.
215
T
E
A
T
R
E
N
A
C
I
O
N
A
L
D
E
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
ISBN: 978-84-121295-1-9
Jordi Oriol
Epíleg d’Eduard Escoffet
EUROPA BULL
Jordi Oriol
EUROPA BULL
Jordi Oriol. Creador de més d’una dotzena d’espectacles teatrals,
com SAFARI Pitarra (TNC, 2014), Big Berberecho (Temporada Alta
2012), t-ERROR (TNC, 2012), Home-Natja (Temporada Alta 2010),
Prometeu No Res (Temporada Alta 2009), Un tal ímpetu vital
(Teatre Lliure, 2009), El títol no mata (Grec, 2008), Ara estem
d’acord estem d’acord (Teatre Lliure, 2008), OB-sessions (Sala
Beckett, 2008), entre altres, i autor de textos com L’empestat o La
caiguda d’Amlet. Ha rebut el Premi FAD – Sebastià Gasch 2011, el
Premi Injuve 2008 i el Premi Extraordinari de l’Institut del Teatre
2007. El 2013 guanya el III Torneig de Dramatúrgia Catalana al
Festival Temporada Alta amb el seu text Muda muda. El 2007
funda la col·lectiu Indi Gest, amb el qual crea els seus espectacles.
Europa Bull. Això és un francès, un alemany i un italià... I un
holandès, i un danès i un belga... I un grec i un fi nès, i un espanyol i
un portuguès... I un suec, i un polonès, i un irlandès, i un austríac,
i un romanès, i un luxemburguès, i un eslovè, i un croat, i un
hongarès i un txec i un eslovac, i un letó i un lituà i un estonià...
I un búlgar, i un maltès, i un xipriota i un... britànic, que van
agafats de la mà; però, a més d’un, ja l’hi comença a suar. Hem de
riure o plorar? Tal vegada allà, agafats de la mà, units sota el nom
d’Europa, ens podríem explicar el mite que ens batejà: el que
narra la història d’un déu totpoderós que, encès d’amor per una
noia fenícia, viatjà a les costes de l’actual Líban (o Síria)... i sota
l’aspecte d’un immens toro, la raptà tot creuant el Mediterrani
i, arribats a Creta (o Lampedusa...), la violà. I és d’ençà... que
Europa bull. Sembla una olla a vapor que xiula i fa senyals de
fum. Europa retruny, està a punt de petar. És una olla de grills.
Un batibull. I de tanta remor, ja no se sent l’alegria de l’himne; ja
sols notem la sordesa del seu compositor. Un autoritari toro blanc
va raptar Europa, i tal vegada ara ens adonem que no el sabrem
mai domesticar.
.
EUROPA BULL
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot
ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, tret de l’excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a l’editor
o a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer
còpies digitals d’algun fragment d’aquesta obra.
Edita: Arola Editors
1a edició: novembre 2019
© del text: Jordi Oriol
© de l’epíleg: Eduard Escoffet
Disseny gràfic: Fèlix Arola
Disseny portada: Antoni Torrell
Impressió: Gràfiques Arrels
ISBN: 978-84-121295-1-9
Dipòsit legal: T 1419-2019
Polígon Francolí, Parcel·la 3
43006 Tarragona
Tel.: 977 553 707
Fax: 902 877 365
arola@arolaeditors.com
arolaeditors.com
Col·lecció Textos a Part
EUROPA BULL
Jordi Oriol
Epíleg d’Eduard Escoffet
EQUIP ARTÍSTIC
Direcció Jordi Oriol
Música Carles Pedragosa, Sasha Agranov i
Karl Stets
Espai i vestuari Sílvia Delagneau i Max Glaenzel
Il·luminació Marc Salicrú
Projeccions Marc Permanyer
Espai sonor Jordi Salvadó
Producció executiva Helena Font
Cap tècnic Albert Glas
Regidora Olalla Calvo
Ajudanta de direcció Anna Serrano
Ajudanta d’espai i vestuari Adriana Parra
Alumne en pràctiques Gabi Jimenez
Producció Indi Gest, Premi Quim Masó 2018 i
Teatre Nacional de Catalunya
Amb el suport de Oficina de Suport a la Iniciativa Cul-
tural (OSIC)
Agraïments Rosa Barbero, Mercè Canals, Sofia
Gallarate, Steffen Lundsgaard, Pere
Orteu, Marta García, Josep Pijuan,
Joan Griset i la vaca Penka
Teatre Nacional de Catalunya
Temporada 2019-2020
Direcció artística de Xavier Albertí
Patrocinador del TNC: Fundació Damm
Europa Bull va ser l’obra guardonada amb el Premi Quim Masó
2018.
REPARTIMENT
Europa Bull es va estrenar el 15 de novembre del 2019 a El
Canal de Salt dins del Festival Temporada Alta, i posterior-
ment va fer temporada al Teatre Nacional de Catalunya del
28 de novembre al 15 de desembre, amb el següent repar-
timent:
Sasha Agranov Músic acte, polonès, Músic noble, perso-
nal de neteja, irlandès, brutus, antoine,
fiscal, Macedoni, tertulià abhiraM
Joan Carreras espanyol (pedro), QuiM, robespierre, ju-
rat 1, advocat defensor, napoleó, tertu-
lià 9
Anna Hierro eslovaca, àvia, italiana, daMa, personal de
neteja, portuguesa, sèrbia, caMperola 1,
tertuliana 14
Olga Onrubia francesa, joana d’arc, renata, belga,
ariadna, jurat 3, jutgessa, tertuliana 13
Carles Pedragosa Músic acte, aleMany, salva, grec, avi
Matías, càssius, tirolès, Karl Marx, ter-
tulià 2
Karl Stets danès, Músic orQuestra, personal de nete-
ja, luxeMburguès, holandès, avi antonio,
Klaus, jurat 2, Montenegrí, sans-culotte 1,
tertulià 19
La publicació d’aquest text es va fer un temps abans de
l’estrena de l’espectacle al Teatre Nacional de Catalunya, i
per tant hi pot haver algunes diferències entre el text edi-
tat i el text estrenat, així com algun canvi d’última hora a
l’equip artístic.
EUROPA BULL
Els requadres amb text a dins indiquen els sobretítols
que el públic podrà llegir durant l’espectacle.
- 11 -
1. L’ACTE (I)
En entrar a la platea del teatre, descobrim l’espai
d’una sala de reunions de membres representants
de la Comissió Europea. L’espai es defineix, bàsi-
cament, per una llarga taula circular, el cercle de
la qual queda obert per la banda del prosceni.
Al voltant d’aquesta taula hi ha set cadires distri-
buïdes de tal manera que una, la «presidencial»,
queda al mig i al fons n’hi ha tres a cada costat.
Davant de cadascuna de les cadires hi ha un mi-
cròfon de taula, uns auriculars i una bandereta
d’un país de la Unió: Regne Unit, Polònia, Ale-
manya, França, Dinamarca, Eslovàquia i Espanya.
A costat i costat de la taula, cadires d’estil més
senzill delimiten les parets de l’espai, i al fons,
de punta a punta de la sala, hi ha una filera de
banderes representatives de tots i cadascun dels
països de la Unió. A mitja alçada, per sobre de la
taula, pengen set boles de llum que ressegueixen
la circumferència de la taula. Estan apagades. No
hi ha ningú. L’espai està il·luminat simplement per
una llum d’emergència. Silenci.
- 12 -
Mentre el públic s’asseu, entra un home o dona de
la neteja que passa l’aspiradora damunt el terra de
moqueta. Al cap d’uns minuts, un/a altre/a entra
una bandera d’Europa, que col·loca al mig del
prosceni. Va sortint i entrant, i col·loca un parell
de cadires i un micròfon encarats a públic. Prepara
el que sembla que serà un acte institucional.
Així que tot estigui preparat, encara amb llum a
la platea, s’il·luminarà l’escena i es donarà pas
a l’inici de l’acte.
Per l’esquerra del prosceni, entren solemnement
dos homes vestits amb americana i corbata. L’un,
que duu un cello, s’asseu en una cadira que
es troba en aquest mateix extrem esquerre del
prosceni, i es prepara per tocar. L’altre roman
dempeus al seu costat amb un posat solemne.
El cellista comença a tocar una música barroca
—a l’estil de «Vedrò con mio diletto» d’Il Giustino
de Vivaldi— i, al cap d’uns segons, l’home que
roman dempeus al seu costat comença a cantar
la melodia talment com un contratenor. La llum
de platea anirà marxant a poc a poc.
Al cap d’uns segons de música, veiem entrar
pel costat dret del prosceni un
home de mitjana
edat que sustenta i acompanya una dona molt
vella i encorbada que en lloc d’un bolso duu un
esquellot. En el seu recorregut cap al micròfon i la
- 13 -
cadira que hi ha a l’altre extrem de l’escena, van
a una velocitat tan extremadament lenta que el
tema musical s’acaba quan encara no han fet ni
un quart del camí. Mentre continuen caminant
en silenci, amb el so intermitent de l’esquella,
els músics parlen dissimuladament entre ells
per decidir com resoldre la incòmoda situació.
Decideixen improvisar un altre tema barroc, un
punt més animat i rítmic, qui sap si per avivar el
ritme de la
vella, a l’estil d’«In furore iustissimae
irae» de Vivaldi. Al cap d’uns segons es fa un
fosc sobtat, a la vegada que se sent un soroll
estrepitós d’interferència que recorda una ràdio
dessintonitzada.
- 15 -
2. EL PERSONAL DE NETEJA (I)
la vaca penka
Durant el fosc, el so de ràdio aviat se sintonitza i
sentim un/a locutor/a de ràdio.
locutor/a ràdio: La Unió Europea ha condemnat a mort
una vaca búlgara, de nom Penka, per haver creuat de
forma involuntària la frontera del seu país amb Sèrbia.
Quan de sobte s’encenen els llums, veiem de nou
l’espai de la sala de reunions de la Comissió, amb
una llum de treball. Ara que està més il·luminat,
ens podem fixar que una de les banderes de la
filera que hi ha al fons està torta. És la bandera
britànica. L’espai està aparentment buit. Sols
ens pot cridar l’atenció una ràdio de transistor
damunt la taula, amb la seva llarga antena, d’on
sentim la notícia de la vaca Penka en anglès.
locutor/a ràdio anglès: The cow Penka was lost while
pasting near the Serbian border, until it was located by
a farmer. When trying to return it to its Bulgarian owner,
she was detained at customs, for illegal importation of
- 16 -
cattle. The cow remains detained by the authorities,
since she comes from a non-EU country.
Al cap d’uns segons, la bandera que estava
torta, màgicament, es posa recta com les altres
i perdem el senyal de la ràdio. De nou, sentim
uns segons d’interferències fins que, de sobte, es
torça lleugerament la bandera italiana i sentim la
continuació de la notícia en italià.
locutor/a ràdio italià: Le rigide normative sanitarie
europee ora obbligano a sopprimerla, nonostante la
sua buona salute. Rapidamente, l’associazione amante
degli animali Four Paws ha iniziato a diffondere l’hashtag
#SavePenka, denunciando che ancora una volta gli ani-
mali subiscono le ingiustizie della burocrazia europea.
Al cap d’uns segons, la bandera italiana torna a
la seva posició vertical, i es tornen a sentir inter-
ferències fins que es torça la bandera espanyola
i sentim un locutor de ràdio espanyol, parlant
de forma animada com en una mena de debat
radiofònic.
locutor/a ràdio espanyol: Es la misma chusma que
permite que los separatistas huidos de la justicia anden
a sus anchas por Europa. ¡Esto en el Reino de España
no pasaría! Toda esta gente que se llena la boca de una
Europa que no permite injusticias, y critica la justicia
española... ¿ahora qué van a decir estos descreídos?
- 17 -
De sobte, de sota i darrere la taula, intuïm una
mà que puja i baixa agafada al peu de la bandera,
talment com si l’estigués masturbant. Però així
que veiem aparèixer la resta del cos, veiem per
la seva indumentària que es tractava d’algú del
personal de neteja que estava traient la pols al pal.
...Lo que deberían hacer es dejar de hablar de si matan
o no a esta vaca búlgara, y... en todo caso, si quieren
hablar de pena de muerte, la pueden poner en prác-
tica con todos esos tragavirotes mangurrianes, escoria
separatista, que campa por tierras belgas y suizas. O,
si quieren hablar de reses, que hablen de la corrida de
toros que tenemos este fin de semana, en la que el Rey
tiene previsto hacer una... /
Fosc sobtat. So estrepitós d’una interferència.
- 19 -
3. LA COMISSIÓ (I)
crisi: caldria fer alguna cosa
Així que s’acaba la interferència, s’encenen els
llums i descobrim la sala de reunions de la Co-
missió en ple funcionament: les làmpades estan
enceses, i hi ha sis executius que consulten el
mòbil, en un estat de distensió d’espera. Alguns
ocupen les seves cadires o romanen drets mentre
miren per la finestra lateral o parlen discretament
pel mòbil. Géraldine, la membre representant de
França, és qui ocupa el lloc presidencial de la
taula. Són sis executius a escena: una de les set
cadires restarà buida. Silenci.
francesa, pel seu micròfon de taula: Bien. Je pense
que monsieur Richard ne viendra plus. Alors... ? Nous
devrions faire quelque chose.
Bé. Crec que el senyor Richard ja no vindrà. Així doncs...? Hauríem
de fer alguna cosa.
Així que senten que algú parla, tots corren a po-
sar-se els auriculars per escoltar la traducció. Pausa.
alemany: Ja.
- 20 -
danès: Ja.
eslovaca: Áno.
polonès: Tak!
espanyol: Sí.
Silenci. Tots esperen que la
presidenta o algun altre
membre digui alguna cosa. Ningú no diu res. A
poc a poc, tornen a distreure’s en els seus pen-
saments, mentre ordenen maniàticament papers
o objectes damunt la taula, consulten de nou el
mòbil, o s’avorreixen...
francesa: Peut-être... Peut-être devrions-nous faire
quelque chose.
Potser... Potser hauríem de fer alguna cosa.
danès: Ja, ja. Absolut.
polonès: Oczywiście.
eslovaca: Máte pravdu.
alemany: Ja. Es wäre schön, etwas zu tun. Ja.
Sí. Estic totalment d’acord.
espanyol: Sí, sí.
Silenci. Tots esperen si algú altre diu alguna cosa.
Però ningú no diu res. Pausa.
alemany: Ja. Ich stimme auch zu, dass etwas getan
werden sollte.
- 21 -
Sí. Jo també estic d’acord que alguna cosa caldria fer.
Pausa. Tots escolten la traducció.
danès: Ja, ja. Absolut.
francesa: Oui, non ? C’est ce que j’ai dit.
polonès: Tak, tak!
eslovaca: Áno. Úplne súhlasím.
Sí. Estic totalment d’acord.
espanyol: Sí. Sí, sí.
Pausa.
polonès: Bez wątpienia należałoby coś zrobić. Pilnie!
Sens dubte, caldria fer alguna cosa. Urgentment.
Pausa. Tots escolten la traducció.
danès: Ja, ja, ja.
francesa: Oui ! C’est ce que je dis. Exactement.
eslovaca: To je pravda.
espanyol: Sí. Sí, sí.
danès: Ja, ja, det er klart, at vi skal i gang. Gøre noget.
Sí, sí, està clar que hem de passar a l’acció. Fer... Fer alguna cosa.
Tots escolten la traducció. Pausa.
polonès: Tak.
- 22 -
eslovaca: Áno. Tiež si myslím, že by sme mali niečo
urobiť.
Sí. Jo també crec que hauríem de fer alguna cosa.
espanyol: Sí.
danès: Ja, ja.
francesa: Mais oui ! Mais c’est ce que j’ai dit au début.
Que sí! Si això és el que he dit jo al principi.
Tots escolten la traducció. Pausa.
polonès: Tak. A potem to powiedziałem.
Sí. I després ho he dit jo.
Tots escolten la traducció. Pausa.
eslovaca: Aha.
danès: Ja.
espanyol: Sí.
alemany: Nein, nein, sagte ich vorher. Die Präsidentin
sagte es zuerst und dann sagte ich es.
No, no, abans ho he dit jo. Primer ho ha dit la presidenta i després
ho he dit jo.
Pausa. Tots escolten la traducció.
polonès: Tak, masz rację. Ale kiedy to powiedziałem.
Sí, tens raó. Però després de tu ho he dit jo.
- 23 -
Pausa. Tots escolten la traducció.
espanyol: Sí.
danès: Ja. Men efter mig.
Sí. I després jo.
eslovaca: A potom som to bol ja.
I després he estat jo.
Pausa. Tots escolten la traducció.
alemany: Die Generaldirektorin hat es zuerst vorge-
schlagen. Dann habe ich es gesagt. Dann Tomasz, dann
Svend, und am Ende sagte Anastázia.
La directora general ho ha proposat primer. Després ho he dit jo.
Després en Tomasz, després l’Svend, i al final ho ha dit l’Anastázia.
Pausa. Tots escolten la traducció.
polonès: Dokładnie.
danès: Ja.
eslovaca: Áno.
Pausa.
francesa: Oui ! Celui qui n’a fait aucune proposition
c’est Pedro.
Qui no ha fet cap proposta és en Pedro.
- 24 -
eslovaca: Je to pravda. Pedro nič nepovedal.
És veritat. En Pedro no ha dit res.
espanyol: No? Sí. Sí, sí...
alemany: Nein. Sie haben keine Vorschläge gemacht.
No. Tu no has fet cap proposta.
polonès: To prawda. Nic nie powiedziałeś.
És veritat. No has dit res.
danès: Jeg har ikke hoert noget forslag.
Jo no he sentit cap proposta.
espanyol: No... Jo ja he dit que hi estava d’acord. I
vosaltres tampoc no heu fet cap proposta. Només heu
dit que...
Se sent un xiulet d’alta freqüència que surt
dels auriculars de tots els
membres menys del de
l’espanyol. Als sobretítols també passen coses
estranyes. Pausa.
*#@*?ªæ€®†¥*§¶*߃∂*
Eh?... Spain... Ai! Sí, disculpen: decía que... que bueno,
que... Que sí. Que yo también estoy de acuerdo. Que
tendríamos que hacer algo.
Ah, sí, disculpeu: deia que... que, bé, que... Que sí. Que jo també
hi estic d’acord. Que hauríem de fer alguna cosa.
- 25 -
Pausa. Tots escolten la traducció.
alemany: Bereits, aber Sie haben es nicht vorgeschlagen.
Ja. Però tu no ho has proposat.
espanyol: Ya, bueno, sí... No lo he propuesto / porque
ya lo habíais pro...
Ja, bé, sí... No ho he proposat perquè ja s’havia pro...
francesa: Non, non. Vous venez en représentation de...
Eh ?
No, no. Tu vens en representació de... Eh?
Pausa. Tots escolten la traducció.
espanyol: No. Yo no / lo he propuesto porque...
polonès, aturant-se a mitja frase: Właśnie powiedziałeś
„tak”...
eslovaca, deixant de parlar a mitja frase: Práve ste
povedali „áno”...
Tu només has dit que sí...
Pausa. Tots escolten la traducció.
espanyol: ¡Pero es que / ya lo habíais dicho voso...!
Parlant tots a la vegada:
polonès, al mateix temps que la resta: Nie rób wymówek.
eslovaca, amb la resta: Nie, Pedro, nič si nepovedal.
- 26 -
danès, amb la resta: Undlad at undskylde.
alemany, amb la resta: Nein, Pedro, will jetzt nicht
sagen...
No, Pedro, no posis excuses. – No vulguis ara dir...
Pausa. Tots escolten la traducció.
espanyol: No, pero un momento. / Lo que yo...
Parlant tots a la vegada:
francesa, al mateix temps que la resta: Pedro, ne sois
pas en colère !
alemany, amb la resta: Es passiert nichts. Akzeptiere
es, Pedro.
polonès, amb la resta: Spokojnie, Pedro.
eslovaca, amb la resta: Ľahko, Pedro.
danès, amb la resta: Pedro: Du behøver da ikke ophidse
dig...
