.
Thomas Bernhard
127
EL PRESIDENT
Thomas Bernhard
EL PRESIDENT
Thomas Bernhard
Va néixer als Països Baixos l’any 1931 i va viure la major part de la seva
vida a Àustria, on va morir l’any 1989 a conseqüència d’una llarga ma-
laltia que patiria des de la seva adolescència. Va estudiar al Conservatori
de música i d’art dramàtic de Viena, i al Mozarteum de Salzburg, abans
de dedicar-se a l’escriptura, primer com a periodista i ben aviat com a
novel·lista i dramaturg.
Al llarg de la seva vida es mostraria extremadament crític amb la histò-
ria contemporània austríaca, i la virulència de les seves denúncies contra
la vida pública d’aquest país, que va protagonitzar així bona part de la
seva producció literària i teatral, el convertirien en una persona sovint
incòmoda per als estaments oficials.
Entre les seves obres que s’han pogut veure als escenaris catalans es po-
den mencionar les peces teatrals L’home de teatre, A la meta, L’ignorant
i el dement, Senzillament complicat o Ritter, Dene, Voss, així com les
adaptacions de les seves novel·les Mestres antics, Extinció o Tala.
El President
Amb el país en un estat de crispació creixent, la parella presidencial
acaba d’escapar il·lesa d’un atemptat que s’ha endut la vida de l’estimat
gos de la presidenta i també d’un coronel. El terror que experimentaran
el president i la presidenta —accentuat pel risc de ser assassinats pel seu
propi fill, que s’ha passat a les files anarquistes— revelarà progressiva-
ment l’abisme que separa la solidesa aparent del seu poder i la medio-
critat de la seva fragilitat real.
La farsa política construïda per Thomas Bernhard ataca sense cap mena
de concessions les bombolles dels nuclis de poder, per oferir aquesta
despietada radiografia d’una intimitat familiar en què la companyia de
massatgistes, confidents i amants oficials només serveix per distreure
les solituds inevitables d’una parella de dirigents amb aires dictatorials,
que són tan incapaços de connectar amb el seu poble com amb ells
mateixos.
T
e
a
T
r
e
N
a
c
i
o
N
a
l
d
e
C
a
t
a
l
u
n
y
a
.
EL PRESIDENT
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot
ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, tret de l’excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a l’editor
o a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer
còpies digitals d’algun fragment d’aquesta obra.
Edita: Arola Editors
1a edició: setembre del 2014
© del text: Suhrkamp Verlag
Disseny gràfic: Arola Editors
Disseny portada: Antoni Torrell
Correcció: Romina Paps
Il·lustració portada: Felix Arola
Impressió: Gràfiques Arrels
ISBN: 978-84-942598-5-2
Dipòsit legal: T 1408-2014
Polígon Francolí, Parcel·la 3
43006 Tarragona
Tel.: 977 553 707
Fax: 902 877 365
arola@arolaeditors.com
arolaeditors.com
Col·lecció Textos a Part
La direcció d’aquesta col·lecció compta amb la col·laboració de:
Carles Canut (Fundació Romea per a les Arts Escèniques)
Toni Casares (Sala Beckett)
Joan Pascual (Zona Zàlata)
Toni Rumbau
EL PRESIDENT
Thomas Bernhard
Traducció de Bernat Puigtobella
Després d’aquells temps d’humiliació van venir segles de crueltat
i anarquia... Els ciutadans es van convertir tots en assassins o
víctimes, botxins o sentenciats, opressors o esclaus en nom de
Déu i a la recerca del Salvador...
Voltaire
- 9 -
El president
El President és una obra singular en el conjunt de l’obra
de Thomas Bernhard. Estrenada als primers anys setanta,
quan Bernhard encara no s’havia convertit en la bèstia ne-
gra dels austríacs, és una obra monològica, en el sentit més
bakhtinià del terme, un monòleg disfressat de diàleg, però
a diferència de la majoria de les seves obres, escrites des
de la insistència d’una única veu, aquí són dues les figures
sense nom propi que despleguen el discurs: la Presidenta
domina les escenes 1 i 2 i el President es fa l’amo del tros
a les escenes 3 i 4. Tots dos presenten els trets obsessius,
megalòmans i reaccionaris dels personatges de Bernhard i
mantenen un diàleg (ella amb la criada i ell amb una amant
i uns capitostos portuguesos) que és una pura pirotècnia
d’egolatria i una vàlvula per fer sortir pronunciaments po-
líticament incorrectes, fins i tot monstruosos. Bernhard,
però, que es defineix com l’artista de l’exageració (Über-
treibung Künstler) juga amb nosaltres. Per una banda, ens
presenta uns personatges ideològicament aberrants, per
l’altra, els dota d’un discurs entre delirant i fascinador, que
ens pot arribar a arrossegar fins a fer-nos combregar per
moments amb postulats que en la nostra vida corrent no
hauríem subscrit ni borratxos.
- 10 -
A El President la urgència de dir preval per damunt de la
necessitat de raonar. Bernhard capta els actes reflexos del
poder, d’un poder empedrat de gestos maniàtics, obsessius,
tirànics. L’acció transcorre en cercles concèntrics al voltant
d’un fet traumàtic, que tant l’un com l’altra evoquen de ma-
nera recurrent al llarg de la peça: Un dia, en un funeral d’es-
tat celebrat al davant del Monument al Soldat Desconegut,
el President pateix un atemptat, i se salva pels pèls. S’hi dei-
xen la pell, en canvi, un coronel i el gosset de la Presidenta,
l’única criatura del món que li ha dispensat un amor real.
President i Presidenta converteixen el seu matrimoni en un
joc pervers de poder. Només els uneix la por que senten da-
vant dels anarquistes que han abduït el seu fill i han sembrat
el terror en aquest país que en cap moment se’ns diu que
sigui Àustria.
A diferència de la majoria de les seves obres, aquí Bernhard
no fa referències explícites al seu país. Probablement no li cal
perquè tothom ho entengui. Som en una república centre-
europea decadent, que viu l’ensulsiada general del sistema.
L’estat fa fallida i nosaltres ho percebem a través de les es-
querdes d’una família que fa aigües per tot arreu.
Bernat Puigtobella
.
EL PRESIDENT
EQUIP ARTÍSTIC
Traducció Bernat Puigtobella
Direcció Carme Portaceli
Escenografia Paco Azorín
Vestuari Antonio Belart
Il·luminació Maria Domènech
Espai sonor Jordi Collet
Moviment Ferran Carvajal
Ajudantia de direcció Judith Pujol
Ajudant d’escenografia Alessandro Arcangeli
Producció
Teatre Nacional de Catalunya, Temporada Alta i El Canal Centre d’Arts
Escèniques de Salt/Girona
Teatre Nacional de Catalunya
Temporada 2014/2015
Direcció artística de Xavier Albertí
Patrocinadors del TNC: TV3 / Catalunya Ràdio i Fundació Damm
REPARTIMENT
El President es va estrenar a la Sala Tallers del Teatre
Nacional de Catalunya el 5 de novembre de 2014 amb
el repartiment següent:
PRESIDENT: Francesc Orella
PRESIDENTA: Rosa Renom
SRA. FRÖLICH: Montse Pérez
MASSATGISTA/OFICIAL: Josep Julien
ACTRIU: Daniela Feixas
CORONEL: Josep Costa
AMBAIXADOR: Sergi Misas
.
- 15 -
ESCENA PRIMERA
dormitori, les nou del matí
un tocador amb dues tauletes
al costat de la tauleta de la dreta hi ha una cistella buida
dos penjadors, cadires, butaques
l’habitació que porta al bany és oberta
xipolleig a la banyera
la Presidenta, que porta un negligé, és a la tauleta de la dreta.
la senyora Frölich, vestida de negre, entra amb una pila de vestits
negres per al President, que és a la cambra de bany. Deixa tota
la vestimenta sobre la cadira que hi ha al costat del penjador de
l’esquerra. Penja el barret de copalta al penjador i torna a sortir.
PRESIDENTA
Ambició
Odi
Res més
la senyora Frölich, vestida de negre, entra amb una pila de vestits
negres per a la Presidenta. Els deixa sobre la cadira que hi ha al
costat del penjador de la dreta i sobre el monyo hi posa un vel
negre.
la Presidenta s’aixeca i d’una revolada agafa un vestit negre.
El de coll alt
el de coll alt
se cenyeix bé el vestit contra el cos, es mira al mirall
- 16 -
Està passat de moda
està passat de moda senyora Frölich
llença el vestit a terra, amb to imperatiu
I ara reculli’l
Reculli
la senyora Frölich recull el vestit de terra
la Presidenta es mira el vel
Està passat de moda
No vull cap vestit de coll alt
es mira la cistella buida
No vull cap vestit de coll alt, senyora Frölich
xipolleig a la banyera
el President estossega
la senyora Frölich i la Presidenta miren cap a la porta de la cambra
de bany
SENYORA FRÖLICH
Però senyora Presidenta si és el seu vestit preferit
PRESIDENTA
Hauria pogut ser un tret al cap
li pren de les mans el vestit a la senyora Frölich
Hauria pogut ser un tret al cap
Un tret al cap senyora Frölich,
i per l’esquena
mortal
Un tret al cap senyora Frölich
es torna a cenyir el vestit sobre el cos sense posar-se’l
És el meu vestit preferit
- 17 -
però ja ha passat de moda
Un tret al cap
Un tret al cap senyora Frölich
Me’l vaig comprar a París
amb el meu fill
encara estreny més el vestit sobre el seu cos
A Printemps
1
senyora Frölich,
per l’enterro del meu germà
el seu oncle
ara fa tres anys
Aleshores feien
Carmen
l’òpera preferida del meu marit
mira la porta de la cambra de bany
Els anarquistes estan per tot arreu
senyora Frölich
i no reculen davant de res
davant de res senyora Frölich
tira el vestit a terra
Actuen
sistemàticament
diu el mossèn
que són una colla de bojos
Odien el meu marit senyora Frölich
Ja ho ha llegit
El President ha de plegar
ho han deixat per escrit
el President ha de plegar
1 Nom d’uns grans magatzems de moda de París.
- 18 -
xipolleig a la banyera
En aquest país no hi havia hagut mai
un president tan bo com el meu marit
aquest país
no l’havia tingut mai
la senyora Frölich recull el vestit de terra
Està totalment passat de moda
Porti’m el dels quatre botons
la senyora Frölich vacil·la
Vagi-hi,
què espera
vagi-hi
la senyora Frölich surt amb el vestit de coll alt
la Presidenta s’hi adreça cridant
El dels quatre botons
em sent
xipolleig a la banyera
El vestit de quatre botons
senyora Frölich
Si truquen
segurament serà el nou coronel
a si mateixa
Una desgràcia
i quina desgràcia
crida
I no s’oblidi les tovalloles
i faci pujar el massatgista
però només amb el seu passi
- 19 -
només amb el seu passi senyora Frölich
xipolleig a la banyera
la Presidenta s’asseu, es mira al mirall
Un tret al cap
Hauria pogut ser un tret al cap
No hauríem d’haver anat
al Monument al Soldat Desconegut
no hi anirem més al Monument al Soldat Desconegut
crida en direcció a la cambra de bany
No hi anirem més al Monument al Soldat Desconegut em sents
xipolleig a la cambra de bany
Algun dia l’encertaran
es mira al mirall
No va ser ell
No va ser pas el nostre fill
crida en direcció a la cambra de bany
Encara surt sang de la ferida
que si surt sang de la ferida
xipolleig a la banyera
És completament normal
que el fill d’ella
s’hagi fet anarquista
crida cap a la cambra de bany
El nou coronel t’ha escrit
el que diràs davant la tomba
em sents
quatre paraules per al vell coronel
a si mateixa
- 20 -
Res d’anar al Monument al Soldat Desconegut
Que un dia
d’un dia per l’altre
es faria anarquista
això ja ho va dir fa tres anys el mossèn
treu la llengua mentre parla sola davant del mirall
Després de l’enterro,
et tancaràs
i t’aprendràs el paper
m’entens
l’interpretaràs
com l’has interpretat sempre
fa un crit cap a la cambra de bany
S’han enviat les invitacions per la funció de Nadal
quatre-centes invitacions
tot el que es recapti
serà per als mongòlics
es mira al mirall
No ha sigut ell
Apunten als caps
diu el mossèn
contra aquells
que ostenten el poder
Tu tens poder
em sents
Poder
es mira al mirall
Poder
agafa una pinta d’un calaix de la tauleta del tocador i es pentina
- 21 -
Perquè és fora a l’estranger
xipolleig a la banyera
El meu fill
A Roma
cap a la cambra de bany, cridant
A l’estranger
em sents
estudia arqueologia
es mira al mirall i treu la llengua, i en acabat
Excavacions
objectes de fa milers d’anys
obres d’art
esquelets
treu la llengua i després
Marxar
senzillament marxar de nit
sense dir paraula
sense res
Es va fer anarquista
cridant cap a la cambra de bany
No hi ha cap prova
que s’hagi fet anarquista
mirant-se al mirall
Arqueòleg
Científic
i arqueòleg
xipolleig a la banyera
Se’n va anar de nit
- 22 -
sense dir paraula
Se’n va anar
ens va plantar a tots
d’un dia per l’altre
tira la pinta a terra
cap a la cambra de bany, cridant
Com volen que disparés contra nosaltres
si és a Roma
te’n recordes
el dia que a Roma
li vam comprar el Tàcit
es mira al mirall
Schliemann
es torna a pentinar
Aquell noi
crida cap a la cambra de bany
Com va conèixer
aquell escriptor
com el va captivar
de cop aquell home
Sempre em va fer mala espina
aquell home
es mira al mirall
Aquí
des dels matolls
davant del Monument al Soldat Desconegut
si és a Roma
tira la pinta a terra, es mira al mirall
- 23 -
Els intel·lectuals
s’aprofiten de gent dotada que no té experiència
diu el mossèn
i els inciten
fins i tot contra els seus pares
entra la senyora Frölich amb un vestit llarg de quatre botons gros-
sos.
