.
Serafí Pitarra
i Pau Bonyegues
114
EL CANTADOR
Serafí Pitarra
EL CANTADOR
T
e
a
T
r
e
N
a
c
i
o
N
a
l
d
e
C
a
t
a
l
u
n
y
a
TEATRE CLÀSSIC
TEATRE CLÀSSIC
.
EL CANTADOR
El text d’aquesta edició forma part dels volums de
Singlots poètics. Teatre complet, de Serafí Pitarra,
a cura d’Albert Arribas,
amb la col·laboració especial d’August Bover.
TEATRE CLÀSSIC
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot
ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, tret de l’excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a l’editor
o a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer
còpies digitals d’algun fragment d’aquesta obra.
Edita: Arola Editors
1a edició: gener del 2014
© del text: Serafí Pitarra i Pau Bonyegues
Disseny gràfic: Arola Editors
Disseny portada: Antoni Torrell
Il·lustració portada: Fèlix Arola
Impressió: Gràfiques Arrels
ISBN: 978-84-
Dipòsit legal: T-
Edició a cura d’Albert Arribas,
amb la col·laboració especial d’August Bover
Transcripció i col·laboració editorial dels estudiants en pràctiques
externes curriculars de la Facultat de Filologia de la Universitat de
Barcelona: Marc Comella, Oriol Gilibets, Francesc López, Héctor
Mellinas, Rita Ondarra, Raquel Santanera i Gabriela Zapior.
Correccions de: Jordi Gavaldà i Romina Paps.
Agraïments: Laura Borràs, Ferran Dordal,
Pere Martí, Jordi Raventós i Andreu Rossinyol.
Polígon Francolí, Parcel·la 3
43006 Tarragona
Tel.: 977 553 707
Fax: 902 877 365
arola@arolaeditors.com
arolaeditors.com
Col·lecció Textos a Part
La direcció d’aquesta col·lecció compta amb la col·laboració de:
Carles Canut (Fundació Romea per a les Arts Escèniques)
Toni Casares (Sala Beckett)
Joan Pascual (Zona Zàlata)
Toni Rumbau
EL CANTADOR
1
Gatada cavalleresca en dos actes,
en vers i en català del que ara es parla
escrita per don Serafí Pitarra
2
i don Pau Bonyegues
3
i dedicada a ells per ells mateixos.
4
1 Paròdia del drama romàntic castellà El Trovador, d’Antonio García Gutiér-
rez, peça estrenada l’any 1836. Verdi s’hi va basar per fer la seva òpera Il
trovatore.
2 Una «pitarra» és una «paparra», en contrast amb la candidesa angèlica
d’un «serafí». En castellà, és un «vi d’elaboració casolana», i també una
«lleganya».
3 «Bonyegar» significa «fer bonys a alguna cosa». També pot ser una
deformació de la paraula «bonyiga», que significa «excrement de bestiar
boví o cavallí».
4 El Cantador va ser estrenat per la secció de La Gata al Teatre de l’Odeon
el 18 d’octubre de 1864.
- 7 -
ÍNDEX
Rellegim Pitarra 9
Avís per a la lectura oral del text 15
El Cantador 19
Sobre aquesta edició 115
Bibliografia bàsica 121
- 9 -
Rellegim Pitarra, Xavier Albertí
(Pròleg a l’edició de Singlots Poètics. Teatre Complet de Serafí Pitarra)
Serafí Pitarra és un dels nostres clàssics més importants, no
només per tot allò que li deu el panorama cultural en llengua ca-
talana, sinó sobretot per la sorprenent vigència que mostren els
seus textos —i molt especialment els Singlots poètics— des d’una
perspectiva contemporània.
Sabem que Frederic Soler (Barcelona, 1839-1895) no va pujar
a saludar dalt d’un escenari fins després de l’estrena de Les joies de
la Roser, la qual va tenir lloc el dijous 6 d’abril de 1866. Aquest dra-
ma havia estat molt ben acollit tant pel públic com per la crítica, i la
premsa va comminar el dramaturg fervorosament a signar les noves
obres amb la identitat real que amagava darrere el pseudònim.
En poc menys de tres anys, aquesta estranya conjunció de
l’angèlic serafí i la terrenal pitarra havia esdevingut extraordinària-
ment popular entre la ciutadania barcelonina. Inicialment, el drama
de Les joies encara duia la mateixa signatura que els singlots ante-
riors, i a partir d’aquesta obra, l’autor signaria indistintament amb
el seu nom real o amb el pseudònim.
Potser val la pena recordar que —tal com afirma Carme Morell
a l’estudi més recent de què disposem ara per ara sobre el drama-
turg, un treball publicat ara ja fa gairebé vint anys— al llarg de la
- 10 -
seva vida Frederic Soler va utilitzar altres pseudònims. Un dels més desta-
cables va ser el de «Miguel Fernández de Soto», amb el qual estrenaria el
drama romàntic en castellà Una gloria catalana, o Juan Fivaller, el dijous
11 d’abril de 1864, a la mateixa funció en què s’estrenaria professional-
ment a Barcelona L’esquella de la torratxa. L’altre, encara més destaca-
ble, va ser el pseudònim d’«Enric Carreres», amb el qual simularia signar
conjuntament alguns dels seus singlots més importants, com Liceistes i
cruzados o Els herois i les grandeses.
El pseudònim de «Pitarra», però, va tenir un èxit tan impressionant
que acompanyaria Soler al llarg de tota la seva vida creativa, malgrat
que des d’una perspectiva contemporània ara el puguem utilitzar per
referir-nos especialment a l’autor dels Singlots poètics. Per a nosaltres,
doncs, Serafí Pitarra és el protagonista destacat de l’eclosió del teatre
en català que es va produir a Barcelona en menys de tres anys: des que
la societat d’aficionats «Melpómene» va estrenar al Teatre Odeon L’es-
quella de la torratxa el dijous 25 de febrer de 1864, fins que el Teatre
Català estrenaria encara al Teatre Odeon l’últim singlot poètic, Coses de
l’oncle!, el dijous 4 d’octubre de 1866.
No hi ha dubte que podem afirmar que Serafí Pitarra és el pare del
teatre català modern; juntament —cal dir-ho— amb altres companys de
generació, els quals també hauríem de poder conèixer millor algun dia
si volem valorar amb més profunditat la riquesa del nostre patrimoni es-
cènic: Conrad Roure, Josep Anselm Clavé, Francesc Camprodon, Eduard
Vidal i de Valenciano, Valentí Almirall, Albert Llanas, Josep Maria Arnau,
Josep Feliu i Codina, Joaquim Asènsio d’Alcàntara, Marçal Busquets, Da-
mas Calvet, Manuel de Lasarte, Josep Vancells, Pere Antoni Ventalló i
Vintró…
La conseqüència directa de l’espectacular increment demogràfic que
va patir la ciutat de Barcelona durant la segona meitat del segle xix va ser
- 11 -
la visible proliferació de les formes de diversió col·lectives, que a l’època
tenien els balls i els espectacles teatrals —especialment musicals— com a
manifestacions principals.
L’augment de la població, sobretot de les classes menestrals i po-
pulars, va fer que una part molt destacable del públic potencial de teatre
no entengués la llengua que dominava aleshores als escenaris. Hi havia,
per tant, un públic nombrós que seguia amb força més atenció aquells
sainets breus en la seva llengua materna, que no pas les obres en castellà
que aquests de vegades acompanyaven, i que constituïen sempre el plat
central de les representacions teatrals.
Per això, quan a partir de l’estiu de 1864 es popularitzarien a la
cartellera barcelonina els espectacles íntegrament en llengua vernacla
—gràcies a l’èxit que havien tingut als teatres dels jardins del Passeig
de Gràcia aquestes peces musicades, encapçalades per L’esquella de la
torratxa— el teatre en català deixaria de ser testimonial per esdevenir
ràpidament un dels articuladors centrals de la nova societat de masses
que començava a desenvolupar-se a la ciutat de Barcelona.
I això vol dir, per tant, que els Singlots poètics van ser una de les
eines principals a l’hora de possibilitar el «renaixement» real del teixit
cultural en català, gràcies a la popularització del seu idioma com a llen-
gua de diversió i d’identitat col·lectiva en l’espai públic.
Els col·loquialismes i castellanismes en els textos de Pitarra respo-
nien a una voluntat d’utilitzar el català que es parlava aleshores, per tal
d’apropar-se a la realitat sociolingüística del seu públic i defugir l’ús miti-
ficat de la llengua que proposaven els jocfloralistes, amb les implicacions
ètiques i estètiques que el seu català «refinat» comportava.
Aquesta edició ha tendit a «normalitzar» la llengua de les peces
d’acord amb la realitat sociolingüística actual, amb la intenció d’evitar pri-
vilegiar el plaer arqueològic per la llengua en detriment d’un acostament
als singlots des de la realitat idiomàtica actual, la qual ha passat per un
- 12 -
procés d’estandardització que podria dificultar innecessàriament la lectura
d’uns textos que encara tenen molt a dir-nos.
Els Singlots poètics de Serafí Pitarra ofereixen una vigència fasci-
nant. Per això era imprescindible que disposéssim d’una edició moderna
que no ens condemnés a visitar-los en un treball de lectura arxivística i
esforçada, el qual ha posat massa sovint barreres innecessàries entre el
gran atractiu d’aquests textos i l’interès dels lectors contemporanis.
Quan Frederic Soler va escriure les seves obres, la societat catalana i
espanyola en general estava començant a construir unes dinàmiques soci-
als i polítiques que deixarien empremtes profundes en el darrer segle de la
nostra història. Esparterista i liberal, si hem de creure els dos quadres que
decoren la casa de Serafí Pitarra a El boig de les campanelles (un, Els herois
de la llibertat; l’altre, Espartero), la mirada de Pitarra sobre la seva realitat
és profundament sociològica, si bé presenta sempre una natural tendència
a la sàtira i la paròdia que impedeix l’adhesió cega a un color ideològic, i
que resulta sempre, en tot cas, manifestament desmitificadora.
En un panorama, doncs, explícitament polititzat, on les mitologies
ideològiques són una música de fons constant (amb reiterades al·lusions
als carlins i als isabelins, a les bullangues que van agitar la ciutat de Bar-
celona, a la presència militar castellana dins de Catalunya…), l’obra de
Pitarra retrata la influència de la política en la realitat quotidiana, i alhora
adverteix dels perills de convertir les ideologies en mites que deixin de
tocar de peus a terra.
La grandesa del sentit de l’humor pitarresc rau probablement en
aquesta constant radiografia ideològica sobre l’actitud política, tant a
gran escala social com en el nivell més reduït de les relacions humanes
directes. Les seves obres paròdiques o satíriques ho són sobretot de la
moral que privilegia el valor de l’honor i de la víctima. Una moral que
determinades formes dramàtiques i narratives havien contribuït a mo-
- 13 -
delar, construint amb èxit un imaginari col·lectiu que determinaria bona
part de les sensibilitats estètiques i socials, fins i tot quan el gust per
aquelles formes ja hauria evolucionat cap a nous estilemes aparentment
diferents.
I aquestes sensibilitats, malgrat els cent cinquanta anys que han
passat des d’aleshores, i malgrat que hàgim evolucionat cap a altres nous
estilemes, semblen tenir encara arrels profundes en la nostra societat.
El treball des de la paròdia permet, a més a més, establir una con-
nexió directa entre tradició i renovació formal, directament lligada a la
construcció d’una nova ètica des del treball estètic. No oblidem que
l’únic referent explícit que proporciona Pitarra als seus singlots és Miguel
de Cervantes, amb qui l’autor es compara explícitament quan parodia la
peça El loco de la guardilla de Narcís Serra —que té com a protagonista
el novel·lista castellà— i la converteix en El boig de les campanelles, amb
el mateix Serafí Pitarra de protagonista.
Però no cal que ens ho recordi ell: Pitarra és el Cervantes del teatre
català modern. Llegim-lo, rellegim-lo, estudiem-lo en profunditat i segu-
rament en traurem alguna lliçó per a un moment en què el nostre món
també està començant a construir noves dinàmiques polítiques i socials.
Xavier Albertí (Director del Teatre Nacional)
.
- 15 -
Avís per a la lectura oral del text
Per facilitar la lectura del text, se n’ha modernitzat i actualitzat l’or-
tografia.
Això de vegades ha significat la pèrdua d’informació fonètica
no normativa o no estàndard, que tanmateix es pot deduir gràcies
a la regularitat del nombre de síl·labes o de la rima.
Tanmateix, la pronúncia en veu alta del text hauria de vetllar
per respectar la mètrica i les rimes del text original.
S’ha cregut convenient prendre aquesta decisió editorial per
reforçar la naturalesa divulgativa d’aquesta edició, i alhora perquè
les nombroses imprecisions lingüístiques de les obres (en l’ús de
diftongs i hiats, per exemple, o en la rima consonant) ja reclamen
que qui vulgui pronunciar el text en veu alta dediqui una atenció
específica a les rimes i a la mètrica si en vol mantenir la regularitat.
A les pàgines següents oferim un llistat d’exemples que poden
ser útils a l’hora de llegir oralment les peces.
- 16 -
Exemples a tenir en compte per a la lectura oral del text:
İ «així», si ha de rimar amb «coixins», es pronunciarà «[aixins]».
İ «així», si ha de rimar amb «pis», es pronunciarà «[aixís]».
İ «aldea», si ha de rimar amb «teia», es pronunciarà «[aldeia]».
İ «altres», si ha de rimar amb «catres», es pronunciarà «[atres]».
İ «començo», si ha de rimar amb «pensa», es pronunciarà «[comence]».
İ «complert», si ha de rimar amb «nit», es pronunciarà «[complit]».
İ «compto», si ha de rimar amb «tonto», es pronunciarà «[conto]».
İ «cotxe», si ha de rimar amb «totxo», es pronunciarà «[cotxo]».
İ «diguis», si ha de rimar amb «figues», es pronunciarà «[digues]».
İ «doncs», si ha de rimar amb «bronques», es pronunciarà «[donques]».
İ «doncs», si ha de rimar amb «giragonses», es pronunciarà «[donces]».
İ «doncs», si ha de rimar amb «talòs», es pronunciarà «[dos]».
İ «doni», si ha de rimar amb «respongui», es pronunciarà «[dongui]».
İ «llavors», si ha de rimar amb «hores», es pronunciarà «[llavores]».
İ «llengua», si ha de rimar amb «merengue», es pronunciarà «[llenga]».
İ «Liceu», si ha de rimar amb «recreo», es pronunciarà «[liceo]».
İ «mogui», si ha de rimar amb «toga», es pronunciarà «[moga]».
İ «molesti», si ha de rimar amb «bèstia», es pronunciarà «[molèstia]».
İ «ojo», si ha de rimar amb «moco», es pronunciarà «[oco]».
İ «perfecta», si ha de rimar amb «veta», es pronunciarà «[perfeta]».
İ «recobreu», si ha de rimar amb «dau», es pronunciarà «[recobrau]».
İ «res», si ha de rimar amb «cafè», es pronunciarà «[re]».
İ «sóc», si ha de rimar amb «perdó», es pronunciarà «[só]».
İ «Tàrrega», si ha de rimar amb «llarga», es pronunciarà «[targa]».
İ «tusta», si ha de rimar amb «costa», es pronunciarà «[tosta]».
İ «usted», si ha de rimar amb «gener», es pronunciarà «[usté]».
İ «vaja», si ha de rimar amb «Laia», es pronunciarà «[vaia]».
İ «veremo», si ha de rimar amb «fermo», es pronunciarà «[vermo]».
İ «vulgui», si ha de rimar amb «fulla», es pronunciarà «[vulla]».
İ «encara que», si ha de tenir tres síl·labes, es pronunciarà «[encar que]».
- 17 -
İ «esteranyinador», si ha de tenir cinc síl·labes, es pronunciarà «[estrenyi-
nador]».
İ «feredat», si ha de tenir dues síl·labes, es pronunciarà «[fredat]».
İ «per això», si ha de tenir dues síl·labes, es pronunciarà «[per ’xò]».
İ «per algú», si ha de tenir dues síl·labes, es pronunciarà «[pelgú]».
İ «per amor de», si ha de tenir quatre síl·labes, es pronunciarà «[per mor
de]».
İ «per aquí», si ha de tenir dues síl·labes, es pronunciarà «[per ’quí]».
İ «però», si ha de tenir una sola síl·laba, es pronunciarà «[prò]».
İ «que hi», si ha de tenir una síl·laba, es pronunciarà «[qu’hi]»
İ «que s’agafin», si ha de tenir tres síl·labes, es pronunciarà «[qu’ es gafi]».
İ «saragata», si ha tenir tres síl·labes, es pronunciarà «[sargata]».
İ «se n’aniria», si ha tenir quatre síl·labes, es pronunciarà «[se’n niria]»
İ «sóc un home», si ha tenir tres síl·labes, es pronunciarà «[só un home]».
İ «veient», si ha tenir una síl·laba, es pronunciarà [«veent»]
.
- 19 -
CANTADOR
EQUIP ARTÍSTIC I REPARTIMENT
El Cantador
5
es va estrenar
6
a la Sala Petita del Teatre
Nacional de Catalunya el 2 d’abril amb el repartiment
següent:
Direcció Xicu Masó
Amb els intèrprets de la ITNC (Jove Companyia del Teatre Nacional)
Cristina Arenas
Queralt Casasayas
Bruna Cusí
Mariona Ginès
Andrea Martínez
Marçal Bayona
Oreig Canela
Ricard Farré
Arnau Puig
Josep Puig
Pau Viñals
5 Paròdia del drama romàntic castellà El trovador, d’Antonio García Gutiérrez, peça
estrenada l’any 1836. Verdi s’hi va basar per fer la seva òpera Il trovatore.
6 El Cantador va ser estrenat estrenat originàriament per la secció de La Gata al
Teatre de l’Odeon el 18 d’octubre de 1864.
Ajudant de direcció Marc Chornet
Anna Maria Ricart
Escenògrafa Laura Clos
Producció Teatre Nacional de Catalunya
Amb la col·laboració de l’Institut del Teatre de la
Diputació de Barcelona
Teatre Nacional de Catalunya
Temporada 2013/2014
Direcció artística de Xavier Albertí
Patrocinadors del TNC: TV3 / Catalunya Ràdio i
Fundació Damm
.