Pedro, no cal que t’enfadis...
Pausa. Tots escolten la traducció.
espanyol: ¡No! No, no, pero si no... ¡Un momento! Lo
que quiero decir...
Tornen a parlar tots alhora.
Sona el telèfon de la
francesa. Tots callen i ob-
serven el telèfon. Pausa. La presidenta despenja.
- 27 -
francesa: Allô ? (S’adona que és una trucada perso-
nal, s’aixeca de la taula i abaixa el volum.) Antoine, ce
n’est pas le moment. Je suis au milieu d’une... (Pausa.)
Comment ? Quoi ? Je t’ai dit que je le voulais en bleu !
Bleu ! Peu importe, s’il la demande en rose ! Comment,
pourquoi ? Parce que c’est un garçon. Et quoi ?! Parce
que je le dis ! Et bien, fais quelque chose !
Digui? Antoine, no és el moment. Estic enmig d’una... Com?
Què? Et vaig dir que la volia de color blau! Blau! Tant és si ell
te’l demana de color rosa! Doncs fes-t’ho com vulguis! Com,
per què? Doncs perquè és un nen. M’és igual! Perquè ho dic jo!
Doncs fes alguna cosa!
Silenci. Torna a seure.
Pardon. Qu’as-tu dit, Pedro?
espanyol: Ah. No, que decía que yo también estoy de
acuerdo en que deberíamos / ...
Ah. No, que deia que jo també estic d’acord que hauríem...
L’escena es talla de cop amb un fosc, i amb el so
d’una orquestra militar: els primers compassos
de l’himne d’Espanya.
- 29 -
4. EL PERSONAL DE SALA (I)
surt la bandera britànica
Sala de reunions buida. Hi ha un músic d’orquestra
tocant la trompeta amb uns auriculars posats.
Toca Bella Ciao. De lluny, s’ho mira salva, el cap
de protocol, palplantat amb un portafolis a la mà.
salva continua amb la seva feina i revisa banderes
una per una. Quan arriba a la bandera britànica,
marca alguna cosa en un full, agafa la bandera
i se’n va. El de la trompeta continua tocant uns
segons més, després que salva hagi marxat, fins
que es fa un fosc sobtat, i sentim tres segons
d’aplaudiments enllaunats.
- 31 -
5. LA COMISSIÓ (II)
decisió de fer un acte
Tothom al voltant de svend, el membre de Dina-
marca, que duu un barret ridícul de festa al cap.
Tots tenen una copa de cava a la mà. Li estan
cantant, alhora, la cançó d’Aniversari Feliç, però
cadascú en el seu idioma. Quan acaben de cantar,
brinden mentre el feliciten.
francesa: Félicitations !
alemany: Herzlichen Glückwunsch!
eslovaca: Všetko najlepšie!
polonès: Gratulacje!
espanyol: ¡Felicidades!
Brinden. Beuen.
danès: Eh... Tak. Mange tak, kolleger. Jeg forventede
ikke det, sandheden. Hvordan vidste i, at det var min
fødselsdag? Hvem fortalte jer det?
- 32 -
Tots s’adonen que no l’entenen, i dissimulada-
ment van a buscar els seus auriculars, per escoltar
la traducció. Escolten concentrats la traducció,
sense mirar el danès: miren a terra, cap a una
paret, al sostre...
Endelig... Jeg har forberedt en lille tale, ikke noget særligt:
Generaldirektør, medlems representanter for Komisionen,
kolleger og venner... Jorden tager hvert år en tur rundt
om solen, og vender, uden at kende til de besværligheder
som dens beboere skal leve med, tilbage til det samme ud-
gangspunkt. Jeg har nu vaeret hed på femogfyrre omdrej-
ninger! «Femogfyrre revolutions!» Femogfyrre omgange,
for igen at befinde sig på det samme sted hvor jeg blev
født. Og alt begynder forfra. Fordi den varme som jeg
modtog den første dag, har jeg maerket igenher i jeres
selskab, jeg er bevaeget, og jeg er taknemmelig for at
vaere omgivet af saa meget menneskelighed. Ja, venner.
I disse usikre tider har vi, mere en nogensinde, brug for
at gå sammen mod en fremtidig horisont af håb. Tak og
hilse!
Eh... Gràcies. Moltes gràcies, companys. No m’ho esperava, la
veritat. Com sabíeu que era el meu aniversari? Qui us ho ha dit?
En fi... M’he preparat un petit discurset. Res, quatre breus línies:
Directora general, representants membres de la Comissió, com-
panys i amics... La Terra dona una volta completa al sol cada any,
impassible a les inclemències que ens ha tocat viure, per tornar
al mateix punt de sortida. I jo, amb ella, ja he donat quaranta-
cinc voltes: quaranta-cinc revolucions completes per tornar a tro-
bar-me avui al mateix punt on era la Terra quan vaig néixer. I és
que tot torna. Tot ens retorna. Perquè aquell caliu que vaig rebre
- 33 -
el primer dia de la meva vida és el que he sentit avui, amb la vos-
tra companyia. Estic emocionat, i em sento agraït de trobar-me
envoltat de tanta humanitat. Sí, amics: en aquests temps d’incer-
tesa, necessitem —més que mai— caminar units cap a un horitzó
de futur amb esperança. Gràcies i salut!
El membre danès alça la copa per brindar. Tothom,
però, està mirant a terra o a l’infinit: sembla que
ningú li fa cas. Estan escoltant, però, la traducció.
Silenci. Al veure que ningú reacciona, beu tot sol i
s’asseu. Just en aquell moment, tots alcen el cap.
francesa: Félicitations !
alemany: Sehr gut.
eslovaca: Blahoželanie.
polonès: Tak: bardzo dobrze.
espanyol: La enhorabuena.
Pausa. Tots tornen a seure al seu lloc, i fan pas-
sar el temps sense saber massa bé què toca fer.
Silenci.
francesa: Et ?! Des propositions ?!
I bé?! Propostes?!
Silenci. Ningú no sap què dir...
francesa: S’il vous plaît ? Des propositions ?!
Si us plau: alguna proposta?
- 34 -
espanyol, il·luminat per una idea: Hagamos una fiesta.
Pausa. Tots escolten la traducció.
francesa: Qu’as-tu dit ?
Què has dit?
espanyol, veient les cares impertèrrites dels altres mem-
bres: No. Nada.
francesa: Qu’est-ce que t’as dit à propos d’une fête ?
espanyol, mirant d’arreglar-ho: Eh? No, que... Quería
decir una... ¡Una celebración! Eso. Sí, ya sé que no está
el horno para bollos, pero... Svend tiene razón: una ce-
lebración sirve para unir. Para conmemorar la amistad,
la razón de ser de una comunidad. Hagamos un acto...
cultural. Un... un acto conmemorativo de, de, de... De
algo. Seguro que encontramos una excusa para reunir
a todos los miembros representantes. ¿Quién quiere
perderse una fiesta?
Tots escolten la traducció. Silenci. Tots es queden
mirant seriosament a
pedro.
Que fem una... Una celebració! Sí, ja sé que no està el forn per
a brioixos, però... l’Svend té raó: una celebració serveix per unir.
Per commemorar l’amistat, la raó de ser d’una comunitat. Fem un
acte. Un, un... un acte commemoratiu de, de, de... De quelcom.
Segur que trobem una excusa per reunir tots els membres repre-
sentants. Qui vol perdre’s una festa?
- 35 -
A la membre eslovaca sembla que li ha molestat
el comentari de l’espanyol. Durant el seu discurs,
posa la seva maleta d’executiu damunt la taula
i hi guarda tots els seus documents. De sobte
s’aixeca, agafa la seva bandereta, i fa per marxar.
eslovaca: Odpust’ mi.
Perdonin.
Tots observen en silenci com marxa.
Fosc sobtat. Interferències.
- 37 -
6. L’ACTE (II)
Ens trobem en el mateix moment en què havíem
deixat l’
home que acompanyava la velleta en el seu
camí llarg pel prosceni cap al micròfon. Els músics
continuen tocant i cantant el tema que havíem
interromput, des d’exactament la mateixa nota.
Veiem uns segons de la imatge del camí de l’home
i la velleta avançant lentament uns metres més.
Fosc sobtat. Sentim un so d’aspiradora.
- 39 -
7. EL PERSONAL DE NETEJA (II)
aspiradora
Quan torna la llum, veiem la sala de reunions
buida. Hi ha només l’home de la neteja passant
l’aspiradora. De sobte, veu unes serpentines que
resten de la festa d’aniversari del membre danès
damunt la seva taula, i s’hi acosta per aspirar-les.
El cable de l’aspiradora, però, no és prou llarg, i
per exactament un pam no hi arriba. En lloc de
recollir les serpentines manualment, busca alguna
cosa a l’espai per poder allargar el tub de l’aspi-
radora. Localitza un paper damunt de la taula de
reunions al lloc de l’alemany, i, dissimuladament,
l’agafa i en fa una paperina per poder allargar el
tub. Aspira, ara sí, les serpentines, però l’aparell
també s’empassa el full, que l’home intenta
rescatar quan ja és massa tard. Acosta la cara
per mirar on ha anat a parar, i l’aspiradora se li
enganxa a l’ull.
Fosc sobtat. So d’aspiradora.
- 41 -
8. RECREACIÓ HISTÒRICA (I)
joana d’arc (i)
Quan torna la llum, veiem joana d’arc vestida
amb armadura i agafant-se a una llarga espasa,
agenollada, resant, mirant amunt, mentre la resta
d’actors creen un ambient eclesiàstic cantant una
peça de cant gregorià.
joana d’arc: Mon Dieu ! Pardonnez-leur, s’il vous plaît !
Pardonnez à ceux qui ne comprennent pas ou ne font
pas l’effort de comprendre. Ceux qui n’écoutent pas,
et ceux qui poursuivent les idées des autres. Pardon-
nez-leur ! Pardonnez à ceux qui trichent et mentent.
Ceux qui humilient. Pardonnez à ceux qui dénigrent les
femmes et à tous ceux qui les protègent. Pardonnez à
ceux qui violent et à ceux qui tuent. Pardonnez-leur, mon
Dieu ! Et pardonnez à ceux qui bombardent les villes
et détruisent les villages. Pardonnez-leur ! Pardonnez à
ceux qui s’enrichissent aux dépens des autres, en payant
un salaire misérable. Pardonnez-leur, mon Dieu ! Et
pardonnez à ceux qui pensent seulement à eux ! Ceux
qui croient que les coupables sont toujours les autres.
- 42 -
Pardonnez-leur, s’il vous plaît ! Et pardonnez à ceux qui
ne savent pas pardonner. Mon Dieu, pardonnez-leur !
Pardonnez-leur.
Senyor! Perdoneu-los, si us plau! Perdoneu aquells que no ente-
nen, ni fan l’esforç d’entendre. Perdoneu els que no escolten, i
els que persegueixen les idees dels altres. Perdoneu-los! Perdo-
neu els que enganyen i menteixen. Els que humilien. Perdoneu
els que denigren la dona, i tots aquells que els protegeixen. Per-
doneu-los, Senyor! Perdoneu els que violen, i els que maten. Els
que bombardegen ciutats i destrueixen pobles. Perdoneu-los!
Perdoneu els que s’enriqueixen a costa dels altres, pagant sous
miserables. Perdoneu els que només pensen en ells mateixos! I
els que creuen que la culpa és sempre dels altres. Perdoneu-los!
Perdoneu aquells que no saben perdonar. Senyor, perdo-
neu-los! Perdoneu-los.
Fosc sobtat. Sentim les notícies d’una ràdio.
- 43 -
9. EL PERSONAL DE SALA (II)
els temps canvien
Quan s’encenen els llums, veiem que les notícies
provenen d’un radiotransistor que duu un home
que per la seva indumentària i per les seves
accions anirem veient que és salva, el cap de pro-
tocol de l’edifici. En un racó hi ha un altre home,
quim, amb una lot mirant per sota la taula. Duu
un vestit de vigilant.
salva: Trobo molt fort que una vaca ens creï tanta in-
seguretat.
Quim: Què vols dir?
salva: Doncs que l’han condemnat a mort, Quim. Pobra
Penka, té els dies comptats!
Quim: Què va, tio. Si l’haguessin volgut matar, ja ho
haurien fet.
salva: I llavors, per què no la deixen lliure?
Quim: Per... per distreure l’atenció.
- 44 -
salva: Per distreure l’atenció? Què vols dir?
Quim: Que ens estan amagant alguna cosa.
salva: Què?
Quim: Que ens estan amagant alguna cosa.
salva: Que sí! Però què?!
Quim: Alguna cosa, no sé.
salva: No ho saps.
Quim: Com vols que sàpiga què collons amaguen, si ens
l’estan amagant?
salva: Val. Llavors com pots saber que amaguen alguna
cosa?
Quim: Collons, Salva. Doncs, no sé: perquè ho sé. Què
t’hi jugues?
salva: Ai! Sempre t’hi has de jugar alguna cosa?
Quim: Si no t’hi jugues res és perquè saps que tinc raó.
salva: No, Quim. A mi no em cal jugar-me res per con-
vèncer a ningú.
Quim: Perquè saps que perdràs.
salva: Però tu t’has vist? Ets el típic tio. Sempre fent
campionats, a veure qui la té més... Tsss! Evoluciona, tio!
Quim: Et fa por perdre.
- 45 -
salva: Ai, Quim! Guanyar, perdre... És que ets el clàssic
tio! No pots ser més tio!
Quim: Però què polles dius?!
salva: Veus? No pots parar de dir «polles», «collons»...
És que no hi pots fer res.
Quim: Perdona, però tu també ets un tio!
salva: Veus? Això també és típic dels tios: acusar els
altres. Si és que...! (Pausa.) I no! Jo no soc... tan «tio»
com tu! Estic aprenent a ser menys tio, val? Cada cop
menys tio. Estic fent un esforç, jo. Els temps canvien,
que no ho veus?
Quim: Què t’empatolles?!
salva: Has de començar a canviar, Quim. Ho has d’anar
treballant pel teu compte, si no vols que...
Quim: Que què?
salva: ...que et fotin fora.
Quim: Jo no soc cap masclista, si és això el que insinues.
salva: Jo només dic que ets un tio. Un tio... massa tio.
Amb tota la teva testosterona i les altres merdes.
Quim: «Merdes»?! Quines «merdes»?
salva: Les típiques merdes dels tios. Que per poc que
siguin... ja és suficient.
Quim: «Suficient» per què?!
- 46 -
salva: Per quedar exclòs. Perquè t’aïllin de la societat.
Que no veus que això ja no mola? Hem d’aprendre a
ser menys homes. Ser cada cop menys homes! Hem
d’evolucionar. Mira’m a mi: jo ho estic fent.
Quim: Tu?! Què collons estàs fent, tu?!
salva: He deixat de menjar animals.
Quim: Com, animals?
salva: Fa uns mesos. M’he fet vegà.
Quim: T’has fet què?
salva: Hi ha estudis que demostren que les proteïnes
animals ens fan segregar més testosterona.
Quim: Però què collons dius?!
salva: Deixa de dir «collons». Veus? Has de començar
per aquí. Mira’m a mi, tio, estic tranquil, relaxat... Jo no
tinc aquestes ganes que tu tens de, de, de... de follar,
o de fotre una hòstia a qualsevol cosa.
Quim: Però què polles dius?! Jo no tinc ganes de... fotre
cap hòstia!
salva: És un dir, Quim, és un dir! Ja m’entens. Menys...
hamburgueses d’aquestes que et menges, i més tofu.
Quim: Ai, Salva...! Això de la vaca Penka aquesta t’ha
trastocat el cervell!
Fosc.
- 47 -
10. LA COMISSIÓ (III)
no surten els comptes
Géraldine, la directora general, ha demanat la
perspectiva de comptes per saber el pressupost
de què disposen per fer l’acte.
Un dels
membres busca uns papers de sobre la tau-
la i de dins de la seva cartera. Tothom l’observa,
esperant. Silenci. Mentre esperen, es van passant
una escultura del símbol de l’euro. Al final, acaba
trencant-se, i queda el símbol de l’euro deslligat
del seu peu.
francesa: Alors... vous avez le budget, Derek ?
Així doncs... té els comptes, Derek?
Pausa. Tots escolten la traducció.
alemany, mentre busca, nerviós, i indicant damunt la
taula: Ja, ich hatte sie. Ich hatte sie hier...
Sí, els tenia. Els tenia per aquí...
- 48 -
Silenci. L’alemany continua buscant entre els seus
papers. Buida la cartera, i treu els papers del seu
arxivador i els escampa per la taula, sense parar
de buscar. Va traient coses de la seva maleta:
un carpesà amb més papers, un diari, una gerra
de cervesa típica de Baviera, una pastanaga...
Finalment treu un nen moll i ple de sorra, que
deixa sense adonar-se damunt la taula, mentre
continua buscant. El nen, amb pantalons curts
texans i samarreta vermella, és la viva imatge
d’Aylan Kurdi, el nen sirià trobat mort el 2015
en una platja turca, ofegat en el seu camí d’exili
cap a Europa. Tots se n’adonen de seguida, i fan
veure que no ho han vist. L’alemany, quan veu la
reacció dels altres, veu el nen i, ràpidament, com
si no hagués passat, el torna a guardar dins la
maleta. L’ambient canvia. Tots abaixen la mirada a
terra, en un sentiment general de vergonya aliena
a la sala. De sobte el danès, decidit, agafa la seva
bandereta i el seu maletí, s’aixeca i fa per marxar.
danès: Undskyld mig.
Perdoneu-me.
Tots miren en silenci com el danès marxa de la sala.
Just abans de sortir, però, es topa amb la membre
representant d’itàlia, que entra alegrement amb
el seu maletí i la seva bandereta. Al creuar-se, la
italiana li pregunta al danès:
- 49 -
italiana: Scusi, la Commissione della Cultura?
Disculpi: la Comissió de Cultura?
El danès se la mira, però, sense dir res, reprèn el
seu camí i se’n va. Tots es queden mirant la membre
italiana en silenci, mentre l’alemany, desesperat,
continua buscant entre els seus papers.
Fosc. Sentim els primers compassos de l’himne
d’Itàlia.
- 51 -
11. EL PERSONAL DE SALA (III)
torna la bandera britànica
Sala de reunions buida. Hi ha un músic d’orquestra
tocant la trompeta amb uns auriculars posats.
Toca Bella Ciao, ara en tonalitat major. De sobte
entra salva amb la bandera britànica, i es queda
uns segons palplantat mirant el músic. De nou,
salva reprèn la seva feina i va fins a l’espai que
havia quedat buit, i hi deixa la bandera britànica.
Després torna a marxar, mentre sentim el de la
trompeta uns segons més.
Fosc sobtat. Sentim una orquestra tocant els
primers sis compassos de l’himne del Regne Unit.
- 53 -
12. RECREACIÓ HISTÒRICA (II)
liberté, légalité...
A l’esquerra del prosceni, un cellista vestit d’ini-
cis del segle xviii, tocant música de l’època. Una
dama noble, amb tota la seva indumentària, balla
dolçament prop del músic. Arriba de sobte robes-
pierre per la dreta, onejant la bandera francesa.
Es col·loca al costat oposat dels nobles —el músic
i la dama.
robespierre, a públic: «Liberté, Légalité et / ...
El
músic para de tocar. La dama para de ballar. Se’l
miren estranyats.
músic, corregint-lo en veu baixa: «É»!
robespierre: Eh?
músic, en veu baixa: «Égalité».
El
músic torna a tocar, donant per descomptat
que robespierre s’ha adonat de l’error, i ara ho
podrà tornar a dir correctament. robespierre dubta
- 54 -
uns segons. Després, torna a onejar la bandera
i ataca de nou.
robespierre, a públic: «Liberté, Légalité et...» / No paris!
músic, en veu baixa: «Légalité», no. «Égalité»!
