180

ISBN: 978-84-947015-7-3

Lluïsa Cunillé

Pròleg d’Enric Juliana

ISLÀNDIA

Lluïsa Cunillé

ISLÀNDIA

Islàndia. La fallida bancària portarà un adolescent islandès a

emprendre un pelegrinatge iniciàtic cap a Nova York, a la re-

cerca de la seva mare. En aquest viatge al cor de les tenebres

d’un sistema que trontolla, el jove anirà coneixent diverses

realitats que el faran partícip de la profunda depressió que

està conduint el món occidental a una ruïna inevitable.

Escrita just quan començava a esclatar l’última gran crisi que

va sacsejar l’economia mundial, Islàndia és una de les obres

majors de la dramaturga Lluïsa Cunillé, que amb la seva lu-

cidesa dissecciona el moll de l’os d’aquest circ grotesc que

enlluerna la nostra societat.

Lluïsa Cunillé. Entre els seus darrers treballs destaquen El

carrer Franklin (Teatre Nacional de Catalunya, 2015), Geo-

graﬁ a (Teatre Nacional de Catalunya, 2014, dins l’especta-

cle Fronteres), Aquel aire inﬁ nito (Sala Beckett, 2013), Après

moi, le déluge (Teatre Lliure, 2007), El bordell (Teatre Lliure,

2008), Occisió (Teatre Lliure, 2005), Barcelona, mapa d’om-

bres (Sala Beckett, 2004) o Et diré sempre la veritat (Teatre

Lliure, 2002).

Ha signat la dramatúrgia de molts espectacles dirigits per

Xavier Albertí, com El professor Bernhardi, Ricard III, PPP,

Assajant Pitarra o El pes de la palla, i també ha escrit amb

Paco Zarzoso nombrosos textos a quatre mans, com Patos

salvajes, El alma se serena o Saló primavera.

Ha guanyat el Premio Nacional de Literatura Dramática

(2009), el Premi Nacional de Teatre (2007) i el Premi Ciutat

de Barcelona (2004). És cofundadora de la Companyia Hon-

garesa de Teatre i de la companyia La reina de la nit. Actual-

ment, forma part del Comitè de Lectura del Teatre Nacional

de Catalunya.

ISLÀNDIA

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot

ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, tret de l’excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a l’editor

o a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràﬁcs, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer

còpies digitals d’algun fragment d’aquesta obra.

Edita: Arola Editors

1a edició:

Correcció: Romina Paps

Disseny gràﬁc: Arola Editors

Disseny portada: Antoni Torrell

Impressió: Gràﬁques Arrels

ISBN:

Dipòsit legal: T 897-2017

Polígon Francolí, Parcel·la 3

43006 Tarragona

Tel.: 977 553 707

Fax: 902 877 365

arola@arolaeditors.com

arolaeditors.com

Col·lecció Textos a Part

ISLÀNDIA

Lluïsa Cunillé

Pròleg d’Enric Juliana

- 7 -

PRÒLEG

Viatge al centre de la crisi

L’any 2008 Islàndia va petar. Va ser un dels primers ploms

a saltar com a conseqüència de la intoxicació massiva del

sistema ﬁnancer internacional. Fem memòria. Tot va co-

mençar amb les hipoteques enverinades dels Estats Units.

Amb el vist-i-plau del president Bill Clinton, els bancs

nord-americans havien obert línies de crèdit a persones

d’escassa solvència econòmica per tal que poguessin

comprar el seu habitatge. Hipoteques d’alt risc, amb una

quota més elevada que la d’un crèdit personal. Negoci i

política. Una operació que volia eixamplar les fronteres

psicològiques de la classe mitjana nord-americana, ja que

la propietat de l’habitatge, encara que l’hagis de pagar

escarrassadament, sempre serà signe de prosperitat i pro-

grés. Diguem-ho tot, Clinton també volia eixamplar les

fronteres electorals del Partit Demòcrata nord-americà.

Tot anava bé. Els pobres pagaven les quotes, les im-

mobiliàries venien apartaments arregladets i els bancs

empaquetaven els crèdits subprime amb altres produc-

tes ﬁnancers i els col·locaven en el mercat internacio-

- 8 -

nal. Bancs europeus i d’altres indrets del món compraven

aquests paquets sense saber què hi havia dins, com si fos-

sin capses sorpresa de la nit de Sant Joan. Cap regulació

especíﬁca els obligava a donar més informació. Les prin-

cipals agències de rating donaven bones qualiﬁcacions a

aquests productes soﬁsticats. Compreu-los, no hi ha cap

problema. La roda anava girant perquè en el món de les

ﬁnances tot va bé mentre hi ha conﬁança. Un dia la Re-

serva Federal dels Estats Units va apujar els tipus d’interès.

Immediatament van anar cap amunt les quotes de les hi-

poteques i al cap de poc temps va començar a augmentar

el nombre de morosos. Es jugava al límit, com sempre li

agrada fer al capitalisme. El mercat de l’habitatge havia

anat perdent valor després de l’esclat inversor posterior

als atemptats de l’11 de setembre del 2001. Sempre la

mateixa història: la por i la conﬁança en lluita. Els habi-

tatges valien menys, els morosos anaven en augment, els

embargaments eren cada cop més freqüents, les immobi-

liàries tancaven i ﬁnalment la crisi de conﬁança va saltar

a la borsa. Què carai hem estat venent? El circuit ﬁnan-

cer internacional estava infestat de paquets tòxics difícils

d’identiﬁcar. Els balanços dels bancs europeus i d’altres

països del món que havien comprat delicatessen nord-

americanes estaven sota sospita. Ningú no sabia la veritat

dels seus comptes. La crisi de conﬁança anava en aug-

ment. Cap banc es reﬁava dels altres. I va petar Islàndia.

A Islàndia no s’hi construïen gaires pisos. Fa fred, molt

fred, i tothom ja té casa. Els seus 330.000 habitants –poc

- 9 -

més que la població de l’Hospitalet de Llobregat– vivien

raonablement bé, conﬁats en el bon rendiment dels es-

talvis al banc. Els hi ho pagaven molt bé. Van arribar a

oferir-los el 15% d’interès. Amb els estalvis de tres-centes

mil persones del bell nord glaçat i els beneﬁcis de la pesca

del bacallà no es pot aixecar un imperi ﬁnancer, però els

bancs islandesos van voler jugar fort a la gran ruleta del

món. L’eufòria és contagiosa. La depressió, també. Ja que

el mercat domèstic era petit, els bancs d’Islàndia, sotme-

sos a una regulació molt laxa des del 2001, van ﬁnançar

la seva expansió amb crèdits del mercat interbancari i cap-

tant dipòsits a l’exterior. L’eufòria fabrica eufòria. Els islan-

desos també es van voler endeutar. Cap a l’any 2007, el

deute dels islandesos era equivalent al 213% de la renda

disponible. I els que no s’endeutaven tenien els diners ben

guardats al banc: un 15% d’interès! Els bancs islandesos

eren una llaminadura per a molts inversors europeus ja

que el tipus màxim a la zona euro era del 4%. (El 5% al

Regne Unit). Posseir un compte amb corones islandeses

en un banc de Reykjavík l’any 2007 era com tenir terra a

L’Havana.

La massa monetària va créixer de manera espectacular.

La bola es va fer molt grossa i aleshores la desconﬁança va

trucar a la porta. Ja que els bancs internacionals no es re-

ﬁaven de ningú, els inﬂats bancs islandesos van començar

a tenir greus diﬁcultats per a reﬁnançar-se. Els van tancar

l’aixeta. El Banc Central d’Islàndia no tenia prou recursos

per garantir el deute dels bancs privats. El sistema bancari

- 10 -

islandès va col·lapsar la tardor del 2008. Va ser una de les

fallides més grosses de la història si es pren com a refe-

rència el modest volum de l’economia islandesa. Els tres

bancs principals del país van ser nacionalitzats i el govern

va haver de demanar ajut al Fons Monetari Internacional,

mentre es negociava un gran crèdit amb Rússia, que va

posar els pèls de punta a l’OTAN. (Islàndia té una posició

geomilitar molt interessant a l’Atlàntic nord. La base de

l’OTAN al port de Keﬂavík, molt a prop de Reykjavík, va

tenir un paper important en el control de les operacions

aèries i navals soviètiques i ara vigila els moviments de la

ﬂota russa del nord, amb base a Murmansk).

Es van congelar els dipòsits bancaris i això va provocar

una monumental batalla jurídica amb el govern britànic.

Més de 300.000 britànics, l’equivalent de la població is-

landesa, tenien comptes molt ben remunerats als bancs

d’Islàndia. El primer ministre Gordon Brown va arribar a

invocar la legislació antiterrorista per congelar els actius

del banc islandès Landsbanki al Regne Unit. Els islande-

sos van sortir al carrer protestant contra els bancs, contra

el govern (que va dimitir a començaments del gener del

2009) i contra el mateix Parlament.

Islàndia va petar i va esdevenir un dels grans símbols

de la primera gran crisi del segle xxi. Espanya va creure

durant uns mesos que aquella bola mai creuaria els Piri-

neus. Recordem les obstinades declaracions de José Luis

Rodríguez Zapatero en què negava la gravetat de la crisi.

Els bancs espanyols havien comprat pocs paquets subpri-

- 11 -

me, enfeinats com estaven en el ﬁnançament de la bom-

bolla immobiliària hispànica, que ben aviat explotaria. La

cadena de desconﬁança era tan forta que també va posar

en alerta el deute de tots els països del sud d’Europa.

Durant uns mesos la continuïtat de l’euro va estar en joc.

Heus aquí com el moviment de la cua d’un bacallà a

les costes d’Islàndia va acabar provocant l’enfonsament

de l’economia grega, que els estalviadors alemanys es

van negar a ﬁnançar amb crèdits extraordinaris, tot

i compartir la mateixa moneda. La bafarada de vapor

d’un guèiser islandès va accelerar la ruïna de moltes cai-

xes d’estalvi espanyoles. Islàndia va esdevenir un sím-

bol. Islàndia, bell nord glaçat, és metafòrica. Jules Verne,

gran escriptor d’aventures, va imaginar que a Islàndia hi

ha la porta que condueix cap al centre de la Terra, on

fa molta calor, la vegetació es immensa i els dinosaures

són temibles. La porta misteriosa es troba a l’interior del

volcà Snæfellsjökull, va escriure Verne a l’emocionant

Viatge al centre de la Terra.

A Islàndia hi ha la porta que ens condueix al centre

narratiu de la crisi. Així ho ha entès Lluïsa Cunillé amb

aquesta obra lúcida en la que un jove islandès marxa cap

a Nova York cercant la seva mare. Un viatge trist, angu-

niós i incert en el que cada episodi és una baula de la

cadena de desconﬁances. Ningú ja no es reﬁa de ningú.

Tothom fa trampes, ﬁns i tot el venedor de hot-dogs a

Wall Street. Mentre arriben els robots, el món ha esdevin-

gut encara més estrany.

- 12 -

El viatge iniciàtic del noi islandès ens parla d’aquesta

estranyesa, amb registres del teatre de Beckett. No en sé

gaire de teatre i no voldria pas equivocar-me, però llegint

Islàndia he vist el retorn de l’existencialisme. Un existen-

cialisme que ja no és fruït d’una gran guerra, sinó d’una

època en què el cop de cua d’un bacallà a les costes d’Is-

làndia pot enfonsar vides i hisendes a la Mediterrània. La

Gran Desconﬁança, mentre venen els robots.

Enric Juliana

EQUIP ARTÍSTIC

Direcció Xavier Albertí

Escenograﬁa Max Glaenzel

Il·luminació Ignasi Camprodon

Vestuari María Araujo

So Lucas Ariel Vallejos

Ajudant de direcció Albert Arribas

Ajudanta de vestuari Marian García

Producció

Teatre Nacional de Catalunya

Temporada 2017-2018

Direcció artística de Xavier Albertí

Patrocinador del TNC: Fundació Damm

REPARTIMENT

Islàndia es va estrenar a la Sala Petita del Teatre

Nacional de Catalunya el 5 d’octubre de 2017 amb el

repartiment següent (per ordre d’aparició):

Jordi Oriol Home

Paula Blanco Jove

Abel Rodríguez Noi

Oriol Genís Metge

Joan Anguera Viatger

Lurdes Barba Dona gran

Albert Prat Robinson

Joan Carreras Delamarche

Albert Pérez Client

Àurea Márquez Mare

La publicació d’aquest text es va fer mesos abans

de l’estrena de l’espectacle al Teatre Nacional de

Catalunya.

PERSONATGES

Home

Jove

Noi

viatger

metge

DoNa graN

robiNsoN

DelamarcHe

clieNt

mare

- 17 -

1. EN UN DORMITORI, A REYKJAVÍK

L’

Home està estirat en un llit gros i antic, amb

els ulls oberts.

Jove està asseguda a sobre d’una maleta,

darrere el capçal de ferro del llit.

A sobre de la tauleta de nit hi ha un esmorzar i

una poma.

Des del començament la

Jove canta fluix la cançó

de «Feliç aniversari», amb el front enganxat als

barrots del llit.

Home, estirat: Qui ets?

Jove: L’Elsa.

Home: La porta era oberta, Elsa?

Jove: M’ha obert la teva veïna. T’he portat l’esmorzar.

(L’Home mira la tauleta de nit.) La poma ja era aquí.

Home: On és ella?

Jove: La veïna? Ha xafardejat una estona i després ha

marxat. D’on has tret aquest llit? S’hi dorm bé?

- 18 -

Home: Quina hora és?

Jove: No ho sé. Aviat. Encara treballes al banc? (L’Home

mira el seu rellotge.) Quan un es desperta ja en té prou

amb reconèixer la seva habitació tal com la va deixar la

nit abans. D’aquí que el moment més perillós del dia

sigui el moment de despertar-se. Quants anys fas?

Home: Com saps que és el meu aniversari?

Jove: M’ho ha dit la veïna.

Home: I com és que t’ha obert la porta?

Jove: Li he dit que pensava que et podies haver suïcidat

i m’ha obert de seguida. (Sona el telèfon. Pausa.) No

contestes? Potser és algú que et vol felicitar.

El telèfon sona tres o quatre vegades més i després

deixa de sonar.

Home: Fa dies que truquen a la mateixa hora, i quan

despenjo ningú diu res.

Pausa.

Jove: T’han despatxat de la feina?

Home: Sí.

Jove: No serveix de res quedar-se al llit esperant que

s’acabi el món.

Pausa. L’

Home s’incorpora.

- 19 -

Home: On és la maleta?

Jove, sense aixecar-se: M’hi he assegut jo a sobre. No

et volia despertar arrossegant una cadira del menjador.

(L’

Home es posa el rellotge.) Te’n vas de viatge?

Pausa.

Home: Me’n vaig a Nova York.

Jove: Te’n vas a viure a Nova York?

Home: Vaig a veure la meva mare.

Jove: La teva mare viu a Nova York?

Home: Sí.

Pausa.

Jove: No esmorzes?

Home: No tinc gana.

Pausa.

Jove: Té, per al viatge. (Li allarga una pastilla.)

Home: Què és?

Jove: Contra l’ansietat. Te l’has de posar a sota la llen-

gua. Me les ha receptat el metge. (Pausa.) Què passa?

Home: On són les pastilles que hi havia aquí?

- 20 -

Jove: Se les ha endut la veïna. M’ha dit que ja te les tor-

naria quan arribés de treballar a la nit. No li has dit que

te n’anaves avui a Nova York? Es veu que no en sap res.

Pausa.

Home: On ens vam conèixer, Elsa?

Jove: Al Laki, jo hi feia de cambrera.

Home: Ho sento. No me’n recordo.

Jove: Ja fa uns mesos que em van despatxar. Des d’ales-

hores que no tinc feina.

Pausa.

Home: Necessites diners?

Jove: No he vingut a demanar-te diners. Només he

vingut a parlar.

Home: De què?

Jove: Ha estat idea del meu metge.

Home: El teu metge t’ha dit que em vinguessis a veure?

Jove: M’ha dit que no em podia quedar tancada a casa,

que havia de sortir... I aleshores m’he recordat de tu,

de quan venies a prendre una copa al Laki després de

sortir del banc i parlàvem una estona. Necessito que

m’expliquis què és el que ha passat de debò.

Home: Jo al banc només era un apoderat.

- 21 -

Jove: De tota manera explica-m’ho.

Home: Jo sé el mateix que diuen els diaris i la televisió...

Pausa.

Jove: Si us plau.

Home: Però què vols saber?

Jove: El que sigui que ha passat.

Home: No és tan fàcil...

Jove: No soc cap estúpida. Si m’ho expliques bé ho

entendré.

Pausa.

Home: La inestabilitat dels mercats financers n’ha tingut

una part de culpa, però l’error més gran ha estat una

política monetària equivocada...

Pausa.

Jove: Quina política?

Home: Durant anys el país ha seguit una política basada

en un objectiu d’inflació semblant al del Banc Central

Europeu. Saps què vol dir això?

