

pro amb deu paraules ja es fa llarga, senyor,

i per ‘xò és fatigant: en tota la funció

no hi ha ni un mot apropiat ni un sol actor

que es pugui aprofitar; tràgica ho és,

noble senyor, perquè Píram es mata.

Confesso que vaig veure’n un assaig

i vaig plorar… mai un atac de riure

m’havia fet vessar més llàgrimes.

Teseu: I qui la representa?

FilosTraT: Uns bastos artesans de la ciutat

que mai no havien fet treballar el cap,

i ara s’han espremut els cervells rovellats

per aprendre aquesta obra de memòria

en ocasió del vostre casament.

Teseu: Doncs escoltem-la.

FilosTraT: No, noble senyor:

no fa per vós; jo l’he sentida tota

i no val res de res, és un esguerro…

a menys que us puguin divertir els esforços

i els treballs que han passat per poder aprendre’s

el text en honor vostre…

Teseu: La vull veure.

- 101 -

Res no és fora de lloc quan s’ofereix

amb senzillesa i bona voluntat.

Fes-los entrar; dames, acomodeu-vos.

FilosTraT surt.

HipòliTa: No em fa cap gràcia veure uns infeliços

patint i escarrassant-se només per complir un deure.

Teseu: No veuràs res d’això, amor meu.

HipòliTa: Ha dit que són incompetents, que no val res.

Teseu: Més mèrit per nosaltres, si agraïm el no-res.

Pot ser distret fer veure que ignorem

els seus errors; i si un humil esforç

no aconsegueix el que es proposa,

és noble valorar-ne la intenció

més que no pas el resultat.

He estat en llocs on homes erudits

han preparat grans parlaments per rebre’m

i els he vist tremolar, tornar-se pàl·lids,

fer pauses que no toquen, encallar-se

atemorits a mig pronunciar unes frases

que havien assajat a consciència…

fins que al final han emmudit de cop,

i ha fracassat la benvinguda.

Però creu-me, estimada: tot i això,

jo m’he donat igual per benvingut.

I en la modèstia del temor lleial

jo hi llegeixo molt més que en l’eloqüència

agosarada i buida. Al meu entendre,

l’amor i la simplicitat maldestra,

com menys parlen, més diuen.

- 102 -

Entra FilosTraT.

FilosTraT: El pròleg ja està a punt, senyor.

Teseu: Que passi.

Sonen trompetes.

Entra

Tascó, que recitarà el pròleg.

Tascó: Si provoquem ofenses, és la nostra intenció.

Que no us sentiu ofesos ens sabria molt greu,

perquè seria un malentès. No volem més

que mostrar-vos la nostra modesta pretensió:

ofendre-us. Trairia la nostra voluntat

si l’objectiu pel qual nosaltres som aquí

no el trobeu de mal gust. Llavors us he de dir

que ens considerarem ja prou recompensats

si us ofenem. Un servidor i els meus companys

no ens quedarem tranquils si no us causem cap dany.

No demanem res més. Comença la funció,

pregant per endavant la vostra comprensió.

Teseu: La comprensió és difícil, si no col·loca bé les pauses.

lisanDre: Ha dit el pròleg com un cavall desbocat: no sabia on

aturar-se. I és una bona lliçó, excel·lència: parlar no és suficient si

no saps el que dius.

4 Si l’actor hagués respectat la puntuació original del text, hauria dit: «Si provoquem

ofenses, és la nostra intenció que no us sentiu ofesos. Ens sabria molt greu, perquè

seria un malentès. No volem més que mostrar-vos la nostra modesta pretensió.

Ofendre-us trairia la nostra voluntat. Si l’objectiu pel qual nosaltres som aquí no el

trobeu de mal gust, llavors us he de dir que ens considerarem ja prou recompensats.

Si us ofenem, un servidor i els meus companys no ens quedarem tranquils. Si no us

causem cap dany, no demanem res més. Comença la funció, pregant per endavant

la vostra comprensió.»

- 103 -

HipòliTa: Ben cert. Ha recitat el pròleg com un nen a qui li dónes

una flauta: la fa sonar, però no controla les notes.