El
músic torna a tocar, esperant que robespierre
ho torni a dir.
robespierre, a públic: «Liberté!...»
robespierre no sap què ha de dir. Dissimulada-
ment s’acosta ballant prop de la ballarina. Ella li
xiuxiueja alguna cosa a l’orella. robespierre, però,
no la sent bé. Després va de dret al músic per fer-li
la consulta.
robespierre, al músic, en veu baixa: Què m’has dit?
músic, en veu baixa: «É»!
robespierre, en veu baixa: Eh?
músic, en veu baixa, sense ser escoltats pel públic: «Li-
berté, Égalité et Fraternité.»
robespierre repeteix les paraules per dins, comp-
tant amb els dits. El
músic torna a començar el
tema amb el cello.
robespierre fa que torna a
entrar.
robespierre, a públic: «Liberté, Légalité, et / Fraternité».
- 55 -
músic, parant de tocar, corregint-lo en veu baixa, inten-
tant no posar-lo en evidència: «Légalité», no! És «Égalité».
robespierre: Com?!
músic, pujant el volum: «Égalité»!
robespierre: Però si és el que jo he dit.
músic: No! Tu has dit «Légalité»!
robespierre: I tu?
músic, en veu baixa: «Égalité»!
robespierre: (Pausa.) I jo?
músic, en veu baixa: «Légalité»!
robespierre, en veu baixa: M’estàs liant. A veure: com
és?
músic, en veu baixa: «Liberté, Égalité et Fraternité»!!
robespierre compta de nou les tres paraules amb
els dits.
robespierre, en veu baixa: Però si això és el que jo...
músic: No! No és «Lé»! És «É»!!
robespierre: «É»?! «É», de què?
músic: «É», d’«Égalité»!!!
robespierre: (Pausa.) Ah: «Dé»! «Dé»! Hòstia! Val! I
per què no m’ho han dit?! Són quatre! «Quatre»! I no
«tres»!
- 56 -
El músic aixeca les espatlles. Torna a tocar el cello.
robespierre fa que torna a entrar.
robespierre, a públic: «Liberté, de calité»! I llavors...
«Légalité, et Fraternité»!
El
músic para de tocar, desesperat, i enfonsa el
cap. robespierre creu que ho ha dit bé, però veu
les cares del músic i la dama, que se li acosta
enfurismada, i surt ràpid d’escena. La dama el
persegueix i es queda el músic sol, que s’aixeca
de la cadira, mira a públic i diu:
músic: Pardon. Désolé: «Liberté, Égalité et Fraternité» !
De sobte apareix la
membre representant francesa
de sota la taula, que li corregeix la pronúncia.
francesa: Fra-ter-ni-té.
El
músic ho torna a dir, però la francesa el torna a
corregir. El músic ho intenta dir millor, però cada
cop ho diu més dubtós, forçat i equivocant-se...
Llavors, entra quim, el vigilant de seguretat, que
agafa pel braç el músic i se l’endú, a ell i el cello,
mentre el músic intenta dir desesperadament la
paraula de forma correcta.
- 57 -
13. EL PERSONAL DE SALA (IV)
preparació de l’acte
Apareix, del no-res, el músic que hem vist a les
Escenes 4 i 11, tocant l’himne de França. A poc
a poc va entrant diferent personal de treball de
l’edifici: una dona de la neteja que passa el flis-
flis per la taula de reunions; dues persones de
manteniment, que porten els elements de l’acte
que hem anat veient: una cadira amb unes flors
al damunt, un micròfon...; salva, que porta la
llista de coses que s’han de fer, i dona ordres als
de manteniment indicant on van les coses amb
exactitud; i també apareix quim, després d’haver
fet fora el músic. Assistim a una imatge quotidia-
na del personal que treballa perquè funcioni
l’edifici. Subtilment apareix una música clàssica
molt de fons, gairebé imperceptible. Tots fan la
seva feina individualment, però hi ha un moment
en què salva s’adona que, segons el plànol de la
seva llista, l’enorme taula de reunions ha d’anar
girada cent vuitanta graus. Llavors, demana ajuda
a tots els que corren per allà, col·locant-los es-
- 58 -
tratègicament en diferents punts de la taula, per
tal que, junts, l’aixequin i la puguin girar. Ningú
acaba d’entendre el que vol fer. Fan tres intents
desastrosos i, al final, salva desisteix. Llavors, de
forma casual i màgica, tots es troben junts i es
converteixen, a ulls de l’espectador, en un grup de
visitants d’un museu que escolten una audioguia
mentre caminen observant l’espai. Al panell de
sobretítols, apareix la imatge del quadre El rapte
d’Europa, de Rembrandt. Per damunt de la mú-
sica clàssica de fons, sentim una veu.
veu audioguia museu: A l’extrem dret del llenç, certs
detalls del carruatge i l’estil del para-sol ens situen els
orígens orientals d’Europa. Rembrandt retrata les expres-
sions dramàtiques del cotxer reial i tres acompanyants
en el precís instant en què, agafats per sorpresa, veuen
amb desesperació com la princesa Europa és raptada
per un desbocat toro blanc, que s’allunya mar endins.
El quadre, de 1632, s’inspira en el mite d’Europa, que
narra com el déu Zeus, representant màxim del poder,
l’ordre i la justícia, encegat per la bellesa d’Europa, es
transforma en toro per raptar-la i endur-se-la, tot creuant
el Mediterrani, cap a un nou continent que aviat serà
batejat amb el seu nom.
Fosc. La música clàssica apareix a primer terme
fins que comença la següent escena.
- 59 -
14. LA COMISSIÓ (IV)
propostes per l’acte commemoratiu
polonès: Możemy świętować siedemdziesiąt pięć lat
końca nazizmu.
Podríem celebrar els setanta-cinc anys de la fi del nazisme.
francesa: C’est une fête, Tomasz. Il y a des choses qu’il
vaut mieux ne pas retenir. Nous devons pouvoir chanter
l’Hymne à la joie. Tu comprends ? Nous avons besoin
d’un anniversaire qui ne blesse aucun des membres.
Et qui nous représente tous. (Pausa.) D’autres propo-
sitions ?
Es tracta d’una celebració, Tomasz. Hi ha coses que més val no re-
cordar. Hem de ser capaços de cantar l’Himne a l’alegria. Entens?
Ens cal una efemèride que no incomodi cap dels membres. Que
ens representi a tots. Més propostes?
Pausa: escolten la traducció. En acabar, intenten
ser els primers a prémer el botó per parlar.
francesa, assenyalant a derek: L’Allemagne !
alemany: Und die dreißig Jahre Mauerfall?
I els trenta anys de la caiguda del mur de Berlín?
- 60 -
Pausa: escolten la traducció. Se sent un so
d’«error», i tots a la vegada intenten ser els pri-
mers a prémer el botó per parlar. Mentrestant,
l’alemany agafa el seu maletí i la bandereta de
Grècia i comença a córrer al voltant de la taula,
i canvia de personatge i de país. Se sent el so
del botó premut pel luxemburGuès, i s’encén el
seu llum.
francesa, assenyalant el luxemburGuès: Le Luxemburg !
luxemburguès: An déi drësseg-fënnef Joer vum Schen-
gen Traité?
I els trenta-cinc anys del Tractat de Schengen?
Pausa: escolten la traducció. Se sent un so
d’«error», i tots a la vegada intenten ser els pri-
mers a prémer el botó per parlar. Mentrestant,
el luxemburGuès agafa el seu maletí i la bandereta
d’Holanda i comença a córrer al voltant de la tau-
la, i canvia de personatge i de país. Se sent el so
del botó premut pel polonès, i s’encén el seu llum.
francesa, assenyalant a tomasz: La Pologne !
polonès: A czterdzieści lat założenia Solidarności?
I els quaranta anys de la fundació de Solidarnosc?
Pausa: escolten la traducció. Se sent un so
d’«error», i tots a la vegada intenten ser els pri-
mers a prémer el botó per parlar. Mentrestant, el
- 61 -
polonès agafa el seu maletí i la bandereta d’Irlanda
i comença a córrer al voltant de la taula, i canvia
de personatge i de país. Se sent el so del botó
premut per la francesa, i s’encén el seu llum.
francesa, assenyalant-se a si mateixa: La France ! Et les
deux cents trente ans de la Révolution française ?
I els dos-cents trenta anys de la Revolució Francesa?
Pausa: escolten la traducció. Se sent un so
d’«error», i tots a la vegada intenten ser els pri-
mers a prémer el botó per parlar. Mentrestant,
la francesa agafa el seu maletí i la bandereta de
Bèlgica i comença a córrer al voltant de la taula,
i canvia de personatge i de país. Se sent el so del
botó premut per l’espanyol, i s’encén el seu llum.
francesa: L’Espagne !
espanyol: ¡Subo trescientos más! ¡Y propongo los qui-
nientos treinta años del descubrimiento de América!
En pujo tres-cents, i proposo els cinc-cents trenta anys del desco-
briment d’Amèrica!
Pausa: escolten la traducció. Se sent un so
d’«error», i tots a la vegada intenten ser els pri-
mers a prémer el botó per parlar. Mentrestant,
l’espanyol agafa el seu maletí i la seva bandereta
i dona una volta a la seva cadira: no canvia de
personatge i torna a insistir amb Espanya. Se sent
- 62 -
el so del botó premut per la italiana, i s’encén el
seu llum.
francesa: L’Italie !
italiana: Salgo millecinquecentotrenta anni in più! E...
Duemila sessantacinque anni dopo l’omicidio di Giulio
Cesare!
Pujo mil anys més! Dos mil seixanta-cinc anys de l’assassinat de
Juli Cèsar!
Pausa: escolten la traducció. Se sent un so
d’«error», i tots a la vegada intenten ser els pri-
mers a prémer el botó per parlar. Mentrestant,
la italiana agafa el seu maletí i la bandereta de
Portugal i comença a córrer al voltant de la taula,
i canvia de personatge i de país. Se sent el so del
botó premut pel Grec, i s’encén el seu llum.
francesa: La Grèce !
grec:
Τρεις χιλιάδες ακόμι χρόνια! Πέντε χιλιάδες
χρόνια από τον υιασμό τις Ευρόπισ!
Tres mil cinc-cents trenta anys més! Cinc mil anys del rapte d’Eu-
ropa!
Pausa: escolten la traducció. L’espanyol torna a
prémer el botó i s’encén el seu llum.
francesa, assenyalant a pedro: L’Espagne !
espanyol: Un millón doscientos mil años de Atapuerca!
- 63 -
Pausa: escolten la traducció. Comencen a prémer
el botó tots a la vegada, i es van solapant les
següents propostes:
francesa, assenyalant la portuGuesa: Le Portugal !
portuguesa: A Revolução dos Cravos!
francesa, assenyalant l’holandès: Les Pays-Bas !
Holandès: Het Verdrag van Maastricht!
francesa, assenyalant l’irlandès: L’Irlande !
irlandès: James Joyce! Samuel Beckett! Jonathan Swift!
Bram Stoker!
francesa, assenyalant-se a si mateixa: La Belgique !
belga: Le fameux Traité de Gand !
Un milió dos-cents mil anys d’Atapuerca! – La Revolució dels Cla-
vells! – El Tractat de Maastricht! – El famós Tractat de Gant!
Tots escolten la traducció. Pausa. Sona el telèfon
de la francesa.
francesa: Antoine ! Je t’ai dit... ! (Pausa.) Oui, c’est
moi. Oh, désolée, Monsieur le Président. Oui. (Pausa.)
Hm, hm. Je comprends cela. Oui. Oh ! Très bien. Bien
sûr : nous sommes La Culture ! C’est pour ça que nous
sommes ici ! D’accord, Monsieur le Président. On va...
(Pausa.) Sûr. Merci beaucoup, Monsieur ! Salut !
Antonie! T’he dit que...! Sí, soc jo. Oh, perdoni, senyor president.
Sí! Hm, hm. Ho entenc. Sí. Oh! Molt bé. Per descomptat: nosal-
- 64 -
tres som La Cultura! Per això som aquí! D’acord, senyor president.
Així ho farem. Segur. Moltes gràcies, senyor! Adeu.
Tots segueixen la directora General amb la mirada,
i després la segueixen, curiosos, fins a trobar-se
tots junts, cadascú amb el seu maletí i la seva
nova bandereta. Movent-se junts, recorden un
ramat de vaques... Quan la directora General penja
el telèfon i es gira per mirar-los, se’ls troba tots
junts, movent-se com un ramat de vaques. Els vol
parlar, però s’adona que no podran entendre-la
sense la traducció, i va corrent cap a la seva taula
presidencial a parlar pel micròfon. Tots fan el
mateix i van corrent a posar-se els seus auriculars
per entendre-la.
Messieurs ?
tots, cadascú en el seu idioma: ¡Espera un momento!
/
Περιμένετε παρακαλό
! / Wacht even! / Espera um
momento! / Wait, wait...
francesa: Nous avons déjà le sujet principal de l’acte
commémoratif. Une fête en l’honneur de l’euro, qui
vient d’atteindre sa majorité !
Senyors? Ja tenim el motiu central de l’acte commemoratiu!
Un festa de celebració per l’euro, que compleix la seva majoria
d’edat!
Tots escolten la traducció, mentre se sent una
música que acompanya l’anunci de la francesa.
Així que acaba de parlar, comencen a cantar
- 65 -
l’himne d’Europa i s’acosten a la cadira del centre,
on la directora fragmenta una moneda d’euro de
xocolata i la reparteix entre els fidels membres. Un
cop tots masteguen l’euro, la membre representant
portuGuesa comença a ennuegar-se i a fer espas-
mes, mentre els altres s’ho miren sense saber
com reaccionar.
Fosc sobtat. Sentim l’himne d’Europa orquestrat.
- 67 -
15. LA RESIDÈNCIA D’AVIS
l’aniversari de rosa
Quan s’encenen els llums, hi ha tres avis asseguts
a prosceni de cara a públic en mitja circumferèn-
cia. La del mig és l’àvia, la velleta que hem vist
caminant a les escenes de l’acte institucional; els
altres dos s’anomenen matías i antonio. La velleta
està acompanyada per la seva neta, ariadna, que
li agafa la mà. Aquesta va amb una samarreta
amb el logotip estampat de «Je suis Penka». pedro
i un cuidador, dempeus, completen el «pessebre».
ariadna: Avui, com sabeu, la Rosa fa cent anys, i estem
en aquest bonic escenari amb el Matías i l’Antonio, que
l’han volgut acompanyar. Avui, doncs, celebrem tota una
vida. Una vida plena d’energia, de lluita i resistència.
Un clar exemple per a tots aquells que mai han deixat
de lluitar per les seves llibertats. La Rosa ha patit dues
guerres, l’exili, el camp de concentració, la dictadura, la
censura, la tortura...
àvia: Eh?
- 68 -
ariadna: Res, àvia, que dic que va patir tortura.
àvia: El què?
ariadna, a l’orella de l’àvia: Que va patir tortura! ...però
mai no va renunciar als seus ideals. Oi? La Rosa és un
viu testimoni de la història recent d’Europa, encara que
la seva veu, com la de la majoria de les dones de la seva
època, ha estat silenciada. (Li parla a l’orella:) Per això,
avui, més que mai, voldríem que fos ella que ens parlés.
(A l’orella d’ella:) Àvia, quan vostè vulgui. Li toca.
Al sentir «toca»,
antonio creu que ha de tocar i
prova de tocar la trompeta, però pedro l’hi im-
pedeix: primer l’hi intenta fer entendre, fins que
al final acaba traient-li l’instrument.
àvia: Eh?
ariadna: Que ja pot parlar!
àvia: Qui?
ariadna: Vostè, àvia! Que ens havia dit que ens explica-
ria alguna anècdota de la seva vida. (Silenci incòmode.
A l’orella:) Àvia?!
àvia: Què?
ariadna: Que volem que ens expliqui alguna cosa!
àvia: Ah!
ariadna: No vol explicar-nos res? Miri quanta gent, àvia!
Ha vingut tothom. Fins i tot ha vingut el Pere!
- 69 -
a pere just l’enganxa consultant discretament el
mòbil, i reacciona guardant-lo a la butxaca.
àvia: Eh?
ariadna: El Pere, àvia!
àvia: Quin Pere?
ariadna: El Pere, el meu germà! El seu net, que viu a
Brussel·les!
àvia: Ah, no, no...
pere s’ha acostat a l’àvia, i s’agenolla al seu da-
vant.
pere: Àvia! Soc jo! El Pere!
àvia: Quin Pere?
matías: ¡Hola! (A la neta:) ¿Quién es?
pere fa que «és igual» i torna a aixecar-se per col-
locar-se en un costat.
ariadna: Es mi hermano, Matías.
matías: ¿Tienes un hermano?
ariadna: Sí, no lo conoce, porque trabaja mucho.
matías: Ah. Muy bieeen...
ariadna: Va, parli’ns vostè, àvia, que avui és el seu dia.
Expliqui’ns alguna cosa. Alguna cosa que li vingui de
gust explicar.
- 70 -
àvia: Eh?
ariadna: Que a tots ens agradaria que ens expliqués
alguna cosa! Alguna anècdota...
Pausa.
Per què no ens parla de quan era petita?
àvia: Hm...
ariadna: Àvia! Expliqui’ns com va ser la seva infància!
No va ser gens fàcil, oi? La seva infància?
àvia: Eh?
pedro: Que no teníeu res... ni per menjar. Oi?
ariadna: ...I que de ben joveneta va haver d’abandonar
la família...
àvia: Eh?
ariadna: Que va abandonar la família! Que va marxar,
tota sola, buscant un lloc, fugint de la guerra. Recorda?
àvia: Eh?
ariadna: Àvia...
matías: A las seis.
ariadna: ¿Qué dice, Matías?
matías: A las seis comemos.
ariadna: ¿A las seis? ¿Cenáis a las seis?
matías: Sí. A las ocho a la cama.
- 71 -
ariadna: Ah.
Pausa.
antonio li vol regalar a rosa un «reclam»
de vaca: el fa sonar i allarga els braços com per
donar-l’hi.
No vol explicar-nos res, Rosa? Alguna anècdota que li
vingui de gust explicar. Pels seus amics... Eh? Pel Matías.
Per l’Antonio. Per tots els que han vingut...
Pausa.
antonio torna a fer sonar «la vaca».
matías: Caramelos.
ariadna: ¿Qué?
matías: Quiero caramelos.
ariadna: No, no son caramelos, Matías.
matías: Ah.
àvia: Què dius?
ariadna: Res, àvia. El Matías.
àvia: Eh?
pedro, en veu baixa, a ariadna: Ari, perdona: he de
marxar.
ariadna: Què?
pedro, en veu baixa, a ariadna: Tinc feina, Ari. Ho sento.
ariadna: No, un moment, Pere!
pedro, en veu baixa, a ariadna: Ho sento, Ari. És la feina.
- 72 -
pere marxa d’escena.
ariadna: No, Pere, sisplau! No pots...!
àvia: Qui s’ha mort?
ariadna: Què? No, àvia! No s’ha mort ningú!
L’
àvia fa sonar la joguina de la vaca.
matías: Caramelos.
ariadna: No, Matías...
matías: Quiero caramelos.
ariadna: ¡Es que no son caramelos, Matías!
matías: Ah.
ariadna: Àvia...! Per què no ens explica res? Sisplau,
Rosa!
matías: ¡Cuéntales lo de tu hermano, Rosa!
ariadna: Sí, això, va: parli’ns del seu germà, àvia: que
estaven molt units... S’estimaven molt, oi? Oi que us
l’estimàveu molt, àvia?
matías: Le pegaron un tiro, a Luís. Lo tiraron en una
cuneta, pero no saben dónde. Y nunca lo encontraron...
Por comunis /...
matías es tira un pet. Calla de cop, avergonyit.
Discretament, demana que s’acosti el cuidador, i
li diu en veu baixa que necessita anar al lavabo.