Jove: Explica-m’ho...

Home: Una política així implica augmentar els tipus

d’interès quan la inflació està per sota de l’objectiu, i

- 22 -

reduir-los en cas contrari. Això en el cas d’Islàndia, un

país tan petit, ha tingut uns resultats desastrosos.

Pausa.

Jove: Quins resultats? (Pausa.) Quins resultats? Digues...

Home: Aquesta situació va atreure grans influxos espe-

culatius de divises i forts incentius perquè el ciutadà i les

empreses s’endeutessin en moneda estrangera; com a

resultat, la corona islandesa es va apreciar ràpidament i

va crear la il·lusió durant un temps d’una falsa riquesa,

fins que ha explotat la bombolla amb la depreciació de

la moneda.

Pausa.

Jove: I com és que ha explotat tot tan de sobte? Per què?

Home: La crisi financera mundial ha precipitat el col·lapse

de la corona islandesa, i ha causat la retirada d’actius

dels bancs islandesos per part dels especuladors en un

intent de salvar-se.

Jove: Però si fins fa dos dies servia xampany de més de

trenta-set mil corones l’ampolla als banquers del Glitnir.

Home: Era quan se sentien segurs, quan semblava que

tot anava bé.

Jove: Tu també vas brindar?

Home: Jo només era un apoderat, ja t’ho he dit.

- 23 -

Jove: Doncs jo sí que havia provat algun cul d’ampolla

que s’havien deixat per beure els banquers del Glitnir. Es

pot dir que jo també vaig brindar per la futura bancarrota

del país. (Pausa. L’Home mira a dins dels calaixos de la

tauleta de nit.) Què busques?

Home: Una guia.

Jove: Una guia?

Home: De Nova York.

Pausa. La

Jove cull la guia de terra.

Jove: És això? (Obre la guia i llegeix.) «Nova York no

és Amèrica. Una capital mundial no es pot tancar dins

d’uns límits geopolítics. A Nova York es parlen totes les

llengües, es preparen tots els plats, estan representades

totes les races i nacionalitats, tenen cabuda tots els

somnis i es perpetren tots els abusos. Si una idea, un

objecte, una esperança, un sabor, un aroma, un pecat,

no es troba aquí, és que no existeix. Pocs adjectius re-

ferits a aquesta ciutat podrien ser titllats d’hiperbòlics.

És una ciutat estimulant i depriment alhora, aterridora

i gloriosa, però sempre desmesurada... »

L’

Home l’interromp.

Home: El bitllet d’avió és a dins?

Jove: Què?

- 24 -

Home: Si el bitllet és a dins de la guia...

Pausa.

Jove: Sí, és aquí.

Home: De debò que no necessites diners? Te’n puc deixar

uns quants i ja me’ls tornaràs.

Jove: No em calen. Tinc l’atur i he tornat a casa dels

meus pares. Els meus pares han perdut tots els seus

estalvis però si més no la casa encara és seva. Aquesta

casa és teva?

Home: Sí, però el cotxe l’he hagut de tornar.

Jove: Has perdut el teu cotxe?

Home: Sí.

Jove: La meva mare diu que la culpa de tot la tenen els

vells valors víkings.

Home: És possible que tingui raó.

Jove: El meu pare, en canvi, no diu res, però cada

dia va fins a la vella factoria de peix on treballava per

preguntar si hi ha feina per a ell. (Pausa.) No et prens

l’esmorzar?

Home: Em menjaré la poma només. (No se la menja.)

Jove: Et fa res si me’l prenc jo, l’esmorzar?

Home: No.

- 25 -

Jove: De tant en tant se m’obre una gana, com si no

hagués menjat res en tres dies. (Pausa.) Em passes una

torrada?

L’

Home li passa una torrada a través dels barrots

del llit.

Home: Seu aquí si vols...

Jove: No et vull deixar els llençols plens de molles de pa.

Pausa.

Home: Et fa res si em vesteixo, mentrestant? No vull

arribar tard a l’aeroport.

Jove: No. No em fa res. (Pausa. Torna a llegir la guia

mentre l’Home s’aixeca però no es vesteix.) «Si pensa

visitar Nova York entre l’octubre i l’abril, és recomanable

portar una gavardina amb folre de treure i posar, així

com botes katiuska i algun tipus de barret o caputxa

impermeable, ja que els vents que solen acompanyar

les pluges poden fer girar els paraigües del revés». Fa

el mateix temps que a Reykjavík, oi?

Home: Això sembla.

Jove: Només portes aquesta maleta?

Home: Sí.

Jove: El paraigua és a dins?

Home: Me’n compraré un allà.

- 26 -

Jove: Si jo me n’anés tan lluny no sé quantes coses

m’enduria.

Home: No has estat mai a Nova York?

Jove: No.

Home: Jo tampoc. Serà la primera vegada.

Jove: Puc venir amb tu?

Home: Amb mi?

Jove: A Nova York...

Home: Es necessita un visat per entrar al país.

Jove: Un visat? On ho diu? (Es mira la guia i llegeix.) «El

novaiorquès camina i camina molt de pressa. El nostre

consell és que vostè faci el mateix. Els vianants van

sempre per la dreta i caminen uns darrere dels altres.

Tingui en compte que està molt mal vist avançar per

l’esquerra, atès que aquesta zona està reservada, en

principi, a aquells que circulen en sentit contrari. Si no

respecta les normes es farà mereixedor d’alguna mirada

de desaprovació. En qualsevol cas, aviat s’adonarà que

és més còmode seguir la gent que en tot moment va

de pressa…» (Mira l’Home.) No ho deia de debò. No me

n’aniria a Nova York amb tu.

Home: Jo tampoc tinc ganes d’anar-me’n. La veritat

és que no m’agrada viatjar. Dec ser l’únic islandès que

no ha sortit mai d’Islàndia. Podia haver-me’n anat fa

molts anys, quan la meva mare se’n va anar a viure a

- 27 -

Nord-amèrica. Però em vaig estimar més quedar-me a

Islàndia amb els meus avis. Ara fa dos anys va conèixer

un carnisser de Nova York i s’hi va casar.

Jove: La teva mare?

Home: Fa tres anys que no la veig. Ni tan sols conec el

carnisser, el seu marit.

Jove: No vas anar al casament de la teva mare?

Home: Parlem de tant en tant per telèfon, però des de

fa setmanes que no contesta ni em truca.

Jove: Al Laki no et vaig sentir parlar mai de la teva mare.

Pausa.

Home: De què parlava al Laki?

Jove: De tu.

Home: De mi?

Jove: I de la feina. Et queixaves sovint del sotsdirector.

Home: Del sotsdirector?

Jove: Del sotsdirector del banc.

Home: Aquest no era jo, devia ser en Bergsson.

Jove: Qui?

Home: Un company de feina que tenia problemes amb

el sotsdirector i que va demanar el trasllat a Londres. Ell

- 28 -

també anava al Laki a prendre una copa després de la

feina. M’has confós amb ell, amb en Bergsson.

Jove: Però si una vegada em vas convidar aquí, a casa

teva. Com et penses que sabia la teva adreça?

Home: Aquesta casa era d’en Bergsson abans, me la va

vendre a mi quan se’n va anar a Londres. (Pausa.) De

tota manera ara em recordo de tu...

Jove: No, no te’n recordes... És terrible, jo t’he confós

amb aquell Bergsson i tu ni tan sols et recordes de mi.

Pausa llarga.

Home: Em dónes la guia?

Jove: Què?

Home: La guia... (Pausa. La Jove li allarga la guia a través

dels barrots del llit i l’Home la deixa a sobre la tauleta de

nit.) Vols l’altra torrada?

Jove: Em puc estirar una estona?

Home: Sí... (La Jove s’aixeca i després s’estira en una ban-

da del llit.) Vols un got d’aigua, alguna cosa per beure?

Jove: No. Gràcies. Me n’aniré de seguida.

Home: On vius?

Jove: Per què?

Home: T’hi puc acompanyar en taxi de camí a l’aeroport.

- 29 -

Jove: No cal. Només necessito estirar-me i tancar els

ulls una estona.

Pausa.

Home: No vols que truqui a algú?

Jove: A qui?

Home: No ho sé... als teus pares...

Jove: No. Només serà un moment i després me n’aniré.

Pausa llarga. La

Jove es posa a cantar fluix i L’Home

s’asseu al llit.

Home: Què cantes?

Jove: L’himne islandès. Me’l va ensenyar el meu pare de

petita quan anàvem a pescar junts.

Pausa.

Home: Quants anys tens?

Jove: Vint-i-dos.

Home: I sempre has treballat de cambrera?

Jove: Gairebé sempre. No m’ha agradat mai estudiar.

Pausa.

- 30 -

Home: Jo de petit volia ser cantant, cantant d’òpera.

Fins i tot vaig tenir una professora particular de cant

per a mi sol.

Jove: I què va passar?

Home: Res. Va arribar un dia en què ho vaig deixar.

(Pausa. L’

Home s’estira a l’altra banda del llit sense tocar

Jove.) Saps? Jo també vaig brindar amb xampany de

més de trenta-set mil corones l’ampolla quan treballava

al Glitnir i semblava que tot anava bé, que tot sortiria bé.

Pausa.

Jove: El meu metge diu que no hi ha culpa, que cal

rebutjar qualsevol sentiment de culpa.

Home: Si no hi ha culpa tampoc hi pot haver culpables,

doncs.

Pausa.

Jove: Al començament hi havia el món del gel i el món

del foc, i entre tots dos, un abisme profund on no hi vivia

res ni ningú. Amb el temps, l’abisme es va anar omplint

de gebrada, i l’aire calent que venia del món del foc va

començar a fondre el gel, i de les gotes tèbies en va

néixer un gegant de forma humana que es deia Ymir, i

després una vaca gegant de la qual s’alimentava bevent

la seva llet. I va passar que un dia, mentre Ymir dormia,

de sota el seu braç esquerre, es van formar un home

- 31 -

i una dona, gegants com ell, a qui també alimentà la

vaca, que llepava els boscos de gebrada per obtenir-ne

la sal, fins que amb la seva llengua va fondre el gel i

va donar pas al primer déu, Buri, que va ser el pare de

Bor, que va ser el pare d’Odin i dels seus germans. Un

dia, Odin i els seus germans van matar Ymir i van vessar

tanta sang que l’abisme es va omplir i gairebé tots els

gegants es van ofegar; i aleshores, del cos d’Ymir, els

déus en crearen la Terra.

Pausa.

Home: A tu també et van ensenyar aquestes velles lle-

gendes escandinaves?

Jove: Sí.

Home: I el món, te’n recordes, de com s’acabarà?

Jove: No, no me’n recordo.

Home: Els déus i els gegants es barallaran entre ells, la

primera víctima serà el sol perseguit per Fenrir, un llop

ferotge que deixarà la Terra sumida en un espantós hivern

mentre els homes també es destruiran els uns als altres

enmig del fred i les tenebres. Heimdall, el vigilant dels

déus, farà un últim intent perquè l’ordre guanyi al caos,

però a la batalla final el món serà destruït i el mateix Odin,

engolit pel terrible llop. Només sobreviuran uns quants ho-

mes i déus que tornaran a poblar el món i tot començarà

de nou una altra vegada. (Pausa llarga.) Què cantes ara?

- 32 -

Jove: No canto jo. (Pausa. De sota el llit surt el Noi que

canta fluix i es vesteix amb la roba de l’Home sense mirar

mai l’Home ni la Jove.) Qui és?

Home: No ho sé. Des de fa dies que es posa la meva roba,

em buida la nevera i parla amb tothom com si fos jo.

Pausa.

Jove: És molt jove.

Home: Sí.

Jove: Deu tenir quinze o setze anys. Què passarà amb

ell quan te’n vagis a Nova York?

Home: No ho sé. No és assumpte meu. Jo no en soc

responsable.

Pausa.

Jove: Sembla molt content.

Home: Riu i canta tot el dia, i no sé per què. És un egoista,

es guarda la seva felicitat només per a ell.

Pausa.

Jove: Però què canta?

Home: No ho sé.

Pausa llarga.

- 33 -

Jove: Li queda molt bé la teva roba.

Home: Sí.

Sona una altra vegada el telèfon. El

Noi despenja

l’auricular, escolta uns instants, després penja i

marca un número.

Noi: Bon dia, necessito un taxi a la cantonada de Berg-

stadastraeti amb Spidalast per anar a l’aeroport. (Pausa.)

Gràcies.

Noi penja el telèfon, s’acosta a la maleta de

darrere del llit, agafa de sobre la tauleta de nit

el bitllet d’avió i la guia, se’ls fica a la butxaca de

l’abric, i després comença a menjar-se la poma

mentre somriu per a ell mateix. Obscuritat.

- 35 -

2. EN UN TREN AMB DESTINACIÓ MANHATTAN

Noi i el viatger estan asseguts cara a cara, i

tots dos al costat de la mateixa finestra del tren.

Noi porta la maleta de l’escena 1 i el viatger,

una caixa de fusta pintada de blanc amb una

nansa.

Des del començament el

Noi canta fluix.

viatger: Estàs molt content.

Noi: Ho sento. Em poso a cantar sense adonar-me’n.

viatger: Cantes molt bé.

Noi: Cantar escurça el temps i allarga la vida, diu la

meva professora de cant.

veu eN off, per megafonia: Senyores i senyors, en

breus moments aquest tren amb destinació l’estació

de Pennsylvania a Manhattan reprendrà la seva marxa.

Els preguem que ens disculpin per les molèsties.

viatger, mirant per la finestra: Què deu passar?

- 36 -

Noi: Potser se n’ha anat la llum com ha passat a l’ae-

roport. No havia vist mai res de semblant. De sobte

s’han disparat totes les alarmes, i tothom corria d’una

banda a l’altra amb el telèfon mòbil enganxat a l’orella

mentre la policia, amb els seus gossos, ens perseguien

com a bojos per escorcollar-nos a tots. Al final, de tant

córrer, m’he posat a riure. M’he posat a riure enmig de

l’aeroport. (Somriu.)

viatger: On vas?

Noi: A Manhattan.

viatger: Jo vaig a Broadway. Hi he d’arribar abans que

tanquin l’oficina de patents.

Noi: Ets inventor?

viatger: Sí.

Passa un tren a prop que va de pressa i fa molt

soroll.

Noi: Perdona, però, portes el teu invent en aquesta

caixa?

viatger: La maqueta i els plànols només. N’hi ha prou

amb la maqueta i els plànols per fer-ne el registre a

l’oficina de patents.

Noi: I què has inventat?

viatger: Un aparell que afavoreix la formació de núvols

i com a conseqüència, la precipitació de pluges.

- 37 -

Noi: El teu invent pot fer que plogui?

viatger: La diferència del meu invent respecte a d’altres

de ja patentats és que pot arribar a generar més pre-

cipitacions en una superfície molt més àmplia i durant

més temps. Imagina’t tres dies seguits de pluja en una

àrea equivalent al desert de Utah.

Noi: No sabia que hi hagués aquesta mena d’aparells.

viatger: Algunes revistes científiques ja en parlen.

Noi: Parlen del teu invent?

viatger: No. El meu invent no està patentat encara. Per

això vaig ara a l’oficina de patents.

Passa un altre tren.

Noi: I té nom el teu invent?

viatger: El seu nom oficial és una mica llarg i tècnic, per

això l’anomeno familiarment Gilda.

Noi: Gilda?

viatger: Per Hildebrandson, el primer científic que va

classificar els núvols en deu tipus diferents. Els nimbus

són els núvols de pluja per excel·lència. Són núvols bai-

xos, sense solució de continuïtat, foscos i tancats, que

a vegades poden convertir-se en cúmulonimbus, aquells

altres núvols que semblen muntanyes immenses però

que tenen el risc de provocar precipitacions en forma

de calamarsa. Em cal treballar molt encara a fi de poder

- 38 -

controlar la mena de núvols la formació dels quals ha

d’afavorir el meu invent.

Noi, mirant per la finestra: Quina mena de núvols són

aquells?

viatger: Cirrus. Són núvols en forma de ploma, fibrosos

i blancs. No són núvols de pluja.

Noi: Ets meteoròleg?

viatger: Meteoròleg i físic. Els meus pares tenien una

granja a Wisconsin i de petit, després d’anar a l’escola i

d’ajudar amb les feines de la granja, em passava hores

mirant el cel, els núvols, sobretot a l’estiu, quan els dies

eren més llargs. Tots els núvols tenien cara aleshores...

Al camp, el cel es mira més sovint que a la ciutat. Al

camp, la felicitat depèn sobretot del temps que fa, de

si plou o de si hi ha sequera.

Noi: Jo sempre he viscut a la ciutat, a Reykjavík.

viatger: On?

Noi: A Reykjavík, la capital d’Islàndia. Una illa que es

troba entre Europa i Amèrica.

viatger: No havies estat mai a Nova York?