- 23 -
PERSONATGES
DONYA LEONOR, dama de la reina
DONYA FILOMENA, La seva cambrera
MAGDALENA, gitana vella
DON NUNYO DEL PARPAL, comte de la Pruna
7
DON GUILLEM DELS PRÉSSECS
8
, cavaller noble
DON MANRIC
9
, el Cantador
MACARI, criat eixerit
LIBORI, criat vell
BALDIRI, criat ximple
EL BOTXÍ, home lleig
LA LLUNA, DOS O TRES GATS, ESTRELLES, GRANOTES,
CAVALLERS, SOLDATS DEL COMTE I DEL CANTADOR,
POBLE, MUNICIPALS D’AQUELL TEMPS I LACAIS.
7 Paròdia del personatge Don Nuño de Artal, conde de la Luna, del drama de García
Gutiérrez.
8 Paròdia del personatge Don Guillén de Sesé, del drama de García Gutiérrez.
9 A l’edició de 1864 el nom estava escrit «Man-ric», marcant l’acudit fonètic que
conté el nom («me’n ric»).
.
L’acció se suposa al segle xv i durant el regnat de Ferran
d’Antequera
10
. L’escena passa a qualsevol lloc.
10 Rei de Catalunya-Aragó de 1412 a 1416, el primer de la dinastia castellana dels
Trastàmara. Era el fill segon de Joan I de Castella i d’Elionor d’Aragó, i va residir
a Castella fins als 32 anys. La sentència del compromís de Casp el va proclamar
rei l’any 1412, i Jaume d’Urgell, que en un primer moment havia acceptat la
proclamació del seu rival, es va revoltar l’any 1413, però, per manca de suport
suficient, va ser vençut, processat i condemnat a presó perpètua. Ferran va haver
de cedir a les corts de Barcelona de 1412-1413 i imposar el pactisme, però va
encarar-se a l’oligarquia barcelonina (representada pel conseller Joan Fiveller)
l’any 1416.
- 25 -
ACTE PRIMER
El teatre representa el jardí del castell del comte. A la dreta, la façana
amb finestres a l’alçada d’un primer pis i portal gran. A l’esquerra, un
altre edifici del mateix gust, on viuran
Don Guillem i la seva germana. Al
fons, la presó amb torrasses. Una tàpia o reixat voltarà el jardí, al qual
s’entrarà per portes que se suposa que no es veuen. El jardí, tot ple de
desmais i arbres frondosos, formarà quadres de mongeteres, tomaqueres,
alls i altres plantes poètiques. Baranes de balustres formant capritxosos
dibuixos, que ostentaran com gerros de marbre, gibrells i olles emblan-
quinades, on es veuran cols verdes, bròquils i les més precioses flors
d’aquells temps feliços. En primer terme, bancs i tauletes rústiques que
es puguin transportar. L’acció comença una hora abans de fer-se fosc.
ESCENA I
Libori, Macari i Baldiri.
Surt el primer amb un cistell al braç, que conté el que al seu temps es
veurà. Crida per tots cantons.
Libori: Macari! Baldiri!
Macari: Què? (
De dintre.
)
Libori: Au! De seguida a berenar,
11
que a mi ja em ronquen.
12
11 Aquest «berenar» s’hauria de pronunciar «[brenar]», per tal de mantenir la regu-
laritat mètrica del text. Sobre la pronúncia oral d’aquesta edició moderna, vegeu
l’avís de lectura que trobareu a l’inici del volum.
12 Els budells, que ronquen per la gana.
- 26 -
Macari: Ja va! (
Encara de dintre.
)
Libori: Ves quin forat que hi faré! (
Amb alegria i mirant dins del
cistell.
)
Sobre una tauleta rústica que ja hi haurà al mig de l’escena, va posant els
objectes que treu del cistell, els quals consisteixen en tres plats, tres coberts,
una olleta, una carabassa i tres gots de llauna.
baLdiri: Doncs, que ja ho tens tot aquí? (
Sortint amb una regadora
molt grossa que deixa en un
racó.
)
Libori: No ho veus?
Macari: Hola! Com va això? (
Sortint amb un càvec
13
al
coll, que també deixa en un
racó.
)
baLdiri: Ja està llest.
Macari: Doncs molt millor!
Libori: Berenem? (
Després d’arreglar la taula.
)
Macari i baLdiri: Berenem. (
Prenent cadascú un banquet
i seient a la taula.
)
Libori: Ah! Així. (
Seient satisfet.
)
Macari: Què és això? (
Pel menjar que reparteix
L
ibori
.
)
Libori: Ja ho pots pensar;
escudella reescalfada.
baLdiri: Que no saps que no ens agrada?
Libori: És que ha quedat de dinar.
Macari: Bé. Berena i fora soroll!
baLdiri: És que ell… és molt gata maula.
Libori: Ai! (
Amb un crit dolorós i aga-
fant-se el peu.
)
baLdiri: Què?
Libori: Per sota la taula
13 Espècie d’aixada que serveix per cavar.
- 27 -
m’heu trepitjat l’ull de poll.
14
Mentrestant mengen, aboquen vi de la carabassa, etc.
Macari: Vols anar, bufó de peu…!
Libori: Ca, home!
baLdiri: Prou! (
Sense creure’l.
)
Libori: No us enganyo.
Si duc sabates de panyo
des d’ahir…
baLdiri: Ah, sí?
Libori: Mireu. (
Alçant un peu grossíssim,
calçat com diu.
)
Macari: No sentiu quina calor? (
Esbufegant.
)
baLdiri: Ja ho crec!
Libori: No es pot resistir.
Per això he dut tot això aquí,
que és fresc i es berena millor.
baLdiri: Però si el comte ho sabia,
ja estàvem llestos!
Macari: Ja ho crec!
Li dava un atac l’ofec
que potser s’hi quedaria.
baLdiri: Què dimoni! Per tan poc?
Libori: Sí. Jugueu-hi, ja ho veureu…
Macari: Vols dir?
Libori: Ui…! No el coneixeu.
Macari: Ai, Baldiri, que estàs groc!
Això ho diu macari veient-lo encantat amb la forquilla plena de menjar, a la
vora de la boca.
14 Durícia molt dolorosa que es forma al peu.
- 28 -
baLdiri: Home, si m’heu espantat!
Libori: Però no veus que això fóra
si ara ho veiés, i ell fa una hora
que és al llit pel constipat?
Macari: I després, qui l’hi ha de dir? (
Tornant en si i continuant la
conversa.
)
baLdiri: És clar que, per això, ningú…
Però, digues… No saps tu
com és que el comte està així?
Libori: Així?
Macari: Sí, amb aquest humor
que tot ho envia a la porra
i per res arma camorra!
Libori: Prou!
15
(
Donant-se importància.
)
Macari: Doncs fes-nos el favor
de contar-ho.
Libori: No pot ser! (
Tenint-ne ganes.
)
baLdiri: Sí, Libori!
Macari: Cuita, home!
Libori: Però no vull que en feu broma.
baLdiri: No.
Libori: Doncs ara ho contaré.
Tots han acabat de menjar. Acosten encara més els tamborets a la taula i
comença
libori la seva història. Tot el que segueix, misteriós i exagerat.
Fa ja prop de cinquanta anys
que vaig tenir la fortuna
que els comtes de la Pruna
premiessin bé els meus afanys.
Poc després d’estar jo aquí
el comte es va encapritxar
15 En el sentit de «i tant!».
- 29 -
amb donya Agna; es van casar
i dos xicots van tenir.
El primer, va ser el que ara
ens és amo.
Macari: I per molts anys. (
Descobrint-se tots tres.
)
Libori: Que Déu el guardi de danys.
Va sortir pastat al pare.
El segon van fer promesa
d’un ciri si fos guapet
i, amic, del dit al fet,
escopit a la condesa!
baLdiri: Doncs, que potser era molt guapa?
Libori: Vaja… Una galant senyora!
Tothom qui l’ha vist la plora!
(
Commogut.
)
baLdiri: Mira’t, fins a tu t’escapa! (
Veient-ho.
)
Libori: Escolteu bé tot això
i advertiu-me si hi ha cap falta:
ben plantada, prima, i alta
com un esteranyinador.
Un cabell negre com sutge,
uns llavis vermells com mangra,
16
blanca com un que es dessangra
i sèria el mateix que un jutge.
(
Parodiant allò dit.
)
Macari: Tot això amb un vestit bo…!
Libori: Tota era un pany d’
antijuelas
!
17
baLdiri: Ja devia costar peles!
Macari: Ells rai, no estan pas per això!
Libori: Era una senyora excelsa
que us dic que feia atordir.
16 Òxid de ferro vermell, terrós, usat en pintura.
17 Variant dialectal de «lentejuelas».
- 30 -
Macari: I es sap de què va morir?
Libori: Diuen d’un mal a la melsa.
El comte, com fa tothom
quan un disgust atropella,
va i se’ns mor darrere d’ella.
baLdiri: I diuen de què?
Libori: Del brom.
18
Els nois, sens pare ni mare
i cuidats pels marmessors,
dormien sempre tots dos
al quartet que tu dorms ara.
Com que els vetllava la Joana…
Macari: La cambrera?
Libori: Sí. Una nit
repara a prop del petit
que s’hi estava una gitana.
baLdiri: Però com diable hi va entrar?
Libori: Ningú ho va poder saber.
La cambrera, sens dir res,
va voler-la allí observar.
Diu que anava tota fluixa
del vestit, estripadota
i que era bastant vellota.
Macari: Vellota i gitana? Bruixa!
19
(
Sentenciós.
)
Libori: La xicota amb gran paciència
va seguir notant les manyes,
18 Malaltia catarral de les vies respiratòries altes que afecta alguns animals i produeix molts
mocs.
19 Citació gairebé literal de dos versos d’El trovador, de García Gutiérrez: «Vieja y gitana? /
Bruja sin duda».
- 31 -
fins que veient coses estranyes
tot plegat cridà assistència.
Surt la gent per tot arreu,
corre ella com no es pot creure
i a l’últim la vàrem treure
d’aquí a puntades de peu.
Macari: I no li vau dar una surra…?
Libori: Més aviat ens va fer pena.
baLdiri: I era lletja?
Libori: Ui…! Morena
com la panxa d’una burra.
Al cap d’un quant temps d’això
reparem que, així que va íxer,
20
ens havia pres la mixa
que era un gatàs com un lleó.
La busquem tots per aquests volts,
i la trobem…
Macari: Però el gat?
Libori: Ja el tenia allí guisat
amb una truita amb cargols.
El noiet, amb la carn fluixa,
mentrestant flac es posava
i era que…
baLdiri: Què li passava?
Libori: Enyorava la marruixa.
21
Macari: Ai, pobret! Que delicat!
baLdiri: (Tothom estima els seus.)
20 Sortir.
21 Nom afectuós que es dóna a la gata.
- 32 -
Libori: Amb això, van córrer veus
que ella l’havia embruixat.
El majordom, que era un ase,
ho creu; la fa anar a agafar
i la crema, com qui fa
una costella a la brasa.
Macari: Jesús, Maria, Josep!
baLdiri: Verge Santa de l’Aglà!
Libori: La criatura es va adobar
tot seguit amb un julep
22
i es va tornar a posar gras.
Macari: Com ja era morta la vella…
Libori: Però tots, pensant en ella,
menjar ni dormir! Que és cas!
Macari: I això, doncs? Què us succeïa?
Libori: Que quan tots érem al llit
i essent per allà a mitjanit,
la seva ànima ens sortia.
baLdiri: Ai, quina por!
Macari: Ha! Ha! Ha!
Libori: Que te’n rius?
Macari: Doncs què haig de fer?
Libori: És que ho pots creure ben bé.
Macari: Mai m’ho he pogut empassar.
baLdiri: No creus en ànimes?
Macari: No.
baLdiri: Doncs jo penso que n’hi ha alguna.
22 Poció calmant composta amb aigua destil·lada i xarop.
- 33 -
Macari: Home, mira… Jo en tinc una
dintre de cada botó.
23
Libori: Sempre em véns aquí amb broma!
baLdiri: Si fos de tu no ho contava
per trompar-lo.
Macari: Vaja, acaba.
Per això no t’enfadis, home!
Libori: Endemés, s’apareixia
sempre amb formes molt estranyes;
un cop ens sortia amb banyes,
un altre cop no en tenia.
L’empaitàvem amb l’escombra,
sortíem tots els de casa
i, pam!, es tornava un ase.
Macari: Potser és que us vèieu l’ombra.
Libori: Passant temps, després de molt,
esquivar-la havíem lograt,
quan un dia, tot plegat,
ens falta el noi del bressol.
baLdiri: Què dius, ara?
Macari: No pot ser!
Libori: Podent o no, va ser així.
Macari: I mai més us va sortir?
Libori: Mai més n’hem sapigut res.
Si en vam moure de soroll
buscant tots, per aquí i per allà…
Mira, a mi, de tant buscar,
23 Una «ànima» també és el disc o la planxeta que constitueix la part interior dels botons
folrats amb roba.
- 34 -
em va sortir l’ull de poll.
Vegeu aquí per què el conde
sempre està de mal humor;
com que al germà duia amor,
en té la llaga molt fonda.
baLdiri: Vaja, vaja, home, quin cas!
Libori: Ja ho pots dir! Si sembla un sòmit!
24
Macari: Doncs jo, si el comte és indòmit,
creia que és pel que sabràs.
Libori: Jo?
Macari: Sí, home!
Libori: No t’entenc.
Macari: Creia que no fos l’amor
que porta a donya Leonor.
Libori: Macari, tu… (
Posant-se un dit al nas.
)
Macari: Jo no ofenc,
només dic que penso això.
baLdiri: Doncs jo també m’ho temia.
Libori: Fos pel gener, ho comprendria;
però ara…
Macari: Bah, i per què no?
Libori: Perquè no ho crec.
Macari: Doncs jo sí.
I, si no, a què vindrà
que hagin vingut a habitar
ella i don Guillem aquí?
Libori: Com que és dama de la reina
24 Variant dialectal de «somni».
- 35 -
i ha vingut ara la cort,
25
el comte, per un favor
i per estalviar-los feina,
els cedeix aquesta part
de palau.
(
Assenyalant-la.
)
Macari: Ja està entès.
Però creus que no hi ha res més?
Libori: Ca! I després, ja fóra tard.
Macari: Que potser és casada?
Libori: No;
donzella… Vull dir… soltera.
baLdiri: Doncs per què has dit que tard era?
Libori: Perquè estima el Cantador.
Macari: Vols dir?
Libori: Vaja.
Macari: I ho saps bé?
Libori: Tan cert com tu et dius Macari.
Macari: No dius que és un perdulari?
Libori: Perdulari… Jo et diré.
A la cuenta és capità
del comte d’Urgell.
26
Macari: De veres?
baLdiri: És que tu sempre ens enceres.
Libori: Si voleu, ho puc provar.
Macari: I és cert que canta tan bé?
25 Isabel II (Madrid, 1830 - París, 1904) va ser reina d’Espanya de 1833 a 1868. L’any 1860
va fer una visita oficial a la ciutat de Barcelona que es va celebrar amb grans festes.
26 Jaume II d’Urgell (1378/80-1433) es va alçar contra el rei Ferran d’Antequera el juny de
1413, a causa del desacord amb el resultat del Compromís de Casp. Jaume es presentà
com a candidat per succeir el rei d’Aragó Martí l’Humà.
- 36 -
Libori: Això sí. I prou vegades
hi ha pres el comte enrabiades.
Macari: Potser és de gelos que té.
Libori: El que té és que ell el desperta
i el bon senyor vol dormir,
perquè alguna nit que aquí
deu trobar la porta oberta,
entra i es posa a cantar.
27
baLdiri: Les cançons i tot això
és cert que ell se les escriu?
Libori: D’aquí ve que, per motiu,
li diuen el Cantador.
Se sent un toc de campana.
baLdiri: Sembla que aquell ja repica.
Libori: Doncs fiquem aquí els trastets.
Van ficant dintre del cistellet totes les coses del menjar.
Macari: I en tornar a estar un xic quiets
tornarà a haver-hi palica.
28
Libori: Ara anem sense soroll.
baLdiri: I tu?
Libori: Jo ja vinc detràs.
Estic que no puc dar un pas
d’aquest diable d’ull de poll.
Se’n van els altres dos criats davant, i darrere libori coixejant i amb el cistell
pel portal del palau del comte.
27 A la primera edició, aquest vers trenca la rima en grups de quatre versos. En edicions
posteriors es va resoldre aquesta irregularitat amb l’eliminació del vers «Les cançons i
tot això», i l’alteració del vers de Libori «li diuen el Cantador» pel vers més curt «se diu
Cantador», que així es pot complementar amb la rèplica breu de Macari «És clar».
28 Xerrameca.
- 37 -
ESCENA II
El Cantador, un soldat i després Magdalena.
L’escena es queda silenciosa una estona. El cel s’ha enfosquit un xic, es posen
a cantar les granotes, comença una, després dues, i així gradualment, fins
que canten totes. Paren de sobte per sentir-se puntejar una guitarra primer i
després la veu del cantaDor, que canta la paròdia d’una cançó castellana. Des-
prés d’això s’obre la finestra del palau en què viu leonor, treu ella el cap i diu:
Leonor: Diu que sempre pensa en mi…
Ai! No sap com jo l’enyoro!
Entra ja, que per tu em moro!
Entra, Cantador, al jardí!
Torna a tancar la finestra i desapareix, mentre Nunyo, que n’ha obert una de
les seves, treu el cap amb estrenyecaps
29
i eixugant-se els ulls diu:
nunyo: Ja tenim el dropo aquí
a cantar per la que adoro;
però si ell entra, o em moro,
o es recordarà de mi.
Tanca la finestra. Torna a quedar-se l’escena sola i entra el cantaDor, amb capa,
una guitarra i un soldat que l’acompanya.
SoLdat: Som ja a dins, com vós volíeu.
cantador: Doncs deixeu-me estar aquí sol.
SoLdat: Ja que el meu capità ho vol…
cantador: I no entreu si res sentíeu.
Gat: Marramau! (
Fort i prolongat.
)
cantador: Ah! Què és això?
SoLdat: Un gat.
29 Gorra de dormir.
- 38 -
cantador: Allí ve una dona.
SoLdat: (Sí que l’havem feta bona!)
cantador: Vés-te’n a amagar al racó.
El solDat saluda i se’n va. El cantaDor es cobreix i en passar maGDalena amb un
sac, on se suposa que hi duu un gat, el cantaDor l’atura.
cantador: On aneu?
MaGdaLena: Ah! Qui em detura? (
Espantada.
)
No he fet cap mal. Què voleu?
cantador: Vós, mare? Vós! Tro de Déu!
MaGdaLena: (El noi aquí. Verge pura!)
