.
Lluïsa Cunillé
141
EL CARRER FRANKLIN
Lluïsa Cunillé
EL CARRER FRANKLIN
Lluïsa Cunillé
Entre els seus darrers treballs destaquen Geografi a (Teatre Nacional de
Catalunya, 2014, dins l’espectacle Fronteres), Aquel aire infi nito (Sala
Beckett, 2013), Après moi, le déluge (Teatre Lliure, 2007), El bordell (Teatre
Lliure, 2008), Occisió (Teatre Lliure, 2005), Barcelona, mapa d’ombres (Sala
Beckett, 2004) o Et diré sempre la veritat (Teatre Lliure, 2002).
Ha signat la dramatúrgia de molts espectacles dirigits per Xavier Albertí,
com PPP, Assajant Pitarra o El pes de la palla, i també ha escrit amb Paco
Zarzoso nombrosos textos a quatre mans, com Patos salvajes, El alma se
serena o Saló primavera.
Ha guanyat el Premio Nacional de Literatura Dramática (2009), el Premi
Nacional de Teatre (2007) i el Premi Ciutat de Barcelona (2004). És
cofundadora de la Companyia Hongaresa de Teatre i de la companyia La
reina de la nit. Actualment, forma part del Comitè de Lectura del Teatre
Nacional de Catalunya.
El carrer Franklin
Som en una ciutat on una onada salvatge de desnonaments ha poblat els
carrers de pisos deserts, i gairebé ja no queden persones per formar part
de les plataformes ciutadanes que s’esforçaven per posar fre a aquesta
barbàrie social, perquè la majoria de gent ja ha estat desnonada.
Al carrer Franklin ara és el torn d’un matrimoni format per un taxista
i una senyora de cos masculí i sexualitat futurista, la qual es dedica a
impartir classes de piano i solfeig, de tangos i cuplets. El govern britànic,
que està repartint entre els familiars les cendres de la seva il·lustre primera
Ministra Margaret, ha fet arribar a una veïna de la parella un petit grapat
de cendres de la Dama de Ferro, que posseeixen una evident força
magnètica i poden arribar a amagar uns perillosos efectes secundaris. I
mentre el matrimoni s’està amb tots els mobles de casa seva al mig del
carrer, arribarà el governador del Banc d’Espanya, preocupat perquè ha
perdut una carta d’amor compromesa, precisament dins el taxi del marit
de la professora de cuplets.
Una farsa esbojarrada amb què Lluïsa Cunillé s’acosta al drama de la crisi
econòmica que està redefi nint alguns models socials del nostre temps,
sense mostrar cap mena de sensibilitat davant la necessitat de tenir una
llar i una feina per poder viure dignament.
T
E
A
T
R
E
N
A
C
I
O
N
A
L
D
E
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
ISBN: 978-84-94366-55-0
.
EL CARRER FRANKLIN
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot
ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, tret de l’excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a l’editor
o a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer
còpies digitals d’algun fragment d’aquesta obra.
Edita: Arola Editors
1a edició: març 2015
© del text: Lluïsa Cunillé
Disseny gràfic: Arola Editors
Disseny portada: Antoni Torrell
Correcció: Romina Paps
Il·lustració portada: Felix Arola
Impressió: Gràfiques Arrels
ISBN: 978-84-94366-55-0
Dipòsit legal: T 322-2015
Polígon Francolí, Parcel·la 3
43006 Tarragona
Tel.: 977 553 707
Fax: 902 877 365
arola@arolaeditors.com
arolaeditors.com
Col·lecció Textos a Part, 141
EL CARRER FRANKLIN
Lluïsa Cunillé
- 7 -
EL CARRER DE LES PERSONES LLIURES
Els personatges d’El carrer Franklin no saben a qui deu fer
referència el nom del seu carrer. Juguen a especular-hi:
potser es tracta de Benjamin Franklin, polític i inventor del
parallamps, o bé de John Franklin, explorador de l’Àrtic i
del Canadà; fins i tot es podria tractar de Leonor Franklin,
poetessa anglesa i primera esposa de John Franklin, o de
Gertrudis Franklin, novel·lista nord-americana i segona es-
posa de l’explorador.
La cosa no té massa importància, segurament. En un
carrer que ha quedat convertit en una mena de desert urbà,
on gairebé tot el veïnat ha estat desnonat de les seves vi-
vendes, sembla força irrellevant pretendre recordar el valor
simbòlic que aquell nom devia haver tingut temps enrere,
quan en el gest de batejar una via pública algú es podia per-
metre el luxe d’invocar solemnement un projecte ideològic
per a tota una societat.
Si nosaltres volguéssim afegir-nos al joc de les espe-
culacions amb què s’entretenen els personatges de l’obra,
m’imagino que no trigaríem gaire a suggerir aquell altre
Franklin —aquesta vegada de nom, no pas de cognom— que
va presidir els Estats Units d’Amèrica de 1933 a 1945, i que
va respondre a la Gran Depressió de 1929 amb un famós pla
- 8 -
d’estímul, el New Deal, que assentaria les bases per al futur
del sistema capitalista de consum.
Ara que el carrer Franklin ha perdut la seva funció so-
cial, la seva raó de ser, els seus pocs habitants són incapaços
d’escatir-ne l’origen onomàstic, el qual en definitiva no deixa
de tenir també un significat anterior, amb independència del
personatge històric que hi pugui haver al darrere. I és que no-
més hem d’examinar-ne una mica les arrels etimològiques per
adonar-nos amb facilitat que, en anglès medieval, la paraula
«franklin» feia referència a una «persona lliure». Un «franklin»
era, senzillament, el contrari d’un serf en el sistema feudal.
Albert Arribas
EQUIP ARTÍSTIC
Direcció Josep Maria Miró
Escenografia Enric Planas
Vestuari Albert Pascual
Il·luminació David Bofarull
Ajudantia de direcció Albert Prat
Producció
Teatre Nacional de Catalunya i Festival Barcelona Grec 2015
Teatre Nacional de Catalunya
Temporada 2014/2015
Direcció artística de Xavier Albertí
Patrocinador del TNC: Fundació Damm
REPARTIMENT
El carrer Franklin es va estrenar a la Sala Petita del Teatre
Nacional de Catalunya el 2 de juliol de 2015 amb el
repartiment següent:
Xavier Albertí: Transvestit
Montse Esteve: Activista
Oriol Genís: Banquer
Lina Lambert: Veïna
Xavier Pujolràs: Marit
La publicació d’aquest text es va fer mesos abans de l’estrena
de l’espectacle al Teatre Nacional de Catalunya.
Per aquest motiu aquesta publicació pot estar subjecta a
canvis.
.
PERSONATGES
TRANSVESTIT
VEÏNA
ACTIVISTA
MARIT
CANTANT
BANQUER
- 15 -
En un carrer, el TransvesTiT, molt mudat, toca en
un piano vertical una peça de Brahms o de Liszt,
de gran dificultat tècnica. Està envoltat d’algunes
cadires de menjador escampades per aquí i per
allà, d’una nevera i d’objectes diversos escampats
també per terra. De sobte, de dalt baixa una ca-
laixera suspesa amb cordes que té un calaix obert
del que penja una peça de roba. El TransvesTiT deixa
de tocar de cop.
TransvesTiT: Corbs! Bandarres! Rates de claveguera! Ni
tan sols m’heu buidat la calaixera abans! Tant de bo de
totes les esquerdes i rajoles podrides de la cuina us surtin
escorpins en comptes d’escarabats...! (Obre la tapa superior
del piano.) Vaja, però si sou tots aquí... Covards! Però no
havíem quedat que defensaríeu la casa mentre jo fos fora?
(Tanca de cop la tapa del piano.) Però on és el patró dels
desnonats, que li posaré dos cards als collons i un fuet encès
al seu sant cul? No era tan malparlada ni tan irreverent des
del dia que vaig néixer. Jo he arribat massa aviat o massa
tard a tot i a tot arreu, des del meu naixement fins al meu
casament. I ara he tornat a fer tard i he de veure tota la
meva vida i records exposats al carrer de la manera més vil
i indigna... (Toca les notes d’un cuplet.) A aquestes alçades
- 16 -
ja només recordo vells cuplets que cantava la meva àvia
d’allò més tronats. (Canta un vell cuplet tronat al piano. De
sobte, baixa de dalt una butaca suspesa d’una corda.) Ara
mateix acabo de recordar la recepta per reduir uns quants
caps aprofitant que bull una bona escudella i carn d’olla
nadalenques! O us estimeu més que us desfaci el cervell en
un gaspatxo ben gelat? (Agafa un telèfon fix que es troba
a terra, al costat del piano, i hi marca un número.) Tornaré
a trucar al meu advocat, que només llicenciar-se va tenir els
pebrots de querellar-se ell sol amb el Vaticà sencer i demandar
la verge de Montserrat per impostura, o va ser per impostora?
Ara no ho recordo. I si tot plegat no va arribar finalment a
judici va ser perquè abans va dilapidar tota la seva paciència
i patrimoni familiars guanyats durant tres generacions en el
tèxtil. (Al telèfon.) Sí, que podria parlar amb l’advocat...? Ja
m’imagino que continua reunit i que continuarà així la resta
del dia i de la nit, però digui-li que es tracta d’un cas de cons-
ciència i d’extrema urgència. La més implacable i despietada
maquinària judicial, burocràtica i bancària s’ha posat en
marxa i jo en sóc la víctima propiciatòria. Exactament a les
set i deu de la tarda, em trobo enmig del carrer exposada a
la intempèrie més absoluta i a la indefensió ciutadana més
punyent. Digui-li que necessitaré de tots els recursos, trampes
i circumloquis legals que fa servir amb els seus clients més
rics i potentats per salvar casa meva del desnonament més
injust i implacable... Escolti... és aquí? Em sent?
Entra la
veïna amb un objecte embolicat amb la
bandera britànica.
veïna: Li hauran tallat la línia una altra vegada.
- 17 -
TransvesTiT: És culpa seva.
veïna: Culpa meva?
TransvesTiT: No hauria d’haver acceptat la seva invitació i
sortir de casa avui.
veïna: Jo no l’he vist al consolat britànic.
TransvesTiT: És que no m’han deixat entrar al consolat brità-
nic. Es veu que el meu nom no hi era, a la llista de convidats.
Jo els he dit que miressin a la llista de Mrs i no de Miss, que
era una dona casada. Llavors m’han contestat que tot allò
no entrava dins els acords de la Commonwealth i que ho
provés pels canals diplomàtics habituals.
veïna: Vol dir que ho ha entès bé?
TransvesTiT: Ho he entès tot perfectament. No sé gaire an-
glès, però sí que sé llegir els pensaments en els llavis més
estrangers i hostils que es pugui imaginar.
veïna: No s’ha perdut res, l’hi asseguro. El cònsol m’ha lliurat
les cendres de la meva tia Margaret sense cap cerimònia ni
protocol. Ni tan sols ha servit un sol canapè ni una tassa de te.
TransvesTiT: Però ha tingut el detall de regalar-li la bandera
britànica.
veïna: Això és que l’urna és tan petita que l’han embolicat
amb aquesta bandera descolorida perquè fes més volum.
TransvesTiT: I totes les cendres de la seva tia són aquí?
veïna: A cada membre de la família li ha tocat un grapat
més gran o més petit segons el parentiu amb la difunta. Tan
conservadora com era la tia Margaret, em sembla un disbarat
- 18 -
haver-la socarrimat i repartit les seves cendres a pes a tota
la família. Tot sigui per la seguretat nacional.