- 73 -
Mentrestant, l’àvia fa sonar la joguina del so de
vaca.
ariadna: Àvia... (A públic:) Perdoneu... (Sobreposant-se
a tot, amb la veu trencada:) Bé, la Rosa ha sigut una
dona molt lluitadora... Per mi ha estat un exemple de
superació i...
El
cuidador s’endú matías. matías, a mig camí,
abans de sortir, es vol abaixar els pantalons. El
cuidador intenta evitar-ho. ariadna, peta: comen-
ça a plorar, desesperada.
No puc més. Ho sento. No... No puc.
àvia: Què? Què vols?
ariadna: Que què vull?! Vull...! Vull que m’escoltis, àvia!
Vull, vull, vull... Que algú em faci una mica de cas! Si us
plau! Una mica de suport!
àvia: S’ha mort? Qui s’ha mort?
ariadna peta de cop: ara plora de forma descon-
solada, i, evitant posar-se en evidència, s’aixeca
i surt d’escena. Es queden els dos avis sols: l’àvia
rosa i antonio. Per uns segons, se sent només el
repicar de l’esquellot. Silenci.
àvia: A qui li toca?
antonio comença a cantar l’himne de Cara al sol.
L’àvia intenta fer callar antonio posant-li les mans
a sobre, i acaben caient tots dos a terra. Un cop a
- 74 -
terra, l’àvia comença a colpejar el cap d’antonio
amb l’esquella.
Fosc sobtat. So d’espases i lluita romana d’una
pel·lícula antiga.
- 75 -
16. RECREACIÓ HISTÒRICA (III)
conspiració contra juli cèsar
Torna la llum i veiem en silenci a brutus preocu-
pat, a prosceni, mentre càssius se’l mira de lluny.
càssius: Che cosa ti turba, amico Bruto?
Què és el que t’ofusca, amic Brutus?
brutus: Non è niente, Cassius. Una ragnatela passeg-
gera.
No és res, Càssius. Una teranyina passatgera.
càssius: La tela sottile del ragno non sottovalutare. Col
tempo si rafforza e alla fine ti può strangolare. (Pau-
sa.) Non sei solo, buon Bruto, anche a me comincia a
mancare l’aria. Viviamo tempi bui. Ma non possiamo
guardare al passato. Dobbiamo passare all’azione e
pulire l’ambiente da chi l’ha sporcato.
No subestimis la tela fina de l’aranya. Amb el temps pren força,
i al final t’escanya. No estàs sol, bon Brutus, a mi també em co-
mença a faltar l’aire. Vivim temps foscos. Però no podem mirar
enrere. Cal passar a l’acció, i netejar la pols de l’atmosfera.
- 76 -
brutus: Dove vuoi arrivare, Cassius? Spiegati... meglio.
On vols anar a parar, Càssius? Explica’t... millor.
càssius: Io e te siamo nati liberi, non meno di Cesare.
Crediamo che le nostre decisioni, la partecipazione al
dibattito, conferiscano al Senato alcune ragioni. Ma
nota: purtroppo e senza fortuna, non abbiamo fatto
altro che ingrassare Cesare, che travolge e non lascia
alcuna briciola, solo insipide promesse.
Tu i jo vam néixer lliures, no menys que Cèsar. Ens crèiem amos de
les nostres decisions, que participàvem del debat, empoderàvem
el Senat de raons. Però, fixa’t: per desgràcia i gens fortuna, no
hem fet més que engreixar a Cèsar, que aclapara i no amolla cap
engruna, sols insípides promeses.
brutus: Quale impresa proponi? Quale azione? Una
manifestazione?
I quina empresa proposes? Quina acció? Una manifestació?
càssius: Dobbiamo colpire il tavolo. E quando dico «ta-
volo», voglio dire «Stato». E quando dico «colpo», voglio
dire «pugnale». E con «Stato» voglio dire «Cesare». E
con ciò ho già detto tutto. Capisci, adesso?
Cal donar un cop sobre la taula. I quan dic taula, vull dir Estat. I
quan dic cop, vull dir daga. I amb Estat, vull dir Cèsar. I amb això
ja ho he dit tot. Ho pilles, ara?
brutus: Oh, per Giove! Stai parlando di ribellione?
Oh, per Júpiter! Estàs parlant de rebel·lió?
- 77 -
càssius: Non riesco a vedere un’altra opzione.
No veig altra opció.
brutus: Forse sì. Hai ragione.
Potser sí. Tens raó.
càssius: Ma non possiamo farcela da soli, io e te. Dob-
biamo prima espandere la base... (Pausa.) Dimmi: come
finisce la frase?
Però això no ho podem fer sols tu i jo. Ens cal primer ampliar la
base... Digues: com acaba la frase?
Entra robespierre. brutus i càssius se’l queden
mirant.
brutus: Tsst!
robespierre, sense adonar-se de la presència de brutus
i
càssius, llegint d’un paper, repetint-ho per memorit-
zar-ho: Fins quan el furor dels dèspotes serà anomenat
«justícia», i la justícia del poble «rebel·lió» o «sedició».
Jusqu’à quand la fureur des...
brutus: Ave, Robi!
càssius: Robi!
robespierre, sorprès: Ah! Ei, tios! Tutto bene?
càssius: Bo... Come sempre. Qui non cambia nulla.
robespierre: Ja. (Fent broma:) Conspirant, no?
A
brutus i a càssius no els fa cap gràcia. Pausa.
- 78 -
brutus: Come?!
robespierre: Bé, sou Brutus i Càssius! No? Everyone
knows!
brutus, alleugerit: Ah!
càssius, temptejant-lo: Robi: noi non siamo altro che
semplici personaggi. Importanti, sì, principali, se vuoi. Ma
personaggi semplici... Invece ci sono persone che stanno
facendo un sacco di soldi. Capisci cosa voglio dirti?
robespierre: Ahà.
brutus: Dobbiamo fare qualcosa, Robi!
robespierre: Esclar.
brutus: Non possiamo andare avanti così!
robespierre: Eh?
càssius: Ci fanno credere che fanno tutto il possibile
per far cambiare le cose. Ma qui tutto rimane uguale!
Siamo bloccati nel tempo.
robespierre no entén res.
brutus: Capisci?
robespierre: Ehhh... No.
càssius, fent-se entendre, amb un anglès italianitzat:
They say that soon we will have better conditions. But
never comes, Robi. It is always the same!
robespierre, entenent, ara sí: Ah, ja, ja.
- 79 -
càssius: We are doing our job. We are acting! But what
they do? Eh?
brutus: Niente.
robespierre: Niente, niente...
càssius: Mentre alcuni non fanno nulla. Altri facciamo
rivoluzioni ogni giorno. Eh? Think, Robi.
robespierre: Tens...? Què tens?
càssius: Everyday doing the revolution. But for what?!
For who?! Do you think anyone cares?!
robespierre: Ja veus.
brutus: Nessuno. Dobbiamo fare qualcosa!
càssius: Ecco! We have to claim, Robi. For our rights!
brutus: Le gente ha paura... Ma se stiamo insieme,
possiamo vincere!
brutus i càssius: Eh?!
Esperen que
robespierre digui alguna cosa...
robespierre: Què?
brutus: Ti iscrivi?
robespierre: Hm...
càssius: We are going to make a strike! Are you with us?
robespierre: Strike?
- 80 -
càssius: A strike! Yes. Una... Come si dice?
brutus: «Vaca».
càssius: Una «vaca»!?
brutus: ¡Hacer una «vaca»!
càssius: Ecco: «hacer una vaca»!
robespierre: ¿Cómo? ¿Queréis hacer «una vaca»?
càssius: Sì. «Hacer una vaca»! Una vaca... «generale»!
Are you going to do it, with us?!
robespierre: Me? La vaca? No, és que jo no... Jo no he
fet mai de vaca! ¡No sabría cómo hacerla! «Cómo si
fa»? Mmmm?
càssius: Of course you know how to do it! It’s very
simple. Stop doing the revolution anymore!
robespierre: Que deixi de...? But... Un moment... ¿Quién
más hace de vaca? Juli? Julio? Julio está? También...
hace la vaca?
càssius: Julio non c’è più, Robi.
brutus: Julio è andato via.
robespierre: Ah, andato. Vaja... I els esclaus? ¿Los es-
clavos? ¡Que lo hagan los esclavos!
brutus: Gli schiavi? Gli schiavi sono figuranti, Robi.
robespierre: Ja. Esclar
- 81 -
càssius: Abbiamo bisogno di qualcuno con «leader-
ship»!
robespierre: Líder? Ship? Per fer la vaca? Ja. El Karl Marx!
càssius: Karl è troppo...
robespierre: Doncs que ho faci la Joana! Esclar: la... La
Joana d’Arc!
brutus: Hm... Non lo sai?
càssius: Ioanna è un po’... Come si dice...
brutus: Un poco quemada.
càssius: Ecco. Ma tu... Saresti un buon leader, Robi!
robespierre: No, no... Jo és que... Aspiro a un personatge
més... Porto molts anys fent d’actor, sabeu?, com per
ara acabar fent d’una simple «vaca».
càssius: No! Non sarà una vaca semplice, Robi. La fare-
mo tutti! Sarà una grande «vaca»!
robespierre: Doncs feu-la vosaltres, la vaca! Jo passo!
càssius i brutus: Mmm...
Fosc sobtat.
- 83 -
17. RECREACIÓ HISTÒRICA (IV)
joana d’arc (ii)
j
oana d’arc agenollada, resant, mentre els altres
actors creen un ambient eclesiàstic cantant una
peça de cant gregorià. Mentre parla, veiem entrar
quim, el vigilant de seguretat, que s’orienta en la
penombra amb una lot, per mirar de fer fora a
joana d’arc, com representa que li han manat.
joana d’arc: Pardonnez aux banquiers, qui arnaquent
leurs clients et volent leurs économies. Et pardonnez
aux politiciens, qui expulsent de leurs maisons ceux qui
n’ont même pas de quoi manger. Pardonnez-leur! Et
pardonnez à ceux qui ont laissé les migrants mourir en
mer et ceux qui condamnent ceux qui les ont sauvés.
Pardonnez aux gouvernements, qui cachent la vérité au
peuple. Pardonnez-leur, mon Dieu! Pardonnez aux juges,
qui jugent ce qu’ils ne devraient pas juger, protègent les
escrocs et mettent en prison des innocents. Pardonnez
aux médias, qui confondent et qui distraient l’attention
de ce qui est vraiment important. Pardonnez-leur!
- 84 -
Perdoneu els banquers, que estafen els seus clients i es queden
amb els seus estalvis. I els polítics, que permeten arrabassar les
cases dels qui no tenen ni per menjar. Perdoneu els que deixen
morir els migrants al mar, i multen els que els rescaten. Perdo-
neu els governs, que amaguen la veritat al poble. Perdoneu-los,
Senyor! Perdoneu els jutges, que jutgen els que no haurien, i em-
presonen innocents i perdonen estafadors. Perdoneu els mitjans
de comunicació, que confonen, que distreuen l’atenció del que és
important. Perdoneu-los!
Quim: Joana. Joana.
joana d’arc: Pardonnez à tous les policiers qui dépas-
sent les limites...
Perdoneu tots els policies que s’excedeixen en els...
Quim: Joana!
joana d’arc: Qu’est-ce qui se passe ?!
Quim, en veu baixa, indicant que ha de marxar: Que ja
està. Has de marxar...
joana d’arc: Pardonnez-lui, mon Dieu. Il ne sait pas
ce qu’il fait. Pardonnez à ceux qui limitent la liberté
d’expression !
Perdoneu-lo, Senyor! No sap el que es fa. Perdoneu tots aquells
que limiten la llibertat d’expressió.
Quim, agafant-la, mirant de treure-la: No pots estar
aquí. Joana!
joana d’arc: J’arrive ! J’arrive, ok ? Et pardonnez à
ceux qui ne savent pas chanter, et qui passent toute
- 85 -
la journée à te percer les oreilles avec ces chansons de
merde ! Allez, fermez votre gueule ! Vous ne voyez pas
qu’il y a des gens qui essaient de se concentrer ?! J’es-
saie de communiquer avec ! De me connecter avec...
De rendre possible l’union... Et vous, ici... ! Ssssh ! Un
peu de silence, merde ! Aller vous faire foutre, quels
connards de merde...
Ja vaig! ja vaig, d’acord? I perdoneu els que no saben cantar, i
els que estan tot el dia perforant-te el cervell amb cançonetes
de merda! Tanqueu la boca! Que no veieu que hi ha gent que
s’està intentant concentrar?! Estic intentant comunicar-me! Con-
nectar-me! Unir-me amb... I vosaltres, aquí...! Tssst! Una mica de
silenci, hòstia! Aneu a cagar, idiotes de merda...!
Fosc sobtat. Sentim el so d’una revolta: gent
encesa, cridant amb ràbia.
- 87 -
18. EL PERSONAL DE SALA (V)
abans era la polla
Quan s’encenen els llums, el so es transforma
amb la remor d’una manifestació que ve de l’es-
querra de l’escenari. salva i quim miren avall per
la finestra de l’esquerra, d’on ve el so.
salva: La penya té por.
Quim: Com. De què?
salva: Si poden sacrificar una vaca per haver creuat
una frontera, ves a saber què poden fer amb nosaltres
si creuem certes línies.
Quim: Quines línies?
salva: Les línies que ens imposen, Quim. Els límits de
les nostres llibertats.
Quim: Ah. Ja.
salva: Imagines que tots perdéssim la por? I tots junts
creuéssim la línia?
Quim: Quina línia?
- 88 -
salva: Hòstia, Quim! La línia que et dic! La que no volen
que creuem.
Quim: Ah. Ja. Collons! Seria la polla!
salva: Ai, va, Quim, sisplau! Vols deixar de dir polles i
collons?!
Quim: Collons, Salva! Quin problema tens amb les
polles?
salva: Ai! Ves a la merda! Jo ja t’he avisat!
Quim: Hòstia, això em recorda a algo.
salva: A què?
Quim: A aquella història del Gènesi.
salva: Quina història?
Quim: Aquella que explica la primera vegada que es van
passar pel forro la llibertat d’expressió. El motiu pel qual
van començar les guerres.
salva: I com fa?
Quim: Com. No la coneixes?
salva: No. No sé, explica.
Quim: Doncs explica que a l’inici tots vivíem de puta
mare, en pau els uns amb els altres. Ens respectàvem.
Fins i tot ens vam posar d’acord tota la humanitat per
treballar plegats per un mateix objectiu, per una meta
comuna. Currant tots colze a colze, sense distincions.
- 89 -
Fins que el jefe, Déu, va mirar avall i va veure aquella
mena de construcció que estàvem aixecant: aquell somni
comú de la penya. Un puto prodigi de l’arquitectura.
Anys de suor i feina comuna, pim-pam pim-pam, s’anava
elevant a poc a poc en forma de torre fàl·lica.
salva: Com?! En forma de què, Quim?
Quim: Torre.
salva: Però has dit...? A veure, Quim: torre... fàl·lica?
Quim: Eh? Sí, una torre que... pel gust del jefe era una
mica massa fàl·lica; i una mica massa llarga. I es va ado-
nar que érem un sol poble, unit, treballant per acabar
d’aixecar aquella mena de tita gegant, i que allò no era
més que el principi d’on podíem ser capaços d’arribar
plegats; que a partir d’aquell moment res seria impos-
sible per nosaltres. Deuria pensar: «Vigila... ¡que hay
unos que hacen cosas!... ¡Pero qué cosas!»
salva: Estàs parlant de la torre de Babel?
Quim: Exacte. I mirant-nos des de dalt... veient-nos
aixecar aquella titola cada cop més monstruosa, el jefe,
o sigui Déu, el «nostre» Déu totpoderós, es va fer caca.
Es va ginyar tant que va decidir dispersar l’espècie hu-
mana per tota la Terra, i desperdigar el seu idioma per
mantenir els seus fills separats. El català, el castellà... i
les altres llengües. I au!, aquí van començar els conflictes
i les guerres.
- 90 -
salva: Ostres. Hm... A mi no m’ho havien explicat gens
així.
Quim: Collons! Perquè no volien que se sabés la veritat.
El poder sempre ha explicat la història com li ha passat
pels ous.
salva: Veus? En això tens raó, Quim: el poder de la
informació.
Quim: Ja veus. Qui narra la història té la polla pel mànec.
salva: «Paella»!
Quim: Què?
salva: Que ja hi tornes!, veus?!
Quim: Ja hi torno? Amb què?
salva: Amb les «polles»!
Quim: Collons, Salva, sisplau: aquesta història no me
l’estic inventant jo. Una mica de respecte, que és la
història sagrada, hòstia!
salva: Però què...! Ai! És igual!
Quim: No. No és igual, Salva. Perquè Déu, amb la seva
rabieta, va aconseguir trencar la nostra pau i convivèn-
cia, la unió d’un poble capaç de «fer coses» plegats,
i va provocar que ens baralléssim entre nosaltres. I jo
em pregunto: com pot ser que un déu «totpoderós»
es torni tan insegur, tan gilipolles, per fer que els seus
fills es barallin entre ells? Eh? Tanta por fa una polla?!
- 91 -
salva: Quim: «Torre»! Una «torre», que, independent-
ment de la forma que tingués, s’estava fent cada cop
més gran. Li va fer por perquè era enorme, gairebé
arribava al cel.
Quim: Per l’amor de Déu, Salva! La mida no importa!
salva: Però què dius?!
Quim: L’únic problema era que li recordava una polla. Els
de dalt sempre han estat uns conservadors, malpensats
i recatats.
Fosc sobtat.
- 93 -
19. RECREACIÓ HISTÒRICA (V)
assassinat de juli cèsar
Veiem brutus abraçat a juli cèsar. Silenci. Sentim
un respirar profund dels dos, cada cop més forts.
Sembla que viuen l’abraçada amb molt plaer
sexual. juli cèsar va lliscant agafat al cos de bru-
tus, fins a arribar a posar la cara a l’alçada dels
seus genitals. Finalment veiem que brutus estava
apunyalant juli cèsar, que cau mort i sagnant...
brutus se’l mira espantat, camina enrere, per fugir
de l’escena del crim i deixa caure la seva daga al
mig de l’escenari.
Fosc sobtat.
- 95 -
20. L’ACTE (III)
i mort de juli cèsar
Ens trobem al mateix moment en què havíem
deixat l’home que acompanyava la velleta en el
seu camí pel prosceni cap al micròfon. Els músics
continuen tocant i cantant el tema que havíem
interromput, des d’exactament la mateixa nota.
Aquest cop, però, l’home que acompanya la ve-
lleta no és Pedro sinó quim, que duu emmanillada
l’àvia, mentre per darrere seu hi ha encara juli
cèsar, arrossegant-se en el mateix sentit. Veiem
quinze segons de la imatge, mentre avança len-
tament un metre més.
Fosc sobtat.
- 97 -
21. EL PERSONAL DE NETEJA (III)
Què se n’Ha fet, de iugoslàvia?
En tornar la llum, veiem una persona de la nete-
ja, renata, rient i netejant la taula de reunions,
mentre quim riu, observant-la:
renata: Outro! Outra piada!
Quim, divertit: Un altre? A veure, no sé, doncs... Val.
Això és un francès, un italià i un de l’ex-Iugoslàvia, que
estan inseminant una vaca...
renata: Cómo? E por qué de la «ex-Jugoslávia»?
Quim: Eh? Per... Perquè... Doncs perquè és així.
renata: E não poderia ser o novo?
Quim: Com? Què vols dir?
renata: A nova Jugoslávia.
Quim: No existeix cap «nova Iugoslàvia».
renata: Ou do atual: «da atual Jugoslávia».
Quim: No. És que «Iugoslàvia» no existeix.
- 98 -
renata: Não foda! Realmente não existe?! E o que foi
feito?
Quim: Què vols dir? Es van dividir.
renata: Quem?
