.
Thomas Bernhard
127
EL PRESIDENT
Thomas Bernhard
EL PRESIDENT
Thomas Bernhard
Va néixer als Països Baixos l’any 1931 i va viure la major part de la seva
vida a Àustria, on va morir l’any 1989 a conseqüència d’una llarga ma-
laltia que patiria des de la seva adolescència. Va estudiar al Conservatori
de música i d’art dramàtic de Viena, i al Mozarteum de Salzburg, abans
de dedicar-se a l’escriptura, primer com a periodista i ben aviat com a
novel·lista i dramaturg.
Al llarg de la seva vida es mostraria extremadament crític amb la histò-
ria contemporània austríaca, i la virulència de les seves denúncies contra
la vida pública d’aquest país, que va protagonitzar així bona part de la
seva producció literària i teatral, el convertirien en una persona sovint
incòmoda per als estaments oficials.
Entre les seves obres que s’han pogut veure als escenaris catalans es po-
den mencionar les peces teatrals L’home de teatre, A la meta, L’ignorant
i el dement, Senzillament complicat o Ritter, Dene, Voss, així com les
adaptacions de les seves novel·les Mestres antics, Extinció o Tala.
El President
Amb el país en un estat de crispació creixent, la parella presidencial
acaba d’escapar il·lesa d’un atemptat que s’ha endut la vida de l’estimat
gos de la presidenta i també d’un coronel. El terror que experimentaran
el president i la presidenta —accentuat pel risc de ser assassinats pel seu
propi fill, que s’ha passat a les files anarquistes— revelarà progressiva-
ment l’abisme que separa la solidesa aparent del seu poder i la medio-
critat de la seva fragilitat real.
La farsa política construïda per Thomas Bernhard ataca sense cap mena
de concessions les bombolles dels nuclis de poder, per oferir aquesta
despietada radiografia d’una intimitat familiar en què la companyia de
massatgistes, confidents i amants oficials només serveix per distreure
les solituds inevitables d’una parella de dirigents amb aires dictatorials,
que són tan incapaços de connectar amb el seu poble com amb ells
mateixos.
T
e
a
T
r
e
N
a
c
i
o
N
a
l
d
e
C
a
t
a
l
u
n
y
a
.
EL PRESIDENT
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot
ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, tret de l’excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a l’editor
o a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer
còpies digitals d’algun fragment d’aquesta obra.
Edita: Arola Editors
1a edició: setembre del 2014
© del text: Suhrkamp Verlag
Disseny gràfic: Arola Editors
Disseny portada: Antoni Torrell
Correcció: Romina Paps
Il·lustració portada: Felix Arola
Impressió: Gràfiques Arrels
ISBN: 978-84-942598-5-2
Dipòsit legal: T 1408-2014
Polígon Francolí, Parcel·la 3
43006 Tarragona
Tel.: 977 553 707
Fax: 902 877 365
arola@arolaeditors.com
arolaeditors.com
Col·lecció Textos a Part
La direcció d’aquesta col·lecció compta amb la col·laboració de:
Carles Canut (Fundació Romea per a les Arts Escèniques)
Toni Casares (Sala Beckett)
Joan Pascual (Zona Zàlata)
Toni Rumbau
EL PRESIDENT
Thomas Bernhard
Traducció de Bernat Puigtobella
Després d’aquells temps d’humiliació van venir segles de crueltat
i anarquia... Els ciutadans es van convertir tots en assassins o
víctimes, botxins o sentenciats, opressors o esclaus en nom de
Déu i a la recerca del Salvador...
Voltaire
- 9 -
El president
El President és una obra singular en el conjunt de l’obra
de Thomas Bernhard. Estrenada als primers anys setanta,
quan Bernhard encara no s’havia convertit en la bèstia ne-
gra dels austríacs, és una obra monològica, en el sentit més
bakhtinià del terme, un monòleg disfressat de diàleg, però
a diferència de la majoria de les seves obres, escrites des
de la insistència d’una única veu, aquí són dues les figures
sense nom propi que despleguen el discurs: la Presidenta
domina les escenes 1 i 2 i el President es fa l’amo del tros
a les escenes 3 i 4. Tots dos presenten els trets obsessius,
megalòmans i reaccionaris dels personatges de Bernhard i
mantenen un diàleg (ella amb la criada i ell amb una amant
i uns capitostos portuguesos) que és una pura pirotècnia
d’egolatria i una vàlvula per fer sortir pronunciaments po-
líticament incorrectes, fins i tot monstruosos. Bernhard,
però, que es defineix com l’artista de l’exageració (Über-
treibung Künstler) juga amb nosaltres. Per una banda, ens
presenta uns personatges ideològicament aberrants, per
l’altra, els dota d’un discurs entre delirant i fascinador, que
ens pot arribar a arrossegar fins a fer-nos combregar per
moments amb postulats que en la nostra vida corrent no
hauríem subscrit ni borratxos.
- 10 -
A El President la urgència de dir preval per damunt de la
necessitat de raonar. Bernhard capta els actes reflexos del
poder, d’un poder empedrat de gestos maniàtics, obsessius,
tirànics. L’acció transcorre en cercles concèntrics al voltant
d’un fet traumàtic, que tant l’un com l’altra evoquen de ma-
nera recurrent al llarg de la peça: Un dia, en un funeral d’es-
tat celebrat al davant del Monument al Soldat Desconegut,
el President pateix un atemptat, i se salva pels pèls. S’hi dei-
xen la pell, en canvi, un coronel i el gosset de la Presidenta,
l’única criatura del món que li ha dispensat un amor real.
President i Presidenta converteixen el seu matrimoni en un
joc pervers de poder. Només els uneix la por que senten da-
vant dels anarquistes que han abduït el seu fill i han sembrat
el terror en aquest país que en cap moment se’ns diu que
sigui Àustria.
A diferència de la majoria de les seves obres, aquí Bernhard
no fa referències explícites al seu país. Probablement no li cal
perquè tothom ho entengui. Som en una república centre-
europea decadent, que viu l’ensulsiada general del sistema.
L’estat fa fallida i nosaltres ho percebem a través de les es-
querdes d’una família que fa aigües per tot arreu.
Bernat Puigtobella
.
EL PRESIDENT
EQUIP ARTÍSTIC
Traducció Bernat Puigtobella
Direcció Carme Portaceli
Escenografia Paco Azorín
Vestuari Antonio Belart
Il·luminació Maria Domènech
Espai sonor Jordi Collet
Moviment Ferran Carvajal
Ajudantia de direcció Judith Pujol
Ajudant d’escenografia Alessandro Arcangeli
Producció
Teatre Nacional de Catalunya, Temporada Alta i El Canal Centre d’Arts
Escèniques de Salt/Girona
Teatre Nacional de Catalunya
Temporada 2014/2015
Direcció artística de Xavier Albertí
Patrocinadors del TNC: TV3 / Catalunya Ràdio i Fundació Damm
REPARTIMENT
El President es va estrenar a la Sala Tallers del Teatre
Nacional de Catalunya el 5 de novembre de 2014 amb
el repartiment següent:
PRESIDENT: Francesc Orella
PRESIDENTA: Rosa Renom
SRA. FRÖLICH: Montse Pérez
MASSATGISTA/OFICIAL: Josep Julien
ACTRIU: Daniela Feixas
CORONEL: Josep Costa
AMBAIXADOR: Sergi Misas
.
- 15 -
ESCENA PRIMERA
dormitori, les nou del matí
un tocador amb dues tauletes
al costat de la tauleta de la dreta hi ha una cistella buida
dos penjadors, cadires, butaques
l’habitació que porta al bany és oberta
xipolleig a la banyera
la Presidenta, que porta un negligé, és a la tauleta de la dreta.
la senyora Frölich, vestida de negre, entra amb una pila de vestits
negres per al President, que és a la cambra de bany. Deixa tota
la vestimenta sobre la cadira que hi ha al costat del penjador de
l’esquerra. Penja el barret de copalta al penjador i torna a sortir.
PRESIDENTA
Ambició
Odi
Res més
la senyora Frölich, vestida de negre, entra amb una pila de vestits
negres per a la Presidenta. Els deixa sobre la cadira que hi ha al
costat del penjador de la dreta i sobre el monyo hi posa un vel
negre.
la Presidenta s’aixeca i d’una revolada agafa un vestit negre.