Cada dia un enterro
en dues setmanes vuit enterros
senyora Frölich
darrere la senyora Frölich ha entrat el massatgista, que s’atura
la Presidenta s’adreça al massatgista
El meu marit l’està esperant
ja pot entrar
abans d’entrar al bany el massatgista s’inclina lleument davant la
Presidenta
la Presidenta s’adreça a la senyora Frölich
A veure deixi’m veure
porti’m
inspecciona el vestit de quatre botons
Ja li ha agafat les pinces
Deixi’l aquí
sobre la cadira
aquí sobre la cadira
aquí
la senyora Frölich deixa el vestit sobre la cadira
Li ha agafat les pinces
Dues pinces
la senyora Frölich li dóna el vestit
- 24 -
la Presidenta s’aferra al vestit
Dues pinces
tira de la vora
Ha d’estirar de la vora
estirar de la vora senyora Frölich
estirar
estirar molt suaument
estirar
estirar
de sobte
I el seu fill
també és anarquista
em sent senyora Frölich
que si és anarquista
Digui-m’ho
El seu fill
és anarquista
Digui-m’ho
li dóna el vestit
la senyora Frölich deixa el vestit amb molta cura sobre la cadira
Davant d’aquests eixelebrats
que no tenen res més al cap que la destrucció
s’ha de tenir por senyora Frölich
por
comprèn
després d’una pausa
Un dia l’atraparé
i aleshores la meva cara serà
tan grisa i tan vella
- 25 -
com la seva
però vostè ja fa vint anys
que té aquesta cara grisa i vella
des de fa vint anys
Vostè no ha canviat de cara
en tot aquest temps
Quan una té una cara tan grisa i vella
el temps passa sense deixar rastre
sobre un rostre així el temps hi passa sense deixar-hi cap rastre
Aleshores l’hauré atrapat
Aquestes coses van de pressa senyora Frölich
Ara ens ataquen
ara ens aniquilen
I llavors les nostres cares seran
igualment grises
El coronel va morir
perquè no van tocar el meu marit
I si haguessin tocat el meu marit
i el coronel s’hagués salvat
però el coronel ha mort
El coronel tindrà un enterro oficial
tots els edificis públics engalanats amb crespons
Senyora Frölich
amb una salve de canons senyora Frölich
la senyora Frölich surt
la Presidenta la reclama
El seu fill ha estat sempre
molt intel·ligent
senyora Frölich
es mira al mirall
se sent xipolleig a la banyera
- 26 -
es maquilla la parpella esquerra
Així
es maquilla la parpella dreta
així
Despertar-se
aixecar-se
convertir-se en la senyora Presidenta
senyora Presidenta
es pentina
senyora Presidenta
Aleshores tindrem les cares
ben grises
es maquilla
Fer el paper
de senyora Presidenta
de la cambra de bany arriben sospirs i gemecs del President
la Presidenta, adreçant-se a la cambra de bany
El meu marit
ha tingut un xoc
un xoc
El tercer atemptat
en quatre setmanes,
però li agrada anar al Monument al Soldat Desconegut
es mira al mirall
senyora Presidenta
es fa enrere i deixa anar una riallada
senyora Presidenta
calla de sobte i es mira la cistella buida
- 27 -
adreçant-se al gos
Ja ho veus
es maquilla
Vermell
Gris
Negre
altra vegada vermell
gris
cada dia fem igual
amor meu
Ens llevem
Ens rentem
Ens vestim
Després esmorzem
mira la cistella buida
Més vermell
més negre
mira la cistella buida
Ens hem equivocat
No hauríem d’haver anat mai
al Monument al Soldat Desconegut
una gent que fa por
Has rebut
perquè has volgut
no trobes
es maquilla, es pentina
perquè has volgut
PRESIDENT
, des de la cambra de bany
Amb qui parles tu ara
- 28 -
PRESIDENTA, com si busqués alguna cosa sota el tocador
Amb ell
amb ell
mirant la cistella buida
Amb tu
PRESIDENT
, adreçant-se al massatgista
Parla amb el gos
La sent
La meva dona
parla amb el seu gos
que ja no hi és
Així molt bé
Ah
riu
PRESIDENTA. Mirant a l’interior de la cistella buida
Demencial
Més vermell encara
Negre
mirant a l’interior de la cistella buida
matar
matar
un ésser del tot innocent
acosta la cara ben arran del mirall
Matar
un ésser del tot innocent
mirant a l’interior de la cistella buida
a tu
tot d’una torna a mirar-se al mirall
- 29 -
Si fos ell
mentre mira la porta de la cambra de bany
el nostre fill
la senyora Frölich entra amb tot de tovalloles per al President
Alguna novetat
hi ha alguna novetat
a la premsa
sobre l’atemptat
la senyora Frölich entra a la cambra de bany amb les tovalloles
la Presidenta, mentrestant, es mira al mirall
No els han agafat
No els tenen
Encara no els tenen
Una policia
que no és capaç
de protegir el President
el President estossega
la Presidenta es gira de sobte cap a la cambra de bany
Marxar,
has de marxar
has de marxar unes quantes setmanes
la senyora Frölich surt de la cambra de bany
Què diu avui l’infome meteorològic
senyora Frölich
la senyora Frölich està a punt d’obrir la boca
No
res
continuarà així
Gris
- 30 -
Fosc
es mira al mirall
enterros
en cada enterro hi ha un anarquista
senyora Frölich
el President estossega
Hi ha sospites
que apunten al seu fill
apunten al seu fill
senyora Frölich
la senyora Frölich surt
la Presidenta la segueix amb la mirada
sospites que apunten
es mira al mirall
Com si només tinguéssim
Enemics
el President estossega
En cada cap
hi ha un anarquista
diu el mossèn
En cada cap hi ha un anarquista
el President estossega
Si va ser ell
No va ser ell
es pentina
entra la senyora Frölich amb un parell de sabates negres que deixa
al costat del tocador
No hi ha proves
- 31 -
No hi ha cap prova senyora Frölich
la senyora Frölich surt
la Presidenta, a part
Molt clarament
El vaig veure
la seva cara
entre els arbustos
en somnis
es posa polvos a la cara
crida de cara a la cambra de bany
El nostre fill anarquista
Ridícul
la senyora Frölich torna amb unes mitges negres
la Presidenta es deixa posar la mitja esquerra
Sota vigilància
Perquè l’hem sobreprotegit
senyora Frölich,
perquè ho ha tingut tot
perquè ens hem deixat portar
el mossèn diu, però,
que no és un ésser depravat
la Presidenta estira del tot la cama esquerra perquè la senyora
Frölich li pugui posar la mitja
Molt clarament
la seva cara senyora Frölich
sempre em torna (una vegada i una altra)
la seva cara
i el Monument al Soldat Desconegut
I en acabat el tret
Imagini’s
- 32 -
que el meu home hagués mort
senyora Frölich
la senyora Frölich li posa la mitja dreta
la Presidenta estira del tot la cama dreta perquè la senyora Frölich
li pugui posar la mitja
El nostre fill anarquista
ridícul
Perquè a casa nostra
durant decennis hi han entrat i sortit
les ments més caòtiques
i sospitoses
senyora Frölich
diu el mossèn
Per aquesta casa hi han passat sempre els caps més perillosos
mira a l’interior de la cistella buida
Si hagués estat ell
però no va ser pas ell
el President estossega
la Presidenta s’adreça a la senyora Frölich
Pentini’m
la senyora Frölich la pentina
la Presidenta mira a l’interior de la cistella buida
Pobre animal
què hi hauria pogut fer pobre animal
Els anarquistes estan bojos
diu el mossèn
crida cap a la cambra de bany
I d’això en diuen guardaespatlles
D’això en diuen guardaespatlles
- 33 -
retira la cama dreta
la Senyora Frölich s’aixeca
la Presidenta mira a l’interior de la cistella buida
I tu
pobre animal
que ja m’havia acostumat completament a tu
Disset anys
vaig tenir el pobre animal
en aquesta cistella, senyora Frölich
coseta meva
la meva petita criatura
Els anarquistes
ens ho prenen tot
tot
De cop i volta
per l’esquena senyora Frölich
van i el maten
el President estossega
la Presidenta mira la cistella
Et maten
a tu
es mira al mirall
Quina mena de policia tenim
que és incapaç d’eliminar aquests elements
de sobte se sent una dutxa a la cambra de bany
Assassins
a la senyora Frölich, a la cara
Assassins
Assassins
- 34 -
la senyora Frölich surt
la Presidenta es mira la cistella buida
Perquè tu tenies un cor tan dèbil
un cor tan dèbil
el President estossega
la Presidenta de cara al mirall
Aquesta situació
molt a prop del mirall
Situació
Situació
la senyora Frölich entra amb un gran retrat d’un gos
Deixi’l aquí
assenyala la tauleta del tocador
Aquí
la senyora Frölich col·loca el retrat sobre la tauleta del tocador
la Presidenta mira la cistella buida, agafa el retrat del gos
Un animal preciós
quins ulls
senyora Frölich
el van matar
de la manera més abjecta
per l’esquena
es gira de cara a la senyora Frölich
La bala
la segona bala senyora Frölich
anava per a mi
Quina culpa en tenia el pobre animal
s’adona que la senyora Frölich s’ha vestit de negre
- 35 -
Negre
s’ha vestit tota de negre
senyora Frölich
Tregui’s immediatament aquest vestit negre
Vostè no
Vostè no senyora Frölich
Vostè de negre no
Senyora Frölich
No hi té cap dret
a vestir-se de negre
Tregui’s immediatament aquest vestit negre
el President estossega
No hi té cap dret
la senyora Frölich surt
la Presidenta l’escridasa
Vostè no senyora Frölich
es mira al mirall
Jo vaig de dol
nosaltres anem de dol
Vostè no
PRESIDENT
No no
El coronel no va patir gens
va morir a l’acte
del primer tret
MASSATGISTA
I ara l’altra banda
senyor President
així
- 36 -
ara senyor President
PRESIDENTA
El coronel no va patir gens
Jo marxo
Me’n vaig
me’n vaig
a la muntanya
a l’alta muntanya
PRESIDENT
al massatgista
La meva dona se’n va
a l’alta muntanya
Jo me n’aniré uns dies
a Portugal
a Estoril
PRESIDENTA
, mirant la cistella buida
Vés a saber
què tenen al cap aquests anarquistes
Matar
una vida innocent
amb tota la repugnància
Matar
el President estossega
la Presidenta es pentina, es mira al mirall
Tan bon punt acabi l’enterro
estudiaré
l’obra
amb el mossèn
PRESIDENT
, al massatgista
La meva dona
- 37 -
diu que està disposada
a interpretar el paper principal
a la comèdia de Nadal del mossèn
Té un interès genuí
per l’art dramàtic.
Aquesta obra
la distraurà
de l’atemptat
És una obra que li anirà bé
per distreure’s
en aquesta època de l’any tan fosca
PRESIDENTA
, mirant-se al mirall
Quina por que em fa
Por
Treu la llengua
Fugir
Fugir
mira la cistella buida
Al tercer dia
El que estimem
ens ho arrabassen
maten
assassinen
PRESIDENT
, al massatgista
Bojos
es tracta d’una colla de bojos
La meva dona ha vist en somnis
com el nostre fill
ens matava
Imagini’s
- 38 -
el nostre propi fill
a nosaltres
per l’esquena
Una persona increïblement sensible
PRESIDENTA
, sentint el que ha dit el seu home
Una persona increïblement sensible
PRESIDENT
Un home d’una cultura excelsa
PRESIDENTA
Un home d’una cultura excelsa
Fent un crit sobtat cap a la cambra de bany
Fora la cistella
mira la cistella
Traieu-me del davant la cistella del gos
No vull veure més aquesta cistella
que s’emportin la cistella
entra la senyora Frölich amb un vestit vermell
la Presidenta se li adreça
Emporti’s aquesta cistella
Fora la cistella
La cistella fora
Emporti-se-la
A fora
Fora
Fora
la senyora Frölich s’emporta la cistella
No no
no
- 39 -
no se l’emporti
Estic boja
boja
Deixi la cistella
la cistella aquí
aquí
no se l’emporti
la senyora Frölich deixa la cistella
Mentre la cistella estigui aquí
de sobte s’adreça a la senyora Frölich
Faci-li el llit
faci-li el llit de totes maneres
em sent
faci el llit
faci el llit
la senyora Frölich fa el llit dins la cistella buida mentre la Presidenta
s’ho mira fixament
Fer el llit
fer el llit
el President estossega
la Presidenta a la senyora Frölich
Fer el llit cada dia
a la cistella del gos
diàriament
fer el llit diàriament a la cistella em sent
estovar
estovar els coixins
senyora Frölich
esponjar-los
la senyora Frölich esponja els coixins
- 40 -
esponjar els coixins
Així
Ara
la senyora Frölich es tira enrere.
el President estossega
Fer el llit
més folgat
Li agradava així
més folgat
i tou
més folgat senyora Frölich
indica amb un senyal a la senyora Frölich que ja se’n pot anar
la senyora Frölic fa el gest de sortir
No
quedi’s
aquí encara queda una arruga
assenyala la cistella
aquí hi ha una arruga
una arruga senyora Frölich
la senyora Frölich allisa l’arruga de la cistella del gos
Llisa
Ha de quedar ben llisa
Li agrada que estigui ben llisa
la senyora Frölich es posa dreta i fa el gest de marxar. La Presidenta
li diu a la cara:
No torni a parlar mai més
d’ell
Mai més
Ni una paraula
- 41 -
el President estossega
La Presidenta mira cap a la cambra de bany i continua
Ni una paraula
fer-li el llit sí
però ni una paraula
res
comprèn
deixarem la cistella aquí
comprèn
li farem el llit
la deixarem aquí
de cop s’adona que ara la senyora Frölich s’ha posat un vestit ver-
mell
Vermell
Un vestit vermell
se’n riu
Un vestit vermell
a la senyora Frölich, a la cara
Quina vulgaritat
Torna a maquillar-se
la senyora Frölich surt
el president estossega
Ningú se’n fa el càrrec
no se’n fan el càrrec
refereint-se a la senyora Frölich
Aquesta gent
no entén res
que no sigui vulgar
- 42 -
orgull
odi
res més
mira la cistella buida
Et puc veure
s’inclina sobre la cistella buida del gos
et puc veure
coseta meva
de sobte parla en veu baixa
Estarem junts
per sempre
entens
Sempre
s’aixeca i posa bé la vànova de la cistella
Així
així està bé
es torna a asseure davant de la tauleta del tocador. Torna a mirar-se
la cistella
Tu i el coronel
Amb els anarquistes
ho tallarem de socarrel
el President tus
de socarrel
el President i el massatgista riuen a grans riallades
la Presidenta mira cap a la cambra de bany
De socarrel.
el President i el massatgista fan grans riallades.
- 43 -
Això ho hauran de pagar
La senyora Frölich entra amb un feix de cartes i diposita tot el cor-
reu sobre la tauleta del tocador
Totes aquestes cartes
han passat el control
les han obert totes
senyora Frölich
les han obert
i revisat
Els anarquistes envien
cartes amb explosius senyora Frölich
El qui obri una d’aquestes cartes
es queda sense mans
o acaba fet a miques
senyora Frölich
mirant fixament les cartes, amb certa interrogació
Totes les cartes
SENYORA FRÖLICH
Totes les cartes
PRESIDENTA
Tot el correu
SENYORA FRÖLICH
Tot el correu
el President i el massatgista fan grans riallades
la Presidenta i la senyora Frölich miren cap a la cambra de bany
PRESIDENTA
Ho fa amb tot el secretisme
mentre fa massatges al meu marit
- 44 -
el massatgista li va explicant
acudits
acudits
el President i el massatgista esclaten a riure
la Presidenta agafa una carta
Un home com el meu home
està mentalitzat
que en qualsevol moment
pot ser víctima d’un atemptat
el President i el massatgista tornen a riure estentòriament
Aquest massatgista
fa massatges al meu home
des de fa vint-i-un anys.
El massatgista ja era aquí
molt abans que vostè
llença la carta
Hipocresia
hipocresia per tot arreu senyora Frölich
agafa una altra carta i la torna a llençar
El Ministre d’Hisenda
que era tant de la corda del meu marit
se n’ha acabat aprofitant
agafa una tercera carta, la llegeix
La gent escriu sobre la pobresa
però no saben pas
què vol dir ser pobre
Jo sé què vol dir ser pobre
El meu home també ho sap
El President sap molt bé
- 45 -
què vol dir ser pobre
el President i el massatgista riuen
la Presidenta llença la carta a terra
Nosaltres sabem què és la pobresa
El meu marit
ha pujat de baix de tot
senyora Frölich
totes aquestes sol·licituds
i cartes de carcamals
han d’anar directe a les escombraries.
agafa una quarta carta, llegeix
el President deixa anar una riallada
La dona del coronel
envia sol·licitud
en favor dels seus fills
els vol enviar tots cinc
a l’acadèmia militar
deixa la carta sobre la tauleta del tocador, i de cop s’adreça a la
senyora Frölich
Què ha fet amb el braçal
Ha planxat el braçal
La senyora Frölich surt i torna amb un braçal negre
Als funerals
el meu home
només hi pot anar amb un braçal negre
la senyora Frölich deixa el braçal negre sobre el respatller de la ca-
dira i es queda dempeus
Un centímetre
i el President
- 46 -
hauria mort
seguríssim
Pentini’m
la senyora Frölich pentina la Presidenta
Quan som allà
i mirem cap avall
i no sentim res
perquè ens hi hem estat tantes vegades
mirant cap avall
de sobte
si es tracta d’alguna persona
que ens és propera
La mort completa
la vida
diu el mossèn
mira al fons de la cistella buida
Enterrar
o incinerar
Enterrar
o incinerar
cridant en direcció a la cambra de bany
Sobretot que no li pugi la sang al cap
senyor massatgista
a part, per ella mateixa
Senyor massatgista
MASSATGISTA
Faig massatges
al senyor President
amb molta cura
- 47 -
Al senyor President
Ja no li surt sang
del cap.
PRESIDENTA
Ja no li surt sang del cap
MASSATGISTA
Només un massatge amb molta cura
PRESIDENTA
, amb el cap tocant a la tauleta del tocador, a la senyora
Frölich
Veu
en aquesta posició
quan tinc el cap
a tocar de la tauleta del tocador
em fa mal
es redreça
perquè m’he passat hores
amb el cap prostrat
arran de la tomba.
la senyora Frölich fa un massatge a la Presidenta al coll i a les es-
patlles
Molt suaument
baixant del coll
fins a les espatlles senyora Frölich
El meu fill
odia son pare
Si no entrenem el cap
es mor
diu el mossèn
És un renegat
- 48 -
quasi diria
un excomunicat
senyora Frölich
Primer va ser
el Ministre de l’Interior
després el Ministre d’Afers Estrangers
després el Canceller
després el President de l’Associació
de la Premsa Nacional
després el corresponsal d’
Il Corriere della Sera
Deixi’m pensar
el director de l’Òpera
i encara van matar el director del Banc Merz
i després a Merz Honsig
i després a Honsig Taus
i després a Taus Müllner
i després a Müllner Helmreich
i després a Helmreich Friedrich
i després a Friedrich Wallner
i després a Wallner Peter
Han matat dinou persones senyora Frölich
i abans del coronel
a qui van matar abans del coronel
digui’m-ho
abans del coronel
el President estossega
el President i el massatgista riuen a cor què vols
A qui van matar abans del coronel
Dos dies abans del coronel
van matar el director general de Ferrocarrils
El director general de Ferrocarrils.