El primer d’aquests dos versos el diu el cantaDor descobrint-se i alçant la cela-
da.
30
El segon, el diu maGDalena a part i caient-li el sac de sorpresa.
cantador: Què és el que dueu aquí dins? (
Pel sac.
)
MaGdaLena: Quatre cols per aquí collides.
cantador: No em vingueu amb més mentides
perquè entenc els vostres fins.
MaGdaLena: Doncs si t’haig de parlar en plata…
cantador: Ja no cal.
MaGdaLena: Potser ho saps ja?
cantador: Us aposto que el que hi ha
és un gat.
MaGdaLena: Paga, que és gata.
cantador: No és per ventura el mateix? (
Cremat.
)
MaGdaLena: Perdona.
cantador: Què és el ser rics,
si així als meus enemics
aneu sempre donant greix?
Diran, és clar, tots plegats
30 Peça de l’armadura antiga que cobria el cap i la cara.
- 39 -
que pelat i mort de gana
sóc el fill d’una gitana
que de nit va a robar gats.
MaGdaLena: Si m’agraden, què hi faré?
cantador: Esteu-vos-en, que és un vici.
MaGdaLena: És tan gran el sacrifici,
que no sé si mai podré!
cantador: Estripat, com sabeu ja,
i descalç, pel món captava
fins que un noble que caçava
per pietat em va emparar.
Va fer per mi el que podia,
em va fer home i cavaller,
i en morir-se, per més bé,
em va dar tot quant tenia.
Vaig venir i us vaig dir: «Mare,
ja sóc algo, aquí van diners;
però no feu mai res més
que em faci abaixar la cara».
Vós, vau prometre que no.
Jo, capità del d’Urgell,
vaig anar a la guerra amb ell
i en tornar us trobo amb això.
Ja veieu que, amb tals musiques,
venir ara i dar-me aquest xasco
és prou per agafar el casco
i fer-ne trenta mil miques.
MaGdaLena: Doncs, és a dir, perquè tu ets
gran capità del d’Urgell,
jo només puc menjar anyell
i algun platillo
31
amb bolets?
31 Plat de carn cuita que es menja després de la carn d’olla.
- 40 -
cantador: Podeu menjar el que vulgueu.
MaGdaLena: Doncs quins gustos tinc privats?
cantador: El del vi, el de caçar gats
i el de vestir com aneu.
MaGdaLena: No vaig prou bé com vaig ara?
cantador: No, perquè jo he de lluir
i mentre aneu així
he de negar que em sou mare.
MaGdaLena: I per què?
cantador: Perquè no es medra
si a dar-se to no s’atina
i vull ser persona fina.
MaGdaLena: Unta’t amb sabó de pedra.
cantador: Ja us vaig deixar diners
perquè, anant vós de senyora,
pogués jo dir quan fos hora:
«la meva mare, aquesta és».
Amb això, acabem la fressa.
Demà marxeu a Bellcaire
i allí compreu a un drapaire
tot un vestit de comtessa.
MaGdaLena: Jo he vist ja des de molt xica
el meu pare i els seus mossos
matar gats, esquilar gossos
i tota aquesta musica.
He anat sempre espellifada,
mai he volgut semblar fina
i quan no he tingut gallina
m’he menjat una arengada.
Si et faig mal, me n’aniré
d’aquí prop sens moure fressa,
però vestir-me de comtessa…
- 41 -
ni vull fer-ho, ni ho puc fer.
cantador: I per què?
MaGdaLena: Pel que he contat
i perquè als nobles tinc ràbia.
Ells van cremar la teva àvia!
cantador: (Record terrible i pesat!)
MaGdaLena: Van fer un foc dintre d’un buit
amb encenalls i algo més,
com els que fan els fusters
per escalfar l’aiguacuit.
32
Un cop fet, el gran desastre
es va fer allí amb tal catxassa,
33
com quan amb paper d’estrassa (
Amb horror.
)
se socarrima un pollastre.
Ella, fent visions estranyes,
cridava allí… Tothom reia!
I amb el mateix flam
34
que feia
molts hi torraven castanyes.
A l’últim va anar expirant
i, encesa i cremant com palla,
saltava el foc la quitxalla
com fa a la nit de Sant Joan!
Però un xic abans de morir,
ja amb la cara mig torrada,
va cridar desesperada:
«Venja’m, noia! Venja’m…!»
cantador: Sí.
Però ha de ser una venjança
terrible i, com ells, traïdora.
32 Producte gelatinós d’origen animal que serveix per encolar.
33 Calma, lentitud excessiva.
34 Flama.
- 42 -
MaGdaLena: No viuria jo ni una hora
si ara en perdés l’esperança.
Per això els robo gats i gates
sempre per dar-los molèsties,
perquè sense aquestes bèsties
no podran viure, de rates.
Per això metzina he posat
per tots els camps d’aquí fora
i així, si el bestiar pastura,
es mor tot emmetzinat.
Això passa i ningú aquí
sap qui és la mà que ho prepara;
i que s’esperin, que encara
el més gros ha de venir.
cantador: Però no és molt més senzill
que a mi em digueu qui ho va fer?
MaGdaLena: Dir-t’ho a tu no em convé.
cantador: Per ventura no us sóc fill?
MaGdaLena: Justament no puc per això.
cantador: Per què?
MaGdaLena: Perquè si ho sabies,
per mata’l t’exposaries.
I si tu mors, com visc jo?
Abans anava passant,
però ara les tisores
no manejo com llavors
i no guanyo res esquilant.
Amb això, sense els diners
que tu guanyes i em sols dar,
tinc talment d’anar a captar
per les places i carrers.
cantador: Acabem d’una vegada
- 43 -
i escolteu el que us diré;
feu-ho si us sembla bé
i, si no, em responeu: «
nada
».
Vaig començar a ser soldat
del d’Urgell i ara sóc
jefe
.
Sóc el seu
tejemaneje
i em té sempre al seu costat.
Com sap ell que no tinc nom,
jo dic que la meva mare
va ser enganyada pel pare,
però que tots nobles som.
Aquesta història mateixa
li va moure l’interès
i, ara, no sé jo com és
que diu que us vol conèixer.
Amb això, o allà a la cort
us presento ben vestida,
o me n’hi vaig de seguida
per fora embulls dient que heu mort.
MaGdaLena: I encara que ara em vestís,
no coneixes, gran pavana,
35
que veurà que sóc gitana
amb el meu color estantís?
36
cantador: Si vós seguiu bé la veta
ja us jugo jo que no ho troba,
perquè he dit que ja de jove
éreu bastant moreneta.
MaGdaLena: Prou que em veig jo en el mirall
que sóc lletja com un càstig!
cantador: No, dona, no. El que fa fàstic
35 Curt d’enteniment.
36 Podrit, que no és fresc.
- 44 -
és que aneu com un fregall.
Figureu-se, ara com ara,
qui us veurà que no tremoli;
bruta i una olor d’allioli
que no s’hi pot tenir cara.
MaGdaLena: Ai, ai, ai, noi! Que estem frescos!
Que potser haig de menjar roses?
cantador: No, però hi ha altres coses.
MaGdaLena: Doncs jo, allioli i romescos.
No has tornat poc cicatero
37
amb el temps que vius allí!
cantador: Tenir una mare així,
la veritat, no fa guerrero.
MaGdaLena: Poc a poc, estrafolari.
Jo podré dur alguna solfa,
38
però no sóc cap marcolfa.
39
cantador: (Quin parlar més ordinari!)
És dir, que no hi ha esperança
de dur-vos ben neta allà?
MaGdaLena: No, perquè ni em vull mudar,
ni vull deixar la venjança.
cantador: Si és per això, no tingueu por.
Viviu vós tranquil·lament
i, en morir, en el testament
digueu qui és i us venjo jo.
MaGdaLena: I vols que fins aleshores…?
cantador: Si no m’ho voleu dir ara…!
MaGdaLena: L’animeta de la mare
m’eixiria a totes hores;
37 Avariciós.
38 Taca.
39 Dona grassa i poc honesta.
- 45 -
m’eixiria, dant molèsties,
amb cua com les serpents!
cantador: Veig que a vós tots els parents
sempre us surten semblant bèsties…
Sabeu què és? El traguejar,
que us posa el cap com un bombo.
MaGdaLena: No ho crec. Si només me’n tombo (
Senzill.
)
cinc porrons cada menjar…
cantador: Després us troben per aquí
beguda i mig adormida!
MaGdaLena: Ai, Déu meu, quina mentida!
Ningú m’hi ha vist des d’ahir.
cantador: Ja no es pot arribar a més!
Tenir mare del baix poble,
tenint un pensar tan noble…!
MaGdaLena: Ah! Si ell sabia que ho és! (
Sospir.
)
cantador: Ser obscur com qualsevol paio,
quan a mi tant m’interessa
tractar només amb noblesa.
MaGdaLena: Això rai, fes-te
lacayo
.
cantador: Vejam per què no haig de ser
un Alvar… Un duc d’Osuna!
MaGdaLena: O bé el comte de la Pruna. (
Amb intenció.
)
cantador: No! Aquest no! Morir primer!
MaGdaLena: No és molt noble i molt senyor?
cantador: Ja ho sé, però abans de ser d’ell,
primer agafava un pinzell
i em feia emblanquinador.
Una campana petita toca quarts.
MaGdaLena: Toquen quarts?
- 46 -
cantador: Seran de nou.
MaGdaLena: Bueno, doncs quedem així.
cantador: Seguint amb mal viure?
MaGdaLena: Sí. (
Agafant el sac.
)
Ja ho he dit un cop, i prou.
Vull beure vi, caçar gats,
anar estripadota, fluixa,
i ser gitana i ser bruixa.
Jo em riuré de tots plegats.
cantador: Doncs ja que no hi ha remei,
no digueu mai que em sou mare.
MaGdaLena: No et faré abaixar la cara.
cantador: Jo us donaré el que és de llei.
No us faltarà res per viure
i el silenci en paga espero,
perquè jo sóc un guerrero
i no m’agrada fer riure.
MaGdaLena: Bé, doncs Déu et faci bo. (
Anant-se’n.
)
(Tot passant per la taverna
beuré un trago i mitja cuerna.
40
) (
Se’n va.
)
cantador: Déu meu, Déu meu, quin baldó!
41
ESCENA III
El Cantador i un soldat.
SoLdat: Senyor?
cantador: Què?
40 La mitja cuerna era un panet baix de forma circular, obert i torrat, que s’utilitzava als
esmorzars per sucar a la xocolata, la llet o el cafè.
41 Del castellà «baldón», injúria.
- 47 -
SoLdat: Són les nou luego.
42
cantador: Tens raó, ja no hi pensava.
SoLdat: Per això veient que el temps passava…
cantador: Què hi faràs? L’amor és cego.
SoLdat: Penseu que si algú ens atrapa…
cantador: Però ella ve… (
Sentint passes.
)
SoLdat: (Bona estrella!)
cantador: Mentre m’estic aquí amb ella,
tu allí aguanta’m la capa.
Li dóna la capa. El solDat se la posa al braç, saluda i se’n va.
ESCENA IV
El Cantador i Leonor, que surt amb precaució i mirant per tots cantons,
fins que veient el Cantador es llança als seus braços i segueix l’escena
amb gran passió.
Leonor: Manric!
cantador: Leonor! Vida meva!
Estrella del firmament!
Leonor: No sé el meu cor el que sent
sols en sentir la veu teva.
cantador: Com, llavors, has tardat tant
sabent que jo era al jardí?
Leonor: Perquè t’he sentit que aquí
amb algú estaves parlant.
M’estimes?
cantador: Ja saps que sí
42 En el sentit d’«aviat».
- 48 -
i si de cas fos que no,
o tindria poc d’això,
(
Cervell.
)
o no tindria res aquí. (
Al cor.
)
Quan es té una veu que
zumba
(
Afectació.
)
com una harmonia alegre
i un cabell sedós i negre
com l’interior d’una tumba;
quan un cos, per donar xasco
a aquells que de tot fan bromes,
se cimbreja
43
, com les plomes
del plomero del meu casco;
quan es té una boca hermosa
on hi ha cants dignes de merles
i rastelleres
44
de perles
i fums d’essència de rosa;
si qui ho té no deixa encès
el que ho mira, Leonor,
o no sap el que és amor
o no té ni cor, ni res.
Leonor: Tot això fa que jo cregui
que per mi d’amor sospires.
cantador: Quins ulls, Leonor! Quan em mires,
sempre em sembla que llampega!
Leonor: Són tes paraules formals?
cantador: Que ho digui, el cor em decreta.
Leonor: Ja es coneix ben bé que ets poeta
premiat en els Jocs Florals.
cantador: De tal premi indigne sóc.
43 Moure una vara llarga o alguna cosa flexible, agafant-ho per un extrem i fent-ho vibrar.
44 Conjunt de coses posades en fila l’una al costat de l’altra.
- 49 -
Leonor: Et diuen dames rumboses
«el Cantor de les hermoses»
i els homes «el Cantador».
Quan de tu jo em vaig prendar,
encara em sembla que et veig,
era un dia en un torneig
que de tots vas triomfar.
Jo, reina, vaig dir severa:
«pas al vencedor, deixeu-ne!»
I et presentes tot de llauna,
que em vas semblar una fiambrera.
Et vas alçar la celada
per jo la banda posar-te
i en descobrir-te i mirar-te
em vas deixar a mi admirada:
mústic com un lluç d’hostal,
romàntic com un llorer,
els cabells a collibè
i la barba de malalt.
Tu em vas veure i amb amor
em vas donar una mirada;
jo vaig quedar enamorada
i és tota teva Leonor!
cantador: Home més afortunat
no hi pot ser!
Leonor: Prou m’ho afiguro.
cantador: Però et passa algun apuro!
Leonor: Vols dir…?
cantador: Que avui has plorat.
Leonor: Com, si ara en mi tot somriu,
pots conèixer que hi ha hagut plor?
cantador: Perquè tinc per tu, Leonor,
- 50 -
un ocell que tot m’ho diu. (
Afalagador.
)
Leonor: Això sí que no ho crec pas.
cantador: El que et dic no ho dubtis gens.
Leonor: Doncs jo vull saber on el tens.
cantador: No t’espantis, ja ho sabràs.
Abans digue’m què és això
que t’ha posat trista així.
Leonor: És que el germà al dematí
se m’ha posat com un lleó.
cantador: Què dius ara?
Leonor: Que pretén
que em casi aviat amb el conde,
o bé a la cel·la més fonda
em destina d’un convent.
cantador: I no ho deies?
Leonor: Sols per això
he baixat ara al jardí.
(
El C
antador
pensa.
)
cantador: Tu m’estimes? (
De sobte, després d’una
estona.
)
Leonor: Saps que sí.
cantador: Vols fugir amb mi? (
De sobte, inspirat.
)
Leonor: Per què no?
cantador: Bueno, doncs avui ets meva.
Leonor: Però si no tornes luego
45
i a don Guillem jo m’entrego,
ja no puc demà ser teva.
cantador: Tan de pressa va el traïdor?
Leonor: A les deu ell torna aquí.
O al comte li dic que sí,
o em tanca allà i se acabó.
45 En el sentit d’«aviat».
- 51 -
cantador: Corrent.
46
Leonor: Què?
cantador: A les deu vindré. (
Fermesa.
)
Leonor: T’esperaré?
cantador: En mi confia.
Leonor: Seré teva?
cantador: Essent de dia.
Leonor: Oh, gràcies! (
Estrenyent la mà amb
passió.
)
cantador: No hi ha de què. (
Gravetat còmica.
)
Vejam si així el vil tirà
vindrà encara a perseguir-te.
Leonor: Doncs, ja entesos, he de dir-te
que aquí no em puc estar.
cantador: Per què?
Leonor: Perquè si ell venia
i dins casa no em trobava,
tot el pla ens esguerrava.
cantador: Tens raó, sospitaria.
Vés, doncs, i pensa en demà.
Leonor: Vindrà bé, que crec que és festa.
cantador: Ens casarà en Vallhonesta.
47
Leonor: Qui vols dir?
cantador: Mossèn Serà.
Leonor: Doncs, Manric…
cantador: D’aquí endavant
mai més Manric no em diré.
Digue’m «Nàpols».
(
Exagerat sempre.
)
Leonor: I per què?
46 En el sentit d’«entesos».
47 Seminarista que s’havia fet popular a l’època per vestir roba eclesiàstica sense tenir les
ordes per poder celebrar, fet que li havia valgut el sobrenom de «Mossèn Serà».
- 52 -
cantador: Perquè aquí tinc el
volcán
! (
Al pit.
)
Leonor: Amb ton amor i ben rica,
que sóc ditxosa veuràs.
cantador: I si patissis, per cas?
Leonor: Sarna con gusto no pica. (
Afalagadora.
)
cantador: Adéu, doncs!
Leonor: No hi ha ningú,
Manric, amb més gran fortuna!
Surt la lluna.
cantador: Mira’t. Si fins surt la lluna
per despedir-se de tu!
Leonor: ¡Adiós! (
Anant-se’n cap al palau.
)
cantador: Adéu!
L’agafa per la mà i l’acompanya fins a l’escalinata de casa d’ella, sempre amb
delicadesa i majestat.
Leonor: Pensa bé
que aquí és el punt de la cita.
cantador: Qui bé ama, no ho necessita.
Leonor: A les deu.
cantador: No faltaré. (
Fent-li un petó a la mà.
)
ESCENA V
El Cantador sol.
cantador: Ja no estic en sa presència…! (
Després de mirar per on se’n
va
L
eonor
.
)
Ja és fora…! Ja se n’ha anat!
Però amb tal magnificència,
que hasta ha deixat una essència
- 53 -
com de llum d’oli apagat.
Per ella sols el cor sent
ser gitano i ser qui sóc;
però, abans d’anar per la gent
que ha de salvar-la, un moment
repetirem la cançó.
Agafa la guitarra, que s’ha quedat en un racó, s’asseu en un pedrís que dóna
sota de la finestra de
Don nunyo, i es posa a cantar la mateixa cançó del principi,
o una altra, que, tant aleshores com ara, podrà servir mentre sigui vulgar, més
aviat de pinxos i d’un to sentimental. En el moment d’acabar l’acompanyament
de la guitarra, surt
Don nunyo per la finestra.
ESCENA VI
El Cantador i Don Nunyo.
nunyo: Arri allà el diable a cantar!
I tot plegat li tira una gran gibrella d’aigua. El cantaDor, en veure’s mullat, fa
un salt i llançant la guitarra diu desesperat:
cantador: Com m’ha posat! Tro de Déu!
nunyo: I ara torneu-hi…! (
Rient-se’n.