El de coll alt
el de coll alt
se cenyeix bé el vestit contra el cos, es mira al mirall
- 16 -
Està passat de moda
està passat de moda senyora Frölich
llença el vestit a terra, amb to imperatiu
I ara reculli’l
Reculli
la senyora Frölich recull el vestit de terra
la Presidenta es mira el vel
Està passat de moda
No vull cap vestit de coll alt
es mira la cistella buida
No vull cap vestit de coll alt, senyora Frölich
xipolleig a la banyera
el President estossega
la senyora Frölich i la Presidenta miren cap a la porta de la cambra
de bany
SENYORA FRÖLICH
Però senyora Presidenta si és el seu vestit preferit
PRESIDENTA
Hauria pogut ser un tret al cap
li pren de les mans el vestit a la senyora Frölich
Hauria pogut ser un tret al cap
Un tret al cap senyora Frölich,
i per l’esquena
mortal
Un tret al cap senyora Frölich
es torna a cenyir el vestit sobre el cos sense posar-se’l
És el meu vestit preferit
- 17 -
però ja ha passat de moda
Un tret al cap
Un tret al cap senyora Frölich
Me’l vaig comprar a París
amb el meu fill
encara estreny més el vestit sobre el seu cos
A Printemps
1
senyora Frölich,
per l’enterro del meu germà
el seu oncle
ara fa tres anys
Aleshores feien
Carmen
l’òpera preferida del meu marit
mira la porta de la cambra de bany
Els anarquistes estan per tot arreu
senyora Frölich
i no reculen davant de res
davant de res senyora Frölich
tira el vestit a terra
Actuen
sistemàticament
diu el mossèn
que són una colla de bojos
Odien el meu marit senyora Frölich
Ja ho ha llegit
El President ha de plegar
ho han deixat per escrit
el President ha de plegar
1 Nom d’uns grans magatzems de moda de París.
- 18 -
xipolleig a la banyera
En aquest país no hi havia hagut mai
un president tan bo com el meu marit
aquest país
no l’havia tingut mai
la senyora Frölich recull el vestit de terra
Està totalment passat de moda
Porti’m el dels quatre botons
la senyora Frölich vacil·la
Vagi-hi,
què espera
vagi-hi
la senyora Frölich surt amb el vestit de coll alt
la Presidenta s’hi adreça cridant
El dels quatre botons
em sent
xipolleig a la banyera
El vestit de quatre botons
senyora Frölich
Si truquen
segurament serà el nou coronel
a si mateixa
Una desgràcia
i quina desgràcia
crida
I no s’oblidi les tovalloles
i faci pujar el massatgista
però només amb el seu passi
- 19 -
només amb el seu passi senyora Frölich
xipolleig a la banyera
la Presidenta s’asseu, es mira al mirall
Un tret al cap
Hauria pogut ser un tret al cap
No hauríem d’haver anat
al Monument al Soldat Desconegut
no hi anirem més al Monument al Soldat Desconegut
crida en direcció a la cambra de bany
No hi anirem més al Monument al Soldat Desconegut em sents
xipolleig a la cambra de bany
Algun dia l’encertaran
es mira al mirall
No va ser ell
No va ser pas el nostre fill
crida en direcció a la cambra de bany
Encara surt sang de la ferida
que si surt sang de la ferida
xipolleig a la banyera
És completament normal
que el fill d’ella
s’hagi fet anarquista
crida cap a la cambra de bany
El nou coronel t’ha escrit
el que diràs davant la tomba
em sents
quatre paraules per al vell coronel
a si mateixa
- 20 -
Res d’anar al Monument al Soldat Desconegut
Que un dia
d’un dia per l’altre
es faria anarquista
això ja ho va dir fa tres anys el mossèn
treu la llengua mentre parla sola davant del mirall
Després de l’enterro,
et tancaràs
i t’aprendràs el paper
m’entens
l’interpretaràs
com l’has interpretat sempre
fa un crit cap a la cambra de bany
S’han enviat les invitacions per la funció de Nadal
quatre-centes invitacions
tot el que es recapti
serà per als mongòlics
es mira al mirall
No ha sigut ell
Apunten als caps
diu el mossèn
contra aquells
que ostenten el poder
Tu tens poder
em sents
Poder
es mira al mirall
Poder
agafa una pinta d’un calaix de la tauleta del tocador i es pentina
- 21 -
Perquè és fora a l’estranger
xipolleig a la banyera
El meu fill
A Roma
cap a la cambra de bany, cridant
A l’estranger
em sents
estudia arqueologia
es mira al mirall i treu la llengua, i en acabat
Excavacions
objectes de fa milers d’anys
obres d’art
esquelets
treu la llengua i després
Marxar
senzillament marxar de nit
sense dir paraula
sense res
Es va fer anarquista
cridant cap a la cambra de bany
No hi ha cap prova
que s’hagi fet anarquista
mirant-se al mirall
Arqueòleg
Científic
i arqueòleg
xipolleig a la banyera
Se’n va anar de nit
- 22 -
sense dir paraula
Se’n va anar
ens va plantar a tots
d’un dia per l’altre
tira la pinta a terra
cap a la cambra de bany, cridant
Com volen que disparés contra nosaltres
si és a Roma
te’n recordes
el dia que a Roma
li vam comprar el Tàcit
es mira al mirall
Schliemann
es torna a pentinar
Aquell noi
crida cap a la cambra de bany
Com va conèixer
aquell escriptor
com el va captivar
de cop aquell home
Sempre em va fer mala espina
aquell home
es mira al mirall
Aquí
des dels matolls
davant del Monument al Soldat Desconegut
si és a Roma
tira la pinta a terra, es mira al mirall
- 23 -
Els intel·lectuals
s’aprofiten de gent dotada que no té experiència
diu el mossèn
i els inciten
fins i tot contra els seus pares
entra la senyora Frölich amb un vestit llarg de quatre botons gros-
sos.