Noi: No. És la primera vegada que surto d’Islàndia. He

sortit d’una illa per anar a parar-ne a una altra. Tinc

moltes ganes d’arribar a Manhattan. (Somriu.)

viatger: Saps quan es va inventar el primer ascensor?

- 39 -

Noi: El primer ascensor? No.

viatger: El va inventar Elisha Otis el 1857 i es va fer

servir per primera vegada a Nova York. Sense aquest

invent, Nova York no hauria arribat mai a ser el que és,

i de fet cap ciutat del món seria ara la mateixa. Quants

anys tens?

Noi: Quinze.

viatger: T’imagines alguna vegada com serà el futur?

Noi: El futur?

viatger: Si jo hagués tingut fills potser m’hauria dedicat

a estimar-los en comptes de fer-me inventor. Estimar els

fills és una manera de creure en el futur. Tots els idealis-

tes creuen, d’una manera o d’una altra, en el futur, en

el futur de la humanitat... Per això treballo en el meu

invent. (Es toca el cap.)

Noi: Et trobes bé?

viatger: No he dormit gaire bé aquesta nit.

Noi: Em sap greu.

Passa un altre tren.

viatger: Saps qui va inventar la primera locomotora

de vapor? Oliver Evans el 1783. Després va fundar, a

Pittsburg, un taller per a la construcció de les seves

màquines però amb tan mala sort que es va incendiar

i ell en va quedar tan afectat que tres dies després va

- 40 -

morir. Una necessitat o una mancança, aquí rau l’au-

tèntic motor de les idees. La tasca dels inventors és la

de tirar-les endavant i aconseguir fer-les possible. No dic

que l’avorriment no pugui engendrar idees, però només

aquelles idees que són supèrflues. La major part d’allò

que s’inventa ara és a causa d’aquesta mena d’idees...

(Es torna a sentir per megafonia el mateix avís d’abans.)

Ja no arribaré a temps a l’oficina de patents.

Noi: Pots anar-hi demà.

viatger: Demà pot ser massa tard. Fa dies que tinc la

sensació que em vigilen.

Pausa.

Noi: Algú et vol prendre el teu invent?

viatger: La violència sigui de la mena que sigui em fa

por, em terroritza.

Noi: Tens por?

viatger: La meitat de les persones que han pujat en

aquest tren porten una pistola a sobre, no ho oblidis.

Noi: Algú t’ha amenaçat amb una pistola?

viatger: Encara no he tingut aquest privilegi.

Noi: Privilegi?

viatger: Em temo que no em concediran ni tan sols

aquesta oportunitat.

- 41 -

Noi: No t’entenc...

El tren es posa en marxa. Entra el

metge.

metge: Bon dia. Està ocupat?

Noi: No. (Enretira el seu abric.)

metge: Gràcies. (Seu.) De poc que no perdo el tren.

Noi: Tens sang a les mans...

metge: He hagut d’atendre una dona que ha caigut a

les vies i que s’ha fet un bon trau al front. (Es neteja la

sang amb un mocador.)

Noi: Ets metge?

metge: No et deus pas pensar que soc un assassí que

fuig en tren de l’escena del crim. És l’última cosa que

em faltava per sentir aquest matí.

Noi, al viatger: Deu ser per això que el tren s’ha aturat

tanta estona...

viatger: Sí.

Noi: Segur que ara sí que arribaràs a temps a l’oficina

de patents.

viatger: Suposo que sí.

Passa un altre tren.

- 42 -

Noi, al viatger: Per què no m’expliques alguna cosa més

del teu invent?

viatger: Ets molt amable però em temo que he acaparat

la conversa tota l’estona.

metge: Disculpi, però és inventor?

viatger: Sí.

metge: I què ha inventat?

Pausa.

Noi: Una màquina que fa ploure.

metge: Això no s’havia inventat, ja?

viatger: Hi ha hagut alguns intents però no gaire efec-

tius fins ara.

metge: Porta el seu invent en aquesta caixa?

viatger: Aquí dins porto els plànols i la maqueta. Un

cop construït el meu invent tindrà un volum molt més

considerable.

Pausa.

Noi, al metge: Sabies que hi ha deu tipus de núvols?

metge: No, no ho sabia.

viatger: El noi ha estat tan amable d’interessar-se pel

meu invent.

- 43 -

metge: Tinc la impressió que ja l’he vist abans en aquest

mateix tren. Anava amb una caixa igual que aquesta.

Recordo molt bé la caixa.

viatger: La veritat és que jo també tinc la sensació

d’haver-lo vist abans.

metge: Agafo cada dia aquest tren per anar a l’hospital

on treballo.

Pausa.

viatger: Quina és la seva especialitat?

metge: Soc neuròleg.

viatger: Li puc fer una consulta?

metge: Em vol fer una consulta mèdica?

viatger: Ho sento. Disculpi.

metge: Digui, ja hi estic acostumat.

Passa un tren.

viatger: Des de fa unes setmanes que tinc insomni. Em

desperto de matinada amb mal de cap i a vegades fins

i tot amb nàusees. Què li sembla que pot ser?

metge: Podrien ser moltes coses. No el vull espantar però

li recomano que així que pugui es faci un reconeixement

a fons per esbrinar-ne la causa. (Li dona una targeta.)

- 44 -

És l’hospital on treballo, se’l pot fer allà, no li costarà

gaire car.

viatger: Gràcies.

Pausa.

metge: Li puc fer jo també una consulta?

viatger: A mi?

metge: Quant mesura una gota d’aigua de pluja? (Pausa

llarga.) No ho sap?

viatger: El diàmetre de les gotes de pluja oscil·la al vol-

tant dels 0,02 mil·límetres, i n’hi ha prou amb un corrent

d’aire ascendent de quatre centímetres per segon per

mantenir-les en suspensió.

Passa un altre tren.

metge: Puc fer-li una proposta?

viatger: Quina proposta?

metge: Voldria comprar-li el que sigui que porti en

aquesta caixa.

viatger: Em vol comprar la maqueta i els plànols del

meu invent?

metge: No caldrà ni tan sols que me’ls ensenyi. Quant

en demana?

viatger: No són a la venda.

- 45 -

metge, li ofereix un talonari i un bolígraf: Tingui, escrigui

una xifra que sigui raonable o no li podré signar el taló.

Pausa llarga. El

viatger agafa el talonari i el bo-

lígraf.

viatger: Després me’n podré anar?

metge: Pot marxar ara mateix si vol. Només ha d’escollir

si vol fer-ho amb uns quants diners més a la butxaca o

no. (Pausa. El viatger escriu una xifra al taló i el retorna

al metge.) Em sembla prou raonable. (El metge signa el

taló i l’hi retorna. Pausa. El viatger s’aixeca i se’n va sense

la caixa. Al Noi.) Té. És per a tu. (Li dona la caixa blanca.)

Noi: Per a mi?

metge: Et recordarà que has d’anar amb compte per

Nova York. Es tractava d’un estafador, d’algú que ha-

bitualment puja als trens amb direcció a Manhattan i

entaula una conversa amb qualsevol que se l’escolti per

parlar-li dels seus invents imaginaris i per demanar-li uns

quants diners.

Noi: A mi no m’ha demanat res.

metge: Pots pujar-hi de peus que abans d’arribar a

Manhattan t’hauria demanat una contribució, per pe-

tita que fos, per al seu invent. (Pausa.) Obre la caixa, si

vols. És teva.

Noi, provant d’obrir la caixa: Està tancada amb clau.

No es pot obrir.

- 46 -

metge: Al final ens l’ha ben jugada aquell farsant. És

clar que el taló que li he signat jo no el podrà cobrar

enlloc tampoc.

Noi: Li has donat un taló fals?

metge: Et pensaves que li havia donat diners de debò?

Però d’on surts tu? D’on ets?

Noi: Soc islandès.

metge: D’on?

Noi: D’Islàndia. A Europa. Acabo d’arribar ara a Nova

York.

metge: I viatges sol?

Noi: La meva mare viu a Manhattan.

metge: Com és que no t’ha anat a buscar a l’aeroport?

Noi: L’aeroport s’ha quedat a les fosques. Hi havia molt

d’enrenou. Ni tan sols funcionaven els mòbils.

metge: La fi del món s’assemblarà molt a una apagada

de llum a Nova York una setmana sencera. Encara recor-

do la gran apagada del 77 i només va durar un dia. (Passa

un altre tren.) Quant temps et quedaràs a Nova York?

Noi: Un parell de setmanes.

metge: Hi havies estat mai abans?

Noi: No. És la primera vegada.

- 47 -

metge: Has de vigilar quan baixis del tren, no perdis mai

de vista la maleta, mira de no aixecar el cap i embado-

car-te més del compte.

Noi: Sí.

metge: Sí, què?

Noi: Faré el que dius.

metge: Així que arribem a Manhattan ja t’hauràs obli-

dat de tot. (Li dona una targeta.) Té... És l’hospital on

treballo, és a Chinatown. Si prens mal digues que et

portin allà.

Noi: Gràcies.

metge: Suposo que t’has fet una assegurança mèdica

abans de viatjar.

Noi: Sí. (Es guarda la targeta. Passa un altre tren.) Saps

quina mena de núvols són aquells?

metge: No.

Noi: Són cirrus. Núvols en forma de ploma, fibrosos i

blancs. No són núvols de pluja.

metge: Ja. (Obre un diari que porta. Pausa. El Noi es

posa a cantar fluix.) Què dius?

Noi: Ho sento. Em poso a cantar sense adonar-me’n.

(Somriu.)

metge: I es pot saber per què rius?

- 48 -

Noi: Perquè estic content de ser a Nova York.

Pausa. Obscuritat.

- 49 -

3. EN UN CARRER DE HARLEM

Noi s’ha aturat prop d’una DoNa graN que ha

muntat una parada d’andròmines i objectes di-

versos de segona mà davant de casa seva. També

hi ha un televisor encès.

DoNa graN: Necessites alguna cosa?

Noi: Busco la carnisseria Delamarche & Robinson que

es troba en aquest carrer, la coneixes?

DoNa graN: Sí, era allà davant. Enfrente mismo.

Se sent la sirena d’un o més cotxes de policia.

Noi: La carnisseria era en aquell solar?

DoNa graN: Als baixos, abans que enderroquessin

l’edifici.

Noi: I a on s’han traslladat?

DoNa graN: No ho sé. L’edifici es veu que amenaçava

ruïna, com totes les cases dels pobres de per aquí, i si

- 50 -

no és així, ja s’encarrega algú de cremar-les abans que

arribin a velles. Per cert, has llegit Manhattan Transfer?

(Agafa un llibre d’entre la pila de coses.) Però no, no

t’agradarà, no és per a la teva edat. Encara estudies, oi?

Noi: Sí.

DoNa graN, li ensenya un altre llibre més gruixut: És La

història dels Estats Units. El llibre està com nou. Mira,

és ple de fotos i de mapes... Te’l deixo per quaranta

dòlars només.

Noi: Estic buscant la meva mare.

DoNa graN: Qui és la teva mare?

Noi: La dona del senyor Delamarche.

DoNa graN: Ets fill del carnisser?

Noi: No, de la seva dona.

DoNa graN: No conec la teva mare. Jo hi anava poc, a

la carnisseria.

Noi: Gràcies.

DoNa graN: Espera’t, no te’n vagis tan de pressa. No

necessites res? Tot està en venda menys el televisor.

(Pausa.) Et puc assegurar que tot el que hi ha aquí només

ho he tocat jo. (El Noi es mira un paraigua.) T’agrada

el paraigua? Reconec que aquest paraigua també el

va tocar en Donald, el meu difunt marit. Te’l deixo per

quinze dòlars només. És de primera, per molt que faci

vent no es doblegarà mai.

- 51 -

Noi: Perdona però he de trobar la meva mare abans

que es faci fosc.

DoNa graN: Abans que es faci fosc? Parles com un vell

indi iroquès. D’on ets?

Noi: Soc islandès.

DoNa graN: D’on?

Noi: D’Islàndia. A Europa. He arribat avui a Nova York.

DoNa graN: Acabes d’arribar d’Europa?

Noi: Sí.

DoNa graN: I només portes aquesta maleta?

Noi: En portava una altra però me l’han robat a l’estació

de Pennsylvania.

DoNa graN: T’han fet mal?

Noi: Ni me n’he adonat. He anat a ajudar una dona amb

les seves maletes i mentrestant m’han robat la meva.

DoNa graN: Té, pren-te un cafè. Amb aquest fred t’anirà

bé. Está calentito.

D’un termos la

DoNa graN aboca cafè en una

tassa de plàstic. El

Noi en agafar la tassa vessa

una mica de cafè.

Noi: Ho sento...

- 52 -

DoNa graN: No es pot dir que hagis tingut una bona

entrada a Nova York. (Pausa.) Estàs molt blanc. No prens

el sol? Jo cada dia m’escapo a Central Park a prendre el

sol una estona. A tu no t’agrada el sol?

Noi: Sí.

DoNa graN: No hi ha res com estar-se una estona al sol.

I amb aquest fred que fa ara... (Se senten les sirenes de

policia. Pausa.) Què passa, no et prens el cafè?

Noi: La veritat és que no m’agrada el cafè.

DoNa graN: Doncs no te’l beguis. (Li agafa la tassa.)

Aquest és un país libre, o ho era fins no fa gaire.

Noi: Ho sento.

DoNa graN: No arribaràs gaire lluny en aquesta ciutat si

vas demanant disculpes per tot. No em facis cas. Estic

de mala lluna. És el que té aquesta ciutat, amb els anys

t’amarga el caràcter. Y además con este frío se te acaba

helando el alma.

Pausa.

Noi: Té, et compro el paraigua. (Li dona un bitllet de

cinquanta dòlars.)

DoNa graN: Ho dius de debò?

Noi: Sí, no voldria que es posés a ploure de sobte i la

pluja m’agafés sense paraigua. Tot i que els núvols d’avui

no són de pluja.

- 53 -

DoNa graN: No tens un bitllet més petit?

Noi: No. Ho sento.

DoNa graN: No et pensis que no em sap greu vendre’m

el paraigua d’en Donald, el meu marit, però no em que-

da cap altre remei. Els pobres ni tan sols tenim dret als

records. (Comprova si el bitllet que li ha donat el

Noi és

fals o no.) He de pagar el lloguer de casa meva, i amb

el que cobro de jubilació gairebé no m’arriba.

Noi: Em sap greu.

DoNa graN: Has estat mai a Florida?

Noi: No.

DoNa graN: En Donald i jo hi vam anar de vacances un

parell de vegades. A tots dos ens agradava molt la calor

de Florida. A més, tothom parla espanyol allà. ¿Tú no

hablas un poco de español?

Noi: No. Ho sento.

DoNa graN: En Donald i jo havíem de comprar-nos una

casa a Florida per anar-hi a viure quan ens jubiléssim tots

dos, però ho vam perdre tot, tot el que havíem estalviat

per poder comprar la casa de Florida. Ell es pot dir que

es va morir del disgust i jo ja ho veus... Però d’aquestes

històries, en va plena Nova York i el país sencer.

Noi: A Islàndia les coses tampoc van gaire bé.

- 54 -

DoNa graN: Doncs no sé si has fet ben fet de venir a

Nova York.

Noi: He vingut a veure la meva mare.

DoNa graN: Ah sí, la senyora Delamarche.

Es mira el televisor. Pausa.

Noi: De debò no saps on han traslladat la carnisseria?

DoNa graN: Et seré sincera, aquí, quan agafes mala

fama, ja has begut oli, t’ho dic per pròpia experiència.

La gent es refia més del que surt a les pel·lícules que del

que veu amb els seus propis ulls.

Noi: Així saps on han anat? On són ara?

DoNa graN: En Donald i jo teníem una petita funerària

a Brooklyn i amb els anys vam fer un racó, qui no en fa

un després de tota una vida treballant… Llavors, se’ns

va ocórrer fer cas al banc i invertir-lo pensant en la jubi-

lació i en la casa de Florida. Doncs al barri, en comptes

de compadir-nos quan ho vam perdre tot, tothom deia

que, a sobre, ens ho mereixíem per haver-nos aprofitat

de l’onze de setembre. Però quina culpa en teníem nos-

altres si van morir-hi tres mil persones... Bé que s’havien

d’enterrar...

Noi: Els senyors Delamarche van perdre els seus estalvis,

també?

- 55 -

DoNa graN: Els rics es protegeixen entre ells, però els

pobres, els pobres ens traiem els ulls els uns als altres,

això és el que passa. Només t’has de passejar per l’avin-

guda Madison, allà la gent mentre compra no s’alça mai

la veu ni es baralla com passa aquí a Harlem.

Noi: Vols dir que van perdre la carnisseria?

DoNa graN: Com?

Noi: Si van perdre la carnisseria... els senyors Delamarche

i Robinson...

DoNa graN: L’únic que et puc dir és que d’un dia per

l’altre van haver de tancar. Los justos acaban pagando

por los pecadores.

Noi: No t’entenc...

DoNa graN: Tant és que siguis a Harlem com a Bro-

oklyn... Però, no vols cap altra cosa? El televisor és

l’única cosa que no està a la venda. Ja t’ho he dit, oi?