Teseu: Semblava una cadena entortolligada: hi era tot, però des-

ordenat. Qui toca, ara?

Precedits per una trompeta, entren Troca (en el paper de

píram), FlauTa (en el paper de Tisbe), perola (en el paper de

mur), secall (en el paper de llum de lluna) i Xerrac (en el

paper de lleó), per interpretar la pantomima.

Tascó: Si us pregunteu, senyors, de què va la funció,

tingueu un xic d’espera: ja ho anireu captant.

Aquest home es diu Píram, per vostra informació;

Tisbe és el nom d’aquesta bellesa espaterrant.

Aquest que va cobert de guix i altres matèries

és la paret maligna que els dos amants separa;

sols una humil esquerda transmet les seves dèries

perquè és a través d’ella que amb veu baixeta i clara

discretament festegen; aquest que duu el fanal,

el gos i el feix d’espines, és la Llum de la Lluna,

perquè, si no ho sabíeu, fou l’hora nocturnal

la que triaren ells com la més oportuna,

ran la tomba de Ninus, per l’encontre amorós.

Aquesta horrible bèstia que du el nom de Lleó

és la que espantà Tisbe, que fou la qui dels dos

arribà la primera, i atordida i poruga

fugí a cuita-corrents, i en l’apressada fuga

li va caure el mantell, que els ullals del felí

deixaren ple de sang. Arribà Píram, tendre,

de bona planta i jove, i el mantell descobrí:

desesperat pel crim que li semblà comprendre,

desembeinà la daga i al pit se la clavà.

- 104 -

Tisbe, que s’ocultava no gaire lluny d’allà,

féu com el seu amant: li va arrencar el punyal,

se’l va clavar i morí. La resta de la història,

deixem que sigui ara tot aquest personal

qui ens la conti amb detall, car la sap de memòria.

Se’n van tots els actors excepte perola.

Teseu: Creus que el lleó també parlarà?

DemeTri: No us estranyés, senyor; si hi ha tants ases que parlen…

perola: La sort ha decidit que, en aquesta funció,

el paper de Paret el faci un servidor.

Em dic de nom Perola, i al mur que represento

hi havia, tinc entès, un forat o clivella

per entremig del qual, i per això ho comento,

sovint, furtivament, parlaven ell i ella.

Aquest revestiment de guix deixa prou clar

que la paret sóc jo, i això serà el forat

Posa l’índex i el dit del mig en forma de ve baixa.

per on Píram i Tisbe parlaven d’amagat.

Teseu: Mai no he sentit un guix i una argamassa que parlessin

tan bé.

DemeTri: Ni un mur amb un discurs tan… moral, senyor.

Entra Troca.

Teseu: Píram s’acosta a la paret: silenci.

Troca: Oh nit fosca i nefasta! Nit negra, nit mordaç!

Oh nit, que sempre hi ets quan el dia ha marxat!

Oh nit! Oh nit! Ai las! Ai las, ai las, ai las!

- 105 -

Temo que Tisbe hagi la promesa oblidat.

I tu, oh Mur, oh dolç, benigne i noble Mur

que et dreces entre mi i el terreny del seu pare,

mostra’m, oh Mur, oh dolç, benigne i noble Mur,

l’esquerda on els meus ulls la puguin veure ara!

perola posa els dits en forma de ve baixa.

Gràcies, amable Mur! Oh Mur, beneït sies!

Però… com? On és Tisbe! No la veig, no és aquí!

Oh Mur malvat, que em negues la joia dels meus dies!

Jo et maleeixo, Mur, per enganyar-me així!

Teseu: Jo aquí diria que la paret, com que és sensible, hauria de

replicar.

Troca: No no, senyor: aquí la paret no té cap rèplica. «Per enga-

nyar-me així» és el peu perquè entri Tisbe, i jo l’espiï a través de

la paret. Ja veureu com passa ben bé tal com us dic. Aquí la tenim.

Entra FlauTa.