)
cantador: Baixeu! (
Amenaçant-lo amb furor.
)
nunyo: Per què?
cantador: Proveu de baixar.
Pocavergonya! Indecent!
nunyo: Mireu que sóc un guerrero!
cantador: Apa, doncs aquí us espero.
Baixeu, si sou tan valent!
nunyo: Doncs ara, sols perquè es vegi,
vaig a baixar.
cantador: No m’atrapa.
Aniré a buscar la capa
- 54 -
que no em convé que em conegui.
ESCENA VII
Libori, després Don Nunyo.
Libori: Marruixa! Psi, psi, psi, psit! (
Buscant pels racons.
)
Ai, dimontri de marruixa,
sembla que hi hagi alguna bruixa!
Psi, psi, psi! Vaja, ha fugit.
En aquest moment surt Don nunyo tot vestit de guerrer amb estrenyecaps,
l’espasa nua i, avançant cap a libori, diu amb furor:
nunyo: Apa, doncs! Traieu l’espasa!
Libori: Ai, ai, don Nunyo! I per què? (
Terror.
)
nunyo: Perquè aquí us mataré!
Libori: Carall! No! No sigui ase!
nunyo: Ah! Ets tu?
Libori: Sí, home. I doncs?
nunyo: I no l’has trobat per aquí?
Libori: Ara la busco. Psi, psi, psi!
nunyo: Respon-me ràpid, talòs.
Libori: El majordom la demana
per dar-li un xic de sopar.
nunyo: Que potser li deu menjar?
Libori: Doncs, com viuria?
nunyo: Pavana!
Us dono a tots quatre nates
(
Ràbia.
)
si mai més li doneu res.
Libori: Bé, bé, miri, d’aquí a un mes
no es podrà viure de rates.
nunyo: Per què?
- 55 -
Libori: Perquè se les menja
i si ara aquí es mor de fam,
ves com s’arregla.
nunyo: (Mal llamp!
I un home així al punt no es penja!)
Durant els aparts, libori buscarà el gat.
(Pot tirar el d’Urgell bravates
dient que els seus homes són grans,
si els seus primers capitans
vénen aquí a menjar rates…)
Libori: (No es veu en tot el jardí!)
nunyo: Libori, escolta.
Libori: Senyor?
nunyo: L’haig de veure primer jo
si acàs es troba per aquí.
Libori: Ai, ai…!
nunyo: No hi ha més «ai, ai»!
El que et mano ho has de fer.
Libori: Doncs, bueno, bueno, el duré.
nunyo: I a mi no em repliquis mai.
Sols perquè sou criats antics
us perdono aquestes i altres,
però, ai!, si mai més vosaltres
doneu res als meus enemics!
Libori: Si fins de vegades veia
que el tenien a la falda…
nunyo: No sé com un cop no et baldo!
Libori: Si tothom veient-lo hi reia.
nunyo: Jo sí que, sentint-te, ric
i penso ja que m’apures.
- 56 -
Ves si jo faré postures
al meu més gran enemic!
Libori: Però!
nunyo: Basta! (
Veu de tro.
)
Libori: És que ja…
nunyo: Prou! (
Crit més terrible que atordeix
enterament
L
ibori
.
)
El portaràs, si aquí es troba.
Libori: Em mana cap cosa nova?
nunyo: Per ara no, res de nou.
Es posa sense voler la mà al cap i es troba amb l’estrenyecaps. La lluna es tapa.
Ah, sí. Vés, porta’m el casco;
que, anant tan atrafegat,
a sobre el llit l’he deixat.
Libori: Molt bé diu.
nunyo: (Si em veu, quin xasco!)
ESCENA VIII
Dits i Leonor, que obre la porta amb precaució, treu el cap i diu:
Leonor: Manric! (
Baix i gran passió.
)
nunyo: (Sents?) (
A L
ibori
.
)
Libori: (Bé ho he sentit!) (
A d
on
n
unyo
.
)
nunyo: No és la Leonor?
Libori: Sí, senyor,
una cosa com això.
nunyo: Doncs, vés-te’n ja tot seguit. (
Imperi.
)
Libori: (Està que ni un burro amb febre
quan se sent picat de mosques.)
nunyo: (Vés per ell. Potser a les fosques
- 57 -
li podré dar gat per llebre.)
libori segueix anant-se’n i buscant pels racons. leonor s’acosta buscant amb
molta precaució i si convé fa volta per arribar al seu temps a prop de Don nunyo.
nunyo: (Ja s’acosta… Sí… Ja ve.
És guapa, ai!, com ella sola!)
Libori: (Ara, ves, pobra bestiola,
què li deurà voler fer!)
(
Se’n va.
)
ESCENA IX
Leonor i Don Nunyo, després el Cantador.
Leonor: Manric! (
Llançant-se-li als braços.
)
nunyo: (Ai!) (
Amb goig.
)
Leonor: Rei del meu cor!
Ja estava mig atordida,
quan has cantat tu, ma vida,
la cançó aquella d’amor.
He tornat aquí a sortir
per tornar a veure’t un rato!
Al segon vers s’ha destapat la lluna. L’escena s’ha fet clara i ha aparegut el
cantaDor, emboçat
48
darrere de tots dos, que fins ara no ha pogut parlar de
sorprès.
cantador: La veig així i no la mato…?
Escoltem un xic aquí.
Leonor: No vols fer ni un trist petó
a la mà de qui t’adora?
48 Tapar amb roba la part inferior de la cara fins més amunt de la boca.
- 58 -
Don nunyo el fa. El cantaDor en veure-ho fa un moviment per avançar-se i
ensopega, i fa rodolar la regadora que macari haurà deixat al lloc a propòsit.
Sorpresa general i quadre.
cantador: Malviatge, la regadora!
Leonor: Manric! Ah!
nunyo: (El Cantador!) (
Amb ràbia.
)
Pausa.
cantador: Així l’ànima es desgarra,
que tantes penes li costes!
Leonor: Manric del cor!
cantador: Si t’acostes (
Agafant-la del racó.
)
et clavo un cop de guitarra!
nunyo: Vós us en guardareu prou.
cantador: Faré el que em doni la gana!
Leonor: Manric! (
Suplicant.
)
cantador: Aparta’t, villana!
Leonor: És un engany el que et cou!
cantador: Encara et vols atrevir…?
Leonor: No. Però he pensat, errada,
que tu amb veu d’olla esquerdada
cançons cantaves aquí.
Amb l’aura que ara fa fer
dolços murmulls a la parra,
he sentit una guitarra
tocada que ni un barber.
M’ha semblat que et distingia
(
Gran passió.
)
des d’allí dins amb la Munda
i a la lluna moribunda
- 59 -
el plomero et descobria.
M’ha semblat veure’t aquí
amb un coll de mitjacana,
49
que, o feies badalls de gana,
o sospirs d’amor per mi.
I sentint-me una ardor fonda
com si hagués menjat llagosta,
baixo aquí, el traïdor s’acosta,
i em trobo ara amb que és el conde.
nunyo: (Em causa, a fe de Déu,
risa
!)
cantador: Jo sé el que he vist i res més.
nunyo: I, bueno! No haureu vist res (
Cremat.
)
que no hagi estat a missa.
cantador: Ja us he dit un altre cop
que moixoni!
50
nunyo: Tens poc pèl!
Leonor: T’ho juro pel Déu del cel!
nunyo: Doncs corrent; ell rebrà drop.
51
Leonor: Totes aquelles protestes
eren per tu, vull que ho creguis.
(
Abraçant-lo.
)
cantador: Ara ja ho crec, no em maseguis.
52
No veus que vaig de les festes?
nunyo: Ja sou feliç, sent així!
cantador: I si ho fos, digueu-me què hi ha?
nunyo: Que podrien combregar
fins amb rodes de molí.
49 Barra de quatre pams de llarg que s’usava per mesurar roba.
50 Expressió usada per imposar silenci.
51 Pallissa.
52 Pressionar o refregar produint arrugues.
- 60 -
cantador: Per què?
nunyo: Vaja, prou m’agrada
dir-vos el que heu vist ja.
Perquè ella m’ha dat la mà
i aquí mateix l’hi he besada.
Leonor: Mentida!
nunyo: I vós apretàveu.
cantador: Era una equivocació.
nunyo: Però ella…
cantador: No us diu que no?
nunyo: M’ha dit…
cantador: Perquè ho escoltàveu.
nunyo: Tu cuida’t de tu, gandul.
Leonor: Ai, Manric!
cantador: Alerta, mestre.
No vulgueu armar palestra!
o us clavo un tanto.
nunyo: Taül!
cantador: Si a mi el treball m’espanta,
no us dóna a vós desespero.
Vejam qui ha vist un guerrero
que es lleva quan el porc canta!
nunyo: Més m’estimo dormir així
i engreixar-me com molts gansos
que escriure com vós romanços
i auques de rodolins.
cantador: Perquè no en sabeu, pavana.
nunyo: I després veniu aquí
per veure si del jardí
- 61 -
alguna ceba s’afana.
53
Leonor: Verge santa de la Gleva!
cantador: Morireu! (
Excés de furor.
)
Leonor: Ah!
nunyo: Això pot ser!
Leonor: Deixa-ho córrer!
cantador: Doncs, per què
em ve ara a treure la ceba?
nunyo: I no és la ceba tan sols,
sinó que, igual que les gates,
veniu a menjar les rates
que corren entre les cols.
cantador: Mentida!
nunyo: Tot se sap ja.
cantador: Doncs no és cert.
nunyo: I fins m’han dit
que a la cuina cada nit
els criats us donen sopar.
cantador: Faltava aquest insult ara!
nunyo: Ja veieu vós, el d’Urgell,
quins homes té, vatua ell!
cantador: Millors que els vostres!
nunyo: No encara!
Covard!
cantador: Covard haveu dit?
Leonor: Què feu?
cantador: Fora les espases! (
Traient-les.
)
Leonor: No us mateu! No sigueu ases!
53 Robar d’amagat.
- 62 -
nunyo: Cap on aneu, atrevit?
cantador: Al camp. I allí en un racó
que sabreu, don Nunyo, espero;
que, si vós sou un guerrero,
un guerrero també sóc.
Per què l’espasa teniu?
(
d
on
n
unyo
vacil·la.
)
nunyo: Cantador! No m’insulteu,
si en res la vida estimeu!
cantador: Don Nunyo, prompte sortiu! (
Se’n van tots dos.
)
ESCENA X
Leonor i Libori
leonor ha lluitat per destorbar-ho, però ha estat refusada per tots dos, i en el
moment en què va a cridar sola, surt
libori amb el casc de Don nunyo.
Leonor: Ai, Libori! Cuita, corre!
Libori: I això? (
Aquest paper, calma
sempre.
)
Leonor: Que es van a matar!
Libori: I per què?
Leonor: Prou preguntar.
Libori: Doncs on vaig?
Leonor: Vés a la porra!
Libori: Veuré si sento soroll.
Leonor: Segueix-los darrere, ruc.
Libori: Bueno. (
Anant-se’n a poc a poc.
)
Leonor: Corre! (
Crit de l’ànima.
)
Libori: Oh! No puc!
Malviatge, jo i l’ull de poll.
- 63 -
ESCENA XI
Leonor i després Don Guillem.
Leonor: Ja que en tu, Déu meu, pensem, (
Al cel.
)
fes el meu Manric triomfar!
GuiLLeM: Leonor. (
Sortint del palau de L
eonor
.
)
Leonor: (Ah! El meu germà!
Valor i dissimulem.)
GuiLLeM: Es pot saber, a aquesta hora,
per què t’estàs al jardí?
Leonor: Perquè penso estar-me aquí
fins a la radiant aurora.
Gozo
tant i tan de veres
entre aquestes flors precioses!
GuiLLeM: Ves quines flors més hermoses…!
Bròquils, alls i tomaqueres!
Oh, tens gustos ben dolents
si amb semblants olors disfrutes.
Leonor: Contra gustos no hay disputas.
GuiLLeM: En això quedem corrents.
Però ara que estem ben sols
i no ens sent per aquí ni un gat,
digues què has determinat:
vols el comte o no el vols?
Leonor: Ja us he dit, Guillem, que no
en parlar-ne al dematí.
GuiLLeM: I tot per aquell altre?
Leonor: Sí.
GuiLLeM: T’haig de comprar un «sí, senyor».
Leonor: Com sou tan fi i elegant,
- 64 -
podeu reptar, pocapena!
GuiLLeM: Qui ho diu?
Leonor: Jo i la Filomena.
GuiLLeM: La bèstia sempre al davant!
Leonor: Veieu, Guillem, de tractar-me
com correspon a una dama!
GuiLLeM: Deshonrant la meva fama,
vós sou qui vol insultar-me.
No teniu en tant, com jo,
no, el brillo de vostra cuna
quan deixeu el de Pruna
per un pobre cantador.
Leonor: L’estimo i l’haig d’estimar
perquè és tot d’ell el meu cor!
GuiLLeM: Doncs prepareu-vos, Leonor,
perquè l’haureu d’oblidar!
Leonor: Primer el llanto em submergeixi
com dintre el mar una sonda!
GuiLLeM: La noble passió del conde
t’omplirà el buit que ell et deixi.
Leonor: Impossible!
GuiLLeM: Basta ja;
dec al comte grans favors.
Ell ha sentit per tu amors
i jo res li puc negar.
Amb això, l’oncle canonge
ja sap com ho ha de fer;
o a les deu ja tu hi véns bé,
o et ve a buscar per ser monja.
- 65 -
Leonor: Menys això el meu cor sent!
GuiLLeM: Doncs quan vagin a comprar
et passaran a buscar
les sis criades del convent.
(
L
eonor
se’n va.
)
ESCENA XII
Don Guillem i Don Nunyo.
GuiLLeM: Del mando ja el bastó empunyo
i tot aquí ha d’anar dret!
Però algú soroll ha fet.
(
Molts murmuris a fora.
)
Un coix que ha entrat! Ah! Don Nunyo! (
Mirant.
)
Surt Don nunyo amb estrenyecaps.
nunyo: Jo que trec foc pels queixals!
GuiLLeM: I això, doncs, què us ha succeït?
nunyo: Que estic del tot avorrit
d’aquests criats tan animals!
Figureu’s que ja roncava
per curar-me el constipat,
quan em sento tot plegat
que aquí el Cantador cantava.
Li tiro una gibrellada
54
per veure si se n’aniria;
ell, cremat, em desafia
i jo li contesto: «
Nada
;
al camp, a matar o morir!»
Però sent distret, com se sap,
duia encara estrenyecap
54 Líquid contingut en un gibrell.
- 66 -
i anem a batre’ns així.
Ell té estocada que no erra.
Comencem. Per baix m’amida
i m’ha fet una ferida
al dit xic del peu esquerre.
GuiLLeM: Sí que heu estat desgraciat.
nunyo: Això rai, tant se me’n dóna!
GuiLLeM: Doncs què?
nunyo: Espereu una estona
i sabreu com ha acabat.
Coixejant me’n vaig d’allí.
Amb l’estrenyecaps em veuen
uns xicots; que sóc boig creuen
i em criden: «de setzè
55
el vi!»
GuiLLeM: Quina quitxalla més ase!
nunyo: Però com que amb raó era,
amb això, tronxos
56
i fuera,
m’han acompanyat a casa.
GuiLLeM: I tot per aquest Cantador!
nunyo: La ferida. Però el criat,
que el casco no m’ha portat,
té la culpa del pitjor.
GuiLLeM: Si em passa a mi, no crec ja
que ara estrenyecaps dugués.
nunyo: És que, fill, si me’l tragués
em podria constipar.
Però parlem, don Guillem,
sols de la vostra germana.
GuiLLeM: Diu que no li da la gana
55 Mesura de setze litres de vi.
56 Persona curta d’enteniment.
- 67 -
de casar-se com volem.
nunyo: No us agradaria a vós
el poder-me ser parent?
GuiLLeM: Estaria més content,
comte, que un gos amb un os!
Però ella està obcecada
que amb l’altre es vol casar,
i la vindran a buscar
a les deu per ser tancada.
ESCENA XIII
Dits i Libori amb el casc.
Libori: Ja no hi he trobat ningú.
nunyo: On?
Libori: Ah! (
Coneixent-lo.
)
(Ara em pensava
que amb donya Leonor parlava.)
Senyor!
(
Traient-se la gorra.
)
nunyo: Hola! A què véns tu?
Libori: Donya Leonor m’ha enviat
dient-me que amb algú es mataven,
a mirar al camp si els trobaven,
però enlloc els he trobat.
nunyo: Sempre véns a misses dites!
GuiLLeM: (Quan fou mort el combregaren!)
nunyo: Gandul del diable! (
Cremat.
)
Libori:
Preparen
! (
Com pensant: «ara ve el més
fort».
)
- 68 -
nunyo: Ah! Quin bastó necessites!
No t’he demanat el casco?
Libori: Aquí el té. (
Presentant-l’hi.
)
nunyo: També a bona hora!
Libori: Com quan l’he dut era fora…
nunyo: Per tu m’he vist en un xasco.
Si torna a succeir mai més
et fico al cep
57
quatre dies.
GuiLLeM: Si fos amb mi, ja hi series.
nunyo: Ara do’m el casc i vés.
Es treu l’estrenyecaps, que dóna a libori, i es posa el casc. libori se’n va coixejant.
nunyo: Libori! (
Cremat.
)
Libori: Què?
nunyo: Vine aquí. (
Fent passos coix.
)
Tant si vaig coix com si no,
a tu què t’importa?
Libori: Jo?
nunyo: Doncs per què et burles de mi?
GuiLLeM: Més drop i menos palica.
nunyo: Pocavergonya!
Libori: Ai, jo et foll!
No veieu que és l’ull de poll
que amb aquest temps em crucifica?
57 Instrument format per dues bigues de fusta que en ajuntar-se formaven uns forats rodons
on se subjectava el cap o les extremitats d’un presoner perquè no pogués fugir.
- 69 -
ESCENA XIV
Dits i Macari, Baldiri, la gitana i soldats, que la duen lligada en confusió
i fent-li empentes.
unS: Mateu-la!
aLtreS: Mateu-la!
nunyo: Què és?
Macari: Portem aquesta gitana
que per fer passar la gana
robava cols.
MaGdaLena: Mentiders!
nunyo: És veritat el que aquest diu?
MaGdaLena: No, senyor. Jo no robava,
només me les emportava.
Macari: Ves quin descaro!
Libori: Se’n riu!
GuiLLeM: (Jo ho compondria a pallisses.)
baLdiri: També ha pres raïms.
