.
211
T
E
A
T
R
E
N
A
C
I
O
N
A
L
D
E
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
ISBN: 978-84-121073-0-2
Virginia Woolf
Traducció d’Albert Arribas
Pròleg de Marta Tirado Mauri
FRESHWATER
Virginia Woolf
FRESHWATER
Virginia Woolf (1882-1941) és una de les veus més
infl uents de la literatura del segle XX, amb títols tan
destacables com les novel·les Mrs. Dalloway (1925),
Al far (1927), Orlando (1928) o Les ones (1931), i
els assaigs Una cambra pròpia (1929) o Tres guinees
(1938).
Freshwater. Protagonitzada per l’actriu Ellen Terry
i per la pionera de la fotografi a Julia Margaret Ca-
meron, aquesta comèdia ambientada a la badia de
Freshwater serveix a Virginia Woolf per explorar
des de la forma teatral moltes de les seves prin-
cipals preocupacions, com ara la construcció del
gènere o la fricció entre realitat i representació.
L’obra, que anticipa alguns dels principals camins
teatrals de la segona meitat del segle XX, és una
immillorable ocasió per conèixer més a fons una de
les grans escriptores de la literatura universal, au-
tora d’una única peça dramàtica començada l’any
1923, enllestida l’any 1935 i publicada pòstuma-
ment l’any 1976.
FRESHWATER
Una comèdia
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot
ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, tret de l’excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a l’editor
o a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer
còpies digitals d’algun fragment d’aquesta obra.
Edita: Arola Editors
1a edició: setembre del 2019
© del pròleg: Marta Tirado Mauri
© de la traducció: Albert Arribas
Disseny gràfic: Fèlix Arola
Disseny portada: Antoni Torrell
Impressió: Gràfiques Arrels
ISBN: 978-84-121073-0-2
Dipòsit legal: T 1222-2019
Polígon Francolí, Parcel·la 3
43006 Tarragona
Tel.: 977 553 707
Fax: 902 877 365
arola@arolaeditors.com
arolaeditors.com
Col·lecció Textos a Part
FRESHWATER
Una comèdia
(1935)
Virginia Woolf
Traducció d’Albert Arribas
Pròleg de Marta Tirado Mauri
- 5 -
PRÒLEG
Virginia Woolf, dramaturga
La faceta com a dramaturga de Virginia Woolf és encara
poc coneguda tant pel públic en general com entre els seus
lectors més fidels, avesats a rellegir la seva extensa producció
novel·lística i assagística a la recerca de nous matisos estilístics
i teòrics. El desconeixement col·lectiu de l’obra dramàtica de
Woolf, però, sembla lògic si es considera que l’exploració
creativa de l’escriptora britànica en l’àmbit teatral va limitar-se
a una sola peça, Freshwater. Una comèdia, i que la pròpia
autora en va dificultar tant la publicació com les posteriors
escenificacions pel fet de considerar-la «un disbarat» amb què
no buscava «donar una bona impressió com a dramaturga»
1
i «una broma familiar [...] no representable en un sentit
seriós».
2
De fet, la primera edició de l’obra no apareix publi-
cada fins l’any 1976, a The Hogarth Press, l’editorial fundada
per Woolf i el seu marit Leonard,
3
i no serà duta a escena fins
1 Woolf, Virginia (1977). «January 1, 1935». The Diary of Virginia Woolf, vol. IV: 1931-
1935, editat per Ann Olivier Bell. Londres: The Hogarth Press, p. 271. La traducció és
meva.
2
Woolf, Virginia (1979). «Letter to Virginia Isham. December 17, 1935». The Letters
of Virginia Woolf, vol. V: 1932-1935, editat per Nigel Nicholson i Joanne Trautmann.
Nova York: Harcourt Bruce Jovanovich, p. 454. La traducció és meva.
3
Woolf, Virginia (1976). Freshwater: A Comedy, editat amb el pròleg de Lucio P.
Ruotolo. Londres: The Hogarth Press.
- 6 -
el 1982 al Centre George Pompidou de París, en motiu de
la celebració del centenari del naixement de l’autora, encara
que en la traducció en francès del text. Fins llavors, els únics
testimonis de l’existència de Freshwater havien estat les
dues versions de la peça teatral, escrites el 1923 i el 1935,
les escasses referències a la composició i estrena del text que
apareixen als diaris i a les cartes de l’autora, i l’única funció
escènica de l’obra, celebrada el gener de 1935 en el marc
de les vetllades teatrals privades organitzades pel Grup de
Bloomsbury, el cercle artístic i intel·lectual fundat per Woolf
i els seus germans a principis del segle xx al barri londinenc
homònim.
El caràcter còmic de la peça, que Woolf subratlla en
descriure el seu projecte dramàtic com un «divertimento» o
una «distracció»
4
respecte a la feixuga càrrega que va suposar
l’escriptura de la novel·la Les hores (posteriorment publicada
com a Mrs. Dalloway) (1925), i el fet que l’autora consideri que
«podria escriure alguna cosa millor si li dediqués més temps»,
5
han restat valor a l’obra. De fet, la visibilitat i audibilitat in-
trínseca al gènere dramàtic que remet a la realitat externa i
superficial del diàleg teatral han deixat Freshwater al marge de
la indagació estilística que Woolf desenvolupa en la novel·la
durant les dècades dels anys vint i trenta, i que està vinculada a
l’interès per reproduir la realitat interior dels seus personatges.
