192

ISBN: 978-84-949074-6-3

Guillem Clua

Epíleg de Sebastià Portell

JUSTÍCIA

Guillem Clua

JUSTÍCIA

Guillem Clua (Barcelona, 1973) és un dels autors

contemporanis catalans amb major projecció inter-

nacional. Les seves peces més rellevants, La pell en

ﬂ ames, Smiley i L’oreneta, s’han traduït a nombroses

llengües i s’han representat arreu del món. També ha

escrit grans drames èpics (Marburg, Gust de cendra,

Invasión), farses polítiques (Al damunt dels nostres

cants, La terra promesa), musicals (Killer, 73 raons per

deixar-te) i adaptacions de clàssics (Ilíada, Mort a Ve-

nècia), a més de comptar amb una llarga experiència

com a guionista de cinema i televisió.

Justícia. Despré s d’haver gaudit d’una carrera polí tica

brillant a les institucions catalanes, amb una vida

pú blica immaculada, un destacat jutge s’enfron-

ta als fantasmes que li turmenten secretament la

consciè ncia. A les acaballes de la seva trajectò ria, els

dolors familiars heretats i les dobles morals assumides

amenacen amb fer trontollar l’ediﬁ ci sencer del seu

llegat. Guillem Clua debuta a la Sala Gran del Tea-

tre Nacional de Catalunya amb aquesta obra sobre

les transformacions que durant les darreres dècades

han alterat alguns imaginaris morals sobre els quals

s’havien estructurat territoris importants de la iden-

titat catalana.

JUSTÍCIA

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot

ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, tret de l’excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a l’editor

o a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràﬁcs, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer

còpies digitals d’algun fragment d’aquesta obra.

Edita: Arola Editors

1a edició:

Disseny gràﬁc: Fèlix Arola

Disseny portada: Antoni Torrell

Impressió: Gràﬁques Arrels

ISBN:

Dipòsit legal: T 1223-2019

Polígon Francolí, Parcel·la 3

43006 Tarragona

Tel.: 977 553 707

Fax: 902 877 365

arola@arolaeditors.com

arolaeditors.com

Col·lecció Textos a Part

JUSTÍCIA

Guillem Clua

Epíleg de Sebastià Portell

EQUIP ARTÍSTIC

Direcció Josep Maria Mestres

Escenograﬁa Paco Azorín

Vestuari Gabriela Salaverri

Il·luminació Ignasi Camprodon

So Jordi Bonet

Direcció de moviment Montse Colomé

Ajudanta de direcció Carol Ibarz

Ajudant d’escenograﬁa Alessandro Arcangeli

Ajudanta vestuari Nàdia Balada

Producció

Teatre Nacional de Catalunya

Temporada 2019-2020

Direcció artística de Xavier Albertí

Patrocinador del TNC: Fundació Damm

REPARTIMENT

Justícia es va estrenar a la Sala Gran del Teatre Nacional

de Catalunya el 13 de febrer del 2020 amb el repartiment

següent:

Samuel Gallart Josep Maria Pou

actor 1, moSSèn ricard, GarcéS Manel Barceló

actriu 1, aurora, raquel Vicky Peña

actor 2, Jacob, ricard Jove, iGnaSi Marc Bosch

actriu 2, Júlia, aurora Jove Katrin Vankova

actor 3, Sammy, Samuel Jove Alejandro Bordanove

actor 4, Joan, Samuel adult Roger Coma

actriu 3, yolanda, aurora adulta Anna Ycobalzeta

actriu 4, Judit, dolorS Anna Sahun

actor 5, emili, artur Pere Ponce

La publicació d’aquest text es va fer mesos abans de l’es-

trena de l’espectacle al Teatre Nacional de Catalunya, i per

tant hi pot haver algunes diferències entre el text editat i el

text estrenat, així com algun canvi d’última hora a l’equip

artístic.

PERSONATGES

L’acció de l’obra es desenvolupa en diferents temporalitats

que abracen cinc generacions de la mateixa família. Per tant,

la majoria d’actors i actrius interpreten dos personatges com

a mínim: un a la línia temporal de l’any 2020 i almenys un

altre en episodis del passat.

A banda d’això, els intèrprets s’adrecen constantment a

públic en el transcurs de tota la representació. En aquests

casos, ho faran fora de personatge.

Les edats són aproximades.

JutGe Samuel Gallart (70)

actor 1 – moSSèn ricard, amic de Samuel – Senyor GarcéS (70)

actriu 1 – aurora, dona de Samuel – raquel, àvia de Sa-

muel (65-70)

actor 2 – Jacob, un cuidador – ricard Jove – iGnaSi (20-23)

actriu 2 – Júlia, neta de Samuel – aurora Jove (18-20)

actor 3 – Sammy, net de Samuel – Samuel Jove (20-23)

actor 4 – Joan, ﬁll de Samuel – Samuel adult (45-50)

actriu 3 – yolanda, parella de Joan – aurora adulta (30-35)

actriu 4 – Judit, ﬁlla de Samuel – dolorS, mare de Samuel

(35-40)

actor 5 – emili, marit de Judit – artur, pare de Samuel

(40-45)

- 11 -

PRÒLEG

Samuel Gallart sol a l’escenari, dempeus davant

d’un banc de fusta amb reclinatori. Escolta missa

atentament. Porta un vestit elegant, de diumenge.

En un moment donat, es fa el senyal de la creu, en

un murmuri: en nom del Pare, del Fill i de l’Esperit

Sant. Amén.

Tots els altres intèrprets l’envolten en diferents parts

de l’escenari. Per uns instants l’observen... fins que

es posen a parlar a públic. Mentre ho fan,

Samuel

Gallart no és conscient de la seva presència i con-

tinua amb la seva litúrgia de gestos: ara s’agenolla,

ara resa, ara s’alça de nou...

ActoR 2: El moment precís.

Quin és el moment precís?

De tots els instants que conformen una vida, quin mo-

ment triaríeu per començar a explicar-la?

ActRiu 2: Això hem de fer?

ActRiu 1: Per això ens han fet venir.

- 12 -

ActoR 2: Per trobar el moment precís.

ActoR 3: I tots els que venen després.

ActRiu 1: O abans.

ActoR 2: Cal trobar el moment precís per explicar la vida

d’en Samuel Gallart.

ActRiu 3: El jutge Samuel Gallart.

ActoR 4: El diputat del Parlament de Catalunya Samuel

Gallart.

ActoR 1: El catedràtic de Dret Penal Samuel Gallart.

ActRiu 1: El pare de família modèlic Samuel Gallart.

ActoR 3: Samuel Gallart, tertulià de referència als Matins

de TV3.

ActRiu 2: Samuel Gallart, Creu de Sant Jordi.

ActRiu 4: Samuel Gallart, sempre envoltat de merda,

però mai esquitxat.

ActoR 5: No hauria de ser difícil explicar la vida d’un

personatge tan notable.

ActRiu 3, els mostra un llibre: Potser això ens pot ajudar.

ActRiu 1: Les seves memòries!

ActRiu 3: Escrites per ell mateix de principi a final. (Treu

dos llibres més.) En tres volums.

ActoR 2: Com comença, ell? A veure? Pàgina u.

- 13 -

ActRiu 4, li agafa un llibre i llegeix: «Vaig néixer a la

Clínica de Santa Madrona de l’Eixample barceloní un

12 de febrer del 1945»—

ActoR 1: Molt original començar pel seu naixement.

ActoR 3: És un principi.

ActoR 2: No volem només un principi.

ActRiu 1: Amb un principi no n’hi ha prou. Un principi

no explica qui ets.

ActRiu 3: Perquè al principi no ets res de res.

ActoR 2: Necessitem el moment precís.

ActoR 4: Aquell instant únic entre milions d’altres ins-

tants que ho resumeix tot.

ActoR 1: Un moment revelador, gairebé diví.

ActRiu 1: Una escletxa de llum en una boira de fang.

ActoR 5: El segon exacte en què la vida et mira de fit a

fit i et diu «això és el que ets».

ActoR 4: Això és el que ets. Res més que això.

ActRiu 4: Això és el que ets i més et val fer-hi alguna

cosa si no vols llençar a les escombraries el sentit més

pur de la teva existència.

ActoR 2: Aquest és el moment que busquem.

ActRiu 2: Però el jutge Samuel Gallart té setanta-cinc

anys!

- 14 -

ActoR 2: I què?

ActRiu 2: Això són uns dos mil vuit-cents noranta-cinc

milions de segons.

ActoR 1: Collons...

ActRiu 2: I tu en vols trobar un.

ActRiu 1: Ningú ha dit que fos una tasca fàcil.

ActRiu 2: I això sense comptar els que té per davant...

ActRiu 3: Què vols dir?

ActRiu 2: I si encara no ha viscut el moment precís? I si

no el trobem senzillament perquè encara no existeix?

ActoR 3: En això té raó.

ActoR 2: No se m’havia acudit.

ActRiu 4: Doncs estem arreglats.

ActoR 4: I ara què fotem?

Es miren uns instants els uns als altres, sense saber

què fer.

ActoR 1: Quin dia és avui?

ActoR 5: 13 de febrer del 2020.

ActRiu 3: Passen pocs minuts de les vuit del vespre.

ActoR 1: El jutge Samuel Gallart és a missa.

1 O la data del dia de la representació.

- 15 -

ActRiu 2: A la parròquia de la Puríssima Concepció del

carrer Aragó de Barcelona.

ActoR 1: Però no és una missa qualsevol.

ActRiu 1: És una cerimònia organitzada per la seva

família.

ActoR 3: Avui és una ocasió especial.

ActRiu 4: Avui es jubila.

ActoR 1: Doncs comencem per aquí.

ActRiu 1: És un moment prou significatiu.

ActoR 2: No, no pot ser.

ActRiu 1: Per què no?

ActoR 2: No és el moment precís.

ActRiu 2: Comences a fer-te una mica pesadet amb això

del moment precís.

ActoR 2: És que ho hem de fer bé. No és cap caprici.

ActRiu 3: Només cal observar-lo atentament. Si mires

prou temps una persona, sempre li acabes veient un

trosset d’ànima.

ActoR 4: Una espurna d’allò que és realment.

ActRiu 2: Una espurna. I ja en tindrem prou amb una

espurna?

ActoR 3: Una espurna pot il·luminar una vida sencera.

- 16 -

ActoR 1: Una espurna ho pot cremar tot.

ActoR 2: I si se’ns escapa? I si no parem prou atenció i

aquesta espurna passa davant dels nostres nassos sense

que ens n’adonem? I si s’apaga abans que la puguem

ni tan sols veure?

ActoR 5: En això té raó. A molta gent li passa.

ActRiu 4: I no només a la gent. Li pot passar a un país

sencer.

ActRiu 1, a l’actor 2: Estigues tranquil. Estic segura que

trobarem el moment precís.

Per això som aquí.

Per això ens han fet venir.

Les paraules de l’

actriu 1 semblen tranquil·litzar

l’actor 2.

Fi del pròleg.

- 17 -

PRIMER ACTE

EScENA i

13 de febrer del 2020.

Església de la Puríssima Concepció.

Tots els intèrprets ocupen el seu lloc als bancs de

fusta al voltant de

Samuel Gallart excepte moSSèn

ricard, que puja a l’altar per acabar de llegir un

fragment de la Carta de sant Pau als Romans.

MoSSèN RicARd, llegint de l’Evangeli: «Per això no tens

excusa, tu que et poses a fer de jutge. Quan judiques

els altres et condemnes a tu mateix, perquè fas de

jutge però actues com ells. Et penses que actuant així

t’escaparàs del just judici de Déu? Ell pagarà a cadascú

segons les seves obres. Donarà tribulacions i angoixa a

tothom qui fa el mal, però glòria, honor i pau a tothom

qui fa el bé. Perquè davant de Déu no són justos els qui

escolten la Llei: només són justos els qui la compleixen.

Tot això quedarà al descobert el dia que Déu judicarà les

accions amagades dels homes.» Paraula de Déu.

- 18 -

totS: Us lloem, Senyor.

moSSèn ricard tanca l’Evangeli i li fa un petó. El desa

amb cura i es disposa a dir l’homilia. Se li dibuixa un

somriure d’orella a orella i parla amb un to paternal

i cofoi.

MoSSèN RicARd: Que en som, d’afortunats de tenir la

Bíblia, oi?

