Santiago Rusiñol
Pròleg de Margarida Casacuberta
9
ELS JOCS FLORALS DE CANPROSA
Santiago Rusiñol
ELS JOCS FLORALS
DE CANPROSA
TEATRE CLÀSSIC
TEATRE CLÀSSIC
Els Jocs Florals de Canprosa. L’escàndol que va provocar
aquesta paròdia dels Jocs Florals l’any 1902 va ser excep-
cional. L’obra denunciava l’idealisme exaltat d’un certa-
men que s’havia convertit en vehicle propagandístic del
nou catalanisme, i posava de manifest la gravetat de les
nombroses tensions que recorrien la societat catalana. Un
segle després, la lucidesa de Santiago Rusiñol encara ens
interpel·la. La comèdia es va estrenar en un context de
forta crispació social, marcada pel recent empresonament
de centenars de líders sindicals i de polítics destacats com
Prat de la Riba. La polèmica es va aguditzar quan el go-
vern central va suspendre els autèntics Jocs Florals de Bar-
celona per una xiulada a la bandera espanyola, i en canvi
va protegir amb policies els espectadors que assistien als
teatrals de Canprosa.
Santiago Rusiñol va ser un dels grans ambaixadors de la
modernitat a Catalunya. Provocador de nombroses polè-
miques amb els principals moviments polítics del tombant
del segle XIX al XX, sempre va saber posar el dit en algu-
nes nafres extraordinàriament sensibles. Aquest sentit de
l’oportunitat —que sovint va ser llegit com a simple opor-
tunisme— el va convertir en una fi gura incòmoda per la
seva mordaç equidistància, alhora que l’erigia en un dels
observadors més aguts de la societat del seu temps.
T
E
A
T
R
E
N
A
C
I
O
N
A
L
D
E
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
ISBN: 978-84-948629-8-4
.
.
.
.
ELS JOCS FLORALS DE
CANPROSA
TEATRE CLÀSSIC
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot
ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, tret de l’excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a l’editor
o a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer
còpies digitals d’algun fragment d’aquesta obra.
Edita: Arola Editors
1a edició: setembre 2018
© del text: Santiago Rusiñol
© del pròleg: Margarida Casacuberta
Disseny gràfic: Arola Editors
Disseny portada: Antoni Torrell
Il·lustració portada: Il·lustració apareguda dins la revista Lo aucell blau,
2 de maig de 1862, any II, núm. 18.
Impressió: Gràfiques Arrels
ISBN: 978-84-948629-8-4
Dipòsit legal: T 955-2018
Edició a cura d’Albert Arribas,
Polígon Francolí, Parcel·la 3
43006 Tarragona
Tel.: 977 553 707
Fax: 902 877 365
arola@arolaeditors.com
arolaeditors.com
Col·lecció Textos a Part
ELS JOCS FLORALS DE
CANPROSA
Comèdia en un acte
Santiago Rusiñol
Pròleg de Margarida Casacuberta
(Edició a cura d’Albert Arribas)
ELS JOCS FLORALS DE CANPROSA, DE SANTIAGO
RUSIÑOL: UNA RECEPCIÓ POLÈMICA EN UNS TEMPS
SOCIALMENT I POLÍTICAMENT CONVULSOS
1
Poetes contra versaires
La nit del dimarts 29 d’abril de 1902 es va estrenar al teatre
Romea de Barcelona una comèdia en un acte original de
Santiago Rusiñol que havia tornat a posar a l’expectativa,
des de la seva mateixa aparició en cartell i gràcies als
rumors que venien de Mallorca, on Rusiñol la va escriure
i la va oferir com a primícia a la tertúlia del poeta Joan Al-
cover, els diferents sectors culturals catalans del moment.
Amb Els Jocs Florals de Canprosa, Rusiñol aportava el seu
peculiar gra de sorra a la polèmica entorn de la institució
jocfloralesca i abordava de ple un dels temes més disputats
en els ambients literaris del tombant de segle. La ja indis-
cutible popularitat de l’autor i el fet d’utilitzar les taules
escèniques com a plataforma d’una excel·lent paròdia
sobre el funcionament dels nombrosos certàmens literaris
que se celebraven arreu de la geografia catalana, per força
1 Fragment extret i revisat del llibre de Margarida Casacuberta, Santiago Rusiñol:
vida, literatura i mite, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997, p.
311-327.
- 7 -
havien de provocar una reacció, malgrat que divergent,
unànime. Comentaris, rèpliques i contrarèpliques van
ocupar les pàgines de bona part de la premsa barcelonina
i comarcal en uns moments en què la festa de les lletres
catalanes experimentava una nova fase d’expansió direc-
tament relacionada amb la transformació del catalanisme
en una alternativa política real. De la mateixa manera que
els nombrosos certàmens locals i de barri creats entre la
dècada dels vuitanta i la dels noranta del segle xix havien
esdevingut importants plataformes propagandístiques de la
doctrina regionalista, el tombant de segle i els primers anys
del segle xx van presenciar també la instrumentalització
política dels Jocs Florals. Així, la tradicional institució i els
grups ideològics que se’n servien van ser objecte d’un clar
procés d’identificació, amb la qual cosa qualsevol atac als
Jocs podia ser instantàniament interpretat com un atac al
catalanisme. D’altra banda, durant aquests anys s’insistia en
la necessitat d’introduir algunes importants reformes en els
Jocs Florals i certàmens literaris. A diferència de la posició
adoptada pel primer modernisme, sobretot pels sectors més
radicals, que tenia en els Jocs una de les seves principals
bèsties negres, es tendia majoritàriament a defensar, abans
que l’expedició definitiva del certificat de defunció de la fes-
ta, la seva modernització. La «dissolució» del modernisme
en el catalanisme, que es va fer sobretot palesa arran de la
crisi finisecular, es traduïa, entre moltes altres coses, en un
equilibri de les diferents actituds que adoptaven moder-
nistes i catalanistes davant dels Jocs Florals. Si els primers
reconeixien la significació emblemàtica de la institució en
- 8 -
el procés de «regeneració» de la llengua i de la literatura
autòctones i, sobretot, el procés de «renacionalització»
de Catalunya, els sectors més afins al catalanisme conser-
vador havien acabat assimilant els nous corrents estètics
que el modernisme havia adaptat a la literatura catalana.
La conseqüència més immediata d’aquesta fusió va ser
la generalització de la campanya a favor de la renovació
del funcionament intern de la festa per tal de transformar
una institució considerada anacrònica i fossilitzada en una
plataforma propagandística que encaixés com una peça
més en l’engranatge del camp literari català, sense perdre,
això no obstant, el contingut polític.
Cal situar la creació, estrena i posterior recepció d’Els
Jocs Florals de Canprosa en aquestes coordenades històri-
ques i culturals. La comèdia constitueix una síntesi perfecta
de les idees i de la posició que, davant de la institució joc-
floralesca, havia defensat des de sempre i amb una total
coherència Santiago Rusiñol. Una posició mig burleta mig
respectuosa, però fonamentalment crítica, que resulta de la
confluència, en la personalitat artística i literària de l’autor,
de diferents tradicions culturals que es manifesten amb més
o menys intensitat segons el tipus de projecte que es troba
en cada cas darrere de l’activitat pública de l’artista. Això
no vol dir que Rusiñol es deixés portar cap a una banda o
cap a l’altra de forma indiscriminada, però tampoc no es
pot negar la capacitat de Rusiñol d’atorgar una dimensió
programàtica a la seva obra i adaptar-la a necessitats con-
cretes; una capacitat que l’havia convertit, durant els anys
del final de segle, en la figura emblemàtica del modernisme.
- 9 -
La total assumpció d’aquesta imatge per part de
l’artista va relegar durant uns quants anys a un terme
secundari el llast que havia deixat en la seva personalitat
la tradició costumista, humorística, xarona i típicament
barcelonina de la qual provenia per entorn familiar i
formació cultural. Per això, durant l’època de màxima eu-
fòria del modernisme com a moviment, era l’intel·lectual
modernista, el regenerador de la societat a través de la
modernització cultural, qui adoptava una posició clara-
ment reformista en relació amb els Jocs Florals i intentava
integrar-los —ho havia intentat en diverses ocasions des
de dins i des de fora de la institució— en el projecte ide-
ològic i cultural modernista. Ara bé, l’any 1902, quan el
modernisme havia quedat en part assimilat al catalanisme,
quan alguns dels seus principals valedors, com Raimon
Casellas, havien accedit a convertir-se en intel·lectuals
orgànics de la Lliga Regionalista i la imatge de Rusiñol
començava a ser qüestionada fins i tot pels mateixos que
havien contribuït a crear-la, qui va parodiar els certàmens
literaris ja va ser el dramaturg que estrenava al Romea,
que s’havia fet popular per l’humor i el costumisme de
les seves darreres obres i per la polseguera que aixeca-
ven algunes de les seves produccions més polèmiques.
L’artista que, malgrat haver trencat simbòlicament amb
la societat i haver propugnat un art només per a iniciats
en obres com Oracions (1897), Fulls de la vida (1898), Els
caminants de la Terra (1898), L’alegria que passa (1898)
o El jardí abandonat (1900), començava a descobrir en
la popularitat un valor també digne de l’art, sobretot
- 10 -
perquè, com acabava de demostrar Émile Zola amb el
seu «J’accuse!», l’artista modern continuava tenint una
funció dins la societat.
L’abast real de l’assimilació entre Jocs Florals i catala-
nisme que es va produir durant el tombant de segle queda
reflectit en la recepció crítica d’Els Jocs Florals de Canprosa
en els diferents ambients polítics i culturals del moment.
La paròdia que va fer Rusiñol dels certàmens jocfloralescos
va desconcertar l’opinió pública i va provocar tot un seguit
d’adhesions vehements i de reprovacions abrandades
a l’actitud de l’autor, que tothom va interpretar com a
anticatalanista, encara que, en realitat, no quedava del
tot clar. Perquè Santiago Rusiñol, amb Els Jocs Florals de
Canprosa, es limitava a constatar que la via de la norma-
lització i la modernització del fenomen literari a Catalunya
no passava pels Jocs Florals, sinó per mecanismes propis
d’un mercat modern. És la mateixa estructura de l’acció
dramàtica, d’una simplicitat extraordinària, la que abona
aquesta interpretació.
La comèdia, que es recrea en l’accentuació dels cli-
xés més característics del funcionament dels certàmens
literaris, organitza l’acció a l’entorn d’un triangle amorós
que potencia, igualment com en la producció dramàtica
anterior de Rusiñol, una lectura en clau simbòlica. El con-
flicte protagonitzat per Tonet, Maria i Ramon configura
un triangle que incorpora un triangle paral·lel que situa
la Poesia (amb majúscula) en el vèrtex principal (Maria)
i, en els oponents, les dues concepcions del poeta en
pugna tot al llarg de la comèdia: el poeta-versaire (To-
- 11 -
net) i el poeta-sacerdot (Ramon). Els Jocs Florals són el
feu dels Tonets, dels versaires, de les «reines» de la festa
postisses, de les Bases de Manresa desvirtuades i dels
abrandats «companys de causa». Maria i Ramon, i, amb
ells, la veritable Poesia, no hi tenen cabuda. A Ramon,
«periodista i expoeta» pertanyen aquestes paraules, que
clouen l’obra amb la ruptura del Poeta amb la societat
representada per Canprosa:
Ramon: Maria, la flor natural que m’ha dat es mus-
tiga amb aquest aire encongit. Anem a fer-li prendre
poesia.
maRia: A on!
Ramon: A fora. En plena Naturalesa. (La pren del braç
i fuig.)
Rusiñol planteja, com a L’alegria que passa, la manca
d’encaix entre l’artista i la societat materialista i prosaica.
Aquesta vegada, però, a través de la salvaguarda de la
imatge del poeta com a ser excepcional i de la concepció de
la poesia com a bàlsam i consol enfront de la banalització
del fet poètic, agreujada per la proliferació cada vegada
més acusada de «versaires», tal com apunta el crític Emili
Tintorer a la revista Joventut (8-V-1902). D’aquí que la
idea de poesia proposada i defensada a Els Jocs Florals
de Canprosa s’oposi frontalment a la poesia de certamen,
malgrat que la introducció dels nous corrents estètics en
els Jocs Florals —que a la comèdia són caricaturitzats a
través del «pseudodecadentista» August Coca i Poncem
i el «pseudovitalista» Joan Dolcet i Sucre— ja era un fet.
- 12 -
Els criteris emprats per Rusiñol en la definició de la
veritable poesia es distingeixen per la vaguetat. No són
criteris estrictament estètics. L’accent recau, sobretot, en
la capacitat de commoure el públic, de crear entre aquest
i l’autor lligams d’atracció i de simpatia, una comunió ín-
tima, penetrant, emotiva. La poesia de certamen —poesia
de motllo, desnaturalitzada, mancada d’emotivitat i
destinada a un públic de cenacle— desapareix, per tant,
de l’espai sagrat de la Poesia. Com adverteix Ramon, el
personatge a través del qual Rusiñol vehicula el missatge
de l’obra, «si ja és prou gran la poesia perquè hagueu
de mantenir-la! Pobreta! Amb els vostres manteniments
morirà corsecada». La Poesia posseeix un espai autònom,
autosuficient, incompatible amb l’estretor de mires del
típic versificador de certamen. Aquest, incapaç com els
menestrals de l’«art cromo» de tractar amb dignitat la
seva pròpia producció artística, acaba destruint la imatge
sacralitzada del poeta i posa en dubte la seva missió dins
la societat. Banalitzar aquesta imatge suposa fer un gran
pas enrere en la reivindicació de l’estatus professional de
l’artista i de l’escriptor, reivindicació que constitueix el
principal cavall de batalla de l’actuació pública de Santiago
Rusiñol i la clau de volta del seu pensament. Aquest pas,
el recuperen amb escreix Els Jocs Florals de Canprosa amb
la ridiculització de l’engranatge anacrònic que regula el
mercat literari català. Ho demostra novament la ironia
de Ramon:
El pREsidEnt: Calla, periodista incrèdul! Si molt convé
et burles dels Jocs Florals i ets dels que tiren d’amagat.
- 13 -
Ramon: No soc vergonyant. Vaig desenganyar-me jove.
Mireu si hi tiro i si hi crec, que us porto a vendre a la
vostra fira de premis tres plomes d’oca, de plata, oca
i plomes, i dues corones de llorer. (Es treu les corones
i les plomes.) Les venc baratetes
us les dono a pes de
glòria.
El pREsidEnt: Això és un desdoro!
RiutoRt: Una burla!
tallavEnt: Un afront!
El pREsidEnt: Us veneu els símbols florals?
Ramon: Els heu abaratit tant, els tals símbols, que ja
no són símbols ni florals
són floreros.
El llenguatge de l’antifloralisme
Que Santiago Rusiñol difongui aquest missatge a través
de les taules escèniques i dels recursos paròdics, irònics i
costumistes propis de la més genuïna tradició de la cultura
popular barcelonina, és el principal catalitzador de la re-
acció general i polaritzada de la crítica davant de l’estrena
d’Els Jocs Florals de Canprosa. Rusiñol se situa en l’estela
d’una tradició cultural estretament vinculada al republica-
nisme: el teatre de «sala i alcova» i les «gatades» típicament
vuitcentistes que tenen com a màxims representants Pitarra,
Conrad Roure o Albert Llanas. Aquests darrers van tenir
en algun moment contactes directes amb Rusiñol. Llanas,
per exemple, va arribar a convertir-se en el protagonista
del complement humorístic que solia acompanyar qual-
sevol manifestació artística, literària i musical promoguda
- 14 -
per Rusiñol. Josep Pla va destacar a Santiago Rusiñol y su
tiempo (1942) la influència que l’artista havia rebut de
«totes les bogeries» del grup de Valentí Almirall a través
de la relació amb Llanas i la manera com aquesta influència
s’havia concretat en la seva obra, particularment en Els
Jocs Florals de Canprosa, l’últim residu, segons Pla, de la
polèmica vuitcentista entre floralistes i humoristes. Malgrat
que la comèdia queda ben lluny d’aquests plantejaments,
no es pot negar que s’hi perceben clarament alguns dels
tòpics i el to emprat pels sectors típicament antifloralistes,
cosa que va comportar l’adhesió incondicional de la prem-
sa republicana i, per l’altra banda, l’anatematització d’Els
Jocs Florals de Canprosa per part de la premsa catalanista,
fins aleshores plenament favorable a la figura i l’obra de
Santiago Rusiñol.
Diaris com La Renaixensa i La Veu de Catalunya, re-
vistes com Joventut i Catalunya Artística, butlletins com
Montserrat, setmanaris satírics com El Rector de Vallfogona
i Cu-cut!, periòdics d’abast local com El Baluart de Sitges,
van adoptar una actitud francament hostil davant la comè-
dia de Rusiñol. No pretenien qüestionar el valor literari de
l’obra —amb tot, remarcava Josep Morató i Grau, «inferior
al de la majoria de les produccions del mateix Rusiñol»
(La Veu de Catalunya, 30-IV-1902)—, sinó retreure’n la
finalitat última:
Aquesta vegada ha volgut fer aquest una obra fran-
cament satírica. Però ha escollit malament el tema,
entretenint-se en satirisar l’actual moviment de rei-
- 15 -
vindicació del nostre poble. Prenent peu d’uns Jocs
Florals de vileta, ha fet escarni dels sentiments més
sagrats de la pàtria, de les institucions més dignes
de respecte, de les manifestacions més honrades i
enaltidores.
Per això, tot seguint el curs de la representació,
els que sentien simpatia per l’autor se mostraven
fondament apenats de la seva caiguda, mentres que
els indiferents a la personalitat d’en Rusiñol no sabien
abstenir-se de mostrar la seva indignació fonda, ben
fonda, que va esclatar al final, en un espetec de xiulets
i xiu-xius eixordadors.
En canvi, certs elements —els contraris a les idees
sanes, els enemics de la gent de bé, els que no poden
arribar a capir els nostres sentiments patriòtics que
impulsen el moviment reivindicador de Catalunya—
feien tants esforços com podien per aixecar l’obra del
fosso, sense que un sol instant arribessin a fer-se sentir.
La crítica, breu i concisa, de La Veu posava sobre la taula
totes les cartes que havien de prendre part en la polèmica.