TransvesTiT: Quina seguretat?
veïna: La seguretat del Regne Unit, és clar. Pel que sembla
Scotland Yard havia descobert un pla secret xinès per clonar
la tia Margaret. Això m’han dit al consolat.
TransvesTiT: Bé, doncs ara que és aquí, necessito que m’ajudi.
veïna: Què li passa?
TransvesTiT: Que no ho veu? M’han desnonat.
veïna: I què vol que hi faci? Jo, si no pago el lloguer del mes
que ve, em passarà el mateix.
TransvesTiT: Necessito que m’escrigui una carta. L’escriuria
jo mateixa però en aquest moment estic massa trasbalsada.
veïna: I no la pot escriure el seu marit, la carta?
TransvesTiT: El meu marit no hi és i tampoc sap escriure en
cap llengua sense fer faltes d’ortografia ni esborralls. De fet,
no sé ni si se’n recorda, d’escriure, el meu marit. Si us plau,
faci’m aquest favor...
veïna: En quina llengua vol que escrigui la seva carta?
TransvesTiT: En totes les que sàpiga.
El
TransvesTiT acosta a la veïna una màquina d’escriure
portàtil que hi ha a terra.
veïna: No té un ordinador?
TransvesTiT: El vaig haver d’empenyorar per pagar l’últim
rebut de la llum. Vol que li guardi això, mentrestant? (Agafa
- 19 -
l’urna embolicada amb la bandera.) Sí que pesen, les cendres
de la seva tia.
veïna: Per alguna cosa l’anomenaven «la dama de ferro»,
a la tia Margaret.
TransvesTiT: Vol dir que no hi ha alguna cosa més, aquí dins?
veïna: Què vol que hi hagi?
TransvesTiT, agita l’urna a prop de la seva orella: No se sent
res.
veïna: Al consolat he demanat que ja que no havien servit
ni canapès ni te ni res, que posessin almenys una cançó de
Petula Clark.
TransvesTiT: A la seva tia li agradava Petula Clark?
veïna: M’agrada a mi i m’anima força en aquests dies que
busco feina.
TransvesTiT: No ha trobat feina encara?
veïna: I això que he aprimat tant el meu currículum, que ja
només hi queda la meva data de naixement.
TransvesTiT: Ha pensat a tornar a Anglaterra? Potser allà li
aniria millor...
veïna: Allà tot està pitjor i el clima anglès no va gens bé per
al meu reumatisme i la meva artrosi.
La
veïna es posa a cantar fluix la cançó Downtown
de Petula Clark mentre es mira la màquina d’escriu
-
re. El Transvestit guarda l’urna embolicada amb la
bandera anglesa en un calaix de la calaixera, però
s’ho repensa i la fica a dins la nevera, s’ho repensa
- 20 -
un altre cop i deixa finalment l’urna al costat de la
nevera, a terra.
veïna, tocant algunes tecles de la màquina d’escriure: Aques-
ta màquina té unes quantes consonants espatllades.
TransvesTiT: Mentre tingui totes les vocals senceres, ja ani-
rem fent.
veïna: I el paper? (El TransvesTiT li passa una partitura que té
damunt del piano.) «La gitana Taranta». Vol que escrigui
darrere d’un cuplet?
TransvesTiT: Després ja ho passaré jo a net. Escrigui... (Asse-
gut davant del piano.) Senyor President del Tribunal Europeu
d’Estrasburg, dos punts... (Toca unes notes al piano.) Ara vull
que escrigui això mateix però en paraules.
veïna: Ho diu de debò?
TransvesTiT: Que no sap mecanografia?
veïna: El que li cal a vostè és una traductora musical, en
comptes d’una mecanògrafa.
TransvesTiT: Em vol ajudar o no?
veïna: Sí, però dicti’m una carta com cal, sense tantes lli-
cències musicals.
TransvesTiT: Llegeixi’m el que tenim fins ara...
veïna, llegint al full de la màquina d’escriure: Senyor President
del Tribunal Europeu d’Estrasburg, dos punts...
TransvesTiT, toca unes notes al piano: Ho ha sentit? És exac-
tament això, el que ha d’escriure.
- 21 -
veïna: Francament, encara que aconseguim escriure aquesta
carta alguna vegada, no crec que el President del Tribunal
Europeu d’Estrasburg s’interessi pel seu cas. S’imagina quants
casos de desnonament hi deu haver cada dia en aquest país
i a Europa sencera?
Entra l’
acTivisTa.
acTivisTa: Milers... I cada vegada en són més i més.
TransvesTiT: On t’havies ficat? I on és tota la gent combativa
que havies de portar per impedir el meu desnonament? Ja
tinc mitja casa al carrer...
acTivisTa: He vingut així que he pogut. No donem l’abast.
Ells cada dia van més de pressa i tenen tota l’autoritat oficial
i policial de la seva banda, que no la moral, que és de la
nostra banda i la més important.
TransvesTiT: I què penses fer tota sola?
acTivisTa: El que fem habitualment a la nostra ONG, de-
manar la col·laboració ciutadana. (Treu un megàfon de la
seva bossa.) Ciutadanes! Ciutadans! L’ONG «Aturem la
barbàrie global» sol·licita la vostra col·laboració per impedir
el desnonament dels veïns del carrer Franklin número... (Al
TransvesTiT.) Quin número és casa teva?
TransvesTiT: El 31B, quart segona. Però no t’esforcis a cridar
res, en aquest carrer ja han desnonat a tothom. Tots els
pisos estan buits.
acTivisTa: Ho dius de debò? (La veïna es posa a cantar fluix
Downtown. Al TransvesTiT, fluix.) És del jutjat?
- 22 -
TransvesTiT: No, és una veïna. Viu de lloguer a la mateixa
finca que jo i si no troba feina aviat també la desnonaran
el mes que ve.
acTivisTa: I què escriu?
TransvesTiT: M’ajuda a redactar una carta per al President
del Tribunal Europeu d’Estrasburg.
acTivisTa: Europa és una fal·làcia que fa temps que balla
una dansa macabra disfressada de clàusules econòmiques i
esmenes a la totalitat.
veïna, deixa de cantar: És el mateix que li he dit jo fa un
moment, però en el fons els britànics mai hem estat del tot
europeus. Això deia si més no la meva tia Margaret, és clar
que deia sempre tantes bestieses que al final no van tenir
altre remei que fer-la baronessa perquè callés.
acTivisTa: Així, vostè és de l’aristocràcia?
veïna: No, jo no tinc cap títol ni cap mèrit que vulgui afegir
al meu currículum. Ho pot comprovar vostè mateixa... (Treu
un full molt rebregat i l’ensenya a l’acTivisTa.)
acTivisTa: Aquí només hi ha una data.
veïna: És la meva data de naixement. Li sembla que també
l’hauria de treure?
TransvesTiT: Cunyada... Et faria res ocupar-te del meu
desnonament?
acTivisTa: Em sembla que hem fet tard. Et recomano l’ocupa-
ció immediata d’una d’aquestes cases buides del teu carrer...
- 23 -
TransvesTiT: Perquè em facin fora d’aquí a dos dies? No puc
anar arrossegant el piano d’una banda a l’altra...
acTivisTa: Em pensava que ja l’hauries empenyorat.
TransvesTiT: Des que l’Ajuntament va tancar el conservatori
per manca de pressupost i de sensibilitat musical, tocar als
casaments, als funerals i fer classes particulars a melòmans
esgarriats, és l’única manera que tinc de guanyar-me la vida.
acTivisTa: I el meu germà on és?
TransvesTiT: El meu marit deu ser a hores d’ara en un bar
qualsevol prenent-se un vermut i unes olives. Ara li ha donat
pel vermut de Reus i les olives d’Alcoi.
acTivisTa: L’esperaré i parlaré seriosament amb ell.
TransvesTiT: De què? Si a mi el vermut no se’m posés tan
malament i les olives farcides no engreixessin tant i em pu-
gessin la tensió arterial, també l’acompanyaria al bar.
acTivisTa: Però heu de pensar en els vostres fills...
TransvesTiT: Els nostres fills ja fa temps que van tocar el dos de
casa, quan van veure que no hi quedava gaire més per rascar.
acTivisTa, tocant unes tecles del piano: Tant de bo poguéssim
tornar enrere, quan tot just començava la crisi i cada nit,
després de manifestar-nos i rebre unes quantes garrotades
policials, ens reuníem a casa i jo us explicava tots els plans
que tenia per canviar les coses i capgirar el món sencer...
TransvesTiT: Sí, jo en aquells temps encara bevia força gin-
tònics i algun que altre cubalibre.
- 24 -
acTivisTa: I cantàvem a la matinada fins que la guàrdia urbana
trucava al timbre.
TransvesTiT: O els mossos d’esquadra esbotzaven la porta.
El
TransvesTiT toca una cançó i l’acTivisTa canta.
veïna: Disculpi, però ja que no m’ha de dictar cap carta me’n
vaig a casa. Encara he de donar de menjar a la meva gata.
TransvesTiT: No se’n vagi. Hem d’escriure aquesta carta i en-
viar-la de seguida, encara que sigui amb un colom missatger.
Llegeixi’m el que tenim fins ara...
veïna: Senyor President del Tribunal Europeu d’Estrasburg,
dos punts...
TransvesTiT, després de tocar unes notes al piano: Ho ha
sentit?
veïna: Sí, tot plegat és molt eloqüent, però ja que la seva cu-
nyada és aquí, serà millor que l’ajudi ella. Jo me’n vaig a casa.
acTivisTa: Em sembla que de moment no podrà entrar a casa
seva. Acaben de deixar un armari rober davant de la porta.
TransvesTiT: Segur que no l’han buidat tampoc. A dins encara
hi deu haver el meu vestit de núvia.
veïna: Es va casar de blanc?
TransvesTiT: De vermell i de negre, els colors de la revolució
i l’anarquia.
acTivisTa: Però si tu mai has estat anarquista...
TransvesTiT: Cunyada, jo he practicat des de sempre l’anar-
quia amorosa i musical més disbauxada i anticonvencional.
- 25 -
acTivisTa: Doncs jo vull creure que en política encara és
possible l’acció social col·lectiva i ordenada, en la qual la
força no restarà mai a la unió i viceversa, sinó tot el contrari.
TransvesTiT: Això ja és dodecafonisme polític.
Entra el Marit.
MariT: Si discutiu un altre cop de política, me’n torno a anar.
acTivisTa: On és el taxi?
MariT: El taxi el compartim entre set, ara. Un per a cada dia
de la setmana. A mi em toca dissabte.
acTivisTa: I la resta de dies què fas?
MariT: Vaig d’aquí cap allà, per si algun company em neces-
sita en alguna banda.
acTivisTa: Però si el Sindicat de Taxistes Units ja fa anys que
no existeix.
MariT: Mentre jo no estripi el meu carnet, el sindicat encara
existeix.
acTivisTa: Fas olor de vermut.
MariT: En una cantonada m’he trobat un vell company del
sindicat que m’ha convidat a un vermut i a unes olives, i m’ha
acompanyat després a fer la ronda. Ara mateix em fan un
mal els peus d’esquivar sots i cagades de gos... (S’asseu en
una cadira de menjador.) No és nostre, tot això?
TransvesTiT: Ens han desnonat. Ara mateix li escrivia al
President del Tribunal Europeu d’Estrasburg sobre la nostra
situació.
- 26 -
MariT: I el nostre advocat on és?
TransvesTiT: S’ha passat definitivament al bàndol dels rics i
potentats, s’ha venut al luxe i a les altes finances. No hi ha
res a fer.
La
veïna canta fluix Downtown.
MariT: Què li passa?