Quim: No ho sabies? Fa temps. Es van separar. Com
Txèquia i Eslovàquia.
renata: O que você diz! Tchequia e Eslováquia?! Eles
também se separaram?
Quim: Collons! Fa temps d’això!
renata: Você vê! Eles não voltaram juntos?
Quim: Qui?
renata: Tchequia e Eslováquia.
Quim: Però què poll...? No, home, no! Però com vols...?
renata: Ah, eu não sei. Hoje em dia as pessoas se sepa-
ram e se reúnem. (Pausa.) Que desastre, Europa!
Tots dos tornen a la feina.
quim es troba la daga
de Brutus ensangonada a terra. S’hi acosta es-
tranyat i mira al seu voltant.
Fosc sobtat.
- 99 -
22. UN TIROLÈS
cançó del «pam, pam, pam»
En encendre’s els llums, veiem un home palplan-
tat mirant a públic, vestit de tirolès. Té un peu
damunt d’un acordió i una escopeta penjada a
l’esquena.
tirolès, a públic: Mein Großvater gab mir dieses Akkor-
deon und dieses Gewehr. Das eine, um die Heimat zu
ehren. Das andere, um sie zu verteidigen. Er lehrte mich,
das Land zu lieben und nicht jene zu vergessen, die sie
zuvor geliebt haben. Hallo, mein Name ist Franz Maier,
und ich werde das Lied Peng, Peng, Peng, aus dem Tal
singen.
El meu avi em va regalar aquest acordió, i aquesta escopeta. L’un
per honrar la pàtria. L’altra per defensar-la. Em va ensenyar a esti-
mar la terra, i a no oblidar tots els que abans l’han estimat. Hola.
Em dic Franz, i us cantaré la cançó Pam, pam, pam, des de la vall.
Oh, Vergebung: mein Bruder Klaus begleitet mich an
der Tuba. Klaus?! Komm schon! Komm näher! Komm
her! Verzeihen Sie, er ist ein bisschen schüchtern. Klaus:
- 100 -
Mach dich bereit mit D, okay? Eins, zwei... Eins, zwei,
drei, vier...
Ah, perdó: a la tuba m’acompanya el meu germà Klaus. Klaus?!
Vine! Apropa’t! Vine aquí! Perdoneu, és una mica tímid. Klaus:
prepara’t! Amb Re, d’acord? Un, dos... Un, dos, tres, quatre...
Tocant l’acordió i cantant:
Mein Großvater hat mich gewarnt,
schon vor langer Zeit.
Vertraue nicht fremden Geräuschen
im Tiroler Tal.
So wenn sich da manches bewegt,
sei es Tier oder Mensch:
Peng, peng, peng! Peng, peng, peng!
Da bewegt sich keiner mehr!
Ich gehe zur Arbeit früh am Morgen,
und laufe durch mein Tal.
Die Kühe weiden, froh und friedlich,
unterm Sonnenstrahl.
Da sitzt ein Vogel auf einem Baum,
der singt nicht ganz normal.
Peng, peng, peng! Peng, peng, peng!
Der singt kein nächstes mal.
Und da oben auf dem Berge,
packen wir die Kuh beim Horn.
Wir besamen unsere Kühe,
mit Sperma aus «toro español».
Ich habe ihnen meinen Arm
- 101 -
in den hintern gesteckt.
Peng, peng, peng! Peng, peng, peng!
Unsere Milch die so gut schmeckt!
El meu avi em va advertir,
ja fa molt de temps.
No confiïs en els sorolls estranys,
de la vall del Tirol.
Així que si alguna cosa es mou,
ja sigui animal o persona:
Pam, pam, pam! Pam, pam, pam!
I ja no es mou ningú!
De bon matí vaig a treballar,
camino per la meva vall.
Les vaques pasturen, tranquil·les i alegres,
sota els rajos de sol.
Allà hi ha un ocell en un arbre,
que no canta del tot normal.
Pam, pam, pam! Pam, pam, pam!
Aquest ja no tornarà a cantar.
Allà dalt a la muntanya,
agafem les vaques per la banya.
Inseminem les nostres vaques,
amb semen de toro espanyol.
Els hi he ficat el meu braç pel cul.
Pam, pam, pam! Pam, pam, pam!
La nostra llet que tan bon gust té.
Durant el tema, apareixen dues persones de man-
teniment, que canvien les banderes dels països de
lloc. Ho fan observant els músics tirolesos que,
mentre toquen i canten, ballen donant voltes a si
mateixos. El tirolès de l’acordió empunya també
- 102 -
l’escopeta i apunta indistintament per tot l’espai
mentre es va movent. Les persones de manteniment
miren d’ajupir-se així que es veuen amenaçades
per la direcció de l’escopeta, però continuen
fent, metòdicament, la seva feina. Fins que, en el
darrer «pam, pam, pam» de la cançó, es dispara
l’escopeta i fereix, de forma inoportuna, la cama
d’una d’ells. Aquesta, que just estava movent
la bandera espanyola, cau a terra i comença a
cridar de forma desesperada. L’altre va corrent
a socórrer-la, i, en veure la ferida, per buscar una
manera d’aturar l’hemorràgia, agafa el primer
que troba i estripa la bandera espanyola per fer-li
un torniquet. Amb una de les franges vermelles
va per lligar-l’hi a la cama però canvia d’idea, i li
posa l’estrip de la tela a la boca per deixar d’escol-
tar els seus crits. Després, ara sí, torna a estripar
la bandera, en treu la franja groga amb l’escut
constitucionalista, i li fa un nus a la cama, mentre
ella crida desesperadament amb un so apagat a
través del retall de bandera que li tapa la boca.
Fosc sobtat. Continuem sentint els crits desespe-
rats de la
noia, que a poc a poc es van transfor-
mant en sospirs de plaer.
- 103 -
23. RECREACIÓ HISTÒRICA (VI)
vaga general
La llum ara ens retorna a la sala de reunions.
Només veiem la membre representant francesa,
asseguda a la seva cadira central. Mira a públic
mentre es mossega el llavi i va fent sorolls de
plaer. De sobte, entra robespierre amb una baio-
neta, cridant en direcció a públic com si entrés
a prendre la Bastilla. S’adona, però, que la llum
no és la correcta, i que potser ha entrat a escena
quan no li tocava. Es gira, veu la francesa i, dissi-
muladament, marxa. La francesa, però, per salvar
la situació, el crida.
francesa: Robespierre ! Je voulais parler avec toi... Allez,
passe ! (Pausa.) Excuse-moi... Je ne connais pas votre
prenom... Eeh...
robespierre, sense saber si quedar-se o marxar: Eh?
francesa: Eh ?... Puis-je vous appeler Robespierre ?
robespierre: Exacte: Robespierre. Soc jo. El de «Liberté,
na-na-lité...», etcètera.
- 104 -
francesa, rient: D’accord, alors : «Robespierre». Enchan-
tée. Je m’appelle Géraldine.
robespierre: Ah. (Anant-la a saludar:) Entxanté.
francesa, abans que pugui apropar-se: Assieds-toi, s’il
te plaît.
robespierre va a seure en una cadira de la taula
de reunions dels membres representants de la
Comissió.
francesa: Non... là, c’est l’Angleterre ! Non... Derrière !
robespierre seu en una cadira que queda lluny d’on
són la presidenta i antoine. robespierre s’aixeca la
perruca per gratar-se el cap.
Nous allons voir... Que se passe-t-il ?
robespierre: ¿Qué pasa? No, que... pica. La peluca.
Pica. Pic.
francesa: Ça pique ? La perruque ?
robespierre: Sí. Eh... Oui. Pic.
francesa: Bien. J’ai entendu que vous voulez faire une
grève.
robespierre: Com?
francesa: Une grève. Une révolte. C’est vrai ?
robespierre: Eh... Si sabré... què?
francesa: Tu ne comprends pas ce que je dis ?
- 105 -
robespierre: Ah... Pardon. Es que no...
francesa, a antoine: Mais s’il ne connaît pas le français !
Quelle sorte de Robespierre il va jouer ?
robespierre: Eh?
francesa, parlant lenta i gesticulant: Vous organisez
une révolte ?
robespierre: Una revolta? Revolució? La revolució, sí.
francesa: «Révolution» ? Vous l’appelez «révolution» ?
robespierre: Sí. La revolució. Sí, sí, és el que jo...
francesa: Et... Qui mène cette «révolution» ?
robespierre: ¿Qui què? Quoi ?
francesa, a antoine: Antoine, traduis-moi, s’il te plaît.
antoine: Antonio, tradúceme, por favor.
robespierre: Com diu?
francesa: Et... Qui est le leader de cette «révolution»
dont tu parles ?
antoine: ¿Quién es el líder de esta «revolución» de la
que hablas?
robespierre: Ah. Yo. Bueno... Robespierre. O sea, yo. Sí.
antoine: Ah. Moi. Bien... Robespierre. C’est-à-dire,
moi. Oui.
francesa: Et pourquoi tu le fais ?
- 106 -
antoine: ¿Y por qué lo haces?
robespierre: ¿Por qué lo hago? Eh... No sé. A mí me
han contratado.
antoine: Pourquoi ? Eh... je ne sais pas. Ils m’ont engagé.
francesa: Comment ? Qui vous a engagé ?
antoine: ¿Cómo? ¿Quién te ha contratado?
robespierre: ¿Quién? No sé... Uno. Uno de... Uno de
ustedes.
antoine: Qui ? Je ne sais pas... Un. Certains de... Cer-
tains d’entre vous.
francesa: De nous ?! De la Commission ?! Je ne peux
pas le croire ! Il a été engagé pour... ? (Frenant antoine
perquè calli:) Antoine !
antoine: ¿De nosotros? ¡¿De la Comisión?! No me lo
puedo creer. Le han contratado para...? ¡Antonio!
robespierre: ¿Cómo?
francesa: Et qu’attendez-vous de cette grève, «révolu-
tion», ou que sais-je ?!
antoine: ¡¿Qué es lo que pretendéis con esta huelga,
«revolución», o como la llaméis?!
robespierre: ¿Qué pretendemos? Eh... ¿Qué preten-
demos conseguir? ¿Con la revolución? Hòstia... No sé,
ehm... ¿Acabar con el antiguo régimen?
- 107 -
antoine: Qu’est-ce qu’on attend ? Hm... Qu’espérons-
nous obtenir ? Avec la révolution ? Merde... Je ne sais
pas, heu... Mettre fin à l’ancien régime ?
francesa, per a si: Ça c’est trop. (A antoine:) T’as en-
tendu ça, Antoine ?
antoine: ¡Eso es demasiado! ¿Has oído, Antonio?
robespierre: ¿Qué?
francesa: Bon, Pierre, Robespierre, ou quel que soit ton
prénom: je veux que tu abandonnes cette «révolution».
antoine: A ver, Pedro, Robespedro, o como te llames:
quiero que abandones esta «revolución».
robespierre: ¿Qué? No. No, por favor.
antoine: Quoi ? Non, non, s’il vous plaît.
francesa: En retour, je te paierai deux fois ce qu’ils
t’ont payé.
antoine: A cambio, te pagaré el doble de lo que te
pagan.
robespierre: ¿Qué?
antoine: Quoi ?
francesa: Et je vais te donner un nouveau rôle pour que
tu n’aies pas à porter cette perruque. Qu’en pensez-vous ?
antoine: Y te daré un personaje nuevo para que no
tengas que llevar esta peluca. ¿Qué te parece?
- 108 -
robespierre: ¿Un personaje nuevo? ¿Sin peluca?
antoine: Un nouveau rôle ? Sans perruque ?
francesa: Et si je te donne le rôle de Napoléon ?
antoine: ¿Y si te te diera el papel de Napoleón?
robespierre: ¿Napoleón?!
antoine: Napoléon ?
francesa: Napoléon.
antoine: Napoleón.
robespierre: ¡Napoleón!
antoine: Napoléon !
francesa: Eh... Oui.
robespierre: Hm... Vale.
francesa, fa per donar-li la mà. robespierre s’aixeca per
encaixar la mà, però ella l’hi aparta per assegurar-se que
ha quedat tot clar: Mais... en échange, pas de grève !
antoine: Pero a cambio... ¡Nada de huelga!
robespierre: ¿Qué huelga?
antoine: Quel grève ?
francesa: Ah... Très bien ! J’adore ça, «Napoléon» ! Je
vois qu’on va se comprendre !
Fosc sobtat.
- 109 -
24. EL PERSONAL DE SALA (VI)
yellow ribbons
Sala de reunions dels membres representants de
la Unió. No hi ha ningú. Se sent la remor d’una
manifestació provinent de l’esquerra de públic,
fora de l’edifici. Entra salva i la persona de mante-
niment amb el llaç groc a la cama fet amb la franja
del mig de la bandera constitucional espanyola.
Aquesta duu un micròfon; salva li explica que
l’ha de deixar al mig de l’hemicicle, i ella ho fa.
Mentrestant:
salva: What happened to your leg? Ah! És un llaç groc,
no? Ets catalana? Are you...? Where are you from?
What’s this yellow ribbon for? (En veu baixa, per tal que
ningú no el senti:) It’s for the political prisoners?
Fosc sobtat.
- 111 -
25. LA COMISSIÓ (V)
tHe turkey
Es troben tots asseguts a la taula de reunions,
menys els buits de l’alemany i la italiana. Hi ha un
ram de flors amb la cadira de l’espai, de l’escena
anterior.
Al mig del següent discurs de la
directora, entra
salva.
francesa: À cause des récents départs, ils nous ont de-
mandé de participer à l’acte ainsi les représentants des
différents pays en attente d’adhésion à l’Union. Ainsi, les
absences ne seront pas visibles. Nous en avons presque
tous. Il nous manque qu’un représentant de la Turquie,
et ils nous ont demandé si quelqu’un de nous pouvait le
représenter. Il devrait rien dire. En fait, voici le problème :
ils ne veulent pas que les Turcs profitent de l’acte pour
dire quelque chose d’inconfort aux autres membres de
l’Union. Alors : qui veut faire la Turquie ?
Arran de les recents sortides, ens han demanat que a l’acte també
hi participin els representants dels diferents països que són a la cua
per entrar a la Unió. Així no es notaran tant les absències. Ja els te-
- 112 -
nim gairebé tots. Només ens falta un representant de Turquia, i ens
han demanat si podia ser algú de nosaltres que el representés. No
caldria que digués res. De fet, aquest és el tema: que no volen que
els turcs aprofitin l’acte per dir alguna cosa que incomodi els altres
membres de la Unió. Així que: qui vol fer de Turquia?
Tots escolten la traducció. Pausa. Ningú no vol
acceptar la proposta. Arriba salva per parlar
amb la francesa, a l’orella, demanant-li disculpes
perquè s’ha deixat un micròfon de peu al mig
de l’escenari, i dient-li si el pot treure. Entre ells
parlen en anglès, però no se’ls sent. La directora
General li diu que «endavant» i salva es dirigeix
a treure el micròfon del mig.
Alors... On était où ? Ah, oui : qui peut représenter la
Turquie ?!
A veure... què dèiem? Ah, sí: qui pot representar Turquia?
Pausa. De sobte, veient salva, que agafa el micro.
Salvador ? Est-que tu peux faire la Turquie ?
Salva! Tu podries fer de Turquia?
salva: Com? What?
francesa: We need a representation of Turkey. Could
you do it?
salva: What? You want me to represent...
francesa: Turkey! Yes! It’s for the act that we are pre-
paring. Could you do that for us?
- 113 -
salva: Well, I don’t know, I...
francesa: It’s easy, don’t worry: you don’t have to say
a word.
salva: Yes, ok, but...
polonès: Oh, come on! Do the Turkey!
luxemburguès: Yes, please! Do the Turkey!
espanyol: ¡Sí! Come on!
salva: Ok, ok, but... I’ll try!
Tots continuen amb la reunió.
francesa: Okey... Thank you, Salvador.
espanyol: Sí. ¡Gracias!
luxemburguès: Perfect!
salva, davant del micro, adopta la corporalitat i fa
el so d’un gall dindi. Al cap d’uns segons, comen-
ça a córrer per l’espai amb la mirada incrèdula de
tots els membres de la Comissió.
La llum, a poc a poc, va canviant fins a recrear
l’aspecte d’un programa de talent show.
Els
comissionaris s’han convertit en membres d’un
jurat d’un programa televisiu de nous talents.
Quan el
concursant acaba es fa un breu silenci.
Ningú no sap què dir. Un dels
membres del jurat
s’aixeca de la taula, aplaudint.
- 114 -
jurat 1: Bueno, bueno, bueno... (Pel jurat:) Qué curioso,
¿no? (A salva:) ¿Cómo te llamas?
salva: ¿Eh?
jurat 1: ¡Acércate al micro! No te hagas el tímido, ahora.
Dinos tu nombre. ¿Cómo te llamas?
salva: ¿Cómo? Salva. Salvador Llopart.
jurat 2: ¡Hola, Salvador!
jurat 1, pel jurat: Míralo... (A salva:) ¿De dónde vienes,
Salva?
salva: ¿Eh? De... De mantenimiento. Estaba haciendo
la ronda. O sea, perdón: de la sala Marie Curie.
jurat 1, rient: ¡Qué gracioso...! No, Salva. Digo... que
¿de qué país vienes?
salva: ¿Cómo? Perdón, es que ahora estoy... un poco
desubicado.
jurat 1, pels del jurat: ¡Ay, qué gracioso!
jurat 3: No pasa nada, Salva. Es normal.
jurat 1: A ver, Salva: tú vienes de Turquía. ¿Cierto?
salva, corregint: ¿Cómo?
jurat 3: Turkey!
salva: No! No, no! Yo vengo de, / de...
- 115 -
jurat 2: Relaja los hombros, Salva. Fuera tensiones.
¡Respira!
salva: Ya. Es que... ¿Lo puedo volver a hacer? Es que
estaba un poco nervioso.
jurat 1: No, no hace falta.
jurat 3: No, si ha estado bien, Salva. Ha estado bien.
jurat 1: Sí: haces muy bien el pato.
salva: ¡«Pavo»! Era un pavo. Un pavo real.
jurat 1: Eso: «pavo».
jurat 3: Buen «pavo», Salva. Muy buen «pavo».
jurat 1: A ver, Salvador... ¿Por qué no nos haces otra
cosa? Algo más... Algo diferente.
salva: ¿Diferente?
jurat 1: Sí: diferente.
salva: Sí, bueno... También sé hacer la vaca.
jurat 1: ¡No! (Pausa.) La vaca, no.
salva: ¿No? Pero la / vaca me sale...
jurat 1: ¡No! ¡No! ¡La vaca, aquí, no!
jurat 2: Salva, por favor...
salva: ¿No se puede hacer la vaca?
jurat 2: Dejémonos de vacas, Salva. Por favor.
- 116 -
salva: No, no... Si no queréis que os haga la... Pero la
vaca me sale mejor que el pavo.
jurat 3: Salva, por favor...
jurat 1: Mira que hay animalitos, por ahí... No sé... haz
una jirafa, un, un... Un escarabajo. Haznos el escarabajo.
¿No sabes hacer el escarabajo? Venga. Adelante: ¡el
escenario es tuyo, Salva!
salva: Pero es que no... ¿No puedo hacer la vaca?
jurat 1: Bueno, ¡basta ya con la vaca! Esto es un pro-
grama serio, don Salva.
salva: No, sí, sí. Si yo no...
fiscal: ¿Qué es lo que pretende, señor Salva?
salva: ¿Eh? No, nada. Pero si la vaca que yo hago es
más inofensiva que el pavo!
jutgessa: Vamos a ver: usted no viene aquí para con-
vencer al tribunal de si es o no la vaca representativa
para el reproche penal. Eso lo dictaminará el tribunal.
Esas enfatizaciones que no son sobre los hechos, sino
sobre su valoración personal, no interesan al personal.
salva: ¿Reproche penal?
jutgessa: Haga otra pregunta, señor fiscal.
fiscal: Sí. A ver, don Salvador Llopart... ¿Es verdad que
usted ha insistido, por activa y por pasiva, y a sabiendas
- 117 -
de que podría provocar un llamamiento a la movilización
social de carácter vacuno, que quería hacer la vaca?
salva: ¿Cómo?
jutgessa: A ver, don Salva: la pregunta es muy simple.