- 49 -
mira la cistella buida
i a tu
amor meu
Segons el mossèn
tot això
ja es veia a venir des de feia molts anys
ha sortit de les universitats
s’ha covat a les escoles superiors
De cop i volta
van detenir centenars d’estudiants
els van agafar de cent en cent
Havien fet una crida a la rebel·lió
a la rebel·lió senyora Frölich,
una marxa de protesta fins al Palau Presidencial
Em fa mal
vagi amb compte
Una protesta
fins al Palau
assenyala la finestra
els vaig veure des d’aquesta mateixa finestra
quan es van manifestar contra nosaltres
primer centenars
després milers
desenes de milers senyora Frölich
I després es va utilitzar la força
i entre els detinguts
hi havia el nostre fill
El mossèn va parlar amb ell
i ell se’n va anar a Amèrica
el vam aviar amb el primer avió
cap a Amèrica
- 50 -
d’Amèrica va tornar a Europa
al cap d’un mes i mig
Diuen que l’han vist per París
el President i el massatgista riuen estentòriament
Després se’n va anar a Roma
Perquè és arqueòleg, senyora Frölich
Ara està escrivint un llibre
És més llest que el seu mestre
i a hores d’ara ja ha arribat molt més lluny
que el seu mestre
en arqueolgia
mira la cistella buida, després la finestra
La massa
La massa es va manifestar
davant del Palau
De darrere les cortines vaig poder veure
com la massa s’acostava
Ens van trencar les finestres a cops de pedra
I en van executar molts senyora Frölich
executats
Aleshores vam tenir pau
Durant molt de temps vam tenir pau
però des de fa un any
han tornat a començar
ara ja no fan manifestacions senyora Frölich
sinó que fan volar edificis
i maten persones importants
maten les persones més importants per a l’estat
els especialistes més destacats de cada especialitat
senyora Frölich
sense pietat
- 51 -
I encara durarà una temporada diu el mossèn
i després el President tornarà a atacar
mira cap a la cambra de bany
El meu home tornarà a atacar
la senyora Frölich pentina la Presidenta
I aleshores sí que no tindrà pietat
senyora Frölich
Aleshores tindrem centenars d’execucions diàries
senyora Frölich
Aquests monstres senyora Frölich
que volen liquidar aquest país bonic i tranquil
que de manera expressa el destrueixen
expressament
expressament
mira al fons de la cistella buida
I maten l’innocent
maten
assassinen
Però potser
es calmaran els terroristes
però els terroristes no es calmen per res
diu el mossèn
que encara aniran més mal dades
Els terroristes actuen cada cop amb menys contemplacions
cada vegada més amb menys contemplacions senyora Frölich
Cada vegada més misèria
més por
No li fan por els terroristes
que un anarquista l’assetgi
Es pensa que obre un llibre per llegir-lo
- 52 -
i resulta que la fan saltar en mil bocins
No li fa por
Tothom té por
tothom
tothom
en aquest estat ara només hi regna la por
L’església asserena
asserena
però és incapaç
l’església ja no té cap mena de contacte
amb ningú
ni amb uns
ni amb altres
l’església és parasitària
parasitària, senyora Frölich
De l’església ho sé tot
a mi el mossèn no m’amaga res
A l’església mateixa regna el caos senyora Frölich
Corrupció
ambició
odi senyora Frölich
res més
mira els vestits negres
Que des de fa tant temps anem només vestits
de negre
El que és vostè encara no ha perdut cap parent
ni un
vostè no ha de portar dol per ningú senyora Frölich
per una banda que infame
per l’altra tot el que es posa li queda bé
molt bé
- 53 -
El vermell molt bé
vermell i llarg
Li mira els turmells
Ben bé fins als turmells
vermell
Si no sabés
que aquest vestit havia estat meu
meu senyora Frölich
Imagini’s
aquest vestit llarg i vermell havia estat meu
que l’havia portat de vegades!
si no ho sabés
hauria de pensar que s’ha pres una llicència abominable
posant-se un vestit així
vermell de dalt a baix senyora Frölich
quina llicència més abominable
quina impertinència
però si aquest vestit li he regalat jo mateixa
vaig ser jo que la vaig obligar a posar-se’l
vinga digui que vaig ser jo que l’hi vaig obligar
la vaig obligar
Li vaig ordenar que se’l posés
i vostè se’l va posar
patint per descomptat
patint de mala manera
Aleshores vostè encara era jove
encara no feia aquesta cara tan grisa
aquesta grisor que porta a sobre des de fa vint anys
o sigui que ja fa vint anys que li vaig regalar el vestit
Se’n recorda
la vaig obligar
- 54 -
el vaig treure de l’armari
i el vaig llençar a terra
assenyala a terra
Aquí senyora Frölich
Ja ho veu
i vostè el va recollir de terra
i se’l va posar
sense remugar
el President i el massatgista riuen a riallades
La veritat és que el meu marit té por
una por enorme senyora Frölich
però no ens la manifesta
mentre que nosaltres manifestem la nostra por
també vostè té por
i la manifesta
encara que com sap perfectament
no hauria de tenir por de res
ell no la manifesta
això sí es deixa distreure
respectant rigorosament l’hora del massatge per exemple
anant amunt i avall per les dependències de palau
mentre li vénen pensaments
o bé llegeix el seu Metternich
no hi ha res com Metternich
Metternich
Ambaixador del Sacre Imperi romà Germànic
Metternich senyora Frölich
o s’asseu amb el coronel i juguen a escacs
riu
Amb el coronel
- 55 -
Al coronel ja no li fa mal res
a la senyora Frölich, confidencialment
Cregui’m
la mort del coronel l’ha tocat molt de prop
estaven encadenats l’un amb l’altre
no només pels escacs
no només pels escacs
El temps s’emporta allò que estimes senyora Frölich
allò que t’estimes més
t’ho arrenquen del cor
mira al fons de la cistella buida
sense pietat
sense compassió
Després de l’enterro
just després de l’enterro
abans d’assajar el meu paper
d’aprendre’m el meu text senyora Frölich
em faré portar
a l’Institut de Medicina Forense
mira la cistella buida
Aleshores hauré de decidir
si el vull incinerar o no
enterrar-lo o no
mira la senyora Frölich a la cara
el President i el massatgista riuen amb grans riallades
Què me’n diu
digui el que vulgui
però digui alguna cosa
la senyora Frölich retrocedeix un pas
- 56 -
Vostè em mortifica
només és aquí
per mortificar-me
L’única missió de gent com vostè
és mortificar els altres
els de la seva espècie tenen tots algú
a qui mortificar
Vostè em mortifica a mi
però digui alguna cosa
vinga digui
digui-ho
senyora Frölich
li ho ordeno
mira la cistella
Incinerar
el faré incinerar
a la senyora Frölich a la cara
L’he de veure una altra vegada.
Vostè odiava aquesta bèstia
sempre l’ha odiada
amb tota l’ànima senyora Frölich
des del fons de l’ànima
des del més profund de l’ànima
i vostè sap per què
estava gelosa
i ara
que és mort
que la pobra bèstia se n’ha anat és mort
encara l’odia
amb aquest odi seu
ambició
- 57 -
odi
res més
Quan li donava el menjar
l’odiava
Quan el treia a passejar
l’odiava
quan el lligava amb la corretja
l’odiava
quan li havia de fer el llit l’odiava
Ambició
odi
res més
el President i el massatgista riuen a riallades
També el meu marit
odiava aquest pobre animal
però era un altre odi
una altra mena d’odi
diferent del seu.
I ara que ja és mort
ja no en vol saber res més
i encara s’admira
que jo continuï parlant amb ell
mira la cistella buida
ara que ja no hi és
se n’ha anat
s’ha mort
al meu marit això l’admira
el President deixa anar una riallada
Ja m’hi he avesat
a aquests monòlegs
- 58 -
en vaig aprendre d’ell
però jo no faig monòlegs senyora Frölich
jo parlo amb ell
tot ho parlo amb ell
Si hi havia res que no haguéssim parlat
primer l’hi consultava a ell
Si calia fer alguna cosa
l’hi consultava
era el primer
la meva instància suprema
mira la cistella buida
No feia res
sense consultar-l’hi
quina desgràcia senyora Frölich
El meu home sempre ho preguntava tot al coronel
jo li ho preguntava a ell
la primera instància del meu home era el coronel
mira a lìnterior del cistell buit
La meva primera i última instància
era el meu gos
mira la porta de la cambra de bany
I ara ens els han arrabassat a tots dos
Assassinats
a la senyora Frölich, a la cara
De sobte vaig veure als seus ulls
que estava mort
Un atac de cor senyora Frölich
un atac de cor
- 59 -
Disparen al coronel i al gos
li agafa un atac de cor
Aquells ulls vidriosos i implorants senyora Frölich
aleshores el vaig llençar
el vaig llençar
el vaig deixar caure senyora Frölich,
a terra
aleshores va caure a terra
es mira al mirall
no entenia res
Feia estona que el meu marit havia marxat
Els terroristes
els anarquistes senyora Frölich havien marxat
em vaig quedar allà tota sola
em vaig inclinar sobre ell
però el meu marit volia anar tant sí com no al Monument al
Soldat Desconegut
era el seu passeig de cada dia,
amb mi
amb nosaltres
però no és bo de tirar dues vegades pel mateix camí
diu el mossèn
no dues vegades cada dia
sempre a la mateixa hora
no ens vam adonar del perill
I quan el meu home
va veure l’oreneta al Monument al Soldat Desconegut
em va ensenyar l’oreneta
enlairant el bastó
enlairant el bastó senyora Frölich
i això li va salvar la vida
- 60 -
perquè si no hagués apuntat el bastó en direcció al Monument
al Soldat Desconegut
hauria estat ell la víctima
Per això va ser el coronel la víctima
una centèssima de segon senyora Frölich
una centèssima de segon.
I el segon tret a l’aire
Els anarquistes devien agafar por
en veure que no havien encertat el President a la primera
mira a la cistella buida
Totes les sospites
apunten al seu fill
senyora Frölich
a la senyora Frölich, a la cara
El seu fill està matriculat a la universitat
oi
oi senyora Frölich
el President i el massatgista riuen amb grans riallades
Un Estat
carregat de por senyora Frölich
mira cap a la porta de la cambra de bany
Ambició
odi
res més
Teló
- 61 -
ESCENA SEGONA
la Presidenta amb el vel sobre el cap, seu a la tauleta del tocador.
la senyora Frölich rere seu.
PRESIDENTA
Jo hi veig
però a mi no em veuen
Ho puc veure tot
em veig a mi mateixa
a mi mateixa senyora Frölich
al mirall
a mi
També la veig a vostè
Dreta amb aquesta seva cara sempre grisa
darrere meu
aviat l’hauré atrapat
aleshores ja serem iguals senyora Frölich
es gira en direcció a la cambra de bany
el President i el massatgista riuen a cor què vols
Aquesta rialla
sempre m’ha semblat repugnant
a si mateixa
com tot en aquest home que sempre m’ha semblat repugnant
- 62 -
tot
ho entén senyora Frölich
tot
perquè l’odiava
perquè em repugnava
Ambició
odi
res més
És ell l’objectiu dels terroristes
però mai han tingut prou punteria
encara no
em sent senyora Frölich
el President i el massatgista fan grans riallades
encara no
Aleshores em quedaré aquí
seré la vídua del President
Em pregunto
a qui li tocarà la pròxima vegada
serà el President del Tribunal Constitucional
serà el Ministre d’Afers Exteriors
serà potser el nou Ministre d’Afers Exteriors
o tal vegada el nou Ministre de l’Interior
Aviat no quedarà en aquest Estat
cap cap clarivident
ni un sol cap clarivident ni ja un sol cap extraordinari
diu el mossèn
em sent senyora Frölich
l’arquebisbe va protegit per la seva pròpia guàrdia personal armada
l’arquebisbe ha suspès el seu passeig
pel palau episcopal
ja no surt de les seves dependències
- 63 -
també té por
tothom té por
por tothom em sent
al principi ningú tenia por de res
però ara també la cúria eclesiàstica té por
potser l’arquebisbe serà el pròxim
Els anarquistes van executant el seu pla al mil·límetre
i en liquiden alguns senyora Frölich,
aleshores els altres s’hi tornen altre cop
fins que acompleixen el seu objectiu
a la senyora Frölich, a la cara
Hi ha sospites que apunten el seu fill
Els estudiants de filosofia
són els més perillosos
diu el mossèn
i els teòlegs
La filosofia i la teologia
són pur verí
enverinen l’Estat
el maten
a còpia de matar-nos
el President i el massatgista fan grans riallades
La llibertat
s’ha fet massa gran
diu el mossèn,
afluixar les regnes
significa l’anarquia senyora Frölich
es mira al mirall, amb el rostre amorrat al mirall
Jo hi veig
però a mi no em veuen senyora Frölich
- 64 -
Els artistes,
a qui sempre he donat el meu suport
els pintors els escultors
els poetes senyora Frölich
els concertistes
no donen ni les gràcies
El mecenatge no té cap sentit
una ximpleria
apuntalar un artista
Als artistes se’ls ha de trepitjar ben trepitjats
diu el mossèn
ben trepitjats
els artistes les arts
ben trepitjats senyora Frölich
al cap d’un moment
Així
m’hauria hagut de pintar el professor
així
així senyora Frölich
s’arrenca el vel del cap
no pas així
a la senyora Frölich, a la cara
no pas així
llença el vel a terra
el President riu a riallades
la Presidenta dóna ordres a la senyora Frölich
Reculli’l d’aquí
Reculli el vel
d’aquí
la senyora Frölich recull el vel
- 65 -
Posi’s el vel
Posi’s el vel
la senyora Frölich es posa el vel
la Presidenta riu amb estridència i de sobte exclama
No hi té dret
a portar aquest vel
No hi té cap dret
cap dret
Tregui’s el vel
fora aquest vel
tregui-se’l
fora
la senyora Frölich es treu el vel
Vostè ha de portar el seu rostre de debò senyora Frölich
apunta a la perxa del penjador
Aquí
pengi el vel aquí
la senyora Frölich penja el vel al penjador
la Presidenta en to imperatiu
Pentini’m
el President i el massatgista fan grans riallades
la Presidenta mira cap a la porta de la cambra de bany
Aquest riure
aquest home
sempre riu
ell sempre riu
mira al fons de la cistella
Nosaltres l’odiàvem
ell ens odiava
- 66 -
nosaltres l’odiàvem
Ambició
i odi
res més
la senyora Frölich la pentina
La seva olor
és aquesta olor
que em recorda la pobresa
però la seva respiració inspira confiança senyora Frölich
tan regular
que inspira confiança
després se li torna del tot irregular
agitada
i no sé mai
què li passa per dins
Dominar el cos i el cap
diu el mossèn
disciplina corporal
disciplina mental
és tota una filosofia
m’entén
apassionadament
A mi la disciplina mental
del capellà em fascina
Els caps de l’Església
són caps anarquistes
diu sovint el capellà
El meu marit
desconfia de l’Església
Portar
un cap que tot ho cavil·la contínuament
- 67 -
diu el mossèn
portar
un cap que tot ho disseca
És un renegat
pràcticament
un excomunicat
Al principi jo l’únic que sentia
pel mossèn era aversió
Només admirava
el seu domini del francès
Quan em llegia Zola Flaubert
mira al fons de la cistella
fins i tot a ell el captivava
aquesta criatura atenta
al meu costat
i Goethe em sent
i Marcel Proust
i per acabar Voltaire
sempre tornava a Voltaire
Voltaire
Voltaire
Quan ell
Voltaire
trobava el seu burro a la porta del jardí
al seu mas de Ferney senyora Frölich
es trobava el burro a la porta del jardí
deia
Passi vostè primer per favor senyor President
la senyora Frölich riu amb una rialla desenfrenada
la Presidenta l’amonesta
Vol callar?
- 68 -
No hi té cap dret
de riure d’això
Vostè no
Li demano per favor
deia Voltaire al seu burro
passi vostè primer senyor President
quan se’l va trobar a la porta del jardí
La dicció del mossèn
justament quan llegia Voltaire
excel·lent
excel·lent
Va renunciar a una càtedra a la Sorbona
per mi senyora Frölich
la senyora Frölich fa fregues a la Presidenta al coll
La calor puja
suaument
al cap
segons les lleis de la medicina
suaument
de sobte torna a parlar del mossèn
Imagini-s’ho
quan només tenia tres anys
la seva mare
el va abandonar
el va abandonar
A Rotterdam en una barca de pescadors
el van deixar en una hamaca
amb uns pares adoptius
en condicions d’extrema pobresa
La seva mare el va abandonar
però és només així
- 69 -
pujant des de baix de tot
que en pot sortir un home de cap a peus
És en aquesta pobresa que es formen els caps
els caps que després sobresurten
Una infantesa tan desgraciada
que després dóna un geni com aquest senyora Frölich
La manera de llegir Proust del mossèn
és genial
La infantesa més infausta
és el capital més gran senyora Frölich
Això també és seu
almenys ho diu cada dia
una frase memorable
Ara si totes aquestes frases
que són frases tan memorables
no se les apunta
es perdran per sempre
Quantes coses es perdran en la nit de la Història
Senyora Frölich
si el mossèn no se les apunta
diu que arribat el moment més endavant
s’ho apuntarà tot fil per randa
el que li sembli prou memorable
arribat el moment més endavant
serà degudament apuntat
Aquest moment encara no ha arribat
i mentrestant jo em prenc la molèstia
d’anar prenent apunts
de tot el que diu
però després perdo tots aquests apunts
El geni, diu el mossèn
sempre ve de baix de tot
- 70 -
I Pascal diu
que n’hi ha prou amb ser
en to sobtadament imperatiu
Ara les cames
faci’m fregues a les cames
estira la cama dreta
la senyora Frölich li fa fregues a la cama dreta
S’ha d’haver arribat tan lluny
com el mossèn
que coneix tots els continents
tots els continents senyora Frölich
per poder pensar
amb aquesta profunditat
Tant els continents interiors
com els continents exteriors
El que hi ha a dins
i el que hi ha fora
conèixer tota la geografia exterior
i tota la interior
I pensar com un cirurgià
m’entén
Renunciar a una plaça a la Sorbona
per llegir-me Zola
Flaubert
i Marcel Proust
El meu marit l’odia
També d’història
en sap més que ningú
No és pas llençar els diners
contractar un home d’aquesta categoria intel·lectual
- 71 -
mira a la cistella buida
I ell sí que se l’estimava
més que ningú
Sempre li portava alguna coseta
fins i tot pernil
fins i tot pernil senyora Frölich
Cacauets
plàtans
entrepans senyora Frölich
entrepans
li havia donat una vegada
a poc a poc
la Presidenta estira la cama esquerra perquè li faci un massatge
la senyora Frölich li fa un massatge a la cama esquerra
Dotze entrepans
els entrepans més cars
que he fet en ma vida
els hi vaig posar a la boca
a ell
mira la cistella buida
a ell
a bocinets
amb una certa musicalitat senyora Frölich
com si seguís una llei musical
vaig quedar bocabadada
allò que diu el mossèn de Pascal
es pot aplicar també en el seu cas
Els seus propis pensaments
tenen la qualitat dels
Pensées
Però què m’empatollo ara amb vostè
- 72 -
Parlo amb vostè
i vostè no comprèn res
del que li parlo
President i massatgista riuen
Tot és tan segur
i alhora insegur
quan ets al costat
d’un geni
Un cap que pensa tant com el cap del mossèn
un dia t’assossega
i un altre et desassossega
El geni creador és així
retira la cama esquerra
la senyora Frölich s’aixeca
Un home com aquest es permet a més ser elegant
Quan les persones
o com diu ell mateix els caps senyora Frölich
en tenen prou amb tocar un tema
per entendre’l
President i massatgista riuen a cor què vols
He rumiat molt
si hem de retirar les subvencions
als artistes
perquè els artistes són també gèrmens de l’anarquia
com diu el meu marit
i el mossèn no ho nega pas
però no retiraré les subvencions
Les subvencions als artistes
no es retiraran
On ha deixat el discurs
- 73 -
que el nou coronel ha redactat per al meu marit
la senyora Frölich surt i torna amb el discurs
la Presidenta agafa el discurs, el llegeix.
i que aquest crim ha de ser expiat
ara que nosaltres som aquí
davant d’aquesta tomba oberta
Un bon amic
un ciutadà fidel
a la senyora Frölich
No és grotesc
que el nou coronel
hagi de redactar
el parlament per al funeral del seu predecessor?