Cada dia un enterro
en dues setmanes vuit enterros
senyora Frölich
darrere la senyora Frölich ha entrat el massatgista, que s’atura
la Presidenta s’adreça al massatgista
El meu marit l’està esperant
ja pot entrar
abans d’entrar al bany el massatgista s’inclina lleument davant la
Presidenta
la Presidenta s’adreça a la senyora Frölich
A veure deixi’m veure
porti’m
inspecciona el vestit de quatre botons
Ja li ha agafat les pinces
Deixi’l aquí
sobre la cadira
aquí sobre la cadira
aquí
la senyora Frölich deixa el vestit sobre la cadira
Li ha agafat les pinces
Dues pinces
la senyora Frölich li dóna el vestit
- 24 -
la Presidenta s’aferra al vestit
Dues pinces
tira de la vora
Ha d’estirar de la vora
estirar de la vora senyora Frölich
estirar
estirar molt suaument
estirar
estirar
de sobte
I el seu fill
també és anarquista
em sent senyora Frölich
que si és anarquista
Digui-m’ho
El seu fill
és anarquista
Digui-m’ho
li dóna el vestit
la senyora Frölich deixa el vestit amb molta cura sobre la cadira
Davant d’aquests eixelebrats
que no tenen res més al cap que la destrucció
s’ha de tenir por senyora Frölich
por
comprèn
després d’una pausa
Un dia l’atraparé
i aleshores la meva cara serà
tan grisa i tan vella
- 25 -
com la seva
però vostè ja fa vint anys
que té aquesta cara grisa i vella
des de fa vint anys
Vostè no ha canviat de cara
en tot aquest temps
Quan una té una cara tan grisa i vella
el temps passa sense deixar rastre
sobre un rostre així el temps hi passa sense deixar-hi cap rastre
Aleshores l’hauré atrapat
Aquestes coses van de pressa senyora Frölich
Ara ens ataquen
ara ens aniquilen
I llavors les nostres cares seran
igualment grises
El coronel va morir
perquè no van tocar el meu marit
I si haguessin tocat el meu marit
i el coronel s’hagués salvat
però el coronel ha mort
El coronel tindrà un enterro oficial
tots els edificis públics engalanats amb crespons
Senyora Frölich
amb una salve de canons senyora Frölich
la senyora Frölich surt
la Presidenta la reclama
El seu fill ha estat sempre
molt intel·ligent
senyora Frölich
es mira al mirall
se sent xipolleig a la banyera
- 26 -
es maquilla la parpella esquerra
Així
es maquilla la parpella dreta
així
Despertar-se
aixecar-se
convertir-se en la senyora Presidenta
senyora Presidenta
es pentina
senyora Presidenta
Aleshores tindrem les cares
ben grises
es maquilla
Fer el paper
de senyora Presidenta
de la cambra de bany arriben sospirs i gemecs del President
la Presidenta, adreçant-se a la cambra de bany
El meu marit
ha tingut un xoc
un xoc
El tercer atemptat
en quatre setmanes,
però li agrada anar al Monument al Soldat Desconegut
es mira al mirall
senyora Presidenta
es fa enrere i deixa anar una riallada
senyora Presidenta
calla de sobte i es mira la cistella buida
- 27 -
adreçant-se al gos
Ja ho veus
es maquilla
Vermell
Gris
Negre
altra vegada vermell
gris
cada dia fem igual
amor meu
Ens llevem
Ens rentem
Ens vestim
Després esmorzem
mira la cistella buida
Més vermell
més negre
mira la cistella buida
Ens hem equivocat
No hauríem d’haver anat mai
al Monument al Soldat Desconegut
una gent que fa por
Has rebut
perquè has volgut
no trobes
es maquilla, es pentina
perquè has volgut
PRESIDENT
, des de la cambra de bany
Amb qui parles tu ara
- 28 -
PRESIDENTA, com si busqués alguna cosa sota el tocador
Amb ell
amb ell
mirant la cistella buida
Amb tu
PRESIDENT
, adreçant-se al massatgista
Parla amb el gos
La sent
La meva dona
parla amb el seu gos
que ja no hi és
Així molt bé
Ah
riu
PRESIDENTA. Mirant a l’interior de la cistella buida
Demencial
Més vermell encara
Negre
mirant a l’interior de la cistella buida
matar
matar
un ésser del tot innocent
acosta la cara ben arran del mirall
Matar
un ésser del tot innocent
mirant a l’interior de la cistella buida
a tu
tot d’una torna a mirar-se al mirall
- 29 -
Si fos ell
mentre mira la porta de la cambra de bany
el nostre fill
la senyora Frölich entra amb tot de tovalloles per al President
Alguna novetat
hi ha alguna novetat
a la premsa
sobre l’atemptat
la senyora Frölich entra a la cambra de bany amb les tovalloles
la Presidenta, mentrestant, es mira al mirall
No els han agafat
No els tenen
Encara no els tenen
Una policia
que no és capaç
de protegir el President
el President estossega
la Presidenta es gira de sobte cap a la cambra de bany
Marxar,
has de marxar
has de marxar unes quantes setmanes
la senyora Frölich surt de la cambra de bany
Què diu avui l’infome meteorològic
senyora Frölich
la senyora Frölich està a punt d’obrir la boca
No
res
continuarà així
Gris
- 30 -
Fosc
es mira al mirall
enterros
en cada enterro hi ha un anarquista
senyora Frölich
el President estossega
Hi ha sospites
que apunten al seu fill
apunten al seu fill
senyora Frölich
la senyora Frölich surt
la Presidenta la segueix amb la mirada
sospites que apunten
es mira al mirall
Com si només tinguéssim
Enemics
el President estossega
En cada cap
hi ha un anarquista
diu el mossèn
En cada cap hi ha un anarquista
el President estossega
Si va ser ell
No va ser ell
es pentina
entra la senyora Frölich amb un parell de sabates negres que deixa
al costat del tocador
No hi ha proves
- 31 -
No hi ha cap prova senyora Frölich
la senyora Frölich surt
la Presidenta, a part
Molt clarament
El vaig veure
la seva cara
entre els arbustos
en somnis
es posa polvos a la cara
crida de cara a la cambra de bany
El nostre fill anarquista
Ridícul
la senyora Frölich torna amb unes mitges negres
la Presidenta es deixa posar la mitja esquerra
Sota vigilància
Perquè l’hem sobreprotegit
senyora Frölich,
perquè ho ha tingut tot
perquè ens hem deixat portar
el mossèn diu, però,
que no és un ésser depravat
la Presidenta estira del tot la cama esquerra perquè la senyora
Frölich li pugui posar la mitja
Molt clarament
la seva cara senyora Frölich
sempre em torna (una vegada i una altra)
la seva cara
i el Monument al Soldat Desconegut
I en acabat el tret
Imagini’s
- 32 -
que el meu home hagués mort
senyora Frölich
la senyora Frölich li posa la mitja dreta
la Presidenta estira del tot la cama dreta perquè la senyora Frölich
li pugui posar la mitja
El nostre fill anarquista
ridícul
Perquè a casa nostra
durant decennis hi han entrat i sortit
les ments més caòtiques
i sospitoses
senyora Frölich
diu el mossèn
Per aquesta casa hi han passat sempre els caps més perillosos
mira a l’interior de la cistella buida
Si hagués estat ell
però no va ser pas ell
el President estossega
la Presidenta s’adreça a la senyora Frölich
Pentini’m
la senyora Frölich la pentina
la Presidenta mira a l’interior de la cistella buida
Pobre animal
què hi hauria pogut fer pobre animal
Els anarquistes estan bojos
diu el mossèn
crida cap a la cambra de bany
I d’això en diuen guardaespatlles
D’això en diuen guardaespatlles
- 33 -
retira la cama dreta
la Senyora Frölich s’aixeca
la Presidenta mira a l’interior de la cistella buida
I tu
pobre animal
que ja m’havia acostumat completament a tu
Disset anys
vaig tenir el pobre animal
en aquesta cistella, senyora Frölich
coseta meva
la meva petita criatura
Els anarquistes
ens ho prenen tot
tot
De cop i volta
per l’esquena senyora Frölich
van i el maten
el President estossega
la Presidenta mira la cistella
Et maten
a tu
es mira al mirall
Quina mena de policia tenim
que és incapaç d’eliminar aquests elements
de sobte se sent una dutxa a la cambra de bany
Assassins
a la senyora Frölich, a la cara
Assassins
Assassins
- 34 -
la senyora Frölich surt
la Presidenta es mira la cistella buida
Perquè tu tenies un cor tan dèbil
un cor tan dèbil
el President estossega
la Presidenta de cara al mirall
Aquesta situació
molt a prop del mirall
Situació
Situació
la senyora Frölich entra amb un gran retrat d’un gos
Deixi’l aquí
assenyala la tauleta del tocador
Aquí
la senyora Frölich col·loca el retrat sobre la tauleta del tocador
la Presidenta mira la cistella buida, agafa el retrat del gos
Un animal preciós
quins ulls
senyora Frölich
el van matar
de la manera més abjecta
per l’esquena
es gira de cara a la senyora Frölich
La bala
la segona bala senyora Frölich
anava per a mi
Quina culpa en tenia el pobre animal
s’adona que la senyora Frölich s’ha vestit de negre
- 35 -
Negre
s’ha vestit tota de negre
senyora Frölich
Tregui’s immediatament aquest vestit negre
Vostè no
Vostè no senyora Frölich
Vostè de negre no
Senyora Frölich
No hi té cap dret
a vestir-se de negre
Tregui’s immediatament aquest vestit negre
el President estossega
No hi té cap dret
la senyora Frölich surt
la Presidenta l’escridasa
Vostè no senyora Frölich
es mira al mirall
Jo vaig de dol
nosaltres anem de dol
Vostè no
PRESIDENT
No no
El coronel no va patir gens
va morir a l’acte
del primer tret
MASSATGISTA
I ara l’altra banda
senyor President
així
- 36 -
ara senyor President
PRESIDENTA
El coronel no va patir gens
Jo marxo
Me’n vaig
me’n vaig
a la muntanya
a l’alta muntanya
PRESIDENT
al massatgista
La meva dona se’n va
a l’alta muntanya
Jo me n’aniré uns dies
a Portugal
a Estoril
PRESIDENTA
, mirant la cistella buida
Vés a saber
què tenen al cap aquests anarquistes
Matar
una vida innocent
amb tota la repugnància
Matar
el President estossega
la Presidenta es pentina, es mira al mirall
Tan bon punt acabi l’enterro
estudiaré
l’obra
amb el mossèn
PRESIDENT
, al massatgista
La meva dona
- 37 -
diu que està disposada
a interpretar el paper principal
a la comèdia de Nadal del mossèn
Té un interès genuí
per l’art dramàtic.