Tot i això, si es pensa la quotidianitat hiperbòlica, els diàlegs
trepidants i l’estil hiperrealista que caracteritzen l’única peça
dramàtica de Woolf en relació amb la seva modernitat nar-
4 Woolf, Virginia (1978). «July 8, 1923». The Diary of Virginia Woolf, vol. II: 1920-
1924, editat per Ann Olivier Bell. Londres: The Hogarth Press, p. 251. La traducció és
meva.
5
Woolf, Virginia (1977). «Letter to Vanessa Bell. October, 1923». The Letters of Vir-
ginia Woolf, vol. III: 1923-1928, editat per Nigel Nicholson i Joanne Trautmann. Nova
York: Harcourt Bruce Jovanovich, p. 75. La traducció és meva.
- 7 -
rativa, sembla clar que Freshwater també respon a la recerca
poètica de l’escriptora per dinamitar el realisme com a marc
de representació i reflectir la complexitat del subconscient
humà. Alhora, el retrat còmic que l’obra ofereix del passat
familiar de l’autora, personificat en la figura de la seva tieta-
àvia Julia Margaret Cameron, i el paral·lelisme divergent que
sembla establir-se entre el grup d’amics victorià de Freshwater
i el modern de Bloomsbury, que escenificarà el text el 1935,
denoten que la peça teatral reflecteix també temàticament
l’impàs entre la mentalitat victoriana i la moderna que el
conjunt de l’obra de Woolf ja mostra. Ens trobem, per tant,
davant d’un text rodó, sorprenent i excepcional, que evidencia
tant el geni literari de l’escriptora com el seu sentit de l’humor
surrealista i la seva capacitat per jugar a través de la creació
dramàtica, i que estableix algunes de les bases estètiques
desenvolupades per les tendències dramatúrgiques sorgides a
partir de la segona meitat del segle xx, que buscaven trencar
amb la forma convencional, dramàtica i realista del teatre.
Julia margaret Cameron i ellen terry:
entre lèpoCa ViCtoriana i la modernitat
Des del punt de vista temàtic, Freshwater reflecteix la fasci-
nació de Woolf per dues dones artistes que tenen en comú
amb la pròpia escriptora una personalitat carismàtica i la
voluntat de concebre un llenguatge artístic propi a través
del qual poder vincular la seva quotidianitat privada amb la
seva pulsió creativa. Certament, la fotògrafa Julia Margaret
Cameron (1815-1879) i l’actriu Ellen Terry (1847-1928) es
converteixen en els personatges principals de l’obra, a través
dels quals Woolf reflexiona sobre el seu passat artístic i social
victorià, del qual beu tot i que també se’n distancia, i sobre
la seva contemporaneïtat moderna, que inclou no només
- 8 -
una aproximació literària més íntima a la realitat, sinó tam-
bé una concepció diferent de la dona i el matrimoni. Dues
revolucions, vinculades a l’àmbit de la poètica i de la política
respectivament, en què Woolf participa tant a través de la seva
producció literària com de l’estil de vida que desenvolupa en
el si del Grup de Bloomsbury.
Cameron: elogi i sàtira del llegat victorià
A més de ser una de les fotògrafes victorianes més rellevants,
Julia Margaret Cameron era tieta de la mare de Woolf, de ma-
nera que l’escriptora va créixer escoltant i meravellant-se amb
les múltiples i divertides anècdotes que poblaren la intensa
existència i carrera artística de Cameron, que morí poc abans
de néixer Woolf. De fet, l’atracció familiar per la figura de la
fotògrafa arriba fins a tal punt que tant la mare de Woolf com
ella mateixa s’encarreguen d’escriure la biografia de Cameron
per l’entrada dedicada a l’artista al Dictionary of National
Biography (1886)
6
i per la introducció del llibre recopilatori de
totes les seves fotografies, Victorian Photographs of Famous
Men and Fair Women (1926)
7
respectivament.
Nascuda i criada a Calcuta en el si d’una família britànica
vinculada a l’administració bengalí durant el període colonial,
l’any 1848 Cameron s’instal·la a Anglaterra, juntament amb
el seu marit, el jurista i filòsof Charles Hay Cameron, per criar
els seus sis fills. Encara que la fotògrafa és sovint descrita com
la menys bonica de totes les germanes Pattle (conegudes per
la seva bellesa), Cameron destacava per la seva «vitalitat in-
domable», «el discurs fervorós i el comportament pintoresc»
6 Diversos autors (1885-1901). Dictionary of National Biography, editat per Leslie
Stephen i Sidney Lee. Londres: Smith, Elder, & Co.
7
Cameron, Julia Margaret (1926). Victorian Photographs of Famous Men and Fair
Women. Londres: The Hogarth Press.
- 9 -
amb què sovint desafiava «les convencions fredes i formals de
la societat anglesa»,
8
així com per la seva generosa hospitalitat
i la seva capacitat d’envoltar-se de bellesa, que la dotaren
d’una notable posició social a l’Anglaterra de meitat del se-
gle xix. Ben aviat Cameron es rodejà d’un gran cercle social
d’amics, format per intel·lectuals, poetes i pintors de l’època,
el qual habitualment es reunia a la seva residència familiar
de Little Holland House, al barri londinenc de Kensington.