En primer lloc, l’abast que havia assolit en el tombant de se-
gle la identificació Jocs Florals / catalanisme; en segon lloc,
la inviolabilitat de determinats símbols, mites i tradicions
que, com els mateixos Jocs Florals, les Bases de Manresa,
Els Segadors, les quatre barres, Montserrat, la barretina o
els noms dels carrers de l’Eixample barceloní, constituïen els
pilars fonamentals del discurs catalanista. Així, Josep Pous
i Pagès, tot i reconèixer que la sàtira d’Els Jocs Florals de
- 16 -
Canprosa en el fons s’ajustava a la realitat, retreia a Rusiñol
«la forma en què l’ha donat al públic, la seva crítica», ja que
«és desgraciada i, sobretot, immoral», a més de producte
d’una inconsciència absoluta (Catalunya Artística, 8/15-V-
1902). Ridiculitzar determinades tradicions, igualment com
desmitificar determinades figures i esdeveniments, era lícit
sempre que es fes al marge del gran públic:
Cregui’m en Rusiñol: ha sigut una veritable caiguda lo
haver portat aquest tema a l’escena. Això era bo per a
un article de revista, i estic segur que si s’hagués donat
compte de la seva transcendència —no respecte als
interessos d’un partit polític, més o menos respectable,
sinó davant dels eterns universals de l’Art— s’hauria
guardat la seva brometa per desenrotllar-la entre
quatre amics amb prou criteri per a fer les distincions
necessàries, i no davant de tot un poble, desgracia-
dament prou incult...
La tercera i decisiva carta que la crítica de Morató posava
sobre la taula fa referència a les tensions existents entre
el catalanisme polític incipient i la resta de grups que con-
figuren l’organigrama ideològic i polític de la Catalunya
del moment, sobretot determinats sectors republicans.
Aquests, aplegats a l’entorn de La Publicidad, El Diluvio,
L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia, posats
per la premsa catalanista dins el mateix sac, sense fer
cas de distincions ideològiques, coincidien a qualificar el
catalanisme com un moviment antidemocràtic, clerical i
reaccionari, i, com a tal, l’escometien amb una gran du-
- 17 -
resa. L’estrena d’Els Jocs Florals de Canprosa els va oferir
un pretext immillorable per aprofundir la seva crítica i la
possibilitat d’apuntalar-la en una autoritat reconeguda
de tothom, Santiago Rusiñol. És el que va fer Federico
Urrecha des d’El Diluvio (1-V-1902), on afirmava que «lo
de menos en esta sátira son los Juegos Florales. Otra cosa
ha quedado maltrecha y hondamente caricaturizada en
Els Jocs Florals de Canprosa: el catalanismo. Éste era el
blanco a que Rusiñol apuntaba y en el que ha dado con
sorprendente seguridad». I continuava:
Aquel afeminado que a cada dos por tres proclama
con voz atiplada que se ha de ser mascle no tiene nada
que ver con los Juegos Florales. No es un tipo, es toda
una clase. (...) Y aquel otro que sin ton ni son y como
molesto monomaníaco pide a voces que se cante la
salmodia de Los Segadors, ¿tiene algo que ver con los
tales Juegos Florales? Y el poeta huero y premiado que
considera digno de consulta si ha de recibir el premio
asistiendo con barretina o sin ella, ¿entra para nada
en la sátira del certamen? No, no es ésta la madre del
cordero, no era eso lo que Rusiñol se propuso, aunque
los Juegos Florales sirvan como marco indispensable
al autor para colocar sus figuras.
Daniel Ortiz, «Doys», una de les bèsties negres del cata-
lanisme de La Veu, abonava des de les pàgines de l’edició
del vespre de La Publicidad les opinions d’Urrecha. Doys va
aprofitar l’agitada estrena d’Els Jocs Florals de Canprosa
per carregar les tintes contra els factòtums de la «ideia».
- 18 -
Aquesta, va escriure, «está abarrotada por los Prat, los
Casellas, los Doménech y los Trapella, y ha perdido todo
barniz de simpatía y tolerancia» (10-V-1902). Simpatia
i tolerància que, en canvi, sí reconeixia en els «bons
temps» del modernisme, quan «Rusiñol, Casas, Utrillo,
Pérez Jorba, Pompeu Fabra, Peyo, Morera, Pere Romeu y
otros literatos, pintores, músicos y aficionados desfilaban
alegremente por las columnas de estas Chirigotas». En un
to substancialment diferent al que acostumava a emprar
en les ressenyes de les activitats dels modernistes, menys
mofeta i molt més corrosiu, caricaturitza la intransigència,
el «chauvinisme» (1-V-1902) i les tendències separatistes
d’una «ideia» que havia deixat de ser «ideia» per con-
vertir-se en un projecte polític molt concret, comandat
directament pel «clero y la fabricación» (8-IX-1902) i
incapaç de tolerar la mirada irònica que li havia dedicat
Rusiñol amb la seva comèdia. És, de fet, el mateix tipus
de crítica que va aparèixer a La Campana de Gràcia. Set-
manari satíric, republicà i anticlerical, les seves pàgines
paraven molta més atenció a l’actualitat política i social
que no pas a la cultura. L’estrena d’Els Jocs Florals de Can-
prosa, tanmateix, no en va deixar indiferents els redactors,
que van prendre la comèdia i la reacció en contra dels
catalanistes com un pretext immillorable per accentuar
la seva crítica al nou projecte polític, que qualificaven de
«foco d’infecció moral» per l’eclecticisme dels seus plan-
tejaments i la manca d’escrúpols —deien— a l’hora de
reclutar «els fracassats de tots els partits polítics, acollint
- 19 -
totes les ambicions defraudades (...), amb un peu a la
llibertat i un altre a la reacció» (3-V-1902).
El batec cultural que no recollia La Campana cal anar-
lo a cercar a L’Esquella de la Torratxa. Josep Roca i Roca,
amagat rere algun dels seus múltiples pseudònims, hi res-
senyava puntualment estrenes teatrals, noves edicions de
llibres, exposicions, Jocs Florals i altres activitats lúdiques i
culturals des de la mateixa perspectiva adoptada en la seva
columna setmanal de La Vanguardia, però amb una clara
voluntat de popularitzar aquesta informació a través dels
recursos típics de la premsa humorística. Santiago Rusiñol
hi va rebre sempre un tracte de favor que, ben segur, devia
contribuir activament a la fama que va assolir l’artista entre
el públic popular. L’estrena d’Els Jocs Florals de Canprosa,
en concret, va ser objecte de grans elogis per part de L’Es-
quella de la Torratxa (2-V-1902). El setmanari humorístic hi
va dedicar, per tal de defensar l’obra, un número monogrà-
fic profusament il·lustrat amb retrats dels actors i d’algunes
escenes de conjunt (9-V-1902). Roca i Roca, tant aquí com
a La Vanguardia (6-V-1902), va intentar demostrar que les
causes determinants de la reacció dels catalanistes no calia
anar-les a buscar a la comèdia, sinó en la intransigència i
el victimisme que els caracteritzava. Com es pot llegir en
un «esquellots» escrit amb la voluntat de tornar la pilota
a tothom qui, amb motiu de la igualment agitada estrena
de Llibertat! (1901), s’havia mofat de l’actitud amb què
L’Esquella, La Publicidad i altres publicacions de tendència
progressista havien encaixat la caricaturització dels emble-
mes del republicanisme,
- 20 -
els que es revanxinen contra en Santiago Rusiñol per ha-
ver escrit Els Jocs Florals de Canprosa, si ho fan de bona
fe, donen mostres de ser uns il·lusos dignes de compas-
sió que no saben lo que passa en matèries floralesques;
o, si ho fan per càlcul, cometen el pecat d’hipocresia,
negant-se a reconèixer que en l’obra de Rusiñol hi ha
una pila de retrats.
Ningú no s’ha rigut tant dels Jocs Florals com
els mateixos floralistes, en les seves intimitats. És allò
que sol fer la gent de sagristia: ningú els hi passa la
mà per la cara en matèria de tractar les imatges amb
irreverència.
Per què, doncs, l’escriptor satíric no ha de tenir el
dret de divulgar les debilitats i ridiculeses dels homes
i de les institucions?
I dic divulgar perquè no és ell qui les inventa. Les
troba fetes i se n’aprofita. I al realisar-ho fa obra de
cultura, des del moment que ensenya a no prendre
per sèrio lo que és burro. (L’Esquella de la Torratxa,
9-V-1902)
Finalment, publicacions com El Noticiero Universal, Las
Noticias, El Liberal o el Diario de Barcelona, malgrat la
manca d’homogeneïtat ideològica, van coincidir a l’hora
de presentar l’estrena com un gran èxit i de defensar l’ús
de la sàtira i de la ironia als escenaris. No cal dir que, segons
l’òptica dels afiliats al projecte catalanista, tots quatre diaris,
però fonamentalment El Brusi, confirmaven amb l’acollida
- 21 -
favorable a Els Jocs Florals de Canprosa el profund antica-
talanisme de la comèdia de Rusiñol.
El catalanisme conservador va convertir, d’aquesta
manera, Els Jocs Florals de Canprosa en un pretext idoni
per legitimar la seva condició d’hereu i continuador directe
del moviment de la Renaixença. Amb la defensa ultrada i
incondicional dels Jocs Florals, que interessava de presentar
com el punt de partida del desvetllament del sentiment
nacional català, accentuava el procés de distanciament
d’altres tradicions polítiques i culturals fortament arrela-
des a Catalunya. De la tradició popular republicana, per
exemple, els representants de la qual eren introduïts en el
sac de l’anticatalanisme juntament amb Rusiñol. Aquest
procés de distanciament queda sobretot reflectit en els
atacs que des de publicacions com El Rector de Vallfogona
o Joventut es van dirigir contra revistes de llarga tradició
i de tiratge important escrites en català com La Campana
de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa, considerades com «el
més gran enemic que té a casa el catalanisme». Les diver-
gències ideològiques entre els uns i els altres són òbvies,
però als primers el que se’ls posava d’allò més malament
és que fossin trenta o quaranta mil els exemplars d’aquests
setmanaris que es repartien entre un públic essencialment
obrer i menestral, prova ineludible de l’acceptació tant del
missatge que propugnaven —republicanisme, anticlericalis-
me, pensament liberal— com de la forma concreta —sàtira,
paròdia, costumisme— a través de la qual el missatge era
presentat. En uns moments en què el catalanisme con-
servador es proposava aglutinar políticament en un únic
- 22 -
front els sectors més diversos de la societat catalana, els
catalanistes trobaven en la tasca portada a terme des de
La Campana o L’Esquella una de les principals dificultats a
l’hora d’assimilar les classes populars al seu projecte polític.
Com denunciava Vicens Garcia a El Rector de Vallfogona
(24-IV-1902),
en política els han parlat eternament (a les pobres intel-
ligències ocultes i abandonades dels pobres obrers del
camp i del taller) d’un Cánovas i d’un Sagasta, enemics
de la llibertat espanyola, quan ells no són sinó la per-
sonificació d’aquesta mala llibertat, i d’una República
unitària que té de venir a fer-nos feliços en un tancar i
obrir d’ulls. Tot això predicat en català i al poble català,
ha sigut com la cadena que ha lligat la personalitat
de la Catalunya popular al carro de la vella política
espanyola, causa de totes les nostres desgràcies.
Els Jocs Florals «de Can Poesia» i Els Jocs Florals de
Canprosa
L’enrenou que va provocar l’estrena de la comèdia de
Rusiñol es va aguditzar sensiblement al cap de pocs dies
quan, el primer diumenge de maig, els Jocs Florals de
Barcelona van ser suspesos per l’autoritat militar com a
conseqüència d’una xiulada a la bandera espanyola. L’am-
bient estava d’allò més crispat en el moment de produir-se
els fets. Aquella primavera, la festa de lliurament de premis
dels Jocs Florals de Barcelona se celebrava en un ambient
conflictiu. S’havia declarat l’estat d’excepció i les garanties
- 23 -
constitucionals havien estat suspeses; feia escassament
dos mesos que havia finalitzat la vaga general que havia
provocat un important enfrontament polític entre la Lliga
Regionalista i el govern central. El 2 d’abril, Prat de la Riba
havia estat detingut i els darrers dies del mateix mes el vot
dels regidors catalanistes havia determinat el boicot de
l’Ajuntament de Barcelona a les festes de la coronació del
futur Alfons XIII. Malgrat la situació, prou delicada, el go-
vernador militar, que controlava de prop la festa floralesca,
va exigir la presència, entre els ornaments de la sala, d’una
bandera espanyola. Aquesta imposició, que el Consistori
dels Jocs Florals va intentar acomplir a l’acte, va provocar
en el públic assistent una reacció contrària al tantes vegades
blasmat símbol de l’opressió espanyola sobre Catalunya.
La intervenció de la força pública, la suspensió dels Jocs
Florals —que es van haver de celebrar fora d’Espanya, a
Sant Martí del Canigó, el 10 de setembre del mateix any
1902—, la detenció de tres persones que posteriorment se-
rien sotmeses a consell de guerra i un llarg debat a l’entorn
del catalanisme, en foren les conseqüències immediates.
El fet de xiular la bandera va oferir un bon pretext als
oponents del catalanisme per refermar-se en la idea que
aquest era un moviment fonamentat en el separatisme. Res
més allunyat de la realitat, no cal dir-ho, però l’acusació
va aconseguir el que pretenia: exasperar els capdavanters,
militants i simpatitzants del catalanisme, els quals havien
convertit el rebuig frontal del separatisme justament en un
dels punts recurrents del discurs que propugnaven. Aques-
ta reacció va ser utilitzada per la gent de L’Esquella de la
- 24 -
Torratxa per denunciar, a través d’un discurs moralista que
parodiava l’estil dels sermons medievals, la manca d’unitat
d’un projecte aparentment sense fissures:
Oh, caps calents esbojarrats e folls, baladrers incauts
que esteu faent a la mare Catalunya pus mal que una
pedregada seca! ¿Quan posareu seny? ¿Com els vos-
tres capitostos que tot sovint fan protestes sentides de
lur amor a Spanya no us ligan curt e no us repten com
deurien? ¿E porà ser aquesta la terra de la lleialtat e
de la franquesa mentres que tot joc se jugue ab dos
jocs de naips?
El Liberal, per la seva banda, a més de retreure al catalanis-
me la contradicció entre les professions de fe espanyolista
que feien els seus dirigents i la tendència separatista de
fons, va remarcar la manca de representativitat social d’un
moviment que el redactor presenta com a minoritari:
El lema de «Patria, Fe y Amor», entendido como lo
entienden algunos trovadores del catalanismo, no
entusiasma, ni mucho menos, a los obreros catalanes
(...). ¿Qué le importan a él esas fiestas literarias de
la burguesía? (...) ¿Conocían al doctor Robert y sus
alardes inverosímiles de desconocer la cuestión social.
Conocen a los dignísimos fabricantes que llevan la voz
del catalanismo y que sostienen sus periódicos, y que
en época de elecciones nutren sus cajas. Han leído las
Bases de Manresa, y se han fijado atentamente en lo
que aquéllas perpetúan sobre la forma de elegir las
corporaciones legislativas. (...) Los catalanistas que
- 25 -
sueñan con resucitar la Edad Media, buscan una pa-
tria para ellos solos; el obrero lo sabe, y se ríe de las
ilusiones de los que, sin él, y aun contra él, difunden
un ideal de reacción y aspiran a realizarlos en estos
tiempos. (6-V-1902)
Davant d’això, la reacció de la premsa catalanista va tornar
a ser unànime i immediata. Es va intentar presentar l’afer
de la bandera com un acte reprovable, ratllant el gamber-
risme i, en qualsevol cas, completament aliè al tarannà
del catalanisme (La Veu de Catalunya, 4-V-1902). No es
feren esperar, per tant, els testimoniatges de desgreuge
provinents de personalitats i institucions estretament vin-
culades al moviment i es va parar una atenció especial a les
declaracions d’Albert Rusiñol, germà de l’autor d’Els Jocs
Florals de Canprosa i un dels caps més visibles de la Lliga.
La seva posició era clara:
No sé si esos jóvenes silbaron la bandera española,
pero si lo hicieron así, protesto contra un hecho tan
inaudito. Nunca he aplaudido ni aplaudiré jamás a los
que cometen tamaño desafuero. Yo soy autonomista
catalán y primero renegaría de mis ideas que infamar-
me con el nombre de separatista. Lo que quiero para
Cataluña lo quiero también para las demás regiones
españolas. Creo que el suceso de ayer pudo evitarse...
Es verdaderamente una fatalidad que no seamos com-
prendidos. Nos está sucediendo lo mismo que a los
autonomistas cubanos. Fomentamos el regionalismo,
la autonomía, pero bajo una bandera común. Creemos
- 26 -
que siendo las partes diferentes, contribuyen a formar
un todo grande y respetable.
En cap moment, però, no va fer referència al peculiar paper
que li havia tocat de representar en l’afer al seu germà
Santiago, el qual es va convertir ràpidament en el cap de
turc de l’exaltació catalanista.
En efecte, la nit del mateix diumenge dels fets de la
Llotja, on se celebrava la festa dels Jocs Florals de Barce-
lona, l’empresa del Romea es va veure obligada a prendre
una sèrie de mesures especials en previsió dels possibles
aldarulls que es poguessin produir durant la representació
d’Els Jocs Florals de Canprosa. La comèdia de Rusiñol es-
tava fatalment destinada a convertir-se, tenint en compte
les reaccions que havia provocat la seva estrena dies
abans, en el símbol de l’opressió del centralisme estatal
i de l’anticatalanisme i a rebre, per tant, les escomeses
d’un públic exaltat. Per aquest motiu, van ser suprimides
algunes de les escenes susceptibles d’atiar els ànims dels
espectadors —aquelles on apareixen Els Segadors i les
Bases de Manresa— i un important contingent de policia
va fer acte de presència al teatre Romea. Tret d’alguns
moviments sospitosos del segon pis, que van impedir
en algun moment la perfecta audició de l’obra, no es va
produir cap incident. La representació va seguir el seu curs
amb normalitat i, finalitzat l’espectacle, com ressenya el
cronista de La Renaixensa (5-V-1902), la policia «formada
en pelotó al carrer, presencià la sortida dels espectadors,
no retirant-se fins que el teatre fou buit».