TransvesTiT: Se li ha mort una tia, i a sobre no hi ha manera
que trobi feina enlloc.
acTivisTa: Hauríeu d’ocupar una d’aquestes cases d’aquí al
davant i començar a pujar-hi els mobles abans que es faci
de nit.
MariT: De moment quedem-nos tal com estem. No tenim
pressa.
TransvesTiT: Vols que passem la nit a la intempèrie urbana?
veïna, deixa de cantar: Aquesta nit poden dormir a casa
meva, encara que sigui petita hi ha lloc per a tots dos. Estic
jo sola i la meva gata d’angora.
TransvesTiT: I que mentrestant algú faci ferralla del meu
piano? Ni parlar-ne. Com faria les classes, sense el piano?
acTivisTa: Però et queda algun alumne, encara?
MariT: Algun n’hi queda, però cap no paga una sola classe.
TransvesTiT: Ahir precisament em va trucar un alumne nou
amb veu de tenor que volia començar de seguida. (Sona
el telèfon.) Potser és l’alumne nou amb veu de tenor que
vol concretar impacient els horaris de classe. (Despenja el
- 27 -
telèfon.) Digui? (Pausa.) No, no vull canviar de companyia
de telefonia, ja m’he desenganyat de totes, gràcies. Per cert,
a vostè no li interessarien unes classes particulars de piano
i solfeig, de tangos i cuplets? (Pausa.) M’ha penjat. Avui
tothom em penja el telèfon.
acTivisTa: Vinga, anem a pujar, entre tots, els mobles a al-
gun pis d’aquí al davant, que a mi encara em queden dos
desnonaments, avui.
MariT: Que ningú toqui res. Avui mateix ens mudarem a un
barri molt millor que aquest.
TransvesTiT: Però què t’han posat, avui, al vermut de Reus?
MariT: He tingut un cop de sort.
acTivisTa: Què vol dir això?
MariT: Que m’ha tocat la loteria.
veïna: La d’ahir?
MariT: La d’avui.
veïna: Però si el sorteig d’avui no s’ha fet encara.
MariT: Doncs jo porto el número guanyador a la butxaca.
TransvesTiT: Com el portem tots abans que se sortegi res.
MariT: Ja veuràs com he guanyat.
acTivisTa: A quina hora es fa el sorteig?
veïna: D’aquí a dues hores.
MariT: Surti el número que surti, avui guanyaré jo.
acTivisTa, al TransvesTiT: Deuen haver estat les olives d’Alcoi.
- 28 -
TransvesTiT: A veure, ensenya’ns aquest número guanyador.
MariT: El número de moment es queda a la meva butxaca,
que aquí a fora hi fa molta corrent d’aire.
acTivisTa: No hauran baixat la cafetera també, que li farem
un cafè...
veïna: Allà hi ha un escalfador d’aigua per al te.
MariT: He pensat que així que cobri el premi faré de taxista en
una limusina, refundaré el Sindicat de Taxistes Units i posaré
una seu modernista a cada capital de comarca i de província.
TransvesTiT: Parlem clar, tu encara estàs trompa o què?
MariT: Una vegada que tinc un cop de sort i ningú em creu.
Vinga, senyores, pugin al meu taxi nou, que hi ha lloc per a
tothom... Les duré a totes on vulguin alhora i sense perdre
un segon, encara que unes vagin a una punta de la ciutat
i la resta a la contrària... (A la veïna.) Vinga, segui... segui
d’una vegada... (Pausa.) Seu o no? (La veïna seu en una cadira
darrere del MariT.) Vingui, segui vostè també...
acTivisTa, al TransvesTiT: Val més que li seguim el corrent fins
que li passi la borratxera. (Seu darrere del MariT.)
MariT: Només falta vostè per pujar... (El TransvesTiT seu darrere
el MariT i davant del piano. Tots tres seuen sense moure cap
cadira de lloc i per tant no intenten simular en cap moment
que van en un taxi.) Feia temps que no tenia el taxi tan ple
i amb unes clientes tan formals, cosmopolites i que em dei-
xaran tres bones propines, oi que sí?
acTivisTa, al TransvesTiT: Està molt trastocat, no?
- 29 -
veïna: La meva tia Margaret als últims temps encara s’havia
trastocat més.
MariT, es gira per mirar-los a tots: Aquest és el país dels
desvagats, de les bones propines i de les fugues de capital,
oi que estan d’acord amb mi?
TransvesTiT: Val més que miri endavant...
MariT: No pateixi, senyora, que la duré allà on desitgi... Per
cert, on m’ha dit que volia anar?
El
TransvesTiT toca el piano. Pausa.
MariT: Si alguna de les senyores vol que canviï d’emissora,
només m’ho ha de dir... I no pateixin, que mai he tingut cap
accident. Només una vegada, ja fa uns quants anys, vaig
atropellar un home solitari. Un cas d’autèntica mala sort: Un
dia de pluja i boira... Els semàfors espatllats... Ell que corria
massa... Jo que corria encara més... El cas és que quan el
vaig anar a veure l’endemà a l’hospital, l’home em va agrair
cent vegades haver-li salvat la vida. Ho deia de debò o aquell
home encara era sota els efectes del xoc? Es veu que aquella
mateixa nit, com que ell era a l’hospital, la casa no se li va
esfondrar a sobre a causa d’una aluminosi traïdora. Tot feia
pensar, doncs, que jo amb aquell atropellament providencial
havia canviat el destí fatal d’aquell home, fins que unes set-
manes després l’home es va morir igualment d’una infecció
hospitalària. Però no s’acaba aquí la història, quan vaig anar
a donar el condol a la seva germana, em va dir que gràcies
al funeral del seu germà havia ajornat les seves vacances i
no havia agafat un avió que es va estavellar als Andes sense
cap supervivent conegut. Tot això m’ho deia agafada de
- 30 -
bracet del seu fill, que em mirava tota l’estona amb cara de
ressentiment. (Pausa.) No intentin treure’n cap conclusió.
Jo fa anys que m’hi escarrasso i tot em sembla encara un
galimaties. Des d’aleshores procuro no atropellar ningú, no
pensar gaire en el destí, ni intimar gens amb els clients. Així
que si tenen alguna reclamació pel servei d’avui, facin-la per
escrit i enviïn-la al Sindicat de Taxistes Units.
Entra la
canTanT molt mudada i elegant. El TransvesTiT
deixa de tocar el piano.
canTanT: Perdoni, que arribo massa d’hora?
TransvesTiT: Com diu?
canTanT: A la classe de cant...
TransvesTiT: Ah, és vostè. Tan mudada no l’havia reconeguda...
canTanT: M’he mudat tal com em va suggerir vostè a l’última
classe.
TransvesTiT: Així, per fi cantarà alguna cosa avui?
canTanT: No, jo voldria continuar fent escales com fins ara,
si no li fa res.
TransvesTiT: Vol continuar fent escales, només?
canTanT: Sí.
TransvesTiT: Però si fa tres anys que fem escales i prou.
canTanT: Tres anys i quatre mesos.
TransvesTiT: Per què creu que li vaig suggerir que a la propera
classe es mudés i es posés elegant?
- 31 -
canTanT: Francament, no ho sé.
TransvesTiT: Doncs per animar-la per fi a cantar de debò i
a deixar de fer escales. Vostè té tantes facultats, tantes...
Podria cantar el que volgués...
canTanT: Però és que jo no puc cantar el que no sento, jo
només sento de debò i m’emociono quan faig escales.
TransvesTiT: Molt bé. D’acord. (Cada vegada dóna un to més
alt a la canTanT.) Bravo! La felicito de debò.
canTanT: Gràcies. I fins a la propera classe.
Surt la
canTanT per una banda i entra per l’altra el
Banquer, amb unes ulleres de sol posades i visible-
ment cansat.
Banquer: Disculpin, em sembla que m’he perdut. Quin carrer
és aquest?
acTivisTa: El carrer Franklin.
Banquer: El carrer Franklin?
TransvesTiT: Sí, encara que ningú sap si és en honor de Ben-
jamin Franklin, polític i inventor del parallamps, o de John
Franklin, explorador de l’Àrtic i del Canadà.
veïna: O de Leonor Franklin, poetessa anglesa i primera
esposa de l’explorador John Franklin.
acTivisTa: O de Gertrudis Franklin, novel·lista nord-americana
i segona esposa de l’explorador John Franklin.
Banquer: Disculpin, però els fa res si m’assec aquí un
moment?
- 32 -
MariT: Les cadires no són de cap dels senyors i senyores
Franklin, així que triï vostè la que vulgui per seure-hi.
Banquer: Gràcies.
El
Banquer seu en una cadira i es treu les ulleres de
sol. Pausa llarga.
TransvesTiT: Per cert, vostè no haurà vingut per unes classes
particulars de piano i solfeig, de tangos i cuplets...
Banquer: No, senyora.
veïna: Perdoni, però vostè no era al consolat britànic, aquesta
tarda?
MariT: Jo tinc la sensació d’haver-lo dut alguna vegada en
el meu taxi.
acTivisTa: No serà del jutjat, vostè...
Banquer: Tampoc.
acTivisTa: Vaig a fer l’últim intent abans d’anar-me’n. (Treu el
megàfon de la seva bossa.) Ciutadanes! Ciutadans! L’ONG
«Aturem la barbàrie global» sol·licita la vostra col·laboració
per impedir el desnonament dels veïns del carrer Franklin
número... (A la veïna.) Quin número és?
veïna: El 31B, quart segona.
acTivisTa: ...Dels veïns del carrer Franklin, número 31B, quart
segona! (Pausa llarga.) No em puc creure que no hi quedi
ningú.
Banquer: Em permet el megàfon? (L’ acTivisTa li passa el
megàfon.) Sóc el governador del Banc d’Espanya i a tots els
- 33 -
que treguin ara mateix el cap per la finestra se’ls gratificarà
amb un crèdit sense interessos, o en el seu defecte, amb
unes vacances pagades a un paradís fiscal qualsevol! (Pausa
llarga. Torna el megàfon a l’acTivisTa.) No, aquí és segur que
no hi queda ningú.
acTivisTa: Però és de debò tot el que ha dit?
Banquer: Una part, tan sols. Sóc el governador del Banc
d’Espanya, però no puc concedir cap crèdit a ningú perquè
ja fa temps que jo mateix n’he perdut el meu, de crèdit.
veïna: Així, és veritat que aquesta tarda era al consolat
britànic...
MariT: Doncs jo cada cop estic més segur d’haver-lo dut al
meu taxi.
TransvesTiT: Aprofitant que és aquí, governador, podria
donar-li unes classes de piano i solfeig, de tangos i cuplets...
Banquer: Mirin... Han de saber que el meu càrrec és purament
floral i ornamental. El governador del Banc d’Espanya ja no
pinta res a Espanya, ni enlloc. A l’economia i les finances,
tots esperen que jo digui alguna cosa per fer-ne exactament
el contrari.
acTivisTa: I on anava, ara? Perquè la seu del Banc d’Espanya
em sembla que és a l’altra punta de la ciutat...
veïna: Precisament és al costat mateix del consolat britànic.
Vostè coneixia la meva tia Margaret?
MariT: Disculpi, li fa res que li faci una consulta? És que avui
m’ha tocat la loteria.
- 34 -
TransvesTiT: No li faci cas, el meu marit va una mica trompa
de vermut, i és que avui ens han desnonat a tots dos. Com
pot veure, ara mateix exhibim al carrer tota la nostra vida
i records més entranyables... (Agafa una foto emmarcada
de terra i l’ensenya al
Banquer.) Aquí estem tots dos amb els
nostres fills, que en aquest moment es troben desemparats,
sense feina i a punt d’emigrar a l’estranger...
acTivisTa: No t’hi esforcis, cunyat, que a aquest no li estovaràs
el cor ni amb un espolsador.