Responda con un sí o con un no. Pero no nos haga
perder el tiempo.
salva: No, es que, con la venia: creo que os estáis con-
fundiendo.
jutgessa: No, mire, don Salva: aquí quien confunde
el escenario es usted. Supongo que su abogado ya le
habrá comentado que no está obligado a declarar, ni
tan solo a decir la verdad, pero lo que no puede hacer
es entorpecer el juicio.
salva: Pero... ¿Cómo?
advocat defensor:: Con la venia, su señoría. ¿Puedo
hablar con mi cliente?
jutgessa: Adelante.
advocat defensor:: Relaja los hombros, Salva. Fuera
tensiones. ¡Salta! ¡Brrrr! (Al jutGe:) Gracias, su señoría.
(Li fa un gest de «tot bé» a salva i li guinya l’ull.)
jutgessa: Muy bien. Don Salva, conteste a la pregunta
formulada por el señor fiscal.
jurat 4: ¡Adelante, Salva! ¡Sorpréndenos!
jurat 1: ¡El escenario es tuyo!
- 118 -
salva no entén res. Es gira, desorientat, mirant
a públic, buscant algú que el tregui del malson.
jutgessa: No nos haga perder el tiempo, don Salva.
jurat 1: Qué curioso es. ¿No os parece?
jutgessa: Veo que está usted un poco confundido.
Vamos a hacer un receso. Coja el DNI por favor, y salga
de la sala.
Salva va a buscar el DNI sobre la taula, i torna per
agafar de nou el micròfon i endur-se’l, però la
francesa, en el mateix moment que l’havia tallat
abans, el torna a aturar.
francesa: Salvador, could you please tell the other cue
members to come in? Serbia, Montenegro and Mace-
donia?
salva marxa i avisa, usant el mateix micròfon que
està traient, els nous membres representants.
salva: Yes. Quim, fes passar els membres representants
de Sèrbia, Montenegro i Macedònia.
francesa: North!
salva: Eh?
francesa: North Macedonia!
salva: Ok. Espera, Quim: Macedònia, no!
francesa: No, no! (Gesticulant amb les mans, assenya-
lant amunt:) North! North Macedonia!
- 119 -
salva: Ah! Ok! Quim! No facis entrar la Macedònia
normal, sinó la del Nord!
salva marxa amb el micro, i es queden només la
membre francesa i l’espanyol. Se sent una trompeta
que dona l’entrada de la
membre representant de
s
èrbia, que balla i canta amb un vestit tradicio-
nal... Després veiem aparèixer de sota la taula els
representants de monteneGro i macedònia del nord
tocant la trompeta i el cello, també amb vestits
tradicionals, i tots tres junts creen un quadre
escènic. Finalment, seuen cadascú en una de les
cadires de la taula que havien quedat buides.
Els
nous membres seuen mentre els membres espa-
nyol i francesa han quedat drets. Els altres comen-
cen a fer les seves presentacions, i ells s’asseuen
i es posen els auriculars per escoltar la traducció.
sèrbia:
Поздрав, зовем Светана и заступам Србију.
Hola, em dic Svetana, i represento Sèrbia.
montenegrí:
Ћао! Моје име је Драго, и заступам Црну
Гору.
Hola, em dic Drago, i represento Montenegro.
macedoni :
Здраво! Јас се викам Бојан, а ја
претставувам Македонија.
Hola, em dic Bojan, i represento Macedònia.
francesa: Allô, je m’appelle Géralinde.
- 120 -
tots, cadascú en el seu idioma: Hola, Géraldine.
francesa: ...je représente la France, et je suis membre de
la Commission et directrice du Département Général
de la Culture.
...represento França, i soc membre de la Comissió i directora ge-
neral del Departament de Cultura.
espanyol: Hola, me llamo Pedro.
tots, cadascú en el seu idioma: Hola, Pedro.
espanyol: Hola. Hm... Represento a España. Y también
soy miembro / ...
Hola, em dic Pedro... Represento Espanya, i també soc membre...
Fosc sobtat.
- 121 -
26. RECREACIÓ HISTÒRICA (VII)
jurisprudència
L’actor que fa de napoleó —abans robespierre—
s’està acabant de vestir. joana d’arc entra de mala
llet i traient fum —amb una màquina de fum que
duu sota la capa.
napoleó: Estan zumbats, aquells dos que fan de sena-
dors! Volien que deixés la revolució per fer una vaca!
Per encarnar una vaca! Tu creus?! Tssst! Li estan donant
massa importància a això de la Penka.
joana d’arc: Eh?
napoleó: La vaca aquesta que han detingut.
joana d’arc: Pff... Tout le monde est détenu, ici ! Peu
importe qui vous êtes. Ici rien ne change... C’est toujours
le même jour. Toujours la même chose !
Pff... Aquí tothom està detingut! No importa qui siguis. Aquí res
no canvia... Sempre és el mateix dia. Sempre el mateix!
napoleó: Eh?
- 122 -
joana d’arc: Je suis malade ! Tellement d’années et tant
de choses vécues, et nous sommes toujours pareils !
C’est incroyable ! Nous n’avons rien compris ! Personne
ne fait aucun effort pour comprendre les autres. S’ils
voient ou entendent quelque chose qui ne cadre pas
avec leur vision, ils essaient de le faire disparaître.
Combien de personnes ont été brûlées à cause de leurs
idées ?! Tant de siècles... et rien n’a changé. Tant que
ce sera toujours les mêmes qui nous représentent, nous
ne serons jamais libres ! T’es d’accord ?
Estic farta! Tants anys, i tantes coses viscudes, i continuem igual!
Sembla mentida! No hem entès res! Ningú fa cap esforç per en-
tendre els altres. Si veuen o escolten res que no els encaixa dins
el seu cap quadrat, intenten esborrar-la del mapa. Quanta gent
ha estat cremada per les seves idees?! Tants segles... i res no ha
canviat. Mentre ens continuïn representant els mateixos, mai no
serem lliures del tot! Estàs d’acord?
napoleó: Què?
joana d’arc: On ne peut rien dire, ici ! À la moindre
erreur de script... tu te fais virer ! Mais quels fils de... !
Que aquí no es pot dir res! A la mínima que surts del guió... et
foten fora! Els molt fills de...!
robi, ara napoleó, llegeix la traducció a la pantalla
de sobretítols.
napoleó: Uh! Ah. Doncs jo els dec haver caigut bé. He
aconseguit que em paguin el doble. I ja no he de dur
més aquella merda de perruca!
- 123 -
joana d’arc: Comment ?! Tu t’es vendu à l’imposteur ?!
Com?! T’has venut a l’impostor?!
napoleó: Eh? No! No, no... Només m’he queixat que
em picava el cap. Vull dir, la perruca, de Robespierre...
joana d’arc: Mon Dieu ! Pardonnez-lui !
Senyor! Perdona’l!
napoleó: No, no em dic Lluís. (Llegeix els subtítols.) Ah,
perdona qui? Què?
joana d’arc: Tu ne peux pas faire confiance au diable !
Si tu n’es pas attentif, il t’encule ! Tu ne le vois pas ? Et
si non... regarde Toni !
No et pots fiar del diable! Tan bon punt et descuides, te la fot!
Que no ho veus? I sinó... mira el Toni!
napoleó: Quin Toni?
joana d’arc: Toni, celui qui joué le musicien, celui du
roi, de...
El Toni, el que feia de músic, el del rei, el...
napoleó: Ah...! Val! Toni! Qu... Que... Què li passa al
Toni?
joana d’arc: Comment ? Tu ne le savais pas ? Ils l’ont
arrêté !
Com? No ho vas veure? El van detenir!
- 124 -
napoleó: Què?! El Toni?! Però, per què?! Què va pas-
sar?!
joana d’arc: L’autre jour, pendant la pause... quelqu’un
a abordé le sujet de la vache Penka... Et on s’est disputé.
L’altre dia, durant la pausa... algú va treure el tema de la Penka...
I ens vam encendre.
napoleó: Però què va fer?
joana d’arc: Je ne sais pas. Tout à coup, la police est
entrée et ils l’ont arrêté.
No sé. De cop va entrar la policia, i el van detenir.
napoleó: Però... per què?
joana d’arc: Je ne sais pas... On imagine que c’est
parce que, pendant la discussion, il n’a pas bien dit le
mot «jurisprudence».
No sé... Imaginem que va ser perquè, durant la discussió, no va
pronunciar bé la paraula jurisprudència.
napoleó: Com?!
joana d’arc: «Jurisprudence».
Jurisprudència.
napoleó: Però... Què dius?
joana d’arc: Comme tu l’entends.
El que sents.
- 125 -
napoleó: Que fort! Però...!
joana d’arc: Oui ! Très fort ! Et il est un excellent co-
médien, mais... Tu sais... Tout le monde peut se tromper.
Sí. Molt fort. I això que ell és un gran actor, però... Ja se sap... Una
befa la pot fer qualsevol.
napoleó: «Ju-ris... / pr...»
joana d’arc: Prudence !
Prudència!
napoleó: Ja, ja! Ja vaig amb compte! Per això estic
anant... «Jur-si...» «Ju-ris-pur...» «Ju-ri...» Collons, no
m’estranya. És una paraula molt puta.
joana d’arc: Heureusement ça finira bientôt !
Sort que aviat això s’acaba!
napoleó: Aviat? Què vols dir?
joana d’arc: Que ça ne tient pas. Cela bout ! Tout est
prêt à exploser. Tu ne le vois pas ? C’est l’heure de la
révolution !
Que això ja no s’aguanta per enlloc. Està bullint! A punt de petar.
No ho veus? És l’hora de la revolució!
napoleó: Ja?
joana d’arc: Mais oui ! C’est l’heure à laquelle nous
étions convoqués.
Sí. És l’hora en què hem estat convocats.
- 126 -
napoleó: Hòstia! Però si encara no m’ho sé! Merda.
(Consultant un paper que es treu de la casaca de Na-
poleó:) «Hauré perdut la batalla, però no la guerra.»
«J’aurai perdu la bataille, mais pas la guerre.»
- 127 -
27. RECREACIÓ HISTÒRICA (VIII)
assemblea sindical
Van arribant diferents actors del «Parc de Recrea-
ció Històrica d’Europa». Es reuneixen al centre de
l’escenari. Quan arriba karl marx, comencen l’as-
semblea, i debaten les accions que faran a la gran
vaGa general del dia de l’acte commemoratiu.
brutus: Ciao!
joana d’arc: Salut ! Camarades !
camperola 1: Salut !
karl marx: Guten Abend an alle! Seid ihr alle?! (Amb
accent marcadament alemany:) Let’s start with the as-
sembly! (A públic:) Current power represents only the
collective affairs of the bourgeois class. And while they
fight each other to see who can be better represented,
we remain forgotten. Don’t you see? Because... who
represents us? (Pausa. karl marx veu que els altres no
diuen res:) Nobody!
L’actual poder representa només els afers col·lectius de la classe
burgesa. I mentre es van barallant entre ells per veure qui resulta
millor representat, nosaltres restem oblidats. No ho veieu? I és
que... qui ens representa, a nosaltres? Ningú!
- 128 -
camperola 1: Personne !
brutus: Vero! Nessuno!
sans-culotte 1: Karl, tu as raison !
Ningú! Ningú!
joana d’arc: Vraiment ! Misérables ! Pardonne-leur ! Ils
ne savent pas ce qu’ils font ! Égoïstes fils de... !
Certament. Miserables! Perdoneu-los! No saben el que es fan!
Egoistes fills de...!
Continuen amb l’assemblea, però de sobte co-
mencen a tocar una música èpica per sota el text,
i karl marx ara parla de forma recitativa... i es
converteix l’escena en un musical.
karl marx: We are here, again, facing a general class
struggle. A fight that’s been repeated throughout the
History of Europe, in a cyclical way. And with this new
(general) crisis of the system, we need a proletarian
struggle again, and kick out all this Kapitalismus that
oppresses us!
Ens trobem, de nou, davant d’una lluita general de classes. Una
lluita que s’ha repetit al llarg de la història d’Europa, de forma
cíclica. I aquesta nova crisi general del sistema, ens demana que
emprenguem de nou la lluita proletària, i tombar el poder opres-
sor capitalista!
camperola 1: Yes ! C’est vrai !
brutus: Ecco! Facciamolo!
- 129 -
sans-culotte 1: Oui ! C’est ça !
joana d’arc: Faisons-le, pour Dieu !
Fem-ho, per Déu!
karl marx: Wait! Tomorrow, they are going to cele-
brate a Capitalism Act commemorating the Euro. So,
we’ll pay them back with the same coin. We already
have three infiltrated within the Commission. They
represent three countries from the ex-communist Old-
Yugoslavia: Macedonia, Serbia and Montenegro. They
will let us enter in the Commission, so we’re going to
be the Trojan horse against die Kapital(ismus)!
Espereu! Demà, celebraran un acte capitalista per commemorar
l’euro. Però nosaltres els pagarem amb la mateixa moneda. Ja
tenim tres infiltrats dins de la Comissió. Representen tres països
de l’antiga Ioguslàvia: Macedònia, Sèrbia, Montenegro. Ells ens
facilitaran l’entrada a la Comissió el dia de l’acte, i esdevindrem el
cavall de Troia contra el capitalisme!
camperola 1: Yes ! Liberté !
brutus: Libertà!
sans-culotte 1: Liberté !
joana d’arc: Oh, mon Dieu ! Libère-nous des tyrans !
Donnez-nous le pouvoir de prendre le pouvoir, et de le
rendre au peuple !
Oh, Déu meu! Allibera’ns dels tirans! Dona’ns el poder per pren-
dre el poder i retornar-lo al poble!
- 130 -
karl marx: Scheiße, Achtung: ich habe das Monokel
verloren!
Merda, atenció: he perdut el monocle!
Entra robespierre, ara vestit de napoleó, memo-
ritzant uns versos que duu anotats en un paper,
mentre tots l’escolten de quatre potes.
napoleó, recitant, sense adonar-se dels presents:
«Aquesta música ens estalviarà molts cànons!» «Cà-
nons»? (Mirant de nou el text, corregint:) Ah, no:
«canons». «Aquesta música ens estalviarà molts ca-
nons!» Això. «Cette musique, nous...»
joana d’arc: Un moment ! Écoute ! Vous n’entendez
pas cette voix ?!
Un moment! Pareu! No sentiu aquesta veu?!
napoleó, adonant-se de la presència dels altres: Ei! Què
feu tots aquí?
napoleó s’adona de la presència dels altres, i se’ls
troba tots de quatre potes, mirant-lo.
brutus: Robi?!
napoleó: No, no. Ja no. Ara faig de Napoleó! Robespierre
ha passat a la història.
brutus: Cosa hai detto?
napoleó: Què feu tots per terra? (Lligant caps:) No...
Esteu fent la vaca?!
- 131 -
brutus: Yes, Robi: «la vaca»! Join us!
karl marx: Yes! Come on: join the struggle, Napoleon!
Sí, vinga: uneix-te a la vaga, Napoleó!
napoleó: No, I’m sorry, but...
sans-culotte 1: Allez, Napoléon !
Va, Napoleó!
camperola 1: Allons-y !
napoleó: No, no, jo... Però si sou moltes vaques, ja...!
joana d’arc: Il s’est vendu à l’ennemi ! Tu est une
merde, Napoléon !
napoleó: Què?!
Li toquen la cançó de Napoleó tenia cent soldats,
però canviant la lletra a: «Napoleó s’ha fet popó...
popó!».
napoleó: Jo-se-phine!
Pausa. Tots el miren seriosament, i s’aixequen...
napoleó s’ho pensa:
Mira: de vaca... no sé. En tot cas us faré de pastor.
Fosc sobtat. Vídeo d’un telenotícies de TV3,
amb la notícia de la vaca Penka: www.ccma.cat/
tv3/alacarta/telenoticies/penka-la-vaca-que-va-
travessar-la-frontera-de-la-ue/video/5771242.
- 133 -
28. EL DEBAT TELEVISIU
el cas de la vaca penka
De sobte, ens trobem en un programa de debat
televisiu. Tots els actors es troben al voltant de
la taula, discutint. A l’inici de l’escena van par-
lant aparentment respectuosos i moderats, però
progressivament comencen a discutir amb crits i
sense escoltar-se.
tertuliana 13: És un exemple més que demostra que
la Unió Europea no sap el que es fa!
tertuliana 14: Ja! I tu sí, no?
tertulià 2: D’acord, / sisplau: deixem que parli el nostre
convidat Abhiram...
tertuliana 13, per sota: Però què dius! No estem par-
lant de mi!
tertulià 9: Precisamente la Unión sabe perfectamente
lo que se hace: aplicar la normativa establecida.
tertulià abHiram: Los animales no entienden de fronte-
ras. Las fronteras están hechas por / y para los hombres.
- 134 -
tertuliana 14: Vinga, va! Però què m’estàs dient!
tertulià 2: Però a veure: podeu respectar / el torn dels
altres?
tertuliana 13: Que estem parlant de pena de mort!
tertulià 19: ¡Pues claro! ¡Porque es culpable!
tertuliana 13: Ah! O sigui... és culpa seva, no?! Ella té
la culpa de...?!
tertuliana 14: Doncs esclar que la té! I de qui és, si no?
/ Perquè meva segur que no és!
tertulià abHiram: ¿Cómo? ¿Tiene la culpa por no saber
de leyes?
tertulià 2: Ordre! Sisplau! / Voleu parar de...
tertulià 9: ¡Pues claro! ¡La ley no me la he inventado yo!
tertuliana 13: Ya. ¡Pero estás de acuerdo!
tertulià 9: Pues sí. ¡Porque nos protege! ¿Tú sabes las
infecciones que puede traer?
tertulià abHiram: Pero si la han inspeccionado y / está
sana.
tertulià 19: ¡Es culpable, y punto!
tertuliana 14: ¡Yo solo sé que las leyes están para
acatarlas!
tertuliana 13: Encara que siguin injustes?!
- 135 -
tertuliana 14: ¡Pues sí!
tertulià 9: ¡Nadie está por encima de la ley!
tertulià 2: Puc parlar / jo, ara?!
tertuliana 13: Ja m’ho diràs quan t’acusin / d’alguna
injustícia...
tertulià abHiram: ¡Estamos hablando de una vida en
juego!
tertulià 2: Ordre!!
tertulià 9: ¡Es una vaca, joder! / ¡No es una persona!
tertuliana 14: ¡Pues claro, no es una persona!
tertulià abHiram: ¡Tiene un nombre! ¡Se llama Penka!
tertulià 9: ¡Que no estamos en la India! / ¡Esto es Eu-
ropa! Aquí no son sagradas, las vacas...
tertuliana 13: I què?! Que no es mereix viure, una vaca?
/ Ha de pagar ella per les nostres lleis absurdes...?!
tertulià 2: Prou! / Esteu aclaparant...! Jo encara no he
dit res!
tertuliana 14: Tu saps quantes vaques es maten a l’any,
a Europa, perquè tu et puguis alimentar?
tertuliana 13: Yo / no como carne.
tertuliana 14: Saps quantes...? Val, tu no, però la resta
de mortals sí. / Saps quantes?
- 136 -
tertulià 2: Voleu / deixar que els altres...!
tertuliana 13: Però què dius?!
tertulià 19: ¡Así no se puede hablar!
tertuliana 14: Cinquanta milions de vaques!
Fosc sobtat.
- 137 -
29. L’ACTE (IV)
perversió màxima
Ens trobem al mateix moment en què havíem
deixat l’home que acompanyava la velleta en el
seu camí pel prosceni cap al micròfon. Els músics
continuen tocant i cantant el tema que havíem
interromput, des d’exactament la mateixa nota.