Però espera... que tinc una caixa plena de llibres... (La

treu.) I aquí només n’hi ha una part, a casa en tinc més...

Els primers llibres que vaig començar a llegir van ser a

la funerària, llibres en anglès, llibres de tota mena. A la

funerària no teníem mai la televisió encesa por respeto a

los muertos, així que les hores de guàrdia me les passava

llegint, gairebé sempre en veu alta. En Donald feia broma

i em preguntava si llegia als morts. Al començament sí

que em feien por els morts, pero al final de quien hay

que tener miedo de verdad es de los vivos.

- 56 -

Se senten sirenes de policia.

Noi: Podria ser que el senyor Delamarche o el senyor

Robinson haguessin mort?

DoNa graN: Tot i que parles força bé l’anglès, sembla

que hi ha coses que et costen d’entendre.

Noi: Ho sento.

DoNa graN: Però en el fons no vas tan desencaminat. En

èpoques passades la pèrdua de la reputació significava

alguna cosa semblant a la mort.

Noi: La mort de qui?

DoNa graN: De la persona que tenia la desgràcia de no

mantenir intacta la seva reputació, és clar. Però ara, quan

cauen i s’enfonsen bancs i grans corporacions, i fins i

tot països sencers s’enfonsen, la reputació s’assembla

més que mai a un bitllet fals que tothom es vol treure

de seguida de sobre. Per això s’ha d’anar amb molt de

compte.

Noi: Així els senyors Delamarche i Robinson es van

arruïnar?

DoNa graN: Deixem-ho només en què van arruïnar la

seva reputació com a carnissers.

Noi: Però què va passar?

- 57 -

DoNa graN: No esperis que et faci d’altaveu de les ta-

faneries que corren pel barri quan en Donald i jo vam

ser víctimes del mateix esperit no fa tant.

Noi: Però digue’m almenys on puc trobar el senyor

Delamarche... A l’adreça que tinc de casa seva, ja no hi

viu i els veïns no en saben res.

DoNa graN: No s’havia d’haver associat amb en Robin-

son. Les males companyies com la mala reputació et

poden arrossegar al fons del Hudson más aprisa de lo

que canta un gallo.

Es mira el televisor. Pausa.

Noi: Saps on puc trobar el senyor Robinson?

DoNa graN: Tothom de per aquí sap on trobar en Robin-

son, no és cap secret, però t’aconsello que no t’hi acostis.

Noi: Però potser ell sap on és la meva mare...

DoNa graN: No parava gaire temps a la carnisseria.

Noi: La meva mare?

DoNa graN: En Robinson. Ningú el va veure tallar mai

un tros de carn.

Noi: Em podries donar la seva adreça, la del senyor

Robinson?

Pausa.

- 58 -

DoNa graN: Estàs segur que el vols anar a veure?

Noi: Sí.

DoNa graN: D’acord, te l’apuntaré en un paper, i men-

trestant mira si t’interessa alguna cosa més...

Noi: Gràcies.

DoNa graN, mentre escriu: Quants anys tens?

Noi: Gairebé setze anys.

DoNa graN: I també vols ser carnisser quan siguis gran?

Noi: No, vull ser cantant.

DoNa graN: Cantant de rock?

Noi: No, cantant d’òpera.

DoNa graN: D’òpera?

Noi: És el que més m’agrada del món. Fins i tot tinc una

professora de cant per a mi sol.

Se senten sirenes.

DoNa graN: Ningú diria que ets fill d’en Delamarche, no

te li assembles gens. Son el día y la noche.

Noi: Jo no soc fill seu sinó de la seva dona, la meva mare,

per això he vingut a Nova York.

DoNa graN, no li acaba de donar el paper: En Donald i

jo no vam tenir fills, Dios o el demonio lo quisieron así.

Si més no ara m’estalvio patir per ells i haver de pensar

- 59 -

que ells pateixin per mi. Perquè vendre la teva pròpia

vida al carrer no és el que una espera després d’haver

treballat durant quaranta anys. A cada cual su cruz, que

deia la meva mare.

Noi: Em sap molt greu el que t’ha passat.

Pausa.

DoNa graN: Si et pogués creure, si pogués creure algú

un altre cop, però els bancs fins i tot s’han endut això.

(Pausa.) Té, el paraigua, ara és teu...

Noi: Te’l regalo.

DoNa graN: Com que me’l regales?

Noi: No vull que et quedis sense el paraigua del teu

marit.

DoNa graN: No sé què dir... Gràcies. (Pausa.) Sempre és

agradable trobar-se amb algú humanament jove a Nova

York. Saps què vol dir això?

Noi: Em sembla que sí.

DoNa graN: Cada cop és més difícil trobar algú així en

aquesta ciutat.

Noi: Si em pots donar ara l’adreça... del senyor

Robinson...

DoNa graN: Sí, té... (Allarga el paper al Noi que se’l

guarda a la butxaca.) Aniràs a veure’l avui?

- 60 -

Noi: Sí, hi aniré ara mateix.

DoNa graN: És al Bronx. És una mica lluny, però tens el

metro a prop.

Noi: Porto una guia de Nova York. (Li ensenya la guia de

l’escena 1 que porta a la butxaca de l’abric.)

DoNa graN: Bé, doncs que et vagi molt bé. I ves amb

compte de no perdre’t al metro. (Pausa llarga.) Què

passa?

Noi: És que t’he donat un bitllet de cinquanta dòlars...

pel paraigua. I no m’has tornat el canvi...

DoNa graN: És veritat... (Es fica les mans a les butxaques.)

Em sap greu, no tinc canvi... Però si t’emportes també

La història dels Estats Units em quedaràs a deure cinc

dòlars només. (Li dona el llibre.)

Noi: Com?

DoNa graN: Quinze del paraigua, i quaranta del llibre,

són cinquanta-cinc dòlars. Si tu tampoc tens canvi ara,

un altre dia que passis per aquí ja me’ls donaràs. (Pausa.)

Què passa?

Noi: Aquí només hi ha la primera part.

DoNa graN: La primera part?

Noi: Mira... (Li ensenya el llom del llibre.)

DoNa graN: La segona part deu córrer per casa. ¡Qué

contratiempo! Mira què farem, l’altre llibre te’l deixo

- 61 -

a meitat de preu, i així em quedaràs a deure per tot

plegat vint-i-cinc dòlars. Ja ens tenim prou confiança

per això, espero.

Noi: Ho sento però és que al banc només em van donar

bitllets de cinquanta dòlars.

DoNa graN: Bé, doncs si em dónes un altre bitllet de

cinquanta, em pagues el que em deus i a més t’empor-

tes una altra cosa per valor de vint-i-cinc dòlars, i així el

dia que tornis només hauràs de recollir el llibre. N’hi ha

moltes, de coses, per triar aquí. Què t’agrada?

Noi: No ho sé.

DoNa graN: No em diguis que no hi ha res que vulguis,

que et faci gràcia...

Noi: És que no necessito res...

DoNa graN: Però si m’has dit que t’acababen de robar

la maleta a l’estació...

Se senten sirenes.

Noi: I el projector de cine?

DoNa graN: T’agrada?

Noi: Sí...

DoNa graN: Però aquest projector no val vint-i-cinc

dòlars...

Noi: Ah...

- 62 -

DoNa graN: En val el doble... Si em dónes un altre bitllet

de cinquanta et quedes el projector però em continuaràs

devent vint-i-cinc dòlars. En total m’has de donar cent

dòlars i em quedes a deure uns altres vint-i-cinc.

Noi: Cent vint-i-cinc?

DoNa graN: Recorda que cinquanta ja me’ls has pagat.

Estàs al cas, oi? Tret que vulguis alguna cosa més i així

ho arrodonim tot, alguna cosa que costi vint-i-cinc dòlars

exactes... A veure... Sí, el bate de béisbol dels Yankees

signat per tots els jugadors l’any vuitanta-sis. No sé

com el va aconseguir en Donald perquè no tenia gaire

temps d’anar al Yankee Stadium. Te’l deixo per vint-i-

cinc dòlars. I així tot plegat quedarà per cent cinquanta.

¿Estamos de acuerdo? (Se senten sirenes.) Em pagues

els cent cinquanta dòlars o no?

Noi: Sí... (Treu tres bitllets de cinquanta.)

DoNa graN: A tu et desplomaran ben aviat a Nova

York, criatura. A Nova York, a qualsevol que et parli

de diners li has de llegir als llavis la lletra grossa però

sobretot la lletra petita. És així com ens van enredar a

en Donald i a mi, per no llegir la lletra petita als llavis

de tots aquells xarlatans del banc. Per a ells tots som

cambrers o cuiners, recorda-ho, i llepem amb la llengua

les ferides obertes dels milionaris que no es tanquen

mai. Maleïdes ferides dels milionaris que sempre tenen

gana i no parem de llepar mai... Guarda’t els teus di-

ners, i si un dia te’n recordes, vine a buscar la segona

- 63 -

part de La història dels Estats Units. Però no t’oblidis

de portar-me els cinc dòlars que em deus ara i vint més

que costa el llibre. ¡Maldito sea este frío! Com trobo a

faltar el maleït sol de Florida! Tant de bo es reescalfi la

Terra ben aviat i Manhattan i Florida senceres s’enfonsin

al mar. Però per què em mires així? ¡Váyase, mi hijo,

márchese de una vez y no se olvide de regresar con mis

cinco dólares! (Pausa.) Fot el camp, em sents? Fot el

camp d’una vegada!

Obscuritat.

- 65 -

4. EN UNA GOSSERA DEL BRONX

És de nit. Se senten lladrucs de gos.

A l’aire lliure, dins d’una gàbia molt gran, algú

dorm tancat en un sac de dormir davant d’una

estufa petita encesa i un televisor gros apagat.

Noi, amb la caixa blanca de fusta i el llibre La

història dels Estats Units, és al costat de la gàbia.

Noi: Senyor Robinson, senyor Robinson... (Pausa. Més

fort.) Em sent, senyor Robinson? (Pica a la porta de la

gàbia.) Senyor Robinson? (Pausa.) Senyor Robinson?

robiNsoN: Ja no hi ha lloc per a cap gos més, estem

plens! Toca el dos! Ah, i no se t’acudeixi deixar cap gos

solt per aquí o et trencaré la cara!

Noi: No porto cap gos. Només vull saber on és la se-

nyora Delamarche. (Pausa.) Em sent?

robiNsoN, baixa una mica la cremallera i treu el cap del

sac: Però qui ets tu? D’on has sortit?

- 66 -

Noi: Soc el seu fill, el fill de la senyora Delamarche. He

arribat avui d’Islàndia...

robiNsoN: Per mi ja pots girar cua i tornar allà d’on sigui

que hagis vingut!

Noi: Necessito trobar la meva mare aquesta mateixa nit.

Sap on viuen ella i el senyor Delamarche?

robiNsoN: Fa mesos que no en sé res d’aquell parell de...

Merda de cremallera! Merda!

Noi: He anat a casa seva però ja no hi viuen... allà.

robiNsoN: Vine a ajudar-me amb la cremallera... Vinga,

entra... i ajuda’m! (Pausa.) Entra i estira la cremallera!

Vinga... entra d’una vegada!

Noi, prova d’obrir la porta de la gàbia: Està tancada...

la porta.

robiNsoN aconsegueix treure la clau de dins del sac

i llançar-la a terra, a prop de la porta de la gàbia.

Els lladrucs se senten més forts.

robiNsoN: Vinga, agafa la clau i obre la porta! (El Noi

agafa la clau, obre la porta però no entra a la gàbia.)

Però què fas? Entra i ajuda’m a baixar la cremallera

d’una vegada!

Noi entra a la gàbia i entre tots dos aconseguei-

xen baixar la cremallera.

- 67 -

Noi: Està molt rovellada.

robiNsoN: Això és culpa de la merda de la glaçada. (Surt

del sac, tanca la gàbia amb clau, es guarda la clau a la

butxaca i s’acosta a l’estufa per escalfar-se.) Què passa?

Tu no tens fred?

Noi: Estic acostumat al fred.

robiNsoN: Ah sí?

Noi: A Reykjavík, on jo visc, fa molt més fred. (robiNsoN fa

un glop d’una ampolla i després ofereix l’ampolla al Noi.)

No, gràcies.

robiNsoN: Has vingut sol?

Noi: Sí.

robiNsoN: I no has sentit cantar algú fa un moment?

Noi: Era jo.

robiNsoN: Eres tu qui cantaves?

Noi: Sí.

robiNsoN: I què coi cantaves?

Noi: Òpera.

robiNsoN: Òpera? (Riu.) Què portes en aquesta maleta?

Sembla la maleta d’un marieta. Ets marieta, o què?

Noi: No és meva. La meva me l’han robat a l’estació de

Pennsylvania.

- 68 -

robiNsoN: Tinc un dogo argentí que t’anirà molt bé

per espantar els xoriços i els yonkis. Te’l pots endur ara

mateix si vols.

Noi: Només he vingut per saber on és la meva mare.

He anat a la carnisseria però han tirat a terra l’edifici,

l’han enderrocat...

Els lladrucs ara són més forts.

robiNsoN agafa un

altaveu i se’l posa davant de la boca per parlar.

robiNsoN: Calleu d’una puta vegada! Prou! (Al Noi.) O

crides més que ells o no hi ha manera que callin. (Beu

un glop de l’ampolla.)

Noi: I la carnisseria?

robiNsoN: Què?

Noi: La carnisseria que tenien amb el senyor Delamarche,

on és ara?

robiNsoN: On és? Que no t’ho ha dit en Delamarche...

Noi: No l’he trobat, ni a la meva mare tampoc.

robiNsoN: La teva mare?

Noi: La senyora Delamarche.

robiNsoN: Així és de debò que ets fill d’aquell parell...

Noi: Només de la senyora Delamarche. He vingut d’Is-

làndia per veure-la.

- 69 -

robiNsoN: D’Islàndia?

Noi: Sí, a Europa...

robiNsoN: Així també hi ha un país al món que es diu

així de debò?

Noi: Sí. Entre Amèrica i Europa.

robiNsoN: I què coi feu allà?

Noi: Què fem?

robiNsoN: Com es viu en un país de gel?

Noi: Al subsòl hi ha corrents d’aigua calenta natural que

es fan arribar a totes les cases per escalfar-les.

robiNsoN: Portes un abric molt maco, te’l canvio per

aquell meu que tampoc està gens malament.

Pausa.

Noi: M’estimo més el meu.

robiNsoN: Et faig un favor canviant-te l’abric, noi. Amb

aquest a sobre ja t’han fotut la maleta a Manhattan,

aquí al Bronx t’acabaran de fotre la resta.

Noi: El senyor Delamarche també viu al Bronx?

robiNsoN: Deixa estar això de senyor d’una vegada, ni

en Delamarche ni jo som senyors de cap mena. Has estat

a Harlem? (Pausa.) Has estat a Harlem, no?

Noi: Sí, vinc d’allà.

- 70 -

robiNsoN: I què diuen de mi per allà?

Noi: No gran cosa.

robiNsoN, agafa el Noi per la solapa de l’abric: No et

facis el llest amb mi, em sents?

Noi: És que no m’han volgut dir res, l’hi asseguro.

robiNsoN: Tracta’m de tu, ja t’he dit que no soc cap

senyor. Què és aquest llibre?

Noi: L’he comprat a Harlem. És la primera part de La

història dels Estats Units.

robiNsoN: Què passa? Encara escalfes cadires a l’escola?

Noi: Sí.

Pausa.

robiNsoN: S’ha de reconèixer que tens pebrots. Així que

he tancat la gàbia em pensava que et cagaries de por.

Saps per què tanco la gàbia amb clau cada nit? Perquè jo

sí que estic cagat de por. La gent cada nit deixa els seus

gossos pollosos i afamats aquí, alguns fins i tot estan mig

rabiosos de la gana que tenen. Com que a Manhattan

tanquen les gosseres per culpa de la grip, tots els gossos

de Nova York venen a parar al Bronx ara. Els gossos han

moquejat i tossit tota la vida, i ves per on, ara resulta que

d’això els veterinaris en diuen grip canina i en fan una

pila de calés a Manhattan. A la nit si no vas amb compte,

amb la gana que tenen, un doberman qualsevol t’arrenca

- 71 -

una mà com si res. I a sobre se m’ha espatllat el televisor.

Algun gos s’hi deu haver pixat a sobre i m’he quedat sense

televisor. Quin fred que fot! Merda! (Els gossos deixen de

bordar. Pausa llarga.) No sé què és pitjor, quan es queden

tan callats o quan borden tots alhora.

Pausa.

Noi: Una vegada em vaig perdre a les Terres Altes un dia

sencer, des d’aleshores que no tinc por.

robiNsoN: On dius que et vas perdre? (Fa un glop.)