- 27 -
De tota manera, encara que la identificació d’Els Jocs
Florals de Canprosa amb l’anticatalanisme no va arribar a
tenir conseqüències directes en el mateix teatre Romea, sí
que va afectar la imatge de Santiago Rusiñol en els ambients
catalanistes, que van començar a veure en l’artista un ele-
ment difícilment integrable en el projecte politicocultural
comandat per la Lliga, que troba en el tombant de segle el
caldo de cultiu idoni per a la seva concreció. És significativa,
en aquest sentit, l’oposició que van establir publicacions
aparentment tan distintes com Montserrat i Cu-cut! entre
els Jocs Florals reprimits a Llotja i la comèdia de Rusiñol. Si els
primers havien estat agredits per l’autoritat, els de Rusiñol,
el mateix dia, havien estat defensats per aquella mateixa
autoritat. Un joveníssim Josep Carner va ser taxatiu en la
seva valoració dels fets en el número del mes de maig de
1902 del butlletí catòlic i catalanista Montserrat:
El primer diumenge de maig havien de celebrar-se
els Jocs Florals: els de Can Poesia i els de Can Prosa.
Els de Can Poesia, precedits d’una llegenda d’or,
sostinguts per la solidaritat de totes les ànimes cata-
lanes, havien d’il·luminar els ginys i remoure els cors.
Els de Can Prosa eren per fer riure i es celebraven al
carrer de l’Hospital, a Can Pitarra, quin macarrònic
busto veia amb plaer que El Cantador fa escola.
Els de Can Poesia foren suspesos. Els de Can
Poesia encarnaven la vitalitat de tot un poble; un foc
mai interromput de Fe, Pàtria i Amor: amb un porque
me da la gana quedaren suprimits.
- 28 -
Els de Can Prosa tenien la seva Fe! la seva Pàtria!!
el seu Amor!!! L’obra d’en Rusiñol fou protegida pels
policies.
Tot això ho creiem lògic, irrefutable.
Mentrestant, Rusiñol tornava a ser a Mallorca. Allí havia
escrit la comèdia i allí l’havia donada a conèixer per primera
vegada en una de les sessions de la tertúlia de Joan Alcover.
Miquel Costa i Llobera, un dels contertulians més assidus
al costat de Miquel dels Sants Oliver, Gabriel Alomar, Joan
Estelrich, Joan Torrendell i Antoni Noguera, en va deixar
constància en el seu meticulós dietari personal el 16 de
febrer de 1902. La primera impressió del poeta mallorquí,
que es pot fer extensible a la resta dels assistents, queda
molt ben reflectida en la carta que, al cap de pocs dies
(21-II-1902), Costa va ecriure al seu amic Joan Rosselló:
Diumenge passat En Rusiñol a Can En Joan Alcover
va llegir la seva comèdia Els Jocs Florals de Canprosa.
És una delícia, un joc granejat d’acudits graciosís-
sims, capaç de fer riure un mort. És la paròdia fonda
i intencionada del floralisme cursi, de la mania dels
certàmens, una de les plagues de la nostra poesia. Els
personatges hi són caricatures plenes de vida i veritat,
i les composicions resulten uns escarniments del més
típic. Ja et pots imaginar si vaig riure!...
Pocs dies abans de l’estrena a Barcelona, Rusiñol va tornar
a llegir la comèdia davant d’un altre auditori mallorquí.
Aquesta vegada, l’excusa va ser l’homenatge que els
assistents a la tertúlia de Joan Alcover van oferir al seu
- 29 -
amfitrió. Després de l’àpat i dels discursos de rigor, alguns
dels comensals van «improvisar» una vetllada literària que
Rusiñol va aprofitar per llegir el monòleg El prestidigitador i
Els Jocs Florals de Canprosa, accedint, tal com assenyalava
el cronista de La Almudaina (23-IV-1902), «a los insistentes
ruegos de la reunión». L’obra els va agradar, cosa que va
haver de recordar Rusiñol a la carta-pròleg que encapçala
l’edició de la comèdia, un text que l’artista es va veure
en el cas de redactar a causa dels problemes amb què
es va trobar l’obra a Barcelona. Adreçant-se directament
«Al lector», Rusiñol hi confessa la seva perplexitat davant
la reacció tan diferent que Els Jocs Florals de Canprosa
havien provocat en la intel·lectualitat mallorquina i en la
intel·lectualitat catalana:
Lo primer que dec fer constar és la sorpresa que va cau-
sar-me el soroll que es mogué per ella. Estava tan lluny
de creure-ho, com lluny em trobava al fer-se els assaigs
de l’obra. L’havia escrita aquí, a Mallorca. L’havia llegida
a molts amics, tots ells prou coneguts pel llur talent,
pel llur clar judici i discerniment de les coses, pel llur
amor reconegut a Catalunya, pel llur amor reconegut
a les lletres catalanes, i ni un d’ells, ni un tan solament,
amb tot i ser concurrents als Jocs Florals de la nostra
terra i haver-los honrat amb llurs obres, hi havia trobat
senyals del pecat antipatriòtic que hi han volgut veure,
o hi han vist, molts que, en comptes de mirar-se l’obra
tal com és, han semblat gent de Canprosa exaltada,
que se’ls burlaven del poble.
- 30 -
I procura aclarir tot seguit quina és la intenció de la seva
paròdia:
Lo que hi veien, i és l’únic que hi ha i l’únic que he
volgut posar en la meva obra, no és la falta de cari-
nyo a la poesia de la terra. Aquesta l’estimo tant, la
considero tan necessària en un poble com el nostre
que, afanyat a omplir-se de xemeneies, no té temps,
o ganes, o voluntat d’enlairar-la com s’ha d’enlairar,
la poesia, que em reca fins al fons de l’ànima que,
en comptes de ser sagrada, en facin imitacions per
portar-la a les fires i casinos. Lo que hi ha, que no és
que no estimi els Jocs Florals, que els considero una
hermosa, bona i útil festa de les lletres, sinó que la
festa de les lletres es vagi tornant de mica en mica
la festa de la política. Lo que hi ha, que els Jocs Florals
són i han de ser per als poetes, sols per als poetes,
només que per als poetes, i no per als companys de
causa, per bona, per enlairada i per noble que sigui
la causa.
D’aquesta manera, l’autor ratifica allò que constitueix la
clau de volta del seu pensament i el mòbil de la seva actu-
ació: la reivindicació de l’estatus professional de l’artista i
de l’escriptor moderns. Els Jocs Florals, instrumentalitzats
políticament pel catalanisme i responsables de la identifi-
cació del poeta amb el «croat de la causa», dificulten més
que no pas faciliten la legitimació de la imatge de l’artista
com a ser excepcional, sacerdot de l’art i redemptor de
la societat que Rusiñol havia maldat per construir. És a
- 31 -
través del Poeta, amb majúscula, i no pas a través de tots
els poetastres guanyadors de flors naturals, englantines i
violes als certàmens literaris que, en paraules de Rusiñol,
«saben que existim darrere de les fronteres». I, finalment,
el dramaturg aprofita un dels únics pròlegs amb què
acompanya l’edició de les seves obres per reivindicar l’ús
de la sàtira, de la ironia i de les diferents formes de l’humor
en el teatre i en qualsevol altra manifestació literària. La
llibertat de l’art és la prova irrefutable de la robustesa i la
normalitat d’una cultura. Per això, continua,
Tot això, que ho diuen tants en privat i que en protes-
ten després hipòcritament en públic, ha estat censurat,
i fins amb frases d’una correcció molt dubtosa. Per
què? Perquè lo que diuen tots plegats ho he dit sol,
ho he dit en el teatre i ho he dit rient en comptes de
dir-ho en sèrio. Ja és prou gran Catalunya, ja és prou
just lo que defensa, perquè no es pugui fer broma de
totes les petiteses que tenen les causes nobles.
L’interès primordial del pròleg rau, tanmateix, en l’intent
de Rusiñol de desmarcar-se dels sectors anticatalanistes
que s’havien declarat defensors incondicionals d’una
obra que interpretaven intencionadament de forma
esbiaixada. Perquè, si hem de creure Rusiñol, amb Els
Jocs Florals de Canprosa s’havia proposat «fer obra de
patriotisme», contribuir amb una pedra a «l’obra del sentit
comú, que és l’obra de Catalunya» i, per consegüent, cal
llegir la carta-pròleg també com un intent de recuperar
la confiança dels sectors catalanistes:
- 32 -
Lo que sento és que una obra que tenia per objecte
escombrar la política sobrera d’allí on empleava, l’ha-
gin feta servir de política, imitant amb els meus Jocs
Florals els Jocs Florals de debò. Lo que sento és que
tristes circumstàncies passades hagin fet d’actualitat
una obra que no volia pas que ho fos. Lo que sento és
el treball esforçat dels que han volgut enfonsar la meva
pobra comèdia. Lo que sento, i això ho sento amb tota
l’ànima, és que en comptes de defensar-me-la els que
per a ells i pel llur bé l’havia escrita, obressin amb tal
passió i que molts d’ells no fossin els defensors de la
llibertat del teatre, sinó que haguessin d’emparar-la
aquella gent antipàtica que porta la llei amb nusos
amagada sota la capa.
Malgrat tot, els catalanistes van acollir amb significatives
mostres d’escepticisme el memorial de greuges de San-
tiago Rusiñol. A part de refermar-se en l’opinió que Els
Jocs Florals de Canprosa eren un instrument al servei de
l’anticatalanisme, van rebutjar amb contundència totes les
consideracions de l’artista a propòsit de la inconveniència
d’utilitzar els Jocs Florals com a plataforma política. «La
qüestió tan debatuda de si els Jocs Florals han de tenir acció
política, que torna a retreure el senyor Rusiñol, ha sigut
tractada en sentit afirmatiu o indirectament quasi bé en
tots els discursos presidencials de tan patriòtica institució
i, amb tals autoritats, no hi ha necessitat d’insistir per la
nostra banda», es podia llegir a La Veu de Catalunya (8-VI-
1902). Els catalanistes rebutjaven, així, una de les crítiques
més lúcides a l’engranatge propagandístic del catalanisme
- 33 -
polític en uns moments en què es decidia la situació i el
sentit de la cultura en l’Europa del segle xx.
Margarida Casacuberta
- 34 -
- 35 -
NOTA EDITORIAL
Aquesta edició ha pres com a punt de partida la 2a edició
de l’obra, conservada a la Biblioteca de Catalunya, de la
Llibreria Espanyola d’Antoni López Editor.
Amb l’objectiu de facilitar la lectura del text per al
lector actual, s’ha tendit a modernitzar l’ortografia sempre
que ha estat possible respectar la fonètica original, sense
marcar amb la cursiva aquells usos no normatius, per tal de
no entorpir la lectura dels textos. Així mateix, tampoc s’ha
marcat amb la cursiva l’ús del castellà, llevat d’aquells casos
puntuals en què l’ortografia castellana podia prestar-se a
confusions per la convivència amb el català en la mateixa
frase. En canvi, en alguns castellanismes —que per norma
general s’han tractat amb l’ortografia catalana— s’han
mantingut usos de l’ortografia castellana com la «ñ», quan
s’ha considerat que facilitaven la lectura.
Pel que fa a la puntuació, s’ha modernitzat per facilitar
la lectura dels textos, sense alterar-ne la sintaxi original.
S’han desfet les abreviatures de tractament formal dins
dels textos de les obres, i s’ha limitat l’ús de majúscules a
inici de mot segons la normativa actual, respectant alguns
- 36 -
casos puntuals significatius per qüestions dramàtiques o
ideològiques.
Així mateix, sempre amb l’objectiu de facilitar la lec-
tura, s’ha tendit a corregir des d’una perspectiva contem-
porània petites vacil·lacions ortogràfiques que, encara que
actualment es puguin trobar en l’ús habitual de nombrosos
parlants, no estan contemplats per la normativa general.
És el cas de les vacil·lacions entre consonants i dígrafs con-
sonàntics, de les vacil·lacions entre vocals, de vegades amb
alteracions en l’ordre de les consonants, i de les vacil·lacions
entre vocals i consonants.
S’han eliminat els sons epentètics entre mots en
contacte, i s’han tendir a corregit des d’una perspectiva
contemporània les elisions i els sons epentètics, protètics o
paragògics dins de mot. De la mateixa manera, s’han resolt
segons la normativa actual els pronoms febles i els articles
femenins davant dels sons àtons «i» i «u», s’ha tendit a
eliminar la preposició «a» davant de complement directe o
d’infinitiu darrere de la preposició «per», així com davant
de «on», i s’ha tendit a catalanitzar aquells castellanismes
masculins, molt propers al català, acabats en «-o» o «-n»
quan el canvi no alterava significativament la comprensió
ni l’expressivitat del text. De la mateixa manera, s’han
normalitzat segons un prisma contemporani els femenins
d’adjectius i gerundis, i s’ha substituït tots «dever» per
«deure».
En el cas dels parlaments en català floralesc, s’ha tendit
a respectar totes els usos i expressions arcaïtzants.
REPARTIMENT DE LA PRIMERA ESTRENA
Aquesta obra fou estrenada en el Teatre Català (Romea),
la nit del 29 d’abril de 1902, dirigida pel primer actor
don Enric Borràs, amb el següent repartiment:
Maria Sra. Jarque
Senyoreta FloreSta Sra. Monner
Júlia Sra. Barris
Donya raMona Sra. Baró
Dona priMera Sra. Morera
Dona Segona Sra. Forest
el preSiDent Sr. Soler
riutort Sr. Antiga
tallavent Sr. Virgili
el Secretari Sr. Santolària
Senyor noFre Sr. Capdevila
raMon Sr. Borràs
QuiMet Sr. Oliver
tonet Sr. Goula
Joan Dolcet i Sucre Sr. Fuentes
auguSt coca i ponceM Sr. Martí
un bicicliSta Sr. Domènech
MoSSèn pau Joan tuDó Sr. Manso
MoSSèn pere catarineu Sr. Ros
poeta priMer Sr. Martínez
poeta Segon Sr. Simó
ESTRENA AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
Els Jocs Florals de Canprosa, de Santiago Rusiñol, amb
adaptació i direcció de Jordi Prat i Coll, es va estrenar
a la Sala Gran del TNC el 4 d’octubre del 2018.
Teatre Nacional de Catalunya
Temporada 2018-2019
Direcció artística de Xavier Albertí
Patrocinador del TNC: Fundació Damm
.
PERSONATGES
el preSiDent. Seixanta anys. Poeta veterano, però que encara
podrà resistir uns quants anys de Jocs. Té tots els armaris
plens de flors i violes, i ara es dedica a repartir-ne pels
pobles. Porta una levita de viatge, polsosa de tant anar
pels Jocs Florals.
riutort. Quaranta-cinc anys. És d’aquells crítics que saben
del cert lo que és bo i lo que és dolent, i per això se
l’emporten pels pobles.
tallavent. Cinquanta anys. De les Bases de Manresa.
el Secretari. Un bon noi de poble, que s’ha embolicat a fer de
mantenidor
1
i li durà moltes raons.
Senyor noFre. Jutge de pau. Ha armat els Jocs Florals perquè
creu que és una festa tan de pau com el seu càrrec.
raMon. Trenta anys. Periodista i expoeta. S’ha desenganyat
dels versaires i estima més que mai la poesia.
QuiMet. Vint-i-dos anys. Aprenent de company de causa.
Porta un llaç amb les quatre barres.
tonet. Vint-i-cinc anys. Senyoret de poble. Va molt mudat,
però amb roba d’aquella que sembla feta a casa. La flor
natural li ha donat una vanitat que li durarà més que la
roba.
Joan Dolcet i Sucre. Poeta realista. Està magre i té la veu
femellenca.
1 Membre del jurat dels Jocs Florals.
•
auguSt coca i ponceM. Poeta decadent. Està gras, té molta
salut i la veu molt mascle.
un bicicliSta. Vint-i-tres anys. Lleuger de cos i de cap.
MoSSèn pau Joan tuDó. Capellà de Jocs Florals.
MoSSèn pere catarineu. Un altre capellà.
borDegàS. Fill de la dona primera i de la primera dona.
poeta priMer.
poeta Segon.
poeta tercer.
elS beSSonS. Vint anys cada un, que en fan quaranta.
Maria. Divuit anys. Promesa d’en Ramon. Bona noia, però
que fa massa cas dels versos.
Senyoreta FloreSta. Trenta-cinc anys. Poetessa. A aquesta,
els versos li han sigut un impediment per entrar al sant
matrimoni. Va vestida amb senzillesa de beata i coloraines
de cotorra. Porta uns llaços que han sigut llampants i que
ara semblen arrencats d’una corona de ninxo, un vestit
de seda que ha sigut negra i que l’han estès al terrat
després d’una malaltia, bucles, tirabuixons, lentes i un
sombreret esquifit que sembla un premi de paciència
d’un certamen de labors.
Júlia. Vint-i-cinc anys. Forastera, presumida, pretensiosa i
cursi. Va vestida per ser reina.
Senyora raMona. La reina madre.
Dona priMera. Mare d’aquell bordegàs.
Dona Segona.
I el coro, dos serenos, dos agutzils, el nunci, l’Ajuntament,
el rector, el coronel, el delegat del governador, el jutge
que no és de pau, forasters i poble.
Nota:
La roba de tots plegats ha de fer olor de poma camosa i ha
de tenir aquelles arrugues de jeure a la calaixera.
Tots els mantenidors han de portar lentes.
- 41 -
AL LECTOR
Permet-me, lector, abans de seguir la lectura, que posi
en clar alguns conceptes i interpretacions equivoca-
des a què ha donat lloc aquesta obra el dia del seu
estreno.
Lo primer que dec fer constar és la sorpresa que va
causar-me el soroll que es mogué per ella. Estava tan
lluny de creure-ho, com lluny em trobava al fer-se els
assaigs de l’obra. L’havia escrita aquí, a Mallorca. L’ha-
via llegida a molts amics, tots ells prou coneguts pel llur
talent, pel llur clar judici i discerniment de les coses, pel
llur amor reconegut a Catalunya, pel llur amor recone-
gut a les lletres catalanes, i ni un d’ells, ni un tan so-
lament, amb tot i ser concurrents als Jocs Florals de la
nostra terra i haver-los honrat amb llurs obres, hi havia
trobat senyals del pecat antipatriòtic que hi han volgut
veure, o hi han vist, molts que, en comptes de mirar-se
l’obra tal com és, han semblat gent de Canprosa, exal-
tada, que se’ls burlaven del poble.