De nou, tots els que formaven part de l’escena
estan vestits com a la darrera escena, amb els per-
sonatges barrejats. Al contratenor se li escapen
trins de tirolès. Ara també hi ha un trompetista a
l’escena. Veiem quinze segons de la imatge, que
avança lentament un metre més, fins que de
sobte ariadna, la neta, interromp l’escena.
- 139 -
30. EL DISCURS FINAL
Hi Ha massa soroll!
a
riadna ja no pot més, i fa callar a tothom. Co-
mença parlant a la resta, però acaba parlant a pú-
blic. Mentrestant, els altres es comencen a canviar
d’altres personatges, a vista, i a moure objectes.
Algú entrarà amb una serra mecànica i començarà
a serrar la taula presidencial, mentre un altre li
porta un micro perquè pugui continuar parlant:
ariadna: Prou! Prou! Prou!!! Silenci!! Què ens està
passant?! Hi ha massa soroll! No podem seguir, així!
Necessitem una mica de calma, i parar, i reflexionar! Com
voleu que ens entenguin, si... Com ens podem entendre,
si... Com pretenem dialogar... si ja ningú no escolta?!
Ja ningú no sap ni el que diu! Ni el que vol! Amb prou
feines sabem qui som! Les coses s’estan anant de mare.
Hem perdut el control. Ja res no té sentit! Hi ha massa
soroll. Massa informació! Ja no es pot discernir el que és
important del que no! El que és real del que és...! (Veu
passar pedro i el reconeix.) Pere? Ets tu?! Pere! Escolta...
pedro: Ari?! Què fas, aquí?
- 140 -
ariadna: Pere, sisplau, podem seure un moment i parlar?
pedro: Què vols? Ara no puc...
ariadna: Com, «què vull»?! Doncs... No sé. Vull... Vull
un... Vull, vull, vull...! (Adonant-se que no ho sap:) Ja
no sé el que vull! Merda! Jo abans sabia el que volia...
Era molt simple: o blanc, o negre. O blau, o rosa. Ara
tot s’ha complicat. Hi ha massa soroll!
pedro: Escolta, jo he de...
ariadna: Ja no sé la diferència entre el que vull i el que
m’han fet creure que vull. Ja no sé fins a quin punt soc
jo la que decideixo... o és algú altre que ho fa per mi!
Tenim realment el control? O és la cultura, i els mitjans
de comunicació, i tot aquest soroll que ens envaeix, el
que ens controla i ens governa? Perquè... qui mana,
aquí? Eh?
pedro: Ari, sisplau! Ara mateix no és un bon moment.
Les coses ja estan prou complicades perquè ara tu...
ariadna: Qui ens representa?! Qui té el comandament?
Qui controla les nostres vides? Nosaltres? O tots aquests
paràsits que acollim sense adonar-nos?
Durant l’última rèplica de la
neta, pedro s’ha posat
la roba de seguretat de quim.
Quim, descobrint la neta: Què collo...! Perdona, però no
pots estar aquí!
- 141 -
salva, arribant, atabalat: Quim! Què fots, aquí?! Estan
entrant! Els de Iugoslàvia els han obert les portes!
Quim: Iugoslàvia?! Però què polles...? Però si Iugoslàvia
no existeix!
salva: Ai, Quim! Els nous! Els representants de Sèrbia,
Montenegro i Macedònia del Nord!
Quim: No fotis!
salva, marxant: Va! Ràpid!
Quim, seguint-lo, corrent: Collons!
quim i salva marxen... Mentre ariadna parla, entra
un revolucionari i li dona la perruca de renata.
Els músics toquen música balcànica, per recordar
els membres representants de l’ex-Iugoslàvia,
intrusos de la Comissió.
ariadna: I si tots estem posseïts? I si les nostres vides
no són més que el vehicle perquè (es posa la perruca
de renata) algo se manifeste? Um espírito perverso.
Uma teoria esperitual. Um slogan de reivindicação. Uma
campanha de marketing. Um manifesto revolucionario.
Uma doutrina religiosa. Uma estratégia política.
Algú altre li dona l’americana de
Géraldine i ella
se la posa. Després es treu la perruca de renata,
i canvia del portuguès al francès.
Nous ne sommes pas que des moyens de culture. De
simples médiateurs. Nous ne commandons pas ici.
- 142 -
Nous n’avons pas de contrôle. Nous devons simplement
exécuter les ordres !
Nosaltres no som més que el mitjà de la cultura. Els seus media-
dors. Mers instruments. Nosaltres no manem, aquí. No tenim el
control. Simplement complim ordres!
Sentim la manifestació cada cop més present. Ve
del fons de l’escenari. Entre el fum, s’entreveu la
gent que crida, per damunt la música balcànica.
Un moment ! Arrêtez ! Les choses ne peuvent pas être
faites comme ça ! Tout peut être discuté ! On peut
s’asseoir et parler ?!
Un moment! Pareu! Les coses no es poden fer així! Ho podem
discutir! Tot es pot discutir! Podem seure, i parlar?!
- 143 -
31. L’ENTRADA DEL TORO
el musical
Sentim un so estrepitós que ve del fons de l’es-
cenari. Entre fum, s’entreveu la figura d’un toro
que entra cavalcant cap al públic, tot envaint
l’espai. Es tracta d’un toro mecànic de parc
d’atraccions. Damunt seu hi va napoleó, i al seu
voltant l’acompanyen tots els actors del «Parc
de Recreació Històrica d’Europa», que encarnen
els personatges històrics —karl marx, brutus,
sans-culottes de la Revolució Francesa, etc. Can-
ten la melodia —però no la lletra— del musical
que hem sentit a l’Escena 27, Assemblea Sindical.
poble: Lo-lo-lo-lo... Lo-lo-lo... Hande-lauer... Guatxi-
quei...
Aquí venim els representants del poble: els de baix, els de la
cua... Els de penca, penca i penca! Els que no ens sentim re-
presentats! Els que vivim desemparats! Representem l’esperan-
ça! Representem el futur! Sense oblidar-nos del passat! Tenim
present el passat, tot mirant el futur! El futur és present en el
passat! Què ha passat?! El passat ha passat...
- 144 -
Digueu: a qui representem?! El futur present passat!
Farem caure l’antic règim per restituir l’ordre i la justícia que els
de dalt us heu petat.
Europa bull! Europa cou! Europa cau! Europa cow!
Quan el toro mecànic és al mig de la taula de
reunions, s’infla la base inflable de l’atracció, que
envaeix tot l’espai del mig de les taules. El toro
comença a girar. Els actors revolucionaris comen-
cen a perseguir els executius. La música del musical
és superada per una altra enllaunada que barreja
motius que hem anat sentint durant tota l’obra.
En un moment, durant pocs segons, la música
s’alenteix i tots es mouen a càmera lenta. Veiem
com es barallen executius i revolucionaris; present
i passat. napoleó treu un pot de Fairy i el mostra
a públic a mode de granada. Després, la música
s’accelera de nou i tots recuperen el ritme. Durant
el caos i la lluita, aniran traient-se els atributs de
vestuari dels personatges de la Recreació Histò-
rica, i els deixaran damunt l’inflable.
Petit fosc. Fi de la música.
- 145 -
32. LA COMISSIÓ (VI)
el final
El soroll cessa de cop. Recuperem la llum de la
sala de reunions de la Comissió. Veiem, però,
una escena dantesca: la paret de darrere ha
desaparegut; totes les banderes estan tirades
per l’espai; un toro mecànic gira amb l’àvia rosa
al damunt i un ram de flors sobre les banyes del
toro; damunt de l’inflable, que s’està desinflant,
els atributs dels personatges revolucionaris de la
«Recreació Històrica d’Europa»; asseguts a les
cadires de la taula de reunions, els membres repre-
sentants, en actitud normal, com si tot allò no anés
amb ells. A l’esquerra de l’escenari, a prosceni,
l’home de la neteja amb una aspiradora, que ob-
serva el desastre i pensa per on ha de començar
a netejar. Silenci. Només sentim l’engranatge del
toro mecànic girant.
àvia: Eh?
Tots els
membres representants corren a posar-se
els auriculars per escoltar què diuen. L’home de
- 146 -
la neteja s’activa, recull un parell de banderes de
terra, i comença a passar l’aspiradora mentre els
altres s’ho miren.
fosc.
EPÍLEG
(Eduard Escoffet)
- 149 -
LIBERTÉ, ÉGALITÉ I CAFÉ FRAPPÉ (PARA TODOS)
La Unió Europea compta amb 24 llengües oficials, de
les quals 4 es consideren llengües de treball: anglès (la
més parlada com a segona llengua), alemany (la més
parlada com a primera llengua) i francès (l’idioma de
les guillotines). També es permet l’ús restringit de les
llengües d’ús administratiu, aquelles que gaudeixen
d’un reconeixement oficial en alguna part d’algun es-
tat membre (i sempre que l’estat membre ho sol·liciti).
Una de les direccions generals de la Comissió Europea és
la de traducció, que s’ocupa de traduir a les 24 llengües
oficials documents escrits en qualsevol d’aquestes llen-
gües o en altres que no siguin les oficials. Al Parlament
Europeu totes les llengües tenen la mateixa importància:
tots els documents es publiquen en totes les llengües
oficials de la Unió Europea i cada diputat té dret a ex-
pressar-se en la llengua oficial de la seva elecció (però
no en les administratives). Amb cada adhesió d’un nou
estat membre a la UE ha anat augmentant el nombre
de llengües oficials: diversos estats esperen per entrar
- 150 -
a l’Europa fortalesa amb els seus habitants i les seves
llengües.
Les institucions de la Unió Europea compten amb
una plantilla permanent de prop de 4.300 traductors
i 800 intèrprets. El cost estimat de tots els serveis lin-
güístics (traducció i interpretació) en totes les institucions
de la Unió Europea no arriba ni a l’1% del pressupost
general anual de la UE. Dividit entre la població de la UE,
això representa uns 2 euros per persona a l’any. Aquests
mateixos ciutadans —uns 512 milions de persones— es
poden dirigir a la UE en qualsevol de les 24 llengües
oficials i la UE té l’obligació de respondre’ls en aquella
mateixa llengua. Enfront dels humans, segons dades del
2010, la població censada de vaques a la UE és de 66,9
milions de caps. Només tenen dret a fer sonar l’esquellot
avançant d’esma pels camins de l’aigua mentre la UE no
aprovi una normativa que prohibeixi l’ús de l’esquellot,
amb la finalitat —sempre digna d’encomi— de reduir
la contaminació acústica. Mentrestant, es poden moure
amb la llibertat que determini el seu amo dins de la Unió
Europea. Sortir-ne és un perill, com ens explica Europa
Bull. A dins, però, tot és segur i regulat. També per als
ciutadans.
Els europeus, que tant ens preocupem pels pulmons
de la Terra a l’altra banda de l’Atlàntic, sovint oblidem
que hem esborrat tot rastre de natura salvatge, tots els
animals que suposen una amenaça; els boscos salvatges
- 151 -
s’han convertit en camps i pastures: tot arrasat des de
fa segles. Europa és avui també un espai controlat, un
gran parc on tot està delimitat, també el risc: un gran
parc concebut segons el model del jardí francès o el de
l’anglès —el model francès copia l’ordre mental dels
homes (o de l’home-déu), mentre que l’anglès copia
la natura salvatge—, però sempre sotmès a la raó dels
homes. Un parc pensat, d’altra banda, per fer possible la
utopia política més potent: poder caminar sense rumb,
distret, a qualsevol hora del dia, siguis home o dona:
repetir un pas rere l’altre sense pensar en res més. La vella
Europa, un mite territorial fundat sobre una violació, ha
capgirat l’horror de la guerra i de la violència per fer de
l’espai públic un espai compartit. Potser el problema és
que el jardí anglès i el jardí francès s’han acabat reduint
a una plaça dura que més enllà de la burocràcia i la
diplomàcia no recorda l’ànima ni el camí de retorn a
la utopia. En aquest escenari, Jordi Oriol ens planteja un
mapa desbaratat molt més clar que qualsevol normativa
que ens hagi de protegir.
Aquesta Europa moderna sense animals ni boscos
salvatges, té els seus orígens en l’humanisme i el Renai-
xement: els estats fixats, les fronteres fixades, les mides
fixades, les monedes fixades, les hores fixades... Des
del segle xv, Europa es preocupa només de fixar, fins
al punt que ho fixa tot, des de les mides al temps i, a
partir de l’aparició del tren, assoleix la fita d’unificar els
- 152 -
horaris de tot el món: el temps dels homes s’imposa al
temps dels déus, si és que alguna vegada han existit. En
aquests orígens de l’Europa moderna hi trobem també
la filologia, la ciència que permet establir les fonts més
fiables d’un text i fixar-lo, amb la idea al darrere que hi
ha un sol autor i que les diverses còpies manuals me-
dievals han corromput l’obra original. Estats, llengües
fixades, originalitat. Un món que es pot mesurar, aco-
tar, llegir com una narració clara i endreçada. Però els
copistes, com els actors d’Europa Bull, introdueixen la
vida, els errors: cada còpia i cada escena és una escletxa
perquè el món no es repeteixi idènticament. I fer que la
llibertat i la igualtat no siguin una promesa estèril, un
café para todos que no admeti debats.
eduard escoffet
Barcelona-Bratislava, novembre 2019
Aquest llibre,
imprès
als tallers de Gràfiques Arrels
de la ciutat de Tarragona,
fou enllestit
el dia 26 de novembre del 2019
Volums publicats:
Textos a part
Teatre contemporani
1 Gerard Vàzquez, Magma, 1998. Premi Born 1997
2 Enric Rufas, Certes mentides, 1998
3 Lluïsa Cunillé, La venda, 1999
4 Juan Mayorga, Cartes d’amor a Stalin, 1999.
Premi Born 1998
5 Toni Cabré, Navegants, 1999. Premi Serra
d’Or 1999
6 Patrice Chaplin, Rient cap a la foscor, 2000
7 Paco Zarzoso, Ultramarins, 2000. Premi Serra
d’Or 1999 (al millor text espectacle)
8 Lluïsa Cunillé, L’aniversari, 2000. Premi Born
1999
9 Bienve Moya, Ànima malalta, 2000
10 Joan Casas, L’últim dia de la creació, 2001
11 Toni Rumbau, Eurídice i els titelles de Caront,
2001
12 Rosa M. Isart Margarit, Vainilla, 2001. Premi
Joaquim M. Bartrina 2000
13 Raül Hernández Garrido, Si un dia m’oblidessis,
2001. Premi Born 2000
14 Harold Pinter, L’engany, 2001
15 David Plana, Després ve la nit, 2002
16 Beth Escudé, Les nenes mortes no creixen, 2002.
Premi Joaquim M. Bartrina 2001
17 Luis Miguel González, La negra, 2002. Premi
Born 2001
18 Enric Nolla, Tractat de blanques, 2003
19 Dic Edwards, Sobre el bosc lacti, 2003
20 Manuel Molins, Elisa, 2003
21 Meritxell Cucurella, Pare nostre que esteu en
el cel, 2003
22 Llorenç Capellà, Un bou ha mort Manolete, 2003.
Premi Born 2002
23 Gerard Vàzquez i Jordi Barra, El retratista, 2003.
Premi del Crèdit Andorrà 2002
24 Albert Mestres, 1714. Homenatge a Sarajevo,
2004
25 AAdd, Dramaticulària, 2005
26 Miquel Argüelles, Una nevera no és un armari,
2004. Premi Joaquim M. Bartrina 2002
27 Joan Duran, Bruna de nit, 2004
28 Vicent Tur, Alícia, 2005. Premi Joaquim M.
Bartrina 2003
29 Josep Julien, Anitta Split, 2005. Premi del Crèdit
Andorrà 2004
30 Magí Sunyer, Lucrècia, 2005
31 Ignasi Garcia Barba, El bosc que creix / Marina /
Preludi en dos temps, 2005
32 Marco Palladini, Assassí, 2006
33 Jordi Coca, Interior anglès, 2006
34 Marta Buchaca, L’olor sota la pell, 2006. Premi
Joaquim M. Bartrina 2005
35 Manuel Molins, Combat, 2006
36 Marc Rosich, Surabaya, 2007
37 Carlos Be, Origami, 2007. Premi Born 2006
38 Ödön Von Horváth, Amor Fe Esperança. Una
Petita dansa de mort en cinc quadres, 2007
39 Jordi Sala, Despulla’t, germana, 2007
40 Cinta Mulet, Qui ha mort una poeta, 2007
41 Gerard Guix, Gènesi 3.0, 2007. III Premi Fundació
Romea de Textos Teatrals 2006
42 Aleix Aguilà, Ira, 2007. Premi del Crèdit Andorrà
2006
43 Carles Batlle, Trànsits, 2007
44 Marc Rosich, La Cuzzoni, 2007
45 Fernando Pessoa, El mariner, 2007
46 Janusz Glowacki, Antígona a Nova York, 2007
47 Jordi Faura, La sala d’espera, 2008. Premi
Joaquim M. Bartrina 2006
48 Toni Cabré, Demà coneixeràs en Klein, 2008
49 Damià Barbany, Arnau, el mite; la llegenda
catalana, 2008 (Inclou un CD)
50 José Sanchis Sinisterra, El setge de Leningrad,
2008
51 Jesús Díez, El show de Kinsey, 2008. Premi
Born 2007
52 Guillem Clua, Gust de cendra, 2008
53 Josep M. Miró Coromina, Quan encara no sabíem
res, 2008. Premi del Crèdit Andorrà 2007
54 Josep Julien, Hong Kong Haddock, 2008. IV
Premi Fundació Romea de Textos Teatrals 2008
Volums publicats:
Textos a part
Teatre contemporani
1 Gerard Vàzquez, Magma, 1998. Premi Born 1997
2 Enric Rufas, Certes mentides, 1998
3 Lluïsa Cunillé, La venda, 1999
4 Juan Mayorga, Cartes d’amor a Stalin, 1999.
Premi Born 1998
5 Toni Cabré, Navegants, 1999. Premi Serra
d’Or 1999
6 Patrice Chaplin, Rient cap a la foscor, 2000
7 Paco Zarzoso, Ultramarins, 2000. Premi Serra
d’Or 1999 (al millor text espectacle)