FlauTa: Oh Mur, que tan sovint els meus plors has sentit

per separar-me del meu Píram estimat…

jo que sovint les teves pedres he besat,

aquestes dures pedres que l’argamassa ha unit…

Troca: Calla, veig una veu… torno al clivell obert

per espiar i sentir del meu amor la cara.

Tisbe!

FlauTa: Amor meu!… Perquè ets el meu amor, no és cert?

Troca: Tu pots pensar el que vulguis, pro tant abans com ara

t’estimo com Limandre jamai no va estimar.

FlauTa: Jo, com Helena, fins que la mort se m’endurà.

- 106 -

Troca: Ni Xèfal ni Procuris van estimar mai tant.

FlauTa: Doncs jo més que aquests dos et seguiré estimant.

Troca: Oh, besa’m per aquest forat tan oportú.

FlauTa: Jo puc besar el forat, però no et beso a tu…

Troca: Ens trobem a la tomba de Nini de seguida?

FlauTa: Sense demora hi vaig, ni que em costi la vida.

Troca i FlauTa se’n van.

perola: Així he acomplert, senyors, el meu paper de Mur,

i ara només em toca de fer el del Mur que surt.

Se’n va.

Teseu: Ja ha caigut la paret que separava els dos amants.

DemeTri: Quin remei, senyor; quan les parets s’obstinen a escoltar

sense avisar…

HipòliTa: És la funció més poca-solta que he vist mai.

Teseu: Els millors d’aquest ofici no són més que ombres, i els pitjors

poden ser igual de bons, posant-hi imaginació.

HipòliTa: Deus voler dir la teva, d’imaginació; no la d’ells.

Teseu: Si no els imaginem pitjors de com es veuen ells mateixos,

poden passar per uns homes excel·lents. Aquí tenim dues nobles

bèsties: un home i un lleó.

Entren Xerrac i secall.

Xerrac: Dames gentils, que el cor se us encongeix de por

si un ratolí minúscul veieu passar per terra:

és molt possible que ara us vingui un tremolor

- 107 -

quan del Lleó ferotge sentiu el crit de guerra.

Per això ja us dic ara que jo, anomenat,

per servir-vos, Xerrac, i ebenista d’ofici,

de lleó no en tinc res: és tot un artifici.

Perquè si fos, senyores, un lleó de v’ritat,

i entrés aquí rugint, sortiria escaldat.

Teseu: Una bèstia ben gentil, i amb bona consciència…

DemeTri: L’actor més bo que he vist mai fent la bèstia.

lisanDre: És tan valent que sembla una guineu, més que un lleó.

Teseu: Ben cert; i amb la discreció d’un ànec.

DemeTri: No no, senyor; perquè la seva valentia no pot vèncer la

seva discreció, i la guineu pot vèncer l’ànec.

Teseu: El que és segur és que la seva discreció no pot vèncer la seva

valentia, perquè l’ànec no pot vèncer la guineu. Però deixem-ho a

la seva discreció, i escoltem què diu la Lluna.

secall: Aquest fanal amb banyes la lluna representa.

DemeTri: Més aviat hauria de portar-les ell al cap, les banyes.

Teseu: No és una lluna plena, precisament; i, a dins del cercle, les

banyes són invisibles.

secall: Aquest fanal amb banyes la lluna representa,

i, pel que sembla, jo sóc l’Home de la Lluna.

Teseu: Això és l’error més colossal de tots: l’haurien de ficar dins

la llanterna. Com pot ser l’Home de la Lluna, si no?

DemeTri: No gosa entrar-hi per l’espelma, perquè ja fumeja;

fixeu-vos.

- 108 -

HipòliTa: Aquesta Lluna ja m’està cansant; no podria canviar?

Teseu: Tot sembla indicar, per la discreció de la seva llum, que ja

va minvant; però, per cortesia i per sentit comú, hem de tenir una

mica de paciència.

lisanDre: Procedeix, Lluna.

secall: Jo tot el que haig de dir és dir-vos que el fanal és la Llu-

na, jo sóc l’Home a la Lluna, aquest feix d’espines és el meu feix

d’espines i aquest gos és el meu gos.