Banquer, a la veïna: Jo vaig conèixer la seva tia fa molts anys.
De fet, ara que m’hi fixo, vostè se li assembla molt.
acTivisTa: Ho veus, com ha canviat de tema de seguida?
Banquer: Jo era molt jove aleshores i acabava d’entrar a
treballar al Banc d’Espanya, i en una recepció internacional,
la seva tia, en passar pel meu costat, em va dir de sobte:
«D’aquí a trenta anys, vostè serà el governador del Banc
d’Espanya i jo seré una santa: santa Margaret dels Mercats.
No ho oblidi.» La seva tia era una visionària, oi que sí?
veïna: No li sabria dir ben bé. Jo la vaig conèixer molt poc, de
seguida vaig marxar d’Anglaterra per buscar el sol i l’alegria
mediterrània. I miri que ho he provat, però en tots aquests
anys no hi ha hagut manera de posar-me morena ni de
lliurar-me a l’autèntica alegria mediterrània.
Sona el telèfon i respon el
TransvesTiT.
TransvesTiT: Digui? (Pausa.) Esperi’s un moment... (A la veïna.)
És per a vostè...
veïna: Per a mi?
- 35 -
TransvesTiT: Sí.
veïna: Jo no espero cap trucada i menys al seu telèfon.
TransvesTiT: Així, penjo?
veïna: Però qui és?
TransvesTiT: No ho sé. Vol que ho pregunti?
veïna: Deixi-ho. Ja m’hi poso. (Al telèfon.) Sí? (Pausa.) Sí, sóc
jo. (Pausa.) No tinc res a dir. Jo a la meva tia només la coneixia
de perfil. Jo vaig marxar d’Anglaterra de ben jove. (Pausa.)
Això no és assumpte seu ni de ningú. El que sí pot escriure
a la secció de xafarderies del Financial Times és que sóc
llicenciada en tres carreres, he fet vint-i-dos màsters, i parlo
i escric cinc llengües vives i dues de mortes perfectament, i
tanmateix no aconsegueixo trobar feina ni de cambrera ni
de paleta ni de flamenca en tota la costa mediterrània, i a
sobre estan a punt de desnonar-me. Les úniques coses que
no he empenyorat encara són la meva gata d’angora i una
perruca feta amb cabells naturals de la meva tia Margaret,
per la qual ja s’han interessat vivament la galeria Sotheby’s de
Londres i el govern xinès. Així que si les coses no s’arreglen
aviat hauré de subhastar la perruca de la meva tia al millor
postor. (Pausa.) Doncs no, i ja que ha tret el tema, li recordaré
que la meva tia Margaret a la seva època va subhastar mig
imperi britànic i com a premi la van fer baronessa, a més
d’atorgar-li l’Ordre de Mèrit del Regne Unit. (Penja el telèfon.
Al TransvesTiT.) Com és que m’han trucat al seu telèfon? No
els haurà avisat vostè?
TransvesTiT: Li asseguro que sóc tan innocent com un nadó
acabat de néixer.
- 36 -
veïna: Me’n vaig a casa meva.
TransvesTiT: I la nostra carta?
veïna: Que l’ajudin la seva cunyada o el seu marit o el go-
vernador del Banc d’Espanya, a escriure la carta.
acTivisTa: Encara hi ha l’armari rober a l’entrada.
veïna: D’una manera o altra ja passaré. Gràcies.
La
veïna surt d’escena.
Banquer: Quina carta volia dir, aquesta senyora britànica?
TransvesTiT: Una que hem d’escriure avui mateix al President
del Tribunal Europeu d’Estrasburg.
Banquer: Aquell, a hores d’ara, encara pinta menys que el
governador del Banc d’Espanya.
TransvesTiT: Parlant del temps, no perdem ni un minut més i
comencem ara mateix la primera classe de tangos i cuplets.
El
TransvesTiT agafa el Banquer del braç i se l’emporta
al costat del piano.
Banquer: Jo no he vingut a fer classe de tangos i cuplets. A
més, jo m’estimo més l’òpera i la sarsuela.
TransvesTiT: Ho diu de debò?
Banquer: De jove vaig cantar fins i tot en un cor Clavé.
TransvesTiT: No tindrà veu de tenor, vostè?
Banquer: De tenor líric.
- 37 -
TransvesTiT: Això caldrà que ho demostri, governador. Canti
alguna cosa.
Banquer: Ara?
TransvesTiT: Sí, el que vulgui...
Banquer: Pero, què vol que canti?
TransvesTiT: Comenci el que sigui, que jo ja el seguiré.
El
TransvesTiT toca i el Banquer canta un tros d’una
sarsuela o d’una òpera.
Banquer: Estic una mica desentrenat...
TransvesTiT: No ha estat malament, governador. Ara segui
al meu costat, que tocarem a quatre mans.
Banquer: Jo no sé tocar el piano.
TransvesTiT: I digui’m, com s’ho ha fet per arribar a ser go-
vernador del Banc d’Espanya?
Banquer: Per pura inèrcia i doblegant cada dia l’esquena en
tots els mercats globals i internacionals.
TransvesTiT: Doncs així, segur que no li costarà fer el mateix
que faci jo.
El
Banquer i el TransvesTiT toquen a quatre mans.
acTivisTa: Tu i jo hem de parlar.
MariT: De què?
acTivisTa: Fem abans una mica de cafè. A veure si et passa
la borratxera d’una vegada.
- 38 -
MariT: Jo no estic borratxo. M’ha tocat la loteria de debò.
Ara sí que n’estic segur del tot.
acTivisTa: On és el cafè?
MariT: No ho sé.
L’
acTivisTa busca per terra, a la calaixera, a la nevera,
i finalment del costat de la nevera agafa l’urna em-
bolicada amb la bandera britànica, la desembolica,
l’obre, l’olora i l’ensenya al MariT.
acTivisTa: Què és això?
MariT: On era?
acTivisTa: Al costat de la nevera, embolicat amb una bandera
anglesa.
MariT: Així, deu ser te.
acTivisTa: Quina mena de te?
MariT: Te anglès, és clar.
acTivisTa: Doncs en comptes de cafè, farem te. Escalfa una
mica d’aigua.
MariT: On?
acTivisTa: Allà hi ha l’escalfador i a la nevera hi ha aigua,
em sembla.
El
MariT i l’acTivisTa preparen el «te» mentre parlen
el Banquer i el TransvesTiT.
TransvesTiT, tocant el piano: Per què s’atura?
- 39 -
Banquer: M’ha agafat rampa als dits.
El
TransvesTiT treu una petaca de dintre el piano.
TransvesTiT: Begui una mica, governador.
Banquer: No, gràcies.
TransvesTiT: Amb això li passarà de seguida la rampa.
Banquer: Què és?
TransvesTiT: Un còctel d’aigua del Carme, Soberano, Ponche
Caballero i Licor 43. Un glop d’això aclareix la veu, la vista,
l’oïda i el tacte. (El Banquer beu un glop de la petaca i després
beu el TransvesTiT.) Vostè no enyora de tant en tant els vells
temps, governador?
Banquer: Quins temps?
TransvesTiT: Quan tots dos fèiem el carrer.
Banquer: Jo no he fet mai el carrer.
TransvesTiT: No em dirà que no ha anat alguna vegada de
porta en porta oferint els seus serveis...
Banquer: Sí, quan era molt jove. Però, com sap que vaig
vendre assegurances?
TransvesTiT: Jo també les he vistes de tots colors i de totes les
llargades, governador. No s’hauria pensat mai que tindríem
alguna cosa en comú, oi governador? Tots dos hem fet el
carrer de ben joves i ara la música...
Banquer: Quina música...
TransvesTiT: Aquesta afició compartida pels tangos i cuplets...
- 40 -
Banquer: Ja li he dit que jo m’estimo més l’òpera i la sarsuela.
TransvesTiT: A la meva àvia li encantava fer de cupletista, i
malgrat ser l’amant d’Alfons XIII, d’un marquès de Comillas
i d’un canonge d’Extremadura successivament, no va perdre
mai el bon humor. Ni tan sols quan es va arruïnar amb la
fallida del Banc de Barcelona va deixar de desafinar un sol
cuplet. (Canta.) «En la bolsa nos hacen subir, / en la bolsa
nos hacen bajar, / en la bolsa nos martirizan / no nos dejan
ni descansar. / En la bolsa nos descotizan / y es el pueblo el
que ha de pagar.» No li sona força la tonada, governador?
Provem de tocar-la plegats.
El
TransvesTiT i el Banquer tornen a tocar a quatre
mans.
MariT: Aquest te és molt estrany...
acTivisTa: Per què?
MariT: Es queda enganxat a l’imant de la nevera.
acTivisTa: Deu ser un te ferruginós.
MariT: Fa olor de socarrim.
acTivisTa: Vinga, seu...
MariT: Per què?
acTivisTa: Seu un moment.
MariT, seu en una cadira: Què vols?
acTivisTa: El pare m’ha tornat a parlar, avui.
MariT: El pare fa vint anys que fa malves al cementiri.
- 41 -
acTivisTa: Ja saps què vull dir.
MariT: I què t’ha dit aquest cop...
acTivisTa: Que no ens donem per vençuts, que continuem
endavant sense defallir.
MariT: Jo encara no he estripat el meu carnet del Sindicat
de Taxistes Units.
acTivisTa: No n’hi ha prou.
MariT: T’ho ha dit ell?
acTivisTa: Ho dic jo.
MariT: I què vols que fem?
acTivisTa: Et podries afegir a la nostra ONG. De fet, ja fa
temps que m’he quedat jo tota sola a l’ONG.
MariT: Prou feina tinc al sindicat tot sol jo també.
acTivisTa: Si continuem dividint forces com fins ara, no anirem
enlloc i mai canviarem tot això.
MariT: T’ho ha dit el pare?
acTivisTa: El pare no m’ha dit res més.
MariT: Jo també he parlat amb la mare, avui. (Pausa.) No
vols saber què m’ha dit, la mare?
acTivisTa: Què t’ha dit?
MariT: Que sobretot obrim bé les finestres a la nit però que
de cap manera no ens destapem en tot l’estiu.
acTivisTa: La mare està senil i ja no hi toca.
- 42 -
MariT: Sí, però almenys està viva i de tant en tant sense voler
encara diu alguna cosa que té sentit.
acTivisTa: Tu sempre t’has posat de la banda de la mare.
MariT: I tu de la banda del pare.
Pausa.
acTivisTa: L’aigua del te no bull encara?
MariT: Encara no.
Banquer, deixa de tocar: M’ha trepitjat.
TransvesTiT: Ho sento, però de tant repetir el mateix compàs
se m’ha enrampat un peu. (Beu de la petaca.)
Banquer: Li puc preguntar una cosa?
TransvesTiT: Què?
Banquer: Vostè s’ha operat?
TransvesTiT: Si m’he operat?
Banquer: Per canviar-se de sexe?
TransvesTiT: Jo m’he operat de gairebé tot, menys d’això. Si
em vesteixo de dona és pel meu pansexualisme irredempt i
perquè al meu marit li agrada que a temporades em vesteixi
així.
Banquer: A propòsit del seu marit, fa molt que és taxista?
TransvesTiT: Del passat del meu marit no n’he volgut saber
mai res. Jo ja el vaig conèixer en un taxi com a clienta.
Banquer: Ah sí?
- 43 -
TransvesTiT: Aleshores ell gairebé no sabia conduir, ni jo ben
bé on havia d’anar.