Tot just abans de missa, mentre em posava la casulla a

la sagristia, m’ha vingut al cap el motiu d’aquesta ce-

lebració i un cop més m’he sentit inundat d’agraïment

cap a Déu Nostre Senyor per regalar-nos la seva paraula.

Us imagineu que perduts que estaríem si Ell no hagués

decidit revelar-se a nosaltres a través de les Escriptures?

Quin tresor que ens ha regalat.

Quin tresor...

Perquè la seva paraula és amor.

La seva paraula és salvació.

Però per damunt de tot, la seva paraula és justícia, tal

com ens recorda l’apòstol sant Pau a la Carta als Romans

que acabem d’escoltar.

De vegades ens n’oblidem, oi que sí? Som com estudiants

que no volen pensar en el dia de l’examen. I deixem els

llibres de banda. I sortim de festa... Qualsevol cosa és

millor que pensar que un dia serem jutjats.

Però no patiu, que el jutge que ens ha tocat és un bon

jutge. Es mor de ganes de salvar-nos a tots i posar-nos

l’examen el més fàcil possible: per aprovar només has

de ser bona persona.

- 19 -

D’això en sap un bon tros el nostre amic, en Samuel

Gallart.

S’ha passat mitja vida impartint justícia als tribunals i

l’altra mitja redactant lleis al Parlament.

No crec que Nostre Senyor tingui gaires problemes amb

el seu examen!

En Samuel Gallart ha estat un far per a molts.

He de confessar que per a mi ho ha estat des del dia

que ens vam conèixer...

Quant fa ja? Més de cinquanta anys. Verge santa...

Un far que ha assenyalat sempre la bona direcció, im-

pertorbable en la tempesta, un refugi segur en temps

d’incertesa i desori.

Per això, amic Samuel, i crec que parlo en nom de tota

la teva família i segurament de tot el país, t’hem de

donar les gràcies.

Gràcies per ser un bon jutge.

Gràcies per ser un bon home.

I una sola cosa et demano. Segueix marcant-nos el pas,

segueix il·luminant la via perquè tots plegats puguem

seguir caminant junts durant molts anys.

Beneït siguis.

- 20 -

EScENA ii

Per primer cop veiem la casa del jutge Samuel

Gallart: un edifici amb jardí de finals del segle xix

amb un aire modernista. El pes dels anys s’ensuma

en cada racó de la casa, però això no vol dir que

tingui un aspecte rònec o antiquat, al contrari. Es

nota que ha estat habitada per diferents genera-

cions i que cadascuna ha deixat la seva empremta,

ja sigui en els mobles, la decoració o els retrats de

diferents estils que decoren les parets.

La porta principal mena a un extens saló amb una

galeria de grans finestrals al fons. En una banda, un

arc dona accés a un menjador amb una gran taula

central. A l’altra, una cuina àmplia i ben equipada

que compta amb una porta amb accés directe a

l’exterior. A la planta baixa veiem altres portes que

donen pas a parts de la casa que no veiem (lavabos

i altres cambres).

Una escala puja al primer pis. Allà trobem un dis-

tribuïdor amb diverses portes i dues cambres a la

vista: l’habitació de Samuel i Aurora, amb un lavabo

privat amb banyera, i el despatx del jutge. Al segon

pis hi ha una habitació de convidats amb accés a

una terrassa amb plantes.

La porta principal s’obre. Entra

aurora d’una revola-

da. L’acompanya la seva filla Judit. aurora no para de

xerrar mentre es treu l’abric i el desa en un armari.

- 21 -

AuRoRA: L’homilia m’ha semblat preciosa, oi nena? Una

mica curta, pel meu gust, però ja ho té això, mossèn

Ricard. Que si lo bueno, si breve, dos veces bueno, que

si al pot petit hi ha la bona confitura... Ep, que a mi em

sembla estupendo, eh? Però si la confitura t’ha costat

un ull de la cara, ja no fa tanta gràcia.

Judit: Mossèn Ricard us ha cobrat?

AuRoRA: I ara! Com vols que ens cobri! Només ens va

demanar una donació per a la parròquia i, esclar, no

era qüestió de quedar com uns garrepes... L’ocasió s’ho

mereixia. Però entre tu i jo, no ha estat a l’alçada. Que

no era una missa qualsevol, eh? Que hi havia consellers

de la Generalitat asseguts en aquells bancs!

Judit: Exconsellers.

AuRoRA: El conseller Garcés encara és al Govern, que

jo sàpiga. I diuen al partit que té tots els números per

ser el proper president. Feia anys que no acollien un

esdeveniment tan important a la Concepció. I què fa,

mossèn Ricard? Un sermó que ha durat un sospir! Una

mica de sant Pau, un parell d’agraïments, i vist i no vist,

ja estàvem tots resant el credo.

Entra

Samuel Gallart. Camina una mica coix. S’aju-

da d’un bastó. Jacob, al seu costat, fa per agafar-li

el braç lliure per evitar que perdi l’equilibri, però

Samuel no es deixa.

- 22 -

SAMuEL GALLARt: I què volies? Pagar-li per minuts com

si fos un taxista?

JAcob, pel graó d’entrada: Compte amb el graó.

AuRoRA, l’ajuda a treure’s l’abric: Només dic que s’hi

podia haver esforçat una mica. Més que una homilia,

semblava un brindis d’aniversari. Maco, eh? No dic que

no. Molt sentit, molt des del cor, però a mi... no ho sé,

em sonava una mica. Ves que no l’hagi reciclat d’alguna

altra ocasió.

SAMuEL GALLARt: Després a l’hora de sopar l’hi pregunto.

AuRoRA: No diguis bajanades.

JAcob, per algun obstacle: Compte aquí.

AuRoRA: Sort que no ha vingut el president. Només dic

això.

SAMuEL GALLARt: Em sap greu dir-te que el president és

el primer que recicla els seus discursos. En té prou amb

canviar una metàfora marinera per un símil excursionista

i ja el tens obrint el telenotícies.

Judit, a Samuel, estranyada: L’havies convidat?

SAMuEL GALLARt: No em va assegurar que arribés a temps

per la missa—

AuRoRA: Normal. Estic segura que el nostre president

ha d’atendre actes més importants. Com ha de ser. I

més ara, amb els temps que estem vivint, que no deixen

d’atacar-nos per totes bandes...

- 23 -

SAMuEL GALLARt: —però em va dir que potser arribaria

al sopar.

AuRoRA, s’esvera: Què? I m’ho dius ara? Vam quedar

que seria una cosa íntima, família i prou! Per què no

m’has avisat? Mare meva, si ni tan sols tinc preparada

la coberteria de plata! Com vols que—?

aurora deixa de parlar quan veu que a Samuel se li

escapa el riure. S’adona que és mentida.

Judit, amb retret: Papa...

AuRoRA: No fa cap gràcia.

SAMuEL GALLARt: A tu potser no.

JAcob: Compte amb—

SAMuEL GALLARt, perd la paciència: Jacob, fa setanta-

cinc anys que visc en aquesta casa. No cal que em diguis

on són els graons ni les catifes ni els mobles, que seria

perfectament capaç de pujar i baixar a les golfes amb

els ulls tancats.

JAcob: Ho sento.

SAMuEL GALLARt: I no cal que m’agafis del bracet tota

l’estona, que no tinc cap intenció de fotre’m de lloros.

JAcob: És perquè se senti més segur—

SAMuEL GALLARt: Tinc un bastó. No necessito res més. I

el puc fer servir de moltes maneres.

- 24 -

AuRoRA: Jacob, maco, per què no ajudes la nena a

parar taula?

Judit: La nena soc jo.

JAcob: Esclar, senyora Aurora.

AuRoRA: I deixa estar el senyora, entesos?

JAcob: Sí, senyora.

Judit i Jacob se’n van cap al menjador i aniran parant

taula per a nou.

AuRoRA: No l’hauries de tractar així.

SAMuEL GALLARt: El tinc tot el dia al damunt.

AuRoRA: Només fa la seva feina.

SAMuEL GALLARt: La seva feina és assegurar-se que m’em-

passo les pastilles, prendre’m la pressió de tant en tant

i saber fer servir un desfibrilador, no tractar-me com un

invàlid les vint-i-quatre hores del dia.

AuRoRA: Ets un exagerat. Vaig a preparar els canapès

abans que arribi... el president.

aurora se’n va cap a la cuina. El primer que fa és

obrir un armari, treure’n una ampolla de conyac i

servir-se una copa. Se la beu d’un glop. Tot seguit

encén el forn per preescalfar-lo. De la nevera anirà

traient safates de canapès embolicades amb paper

i els prepararà per servir. Samuel anirà pujant les

escales a poc a poc, camí de la seva habitació.

- 25 -

Mentrestant, al menjador...

Judit: No li facis cas. Borda molt, però no mossega.

JAcob: Hi estic acostumat.

Judit: Ja? Si no fa ni dues setmanes que t’han agafat.

JAcob: He tingut pacients pitjors. A la residència n’hi

havia un que em mossegava de veritat cada cop que

m’hi acostava. Literalment. Encara dec tenir alguna

marca al braç.

Judit: Quin horror.

JAcob: L’Alzheimer sempre ho és. A uns els transforma

en nens. A d’altres, en bèsties.

Judit: I el meu pare quin dels dos serà?

JAcob: Com poso els tovallons? Així?

Judit: T’he fet una pregunta.

JAcob: Una pregunta que hauries de fer al seu neuròleg.

Judit: Aquell no ha sortit de la seva consulta de Gandu-

xer en sa vida. Estic segura que no ha vist ni la desena

part del que has viscut tu a la residència. Digues. Com

el veus?

JAcob: Bé.

Judit: I què més?

JAcob: L’ictus no li va deixar seqüeles, gairebé. La seva

mobilitat millorarà molt amb els exercicis que estem fent.

- 26 -

Judit: No és l’ictus el que m’amoïna. De fet, si no l’arriba

a tenir no haurien detectat la demència.

JAcob: El teu pare no té demència. És un deteriorament

cognitiu lleu. Seguirà sent ell mateix durant molts anys.

Pots estar tranquil·la.

Judit: Tranquil·la.

JAcob: És un procés molt llarg.

Judit: Jacob, no ens coneixem, però que et quedi clara

una cosa. No em menteixis. Als meus pares, el que vul-

guis, però a mi ni se t’acudeixi fer-me empassar ni mitja

merda o t’asseguro que et puc fer la vida molt difícil.

Judit mira de fit a fit a Jacob, que li aguanta la mi-

rada. Cap dels dos no diu res. El moment es trenca

en sentir-se el timbre de la porta principal. aurora

se serveix una altra copa de conyac.

AuRoRA, des de la cuina: Nena, pots obrir tu?

Judit va a obrir i deixa sol Jacob, que continuarà parant

taula. Entra emili, amb una gran caixa de pastisseria,

seguit de Júlia i Sammy, que no deixa de xatejar amb

el mòbil. Els nois es treuen els abrics i els deixen en

qualsevol lloc.

Judit: Ja era hora. On us havíeu ficat?

EMiLi: No trobaven el pastís.

JúLiA: L’havien perdut.

- 27 -

Judit: Com que perdut? Si vaig trucar ahir i em van dir

que ho tenien tot a punt!

EMiLi: No passa res, ja ho hem solucionat.

Judit, a Júlia: Júlia, els abrics. (A emili.) Solucionat com?

Júlia desa el seu abric i el del seu germà.

A l’habitació,

Samuel s’ha tret les sabates i seu al llit.

Busca les sabatilles, però no les troba.

EMiLi: Tenim pastís, oi? Doncs ja està. No cal fotre un

drama.

Judit obre la caixa per veure el pastís. No li agrada

gens.

Judit: No és el nostre!

EMiLi: És un pastís, Judit. Amb la seva nata, les seves

floretes de massapà i les seves espelmes. Ja farà el fet!

Judit: Tu saps quants dies vam trigar a decidir el pastís,

la meva mare i jo? Dues setmanes. Però a tu tant se te’n

fot, esclar. Tu vas a la pastisseria, et diuen que no el tenen

i et presentes aquí tan panxo amb el primer que trobes.

EMiLi: Preferies que vingués sense pastís?

SAMMy: En sèrio discutireu per això, ara?

Sammy rebufa, farta de sentir discutir els seus pa-

res i puja escales amunt buscant el seu avi. Júlia

s’escarxofa al sofà i es posa els auriculars per no

escoltar-los.

- 28 -

AuRoRA, des de la cuina: Emili, ets tu?

EMiLi: Sí, Aurora, ara vinc!