No té un punt tràgic tot plegat
senyora Frölich?
llegint en veu alta
ens trobem davant de la tomba oberta
d’un home desprès
d’aquest oficial valent
que per la seva pàtria
pàtria
pàtria
pàtria
deixa el discurs sobre la tauleta del tocador, treu la llengua
pàtria
a la senyora Frölich
Quan porti al meu marit el xarop per a la tos
doni’m a mi també xarop per a la tos
apunti-s’ho
- 74 -
dues cullerades per al meu marit
dues cullerades per a mi
potser m’ajudarà
a aprendre’m el paper
per a la funció infantil
Com sap ja fa vint anys que interpreto
el paper principal
a contracor aquests últims anys
a contracor
però m’enreden
i sempre acabo fent el paper
Em pregunto
si és admissible
que jo ara
en aquests temps terribles
en què van tan mal dades
continuï actuant
Què li sembla a vostè
que continuï actuant
ara que vivim uns temps tan atroços
que actuï en una obra de teatre
quan he d’anar cada dia al cementiri
per estar-me al costat de la tomba d’una persona estimada
que han assassinat
Se’m fa difícil
estar-me al costat d’una tomba oberta senyora Frölich
i quan estic al costat d’una tomba oberta
no em veig al costat d’una tomba oberta
sinó com si estigués dalt d’un escenari
dient el meu paper
en aquesta divertida obra infantil senyora Frölich
I em pregunto
- 75 -
què passaria si perdés les maneres
i que fàcil seria
que un dia de sobte davant una tomba oberta
en lloc d’estar-me sumida en el dol
em posés a declamar el meu text
aquest text tan còmic senyora Frölich
aquest text tan còmic.
el President i el massatgista riuen a cor què vols
Em pregunto
per què l’he instruït
en l’art del massatge
la senyora Frölich li torna a fer un massatge al coll
De dins a fora
senyora Frölich
Ha de pensar sempre en un drenatge
que ha de ser tan tímid com confiat
Fer sortir d’un cos com el meu
tots els agents patògens
a còpia de massatges
Aquestes imatges
aquestes idees que tinc
quan vostè em fa el massatge
Em pregunto
què veuria vostè
què pensaria
si li fes jo totes aquestes fregues
S’alliberen de cop tantes coses soterrades
el President i el massatgista riuen
Naturalment
no ha de tenir cap mena de por
- 76 -
Els anarquistes
a vostè no li faran res
Però també podria ser
per equivocació
per equivocació
que si vostè per equivocació
es mira la cistella buida
La manera com es va morir
mort
Quan penso com reposava el cap
a la vora del cistell
Una criatura fidel
que s’havia passat hores contemplant-me
mentre jo llegia Flaubert
o Zola
o Albert Camus oi que m’entén
els grans francesos
que sempre m’han produït
la més gran fascinació
El que passa
en una criatura així tan innocent
no ho sabrem mai
Es va emportar el seu secret
a la tomba
mira la porta de la cambra de bany
A ell haurien volgut matar-lo
matar-lo
aquesta era la seva intenció
mira la cistella buida
I és al pobre animal
- 77 -
que van matar
El mossèn diu
que són una colla de bojos
joves
que mentalment
es troben en una situació sense sortida
senyora Frölich
No és el proletariat
senyora Frölich
són els intel·lectuals
el President riu sense brida
El meu marit
també té por
però no la manifesta
Ell no pot manifestar la seva por
Jo sí que puc manifestar la meva por
nosaltres sí
i de quina manera
a la senyora Frölich, a la cara
i de quina manera la manifesta vostè la seva por
vostè que no en té cap necessitat
Jo he de tenir por
vostè no
Tot ha estat disposat
perquè jo hagi de tenir por
diu el mossèn
i en vostè
tot
perquè no hagi de tenir
la més mínima por
- 78 -
a ella, a la cara
Només per equivocació
senyora Frölich
Aquestes mitges em cauen
estira la cama dreta i la senyora Frölich li cenyeix la mitja i estén la
cama esquerra perquè la senyora Frölich li estiri l’altra mitja
Ara que els anarquistes
m’hagin arrabassat el que més estimava
Però el món no entén
no vol entendre
no pot entendre
la senyora Frölich es torna a posar dreta un cop la Presidenta ha
retirat les cames
Quants parlaments funeraris
va escriure el vell coronel
aquests últims anys
no hi faltaven defectes
ni frases fetes
però no va escriure el seu propi parlament
Hauria pogut escriure el seu
el seu propi parlament senyora Frölich
agafa el discurs de la tauleta del tocador, el llegeix en veu alta
I aquest home fidel
el lliurem a la seva terra natal
tots els que som al seu voltant
amb gran pena ens preguntem
per què aquest fidel servidor de l’Estat
ha hagut de sacrificar la seva vida
però sí que sabem per què
ha sacrificat la seva vida
- 79 -
llença el discurs sobre el tocador
i s’adreça a la senyora Frölich
Sap per què
es va sacrificar el coronel
Ho sap?
li pregunto
ho sap?
es va sacrificar
el coronel es va sacrificar
mira la porta de la cambra de bany
el President riu
Ja fa anys que no pensen
en res més
que en carregar-se’l
de cop en veu alta
contra els anarquistes cal actuar sense pietat
sense pietat
de manera expeditiva
de la manera més expeditiva
diu el mossèn
per altra banda
busca alguna cosa
Però on he deixat ara l’agulla de monyo
aquella agulla de monyo llarga senyora Frölich
el President engega la dutxa
L’agulla de monyo
senyora Frölich
la senyora Frölich s’ajup per buscar l’agulla de monyo
El mossèn és partidari de la via més expeditiva
- 80 -
d’una banda
de l’altra
però el mossèn no és l’església
el President estossega
la senyora Frölich ha trobat l’agulla de monyo, s’aixeca
la Presidenta es fica l’agulla de monyo a la boca
la senyora Frölich li treu l’agulla de monyo de la boca
Té raó
retregui-m’ho sempre
aquest mal costum
de ficar-se l’agulla de monyo a la boca
aquest mal costum tan
aquest mal costum tan estès i espantós
de ficar-se l’agulla de monyo a la boca
a la senyora Frölich a la cara
aquest mal costum
Així que acabi l’enterro
hauré de passar per l’empresa,
recordi-m’ho senyora Frölich
La senyora Frölich a punt de dir alguna cosa
No digui res
així que acabem
hauré de passar per l’empresa
i per l’Institut de Medicina Forense
mira la cistella buida
i aprendre’m el paper
el text
per a la funció infantil
sobtadament
- 81 -
On es fa la vetlla del coronel
SENYORA FRÖLICH
Al museu de l’exèrcit
PRESIDENTA
Al museu de l’exèrcit
des d’allí
el seguici funerari
anirà fins al cementiri del centre
SENYORA FRÖLICH
Fins al cementiri del centre
PRESIDENTA
Serà una manifestació de força
contra l’anarquisme senyora Frölich
diu el mossèn
PRESIDENT
al massatgista
Fregui’m bé
una bona frega
bé
així
riu
PRESIDENTA
Quan una empresa és tan gran
com la meva empresa
que tal com és
la vaig aportar en el meu dot senyora Frölich
es perd una mica la visió de conjunt
De tant en tant senyora Frölich
fluctuacions a la borsa
- 82 -
pensions
homenatges
i casos de corrupció senyora Frölich
la senyora Frölich s’ajup
la Presidenta mira a terra
Ha de ser allà
allà
allà
la senyora Frölich es posa dempeus amb una agulla de monyo
I res de ficar-se-la a la boca
ficar-se-la a la boca no
Una empresa com la nostra
naturalment incita la gent al desfalc
Si sabés quants treballadors
hem enxampat fent trampes
A vegades no ens n’adonem fins al cap d’uns anys
però no en deixem passar ni un, de desfalc
i els delinqüents ho paguen amb la presó
mira a la cistella buida
Què tens tu a veure amb tots aquests desvaris de la política mundial
la Presidenta s’aboca sobre la cistella
Tu
amor meu
què hi tens a veure tu
a la senyora Frölich
Que no me l’incinerin
amb el collar
El collar me l’han de tornar
El collar
- 83 -
aquest collar tan preciós
que té dos botons d’or
com si s’adrecés a la cistella buida
Te m’han arrabassat
te m’han ben arrabassat
els anarquistes
a tu
a la senyora Frölich
M’ha sentit
el collar
i retiri-li amb molt de compte
amb el cap baix
M’horroritza
el que he vist a l’Institut de Medicina Forense
a la senyora Frölich, a la cara
Vostè imagini’s
el coronel se’l van endur
mira al fons de la cistella buida
amb ell
tots dos
a l’Institut de Medicina Forense
el President surt de la cambra de bany, el massatgista el segueix al
darrere
de sobte la Presidenta, de manera ostensible perquè la vegi tot-
hom, s’aferra fort al canell de la senyora Frölich i agafant-la amb
força, s’adreça al seu marit
Si no la tingués a ella
deixa anar el canell de la senyora Frölich
- 84 -
el President va amb una tovallola lligada a la cintura, res més
la senyora Frölich s’acosta al President amb uns calçotets llargs
MASSATGISTA
inclinant-se davant del President
Moltes gràcies, senyor President
A reveure senyor President
inclinant-se davant de la Presidenta
A reveure senyora Presidenta.
PRESIDENT
fa un crit al massatgista, mentre la senyora Frölich l’ajuda a posar-se
els calçotets llargs.
demà no s’oblidi
de portar el xarop de melissa
el xarop de melissa
el President s’asseu davant la taula del tocador
PRESIDENTA
Ensenyi-li al meu home
el parlament
agafa del tocador el parlament funerari que ha escrit el nou coronel
i el dóna a la senyora Frölich, que al seu torn el dóna al President.
Té estil
trobo
escrivint el nou coronel
el teu nou protector
i assistent
Sempre te’ls envien vells
quan ja estan a punt de jubilar-se
Pel President...
- 85 -
el President llegeix el parlament de dalt a baix
Estaria bé que la feina
del nou coronel no es limités
a la redacció de parlaments funeraris
mentre el President llegeix el parlament, la senyora Frölich li posa
els mitjons, primer l’esquerre i després el dret
La senyora Frölich t’ha planxat la bena negra
Encara et surt sang de la ferida
el President es posa les mans al cap
la Presidenta s’aixeca i s’hi acosta
Ja no sagna, la ferida
Una rascada
una rascadeta
besa el seu marit al front
li mostra el text del parlament
Ja ho veus
expiat
ha de ser expiat
riu descordada, se’n torna a la tauleta del tocador i s’asseu
el mossèn diu
que ser expiat
és una formulació
absolutament idiota
un cop la senyora Frölich ja ha posat els mitjons al President
Les circumstàncies no m’han permès
que em dediqués a la meva ocupació favorita
les ciències naturals
el meu fill es dedica
no
- 86 -
no no
PRESIDENTA
Diga-li a la senyora Frölich
que l’any 1934
tu vas poder triar entre dos càrrecs d’ambaixador
però no t’interessava
ja no
com tampoc no m’interessa ja a mi
perquè en el moment més decisiu
vas venir a la capital
i vas prendre el control de la situació
la senyora Frölich pentina els cabells humits del President
Una coneixença casual
una personalitat influent
després del trist desenllaç de la guerra
imitant el seu marit
Aleshores vaig començar
a ocupar-me exclusivament de Metternich
i a llegir exclusivament a Metternich
Sobre el caràcter dinàstic
Sobre l’Estat federal eslau etcètera
Sobre la duplicitat del poder
Sobre els éssers amb dos caps
dels quals un sempre
és la part més activa etcètera
Sobre la fractura històrica
la identitat etcètera
Jo estic a favor
de deixar que la gent digui tranquil·lament
el que vulgui
- 87 -
sempre que ens deixin fer a nosaltres
el que vulguem, etcètera
amb cautela
i pessimisme
a la senyora Frölich
Escolti el meu marit
sempre diu el mateix
Jo escolto el que diu
sempre escolto el que diu
fa trenta anys que l’escolto
sempre el mateix
Pobles que es fan dir sí senyor
imperis que s’escapcen
Concessions
i després
el fet més catastròfic etcètera
i després
cap a les quatre de la tarda
mentre ell fa veure
que parla amb mi
sobre el canceller Kaunitz
la senyora Frölich posa la samarreta al President, després la camisa,
i li raspalla el jaqué mentre el President es corda la camisa.
la Presidenta es maquilla mentre es contempla al mirall
Aviat hauran matat
totes les ments bones i clares.
PRESIDENT
El nou coronel
és un oficial de primera
- 88 -
PRESIDENTA
Com el vell coronel
que va ser del tot incapaç
de protegir-te
T’hauria hagut d’avisar
Hauria hagut de dir
Ja n’hi ha prou d’anar al Monument al Soldat Desconegut
hauria d’haver previst
que els anarquistes
atacarien
mirant a l’interior de la cistella buida
Aviat hauran matat
totes les ments preclares
diu el mossèn
mira per la finestra
Mirar cap avall
i tenir por
mirant-se al mirall
L’última vegada
que vaig actuar en una funció infantil
de cop em quedo en blanc
no recordo ni una paraula
res de res
i els actors em miraven implorant
PRESIDENT
A mi sempre m’ha agradat
veure’t actuar en una obra infantil
No has desenvolupat
el teu talent
- 89 -
T’hauries pogut convertir en una gran actriu
entén-me
la senyora Frölich li posa els pantalons de ratlles
A mi les dones
amb talent teatral
sempre m’han atret
les que es deixen posseir per Shakespeare
o Molière
A mi, però, només m’interessa l’òpera
crida
Espectacles
PRESIDENTA
On has quedat amb ella?
PRESIDENT
A Madrid
PRESIDENTA
A Madrid
Si que ho feu complicat
haver-te de trobar amb ella a Madrid
Te la podries emportar amb tu
PRESIDENT
No em facis cap escena nena
ara no vull cap escena
estira el peu dret i deixa que la senyora Frölich li posi la sabata dreta
ara no vull cap escena
estira la cama esquerra
la senyora Frölich li posa la sabata esquerra.
Ella ja és a Madrid
- 90 -
Si no hagués d’assistir a l’enterrament
jo també hi seria
una ciutat elegant
a la senyora Frölich
Hi hauria d’anar alguna vegada
i comprar-s’hi un parell de sabates
senyora Frölich
les sabates més elegants
les trobarà a Madrid
i a Lisboa
la senyora Frölich arregla la camisa al President
Encara va sempre
amb les sabates
de la seva difunta mare
senyora Frölich
li mira les sabates
Unes sabates que ja han passat de moda
hi hauria d’anar alguna vegada
a Madrid
PRESIDENTA
mirant-se al mirall
Una vegada més
aquesta i prou
i mai més
l’última vegada
que hi participo
hi participo
per última vegada
mirant la cistella buida
- 91 -
Però una vegada s’ha començat
ja és molt difícil sortir-se’n
PRESIDENT
Sabies
que aquesta obra
està inspirada en una idea de l’arquebisbe
El primer esborrany
va sortir de l’arquebisbe
PRESIDENTA
Mirant al fons de la cistella buida
El meu petit crític teatral tu
el meu pobret petit
sempre miraves
quan m’aprenia el paper
davant del mirall
miraves
i escoltaves
tenia una oïda tan fina
al President
aleshores jo m’adonava tot d’una
que tenia un punt de fals
el to
o l’expressió
en un paper així
la psicologia ho és tot
diu el mossèn.
mira al fons de la cistella buida
Perquè tu tenies un cor tan dèbil
Els anarquistes
- 92 -
et van matar
Els enemics de l’Estat
Si l’haguessin tocat a ell!
però et van tocar a tu
al coronel i
perquè tenies un cor tan dèbil
a tu
per l’esquena
Ambició
Odi
Res més
a la senyora Frölich
Vagi amb compte a l’hora de posar la bena
al cap del meu marit
Amb compte
PRESIDENT
Amb molt de compte
senyora Frölich
PRESIDENTA
Mort a l’acte
Li disparen
i cau mort
pobre animal
Jo no m’havia adonat
que havien tocat el coronel
creia
que el tret havia matat l’animal
Un atac de cor
mirant la cistella buida
- 93 -
amor meu
als meus braços
es gira i mostra com va anar tot plegat
així,
el vaig deixar caure
així
a terra
aquest animal és mort
vaig dir
i vaig deixar caure l’animal
a la senyora Frölich
M’entén
el vaig tirar a terra
mort com estava
sense vida
torna a representar el que va passar
així
així
es torna a mirar al mirall
Encara estava calent
Nosaltres rai, només va ser un ensurt
MINYONA,
entrant
El senyor coronel.