DemeTri: Doncs tot això hauria de ser a dins del fanal, si tot això

és a la Lluna… però silenci, que arriba Tisbe.

Entra FlauTa.

FlauTa: La tomba del meu Nini… on és el meu amor?

Xerrac: Grrr…!

FlauTa deixa caure el mantell i fuig corrents.

DemeTri: Ben rugit, Lleó.

Teseu: Ben fugit, Tisbe.

HipòliTa: Ben brillat, Lluna. No es pot negar que brilla amb gràcia,

aquesta lluna.

Xerrac esquinça el mantell de Tisbe i se’n va.

Teseu: Ben rosegat, Lleó.

Entra Troca.

DemeTri: I amb aquestes arriba Píram.

lisanDre: I amb aquestes el Lleó s’esfuma.

Troca: Gràcies, oh dolça Lluna, pels teus rajos de sol;

- 109 -

jo t’agraeixo, Lluna, que brillis tan brillant;

perquè amb la teva brillantor guspirejant

confio veure Tisbe, la que és el meu consol.

Mes… ai! Tràgic destí!

Què veig, pobre de mi?

Quin infortuni és, aquest?

¿Què és això que l’ull veu,

i quasi no s’ho creu?

Oh, amor meu! Oh, aneguet!

¿El teu mantell sagrat,

per terra i ensagnat?

Veniu aquí, Parques funestes!

Veniu, Fats, de seguida!

Correu, segueu la vida!

Mateu-ho tot, no en deixeu restes!

Teseu: Aquest dolor apassionat, i la mort d’una persona estimada,

podrien entristir qualsevol home.

HipòliTa: Maleïu-me el cor si aquest home no em causa

compassió…

Troca: ¿Per què, per què, Natura, els lleons vas crear,

si un d’ells ha devorat la joia del meu cor,

la que és —no, la que era— la dama que em donà

més vida, més amor, més llum que els rajos d’or?

Plor, brolla i consumeix!

Daga, surt i fereix

el pit de Píram! Vull morir!

Sí, sí, el pit esquerre,

que és on el cor batega!

Mor, mor, així, així, així!

- 110 -

S’apunyala.

Ara ja sóc difunt,

ja volo ben amunt,

l’ànima fuig de dins el cor…

Llengua, encega’t tot d’una!

Ja pots anar-te’n, Lluna!

secall se’n va.

I ara mor, mor, mor, mor, mor, mor…

Es mor.

DemeTri: Em fa pensar en el jugador de daus, que va dient: «Sort,

sort, sort, sort…»

lisanDre: Com que és ell sol, segur que li surt un as.

Teseu: Un ase, jo diria… i amb l’ajuda d’un metge, encara es pot

refer.

HipòliTa: ¿Com és que la Lluna se n’ha anat abans que torni Tisbe

i trobi el seu amant?

Entra FlauTa.

Teseu: El trobarà amb la llum de les estrelles. Aquí la tenim, i el

seu discurs apassionat tancarà l’obra.

HipòliTa: Jo diria que un Píram com aquest no es mereix un discurs

gaire llarg; espero que sigui breu.

DemeTri: Un gra de sorra inclinarà la balança per saber si és millor

Píram o Tisbe: ell com a home (que Déu ens valgui) o ella com a

dona (que Déu ens empari)…

lisanDre: Ella l’ha estat espiant amb aquests ulls tan dolços.

- 111 -

DemeTri: I ara es lamentarà dient…

FlauTa: Dorms, amor meu?

Mort? Valga’m Déu!

Alça’t, t’ho prego, i mira’m!

No pots parlar?

¿Sepultarà

la tomba aquests ulls, Píram?

Llavis de cel,

galtes de mel,

nas de cirera dolça,

ja no hi sereu!

Amants, ploreu,

per aquests ulls de molsa!

Parques, veniu,

que ja no viu!

Els vostres dits lletosos

en sang banyeu,

ja que talleu

aquells seus fils sedosos.

Llengua, no parlis!