MaGdaLena: Perquè veremo.
nunyo: I doncs, que us penseu que fermo
els gossos amb llonganisses?
Libori: (Em sembla que aquesta cara
jo l’he vista.)
(
Per la
gitana
, observant-la.
)
nunyo: Responeu.
Com és que al meu jardí entreu
a robar com fèieu ara?
MaGdaLena: Si em perdona, missenyor,
li diré que és per misèria.
nunyo: Això ja és cosa més sèria.
- 70 -
MaGdaLena: Perdoni’m!
nunyo: Dono el perdó.
Libori: No, don Nunyo.
nunyo: No? I per què?
Libori: Perquè o jo molt m’haig d’errar,
o ella el noi ens va robar.
nunyo: Què dius ara? (
La
gitana
s’aterra.
)
Don nunyo fa un salt d’espant de manera que figuri que ha trepitjat l’ull de
poll de
libori, el qual s’agafarà el peu i saltarà a peu coix fent mostres de dolor.
GuiLLeM: (No pot ser!)
baLdiri: Essent gitanes i velles, (
A M
aCari
.
)
no n’he vist mai cap d’honrada.
Libori: Carall, quina trepitjada…
M’ha fet veure les estrelles!
nunyo: I amb què ho pots suposar?
GuiLLeM: (Ves quina cosa més rara!)
Libori: Perquè és la mateixa cara
de la que vàrem cremar.
Amb això, li deu ser filla
i és fàcil que per venjar-la…
nunyo: Tens raó, doncs a tancar-la.
Macari: A la galera,
58
pubilla.
MaGdaLena: Ai, senyor; sóc innocenta.
nunyo: Això dieu-ho al tribunal.
GuiLLeM: (Ja em jugaria jo un ral
que li costa la corpenta.)
MaGdaLena: Ai, perdó! Per amor de Déu!
nunyo: De seguida a la presó!
58 Presó de dones.
- 71 -
MaGdaLena: Manric! Fill meu! Cantador! (
Cridant.
)
Sorpresa general.
nunyo: Vós, la mare d’aquell jueu?
unS: Que mori! (
Abalançant-se sobre ella.
)
aLtreS: Que mori! (
Fent el mateix.
)
nunyo: Sí! (
Prolongat i imponent.
)
Espereu-vos una estona. (
Tots retrocedeixen.
)
GuiLLeM: Deixeu-los.
nunyo: No. Aquesta dona
toca de dret al botxí.
Però si ella descobreix
on es troba el meu germà,
tot seguit deixeu-la anar
i que es salvi avui mateix.
MaGdaLena: Si jo no sé on és.
Libori: Busqueu-ho.
MaGdaLena: Però cap on?
Libori: A la porra!
nunyo: Vaja, aquí no vull camorra.
Ja us ho he dit; amb això, feu-ho.
Avui et venja el botxí,
(
Al cel.
)
angelet dels cabells rossos!
MaGdaLena: Li esquilo de franc els gossos
si em salva!
nunyo: Fora d’aquí. (
Amb veu terrible.
)
MaGdaLena: (Ja em sembla que sento el «paf».)
baLdiri: Ai, pobreta! Ja estàs fresca!
Se’n van emportant-se maGDalena lligada, i libori, que els segueix coixejant,
diu, anant-se’n:
- 72 -
Libori: Mare de Déu! Quina gresca!
Sembla el mercat de Calaf.
59
ESCENA XV
Don Nunyo, Don Guillem, Leonor, criades del convent i Filomena.
En el moment en què s’han quedat sols els dos cavallers, apareixen per la porta
de casa Donya leonor, les deu criades del convent, arrenglerades, vestides com
germanes i amb un cabàs cada una d’anar a comprar, en els quals es veurà
escarola, api o cebes, per indicar que vénen de comprar el sopar. Al darrere,
segueix
Donya leonor plorant i recolzada en Filomena. Tot això molt majestuós.
nunyo: Què és aquesta processó?
GuiLLeM: Són les criades que ara ja
vénen de comprar el sopar
i se l’enduen.
Leonor: (Senyor! (
Quan és al mig del teatre. Al
cel.
)
Feu que arribi en el moment
de salvar-me!)
nunyo: (Obligueu-la.) (
A d
on
g
uiLLeM
.
)
GuiLLeM: Don Nunyo, per mi deixeu-la.
O us pren a vós, o al convent.
Aquí la processó s’atura. Don Guillem s’avança cap a Donya leonor.
GuiLLeM: Ara que encara aquí és hora,
Leonor, trieu i remeneu.
Leonor: M’heu dat temps fins a les deu.
GuiLLeM: És que ja són a la vora.
59 Nom que es dóna a un lloc on hi ha molt de soroll o moviment de gent.
- 73 -
En aquest instant toquen les deu pausadament i silenciosament. Moment
d’ansietat general.
Leonor: No ve! M’enganya, el traïdor!
GuiLLeM: Què heu triat?
Leonor: Ser monja. (
Amb un esforç.
)
GuiLLeM: Sí? (
Rabiós.
)
Doncs en marxa.
ESCENA XVI
Dits, el Cantador i després soldats.
cantador: Alto aquí! (
Presentant-se de sobte.
)
Sorpresa general. A les criades els cauen els cabassos, els cavallers queden
horroritzats, i
leonor fa una mirada al cel de gratitud.
GuiLLeM: Sant Antoni!
nunyo: (El Cantador!)
cantador: Vinc a salvar la innocent.
GuiLLeM: (Jo, comte, estic com glaçat!) (
A d
on
n
unyo
.
)
nunyo: (Com si m’haguessin tirat
una olla d’aigua bullent!)
cantador: Leonor, anem. (
Abraçant-la per endur-se-la.
)
nunyo: Primer morta. (
Treuen tots les espases.
)
El cantaDor, amb leonor als braços, es bat amb tots dos mentre recula, fins
que ells, veient que fuig d’ells, criden:
GuiLLeM: Soldats del comte! (
Surt una partida de soldats.
)
nunyo: A ell!
cantador: A mi, soldats del d’Urgell!
- 74 -
Surten els soldats del cantaDor, que es baten amb els del comte fins que el
cantaDor desapareix entre els seus. Les criades, així que veuen espases, tracten
de fugir, però veient que no poden, s’acorralen en un cantó esporuguides.
cantador: El primer és passar la porta. (
Desapareix amb L
eonor
.
)
nunyo: Ha fugit!
GuiLLeM: Oh! Villania! (
Desesperat.
)
nunyo: Agafeu-lo mentre vinc! (
Cridant fort.
)
Libori: Ja el tinc, don Nunyo! Ja el tinc! (
Cridant des de dins.
)
En sentir aquest crit de libori, els soldats aturen la baralla i tothom espera amb
gran ansietat, fins que surt libori amb un sac, treu de dintre un gat agafat
pel clatell i se senya ben alt. Tothom retrocedeix, horroritzat. Les criades fan
un xisclet. Ràpid.
totS: Ah!
GuiLLeM: (Aquí hi ha bruixeria!)
Fi De l’acte primer.
- 75 -
ACTE SEGON
El teatre representa l’interior d’una presó. En un cantó, la gitana ajaguda
sobre un pelut. A prop, una taula rústica on hi haurà una carbassa, estris
d’escriure, etc.
ESCENA I
Libori i Baldiri. El segon, amb un gran manyoc de claus, obre la porta al
primer, que entra coixejant.
baLdiri: Endavant.
Libori: Bon dia. (
Entrant.
)
baLdiri: Hola!
Libori, què diem de bo?
Libori: Ai, fill meu! Què vols que digui?
Que estic mort de l’ull de poll.
Es deixa anar sobre una cadira, fatigat.
baLdiri: Et fessis el calçat gran… (
Recalcant-ho.
)
Libori: Si ho és.
baLdiri: Doncs bé, no ho és prou.
Libori: Ja et dic jo que és un martiri
dels més grossos que hi ha al món.
baLdiri: Mira, agafa un trempaplomes,
60
fes-hi un tall i se acabó.
Libori: Que et penses, potser, que robo
per llençar així un calçat nou?
baLdiri: I doncs, home, què vols fer-hi?
Libori: Aguantar-me.
60 Ganivet petit que servia per fer tall a les plomes d’escriure.
- 76 -
baLdiri: No pas jo.
Però, digues…
Libori: Què?
baLdiri: Què diuen?
L’amo encara és tan rabiós?
Libori: Justament ara ell m’envia.
baLdiri: I això, doncs? Què hi ha de nou?
Libori: A veure si la gitana
i el seu fill, el Cantador,
segueixen sens novetat.
baLdiri: Per ara, digues que bons.
Ella dormint tot el dia
(
Assenyalant-la.
)
i fent uns roncs que fa por,
o si es desperta algun rato,
bevent més tragos que el món;
ell allà al seu calabosso,
que per sort no és gaire fosc,
o bé escriu cada punt versos
per l’estil dels que hi ha als goigs,
61
o bé canta amb la guitarra
cançons que trenquen el cor.
Libori: I no en canta de vermelles?
baLdiri: De vermelles? Sí… Molt poc.
Libori: I a saber també que el pobre
no pot estar molt d’humor.
baLdiri: Doncs amb tot i això, Libori,
et dic que té un escrit bo.
Mira’t jo, com que tinc l’oncle
que ja saps que es diu Ramon
61 Composició poètica en lloança de la Verge o d’un sant.
- 77 -
i és passat demà el seu sant,
vaig dir que em fes el favor
de fe’m, per dar-li els bons dies,
una felicitació,
i, amic, em va fer una dècima
62
que faria entendrir un mort.
Libori: Es pot sentir?
baLdiri: Aquí la porto. (
A la butxaca.
)
Escolta bé. (
Traient-la i preparant-se per
llegir.
)
Libori: Vaja, doncs. (
Parant atenció.
)
baLdiri: «Con delicia verdadera (
Llegint.
)
vuestro santo disfrutad,
y en esta festividad
sea vuestra dicha entera.
Tal es la voz lisonjera
del alma que esto le agrada,
y si es del cielo escuchada,
suplica al Señor rendida
que le dé dicha cumplida
para tan solemne diada».
63
Libori: Sí que, amic, és cosa bona!
baLdiri: T’ha agradat, veritat?
Libori: I molt.
Només que una cosa estranyo,
que te la dirà tothom.
62 Composició poètica consistent en una estrofa de deu versos.
63 Paròdia d’una felicitació nadalenca distribuïda cap a 1860, que començava: «Con delicia
verdadera / estas Pascuas disfrutad / y en esta Natividad...»
- 78 -
Com és que és en
castanyola
?
64
baLdiri: Perquè així fa més senyor.
Libori: Molt bé, molt bé, però home,
sembla que l’empleo nou
et prova?
baLdiri: Més que no et penses.
Libori: Si et poses gras com un porc!
baLdiri: No faig res en tot el dia…
Libori: Fer el dropo prova a tothom.
No és tot u la teva vida
o la d’en Macari i jo.
baLdiri: Per això vaig mirar, amb empenyos,
si tindria aquesta sort,
perquè entre ser escarceller
i viure com un rector
o bé ser criat de don Nunyo
exposant-me a renys i cops,
vaig pensar: «deixem el comte
i prenguem l’empleo nou».
Libori: I que vas ensopegar-ho!
baLdiri: Sí, sí. Vaja, he tingut sort.
Libori: Sobretot ara que el comte
cada dia és més rabiós.
baLdiri: Vaja, és un home terrible.
Sempre amb aquest mal humor!
Libori: Jo només l’he vist alegre
64 En el sentit de «castellà». Com a adjectiu, la paraula també té el sentit de «beneit», «curt
d’enteniment».
- 79 -
quan va agafar el Cantador.
baLdiri: Sí, però ell el que voldria
és tenir donya Leonor.
Libori: Diuen que ja es va casar
quan va fugir amb el traïdor,
i feia ja un mes que ho era
quan aquí el pobre xicot
per venir a salvar sa mare
va quedar pres.
baLdiri: Bé ho sé prou.
Libori: Qui està també que rabia
és don Guillem.
baLdiri: I té raó.
Perquè, a l’últim, li és germana
i no li fa molt favor.
Libori: I ella no se sap on para?
baLdiri: Ningú la pot trobar enlloc.
Libori: Deu estar en algun castell
del comte d’Urgell.
baLdiri: I doncs.
Libori: Però, ah!, quan ella sàpiga
que han de matar el seu xicot!
baLdiri: Vols dir?
Libori: Vaja, i sa mare.
baLdiri: Doncs hi haurà bona funció.
Libori: Jo sols pel xicot ho sento.
baLdiri: Jo també.
Libori: Pobre xicot!
Veritat que sembla impossible
- 80 -
que li sigui mare això?
Jo no ho crec.
baLdiri: Què?
Libori: No ho sé. Vaja,
per mi hi ha un misteri gros.
I després, si fos fill d’ella,
sabria tant?
baLdiri: Sí, sap molt.
Libori: En fi, sigui el que vulgui,
jo no m’hi fico per això.
baLdiri: Ah, sí, sí! És clar, que s’arreglin!
Libori: Però i tu, Baldiri, on dorms?
baLdiri: En el quarto de l’escala.
Libori: Bah! Ja és bona habitació.
baLdiri: Si no és que hi ha moltes rates
i és molt humida.
Libori: Jo et foll!
Déu me’n guard jo de dormir-hi!
baLdiri: Per les rates sobretot.
Libori: Què vols dir? Que són molt grosses?
baLdiri: Si ho són, dius? Pitjor que lleons.
Mira, aquesta nit passada
se’m van menjar uns sabatots.
Libori: Però bé, això és culpa teva.
Per què no les treus?
baLdiri: I com?
Libori: Amb panses emmetzinades;
és el sistema millor.
baLdiri: Per això, que jo amb la ratera
- 81 -
ja ho he provat i no es pot.
Libori: Ah! No, no! Sent així grosses,
va molt bé com t’ho dic jo.
Compres unes quantes panses
i un xic d’arsènic, molt poc…
Ja veuràs, val més que ho faci
jo mateix.
baLdiri: Sí, és el millor.
Libori: Jo te les duré arreglades,
tu les tires pels racons
ans d’anar al llit, i en llevar-te
ja les tens mortes.
baLdiri: Bé, doncs,
si em fas el favor de fer-ho
t’ho estimaré.
Libori: Per què no?
Ai, ai, ai…
(
Sentint dolor en alçar-se.
)
baLdiri: Què?
Libori: Això mata.
Ves ara jo com em moc!
baLdiri: Em vols creure a mi?
Libori: Què?
baLdiri: Posa’t
la sabata a retaló.
65
Libori: Vols dir?
baLdiri: Vaja.
Libori: Doncs bé, fem-ho. (
Posant-se-la-hi.
)
Ah…! (
Respirant.
)
baLdiri: Què tal?
65 Portant la sabata sense acabar de ficar, sense cobrir la part posterior del taló.
- 82 -
Libori: Ja és un consol…
Doncs bé, me’n vaig xano-xano,
que m’espera el majordom.
baLdiri: Pensa en allò de les rates.
Libori: El què?
baLdiri: Les panses.
Libori: Ah! Prou.
baLdiri: Vejam.
Libori: Mira, per pensar-hi,
fem un nus al mocador.
Es treu el mocador de la butxaca i ho fa. Se’n va i es queda la porta oberta.
ESCENA II
Magdalena, Baldiri i després Don Nunyo.
baLdiri: Això és un home com cal.
Sempre ho dic, me caso en ronda!
Però pugen… Hola,
66
el conde. (
Mirant per la porta.
)
Vaja, que ha sigut puntual. (
Entra d
on
n
unyo
.
)
nunyo: Estem ben sols?
baLdiri: Sí, senyor. (
Descobrint-se.
)
No hi ha més que ells dos a casa.
nunyo: Posa’t la gorra, tros d’ase.
baLdiri: Favor que em fa.
nunyo: Com va això?
baLdiri: Per ara va molt bé tot.
nunyo: Sobretot has de pensar
en allò del meu germà.
66 Expressió emprada per manifestar sorpresa.
- 83 -
baLdiri: No n’hi puc treure ni un mot.
Li tocava ahir certs punts
per veure si així parlava
i sabeu què em contestava?
nunyo: Què?
baLdiri: Que demà som dilluns.
nunyo: Tro de Déu! I si no enraona,
tinc perdut el meu germà!
baLdiri: Només pensa a traguejar!
Per això dorm tant, dorm la mona.
nunyo: Sí que, amic, en traurem poc.
baLdiri: Sempre sentireu que exclama
somiant: «La bèstia! La flama!»
I diu que lluny veu un foc.
nunyo: Ja el veurà, i aviat, de veres.
baLdiri: Per què?
nunyo: Morirà cremada.
baLdiri: Ja ha de ser una mort pesada.
nunyo: Ningú ha vist mai morts lleugeres.
baLdiri: Don Nunyo! Per Déu, no ho digui!
Jo més m’hauria estimat
morir com l’avi, penjat.
(
d
on
n
unyo
riu.
)
Home! Per més que un se’n rigui!
nunyo: Ben mirat, tot és prou mal.
baLdiri: Tot té els seus inconvenients,
però n’hi ha de més dolents
i això del foc és fatal.
nunyo: Pel que el teu vot s’hi empenya
no voldries tu tal mort.
- 84 -
baLdiri: A menys que tingués l’honor
que em féssiu vós de llenya.
nunyo: Bé, parlem d’una altra cosa.
baLdiri: Digueu.
nunyo: Luego en sa presència
els llegiran la sentència
i tu aquí faràs nosa.
baLdiri: Molt bé diu, me n’aniré.
nunyo: Primer la diran al fill
i ho vull veure sens perill.
No podré fer-ho?
baLdiri: I molt bé.
A sobre el seu calabosso
hi ha una reixa molt petita;
s’hi pot guaitar i així evita
que el vegi ell.
nunyo: El bon mosso!
Vejam, ja que res l’espanta,
si l’espantarà morir!
baLdiri: (No ho crec.)
nunyo: Bueno, vaig allí.
baLdiri: Tanta pressa porta?
nunyo: I tanta!
El tribunal no s’espera
i fa rato ja que hi ha anat.
baLdiri: No l’he vist pas.
nunyo: És que ha entrat
per la porta del darrere.
baLdiri: Però els jutges són molt gansos.
- 85 -
nunyo: Ca!
baLdiri: I és cert que morirà?
nunyo: Mira si és cert que ara ja
he manat fer fer els romanços.
baLdiri: Sembla que se n’han de vendre,
perquè ell és molt conegut!
nunyo: Per això el negoci he volgut
pel meu compte.
baLdiri: Ja ho va entendre.