PRESIDENTA
Doncs que passi el senyor coronel
es mira el rellotge
Ja són quasi les deu
la minyona surt
- 94 -
A quina hora és l’enterro senyora Frölich
SENYORA FRÖLICH
A les onze
senyora Presidenta
PRESIDENT
Tots els enterros
se celebren a les onze
tots els enterros oficials
el coronel entra amb un cartipàs, fa una reverència a la Presidenta
i després davant del President.
Vingui cap aquí senyor coronel
Vingui
PRESIDENTA
Ja té els autors de l’atemptat
CORONEL
No senyora Presidenta
PRESIDENTA
No
no
PRESIDENT
Encara no
Fa un gest al coronel perquè li passi unes cartes
CORONEL
Indults
senyor President
Tres indults
El canceller ja ha firmat
- 95 -
els indults
PRESIDENTA,
maquillant-se
El canceller ha firmat
El canceller ha firmat
però el President no firma
el meu marit no firma
al President, amb un cert abrandament
Ni un sol indult
Ni un sol indult
la senyora Frölich, amb el vestit negre, davant la Presidenta
Ni un sol indult
Quina mena de gent és aquesta
CORONEL
, mentre el President repassa els documents
El que se’n diu cadena perpètua
Senyora Presidenta
El que se’n diu cadena perpètua
PRESIDENTA
Vol dir casos greus
CORONEL
Casos molt greus
PRESIDENTA
Aquestes amnisties nadalenques
sempre m’han semblat detestables
encara no som al mes de novembre
i ja arriben peticions d’indult
al President
Pobre de tu
que firmis
- 96 -
Aquí no s’indulta ningú
Ni un sol indult
el coronel plega el cartipàs
Ara no toca
indultar ningú
Ni una mica de clemència
Ni una mica de clemència
a la senyora Frölich
Què fa aquí palplantada
ajudi’m a vestir-me
la senyora Frölich li posa el vestit, mentre la Presidenta prossegueix
Tots aquests indults els trobo detestables
Ara no
No pas ara
mirant-se al mirall
Mai
un cop vestida, es gira de cara al President
Ni un sol indult
Increïble
s’inclina sobre la cistella buida i mira a dins
Ara que m’han arrabassat
el que més estimava
al coronel
Ja se’n pot anar
Vagi-se’n
I per cert
el seu discurs és una obra mestra
el parlament que ha dedicat al seu predecessor
- 97 -
una obra mestra
el coronel surt, fent reverències a tort i a dret
la Presidenta se li adreça cridant
Una obra mestra
una obra mestra
adreçant-se al cistell
Una obra mestra
al President
Tots aquests indults són un anacronisme
un anacronisme
un anacronisme
estira la cama dreta
la senyora Frölich li posa la sabata dreta
Un anacronisme
estira la cama esquerra
la senyora Frölich li posa la sabata esquerra
No hauríem d’haver anat
al Monument al Soldat Desconegut
adreçant-se directament al President
Que t’exigeixin
arribat a aquest punt
que indultis cadenes perpètues
mira a l’interior de la cistella
és de mal gust
el President es corda els tirants dels pantalons per sobre les espatlles
Per què
vaig tenir l’acudit
d’anar al Monument al Soldat Desconegut
- 98 -
de baixar-hi
mira per la finestra, a l’altra banda
quan de fet
jo anava amb la idea
de comprar-me un barret nou
a la senyora Frölich
No pas un barret negre, senyora Frölich
no es pensi
un barret negre
res de negre
Anar a la ciutat
a la barreteria
però en lloc de la barreteria
vaig anar a Presidència
al President
i et vaig portar fins al parc
al Monument al Soldat Desconegut
mira al fons de la cistella
Que content que es va posar pobra bèstia
se n’hi va anar corrents
de seguida va córrer ben lluny
donant voltes al monument
De sobte el tret
Jo vaig deixar caure l’animal
en fa una demostració
el vaig deixar caure així, l’animal
així
- 99 -
PRESIDENT
El coronel
va morir
a l’acte
a vint passos del lloc
on fa vint anys
van assassinar el canceller
PRESIDENTA
Ha arribat el moment
en què tot farà un tomb
diu el mossèn
En tota persona
s’hi amaga un anarquista
si una ment és una ment preclara
és que és una ment anarquista
Qui sap
diu el mossèn
si ja som a la Revolució
a la senyora Frölich
Canviï els llençols del meu marit
s’han de canviar cada dia
els deixa ensangonats
De nit
sense bena
al President
Només una petita esgarrinxada
al cap
tan superficial
que ja no se li veu.
Però
- 100 -
el President es poleix les ungles i després s’escampa per la cara la
crema del tocador
la senyora Frölich pentina la Presidenta
Vostè m’ha observat
com jo amb el carnisser
Ho ha vist perfectament
i un bon dia vostè xerrarà
arribat el moment oportú ho xerrarà tot
tu diràs
el meu marit ja n’està al corrent d’aquesta història
i si li he de ser del tot franca
va ser idea del mossèn
si el meu home
es va passejant amb actrius de tercera
de nit
Ell sap el que faig
no tenim secrets
però se’n guardarà prou de fer al meu home
la més mínima insinuació
Que bé que li queda aquest vestit
com una filla de la Revolució
Tot el que jo descarto
a vostè li queda estupendament
Els vestits de què em desprenc li queden d’allò més bé
al President
No trobes
que amb els vestits que li passo
aquesta dona està estupenda
a la senyora Frölich
Vostè està feta
- 101 -
per brillar
amb la roba descartada dels amos senyora Frölich
Qui hauria dit que fóssim tan diferents.
mira al fons de la cistella buida, i després
Ja no hi ha cap gos
Ja no hi ha cap gos
Té unes mans tan fines senyora Frölich
s’aferra de sobte a la mà de la senyora Frölich fins a fer-li mal
el President es gira davant d’aquella escena
la Presidenta deixa anar la mà de la senyora Frölich
Una cara tan severa
i unes mans tan fines
Com si fos de casa bona
però trobo repulsiva
aquesta manera que té de pentinar-me
o com m’ajuda a vestir-me
o com entra per la porta
si és que entra
Ho penso cada vegada
per què entra ara
però vostè no dóna mai explicacions
vint anys
sense donar mai explicacions
agafa joies una rere l’altra i les col·loca sobre la taula del tocador
Vostè em mortifica
com jo la mortifico a vostè
es gira de cara al President
i a ell el mortifiquem totes dues
vostè inconscientment
jo a consciència
- 102 -
amb un pla ben determinat
i ell mortifica tothom
agafa el retrat del gos i el deixa sobre el tocador
a tothom m’entén?
ell té el poder
per mortificar tothom
Mortificació
Ambició
odi
res més
segons el mossèn
entre els homes
impera només
l’absurditat.
PRESIDENT
El coronel
es mereix un mausoleu
PRESIDENTA
El tractament que es dispensaria a
poetes compositors
artistes de fama mundial
treu la llengua
el President estossega
Han tallat
els carrers
per on passa el seguici
i en tots els edificis oficials
hi pengen crespons negres
I no hi ha escola
senyora Frölich
- 103 -
PRESIDENT
Per un pèl
PRESIDENTA
Per un pèl
que no han matat el President
Teatral
patètic
polític
a la senyora Frölich
Estic exhausta
exhausta
Aquest protocol despietat
No és fàcil
ser la dona del President
i encara menys ser el President
el President recull de terra el coll de la camisa i se’l torna a posar
Des de mitjan octubre
que no ens hem pogut treure la roba negra
i dia sí dia no tallen els carrers principals per algun seguici fúnebre
I aviat en moriran centenars
diu el mossèn
les autoritats civils
i les eclesiàstiques
perquè la natura reclama el seu dret
Temps de collita
diu el capellà
temps de collita
es redreça davant del mirall
però el negre em queda bé
- 104 -
bé
molt bé
SENYORA FRÖLICH
El negre li escau
senyora Presidenta
PRESIDENTA
Vostè sap perfectament
el que vull sentir
Vostè és així
sempre em diu
el que jo vull sentir
i em mortifica
agafa la mà de la senyora Frölich i la reté entre les seves
sí que es pot
deixa anar la mà de la senyora Frölich
anar sempre amunt i avall vestida de dol
però no sempre
PRESIDENT
El coronel era un home honorable
els seus cinc fills
segons em va dir
els volia enviar a l’acadèmia militar
PRESIDENTA
agafa unes entrades de sobre la taula del tocador
La Societat d’Amics de la Música
encara m’envia invitacions
per als concerts de la Filarmònica
L’art de la fuga senyora Frölich
Johan Sebastian Bach
- 105 -
dóna les invitacions a la senyora Frölich
La proletària
asseguda a la poltrona del President
però no perdi aquestes invitacions
Una vegada una col·lega seva
va perdre una invitació
la senyora Frölich es guarda les invitacions sota el vestit
La gent ve
del camp
a la ciutat
a oxigenar-se
però la ciutat no oxigena
no oxigena
al President
No oxigena per res la ciutat
a la senyora Frölich
Ja ho veu vostè mateixa
que trist que és avui
viure a la ciutat
I aviat hi regnarà indefectiblement
l’anarquia
diu el mossèn
Se’n recorda
aquella època en què
vostè ens pentinava
ara l’un ara l’altra
al gos i al mi
eren ordres meves
- 106 -
PRESIDENT
La premsa conspira
contra nosaltres
tots els diaris
tots sense excepció
una conspiració monstruosa
la senyora Frölich passa el raspall pel barret de copalta del President
PRESIDENTA mira la cistella buida
Ara et trobo a faltar
però encara sento la teva olor
et puc olorar
a la senyora Frölich
El seu enemic de l’ànima
és mort
mort
es mira al mirall
Torno a tenir la veu
completament resseca
Xarop per a la tos
xarop per a la tos
a la senyora Frölich
Quan doni al meu home el xarop per a la tos
doni’m a mi també xarop per a la tos
al President
I tu amb aquesta veu afònica
de tant fer discursos al cementiri
a si mateixa, mirant-se al mirall
I llavors
- 107 -
tot d’una
va i t’oblides del text
no sé de què serveixen
totes aquestes funcions infantils
però tots ens anem tornant
vells
i tous
al President
Amb el que es recapti es podrà comprar quatre cadires
de rodes
a partir d’ara la senyora Frölich anirà embenant el cap del President
amb una bena negra
D’Alemanya
Les cadires de rodes
més sofisticades
vénen d’Alemanya
Tornem a tenir casos
de poliomelitis
i de tuberculosi pulmonar
inesperadament
torna a agafar el retrat del gos i el deixa sobre la tauleta del tocador
Tots tornen a agafar
la poliomelitis
i la tuberculosi pulmonar
Els sanatoris no donen l’abast
A la teva actriu
la senyoreta Gerstner
li han donat segons m’han dit
un paper
en una obra del repertori clàssic
- 108 -
esclar que és un paper secundari
treu la llengua, es posa un collaret de perles al voltant del coll
Ara torna l’època de fer comèdies
així que es fa fosc més aviat
els teatres programen comèdies
però se’ls hauria de prohibir que fessin comèdies
en aquests temps que vivim
Hauria estat impossible enterrar el coronel en la més estricta intimitat
Un funeral d’estat
perquè ho requereix el govern
El mossèn sempre diu
que no hi ha res més penós que un funeral d’estat
o qualsevol d’aquests enterraments pomposos
que organitza la classe dirigent
en la més estricta intimitat
es torna a treure el collaret de perles i el deixa sobre la tauleta del
tocador
Ja em conec gairebé
tots els cementiris
i tots els parlaments
El parlament del nou coronel
és igual que el parlament del vell coronel
No trobes
que els anarquistes
només han d’esperar
contemplar sense fer res
perquè els que volen matar
es moren ells mateixos
ells mateixos
ells mateixos
- 109 -
es torna a emprovar el collaret de perles
Els dirigents polítics
moren un darrere l’altre
no han de menester cap violència per matar-los
perquè moren ells mateixos
deixa el collaret de perles definitivament sobre la taula del tocador
la senyora Frölich ha posat la jaqueta i el jaqué al President
el President s’aixeca, la senyora Frölich el raspalla de dalt a baix i li
posa el copalta
PRESIDENT
On ha quedat el discurs
senyora Frölich
la senyora Frölich li dóna el discurs i ell se’l guarda
PRESIDENTA, posant-se dempeus, després de donar un cop d’ull a
la cistella buida
Els dirigents es moren
un darrere l’altre
es moren tots sols
el President i la Presidenta al centre
la senyora Frölich va a buscar el vel al penjador i l’hi posa a la Pre-
sidenta
el President i la Presidenta s’abracen
un cop de pedra enorme trenca la finestra
tots tres es queden drets, espantats
la porta s’obre de sobte
CORONEL, entra i diu
El seguici us espera
senyor President
Teló
.
- 111 -
ESCENA TERCERA
Hotel Anglaterra
El President i una actriu riuen asseguts al voltant d’una taula
Entra un cambrer i despara taula
el President i l’actriu van rient
PRESIDENT, torcant-se els llavis amb un tovalló
Com corries
descalça
camps a través
A baix a la vall
ens hi esperava el coronel
s’imaginava el pitjor
Recordes
com declamaves el teu paper
en aquell banc al costat d’uns nans de pedra
com declamaves
ACTRIU
, donant un cop a la taula amb la mà
Declamava
Declamava
PRESIDENT
Te l’aprenies
Els meus peus
- 112 -
no t’ho pots ni imaginar
els meus peus
però no em vaig arribar a treure les sabates
no
ACTRIU
Si portes sempre botes
i no estàs acostumat a anar amb sabates
et fan mal les sabates
quan vas camps a través
PRESIDENT
Cal tirar endavant
cal
cal nena
cal tirar endavant
el President i l’actriu riuen
el cambrer els obre una ampolla de xampany, després d’haver dei-
xat tot de botelles semblants sota la taula
Al temps no se’l pot fer
recular nena
cita Voltaire
No hi ha res més llarg
que el temps
perquè és la mesura
de l’eternitat
ni res més breu
perquè no en tenim mai prou
per acomplir els nostres propòsits
Res passa tan lentament per a qui
espera
ni més ràpid per a qui
- 113 -
s’ho passa bé
el cambrer serveix a l’actriu i tot seguit al President
El temps s’eixampla fins a fer-se infinitament immens
i es deixa trossejar fins a fer-se infinitament petit
Els éssers humans
no hi paren gaire esment
però després lamenten
que passi tan de pressa
res no pot passar fora d’aquest temps
que ho enfonsa tot en el més gran dels oblits
com si res fos digne de la posteritat
amb el cap enlaire
Però a les coses grans
els garanteix la immortalitat
al cambrer
Ja se’n pot anar
ara deixi’ns sols
sols
el cambrer recull els plats i surt
el President fa un petó a la galta a l’actriu
Te’n recordes
després vam anar a Estoril
a peu
El coronel
de seguida es va imaginar el pitjor
Aquesta gent de seguida s’imagina el pitjor
si no ets puntual
ja s’imaginen
el pitjor
ja els entrenen per a això
- 114 -
el vell coronel
es va enamorar d’Oporto
el vell
el nou coronel no havia estat mai a l’Atlàntic
Aquesta gent que veuen l’Atlàntic
per primera vegada
aquí a la punta sud-oest de Portugal
de seguida se senten aclaparats
per aquest espectacle
aixeca les estovalles d’una revolada
És la mateixa taula
Aquí
ho veus
és la mateixa taula
ensenya a l’actriu un punt de la taula
Aquí l’última vegada
vaig gravar
alguna cosa
Les nostres inicials
tu nena anaves beguda
i des d’allà
mentre tu t’adormies
t’observava
adormida nena meva
et vas adormir
de pur cansament
quan vam tornar de Sintra
vaig gravar les nostres inicials
de debò
en aquesta mateixa taula
- 115 -
deixa caure les estovalles
He dit
que havia de ser la mateixa taula
Haurien pogut fer veure
que era la mateixa taula
encara que no fos la mateixa taula
és la mateixa taula
Aquests hotels són els més excelsos
de tot Europa
dirigits amb un rigor estricte
Aquest luxe nena
quin sentit tindria la vida
si no poguéssim gaudir
d’un luxe com aquest
sempre que vulguem nena
un luxe com aquest
tranquil·lament
beuen tots dos
Volia estar amb tu
a la mateixa suite
riu
i sopar amb tu
a la mateixa taula
Aquestes lletres gravades demostren
que és la mateixa taula
crida de cara a la porta
Senyor coronel
CORONEL
treu el cap per la finestra
Senyor President
- 116 -
PRESIDENT
Vagi-se’n a dormir
senyor coronel
Ja no l’hem de menester
Ja no l’hem de menester
a l’actriu
oi nena?