Noi: A les Terres Altes, un desert del centre d’Islàndia on

no viu res ni ningú. S’hi està tan sol allà que tot el que

penses ho has de dir en veu alta de seguida. No t’ho pots

quedar a dins o si no et tornes boig. Des d’aleshores que

només tinc por del perill quan vull tenir-ne por.

robiNsoN: Quina xerrameca islandesa, noi! Vinga, fes-ne

un glop... (Li ofereix una altra vegada l’ampolla que el

Noi rebutja amb un gest.) Té, agafa això... (Li llança un

crani humà. El

Noi fa un crit i rebutja el crani en un acte

reflex.) Què... t’has espantat o no? (Riu.) No em miris

així que no l’he mort jo.

Pausa.

Noi: Qui era?

robiNsoN: Un colon irlandès del xix, calculo jo.

- 72 -

Noi: Un colon irlandès?

robiNsoN: Per la forma de la mandíbula i per la cara de

borratxo que fa. És igual que la meva. No trobes? (Riu.) Al

Bronx, així que esgarrapes una mica la terra, trobes caps

de colons irlandesos, alemanys i italians per tot arreu. El

subsol de Nova York és ple de cadàvers i els de dalt no

estem pas millor. (Li ofereix de nou l’ampolla.) Vinga,

fes un glop a veure si et passa l’ensurt... (El

Noi diu que

no amb el cap.) Tu t’ho perds. Has emborratxat mai un

pequinès? No he rigut mai tant a la meva vida. (Fa un

glop.) Amb la teva mare rèiem força també, fins que va

començar a pensar en la seva ànima i a anar cada dia

a l’església per acabar convertida en una fanàtica de la

salvació. En el fons només creia en Déu perquè l’ajudés

a aprimar-se. I la veritat, com més s’engreixava més

fanàtica es tornava. S’hauria d’haver casat amb mi i no

amb en Delamarche. Jo crec que fins i tot se’n penedia

a vegades. (Fa un glop mentre se sent una baralla molt

violenta de gossos. Torna a parlar per l’altaveu.) Calleu

o calo foc a tot! (Al

Noi.) Segur que s’han matat entre

ells... N’hi ha que es barallen fins que un d’ells arrenca

el coll a un altre.

Pausa.

Noi: La meva mare i en Delamarche s’han separat?

robiNsoN: Què?

Noi: Si la meva mare i en Delamarche s’han separat...

- 73 -

robiNsoN: Segur que no, perquè abans de reconèixer un

error, tots dos es tallarien el cap. Jo no soc tan orgullós

com ells, ni tinc tantes ínfules com en Delamarche. A

mi ja m’està bé arrossegar-me pel Bronx, en canvi ell,

si no s’arrossega cada dia per Wall Street... I de fet ho

ha aconseguit, per fi ha aconseguit reptar cada dia per

Wall Street i que ningú el trepitgi.

Noi: Té una carnisseria a Wall Street?

robiNsoN: Molt millor que això. Va guanyar al pòquer

una llicència per a una parada ambulant d’hamburgue-

ses i hot dogs a Wall Street.

Noi: És allà on viu, a Wall Street?

robiNsoN: A Wall Street no hi viu ningú.

Se sent udolar un gos.

Noi: Wall Street és al Districte Financer, al sud de Man-

hattan, oi?

robiNsoN: Sí, allà hi ha el femer més gran de tot Nova

York.

Noi: I en quin carrer puc trobar la parada ambulant d’en

Delamarche?

robiNsoN: Només has de fer cas del teu nas. La carn

de gos reescalfada s’ensuma d’una hora lluny. Ara que

tanquen totes les gosseres de Manhattan per culpa

d’aquest coi de grip, en Delamarche s’haurà d’espavilar

- 74 -

a buscar el gènere més enllà de Nova Jersey. (Els lladrucs

tornen a ser molt forts. robiNsoN agafa l’altaveu i el passa

al Noi.) Vinga, canta alguna cosa... (Pausa.) Et dic que

cantis alguna cosa!

Noi: Per què?

robiNsoN: Vinga... canta...

Noi: Però què?

robiNsoN: Allò que cantaves abans...

Noi: Per què?

robiNsoN: A veure si callen d’una puta vegada. (Pausa.)

Vinga... canta! (Pausa.) Et dic que cantis! (El Noi es posa

a cantar amb l’altaveu. Els lladrucs se senten més forts.

robiNsoN torna a agafar l’altaveu.) Calleu, gossos de

merda o us mato a tots ara mateix!

Pausa llarga.

Noi: A la carnisseria també despatxàveu carn de gos?

robiNsoN: A Harlem ja n’estàvem ben tips de fregir les

nostres carns pudentes de gos tot el dia.

Noi: Eren els gossos d’aquesta gossera?

robiNsoN: Carn de la millor gossera del Bronx, hauríem

pogut posar a la porta.

Noi: I la meva mare ho sabia?

- 75 -

robiNsoN: Si ho sabia?

Noi: Que veníeu carn de gos a la carnisseria...

robiNsoN: És clar que ho sabia. Què et penses? Jo sub-

ministrava el gènere, en Delamarche el preparava i ella

portava els comptes. Un negoci portat com cal. (Riu.)

Què passa? Que no teniu sentit de l’humor a Islàndia?

T’estic prenent el pèl, que no ho veus?

Noi: És una broma?

robiNsoN: Hauríem pogut despatxar tota mena de

carn en aquella carnisseria, fins i tot carn de serp, que

ningú ens hauria dit res, però de gos, de gos no ens ho

haurien permès mai. En tot Amèrica, hi deu haver uns

cinquanta milions de gossos amb una vida de gos, doncs

el milió i mig de Manhattan, viuen com reis. Manhattan

és l’únic lloc del món on els gossos viuen millor que les

persones. Al metro, la gent pot tossir i escopir damunt

dels altres tot el que li doni la gana que no passa res,

però si un gos tus en una gossera de Manhattan una

sola vegada la tanquen per sempre. (S’acaba la beguda

i llença l’ampolla.) S’ha acabat!

Noi: Vau tancar la carnisseria per ell?

robiNsoN: Per qui?

Noi: Per en Delamarche?

robiNsoN: En Delamarche ja estava tip de veure les

mateixes cares negres i hispanes darrere del seu taulell

- 76 -

cada dia demanant les mateixes salsitxes i hamburgueses

amb all i ceba. En Delamarche sempre ha volgut picar

massa alt i anar-se’n al sud de Manhattan, amb els colls

estirats de Wall Street.

Noi: Va ser per ell que vau tancar la carnisseria?

robiNsoN: Preguntes massa, i quan un pregunta tant

s’arrisca que algú li digui la veritat, i més ara que se

m’ha acabat el mam.

Noi: M’estimo més que em diguin la veritat.

Pausa.

robiNsoN: Tu no deus escalfar bancs a l’església com la

teva mare...

Noi: Jo no crec en Déu.

robiNsoN: Però creus en la veritat. No sé què és més

absurd, noi. (Amb l’altaveu a la boca.) Calleu d’una puta

vegada! Jo també sé bordar, em sentiu? (Borda. Pausa.

El Noi s’aixeca.) Ja te’n vols anar?

Noi: És molt tard.

robiNsoN: I on aniràs ara?

Noi: Aniré a dormir a un alberg.

robiNsoN: I per què no et quedes aquí?

Noi: Aquí?

- 77 -

robiNsoN: No dius que no tens fred? Pots agafar aquella

manta i el meu abric i estirar-te al costat de l’estufa, si

et va bé. (Pausa.) Allà a fora hi deu haver un gos amb el

coll obert, la resta deuen estar prou excitats per donar-te

un bon ensurt. Jo de tu no sortiria ara, t’ho dic de debò.

Pausa llarga.

Noi: A Islàndia la gent també ha començat a abandonar

els seus gossos al carrer o a ofegar-los al Tjörnin.

robiNsoN: On?

Noi: Un llac que es troba a Reykjavík.

robiNsoN: Saps per què la gent es desfà de debò dels

seus gossos? No és perquè no els puguin mantenir,

sinó per por que els seus propis gossos els acabin

menyspreant també.

Pausa.

Noi: La veritat és que estic una mica cansat. M’he perdut

no sé quantes vegades al metro i després aquí, al Bronx.

robiNsoN, passa una manta al Noi: Vinga, estira’t allà...

Noi busca un lloc on estirar-se i troba el coman-

dament del televisor.

Noi: On deixo això?

- 78 -

robiNsoN: Deixa’l on vulguis (El Noi prova el comanda-

ment i el televisor s’encén.) Com t’ho has fet?

Noi: No ho sé...

robiNsoN: Dona’m... (Pausa.) Vinga... dona-me’l!

robiNsoN canvia de canal fins que en troba un que

li agrada. Tots dos estirats es miren el televisor

uns moments.

Noi: Explica’m alguna cosa de la meva mare...

robiNsoN: Què vols que t’expliqui...

Noi: El que sigui...

robiNsoN: Ja t’ho explicaré quan s’acabi això...

Apuja el volum del televisor i els gossos també

borden més fort. Pausa llarga. Obscuritat.

- 79 -

5. EN UNA CANTONADA DE WALL STREET

DelamarcHe i el Noi es troben al costat d’una

parada ambulant d’hamburgueses i hot dogs.

Noi a més de la caixa blanca i el llibre, porta

posat l’abric d’en

robiNsoN en comptes del seu.

Se sent força soroll de trànsit.

DelamarcHe, estreny la mà del Noi: Benvingut a Nova

York. Ja has esmorzat?

Noi: No.

DelamarcHe: Té, pren-te’l amb una mica de mostassa

o de quètxup, tu mateix... (Li dona un hot dog.) Què et

sembla la meva parada? Aquí només venc hamburgue-

ses i hot dogs, res d’entrepans, galetes ni pizzes, només

hamburgueses i hot dogs, els millors de Manhattan, i

no ho dic jo només, ho diuen sobretot els meus clients,

fins i tot els qui van al Katz’s Deli i al Shake Shak cada

dia ho diuen. Com és que portes un abric tan vell?

Sembles un captaire.

- 80 -

Noi: No és meu. És d’en Robinson. Me l’ha canviat pel

meu.

DelamarcHe: Aquella rata... Quan arreplegui aquell bor-

ratxo se’n recordarà de mi... Però vinga, digues alguna

cosa, explica’m alguna cosa de tu... La teva mare parla

molt de tu però només per queixar-se’n. Diu que no te

l’estimes gens.

Noi: On és?

DelamarcHe: La teva mare? A aquesta hora ja deu parar

a la catedral de Sant Patrici.

Noi: On?

DelamarcHe, mira de sobte cap a una altra banda: A Wall

Street en deu estar passant una altra de grossa... Avui

s’ensuma alguna cosa un altre cop. No és normal que

a aquesta hora no hagi venut ni la meitat del que venc

sempre... Vaja, hi ha aquell boig aquí una altra vegada...

Aquell de l’americana verda... No, no te’l miris... Vinga,

digue’m què estudies, què seràs quan siguis gran?

Noi: Cantant.

DelamarcHe, encara distret: Cantant dius?

Noi: Cantant d’òpera.

DelamarcHe: La teva mare no me n’ha dit res...

Noi: Com està?

DelamarcHe: Qui?

- 81 -

Noi: La meva mare.

DelamarcHe: Molt bé, és clar que a la seva manera molt

particular.

Noi: On és?

DelamarcHe: A la catedral de Sant Patrici, ja t’ho he

dit. Es veu que ara hi va cada matí. La teva mare és la

persona més intel·ligent que he conegut mai, i n’he

conegut moltes de persones... Però ella s’avergonyeix

de la seva intel·ligència i s’estima més amagar-la perquè

no li faci mal.

Pausa.

Noi: Què vols dir?

DelamarcHe: D’un temps ençà la teva mare ha decidit

defugir la realitat, és això el que vull dir. Està provat

científicament que hi ha una relació bidireccional entre

el pensament i la realitat, que s’influeixen l’un a l’altra, i

que quan l’un defuig l’altra i no hi ha relació possible, tot

comença a anar malament. (Mira a una banda i crida.)

Ei Joe, Joe! Joe! (Pausa.) Està sord o què...

Noi: És a prop d’aquí la catedral de Sant Patrici?

DelamarcHe, distret: Què?

Noi: Si és a prop la catedral de Sant Patrici. És que m’he

deixat la guia a la butxaca del meu abric.

- 82 -

DelamarcHe: Ja te’n vols anar? Però si acabes d’arribar,

tot just ens acabem de conèixer... No has tocat ni el

hot dog...

Noi: No tinc gana.

DelamarcHe: Vols una hamburguesa? Agafa-la tu ma-

teix, vinga...

Noi: No. Gràcies.

DelamarcHe: Mira, no te’n pots anar encara. Aviat et

necessitaré perquè em facis un favor.

Noi: Quin favor?

DelamarcHe: La teva mare m’ha ajudat molt, però de

sobte ha decidit tirar la tovallola, justament ara que les

coses ens comencen a anar bé ella em dona l’esquena.

Perquè resulta que a la teva mare no li agrada Wall

Street, i se n’ha adonat ara... (Mira a una banda i crida.)

Ei, Joe, Joe! És el meu fill! El meu fill! Ei, Joe! (Pausa.)

Ha fet veure que no ens veia, el desgraciat... Però tu i

jo com si no passés res, eh. Tant se val com vagin les

coses avui a la borsa, tant se val sempre que no siguin ni

prou bones ni prou dolentes perquè a la gent se li tanqui

l’estómac i perdi de sobte la gana. Ho has entès? I avui

ben bé sembla que tots han perdut la gana, així que en

deu estar passant una de ben grossa allà dins. Ei, Jack,

Jack! (Pausa.) Un altre que es fa el sord! Has vist quina

cara que feia? Es nota que no ha aclucat l’ull en tota la

nit. Encara que tu tampoc fas gaire bona cara. Com és

- 83 -

que estàs tan blanc? Vinga, taurons, taurons, sortiu a

omplir-vos l’estómac d’una vegada... (Se sent un soroll

d’avió. El Noi mira al cel.) Des de l’onze de setembre

que a Manhattan tots tenim un ull a terra i l’altre al cel.

Ja t’hi acostumaràs.

Noi: Me n’he d’anar a veure la meva mare.

DelamarcHe: Què dius?

Noi: Vaig a veure la meva mare a la catedral de Sant

Patrici.

DelamarcHe: Espera... espera... Tenim temps. M’has dit

que em faries un favor. Oi que m’ho has dit?

Noi: Què vols que faci?

DelamarcHe: Per què tens tanta pressa? Tan malament

t’he tractat? Escolta, no vull que vagis a veure la teva

mare ara i que li diguis que t’he tractat malament, em

sents? Les barbaritats que ja t’haurà explicat de mi aquell

desgraciat d’en Robinson... Fins que la teva mare i jo no

ens vam desempallegar d’ell ens va fer la vida impossible,

aquella mala bèstia. Ei, Jack! Jack! Què passa, Jack? Fa

veure que sap alguna cosa però tampoc sap res... De

moment tots ben tancats amb pany i clau traient-se

els ulls en petit comité... I a sobre només faltava aquell

boig... Què deu fer aquí avui també? Escolta’m bé, si

s’acosta no te’l miris... com si no hi fos...

Noi: Qui?

- 84 -

DelamarcHe: Aquell tipus de l’americana verda tota

bruta... No, no te’l miris... Tothom se’l treu de sobre ara.

Està com un llum. Si no fos tan fill de puta fins i tot faria

llàstima. El més segur és que acabi a la presó també.

Noi: Què ha fet?

DelamarcHe: Tenia alguna cosa a veure amb aquell

estafador de l’Upper East Side que va detenir la policia

per estafar els rics de mig món. I abans també havia

treballat com a trader a la borsa, per això de vegades

encara es passeja per aquí amb l’americana verda... Si

s’acosta fes veure que no el sents. Ni te’l miris.

Noi: Té... En Robinson m’ho ha donat per a tu...

DelamarcHe: Per a mi?

Noi: Me n’he recordat ara.

DelamarcHe: Què és?

Noi: No ho sé.

DelamarcHe: No ho vull. Llença-ho a la primera clave-

guera que trobis. En Robinson és escòria. Saps a què es

dedicava darrerament aquell borratxo pollós? A segrestar

gossets de les vídues riques pels voltants del Lincoln

Center per demanar-ne diners a canvi. Va estar ben a

punt d’enfonsar-nos a tots.

Noi: Així ho llenço?

- 85 -

DelamarcHe: Dona’m... (Desembolica una petita trom-

peta de plàstic.) Ei, Jack, Jack! Mira què m’ha regalat el

meu fill! (Fa sonar la trompeta.) Té gràcia, oi? (Al Noi.)

Si més no l’he fet riure...

Noi: Per què t’ho ha regalat?

DelamarcHe: Per vexar-me davant teu. Què et penses?