Judit: Els has preguntat què n’han fet, del nostre, al-

menys? L’hi han donat a algú altre? Se l’han menjat per

accident? Se l’han endut els marcians?

EMiLi: No ho sé ni m’importa. M’han dit que no el tenien

i he intentat solucionar-ho ràpidament.

Judit: I ja està.

EMiLi: Què volies que fes? Destrossar-los l’aparador amb

un bat de beisbol?

Judit: N’hi havia prou amb posar els collons sobre la

taula i exigir explicacions! Has demanat el llibre de re-

clamacions, espero!

EMiLi: Esclar, perquè això faria que el nostre pastís es

materialitzés sobre el mostrador per art de màgia!

Judit: Com a mínim suposo que t’han tornat els diners!

AuRoRA: Emili!

EMiLi: Ja va!

Judit: Te’ls han tornat o no?!

emili no respon i porta el pastís a la cuina. Judit treu

el mòbil i fa una trucada.

Judit, a l’aparell: Hola, és ca l’Escribà? (...) Soc la Judit

Gallart. El meu marit acaba de recollir un pastís i— Sí,

m’espero. Gràcies.

- 29 -

A la cuina...

AuRoRA: A veure, a veure! (Obre la caixa.) Oh, quin

goig que fa!

EMiLi: No és la que vau encarregar.

AuRoRA: Ah, no? Ni me’n recordo.

EMiLi: A la teva filla no li agrada gaire.

AuRoRA: A la meva filla fa temps que no li agrada res.

(Obre la nevera perquè hi fiqui el pastís.) Espera, que

et faig lloc.

aurora treu una plata de forn de la nevera. Fiquen

el pastís a dins. emili es quedarà ajudant aurora a

la cuina.

Sammy truca a l’habitació de Samuel, que s’ha age-

nollat buscant les sabatilles sota el llit.

SAMMy: Avi?

SAMuEL GALLARt: Un moment!

Samuel intenta incorporar-se, però se li fa feixuc.

Sammy entra igualment.

SAMMy: Què fas per terra?

SAMuEL GALLARt: No t’han dit mai que no has d’entrar

fins que et diuen «endavant»?

SAMMy: Has caigut?

SAMuEL GALLARt: Les sabatilles. No les trobo.

- 30 -

A la cuina...

EMiLi: Què s’ha de fer?

AuRoRA: Ves posant canapès. Repartidets i ben arren-

glerats. I estigues pendent del forn. Quan arribi a cent

quaranta graus hi posarem la cuixa de xai.

Sammy veu unes sabatilles velles en algun lloc.

SAMMy: Són aquestes?

SAMuEL GALLARt: El marrec aquest me les amaga ex-

pressament.

SAMMy: Estaven a la vista, avi.

SAMuEL GALLARt: Però no al seu lloc. Les sabatilles a peu

de llit, de tota la vida.

Sammy ajuda el seu avi a incorporar-se i a posar-se

les sabatilles mentre parlen.

Judit, al telèfon: Sí, segueixo aquí. (...) El pastís per al

jutge Samuel Gallart, sí. El vam encarregar fa dues set-

manes. Dues. I avui tenen la barra de dir que l’han perdut

i ens han encolomat la primera bírria que han trobat.

SAMuEL GALLARt: He sentit que els teus pares discutien.

SAMMy: Són un conyàs. A veure si es divorcien d’una

vegada.

SAMuEL GALLARt: No ho diguis, això.

Judit, a l’aparell: Dic el que em dona la gana. Que tinc

ulls a la cara, senyora. Que el pastís aquest és tan lleig

que no el voldrien ni en una festa de la ONCE.

- 31 -

SAMMy: Seria el millor per a tots. Ells estarien més

tranquils i la Júlia i jo tindríem dos Nadals, dues festes

d’aniversari i el doble de regals.

Judit, a l’aparell: El doble? Què vol dir el doble?

SAMuEL GALLARt, riu: Ho tens tot ben pensat.

Judit, a l’aparell: No, esclar que no m’ha dit que el pas-

tís nou valia el doble. Si ho hagués sabut, jo... (...) No,

tampoc m’ha dit que li han tornat la paga i senyal, però

no estàvem parlant d’això—

SAMMy: S’ha de ser pragmàtic. Serà el tema principal

del meu discurs al Congrés Nacional.

SAMuEL GALLARt: El què?

SAMMy: El pragmatisme.

Judit, a l’aparell: D’acord, d’acord. Vostè té raó i jo no.

És això el que volia sentir? Doncs au, ja ho he dit, però

que li quedi clar que aquesta no és manera de tractar

una clienta!

Judit penja, encara més emprenyada. Se’n va directa

cap a la cuina.

SAMMy: El país s’enfronta a amenaces cada cop més

poderoses. Ja no es conformen amb voler tapar-nos la

boca. Ens volen aniquilar. Fins ara tot ha estat un joc de

nens, avi. No podem respondre igual.

SAMuEL GALLARt: I què proposes, llavors?

- 32 -

SAMMy: Fets, avi. Fets. Accions concretes. Peti qui peti.

Judit, a emili: I tu es pot saber per què no m’expliques

les coses?

AuRoRA: Si no li has deixat dir res! Ha entrat per la porta

i ja te li has llançat al coll com un gos rabiós!

Judit: Mama, no t’hi fiquis.

SAMMy: Ja n’hi ha prou d’actes simbòlics, promeses

incomplertes i queixes hiperventilades al Twitter. No

canviarem res amb banderetes i consignes que només

serveixen per convèncer els nostres.

EMiLi: No volia discutir.

SAMMy: Hem de deixar de barallar-nos entre nosaltres

per quatre cadires. Hem de tornar a la unitat.

Judit: Esclar, el senyor no volia discutir i la dolenta acabo

sent jo, com sempre.

SAMMy: Ha arribat l’hora de la política de veritat, de les

noves aliances, encara que no ens agradin, encara que

ens facin fàstic. Pragmatisme.

AuRoRA: Au va, nena. Ja n’hi ha prou. Ves portant

aquests canapès al menjador i tinguem la festa en pau

per una vegada.

Judit s’empassa la mala llet, agafa una safata i la

porta al menjador. Anirà fent viatges amunt i avall

portant més safates i el que faci falta.

emili fica la cuixa de xai al forn.

- 33 -

Sammy i Samuel es disposen a sortir de l’habitació i

baixar les escales.

SAMuEL GALLARt: Ja parles com el conseller Garcés.

SAMMy: Després de missa m’ha felicitat. Diu que al

Congrés he de deixar clar a tothom que el meu temps a

les Joventuts s’ha acabat i que l’any que ve em mereixo

un lloc a les llistes.

SAMuEL GALLARt: Vols dir que no corres massa?

SAMMy: Mai és massa aviat per treballar pel país.

SAMuEL GALLARt, el mira amb un punt d’orgull: Ah, que

senzilla que és la política als vint anys.

SAMMy: Així et sembla bé?

SAMuEL GALLARt: El què?

SAMMy: El tema del discurs.

SAMuEL GALLARt: Si el conseller Garcés t’ha donat el

vistiplau...

SAMMy: M’interessa més la teva opinió.

Truquen a la porta.

JúLiA: Ja obro jo!

SAMuEL GALLARt: Només et donaré un consell. Quan

redactis el discurs, procura utilitzar sovint paraules com

pàtria, llibertat, futur.

SAMMy: Paraules importants.

- 34 -

SAMuEL GALLARt: Paraules buides. Ja s’encarregaran els

altres d’omplir-les per tu.

Júlia obre. Entren Joan i yolanda. Júlia es queda

glaçada en veure-la. Joan porta una bossa de paper

amb un regal a dins, que deixa en qualsevol lloc.

JoAN: Hola, família! Ja hi sou tots?

SAMuEL GALLARt: Digue’m un cop que no hagis estat

l’últim en arribar.

Judit, a Samuel: Papa, què fots en sabatilles?!

SAMuEL GALLARt: Així vaig més còmode.

Judit: Mira, jo ja no dic res...

AuRoRA, des de la cuina, il·lusionada: És el nen?

SAMuEL GALLARt: Sí, és el nen i molt ben acompanyat!

AuRoRA, sortint a rebre’ls: Ha portat la dallonses?

JoAN: La dallonses es diu Yolanda.

yoLANdA: Buenas noches.

AuRoRA: Ay, hola, Yolanda. Un placer conocerte por fin.

yoLANdA: Me puedes hablar en català. Lo entiendo

perfectamente.

AuRoRA, a Joan: Però parlar no el parla, oi que no? Es-

clar que no. (A yolanda.) Pero no pasa nada, ¿eh? Aquí

hablamos lo que haga falta.

- 35 -

Judit, emili i Sammy també s’han acostat a la sala.

Jacob, que no vol trencar el moment familiar, puja

cap a la seva habitació del segon pis. S’anirà posant

roba més còmoda.

yoLANdA: Hola a todos.

AuRoRA: Però, fill, fes les presentacions, que la Yolanda

es pensarà que no tenim maneres.

JoAN: Mi madre Aurora y mi padre... Bueno, mi padre

ya sabes quién es.

yoLANdA: ¿Y quién no? Encantada.

SAMuEL GALLARt: Igualment, maca.

AuRoRA: I entre vosaltres parleu en castellà?

JoAN: Ens vam conèixer així i, mira, ara se’m fa estrany

canviar d’idioma. No us passa a vosaltres?

Tots els altres diuen que no, ad lib.

JoAN: La meva germana Judit i el seu marit, l’Emili. (Joan

li fa una salutació massa agressiva que incomoda emili.)

Què passa, machoteee?

EMiLi: Anar fent.

Judit: Ets colombiana?

yoLANdA: Venezolana. De Caracas.

Judit: L’accent s’assembla, no?

yoLANdA: Un poco sí.

- 36 -

AuRoRA: Ai, pobreta. Eso es donde el Chávez, ¿verdad?

yoLANdA: Bueno, ahora está Maduro, però sí... las cosas

están arrechas.

JoAN: Vol dir complicades. Aquest és el meu nebot

Sammy.

yoLANdA: Sammy es por Samuel, supongo.

SAMMy: Sí, com l’avi. (Dos petons.) Encantat.

JoAN: I la Júlia ja la coneixes.

AuRoRA: Ah sí?

JúLiA: Vam coincidir al Primavera.

AuRoRA: A on diu?

yoLANdA: El Primavera Sound. Un festival de música.

JoAN: Què collons, un festival? És el millor festival del

món. El munten allà baix al Fòrum cap al juny. No em

perdo una edició des de fa ves a saber quant... I aquest

any va i ens trobem la pitufa aquesta, amb un colocón

que portava...

JúLiA: Tiet!

JoAN: No passa res, que ja ets major d’edat i pots fotre

el que et doni la gana.

Judit, a Júlia: Et vas drogar?

JúLiA: No li facis cas. Només havia begut una mica.

- 37 -

JoAN, riu: Sí, segur, amb unes pupil·les així que no se’t

veia ni el color dels ulls!

JúLiA: Tiet, joder!

JoAN: Total, que a les tres de la matinada vam coincidir

al concert de Rosalía, tra tra, però no ens hi vam poder

quedar gaire estona perquè a mi em va agafar una

pájara, no sé per què—

EMiLi: Segurament perquè ja no tens edat d’anar de

festivals.

JoAN: Que cabrón, Emiliet. Però no et dic que no. Ara

vas al Primavera i ja no és com abans. Tot és reguetón,

trap i merdes d’aquestes, com... com es diu aquell, el

que sempre canta com si li haguessin acabat de fer una

lobotomia?

SAMMy: C. Tangana, J Balvin, Bad Bunny?

JoAN: Sí, algun d’aquests. Tots sonen igual. I el públic

també ha canviat molt. Ara t’hi trobes una fauna... (A

Júlia.) Com els teus amics. ¿Te acuerdas, cariño? Tots

plens de pírcings, amb els cabells de colors... i la meitat

no sabria dir si eren nois o noies. Una cosa raríssima.

Judit, a Júlia: Què vol dir? Que tens amics homosexuals?

JúLiA: Homosexuals no, mama. Queer.

AuRoRA: Queer? Què vol dir això de queer?

JoAN: Cada dia s’inventen una paraula nova, però són

els maricons de tota la vida. Ei, ho dic amb respecte, eh?

- 38 -

AuRoRA, incòmoda: Llavors ja hi som tots!

SAMuEL GALLARt: Falta mossèn Ricard.

Judit: Pensava que només érem família, avui.

SAMuEL GALLARt: Mossèn Ricard és com si ho fos.