- 42 -
Lo que hi veien, i és l’únic que hi ha, i l’únic que
declaro que he volgut posar en la meva obra, no és la
falta de carinyo a la poesia de la terra. Aquesta l’estimo
tant, la considero tan necessària en un poble com el nos-
tre que, afanyat d’omplir-se de xemeneies, no té temps,
o ganes, o voluntat, d’enlairar-la com s’ha d’enlairar,
la poesia, que em reca fins al fons de l’ànima que, en
comptes de ser sagrada, en facin imitacions per portar-la
a les fires i als casinos. Lo que hi ha, que no és que no
estimi els Jocs Florals, que els considero una hermosa,
bona i útil festa de les lletres, sinó que la festa de les
lletres es vagi tornant de mica en mica la festa de la polí-
tica. Lo que hi ha, que els Jocs Florals són i han de ser per
als poetes, sols per als poetes, només que per als poetes,
i no per als companys de causa, per bona, per enlairada
i per noble que sigui la causa.
Tot això que pensem molts, que ho diem tots els
que estimem més les lletres pàtries que els que es valen
de les lletres com a forma secundària que els vesteix
però no els destorba; que ho deia l’Yxart,
1
que ho deia
en Sardà,
2
que ho diuen en broma i en sèrio en to-
1 Josep Yxart i de Moragas (Tarragona, 1852 – Tarragona, 1895) va ser probablement
el crític teatral més important de la segona meitat del segle xix. Va tenir una gran
influència sobre autors com Àngel Guimerà, Narcís Oller, Joan Maragall o Santia-
go Rusiñol. Com a crític va evolucionar des de la tradició crítica romàntica cap al
positivisme d’influència francesa.
2 Joan Sardà i Lloret (Sant Quintí de Mediona, 1851 – Barcelona, 1898) va ser crític
literari i traductor d’autors com Horaci, Marcial, Victor Hugo i Leopardi. Juntament
amb Yxart, va ser el crític més influent del seu temps i un teòric destacable del
corrent realista-naturalista.
- 43 -
tes les reunions d’amics, i d’amics de Catalunya, on
es parla amb el cor obert; tot això, que ho diuen tants
en privat i que en protesten després hipòcritament en
públic, ha estat censurat, i fins amb frases d’una cor-
recció molt dubtosa. Per què? Perquè lo que diuen tots
plegats ho he dit sol, ho he dit en el teatre i ho he dit
rient en comptes de dir-ho en sèrio. Ja és prou gran
Catalunya, ja és prou just lo que defensa, perquè no
es pugui fer broma de totes les petiteses que tenen
les causes nobles. S’han burlat en el teatre del poble
grec, del poble romà, de totes les menudències que
han tingut i que tenen i que tindran tots els pobles
de la Terra; de totes les religions, de tots els ideals, de
totes les jerarquies, de totes les obres clàssiques, ¿i no
es pot fer, valga’m Déu!, una miqueta de broma dels
que retreuen a tota hora, vinguin o no vinguin a tomb
(com no hi venen mai en les festes de la poesia), les tals
Bases de Manresa?
3
S’han burlat de La Marsellesa, de
totes les Carmanyoles
4
i de totes les Marxes Reials ha-
gudes i per haver, ¿i no es pot ni criticar l’abús d’esma
3 Les Bases de Manresa (Bases per a la Constitució Regional Catalana), que d’alguna
manera significarien el naixement programàtic del catalanisme conservador, havien
estat formulades el 1892, deu anys abans de l’estrena d’Els Jocs Florals de Canprosa.
4 La Carmagnole va ser un himne revolucionari dels sans-culottes de 1792, en
referència al gec que duien els revolucionaris francesos, anomenat carmagnole.
Al llarg del segle xix es van compondre altres Carmagnoles, totes elles de caràcter
revolucionari per acompanyar les nombroses revolucions que va viure el país.
- 44 -
d’uns Segadors
5
que no seguen, d’aquests Segadors
que de sèrios es van tornant Marxa de Cadis,
6
és a dir,
marxa bullanguera,
7
sense llustre de victòria?
No sols no em penso haver fet cap mal a Catalu-
nya, ni a la seva ja gloriosa poesia. Tant no m’ho penso,
que si tingués la virtut de corregir alguns dels defec-
tes que critico en la meva obra, si aturés la pluja de
Jocs Floralets campestres, envacunats de polítics, que
s’escampen per les viles i viletes; si logrés deslliurar-los
d’aquesta mena de política que se’ls beu de mica en
mica la poca poesia que els queda; si pogués fer obra
de patriota i soterrar el chauvinisme, per poc que po-
gués lograr-ho, no creuria el meu sainet insignificant
com és ara, sinó que seria una pedra a l’obra del sentit
comú, que és l’obra de Catalunya.
De si l’estimo, Catalunya, no he de dir-ho per no
afegir un discurs més. De si voldria que a més dels
5 Cal recordar que l’any 1899 la Unió Catalanista va organitzar un concurs per dotar
d’una lletra més breu l’himne dels Segadors. Va guanyar-lo l’antic anarquista Emili
Guanyavents, amb una lletra que adaptava el text recuperat per Manuel Milà i
Fontanals, transmès per tradició oral des de 1640, i que començava «Catalunya,
comtat gran, qui t’ha vist tant rica i plena. Ara el rei nostre senyor declarada ens
té la guerra». El 1892 Francesc Alió n’havia adaptat la música de 1640, que en
el seu origen havia estat la melodia d’una cançó eròtica popular reconvertida en
himne revolucionari.
6 La «Marcha de la Constitución» de la sarsuela Cádiz (1886) de Federico Chueca i
Joaquin Valverde, amb llibret de Javier de Burgos, escrita en homenatge als soldats
espanyols que van lluitar contra les tropes napoleòniques, va gaudir d’un gran
predicament i va estar a punt de convertir-se en l’himne nacional d’Espanya al
1898.
7 Durant tot el segle xix van tenir lloc nombroses revoltes populars, especialment
urbanes, anomenades bullangues.
- 45 -
poetes que ja té en tingués d’altres i millors, basta dir
que crec que són els poetes, sobretot, els que donen
nom a un poble i per ells sabem que existim darrere de
les fronteres.
Lo que sento és que una obra que tenia per ob-
jecte escombrar la política sobrera d’allí on empleava,
l’hagin feta servir de política, imitant amb els meus Jocs
Florals els Jocs Florals de debò. Lo que sento és que tris-
tes circumstàncies passades hagin fet d’actualitat una
obra que no volia pas que ho fos. Lo que sento és el
treball esforçat dels que han volgut enfonsar la meva
pobra comèdia. Lo que sento, i això ho sento amb tota
l’ànima, és que en comptes de defensar-me-la els que
per a ells i pel llur bé l’havia escrita, obressin amb tal
passió i que molts d’ells no fossin els defensors de la
llibertat del teatre, sinó que haguessin d’emparar-la
aquella gent antipàtica que porta la llei amb nusos
amagada sota la capa.
8
Santiago ruSiñol
Palma de Mallorca, maig de 1902.
8 Sobre la prohibició dels Jocs Florals l’any 1902 i la defensa policial de les funcions
d’Els Jocs Florals de Canprosa al mateix any, vegeu el pròleg de Mita Casacuberta
d’aquesta edició.
- 47 -
ACTE ÚNIC
L’escena passa en un envelat de poble. Cortines
de seda lluent i tacada, domassos aventurers,
blondes de barat, miralls amb lluna i amb núvols,
cariàtides de cartró, i aranyes penjades, amb vidrets
d’aquells prismàtics que s’enduen els exploradors
per enlluernar i enganyar l’indi, amb una apoteosi
al fons figurant Neptú, rei de les aigües, amb un
ramadet de nereides. S’ha fet servir l’envelat per a
uns Jocs Florals. Al fons, el trono de la reina, amb
aquella cadirassa gòtica que fan servir per a la
Lucrècia,
1
i un caixó cap per avall, cobert de vellut i
d’escuts. A la dreta, un escó per als mantenidors i
autoritats, i a l’esquerra una taula per als llegidors.
La porta d’entrar, a primer terme. Un passadís al mig
i cadires a cada banda. A primer terme, a l’esquerra,
i ençà, una taula per escriure, que es traurà així que
comencin els Jocs.
1 Probable referència a la Lucrezia Borgia (1833) de Gaetano Donizetti, amb llibret de
Felice Romani a partir de la tragèdia homònima de Victor Hugo, que es va estrenar
per primera vegada a Barcelona al Teatre de la Santa Creu l’any 1848.
- 48 -
ESCENA I
El president, en riutort, en tallavent, el secretari, el senyor
nofre i en Quimet.
El presideNt, en riutort, el secretari i en tallaveNt
escriuen a l’entorn de la taula de primer terme, que
està plena de papers i premis dels Jocs Florals. A
l’esquerra, drets, en Quimet i el seNyor Nofre.
sEnyoR nofRE: Et dic, Quimet, que seran uns Jocs Florals
abundants en poesia.
QuimEt: Que es deuran a la seva gran perfídia, senyor
Nofre.
sEnyoR nofRE: Declino, Quimet; declino l’honor. Volien
posar una traca en el programa de la festa i vaig dir
«Protesto del traqueteig, i fora traca. Soc jutge de pau
efectiu i no vull tiros al poble. Fem uns Jocs Florals,
busquem poetes, que no en falten, gràcies a Déu, i que
cantin i que s’esbravin, que els versos són remeis per
fora si no fan bé, no fan mal».
El pREsidEnt, dictant: Llamp de Déu!
El sEcREtaRi, apuntant: Premi al «Llamp de Déu».
QuimEt: I la malícia que tindran tots els pobles del dis-
tricte quan vegin els nostres Jocs!
sEnyoR nofRE: Que pasturin! Ells són agrícoles, nosaltres
serem poètics.
- 49 -
QuimEt: Ho serem, de poètics!
sEnyoR nofRE: Ja quasi ho som. De versos n’han arribat
a paquets. N’han arribat de murístics,
2
de ferrenys i de
tristos, que són els més meritoris.
QuimEt: A mi els versos tristos em desganen.
sEnyoR nofRE: Al revés dels poetes. Tu ets fluix de nervis
i no serviries per a jurat. O, si no, mira aquest bé de Déu!
(Assenyalant els maNteNidors.) Mira, Quimet, quines cares
més prudents! Com que jo mateix vaig fer la tria, tenim
acumulades les peces de més respecte.
El pREsidEnt: L’englantina.
El sEcREtaRi: Flor de peluche.
sEnyoR nofRE: Veus aquell que diu «l’englantina»?
Aquest ve a ser com el batlle d’això de la poesia, és
mestre en Gai de Tot. Té totes les flors naturals. Totes.
Si més n’hi hagués hagut, més n’hauria acaparades.
QuimEt: I aquell tan malcarat, qui és?
sEnyoR nofRE: Aquell és crític.
QuimEt: Què vol dir crític?
sEnyoR nofRE: Innocent! Vol dir... burot de versos i
vigilant de poetes.
El pREsidEnt: Aquesta viola ni és flor ni és viola.
2 Per «humorístics».
- 50 -
tallavEnt: Ni té base.
QuimEt: I aquest també és crític?
sEnyoR nofRE: Aquell és en Tallavent, andador general
de les Bases de Manresa.
QuimEt: No us entenc. Què són les Bases de Manresa?
sEnyoR nofRE: Desgraciat! I tu vols ser company de
causa? Aquestes Bases de Manresa són els disset ma-
naments cívics manipulats a Manresa. I a Manresa... ja
saps on és Manresa.
QuimEt: I que són en vers, aquestes Bases?
sEnyoR nofRE: No encara, però ja les hi posaran els
nostres.
Els quatre
maNteNidors van tirant versos damunt de
la taula, com si juguessin a cartes.
QuimEt: I quins són els nostres?
sEnyoR nofRE: Aquests que estan maniobrant i que
juguen al tuti amb els versos. Mira-te’ls bé, ara que
ets jove, que se’n va perdent la mena. Tots són poetes
decanos, motlles d’estàtua i columnes miliares de la
deessa Poesia.
QuimEt: Jo em creia que els poetes portaven els cabells
llargs.
3
3 En referència als poetes bohemis, com el mateix Santiago Rusiñol, que desafiaven
els cànons estètics burgesos deixant-se els cabells llargs i lluint frondoses barbes.
- 51 -
sEnyoR nofRE: Aquests són els poetes cadells.
QuimEt: I els vells, que se’ls tallen?
sEnyoR nofRE: I què s’han de tallar! Als vells els en cauen
la meitat, i l’altra els donen a les senyores per omplir-ne
medallons. Encara no els surt un risso, ja tenen dotze
pedidos.
QuimEt: Doncs Déu ens guardi el cap de rissos.
sEnyoR nofRE: Amén, Quimet. Amén, i vine, que et
presentaré al jurat. Avui tingues modos amb tothom. Ni
que siguin castellans. Pensa que ets Junta d’Obsequis.
QuimEt: Estigui tranquil.
sEnyoR nofRE, al jurat: Señores, els presento en Quimet
Boladeres. És comissió. No és capaç de fer mal ni a un
trist poeta. Té paciència per escoltar tants versos com li
llegeixin, i vol ser company de causa.
tallavEnt: Ja rebrà.
QuimEt: Ja hi estic fet.
sEnyoR nofRE: Si és per la causa, que rebi.
El pREsidEnt: Ja saps Els segadors?
QuimEt: No encara.
tallavEnt: Doncs has d’aprendre’ls de seguida.
QuimEt: I on els haig d’anar a aprendre?
tallavEnt: A Manresa.
- 52 -
QuimEt: Hi aniré així que hi hagi dues festes.
El pREsidEnt: Bé, jovincel. Ara, per començar els seus
estudis, vagi portant les honorables penyores a la taula
de la reina.
QuimEt: Que són per menjar, les penyores?
El pREsidEnt: Són plats honoraris.
RiutoRt: Amb amaniment de glòria.
sEnyoR nofRE: Així m’agrada! Ensenyin-lo de petit. Jo
me’n vaig a correcuita a posar l’ortografia al meu sermó
de mercès.
RiutoRt: A reveure, senyor jutge.
El pREsidEnt, dictant: Tinter d’accèssit.
RiutoRt, donant el tinter a en Quimet: Emporti-se’l.
El pREsidEnt: Un accèssit a la viola.
El sEcREtaRi: Jo continuo protestant. Ja saben que n’hau-
ria donat cinc, d’accèssits a la viola.
tallavEnt: Nada un violer.
El sEcREtaRi: Ni que fos un violari!
4
Els bessons es me-
reixen dos accèssits.
El pREsidEnt: Ja n’hi ha prou amb un. Que es parteixin la
penyora. La gaia literatura no n’admet, de bessonades.
4 Renda d’una pensió vitalícia.
- 53 -
El sEcREtaRi: Són bessons de bona casa, i el poble pro-
testarà.
El pREsidEnt: Que protesti! Què tants bessons i tanta cria!
Han fet versos coixos, versos que no se sostenen ni amb
crosses, i en la nostra capella no se n’hi pengen, d’exvots.
El sEcREtaRi: Però a mi em fan riure, vostès! Vostès no
tenen de viure al poble. Penyoren, se’n van, i si te he
visto no me acuerdo, o sigui, en la nostra parla, si t’he
vist no me’n recordo. Però el servidor té parròquia i no
puc descontentar-la.
El pREsidEnt: No es poden queixar, els indígenes. Ja
els n’han caigut prous, de premis! Els ha caigut la flor,
l’englantina i tres aproximacions.
El sEcREtaRi: És poc.
El pREsidEnt: És massa. Que es pensa que hem de pe-
nyorar només que poetes guardaboscos? Que es pensa
que no en tenim nosaltres també, de parròquia?
El sEcREtaRi: Dispensin, però tindré de plegar el comerç.
El pREsidEnt: Plegui i emigri. I, un cop lluny de la seva
aimada pàtria, faci versos d’enyorança, que donen molt
bon resultat per a les punyides dels cors tristos. Vostès,
pagesívols, es planyen de la seva tasca, i més de doldre
som nosaltres, que així que ve el gai estiu ens cau a la
consciència un esbart de poesia que no tenim temps de
tastar-la. Compti que són a dotzenes, els Jocs Florals que
tenim de vigilar. La flaire de primavera encén els poetes,
- 54 -
i, perdonant l’expressió, ve una pigota
5
de versos que
no la podem calmar amb tots els calmants de glòria.
Compti que aquest vespre, en plegant la nostra tasca,
tinc de presidir els Jocs de Caldes; demà al matí sortiré
en tartana a presidir els de Caldetes; demà passat m’es-
peren a Riudebitlles, i diumenge a Sant Pau de Vilatorta.
Li juro per Roger de Llúria que, amb tant presidir i tant
trasbals, semblem els recaders de les muses, ordinaris
literaris, correus d’espardenya regionals i mossos de peu
del sometent dels poetes.
tallavEnt: Paciència. Nosaltres som missionistes.
El pREsidEnt: Doncs continuem les missions, i que es
converteixi qui pugui.
ESCENA II
Els mateixos, i en tonet i en ramon.
En ramoN i en toNet entren enraonant.
Ramon: Amb lo que em conta, la flor natural que ha
guanyat vol mirar de fer-la servir per fer un casament
de lujo.
tonEt: No el necessito amb urgència, però no em vindria
malament decantar alguna pubilla al sant matrimoni
poètic.
El pREsidEnt, dictant: La bèstia dissecada.
5 Verola, malaltia infecciosa que provoca erupcions cutànies.
- 55 -
En Quimet se l’emporta.
Ramon: I ja ha provat de fer-se lluís?
tonEt: Això encara no ho he provat. Però soc de les
conferències dels joves solters casadors, i amb això i la
flor crec que puc tenir confiances.
Arriben al peu, de la taula del jurat.
El pREsidEnt: Salut, jove guanyador de la nostra flor
flairosa. Benvingut siau. El jurat en ple us dona molt
gratament la més coral benvinguda.
RiutoRt: Vostè, jove, farà via floralesca. Té estil bosquetà,
té joc de paraules asproses, i els versos que aconsonanta
tenen flaire de la llar, agror mascle i ferum de farigola.
tonEt: Mil mercès.
El pREsidEnt: Encara que ens han dit que és federal,
6
crec
que haurà escollit la reina.
tonEt: Sí, senyor, ja l’he triada.
El pREsidEnt: I que la triada serà la castellana «catalana»
del castell del seu amor. Ai, companys gremials! També
la primera reina que vaig pujar sota dosser fou l’ondi-
na, la nina, l’aimada a qui endreçava els meus planys.