Unes reunions culturals que recorden les que posteriorment
organitzarà el Grup de Bloomsbury i que connecten amb un
fil invisible Cameron amb Woolf. L’any 1860 els Cameron
s’instal·len a Freshwater, a l’Illa de Wight, on també hi vivia
el poeta Alfred Tennyson, íntim amic de la fotògrafa, i on
construeixen la torre Dimbola Lodge, que es convertirà en el
centre neuràlgic de trobada del grup social del matrimoni.
Alguns dels seus membres, especialment els pintors Edward
Coley Burne-Jones i George Frederick Watts, a més de la
seva dona Ellen Terry i del fotògraf i escriptor Lewis Carroll,
hi passen llargues temporades, convertint Freshwater en un
taller de creació artística en què tots els amics s’influenciaven
uns als altres.
De fet, és a Freshwater on Cameron comença a experi-
mentar amb la fotografia, la qual dotarà d’un caràcter picto-
rialista, artístic i transcendent, a través d’aplicar l’efecte flou
als seus retrats, amb què desenfoca la imatge. La influència
de la pintura prerafaelita de Burne-Jones i Watts és evident no
només en la naturalesa poètica, mística i sacra que adopten
els retrats lleugerament desenfocats de Cameron, sinó també
en les recreacions d’escenes bíbliques, shakespearianes i renai-
8 Woolf, Virginia (1926). «Julia Margaret Cameron». Julia margaret Cameron, Victo-
rian Photographs of Famous Men and Fair Women. Londres: The Hogarth Press, pp.
1-8. La traducció és meva.
- 10 -
xentistes que recullen les seves fotografies. Cameron captava
la teatralitat d’aquestes escenes muntant escenografies al seu
estudi de Freshwater i obligant amics, familiars i servents a
disfressar-se per recrear els personatges mítics corresponents.
Absolutament tothom que la rodejava va passar per davant
de la seva càmera per convertir-se, segons ella exclamava, en
art. La ferma exigència de Cameron amb els seus models, a
qui obligava a mantenir-se immòbils durant hores davant de
l’objectiu fins que ella obtenia el resultat òptim que buscava,
era àmpliament coneguda i comentada. L’entusiasme excessiu
de la fotògrafa per captar la bellesa en una imatge, així com
la severitat i autoritat amb què retenia tot aquell que li feia de
model, són captats amb una ironia deliciosa a l’obra de Woolf.
Coneixent el caràcter grandiloqüent i inquiet de Cameron i
el tràfic d’amics, artistes i idees que devia omplir els dies de
Dimbola Lodge, l’exageració hiperbòlica amb què Woolf ens
presenta la quotidianitat dels Cameron a Freshwater sembla
més una aproximació fidel a l’extravagància victoriana que un
intent per transgredir aquesta realitat a través d’un llenguatge
surrealista que acaba acostant l’obra al «teatre de l’absurd»
que sorgeix a Europa a partir de la dècada dels anys cinquanta,
com avui és sovint llegit el text.
Alhora, cal recordar que Cameron, juntament amb els
principals pintors prerafaelites, va contribuir a establir l’ideal
de bellesa femenina de l’època victoriana, corresponent a la
imatge d’una dona idealitzada, angelical i maternal, i que
coincidia plenament amb el model femení de l’«àngel de la
llar» que fou promogut per la literatura britànica de la segona
meitat del segle xix per alimentar tant el puritanisme moral de
la societat de l’època com la dicotomia de gènere que reduïa
la dona a l’espai privat de la casa i al rol d’esposa submisa i
mare abnegada. Aquesta imatge prototípica de la dona an-
- 11 -
gelical és exposada al text dramàtic amb un sarcasme afilat,
tant a través de la figura que inicialment l’encarna, Ellen Terry,
com mitjançant la mirada llefiscosa sobre l’actriu dels que la
conformen i l’alimenten a través de la seva obra (literària, pic-
tòrica o fotogràfica), és a dir, Tennyson, Watts i Cameron. La
voluntat de transgredir aquest arquetip femení en favor d’un
model de dona moderna, associat a la pròpia autora i al Grup
de Bloomsbury, barri on Terry simbòlicament es trasllada a
viure al final de l’obra, per abandonar d’una vegada per totes
l’univers de Freshwater que la reduïa al rol de dona-objecte,
duu Woolf a ridiculitzar l’ideal de dona angelical victoriana
disfressant l’actriu amb unes ales de gall d’indi. Així doncs,
a través de la paròdia, el model que Cameron utilitza per
construir fotogràficament l’ideal femení victorià és profanat
en vestir-se de quotidianitat, una distorsió que subratlla tant
la convenció amb què la dona és percebuda durant l’època
victoriana com l’estètica estrambòtica utilitzada durant aquest
període per aproximar-se i representar la idealitzada realitat
que es vol mostrar. Com a reacció en contra d’aquests dos
marcs normatius fundats pels precursors artístics de la gene-
ració de Woolf, que determinen els rols de gènere així com
la idea de realitat i el seu codi rígid de representació, l’autora
i els seus contemporanis assagen noves formes artístiques
destinades a transgredir les convencions, polítiques i estèti-
ques, establertes.