JoAN: Doncs ningú ho diria, amb la merda d’homilia

reciclada que ens ha fotut.

AuRoRA, a Samuel: Ho veus?

JoAN: No us sonava d’alguna cosa? Del meu segon

casament potser?

JúLiA: Quan soparem?

AuRoRA: Ara els teus pares i jo acabarem de preparar

els canapès i la cuixa de xai i quan arribi el mossèn ja

podrem seure. (Als altres.) Aneu rentant-vos les mans!

aurora, Judit i emili se’n tornen cap a la cuina. Sammy

es fica en una porta que condueix al lavabo. Joan

va directe cap al moble bar.

JoAN: Hi ha Lagavulin?

SAMuEL GALLARt: El què?

JoAN: El whisky bo, papa.

yolanda sembla que vol dir-li alguna cosa a Júlia,

però aquesta se n’aparta i corre escales amunt cap

al segon pis.

SAMuEL GALLARt: Això ho porta ta mare.

- 39 -

Judit: A veure, què s’ha de fer?

EMiLi: Posar els canapès a les safates de servir.

JoAN, treu una ampolla de Lagavulin buida: Doncs li

hauràs de dir que en compri més... (Veu que les altres

també estan mig buides.) Collons, si teniu això més sec

que el cony d’una monja.

Joan acaba trobant un cul de ratafia i se la serveix.

Júlia entra a l’habitació de Jacob d’una revolada i

se’l troba mig despullat. Ell no s’alarma ni corre a

tapar-se.

JúLiA: Hòstia, perdona.

JAcob: No passa res.

JúLiA: No sabia que hi havia algú. Abans aquesta era la

meva habitació i...

JAcob: Ara és la meva.

JoAN: A veure si l’infermer aquest que heu agafat li fot

a l’ampolla quan no hi sou...

JúLiA: Ah, ets el Josuè?

JAcob: Jacob.

AuRoRA, a Judit: Judit! Què fas posant els canapès així?

Judit: Com vols que els posi?

AuRoRA: Més repartidets, com fa l’Emili.

JoAN, a yolanda: ¿Tú quieres algo?

- 40 -

JAcob: Et puc ajudar?

yoLANdA: No, gracias.

JúLiA: No, merci.

AuRoRA: Ai filla, quina poca gràcia que tens. Deixa’m a

mi. Saps què pots fer? Llença tots aquests papers i, ja

que hi ets, treu les escombraries.

Judit rebufa, però fa cas a la seva mare i comença

a recollir papers i safates de cartró.

JAcob: Deus haver pujat per alguna cosa.

JúLiA: Tenia ganes d’estar sola.

JAcob: Va tot bé a baix?

JúLiA: Sí, és només que la meva família... no ha trigat ni

cinc minuts a començar amb el melodrama.

JoAN: I tu, papa?

SAMuEL GALLARt: Ja saps que no puc.

JAcob: I sempre puges aquí quan vols estar tranquil·la?

JúLiA: La terrassa sempre ha estat el meu refugi.

JAcob: Doncs per mi, com si fossis a casa teva.

Júlia somriu i surt a la terrassa. Un cop allà, es posa

a buscar alguna cosa entre dos testos de plantes.

SAMuEL GALLARt: He d’anar amb compte amb la pressió.

- 41 -

JoAN: El que has d’anar amb compte és amb la depressió,

papa. Te’n poso una mica.

SAMuEL GALLARt: No, Joan—

Però

Joan li serveix una ratafia igualment.

Judit surt amb la brossa per la porta de la cuina.

AuRoRA: Ai, per fi una mica de tranquil·litat.

A la cuina,

aurora serveix dues copes de conyac.

A la terrassa,

Júlia ha deixat de buscar entre els tes-

tos.

Jacob, ja vestit del tot, surt amb un petit estoig.

JAcob: Busques això?

JúLiA: No.

AuRoRA, a emili: Un conyaquet?

EMiLi: Ui, no, jo en dejú no—

JAcob: Si no és teu, m’ho quedo.

JoAN, ofereix el got al seu pare: Au va, que un culet de

ratafia mai no ha fet mal a ningú.

JAcob: I amb la nit que tens per davant... diria que ho

necessitaràs

JoAN: Em sembla que ho necessitaràs.

AuRoRA: Segur que ho necessitaràs.

JúLiA: No et xivaràs?

JAcob: Si em convides, no.

- 42 -

Júlia somriu, agafa l’estoig i en treu un porro que

ja està preparat. L’encén i fa una calada.

Al saló,

Samuel i Joan brinden amb la ratafia.

A la cuina,

aurora i emili brinden amb el conyac.

SAMuEL GALLARt, JoAN, AuRoRA, EMiLi, JúLiA, JAcob: Salut.

Tots beuen i fumen.

Samuel ho fa amb especial delit.

I de sobte, tot canvia. Un so de fustes en tensió,

com la quilla d’un vaixell a punt d’esberlar-se, ho

envaeix tot. La casa queda en penombra.

EScENA iii

L’actor 3 apareix a prosceni i parla a públic.

ActoR 3: El jutge Samuel Gallart s’omple la boca de rata-

fia i una explosió de sensacions commociona el seu cos.

No és només la mescla perfecta d’aiguardent, xarop,

nous verdes, anís, comí, canyella i altres herbes del camp

de la Segarra. Ni tan sols l’alcohol, que, de tan poc que

n’hi ha, amb prou feines emborratxaria un pardalet.

Allò que de cop i volta embriaga en Samuel Gallart és

una droga molt més poderosa.

Un record.

Un record absolut que neix com una llavor minúscula

en un racó del cervell, però que a poc a poc germina,

arrela, esclata, floreix i pren forma.

I la forma del record té cara, té ànima i té nom.

- 43 -

És el record de l’Artur Gallart, el seu pare.

SAMuEL GALLARt, a Joan: I què? No em penses explicar

com us vau conèixer?

ActoR 3: En Samuel Gallart intenta espolsar-se el record

de son pare preguntant-li al seu fill Joan com va conèixer

la Yolanda.

JoAN: En un viatge de negocis a Singapur.

L’actriu 3 surt de personatge i parla a públic.

ActRiu 3: Mentida. Es van conèixer per Tinder.

JoAN: Havia d’entrevistar-me amb uns inversors i ella era

allà de vacances.

ActRiu 3: Mentida. La Yolanda fa anys que no té vacan-

ces i encara menys es pot permetre un viatge a l’Orient

Llunyà.

JoAN: És arquitecta.

ActRiu 3: Això és veritat. S’hi va poder dedicar uns anys

quan vivia a Caracas, però des que és a Barcelona només

ha treballat de dona de fer feines i cuidant gent gran.

Però esclar, en Joan no li explica res de tot això al seu

pare. Si fos realment sincer diria:

JoAN: L’única raó per la que estem junts és perquè follem

de puta mare.

ActRiu 3: Però en lloc d’això diu:

JoAN: Realment crec que estem fets l’un per l’altre.

- 44 -

ActoR 3: «Realment crec que estem fets l’un per l’altre.»

La frase d’en Joan ressona dins del cap d’en Samuel

Gallart com una campana tocant a sometent.

El jutge intenta ignorar-la i fa esforços per escoltar el

seu fill, mentre intenta trobar en les seves paraules, com

fa sempre, un motiu d’orgull, una nova medalla que

reconegui la seva gran tasca com a pare.

L’

actor 4 surt de personatge i parla a públic. Els

altres ho aniran fent igual.

ActoR 4: Però no la troba. Gairebé mai la troba.

Amb en Joan sempre ha estat així.

L’hereu dels Gallart, el primogènit, la nineta dels ulls del

seu pare, sempre ha estat una decepció.

ActRiu 3: Però això no l’hi ha confessat mai, esclar.

ActoR 4: No l’hi va dir quan, a diferència de la seva

germana, va deixar els estudis de dret a mitges.

ActoR 3: No l’hi va dir després dels incomptables negocis

ruïnosos en els que es va embarcar.

ActRiu 3: No l’hi va dir després dels dos matrimonis

trencats.

ActRiu 2: No l’hi va dir quan es va adonar que el veri-

table llegat de la família Gallart no seria el seu fill, sinó

el seu net, que, per algun misteri del destí, portava el

seu mateix nom.

- 45 -

ActoR 3: Perquè en Samuel Gallart vol ser un pare que

no sigui com el seu pare, el record del qual segueix ar-

relant-se al seu cervell amb la força d’un roure.

ActoR 4: Un altre glop de ratafia.

ActoR 3: Una altra explosió de sensacions.

ActoR 2: Una nova onada de records.

ActRiu 2: Però són uns records estranys.

ActoR 2: Uns records que no li pertanyen.

ActRiu 3: Però que d’alguna manera formen part de la

seva vida.

ActoR 4: Uns records que van més enllà del dia que va

néixer.

Es comença a sentir una veu distorsionada per les

interferències d’una ràdio antiga. El so sembla sortir

de la cuina, que roman en la penombra. Reconeixem

la veu de Fernando Fernández de Córdoba des de

Radio Nacional de España.

VEu Ràdio: Parte oficial de guerra del Cuartel General

del Generalísimo correspondiente al día de hoy, primero

de abril del 1939, tercer año triunfal.

Samuel camina a poc a poc cap a la porta de la cuina,

mentre sentim la resta del comunicat.

VEu Ràdio: En el día de hoy, cautivo y desarmado el

Ejército Rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus

- 46 -

últimos objetivos militares. La guerra ha terminado.

Burgos, primero de abril del 1939. Año de la victoria. El

Generalísimo Franco.

En aquest moment,

Samuel obre la porta de la cuina

i el que veu a dins el deixa glaçat.

EScENA iV

1 d’abril del 1939.

A la cuina ja no hi ha

aurora i emili, sinó l’àvia raquel

i artur Gallart, que no deixa de beure ratafia. Tots

dos estan consternats. raquel apaga la ràdio just en

el moment que Samuel obre la porta.

Mentre els intèrprets parlen a públic,

Samuel entra a

poc a poc, mentre observa amb temor i desconcert

l’aparició del seu pare i la seva àvia a la cuina de

casa seva.

ActRiu 2: L’Artur Gallart, pare d’en Samuel Gallart, seu

en una cadira de la cuina, consternat.

ActoR 2: Davant seu, dempeus, la seva mare, l’àvia

Raquel, apaga la ràdio amb un gest sever.

ActRiu 3: No és que la derrota de l’exèrcit republicà els

hagi agafat per sorpresa...

ActoR 3: Ja fa mesos que tothom sap que la desfeta és

imminent.

ActoR 4: Des de la batalla de l’Ebre, on l’Artur Gallart

va perdre el seu germà petit.

- 47 -

ActoR 3: Des dels bombardejos de Barcelona, on van

morir el seu pare i la seva dona, embarassada del seu

primer fill.

ActRiu 3: Des que Azaña i Negrín van fugir a l’exili.

ActoR 4: Només era qüestió de temps.

ActoR 2: L’1 d’abril del 1939 va morir la Segona Repú-

blica Espanyola.

ActRiu 2: I aquell dia també mor alguna cosa dins el cor

de l’Artur Gallart.

SAMuEL GALLARt, a artur: Pare?

ActRiu 3: En Samuel Gallart ha trobat el valor per parlar-li

al seu pare.

ActoR 4: Però ell no diu res.

ActRiu 3: No el pot veure.

ActoR 2: Perquè no són allà realment.

ActoR 4: O potser és en Samuel Gallart qui no hi és.

SAMuEL GALLARt, a artur: Pare, soc jo...

ActoR 3: Ell insisteix.

ActRiu 2: Però el seu pare no respon.

ActRiu 3: En lloc d’això, es posa a plorar.

artur es posa a plorar.

ActoR 4: És un plor sord, profund, animal.

- 48 -

ActoR 2: I en Samuel Gallart s’adona que aquest és

el primer cop en setanta-cinc anys de vida que ha vist

llàgrimes als ulls del seu pare.

RAquEL, a artur, severa: No ploris.

artur no pot parar.

RAquEL, fot un cop a la taula: T’he dit que no ploris,

maleït siga!

artur fa esforços per contenir el seu plor.

ARtuR: Hem perdut—

RAquEL: Hem perdut, sí. Hem perdut la guerra. Tu has

perdut la dona i el fill. Jo he perdut el meu home. Hem

perdut amics. Hem perdut tot el que teníem. Hem per-

dut tantes coses que també he perdut el compte de les

coses que hem perdut.