Les demés van ser reines ventureres, diguem-ne reines
d’ocasió, de segona mà. I ara... ai!... com més vell em
torno, molt més poncelles les trio.
6 Republicà federalista.
- 56 -
Ramon: Més poncelles naturals.
El pREsidEnt: Com més naturals millor.
Ramon: Per jugar-hi als Jocs?
El pREsidEnt: Calla, periodista incrèdul! Si molt convé
et burles dels Jocs Florals i ets dels que tiren d’amagat.
Ramon: No soc vergonyant. Vaig desenganyar-me jove.
Mireu si hi tiro i si hi crec, que us porto a vendre a la
vostra fira de premis tres plomes d’oca, de plata, oca i
plomes, i dues corones de llorer. (Es treu les corones i les
plomes.) Les venc baratetes, us les dono a pes de glòria.
El pREsidEnt: Això és un desdoro!
RiutoRt: Una burla!
tallavEnt: Un afront!
El pREsidEnt: Us veneu els símbols florals?
Ramon: Els heu abaratit tant, els tals símbols, que ja no
són símbols ni florals són floreros.
El pREsidEnt: Alto el parlar!
Ramon: No tingueu por, que parlo en prosa. No us faré
la competència.
El pREsidEnt: Perquè no en saps, de fer versos.
Ramon: I doncs, aquesta quincalla gloriosa, que me la
vàreu donar de broma?
El pREsidEnt: Potser sí.
- 57 -
Ramon: No em feu riure. (Les frases que diu en ramoN
en aquesta escena han de ser dites mig en broma i sense
to declamatori.) No em feu riure. Lo que jo vull saber,
jurat ambulant, és portar als mercats de poble els pocs
sentiments que em queden, contar els secrets de la meva
ànima —per de càntir
7
que la tingui— en ratlles preme-
ditades, cantar les intimitats amb llàgrimes espremudes,
i enviar trossos de cor com qui envia empeses, teixits de
cotó o samarretes de llana.
tallavEnt: I quin mal és, desvergonyit?
Ramon: Mal de vergonya. Us ho dic perquè m’heu insul-
tat, i si no m’haguéssiu insultat potser també us ho diria.
Per una trista viola conteu, allí on us escolten, l’amor de
la mare, l’engany de la dona, i fins la mort dels vostres
fills. No sé com els colors poètics no us pugen a la cara.
El pREsidEnt: La poesia ho perdona, fill silvestre.
Ramon: La poesia us excusa, patums!
El pREsidEnt: Ja tens sort que ets de la broma!
Ramon: Ho soc per no assemblar-me a vosaltres, sirenos
viatjants, poetissos rurals dels parnassos de pessebre.
tallavEnt: Aneu dient, home, aneu dient, que us tro-
bareu descansat. I doncs, que no n’hi ha d’haver, de
poesia?
7 Tenir l’ànima de càntir és ser curt d’enteniment.
- 58 -
Ramon: Tant n’hi ha d’haver, que fins n’hi ha a pesar
vostre.
El pREsidEnt: Digues clar que tu no estimes les lletres
catalanes.
Ramon: En Ramon Llull em perdoni! Però que ho sou
vosaltres, les lletres? Vosaltres sou les beceroles. De la
fe en passeu el fleuri,
8
de la pàtria en passeu el narro,
9
i
de l’amor... l’amor ni el passeu ni l’heu passat mai. No
ho veieu, que heu nascut amb sabates de cimolsa?
El pREsidEnt: Calla, heretge! Respecta els mantenidors.
Ramon: Si ja és prou gran, la poesia, perquè hagueu de
mantenir-la! Pobreta! Amb els vostres manteniments
moriria corsecada.
tonEt: Callin tots i no parlem d’aliments. Jo he vingut
per saber si haig de venir amb barretina.
El pREsidEnt: No n’hi ha necessitat.
tonEt: Doncs fins d’aquí a una estona.
Ramon: Alante, i salut i corones, triomfador novell!
En
toNet se’n va i, al ser vora la porta, crida en ramoN
i li diu en veu baixa, perquè els demés no ho sentin:
8 Apel·latiu popular del Catecisme històric que conté en resum la història sagrada i
la doctrina cristiana de l’abat cistercenc francès Claude Fleury (Paris, 1640-1723).
9 Contracció del nom del pedagog aragonès Vicente Naharro (Tobed [Saragossa],
1750 – Madrid, 1823), autor del primer llibre de lectura, en el qual s’aprenien les
primeres lletres.
- 59 -
tonEt: Escolteu, Ramon, parlant a part quant en voleu,
de les corones?
Ramon: Però que les voleu comprar? Que va de debò?
tonEt: Ja veureu, poso despatx i aquestes peces hono-
ràries sempre fan goig a dintre d’una vitrina.
Ramon: Ja entenc, poseu establiment de poeta. En vull
trenta duros. Ja veieu que us les dono a preu de saldo.
tonEt: Són carotes, perquè hi ha més honor que plata.
Però queden meves. Aquí teniu els trenta duros. (Li
dona els diners, i en ramoN li dona els premis.) I ara...
us recomano silenci.
Ramon: Seré un panteó. (En toNet se’n va.) Però... es-
colteu, no us en poseu, de barretina. Poseu-vos un llaç
amb mitja dotzena de barres.
Mentre diuen això, entren la
maria i la seNyoreta
floresta, i, veient la maria que en toNet se’n va
sense dir-li res, li diu:
ESCENA III
Els mateixos, la senyoreta floresta i la maria.
maRia: Tonet, que no em vols dir res perquè has guanyat
un diploma?
tonEt: No sé per què em dius això. Ja saps que a mi els
diplomes no m’exalten.
- 60 -
maRia: Doncs escolta, que tinc de dir-te dues paraules.
Se’n van tots dos cap al fons, i allí estaran enraonant
mentre duri aquesta escena. Els del
jurat, veient la
seNyoreta floresta, s’alcen amatents de les cadires.
El periodista n’hi ofereix una, a la que s’asseu la
poetessa.
El pREsidEnt: Honor i glòria a la nostra poetessa!
sEnyoREta floREsta: Mercès. Que Déu els guardi de mal.
Una servidora venia per cerciorar-se de si és cert que ha
tret
10
«L’ocelleta mística», sense lema.
El pREsidEnt: Estigui sense angúnia. Nosaltres no podem
saber si n’és vostè la guanyadora, ens ho priva el secret
professional. Però podem assegurar-l’hi.
sEnyoREta floREsta: Ai, Déu meu! I quin panteix! Em
dec haver tornat tota vermella.
tallavEnt: No, senyora.
RiutoRt: El premi guanyat per vostè és el de lluna de mel?
sEnyoREta floREsta: Una servidora és per merèixer.
RiutoRt: Vull dir si és la primera vegada que li penyoren
els versos?
sEnyoREta floREsta: Que me’ls noten, sí, senyor. Però
de versos es pot dir que en faig des de nina. Mirin, a
10 En el sentit de «guanyar», com quan es treu per sort un número guanyador a la
rifa.
- 61 -
tretze anys em va finar als dits una gateta clapada que
em prenia els pinyonets de la boca, una gateta que
havia nascut en els meus braços, i al ple de l’endriment
li vaig fer uns versos melancòlics que van entendrir els
sentiments de tots els veïns de l’escala.
Ramon: Si que devien ser tristos!
sEnyoREta floREsta: Molt ho eren. A mi tot m’agrada
trist. Per això m’agraden tant vostès. És a dir, els versos
de vostès. Ja de joveneta, en comptes de fer ganxito,
frivolité, flors de closques de petxines o ocellets de cotó
fluix a sobre d’un llitet de molsa, em delia per posar-me
a la finestra, mirar la lluna i tenir-hi una conversa com
si fos una persona. Res, coses de cors tendres. Ai, Déu
meu! Jo i la lluna, vull dir la lluna i una servidora, qui-
nes coses ens dèiem! Jo li deia que m’enviés un cavall
blanc, amb un bon trobador a sobre, d’aquells que
roben minyones, i em portés camps a través fins a un
castell ben feudal. I ella em donava esperances, i jo vivia
il·lusionada, i m’esbravava fent versos de cinc síl·labes,
de nou, d’onze, i fins de catorze síl·labes.
Ramon: Ja són síl·labes!
El pREsidEnt: Molt ben fet! Quan un té una pena, a
escriure-la.
sEnyoREta floREsta: Jo les escric totes, les penes. En
porto llibreta. I cregui que en tinc les planes plenes. A
vostès ja els ho puc dir, com si fossin el confés. A casa
eren fideuers, i el papà, al cel sia, com que no hi creia, en
- 62 -
els versos, me’ls privava com si fossin el vici de la beguda.
I saben on tenia d’escriure les penes de la meva ànima?
tallavEnt: A les golfes?
Ramon: A l’hort?
RiutoRt: Al celler?
sEnyoREta floREsta: M’avergonyeixo de dir-ho: a les
paperines.
11
Considerin! Ai, Déu meu! Molts cops, amb
els fideus fins i les vetes sevillanes,
12
els parroquians s’em-
portaven una oda, un idil·li, un romanç o una dolora.
13
Ramon: I no els feia mal, als parroquians, barrejar fideus
amb versos?
sEnyoREta floREsta: A mi, em feien mal. Vostès, que
són del meu ram, ja poden comprendre com devia
decandir-me.
El pREsidEnt: El jurat la plany en corporació.
El sEcREtaRi: I constarà en acta.
Ramon: Vostè no farà gaires anys. Cors així es malmeten
abans d’hora.
sEnyoREta floREsta: Ai, sí, senyors! El tinc massa ten-
dre. A mi, quant pateix, em fa pena tot els ocellets, les
11 Probable referència al cèlebre episodi còmic de l’obra Cyrano de Bergerac, en què
el pastisser Ragueneau, devot de la poesia, descobreix que la seva dona Lise ha
convertit en paperines els versos dels seus poetes. Aquesta obra de Rostand, de
1897, va ser traduïda al castellà per Lluís Via, Oriol Martí i Emili Tintorer, i publicada
per la impremta «La Renaixensa» l’any 1899.
12 Fideus plans.
13 Una dolora és una composició poètica breu, de caràcter moralitzant.
- 63 -
cuques de llum, els garrinets, les oques, els musclos, els
papallons i les criatures de pit. Tot m’entendreix, quant
és jove.
Ramon: I els homes?
sEnyoREta floREsta: Ai! No els he conegut a fons, els
joves. Els homes només els conec en vers.
Ramon: I tants de prosa que en corren!
sEnyoREta floREsta: Molts en corren. Però jo no visc amb
els homes vius. Una servidora, potser m’està mal el dir-ho
al davant de tals persones, visc d’ideal, de molt ideal i
de somnis de color d’alba. Jo pels dintres em tracto amb
guerrers mitjans —vull dir de l’edat mitjana— per poca o
molta edat que tinguin, amb patges rossos, amb hèroes
joves, d’aquells d’ulls llargs i mirada decantada i el posat
ben redomàntic, que, amb perdó dels aquí presents, ja
no en corren a la terra. Si per atzar en trobés un, per
poc trobador que fos, creguin-me que la servidora li feia
entrega efectiva de la meva joventut, del meu pervindre,
de les meves facultats i d’un bon amor de confiança.
El pREsidEnt: Ai! Qui fos patge ros!
sEnyoREta floREsta: Calli, gat!
El pREsidEnt: Un gat vell que, sentint-la, es torna jove.
tallavEnt: ¡Ole ya!
El pREsidEnt: I ara! Què és aquest crit deshonest i fo-
raster?
- 64 -
tallavEnt: Dispensin. M’ha escapat.
El pREsidEnt: Doncs ojo, que vol dir ull. Si he parlat de
joventut a la senyoreta poetessa, ha estat com a rapte
d’entusiasme retòric, però sense oblidar el meu deure.
Anem-nos-en, senyors mantenidors, que el moment
solemne s’apropa.
Se’n van els quatre
maNteNidors, tot dient:
tallavEnt: Hem d’estar preparats per donar algun crit
subversiu.
El pREsidEnt: Però s’ha de donar amb prudència. (A
toNet.) Que ve, poeta?
tonEt: Anem. (A maria.) Creu-me de lo que t’he dit.
maRia: Et crec perquè m’il·lusiona creure’t.
Quan els
maNteNidors són fora es queden, a un
costat, maria amb la seNyoreta floresta, i a l’altre,
assegut, en ramoN amb en Quimet, que va i ve del
fons.
ESCENA IV
La senyoreta floresta, la maria, en ramon i en Quimet.
sEnyoREta floREsta: Escolta, escolta. Què t’ha dit, en
Tonet?
maRia: Ai! No sé! No m’ha dit gran cosa.
- 65 -
Ramon: Quimet, qui és aquesta noia?
QuimEt: La que serà reina de la festa.
Ramon: Malaguanyada per reina! Jo la faria presidenta
de la república de casa.
sEnyoREta floREsta: I no li has preguntat si et feia reina?
maRia: És clar que l’hi he preguntat.
sEnyoREta floREsta: I què t’ha dit?
maRia: No m’ha contestat.
sEnyoREta floREsta: Perquè és callat i prudent. No veus
que et vol nombrar de sorpresa?
maRia: Així ho espero. Però m’estimaria més no ser-ne,
d’aquesta mena de reines. Em fa una pena tenir-ne de
ser tan mal vestida!
sEnyoREta floREsta: És a dir que la modista no t’ha dut
el vestit nou?
maRia: No veu que encara li dec el que porto?
sEnyoREta floREsta: Allò és un terròs de prosa.
maRia: Prou he treballat per pagar-l’hi! He treballat de
dia, de nit, amb calor, amb fred i fins privant-me de
menjar, però, filla, he tingut malalts, i amb malalts i
treballant és impossible ser reina.
Ramon: Pobra noia! Si jo pogués... (Com qui li acut un
pensament.) Escolta, Quimet. (Li parla a l’orella i li dona
- 66 -
diners.) Són trenta duros. Paga el vestit i digues que hi
vas de part d’ella.
sEnyoREta floREsta: Bueno. Espera’m una estona, i no et
desesperis. Vaig a veure si a còpia de paraules dolces...
trenco el cor de la modista.
Se’n va. La
maria es queda sola i, no sabent què fer,
resta com embadalida mirant el trono, fins que en
ramoN, sorprenent-la en la seva admiració, li diu:
ESCENA V
ramon i la maria.
Ramon: No s’hi fixi massa en aquests tronos, senyoreta,
que són tronos de cartró.
maRia: Ai! Em creia que estava sola.
Ramon: Dispensi si he destorbat les seves meditacions
de les grandeses humanes.
maRia: Ai! No hi miro, tan amunt. Soc una pobra noia
de poble.
Ramon: I no hi pujaria, al trono?
maRia: Si m’hi portés de la mà l’home que estimi, aniria
tan amunt i tan avall com volgués.
Ramon: Molt ben dit. A vostè no li fa por ni el fang de
les carreteres ni el mareig de les altures.
- 67 -
maRia: Portant-me bé, res m’hi fa por. Que és poeta,
vostè?
Ramon: No sabria dir-l’hi.
maRia: Vull dir si fa versos.
Ramon: No he fet res més tota ma vida. Lo que hi ha és
que jo no els escric, els versos.
maRia: Ai, ai! I doncs, com els fa?
Ramon: Pensant-los i disfrutant-los per dintre. Veu? Ara,
veient-la a vostè, ja he escrit mil estrofes amoroses que
les tanco en el caixó del meu cor.
maRia: Sent així, no es poden llegir.
Ramon: Què diu, ara! Són els sols que es poden llegir,
perquè es llegeixen mirant-se. Els llavis saben mentir,
però els ulls no menteixen mai.
maRia, rient: Que sap tirar la planeta,
14
vostè?
Ramon: Prou que en sé.
maRia: Doncs què li diuen els meus ulls?
Ramon: Em diuen que també la negror té llum, que
m’enlluernen, que em maregen i que amb tanta claror
com tenen em fan perdre el món de vista.
maRia: Però això no és cap planeta.
14 La planeta és sinònim de destí. Tirar la planeta a algú és predir-li el futur.
- 68 -
Ramon: Soc jo, el planeta. Un pobre planeta atret per
aquestes estrelles.
maRia: Ja veig que no en sap.
Ramon: També em diuen que vostè estima més els
poetes que els versos.
maRia: Molt m’agraden. Em semblen homes de senti-
ments més delicats que els demés.
Ramon: Els tenen, però no sempre els practiquen. Veu
els versos? Venen a ser com un vestit, un ropatge de
bellesa que enlaira les coses bones, però que disfressa
les dolentes.
maRia: Jo no hi entenc, pobra de mi! Però, ¿no sembla
que tenen un parlar més suau, més bonic, un parlar com
de cant d’ocell que sona més dolç a l’orella?
Ramon: Ai, senyoreta! Música celestial! Cregui’m a
mi, que ja hi tinc experiència amb tot aquest personal
poètic. L’amor té de resistir la prosa perquè de prosa es
torni a tornar poesia. El que l’estimi ha de brodar-li el
camí, però ha de brodar-l’hi d’un modo que no es vegi
el canyemasso.
15
maRia: I com es coneix el bon camí?
Ramon: Per l’aroma de dolcesa i benestar que sentirà
per
la ruta. No es fiï d’homes que cantin la seva hermosura
en ratlles curtes i simètriques: vulgui homes que la resin
15 Un canemàs és una roba feta d’estopa de cànem, amb forats entre els fils, que
s’utilitza de base per als brodats.
- 69 -
i respectin. No vulgui ser motlle de fer versos, vulgui ser
vostè el poema que duri tota la vida.
maRia: No el comprenc prou, però m’agrada tant lo que
em diu, que ho endevino. Vostè m’inspira confiança,
i per això li parlo amb el cor, perquè no en sé d’altra
manera. Jo sempre he viscut treballant, he sofert, he vist
sofrir molt, i m’ha semblat sempre que hi havia d’haver
algun bàlsam que endolcís les meves penes, i que el
remei de consol eren les bones paraules que tan sols
saben dir els poetes.
Ramon: Això és la poesia, però es té d’anar molt amb
compte amb els poetes que n’abusen. Amb el cor no s’hi
juga a rodolins. El cor d’una noia com vostè no es pot
treure del sagrari per passejar-lo pels pobles. Vostè és
una ànima senzilla, una flor infloral. Guardi’n la virginitat
i no l’entregui a cap home que la vagi desflorant per a
aquests jocs de secà, per guanyar un brot de llorer de
l’hort de la vanitat. Vostè és una viola de bosc. No vulgui
ser una viola de drap, una viola penyora, una viola vio-
lada, dintre un armari de xicranda
16
d’un versaire casolà.
maRia: Em sembla que em vol fer sospitar d’algú en qui
he posat esperances.