El potencial còmic i teatral de l’atmosfera creativa, extra-
vagant, fins i tot surrealista, de Freshwater i de la personalitat
explosiva de Cameron és ja recollida al diari de Woolf el 1919,
quatre anys abans que comenci a escriure l’obra. L’escriptora
refereix ja llavors la necessitat d’escriure una comèdia al vol-
tant de l’anècdota familiar que es convertirà en la principal
línia argumental de la primera versió del text teatral: els Ca-
- 12 -
meron embarcant-se cap a Ceilan, on es traslladarien a viure
definitivament l’any 1875 poc abans de la seva mort, amb els
seus taüts a bord per por de no poder-los aconseguir al país
insular. Una imatge que no només esdevé una al·legoria de
la personalitat excèntrica de Cameron, sinó que evidencia les
possibilitats «satíriques» que Woolf percep en el pragmatisme
melodramàtic i l’exuberància de l’aparença i la convenció que
caracteritzaren la vida «de les nostres tietes-àvies»,
9
tal com
l’escriptora metafòricament es refereix al seu passat victorià
en una de les seves cartes. Com la versió de 1923 mostra, la
mirada fascinada de Woolf cap a Cameron i l’era victoriana
sempre va estar tenyida d’ironia, un filtre aparentment frívol
que no només li permet subratllar el caràcter teatral i paròdic
del seu llegat cultural, sinó també subvertir amb subtilesa les
normes estètiques, de gènere i sexualitat que l’art victorià
va promoure. Així, al primer manuscrit de Freshwater ja es
combinen l’aura idealitzada de l’esplendor social, polític i
cultural de l’època victoriana, la simpatia de Woolf per la seva
tieta-àvia i la bellesa de la quotidianitat (que l’autora capta
òptimament a Mrs. Dalloway, novel·la que escriu en paral·lel
al text dramàtic) amb la sàtira al convencionalisme exacerbat
del cercle social de Cameron i la denúncia al llegat patriarcal
i repressiu del victorianisme, personificat en les caricatures
masculines de Tennyson i Watts i en la construcció de Terry
com a objecte d’art més que com a subjecte actiu i pensant.
Aquesta primera versió reflecteix ja l’ambivalència que recull
el conjunt de l’obra de Woolf entre la seva herència literària i
l’impuls creatiu modern del seu present. L’estructura simple,
lineal, d’un sol acte, basada en la unitat d’acció, temps i espai
9 Woolf, Virginia (1977). «Letter to Desmond MacCarthy. October 7, 1923». The Let-
ters of Virginia Woolf, vol. III: 1923-1928, editat per Nigel Nicholson i Joanne Traut-
mann. Nova York: Harcourt Bruce Jovanovich, p. 75. La traducció és meva.
- 13 -
d’aquesta versió, en la qual els personatges parlen sobretot a
través de monòlegs, evidencia tant la influència de l’escriptu-
ra narrativa i assagística de Woolf com la seva aproximació,
encara primària i tradicional, al drama.
Certament, la versió de 1935 que presenta aquest volum
resulta molt més interessant en tots els sentits. Estilísticament,
denota un treball més experimental amb la forma teatral i amb
el llenguatge, convertint la peça en un text modern, ara de
tres actes, que s’aproxima, mitjançant la paròdia i la sàtira, a
la dramatúrgia de les avantguardes de la segona meitat de
segle (al teatre simbòlic, surrealista i «de l’absurd»). Temàti-
cament, mostra més clarament la perspectiva crítica sobre
el passat cultural victorià i elabora un discurs eminentment
modern sobre la poètica, el rol de la dona i les normes de
gènere d’una forma dramàticament més subtil, rica i eficaç
que en la primera versió, de caire més assagístic.
Per construir l’argument de l’obra, al voltant de l’anècdota
dels Cameron marxant a Ceilan carregats amb els seus taüts,
Woolf uneix diverses històries familiars que no van coexistir en el
temps i les fa coincidir durant una sola jornada. Així, durant
el darrer dia del matrimoni Cameron a Freshwater assistim a la
separació entre el pintor britànic Watts i la seva jove dona de
disset anys, Ellen Terry, que li feia de model i amb qui no va estar
casat ni un any. Dos esdeveniments, la marxa dels Cameron i
la separació d’Ellen i Watts, que en la realitat van succeir amb
més d’una dècada de diferència.
Malgrat que tots els personatges de l’obra estan basats
en membres de l’entorn social i artístic dels Cameron, el
mariner que empeny Terry a abandonar el seu rol de dona
objecte i model de bellesa del puritanisme victorià, John Craig,
és l’únic personatge inventat. Sembla que Woolf construeix
Craig a partir de detalls específics de la vida personal i fami-
- 14 -
liar de Terry. Després d’abandonar Watts, l’actriu va tenir dos
fills amb l’arquitecte i dissenyador Edward Godwin, amb qui
mai es va unir en matrimoni. Els seus dos fills, Edith i Edward
Gordon Craig, van estar fermament vinculats al món teatral
com la seva mare, ja que Edith va ser directora escènica i fi-
gurinista (a més de sufragista) i Gordon, en tant que director
d’escena i escenògraf, va esdevenir una figura fonamental del
teatre del segle xx, ja que va contribuir a encaminar les arts
escèniques cap a vessants més performatives. Com que Terry
i Godwin no estaven casats i els fills no podien adoptar el
cognom del pare, l’actriu decideix batejar-los amb el de Craig
quan durant una travessia marítima visita l’illot rocós escocès
Ailsa Craig i considera que aquest seria un nom meravellós
per una actriu com ella. Per tant, Woolf sembla picar l’ullet
a la història familiar rocambolesca de Terry quan anomena
el personatge del seu nou amant amb aquest cognom, el
converteix en tinent de la Marina Reial i, en la segona versió
del text, situa la parella asseguda al cim dels farallons rocosos
de les Needles mentre es coneixen i s’enamoren.