ARtuR: Hem de... hem de fugir, marxar a França—

RAquEL: Allà no hi hem de fer res.

ARtuR: Si ens quedem, ens vindran a buscar.

RAquEL: Si ens volguessin cap mal, ja ho haurien fet.

ARtuR: Mare, sisplau—

RAquEL: T’he dit que no—

ARtuR: Tinc uns amics que van creuar a Perpinyà que

potser—

RAquEL, rabiosa: Que no em penso moure d’aquí, co-

llons! Això és casa meva. M’has entès? Casa meva! I no

- 49 -

permetré que se la quedi el primer fill de gossa falangista

que la trobi buida i tiri la porta avall. No els penso regalar

res. Res! Ja ens han robat prou coses. No ens robaran la

casa. No ens robaran el futur.

ARtuR: Però de quin futur parles, mare?

RAquEL: El futur que ton pare volia per a tu. I el pare

del seu pare. I els avis dels seus avis. Ells també van

viure temps difícils, van sobreviure a desastres, guerres

i dictadures, però van fugir, ells? No. No van fugir. Es

van quedar a defensar allò que era seu, allò que avui és

nostre, deixant-hi la pell, i és gràcies a ells que avui som

aquí, tu i jo, respirant encara, dempeus encara, entre les

parets d’aquesta casa que van construir amb les seves

pròpies mans i que ens van llegar amb la certesa que

nosaltres seguiríem fent-la créixer. I jo ho penso fer. Et

juro per Déu que ho seguiré fent fins al meu últim alè.

És a dir que ja pot venir el Generalísimo dels collons en

persona, que jo només sortiré d’aquí amb els peus per

davant! Però a tu això tant se te’n fot, oi? A tu ja t’està

bé fugir a l’estranger amb la cua entre cames, humiliat,

derrotat. Però no derrotat per un exèrcit, no. A tu no

t’haurà abatut la bala de cap fusell, com el teu germà,

Déu el tingui a la glòria, no. La teva derrota serà només

teva i l’arrossegaràs amb tu per sempre. És això el que

vols? Aquest serà el llegat que deixaràs als teus fills, als

teus nets? Com podràs mirar-los a la cara sabent que

vas escopir sobre la tomba d’aquells que t’ho van donar

tot? Com goses trair-los d’aquesta manera?

- 50 -

ARtuR: Jo no trairé res. Sempre n’estaré orgullós.

RAquEL: No em parlis d’orgull. No pots sentir-te orgullós

de res si has abandonat casa teva. L’orgull es defensa

a la teva terra, no a la terra d’un altre. De què serveix

l’orgull a l’exili? Digues. De què serveix si pel camí has

perdut la dignitat?

ARtuR: I de què serveix la dignitat si et maten? A França

podrem tornar a començar—

RAquEL: Començar? Si jo ja soc una vella i tu ets vidu als

quaranta-cinc... I sense fills, Artur. Sense hereu. No ho

veus, que nosaltres ja no podem començar res? Només

podem continuar. Seguir endavant, costi el que costi.

ARtuR: I com vols que ho fem? No trigaran a assenya-

lar-nos.

RAquEL: No assenyalaran un dels seus.

ARtuR: Un dels seus?

RAquEL: Hi ha la Dolors. Està a punt de complir els

quaranta, però encara fa prou goig. I sempre ha estat

enamorada de tu.

artur entén que la seva mare li està suggerint que

es casin.

ARtuR: T’has tornat boja.

RAquEL: Hem de ser pragmàtics, fill. Ens hem d’adaptar.

És l’única manera de sobreviure.

- 51 -

ARtuR: Per l’amor de Déu, el germà de la Dolors és capità

de la Legió! La seva família ha finançat els nacionals des

del primer dia!

RAquEL: I ara recolliran els fruits de la seva inversió.

Obriran fàbriques, tindran càrrecs polítics.

ARtuR: I tu te’n vols aprofitar? Tu que fa no res t’omplies

la boca d’orgull i dignitat, estàs disposada a compartir la

nostra vida amb aquells que ens han matat mitja famí-

lia? I tot per què? Per una puta casa? Potser jo escopiré

sobre la tomba d’aquells que la van construir, però tu

estàs disposada a ruixar les seves parets amb la sang del

meu pare i la meva dona.

RAquEL: No et permeto que em parlis així.

ARtuR: Com vols que et parli si sembla que hagis perdut

el cap!

RAquEL: I tu? Ja t’has parat a pensar què ens espera si

fugim? Creus que a França ens rebran amb els braços

oberts? No, Artur, ens tractaran com a refugiats que

no vol ningú. Serem escòria! Ens tancaran en aquells

camps horrorosos al costat del mar i deixaran que ens

morim de fred i de gana! Això si no ens afusellen abans

d’arribar a la frontera!

ARtuR: T’he dit que podem anar a Perpinyà—

RAquEL: I de què ens servirà Perpinyà si allà esclata una

altra guerra? La nostra només ha estat el principi. Hitler

i Mussolini ens han utilitzat com a rates de laboratori. I

- 52 -

els ha sortit bé. Què et fa pensar que no faran el mateix

amb França? Digues!

ARtuR: Això no té per què passar.

RAquEL: A Europa estan a punt d’esbudellar-se tal com

hem fet nosaltres. I tu et vols ficar a la gola del llop quan

aquí acaba d’arribar la pau!

ARtuR: Això no és pau!

RAquEL: Doncs ens conformarem amb allò que s’hi

assembli més!

artur no respon, superat. raquel afluixa el to.

RAquEL: Sé que no és just, però quina sortida ens que-

da? La justícia és un luxe que els perdedors no es poden

permetre.

ActoR 2: L’Artur Gallart escolta la seva mare Raquel

desitjant creure’s les seves paraules.

ActRiu 3: Que no hi ha dignitat possible quan ho has

perdut tot.

ActoR 4: Que té un deute amb la família del passat i un

deure amb la del futur.

ActRiu 2: Que marxar és un suïcidi.

ActoR 2: Que morir per dins és un preu molt barat per

seguir vivint.

ActRiu 3: I l’Artur Gallart decideix viure.

- 53 -

ActRiu 2: Sobreviure, més aviat.

ActoR 4: I aquell mateix dia mare i fill es posen les seves

millors gales.

ActoR 3: I surten al carrer a celebrar el Dia de la Victòria

amb tots els veïns del barri.

ActRiu 3: I fan volar banderes al vent, com si volguessin

pintar l’aire de groc i vermell.

ActoR 2: I van a missa per primer cop des de fa molts

anys.

ActRiu 2: I resen.

ActRiu 3: I donen gràcies a Déu.

ActoR 3: I allà l’Artur es troba la Dolors.

ActoR 2: I li diu que està molt guapa.

ActRiu 3: I la Dolors somriu i es posa vermella i no sap

què dir.

ActoR 4: I quan s’acomiaden, ell li fa un petó a la galta.

ActRiu 2: I tornen a quedar.

ActoR 3: I comencen a festejar.

ActoR 2: I és en aquella mateixa cuina, poques setmanes

després, que l’Artur Gallart dirà la mentida més gran de

la seva vida.

- 54 -

Entra dolorS per la porta del darrere per la que

abans ha sortit Judit. En veure-la, a Samuel se li il-

lumina la mirada.

SAMuEL GALLARt: Mama! No pot ser... mama!

Però

dolorS tampoc no el pot veure. Avança cap a

artur, s’agafen de les mans, es miren amb inten-

sitat.

ARtuR: Et vols casar amb mi?

doLoRS: És el que he desitjat tota la vida.

Es fan un petó.

ActRiu 1: És el primer cop que la Dolors fa un petó a

un home.

ActoR 2: Potser per això no troba a faltar la passió als

llavis de l’Artur.

ActRiu 2: Es passarà la vida creient que els petons són

gestos morts i sense sang.

doLoRS: T’estimo, Artur.

ActoR 4: L’Artur sap que ara li toca a ell.

ActoR 3: Sap què ha de dir.

totS, trepitjant-se, ad lib.: T’estimo.

ActoR 4: Però no li surt.

ActRiu 1: No n’és capaç.

- 55 -

ActRiu 2: Mai no ho serà.

ActRiu 3: I en lloc d’això diu:

ARtuR: Realment crec que estem fets l’un per l’altre.

I en aquest moment,

Samuel Gallart perd el conei-

xement i es desploma com un sac de pedres.

EScENA V

Tornem a l’actualitat.

Samuel Gallart s’acaba de desmaiar a la cuina da-

vant d’aurora, Judit i emili, que s’alarmen i s’afanyen

a socórrer-lo.

AuRoRA: Samuel! Samuel, què tens?

Judit, a emili: Crida el Jacob, corre!

emili surt corrents a la sala, on hi ha Joan, yolanda

i Sammy.

EMiLi: Jacob! Jacob!

JoAN: Tio, què són aquests crits?

EMiLi: El teu pare...

Tots corren cap a la cuina, amoïnats, mentre

emili

puja les escales.

AuRoRA: Sembla que respira... (El sacseja una mica.)

Samuel! Samuel!

Judit: Mare, val més que no el moguis gaire.

- 56 -

EMiLi: Jacob! On collons t’has ficat?

Jacob, alertat pels crits, treu el nas per l’escala.

JAcob: Soc a dalt!

EMiLi: Baixa, ràpid! En Samuel... em sembla que ha

tingut un altre atac!

Jacob torna a l’habitació, agafa un maletí de pri-

mers auxilis i baixa les escales a correcuita.

Júlia el

segueix. Quan arriben a la cuina, es troben tota la

família a dins.

aurora, asseguda a terra, té el cap

de Samuel a la falda.

Judit: Obriu pas! Deixeu-li espai!

JAcob: Algú ha vist què ha passat?

Jacob comprova si respira, li pren el pols, examina

les seves pupil·les...

AuRoRA: Ha entrat a la cuina amb la mirada perduda,

tot pàl·lid—

EMiLi: Caminava com un somnàmbul, com si tingués el

cap en una altra banda—

AuRoRA: Li hem parlat i no ens responia. I després de

cop i volta... Ai Déu meu, que no se’ns mori, que no

se’ns mori...

En aquest moment,

Samuel Gallart recupera el co-

neixement i s’incorpora de cop agafant aire, com

si hagués estat una llarga estona sota l’aigua. Tots

- 57 -

s’exclamen. La primera persona que Samuel veu és

Judit.

SAMuEL GALLARt: Mama?

Judit: No, soc la Judit, la teva filla.

SAMuEL GALLARt: Mama, no... Mama...

AuRoRA: Ai que se m’ha quedat tonto...

SAMuEL GALLARt, a aurora: I tu, tu també hi eres. He

entrat... a la cuina i eres allà, al costat de la ràdio.

AuRoRA: Esclar que hi era, Samuel. I l’Emili també.

Jacob aprofita per prendre-li la pressió.

SAMuEL GALLARt: Emili?

De mica en mica,

Samuel va aterrant a la realitat.

SAMuEL GALLARt: Ah, l’Emili... esclar... I vosaltres... què

feu aquí?

EMiLi, parlant-li amb molta claredat: No has de tenir por,

Samuel. Som la teva família.

SAMuEL GALLARt: Tu ets idiota? Ja ho sé, que sou la meva

família, collons! Però què foteu tots anxovats a la cuina?

AuRoRA: Ja es troba millor.

JAcob: Té la pressió una mica baixa, però pel que fa a la

resta... (A Samuel.) Ha pres alguna cosa que se li pugui

haver posat malament?

JoAN: Què vols que hagi pres, si ni tan sols hem comen-

çat a sopar?

- 58 -

yoLANdA: Tomó un poco de licor.

JoAN: Un culet de no res de ratafia, tot natural.

JAcob: Deu ser això. Li deu haver fet reacció amb la

medicació.

yoLANdA: Sí, yo también lo creo. Pero no estaría de más

llevarlo al hospital para que le hagan unes pruebitas—

JoAN: ¿Qué pruebitas ni qué niño muerto? Si només ha

estat una baixada de tensió!

Judit: Vols dir? Jo estaria més tranquil·la si truquem al

metge.

AuRoRA: La nena té raó. I si és alguna cosa del cap?

SAMuEL GALLARt: No digueu collonades. Si ja estic bé!

(A Jacob.) Ajuda’m, Ignasi, va.

JAcob: Ignasi?

SAMuEL GALLARt: Vull dir... Jacob.

Júlia i algú més ajuden Samuel a incorporar-se. Tots

tenen por que torni a caure. Samuel es fa el valent.