En Robinson no suporta que la teva mare em preferís

a mi abans que a ell i que ara a més a més tingui un

fill. En Robinson no ha tingut mai res seu, només una

enveja que l’ha anat corcant per dins i que no el deixa

viure. (Se sent un altre avió.) Ei, Joe, Joe! Què coi està

passant, eh? (Pausa.) Ves amb compte que no t’atro-

pellin! Desgraciat! (Al

Noi.) Escolta, m’he d’acostar un

moment a Wall Street a veure si m’assabento d’alguna

cosa mentre tu et quedes aquí...

Noi: Jo?

DelamarcHe: No voldràs que es quedi la parada sola

enmig de Wall Street.

Noi: Però no entenc que hagis d’anar a Wall Street si ja

hi som, a Wall Street...

DelamarcHe: Vull dir la borsa, l’edifici... És aquí mateix...

a la cantonada amb Broad Street... Serà un moment

només, a veure si en trec alguna cosa als qui surten a

fumar al carrer. (Li ensenya un paquet de tabac que es

treu de la butxaca.) Em fumaré un cigarret només.

- 86 -

Noi: Però és que me n’he d’anar a veure la meva mare

ara...

DelamarcHe: Ja hi aniràs després a veure la teva mare.

Ara necessito que em facis aquest favor, que et quedis

aquí, a la parada.

Noi: I no et pots emportar la parada amb tu?

DelamarcHe: No, no puc deixar la parada a la porta de

la borsa. T’hi quedaràs fins que torni o no?

Noi: És que no puc...

DelamarcHe: Com que no pots? Què passa... no em vols

fer aquest favor? Però si tornaré de seguida... Escolta, et

diré un secret... Tinc invertits uns quants diners, diners

de la teva mare i meus, de fa temps, d’abans que tot

se n’anés en orris, i he de saber quin és el moment de

recuperar els nostres diners, els de la teva mare i meus.

No és curiositat només, ho entens? (Pausa.) Què tens?

Noi: Estic marejat...

DelamarcHe: Marejat?

Noi: Em roda el cap.

DelamarcHe: Això és que no has esmorzat encara. Menja

alguna cosa mentrestant, agafa el que vulguis, vinga...

(Pausa.) Però per què plores?

Noi: No ploro.

DelamarcHe: I tant que plores... Què et passa?

- 87 -

Noi: Res.

Pausa.

DelamarcHe: Au, vine... Fem-nos una abraçada, com un

pare i un fill de debò... Vinga... (L’abraça. Pausa.) Què

mireu? És el meu fill? És que no puc abraçar el meu fill

si em dona la gana? (Al Noi.) Tu i jo hem de fer moltes

coses junts. Anirem a veure els Giants i t’ensenyaré a

jugar al pòquer, si la teva mare em deixa, és clar. Ens

ho passarem molt bé, ja ho veuràs... (Pausa.) Vinga...

Et quedaràs un moment aquí? Oi que sí que em faràs

aquest favor i et quedaràs a la parada? (Pausa.) Vinga, no

ploris més... O si no jo també em posaré a plorar i amb

més motius que tu segurament... No poder recuperar els

teus diners no és cap broma... Vinga, oi que et quedaràs

fins que torni? Oi que sí? Digues que et quedaràs fins

que torni... (Pausa.) Vinga, digues que sí...

Noi: De què estan fets els hot dogs i les hamburgueses?

DelamarcHe: Què?

Noi: Les hamburgueses i els hot dogs, de què estan fets?

DelamarcHe: De què estan fets?

Noi: Si em quedo ho he de saber...

DelamarcHe: Però de què vols que estiguin fets... Doncs

com estan fets tots els hot dogs del món, de carn de

pollastre, de porc i de gall dindi, de la part dels músculs

que toquen l’os, i també hi ha una part de ronyons, cor

- 88 -

i fetge. Però ningú t’ho preguntarà. A ningú li importa

això mentre siguin bons. Et preguntaran si estan prou

calents i ja està. Però per què coi plores? Escolta, me

n’he d’anar i torno de seguida. Tu no et moguis d’aquí,

em sents? I si s’acosta aquell tipus, el de l’americana

verda, no li donis res, no li facis cas.

DelamarcHe se’n va. Després d’uns moments sona

l’alarma d’un mòbil. El

Noi treu un mòbil d’una

butxaca i contesta.

Noi: Mare? (Pausa.) Mare?

Apareix un

clieNt amb una barba d’uns quants dies

vestit amb una americana verda com la que porten

els traders de la borsa de Nova York. L’americana

està força bruta. El

Noi es guarda el mòbil.

clieNt: Em dones una hamburguesa?

Noi: No puc.

clieNt: No pots?

Noi: És que només guardo la parada a en Delamarche

fins que torni.

clieNt: On ha anat?

Noi: M’ha dit que tornava de seguida. A més, no sé de

què estan fetes les hamburgueses. Els hot dogs sí que

ho sé, però les hamburgueses...

- 89 -

Se sent el soroll d’un avió.

clieNt: Et trobes bé?

Noi: Estic marejat.

clieNt: Vols un xiclet? No hi ha res com mastegar un

xiclet per afluixar la tensió.

Noi: No. Gràcies.

clieNt: O fumes o mastegues xiclet. I com que mastegar

xiclet no està prohibit de moment... (Pausa.) Em dones

l’hamburguesa?

Noi: En Delamarche tornarà de seguida. Ha anat un

moment a la borsa...

clieNt: A la borsa?

Noi: A la porta de la borsa a fumar-se un cigarret

només...

clieNt: Quants cigarrets m’he fumat jo també a la por-

ta de la borsa... Però ja fa temps que només opero a

través del Nasdaq, el mercat electrònic, en inversions

alternatives. L’americana només me la poso quan vinc a

Wall Street a veure si el vell Harland ja ha trobat la seva

corbata blava. Saps allò de la corbata del vell Harland,

suposo.

Noi: No.

clieNt: No saps allò de la corbata blava del vell Harland?

- 90 -

Noi: Ho sento.

clieNt: Sempre que el vell Harland portava posada la

seva corbata blava, a la borsa pujaven les accions com

l’escuma, fins que un dia se la va descuidar en un hotel

de putes i des d’aleshores tot va començar a anar ma-

lament a Wall Street. I ara fins que el vell Harland no

recuperi la seva corbata blava, les coses no s’arreglaran.

(Pausa.) És un vell acudit del 29 que encara corre per

Wall Street. Esperava que et fes gràcia i em donessis

una hamburguesa...

Noi: En Delamarche vindrà ara...

clieNt: En Delamarche no me’n donaria cap tampoc, des

d’aquell dia que li vaig fer la broma de les hamburgue-

ses... (Pausa.) En Delamarche no t’ha explicat la broma

de les hamburgueses?

Noi: No.

clieNt: Un dia que les coses li anaven fluixes li vaig sug-

gerir que posés Rockefeller a les seves hamburgueses.

Em va fer cas, va posar un cartell anunciant «les noves

hamburgueses Rockefeller» i l’endemà ja tenia un parell

d’advocats de la família Rockefeller a la parada dema-

nant-li els seus royalties. El van espantar tant aquell

parell d’advocats dels Rockefeller que en Delamarche

els va prometre que mai més anomenaria les seves

hamburgueses de cap manera ni faria servir el nom de

Rockefeller en va, i a mi, és clar, em va deixar de parlar.

Al món no passa res que no sàpiga o no hagi previst per

- 91 -

endavant la família Rockefeller, t’ho pots ben creure. Ja

t’ha passat el mareig?

Noi: Una mica.

clieNt: Nova York et pot fer rodar el cap, i tant que sí.

I el més terrible de tot és que quan ja n’estàs tip no

saps on anar. L’únic que pots fer és donar voltes i voltes

com un esquirol engabiat. És l’únic lloc del món on un

gat pot mirar un rei a la cara. Una altra cosa és que el

reconegui. T’agraden les matemàtiques?

Noi: Les matemàtiques?

clieNt: En les inversions, el secret rau en matinar més

que ningú, processar les ordres de compra o venda

abans de l’apertura dels mercats, i aplicar a la resultant

el logaritme secret. La resta és confiança. Sobretot con-

fiança. Sense confiança és impossible gestionar cada

dia milions de dòlars d’actius arreu del món amb una

mínima rendibilitat del 5% al mes independentment de

les fluctuacions borsàries. Saps què vol dir això? Saps

què significa?

Noi: No hi entenc gens de finances. Encara estic

estudiant.

clieNt: A Columbia?

Noi: No, a Reykjavík, a Islàndia.

clieNt: Ets islandès?

Noi: Sí.

- 92 -

clieNt: Tinc uns quants clients islandesos. Bona gent els

islandesos. Com és aquella frase que diuen sempre? «Tot

sortirà bé». És igual si et parlen de dones, de whisky o

de negocis, al final sempre acaba sortint aquella frase

de «tot sortirà bé».

Noi: És veritat.

clieNt: Tenen confiança en si mateixos els islandesos,

per això els van tan bé les coses.

Noi: Ara no van gaire bé.

clieNt: Com?

Noi: Les coses... no van gaire bé a Islàndia ara.

clieNt: Als negocis no s’ha de dir mai que les coses

no van gaire bé sinó que sempre són millorables. Vols

un bon consell? Quan dibuixis un cercle, comença’l

sempre per dalt, de manera que l’acabis tancat en línia

ascendent. És el millor consell que vaig sentir als passa-

dissos de la universitat de Chicago. Als passadissos és

on passen les coses importants de debò. Com que no

em donaràs l’hamburguesa em menjaré aquest hot dog

que sembla que no el vol ningú. (Agafa el hot dog que

ha deixat el Noi.)

Noi: Però és fred...

clieNt, mentre menja: Et faria res deixar-me el mòbil per

fer una trucada? M’he deixat el meu a casa i es tracta

d’un assumpte urgent, de vida o mort es pot dir. Te’l

- 93 -

tornaré de seguida. (Pausa.) Si no fos molt important

no te’l demanaria, creu-me. (El Noi li deixa el mòbil.)

Gràcies. (El clieNt truca.) Sembla que comunica... (Se

sent un avió.) Tornaré a trucar d’aquí un moment. No

et fa res deixar-me’l una mica més encara...

Noi: És que me n’he d’anar a veure la meva mare.

clieNt: He de parlar amb en Bernie avui mateix. Fa dies

que no parlem i hem d’ajustar alguns detalls plegats

encara que sigui per telèfon. No he conegut ningú com

ell, és un geni.

Noi: Saps on és la catedral de Sant Patrici?

clieNt: La catedral de Sant Patrici?

Noi: Hi he d’anar ara... És molt important...

Pausa.

clieNt: Ets catòlic?

Noi: No. Jo soc ateu. Hi vaig per la meva mare...

clieNt: Jo sí que crec en Déu. S’ha de creure en alguna

cosa més enllà d’aquest món. Amb en Bernie en par-

lem a vegades, d’aquestes coses. No tot són negocis.

L’esperit no es pot deixar de banda. És una de les coses

que ha fet gran els Estats Units, no deixar mai de banda

l’esperit fins i tot en els negocis. D’això també n’hem

parlat alguna vegada en Bernie i jo. (Marca un número.)

- 94 -

És molt estrany que tingui el telèfon desconnectat tant

de temps, en Bernie. Què deu passar?

Noi: Potser no s’hi pot posar ara...

clieNt: Per què no s’hi hauria de poder posar?

Noi: No ho sé...

clieNt: És terrible que els teus propis fills provin de

trair-te. O la teva dona, com m’ha passat a mi. Imagina’t

que s’ha venut la nostra casa de Connecticut sense dir-

me res i se n’ha anat a Europa.

Noi: Em sap greu.

clieNt: Ara el món està dominat per la incertesa. Però

tant en Bernie com jo ens en sortirem. Només cal que els

mercats recuperin la confiança una altra vegada. Això és

la clau de tot. Vols saber quina serà la meva estratègia

inversora per a l’any que ve en una sola frase? (Pausa.)

Curtes en les borses nord-americanes i europees, en

els bons governamentals nord-americans a deu anys i

en el dòlar americà. I llargues en la borsa xinesa, índia i

dels Estats del Golf i en les monedes estrangeres. Això

no treu que tingui plena confiança en la recuperació de

l’economia americana. Ens en sortirem també. I tant que

sí! (El clieNt continua menjant, i l’últim tros el deixa caure

a la claveguera.) És per a les rates... Un vell costum de

quan vaig començar a treballar a la borsa fa molts anys...

L’últim tros de l’hamburguesa o el hot dog el llençaves a

- 95 -

la claveguera per aquella vella dita que diu que «a Wall

Street fins i tot les rates s’han d’endur el seu pessic».

Pausa.

Noi: Em dones el mòbil? És que he d’anar a veure la

meva mare a la catedral de Sant Patrici...

clieNt: Ara mateix?

Noi: Sí.

clieNt: T’emportes la parada també?

Noi: La parada?

clieNt: A la catedral de Sant Patrici...

Noi: No... en Delamarche se’n farà càrrec ara... vindrà

de seguida...

clieNt: Si tens tanta pressa, ja m’hi quedo jo a la parada

fins que torni en Delamarche.

Noi: No, vindrà de seguida, segur... M’ha dit que vindria

ara... Que només s’hi estaria un moment a la porta de

la borsa fumant-se un cigarret...

Pausa.

clieNt: No confies en mi?

Noi: Què?

- 96 -

clieNt: No confies que guardi la parada fins que torni

en Delamarche?

Noi: Sí, però és que en Delamarche vindrà ara mateix...

clieNt: Mira, ves-te’n tranquil i quan arribis a la catedral

de Sant Patrici em truques... (El

clieNt li ensenya el mòbil.)

Per saber com va tot...

Noi: Al meu mòbil?

clieNt: Vols que truquem ara a en Delamarche per saber

si trigarà gaire? Quin número té?

Noi: No sé el seu número...

clieNt: Doncs així m’hi acostaré jo un moment i li diré

que l’esperes. Que vingui de seguida...

Noi: No, no cal...

clieNt: No em costa gens. De tota manera pensava

acostar-m’hi a veure algun vell company de la borsa que

encara conec. (Se’n va.)

Noi: Espera’t...

Obscuritat.

- 97 -

6. EN UN BANC DE LA CATEDRAL

DE SANT PATRICI

Noi i la seva mare estan asseguts de costat.

mare va molt mudada i fulleja el llibre La

història dels Estats Units.

Se sent de lluny la veu d’un capellà que fa missa.

Noi: Falta la segona part...

mare, mirant el llibre: Està molt bé.

Noi: Així no et sembla malament que me l’hagi

comprat?

Pausa.

mare, mirant el Noi: Que gran que t’has fet.

Noi: Tu estàs molt maca.

mare: No, m’he engreixat molt.

Noi: Estàs molt elegant.

mare: Ho dius de debò?

- 98 -

Noi: Sí. I també fas molt bona olor.

mare: I el pentinat, t’agrada?

Noi: Sí, et queda molt bé. Mai no t’havia vist tan

mudada.

mare: És per la feina.

Noi: Quina feina?

mare s’aixeca i després ho fa el Noi.

mare: I aquest abric?

Noi: No és meu. El meu me l’han pres.

mare: T’han pres l’abric?

Noi: I la maleta també.

mare: Has anat a la policia?

Noi: No.

mare: Hi anirem demà a posar la denúncia, a la policia.

Noi: No cal. No portava res que valgués la pena.

mare: Les coses d’un mateix sempre valen la pena.

mare seu i després seu el Noi.

Noi: Segueixes la missa?

mare: No. Només faig el que fan els altres.

Noi: Per què?

- 99 -

mare: És una convenció.

Noi: Una convenció?

mare: Com travessar el carrer quan el semàfor està verd,

o aturar-te quan està vermell.

Noi: Què vols dir?

Pausa.

mare: Sembles molt cansat. Té, les claus de casa. Dutxa’t

i dorm una mica.

Noi: No, m’estimo més esperar-te.

mare: És que després he d’anar a un parell de llocs,

per la feina.

Noi: Quina feina fas ara?

Pausa.

mare: Tiro les cartes.

Noi: Tires les cartes?

mare: Ho vaig aprendre a Harlem. D’una dona molt gran

que era vident. Era una persona molt especial. Mira, em

sembla que he trobat per fi el que m’agrada, allò que

sempre havia buscat i que m’omple de debò. Ja sé que

ho he dit moltes vegades, ja ho sé, però aquest cop és

de debò. Per fi ho he trobat... (Pausa.) No t’ho creus?

Noi: Sí.

- 100 -

mare: Ho dius de debò?

Noi: És clar.

mare: I a més ho faig bé. La gent a qui tiro les cartes

sempre em torna a trucar.

Noi: Qui et truca?

mare: Tota mena de gent, però només cobro als qui

tenen diners i ho poden pagar.

Noi: Però què els dius?

mare: El que veig a les cartes sobre la seva salut, la

família, la feina. De tot allò que volen saber i em pre-

gunten. Va ser molt emocionant descobrir que jo també

ho podia fer.

Noi: Endevinar el futur?

mare: És un do que he tingut sempre sense jo saber-ho

i que aquella dona de Harlem em va descobrir un dia.

Noi: A la carnisseria?

mare: Què?