Terry: de l’«àngel de la llar» a la dona emancipada
Ja en la versió de 1923, el personatge de Terry té un rol cen-
tral en l’argument de Freshwater juntament amb Cameron,
mentre que en la de 1935 el seu protagonisme s’accentua, fins
i tot per sobre del de la fotògrafa, per esdevenir el subjecte
a través del qual Woolf construeix d’una forma més clara i
moderna, ja sense ambivalències, la seva mirada crítica i sub-
versiva respecte al llegat polític i artístic victorià. La fugida final
del personatge de Terry a Bloomsbury, on l’escriptora s’establí
a principis del segle xx per fundar el cercle cultural homònim
i desenvolupar una nova forma d’entendre i representar
poèticament el món i les relacions, evidencia que Woolf no
- 15 -
només s’identifica amb l’actriu, sinó que l’utilitza dins la ficció
de Freshwater per fer present en l’obra la seva veu moderna
enfront la victoriana de Cameron.
La fascinació de l’escriptora per la figura d’una de les
actrius britàniques més admirades de l’època sorgeix preci-
sament arran de les diverses escenificacions protagonitzades
per Terry, a les quals assisteix Woolf admirada pel seu talent
interpretatiu. Terry va créixer en una família dedicada al teatre,
de manera que ja de ben petita comença a interpretar papers
juvenils en obres professionals. Sembla que Woolf l’admirava
per ser una dona capaç de guanyar-se el seu propi sou i de
mantenir-se des de molt jove, una autosuficiència econòmica
que l’escriptora reivindica a Una cambra pròpia (1929). La
seva interpretació dels principals personatges femenins de
Shakespeare converteixen aviat Terry en la gran dama del
teatre britànic. Posteriorment, ja en la maduresa, l’actriu diri-
geix el teatre londinenc Imperial Theatre i promou i interpreta
obres de dramaturgs més contemporanis com Henrik Ibsen
i Bernard Shaw.
Tot i que Woolf no va arribar a conèixer personalment
mai l’actriu, va començar a indagar en la seva figura tot llegint
les cartes que Terry va intercanviar amb Shaw i just després
de conèixer la seva filla Edith Craig, que formava part del
grup de dones artistes, intel·lectuals i lesbianes amb què es
relacionava la poetessa Vita Sackville-West, amb qui Woolf va
mantenir una llarga relació sentimental. La creixent admiració
cap a la figura de Terry que alimenta aquesta aproximació a la
seva vida i geni estimulen Woolf a escriure Freshwater l’any
1923 situant l’actriu al centre de la ficció, ja que el seu per-
sonatge és el que fa avançar l’acció i l’únic que progressa en
l’obra, i dotant-la d’especial protagonisme a la versió de 1935,
en tant que ella, en personificar inicialment la dona objecte
- 16 -
i subordinada de l’era victoriana i finalment l’emancipada i
urbana de la modernitat, permet explicar el canvi en el model
de feminitat promogut per Woolf i el Grup de Bloomsbury. El
recorregut del personatge dins l’obra, que passa de ser una
nena petita, muda, exposada i dependent dels altres, a qui
tothom imposa noms, rols i personalitats diferents, a esdevenir
una dona independent, capaç de trencar lliurement amb el
lligam de matrimoni que la condiciona i d’escollir tant el seu
company de vida com on vol viure, sembla ser una al·legoria
sobre l’emancipació històrica de la dona que s’inicia a finals
del segle xviii. A més, com es veurà més endavant, Terry ser-
veix també a l’escriptora per inscriure dins el text dramàtic
algunes de les seves reflexions sobre l’ambigüitat de gènere i
la sexualitat femenina fluctuant i lliure, al marge dels conven-
cionalismes socials, que Woolf havia recentment desenvolupat
amb precisió a la novel·la Orlando (1928).
Uns anys després d’estrenar Freshwater, Woolf dedica
un assaig a la figura de Terry,
10
que descriu com una dona
extremadament versàtil, capaç de combinar la seva faceta
quotidiana al camp, on estableix la seva llar per dedicar-se
en cos i ànima a ser mare, amb la pública com a actriu dels
principals teatres londinencs, on cada nit mostra el seu geni
artístic i la seva sensibilitat més emotiva. Aquesta personali-
tat polièdrica és reflectida al seu personatge de Freshwater,
en què Terry adopta noms i rols diversos, tant els simbòlics
de les figures al·legòriques que encarna com a model en
els quadres de Watts i les fotografies de Cameron (com a
Modèstia, Musa, Castedat, Penitència i Paciència) com els de
les dues personalitats que adopta en tant que, d’una banda,
10 Woolf, Virginia (1967). «Ellen Terry». Collected Essays, vol. IV, edició de Leonard
Woolf. Nova York: Harcort, Brace & World. L’assaig va ser escrit i publicat a la revista
política i cultural New Statesman & Nation el gener de 1941.