Aquesta obra
la distraurà
de l’atemptat
És una obra que li anirà bé
per distreure’s
en aquesta època de l’any tan fosca
PRESIDENTA
, mirant-se al mirall
Quina por que em fa
Por
Treu la llengua
Fugir
Fugir
mira la cistella buida
Al tercer dia
El que estimem
ens ho arrabassen
maten
assassinen
PRESIDENT
, al massatgista
Bojos
es tracta d’una colla de bojos
La meva dona ha vist en somnis
com el nostre fill
ens matava
Imagini’s
- 38 -
el nostre propi fill
a nosaltres
per l’esquena
Una persona increïblement sensible
PRESIDENTA
, sentint el que ha dit el seu home
Una persona increïblement sensible
PRESIDENT
Un home d’una cultura excelsa
PRESIDENTA
Un home d’una cultura excelsa
Fent un crit sobtat cap a la cambra de bany
Fora la cistella
mira la cistella
Traieu-me del davant la cistella del gos
No vull veure més aquesta cistella
que s’emportin la cistella
entra la senyora Frölich amb un vestit vermell
la Presidenta se li adreça
Emporti’s aquesta cistella
Fora la cistella
La cistella fora
Emporti-se-la
A fora
Fora
Fora
la senyora Frölich s’emporta la cistella
No no
no
- 39 -
no se l’emporti
Estic boja
boja
Deixi la cistella
la cistella aquí
aquí
no se l’emporti
la senyora Frölich deixa la cistella
Mentre la cistella estigui aquí
de sobte s’adreça a la senyora Frölich
Faci-li el llit
faci-li el llit de totes maneres
em sent
faci el llit
faci el llit
la senyora Frölich fa el llit dins la cistella buida mentre la Presidenta
s’ho mira fixament
Fer el llit
fer el llit
el President estossega
la Presidenta a la senyora Frölich
Fer el llit cada dia
a la cistella del gos
diàriament
fer el llit diàriament a la cistella em sent
estovar
estovar els coixins
senyora Frölich
esponjar-los
la senyora Frölich esponja els coixins
- 40 -
esponjar els coixins
Així
Ara
la senyora Frölich es tira enrere.
el President estossega
Fer el llit
més folgat
Li agradava així
més folgat
i tou
més folgat senyora Frölich
indica amb un senyal a la senyora Frölich que ja se’n pot anar
la senyora Frölic fa el gest de sortir
No
quedi’s
aquí encara queda una arruga
assenyala la cistella
aquí hi ha una arruga
una arruga senyora Frölich
la senyora Frölich allisa l’arruga de la cistella del gos
Llisa
Ha de quedar ben llisa
Li agrada que estigui ben llisa
la senyora Frölich es posa dreta i fa el gest de marxar. La Presidenta
li diu a la cara:
No torni a parlar mai més
d’ell
Mai més
Ni una paraula
- 41 -
el President estossega
La Presidenta mira cap a la cambra de bany i continua
Ni una paraula
fer-li el llit sí
però ni una paraula
res
comprèn
deixarem la cistella aquí
comprèn
li farem el llit
la deixarem aquí
de cop s’adona que ara la senyora Frölich s’ha posat un vestit ver-
mell
Vermell
Un vestit vermell
se’n riu
Un vestit vermell
a la senyora Frölich, a la cara
Quina vulgaritat
Torna a maquillar-se
la senyora Frölich surt
el president estossega
Ningú se’n fa el càrrec
no se’n fan el càrrec
refereint-se a la senyora Frölich
Aquesta gent
no entén res
que no sigui vulgar
- 42 -
orgull
odi
res més
mira la cistella buida
Et puc veure
s’inclina sobre la cistella buida del gos
et puc veure
coseta meva
de sobte parla en veu baixa
Estarem junts
per sempre
entens
Sempre
s’aixeca i posa bé la vànova de la cistella
Així
així està bé
es torna a asseure davant de la tauleta del tocador. Torna a mirar-se
la cistella
Tu i el coronel
Amb els anarquistes
ho tallarem de socarrel
el President tus
de socarrel
el President i el massatgista riuen a grans riallades
la Presidenta mira cap a la cambra de bany
De socarrel.
el President i el massatgista fan grans riallades.
- 43 -
Això ho hauran de pagar
La senyora Frölich entra amb un feix de cartes i diposita tot el cor-
reu sobre la tauleta del tocador
Totes aquestes cartes
han passat el control
les han obert totes
senyora Frölich
les han obert
i revisat
Els anarquistes envien
cartes amb explosius senyora Frölich
El qui obri una d’aquestes cartes
es queda sense mans
o acaba fet a miques
senyora Frölich
mirant fixament les cartes, amb certa interrogació
Totes les cartes
SENYORA FRÖLICH
Totes les cartes
PRESIDENTA
Tot el correu
SENYORA FRÖLICH
Tot el correu
el President i el massatgista fan grans riallades
la Presidenta i la senyora Frölich miren cap a la cambra de bany
PRESIDENTA
Ho fa amb tot el secretisme
mentre fa massatges al meu marit
- 44 -
el massatgista li va explicant
acudits
acudits
el President i el massatgista esclaten a riure
la Presidenta agafa una carta
Un home com el meu home
està mentalitzat
que en qualsevol moment
pot ser víctima d’un atemptat
el President i el massatgista tornen a riure estentòriament
Aquest massatgista
fa massatges al meu home
des de fa vint-i-un anys.
El massatgista ja era aquí
molt abans que vostè
llença la carta
Hipocresia
hipocresia per tot arreu senyora Frölich
agafa una altra carta i la torna a llençar
El Ministre d’Hisenda
que era tant de la corda del meu marit
se n’ha acabat aprofitant
agafa una tercera carta, la llegeix
La gent escriu sobre la pobresa
però no saben pas
què vol dir ser pobre
Jo sé què vol dir ser pobre
El meu home també ho sap
El President sap molt bé
- 45 -
què vol dir ser pobre
el President i el massatgista riuen
la Presidenta llença la carta a terra
Nosaltres sabem què és la pobresa
El meu marit
ha pujat de baix de tot
senyora Frölich
totes aquestes sol·licituds
i cartes de carcamals
han d’anar directe a les escombraries.
agafa una quarta carta, llegeix
el President deixa anar una riallada
La dona del coronel
envia sol·licitud
en favor dels seus fills
els vol enviar tots cinc
a l’acadèmia militar
deixa la carta sobre la tauleta del tocador, i de cop s’adreça a la
senyora Frölich
Què ha fet amb el braçal
Ha planxat el braçal
La senyora Frölich surt i torna amb un braçal negre
Als funerals
el meu home
només hi pot anar amb un braçal negre
la senyora Frölich deixa el braçal negre sobre el respatller de la ca-
dira i es queda dempeus
Un centímetre
i el President
- 46 -
hauria mort
seguríssim
Pentini’m
la senyora Frölich pentina la Presidenta
Quan som allà
i mirem cap avall
i no sentim res
perquè ens hi hem estat tantes vegades
mirant cap avall
de sobte
si es tracta d’alguna persona
que ens és propera
La mort completa
la vida
diu el mossèn
mira al fons de la cistella buida
Enterrar
o incinerar
Enterrar
o incinerar
cridant en direcció a la cambra de bany
Sobretot que no li pugi la sang al cap
senyor massatgista
a part, per ella mateixa
Senyor massatgista
MASSATGISTA
Faig massatges
al senyor President
amb molta cura
- 47 -
Al senyor President
Ja no li surt sang
del cap.