Ramon: No ho cregui pas, i dispensi’m si li he parlat com
un llibre amoïnós. És que la veig il·lusionada, i no voldria
que tan jove la ferís el desengany. Miri qui estima, abans
no estimi. Vulgui proves, i vulgui-les sempre en prosa.
16 Tipus de fusta fina, de color negre o molt fosca.
- 70 -
maRia: I qui me’n donarà, de proves?
Ramon: Els ferits per la claror dels seus ulls.
maRia: Jo no fereixo ningú.
Ramon: Ai! La claror del sol ve de tan lluny i fereix! Com
no ha de ferir-me vostè, que la tinc tan a prop dels llavis?
maRia: Pobra de mi!
Ramon: Pobres de nosaltres. Si fos aquest pobre expoeta
el qui li donés una prova, quina gràcia de caritat li faria
per consol del seu amor?
maRia: Li daria... aquesta flor natural.
Ramon: La de vora el cor?
maRia: Aquesta.
Ramon: Ai, Maria! Ai, reina de la meva ànima. Amb els
ulls haig de collir-la, aquesta flor de ma vida!
Entra corrent la
seNyoreta floresta i diu a maria,
cridant-la a part:
- 71 -
ESCENA VI
En ramon, la maria i la senyoreta floresta.
sEnyoREta floREsta: Maria, Maria! Corre, Maria! Han
anat a pagar-te el vestit i te l’han portat a casa.
maRia: Ai, Déu meu! Qui?
sEnyoREta floREsta: Qui vols que sigui? Ha d’haver estat
en Tonet. Ja ho deia jo, que era una ànima molt tendra.
maRia: Pobre Tonet!
sEnyoREta floREsta: Bueno, cuita. Anem, que encara
tens temps de vestir-te. Presenta’t vestida al trono, que
sempre faràs més respecte.
Se’n van corrent. En
ramoN les mira marxar. Es
queda un moment pensatiu. Després, com qui
diu: «Bah! Deixem-ho córrer», se’n va a seure a
la taula de la premsa. Comença a entrar gent per
assistir als Jocs Florals. A més dels que es diran,
n’entraran a grups fins al moment d’obrir-se la
sessió, omplint totes les cadires. Els primers d’en-
trar, discutint, són l’august coca i poNcem, que
parlarà amb veu molt enèrgica, i en joaN dolcet i
sucre, amb veu molt feble i malaltissa.
- 72 -
ESCENA VII
En ramon, l’august i en Joan.
Joan: Doncs sí, per mi, l’art té de ser mascle, té de ser
viril, té de ser de batzegada i d’empenta.
august: No m’agraden les empentes. Jo estic per l’art
suau, reposat i verge. Doneu-me una fada, un camp de
lliris, un bosc d’algues, o la remor d’una fonteta.
Joan: Què algues ni què fontetes! Busquem el natura-
lisme, la realitat de les coses. Les fontetes són fetes per
fer-hi una costellada, amb costelles mascles, fermes,
gruixudes i ossades.
august: Doncs jo no hi crec, en els ossos. Els ossos són la
matèria i... ai!... jo crec en els nervis, que són sensibilitat.
L’home té de ser fibrós, nerviós. L’home és una arpa amb
cordes violoncelesques, i la nostra noble tasca ha de ser
tocar aquestes cordes i fer somniar els que ens escolten.
Joan: Somniar truites.
august: Jo no en somnio, de truites. Jo només somnio...
somnis.
Joan: Doncs jo, quan perdo el temps somniant, només
somnio tempestats, terratrèmols i terrabastalls feréstecs.
El somniar debilita i la lluita reconforta. Jo soc lluitador,
home ferreny i home fort.
august: Doncs jo home feble.
- 73 -
Joan: Jo em sento per dintre superhome.
17
august: I jo, per fora, superdona.
Joan: Calleu, supercriatura! Vosaltres decandiu la pàtria,
amb la vostra decadència. Modernistes!
august: I vosaltres, amb el realisme, la feu tornar po-
cavergonya.
Joan: Vós i jo no ens podem entendre. Ja us he dit que
a mi no em traureu de lo mascle.
august: Doncs no discutim més. Quedeu-vos amb lo
mascle i jo em quedo amb lo femella.
S’asseuen i continuen enraonant baix. Entra la
júlia
i la seNyora ramoNa, acompanyades d’en Quimet.
ESCENA VIII
Els mateixos, més la Júlia, donya ramona i en Quimet.
QuimEt, acompanyant-les: Seguin aquí. Com a foraste-
res, els dedico aquests sillons amples.
S’asseuen a primer terme, en uns sillons diferents.
En
Quimet se’n torna a la porta i anirà donant un
ventall a totes les seNyores que entrin.
17 Joan Maragall havia traduït l’any 1898 dos fragments del llibre de Friedrich Nietzsche
Així parlà Zaratustra, de 1883, i posteriorment es convertiria en un dels principals
introductors del filòsof alemany a Catalunya. Val a dir que Maragall solia traduir
l’Übermensch nietzschià per «sobrehome».
- 74 -
donya Ramona, a júlia: I quina sorpresa així que vegin
que en Tonet...
Júlia: Calli, mamà. És una funció i un pas cursi, però a
fora com a fora.
donya Ramona: Però t’agrada, en Tonet?
Júlia: I què em té d’agradar! Ell em fa l’amor per vanitat,
i per vanitat li corresponc. Avui ell és l’hèroe? Doncs jo
vull ser l’heroïna.
Entra un
biciclista, i, darrere, mossèN pere i mossèN pau.
ESCENA IX
Els mateixos, més el biciclista, mossèn pau i mossèn pere.
El biciclista, anant a seure al costat de júlia: Als peus
de vostès, senyores. No em creia trobar-les en aquest
lloc tan... literari.
Júlia: És una prometença. Però vostè ve molt cansat.
El biciclista: Vinc cansat de córrer, però encara més de
Jocs Florals. A cada poble que arribo trobo una estesa
de poetes. Aviat no es podrà anar en bicicleta.
Júlia: Segui i reposi, que sentirà poesies.
El biciclista: I d’això en diu reposar? És un escàndol
lo que passa. Aviat no es podrà ballar enlloc. Aquests
senyors floraleros embarguen totes les sales.
- 75 -
Continuen enraonant baix.
mossèn pau: Li dic, mossèn Pere, que ja no n’hi ha, de
misticisme. Només quedem quatre gats místics.
mossèn pERE: Com que els seglars l’acaparen, el rengló
del misticisme... Res, valga’m Déu! Que haurem de fer
versos de broma, com el mossèn de Vallfogona.
18
mossèn pau: No digui això, mossèn Pere!
mossèn pERE: Miri, enguany ja m’han premiat una ba-
lada amorosa.
mossèn pau: Però deuen ser amors molt novells.
mossèn pERE: Vol callar! Són els amors d’un albat.
19
mossèn pau: Ja poden ser tendres.
mossèn pERE: És una balada prudent, com si el cast Josep
de la capa hagués tingut un anyell i l’anyell l’hagués
escrita. Cregui’m que és molt innocent.
mossèn pau: Ja ho crec. No s’esforci, la innocència
sempre sura. Vostè surarà, que la du escrita a la cara.
mossèn pERE: Però no en versos lliures.
18 Mossèn Francesc Vicent Garcia i Torres (Tortosa, ca. 1582 – Vallfogona de Riucorb,
1623) és un dels màxims exponents de la literatura satírica i escatològica catalana.
Va gaudir d’una gran popularitat durant el segle xix, i en aquest sentit cal destacar
que l’any 1872 Frederic Soler (Pitarra) va estrenar Lo rector de Vallfogona sobre el
singular personatge.
19 Un albat és un infant mort abans de l’edat de la raó, i per extensió es va utilitzar
posteriorment per referir-se a qualsevol infant d’edat molt tendra.
- 76 -
mossèn pau: Vol callar, sant cristià! En prosa mansa...
i ben mansa.
S’asseuen. Surt en
toNet i se’n va a saludar la júlia.
De seguida surten la doNa primera i la doNa segoNa,
portant un bordegàs de la mà, ben sorrut i ferreny.
ESCENA X
Els mateixos, més en tonet, la dona primera, la dona segona
i el bordegàs.
tonEt, a júlia: Està preparada?
Júlia: Estic a punt.
tonEt: Gràcies, Júlia.
Se’n va a seure al peu de la porta i es queda estu-
diant la poesia que tindrà de llegir.
dona pRimERa: A la fesomia, a la mateixa fesomia els ho
diré, a aquests mestretites de versos! On s’és vist tant
descaro! No premiar-me el bordegàs!
dona sEgona: Sossega’t!
dona pRimERa: Què sossego! Els trencaré les ulleres!
Escarransits! Escrupolons!
20
Escanyats de menjar i de
beure!
QuimEt: Feu el favor de callar, o, si no, us vesso fora.
20 Persona molt petita.
- 77 -
dona pRimERa: És que no m’han premiat el noi, m’entén?
Un noi que... mirin-lo bé. (L’ensenya a tothom portant-lo
de la mà.) Un noi que és un pom de flors, que no em té
cap tara, que és més jove que ells, que no em viurà de
massa viu i que ha fet una dècima en vers, sense una
errada ni un topo.
21
Una dècima que va confessar son
pare que ni ell sabria fer-la, i això que escriu al fielato.
22
Saben què són, això dels Jocs Floraires? Papadineros.
23
Noi, digues la dècima als senyors.
tots: No, no. Que no la digui.
dona pRimERa: Pobret! No tinguin por que la digui,
perquè és prudent com sa mare.
S’asseuen i de seguida entren els dos
bessoNs, ves-
tits completament iguals. Darrere entra el coro del
«Pensil», tots amb barretines i portant un pendonet
més petit que el de les Hijas de María, i tan cobert
de medalles que no se li vegi la cara.
24
Després en-
tren la seNyoreta floresta i la maria, molt contentes i
21 Gargot o taca de tinta.
22 Oficina a l’entrada de les poblacions en què es pagaven els drets de consum.
23 Escurabutxaques.
24 Es tracta d’un cor de tipus claverià, quan aquesta mena de societats corals estaven
sent aprofitades per l’incipient catalanisme polític com a eina propagandística,
seguint el model de l’Orfeó Català fundat per Lluís Millet el 1891, i allunyades
del component obrerista i de resistència social que havia caracteritzat els primers
cors Clavé fins a la mort del seu fundador l’any 1874. A El poble gris de Santiago
Rusiñol, publicat el mateix any de l’estrena d’Els Jocs Florals de Canprosa (1902),
hi trobem justament una narració amb el títol d’«El Pensil», que reescriu en pro-
funditat l’anterior «La copla del Pensil», publicada a l’Almanach de la Esquella de
la Torratxa pera 1894. Aquestes societats solien anar identificades per un pendó
amb l’escut de l’entitat.
- 78 -
sufocades. La maria surt amb un vestit bo d’envelat
i mantellina catalana.
ESCENA XI
Els mateixos, més els bessons, el coro, la senyoreta floresta
i la maria.
dona pRimERa, veient entrar els bessoNs: Ai, filla! Mira
els bessons! Són dèntics!
dona sEgona: I tan dèntics! Són escopits l’un de l’altre.
No sé quin s’assembla més.
august, veient el coro: I quin coro és aquest?
Joan: És El Pensil. No es veu el nom perquè és darrere
del llorer.
maRia, trobant a l’entrar en toNet, li agafa la mà: Grà-
cies, Tonet. Lo del vestit és una finesa que me n’he de
recordar sempre.
tonEt: Quin vestit?
sEnyoREta floREsta: No siguis tan delicat.
tonEt: No sé de quin vestit em parleu.
maRia: Ai, Déu meu! (A part a la floresta.) No ha estat
ell! Anem-nos-en, anem-nos-en, Floresta! La cara em
cau de vergonya!
- 79 -
sEnyoREta floREsta: I ara! Som en els Jocs i hem de
jugar. Vine, vine a seure, que per ser reina es té d’estar
molt serena.
Se’n van a seure mentre entren cinc o sis
poetes fent
uns crits que ja se senten des de fora.
ESCENA XII
Els mateixos, més el primer, segon i tercer poetes i altres.
El poEta pRimER: Sí, senyors, protesto i calaré foc a
l’envelat.
El poEta sEgon: El jurat s’ha venut!
El poEta tERcER: Això no són Jocs Florals! Això és jugar
a amagar esquenes.
25
El poEta sEgon: Protestem, però protestem en vers, que
commourà més.
El poEta pRimER: Què en vers! A cosses!
El poEta sEgon: Doncs reclamem a la Lliga Regional.
26
El poEta pRimER: Jo no reclamo ni a la Lliga Regional,
ni a la lligacama, ni a cap mena de lligam! Recollim les
obres i fem Jocs de Refusats!
25 Joc infantil en què els jugadors es peguen mútuament a l’esquena mentre no la
tenen amagada, repenjada en una paret.
26 El partit catalanista conservador de la Lliga Regionalista havia estat creat al 1901,
tot just un any abans de l’estrena d’Els Jocs Florals de Canprosa, amb la unió del
Centre Nacional Català i la Unió Regionalista.
- 80 -
tots: Sí, sí! Ben pensat!
QuimEt: Ordre, companys poetes, que arriba la comitiva.
Arriben. Tothom s’alça de les cadires i el
coro, allí
al fons, canta un himne d’aquells que hi entren
més: «Sí, sí, abrils» que música, entre aplaudiments,
crits i bullici. De primer van els dos sereNos, els dos
agutzils i el NuNci. Després l’ajuNtameNt, el jutge de
pau, el rector, el coroNel, el delegat del goverNador i
el jutge Que No és de pau, i, darrere, els maNteNidors,
vestits ben bé de levita. Al ser al tablado la comitiva,
el presideNt s’alça per llegir el discurs. Para el coro,
ressona una gran salva de crits i aplaudiments, i
comença.
ESCENA XIII
Els mateixos, més la comitiva.
august: Visca Canprosa!
tots: Visca!
august: Visca la llar!
tots: Visca!
Joan: Visca el terreny català!
tots: Visca.
El
presideNt, amb la mà, demana silenci. Tothom fa
«xit!»... i, entre gran expectació, llegeix:
- 81 -
El pREsidEnt: «Ninetes de Banyoles...» Dispensi’m, m’he
equivocat de discurs. (En pren un altre.) Ninetes de Can-
prosa, estol de trobadors, solemnials rondallaires que
veniu en germanor a eix aplec a cantar en rims gloriosos
les gestes, els càntics, els romanços romancescs de les
passades centúries. Pàtria, Fides, Amor i Salut...
QuimEt: Els segadors!
El pREsidEnt: L’esdevenidor és nostre, i jo vos salut. Jo vos
salut, nets dels almogàvers, de lo senyor rei en Jacme, de
na Petronella, dels paladins de Montcada, de Cardona,
d’Urgell, d’Aragó i de Provença...
Júlia: Qui són, aquests?
El biciclista: Són els carrers de l’Ensanche.
El pREsidEnt: Jo vos salut, descendents dels Tamarits, d’en
Pere del Punyalet, dels Rogers de Llúria, dels Rogers de
Flor i de tots els Rogers plegats, d’aquells barons de la
Fama que, fins reblerts llurs cossos de nafres, unglejaven
amb llurs ongles els sarraïns, esmolant els llurs coltells, i
espases llurs, al frec de les mitges llunes. D’aquells braus
que feien dur als peixos de mar les barres, les quatre
barres d’en Jofre,
27
a manera de senyera submarina.
D’aquells ardits i folls almogàvers que, prenent la ruta
d’Orient, no pararen fins a dar la malastruga als alarbs,
que per sempre ben retuts, envilits i endogalats sien.
I, per fi, d’aquell aplec d’aimadors, preat ornament i
27 Per Guifré el Pilós.
- 82 -
llantions cabdals de les lletres, que, deixondint de son
jaç la poesia, en dongueren comiat a na Gentil Clemença
Isaura, estel de claror, joia d’or del fi, nineta d’ull blau i
d’espesseïdes trenes, i roentor femellenca i clara del sol
tebi de la terra...
tots: Bravo! Bravo!
QuimEt: Els segadors! Els segadors!
sEnyoR nofRE: Quimet, fes el favor de retenir-te.
QuimEt: És que no em puc aguantar més!
tallavEnt: Company, tanqueu la parla i calleu.
El pREsidEnt: Jo vos salut tres voltes més. Jo vos salut per
la Pàtria, jo vos salut per les Fides, jo vos salut per l’Amor
tres saluts i una sola benvolença, que donem a tots els
pobles. Jo vos deman, per la pàtria, per la llar i pel terreny,
que no siau xorcs ni bords. Que els que vos trobeu acoblats
sota aquest encoixinat de l’església de les lletres aimeu
ben placèvolment el casal pairal i cabdal, on vàreu haver
el pler de néixer; el bressol de la non-non, les rondalles
de ninets i les amoretes honestes, recordant ensems amb
tebior Felip Quart, Felip Quint, i altres, parlant amb perdó,
que, sense haver estat Felips, han sigut punts felip-pinos
28
que han volgut endogalar-nos...
28 Un punt filipí era una expressió que s’utilitzava per designar una persona desver-
gonyida o malintencionada. L’origen de l’expressió està relacionat amb el període
en què les Filipines van ser una colònia espanyola, i de fet el seu mateix nom fa
referència a Felip II, que en el moment de la conquesta de l’arxipèlag al 1543 era
encara Príncep d’Astúries.
- 83 -
tots: Sí! Sí!
El pREsidEnt: Per la fe, vos deman fe! Molta fe! Fe en
l’avior,
29
sobretot en l’avior, fe en la gaia ciència, en els
viaranys de promissió, en la parla, preuat ornament de
llengua, i en petja del passat, que ha de servir de llantió
per a les vinents proeses.
Grans aplaudiments.
tonEt: Ben dit! Molt ben dit!
El pREsidEnt: I per l’amor? Què vos puc demanar, per
l’amor?...
sEnyoREta floREsta, fent un gran sospir: Ai!