- 17 -
dona-nena submisa del seu marit i objecte de bellesa de l’art
victorià i, de l’altra, dona adulta, intel·ligent i amb mirada
crítica sobre el món restrictiu i convencional de Freshwater,
del qual fuig per instaurar la seva nova vida, creativa i autòno-
ma, a Londres. Aquest canvi de caràcter que experimenta el
personatge és materialitzat amb la modificació del seu nom,
que passa d’Ellen a Nell a partir del segon acte de l’obra. Els
dos models de feminitat que el personatge de l’actriu encar-
na a la peça teatral de Woolf semblen correspondre’s amb
les dues vessants que l’escriptora atribueix a Terry a l’assaig
que li dedica: la mare i esposa abnegada, dedicada a la seva
llar i isolada al camp, un rol que sembla correspondre’s amb
la imatge de l’«àngel de la llar» victorià que el personatge
d’Ellen assumeix al primer acte de l’obra en encarnar, com a
model, els principals valors religiosos i morals de l’època dels
avantpassats de Woolf; i l’actriu autosuficient que cada nit
exhibeix la seva autenticitat sobre l’escenari d’un teatre de
Londres, paper que el personatge sembla adoptar a partir
del segon acte, quan fa sentir la seva veu, abandona Watts i
s’instal·la a Bloomsbury, precisament a Gordon Square (com
especifica el personatge de Craig al tercer acte), on Woolf i els
seus germans establiren la seva residència familiar i celebraven
les trobades amb els bloomsburies, emblema de la modernitat
britànica per excel·lència.
el grup de BloomsBury:
el gir Cap a la modernitat de Woolf
Malgrat que Woolf era una espectadora habitual de l’escena
londinenca, com demostren alguns assajos sobre escriptura
dramatúrgica que va redactar al llarg de la seva carrera,
entre el que destaca el que dedica a Ellen Terry pocs mesos
abans de suïcidar-se, el seu interès pel gènere dramàtic no
- 18 -
pot deslligar-se de les vetllades teatrals celebrades pel Grup
de Bloomsbury durant la dècada dels anys vint i fins a la
seva dissolució, a mitjans dels anys trenta. De fet, Woolf
escriu Freshwater pensant en els bloomsburies com a públic
potencial i amb la voluntat de presentar l’obra en una de les
últimes nits teatrals organitzades pel cercle intel·lectual. En
aquest sentit, les discussions estètiques a l’entorn de la repre-
sentació literària de la realitat i les filosòfiques a propòsit de
les convencions sexuals i de gènere desenvolupades dins del
grup, i en les quals Woolf aprofundeix al llarg de tota la seva
obra literària, afloren de forma subtil a través de les rèpliques
iròniques i de les situacions còmiques i aparentment banals
de Freshwater. Per tant, per poder comprendre l’origen cre-
atiu de la peça, les característiques estilístiques i subversives
del text i l’escenificació final de l’obra resulta imprescindible
conèixer tant la composició i les vetllades culturals del grup
com els valors filosòfics, culturals i vitals dels seus membres.
Com ja s’ha mencionat, Woolf va ser, juntament amb els
seus germans (la pintora Vanessa Bell, i els estudiants de la
Universitat de Cambridge, Thoby i Adrian Stephen), membre
fundadora del Grup de Bloomsbury, que comença a reunir-se
pels volts de 1906 en motiu de les tertúlies setmanals que
s’organitzen a la casa familiar dels Stephen, situada al 46 de
Gordon Square, al barri londinenc de Bloomsbury, on, com
ja s’ha assenyalat, es trasllada a viure el personatge de Terry
al final de l’obra. Format també per altres escriptors com
E. M. Forster i Lytton Strachey, artistes plàstics com Duncan
Grant i Roger Fry, intel·lectuals com Leonard Woolf i Clive Bell
(futurs marits de les germanes Stephen, i dels quals aquestes
adoptaran el cognom), i pensadors com l’economista John
Maynard Keynes i els filòsofs analítics G. E. Moore i Bertrand
Russell, el cercle encarna el gir intel·lectual, cultural i vital cap
- 19 -
a la modernitat iniciat al Regne Unit a principis del segle xx,
tal com prova la influència artística i teòrica que posteriorment
tindran les respectives carreres professionals de tots els seus
membres, que llavors encara eren joves prometedors acabats
de llicenciar.