PRESIDENTA
Ja no li surt sang del cap
MASSATGISTA
Només un massatge amb molta cura
PRESIDENTA
, amb el cap tocant a la tauleta del tocador, a la senyora
Frölich
Veu
en aquesta posició
quan tinc el cap
a tocar de la tauleta del tocador
em fa mal
es redreça
perquè m’he passat hores
amb el cap prostrat
arran de la tomba.
la senyora Frölich fa un massatge a la Presidenta al coll i a les es-
patlles
Molt suaument
baixant del coll
fins a les espatlles senyora Frölich
El meu fill
odia son pare
Si no entrenem el cap
es mor
diu el mossèn
És un renegat
- 48 -
quasi diria
un excomunicat
senyora Frölich
Primer va ser
el Ministre de l’Interior
després el Ministre d’Afers Estrangers
després el Canceller
després el President de l’Associació
de la Premsa Nacional
després el corresponsal d’
Il Corriere della Sera
Deixi’m pensar
el director de l’Òpera
i encara van matar el director del Banc Merz
i després a Merz Honsig
i després a Honsig Taus
i després a Taus Müllner
i després a Müllner Helmreich
i després a Helmreich Friedrich
i després a Friedrich Wallner
i després a Wallner Peter
Han matat dinou persones senyora Frölich
i abans del coronel
a qui van matar abans del coronel
digui’m-ho
abans del coronel
el President estossega
el President i el massatgista riuen a cor què vols
A qui van matar abans del coronel
Dos dies abans del coronel
van matar el director general de Ferrocarrils
El director general de Ferrocarrils.
- 49 -
mira la cistella buida
i a tu
amor meu
Segons el mossèn
tot això
ja es veia a venir des de feia molts anys
ha sortit de les universitats
s’ha covat a les escoles superiors
De cop i volta
van detenir centenars d’estudiants
els van agafar de cent en cent
Havien fet una crida a la rebel·lió
a la rebel·lió senyora Frölich,
una marxa de protesta fins al Palau Presidencial
Em fa mal
vagi amb compte
Una protesta
fins al Palau
assenyala la finestra
els vaig veure des d’aquesta mateixa finestra
quan es van manifestar contra nosaltres
primer centenars
després milers
desenes de milers senyora Frölich
I després es va utilitzar la força
i entre els detinguts
hi havia el nostre fill
El mossèn va parlar amb ell
i ell se’n va anar a Amèrica
el vam aviar amb el primer avió
cap a Amèrica
- 50 -
d’Amèrica va tornar a Europa
al cap d’un mes i mig
Diuen que l’han vist per París
el President i el massatgista riuen estentòriament
Després se’n va anar a Roma
Perquè és arqueòleg, senyora Frölich
Ara està escrivint un llibre
És més llest que el seu mestre
i a hores d’ara ja ha arribat molt més lluny
que el seu mestre
en arqueolgia
mira la cistella buida, després la finestra
La massa
La massa es va manifestar
davant del Palau
De darrere les cortines vaig poder veure
com la massa s’acostava
Ens van trencar les finestres a cops de pedra
I en van executar molts senyora Frölich
executats
Aleshores vam tenir pau
Durant molt de temps vam tenir pau
però des de fa un any
han tornat a començar
ara ja no fan manifestacions senyora Frölich
sinó que fan volar edificis
i maten persones importants
maten les persones més importants per a l’estat
els especialistes més destacats de cada especialitat
senyora Frölich
sense pietat
- 51 -
I encara durarà una temporada diu el mossèn
i després el President tornarà a atacar
mira cap a la cambra de bany
El meu home tornarà a atacar
la senyora Frölich pentina la Presidenta
I aleshores sí que no tindrà pietat
senyora Frölich
Aleshores tindrem centenars d’execucions diàries
senyora Frölich
Aquests monstres senyora Frölich
que volen liquidar aquest país bonic i tranquil
que de manera expressa el destrueixen
expressament
expressament
mira al fons de la cistella buida
I maten l’innocent
maten
assassinen
Però potser
es calmaran els terroristes
però els terroristes no es calmen per res
diu el mossèn
que encara aniran més mal dades
Els terroristes actuen cada cop amb menys contemplacions
cada vegada més amb menys contemplacions senyora Frölich
Cada vegada més misèria
més por
No li fan por els terroristes
que un anarquista l’assetgi
Es pensa que obre un llibre per llegir-lo
- 52 -
i resulta que la fan saltar en mil bocins
No li fa por
Tothom té por
tothom
tothom
en aquest estat ara només hi regna la por
L’església asserena
asserena
però és incapaç
l’església ja no té cap mena de contacte
amb ningú
ni amb uns
ni amb altres
l’església és parasitària
parasitària, senyora Frölich
De l’església ho sé tot
a mi el mossèn no m’amaga res
A l’església mateixa regna el caos senyora Frölich
Corrupció
ambició
odi senyora Frölich
res més
mira els vestits negres
Que des de fa tant temps anem només vestits
de negre
El que és vostè encara no ha perdut cap parent
ni un
vostè no ha de portar dol per ningú senyora Frölich
per una banda que infame
per l’altra tot el que es posa li queda bé
molt bé
- 53 -
El vermell molt bé
vermell i llarg
Li mira els turmells
Ben bé fins als turmells
vermell
Si no sabés
que aquest vestit havia estat meu
meu senyora Frölich
Imagini’s
aquest vestit llarg i vermell havia estat meu
que l’havia portat de vegades!
si no ho sabés
hauria de pensar que s’ha pres una llicència abominable
posant-se un vestit així
vermell de dalt a baix senyora Frölich
quina llicència més abominable
quina impertinència
però si aquest vestit li he regalat jo mateixa
vaig ser jo que la vaig obligar a posar-se’l
vinga digui que vaig ser jo que l’hi vaig obligar
la vaig obligar
Li vaig ordenar que se’l posés
i vostè se’l va posar
patint per descomptat
patint de mala manera
Aleshores vostè encara era jove
encara no feia aquesta cara tan grisa
aquesta grisor que porta a sobre des de fa vint anys
o sigui que ja fa vint anys que li vaig regalar el vestit
Se’n recorda
la vaig obligar
- 54 -
el vaig treure de l’armari
i el vaig llençar a terra
assenyala a terra
Aquí senyora Frölich
Ja ho veu
i vostè el va recollir de terra
i se’l va posar
sense remugar
el President i el massatgista riuen a riallades
La veritat és que el meu marit té por
una por enorme senyora Frölich
però no ens la manifesta
mentre que nosaltres manifestem la nostra por
també vostè té por
i la manifesta
encara que com sap perfectament
no hauria de tenir por de res
ell no la manifesta
això sí es deixa distreure
respectant rigorosament l’hora del massatge per exemple
anant amunt i avall per les dependències de palau
mentre li vénen pensaments
o bé llegeix el seu Metternich
no hi ha res com Metternich
Metternich
Ambaixador del Sacre Imperi romà Germànic
Metternich senyora Frölich
o s’asseu amb el coronel i juguen a escacs
riu
Amb el coronel
- 55 -
Al coronel ja no li fa mal res
a la senyora Frölich, confidencialment
Cregui’m
la mort del coronel l’ha tocat molt de prop
estaven encadenats l’un amb l’altre
no només pels escacs
no només pels escacs
El temps s’emporta allò que estimes senyora Frölich
allò que t’estimes més
t’ho arrenquen del cor
mira al fons de la cistella buida
sense pietat
sense compassió
Després de l’enterro
just després de l’enterro
abans d’assajar el meu paper
d’aprendre’m el meu text senyora Frölich
em faré portar
a l’Institut de Medicina Forense
mira la cistella buida
Aleshores hauré de decidir
si el vull incinerar o no
enterrar-lo o no
mira la senyora Frölich a la cara
el President i el massatgista riuen amb grans riallades
Què me’n diu
digui el que vulgui
però digui alguna cosa
la senyora Frölich retrocedeix un pas
- 56 -
Vostè em mortifica
només és aquí
per mortificar-me
L’única missió de gent com vostè
és mortificar els altres
els de la seva espècie tenen tots algú
a qui mortificar
Vostè em mortifica a mi
però digui alguna cosa
vinga digui
digui-ho
senyora Frölich
li ho ordeno
mira la cistella
Incinerar
el faré incinerar
a la senyora Frölich a la cara
L’he de veure una altra vegada.