Noi: Si va ser a la carnisseria...

mare: No, a casa seva, la primera vegada que hi vaig

anar perquè em tirés les cartes a mi.

Noi: I on ho fas? On tires tu les cartes?

mare: Em truquen per telèfon, concertem una cita i vaig

a casa seva. He de tenir la persona a prop meu per tirar-li

- 101 -

les cartes. N’hi ha qui les tira a distància, per telèfon.

Però jo m’estimo més fer-ho cara a cara.

Noi: Així deus portar les cartes a sobre ara...

mare: Sí.

Noi: Me les deixes veure?

mare: Per què?

Noi: Perquè les vull veure.

mare: Te les ensenyo però no les pots tocar.

Noi: D’acord. (La mare li ensenya les cartes.) Són molt

maques.

mare: Sí que ho són.

Pausa.

Noi: Què significa aquesta?

mare: Depèn de l’ordre en què hagi sortit i del que es

vulgui saber. (Es guarda les cartes.)

Noi: Tira-me-les a mi.

mare: Només les tiro a la gent gran.

Noi: A la gent gran?

mare: A la gent major d’edat.

Noi: Per què?

- 102 -

mare: Perquè són coses molt delicades. Quan facis divuit

anys ja te les tiraré, si vols.

Noi: Però a quina mena de gent tires les cartes?

mare: A tota mena. Des de mestresses de casa fins a

homes de negocis.

Noi: De Wall Street?

mare: Alguns sí.

Noi: I els dius on han d’invertir els seus diners?

mare: No ben bé.

Noi: Què els dius, doncs?

mare: Només el que veig a les cartes. Si em pregunten

per un negoci miro de veure què en diuen les cartes.

És un moment difícil per a tothom. La gent està molt

desconcertada. La vida és allò a què un està acostumat. I

ara sembla com si tot s’esfondrés al voltant. Hi ha molta

incertesa al món.

Noi: Fa una estona un home m’ha dit el mateix, a Wall

Street.

mare: Wall Street no és un bon lloc per passejar-s’hi.

Noi: Buscava la parada d’hamburgueses i hot dogs. (La

mare s’aixeca i després ho fa el Noi.) Tu saps de què

estan fetes les hamburgueses i els hot dogs?

mare: Què?

- 103 -

Noi: Si saps de què estan fetes les hamburgueses i els

hot dogs de la parada...

mare: No, no ho sé. Em sembla que venen de China-

town, que els fan els xinesos.

Noi: Així no ho saps?

mare: Jo no hi tinc res a veure amb la parada de Wall

Street. No és cosa meva.

Noi: I amb la carnisseria, què va passar? Per què la vau

tancar?

mare: No t’ho ha dit en Robinson?

Noi: No. (Pausa.) Què va passar?

mare: Es va perdre en una timba de pòquer.

Noi: En una timba de pòquer?

mare: Sí.

Noi: El teu marit es va jugar la carnisseria al pòquer?

mare: De tota manera tard o d’hora hauríem hagut de

plegar. Ja no ens anava gaire bé.

Tots dos tornen a seure.

Noi: T’agradava treballar-hi?

mare: A la carnisseria? Al començament sí, però després

sempre era el mateix...

Noi: I amb les cartes, no és sempre el mateix?

- 104 -

mare: No. Cada dia és diferent i també veig gent molt

diferent... No hi té res a veure...

Noi: I a la borsa, hi jugues?

mare: No.

Noi: El teu marit diu que heu perdut diners a la borsa.

mare: Quan va deixar el pòquer va començar a jugar a

la borsa. Primer li anava molt bé, com a tothom, però

després... Vinga, és millor que ara te’n vagis a casa a

descansar.

Noi: I no et puc acompanyar... a tirar les cartes?

mare: No. No pots. Hi he d’anar sola.

Noi: I al teu marit? Li has tirat les cartes també?

mare: Ell no hi creu.

Noi: Però ho has fet?

mare: No.

Noi: I a en Robinson?

mare: A en Robinson no li ha interessat mai el passat,

ni el present ni el futur, ni el seu ni el de ningú.

Noi: Jo ja sé què vull ser de gran.

mare: Encara vols ser cantant d’òpera?

Noi: Sí. És el que més m’agrada del món. I la meva

professora de cant està molt contenta de mi. Espera,

- 105 -

porto una carta seva que m’ha donat per a tu, perquè

la llegeixis...

Noi treu un paper d’una butxaca que dona a la

mare. Pausa llarga.

mare: Està molt bé.

Noi: Quan canto m’oblido de tot. No m’importa res

més al món.

mare: No t’ho prenguis massa de valent.

Noi: Què vols dir?

mare: Que encara ets molt jove.

Pausa.

Noi: És que has vist alguna cosa de mi... a les cartes?

mare: No, no he vist res.

Noi: No és veritat. Sí que has vist alguna cosa... Què és?

mare: Res.

Noi: Vull que em diguis el que has vist, de debò. (Pausa.)

Per què no m’ho vols dir?

mare: Només vaig tirar les cartes pensant en tu. Només

ho vaig fer una vegada.

Noi: I què va sortir? Digues... (Pausa.) Si us plau,

digue-m’ho...

- 106 -

mare: Només que no series cantant d’òpera.

Noi: I què seria doncs?

mare: Això no ho vaig veure.

Noi: Doncs és l’única cosa que vull ser de debò. L’única

cosa que m’agrada de debò. No puc imaginar-me arribar

a ser una altra cosa que no sigui cantant d’òpera.

mare: Ets molt jove i pots canviar d’opinió moltes ve-

gades encara.

Noi: Digue’m el que vas veure...

mare: Quan facis divuit anys et prometo que et tiraré les

cartes i em podràs fer totes les preguntes que vulguis.

Ara ves-te’n a casa i dorm una mica.

Noi: No me’n vull anar.

mare: Et vols quedar aquí? Jo me n’aniré ara a treballar.

Noi: Per què no has contestat les meves darreres truca-

des? (Pausa.) Tampoc no m’ho vols dir?

mare: T’hauria d’haver dit que estava embarassada i no

t’ho volia dir a tu ni a ningú.

Pausa.

Noi: Per això t’has engreixat?

mare: No, ja m’havia engreixat abans de quedar-me

embarassada.

- 107 -

Pausa.

Noi: És segur que estàs embarassada?

mare: És clar que és segur.

Pausa.

Noi: El teu marit no ho sap tampoc?

mare: No ho sap ningú.

Noi: I què faràs?

mare: No ho sé.

Noi: No ho saps?

mare: No. I tampoc no em queda gaire temps per

decidir-ho.

Pausa.

Noi: I per què no et tires les cartes i ho mires?

mare: Perquè no em puc tirar les cartes a mi mateixa.

Noi: Doncs que te les tiri algú altre. Aquella dona de

Harlem... Per què no te les tira ella?

Pausa.

mare: Tinc por.

Noi: Tens por?

- 108 -

mare: Sí.

Pausa.

Noi: Per això ets aquí, a la catedral de Sant Patrici?

mare: Hi vinc a pensar. Aquí s’està més tranquil.

Noi: No t’has fet catòlica, doncs?

mare: Encara no i no crec que me’n faci tampoc. Ni

adventista, ni evangelista, ni pentecostista, ni presbi-

teriana, ni tan sols baptista. I això que a Harlem els

serveis baptistes són tan macos... Els hauries de veure:

els homes porten vestits brillants amb un mocador a la

butxaca de l’americana, i les dones van molt mudades,

amb barret i guants de colors, encara que sigui estiu.

I els nens no t’ho pots ni imaginar... Tots semblen que

vagin a un casament. Hi ha llum i música. Tots canten,

riuen, ploren i fins i tot ballen com en una boda... (Pau-

sa.) Et ronquen els budells. Hauries de menjar alguna

cosa abans d’anar a dormir.

Noi: No em ve de gust menjar res.

mare: Has de menjar. Estàs molt prim i se’t veu molt

cansat.

Pausa.

Noi: Vols que vingui a viure amb tu a Nova York?

mare: Ho faries?

- 109 -

Noi: És clar.

mare: Però a Islàndia, amb els avis hi estàs molt bé.

Noi: Si tu vols vinc a viure aquí amb tu. (Pausa.) Sabies

que els primers a arribar a Nova York des d’Europa no

van ser ni els holandesos ni els francesos ni els angle-

sos? Van ser els víkings. El que passa és que no n’han

quedat proves enlloc. Van arribar i se’n van tornar de

seguida.

Pausa.

mare: Tot passa tan de pressa aquí. Molt més de pressa

que a la resta del món, creu-me.

Noi: No vols que vingui a viure amb tu?

mare: Potser més endavant. Quan tot estigui més segur.

Noi: Més segur?

mare: Ja en parlarem. Ara és millor que te’n vagis a

casa. Té... per al taxi... (Treu diners.)

Noi: Ja tinc diners.

mare: En tens prou?

Noi: Sí.

mare: Doncs, ves-te’n.

Noi: Però per què vols que me’n vagi?

mare: No vull que te’n vagis, però és que ho he de

decidir avui... D’avui ja no pot passar.

- 110 -

Noi: Si vols tenir el nen o no?

mare: Sí. Ho he de saber avui.

Noi: I al teu marit? No li hauries de dir a ell també?

mare: Ell voldria que el tingués. No cal ni que l’hi pre-

gunti. I el meu psicoanalista em diria el mateix.

Noi: El teu psicoanalista?

mare: Només hi vaig molt de tant en tant.

Noi: A ell tampoc li has dit res?

mare: No.

Noi: I per què m’ho has dit a mi si ni tan sols em pre-

guntes la meva opinió? Eh?

Pausa. La

mare fa un petó al Noi.

mare: Tens raó. No te n’hauria d’haver dit res. Ho sento.

Al final t’ho acabo explicant tot. I això no està bé. Ets

massa jove encara. Sempre me n’oblido. Ara ves-te’n

a casa.

Noi: Sí, me’n torno a Reykjavík ara.

mare: A Reykjavík?

Noi: Aniré a l’ambaixada d’Islàndia perquè m’ajudin a

tornar a casa. No cal que facis res.

Noi se’n va amb la caixa blanca. Obscuritat.

- 111 -

7. EN UNA SALA D’ESPERA D’UN

HOSPITAL, A CHINATOWN

Noi està assegut a l’extrem d’una fila de cadi-

res. Porta una bena al cap que li tapa una ferida.

La caixa blanca és a sota la cadira on seu el

Noi.

Entra el

metge que seu al costat del Noi i amb

una petita llanterna li mira els ulls.

metge: Què t’ha passat?

Noi: Anava corrents pel carrer i he topat amb la pota

d’una bastida.

Pausa.

metge: Has perdut en algun moment el coneixement?

Noi: No.

Pausa.

metge: Estàs marejat?

- 112 -

Noi: No. Només tinc mal de cap.

Pausa.

metge: A veure què t’han receptat... (El Noi li ensenya

una recepta.) D’aquí a un quart ja te’n pots anar a casa.

Has vingut sol?

Noi: Sí.

metge: Doncs agafa un taxi i no perdis la recepta.

(S’aixeca.)

Noi: No te’n recordes de mi? Ens vam conèixer ahir al

tren. Em vas donar aquesta targeta... (La busca.) No sé

on l’he posat... Es deu haver quedat a la sala on m’han

fet la cura... Soc jo qui ha demanat per tu... Així que he

arribat a l’hospital he preguntat per tu de seguida. Volia

que em curessis tu... Com sabies que prendria mal? Eh?

Com ho sabies?

metge: No ho sabia.

Noi: I per què em vas donar la targeta, doncs? (Més

fort.) Per què me la vas donar, la targeta?

metge: Als hospitals no es pot alçar la veu.

Pausa.

Noi: Ho sento. Ho sento molt.

Pausa. El

metge seu.

- 113 -

metge: On és la teva mare?

Noi: Treballant.

metge: On treballa?

Noi: Per què?

metge: La trucarem perquè et vingui a buscar.

Noi: No cal.

Pausa.

metge: Així te’n vas tu sol a casa?

Noi: He d’anar a l’ambaixada d’Islàndia abans que

tanquin.

metge: Ja hi aniràs en un altre moment.

Noi: Hi he d’anar ara. He de tornar a Reykjavík avui.

metge: Tornes tan aviat?

Noi: Sí.

metge: Amb la teva mare?

Noi: No. Jo sol.

Pausa.

metge: T’has barallat amb la teva mare?

Noi: No.

metge: Doncs què ha passat?

- 114 -

Noi: Res.

metge: Ahir semblaves molt content de ser a Nova York.

Com és que te’n vas l’endemà? (Pausa.) No dius res?

Noi: Tothom em parla com si fos una criatura. Ja n’estic

tip.

metge: Bé, doncs parlem com dues persones adultes.

Noi: Tant és.

metge: No vols parlar doncs? (Pausa llarga.) D’acord.

Me’n vaig. Tinc molta feina. Que et vagi bé. (S’aixeca.)

Noi: Espera... (Pausa.) Em sap greu.

metge: Què et sap greu?

Noi: Tot...

metge: Tot?

Noi: Haver alçat la veu...

Pausa.

metge: Au, ves-te’n a casa.

Noi: Així no parlarem?

metge: De què vols parlar?

Noi: No ho sé... (Es toca el cap. Pausa. El metge torna a

seure.) Hi ha molt soroll...

metge: On hi ha soroll?

- 115 -

Noi: A tot arreu.

metge: T’hi hauràs d’acostumar. La gent no deixarà de

fer soroll perquè tu tinguis mal de cap.

Pausa llarga.

Noi: T’han tirat les cartes alguna vegada?

metge: No. Mai.

Noi: No vols saber com serà el futur?

metge: Ja sé com serà el futur. I la majoria de la gent

també ho sap, però tot i així es fan tirar les cartes per

si de cas, confiant en l’atzar. Però ja és massa tard, fins

i tot per a l’atzar. L’hem dilapidat també. Només ens

queda la cobdícia i l’ambició. I aviat ni això ens quedarà

perquè totes dues s’hauran menjat el món sencer. (Pau-

sa.) No sé per què t’explico tot això. Potser perquè ara

mateix tinc dos pacients en coma. L’un amb una pila de

pastilles a l’estómac i l’altre amb una bala al cap. L’un

per culpa d’haver perdut tots els seus diners i l’altre per

voler aconseguir els que no eren seus. El més segur és

que cap dels dos arribi a demà. (Pausa.) He de tornar a

la feina. (S’aixeca.) Ves amb compte.

metge se’n va. Pausa. El Noi es posa a cantar

fluix. Entra el

viatger que seu a l’altre extrem de

la fila de cadires on es troba assegut el

Noi.

Noi: Hola.

- 116 -

viatger: Hola.

Pausa.

Noi: No te’n recordes de mi?

viatger: Com?

Noi: Ens vam conèixer ahir al matí al tren de camí a

Manhattan.

viatger: Sí.

Pausa.

Noi: Avui tampoc plourà, oi?

viatger: No.

Pausa.

Noi: A Manhattan és difícil veure el cel.

viatger: Sí.

Pausa.

Noi: Esperes algú?

viatger: No. Soc aquí per un reconeixement mèdic.

Noi: Encara et trobes malament?

viatger: Sí.

Noi: A mi m’han dit que ja me’n puc anar a casa.

- 117 -

Pausa.

viatger: Què t’ha passat?

Noi: Res. He tingut un accident. He topat jo sol contra

una bastida mentre corria. (Pausa. Somriu. Agafa la caixa

blanca de sota la seva cadira, s’aixeca i seu més a prop

del viatger.) Té, el teu invent.

Noi deixa la caixa a la cadira del costat del

viatger. Pausa.

viatger: No l’has obert?

Noi: No. (Pausa.) El registraràs demà?

viatger: Què?

Noi: Si el registraràs demà a l’oficina de patents.

viatger: Sí.

Noi: Espero que trobis la manera de tirar endavant el

teu invent.

Pausa. El

Noi s’aixeca.

viatger: No vols veure’n la maqueta i els plànols? Tinc

aquí la clau.

Noi: No, no cal.

Pausa. El

Noi somriu. Obscuritat.

Aquest llibre,

imprès

als tallers de Gràﬁques Arrels

de la ciutat de Tarragona,

fou enllestit

el dia

Volums publicats:

Textos a Part

Teatre contemporani

1. Gerard Vàzquez, Magma, 1998

Premi Born 1997

2. Enric Rufas, Certes mentides, 1998

3. Lluïsa Cunillé, La venda, 1999

4. Juan Mayorga, Cartes d’amor a Stalin,

1999. Premi Born 1998

5. Toni Cabré, Navegants, 1999. Premi

Serra d’Or 1999

6. Patrice Chaplin, Rient cap a la foscor,

2000

7. Paco Zarzoso, Ultramarins, 2000.

Premi Serra d’Or 1999 (al millor text

espectacle)

8. Lluïsa Cunillé, L’aniversari, 2000.

Premi Born 1999

9. Bienve Moya, Ànima malalta, 2000

10. Joan Casas, L’últim dia de la creació,

2001

11. Toni Rumbau, Eurídice i els titelles de

Caront, 2001

12. Rosa M. Isart Margarit, Vainilla, 2001.

Premi Joaquim M. Bartrina, Reus

2000

13. Raül Hernández Garrido, Si un dia

m’oblidessis, 2001. Premi Born 2000

14. Harold Pinter, L’engany, 2001

15. David Plana, Després ve la nit, 2002

16. Beth Escudé, Les nenes mortes no

creixen, 2002. Premi Joaquim M.