El pREsidEnt: Si les aus aimen les aues, el papalló la pa-
pallona, el gai pardal la pardala, el peix la peixa, l’oronel
l’oronela, i fins la hiena la hienesa, com no heu d’aimar
vosaltres, oh poetes!, les tendres poetesses!...
sEnyoREta floREsta: Ai, sí!
El pREsidEnt: Aimem, aimem sempre. Aimem ben amo-
rosits fins a morir d’aimament, i sobretot aimem en
vers, que és aimar de més durada. L’Amor, la Pàtria i les
Fides han de ser nostre penó. Alceu-lo ben alt, aquest
penó de les tres branques. Alceu-lo fins a les boires, fins
als estels, fins on l’esguard vos arribi, que, com més alt
l’alçareu, més amunt serà i més enlaire.
29 Ascendència dels avis.
- 84 -
Grans aplaudiments. El fan saludar dues vegades.
tots: Molt bé! Molt bé! Magnífic!
tonEt: Que el torni a dir!
tots: No! No!
Joan: Que no s’atropelli!
dona pRimERa: Més valdria que, en comptes d’enraonar
tant, m’hagués premiat el noi.
El poEta pRimER: Ha sigut una neula!
mossèn pau: És un discurs massa avançat, mossèn Pere.
mossèn pERE: Amb aquests sermons dissolvents, correm
de pressa al precipici.
maRia: Floresta, però qui el deu haver pagat, el vestit?
sEnyoREta floREsta: Jo ja ho sospito. Aviat ho sabrem.
Signa a en
ramoN que s’apropi. Aquest va al costat
de la
maria i la seNyoreta floresta. Aquesta li parla
a l’orella.
El sEcREtaRi: La meva paraula serà curta, serà no fer ús
de la parla. Per una part no podria afegir res al parla-
ment sanitós que tan gratament ha llegit el nostre genial
president. I, per altra, deuen ja estar neguitosos per
escoltar la veu dels cantaires. L’anyada ha sigut bona.
Vuit-cents quaranta treballs s’han presentat a la lluita,
- 85 -
sense comptar el nostre treball
30
de llegir-los. Els hem
llegit tots, tots, i tots eren bons. Però com que n’hi havien
de millors, hem feta la següent tria, del corn abundant
de les muses. La flor natural ha sigut endreçada a la
poesia «La Ingrata», que du per lema
«Jo no t’hagués
conegut mai». (Obre el sobre i llegeix.) I n’és guanyador
l’Anton Pau Pi. (Grans aplaudiments.) És curta i és un
joiell catalanesc i d’inspiració abundosa.
El pREsidEnt: L’Anton Pau Pi! L’Anton Pau Pi! Que pugi
l’Anton Pau Pi!
El
poeta puja al tablado, entre grans aplaudiments,
i d’allí, junt amb en tallaveNt i en riutort, baixen a
buscar la reiNa. Tothom fa rotllo a la maria, creient
que serà l’escollida.
maRia, commoguda: Ai, Déu meu!
sEnyoREta floREsta: Posa’t bé aquest llaç. (L’hi arregla.)
Ànim i serenitat!
donya Ramona, a la júlia: Que no et caigui aquesta flor.
(Li arregla les flors del cap.)
l’aNtoN pau pi, en comptes de dirigir-se a la maria,
es dirigeix a la júlia. Gran sorpresa de la gent. Es
formen dos agrupaments, i tothom crida i s’insulta.
La maria, veient que no és a ella que la fan reina
30 Joc de paraules amb el treball en el sentit de «situació anguniosa», «tortura».
- 86 -
de la festa, es mig desmaia en braços d’en ramoN,
que s’ha posat al seu costat.
El poEta pRimER: Han fet reina la forastera!
El poEta sEgon: Com si no en tinguéssim, de reines!
uns: Fora! Fora!
altREs: No! Ben fet! Molt ben fet!
uns: Morrals!
altREs: Burros!
QuimEt: Els segadors! Els segadors! Els segadors!
Va cridant «Els segadors!», fins que un del costat li
tapa la boca amb una barretina.
El pREsidEnt: Que hi hagi pau entre reines!
Tothom calla i, al marxar la
comitiva cap al tablado,
la reiNa del braç del poeta i al darrere els dos maNte-
Nidors, el coro arrenca un coro de glòria amb més
«sí», «sí» i «abril», «abril» que abans, fins que l’
aN-
toN avança per llegir la poesia. Mentre tus, s’estira
els punys i beu bolado,
31
la maria diu:
maRia: Anem-se’n! Anem-se’n, per Déu! Estic morta
de vergonya!
31 Massa de sucre sòlida i lleugera, que es prenia amb aigua com a refresc.
- 87 -
Ramon: Senyal que en té, si se’n mor. No se’n morirà el
poeta. Ànim sempre, i deixi aquestes misèries. No n’hi
faltarà, de trono! Jo n’hi sé un sota d’una ànima que
sempre hi farà primavera.
tonEt, llegint: «A la Ingrata». Lema: «No t’hagués co-
negut mai».
Dona que el cor m’has robada,
malhaja el teu robament!
No tindràs ni una diada,
ni un matí, ni una vesprada,
sense el corcó del turment.
Malaurada i malastruga,
m’has malmès de part de dins,
mon ànima has mossegada,
ma persona has trepitjada
con un pilot de raïms.
Amb tes mirades de prosa
has marcit mes il·lusions.
Soc la fulleta de rosa,
soc la poncella desclosa
que xuclen els papallons.
Soc el lliri, soc l’herbeta,
soc romaní, soc forment,
soc, ai!, l’ànima tendreta
i la font encantadeta
morint-se d’encantament.
Deixa’m mort d’una vegada!
- 88 -
Mata’m a tort i a través!
Mata’m d’un cop de llançada!
Mata’m de mort de durada,
que és la mort que dura més!
Veient que ningú aplaudeix, diu: «Ja he acabat».
Grans aplaudiments.
tots: Molt bé! Molt bé!
Joan: Si que és curta!
august: És curta, però espessa.
Ramon, a la maria: Ja ha sentit, el seu poeta, quin en-
terro que li ha escrit?
maRia: Déu lo perdó! (Amb molta coqueteria.) Ja no ho
és, el meu poeta.
Ramon: Té raó. Ventem les cendres i fem foc nou.
El sEcREtaRi: Ha obtingut el primer accèssit de la flor la
poesia «Malaurança», de... (Obrint el sobre.) De l’August
Coca i Poncem.
El pREsidEnt: L’August Coca i Poncem!
L’
august puja a recollir el premi de mans de la reiNa,
fent una gran reverència.
El sEcREtaRi: Del segon accèssit de la flor n’és guanya-
dora la poesia «La flor de la malva», sense lema, de...
(Obrint el sobre.) De l’August Coca i Poncem.
- 89 -
Torna a pujar.
El pREsidEnt: Escolti, poeta, que n’ha guanyat d’altres,
d’accèssits?
august: Sí, senyor.
El pREsidEnt: Doncs segui aquí dalt, que no haurà de
pujar escales.
El sEcREtaRi: Tercer accèssit: «El darrer badall», de...
(Obrint el sobre.)
El poEta pRimER: De l’August Coca i Poncem.
El sEcREtaRi: Aquest cop, no. Per en Pere Catarineu,
prevere.
Puja
mossèN pere. Grans aplaudiments.
El sEcREtaRi: El premi de l’englantina ha sigut concedit
per quasi unanimitat al cant arrelat i atractívol «Els
muntanyencs de muntanya». Lema: Llamp de Déu! És
de... (Obrint el sobre.) En Joan Dolcet i Sucre.
Grans aplaudiments. Puja a recollir el premi.
Joan, llegint: «Els muntanyencs de muntanya». Lema:
«Llamp de Déu!».
Muntanyencs de la muntanya
vivim de l’aire del cel...
llamp de Déu!...
la testa vora dels núvols
- 90 -
i els peus dintre de la neu.
Llamp de Déu,
de llamp de Déu!
Les tempestats no ens espanten,
ni dels trons el tornaveu...
llamp de Déu!...
ni l’alarb, ni el moro fréstec,
ni el semita, ni el jueu!
Llamp de Déu!
Bon llamp de Déu!
Aquí la pàtria és més pàtria
que aquella que al pla veieu!
Llamp de Déu!
Aquí la pàtria és repàtria,
com un reïra de Déu!
Valga’m Déu,
de Déu, de Déu!
Si algun dia nostra terra
sent perdre lo que és ben seu...
llamp de Déu!...
pugeu aquí a la muntanya
i aquí la trobareu.
Llamp de Déu!
Llamp de redéu!
Grans crits, grans visques, i grans aplaudiments.
QuimEt: Visquen els pagesos!
- 91 -
tots: Visquen! Bis! Bis!
Joan: El jurat porta pressa. Les llegirem dijous a la tarda,
a la sala d’El Pensil.
El sEcREtaRi: Primer accèssit a l’englantina, desert. Se-
gon, desert. Tercer, desert.
El biciclista: Ni el Sàhara.
El sEcREtaRi: Quart accèssit: «Bon cop de dalla», de..
(Obrint.) L’August Coca i Poncem.
El pREsidEnt: Escolti, minyó, que encara en té més,
d’accèssits?
august: No sabria dir-l’hi.
El pREsidEnt: Doncs vagi seient i passem a la viola.
El sEcREtaRi: N’ha sigut guanyadora, per la moral dels
modismes i l’extensió profitosa, «L’ocelleta mística»,
de... (Obrint el sobre.) Na Floresta Regordosa i Roca-
mora.
sEnyoREta floREsta: Ai, pobra de mi! Tremolo lo mateix
que una englantina. (Puja al tablado entre grans aplau-
diments, fa un sospir molt fondo, se senya, i diu ) No
sé si podré llegir.
l’ocelleta MíStica
Sota la teulada
hi havia un niuet
amb una ocelleta
- 92 -
mig morta de fred.
De fred i de set.
dona pRimERa: Pobret!
sEnyoREta floREsta:
La gentil pagesa,
saltant del llitet,
al rompre l’albada
li duia panet;
panet mulladet.
Va reviscolar-se
ben esmorzadet,
i va fer volada
cap a un terradet
assoleiadet.
Al córrer a buscar-ne
el seu ocellet,
en comptes d’ocella
trobà un angelet
tot ros i nuet.
«Bona pageseta,
en pag del panet,
pren en tes galtones
un dolç petonet»,
digué l’angelet.
I allà va besar-la
al peu del niuet.
- 93 -
Tothom aplaudeix, i la seNyoreta floresta, commogu-
da, es desmaia en braços del presideNt, que l’asseu
a una cadira del tablado. Ningú hi acut, perquè ja
comprèn tothom que és un cobriment de cor poètic.
Mentre dura el tràfec de retornar-la, en
ramoN diu
a la
maria:
Ramon: Doncs, ja que ho sap tot, tinc de demanar-li
aquell deute?
maRia: Quin deute? (Amb salameria.)
Ramon: La flor natural promesa.
maRia: Tingui-la. L’ha ben guanyada.
Ramon: No porta arrels del seu cor?
maRia: Porta més.
Ramon: Una mica de carinyo?
maRia: És poncella i ja porta simpatia. Quan s’obri por-
tarà... lo que em demana.
El sEcREtaRi: Accèssit a la viola. «El violer blau», de...
(Obre.) Mansueto i Malesio Roquerols Pedrosos, bessons.
tots: Els bessons! Els bessons!
Pugen els dos
bessoNs a recollir el premi, l’un al costat
de l’altre i fent el pas.
El poEta pRimER: Que es parteixin el tinter.
- 94 -
El poEta sEgon: Que hi suquin tots dos.
El sEcREtaRi: Passem als premis extraordinaris.
El pREsidEnt: Passem-hi, però de pressa. (Mirant el re-
llotge.) Farem tard a Caldes.
El sEcREtaRi: Una calaixera d’honor, premi del nostre
senador, a la millor oda a la turbina o al teler de llana
mecànic. «Teixim, teixim, i filem prim». Lema «Avant».
El pREsidEnt: Avant, avant, i de presset.
El sEcREtaRi, obrint: De l’August Coca i Poncem.
El pREsidEnt, a l’august: Ja ens comencem a conèixer.
El sEcREtaRi: Un parell de coberts de plata, premi del
jutge de pau, al que millor posi en vers lliures les disset
bases de Manresa, «El que fa bases té pa, el que fa
versos va a captar»... (Obrint.) Pau Joan Tudó, prevere.
El pREsidEnt: Apa, apa. Vagin pujant. Brillo, brillo!
Els
guaNyadors van pujant de pressa, i el secretari
també va de pressa, perquè veu que es fa tard per
anar a Caldes.
El sEcREtaRi: Uns rosaris de pinyols, premi del senyor
rector al millor catàleg en vers dels miracles que se
sàpiguen del cert del sant patró de la vila. Premi. «Vis-
quem de miracle». Lema «Ja hi vivim», de... (Obre.)
De... l’August...
tots: Coca i Poncem!
- 95 -
El pREsidEnt: Jovincel, vostè ens copa els jocs.
Tothom dona mostres d’avorrir-se.
El sEcREtaRi: Un tom de diccionari, de des de la de a la
jota, premi de nostre diputat, a la millor llista en prosa
rústega de la fauna del districte electoral. Premi. «Ani-
mals curiosos». Lema «Los pueblos tienen los gobiernos
que se merecen», de... en Secundino Payerols.
Puja un
vell tan vell a buscar el premi, que l’han de
pujar dos del braç.
El pREsidEnt: Apa, gloriós veterano, de presset a escalar
la glòria.
El sEcREtaRi: Un gorro frigi de plata, premi d’El Pensil,
32
al que millor entoni en prosa poètica les virtuts i la gim-
nàstica del nostre cos de bombers. «Foc! Foc!» (Gran
alarma. Molts s’aixequen esparverats.) Calma! Calma!
No tinguin por, que és el títol. És de... (Obrint.) De l’Au-
gust Coca i Poncem.
Gran escàndol.
tots: Fora! Fora!
El poEta pRimER: Que no hi pugi, que en sap massa!
El poEta sEgon: Ja en té prou, de premis!
32 El barret frigi va esdevenir al segle xix un símbol revolucionari de la llibertat i del
republicanisme. Com ja s’ha indicat, «El Pensil» és una societat claveriana, i per
tant encara conserva símbols del seu origen obrerista i republicà.
- 96 -
El poEta tERcER: Home, que s’ho emporti tot!
El poEta pRimER: Que posi quincalleria!
El pREsidEnt: Silenci! Silenci!
Al restablir-se la calma, diu en
ramoN a la maria.
Ramon: Maria, la flor natural que m’ha dat es mustiga
amb aquest aire encongit. Anem a fer-li prendre poesia.
maRia: A on!
Ramon: A fora. En plena naturalesa.
La pren del braç i fuig.
El sEcREtaRi: Darrera penyora. (Mentre va dient, cremen
un gran munt de versos dintre d’un perol o d’una porta-
dora.) Un objecte d’art, que és un quadre de cabells, a
un cant a la remolatxa. Premi. El «Plor de l’Agricultor»,
de l’August... (No li deixen acabar el nom. Escàndol
fenomenal.)
tots: Fora! Fora! Mateu-lo!
dona sEgona: Això és una venta. S’han venut!
dona pRimERa: Senyor amo, un premi per al bordegàs.
(Porta el
Noi de la mà al presideNt.)
El pREsidEnt: Ja s’han acabat els premis.
Grans crits de tothom.
- 97 -
sEnyoR nofRE: Calleu, en nom de Canprosa!
El poEta pRimER: Calleu vós, en nom de les lletres!
tots: Prou! Prou!
El
jutge de pau va per fer el discurs i logra una mica
de silenci.
sEnyoR nofRE: Catalans! Via fora!
33
dona pRimERa: Aneu-vos-en vós!
dona sEgona: No volem sortir!
tots: No! No!
sEnyoR nofRE: Calma, que això és un crit del discurs!
Via fora ve a voler dir «fora via».
QuimEt: Els segadors! Els segadors! Els segadors!
El pREsidEnt: Tapeu-li la boca, a aquest bordegàs de
causa!
tots: Els segadors!
sEnyoR nofRE: Respecteu el jutge de pau!
El poEta pRimER: Volem guerra!
tots: Guerra! Guerra!
QuimEt: Que visca Canprosa lliure!
33 L’expressió «Via fora», s’utilitzava a l’Edat Mitjana per convocar la població enfront
d’amenaces externes o internes, i es va acabar convertint en un lema catalanista
al segle xix.
- 98 -
tots: Visca! Visca!
Avancen, cridant, cap a la presidència.
El dElEgat: ¡Atrás todo el mundo! ¡Fuera del local!
tots: No! No! Fora!
Grans xiulets.
El dElEgat: ¡Carguen, serenos!
Els dos
sereNos i els dos agutzils, des del fons, avan-
cen amb els bastons alts, tots quatre de frente. Els
maNteNidors van per fugir, i, al ser a la porta, en
Quimet els diu:
QuimEt: Enrere!
El pREsidEnt: Pas, que a Caldes ens esperen!
QuimEt: Espereu haver rebut, per anar a Caldes! Ja que
som companys de causa, hem de morir plegats! L’envelat
serà la tomba!
Grans garrotades, crits, xiscles, xiulets, cops de puny
i esvalot. Les
seNyores es desmaien, la reiNa cau del
trono, alguns fugen per sota l’envelat, mentre que
a primer terme, amb els braços creuats, alt el front
i serena la mirada, com el carro dels girondins,
34
rompen un pet de «Segadors».
34 Integrants del partit polític moderat i federalista, enfrontat amb els jacobins, durant
la Revolució Francesa.
- 99 -
tots: Catalunya, comtat gran...
35
. . . . . . . . . . . . . .
Bon cop de falç!
Teló.
35 Aquesta lletra d’Els segadors és la recollida per Manuel Milà i Fontanals al seu
Romancerillo catalán de 1882.