Vostè odiava aquesta bèstia
sempre l’ha odiada
amb tota l’ànima senyora Frölich
des del fons de l’ànima
des del més profund de l’ànima
i vostè sap per què
estava gelosa
i ara
que és mort
que la pobra bèstia se n’ha anat és mort
encara l’odia
amb aquest odi seu
ambició
- 57 -
odi
res més
Quan li donava el menjar
l’odiava
Quan el treia a passejar
l’odiava
quan el lligava amb la corretja
l’odiava
quan li havia de fer el llit l’odiava
Ambició
odi
res més
el President i el massatgista riuen a riallades
També el meu marit
odiava aquest pobre animal
però era un altre odi
una altra mena d’odi
diferent del seu.
I ara que ja és mort
ja no en vol saber res més
i encara s’admira
que jo continuï parlant amb ell
mira la cistella buida
ara que ja no hi és
se n’ha anat
s’ha mort
al meu marit això l’admira
el President deixa anar una riallada
Ja m’hi he avesat
a aquests monòlegs
- 58 -
en vaig aprendre d’ell
però jo no faig monòlegs senyora Frölich
jo parlo amb ell
tot ho parlo amb ell
Si hi havia res que no haguéssim parlat
primer l’hi consultava a ell
Si calia fer alguna cosa
l’hi consultava
era el primer
la meva instància suprema
mira la cistella buida
No feia res
sense consultar-l’hi
quina desgràcia senyora Frölich
El meu home sempre ho preguntava tot al coronel
jo li ho preguntava a ell
la primera instància del meu home era el coronel
mira a lìnterior del cistell buit
La meva primera i última instància
era el meu gos
mira la porta de la cambra de bany
I ara ens els han arrabassat a tots dos
Assassinats
a la senyora Frölich, a la cara
De sobte vaig veure als seus ulls
que estava mort
Un atac de cor senyora Frölich
un atac de cor
- 59 -
Disparen al coronel i al gos
li agafa un atac de cor
Aquells ulls vidriosos i implorants senyora Frölich
aleshores el vaig llençar
el vaig llençar
el vaig deixar caure senyora Frölich,
a terra
aleshores va caure a terra
es mira al mirall
no entenia res
Feia estona que el meu marit havia marxat
Els terroristes
els anarquistes senyora Frölich havien marxat
em vaig quedar allà tota sola
em vaig inclinar sobre ell
però el meu marit volia anar tant sí com no al Monument al
Soldat Desconegut
era el seu passeig de cada dia,
amb mi
amb nosaltres
però no és bo de tirar dues vegades pel mateix camí
diu el mossèn
no dues vegades cada dia
sempre a la mateixa hora
no ens vam adonar del perill
I quan el meu home
va veure l’oreneta al Monument al Soldat Desconegut
em va ensenyar l’oreneta
enlairant el bastó
enlairant el bastó senyora Frölich
i això li va salvar la vida
- 60 -
perquè si no hagués apuntat el bastó en direcció al Monument
al Soldat Desconegut
hauria estat ell la víctima
Per això va ser el coronel la víctima
una centèssima de segon senyora Frölich
una centèssima de segon.
I el segon tret a l’aire
Els anarquistes devien agafar por
en veure que no havien encertat el President a la primera
mira a la cistella buida
Totes les sospites
apunten al seu fill
senyora Frölich
a la senyora Frölich, a la cara
El seu fill està matriculat a la universitat
oi
oi senyora Frölich
el President i el massatgista riuen amb grans riallades
Un Estat
carregat de por senyora Frölich
mira cap a la porta de la cambra de bany
Ambició
odi
res més
Teló
- 61 -
ESCENA SEGONA
la Presidenta amb el vel sobre el cap, seu a la tauleta del tocador.
la senyora Frölich rere seu.
PRESIDENTA
Jo hi veig
però a mi no em veuen
Ho puc veure tot
em veig a mi mateixa
a mi mateixa senyora Frölich
al mirall
a mi
També la veig a vostè
Dreta amb aquesta seva cara sempre grisa
darrere meu
aviat l’hauré atrapat
aleshores ja serem iguals senyora Frölich
es gira en direcció a la cambra de bany
el President i el massatgista riuen a cor què vols
Aquesta rialla
sempre m’ha semblat repugnant
a si mateixa
com tot en aquest home que sempre m’ha semblat repugnant
- 62 -
tot
ho entén senyora Frölich
tot
perquè l’odiava
perquè em repugnava
Ambició
odi
res més
És ell l’objectiu dels terroristes
però mai han tingut prou punteria
encara no
em sent senyora Frölich
el President i el massatgista fan grans riallades
encara no
Aleshores em quedaré aquí
seré la vídua del President
Em pregunto
a qui li tocarà la pròxima vegada
serà el President del Tribunal Constitucional
serà el Ministre d’Afers Exteriors
serà potser el nou Ministre d’Afers Exteriors
o tal vegada el nou Ministre de l’Interior
Aviat no quedarà en aquest Estat
cap cap clarivident
ni un sol cap clarivident ni ja un sol cap extraordinari
diu el mossèn
em sent senyora Frölich
l’arquebisbe va protegit per la seva pròpia guàrdia personal armada
l’arquebisbe ha suspès el seu passeig
pel palau episcopal
ja no surt de les seves dependències
- 63 -
també té por
tothom té por
por tothom em sent
al principi ningú tenia por de res
però ara també la cúria eclesiàstica té por
potser l’arquebisbe serà el pròxim
Els anarquistes van executant el seu pla al mil·límetre
i en liquiden alguns senyora Frölich,
aleshores els altres s’hi tornen altre cop
fins que acompleixen el seu objectiu
a la senyora Frölich, a la cara
Hi ha sospites que apunten el seu fill
Els estudiants de filosofia
són els més perillosos
diu el mossèn
i els teòlegs
La filosofia i la teologia
són pur verí
enverinen l’Estat
el maten
a còpia de matar-nos
el President i el massatgista fan grans riallades
La llibertat
s’ha fet massa gran
diu el mossèn,
afluixar les regnes
significa l’anarquia senyora Frölich
es mira al mirall, amb el rostre amorrat al mirall
Jo hi veig
però a mi no em veuen senyora Frölich
- 64 -
Els artistes,
a qui sempre he donat el meu suport
els pintors els escultors
els poetes senyora Frölich
els concertistes
no donen ni les gràcies
El mecenatge no té cap sentit
una ximpleria
apuntalar un artista
Als artistes se’ls ha de trepitjar ben trepitjats
diu el mossèn
ben trepitjats
els artistes les arts
ben trepitjats senyora Frölich
al cap d’un moment
Així
m’hauria hagut de pintar el professor
així
així senyora Frölich
s’arrenca el vel del cap
no pas així
a la senyora Frölich, a la cara
no pas així
llença el vel a terra
el President riu a riallades
la Presidenta dóna ordres a la senyora Frölich
Reculli’l d’aquí
Reculli el vel
d’aquí
la senyora Frölich recull el vel
- 65 -
Posi’s el vel
Posi’s el vel
la senyora Frölich es posa el vel
la Presidenta riu amb estridència i de sobte exclama
No hi té dret
a portar aquest vel
No hi té cap dret
cap dret
Tregui’s el vel
fora aquest vel
tregui-se’l
fora
la senyora Frölich es treu el vel
Vostè ha de portar el seu rostre de debò senyora Frölich
apunta a la perxa del penjador
Aquí
pengi el vel aquí
la senyora Frölich penja el vel al penjador
la Presidenta en to imperatiu
Pentini’m
el President i el massatgista fan grans riallades
la Presidenta mira cap a la porta de la cambra de bany
Aquest riure
aquest home
sempre riu
ell sempre riu
mira al fons de la cistella
Nosaltres l’odiàvem
ell ens odiava
- 66 -
nosaltres l’odiàvem
Ambició
i odi
res més
la senyora Frölich la pentina
La seva olor
és aquesta olor
que em recorda la pobresa
però la seva respiració inspira confiança senyora Frölich
tan regular
que inspira confiança
després se li torna del tot irregular
agitada
i no sé mai
què li passa per dins
Dominar el cos i el cap
diu el mossèn
disciplina corporal
disciplina mental
és tota una filosofia
m’entén
apassionadament
A mi la disciplina mental
del capellà em fascina
Els caps de l’Església
són caps anarquistes
diu sovint el capellà
El meu marit
desconfia de l’Església
Portar
un cap que tot ho cavil·la contínuament
- 67 -
diu el mossèn
portar
un cap que tot ho disseca
És un renegat
pràcticament
un excomunicat
Al principi jo l’únic que sentia
pel mossèn era aversió
Només admirava
el seu domini del francès
Quan em llegia Zola Flaubert
mira al fons de la cistella
fins i tot a ell el captivava
aquesta criatura atenta
al meu costat
i Goethe em sent
i Marcel Proust
i per acabar Voltaire
sempre tornava a Voltaire
Voltaire
Voltaire
Quan ell
Voltaire
trobava el seu burro a la porta del jardí
al seu mas de Ferney senyora Frölich
es trobava el burro a la porta del jardí
deia
Passi vostè primer per favor senyor President
la senyora Frölich riu amb una rialla desenfrenada
la Presidenta l’amonesta
Vol callar?