Banquer: I què va passar?
TransvesTiT: Que ens vam casar l’endemà. Per què li interessa
tant?
Banquer: Era només curiositat.
TransvesTiT: Doncs a mi em sembla que aquí hi ha gat ama-
gat, governador.
Banquer, beu de la petaca: Com feia el compàs d’abans?
El
Banquer es posa a tocar sol el piano i el TransvesTiT
s’hi afegeix després.
MariT: De petit somiava que el meu destí, era ser un astro-
nauta rus, després que el meu destí era ser un aviador ame-
ricà, després un mariner suec, després un ferroviari alemany
i al final he acabat conduint un taxi xinès de segona mà.
acTivisTa: El caràcter és el destí, que deia Rosa Luxemburg...
O ho deia el pare, això?
MariT: Tu sempre acabes parlant per boca d’algú altre...
acTivisTa: En el fons m’estimo més els fets i l’acció. Les parau-
les, com diu la cançó, se les emporta un vent qualsevol. Així
que, quan acabem el te, ocuparem un pis d’aquí al davant.
MariT: Jo m’estimo més esperar assegut per cobrar la loteria.
Aquesta vegada jugo sobre segur.
acTivisTa: Ets igual que la mare, esperant tota la vida un
cop de sort.
- 44 -
MariT: I tu igual que el pare, esperant que triomfi per fi
qualsevol revolució.
Pausa.
acTivisTa: I l’aigua del te?
MariT: No bull encara.
TransvesTiT: S’ha acabat la classe.
Banquer: Tan aviat?
TransvesTiT: Per avui ja hem desafinat prou el piano, gover-
nador. M’ha de pagar la classe ara mateix al comptat.
Banquer: No li serveix un xec o un taló sense fons?
TransvesTiT: Ni de broma.
Banquer: Té canvi de cinc-cents? (Treu un bitllet de cinc-
cents euros.)
TransvesTiT: Un bitllet així només l’havia vist retratat al diari.
Banquer: Així, no té canvi?
TransvesTiT: M’acaben de desnonar. L’únic bitllet que em
queda és el del metro i està caducat.
Banquer: Doncs així, li pago a la propera classe.
TransvesTiT: Ni parlar-ne. (Agafa el bitllet.) Vaig a buscar
canvi ara mateix. I compte amb el piano, governador, que
tinc totes les tecles ben comptades.
El
TransvesTiT surt i el Banquer toca alguna cosa al
piano mentre el MariT i l’acTivisTa parlen.
- 45 -
acTivisTa, amb el megàfon a la boca: Ciutadanes! Ciutadans!
L’ONG «Aturem la barbàrie global» sol·licita la vostra col-
laboració per impedir el desnonament dels veïns del carrer
Franklin número... (Al MariT.) Quin número és?
MariT: El 31B, quart segona.
acTivisTa: Dels veïns del carrer Franklin 31B, quart segona!
(Pausa llarga.) Jo ja no sé si no crido prou o és que li falten
piles al megàfon.
MariT: Deixa-ho córrer. No hi ha res a fer.
acTivisTa: No ho faig per tu, ho faig pel teu marit.
MariT: Saps que el meu marit em fa el salt amb tots els seus
alumnes nous amb veu de tenor?
acTivisTa: No deus tenir por que s’emboliqui amb el gover-
nador del Banc d’Espanya?
MariT: No se sap mai.
acTivisTa: No em sembla pas el seu tipus. Què deu fer aquí,
tanta estona? No et sembla una mica estrany?
MariT: I tu? No havies de marxar?
acTivisTa: Per què vols que me’n vagi?
MariT: No vull que facis tard.
acTivisTa: A on?
MariT: A on hagis d’anar.
acTivisTa: Hi ha dies que no sé si val la pena quedar-se afò-
nica per ningú.
- 46 -
MariT: Jo de tu provaria a canviar les piles del megàfon.
acTivisTa: I em prendré un te abans de marxar.
MariT: L’aigua no bull encara.
acTivisTa: Com és que triga tant? (Sona el telèfon.) No
respons?
MariT: Respon tu. I si és per a mi, digues que no hi sóc, que
he sortit o que no he arribat encara.
acTivisTa, al telèfon: Sí? (Pausa llarga.) Sí, sóc aquí. No s’ha
tallat. És que mai m’havies parlat tan seguit. (Pausa.) És que
tinc una mica de pressa, pare. Ja arribo tard al proper des-
nonament. (Pausa.) Ho dius de debò? I d’on vols que tregui
l’or? (Pausa.) I on hauria d’enterrar l’or, si es pot saber? En
un test de casa? Si vols hi puc enterrar l’anell de casada. És
tot el que tinc d’or i encara no l’he empenyorat. (Pausa.) No,
no he pensat mai d’anar a viure al camp i fer-me pagesa.
Ni tan sols m’havia passat pel cap. (Pausa.) No, tampoc em
vull tornar a casar. Saps tan bé com jo que la lluita política
és incompatible amb l’harmonia conjugal i familiar. Però,
què t’ha agafat de cop? Però per què no m’animes com fas
sempre? Per què no em dius que l’ONG «Aturem la barbàrie
global» encara val la pena, que no ens donem per vençuts i
continuem endavant sense defallir? Escolta, pare, escolta’m
bé. Encara que et sembli increïble, aquí al costat hi ha el
governador del Banc d’Espanya, em sents? El governador
del Banc d’Espanya, esmaperdut, sense crèdit, ni xofer ni
cotxe oficial ni res. Ja comencen a caure les torres més altes,
pare. Ja comencen a caure. No ens podem desanimar ara.
Imagina’t la feina que queda abans d’enderrocar l’últim
Rockefeller del seu pedestal! Pare, aviat tornarà l’autèntica
- 47 -
política. Aviat escombrarem de la política les altes finances
i l’especulació. Ja ho veuràs. No podem defallir, ara. No em
diguis ara que enterri or, o que em faci pagesa o que em
torni a casar... Això està canviant, pare... Està canviant de
debò! I ara, penjo que faig tard... (Penja el telèfon.)
MariT: Però tu et creus alguna cosa del que dius?
acTivisTa: És clar que m’ho crec. En el fons m’ho crec. Et juro
que m’ho crec.
L’
acTivisTa surt d’escena. Pausa.
Banquer: I vostè? És de debò que ha guanyat a la loteria?
MariT: Per primer cop a la meva vida.
Banquer: I amb quin número?
MariT: Amb un de ben llarg.
Banquer: I quants diners ha guanyat?
MariT: Un bon grapat, espero.
Banquer: No ha cobrat, encara?
MariT: Encara no.
Banquer: I què espera per cobrar?
MariT: Pensava passar demà ben d’hora pel Banc d’Espanya.
Banquer: Si li puc estalviar jo el viatge i matinejar...
MariT: Em faria un favor.
Banquer: Hauria de veure el bitllet guanyador abans.
- 48 -
MariT: En porto una còpia a sobre, el de debò el tinc ben
guardat.
Banquer: És clar. (El MariT li dóna una carta.) Té més lletres
que números, aquest bitllet.
MariT: Ja li he dit que era ben llarg.
Banquer, mirant la carta: Em sembla que no cobrarà gaire,
d’aquests en corren uns quants.
MariT: Doncs jo no penso repartir els meus guanys amb
ningú.
Pausa.
Banquer: On va comprar aquest bitllet?
MariT: Enlloc.
Banquer: Enlloc?
MariT: A un client li va fugir de la butxaca assegut al meu taxi.
Banquer: De tota manera, dubto que li paguin res, al Banc
d’Espanya.
MariT: Així, miraré de cobrar el bitllet en una altra banda.
Banquer: A on?
MariT: La seva senyora juga a la loteria?
Banquer: No li cal.
MariT: Ja m’ho he imaginat.
Pausa.
Banquer: Sembla que s’està ennuvolant.
- 49 -
MariT: Doncs jo veig el cel ben clar.
Banquer: Serà que ja comença a fer-se fosc.
MariT: Encara falta perquè es pongui el sol.
Pausa.
Banquer: Miri, deixem de fer-nos els britànics i parlem clar
d’una vegada.
MariT: Hi estic d’acord.
Banquer: Vostè té una cosa que és meva.
MariT: Enlloc diu que sigui seva.
Banquer: La vaig escriure jo i amb això n’hi ha prou.
MariT: Doncs jo no ho veig gens clar.
Banquer: I quant necessitaria perquè se li aclarís tot plegat?
MariT: Ja ens comencem a entendre.
Banquer: Li signaré un taló.
MariT: Sense fons?
Banquer: L’anirem a cobrar junts, si vol. (Escriu un xifra en
un taló.) Què li sembla?
MariT: Que hi falten un parell de zeros.
Banquer: A on?
MariT: Afegeixi’ls darrere de tot.
Banquer, ofereix el taló al MariT: Aquí el té.
MariT: Falta que signi vostè.
- 50 -
Banquer, després de signar el taló: Tingui.
MariT: Miri, he pensat que vull cobrar en or.
Banquer: En or? Està de broma?
MariT: Gens ni mica.
Banquer: Tots els caps sindicals amb qui he tractat al llarg
de la meva vida han estat més fàcils d’acontentar que vostè.
MariT: O cobro en or, o faré arribar la carta original a la seva
senyora avui mateix.
Banquer: Necessitaré més temps.
MariT: El temps d’anar i tornar del Banc d’Espanya.
Banquer: No és tan fàcil com sembla.
MariT: És que no té la clau de la caixa forta del seu banc,
del Banc d’Espanya?
Banquer: És clar que no, i menys d’on es guarda l’or.
MariT: I qui la té, la clau?
Banquer: No ho sé.
MariT: Com que no ho sap?
Banquer: Fa temps que la clau corre de mà en mà per
l’estranger.
MariT: L’ha perduda?
Banquer: Perduda, el que es diu perduda, no ho està. Això
és segur.
- 51 -
MariT: Doncs anem ara mateix a cobrar el taló, abans que
el Banc d’Espanya es quedi sense fons, i després ja canviaré
jo els diners per or.
Banquer: I el bitllet original on és?
MariT: Ja l’hi donaré.
Banquer: El vull veure abans d’anar enlloc.
MariT: Ja el veurà...
Banquer: Ensenyi-me’l ara o no hi ha diners. (El MariT busca
a les seves butxaques.) No em digui que l’ha perdut...
MariT: És clar que no. Me’l guarden en un bar de la canto-
nada. (Buscant a les butxaques.) Torno de seguida.
Surt el
MariT. El Banquer obre la caixa del piano i es
pren un glop de la petaca que treu de dins. Se sent
com bull l’aigua de l’escalfador, aleshores el Banquer
agafa una tassa, hi aboca l’aigua de l’escalfador i es
prepara un te amb part de les cendres de l’urna, hi
aboca també una mica del contingut de la petaca,
i quan està a punt de beure-s’ho deixa de banda la
tassa i truca pel telèfon que hi ha al costat del piano.
Banquer, al telèfon: Estimada, sóc jo... Encara trigaré una
mica a arribar a casa. Tornem a tenir un altre embolic monu-
mental al Banc d’Espanya, i et juro que aquesta vegada no
és culpa meva. La culpa la té aquesta febre de l’or. Tothom
vol desfer-se dels seus diners, ni que siguin uns cèntims, i
comprar or com sigui. (Pausa.) Sí, és clar que nosaltres també
hem canviat tots els nostres diners per or, però si més no
tenim terres i propietats on enterrar-lo. Saps? He pres una
- 52 -
decisió. (Pausa.) No, ningú haurà de patir aquesta vegada,
és una decisió que només m’afecta a mi. He decidit que si
d’aquí a dos dies algú no em torna la clau de la caixa forta
del Banc d’Espanya, encara que sigui una còpia, dimitiré
per pròpia voluntat, sense que ningú m’hi obligui. (Pausa.)