Aquest llibre,
imprès
als tallers de Gràfiques Arrels
de la ciutat de Tarragona,
fou enllestit
el dia 12 de setembre del 2018
Volums publicats:
Textos a part
Teatre contemporani
1 Gerard Vàzquez, Magma, 1998. Premi
Born 1997
2 Enric Rufas, Certes mentides, 1998
3 Lluïsa Cunillé, La venda, 1999
4 Juan Mayorga, Cartes d’amor a Stalin,
1999. Premi Born 1998
5 Toni Cabré, Navegants, 1999. Premi Serra
d’Or 1999
6 Patrice Chaplin, Rient cap a la foscor, 2000
7 Paco Zarzoso, Ultramarins, 2000. Premi
Serra d’Or 1999 (al millor text espectacle)
8 Lluïsa Cunillé, L’aniversari, 2000. Premi
Born 1999
9 Bienve Moya, Ànima malalta, 2000
10 Joan Casas, L’últim dia de la creació, 2001
11 Toni Rumbau, Eurídice i els titelles de
Caront, 2001
12 Rosa M. Isart Margarit, Vainilla, 2001.
Premi Joaquim M. Bartrina 2000
13 Raül Hernández Garrido, Si un dia m’obli-
dessis, 2001. Premi Born 2000
14 Harold Pinter, L’engany, 2001
15 David Plana, Després ve la nit, 2002
16 Beth Escudé, Les nenes mortes no creixen,
2002. Premi Joaquim M. Bartrina 2001
17 Luis Miguel González, La negra, 2002.
Premi Born 2001
18 Enric Nolla, Tractat de blanques, 2003
19 Dic Edwards, Sobre el bosc lacti, 2003
20 Manuel Molins, Elisa, 2003
21 Meritxell Cucurella, Pare nostre que esteu
en el cel, 2003
22 Llorenç Capellà, Un bou ha mort Manolete,
2003. Premi Born 2002
23 Gerard Vàzquez i Jordi Barra, El retratista,
2003. Premi del Crèdit Andorrà 2002
24 Albert Mestres, 1714. Homenatge a
Sarajevo, 2004
25 AAdd, Dramaticulària, 2005
26 Miquel Argüelles, Una nevera no és un
armari, 2004. Premi Joaquim M. Bartrina
2002
27 Joan Duran, Bruna de nit, 2004
28 Vicent Tur, Alícia, 2005. Premi Joaquim M.
Bartrina 2003
29 Josep Julien, Anitta Split, 2005. Premi del
Crèdit Andorrà 2004
30 Magí Sunyer, Lucrècia, 2005
31 Ignasi Garcia Barba, El bosc que creix /
Marina / Preludi en dos temps, 2005
32 Marco Palladini, Assassí, 2006
33 Jordi Coca, Interior anglès, 2006
34 Marta Buchaca, L’olor sota la pell, 2006.
Premi Joaquim M. Bartrina 2005
35 Manuel Molins, Combat, 2006
36 Marc Rosich, Surabaya, 2007
37 Carlos Be, Origami, 2007. Premi Born 2006
38 Ödön Von Horváth, Amor Fe Esperança.
Una Petita dansa de mort en cinc quadres,
2007
39 Jordi Sala, Despulla’t, germana, 2007
40 Cinta Mulet, Qui ha mort una poeta, 2007
41 Gerard Guix, Gènesi 3.0, 2007. III Premi
Fundació Romea de Textos Teatrals 2006
42 Aleix Aguilà, Ira, 2007. Premi del Crèdit
Andorrà 2006
43 Carles Batlle, Trànsits, 2007
44 Marc Rosich, La Cuzzoni, 2007
45 Fernando Pessoa, El mariner, 2007
46 Janusz Glowacki, Antígona a Nova York,
2007
47 Jordi Faura, La sala d’espera, 2008. Premi
Joaquim M. Bartrina 2006
48 Toni Cabré, Demà coneixeràs en Klein,
2008
49 Damià Barbany, Arnau, el mite; la llegenda
catalana, 2008 (Inclou un CD)
50 José Sanchis Sinisterra, El setge de
Leningrad, 2008
51 Jesús Díez, El show de Kinsey, 2008. Premi
Born 2007
52 Guillem Clua, Gust de cendra, 2008
53 Josep M. Miró Coromina, Quan encara
no sabíem res, 2008. Premi del Crèdit
Andorrà 2007
54 Josep Julien, Hong Kong Haddock, 2008.
IV Premi Fundació Romea de Textos
Teatrals 2008
55 Ignasi Garcia i Barba, Mars de gespa / La
finestra / Sota terra, 2008
56 Albert Benach, Mascles!, 2008
57 Erik Satie, El parany de Medusa, 2009
58 Joan Cavallé, Peus descalços sota la
lluna d’agost, 2009. I Premi 14 d’Abril de
Teatre 2008
59 Josep M. Diéguez, De vegades la pau,
2009. Accèssit I Premi 14 d’Abril de
Teatre 2008
60 Angelina Llongueras i Altimis, El cobert,
2009. Accèssit I Premi 14 d’Abril de
Teatre 2008
61 Carles Batlle, Oblidar Barcelona, 2009.
Premi Born 2008
62 Enric Nolla, Còlera, 2009
63 Manuel Pérez Berenguer, Hòmens de palla,
dies de vent (Una reflexió sobre el destí),
2009. Premi del Crèdit Andorrà 2008
64 Jordi Faura, La fàbrica de la felicitat, 2009
65 Joan Gallart, Sexe, amor i literatura, 2009
66 Pere Riera, Casa Calores, 2009
67 Enric Nolla, El berenar d’Ulisses, 2009
68 Helena Tornero, Apatxes, 2009. II Premi 14
d’Abril de Teatre 2009
69 Carles Mallol, M de Mortal, 2010
70 Josep Maria Miró i Coromina, La dona
que perdia tots els avions, 2010. Premi
Born 2009
71 Joan Lluís Bozzo, Còmica vida, 2010
72 Pere Riera, Lluny de Nuuk, 2010
73 Marta Buchaca, A mi no em diguis amor,
2010
74 Neil Labute, Coses que dèiem avui, 2010
75 Damià Barbany, Prohibit prohibir, 2010
76 Michel Azama, La Resclosa, 2010
77 Ferran Joanmiquel Pla, Blau, 2010. VIII
Premi Joaquim M. Bartrina 2009
78 Evelyne de la Chenelière, Bashir Lazhar,
2010
79 Josep M. Benet i Jornet, Dues dones que
ballen, 2010
80 Carles Batlle, Zoom, 2010
81 Ferran Joanmiquel Pla, Blau, 2010
82 Daniela Feixas, El bosc, 2011
83 Guillem Clua, Killer, 2011
84 Marc Rosich, Rive Gauche, 2011
85 August Strindberg, Creditors, 2011
86 Lluïsa Cunillé, El temps, 2011
87 Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu,
Preguntes i respostes sobre la vida i la mort
de Francesc Layret, advocat dels obrers de
Catalunya, 2011
88 Cristina Clemente, Vimbodí vs. Praga,
2011
89 Josep Maria Miró i Coromina, Gang bang
(Obert fins a l’hora de l’Àngelus), 2011
90 Joan Rosés, Falstaff Cafè (Els pallassos de
Shakespeare), 2011
91 Marc Rosich, Car Wash (Tren de rentat),
2011
92 Sergi Pompermayer, Top model, 2011
93 9Aleix Puiggalí, Al fons del calaix, 2011
94 Jordi Casanovas, Una història catalana,
2012
95 Joan Brossa, Poesia escènica I: Al voltant
de Dau al Set, 2012
96 Josep Maria Miró i Coromina, El principi
d’Aquimedes, 2012
97 Jordi Oriol, T-error, 2012
98 Marc Angelet, Voyager, 2012
99 Marilia Samper, L’ombra al meu costat,
2012
100 Joan Brossa, Poesia escènica II: Strip-tease
i teatre irregular (1966-1967), 2012
101 Joan Brossa, Poesia escènica III: Mirades
sobre l’amor i la vida (1956-1962), 2012
102 Toni Cabré, L’inútil, 2012
103 Mercè Sarrias, Quebec-Barcelona, 2012
104 Damià Barbany, Lizzie Mc Kay, 2012
105 Pere Riera, Barcelona, 2013
106 Josep M. Benet i Jornet, Com dir-ho?, 2013
107 Helena Tornero, No parlis amb estranys,
2013
108 Harold Pinter, Terra de ningú, 2013
109 Josep Maria Miró, Fum, 2013
110 Tennessee Williams, La rosa tatuada, 2013
111 Raúl Dans, Un corrent salvatge, 2013
112 Jordi Faura, Groenlàndia, 2013
113 Marta Momblant, Resposta a cartes im-
pertinents, 2013
114 Serafí Pitarra i Pau Bonyegues, El can-
tador, 2014
115 Marivaux, El joc de l’amor i de l’atzar, 2014
116 Rafael Spregelburd, Falk Richter i Lluïsa
Cunillé, Fronteres, 2014
117 Joan Brossa, Poesia escènica IV: Els déus
i els homes, 2014
118 Joan Brossa, Poesia escènica V: Estar al
món el 1953, 2014
119 Joan Brossa, Poesia escènica VI: Circ,
màgia i titelles, 2014
120 Àngels Aymar; Carles Batlle; Joan Cavallé;
Beth Escudé i Gallè; Albert Mestres, Espriu
x dotze, volum 1. 2014
121 Àngels Aymar; Carles Batlle; Joan Cavallé;
Beth Escudé i Gallè; Albert Mestres, Espriu
x dotze, volum 2. 2014
122 Alexandre Dumas fill, La Dama de les
Camèlies, 2014
123 Marc Artigau i Queralt, Un mosquit petit,
2014
124 Dimitris Dimitriadis, Moro com a país,
2014
125 Paco Zarzoso, L’eclipsi, 2014
126 Carles Mallol, Mata el teu alumne, 2014
127 Serafí Pitarra, Liceistes i cruzados, 2014
128 Thomas Bernhard, El president, 2014
129 William Shakespeare, El somni d’una nit
d’estiu, 2014
130 Lina Prosa. Traducció d’Anna Soler Horta.
Il·lustracions: Anna Bohigas i Núria Milà,
Lampedusa Beach, 2014
131 Josep M. Muñoz Pujol, L’Home del Billar,
2014
132 Toni Cabré, Les verges virtuals, 2014.
Premi del Crèdit Andorrà 2013
133 Damià Barbany, Kabaret amb K, 2014
134 Eduardo De Filippo, L’art de la comèdia,
2014
135 Josep Palau i Fabre, Mots de ritual per a
Electra, 2014
136 Joan Brossa, Poesia escènica VII: La
societat i el camí personal, 2014
137 Joan Brossa, Poesia escènica VIII: Postte-
atre i Teatre de carrer, 2014
138 Joan Brossa, Poesia escènica IX: L’ofici
de viure, 2014
139 Narcís Comadira, L’hort de les oliveres,
2015
140 Elisenda Guiu, Explica’m un conte, 2015
141 Lluïsa Cunillé, El carrer Franklin, 2015
142 Albert Arribas, Selecció, 2015
143 Xavi Morató, Un peu gegant els aixafa a
tots, 2015
144 Federico García Lorca, El público, 2015
145 Arthur Schnitzler, El professor Bernhardi,
2015
146 Helena Codorniu; Sabine Dufrenoy; Marián
de la Chica; María José Lizarte, Simfonia
de silencis, 2015
147 Jordi Oriol, La caiguda d’Amlet (o la cai-
guda de l’ac) / L’empestat, 2015
148 Laura Freijo Justo, El rap de Lady M, 2015
149 Molière, Dom Juan o el festí de pedra, 2015
150 Ramon Llull. Adaptació per a teatre de Cinta
Mulet, Llibre de les bèsties, 2015
151 Manuel Molins, Bagdad, dones al jardí,
2015
152 Molière, Don Joan, o el festí de pedra, 2015
153 Jordi Prat i Coll; Josep Maria Miró; Pau
Miró; Marc Artigau i Queralt; Victòria
Szpunberg; Albert Arribas; Marc Rosich;
Llàtzer Garcia, Llibràlegs, 2015
154 Pau Miró, Victòria, 2016
155 Lars Norén, El coratge de matar, 2016
156 Joan Guasp, Llull: l’amic de l’Amat, 2016
157 Marc Artigau i Queralt, Caïm i Abel, 2016
158 Llàtzer Garcia, Sota la ciutat, 2016
159 Enric Nolla Gual, Tu no surts a la foto, 2016
160 Sergio Martínez Vila, L’obediència de la
dona del pastor, 2106
161 Damià Barbany, Kriptonita, 2016
162 Marcela Terra, Desterradas, 2016
163 David Mamet; traducció d’Anna Soler
Horta, Una vida al teatre, 2016
164 Marc Garcia Coté, Niu, 2106
165 Bernard-Marie Koltès, En la solitud dels
camps de cotó, 2016
166 Josep Maria Benet i Jornet, La desaparició
de Wendy, 2016
167 Joan Brossa, Poesia escènica X: Fregolis-
me o monòlegs de transformació (1965-
1966) Primera part, 2016
168 Joan Brossa, Poesia escènica X: Fregolis-
me o monòlegs de transformació (1965-
1966) Segona part, 2016
169 Joan Brossa, Poesia escènica XII: Icones
per a 1962, 2016
170 Mercè Rodoreda, La senyora Florentina i
el seu amor Homer, 2016
171 Joan Guasp, L’estàtua de la llibertat, 2017
172 Marc Rosich, A tots els que heu vingut,
2017
173 Davide Carnevali, Actes obscens en espai
públic, 2017
174 William Shakespeare; Traducció de Joan
Sellent, Ricard III, 2017
175 Joan Guasp, L’escorcoll, 2017
176 Josep Maria Miró, Cúbit, 2017
177 Joan Brossa, Poesia escènica XIII: Quatre
peces atàviques, 2017
178 Joan Brossa, Poesia escènica XIV: Ballets
i òperes, 2017
179 Joan Brossa, Poesia escènica XV: Accions
musicals, 2017
180 Oriol Vilanova, Custòdia compartida, 2017
181 Joan Guasp, Un dels dies més feliços de
les nostres vides, 2017
182 Lluïsa Cunillé, Islàndia, 2017
183 Elisenda Guiu, El naixement, 2017
184 Gabriel Calderón, Que rebentin els actors,
2017
185 Sarah Kane, Blasted (rebentats), 2017
186 Francesc Meseguer, Lear, 2017
187 Francesc Meseguer, Body sushi, 2018
188 Josep Maria Miró, Temps Salvatge, 2018
189 Núria Perpinyà, El vici, 2018
Textos a part
Teatre clàssic
1 Fiódor Dostoievski, El gran inquisidor,
2008
2 Lluís Capdevila, La festa major de Gràcia /
Tierra sin primavera. Dues obres del teatre
de l’exili republicà, 2015
3 Anton Txèkhov, La gavina, 2016
4 Josep Anselm Clavé, L’Aplec del Remei,
2016
5 Josep Maria de Sagarra, La fortuna de
Sílvia, 2016
6 Eugene O’Neill, Desig sota els oms, 2017
7 Àngel Guimerà, Sol Solet…, 2017
8 Oscar Wilde, La importància de ser Frank,
2018
Textos a part
Teatre per a joves
1 Ignasi García Barba, El delegat, 2016
2 Pere Anglas, Robinson Crusoe, 2016
3 Helena Tornero Brugués, Submergir-se en
l’aigua, 2016
4 Cristina Clemente, Consell familiar, 2016
5 Marta Solé Bonay, Límits, 2016
Textos aparte
Teatro contemporáneo
1 Juan Pablo Vallejo, Patera, 2004. Premi
Born 2003
2 Toni Cabré, Navegantes / Viaje a Califor-
nia, 2005
3 Fernando León de Aranoa, Familia, 2005.
Adaptación de Carles Sans
4 José Luis Arce, El sueño de Dios, 2005.
Premi Born 2004
5 Joan Casas, El último día de la creación,
2006
6 J. Carlos Centeno Álvarez, Anita Rondó,
2006
7 Antonio Álamo, Veinticinco años menos un
día, 2006. Premi Born 2005
8 Rebecca Simpson, Juana, 2007
9 Antonio Morcillo, Firenze, 2008
10 José Sanchis Sinisterra, Valeria y los
pájaros, 2008
11 Richard France, Su seguro servidor Orson
Welles, 2008
12 Carlos Be, Llueven vacas, 2008
13 Santiago Martín Bermúdez, El tango del
Emperador, 2008
14 José Sanchis Sinisterra, Vagas noticias de
Klamm, 2009
15 Gerard Vàzquez / Jordi Barra, El retratista,
2009
16 Marcela Terra, La Espera / Simone / Entre
las Olas, 2014
17 Sergio Blanco, Cartografía de una desa-
parición, 108
Textos aparte
Teatro clásico
1 Friedrich Schiller, Don Carlos, 2010
Textos a part
Teatre reunit
1 Lluïsa Cunillé, Lluïsa Cunillé 2007 /
2017, 2017
2 Sarah Kane, Sarah Kane. Obres completes,
2017
3 Felip Cortiella i Ferrer Henrik Ibsen Octave
Mirbeau, Teatre anarquista, 2018
4 Josep Maria Miró, Josep Maria Miró, 2108
Santiago Rusiñol
Pròleg de Margarida Casacuberta
9
ELS JOCS FLORALS DE CANPROSA
Santiago Rusiñol
ELS JOCS FLORALS
DE CANPROSA
TEATRE CLÀSSIC
TEATRE CLÀSSIC
Els Jocs Florals de Canprosa. L’escàndol que va provocar
aquesta paròdia dels Jocs Florals l’any 1902 va ser excep-
cional. L’obra denunciava l’idealisme exaltat d’un certa-
men que s’havia convertit en vehicle propagandístic del
nou catalanisme, i posava de manifest la gravetat de les
nombroses tensions que recorrien la societat catalana. Un
segle després, la lucidesa de Santiago Rusiñol encara ens
interpel·la. La comèdia es va estrenar en un context de
forta crispació social, marcada pel recent empresonament
de centenars de líders sindicals i de polítics destacats com
Prat de la Riba. La polèmica es va aguditzar quan el go-
vern central va suspendre els autèntics Jocs Florals de Bar-
celona per una xiulada a la bandera espanyola, i en canvi
va protegir amb policies els espectadors que assistien als
teatrals de Canprosa.
Santiago Rusiñol va ser un dels grans ambaixadors de la
modernitat a Catalunya. Provocador de nombroses polè-
miques amb els principals moviments polítics del tombant
del segle
XIX
al
XX
, sempre va saber posar el dit en algu-
nes nafres extraordinàriament sensibles. Aquest sentit de
l’oportunitat —que sovint va ser llegit com a simple opor-
tunisme— el va convertir en una fi gura incòmoda per la
seva mordaç equidistància, alhora que l’erigia en un dels
observadors més aguts de la societat del seu temps.
T
E
A
T
R
E
N
A
C
I
O
N
A
L
D
E
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
ISBN: 978-84-948629-8-4