- 68 -
No hi té cap dret
de riure d’això
Vostè no
Li demano per favor
deia Voltaire al seu burro
passi vostè primer senyor President
quan se’l va trobar a la porta del jardí
La dicció del mossèn
justament quan llegia Voltaire
excel·lent
excel·lent
Va renunciar a una càtedra a la Sorbona
per mi senyora Frölich
la senyora Frölich fa fregues a la Presidenta al coll
La calor puja
suaument
al cap
segons les lleis de la medicina
suaument
de sobte torna a parlar del mossèn
Imagini-s’ho
quan només tenia tres anys
la seva mare
el va abandonar
el va abandonar
A Rotterdam en una barca de pescadors
el van deixar en una hamaca
amb uns pares adoptius
en condicions d’extrema pobresa
La seva mare el va abandonar
però és només així
- 69 -
pujant des de baix de tot
que en pot sortir un home de cap a peus
És en aquesta pobresa que es formen els caps
els caps que després sobresurten
Una infantesa tan desgraciada
que després dóna un geni com aquest senyora Frölich
La manera de llegir Proust del mossèn
és genial
La infantesa més infausta
és el capital més gran senyora Frölich
Això també és seu
almenys ho diu cada dia
una frase memorable
Ara si totes aquestes frases
que són frases tan memorables
no se les apunta
es perdran per sempre
Quantes coses es perdran en la nit de la Història
Senyora Frölich
si el mossèn no se les apunta
diu que arribat el moment més endavant
s’ho apuntarà tot fil per randa
el que li sembli prou memorable
arribat el moment més endavant
serà degudament apuntat
Aquest moment encara no ha arribat
i mentrestant jo em prenc la molèstia
d’anar prenent apunts
de tot el que diu
però després perdo tots aquests apunts
El geni, diu el mossèn
sempre ve de baix de tot
- 70 -
I Pascal diu
que n’hi ha prou amb ser
en to sobtadament imperatiu
Ara les cames
faci’m fregues a les cames
estira la cama dreta
la senyora Frölich li fa fregues a la cama dreta
S’ha d’haver arribat tan lluny
com el mossèn
que coneix tots els continents
tots els continents senyora Frölich
per poder pensar
amb aquesta profunditat
Tant els continents interiors
com els continents exteriors
El que hi ha a dins
i el que hi ha fora
conèixer tota la geografia exterior
i tota la interior
I pensar com un cirurgià
m’entén
Renunciar a una plaça a la Sorbona
per llegir-me Zola
Flaubert
i Marcel Proust
El meu marit l’odia
També d’història
en sap més que ningú
No és pas llençar els diners
contractar un home d’aquesta categoria intel·lectual
- 71 -
mira a la cistella buida
I ell sí que se l’estimava
més que ningú
Sempre li portava alguna coseta
fins i tot pernil
fins i tot pernil senyora Frölich
Cacauets
plàtans
entrepans senyora Frölich
entrepans
li havia donat una vegada
a poc a poc
la Presidenta estira la cama esquerra perquè li faci un massatge
la senyora Frölich li fa un massatge a la cama esquerra
Dotze entrepans
els entrepans més cars
que he fet en ma vida
els hi vaig posar a la boca
a ell
mira la cistella buida
a ell
a bocinets
amb una certa musicalitat senyora Frölich
com si seguís una llei musical
vaig quedar bocabadada
allò que diu el mossèn de Pascal
es pot aplicar també en el seu cas
Els seus propis pensaments
tenen la qualitat dels
Pensées
Però què m’empatollo ara amb vostè
- 72 -
Parlo amb vostè
i vostè no comprèn res
del que li parlo
President i massatgista riuen
Tot és tan segur
i alhora insegur
quan ets al costat
d’un geni
Un cap que pensa tant com el cap del mossèn
un dia t’assossega
i un altre et desassossega
El geni creador és així
retira la cama esquerra
la senyora Frölich s’aixeca
Un home com aquest es permet a més ser elegant
Quan les persones
o com diu ell mateix els caps senyora Frölich
en tenen prou amb tocar un tema
per entendre’l
President i massatgista riuen a cor què vols
He rumiat molt
si hem de retirar les subvencions
als artistes
perquè els artistes són també gèrmens de l’anarquia
com diu el meu marit
i el mossèn no ho nega pas
però no retiraré les subvencions
Les subvencions als artistes
no es retiraran
On ha deixat el discurs
- 73 -
que el nou coronel ha redactat per al meu marit
la senyora Frölich surt i torna amb el discurs
la Presidenta agafa el discurs, el llegeix.
i que aquest crim ha de ser expiat
ara que nosaltres som aquí
davant d’aquesta tomba oberta
Un bon amic
un ciutadà fidel
a la senyora Frölich
No és grotesc
que el nou coronel
hagi de redactar
el parlament per al funeral del seu predecessor?
No té un punt tràgic tot plegat
senyora Frölich?
llegint en veu alta
ens trobem davant de la tomba oberta
d’un home desprès
d’aquest oficial valent
que per la seva pàtria
pàtria
pàtria
pàtria
deixa el discurs sobre la tauleta del tocador, treu la llengua
pàtria
a la senyora Frölich
Quan porti al meu marit el xarop per a la tos
doni’m a mi també xarop per a la tos
apunti-s’ho
- 74 -
dues cullerades per al meu marit
dues cullerades per a mi
potser m’ajudarà
a aprendre’m el paper
per a la funció infantil
Com sap ja fa vint anys que interpreto
el paper principal
a contracor aquests últims anys
a contracor
però m’enreden
i sempre acabo fent el paper
Em pregunto
si és admissible
que jo ara
en aquests temps terribles
en què van tan mal dades
continuï actuant
Què li sembla a vostè
que continuï actuant
ara que vivim uns temps tan atroços
que actuï en una obra de teatre
quan he d’anar cada dia al cementiri
per estar-me al costat de la tomba d’una persona estimada
que han assassinat
Se’m fa difícil
estar-me al costat d’una tomba oberta senyora Frölich
i quan estic al costat d’una tomba oberta
no em veig al costat d’una tomba oberta
sinó com si estigués dalt d’un escenari
dient el meu paper
en aquesta divertida obra infantil senyora Frölich
I em pregunto
- 75 -
què passaria si perdés les maneres
i que fàcil seria
que un dia de sobte davant una tomba oberta
en lloc d’estar-me sumida en el dol
em posés a declamar el meu text
aquest text tan còmic senyora Frölich
aquest text tan còmic.