SAMuEL GALLARt: I ara deixeu-me tranquil. Que no hem

de sopar? Que no estem de celebració? Doncs comen-

cem d’una vegada!

Truquen a la porta.

Samuel agraeix que l’atenció ja

no estigui centrada en ell. A partir d’ara, no deixa

de mirar Judit amb uns altres ulls. El record de la

seva mare encara és potent.

- 59 -

AuRoRA: Aquest deu ser el mossèn.

Judit, a Júlia: Júlia, ves a obrir.

Júlia rebufa i obeeix. Obre la porta i entra moSSèn

ricard. Tots van sortint cap a la sala.

SAMMy, amoïnat: De debò que estàs bé, avi?

SAMuEL GALLARt: Sí, no pateixis—

MoSSèN RicARd: Hola, preciosa. Perdoneu el retard.

JoAN: Perdonat. Per un cop que no arribo jo l’últim...

SAMMy: Sopem o què? Segur que l’avi s’ha desmaiat de

gana i no m’estranya!

AuRoRA: Sí, va, porteu les safates que falten i aneu se-

ient. (A Samuel.) Tu, res d’alcohol.

SAMuEL GALLARt: No siguis pesada.

Judit, emili i yolanda van portant safates, gerres

d’aigua i ampolles de vi a taula, mentre Joan i Sammy

seuen als seus llocs.

MoSSèN RicARd: Que ha passat res?

SAMuEL GALLARt: Un petit mareig sense importància.

MoSSèN RicARd: És normal, tantes emocions...

SAMuEL GALLARt: Suposo que deu ser això, sí.

aurora s’adona que Jacob enfila escales amunt amb

el maletí.

- 60 -

AuRoRA: Jacob, on vas?

JAcob: Em necessiteu?

AuRoRA: Comptava que soparies amb nosaltres.

JAcob, reticent: És una vetllada familiar.

AuRoRA: No vius en aquesta casa? Doncs ja està. No et

tindrem amagat com si fossis una minyona del segle

passat. (A Judit.) Nena, posa un altre plat a taula!

Judit: Júlia, un altre plat!

JúLiA: Joder, ho he de fer tot jo?

Judit: Aquesta boca!

JAcob: Moltes gràcies, però no cal. Tampoc vaig vestit

per a—

AuRoRA: Tant se val. Et recordo que l’amfitrió va en sa-

batilles. A més, després de l’ensurt que acabem de tenir

em quedaré més tranquil·la si estàs pendent d’ell. Au, va.

Jacob cedeix i va cap al menjador. Júlia va posant un

cobert més. Tots caminen cap al menjador mentre

xerren.

MoSSèN RicARd: Tan greu ha estat?

AuRoRA: S’ha desplomat com un sac de patates. Així,

patapam! Es podria haver trencat el coll!

SAMuEL GALLARt: Sou uns exagerats.

AuRoRA: I quan s’ha despertat no deixava de cridar sa

mare.

- 61 -

Judit deixa un gerro d’aigua a taula i es dirigeix

discretament a Joan.

Judit: Vine un moment.

JoAN: Ara?

Judit: Ara. Si no després me n’oblidaré.

Judit i Joan surten a la sala mentre Samuel, ricard i

aurora ocupen els seus llocs a taula. emili i yolanda

segueixen preparant coses a la cuina.

SAMuEL GALLARt: És que us juro que l’he vista. La mare.

MoSSèN RicARd: Mentre estaves inconscient?

AuRoRA: Ho deu haver somiat.

JAcob: És estrany somniar quan perds el coneixement.

SAMuEL GALLARt: Era tan real tot plegat... Fins i tot m’ha

semblat olorar el seu perfum...

MoSSèN RicARd: Pren-t’ho com un regal.

A la sala...

Judit: No t’has oblidat del regal del pare.

JoAN: Soc inútil, però no tant.

Judit: On és?

Joan va a buscar la bossa amb la que ha arribat per

ensenyar-la a Judit.

SAMuEL GALLARt: Un regal?

- 62 -

MoSSèN RicARd: Avui és un dia molt especial que has

decidit compartir amb tota la teva família. I justament

has rebut la visita de la teva mare. Potser ha estat vo-

luntat de Nostre Senyor que ella també fos aquí amb tu.

AuRoRA: I Nostre Senyor no podria fer regals que no

impliquessin lipotímies? Que gairebé se’m mata!

Judit agafa la bossa, treu el paquet de dins i es dis-

posa a trencar el paper per obrir-lo.

JoAN: Què fots? Que ens ha costat un ou embolicar-lo!

Judit: Em vull assegurar que tot estigui bé.

JoAN: Mira que ets torracollons.

SAMMy: Què li va passar?

SAMuEL GALLARt: A qui?

SAMMy: A la besàvia Dolors. Em pensava que no l’havies

coneguda.

AuRoRA: Se’n va anar que el teu avi era molt petit. (A

Samuel.) Quants anys tenies?

SAMuEL GALLARt: Nou o deu, em sembla.

SAMMy: Com que se’n va anar?

SAMuEL GALLARt: Doncs això. Que d’un dia per l’altre va

desaparèixer i ningú en va tornar a saber res. Espera.

Samuel s’aixeca i va cap a un dels mobles on hi ha

fotografies emmarcades.

- 63 -

AuRoRA: On vas ara?

Samuel no respon. Busca una foto en particular.

Judit acaba d’obrir el regal amb cura de no estripar

el paper i n’acaba traient una placa commemorativa

de color daurat. En aquest moment emili i yolanda

surten de la cuina i la veuen.

yoLANdA: Quedó lindísima, ¿verdad?

Judit: Sí, és maca. Però potser hauria estat més bona

idea el rellotge...

JoAN: Collons, Judit, que la idea de la placa va ser teva!

Judit: Ja, però ara ho trobo una mica impersonal. I la

frase final... «La teva família que t’estima.» No és una

mica redundant? Vull dir que ja se sobreentén que l’es-

timem si som la seva família, no?

EMiLi: La qüestió és trobar pegues a tot.

Judit: Algú t’ha demanat l’opinió a tu? (A Joan.) Quant

et devem?

JoAN: Cinquanta per cap. Els teus fills ja han posat la

seva part.

Judit, a emili: Jo me n’ocupo.

Judit torna el regal a Joan, que torna a embolicar-lo.

emili i yolanda se’n van cap a la taula, on estan

obrint una ampolla de vi.

Judit va a buscar la seva bossa de mà.

- 64 -

Samuel ha tornat a taula amb una foto emmarcada.

L’ensenya a Sammy.

SAMuEL GALLARt: És l’única foto que en conservo. La de

la seva boda amb el teu besavi Artur.

SAMMy, flipa: Hòstia, si és igual que la mama! I per què

se’n va anar?

MoSSèN RicARd: Abandono del hogar. En tota regla.

Diuen que es va enamorar d’un altre home i es va es-

capar amb ell.

JúLiA: Que moderna, la besàvia!

A la sala,

Judit ha obert el seu moneder i...

Judit: Merda, no tinc efectiu.

JoAN: Em pots fer un Bizum, si vols.

Judit: No, espera, que abans l’Emili ha anat al caixer.

Judit deixa la bossa i busca la cartera d’Emili.

Al menjador,

yolanda no sap on seure.

yoLANdA: ¿Dónde me siento yo?

AuRoRA: Allà, al costat del Joan.

yolanda ocupa el seu lloc, amb Júlia al seu altre

costat. Totes dues es tensen.

yoLANdA, incòmoda: Epa.

JúLiA, encara més incòmoda: Ei.

- 65 -

AuRoRA: Jo no crec que fos abandono del hogar.

MoSSèN RicARd: Per què no?

AuRoRA: Eren els anys cinquanta. Una dona casada no

se’n podia anar així com així, deixar-ho tot enrere i tornar

a començar. A més, tenia un fill petit. Quina mena de

mare abandona la seva criatura?

SAMuEL GALLARt: Això és veritat. A més, que jo recordi,

els meus pares estaven bé junts. La mare no tenia cap

motiu per marxar.

De sobte, se sent un gemec de dona que sembla ve-

nir del pis superior. Només

Samuel sembla sentir-lo.

SAMuEL GALLARt: Què ha estat això?

A la sala,

Judit ha trobat la cartera d’emili. En treu

un parell de bitllets i de sobte en cau alguna cosa.

Judit s’ajup a recollir-ho. És un preservatiu. Joan

esclata a riure.

JoAN: Què és això?

AuRoRA: El què?

SAMuEL GALLARt: No ho heu sentit? Com un gemec.

JúLiA: Jo no he sentit res.

JAcob: Jo tampoc.

JoAN: Un condó? Què fot el teu marit amb un condó

a la cartera?

Judit no sap quina cara posar. El recull i se’l guarda.

- 66 -

Judit: El té... per... per emergències.

JoAN: Sí, per emergències segur, però ves a saber amb

qui.

Judit: Vols fer el fotut favor de callar?

JoAN: Collons amb el mosqueta morta de l’Emili...

Judit: T’he dit que callis! I d’això ni una paraula! T’ha

quedat clar?

Judit li planta els diners a la mà i se’n torna cap al

menjador, intentant controlar la seva fúria. Joan

torna a desar el regal i no triga a seguir-la.

AuRoRA: Per fi hi som tots. (A ricard.) Ricard, ens faràs

el favor de beneir taula?

MoSSèN RicARd: Amb molt de gust.

Tots es preparen per pregar, alguns amb més ganes

que altres.

MoSSèN RicARd: Déu i Pare omnipotent, amb vostra divi-

na paraula beneïu aquesta taula i a tots nosaltres. Amén.

Tots diuen amén ad lib.

JoAN: Molt bé, mossèn. Un clàssic. I ben curtet, com a

vostè li agrada.

MoSSèN RicARd, a aurora: Què vol dir?

AuRoRA: No li facis cas. Au, a menjar.

- 67 -

Tots comencen a menjar i beure, especialment

aurora, que pren vi a bon ritme i cada vegada està

més efervescent.

SAMMy: Llavors què deies que va passar amb la besàvia

Dolors?

AuRoRA: Ja t’ho dic jo. Extraterrestres.

SAMuEL GALLARt: Reina, no comencis amb això...

AuRoRA: Que us dic jo que va ser una abducció. Va venir

un platet volant i xuuup... se la va endur.

Judit: Ja trigava a sortir el tema.

JoAN: ¡Bienvenidos a la nave del misterio!

Només

Sammy, Jacob i emili riuen la broma.

JAcob: Vostè creu en els ovnis, Aurora?

AuRoRA: Esclar que sí.

SAMMy: A l’àvia sempre li ha molat el rotllo paranormal.

AuRoRA: El rotllo paranormal no. Els extraterrestres. És

que em sembla impossible que estiguem tots sols en un

univers de milions i milions de galàxies.

JúLiA: Però és una mica contradictori, no? Vull dir que

vosaltres sou de missa.

AuRoRA: I què?

JúLiA: Que no es pot creure en Déu i en els marcians a

la vegada.

- 68 -

MoSSèN RicARd: A la Bíblia no toquen aquest tema, però

sí que diu que Déu va crear totes les coses visibles i invi-

sibles. Això deu incloure aquest planeta i tots els altres.

JoAN: A veure, sols segur que no ho estem, però d’aquí

a que ens vinguin a visitar en naus espacials...

AuRoRA: Fa milers d’anys que són entre nosaltres,

amagats, observant-nos des d’allà dalt. Estudiant-nos.

Jutjant-nos.

yoLANdA: ¿Miles de años?

AuRoRA: Claro. Com et penses que van construir el

Machu-Picchu? O les piràmides d’Egipte? O les línies

de Nazca.

JúLiA: Quines línies?

AuRoRA: Uns dibuixos immensos al mig del desert, al

Perú. Segur que els has vist algun cop. Tenen formes

d’animals, un mico, un colibrí... però són tan grans que

no es veuen arran de terra. Només es poden veure des

de l’aire.

MoSSèN RicARd: Esclar, perquè creien que allà hi habi-

taven els seus déus.

AuRoRA: I si no eren déus? I si eren una altra cosa? I si

miraven tant cap al cel perquè era d’allà d’on van venir?

yoLANdA: Es verdad que hoy en día todas esas construc-

ciones parecen imposibles, pero que no lo hicieran hom-

bres blancos no significa que fuera cosa de alienígenas.

- 69 -

AuRoRA: Què vols dir?

JoAN, riu: Res, mama, que se te’n va l’olla...