Sí, ho has sentit bé. (Pausa.) No ho sé com es fa, però ja ho
preguntaré a algun col·lega estranger. (Pausa.) No, abans de
dimitir ja miraré que m’arreglin un bon racó, és clar... Per
cert, estimada... Quan torni a casa, et faria res pagar el taxi?
És que avui m’he quedat escurat. (Pausa.) Sí, demà ja aniré
amb més compte. Fins després, estimada... (Penja el telèfon,
es pren un glop de te. Entra la
veïna, que porta un perruca
posada i un mocador al cap i es posa a buscar alguna cosa.)
Ha perdut alguna cosa?
veïna: Busco les cendres de la meva tia que m’he descuidat.
Per cert, ja que és aquí li voldria fer una consulta...
Banquer: A mi? No voldrà canviar diners per or...
veïna: No tinc ni una cosa ni l’altra.
Banquer: Què vol, doncs?
veïna: Que em recomani un banc segur on poder guardar la
perruca de la meva tia Margaret.
Banquer: És cert que té una perruca de la seva tia?
veïna: Amb cabells naturals seus que no vull que de moment
caiguin en mans estranyes. (El Banquer seu a la butaca d’es-
quena al públic.) Què li passa?
Banquer: No em trobo gaire bé.
veïna: Li fa mal alguna cosa?
- 53 -
Banquer: Em costa moure’m... Em sembla que no se m’ha
posat bé, això que m’he pres...
veïna: Què s’ha pres?
Banquer: Li he dit que s’assembla molt a la seva tia?
veïna: Sí, ja m’ho ha dit. I tornant al tema d’abans, a vostè
quin banc li sembla més segur per guardar-hi la perruca de
la meva tia?
Banquer: On és la perruca ara?
veïna: La porto posada a sota del mocador.
Banquer: De debò? Me l’ensenya?
veïna: No penso guardar-la al Banc d’Espanya.
Banquer: Només la voldria veure un moment.
veïna: Per què?
Banquer: De sempre he estat un gran admirador de la seva tia i
per a mi seria un gran honor. Escolti... a vostè no li falta l’aire?
veïna: A mi em falten moltes coses, però l’aire encara no.
Banquer: M’ensenya la perruca?
veïna: Sí, però de lluny.
Banquer: No me la deixarà tocar un moment?
veïna: És molt delicada i ja té molts anys.
Banquer: Sí, és clar. (Pausa.) Me l’ensenya o no?
La
veïna es treu amb molt de compte el mocador
del cap. Pausa llarga.
- 54 -
veïna: Està bé? (Pausa.) Què li passa? (Pausa.) Escolti? (Pau-
sa.) Escolti?
Pausa. Entra l’
acTivisTa.
acTivisTa: On ha anat tothom?
veïna, mirant el Banquer: Què?
acTivisTa: Però què porta al cap?
veïna: Com?
acTivisTa: S’ha posat una perruca?
veïna: Sí...
acTivisTa: Li va una mica gran. (Mira el Banquer.) I a aquest
què li passa? Per què té la boca oberta?
veïna: Es veu que li falta l’aire...
acTivisTa, s’acosta a la butaca: Escolti?
Pausa.
veïna: A mi tampoc m’ha respost. (Pausa.) Què fa?
acTivisTa: Miro si té pols. Vaig ser infermera durant molts
anys.
Pausa.
veïna: Com està?
acTivisTa: Jo diria que és mort.
veïna: S’ha mort?
- 55 -
acTivisTa: Això sembla.
veïna: Però si fa un moment que parlàvem...
acTivisTa: Haurà estat un atac de cor.
veïna: Ell m’ha dit que havia estat per culpa de no sé què
que s’havia pres...
acTivisTa, agafa la petaca: Què és això? (Olora la petaca. La
veïna es posa a cantar fluix Dowtown.) Es pot saber per què
es posa a cantar ara?
veïna: En els moments d’adversitat m’anima força cantar.
acTivisTa: I sempre ha de cantar el mateix?
veïna: És la cançó que afino millor i que em sé tota sencera.
acTivisTa, amb la petaca a la mà encara: Ha vist si es prenia
això el governador?
veïna: No, no ho he vist.
acTivisTa: Jo diria que aquesta petaca és del meu cunyat...
Pausa.
veïna: Bé, jo me’n vaig a casa meva.
acTivisTa: Com, que se’n va...
veïna: He de donar de menjar a la meva gata.
acTivisTa: I què fem amb el governador del Banc d’Espanya?
veïna: No diu que és mort?
acTivisTa: Per això mateix.
- 56 -
veïna: Truqui a una ambulància...
acTivisTa: Serà millor que truqui vostè i després truqui també
a la policia.
veïna: Jo? Per què?
acTivisTa: Perquè jo no hi era quan ha passat tot i vostè, sí.
Pausa.
veïna: D’acord. Hi trucaré jo. (Es disposa a agafar el telèfon.)
acTivisTa: Esperi...
veïna: Què passa?
acTivisTa: Si truca a la policia, ens ficarà a tots en un bon
embolic.
veïna: Què vol dir?
acTivisTa: Què és aquesta carta? (Agafa la carta que va donar
el MariT al Banquer i la mira.)
veïna: No ho sé.
acTivisTa: Està signada pel governador del Banc d’Espanya.
veïna: Què hi diu?
acTivisTa, llegeix: «Queridísima Adelita, amor mío, ésta es
una mala semana para los activos de riesgo. Ve con mucho
cuidado, cariño, mi vida, porque todas las bolsas europeas
caerán un 5,16% de nuevo. El Ibex volverá a enfilarse a los
8.000 puntos, ángel mío. El índice selectivo se dejará este
año el 32% de su valor, mi corazón.» (Pausa.) Sembla una
carta d’amor.
- 57 -
veïna: Vol dir que s’ha mort d’un desengany amorós, el
governador?
a cTivisTa: Aquí no parla de cap desengany amorós, al
contrari.
veïna: Miri, val més trucar a la policia. (Despenja el telèfon.)
acTivisTa: Tota la meva família des de tres generacions enrere
té antecedents policials per aldarulls i desordre públic, així
que faci el favor de penjar el telèfon.
veïna, penja el telèfon: I què vol fer, doncs?
L’
acTivisTa remena els calaixos de la calaixera.
acTivisTa: No hi ha res prou gran...
veïna: Què busca?
acTivisTa: Alguna cosa per tapar el cos.
veïna: Quin cos?
acTivisTa: I és vostè qui té tres carreres universitàries i no sé
quants màsters?
Pausa.
veïna: Si el que vol és amagar el governador, fiqui’l a la
nevera.
acTivisTa: La nevera...
veïna: Es prou gran.
L’
acTivisTa comença a buidar la nevera.
- 58 -
acTivisTa: Si m’ajuda, acabarem abans... (Totes dues acaben
de buidar la nevera.) Ara, entre totes dues, acostarem la
butaca a la nevera i el ficarem a dins... S’hi veu amb cor?
veïna: Li fa res si canto, mentrestant?
acTivisTa, al costat de la butaca: Estem de sort, aquesta
butaca té rodes...
veïna: Sí, és una sort.
Entre totes dues acosten la butaca a la nevera i
hi fiquen el
Banquer a dins mentre la veïna xiula
Downtown.)
acTivisTa: Em passa aquell encenedor de cuina?
veïna: Per què?
acTivisTa: Cal assegurar-se’n del tot.
veïna: Però no ha dit que no tenia pols i que era mort?
acTivisTa: A vegades amb això no n’hi ha prou. I com que
encara no hi ha signes de rigor mortis...
La
veïna dóna l’encenedor a l’acTivisTa, que allarga
la mà a dins la nevera amb l’encenedor encès i
després d’uns moments el torna a treure. A conti-
nuació totes dues empenyen la porta de la nevera
i aconsegueixen tancar-la.
veïna: Llàstima que no puguem endollar la nevera enlloc.
Entra el
TransvesTiT.
- 59 -
TransvesTiT: On és el refotut governador del Banc d’Espanya,
que m’ha donat un bitllet de cinc-cents més fals que una
pesseta filipina i un duro sevillano?
acTivisTa: I tu què li has donat, si es pot saber?
TransvesTiT: Què?
acTivisTa: Al governador...
TransvesTiT: Què vols dir?
acTivisTa: Què hi havia en aquesta petaca?
TransvesTiT: Un còctel d’aigua del Carme, Soberano, Ponche
Caballero i licor 43. Un sol glop aclareix d’una vegada la veu,
la vista, l’oïda i el tacte.
acTivisTa: Doncs a ell sembla que a més a més l’ha fulminat
del tot.
veïna: La porta...
acTivisTa: Què?
veïna: S’obre la porta de la nevera...
L’
acTivisTa s’acosta a la nevera i empeny per tancar
la porta.
TransvesTiT: Però què ha passat?
acTivisTa: El governador del Banc d’Espanya l’ha palmat.
TransvesTiT: Com, que l’ha palmat?
acTivisTa: Entre la teva veïna i jo l’hem ficat de moment a
la nevera.
- 60 -
TransvesTiT: A la meva nevera?
acTivisTa: És una solució provisional.
TransvesTiT: I no has trucat a una ambulància?
acTivisTa: Ja no hi havia res a fer i a més a més els hauríem
d’haver explicat com és que el governador té l’estómac ple
del teu còctel miraculós.
TransvesTiT: Jo també m’he pres el còctel i no m’ha passat res.
acTivisTa: Doncs a ell és evident que sí que li ha passat al-
guna cosa.
Pausa.
TransvesTiT: I segur que és mort?
acTivisTa: Vaig fer d’infermera a la Seguretat Social fins que
la van començar a liquidar.
TransvesTiT: Però d’això ja fa temps...
acTivisTa: També li he fet la prova de l’encenedor.
TransvesTiT: L’has socarrimat?
veïna: Mirin, jo he de tornar a casa meva...
acTivisTa: D’aquí no es mou ningú fins que decidim què fer-
ne, del governador.
TransvesTiT: Però vostè què porta al cap?
veïna: M’he posat una perruca.
TransvesTiT: I no li va una mica gran?
veïna: Sí, ja m’ho ha dit la seva cunyada, gràcies.
- 61 -
acTivisTa: Vinga, pensem aviat què en fem, del governador...
TransvesTiT: Dur-lo ben lluny d’aquí.
acTivisTa: Sí, però a on?
Pausa.
veïna: Jo si fos a Londres crec que llançaria les cendres de
la meva tia al Tàmesi.
Pausa.
TransvesTiT: I si les hagués de llançar aquí, on ho faria?
veïna: Les llançaria al mar, és clar.
acTivisTa: Sens dubte és el lloc més gran i més segur.
veïna: També esperaria que es fes fosc per llançar les cendres
de la meva tia.
acTivisTa, al TransvesTiT: En això té tota la raó. És millor esperar
que es faci fosc.
veïna: I també m’asseguraria que no portés res a les butxa-
ques que em relacioni amb ell.
acTivisTa: Disculpi, però la seva tia de què es va morir?
veïna: És del domini públic que la meva tia Margaret es va
morir d’una malaltia degenerativa.
TransvesTiT: I posats a preguntar, es pot saber què li ha deixat
en herència, la seva tia?
veïna: Aquesta perruca.
acTivisTa: Aquesta perruca, només?
- 62 -
veïna: La galeria Sotheby’s de Londres i el govern xinès ja
m’han trucat molt interessats a comprar-la.