el President i el massatgista riuen a cor què vols
Em pregunto
per què l’he instruït
en l’art del massatge
la senyora Frölich li torna a fer un massatge al coll
De dins a fora
senyora Frölich
Ha de pensar sempre en un drenatge
que ha de ser tan tímid com confiat
Fer sortir d’un cos com el meu
tots els agents patògens
a còpia de massatges
Aquestes imatges
aquestes idees que tinc
quan vostè em fa el massatge
Em pregunto
què veuria vostè
què pensaria
si li fes jo totes aquestes fregues
S’alliberen de cop tantes coses soterrades
el President i el massatgista riuen
Naturalment
no ha de tenir cap mena de por
- 76 -
Els anarquistes
a vostè no li faran res
Però també podria ser
per equivocació
per equivocació
que si vostè per equivocació
es mira la cistella buida
La manera com es va morir
mort
Quan penso com reposava el cap
a la vora del cistell
Una criatura fidel
que s’havia passat hores contemplant-me
mentre jo llegia Flaubert
o Zola
o Albert Camus oi que m’entén
els grans francesos
que sempre m’han produït
la més gran fascinació
El que passa
en una criatura així tan innocent
no ho sabrem mai
Es va emportar el seu secret
a la tomba
mira la porta de la cambra de bany
A ell haurien volgut matar-lo
matar-lo
aquesta era la seva intenció
mira la cistella buida
I és al pobre animal
- 77 -
que van matar
El mossèn diu
que són una colla de bojos
joves
que mentalment
es troben en una situació sense sortida
senyora Frölich
No és el proletariat
senyora Frölich
són els intel·lectuals
el President riu sense brida
El meu marit
també té por
però no la manifesta
Ell no pot manifestar la seva por
Jo sí que puc manifestar la meva por
nosaltres sí
i de quina manera
a la senyora Frölich, a la cara
i de quina manera la manifesta vostè la seva por
vostè que no en té cap necessitat
Jo he de tenir por
vostè no
Tot ha estat disposat
perquè jo hagi de tenir por
diu el mossèn
i en vostè
tot
perquè no hagi de tenir
la més mínima por
- 78 -
a ella, a la cara
Només per equivocació
senyora Frölich
Aquestes mitges em cauen
estira la cama dreta i la senyora Frölich li cenyeix la mitja i estén la
cama esquerra perquè la senyora Frölich li estiri l’altra mitja
Ara que els anarquistes
m’hagin arrabassat el que més estimava
Però el món no entén
no vol entendre
no pot entendre
la senyora Frölich es torna a posar dreta un cop la Presidenta ha
retirat les cames
Quants parlaments funeraris
va escriure el vell coronel
aquests últims anys
no hi faltaven defectes
ni frases fetes
però no va escriure el seu propi parlament
Hauria pogut escriure el seu
el seu propi parlament senyora Frölich
agafa el discurs de la tauleta del tocador, el llegeix en veu alta
I aquest home fidel
el lliurem a la seva terra natal
tots els que som al seu voltant
amb gran pena ens preguntem
per què aquest fidel servidor de l’Estat
ha hagut de sacrificar la seva vida
però sí que sabem per què
ha sacrificat la seva vida
- 79 -
llença el discurs sobre el tocador
i s’adreça a la senyora Frölich
Sap per què
es va sacrificar el coronel
Ho sap?
li pregunto
ho sap?
es va sacrificar
el coronel es va sacrificar
mira la porta de la cambra de bany
el President riu
Ja fa anys que no pensen
en res més
que en carregar-se’l
de cop en veu alta
contra els anarquistes cal actuar sense pietat
sense pietat
de manera expeditiva
de la manera més expeditiva
diu el mossèn
per altra banda
busca alguna cosa
Però on he deixat ara l’agulla de monyo
aquella agulla de monyo llarga senyora Frölich
el President engega la dutxa
L’agulla de monyo
senyora Frölich
la senyora Frölich s’ajup per buscar l’agulla de monyo
El mossèn és partidari de la via més expeditiva
- 80 -
d’una banda
de l’altra
però el mossèn no és l’església
el President estossega
la senyora Frölich ha trobat l’agulla de monyo, s’aixeca
la Presidenta es fica l’agulla de monyo a la boca
la senyora Frölich li treu l’agulla de monyo de la boca
Té raó
retregui-m’ho sempre
aquest mal costum
de ficar-se l’agulla de monyo a la boca
aquest mal costum tan
aquest mal costum tan estès i espantós
de ficar-se l’agulla de monyo a la boca
a la senyora Frölich a la cara
aquest mal costum
Així que acabi l’enterro
hauré de passar per l’empresa,
recordi-m’ho senyora Frölich
La senyora Frölich a punt de dir alguna cosa
No digui res
així que acabem
hauré de passar per l’empresa
i per l’Institut de Medicina Forense
mira la cistella buida
i aprendre’m el paper
el text
per a la funció infantil
sobtadament
- 81 -
On es fa la vetlla del coronel
SENYORA FRÖLICH
Al museu de l’exèrcit
PRESIDENTA
Al museu de l’exèrcit
des d’allí
el seguici funerari
anirà fins al cementiri del centre
SENYORA FRÖLICH
Fins al cementiri del centre
PRESIDENTA
Serà una manifestació de força
contra l’anarquisme senyora Frölich
diu el mossèn
PRESIDENT
al massatgista
Fregui’m bé
una bona frega
així
riu
PRESIDENTA
Quan una empresa és tan gran
com la meva empresa
que tal com és
la vaig aportar en el meu dot senyora Frölich
es perd una mica la visió de conjunt
De tant en tant senyora Frölich
fluctuacions a la borsa
- 82 -
pensions
homenatges
i casos de corrupció senyora Frölich
la senyora Frölich s’ajup
la Presidenta mira a terra
Ha de ser allà
allà
allà
la senyora Frölich es posa dempeus amb una agulla de monyo
I res de ficar-se-la a la boca
ficar-se-la a la boca no
Una empresa com la nostra
naturalment incita la gent al desfalc
Si sabés quants treballadors
hem enxampat fent trampes
A vegades no ens n’adonem fins al cap d’uns anys
però no en deixem passar ni un, de desfalc
i els delinqüents ho paguen amb la presó
mira a la cistella buida
Què tens tu a veure amb tots aquests desvaris de la política mundial
la Presidenta s’aboca sobre la cistella
Tu
amor meu
què hi tens a veure tu
a la senyora Frölich
Que no me l’incinerin
amb el collar
El collar me l’han de tornar
El collar
- 83 -
aquest collar tan preciós
que té dos botons d’or
com si s’adrecés a la cistella buida
Te m’han arrabassat
te m’han ben arrabassat
els anarquistes
a tu
a la senyora Frölich
M’ha sentit
el collar
i retiri-li amb molt de compte
amb el cap baix
M’horroritza
el que he vist a l’Institut de Medicina Forense
a la senyora Frölich, a la cara
Vostè imagini’s
el coronel se’l van endur
mira al fons de la cistella buida
amb ell
tots dos
a l’Institut de Medicina Forense
el President surt de la cambra de bany, el massatgista el segueix al
darrere
de sobte la Presidenta, de manera ostensible perquè la vegi tot-
hom, s’aferra fort al canell de la senyora Frölich i agafant-la amb
força, s’adreça al seu marit
Si no la tingués a ella
deixa anar el canell de la senyora Frölich
- 84 -
el President va amb una tovallola lligada a la cintura, res més
la senyora Frölich s’acosta al President amb uns calçotets llargs
MASSATGISTA
inclinant-se davant del President
Moltes gràcies, senyor President
A reveure senyor President
inclinant-se davant de la Presidenta
A reveure senyora Presidenta.
PRESIDENT
fa un crit al massatgista, mentre la senyora Frölich l’ajuda a posar-se
els calçotets llargs.
demà no s’oblidi
de portar el xarop de melissa
el xarop de melissa
el President s’asseu davant la taula del tocador
PRESIDENTA
Ensenyi-li al meu home
el parlament
agafa del tocador el parlament funerari que ha escrit el nou coronel
i el dóna a la senyora Frölich, que al seu torn el dóna al President.
Té estil
trobo
escrivint el nou coronel
el teu nou protector
i assistent
Sempre te’ls envien vells
quan ja estan a punt de jubilar-se
Pel President...
- 85 -
el President llegeix el parlament de dalt a baix
Estaria bé que la feina
del nou coronel no es limités
a la redacció de parlaments funeraris
mentre el President llegeix el parlament, la senyora Frölich li posa
els mitjons, primer l’esquerre i després el dret
La senyora Frölich t’ha planxat la bena negra
Encara et surt sang de la ferida
el President es posa les mans al cap
la Presidenta s’aixeca i s’hi acosta
Ja no sagna, la ferida
Una rascada
una rascadeta
besa el seu marit al front
li mostra el text del parlament
Ja ho veus
expiat
ha de ser expiat
riu descordada, se’n torna a la tauleta del tocador i s’asseu
el mossèn diu
que ser expiat
és una formulació
absolutament idiota
un cop la senyora Frölich ja ha posat els mitjons al President
Les circumstàncies no m’han permès