Ja no hem de menester el coronel
Bona nit senyor coronel
Demà a les nou a casa del President
em sent
truqui’m a la porta a dos quarts de vuit
Quedarà impressionat senyor coronel
amb el protocol dels portuguesos
bona nit senyor coronel
CORONEL
, inclinant-se
Bona nit senyor President
surt
PRESIDENT
I d’això en diuen
guardaespatlles
guardaespatlles
l’actriu riu
I quan vam anar a la
corrida
de toros
no a la plaça de la ciutat
sinó a la del poble
A Portugal
no maten els toros
i lidien muntats dalt del cavall
- 117 -
no pas com fan a Espanya
Vaig sortir una mica
del protocol
el president nena va riure molt
quan li vaig parlar de tota aquesta escapada
de la nostra escapada
el president de Portugal nena
es va fer un tip de riure
li fa un petó a la galta
La minyona de pagès
que ve a la ciutat
i fa feliç al president
La petita minyona de pagès
La minyona de pagès la petita
d’un poblet fosc i fred de muntanya
Perquè té talent
i energia
El més important és
que un individu en el moment decisiu
més tard o més d’hora
però mai massa tard
tingui talent
i que
i això nena és el més important
descobreixi abans dels vint-i-un anys
que té talent
i que se li confirmi
que té talent
el món exterior també ha de saber veure aquest talent
nena
que aquest individu de talent
- 118 -
tingui un talent molt determinat
perquè haurà
de concentrar-se
en un talent determinat.
I que el tal individu
concentri tots els seus esforços
a consumar
aquest talent seu que ha descobert i confirmat
L’important és consumar-lo
Res de cauteles filla meva
aquest individu
només progressarà
si pensa contínuament
a consumar el seu talent
No deixar-se alterar mai per res
únicament ha de confirmar-se a si mateix
que ha sabut descobrir el seu talent
i encara més una personeta com tu
que el primer que veus és que has de marxar
marxar de casa
marxar del poble
anar a ciutat
i enfilar-te als escenaris així que puguis
que és el lloc on es pot desenvolupar un talent com el teu
L’art dramàtic nena
no és un art
que es vagi desenvolupant a poc a poc
és un art que no admet preàmbuls
El talent es descobreix i es consuma
i la resta nena són ximpleries
Jo mateix vinc
com sap tothom
- 119 -
de baix de tot
no de pagès
però sí de baix de tot
Com tu des de baix de tot
vaig descobrir molt abans de fer vint anys
quin era el meu talent
i no només talent nena
talent polític nena
encara no tenia deu anys
que ja vaig descobrir
que estava dotat per la política
un talent polític integral
I en el teu cas igual dintre teu ja hi traspuntava l’art
aquest art que portaves dintre teu
i que has descobert en el moment oportú
Has arreplegat prou energies per escombrar
les resistències que et trobes pel camí
amb els mètodes més apropiats
En primer lloc cal tenir el cap clar
Claredat de pensament oi que m’entens
I la gosadia necessària
per tenir aquesta claredat mental
per damunt de tot la gosadia contra un mateix
Tallar amb els propis hàbits
amb el pes de la tradició
no és cap bagatel·la
tallar amb tot el que impedeix
de desplegar el talent
i consumar-se en art
l’art consumat filla meva
Perquè el talent no ha de perdre ni un minut
des del moment en què es descobreix
- 120 -
en desenvolupar-se
i la gosadia
d’encarar-se al món
d’encarar-se a tot
és una necessitat indispensable.
Tot d’una has de fer
el que no havies estat capaç de fer mai
trepitjar cadàvers
pel teu talent
perquè el teu art pugui néixer
i sense cap mena de sentimentalisme nena
ni de repòs nena
ni cap mena de màgia
res de màgia
s’acaba de beure la copa i se’n torna a servir una
I a un individu així li ha de ser indiferent
tot el que passi al seu voltant
tot
m’entens
tot
I tenir la força de voluntat
com jo que de sobte vaig tenir molt clar
de convertir-me en polític
en una figura política
i amb aquesta idea m’he aproximat als altres
i res més que aquesta idea m’ha guiat entre els homes
I tu t’has dit a tu mateixa
jo seré actriu
naturalment una gran actriu famosa mundialment famosa
els camins de la política són els mateixos camins
que els camins de l’art
- 121 -
són pavimentats sense pietat
i amb brutalitat
i tu nena entres al teatre més gran al més famós i més distingit
li besa la galta
No ens podrem marcar mai un objectiu gaire alt
sempre l’objectiu més alt
cap objectiu que no sigui l’objectiu més alt nena
sempre el més alt
Si polític
doncs president
Cap d’estat
doncs dictador
Si actriu
doncs la més gran
la més gran
la més gran
aquesta fascinació
que pot ser una fascinació letal
aquesta desmesura per tot el que ens envolta
aquesta incomprensibilitat per tot el que ens envolta
però què són els humans
què és el món
s’ha de preguntar un individu així
què és tot això davant del meu talent
i davant la meva força de voluntat
què és tot això que m’envolta
encara que sigui el món sencer
davant del meu objectiu
escura la copa, s’aixeca i obre una altra ampolla
Cap d’estat
Nena
- 122 -
se serveix a ell mateix i a l’actriu
Constatar la pròpia capacitat
per oposar-la a la pròpia incapacitat
amb la pròpia capacitat destruir eradicar la pròpia incapacitat
i sempre la capacitat contra la incapacitat
Desbrossar tant la porqueria política com la porqueria artística,
Desbrossar sempre la porqueria
El món és una porqueria
res més
i anem desbrossant tota aquesta porqueria
a través d’una gran inconsciència
i vinga, vinga i vinga, reina meva
Que jo ja tan jove
em convertís en ministre
oficial
ministre
i em casés amb una dona de casa bona
que la trobés i m’hi casés
i em casés també amb el seu cercle social
això va ser només un primer pas
un primer pas va ser
i després la vida va agafant un grau de dificultat cada vegada
més gran nena
Jo vaig començar cobrant les quotes dels afiliats al partit
com tu que vas començar fent operetes
en un teatre de províncies
que és el lloc on es revela
el geni
I després Metternich
Metternich
Metternich
- 123 -
i tu Shakespeare
sempre Shakespeare
i Goethe
En una habitació gelada
sense perdre mai de vista l’objectiu
deu anys d’insomni
i amb tot el món en contra nena
El talent
i més encara el geni
tant si és polític com artístic
sempre té tot el món en contra
i actua sempre contra tota raó
escolta el que li diuen
però sempre fa una altra cosa
Escolta
veu
i tira sempre
cap a la banda contrària
Com tu que has actuat sempre contra tota raó
li besa la galta
T’ho va advertir tothom
com m’ho advertien a mi contínuament
buida la copa
Encara que no se’t reconegui al cent per cent
per mi ets la més gran
Ets la Duse del nostre temps
Brindem
per la Duse del nostre temps
omple totes dues copes i aixeca la seva
D’un sol glop
- 124 -
D’un sol glop
D’un sol glop nena
buiden les copes
el President torna a omplir-les
per la Duse del nostre temps
I jo mateix potser em podria definir
com un home d’una certa importància
M’han concedit tots o gairebé tots els honors
He rebut la condecoració papal de Sant Silvestre
He rebut totes les condecoracions papals
ACTRIU
Ets el polític més gran
Ets el més gran
d’entre tots els estadistes i polítics
haguts i per haver
PRESIDENT
Estadistes
Polítics
ACTRIU
El més gran
PRESIDENT
I tu ets l’actriu més gran
del nostre temps
Si aquest país
fos més gran del que és
aquest país estaria
aquest estat estaria
a l’altura... de les meves facultats.
aixeca la copa i beu
- 125 -
ACTRIU
Has assolit tot
el que es pot assolir en la teva esfera
PRESIDENT
La política
és l’art suprema nena
és superior a totes les arts plegades
la gent no ho veu
però transforma el món de manera ininterrompuda
I just després ja ve l’art dramàtic
ACTRIU
I després?
PRESIDENT
Després ve la pintura
Rembrandt
Rubens
Delacroix
ACTRIU
I després?
PRESIDENT
La poesia nena
la poesia
i la música
la música nena
Però jo no tinc
en l’àmbit de les arts
cap mena de competència
Pel que fa a mi
l’art de la política
- 126 -
és el més elevat i més gran de tots
Cèsar
Napoleó
Metternich nena
aixeca la copa per brindar
Metternich
per Metternich
l’actriu aixeca la copa per brindar
per Metternich
beuen
I cal nena
sempre i sempre al mateix temps
ser pràctic i teòric
Pel que fa a mi
hauria d’haver nascut
en una altra època ben diferent
en un temps
en què hagués pogut portar a terme
tot el que estic predestinat a fer
En aquests temps no puc portar a terme
el que tinc al cap.
ACTRIU
Ets un dictador
PRESIDENT
Un dictador
un dictador
El país se’m fa petit
L’estat se’m fa petit
tot se’m fa tan estret i petit
- 127 -
i aleshores apareix una capacitat com la meva
Tot el que porto al cap
s’ha de complir
ACTRIU
Dictador
PRESIDENT
Aquest país no es mereix per res el meu marit
va dir la meva dona
a l’ambaixador mexicà
M’hauria agradat néixer
en un país completament diferent
i arribar a president en un país completament diferent
beu
Però ara
de cop
els anarquistes nena
Cal anar amb peus de plom
Visc jugant-me la vida
tothom viu jugant-se la vida
ACTRIU
Viu jugant-se la vida
PRESIDENT
Perquè he afluixat
massa les brides
L’Església
Els capellans
La púrria
la púrria popular nena
El coronel se n’hauria pogut escapar per ben poc
- 128 -
i ser jo en canvi la víctima.
Molts intents nena
de pelar-me
però abans que em pelin a mi
encara queden molts anarquistes per pelar
per pelar
per pelar
escura el got, es torna a servir
La societat demana a crits
un home que sigui
capaç de posar ordre
ordre nena ordre
això mateix
ordre i llestos nena
en aquest desordre monstruós
que ara mateix s’estén
i ho enverina tot
ho enverina tot
Posar ordre
Per altra banda
tenim la sort
li besa la galta
de gaudir de la calma
La costa atlàntica
i l’aire de la costa atlàntica
de sobte
Encara no han agafat els autors de l’atemptat
quina mena de policia és aquesta
- 129 -
ACTRIU
Cada vegada més actes terroristes
PRESIDENT
Ho entens nena
és una fatalitat
Però quina mena de Ministre de l’Interior tenim
Si demà al matí a primera hora no han arrestat els autors de
l’atemptat
arrestats nena arrestats
faré rellevar el ministre de l’Interior i el director general de po-
licia
rellevar
ACTRIU
Rellevar
PRESIDENT
Rellevar
rellevar el govern sencer
Un altre govern
un nou govern
aixeca la copa
convida l’actriu a aixecar la seva copa
tots dos aixequen la copa
Va anar d’un pèl nena
Si no ara no seria a Estoril
L’atemptat és el motiu
pel qual ara sóc aquí
has patit un xoc
em va dir la meva dona
vés-te’n a Estoril
em va dir
- 130 -
I només m’ho va dir
perquè me n’anés
i per poder anar-se’n ella a la muntanya
amb el seu carnisser
o qui sap si se n’ha anat amb el mossèn a la muntanya
Amb el carnisser
o amb el mossèn
tant me fot amb qui sigui que se’n vagi a la muntanya
L’important és que ara estic amb tu a Estoril nena
beu
Dos mil policies només per vetllar
per la meva persona
i tu nena
la meva petita actriu
amb passaport diplomàtic
i sota la protecció formal del President
demà passat ens n’anem a Cintra
amb tota la protecció oficial
a divertir-nos
I el sermó que li vaig clavar l’any passat
al cambrer de Cintra
un bon sermó
primer en francès
que no em va entendre
després en anglès
que tampoc va entendre
i finalment en portuguès
Aquella nit
la meva dona i jo
no vam dormir junts
des de fa vint anys
- 131 -
quan és al llit
només pensa en el seu carnisser
el carnisser n’és un
i el mossèn l’altre
tots dos de nit li ballen pel cap
un cap on no arriben a trobar-se mai
però tampoc és que s’hagi de tornar boja
en aquest estat
I si alguna vegada és al meu costat
és amb el carnisser
o amb el mossèn
Això explica que estigui cada dia més nerviosa
i també que descarregui els seus turments
sobre el servei
Ambició
Odi
Por
res més
Fins i tot el gos
els últims temps va quedar pertorbat
perquè quan ella dins el seu cap
ja no podia suportar ni el mossèn ni el carnisser
es refugiava en el gos
i després quan parlava dels seus dos amants
de l’amant espiritual i de l’amant corporal
deia que el seu gos era la seva salvació
A aquesta edat nena
el joc pren una deriva perillosament perversa
i de la manera més evident si és una persona com la meva dona
Ara li han arrabassat el gos
Sempre vaig detestar
aquella bèstia inútil
- 132 -
Detesto les vides inútils
Tampoc m’agraden les bèsties
Ni m’agraden els humans ni m’agraden les bèsties
Aquests cossos animals
que ja no saben ni bordar
i només tenim com un objecte decoratiu
que hem d’anar alimentant
per no res
crida
El gos va tenir un atac
un atac de cor
Quan em van tirar el primer tret
i van tocar de ple el coronel
que va morir a l’acte
el gos va tenir l’atac
Dues víctimes innocents
el coronel i el gos
crida
Ella se’n va anar corrents a l’Institut de Medicina Forense
darrere el gos
El coronel
que era al costat del gos sobre la taula de dissecció
ni se’l va mirar
Aquella olor repugnant
que desprenia sempre l’animal aquell
El nostre dormitori estava sempre empudegat d’aquella olor de
gos
Tot el palau
feia aquella olor de gos
Aquella pesta
petita i inútil
- 133 -
i sense pedigrí
aquella raça repugnant
treta directament de la gossera
i portada a palau directament amb el cotxe presidencial
i dies i setmanes i mesos aquell gos pertot
Tota la cuina envaïda
pel menjar del gos
Un gos petaner nena
un gos petaner que durant un temps
es va fer l’amo del palau presidencial
Al seu marit li feia la vida impossible
però al gos l’agombolava tot el dia
La mort del coronel no la va afectar per res
ni la va commoure
Sí tots ens hem de morir un dia o altre
però el gos
A l’enterrament del coronel hi va anar a contracor
i només pensava en la celebració
del funeral del gos
Incinerar-lo
o enterrar-lo
vet aquí el seu problema
Conscient
d’estar sola i abandonada en tot moment
amb el temps s’havia lliurat
completament al gos
i als diners
I en això el mossèn també hi havia ficat cullerada
amb la seva filosofia delirant
sempre parlant de vides innocents
de la tragèdia i de la magnanimitat
i ella va repetint tot el que ell diu
- 134 -
no entén ni un borrall del que ell diu
però ho va repetint com una cotorra
Si el mossèn diu que un gos és una criatura innocent
ella ho repeteix
Si el mossèn diu que tots els éssers humans són iguals
ella ho repeteix
Si el mossèn diu la paraula ‘magnanimitat’
ella la repeteix
Qualsevol cosa que digui sobre el socialisme
ella la repeteix
el que digui sobre la religió
sobre filosofia
ciència
I si ell s’enfila a la muntanya i un cop dalt es mira el món des
de les altures
ella s’enfila amb ell fins a dalt i s’ho mira des de les altures
Ara bé com a espia és massa burro
un sermonaire beneit
que fa tornar boges les dones
El carnisser l’atreu amb tota la seva vulgaritat
El vaig veure una vegada
que sortia per la porta del darrere
per l’escala dels diplomàtics
just a l’hora que jo tornava
a dos quarts de tres de la matinada
després de la funció de ballet.
ACTRIU
després de la funció de ballet
PRESIDENT
El llac dels cignes
El llac dels cignes
- 135 -
Era
El llac dels cignes
L’home portava la bata de carnisser
s’havia presentat al palau presidencial
amb la bata de carnisser
Imagina’t
al Palau presidencial amb la bata de carnisser
Mentre ella menja tan a poc a poc
mirant contínuament per damunt del meu cap el Lucas Cranach
que tinc penjat darrere meu
només fa que pensar en el carnisser
amb la seva bata de carnisser
Quan està amb altra gent és com si no hi fos
perquè tot el dia només pensa en aquest coi de carnisser
ACTRIU
O en el mossèn
PRESIDENT
O en el mossèn
Ella sap prou bé com detesto el mossèn
i per això el tenim tot el dia entaulat a casa
Quan arribo per dinar
ja me’l trobo assegut allà
sempre amb un llibre sobre el pit
que després ens llegeix en veu alta
i sempre és alguna trivialitat
pròpia d’un sermonaire frívol
Després ve una tria del bo i millor
i no ho passem pas malament
quan a l’altre cap de taula
s’asseu la taca negra del mossèn
Sovint és molt divertit
el que diu
- 136 -
sobre les missions per exemple,
sobre l’assassinat de monges a Etiòpia
És un perfecte comodí
quan la conversa s’apaga
No se’n va mai
sense que la meva dona li hagi donat
un xec d’amagat
Quan li estenc la mà
li dono la mà
el xec li fa crec sota la sotana
Sumes de quatre o cinc xifres
i per Nadal fins i tot de sis
un tipus astut
dels que encara van venent per les cases la pobresa de l’Església
A l’hivern la campa per Saint Moritz i es barreja
de paisà naturalment
infiltrant-se en els ambients mundans
i la meva dona també hi és
i deixa que ell li enceri els esquís
amb el mossèn per una banda
amb el carnisser per l’altra
Ja fa molt temps que entre la meva dona i jo
tot s’ha refredat
patètic
És la fredor glacial
que impera entre la gent nena
Tot plegat és una pura façana
i el capellà i el carnisser
no són més que
grimpaires de façanes
l’actriu riu desenfrenadament
- 137 -
Tots dos riuen i tornen a omplir-se la copa
Grimpaires de façanes
el President s’aixeca, obre una ampolla de xampany i en serveix
A Estoril es pot suportar tot
nena meva
Adora el mossèn
i amb el carnisser s’hi fica al llit
Al mossèn ja li ha donat de sotamà
centenars de milers
Centenars de milers
Per ella no es compra
mai res
però al mossèn centenars de milers
patètic
La dona del President de la República
és una puta
una puta
després d’una pausa
Una puta que ara l’únic que fa és mirar fixament
a l’interior d’una cistella buida
mirar fixament ho entens
mirar
mirar fixament
a l’interior d’una cistella buida
tots dos s’acaben de beure la copa
És un joc nena,
en què de manera alterna
van sortint les persones i constel·lacions més impossibles
i és bastant probable
- 138 -
que això ja sigui la revolució
com diu el mossèn
després de quaranta anys
hi haurà d’haver una revolució
per força nena
una revolució
esbandir
fer cau i net
escandint les síl·labes
fer cau i net
oi que m’entens?