Daga, no tardis

a travessar el meu pit!

I adéu, amics:

Tisbe ha finit.

Adéu, adéu, adéu!

Teseu: Queden la Lluna i el Lleó per enterrar els morts.

DemeTri: Sí; i el Mur, també.

Troca: No no, jo us asseguro que el Mur que separava els seus

pares ja és a terra. ¿Us ve de gust veure l’epíleg, o bé sentir una

- 112 -

dansa bergamasca interpretada per dos membres de la nostra

companyia?

Troca i FlauTa s’aixequen.

Teseu: No, res d’epílegs, t’ho prego; perquè la vostra obra no

demana cap excusa; no us excuseu, perquè, quan tots els actors

siguin morts, no caldrà pas culpar-los de res. A fe de Déu que, si

el qui ha escrit això hagués fet de Píram i s’hagués penjat amb

la lligacama de Tisbe, hauria estat una tragèdia excel·lent… que

de fet ja ho és, i molt notablement interpretada. Però va, vinga: la

dansa bergamasca; deixeu estar l’epíleg.

Troca i FlauTa ballen una bergamasca.

Les dotze ja han parlat amb llengua fèrria:

al llit, enamorats!, que gairebé

ja és l’hora de les fades. Molt em temo

que aquest matí que arriba dormirem

tantes hores com les que aquesta nit

hem vetllat. Aquesta obra primitiva

i tosca ha fet lleuger el pas de la nit.

I ara a dormir, amics meus. Que quinze dies

de joia i de festejos solemnes ens esperen.

Se’n van tots.

Entra

puck.

puck: El lleó rugeix de fam

i el llop fa udols a la lluna;

ronca el llaurador, cansat

d’una jornada feixuga.

Són a mig cremar les atxes,

i els crits que l’òliba fa

- 113 -

tenen ressons de mortalla

per l’home que jeu malalt.

Ara és l’hora de la nit

en què les tombes es baden

i surten els esperits

a vagar per la fossana,

i les fades i els follets,

que, buscant ombres obscures,

fugim del sol i adorem

la deessa de la lluna,

estem a gust: ni una rata

profana la nostra casa;

he arribat jo primer perquè tinc ordres

d’arraconar la pols a cops d’escombra.

Entren oberon i TiTània, amb el seu seguici.

oberon: Feu resplendir aquesta casa

ran del foc endormiscat:

que els espectres de les fades

i els follets facin uns salts

lleugers com els d’un ocell

que s’enfuig de l’esbarzer:

feu-me un cor de veus alades

mentre puntegeu la dansa.

TiTània: Primer assageu la tonada:

feu trinar cada paraula

i, agafades de les mans,

beneïu aquesta llar.

Sona la cançó. Les Fades ballen.

oberon: I ara, fins que apunti l’alba,

- 114 -

quedeu-vos aquí les fades,

que el bell tàlem nupcial

hem de beneir plegats,

perquè el que engendri aquest llit

sigui per sempre feliç,

s’estimin les tres parelles

amb fidelitat eterna

i no caigui la desgràcia

damunt la seva nissaga;

que mai cap llavi partit,

berruga o taca maligna

no enlletgeixi amb un estigma

el naixement dels seus fills.

Aneu, doncs, totes les fades

a consagrar cada cambra

amb la rosada dels camps:

porteu repòs al palau,

i feu que el senyor que hi regna

gaudeixi de pau per sempre.

Correu: no us encanteu, fades,

i ens trobarem a trenc d’alba.

Se’n van tots excepte puck.

puck: Si us hem ofès, no en feu cas:

som ombres, som esperits,

i això és un somni fugaç

que heu fabricat adormits;

si ha estat un esforç balder

i una pobra fantasia,

prometo que un altre dia,

si cal, ja ho farem més bé.

- 115 -

Si no castigueu xiulant

els errors d’aquesta faula,

jo us donc la meva paraula

que aviat s’esmenaran,

o podreu dir que he mentit…

tingueu, doncs, molt bona nit;

i si aplaudiu, tanmateix,

us ho pagaré amb escreix.