AuRoRA: No te’n riguis, que saps perfectament que he

vist ovnis amb els meus propis ulls. I vosaltres també.

Judit: No m’ho recordis.

yoLANdA: ¿Tú viste ovnis, cariño? Te lo tenías bien

callaíto.

JoAN: Cuando éramos pequeños mi madre nos llevaba

de excursión a Montserrat y nos pasábamos la noche

en blanco observando el cielo.

AuRoRA: En aquella època als extraterrestres els agradava

molt Montserrat. Després se’n devien cansar, no sé per

què. Vam veure’ls més d’un cop.

Judit: Devien ser avions militars o meteorits.

AuRoRA: Ella sempre buscant l’explicació més raonable.

JAcob: I per què creu que a la seva sogra se la van endur

els extraterrestres?

De sobte, un altre gemec del pis superior. Aquest

se sent amb més claredat.

Samuel es posa alerta.

SAMuEL GALLARt: ¿Ho heu sentit ara? Venia de dalt un

altre cop.

EMiLi: El què?

AuRoRA: Samuel, m’estàs començant a amoïnar. A veure

si abans t’has donat un cop al cap i t’has quedat lelo.

- 70 -

MoSSèN RicARd: Vols dir que no és un gat? Tenen gats

els veïns?

SAMuEL GALLARt: No era un gat.

JoAN: Potser era un marcià que ha entrat per les golfes!

Uuuuuuhhh!

AuRoRA: No te’n burlis!

Judit: Deu ser una porta que grinyola per algun corrent

d’aire.

SAMuEL GALLARt: No era una porta.

Judit, a la seva, s’aixeca: Vaig a mirar que no ens haguem

deixat alguna finestra oberta.

AuRoRA: Què dius? No cal, nena—

Judit: No costa gens comprovar-ho. No vull que es posi

a ploure i us entri aigua. (A emili.) M’acompanyes?

EMiLi: Per què no comences a sopar i et relaxes una mica?

Judit, severa: Només serà un moment.

emili rebufa i segueix la seva dona cap a la sala.

JoAN: Ui. Bronca al canto.

SAMMy: Si no ha fet res, ara.

JoAN: Això és el que tu et penses.

JúLiA: Com si a la mama li calgués un motiu...

AuRoRA: Aquesta nena no ens deixarà tenir la festa en

pau, no...

- 71 -

A la sala...

EMiLi: Es pot saber què t’agafa ara amb les finestres?

Judit: Aquí no.

Judit puja les escales camí del despatx. emili la se-

gueix a contracor.

AuRoRA: De què parlàvem?

MoSSèN RicARd: De la Dolors.

AuRoRA: Si va marxar per voluntat pròpia, per què no

es va endur res? Res de roba, cap record, ni tan sols la

seva bossa de mà.

SAMMy: És veritat això, avi?

SAMuEL GALLARt: La policia la va buscar durant mesos, i

res. Com si se l’hagués empassat la terra.

AuRoRA: I tots els veïns van dir que aquella nit van passar

coses molt estranyes al cel.

MoSSèN RicARd: Era la nit de les llàgrimes de Sant Llorenç.

SAMMy: El què?

JúLiA: La pluja d’estels aquella de l’agost.

yoLANdA: Las Perseidas, ¿no?

JoAN: I tu no vas veure res, pare?

SAMuEL GALLARt: Jo?

- 72 -

JoAN: Devies ser a casa, no? No et van despertar els

llums de cap nau nodrissa sobre la casa? Estic segur que,

l’abducció, discreta no devia ser.

Un altre gemec. Aquest cop

Samuel es posa dem-

peus com si l’accionés un ressort.

Judit i emili han arribat al despatx. Judit tanca la porta

darrere seu. emili comprova que la finestra estigui

ben tancada.

AuRoRA: Samuel...

SAMuEL GALLARt: He de... vaig al lavabo.

AuRoRA: Que no hi has anat abans?

MoSSèN RicARd: Això és la pròstata, que no perdona.

JAcob, s’incorpora per ajudar-lo: Ja l’ajudo—

SAMuEL GALLARt: Puc pixar sol, moltes gràcies.

I dit això, enfila cap a la sala. Però un cop allà no

anirà al lavabo. Pujarà les escales intrigat, buscant

l’origen dels gemecs que només sembla sentir ell.

Mentrestant, al despatx,

Judit es treu el condó de

la butxaca i el mostra a emili com si fos la prova

d’un delicte.

Al menjador, la resta de la família continua sopant.

Judit: Què és això?

EMiLi: Què fas amb un preservatiu?

Judit: L’acabo de trobar. Saps on?

- 73 -

EMiLi: És del Sammy?

Judit: A la teva cartera. Em pots explicar per què vas

amb un condó a sobre?

emili es queda descol·locat per uns moments. No

sap què dir.

EMiLi: Què fots regirant les meves coses?

Judit: No et facis l’ofès, eh? No et facis l’ofès que et juro

que peto! Respon-me!

EMiLi: Jo què sé, si ja deu estar caducat!

Judit: Tant temps fa que el tens?

EMiLi: Millor això que haver-lo utilitzat, no trobes?

Judit: Però tens la intenció de fer-lo servir!

EMiLi: No!

Judit: Ah, esclar. El dus per si et conviden a una festa

d’aniversari i fan curt de globus.

EMiLi: Et dic que no el pensava utilitzar.

Judit: Qui és? La conec?

EMiLi: Qui?

Judit: La fulana que t’estàs tirant!

EMiLi: Que no tinc cap amant!

Judit: Llavors què és? Una cosa puntual? Vas de putes.

Esclar. És això? El meu marit és un putero.

- 74 -

EMiLi: Mira, ara no és el lloc ni el moment per—

Judit: Ja et dic jo que sí que ho és—

EMiLi: Més val que esperem a arribar a casa i llavors—

Judit: Que no penso esperar, hòstia! I ja em pots explicar

la veritat o potser no tindràs cap casa on tornar!

Samuel ja ha arribat al distribuïdor del primer pis i pot

sentir la discussió de la parella a través de la porta.

EMiLi: El duc perquè em fa sentir bé! Ja està.

Judit: Quines ximpleries dius ara?

EMiLi: Quant de temps fa que no follem, Judit?

Judit: Ah, per això te’n vas a buscar-ne d’altres?

EMiLi: Que no busco ningú! Mai t’he estat infidel. Mai!

I mira que fa temps que em ve de gust. N’he tingut

oportunitats, eh? Ni t’imagines quantes. Però no ho he

fet. No sé per què. Per respecte. Per por. Potser soc un

cagat. O potser soc massa bona persona. No ho sé. El cas

és que mai no he fet el pas. Però saps què? Quan penso

que el puc fer, em sento de puta mare. En tinc prou amb

imaginar-m’ho. Per això em vaig fotre el puto condó a

la cartera, perquè necessitava creure que existia la pos-

sibilitat de ser algú que mai no he estat capaç de ser.

Judit: Vols dir de ser un cabró fill de puta que enganya

la seva dona.

EMiLi: Em penses jutjar per una cosa que no he fet?

Perquè què més he fet malament? Digues. He estat un

- 75 -

mal marit? Un mal pare? Em pots retreure alguna cosa?

No, no pots. I això és el que et fot ràbia, oi? Perquè saps

perfectament que la llista d’allò que jo et puc retreure

a tu és interminable.

Judit entoma els retrets com si fossin una punyalada.

Judit: Vull que ens separem.

Sentim de nou el so de la fusta en tensió a punt

d’esberlar-se, aquest cop encara més fort. La llum

torna a canviar.

EScENA Vi

11 d’agost del 1954.

Al despatx,

emili i Judit ara són artur i dolorS. Samuel

Gallart continua escoltant darrere la porta.

ActoR 2: Som a la nit de l’11 d’agost del 1954.

ActRiu 2: La nit dels Perseids.

ActoR 3: Les llàgrimes de Sant Llorenç.

ActRiu 3: L’Artur i la Dolors estan tenint una de les seves

discussions.

ActRiu 1: I el petit Samuel Gallart, que ara té nou anys,

els escolta d’amagatotis darrere la porta.

ActoR 1: Però aquesta baralla no acabarà com les altres.

ActRiu 3: Perquè la Dolors per fi s’atrevirà a dir una cosa

que fa anys que calla.

- 76 -

doLoRS: Vull que ens separem.

ARtuR: No siguis estúpida.

doLoRS: Parlo molt seriosament. Hi he pensat força.

ARtuR: Ah sí? I què faràs? Explica’m.

doLoRS: Tornaré a casa dels meus pares.

ARtuR: Esclar, i et faran una festa de benvinguda. Esta-

ran encantats que hagis fracassat en l’única cosa que

la vida et demana.

doLoRS: Hem fracassat tots dos.

ARtuR: No, Dolors. Has fracassat tu. Jo ja vaig perdre la

meva guerra fa temps. Aquesta és només teva: la guerra

contra la vida que la teva família ha construit per a tu. I

en aquesta vida no ets res si el teu marit no t’ho permet.

Res! Amb la República no era així, recordes? Llavors

podies ser algú. Podies agafar la porta i anar-te’n, ser

lliure. No ho pensaves, això, el dia que vau sortir tots al

carrer amb les vostres banderetes, oi? Ni t’ho imaginaves.

Però aquest és el país que desitjàveu, el país pel qual

vau lluitar. Doncs au, ja el tens. Ara et fots.

doLoRS: Parlaré amb el meu germà. I quan sàpiga el que

em fas, et juro que—

artur l’agafa del coll de manera molt violenta.

ARtuR: Ni se t’acudeixi tornar a dir-me això. M’has entès?

doLoRS: Em fas mal...

- 77 -

ARtuR: M’has entès??!

doLoRS: Sí... T’he entès...

artur la deixa anar. dolorS fuig corrents del des-

patx per tancar-se a la seva habitació. Samuel la

veu passar davant seu com una exhalació. No sap

si seguir-la... artur intenta fumar-se una cigarreta

per tranquil·litzar-se, sense gaire èxit.

ActoR 4: Ja fa anys que l’Artur pega a la seva dona.

ActRiu 3: Quan va començar?

ActoR 4: Ves a saber.

ActoR 2: L’hàbit ha esborrat el moment precís en què

va aixecar-li la mà per primer cop.

ActoR 1: L’Artur i la Dolors van casar-se a la catedral de

Barcelona la primavera del 1940.

ActRiu 1: I va passar tot allò que l’àvia Raquel havia pre-

dit. La família de la Dolors va rebre la recompensa per la

seva fidelitat al bàndol nacional durant la Guerra Civil.

Van obrir fàbriques, van expropiar edificis de famílies

republicanes, es van fer rics d’un dia per l’altre.

Samuel es disposa a entrar a l’habitació, però artur

se li avança. Apaga la cigarreta i entra a l’habitació

ple de fúria.

ActRiu 2: Però el seu fill Samuel encara trigaria uns anys a

arribar. En tot aquell temps, l’Artur no deixava de pensar

en la seva primera dona.

- 78 -

ActoR 3: La dona que els feixistes havien matat en un

bombardeig.

ActoR 1: La dona morta per culpa de la família de la

seva nova dona.

ActRiu 2: No podia ni tan sols concebre la idea de fer-li

l’amor. Ho disfressava de dol, de devoció religiosa, del

que fes falta... Tot per no haver ni de tocar-la.

artur agafa dolorS pels canells i la llança sobre el

llit. Ella intenta resistir-se, però ell és molt més fort

i s’acaba col·locant a sobre seu.

ActRiu 1: Però tot va canviar el dia que l’àvia Raquel

va morir.

ActoR 1: Amb ella va desaparèixer l’últim lligam que

l’unia a tot allò que va ser.

ActoR 2: I va deixar un forat immens. D’aquells que no-

més pots omplir amb amor si no vols que et torni boig.

ActRiu 1: Però a l’Artur Gallart ja no n’hi quedava gens,

d’amor.

ActRiu 3: Tenia culpa.

ActoR 3: Tenia vergonya.

ActoR 4: Tenia fàstic.

ActoR 2: Però per sobre de tot, tenia odi.

ActRiu 1: I amb tot aquell odi va concebre el seu únic fill.

- 79 -

artur viola la seva dona.

dolorS crida desesperada.

Samuel ho escolta tot des de darrere la porta, cons-

ternat.

Els altres personatges observen l’escena des del pis

inferior.

artur no triga a arribar a l’orgasme. Tot seguit, es

puja la bragueta i es tanca de nou al despatx.