Però i si ell se sap girar
i pot lograr que el perdoni
el rei?
nunyo: Deixa que s’enraoni,
el rei no el perdonarà.
Per aterrar la traïció
jo faig obrar aquí la llei;
i, mentre a fora és el rei,
jo sóc el rei d’Aragó.
A una senya imperiosa de Don nunyo, obre balDiri una porteta per la qual
desapareix el comte.
ESCENA III
Baldiri i Magdalena, que en anar-se’n Don Nunyo es desperta fregant-se
els ulls.
MaGdaLena: Qui és el que ara surt? Vejam?
Qui ha sortit, Baldiri? Digues.
baLdiri: Ves quin tip de pesar figues
67
67 Dormir.
- 86 -
que us feu!
MaGdaLena: Acosta el mam. (
b
aLdiri
li dóna la carbassa i
ella beu.
)
baLdiri: Això és saber xerricar,
68
i que dura…! Au, així!
Mireu que un es va morir
amb la carbassa a la mà.
MaGdaLena: On és el noi?
baLdiri: Al seu quarto. (
Assenyala.
)
(Potser ara amb tota paciència
s’està escoltant la sentència.)
MaGdaLena: Jo aquí de dormir m’afarto.
Vós haveu esmorzat ja?
baLdiri: Ui, ui, no fa pas poc rato.
MaGdaLena: I heu menjat…?
baLdiri: Molt bo i barato
un bunyol de bacallà.
MaGdaLena: Amb algú altre?
baLdiri: No, tot sol. (
Impacient.
)
MaGdaLena: Quin orgull! Sembla que vós
ja teniu un rei al cos!
baLdiri: El que hi tinc és un bunyol.
MaGdaLena: Vaja, això no pot durar. (
Remenant-se.
)
Jo estic mig morta i cruixida.
baLdiri: (Avui la veig eixerida
i la podré fer cantar.)
MaGdaLena: Fins quan durarà el martiri?
baLdiri: Fins que un dia que vulgueu
vós aquell cas ens conteu.
MaGdaLena: I és cert?
baLdiri: A fe de Baldiri.
68 Fer soroll bevent a galet.
- 87 -
MaGdaLena: I si sou un mala pua
que em volguéssiu enganyar?
baLdiri: Us juro que us puc salvar
si em dieu vós la veritat nua.
MaGdaLena: «Nua» no, fa massa fred
i l’anar nu és molt poc fi.
baLdiri: Bueno, doncs, la podeu dir
en camisa i calçotets.
69
MaGdaLena: Em promets que no ho diràs?
baLdiri: Què haig de dir, santa cristiana?
MaGdaLena: Jo, encara que sóc gitana,
no sóc bruixa.
baLdiri: No ho dic pas.
MaGdaLena: Però això ningú ho vol creure
i si ho dic tothom se’n riu.
baLdiri: Ah! És clar, és allò que es diu:
«ten fama i clava’t a jeure».
MaGdaLena: Es va dir això de la mare
perquè molts ho van pensar
i la varen fer cremar
quan jo era molt xica encara.
La venjança més segura
és la que mai res perdona
i un cop ja vaig ser una dona
vaig robar aquella criatura.
baLdiri: El germà del comte?
MaGdaLena: Sí.
Me’l vaig emportar a casa
i el meu home, que era un ase,
corria amb el noi per allí.
69 A l’edició original el vers tampoc no rima en consonant.
- 88 -
baLdiri: Quin noi?
MaGdaLena: Un que era fill meu.
Vaig encendre luego un foc
i l’hi tiro al cap de poc.
baLdiri: El del comte?
MaGdaLena: Ah! Prega a Déu!
Però em vaig equivocar,
amoïnada amb el tropell,
70
i, en lloc de tirar-hi el d’ell,
el meu fill hi vaig tirar.
baLdiri: Doncs digueu que el Cantador
és el noi que busquem ara.
MaGdaLena: Què ha de ser? Qui sap on para? (
Dissimulant.
)
baLdiri: Digues doncs com va anar això.
MaGdaLena: Jo, a més del que vaig cremar,
tenia aquest que és l’hereu.
baLdiri: I de l’altre, doncs, què en feu?
MaGdaLena: L’altre el vaig amagar.
baLdiri: I el Cantador tan guapet
és fill vostre? Quina sort!
MaGdaLena: Oh! Haguessis vist el mort!
Aquell era eixeridot.
Estava tan gras, tan bo…!
Quan ja va ser un xiquet gran,
un cop va anar en un Sant Joan
de be en una processó.
Tothom mirava, fent guinyos,
els seus rissos llargs i rossos,
i molts en volien trossos
per fer perruques per
niños
.
70 Gran pertorbació.
- 89 -
Les dones ja estaven fartes
de besar-me’l cada rato,
i hasta un li va fer el retrato
per fer-ne fer reis de cartes.
baLdiri: Ja ha de ser un trastorn ben gros
tenir un fill així i matar-lo.
MaGdaLena: Jo no faig sinó plorar-lo.
baLdiri: No em feu riure! Plorar vós?
MaGdaLena: De pensar-hi ja ho faig ara.
baLdiri: Doncs, a fe, els plors no us escauen.
MaGdaLena: I unes llàgrimes que em cauen
grosses com anís de frare.
baLdiri: El millor que podeu fer
per acabar tot això
és anar amb el Cantador
i viure tranquils i bé.
MaGdaLena: I això jo com vols que ho faci?
baLdiri: Dient on és aquest germà
que el comte us va demanar.
MaGdaLena: No tinguis por que ell em caci.
Després que tingués el noi,
si molt convé em mataria.
baLdiri: Prometent-ho, ho compliria.
MaGdaLena: Ho vaig jurar a Sant Eloi.
Si no em mata, el noi viurà,
però si com ell va dir
mata el Cantador i a mi,
també el seu noi morirà.
baLdiri: Vamos, bé, digueu-me on és
- 90 -
i deixeu-vos de musica.
MaGdaLena: No teniu poca palica!
baLdiri: Voleu dir-ho?
MaGdaLena: Ca!
baLdiri: I després?
MaGdaLena: Després, veurem. Ara no.
baLdiri: (No se’n treu ni una paraula.)
MaGdaLena: Porta el vi d’aquí la taula.
baLdiri: Ja hi tornem? (
Donant-li.
)
MaGdaLena: Ai! Si és tan bo! (
Acabant de beure.
)
Saps com és que el noi no ve?
baLdiri: Teniu raó, veig que no ha entrat.
MaGdaLena: I per què?
baLdiri: Estarà ocupat.
(Si tu sabies en què!)
MaGdaLena: Ai, el fill meu del meu cor,
per salvar-me s’ha perdut!
baLdiri: Ell va voler ser tossut.
MaGdaLena: Ara em sento mal de cor.
Tens préssecs o alguna nespra?
baLdiri: Quan n’hi havia no en volíeu.
MaGdaLena: I salsitxes?
baLdiri: No teníeu
mala salsitxa ahir vespre!
No sabeu que ara no es mata?
MaGdaLena: Ah! Tens raó!
baLdiri: Que fastigosa!
MaGdaLena: Doncs do’m alguna altra cosa.
baLdiri: No tinc res.
MaGdaLena: Això és parlar en plata.
- 91 -
baLdiri: Fins que em dieu on és el noi,
jo no us donaré cap gust.
MaGdaLena: Ja hi pensava ara tot just.
baLdiri: I que haureu de dir-ho.
MaGdaLena: Sí, oi! (
Burlant-se’n.
)
baLdiri: Com que jo explicaré a l’amo
tot el que vós m’heu contat…
MaGdaLena: (Ah, ximple! Jo l’hi he explicat
perquè així salvar-me tramo.)
baLdiri: Avui tot se li dirà.
MaGdaLena:
L’espieta del Portal Nou
71
cada dia guanya un sou
.
baLdiri: Sí, sí, ja podeu cantar…
ESCENA IV
Magdalena i després Leonor i Libori.
MaGdaLena: Ara aquest, com que és un ase,
explicarà al comte això,
i ja no podrà matar-me
perquè jo no mati el noi.
Si ells sabien, tant que el busquen,
com ara el tenen a prop…
Primer morir! Si el prenien…
Com? De què viuria jo?
Les últimes paraules es van debilitant, fins que es queda enterament adormida
i entren
libori i Donya leonor, tota negra i coberta amb un vel.
Libori: Aquest és el calabosso.
71 Personatge folklòric, segons la cobla tradicional: «L’espieta del Portal Nou / cada dia
guanya un sou, / cada mes una pesseta: / maleït siga l’espieta!»
- 92 -
Leonor: No sents, Libori, quins roncs
tan terribles?
Libori: Prou que els sento!
Leonor: I qui és?
Libori: Sa mare que dorm.
Leonor: Ell, fill d’aquesta donota?
Pensar-hi sols ja em fa por.
Libori: Això sol ja és per fer caure
totes les ales del cor.
Leonor: Quan ell pobret va explicar-m’ho
em va dar a mi tal trastorn
que em pensava que em moria.
Libori: Qui s’ha trastornat sóc jo,
que em creia qui sap on éreu
quan em sento aquí un cop,
em giro bé i… Vatua listo!
Veig que sou donya Leonor.
Leonor: Donya Leonor que aquí arriba
sols per salvar el Cantador!
Libori: El que ara he fet no ho faria
per ningú, sinó per vós.
Sabent el que hi ha hagut amb l’amo,
guiar-vos fins a les presons…!
Pobre de mi si ho sabien!
Leonor: No ho sabran, no tinguis por.
Libori: Jo us hi he acompanyat
perquè, demanant-m’ho vós,
impossible és res negar-vos.
Leonor: Perquè em dus, Libori, amor.
El primer que, fer ara, ens toca
és pensar a salvar-lo.
Libori: Això.
- 93 -
Per ara, ell s’està aquí dintre. (
Assenyala la cambra.
)
Leonor: No hi serà demà ja, no.
Libori: Demà plourà.
Leonor: I per què ho penses?
Libori: Perquè em fibla l’ull de poll.
Leonor: Deixa’m sola.
Libori: (Això el que busco.)
Leonor: Veuré si aquí el veig jo.
Vés-te’n i que Déu t’ho pagui.
Libori: Però m’heu de fer un favor.
Leonor: Quin?
Libori: Donar això a en Baldiri
així que el veieu.
Li dóna una paperina de paper d’estrassa d’aquestes d’embolicar fideus,
plena de panses.
Leonor: Què són? (
Prenent-ho.
)
Libori: Panses per matar les rates.
Leonor: Amb metzines?
Libori: Sí, i doncs!
Alerta a tastar-ne ni una,
perquè és un veneno fort.
Leonor: Ho guardaré a l’escarsella.
72
(
Ho fa.
)
I tu, Libori, té això. (
Donant-li una cosa.
)
Libori: Doncs, què em deu?
73
(
Desplegant-ho.
)
72 Defensa de la cuixa que penja de la part baixa de la cuirassa d’una armadura.
73 En el sentit de «doneu».
- 94 -
Leonor: Un bergansí
74
pel noi xic del teu xicot.
Libori: Ai, ai, pobret! Quan veu l’avi
ja sembla que es torna boig.
Moltes gràcies.
Leonor: No és regalo,
és paga sols de favors,
i he pensat que, tenint nét,
comprar-te això és el millor.
Libori: Jo ho crec, dona. Us ho aprecio.
Leonor: Ja pots anar-te’n si vols.
Libori: Mira, noi, què et porta l’avi!
Mira, nen! Oh! Oh! Oh! Oh!
Se’n va content ensenyant la cadena i com fent festes a una criatura.
ESCENA V
Leonor i Magdalena.
Leonor: Això és la presó. Aquí està
i maleint la seva sort
deu estar esperant la mort,
que potser no tardarà.
Precís és, ai!, que ell pateixi.
Sempre sol, sempre tancat,
i al mig de tanta humitat
fins és fàcil que es floreixi.
Per què així el vaig estimar?
Infeliç! Per què, Déu meu,
sent un pelat com es veu,
74 Peça que es feia rosegar a les criatures per facilitar la dentició, que normalment es penjava
al coll d’una cadeneta.
- 95 -
tant amor li vaig posar?
L’amor l’ha perdut, l’amor.
Jo el meu carinyo maleeixo,
però, o ara lliure el deixo,
o per ell moro amb valor.
Si volent-lo jo estimar
volgués el comte cedir…
Falto, és cert, però jo així
el puc tal volta salvar.
Per salvar-te! Sí, no és broma,
tant sóc capaça de fer!
Sent al carrer una esquella de matxo amb un toc trist, i una veu de xicot que diu:
Veu: Caritat, per dir-ne bé,
per l’ànima d’aquest home.
Leonor: Què he sentit? És cert, això?
No duc cotó a les orelles!
(
Espolsant-se-les.
)
Oh! He sentit bé les esquelles!
Vas a morir, Cantador.
No, Manric, s’han enganyat;
l’amor logra el que demana.
Veu: Ah! (
A dintre, badall prolongat i
macarrònic.
)
Leonor: Aquest badall de gana!
Si molt convé no ha esmorzat!
En voler-se’n anar, se sent puntejar una guitarra. Un moment després, manric
canta a dintre:
cantador:
Despacio viene la muerte,
que está sorda a mi clamor.
Para quien morir desea
- 96 -
despacio viene, por Dios.
¡Ay! ¡Adiós, Leonor, Leonor!
L’actor podrà cantar aquesta cançó o una altra qualsevol, mentre digui que
és a punt de morir.
Leonor: Ell és, ai! I vol morir,
mentre això a mi m’horripila!
Cadascú per allà on l’enfila!
Tot lo del món és així.
El cantaDor canta la segona estrofa.
Que no plori! I això esperes?
Quan de fer-ho, tant m’apuro,
que algun cop fins em figuro
que sóc un sostre amb goteres!
75
Si ara tu aquí vinguessis,
la Leonor veient aquí,
de l’amor que cap en mi
no crec ja que mai dubtessis.
Aquí et busco entre afliccions
i llançant sospirs a l’aire
amb l’afany amb què un drapaire
busca drapets pels racons.
Si creies tu que era broma,
que és cert ara et provaré.
Se sent l’esquella i la veu.
Veu: Caritat, per dir-ne bé,
per l’ànima d’aquest home.
75 Paròdia dels versos del drama de García Gutiérrez: «¿Que no llore yo? ¡Cruel! / No sabe
cuánto le quiero. / ¡Que no llore, cuando muero / en mi juventud por él…!»
- 97 -
Leonor: No, no moriràs! A fe!
Buidaré de plor la copa,
i mullat com una sopa
el comte ablaniré.
Per això, de l’amor la sonda
trobarà dins ma virtut.
Tems encara amb inquietud?
Amb la mateixa paperina es buida les panses a la boca.
Ja no puc ser mai del conde.
76
ESCENA VI
Leonor, Magdalena i Don Nunyo.
nunyo: (Falta sols estendre un auto
i que el portin a la mort.)
Leonor: Comte! Comte!
nunyo: Ah! Leonor! (
Salt de sorpresa.
)
M’heu deixat estupeflauto!
Leonor: No sabeu per què he vingut?
nunyo: Sí, Leonor, prou que m’ho penso.
Leonor: Doncs a demana’us començo
que no sigueu tan tossut.
nunyo: I a això has vingut, ingrata?
A implorar per un rival?
Per un rival! Insensata!
Sóc don Nunyo del Parpal.
76 Citació gairebé literal d’El trovador de García Gutiérrez: «Ya no puedo ser del conde».
- 98 -
Leonor: Aquesta resposta estranya
què vol dir, quan no he dubtat?
nunyo: Primer, que ma voluntat
es torça un tinter de banya.
Leonor: Comte! Ah! Per amor de Déu!
Deia que no us estimava,
però jo m’equivocava.
Us estimo, si el salveu.
nunyo: És cert, Leonor? (
Amb goig.
)
Leonor: Us ho juro;
salveu-lo a ell de seguida
i disposeu de ma vida.
nunyo: No em veig pas en poc apuro!
Com quedo ara amb aquells gansos?
Leonor: Us agrada el tracte o no?
Responeu-me.
nunyo: El pitjor
és que ja he fet fer els romanços.
Leonor: Això què hi fa?
nunyo: No pas poc!
Perdo un grapat de diners.
Leonor: Però a vós això què us és,
comte i senyor d’aquest lloc?
nunyo: És el meu amor molt gran;
fóra, negar-ho, negar-me.
Però no puc resignar-me
mai, Leonor, a perdre tant.
Leonor: Per pietat! (
Agenollant-se.
)
nunyo: Ah! (
Patint.
)
Leonor: No ho puc creure.
- 99 -
nunyo: Us dic que no!
Leonor: Sí, serà.
nunyo: Sí, sí, ja podeu xiular,
si és que l’ase no vol beure!
Leonor: Qui més ditxós? Vós i jo,
en ser salvats fugirem
i lluny ens estimarem
amb acendrada passió.
nunyo: Leonor, delícia immortal!
Leonor: En premi ell ser lliure espera. (
L’alça.
)
nunyo: Fem-ho doncs d’una manera
que no em pari a mi tant mal.
Leonor: D’esperar aquest pla em canso;
deu a l’ànsia algun estalvi.
nunyo: És que encara que ell se salvi,
jo per això vendré el romanço.
Leonor: Si no passa el que hi ha escrit…
nunyo: Al capdavall s’hi escriu
que allò que el romanço diu
no és veritat que hagi succeït.
Leonor: Molt bé, doncs.
nunyo: Quedem entesos.
Salveu-li ara la vida;
que se’n vagi i de seguida
fugim tots dos com promesos.
Leonor: Ah! Sí, sí, així tot s’acaba
i no us darà més molèstia.
MaGdaLena: Ah! La bèstia! (
Somiant.
)
nunyo: Què?
- 100 -
MaGdaLena: La bèstia! (
Somiant.
)
nunyo: (Pensava que em cridava.)
Leonor: Sento passes.
nunyo: Ell, que ve
aquí un rato cada dia.
Leonor: Tot plegat se sorprendria.
D’aquí a un instant tornaré.
nunyo: Us vindré a buscar a les nou.
Leonor: Ja podeu anar refiat.
nunyo: (És que, gat escarmentat,
amb aigua tèbia en té prou.)
(
Se’n va.
)
ESCENA VII
Magdalena, Cantador i Baldiri.
Se sent que el segon obre la porta per dintre dels bastidors, després surt i,
fent pas al
cantaDor, diu:
baLdiri: Entreu.
cantador: La vols despertar?
baLdiri: (Com ronca! Mal llamp l’empesti!)