Se’n va.

TELÓ

Aquest llibre,

imprès

als tallers de Gràﬁques Arrels

de la ciutat de Tarragona,

fou enllestit

el dia xxx del 2014

Volums publicats:

Textos a Part

Teatre contemporani

1. Gerard Vàzquez, Magma, 1998

Premi Born 1997

2. Enric Rufas, Certes mentides, 1998

3. Lluïsa Cunillé, La venda, 1999

4. Juan Mayorga, Cartes d’amor a

Stalin, 1999. Premi Born 1998

5. Toni Cabré, Navegants, 1999. Premi

Serra d’Or 1999

6. Patrice Chaplin, Rient cap a la

foscor, 2000

7. Paco Zarzoso, Ultramarins, 2000.

Premi Serra d’Or 1999 (al millor

text espectacle)

8. Lluïsa Cunillé, L’aniversari, 2000.

Premi Born 1999

9. Bienve Moya, Ànima malalta, 2000

10. Joan Casas, L’últim dia de la creació,

2001

11. Toni Rumbau, Eurídice i els titelles

de Caront, 2001

12. Rosa M. Isart Margarit, Vainilla,

2001. Premi Joaquim M. Bartrina,

Reus 2000

13. Raül Hernández Garrido, Si un dia

m’oblidessis, 2001. Premi Born

2000

14. Harold Pinter, L’engany, 2001

15. David Plana, Després ve la nit, 2002

16. Beth Escudé, Les nenes mortes no

creixen, 2002. Premi Joaquim M.

Bartrina, Reus 2001

17. Luis Miguel González, La negra,

2002. Premi Born 2001

18. Enric Nolla, Tractat de blanques,

2003

19. Dic Edwards, Sobre el bosc lacti,

2003

20. Manuel Molins, Elisa, 2003

21. Meritxell Cucurella, Pare nostre que

esteu en el cel, 2003

22. Llorenç Capellà, Un bou ha mort

Manolete, 2003. Premi Born 2002

23. Gerard Vàzquez i Jordi Barra, El

retratista, 2003. Premi del Crèdit

Andorrà, Andorra 2002

24. Albert Mestres, 1714. Homenatge

a Sarajevo, 2004

25. AADD, Dramaticulària, 2005

26. Miquel Argüelles, Una nevera no és

un armari, 2004. Premi Joaquim M.

Bartrina, Reus 2002

27. Joan Duran, Bruna de nit, 2004

28. Vicent Tur, Alícia, 2005. Premi

Joaquim M. Bartrina, Reus 2003

29. Josep Julien, Anitta Split, 2005.

Premi del Crèdit Andorrà, Andorra

2004

30. Magí Sunyer, Lucrècia, 2005

31. Ignasi Garcia Barba, El bosc que

creix / Marina / Preludi en dos

temps, 2005

32. Marco Palladini, Assassí, 2006

33. Jordi Coca, Interior anglès, 2006

34. Marta Buchaca, L’olor sota la pell,

2006. Premi Joaquim M. Bartrina,

Reus 2005

35. Manuel Molins, Combat, 2006

36. Marc Rosich, Surabaya, 2007

37. Carlos Be, Origami, 2007. Premi

Born 2006

38. Ödön Von Horváth, Amor Fe Espe-

rança. Una Petita dansa de mort en

cinc quadres, 2007

39. Jordi Sala, Despulla’t, germana,

2007

40. Cinta Mulet, Qui ha mort una

poeta, 2007

41. Gerard Guix, Gènesi 3.0, 2007. III

Premi Fundació Romea de Textos

Teatrals 2006

42. Aleix Aguilà, Ira, 2007. Premi del

Crèdit Andorrà, Andorra 2006

43. Carles Batlle, Trànsits, 2007

44. Marc Rosich, La Cuzzoni, 2007

45. Fernando Pessoa, El mariner, 2007

46. Janusz Glowacki, Antígona a Nova

York, 2007

47. Jordi Faura, La sala d’espera, 2008

Premi Joaquim M. Bartrina, Reus

2006

48. Toni Cabré, Demà coneixeràs en

Klein, 2008

49. Damià Barbany, Arnau, el mite; la

llegenda catalana, 2008 (Inclou CD)