Un joc
en què al final del dia et quedes
amb la púrria de la humanitat el que se’n diu
la púrria
gira la copa cap per avall, la torna a posar dreta
Intervenir
fer cau i net
El nostre destí
és un destí semblant
Tots dos sabem com es forja una vida com aquesta
perquè ens l’hem forjat nosaltres mateixos
tots sols
amb uns pares estúpids i abjectes per una banda
i en un món estúpid i abjecte per l’altra
una absoluta falta d’amor
una absoluta falta d’amor nena
Haver de passar dos anys amb un únic parell de mitjons
i durant anys sense ni un cèntim
per poder escriure una carta als Reis oi que m’entens
I com tu mateixa ja vas dir una vegada
- 139 -
aixeca la copa
ella aixeca la copa
Com tu mateixa ja vas dir una vegada
els dies de festa
tant els senars com els parells
l’olor de la carn a la brasa dels rics
per la finestra
El món és una immundícia
nena
una immundícia
una bona immundícia
Porqueria
una autèntica porqueria
I ens tornem durs
el nostre caràcter es torna dur
quan recorrem el camí
que nosaltres hem recorregut
I què t’oferirà el director de teatre
un paper principal o un paper secundari
Pots renunciar al paper principal nena
l’interpretes amb mi
al teatre limita’t només als papers secundaris
li besa la galta
Amb mi interpretaràs el paper principal
de sobte, patètic, aixecant la copa
Ets l’actriu més gran
que conec
i per això protagonitzaràs amb mi el paper principal
interpretaràs el paper més gran que un actriu
hagi pogut representar mai en un dels nostres teatres.
- 140 -
Duse
Duse tu
Duse
li tira a la cara tot el vi que té a la copa
Tu Duse
l’actriu einlaira encara més la copa i li vessa a la cara al President
La meva Duse
La meva Duse nena.
- 141 -
ESCENA QUARTA
sala contigua al casino
el President, oficials portuguesos i l’ambaixador en una taula. El
coronel al costat de la porta, a través de la qual se sent el soroll
de la sala de joc.
PRESIDENT, fumant i bevent amb els altres
Provin d’imaginar-s’ho
de sobte al meu costat
el coronel s’ha esfumat
esfumat
esfumat
l’home s’ha esfumat
sorolls de fons a la sala de joc
Només perquè vaig apuntar amb el bastó cap al Monument
al Soldat Desconegut
Per ensenyar a la meva dona una oreneta
que s’havia posat sobre el Monument al Soldat Desconegut
Una cosa insòlita en aquesta època de l’any senyors
I aleshores es produeix la detonació
El desconcert és total
comprenen
Vent del sud
- 142 -
un vent fort del sud
a tots ens costa més de respirar senyors
i en aquell moment el coronel cau fulminat
el meu assistent
que coneixien de tantes visites que els hem fet aquí
Un dia gris senyors
Vent del sud
un vent fort del sud
Un segon tret a l’aire
Els anarquistes s’esfumen
llepa el puro
s’esfumen
El tret des d’uns matolls
I el primer tret
que m’havia de tocar a mi
i que va encertar el coronel
mata el gos de la meva dona
el gos té un atac de cor
als seus braços
tot d’una deixa anar l’animal a terra
és mort
Tenir un animal mort als braços
soroll de fons a la sala de joc
Jo que em giro d’una revolada
i ni rastre dels autors de l’atemptat
Vivim perillosament
Ens juguem la vida cada dia senyors
La meva dona que arrenca a córrer
i corrent entre els arbustos s’estripa
el vestit
Aleshores arriben els guardes
- 143 -
Només a cent passes del palau presidencial senyors meus
El coronel mor a l’acte
Una bala al cor
El gos té un atac de cor
El coronel cau fulminat per una bala al cor
Els autors de l’atemptat devien disparar des dels arbustos
OFICIAL
A casa nostra no hi ha anarquistes senyor President
PRESIDENT
Mentre arrossegaven el coronel fins al Palau
el cos ensangonat
us l’heu d’imaginar tot ple de sang
vaig veure
que a l’home li havien perforat el pit
a l’ambaixador
li havien perforat el pit a l’home
que temps enrere havia estat el seu agregat
a Ankara
AMBAIXADOR
A Ankara senyor President
PRESIDENT
Se’n recorda
Una persona insubornable
Parent de l’arquebisbe de Trèveris.
AMBAIXADOR
I de l’arquebisbe de Gurk
PRESIDENT
I de l’arquebisbe de Gurk
- 144 -
La bala senyors meus
va entrar al cos
va travessar el cor
i va tornar a sortir
llepa el puro
He vist morir molta gent
però
En acabat van traslladar també el gos
fins al Palau Presidencial
i van col·locar el cadàver del gos
al costat del cadàver del coronel
fins que van arribar els forenses
La meva dona estava en estat de xoc
El metge forense
va examinar primer el coronel
i després el gos
se senten sorolls de la sala de joc
La meva dona es va passar unes quantes hores
tancada a la seva habitació
Encara no feia mitja hora de l’atemptat
que ja vaig despatxar amb el canceller
Quan vaig sortir de la reunió amb el canceller
ja havien penjat crespons negres
Vaig decretar un funeral d’estat per al coronel
però a hores d’ara encara no han detingut els terroristes
AMBAIXADOR
Aquí a Portugal no hi ha terroristes
OFICIAL
D’anarquistes i terroristes
aquí no en tenim
- 145 -
PRESIDENT
Com és natural, per a la meva dona
l’atemptat va ser un xoc
Ella va tenir la idea
que vingués a Estoril
una bona idea no troben senyors meus
AMBAIXADOR
Una idea magnífica senyor President
PRESIDENT
Vés a Estoril
em vaig dir
un parell de dies a l’hotel Inglaterra
ja els ho dic senyors meus
poden anar allà on vulguin
L’Inglaterra és el millor hotel
el millor del món
Ara tenim
dia sí dia també
un funeral
no exagero
i cada setmana
un funeral d’estat
Va anar d’un pèl
que no em toca el rebre a mi
I porta’m una ampolla de Porto
em va dir la meva dona
a l’ambaixador
I l’ambaixador ja ho ha disposat tot
de la manera més satisfactòria
als oficials
- 146 -
L’ambaixador és
un dels millors homes que tenim
Sovint penso
un home així
no el podem deixar malaguanyar
a la costa atlàntica
l’actriu entra provinent de la sala de joc
No em diguis que has estat jugant
nena
als altres
Sempre guanya
És una gran actriu
una heroïna senyors meus
l’actriu besa el President al front
i una gran actriu
tothom riu
Llàstima que el director del seu teatre
sigui un home tan inculte
d’una estretor mental tan gran
que no s’adona del seu immens talent
Sempre li fa fer papers
que no li escauen
és una actriu
constantment desaprofitada
Tot és culpa de la dramatúrgia, diu ella
Hauria de fer papers de reina
reines d’una bellesa exquisida
o una puta perversa
una puta perversa
- 147 -
riu
tots riuen
Una figura tràgica
senyors meus
en una tragèdia clàssica
o una puta perversa
en una comèdia moderna
es treu la cartera de la butxaca i en treu un feix de bitllets. Els hi
dóna perquè es compri més fitxes.
Té nena
agafa això nena
A veure si ara tens un cop de sort
als altres
Una noia afortunada senyors
és una noia afortunada
Una orfeneta trobada als Alps
l’actriu besa el President al front
el President es torna a guardar la cartera a la butxaca
Una orfeneta trobada als Alps
una cosa gran
gran
gran en tots els sentits
a l’actriu
Ets maca perquè sí
i cada dia que passa
encara te’n fas més de maca
mentre les altres es van tornant lletges
cada vegada més i més lletges
a cada hora que passa més lletges
tu cada dia més maca
- 148 -
una cara maca perquè sí
no troben senyors meus
una cara maca perquè sí
simplement i naturalment preciosa
l’actriu estreny el feix de bitllets sobre el pit
Autodidacta
senyors meus
Autodidacta
No ha pas estudiat art dramàtic ella
però digueu-me quina gran actriu
quin gran intèrpret hi ha
que hagi estudiat mai art dramàtic
a l’actriu
Tu ets autodidacta
una autodidacta ets tu
als altres
Porta a dins el ritme
la música
la dansa
Les escoles d’art dramàtic asfixien el talent des del bressol
El talent més gran pot ser asfixiat amb quatre dies
en una escola d’art dramàtic
asfixiat senyors meus
asfixiat
l’actriu es dirigeix a la sala de joc
el President la segueix amb la mirada
Una obra d’art
una obra d’art de cap a peus
un instrument vocal de gran volada artística senyors meus
amb una tècnica plenament artística
- 149 -
L’any passat la van convidar a fer una gira per Anglaterra
i va fascinar totes aquestes ciutats
fredes i dures i mortals de la Gran Bretanya
fascinar és la paraula exacta fascinar
Una autodidacta perquè ho sàpiguen
que surt de l’origen més modest
El seu avi era un peó teixidor
i el seu pare amb prou feines va arribar a capatàs
i la seva mare provenia
d’una família de fabricants de culleres de fusta
riu
Una família de fabricants de culleres de fusta senyors meus
I avui és
una autèntica prima donna
Com que ella no se li va obrir de cames
el director l’ha relegada
relegada senyors meus
relegada
El director del nostre teatre més gran
del teatre més ben considerat d’Europa l’ha relegada
relegada
Està condemnada a no fer res
perquè el director l’ha relegada
Només perquè el director s’havia fet falses esperances
sobre aquest cos que com han vist
és tan encisador
un cos per al teatre senyors meus
un cos per al teatre
Per mi la manca d’instint del director
és un avantatge
si ella no actua al teatre senyors meus
- 150 -
viatja amb el President per tot el món
per tot el món senyors
per tot el món
Sorolls a la sala de joc
Ara participa
en les meves diversions
No hem pas vingut aquí amb vostès
per discutir de política
a més a més no hi ha entre els nostres països
cap qüestió pendent
És l’aire fresc de l’Atlàntic
Em permeto només d’esperar
que en tot aquest temps la policia no hagi estat parada
A la meva dona senyors
li agrada l’alta muntanya
A mi m’encanta l’Atlàntic
A ella li agrada la comèdia clàssica
jo m’estimo més la gran òpera
Carmen
i imaginin
la meva dona
guarda els seus diners
dintre unes mitges que ella mateixa ha cosit
llepa el puro
És una cosa que li ve
de la seva família
que va immigrar
de Suïssa
Ara viu
amb una por permanent
i fins i tot diria
- 151 -
insistent dels anarquistes
S’envolta
de metges i capellans
i es pensa que d’aquesta manera
es deslliurarà del perill
de tornar-se boja o malalta
o boja i malalta
Se senten sorolls de la sala de joc
com si servís d’alguna cosa
fer amistat
amb metges i capellans.
Amb aquestes companyies el camí
que duu a l’infern és més ràpid
més radical i ridícul
fins al final
Sempre m’he malfiat
de metges i capellans
que són els grans aixafaguitarres d’aquesta vida
i d’ells depèn tota la resta senyors
amb una malfiança absoluta
I he recelat de la ciència en general
per no dir de la filosofia
en cas que existeixi una cosa així
hi he estat en contra des del principi
i més encara si
com és el cas sovint i quasi sempre
es tracta d’un capellà metge
o millor d’un metge que exerceix de capellà
o si és un capellà que exerceix de metge
llepa el puro
perquè de fet els metges es pensen
- 152 -
que són guies espirituals
i els capellans estan convençuts
que són els veritables metges.
El món viu instal·lat en aquesta follia
senyors meus
En realitat tant els uns com els altres
no són més que els destructors
del cos i l’esperit
soroll a la sala de joc
Si no anem amb peus de plom
amb metges i capellans
senyors meus
i no ens acostem a aquests homes
amb malfiança, amb la més gran malfiança
és que som una colla de beneits.
Les dones hi cauen
de quatre grapes
i es fiquen un capellà
diàriament a casa
i consulten almenys un cop per setmana
un metge
i no és pas pel metge que es deixarien
tancar en un asil de bojos
ni deixen pas que el capellà les entabani amb la religió
No
Elles es prenen el medicament
que els prescriu el capellà
i deixen que el metge s’esplaiï
pontificant sobre el cel i l’infern
i d’uns i altres només en treuen
una por inacabable d’acabar
- 153 -
No hi ha res més insuportable que una dona que es fa gran
i que no sap què fer amb la seva edat
i que busca constantment refugi
en metges i capellans
amb un cap embotit d’herbes miraculoses
que vessa de lletanies mèdiques
i de licors espirituals
es passa tota la setmana anant de metges a capellans
amb l’esperança
de poder aturar en una cursa contra la mateixa natura
el procés de destrucció
a què l’aboca la naturalesa
com si ningú no l’hagués avisat abans
assenyala la porta de la sala de joc
Per això una criatura com aquesta
que m’ha fet tornar a sortir
del pou més profund
és una alenada d’aire fresc
aire fresc senyors meus
aire fresc
aire fresc
sorolls a la sala de joc
Quan sento alguna cosa increïble
penso
que és una il·lusió auditiva
però és la veritat
Un home com jo sovint pensa
que s’estimaria més ser el més insignificant dels homes
no tenir res a veure amb el que
amb el que ha a fer
amb el que és
- 154 -
res de tot això no l’afecta per a res
ser en boca de tothom
és per a ell el més espantós que hi ha
ara bé tornar-se a replegar en els seus pensaments
un cop ja n’ha sortit
només ho pot fer
poquíssima estona
perquè de seguida torna a evadir-se
dels seus pensaments
llepa el puro
O pensin en el cas d’un gran artista
o en un científic eminent
sobre el qual planen totes les mirades
però nosaltres ja ens hi hem fet
a aquesta mena de fer
d’algú que ha de fer equilibris
davant les sospites i l’escarni de la multitud senyors
Com que no em puc refugiar en els meus pensaments
per gaire temps
almenys no gaire temps més que una estona molt curta
de tant en tant me’n vaig lluny
lluny
lluny senyors meus
a Portugal per exemple
que m’encanta
sempre aviso amb setmanes d’antelació
És un pensament
Lluny
lluny
tot d’una i amb gran vehemència
a la costa atlàntica
- 155 -
en un ambient agradable
quan tot és summament desagradable
on es pugui passejar sense perill
i menjar
menjar i beure bé
sense haver de comptar
trets a tota hora
beu
i de les circumstàncies presents
fer-ne una comèdia personalíssima
I quines esteses més vastes tenen
aquí encara senyors meus
lliures de la demència política de les masses
barris encara incontaminats
mentre tota l’Europa Central
viu capficada en el seu pensament filosòfico-polític
aquí encara saben divertir-se de la manera
com fa cinquanta anys a l’Europa Central
encara es divertien
senyors meus
sorolls de la sala de joc
es divertien senyors meus
es divertien
Al lloc d’on vinc senyors meus
la gent ha oblidat
que la vida fet i fet
s’assembla més a una gran òpera
El món no és filosòfic senyors meus
sento veus que vénen de l’escenari
veig entrades a escena grandioses
Cors senyors
- 156 -
i alguns pocs solistes d’anomenada
i penso
que el teló de fons del món
té uns bastidors molt resistents
Un home que es trobi exclusivament amb aquest ànim
ja no pot estar per res més
només per a ell mateix senyors meus
El polític és igual que l’artista
que només procura per a ell mateix
només ha seguit el seu propi camí
i ja no recorda
quin camí ha agafat
sorolls de la sala de joc
Aquell que viu aterrit pel seu propi camí
ja no se’l pot ajudar
Ha arrossegat tanta gent
que no sabria dir ni quants
arrossegat senyors
arrossegat
arrossegat
Perquè en aquest país
no saben el que és una guerra senyors meus
ni una erupció senyors
ni una sola erupció
I com que aquí
ho tenen tot sota control
no es permeten el luxe de tenir anarquistes senyors meus
l’actriu surt de la sala de joc i fa un gest amb les mans per donar a
entendre que ja ho ha perdut tot.
el President es treu immediatament la cartera, en treu un feix de
bitllets i el branda a l’aire.
- 157 -
crida
Vet aquí tota la meva fortuna senyors
l’actriu s’hi atansa, li agafa el feix de bitllets, li fa un petó al front i
desfila altre cop cap a la sala de joc.