Ep! Ep!
(
Sacsejant la gitana.
)
MaGdaLena: La bèstia! La bèstia! (
Horror.
)
baLdiri: Sóc jo, dona.
MaGdaLena: Doncs, qui hi ha?
baLdiri: El vostre fill, que és aquí.
MaGdaLena: Ah! Ets tu? Acosta’t, fill meu.
baLdiri: Aneu de pressa i penseu (
Anant-se’n.
)
que vindrà aviat el botxí.
El cantaDor es queda pensatiu. La Gitana beu un glop.
- 101 -
ESCENA VIII
Magdalena i Cantador, que surt amb el cap baix molt pensatiu.
cantador: Morir al fi! Fatal estrella
em segueix des del bressol!
Però callem, que el desconsol
(
Reparant en M
agdaLena
.
)
No alcanci la pobra vella.
MaGdaLena: Noi, aquells somnis estranys (
Reparant en el C
antador
, que
se li acosta.
)
cada nit més se m’allarguen.
cantador: Cada dia cols, amarguen. (
Apartant-la.
)
Això ja dura massa anys.
Es queda el cantaDor pensatiu. maGDalena l’agafa pel braç.
MaGdaLena: Sempre en estar endormiscada (
Com amb horror.
)
una bèstia se m’avança.
És la teva àvia: «venjança!»,
em crida amb veu rovellada.
Quan el cos dormint reposa,
em torna a sortir de nou…
El cantaDor surt de la seva letargia.
cantador: Bé, bé, mare. Ja n’hi ha prou.
(Sembla la cançó enfadosa.)
MaGdaLena: Aquí amb tanta soledat
em succeeix molt més sovint.
cantador: No estéssiu sempre dormint.
MaGdaLena: És tan trist estar tancat!
Fugim, noi, no estiguem mansos.
cantador: No trobo cap medi. (
Rumiant.
)
MaGdaLena: No?
- 102 -
Doncs voldria saber jo
de què et serveix fer romanços?
De què et serveix que amb la ploma
sàpigues fer tanta història?
Potser has perdut la memòria?
cantador: Calleu, que no estic de broma.
Res podem fer-hi, ja és tard.
MaGdaLena: Si no ho procures, és clar.
cantador: Creieu-me, mare. És en va.
MaGdaLena: No t’has tornat poc covard!
En sentir el cantaDor la paraula «covard» es reanima i diu amb entusiasme:
cantador: Covard? Porteu-me al camp
de batalla i, viva Déu!,
allí matant em veureu
amb la vivesa del llamp.
Deixeu-m’hi anar. I amb la malla
77
de sang d’altres sanguejant,
em veureu quedar triomfant
sol sobre el camp de batalla.
Dieu que per la porta aquella
(
L’entrada.
)
el de Pruna entri aquí dins
i us el deixo fet bocins,
que el més gros serà l’orella.
Però arrencar aquestes masses
de ferro, pedra i morter,
mare meva, això és voler
que un roure faci carbasses.
77 Teixit format per anelles de metall entrellaçades que servia com a protecció del cos a l’Edat
Mitjana.
- 103 -
MaGdaLena: Creu-me, apura el teu senderi
per veure si es pot fugir,
perquè per passar-la així
en el món, val més no ser-hi.
Allavors com algun dia,
no exposarem gens la pell,
i en algun poblet d’Urgell
plantem una barberia.
Per plantar-la, no m’amoïna
res, que he fet el pensament
que el teu casc tan lluent
ens pot servir de bacina.
78
L’espasa, en fem ganivetes;
la falda, un pentinador;
la celada, escarpidor;
79
i la llança, unes forquetes.
L’escarsella ens servirà
per recollir-hi el cabell,
serà el cinturó la pell
per navalles afinar.
Tu amb guitarra, jo amb pandero,
passarem feliç el dia
i es dirà la barberia
«Barberia del guerrero».
Vindrà gent de tot l’entorn…
cantador: Però, i la cuirassa sola…?
78 Gibrella de metall, amb una osca semicircular que s’adapta al coll d’un home, i que serveix
per parar l’aigua quan l’ensabonen per afaitar-lo.
79 Pinta de pues grosses que serveix per desenredar els cabells.
- 104 -
MaGdaLena: Servirà de casserola
per traginar el gall al forn.
cantador: Deixeu d’enraonar més,
mare, que això són brams d’ase.
L’espasa, que es quedi espasa,
i la cuirassa, el que és.
MaGdaLena: Prou que de callar m’afarto;
permet-me ara garlar.
80
cantador: Doncs ja podeu enraonar,
que jo me’n torno al meu quarto.
MaGdaLena: Manric. (
M
agdaLena
va adormint-se.
)
cantador: Què?
MaGdaLena: Jo vull que em diguis
tant al teu quarto què fas?
cantador: Escric. Aneu cap al jaç,
que veig que esteu pesant figues.
El cantaDor acompanya maGDalena al jaç, l’ajeu i ell se li agenolla al costat.
cantador: Dormiu més que el guix.
MaGdaLena: Què vols
que faci, pobra de mi?
Endrapar, xerrar i dormir,
(
Adormint-se.
)
aquest són els meus consols. (
Es queda adormida.
)
cantador: Dormiu, dormiu nit i dia
mentre jo us vetllo el son,
encara que per vós al món
no hi ha pena ni alegria.
Almenys, ai!, no m’amoïno
sentint explicar amb veu bronca
80 Xerrar.
- 105 -
que us surt la bèstia.
81
(
M
agdaLena
ronca.
)
Com ronca!
Pobreta, sembla un tocino.
ESCENA IX
Magdalena, Cantador i Leonor.
Leonor: Manric!
cantador: Ah! És il·lusió!
Ets tu, Leonor?
Leonor: Sí, Manric;
jo que al teu costat estic
per calmar-te l’aflicció.
cantador: Sí, tu sola el meu deliri
podràs hermosa calmar,
vine doncs a consolar,
amorosa, el meu martiri.
Leonor: No et diu res el meu cor quan calla?
cantador: Que m’estimes, em diu, massa.
Leonor: Fuig de pressa, que el temps passa,
Manric, i la Joana balla.
cantador: Que fugi, dius?
Leonor: Sí! Sí! Vés.
Surt d’aquesta presó fonda.
cantador: I sóc lliure…!
Leonor: Sí… Ja el conde…
cantador: Leonor! El conde…? Això més!
81 Paròdia dels versos del drama de García Gutiérrez: «Duerme, duerme, madre mía / mientras
yo te guardo el sueño, / y un porvenir más risueño / durmiendo allá te sonría. / Al menos, ay!,
mientras dura / tu sueño, no acongojado / veré tu rostro bañado / con lágrimas de amargura».
- 106 -
Tu implorar pel meu amor
als peus del comte has pogut…
Si molt convé li has venut
la teva mà i el meu cor!
Abans que tal llibertat,
d’estar pres aquí m’alabo!
Leonor: No val la vida…!
cantador: Ni un xavo!
Fes-me matar per pietat!
Esmola bé un ganivet
a la pedra d’una aigüera,
i així mata’m, trapassera,
abans que ser tu d’aquest.
La vida! Què és, d’ella eixint,
si de viure ja m’afarto?
Què és la vida? Per un quarto
venen la de Don Crispín!
82
Leonor: Fuig, fuig! El temps és preciós
i no ignoris, si ho vols fer,
que del conde no puc ser.
cantador: Doncs bé, fugirem tots dos.
La mare també vindrà.
Leonor: Tu solament.
cantador: Això no!
Leonor: Cuita, vés-te’n.
cantador: I sol jo!
Leonor: Potser algú ens ha observat ja!
82 La Vida del enano Don Crispín va ser una sèrie d’estampes de fulletó que explicaven
humorísticament la vida d’aquest personatge fictici en format d’auca.
- 107 -
cantador: No hi fa res, aquí em quedaré.
Ens quedarem, mare meva!
Amb tu menjarem pa i ceba
i per tot estarem bé.
Leonor: Val més menjar lluç o reig
83
i salvar-te.
cantador: Tant t’apura?
Leonor: És perquè se m’afigura
que tu mort has de ser lleig!
Manric, ai!
cantador: Ja no hi ha amor!
Cupido és un embustero!
Què t’ha fet aquest guerrero
per destrossar-li així el cor?
Leonor: Si veiessis com pateixo
quan m’estàs tractant així…
Amor meu! Fes-ho per mi…
Per lo que per tu sofreixo.
Els nervis… ara… si… no erro,
em tiben tots. Tu no em nombres.
Sóc una figura d’ombres
que li arrenquen els filferros.
Bé sé que ara et vaig a fer
més mal que al llautó una llima,
però sabràs com t’estima
la que tu no has comprès bé.
Mentre cridant t’enregulles
84
jo em sento en aquest indret (
Costat.
)
com si fos un coixinet
83 Peix molt gros, de carn blanca i de molt aliment.
84 Variant dialectal d’«enrogallar».
- 108 -
i m’hi clavessin agulles.
Jo et dic ja que així em mates,
omplint el meu cor d’espines,
que m’he menjat amb metzines
les panses de matar rates.
85
cantador: Ah! Les panses! (
Veient la paperina.
)
I és veritat?
I jo la tractava així
quan moria ella per mi!
Leonor: Ah!
cantador: Les panses!
Leonor: Per pietat!
cantador: (Em mata!)
Leonor: Ai! Jo em moro ja.
cantador: Leonor meva!
Leonor: El plor em ve aquí
i no se’m volen obrir
les aixetes de plorar.
I després d’aquests treballs
86
en què mai la sort diu: «basta»,
encara haurem donat pasta
per fer drames i ventalls.
87
Mira, Manric, el botxí! (
De sobte.
)
Vénen a buscar-te ja.
No et moguis, no. Et vull trobar
al meu costat en morir.
cantador: Millor, doncs. Ja trobo estrany
com no vénen a buscar-me.
85 Paròdia del motiu del suïcidi que, al drama de García Gutiérrez, es produïa amb un verí
que la protagonista duia dins d’un anell després d’haver-lo encarregat.
86 Patiments.
87 A l’època hi havia el costum d’escriure històries sentimentals i moralitzadores als ventalls.
- 109 -
Que em portin prompte a matar-me
i tal dia farà un any.
Leonor: Do’m la mà, Manric. Ai!
cantador: Té. (
Donant-la-hi.
)
Leonor: Ja se’m va acostant la mort.
No sents quin trip-trap al cor?
(
Posant-hi la mà.
)
cantador: Sembla un molí paperer!
Leonor: Ah, luego
88
aquest castell gòtic
la meva tomba serà.
cantador: Ai, quin fred! Quin tremolar!
(Fa més ulleres que un òptic.)
Leonor: Manric!
cantador: Què?
Leonor: Estem-nos tots dos!
Ja se’m va acabant la vida…
Adéu, ja…
cantador: Abur,
89
querida!
Leonor: Jo sóc morta… Adiós! Adiós!
Pausa.
cantador: Adiós per sempre, Leonor.
Ja no viu, ja l’he perduda.
L’última gota espremuda
(
Eixugant-se una llàgrima.
)
de la munyeca del cor!
La que a tothom socorria,
(
Per L
eonor
.
)
l’àngel pur de la modèstia!
No sabeu qui era?
MaGdaLena: La bèstia! (
Somiant, amb veu grossa.
)
88 En el sentit d’«aviat».
89 Interjecció de comiat.
- 110 -
El cantaDor fa un salt, però quan veu que és la seva mare, diu:
cantador: Ah! La mare que somia.
Pausa.
Aquí està. Deu-me un llaüt, (
Contemplant-la.
)
obriu la porta una estona
i fugint per Tarragona
no paro amb ella hasta el sud.
Una corona d’arbustos
poseu-li aquí, i de repente
deu-me a mi aigua de menta
que diu que és bona pels sustos.
Deu-m’ho i em veureu passar
per la porta que em detura.
Però ploreu sa desventura
com a mi em veieu plorar!
ESCENA X
Dits, Don Nunyo, Don Guillem, Libori, Baldiri, Macari, soldats, el botxí i
el poble.
nunyo: Leonor!
cantador: Mireu-la estirada.
GuiLLeM: La meva germana! (
Caient-hi al costat.
)
Libori: Oi! (
Reparant-ho.
)
GuiLLeM: Porteu oli! (
Cridant.
)
cantador: Oli! (
A Baldiri, veient que no ho
sent.
)
baLdiri: Voy. (
Se’n va corrents.
)
cantador: Ha mort aquí emmetzinada.
- 111 -
nunyo: Ja en vós el crim es pinta.
Macari: (Sí. No està del tot alegre.)
cantador: És que tinc l’humor molt negre.
Libori: (Si fos d’ell, en feia tinta.)
GuiLLeM: Està freda! (
Tocant-la.
)
Macari: Ai, jo et foll! (
Rient i reparant-ho.
)
GuiLLeM: Leonor!
cantador: Ah!
Macari: Mira’t aquell, (
Rient.
)
que sembla tot de vermell.
nunyo: Tro de Déu! (
Desesperat.
)
Libori: Ui! L’ull de poll. (
Sentint-se’l fiblar.
)
cantador: (Horrorós, terrible pas!)
Macari: Mira tu! (
A L
ibori
. No es pot contenir
veient el botxí.
)
nunyo: Ves quin tropell… (
Amargura.
)
Libori: Mestre, sí que aneu vermell! (
Al botxí, rient.
)
Que us ha sortit sang del nas?
nunyo: Ja està preparada l’eina. (
Al C
antador
.
)
cantador: Leonor! Ah! El cor se’m travessa!
botxí: Vagin un xiquet de pressa, (
Cremat.
)
que a l’escorxador tinc feina!
cantador: Mareta meva! Hasta luego.
Se’n va desesperat, seguit del botxí i els guàrdies.
Libori: Ai! (
Per l’ull de poll.
)
Macari: No ho dus a retaló?
Libori: Davant del comte? (
Li fa molt mal.
)
Macari: Tens raó.
MaGdaLena: Toquem les de Villadiego?
90
(
Despertant.
)
90 L’expressió «tocar» o «prendre les de Villadiego» significa «marxar d’un lloc».
- 112 -
Libori: Deixa’m el ganivetet. (
A M
aCari
, que l’hi dóna.
)
nunyo: Perduda! Veniu aquí! (
Agafant-la.
)
El comte arrossega maGDalena cap a la reixa per on se suposa que es veu el
patíbul.
Don Guillem plora agenollat prop de Donya leonor. libori està buscant un
punt per on estripar-se la sabata amb la punta del ganivet i la resta fan quadre.
MaGdaLena: Mai em deixaran dormir.
Ah, Manric! Noi, què t’has fet?
(
Veient el quadre.
)
nunyo: Que ningú faci brogit.
Obriu la reixa! Què feu?
(
Als de dintre.
)
MaGdaLena: No el mateu! No! No el mateu!
nunyo: Mireu-lo. (
Se sent un cop terrible.
)
MaGdaLena: Oh! (
Xisclet.
)
Macari: (Bona nit.) (
En sentir el cop.
)
MaGdaLena: És… Ton germà!
Sorpresa general, menys libori, que segueix en la seva taleia.
totS: Ah!
MaGdaLena: Mal cor! (
A d
on
n
unyo
.
)
nunyo: Què haveu dit, bruixa malvada!
MaGdaLena: Mare meva! Estàs venjada!
nunyo: Tro de Déu! (
Rebatent la gitana per terra.
)
MaGdaLena: Deixa’m fer el mort! (
Ajaient-se.
)
Macari: (Sembla un somni i ha passat!)
Surt balDiri corrents amb un setrill d’oli ridícul.
baLdiri: Aquí està el setrill de l’oli.
GuiLLeM: Ja és tard! (
Sentiment immens.
)
En aquest moment se sent un «rac», que el fa un gran estrep que libori es
fa a la sabata.
.
Macari: No crec que t’amoli.
91
(
A L
ibori
, veient el
que ha fet.
)
Libori: Així tot s’haurà acabat.
prou.
91 Fer molt de mal.
.
- 115 -
Sobre aquesta edició
Aquesta edició ha seguit textos de de la primera edició apa-
reguda l’any 1864. Tanmateix, en ocasions esporàdiques, s’han se-
guit edicions posteriors que presentaven solucions mètriques més
acurades o un ús de la llengua més proper al català actual.
La llengua de Pitarra —el «català que ara es parla» de la seva
època— s’enfrontava obertament al català literari i artificial que
promovien els jocfloralistes, i no només no oferia un sistema orto-
gràfic normalitzat, sinó que sobretot recollia lliurement l’ús estès
de castellanismes, de formes dialectals i de solucions fonètiques
clarament orals. En la llengua de Pitarra, doncs, d’una banda hi
pesa molt una actitud estètica, i de l’altra el valor testimonial de la
llengua d’una època.
Per això, l’edició moderna d’aquests textos es veu forçada a
decidir. Per un costat, ha de decidir si privilegia la «naturalitat» (que
d’alguna manera configura la idiosincràsia estètica d’aquestes pe-
ces) i, per tant, si busca la manera d’acostar aquella llengua —en
la mesura que això sigui possible— a la realitat lingüística «actual».
O bé, en canvi, ha de decidir si reprodueix amb la màxima fidelitat
possible les peculiaritats infinitament riques del català oral de la
segona meitat del segle xix, des d’una vocació marcadament filo-
lògica.
- 116 -
Segurament totes dues opcions són igualment lloables, però difí-
cilment compatibles, ja que el català que es parla ara, després d’haver
passat per diversos processos d’estandardització i de normalització (no
només ortogràfica), de vegades s’allunya força de la realitat lingüística
dels temps de Pitarra. I una actitud de fidelitat rigorosa a les formes ori-
ginals, paradoxalment, pot córrer el risc de recordar algunes actituds que
la llengua de Pitarra rebutjava frontalment.
Així, en aquesta edició dels hem volgut privilegiar decididament
l’actitud per damunt del valor testimonial. Això ha significat que s’ha
tendit a «naturalitzar» la llengua en la mesura que ha estat possible, su-
avitzant la presència de castellanismes i d’altres formes col·loquials que
actualment ja no tenen una presència tan evident en els usos generals
del català actual. També s’ha procurat ajustar l’escriptura dels textos a les
normatives ortogràfiques actuals, entenent que algunes de les principals
barreres que hi pot haver entre el «català que ara es parla» de Pitarra i
el català actual tenen molt a veure amb el català que s’escriu ara, i que
entre altres coses ha deixat fora bona part dels sons no «significants»
de la nostra llengua (els quals, en canvi, encara són molt presents en la
llengua oral).