Subversió de les convencions
afectives, sexuals i de gènere
Certament, el cercle intel·lectual sorgeix amb la voluntat de
desafiar les convencions conservadores victorianes, tant a
nivell vital, com filosòfic i artístic. La pròpia estructura social
del grup, formada per parelles obertes, d’orientació sexual
diversa, i amics que mantenien relacions sentimentals creua-
des entre si, suposa un atac directe al matrimoni monògam i
a les normes tradicionals de gènere i morals de sexualitat que
havien predominat des de l’època victoriana. Ja s’ha mencio-
nat la relació sentimental que Woolf va mantenir amb Vita
Sackville-West malgrat estar casada amb Leonard fins a la seva
mort; en la mateixa línia, el matrimoni de la seva germana
Vanessa amb Clive Bell, un dels més estables del grup, va con-
viure amb la relació intermitent que ella va mantenir durant
dècades amb Duncan Grant, que va ser el pare biològic de la
seva filla Angelica, a qui Clive va donar el cognom familiar. A
més, el lideratge que adopten les germanes Stephen dins del
cercle d’amics a partir de la mort del seu germà gran, Thoby,
l’any 1907, i els diversos assajos signats per Woolf en contra
de la concepció victoriana de la dona i que reivindicaven
l’autonomia femenina a nivell intel·lectual, creatiu i econòmic,
subratllen la continua tasca dels bloomsburies per derrotar els
rols preconcebuts de gènere de les seves tietes-àvies.
Ja s’ha explicat el paper fonamental que té el perso-
natge de Terry per representar a l’obra aquesta transició cap
- 20 -
a una concepció moderna de la feminitat i de les relacions
sentimentals, malgrat haver nascut i crescut sota l’aixopluc
paternalista del grup de Cameron. Tot i que el geni artístic
de la tieta-àvia és exposat a l’obra amb certa admiració, la
fotògrafa personifica l’arquetip victorià de feminitat, és a
dir, una dona devota dels homes que l’envolten, que té cura
de la higiene del marit i de l’ordre de la casa, i que esdevé
còmplice de l’empresonament patriarcal de Terry. En aquest
sentit, la paròdia estripada que es fa del matrimoni Cameron
contribueix a denunciar tant el model de feminitat que ella
representa com la relació desigual i abusiva en què es basa
la concepció tradicional del matrimoni. L’autoalliberament
de l’actriu respecte a totes les màscares imposades pel grup de
Freshwater culmina de forma literal i metafòrica quan el seu
anell de casament és cruspit per un zífid aparegut del mar, i
es trenca així de cop amb tots els lligams que l’havien anul·lat
fins llavors com a dona i persona. Woolf posa així en evidència
dos dels principis que els bloomsburies havien dut a la pràc-
tica a través de les seves relacions obertes i no normatives:
d’una banda, la fragilitat del matrimoni i, de l’altra, el caràcter
convencional i codificat d’aquest vincle que, com la realitat
victoriana retratada a Freshwater i les imatges prerafaelites
de Cameron, és construït a través de símbols transcendents i
sacralitzats que, com el de l’anell, n’exageren la percepció real.
Finalment, a través de la nova relació que Terry estableix
amb Craig, i la intervenció d’un dofí a escena, Woolf introdu-
eix subtilment la tercera subversió que el grup d’intel·lectuals
aportaria a principis del segle xx en l’àmbit personal i afec-
tiu, però també teòric: la ruptura amb l’heteronormativitat
i l’obertura a una concepció fluïda del gènere i la sexualitat.
Una transgressió que, com s’analitzarà amb detall al final del
pròleg, Woolf aconsegueix escenificar el dia de l’estrena de
- 21 -
Freshwater a través de la comicitat performativa que aporta
el transvestisme, el canvi de gènere de personatges escrits
com a masculins i interpretats per actrius, o la humanització
dels animals de l’obra.
Subversió de les convencions
estètiques realista i mimètica
Alhora, la recerca artística i estilística que desenvolupen els
pintors i escriptors del Grup de Bloomsbury per aconseguir
desafiar el cànon realista, mimètic i versemblant dels seus
predecessors victorians, així com el místic i idealitzat dels pre-
rafaelites, dona lloc al naixement d’un nou model poètic de
representació, tant a nivell plàstic com literari, que qüestiona
la reproducció de la realitat tangible, fenomenològica, per
aprofundir en la intangible, vinculada al subconscient humà,
és a dir, a la realitat interior dels diferents personatges, de
naturalesa polièdrica, subjectiva i incerta.
Aquesta ruptura de les convencions estilístiques del segle
xix influeix també en l’escriptura i l’estil de Freshwater, encara
que d’una manera menys radical que en les obres narratives
de l’escriptora. Tot i així, l’impuls de Woolf per dur la peça
dramatúrgica més enllà de la «superfície» de la realitat, a la
qual considera que el teatre està obligat a referenciar, ja que
sempre «externalitza», fa «audible» i «visible» tot el que
representa (a diferència de la novel·la, que pot prescindir
d’aquesta capa per aprofundir en l’espai privat de la ment i
l’emoció), provoca que a Freshwater s’obrin noves formes de
llenguatge i representació que anticipen alguns dels corrents
teatrals de la segona meitat del segle, com la del teatre ex-
perimental, simbòlic o «de l’absurd».
La reflexió sobre què és la realitat i quin llenguatge la
representa millor va ser essencial per Woolf i el Grup de
- 22 -
Bloomsbury per poder trencar amb la tradició mimètica i
naturalista que havien heretat de l’era victoriana i poder així
alliberar-se de totes les cotilles estilístiques a l’hora de crear.