50. José Sanchis Sinisterra, El setge de

Leningrad, 2008

51. Jesús Díez, El show de Kinsey,

2008. Premi Born 2007

52. Guillem Clua, Gust de cendra, 2008

53. Josep M. Miró Coromina, Quan

encara no sabíem res, 2008. Pre-

mi del Crèdit Andorrà, Andorra

2007

54. Josep Julien, Hong Kong Haddock,

2008. IV Premi Fundació Romea de

Textos Teatrals 2008

55. Ignasi Garcia i Barba, Mars de gespa

/ La ﬁnestra / Sota terra, 2008

56. Albert Benach, Mascles!, 2008

57. Erik Satie, El parany de Medusa,

2009

58. Joan Cavallé, Peus descalços sota

la lluna d’agost, 2009. I Premi 14

d’Abril de Teatre, 2008

59. Josep M. Diéguez, De vegades

la pau, 2009. Accèssit I Premi 14

d’Abril de Teatre, 2008

60. Angelina Llongueras i Altimis, El

cobert, 2009. Accèssit I Premi 14

d’Abril de Teatre, 2008

61. Carles Batlle, Oblidar Barcelona,

2009. Premi Born 2008

62. Enric Nolla, Còlera, 2009

63. Manuel Pérez Berenguer, Hòmens

de palla, dies de vent (Una reﬂexió

sobre el destí), 2009. Premi del

Crèdit Andorrà, Andorra 2008

64. Jordi Faura, La fàbrica de la felicitat,

2009

65. Joan Gallart, Sexe, amor i literatura,

2009

66. Pere Riera, Casa Calores, 2009

67. Enric Nolla, El berenar d’Ulisses,

2009

68. Helena Tornero, Apatxes, 2009. II

Premi 14 d’Abril de Teatre, 2009

69. Carles Mallol, M de Mortal, 2010

70. Josep Maria Miró i Coromina, La

dona que perdia tots els avions,

2010. Premi Born 2009

71. Joan Lluís Bozzo, Còmica vida, 2010

72. Pere Riera, Lluny de Nuuk, 2010

73. Marta Buchaca, A mi no em diguis

amor, 2010

74. Neil Labute, Coses que dèiem avui,

2010

75. Damià Barbany, Prohibit prohibir,

2010

76. Michel Azama, La Resclosa, 2010

77. Ferran Joanmiquel Pla, Blau,

2010.

VIII Premi Joaquim M. Bartrina,

Reus 2009

78. Evelyne de la Chenelière, Bashir

Lazhar, 2010

79. Josep M. Benet i Jornet, Dues

dones que ballen, 2010.

80. Carles Batlle, Zoom, 2010.

81. Ferran Joanmiquel Pla, Blau,

2010.

82. Daniela Feixas, El bosc, 2011.

83. Guillem Clua, Killer, 2011.

84. Marc Rosich, Rive Gauche, 2011.

85. August Strindberg, Creditors,

2011.

86. Lluïsa Cunillé, El temps, 2011.

87. Maria Aurèlia Capmany i Xavier

Romeu, Preguntes i respostes

sobre la vida i la mort de Francesc

Layret, advocat dels obrers de

Catalunya, 2011.

88. Cristina Clemente, Vimbodí vs.

Praga, 2011.

89. Josep Maria Miró i Coromina,

Gang bang (Obert ﬁns a l’hora de

l’Àngelus), 2011.

90. Joan Rosés, Falstaff Cafè (Els

pallassos de Shakespeare), 2011.

91. Marc Rosich, Car Wash (tren de

rentat), 2011.

92. Sergi Pompermayer, Top model,

2011.

93. Aleix Puiggalí, Al fons del calaix,

2011.

94. Jordi Casanovas, Una història

catalana, 2012.

95. Joan Brossa, Poesia escènica I: al

voltant de Dau al Set, 2012.