No es permeten el luxe de tenir els anarquistes
senyors
Aquí tenen tantes presons
que la tranquil·litat i l’ordre
estan garantits
sorolls a la sala de joc
Quan al poble li van massa bé les coses
es torna megalòman
i els bojos
calen foc a l’Estat
El poble es torna megalòman
i perd l’enteniment
aleshores no hi ha manera de contenir-lo senyors
i tot es decanta cap al caos
La Història és la demostració de tot
senyors meus
Ho entendria fins el més ximple dels ximples
que tot es demostra amb la Història
però què demostra la Història
Al poble senyors meus
se l’ha d’apartar de la història
perquè no disposi de proves
soroll a la sala de joc
Qui no comprengui això
és que és un diletant
senyors meus
- 158 -
un diletant
i a sobre ella
la meva dona
sempre amb la por
que el seu propi fill
em mati
o que mati la seva pròpia mare
Sí el nostre fill
s’ha fet anarquista
i és un dels més perillosos
i de fet tinc raons per témer
que el meu propi fill
algun dia
arribat el moment senyors meus
m’assassini
o em mati senyors meus
De nit la meva dona en parla
que el nostre fill
és el nostre assassí
tota la vida del meu fill no ha estat altra cosa
que aquesta amenaça
Els pares fan un fill
el crien
i descobreixen
que han criat el seu assassí
Un home que té un coneixement tan exacte
dels seus pares
i que naturalment senyors meus
odia els seus progenitors
El nostre fill està predestinat
expressament presdestinat
a matar-nos
- 159 -
llepa el puro
Què hi ha dins un home així
em pregunto
perquè de cop i volta es vulgui destruir
perquè en lloc de créixer i madurar
es vulgui destruir
i anar-se’n
tant li fa on sigui
perquè tot d’una es mata
per por
o mata els seus pares
per por
o més aviat s’esfuma
per esborrar-se del tot
perquè sigui com sigui
si no se’l pot ajudar
també caurà aniquilat
Si nosaltres tenim la força
el nostre fill no en té pas
Si nosaltres hem posat ordre
el nostre fill no n’ha posat
Si nosaltres hem estat feliços
amb el temps
penso jo
el nostre fill no n’ha estat capaç
Si nosaltres dia a dia
ens hem anat carregant de maldecaps
el nostre fill no n’ha volgut saber res
Si nosaltres ens hem desvetllat
el nostre fill tampoc hi ha fet res
com pot algú marxar així
- 160 -
i desaparèixer
penso de nits
i no sabem pas on
i tot d’una torna
i ens destrueix
i es destrueix a si mateix
que en fa de nits que hi penso
ho farà
ho farà
ho farà senyors meus
s’aixeca i diu
M’he de rescabalar
a la sala de joc senyors meus
crida
rescabalar-me
rescabalar-me de tot el que he perdut
tira la seva copa contra la paret i entra a la sala de joc, mentre tot-
hom el segueix amb la mirada.
Teló
- 161 -
ESCENA CINQUENA
una sala gran
marxa fúnebre de Beethoven
el cadàver del President exposat
el seu rostre exposat gràcies a una gran obertura a la tomba
dos enterramorts, sota la supervisió d’un oficial, col·loquen ca-
nelobres
flanquejant el cadafal.
PRIMER ENTERRAMORTS
Així
així
SEGON ENTERRAMORTS
Així
així
surten els dos enterramorts
OFICIAL en veu alta, patètic
S’obre la capella ardent
obren la porta.
entra la Presidenta, amb el vel, repenjant-se en el mossèn, i s’atu-
ra davant del President, el mira i surt per l’esquerra.
després de la Presidenta, el govern
- 162 -
després del govern, els diplomàtics
després dels diplomàtics, el poble.
FI
.
Aquest llibre,
imprès
als tallers de Gràfiques Arrels
de la ciutat de Tarragona,
fou enllestit
el dia 26 de setembre del 2014
.
Volums publicats:
Textos a Part
Teatre contemporani
1. Gerard Vàzquez, Magma, 1998
Premi Born 1997
2. Enric Rufas, Certes mentides, 1998
3. Lluïsa Cunillé, La venda, 1999
4. Juan Mayorga, Cartes d’amor a
Stalin, 1999. Premi Born 1998
5. Toni Cabré, Navegants, 1999.
Premi Serra d’Or 1999
6. Patrice Chaplin, Rient cap a la
foscor, 2000
7. Paco Zarzoso, Ultramarins, 2000.
Premi Serra d’Or 1999 (al millor
text espectacle)
8. Lluïsa Cunillé, L’aniversari, 2000.
Premi Born 1999
9. Bienve Moya, Ànima malalta,
2000
10. Joan Casas, L’últim dia de la crea-
ció, 2001
11. Toni Rumbau, Eurídice i els titelles
de Caront, 2001
12. Rosa M. Isart Margarit, Vainilla,
2001. Premi Joaquim M. Bartrina,
Reus 2000
13. Raül Hernández Garrido, Si un dia
m’oblidessis, 2001. Premi Born
2000
14. Harold Pinter, L’engany, 2001
15. David Plana, Després ve la nit,
2002
16. Beth Escudé, Les nenes mortes no
creixen, 2002. Premi Joaquim M.
Bartrina, Reus 2001
17. Luis Miguel González, La negra,
2002. Premi Born 2001
18. Enric Nolla, Tractat de blanques,
2003
19. Dic Edwards, Sobre el bosc lacti,
2003
20. Manuel Molins, Elisa, 2003
21. Meritxell Cucurella, Pare nostre
que esteu en el cel, 2003
22. Llorenç Capellà, Un bou ha mort
Manolete, 2003. Premi Born 2002
23. Gerard Vàzquez i Jordi Barra, El
retratista, 2003. Premi del Crèdit
Andorrà, Andorra 2002
24. Albert Mestres, 1714. Homenatge
a Sarajevo, 2004
25. AADD, Dramaticulària, 2005
26. Miquel Argüelles, Una nevera no
és un armari, 2004. Premi Joaquim
M. Bartrina, Reus 2002
27. Joan Duran, Bruna de nit, 2004
28. Vicent Tur, Alícia, 2005. Premi
Joaquim M. Bartrina, Reus 2003
29. Josep Julien, Anitta Split, 2005.
Premi del Crèdit Andorrà, Andorra
2004
30. Magí Sunyer, Lucrècia, 2005
31. Ignasi Garcia Barba, El bosc que
creix / Marina / Preludi en dos
temps, 2005
32. Marco Palladini, Assassí, 2006
33. Jordi Coca, Interior anglès, 2006
34. Marta Buchaca, L’olor sota la pell,
2006. Premi Joaquim M. Bartrina,
Reus 2005
35. Manuel Molins, Combat, 2006
36. Marc Rosich, Surabaya, 2007
37. Carlos Be, Origami, 2007. Premi
Born 2006
38. Ödön Von Horváth, Amor Fe
Esperança. Una Petita dansa de
mort en cinc quadres, 2007
39. Jordi Sala, Despulla’t, germana,
2007
40. Cinta Mulet, Qui ha mort una
poeta, 2007
41. Gerard Guix, Gènesi 3.0, 2007. III
Premi Fundació Romea de Textos
Teatrals 2006
42. Aleix Aguilà, Ira, 2007. Premi del
Crèdit Andorrà, Andorra 2006
.
43. Carles Batlle, Trànsits, 2007
44. Marc Rosich, La Cuzzoni, 2007
45. Fernando Pessoa, El mariner, 2007
46. Janusz Glowacki, Antígona a Nova
York, 2007
47. Jordi Faura, La sala d’espera, 2008
Premi Joaquim M. Bartrina, Reus
2006
48. Toni Cabré, Demà coneixeràs en
Klein, 2008
49. Damià Barbany, Arnau, el mite; la
llegenda catalana, 2008 (Inclou
CD)
50. José Sanchis Sinisterra, El setge de
Leningrad, 2008
51. Jesús Díez, El show de Kinsey,
2008. Premi Born 2007
52. Guillem Clua, Gust de cendra,
2008
53. Josep M. Miró Coromina, Quan
encara no sabíem res, 2008. Pre-
mi del Crèdit Andorrà, Andorra
2007
54. Josep Julien, Hong Kong Haddock,
2008. IV Premi Fundació Romea
de Textos Teatrals 2008
55. Ignasi Garcia i Barba, Mars de
gespa / La finestra / Sota terra,
2008
56. Albert Benach, Mascles!, 2008
57. Erik Satie, El parany de Medusa,
2009
58. Joan Cavallé, Peus descalços sota
la lluna d’agost, 2009. I Premi 14
d’Abril de Teatre, 2008
59. Josep M. Diéguez, De vegades
la pau, 2009. Accèssit I Premi 14
d’Abril de Teatre, 2008
60. Angelina Llongueras i Altimis, El
cobert, 2009. Accèssit I Premi 14
d’Abril de Teatre, 2008
61. Carles Batlle, Oblidar Barcelona,
2009. Premi Born 2008
62. Enric Nolla, Còlera, 2009
63. Manuel Pérez Berenguer, Hòmens
de palla, dies de vent (Una reflexió
sobre el destí), 2009. Premi del
Crèdit Andorrà, Andorra 2008
64. Jordi Faura, La fàbrica de la felici-
tat, 2009
65. Joan Gallart, Sexe, amor i literatu-
ra, 2009
66. Pere Riera, Casa Calores, 2009
67. Enric Nolla, El berenar d’Ulisses,
2009
68. Helena Tornero, Apatxes, 2009. II
Premi 14 d’Abril de Teatre, 2009
69. Carles Mallol, M de Mortal, 2010
70. Josep Maria Miró i Coromina, La
dona que perdia tots els avions,
2010. Premi Born 2009
71. Joan Lluís Bozzo, Còmica vida,
2010
72. Pere Riera, Lluny de Nuuk, 2010
73. Marta Buchaca, A mi no em diguis
amor, 2010
74. Neil Labute, Coses que dèiem avui,
2010
75. Damià Barbany, Prohibit prohibir,
2010
76. Michel Azama, La Resclosa, 2010
77. Ferran Joanmiquel Pla, Blau,
2010.
VIII Premi Joaquim M. Bartrina,
Reus 2009
78. Evelyne de la Chenelière, Bashir
Lazhar, 2010
79. Josep M. Benet i Jornet, Dues
dones que ballen, 2010.
80. Carles Batlle, Zoom, 2010.
81. Ferran Joanmiquel Pla, Blau,
2010.
82. Daniela Feixas, El bosc, 2011.
83. Guillem Clua, Killer, 2011.
84. Marc Rosich, Rive Gauche, 2011.
85. August Strindberg, Creditors,
2011.
86. Lluïsa Cunillé, El temps, 2011.
87. Maria Aurèlia Capmany i Xavier
Romeu, Preguntes i respostes so-
.
bre la vida i la mort de Francesc
Layret, advocat dels obrers de
Catalunya, 2011.
88. Cristina Clemente, Vimbodí vs.
Praga, 2011.
89. Josep Maria Miró i Coromina,
Gang bang (Obert fins a l’hora
de l’Àngelus), 2011.
90. Joan Rosés, Falstaff Cafè (Els
pallassos de Shakespeare), 2011.
91. Marc Rosich, Car Wash (tren de
rentat), 2011.
92. Sergi Pompermayer, Top model,
2011.
93. Aleix Puiggalí, Al fons del calaix,
2011.
94. Jordi Casanovas, Una història
catalana, 2012.
95. Joan Brossa, Poesia escènica I: al
voltant de Dau al Set, 2012.
96. Josep Maria Miró i Coromina, El
principi d’Aquimedes, 2012.
97. Jordi Oriol, T-error, 2012.
98. Marc Angelet, Voyager, 2012.
99. Marilia Samper, L’ombra al meu
costat, 2012.
100. Joan Brossa, Poesia escènica
II. Strip-tease i teatre irregular
(1966-1967), 2012.
101. Joan Brossa, Poesia escènica III.
Mirades sobre l’amor i la vida
(1956-1962), 2012.
102. Toni Cabré, L’inútil, 2012.
103. Mercè Sarrias, Quebec-Barcelo-
na, 2012.
104. Damià Barbany, Lizzie Mc Kay,
2012.
105. Pere Riera, Barcelona, 2013.
106. Josep M. Benet i Jornet, Com dir-
ho?, 2013.
107. Helena Tornero, No parlis amb
estranys, 2013.
108. Harold Pinter, Terra de ningú,
2013.
109. Josep Maria Miró, Fum, 2013.
110. Tennessee Williams, La rosa
tatuada, 2013.
111. Raúl Dans, Un corrent salvatge,
2013.
112. Jordi Faura, Groenlàndia, 2013.
113. Marta Momblant, Resposta a
cartes impertinents, 2013.
114. Serafí Pitarra i Pau Bonyegues, El
cantador, 2014.
115. Marivaux, El joc de l’amor i de
l’atzar, 2014.
116. Rafael Spregelburd, Falk Richter i
Lluïsa Cunillé, Fronteres, 2014.
117. Joan Brossa, Poesia escènica IV:
Els déus i els homes, 2014.
118. Joan Brossa, Poesia escènica V:
Estar al món el 1953, 2014.
119. Joan Brossa, Poesia escènica VI:
Circ, màgia i titelles, 2014.
120. Àngels Aymar, Carles Batlle, Joan
Cavallé, Beth Escudé i Gallès,
Albert Mestres. Espriu x dotze.
Volum 1, 2014.
121. Pau Miró, Enric Nolla i Gual,
Josep Pere Peyró, Gemma
Rodríguez, Mercè Sarrias, Gerard
Vàzquez, Teresa Vilardell, Espriu
x dotze. Volum 2, 2014.
122. Alexandre Dumas fill, La Dama
de les Camèlies, 2014.
123. Marc Artigau i Queralt, Un
mosquit petit, 2014.
124. Dimitris Dimitriadis, Moro com a
país, 2014.
125. Paco Zarzoso, L’eclipsi, 2014.
126. Carles Mallol, Mata el teu alum-
ne, 2014.
Textos a Part Teatre clàssic
1. Fiódor Dostoievski, El gran inqui-
sidor, 2008
.
Textos Aparte
Teatro contemporáneo
1. Juan Pablo Vallejo, Patera, 2004.
Premi Born 2003
2. Toni Cabré, Navegantes / Viaje a
California, 2005
3. Fernando León de Aranoa, Familia,
2005. Adaptación de Carles Sans
4. José Luis Arce, El sueño de Dios,
2005. Premi Born 2004
5. Joan Casas, El último día de la
creación, 2006
6. J. Carlos Centeno Álvarez, Anita
Rondó, 2006
7. Antonio Álamo, Veinticinco años
menos un día, 2006. Premi Born
2005
8. Rebecca Simpson, Juana, 2007
9. Antonio Morcillo, Firenze, 2008
10. José Sanchis Sinisterra, Valeria y
los pájaros, 2008
11. Richard France, Su seguro servi-
dor Orson Welles, 2008
12. Carlos Be, Llueven vacas, 2008
13. Santiago Martín Bermúdez, El
tango del Emperador, 2008
14. José Sanchis Sinisterra, Vagas
noticias de Klamm, 2009
15. Gerard Vàzquez/ Jordi Barra, El
retratista, 2009
Textos aparte Teatro clásico
1. Friedrich Schiller, Don Carlos, 2010
.
Thomas Bernhard
127
EL PRESIDENT
Thomas Bernhard
EL PRESIDENT
Thomas Bernhard
Va néixer als Països Baixos l’any 1931 i va viure la major part de la seva
vida a Àustria, on va morir l’any 1989 a conseqüència d’una llarga ma-
laltia que patiria des de la seva adolescència. Va estudiar al Conservatori
de música i d’art dramàtic de Viena, i al Mozarteum de Salzburg, abans
de dedicar-se a l’escriptura, primer com a periodista i ben aviat com a
novel·lista i dramaturg.
Al llarg de la seva vida es mostraria extremadament crític amb la histò-
ria contemporània austríaca, i la virulència de les seves denúncies contra
la vida pública d’aquest país, que va protagonitzar així bona part de la
seva producció literària i teatral, el convertirien en una persona sovint
incòmoda per als estaments oficials.
Entre les seves obres que s’han pogut veure als escenaris catalans es po-
den mencionar les peces teatrals L’home de teatre, A la meta, L’ignorant
i el dement, Senzillament complicat o Ritter, Dene, Voss, així com les
adaptacions de les seves novel·les Mestres antics, Extinció o Tala.
El President
Amb el país en un estat de crispació creixent, la parella presidencial
acaba d’escapar il·lesa d’un atemptat que s’ha endut la vida de l’estimat
gos de la presidenta i també d’un coronel. El terror que experimentaran
el president i la presidenta —accentuat pel risc de ser assassinats pel seu
propi fill, que s’ha passat a les files anarquistes— revelarà progressiva-
ment l’abisme que separa la solidesa aparent del seu poder i la medio-
critat de la seva fragilitat real.
La farsa política construïda per Thomas Bernhard ataca sense cap mena
de concessions les bombolles dels nuclis de poder, per oferir aquesta
despietada radiografia d’una intimitat familiar en què la companyia de
massatgistes, confidents i amants oficials només serveix per distreure
les solituds inevitables d’una parella de dirigents amb aires dictatorials,
que són tan incapaços de connectar amb el seu poble com amb ells
mateixos.
T
e
a
T
r
e
N
a
c
i
o
N
a
l
d
e
C
a
t
a
l
u
n
y
a