De fet, aquesta discussió entre la tradició i la modernitat és
central a l’obra, tal com prova la contraposició que recorre
tota la peça entre els convencionalismes socials i poètics
del grup de Freshwater i la doble subversió d’aquests codis
formals i conductuals per part del Grup de Bloomsbury, que
desenvolupa Woolf escrivint la comèdia, i el personatge de
Terry en traslladar-se a Londres i abandonar el seu rol passiu,
respectivament. En aquest sentit, la crítica a les convencions
de gènere i sexualitat resulta indestriable de l’atac que la peça
teatral ofereix a la identificació reduccionista de la realitat amb
el món tangible i al codi realista i versemblant com a únic mitjà
per representar-lo. Ambdues discussions són materialitzades
dins l’obra a través de l’oposició entre els dos cercles artístics
i intel·lectuals ja mencionada.
La subversió del codi victorià de representació de la
realitat és, però, també desenvolupada a través de l’estil i la
forma de Freshwater. L’ús hiperrealista del llenguatge al text
(present amb subtils distorsions fins a l’últim tram de l’obra)
potencia la sàtira respecte a l’extravagància normalitzada del
grup de l’Illa de Wight, ridiculitza les convencions socials
del cercle dels Cameron, i qüestiona el realisme com a codi
fiable de representació. Així doncs, quan Woolf presenta la
realitat, grandiloqüent, luxosa i estrambòtica, encara que
normalitzada per la fotògrafa i els seus, de l’era victoriana
sota el filtre de l’hiperrealisme modern, no fa altra cosa que
subratllar que el realisme és un codi, un llenguatge, una
convenció, que no aconsegueix captar la veritat profunda
de la realitat. De fet, en exposar la quotidianitat de l’Illa de
Wight sota el focus de la hipèrbole i la sàtira extrema, el codi
- 23 -
del realisme esdevé hipertrofiat i queda deslegitimat com a
llenguatge artístic capaç d’aproximar-se a la realitat interna i
autèntica dels personatges.
Alhora, la focalització de l’obra en la quotidianitat del
grup d’amics i la introducció d’elements narratius dins el dià-
leg permeten submergir Freshwater en la realitat subconscient
dels personatges que la modernitat artística i literària buscava
representar, així com desafiar, a través de la peça dramàtica,
el caràcter visible i extern del teatre i del realisme victorià.
En les novel·les que Woolf escriu en paral·lel a la seva
única peça dramàtica, l’accés al subconscient incert i volàtil
dels personatges s’assoleix mitjançant la ruptura de l’ordre
lineal de l’argument, basat en la successió d’esdeveniments i
el principi de causalitat, i la dissolució de la tensió i la grandi-
loqüència narrativa. Com a contrapartida, són emfatitzats, en
primer lloc, el caràcter banal i desordenat de la quotidianitat,
tot centrant la seva ficció en episodis arbitraris i insignificants
de la vida dels protagonistes, i en segon lloc, l’experiència sub-
jectiva del narrador i de la resta de personatges. L’ingrés a la
consciència dels subjectes que conviuen en la ficció és assolida
a través d’un llenguatge poètic, fragmentat i subjectiu, proper
al monòleg interior i a l’estil indirecte lliure, que proporciona
la sensació de tenir accés directe, encara que parcial, als
pensaments de les diverses veus del text.
Aquesta ruptura dels paràmetres narratius tradicionals
és també aplicada a la peça teatral de Woolf. En primer lloc,
el retrat que Freshwater ofereix de la quotidianitat creativa
d’una tarda qualsevol a Dimbola Lodge evidencia l’interès de
l’escriptora en centrar el focus del text dramàtic en la bellesa
de la realitat més intranscendent, caòtica i antidramàtica, de
la convivència del grup de Cameron, i en trencar així amb la
grandiloqüència i la tensió argumental que havien caracterit-
- 24 -
zat la dramatúrgia socio-realista britànica fins aquell moment.
En segon lloc, la fluïdesa del diàleg dramàtic, dotat d’un ritme
trepidant que aconsegueix acostar el text al caràcter fragmen-
tari i ple d’interrupcions de l’expressió oral, denota el vincle
de Freshwater amb les tècniques narratives anteriorment
referides que busquen captar la veu i el pensament dels per-
sonatges. La necessitat de dinamitar el diàleg respon, d’una
banda, a la preocupació de Woolf per anar més enllà de la
condició superficial i visible del teatre, mostrant la personalitat
i el subconscient dels personatges, i de l’altra, a la voluntat de
reflectir la naturalesa caòtica i incompleta de la parla, posant
de manifest, de nou, la incompetència del realisme i el seu
discurs ordenat per captar la veritat del diàleg. Així, la irrupció
del pensament narratiu, vinculat al flux de consciència, en l’es-
tructura dialogada i teatral de Freshwater permet reconèixer ja
en l’obra de Woolf la tendència cap a la dramatúrgia narrativa
o propera al desordre mental dels personatges que adopta el
teatre contemporani a partir de la segona meitat de segle i
que donarà com a resultat estils dramàtics tan diferents com
el teatre «de l’absurd» i el teatre poètic.
En la mateixa línia, a Freshwater el tema i l’argument
queden dissolts en el gran disbarat que suposa el conglomerat
anàrquic d’anècdotes i situacions absurdes amb què es van
trobant els personatges de la història. El llenguatge esdevé,
per tant, un dels subjectes del text dramàtic. D’una banda,
perquè a través dels seus jocs és construïda la sàtira amb
què Woolf ofereix una mirada crítica contemporània sobre
el seu passat caduc victorià. De l’altra, perquè el lle