96. Josep Maria Miró i Coromina, El

principi d’Aquimedes, 2012.

97. Jordi Oriol, T-error, 2012.

98. Marc Angelet, Voyager, 2012.

99. Marilia Samper, L’ombra al meu

costat, 2012.

100. Joan Brossa, Poesia escènica

II. Strip-tease i teatre irregular

(1966-1967), 2012.

101. Joan Brossa, Poesia escènica III.

Mirades sobre l’amor i la vida

(1956-1962), 2012.

102. Toni Cabré, L’inútil, 2012.

103. Mercè Sarrias, Quebec-Barcelona,

2012.

104. Damià Barbany, Lizzie Mc Kay,

2012.

105. Pere Riera, Barcelona, 2013.

106. Josep M. Benet i Jornet, Com dir-

ho?, 2013.

107. Helena Tor nero, No parlis amb

estranys, 2013.

108. Harold Pinter, Terra de ningú,

2013.

109. Josep Maria Miró, Fum, 2013.

110. Tennessee Williams, La rosa tatua-

da, 2013.

111. Raúl Dans, Un corrent salvatge,

2013.

112. Jordi Faura, Groenlàndia, 2013.

113. Marta Momblant, Resposta a

cartes impertinents, 2013.

114. Serafí Pitarra i Pau Bonyegues, El

cantador, 2014.

115. Marivaux, El joc de l’amor i de

l’atzar, 2014.

116. Rafael Spregelburd, Falk Richter i

Lluïsa Cunillé, Fronteres, 2014.

117. Joan Brossa, Poesia escènica IV:

Els déus i els homes, 2014.

118. Joan Brossa, Poesia escènica V:

Estar al món el 1953, 2014.

119. Joan Brossa, Poesia escènica VI:

Circ, màgia i titelles, 2014.

120. Àngels Aymar, Carles Batlle, Joan

Cavallé, Beth Escudé i Gallès,

Albert Mestres. Espriu x dotze.

Volum 1, 2014.

121. Pau Miró, Enric Nolla i Gual, Josep

Pere Peyró, Gemma Rodríguez,

Mercè Sarrias, Gerard Vàzquez,

Teresa Vilardell, Espriu x dotze.

Volum 2, 2014.

122. Alexandre Dumas ﬁll, La Dama de

les Camèlies, 2014.

123. Marc Artigau i Queralt, Un mos-

quit petit, 2014.

124. Dimitris Dimitriadis, Moro com a

país, 2014.

125. Paco Zarzoso, L’eclipsi, 2014.

126. Carles Mallol, Mata el teu alum-

ne, 2014.

127. Serafí Pitarra, Liceistes i cruzados,

2014

128. Thomas Bernhard, El President,

2014

Textos a Part Teatre clàssic

1. Fiódor Dostoievski, El gran inquisi-

dor, 2008

Textos Aparte

Teatro contemporáneo

1. Juan Pablo Vallejo, Patera, 2004.

Premi Born 2003

2. Toni Cabré, Navegantes / Viaje a

California, 2005

3. Fernando León de Aranoa, Familia,

2005. Adaptación de Carles Sans

4. José Luis Arce, El sueño de Dios,

2005. Premi Born 2004

5. Joan Casas, El último día de la

creación, 2006

6. J. Carlos Centeno Álvarez, Anita

Rondó, 2006

7. Antonio Álamo, Veinticinco años

menos un día, 2006. Premi Born

2005

8. Rebecca Simpson, Juana, 2007

9. Antonio Morcillo, Firenze, 2008

10. José Sanchis Sinisterra, Valeria y

los pájaros, 2008

11. Richard France, Su seguro servi-

dor Orson Welles, 2008

12. Carlos Be, Llueven vacas, 2008

13. Santiago Martín Bermúdez, El

tango del Emperador, 2008

14. José Sanchis Sinisterra, Vagas

noticias de Klamm, 2009

15. Gerard Vàzquez/ Jordi Barra, El

retratista, 2009

Textos aparte Teatro clásico

1. Friedrich Schiller, Don Carlos, 2010

- 124 -