8 Lluïsa Cunillé, L’aniversari, 2000. Premi Born
1999
9 Bienve Moya, Ànima malalta, 2000
10 Joan Casas, L’últim dia de la creació, 2001
11 Toni Rumbau, Eurídice i els titelles de Caront,
2001
12 Rosa M. Isart Margarit, Vainilla, 2001. Premi
Joaquim M. Bartrina 2000
13 Raül Hernández Garrido, Si un dia m’oblidessis,
2001. Premi Born 2000
14 Harold Pinter, L’engany, 2001
15 David Plana, Després ve la nit, 2002
16 Beth Escudé, Les nenes mortes no creixen, 2002.
Premi Joaquim M. Bartrina 2001
17 Luis Miguel González, La negra, 2002. Premi
Born 2001
18 Enric Nolla, Tractat de blanques, 2003
19 Dic Edwards, Sobre el bosc lacti, 2003
20 Manuel Molins, Elisa, 2003
21 Meritxell Cucurella, Pare nostre que esteu en
el cel, 2003
22 Llorenç Capellà, Un bou ha mort Manolete, 2003.
Premi Born 2002
23 Gerard Vàzquez i Jordi Barra, El retratista, 2003.
Premi del Crèdit Andorrà 2002
24 Albert Mestres, 1714. Homenatge a Sarajevo,
2004
25 AAdd, Dramaticulària, 2005
26 Miquel Argüelles, Una nevera no és un armari,
2004. Premi Joaquim M. Bartrina 2002
27 Joan Duran, Bruna de nit, 2004
28 Vicent Tur, Alícia, 2005. Premi Joaquim M.
Bartrina 2003
29 Josep Julien, Anitta Split, 2005. Premi del Crèdit
Andorrà 2004
30 Magí Sunyer, Lucrècia, 2005
31 Ignasi Garcia Barba, El bosc que creix / Marina /
Preludi en dos temps, 2005
32 Marco Palladini, Assassí, 2006
33 Jordi Coca, Interior anglès, 2006
34 Marta Buchaca, L’olor sota la pell, 2006. Premi
Joaquim M. Bartrina 2005
35 Manuel Molins, Combat, 2006
36 Marc Rosich, Surabaya, 2007
37 Carlos Be, Origami, 2007. Premi Born 2006
38 Ödön Von Horváth, Amor Fe Esperança. Una
Petita dansa de mort en cinc quadres, 2007
39 Jordi Sala, Despulla’t, germana, 2007
40 Cinta Mulet, Qui ha mort una poeta, 2007
41 Gerard Guix, Gènesi 3.0, 2007. III Premi Fundació
Romea de Textos Teatrals 2006
42 Aleix Aguilà, Ira, 2007. Premi del Crèdit Andorrà
2006
43 Carles Batlle, Trànsits, 2007
44 Marc Rosich, La Cuzzoni, 2007
45 Fernando Pessoa, El mariner, 2007
46 Janusz Glowacki, Antígona a Nova York, 2007
47 Jordi Faura, La sala d’espera, 2008. Premi
Joaquim M. Bartrina 2006
48 Toni Cabré, Demà coneixeràs en Klein, 2008
49 Damià Barbany, Arnau, el mite; la llegenda
catalana, 2008 (Inclou un CD)
50 José Sanchis Sinisterra, El setge de Leningrad,
2008
51 Jesús Díez, El show de Kinsey, 2008. Premi
Born 2007
52 Guillem Clua, Gust de cendra, 2008
53 Josep M. Miró Coromina, Quan encara no sabíem
res, 2008. Premi del Crèdit Andorrà 2007
54 Josep Julien, Hong Kong Haddock, 2008. IV
Premi Fundació Romea de Textos Teatrals 2008
55 Ignasi Garcia i Barba, Mars de gespa / La fi nestra
/ Sota terra, 2008
56 Albert Benach, Mascles!, 2008
57 Erik Satie, El parany de Medusa, 2009
58 Joan Cavallé, Peus descalços sota la lluna
d’agost, 2009. I Premi 14 d’Abril de Teatre 2008
59 Josep M. Diéguez, De vegades la pau, 2009.
Accèssit I Premi 14 d’Abril de Teatre 2008
60 Angelina Llongueras i Altimis, El cobert, 2009.
Accèssit I Premi 14 d’Abril de Teatre 2008
61 Carles Batlle, Oblidar Barcelona, 2009. Premi
Born 2008
62 Enric Nolla, Còlera, 2009
63 Manuel Pérez Berenguer, Hòmens de palla, dies
de vent (Una refl exió sobre el destí), 2009. Premi
del Crèdit Andorrà 2008
64 Jordi Faura, La fàbrica de la felicitat, 2009
65 Joan Gallart, Sexe, amor i literatura, 2009
66 Pere Riera, Casa Calores, 2009
67 Enric Nolla, El berenar d’Ulisses, 2009
68 Helena Tornero, Apatxes, 2009. II Premi 14 d’Abril
de Teatre 2009
69 Carles Mallol, M de Mortal, 2010
70 Josep Maria Miró i Coromina, La dona que perdia
tots els avions, 2010. Premi Born 2009
71 Joan Lluís Bozzo, Còmica vida, 2010
72 Pere Riera, Lluny de Nuuk, 2010
73 Marta Buchaca, A mi no em diguis amor, 2010
74 Neil Labute, Coses que dèiem avui, 2010
75 Damià Barbany, Prohibit prohibir, 2010
76 Michel Azama, La Resclosa, 2010
77 Ferran Joanmiquel Pla, Blau, 2010. VIII Premi
Joaquim M. Bartrina 2009
78 Evelyne de la Chenelière, Bashir Lazhar, 2010
79 Josep M. Benet i Jornet, Dues dones que
ballen, 2010
80 Carles Batlle, Zoom, 2010
81 Ferran Joanmiquel Pla, Blau, 2010
82 Daniela Feixas, El bosc, 2011
83 Guillem Clua, Killer, 2011
84 Marc Rosich, Rive Gauche, 2011
85 August Strindberg, Creditors, 2011
86 Lluïsa Cunillé, El temps, 2011
87 Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu, Pregun-
tes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc
Layret, advocat dels obrers de Catalunya, 2011
88 Cristina Clemente, Vimbodí vs. Praga, 2011
89 Josep Maria Miró i Coromina, Gang bang (Obert
fi ns a l’hora de l’Àngelus), 2011
90 Joan Rosés, Falstaff Cafè (Els pallassos de
Shakespeare), 2011
91 Marc Rosich, Car Wash (Tren de rentat), 2011
92 Sergi Pompermayer, Top model, 2011
93 9Aleix Puiggalí, Al fons del calaix, 2011
94 Jordi Casanovas, Una història catalana, 2012
95 Joan Brossa, Poesia escènica I: Al voltant de
Dau al Set, 2012
96 Josep Maria Miró i Coromina, El principi
d’Aquimedes, 2012
97 Jordi Oriol, T-error, 2012
98 Marc Angelet, Voyager, 2012
99 Marilia Samper, L’ombra al meu costat, 2012
100 Joan Brossa, Poesia escènica II: Strip-tease i
teatre irregular (1966-1967), 2012
101 Joan Brossa, Poesia escènica III: Mirades sobre
l’amor i la vida (1956-1962), 2012
102 Toni Cabré, L’inútil, 2012
103 Mercè Sarrias, Quebec-Barcelona, 2012
104 Damià Barbany, Lizzie Mc Kay, 2012
105 Pere Riera, Barcelona, 2013
106 Josep M. Benet i Jornet, Com dir-ho?, 2013
107 Helena Tornero, No parlis amb estranys, 2013
108 Harold Pinter, Terra de ningú, 2013
109 Josep Maria Miró, Fum, 2013
110 Tennessee Williams, La rosa tatuada, 2013
111 Raúl Dans, Un corrent salvatge, 2013
112 Jordi Faura, Groenlàndia, 2013
113 Marta Momblant, Resposta a cartes impertinents,
2013
114 Serafí Pitarra i Pau Bonyegues, El cantador, 2014
115 Marivaux, El joc de l’amor i de l’atzar, 2014
116 Rafael Spregelburd, Falk Richter i Lluïsa Cunillé,
Fronteres, 2014
117 Joan Brossa, Poesia escènica IV: Els déus i els
homes, 2014
118 Joan Brossa, Poesia escènica V: Estar al món
el 1953, 2014
119 Joan Brossa, Poesia escènica VI: Circ, màgia i
titelles, 2014
120 Àngels Aymar; Carles Batlle; Joan Cavallé; Beth
Escudé i Gallè; Albert Mestres, Espriu x dotze,
volum 1. 2014
121 Àngels Aymar; Carles Batlle; Joan Cavallé; Beth
Escudé i Gallè; Albert Mestres, Espriu x dotze,
volum 2. 2014
122 Alexandre Dumas fi ll, La Dama de les Camèlies,
2014
123 Marc Artigau i Queralt, Un mosquit petit, 2014
124 Dimitris Dimitriadis, Moro com a país, 2014
125 Paco Zarzoso, L’eclipsi, 2014
126 Carles Mallol, Mata el teu alumne, 2014
127 Serafí Pitarra, Liceistes i cruzados, 2014
128 Thomas Bernhard, El President, 2014
129 William Shakespeare, El somni d’una nit d’estiu,
2014
130 Lina Prosa. Traducció d’Anna Soler Horta. Il·lus-
tracions: Anna Bohigas i Núria Milà, Lampedusa
Beach, 2014
131 Josep M. Muñoz Pujol, L’Home del Billar, 2014
132 Toni Cabré, Les verges virtuals, 2014. Premi del
Crèdit Andorrà 2013
133 Damià Barbany, Kabaret amb K, 2014
134 Eduardo De Filippo, L’art de la comèdia, 2014
135 Josep Palau i Fabre, Mots de ritual per a Electra,
2014
136 Joan Brossa, Poesia escènica VII: La societat i el
camí personal, 2014
137 Joan Brossa, Poesia escènica VIII: Postteatre i
Teatre de carrer, 2014
138 Joan Brossa, Poesia escènica IX: L’ofici de
viure, 2014
139 Narcís Comadira, L’hort de les oliveres, 2015
140 Elisenda Guiu, Explica’m un conte, 2015
141 Lluïsa Cunillé, El carrer Franklin, 2015
142 Albert Arribas, Selecció, 2015
143 Xavi Morató, Un peu gegant els aixafa a tots, 2015
144 Federico García Lorca, El público, 2015
145 Arthur Schnitzler, El professor Bernhardi, 2015
146 Helena Codorniu; Sabine Dufrenoy; Marián
de la Chica; María José Lizarte, Simfonia de
silencis, 2015
147 Jordi Oriol, La caiguda d’Amlet (o la caiguda de
l’ac) / L’empestat, 2015
148 Laura Freijo Justo, El rap de Lady M, 2015
149 Molière, Dom Juan o el festí de pedra, 2015
150 Ramon Llull. Adaptació per a teatre de Cinta
Mulet, Llibre de les bèsties, 2015
151 Manuel Molins, Bagdad, dones al jardí, 2015
152 Molière, Don Joan, o el festí de pedra, 2015
153 Jordi Prat i Coll; Josep Maria Miró; Pau Miró;
Marc Artigau i Queralt; Victòria Szpunberg;
Albert Arribas; Marc Rosich; Llàtzer Garcia,
Llibràlegs, 2015
154 Pau Miró, Victòria, 2016
155 Lars Norén, El coratge de matar, 2016
156 Joan Guasp, Llull: l’amic de l’Amat, 2016
157 Marc Artigau i Queralt, Caïm i Abel, 2016
158 Llàtzer Garcia, Sota la ciutat, 2016
159 Enric Nolla Gual, Tu no surts a la foto, 2016
160 Sergio Martínez Vila, L’obediència de la dona
del pastor, 2106
161 Damià Barbany, Kriptonita, 2016
162 Marcela Terra, Desterradas, 2016
163 David Mamet; traducció d’Anna Soler Horta, Una
vida al teatre, 2016
164 Marc Garcia Coté, Niu, 2106
165 Bernard-Marie Koltès, En la solitud dels camps
de cotó, 2016
166 Josep Maria Benet i Jornet, La desaparició de
Wendy, 2016
167 Joan Brossa, Poesia escènica X: Fregolisme o
monòlegs de transformació (1965-1966) Primera
part, 2016
168 Joan Brossa, Poesia escènica X: Fregolisme o
monòlegs de transformació (1965-1966) Segona
part, 2016
169 Joan Brossa, Poesia escènica XII: Icones per a
1962, 2016
170 Mercè Rodoreda, La senyora Florentina i el seu
amor Homer, 2016
171 Joan Guasp, L’estàtua de la llibertat, 2017
172 Marc Rosich, A tots els que heu vingut, 2017
173 Davide Carnevali, Actes obscens en espai
públic, 2017
174 William Shakespeare; Traducció de Joan Sellent,
Ricard III, 2017
175 Joan Guasp, L’escorcoll, 2017
176 Josep Maria Miró, Cúbit, 2017
177 Joan Brossa, Poesia escènica XIII: Quatre peces
atàviques, 2017
178 Joan Brossa, Poesia escènica XIV: Ballets i
òperes, 2017
179 Joan Brossa, Poesia escènica XV: Accions
musicals, 2017
180 Oriol Vilanova, Custòdia compartida, 2017
181 Joan Guasp, Un dels dies més feliços de les
nostres vides, 2017
182 Lluïsa Cunillé, Islàndia, 2017
183 Elisenda Guiu, El naixement, 2017
184 Gabriel Calderón, Que rebentin els actors, 2017
185 Sarah Kane, Blasted (rebentats), 2017
186 Francesc Meseguer, Lear, 2017
187 Francesc Meseguer, Body Sushi, 2018
188 Josep Maria Miró, Temps salvatge, 2018
189 Enric Garriga; Joan Pascual, El bosc sagrat
(2005 - 2011) / Santa barra (2014 - 2015), 2018
190 Francisco Javier Suárez Lema, Ja crema l’heura,
2018
191 Núria Perpinya, El vici, 2018
192 Marta Buchaca, Només una vegada, 2018
193 Marc Artigau i Queralt; Julio Manrique; Cristina
Genebat, E.V.A., 2018
194 Marc Artigau i Queralt, Alba (o El jardí de les
delícies), 2018
195 Bertolt Brecht, La bona persona de Sezuan, 2018
196 Joan Yago, El fantasma de Canterville, 2018
197 Joan Brossa, Poesia escènica XVI: A la recerca
d’un mateix, 2018
198 Joan Brossa, Poesia escènica XVII: Els 50 cap
per avall, 2018
199 Joan Brossa, Poesia escènica XVIII: La realitat i
les seves substitucions, 2018
200 Sergi Xirinacs, Família, 2018
201 Denis Fornés i Bernat Muñoz, Equus, de Peter
Shaffer, 2018
202 Stephen Karam, Humans, 2018
203 Oriol Vila i Raquel Salvador, Paradise, 2018
204 Helena Tornero Brugués, El futur, 2019
205 Antonio Tarantino, Stabat mater, 2019
206 Charlotte Brontë, Jane Eyre.
Una autobiografi a, 2019
207 Aleix Aguila, Orsini, 2019
208 Alfredo Sanzol, La tendresa, 2019
209 Olga Parra, Exhibició del quadre Adam i Eva de
Dürer, 2019
210 Ruth Gutiérrez, Els amants
sobrehumans, 2019
211 Virginia Woolf, Freshwater, 2019
212 Meritxell Cucurella-Jorba, Mentida, 2019
213 Paco Zarzoso, La Casa De Les Aranyes, 2019
214 Gabriele di Luca, Vaselina, 2019
Textos a part
Teatre clàssic
1 Fiódor Dostoievski, El gran inquisidor, 2008
2 Lluís Capdevila, La festa major de Gràcia / Tierra
sin primavera. Dues obres del teatre de l’exili
republicà, 2015
3 Anton Txèkhov, La gavina, 2016
4 Josep Anselm Clavé, L’Aplec del Remei, 2016
5 Josep Maria de Sagarra, La fortuna de Sílvia,
2016
6 Eugene O’Neill, Desig sota els oms, 2017
7 Àngel Guimerà, Sol Solet…, 2017
8 Oscar Wilde, La importància de ser Frank, 2018
9 Santiago Rusinol y Prats, Els Jocs Florals de
Canprosa. 2018
10 Josep M. de Sagarra, La Rambla de les Floristes,
2019
Textos a part
Teatre per a joves
1 Ignasi García Barba, El delegat, 2016
2 Pere Anglas, Robinson Crusoe, 2016
3 Helena Tornero Brugués, Submergir-se en
l’aigua, 2016
4 Cristina Clemente, Consell familiar, 2016
5 Marta Solé Bonay, Límits, 2016
Textos aparte
Teatro contemporáneo
1 Juan Pablo Vallejo, Patera, 2004. Premi Born
2003
2 Toni Cabré, Navegantes / Viaje a California, 2005
3 Fernando León de Aranoa, Familia, 2005. Adap-
tación de Carles Sans
4 José Luis Arce, El sueño de Dios, 2005. Premi
Born 2004
5 Joan Casas, El último día de la creación, 2006
6 J. Carlos Centeno Álvarez, Anita Rondó, 2006
7 Antonio Álamo, Veinticinco años menos un día,
2006. Premi Born 2005
8 Rebecca Simpson, Juana, 2007
9 Antonio Morcillo, Firenze, 2008
10 José Sanchis Sinisterra, Valeria y los pájaros,
2008
11 Richard France, Su seguro servidor Orson
Welles, 2008
12 Carlos Be, Llueven vacas, 2008
13 Santiago Martín Bermúdez, El tango del Empe-
rador, 2008
14 José Sanchis Sinisterra, Vagas noticias de
Klamm, 2009
15 Gerard Vàzquez / Jordi Barra, El retratista, 2009
16 Marcela Terra, La Espera / Simone / Entre las
Olas, 2014
17 Sergio Blanco, Cartografía de una desaparición.
Panegírico a Joan Brossa, 2018
18 Damià Barbany, ¡Lorca, Lorcadia! fragmentación
dramatúrgica sobre las 32 obras teatrales de:
Federico García Lorca, 2018
19 Eric Martínez Girón, Vía en construcción, 2018
Textos aparte
Teatro clásico
1 Friedrich Schiller, Don Carlos, 2010
2 Pedro Calderón de la Barca, El gran mercado
del mundo, 2019
Textos a part
Teatre reunit
1 Lluïsa Cunillé, Lluïsa Cunillé 2007 / 2017, 2017
2 Sarah Kane, Sarah Kane. Obres completes, 2017
3 Felip Cortiella, Teatre anarquista, 2018
4 Josep Maria Miró Coromina, Josep Maria Miró
(2009-2018), 2018
5 Victoria Szpunberg, Victoria Szpunberg (2004-
2018), 2018
6 Marc Artigau, Teatre reunit 2009-2018, 2019
7 Sergio Blanco, Ficciones (2000-2011), 2019
8 Josep Maria Benet i Jornet, Teatre reunit 1963
/ 2010, 2019
9 Marta Buchaca, Marta Buchaca (2006-2018),
2019
215
T
E
A
T
R
E
N
A
C
I
O
N
A
L
D
E
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
ISBN: 978-84-121295-1-9
Jordi Oriol
Epíleg d’Eduard Escoffet
EUROPA BULL
Jordi Oriol
EUROPA BULL
Jordi Oriol. Creador de més d’una dotzena d’espectacles teatrals,
com SAFARI Pitarra (TNC, 2014), Big Berberecho (Temporada Alta
2012), t-ERROR (TNC, 2012), Home-Natja (Temporada Alta 2010),
Prometeu No Res (Temporada Alta 2009), Un tal ímpetu vital
(Teatre Lliure, 2009), El títol no mata (Grec, 2008), Ara estem
d’acord estem d’acord (Teatre Lliure, 2008), OB-sessions (Sala
Beckett, 2008), entre altres, i autor de textos com L’empestat o La
caiguda d’Amlet. Ha rebut el Premi FAD – Sebastià Gasch 2011, el
Premi Injuve 2008 i el Premi Extraordinari de l’Institut del Teatre
2007. El 2013 guanya el III Torneig de Dramatúrgia Catalana al
Festival Temporada Alta amb el seu text Muda muda. El 2007
funda la col·lectiu Indi Gest, amb el qual crea els seus espectacles.
Europa Bull. Això és un francès, un alemany i un italià... I un
holandès, i un danès i un belga... I un grec i un fi nès, i un espanyol i
un portuguès... I un suec, i un polonès, i un irlandès, i un austríac,
i un romanès, i un luxemburguès, i un eslovè, i un croat, i un
hongarès i un txec i un eslovac, i un letó i un lituà i un estonià...
I un búlgar, i un maltès, i un xipriota i un... britànic, que van
agafats de la mà; però, a més d’un, ja l’hi comença a suar. Hem de
riure o plorar? Tal vegada allà, agafats de la mà, units sota el nom
d’Europa, ens podríem explicar el mite que ens batejà: el que
narra la història d’un déu totpoderós que, encès d’amor per una
noia fenícia, viatjà a les costes de l’actual Líban (o Síria)... i sota
l’aspecte d’un immens toro, la raptà tot creuant el Mediterrani
i, arribats a Creta (o Lampedusa...), la violà. I és d’ençà... que
Europa bull. Sembla una olla a vapor que xiula i fa senyals de
fum. Europa retruny, està a punt de petar. És una olla de grills.
Un batibull. I de tanta remor, ja no se sent l’alegria de l’himne; ja
sols notem la sordesa del seu compositor. Un autoritari toro blanc
va raptar Europa, i tal vegada ara ens adonem que no el sabrem
mai domesticar.