Entra la
canTanT amb una partitura a la mà.
canTanT: Perdoni, que arribo massa aviat? És que he trobat
una cançó que voldria cantar ara mateix sense perdre ni un
minut més.
TransvesTiT: Ho diu de debò? I quina cançó és? (La canTanT li
passa la partitura.) Està segura que vol cantar això?
canTanT: No hi ha res que m’emocioni tant. A partir d’avui
no cantaré cap altra cosa.
TransvesTiT: Molt bé. D’acord. (La canTanT canta una cançó
mentre l’acompanya al piano.) Bravo! La felicito de debò.
canTanT: Continuaré assajant i a la propera classe m’emo-
cionaré més i encara ho faré millor.
La
canTanT agafa la partitura i surt. De seguida sona
el telèfon i respon el TransvesTiT.
TransvesTiT: Digui? (Pausa.) No, s’ha equivocat. Això no és
la seu del Banc d’Espanya. (Penja el telèfon.)
acTivisTa: Qui era?
TransvesTiT: No ho sé... algú que preguntava pel governador
del Banc d’Espanya.
Torna a sonar el telèfon.
acTivisTa: No respons?
TransvesTiT: Respon tu, ara.
- 63 -
acTivisTa, al telèfon: Sí? (Pausa.) No, senyora. Aquí no hi
és, el governador del Banc d’Espanya. Això és una casa
particular i a sobre ens acaben de desnonar. (Pausa.) Ah sí?
Doncs es deu haver equivocat en marcar. Bona tarda. (Penja
el telèfon.) Es veu que el governador abans de palmar-la va
fer una trucada a la seva dona des d’aquí.
TransvesTiT: Des del meu telèfon?
acTivisTa: Ens hauríem de desempallegar del governador
abans que localitzin el telèfon.
Torna a sonar el telèfon.
TransvesTiT: Què fem? Deu ser ella una altra vegada, la dona
del governador...
acTivisTa, a la Veïna: Respongui vostè...
veïna: Jo?
acTivisTa: Sí, i li diu que s’ha equivocat una altra vegada...
veïna, parla en anglès al telèfon: Sí? (Pausa.) No, senyora.
S’ha equivocat. Aquí no hi és, el governador del Banc d’Es-
panya. Això és una sucursal del Banc d’Anglaterra, i el nostre
lema encara és: la lliura esterlina i el Regne Unit renaixeran
de les seves cendres. No ho dubti pas ni un moment. (Pausa.
Penja el telèfon.) La senyora del governador m’ha insultat i
m’ha penjat el telèfon.
acTivisTa, al TransvesTiT: Es veu que el governador tenia
un embolic amb una tal Adelita i la seva dona se n’haurà
assabentat.
Tra nsvesTiT: Val més deixar-lo despenjat, no fos cas que
tornés a trucar.
- 64 -
El TransvesTiT despenja el telèfon. Mentrestant, la
nevera s’ha tornat a obrir. Entra el MariT.
MariT: Què hi fa el governador a la nevera?
veïna, en anglès: S’ha mort.
TransvesTiT: Com que s’ha mort?
acTivisTa: Ha tingut un atac de cor fulminant. (Empeny la
porta de la nevera per tancar-la.) Com que aquí qui més
qui menys té antecedents policials, hem decidit no dir-ne
res a ningú i tirar el cos del governador al mar així que es
faci de nit.
veïna: Disculpi, però jo no tinc antecedents policials ni de
cap mena.
acTivisTa: Però és estrangera i si vingués la policia, de qui li
sembla que sospitarien abans i s’emportarien primer de tot?
La
veïna xiula Downtown fluix. L’acTivisTa col·loca
una cadira contra la porta de la nevera i el
MariT
estripa una carta.)
TransvesTiT: Què estripes?
MariT: El meu bitllet de loteria.
TransvesTiT: Si el sorteig encara no s’ha fet.
MariT: Però el meu bitllet ha caducat abans d’hora.
TransvesTiT: Ja tornes a anar trompa? (De sobte el MariT
s’acosta al TransvesTiT i li fa un petó apassionat. I en acabar,
el TransvesTiT es treu una oliva de la boca.) Què és això? Una
oliva d’Alcoi?
- 65 -
MariT: I segur que fa gust d’aigua del Carme.
El
TransvesTiT toca un cançó i el MariT canta.
acTivisTa: Qui vol una mica de te?
veïna: No hi ha cafè?
acTivisTa: Només hi ha aquest te ferruginós anglès. (Comença
a preparar les tasses del «te» i els altres seuen a les cadires.)
On és el teu taxi ara?
MariT: El meu taxi? Per què?
acTivisTa: Així que es faci de nit, haurem de carregar el go-
vernador al taxi i llançar-lo al mar.
MariT: I l’hem de dur amb el meu taxi?
acTivisTa: Ningú sospitarà que en un taxi xinès de segona
mà hi vagi el governador del Banc d’Espanya.
MariT: I qui em pagarà la carrera?
acTivisTa: On és el sucre?
veïna: I la llet?
acTivisTa: Allà...
TransvesTiT: I de llimona, no n’hi ha?
acTivisTa: Jo diria que no.
veïna, olorant una ampolla de llet: Amb la calor, s’ha tallat
la llet...
El
MariT s’aixeca i obre la nevera.
TransvesTiT: Què fas?
- 66 -
MariT: Vaig a cobrar-me la carrera per endavant.
El
MariT manipula alguna cosa a dins de la nevera i
torna a seure amb l’anell del Banquer.
TransvesTiT: Què has agafat?
MariT: L’anell de casat del governador.
acTivisTa: És d’or?
MariT: Això sembla.
TransvesTiT: Doncs jo també vaig a cobrar la meva classe
d’avui de tangos i cuplets.
El
TransvesTiT s’acosta a la nevera i l’obre.
acTivisTa: Tanca bé la porta després.
El
TransvesTiT manipula alguna cosa a dins la nevera,
la tanca i torna a seure amb el rellotge del Banquer.
MariT: De quina marca és?
TransvesTiT: És un Rolex i sembla bo.
MariT: A veure...
Pausa. L’
acTivisTa s’acosta a la nevera i l’obre.
TransvesTiT: T’aviso que a la cartera només hi ha monedes
i bitllets falsos.
L’
acTivisTa manipula alguna cosa dins la nevera, la
tanca i torna a seure.
acTivisTa: Li he agafat el talonari.
MariT: I el carnet d’identitat per què el vols?
- 67 -
acTivisTa: Per copiar-ne la signatura. (Pausa.) No és per a mi.
És per a l’ONG.
La
veïna s’acosta a la nevera, l’obre, deixa a dins la
perruca i torna a seure. Tots la miren. Pausa.
veïna: Només he deixat la perruca al congelador perquè em
picava i em feia calor. (Pausa.) I de pas he agafat les ulleres
de sol. (Es posa les ulleres de sol del governador.)
MariT: De quina marca són?
acTivisTa: Acosteu les tasses, que serviré el te. (L’acTivisTa
serveix el te a la resta. Pausa.) Aquest te anglès no fa una
olor estranya?
Pausa.
MariT: Si almenys hi hagués sucre...
Pausa.
TransvesTiT: I una rodanxa de llimona...
Pausa.
veïna: I una gerreta de llet fresca...
Tots quatre proven el «te». Pausa llarga. De sobte
s’obre la porta de la nevera i en surt el
Banquer, que
porta la perruca posada i comença a cantar i ballar
una cançó a sobre d’una música gravada. Els altres
se’l miren completament immòbils, amb el gest
congelat. Obscuritat.
.
.
Aquest llibre,
imprès
als tallers de Gràfiques Arrels
de la ciutat de Tarragona,
fou enllestit
el dia 7 de març del 2015
.
Volums publicats:
Textos a Part
Teatre contemporani
1. Gerard Vàzquez, Magma, 1998
Premi Born 1997
2. Enric Rufas, Certes mentides, 1998
3. Lluïsa Cunillé, La venda, 1999
4. Juan Mayorga, Cartes d’amor a
Stalin, 1999. Premi Born 1998
5. Toni Cabré, Navegants, 1999.
Premi Serra d’Or 1999
6. Patrice Chaplin, Rient cap a la
foscor, 2000
7. Paco Zarzoso, Ultramarins, 2000.
Premi Serra d’Or 1999 (al millor
text espectacle)
8. Lluïsa Cunillé, L’aniversari, 2000.
Premi Born 1999
9. Bienve Moya, Ànima malalta,
2000
10. Joan Casas, L’últim dia de la crea-
ció, 2001
11. Toni Rumbau, Eurídice i els titelles
de Caront, 2001
12. Rosa M. Isart Margarit, Vainilla,
2001. Premi Joaquim M. Bartrina,
Reus 2000
13. Raül Hernández Garrido, Si un dia
m’oblidessis, 2001. Premi Born
2000
14. Harold Pinter, L’engany, 2001
15. David Plana, Després ve la nit,
2002
16. Beth Escudé, Les nenes mortes no
creixen, 2002. Premi Joaquim M.
Bartrina, Reus 2001
17. Luis Miguel González, La negra,
2002. Premi Born 2001
18. Enric Nolla, Tractat de blanques,
2003
19. Dic Edwards, Sobre el bosc lacti,
2003
20. Manuel Molins, Elisa, 2003
21. Meritxell Cucurella, Pare nostre
que esteu en el cel, 2003
22. Llorenç Capellà, Un bou ha mort
Manolete, 2003. Premi Born 2002
23. Gerard Vàzquez i Jordi Barra, El
retratista, 2003. Premi del Crèdit
Andorrà, Andorra 2002
24. Albert Mestres, 1714. Homenatge
a Sarajevo, 2004
25. AADD, Dramaticulària, 2005
26. Miquel Argüelles, Una nevera no
és un armari, 2004. Premi Joaquim
M. Bartrina, Reus 2002
27. Joan Duran, Bruna de nit, 2004
28. Vicent Tur, Alícia, 2005. Premi
Joaquim M. Bartrina, Reus 2003
29. Josep Julien, Anitta Split, 2005.
Premi del Crèdit Andorrà, Andorra
2004
30. Magí Sunyer, Lucrècia, 2005
31. Ignasi Garcia Barba, El bosc que
creix / Marina / Preludi en dos
temps, 2005
32. Marco Palladini, Assassí, 2006
33. Jordi Coca, Interior anglès, 2006
34. Marta Buchaca, L’olor sota la pell,
2006. Premi Joaquim M. Bartrina,
Reus 2005
35. Manuel Molins, Combat, 2006
36. Marc Rosich, Surabaya, 2007
37. Carlos Be, Origami, 2007. Premi
Born 2006
38. Ödön Von Horváth, Amor Fe
Esperança. Una Petita dansa de
mort en cinc quadres, 2007
39. Jordi Sala, Despulla’t, germana,
2007
40. Cinta Mulet, Qui ha mort una
poeta, 2007
41. Gerard Guix, Gènesi 3.0, 2007. III
Premi Fundació Romea de Textos
Teatrals 2006
42. Aleix Aguilà, Ira, 2007. Premi del
Crèdit Andorrà, Andorra 2006
43. Carles Batlle, Trànsits, 2007
44. Marc Rosich, La Cuzzoni, 2007
.