Aquesta «naturalització» lingüística, però, ha estat sempre respec-
tuosa amb la literalitat semàntica dels textos i amb les seves estructures
poètiques, de manera que s’ha mantingut en tot moment la regularitat
tant de la mètrica com de la rima que caracteritza les obres de Pitarra.
S’ha buscat, doncs, un equilibri que facilités al màxim la lectura, in-
tentant ser fidel, alhora, al contingut i als codis poètics del text, per una
banda, i per altra banda a la voluntat d’evitar privilegiar el plaer filològic
per damunt del valor comunicatiu.
Albert Arribas
- 117 -
Criteris editorials:
İ La convivència de català i de castellà s’ha mantingut sense diferenciar amb-
dues llengües per mitjà de la cursiva. Tanmateix, cal tenir present que, en
general, el text demana una pronúncia del castellà «a la catalana».
İ S’ha aplicat l’ortografia segons les normatives actuals catalana i castellana,
d’acord amb la llengua en què estava escrita cada part del text.
İ Per norma general, els castellanismes no s’han marcat en cursiva i s’ha tendit
a aplicar la normativa ortogràfica catalana sempre que la paraula resultava
fàcilment identificable.
İ En el cas de la partícula de tractament
«Don», se l’ha considerat un castella-
nisme, i, per tant, s’ha tendit a escriure-la amb minúscula inicial, llevat de les
acotacions en què formava part del nom d’un personatge.
İ S’ha tendit a distingir amb la cursiva els castellanismes escrits d’acord amb
una ortografia castellana que era incompatible amb la catalana, així com
aquells que eren susceptibles de generar dificultats de comprensió si no es
diferenciaven del text en català.
İ Pel que fa a la llengua, s’ha respectat sempre la mètrica i la rima i s’ha puntuat
amb criteris moderns.
İ Els parlaments en un llenguatge volgudament dialectal s’han marcat amb l’ús
de la cursiva.
İ Els «errors» lingüístics que són objecte de bromes escèniques també s’han
marcat en cursiva per facilitar-ne la identificació.
İ Els parlaments en altres llengües que no fossin ni el català ni el castellà s’han
marcat amb cursiva.
İ S’ha tendit a catalanitzar i a modernitzar l’ús de la llengua d’acord amb la
normativa actual, sempre que ha estat possible mètricament i això no ha alte-
rat significativament el contingut semàntic o l’expressivitat del text.
İ Així mateix, s’ha catalanitzat sempre que ha estat possible els noms dels es-
pais escènics de la ciutat de Barcelona, d’acord amb els usos actuals.
İ També s’ha modernitzat l’ortografia dels noms i cognoms dels actors quan
ha estat possible.
İ En alguns casos, s’han aplicat petits canvis morfosintàctics poc significatius en
el vers amb la finalitat de mantenir-ne la mètrica.
- 118 -
İ Per norma general, s’han eliminat les marques dels sons epentètics i para-
gògics, llevat d’aquells pocs casos en què això ha resultat impossible sense
afectar-ne la mètrica.
İ En aquells casos en què la mètrica pot proporcionar la informació fonètica neces-
sària per mantenir la regularitat en el nombre de síl·labes o en la rima, s’ha tendit
a prioritzar l’ortografia o la morfosintaxi modernitzades. Això hauria de facilitar
la lectura del text, i alhora no hauria d’alterar la rima ni la mètrica, ja que les
lleis mètriques indiquen indirectament com caldrà pronunciar el text en veu alta.
İ En aquest sentit:
İ No s’ha marcat ortogràficament la supressió de sons
(com ara a «berenar» quan calia que tingués dues síl·labes; o a «que s’agafin»
quan ha calgut que l’expressió tingués tres síl·labes, i, per tant, es pronunciés
[qu’es gafin]).
İ No s’ha marcat l’afegiment de sons
(com ara a la rima entre «així» i «coixins», que demana que la primera forma
sigui pronunciada «[aixins]»).
İ No s’ha marcat l’alteració de sons
(com ara a la rima «comptar» i «apuntar», en què la primera forma ha de ser
pronunciada amb una nasal alveolar [n]).
İ No s’ha mantingut una ortografia fonètica en els temps verbals no
estàndards
(com ara la rima entre «doni» i «respongui», en què se sobreentén que la
primera forma s’ha de pronunciar amb una <g> epentètica que en possibiliti
la rima; o bé la rima «diguis» i «figues», en què se sobreentén que la primera
forma s’ha de pronunciar amb una vocal neutra, o bé la rima entre «molesti» i
«bèstia», en què se sobreentén que la primera forma s’ha de pronunciar amb
una vocal neutra paragògica).
İ A les peces musicals, les cançons s’han marcat en tipografia diferenciada, i
s’ha tendit a eliminar les indicacions que assenyalaven que es tractava de text
cantat.
İ En el cas de cançons pronunciades pels personatges sense context musical,
s’han marcat només amb l’ús de la cursiva.
İ S’han marcat els aparts posant el text corresponent entre parèntesis.
İ S’han modernitzat i catalanitzat totes aquelles parts del text no destinades a
ser pronunciades en veu alta.
- 119 -
İ Les acotacions que no estaven intercalades entre rèpliques s’han posat a la
dreta com una columna independent, per tal de facilitar la lectura del text. En
algun cas, això ha implicat petites modificacions en el redactat de l’acotació
per tal de mantenir-ne el sentit.
İ S’ha tendit a simplificar les oracions compostes a les acotacions, per tal de
facilitar-ne la lectura sense alterar-ne el significat.
İ Per norma general, s’han passat al català les acotacions en castellà, que al
text acompanyaven les tirades en aquesta llengua.
İ S’ha marcat les notes a peu de pàgina originals amb l’ús d’un asterisc (*) i
se les ha situat separades de les notes editorials, que s’han introduït amb
números.
İ S’han corregit els noms dels actors de les fitxes artístiques a partir de la docu-
mentació recollida per Josep Artís al seu inèdit Diccionari biobibliogràfic, que
es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, o bé de les notícies
recollides a la premsa de l’època.
İ S’han corregit les numeracions errònies de les escenes i les atribucions errò-
nies dels noms dels personatges. Així mateix, s’han numerat totes aquelles
escenes que a l’edició original no es presentaven amb una xifra.
İ En els casos que resultaven evidents, s’ha tendit a corregir els errors que afec-
taven la rima per tal de mantenir-ne la regularitat.
.
- 121 -
Bibliografia bàsica
Alcover, Antoni M. Diccionari català-valencià-balear. Inventari lex-
icogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les
seves formes literàries i dialectals, recollides dels docu-
ments i textos antics i moderns, i del parlar vivent al Princi-
pat de Catalunya, al Regne de València, a les Illes Balears,
al departament francès dels Pirineus Orientals, a les Valls
d’Andorra, al marge oriental d’Aragó i a la ciutat d’Alguer
de Sardenya. Palma: Moll, 1964-1968. <dcvb.iecat.net>.
Artís, Josep. Diccionari biobibliogràfic. Materials inèdits conservats
a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
—— Documentació sobre Frederic Soler (Pitarra). Materials inèdits
conservats a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
FàbregAs, Xavier (ed. i pròl.). Els herois i les grandeses. Barcelona,
Edicions 62 - Antologia Catalana 60, 1970.
—— Gatades, de Frederic Soler. Barcelona: Edicions de La Magra-
na, 1994.
Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana,
1969-2014. <www.enciclopedia.cat>.
Morell i MontAdi, Carme. El teatre de Serafí Pitarra. Entre el mite i la
realitat (1860-1875). Barcelona: Curiel Edicions Catalanes,
Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995.
- 122 -
Poblet, Josep Maria. Frederic Soler. Serafí Pitarra. Barcelona: Aedos, 1964.
roure, Alfons. La «rebotiga» de Pitarra. Capítulos sobre la historia del
humorismo barcelonés ochocentista. Barcelona: Librería Millá.
1946.
roure, Conrad. Recuerdos de mi larga vida. Costumbres, anécdotas,
acontecimientos y sucesos acaecidos en la ciudad de Barcelo-
na, desde el 1850 hasta el 1900. Barcelona: Biblioteca de «El
Diluvio», 1926.
Aquest llibre,
imprès
als tallers de Gràfiques Arrels
de la ciutat de Tarragona,
fou enllestit
el dia ?? de gener del 2014
Volums publicats:
Textos Aparte
Teatro contemporáneo
1. Juan Pablo Vallejo, Patera, 2004. Premi
Born 2003
2. Toni Cabré, Navegantes / Viaje a California,
2005
3. Fernando León de Aranoa, Familia, 2005.
Adaptación de Carles Sans
4. José Luis Arce, El sueño de Dios, 2005. Premi
Born 2004
5. Joan Casas, El último día de la creación, 2006
6. J. Carlos Centeno Álvarez, Anita Rondó, 2006
7. Antonio Álamo, Veinticinco años menos un
día, 2006. Premi Born 2005
8. Rebecca Simpson, Juana, 2007
9. Antonio Morcillo, Firenze, 2008
10. José Sanchis Sinisterra, Valeria y los
pájaros, 2008
11. Richard France, Su seguro servidor Orson
Welles, 2008
12. Carlos Be, Llueven vacas, 2008
13. Santiago Martín Bermúdez, El tango del
Emperador, 2008
14. José Sanchis Sinisterra, Vagas noticias de
Klamm, 2009
15. Gerard Vàzquez/ Jordi Barra, El retratista,
2009
Textos aparte Teatro clásico
1. Friedrich Schiller, Don Carlos, 2010
Textos a Part
Teatre contemporani
1. Gerard Vàzquez, Magma, 1998
Premi Born 1997
2. Enric Rufas, Certes mentides, 1998
3. Lluïsa Cunillé, La venda, 1999
4. Juan Mayorga, Cartes d’amor a Stalin, 1999.
Premi Born 1998
5. Toni Cabré, Navegants, 1999. Premi Serra
d’Or 1999
6. Patrice Chaplin, Rient cap a la foscor, 2000
7. Paco Zarzoso, Ultramarins, 2000. Premi Serra
d’Or 1999 (al millor text espectacle)
8. Lluïsa Cunillé, L’aniversari, 2000. Premi
Born 1999
9. Bienve Moya, Ànima malalta, 2000
10. Joan Casas, L’últim dia de la creació, 2001
11. Toni Rumbau, Eurídice i els titelles de Ca-
ront, 2001
12. Rosa M. Isart Margarit, Vainilla, 2001. Premi
Joaquim M. Bartrina, Reus 2000
13. Raül Hernández Garrido, Si un dia m’obli-
dessis, 2001. Premi Born 2000
14. Harold Pinter, L’engany, 2001
15. David Plana, Després ve la nit, 2002
16. Beth Escudé, Les nenes mortes no creixen,
2002. Premi Joaquim M. Bartrina, Reus
2001
17. Luis Miguel González, La negra, 2002. Premi
Born 2001
18. Enric Nolla, Tractat de blanques, 2003
19. Dic Edwards, Sobre el bosc lacti, 2003
20. Manuel Molins, Elisa, 2003
21. Meritxell Cucurella, Pare nostre que esteu
en el cel, 2003
22. Llorenç Capellà, Un bou ha mort Manolete,
2003. Premi Born 2002
23. Gerard Vàzquez i Jordi Barra, El retratista,
2003. Premi del Crèdit Andorrà, Andorra
2002
24. Albert Mestres, 1714. Homenatge a Sara-
jevo, 2004
25. AADD, Dramaticulària, 2005
26. Miquel Argüelles, Una nevera no és un
armari, 2004. Premi Joaquim M. Bartrina,
Reus 2002
27. Joan Duran, Bruna de nit, 2004
28. Vicent Tur, Alícia, 2005. Premi Joaquim M.
Bartrina, Reus 2003
29. Josep Julien, Anitta Split, 2005. Premi del
Crèdit Andorrà, Andorra 2004
30. Magí Sunyer, Lucrècia, 2005
31. Ignasi Garcia Barba, El bosc que creix / Ma-
rina / Preludi en dos temps, 2005
32. Marco Palladini, Assassí, 2006
33. Jordi Coca, Interior anglès, 2006
34. Marta Buchaca, L’olor sota la pell, 2006.
Premi Joaquim M. Bartrina, Reus 2005
35. Manuel Molins, Combat, 2006
36. Marc Rosich, Surabaya, 2007
37. Carlos Be, Origami, 2007. Premi Born 2006
38. Ödön Von Horváth, Amor Fe Esperança.
Una Petita dansa de mort en cinc qua-
dres, 2007
39. Jordi Sala, Despulla’t, germana, 2007
40. Cinta Mulet, Qui ha mort una poeta, 2007
41. Gerard Guix, Gènesi 3.0, 2007. III Premi
Fundació Romea de Textos Teatrals 2006
42. Aleix Aguilà, Ira, 2007. Premi del Crèdit
Andorrà, Andorra 2006
43. Carles Batlle, Trànsits, 2007
44. Marc Rosich, La Cuzzoni, 2007
45. Fernando Pessoa, El mariner, 2007
46. Janusz Glowacki, Antígona a Nova York,
2007
47. Jordi Faura, La sala d’espera, 2008
Premi Joaquim M. Bartrina, Reus 2006
48. Toni Cabré, Demà coneixeràs en Klein, 2008
49. Damià Barbany, Arnau, el mite; la llegenda
catalana, 2008 (Inclou CD)
50. José Sanchis Sinisterra, El setge de Lenin-
grad, 2008
51. Jesús Díez, El show de Kinsey, 2008. Premi
Born 2007
52. Guillem Clua, Gust de cendra, 2008
53. Josep M. Miró Coromina, Quan encara
no sabíem res, 2008. Premi del Crèdit
Andorrà, Andorra 2007
54. Josep Julien, Hong Kong Haddock, 2008.
IV Premi Fundació Romea de Textos Tea-
trals 2008
55. Ignasi Garcia i Barba, Mars de gespa / La
finestra / Sota terra, 2008
56. Albert Benach, Mascles!, 2008
57. Erik Satie, El parany de Medusa, 2009
58. Joan Cavallé, Peus descalços sota la lluna
d’agost, 2009. I Premi 14 d’Abril de
Teatre, 2008
59. Josep M. Diéguez, De vegades la pau, 2009.
Accèssit I Premi 14 d’Abril de Teatre, 2008
60. Angelina Llongueras i Altimis, El cobert,
2009. Accèssit I Premi 14 d’Abril de
Teatre, 2008
61. Carles Batlle, Oblidar Barcelona, 2009. Premi
Born 2008
62. Enric Nolla, Còlera, 2009
63. Manuel Pérez Berenguer, Hòmens de pa-
lla, dies de vent (Una reflexió sobre el
destí), 2009. Premi del Crèdit Andorrà,
Andorra 2008
64. Jordi Faura, La fàbrica de la felicitat, 2009
65. Joan Gallart, Sexe, amor i literatura, 2009
66. Pere Riera, Casa Calores, 2009
67. Enric Nolla, El berenar d’Ulisses, 2009
68. Helena Tornero, Apatxes, 2009. II Premi 14
d’Abril de Teatre, 2009
69. Carles Mallol, M de Mortal, 2010
70. Josep Maria Miró i Coromina, La dona que per-
dia tots els avions, 2010. Premi Born 2009
71. Joan Lluís Bozzo, Còmica vida, 2010
72. Pere Riera, Lluny de Nuuk, 2010
73. Marta Buchaca, A mi no em diguis amor, 2010
74. Neil Labute, Coses que dèiem avui, 2010
75. Damià Barbany, Prohibit prohibir, 2010
76. Michel Azama, La Resclosa, 2010
77. Ferran Joanmiquel Pla, Blau, 2010.
VIII Premi Joaquim M. Bartrina, Reus 2009
78. Evelyne de la Chenelière, Bashir Lazhar, 2010
79. Josep M. Benet i Jornet, Dues dones que
ballen, 2010.
80. Carles Batlle, Zoom, 2010.
81. Ferran Joanmiquel Pla, Blau, 2010.
82. Daniela Feixas, El bosc, 2011.
83. Guillem Clua, Killer, 2011.
84. Marc Rosich, Rive Gauche, 2011.
85. August Strindberg, Creditors, 2011.
86. Lluïsa Cunillé, El temps, 2011.
87. Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu, Pre-
guntes i respostes sobre la vida i la mort
de Francesc Layret, advocat dels obrers de
Catalunya, 2011.
88. Cristina Clemente, Vimbodí vs. Praga, 2011.
89. Josep Maria Miró i Coromina, Gang bang
(Obert fins a l’hora de l’Àngelus), 2011.
90. Joan Rosés, Falstaff Cafè (Els pallassos de
Shakespeare), 2011.
91. Marc Rosich, Car Wash (tren de rentat), 2011.
92. Sergi Pompermayer, Top model, 2011.
93. Aleix Puiggalí, Al fons del calaix, 2011.
94. Jordi Casanovas, Una història catalana, 2012.
.
95. Joan Brossa, Poesia escènica I: al voltant de
Dau al Set, 2012.
96. Josep Maria Miró i Coromina, El principi
d’Aquimedes, 2012.
97. Jordi Oriol, T-error, 2012.
98. Marc Angelet, Voyager, 2012.
99. Marilia Samper, L’ombra al meu costat, 2012.
100. Joan Brossa, Poesia escènica II. Strip-tease i
teatre irregular (1966-1967), 2012.
101. Joan Brossa, Poesia escènica III. Mirades
sobre l’amor i la vida (1956-1962), 2012.
102. Toni Cabré, L’inútil, 2012.
103. Mercè Sarrias, Quebec-Barcelona, 2012.
104. Damià Barbany, Lizzie Mc Kay, 2012.
105. Pere Riera, Barcelona, 2013.
106. Josep M. Benet i Jornet, Com dir-ho?,
2013.
107. Helena Tornero, No parlis amb estranys,
2013.
108. Harold Pinter, Terra de ningú, 2013.
109. Josep Maria Miró, Fum, 2013.
110. Tennessee Williams, La rosa tatuada, 2013.
111. Raúl Dans, Un corrent salvatge, 2013.
112. Jordi Faura, Groenlàndia, 2013.
113. Marta Momblant, Resposta a cartes imper-
tinents, 2013.
Textos a Part Teatre clàssic
1. Fiódor Dostoievski, El gran inquisidor, 2008
.
.
Serafí Pitarra
i Pau Bonyegues
114
EL CANTADOR
Serafí Pitarra
EL CANTADOR
T
e
a
T
r
e
N
a
c
i
o
N
a
l
d
e
C
a
t
a
l
u
n
y
a
TEATRE CLÀSSIC
TEATRE CLÀSSIC