Bartrina, Reus 2001

17. Luis Miguel González, La negra,

2002. Premi Born 2001

18. Enric Nolla, Tractat de blanques, 2003

19. Dic Edwards, Sobre el bosc lacti, 2003

20. Manuel Molins, Elisa, 2003

21. Meritxell Cucurella, Pare nostre que

esteu en el cel, 2003

22. Llorenç Capellà, Un bou ha mort

Manolete, 2003. Premi Born 2002

23. Gerard Vàzquez i Jordi Barra, El retra-

tista, 2003. Premi del Crèdit Andorrà,

Andorra 2002

24. Albert Mestres, 1714. Homenatge a

Sarajevo, 2004

25. AADD, Dramaticulària, 2005

26. Miquel Argüelles, Una nevera no és

un armari, 2004. Premi Joaquim M.

Bartrina, Reus 2002

27. Joan Duran, Bruna de nit, 2004

28. Vicent Tur, Alícia, 2005. Premi Joa-

quim M. Bartrina, Reus 2003

29. Josep Julien, Anitta Split, 2005. Premi

del Crèdit Andorrà, Andorra 2004

30. Magí Sunyer, Lucrècia, 2005

31. Ignasi Garcia Barba, El bosc que creix

/ Marina / Preludi en dos temps, 2005

32. Marco Palladini, Assassí, 2006

33. Jordi Coca, Interior anglès, 2006

34. Marta Buchaca, L’olor sota la pell,

2006. Premi Joaquim M. Bartrina,

Reus 2005

35. Manuel Molins, Combat, 2006

36. Marc Rosich, Surabaya, 2007

37. Carlos Be, Origami, 2007. Premi Born

2006

38. Ödön Von Horváth, Amor Fe Espe-

rança. Una Petita dansa de mort en

cinc quadres, 2007

39. Jordi Sala, Despulla’t, germana, 2007

40. Cinta Mulet, Qui ha mort una poeta,

2007

41. Gerard Guix, Gènesi 3.0, 2007. III

Premi Fundació Romea de Textos

Teatrals 2006

42. Aleix Aguilà, Ira, 2007. Premi del

Crèdit Andorrà, Andorra 2006

43. Carles Batlle, Trànsits, 2007

44. Marc Rosich, La Cuzzoni, 2007

45. Fernando Pessoa, El mariner, 2007

46. Janusz Glowacki, Antígona a Nova

York, 2007

47. Jordi Faura, La sala d’espera, 2008

Premi Joaquim M. Bartrina, Reus

2006

48. Toni Cabré, Demà coneixeràs en

Klein, 2008

49. Damià Barbany, Arnau, el mite; la

llegenda catalana, 2008 (Inclou un

CD)

50. José Sanchis Sinisterra, El setge de

Leningrad, 2008

51. Jesús Díez, El show de Kinsey, 2008.

Premi Born 2007

52. Guillem Clua, Gust de cendra, 2008

53. Josep M. Miró Coromina, Quan

encara no sabíem res, 2008. Premi

del Crèdit Andorrà, Andorra 2007

54. Josep Julien, Hong Kong Haddock,

2008. IV Premi Fundació Romea de

Textos Teatrals 2008

55. Ignasi Garcia i Barba, Mars de gespa

/ La ﬁnestra / Sota terra, 2008

56. Albert Benach, Mascles!, 2008

57. Erik Satie, El parany de Medusa,

2009

58. Joan Cavallé, Peus descalços sota

la lluna d’agost, 2009. I Premi 14

d’Abril de Teatre, 2008

59. Josep M. Diéguez, De vegades

la pau, 2009. Accèssit I Premi 14

d’Abril de Teatre, 2008

60. Angelina Llongueras i Altimis, El

cobert, 2009. Accèssit I Premi 14

d’Abril de Teatre, 2008

61. Carles Batlle, Oblidar Barcelona,

2009. Premi Born 2008

62. Enric Nolla, Còlera, 2009

63. Manuel Pérez Berenguer, Hòmens

de palla, dies de vent (Una reﬂexió

sobre el destí), 2009. Premi del Crèdit

Andorrà, Andorra 2008

64. Jordi Faura, La fàbrica de la felicitat,

2009

65. Joan Gallart, Sexe, amor i literatura,

2009

66. Pere Riera, Casa Calores, 2009

67. Enric Nolla, El berenar d’Ulisses, 2009

68. Helena Tornero, Apatxes, 2009. II

Premi 14 d’Abril de Teatre, 2009

69. Carles Mallol, M de Mortal, 2010

70. Josep Maria Miró i Coromina, La dona

que perdia tots els avions, 2010.

Premi Born 2009

71. Joan Lluís Bozzo, Còmica vida, 2010

72. Pere Riera, Lluny de Nuuk, 2010

73. Marta Buchaca, A mi no em diguis

amor, 2010

74. Neil Labute, Coses que dèiem avui,

2010

75. Damià Barbany, Prohibit prohibir,

2010

76. Michel Azama, La Resclosa, 2010

77. Ferran Joanmiquel Pla, Blau, 2010

VIII Premi Joaquim M. Bartrina,

Reus 2009

78. Evelyne de la Chenelière, Bashir

Lazhar, 2010

79. Josep M. Benet i Jornet, Dues

dones que ballen, 2010

80. Carles Batlle, Zoom, 2010

81. Ferran Joanmiquel Pla, Blau, 2010

82. Daniela Feixas, El bosc, 2011

83. Guillem Clua, Killer, 2011

84. Marc Rosich, Rive Gauche, 2011

85. August Strindberg, Creditors, 2011

86. Lluïsa Cunillé, El temps, 2011

87. Maria Aurèlia Capmany i Xavier

Romeu, Preguntes i respostes sobre

la vida i la mort de Francesc Layret,

advocat dels obrers de Catalunya,

2011

88. Cristina Clemente, Vimbodí vs.

Praga, 2011

89. Josep Maria Miró i Coromina, Gang

bang (Obert ﬁns a l’hora de l’Ànge-

lus), 2011

90. Joan Rosés, Falstaff Cafè (Els pallas-

sos de Shakespeare), 2011

91. Marc Rosich, Car Wash (Tren de

rentat), 2011

92. Sergi Pompermayer, Top model,

2011

93. Aleix Puiggalí, Al fons del calaix,

2011

94. Jordi Casanovas, Una història cata-

lana, 2012

95. Joan Brossa, Poesia escènica I: Al

voltant de Dau al Set, 2012

96. Josep Maria Miró i Coromina, El

principi d’Aquimedes, 2012

97. Jordi Oriol, T-error, 2012

98. Marc Angelet, Voyager, 2012

99. Marilia Samper, L’ombra al meu

costat, 2012

100. Joan Brossa, Poesia escènica II:

Strip-tease i teatre irregular (1966-

1967), 2012

101. Joan Brossa, Poesia escènica III:

Mirades sobre l’amor i la vida

(1956-1962), 2012

102. Toni Cabré, L’inútil, 2012

103. Mercè Sarrias, Quebec-Barcelona,

2012

104. Damià Barbany, Lizzie Mc Kay,

2012

105. Pere Riera, Barcelona, 2013

106. Josep M. Benet i Jornet, Com dir-

ho?, 2013

107. Helena Tornero, No parlis amb

estranys, 2013

108. Harold Pinter, Terra de ningú, 2013

109. Josep Maria Miró, Fum, 2013

110. Tennessee Williams, La rosa tatua-

da, 2013

111. Raúl Dans, Un corrent salvatge,

2013

112. Jordi Faura, Groenlàndia, 2013

113. Marta Momblant, Resposta a cartes

impertinents, 2013

114. Serafí Pitarra i Pau Bonyegues, El

cantador, 2014

115. Marivaux, El joc de l’amor i de

l’atzar, 2014

116. Rafael Spregelburd, Falk Richter i

Lluïsa Cunillé, Fronteres, 2014

117. Joan Brossa, Poesia escènica IV: Els

déus i els homes, 2014

118. Joan Brossa, Poesia escènica V:

Estar al món el 1953, 2014

119. Joan Brossa, Poesia escènica VI:

Circ, màgia i titelles, 2014

120. Àngels Aymar, Carles Batlle, Joan

Cavallé, Beth Escudé i Gallès, Albert

Mestres. Espriu x dotze, volum 1,

2014

121. Pau Miró, Enric Nolla i Gual, Josep

Pere Peyró, Gemma Rodríguez,

Mercè Sarrias, Gerard Vàzquez, Te-

resa Vilardell, Espriu x dotze, volum

2, 2014

122. Alexandre Dumas ﬁll, La Dama de

les Camèlies, 2014

123. Marc Artigau i Queralt, Un mosquit

petit, 2014

124. Dimitris Dimitriadis, Moro com a

país, 2014

125. Paco Zarzoso, L’eclipsi, 2014

126. Carles Mallol, Mata el teu alumne,

2014

127. Serafí Pitarra, Liceistes i cruzados,

2014

128. Thomas Ber nhard, El President,

2014

129. William Shakespeare, El somni

d’una nit d’estiu, 2014

130.

Lina Prosa. Traducció d’Anna Soler

Horta. Il·lustracions: Anna Bohigas i

Núria Milà, Lampedusa Beach

, 2014

131. Josep M. Muñoz Pujol, L’Home del

Billar

, 2014

132. Toni Cabré, Les verges virtuals, 2014.

Premi del Crèdit Andorrà, Andorra

2013

133. Damià Barbany, Kabaret amb K,

2014

134. Eduardo De Filippo, L’art de la

comèdia, 2014

135. Josep Palau i Fabre, Mots de ritual

per a Electra, 2014

136. Joan Brossa, Poesia escènica VII: La

societat i el camí personal, 2014

137. Joan Brossa, Poesia escènica VIII:

Postteatre i Teatre de carrer, 2014

138. Joan Brossa, Poesia escènica IX:

L’oﬁci de viure, 2014

139. Narcís Comadira, L’hort de les

oliveres, 2015

140. Elisenda Guiu, Explica’m un conte,

2015

141. Lluïsa Cunillé, El carrer Franklin,

2015

142. Albert Arribas, Selecció, 2015

143. Xavi Morató, Un peu gegant els

aixafa a tots, 2015

144. Federico García Lorca, El público,

2015

145. Arthur Schnitzler, El professor Bern-

hardi, 2015

146. Helena Codorniu, Sabine Dufrenoy,

Marián de la Chica, María José Lizar-

te, Simfonia de silencis, 2015

147. Jordi Oriol, La caiguda d’Amlet (o la

caiguda de l’ac) / L’empestat, 2015

148. Laura Freijo Justo, El rap de Lady M,

2015

149. Molière, Dom Juan o el festí de

pedra, 2015

150. Ramon Llull, Adaptació per a teatre

de Cinta Mulet, Llibre de les bèsties,

2015

151. Manuel Molins, Bagdad, dones al

jardí, 2015

152. Molière, Don Joan, o el festí de

pedra, 2015

153. Jordi Prat i Coll, Josep Maria Miró,

Pau Miró, Marc Artigau i Queralt, Vic-

tòria Szpunberg, Albert Arribas, Marc

Rosich, Llàtzer Garcia, Llibràlegs,

2015

154. Pau Miró, Victòria, 2016

155. Lars Norén, El coratge de matar,

2016

156. Joan Guasp, Llull: l’amic de l’Amat,

2016

157. Marc Artigau i Queralt, Caïm i Abel,

2016

158. Llàtzer Garcia, Sota la ciutat, 2016

159. Enric Nolla Gual, Tu no surts a la foto,

2016

160. Sergio Martínez Vila, L’obediència de

la dona del pastor, 2106

161. Damià Barbany, Kriptonita, 2016

162. Marcela Terra, Desterradas, 2016

163. David Mamet, traducció d’Anna Soler

Horta, Una vida al teatre, 2016

164. Marc Garcia Coté, Niu, 2106

165. Bernard-Marie Koltès, En la solitud

dels camps de cotó, 2016

166. Josep Maria Benet i Jornet, La desa-

parició de Wendy, 2016

167. Joan Brossa, Poesia escènica X: Fre-

golisme o monòlegs de transforma-

ció (1965-1966) Primera part, 2016

168. Joan Brossa, Poesia escènica X: Fre-

golisme o monòlegs de transforma-

ció (1965-1966) Segona part, 2016

169. Joan Brossa, Poesia escènica XII:

Icones per a 1962, 2016

170. Mercè Rodoreda, La senyora Florenti-

na i el seu amor Homer, 2016

Textos a part Teatre clàssic

1. Fiódor Dostoievski, El gran inquisidor,

2008

2. Lluís Capdevila, La festa major de

Gràcia / Tierra sin primavera. Dues

obres del teatre de l’exili republicà,

2015

3. Anton Txèkhov, La gavina, 2016

4. Josep Anselm Clavé, L’Aplec del

Remei, 2016

Textos a part Teatre per a joves

1. Ignasi García Barba, El delegat, 2016

2. Pere Anglas, Robinson Crusoe, 2016

3. Helena Tornero Brugués, Submer-

gir-se en l’aigua, 2016

4. Cristina Clemente, Consell familiar,

2016

5. Marta Solé Bonay, Límits, 2016

Textos aparte

Teatro contemporáneo

1. Juan Pablo Vallejo, Patera, 2004.

Premi Born 2003

2. Toni Cabré, Navegantes / Viaje a

California, 2005

3. Fernando León de Aranoa, Familia,

2005. Adaptación de Carles Sans

4. José Luis Arce, El sueño de Dios,

2005. Premi Born 2004

5. Joan Casas, El último día de la crea-

ción, 2006

6. J. Carlos Centeno Álvarez, Anita

Rondó, 2006

7. Antonio Álamo, Veinticinco años me-

nos un día, 2006. Premi Born 2005

8. Rebecca Simpson, Juana, 2007

9. Antonio Morcillo, Firenze, 2008

10. José Sanchis Sinisterra, Valeria y los

pájaros, 2008

11. Richard France, Su seguro servidor

Orson Welles, 2008

12. Carlos Be, Llueven vacas, 2008

13. Santiago Martín Bermúdez, El

tango del Emperador, 2008

14. José Sanchis Sinisterra, Vagas

noticias de Klamm, 2009

15. Gerard Vàzquez / Jordi Barra, El

retratista, 2009

16. Marcela Terra, La Espera / Simone /

Entre las Olas, 2014

Textos aparte Teatro clásico

1. Friedrich Schiller, Don Carlos, 2010

180

ISBN: 978-84-947015-7-3

Lluïsa Cunillé

Pròleg d’Enric Juliana

ISLÀNDIA

Lluïsa Cunillé

ISLÀNDIA

Islàndia. La fallida bancària portarà un adolescent islandès a

emprendre un pelegrinatge iniciàtic cap a Nova York, a la re-

cerca de la seva mare. En aquest viatge al cor de les tenebres

d’un sistema que trontolla, el jove anirà coneixent diverses

realitats que el faran partícip de la profunda depressió que

està conduint el món occidental a una ruïna inevitable.

Escrita just quan començava a esclatar l’última gran crisi que

va sacsejar l’economia mundial, Islàndia és una de les obres

majors de la dramaturga Lluïsa Cunillé, que amb la seva lu-

cidesa dissecciona el moll de l’os d’aquest circ grotesc que

enlluerna la nostra societat.

Lluïsa Cunillé. Entre els seus darrers treballs destaquen El

carrer Franklin (Teatre Nacional de Catalunya, 2015), Geo-

graﬁ a (Teatre Nacional de Catalunya, 2014, dins l’especta-

cle Fronteres), Aquel aire inﬁ nito (Sala Beckett, 2013), Après

moi, le déluge (Teatre Lliure, 2007), El bordell (Teatre Lliure,

2008), Occisió (Teatre Lliure, 2005), Barcelona, mapa d’om-

bres (Sala Beckett, 2004) o Et diré sempre la veritat (Teatre

Lliure, 2002).

Ha signat la dramatúrgia de molts espectacles dirigits per

Xavier Albertí, com El professor Bernhardi, Ricard III, PPP,

Assajant Pitarra o El pes de la palla, i també ha escrit amb

Paco Zarzoso nombrosos textos a quatre mans, com Patos

salvajes, El alma se serena o Saló primavera.

Ha guanyat el Premio Nacional de Literatura Dramática

(2009), el Premi Nacional de Teatre (2007) i el Premi Ciutat

de Barcelona (2004). És cofundadora de la Companyia Hon-

garesa de Teatre i de la companyia La reina de la nit. Actual-

ment, forma part del Comitè de Lectura del Teatre Nacional

de Catalunya.