45. Fernando Pessoa, El mariner, 2007
46. Janusz Glowacki, Antígona a Nova
York, 2007
47. Jordi Faura, La sala d’espera, 2008
Premi Joaquim M. Bartrina, Reus
2006
48. Toni Cabré, Demà coneixeràs en
Klein, 2008
49. Damià Barbany, Arnau, el mite; la
llegenda catalana, 2008 (Inclou un
CD)
50. José Sanchis Sinisterra, El setge de
Leningrad, 2008
51. Jesús Díez, El show de Kinsey,
2008. Premi Born 2007
52. Guillem Clua, Gust de cendra,
2008
53. Josep M. Miró Coromina, Quan
encara no sabíem res, 2008. Pre-
mi del Crèdit Andorrà, Andorra
2007
54. Josep Julien, Hong Kong Haddock,
2008. IV Premi Fundació Romea
de Textos Teatrals 2008
55. Ignasi Garcia i Barba, Mars de
gespa / La finestra / Sota terra,
2008
56. Albert Benach, Mascles!, 2008
57. Erik Satie, El parany de Medusa,
2009
58. Joan Cavallé, Peus descalços sota
la lluna d’agost, 2009. I Premi 14
d’Abril de Teatre, 2008
59. Josep M. Diéguez, De vegades
la pau, 2009. Accèssit I Premi 14
d’Abril de Teatre, 2008
60. Angelina Llongueras i Altimis, El
cobert, 2009. Accèssit I Premi 14
d’Abril de Teatre, 2008
61. Carles Batlle, Oblidar Barcelona,
2009. Premi Born 2008
62. Enric Nolla, Còlera, 2009
63. Manuel Pérez Berenguer, Hòmens
de palla, dies de vent (Una reflexió
sobre el destí), 2009. Premi del
Crèdit Andorrà, Andorra 2008
64. Jordi Faura, La fàbrica de la felici-
tat, 2009
65. Joan Gallart, Sexe, amor i literatu-
ra, 2009
66. Pere Riera, Casa Calores, 2009
67. Enric Nolla, El berenar d’Ulisses,
2009
68. Helena Tornero, Apatxes, 2009. II
Premi 14 d’Abril de Teatre, 2009
69. Carles Mallol, M de Mortal, 2010
70. Josep Maria Miró i Coromina, La
dona que perdia tots els avions,
2010. Premi Born 2009
71. Joan Lluís Bozzo, Còmica vida,
2010
72. Pere Riera, Lluny de Nuuk, 2010
73. Marta Buchaca, A mi no em diguis
amor, 2010
74. Neil Labute, Coses que dèiem avui,
2010
75. Damià Barbany, Prohibit prohibir,
2010
76. Michel Azama, La Resclosa, 2010
77. Ferran Joanmiquel Pla, Blau,
2010
VIII Premi Joaquim M. Bartrina,
Reus 2009
78. Evelyne de la Chenelière, Bashir
Lazhar, 2010
79. Josep M. Benet i Jornet, Dues
dones que ballen, 2010
80. Carles Batlle, Zoom, 2010
81. Ferran Joanmiquel Pla, Blau,
2010
82. Daniela Feixas, El bosc, 2011
83. Guillem Clua, Killer, 2011
84. Marc Rosich, Rive Gauche, 2011
85. August Strindberg, Creditors,
2011
86. Lluïsa Cunillé, El temps, 2011
87. Maria Aurèlia Capmany i Xavier
Romeu, Preguntes i respostes so-
bre la vida i la mort de Francesc
Layret, advocat dels obrers de
Catalunya, 2011
88. Cristina Clemente, Vimbodí vs.
.
Praga, 2011
89. Josep Maria Miró i Coromina,
Gang bang (Obert fins a l’hora
de l’Àngelus), 2011
90. Joan Rosés, Falstaff Cafè (Els
pallassos de Shakespeare), 2011
91. Marc Rosich, Car Wash (Tren de
rentat), 2011
92. Sergi Pompermayer, Top model,
2011
93. Aleix Puiggalí, Al fons del calaix,
2011
94. Jordi Casanovas, Una història
catalana, 2012
95. Joan Brossa, Poesia escènica I: Al
voltant de Dau al Set, 2012
96. Josep Maria Miró i Coromina, El
principi d’Aquimedes, 2012
97. Jordi Oriol, T-error, 2012
98. Marc Angelet, Voyager, 2012
99. Marilia Samper, L’ombra al meu
costat, 2012
100. Joan Brossa, Poesia escènica
II: Strip-tease i teatre irregular
(1966-1967), 2012
101. Joan Brossa, Poesia escènica III:
Mirades sobre l’amor i la vida
(1956-1962), 2012
102. Toni Cabré, L’inútil, 2012
103. Mercè Sarrias, Quebec-Barcelo-
na, 2012
104. Damià Barbany, Lizzie Mc Kay,
2012
105. Pere Riera, Barcelona, 2013
106. Josep M. Benet i Jornet, Com dir-
ho?, 2013
107. Helena Tornero, No parlis amb
estranys, 2013
108. Harold Pinter, Terra de ningú,
2013
109. Josep Maria Miró, Fum, 2013
110. Tennessee W illiams, La rosa
tatuada, 2013
111. Raúl Dans, Un corrent salvatge,
2013
112. Jordi Faura, Groenlàndia, 2013
113. Marta Momblant, Resposta a
cartes impertinents, 2013
114. Serafí Pitarra i Pau Bonyegues, El
cantador, 2014
115. Marivaux, El joc de l’amor i de
l’atzar, 2014
116. Rafael Spregelburd, Falk Richter i
Lluïsa Cunillé, Fronteres, 2014
117. Joan Brossa, Poesia escènica IV:
Els déus i els homes, 2014
118. Joan Brossa, Poesia escènica V:
Estar al món el 1953, 2014
119. Joan Brossa, Poesia escènica VI:
Circ, màgia i titelles, 2014
120. Àngels Aymar, Carles Batlle, Joan
Cavallé, Beth Escudé i Gallès,
Albert Mestres. Espriu x dotze,
volum 1, 2014
121. Pau Miró, Enric Nolla i Gual,
Josep Pere Peyró, Gemma
Rodríguez, Mercè Sarrias, Gerard
Vàzquez, Teresa Vilardell, Espriu
x dotze, volum 2, 2014
122. Alexandre Dumas fill, La Dama
de les Camèlies, 2014
123. Marc Artigau i Queralt, Un
mosquit petit, 2014
124. Dimitris Dimitriadis, Moro com a
país, 2014
125. Paco Zarzoso, L’eclipsi, 2014
126. Carles Mallol, Mata el teu alum-
ne, 2014
127. Serafí Pitarra, Liceistes i cruza-
dos, 2014
128. Thomas Bernhard, El President,
2014
129. W illiam Shakespeare, El somni
d’una nit d’estiu, 2014
130.
Lina Prosa. Traducció d’Anna Soler
Horta. Il·lustracions: Anna Bohigas
i Núria Milà, Lampedusa Beach
,
2014
131. Josep M. Muñoz Pujol, L’Home del
Billar
, 2014
.
132. Toni Cabré, Les verges virtuals,
2014.
Premi del Crèdit Andorrà,
Andorra 2013
133. Damià Barbany, Kabaret amb K,
2014
134. Eduardo De Filippo, L’art de la
comèdia, 2014
135. Josep Palau i Fabre, Mots de
ritual per a Electra, 2014
136. Joan Brossa, Poesia escènica VII:
La societat i el camí personal,
2014
137. Joan Brossa, Poesia escènica
VIII: Postteatre i Teatre de carrer,
2014
138. Joan Brossa, Poesia escènica IX:
L’ofici de viure, 2014
139. Narcís Comadira, L’hort de les
oliveres, 2015
140. Elisenda Guiu, Explica’m un
conte, 2015
141. Lluïsa Cunillé, El carrer Franklin,
2015
Textos a Part Teatre clàssic
1. Fiódor Dostoievski, El gran inqui-
sidor, 2008
Textos Aparte
Teatro contemporáneo
1. Juan Pablo Vallejo, Patera, 2004.
Premi Born 2003
2. Toni Cabré, Navegantes / Viaje a
California, 2005
3. Fernando León de Aranoa, Familia,
2005. Adaptación de Carles Sans
4. José Luis Arce, El sueño de Dios,
2005. Premi Born 2004
5. Joan Casas, El último día de la
creación, 2006
6. J. Carlos Centeno Álvarez, Anita
Rondó, 2006
7. Antonio Álamo, Veinticinco años
menos un día, 2006. Premi Born
2005
8. Rebecca Simpson, Juana, 2007
9. Antonio Morcillo, Firenze, 2008
10. José Sanchis Sinisterra, Valeria y
los pájaros, 2008
11. Richard France, Su seguro servi-
dor Orson Welles, 2008
12. Carlos Be, Llueven vacas, 2008
13. Santiago Martín Bermúdez, El
tango del Emperador, 2008
14. José Sanchis Sinisterra, Vagas
noticias de Klamm, 2009
15. Gerard Vàzquez / Jordi Barra, El
retratista, 2009
16. Marcela Terra, La Espera / Simo-
ne / Entre las Olas, 2014
Textos aparte Teatro clásico
1. Friedrich Schiller, Don Carlos, 2010
.
.
.
.
.
.
.
Lluïsa Cunillé
141
EL CARRER FRANKLIN
Lluïsa Cunillé
EL CARRER FRANKLIN
Lluïsa Cunillé
Entre els seus darrers treballs destaquen Geografi a (Teatre Nacional de
Catalunya, 2014, dins l’espectacle Fronteres), Aquel aire infi nito (Sala
Beckett, 2013), Après moi, le déluge (Teatre Lliure, 2007), El bordell (Teatre
Lliure, 2008), Occisió (Teatre Lliure, 2005), Barcelona, mapa d’ombres (Sala
Beckett, 2004) o Et diré sempre la veritat (Teatre Lliure, 2002).
Ha signat la dramatúrgia de molts espectacles dirigits per Xavier Albertí,
com PPP, Assajant Pitarra o El pes de la palla, i també ha escrit amb Paco
Zarzoso nombrosos textos a quatre mans, com Patos salvajes, El alma se
serena o Saló primavera.
Ha guanyat el Premio Nacional de Literatura Dramática (2009), el Premi
Nacional de Teatre (2007) i el Premi Ciutat de Barcelona (2004). És
cofundadora de la Companyia Hongaresa de Teatre i de la companyia La
reina de la nit. Actualment, forma part del Comitè de Lectura del Teatre
Nacional de Catalunya.
El carrer Franklin
Som en una ciutat on una onada salvatge de desnonaments ha poblat els
carrers de pisos deserts, i gairebé ja no queden persones per formar part
de les plataformes ciutadanes que s’esforçaven per posar fre a aquesta
barbàrie social, perquè la majoria de gent ja ha estat desnonada.
Al carrer Franklin ara és el torn d’un matrimoni format per un taxista
i una senyora de cos masculí i sexualitat futurista, la qual es dedica a
impartir classes de piano i solfeig, de tangos i cuplets. El govern britànic,
que està repartint entre els familiars les cendres de la seva il·lustre primera
Ministra Margaret, ha fet arribar a una veïna de la parella un petit grapat
de cendres de la Dama de Ferro, que posseeixen una evident força
magnètica i poden arribar a amagar uns perillosos efectes secundaris. I
mentre el matrimoni s’està amb tots els mobles de casa seva al mig del
carrer, arribarà el governador del Banc d’Espanya, preocupat perquè ha
perdut una carta d’amor compromesa, precisament dins el taxi del marit
de la professora de cuplets.
Una farsa esbojarrada amb què Lluïsa Cunillé s’acosta al drama de la crisi
econòmica que està redefi nint alguns models socials del nostre temps,
sense mostrar cap mena de sensibilitat davant la necessitat de tenir una
llar i una feina per poder viure dignament.
T
E
A
T
R
E
N
A
C
I
O
N
A
L
D
E
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
ISBN: 978-84-94366-55-0