ActRiu 1: I el seu odi va durar nou anys.

dolorS s’incorpora com pot i va cap a l’armari. En

treu una maleta i comença a omplir-la de roba.

Samuel, per la seva banda, per fi reuneix el valor

d’entrar a l’habitació.

SAMuEL GALLARt: Mama?

Aquest cop

dolorS sí que el veu. Veu el seu fill de

nou anys, el petit Samuel. Intenta somriure i dissi-

mular el seu profund dolor.

doLoRS: Samuel! Què fas fora del llit?

SAMuEL: Em pots veure?

doLoRS: Esclar que et puc veure, ximplet. Que t’has

despertat?

SAMuEL: Estic somniant?

doLoRS: Has tingut un malson?

SAMuEL: No ho sé...

- 80 -

doLoRS: Esclar que sí. Has sentit crits i t’has espantat, oi?

Només ha estat un somni dolent d’aquests que s’esvaei-

xen quan obres els ulls. I ara tens els ulls ben oberts, oi?

Samuel fa que sí.

doLoRS: Vine aquí. Vine, va, i digue’m què has somniat.

SAMuEL: No ho sé.

doLoRS: Fes memòria. Els malsons, si els expliques, ja

no tornen mai més.

SAMuEL: Segur?

doLoRS: Segur. Va, tanca els ulls i intenta recordar.

SAMuEL: Al somni... era al pis de baix.

doLoRS: Aquí a casa?

SAMuEL: Al menjador. Hi havia molta gent. Estàvem tots

sopant. Deien que eren família, però jo no els coneixia.

I em miraven d’una manera molt estranya.

doLoRS: De quina manera?

SAMuEL: Com si sabessin tots els meus secrets. I jo... jo

no volia estar amb ells. He intentat marxar, però no em

deixaven, m’agafaven, se’m volien endur amb ells, i jo

que no, que volia la mama, però tu no hi eres...

doLoRS: Ara soc aquí, fill.

SAMuEL: Però llavors no! I tots se’m tiraven a sobre i

després... després... m’he adonat que estaven tots morts.

- 81 -

dolorS no sap què dir. Ella l’abraça amb totes les

seves forces.

SAMuEL: Recordo aquesta abraçada.

doLoRS: Els morts no et poden fer mal, Samuel. És dels

vius de qui has de tenir por.

SAMuEL: Mama... On se’n va la gent quan es mor? Se’n

van als malsons dels vius?

doLoRS: No, rei. Se’n van al cel.

SAMuEL: Vols dir que pugen volant?

doLoRS: No ben bé, però creu-me... Se’n van al cel i allà

són feliços per sempre.

En aquest moment,

Samuel veu la maleta.

SAMuEL: Avui és el dia que te’n vas tu.

doLoRS: Què dius?

SAMuEL: La maleta...

doLoRS: Només seran uns dies. El... el teu tiet s’ha posat

malalt i... i me n’he de fer càrrec... igual que et cuido a

tu quan tens febre, saps?

SAMuEL: No, no te’n vagis...

doLoRS: Ja ho veuràs, no te n’adonaràs i tornaré a ser

aquí. Només he d’arreglar... Quan estigui tot solucionat

em tindràs aquí un altre cop. I saps què? Llavors tu i jo

ens en anirem, tots dos junts.

- 82 -

SAMuEL: D’excursió?

doLoRS: Sí, d’excursió. Lluny de Barcelona i durant molts

dies. Què et sembla?

SAMuEL: I el pare?

doLoRS: El pare es queda. Algú ha de tenir cura de tu

mentre jo sigui fora.

SAMuEL, crida: No, no em deixis amb ell!

doLoRS, alarmada, el fa callar: Xxxxxt! Que et sentirà...

I ja saps com s’enfada quan crides per casa...

SAMuEL: Però jo no vull que marxis...

doLoRS: I jo tampoc, fill meu... però ho he de fer o...

Ho he de fer. D’acord?

SAMuEL: No!

doLoRS: No et puc demanar que ho entenguis. Encara

ets massa petit. Tu només pensa que tornaré. Et juro

que tornaré. No ho oblidis mai. I tampoc oblidis que

t’estimo per sobre de totes les coses d’aquest món. No

oblidis l’amor, fill. No oblidis l’amor. L’amor és l’únic

que ens salva.

Una última abraçada, encara més forta. Quan se

separen, a

dolorS li sembla que se li esquinça l’àni-

ma. Acaba de fer la maleta a correcuita, fa un petó

a Samuel i baixa les escales.

SAMuEL: No, mama! Espera! Mama!

- 83 -

Però dolorS no li fa cas. Arriba a la porta i abandona

aquella casa per sempre.

EScENA Vii

El cop de porta de Dolors ens torna a l’actualitat.

Samuel Gallart seu al llit, intentant entendre tot el

que està passant.

emili és al despatx, abatut després de la discussió

que acaba de tenir amb Judit.

La resta seuen a taula.

aurora s’estranya de sentir

la porta principal.

AuRoRA: Això ha estat la porta de casa?

MoSSèN RicARd: No deu pas haver sortit...

AuRoRA, s’aixeca: Ai, aquest home... (Als altres.) Quan

pugueu, mireu com està la cuixa de xai. Ja deu estar

gairebé a punt.

aurora surt a la sala, intrigada. moSSèn ricard va

amb ella.

AuRoRA: Samuel? Samuel!

Pica a la porta del lavabo, l’obre, però no hi ha

ningú a dins.

AuRoRA: On s’ha fotut ara?

aurora obre la porta principal, mira a fora, la tanca...

moSSèn ricard va cap a la cuina... Aniran cridant Sa-

- 84 -

muel i Judit («nena») ad lib., fins que en un moment

donat arribin al pis superior.

Mentrestant a taula...

JoAN, a Sammy: I què, com va el discurs?

yoLANdA: ¿Qué discurso?

JoAN: Sammy es el presidente de las juventudes del par-

tido de mi padre y le han encargado un discurso para el

Congreso Nacional.

yoLANdA: No sabía que te querías dedicar a la política.

SAMMy: A la política, no. Vull dedicar-me al meu país.

JAcob: I no és el mateix?

SAMMy: Un polític es limita a viure del seu càrrec. Un

patriota utilitza la política per canviar el món.

JAcob: Parles com el teu avi.

JúLiA: El Sammy té el discurs del conseller Garcés ben

après, com un bon lloro.

yoLANdA: Bueno, yo creo que está bien que los jóvenes

estéis comprometidos con cambiar el mundo.

JúLiA: El mundo no se cambia en los partidos políticos.

SAMMy: T’agradi o no, allà és on es prenen les decisions

que afecten la vida de tots. Els partits són els únics que

poden fer realitat els anhels de canvi d’una societat,

materialitzant-los a través de lleis concretes.

- 85 -

JúLiA: El que us deia. Com un lloro.

SAMMy: Ai, mira, si no ho vols entendre—

JúLiA: El món no el canvieu vosaltres, Sammy. El canvia

la gent amb els seus actes, amb el que fan al seu entorn

més immediat: en quina botiga compren, en quin banc

guarden els seus estalvis, què fan amb el seu temps, per

què es manifesten, qui ajuden, qui estimen... La política

de debò és al carrer, als petits gestos de cada dia, i no

als teus discursos de merda.

JoAN: Collons, si arribo a saber que us fotríeu tan pesats,

no pregunto res. Què us penseu que és això? La Sexta

Noche?

Júlia s’aixeca, farta.

JúLiA: Vaig a controlar el forn. (A Jacob.) M’ajudes?

JAcob: Eh... d’acord...

Júlia i Jacob se’n van cap a la cuina.

JoAN: Ui, aquests dos... Aquí hi ha marro, nen.

yoLANdA: Solo han ido a mirar cómo está la carne.

JoAN: Sí, la carne que tiene entre las piernas.

Ningú no riu.

aurora i ricard obren la porta de l’habitació i veuen

Samuel assegut.

AuRoRA: Rei, què fas aquí assegut? Has fet el pipí, ja?

- 86 -

SAMuEL GALLARt: Encara no.

AuRoRA: Doncs afanya’t, que aviat servirem el segon

plat. I ta filla on s’ha ficat? (Sortint.) Nena?

A la cuina,

Júlia obre el forn per veure com està la

carn.

aurora obre la porta del despatx i veu emili.

AuRoRA: Què fas tot sol? I la Judit?

EMiLi: Ha... ha sortit un moment. Se li ha ficat al cap que

ha aparcat malament el cotxe i... ja saps com és.

aurora no es creu ni una paraula. Entra i tanca la

porta darrere seu.

A l’habitació,

ricard seu al costat de Samuel.

A la cuina...

JúLiA: Només t’he fet venir perquè abans ens hem deixat

el porro a mitges. No et facis il·lusions.

JAcob: No pateixis, que no me’n feia.

JúLiA: Quan el meu germà es posa a parlar com si fos

la reencarnació de Lluís Companys et juro que l’estran-

gularia.

Jacob treu l’estoig de la marihuana i torna a encen-

dre el porro. Júlia obre la porta del darrere perquè

el fum surti fora.

MoSSèN RicARd: Estàs bé?

AuRoRA: Estàs bé?

- 87 -

SAMuEL GALLARt: Sí, perfectament.

EMiLi: Esclar que sí.

AuRoRA: Doncs ningú no ho diria.

MoSSèN RicARd: Sembla que acabis de veure un fan-

tasma.

SAMuEL GALLARt: I si et dic que l’he vist?

MoSSèN RicARd: Ja fas com l’Aurora amb els ovnis.

AuRoRA: Heu tornat a discutir per una ximpleria.

EMiLi: No ha estat una ximpleria.

SAMuEL GALLARt: T’ho dic seriosament.

EMiLi: T’ho dic seriosament. Vol que ens separem.

SAMuEL GALLARt: Tu ets capellà. Creus en l’existència de

l’ànima immortal.

MoSSèN RicARd: Ànimes que gaudeixen d’una vida

eterna després de la mort, sí. Però no entre nosaltres.

Sigui el que sigui que creus haver vist, t’ho has imaginat.

AuRoRA: I tu vols separar-te?

EMiLi: No ho sé.

SAMuEL GALLARt: No ho sé, Ricard.

JúLiA: T’has sentit bloquejat alguna vegada, Jacob? Però

bloquejat de debò perquè ets incapaç de prendre una

decisió. Però l’has de prendre i ràpid. Com si tinguessis

- 88 -

una bomba d’aquelles de les pel·lícules al davant. Una

bomba amb dos cables. I un compte enrere. Cable blau.

Cable vermell. N’has de tallar un, però no saps quin.

Saps què vull dir?

Jacob fa que sí mentre xucla una calada.

JúLiA: Doncs jo n’he de tallar un aquesta nit. I no sé

quin escollir.

SAMuEL GALLARt: Arriba un moment a la vida que et

penses que ho tens tot sota control.

JúLiA: Saps perfectament on ets, allò que vols i com

aconseguir-ho.

EMiLi: T’has acostumat a una rutina, a una manera de fer.

SAMuEL GALLARt: I creus que ja no pot canviar res.

JúLiA: I vas fent.

SAMuEL GALLARt: I vas deixant passar els anys.

EMiLi: I ho acabes fent tot per inèrcia.

JúLiA: Sense preguntar-te si ho desitges realment.

SAMuEL GALLARt: Perquè no ho has triat tu.

EMiLi: Perquè la vida t’hi ha portat.

JúLiA: I t’adones que estàs fet de decisions que han pres

altres persones.

SAMuEL GALLARt: I de cop i volta...

- 89 -

EMiLi: De cop i volta un dia, sense esperar-ho, tot canvia.

JúLiA: Algú entra a la teva vida.

EMiLi: La teva dona et diu que es vol separar.

SAMuEL GALLARt: Algú et fa pensar en el passat.

EMiLi: I ja no saps què fotre.

JúLiA: Perquè allò que creies tan segur.

SAMuEL GALLARt: Allò que estava gravat en pedra. Allò

que era llei.

JúLiA: Es converteix en fum.

EMiLi: I tu et quedes suspès en l’aire.

SAMuEL GALLARt: Que no saps si caus o voles.

JúLiA: I et mors de por.

EMiLi: Et mors de por.

SAMuEL GALLARt: Sempre et mors de por.

JúLiA: T’has sentit mai així? Digues.

MoSSèN RicARd: Esclar que sí. Però quan ens trobem així

de perduts, només hi ha una cosa que ens salva.

SAMuEL GALLARt: L’amor?

MoSSèN RicARd: La fe, Samuel. La fe.

EMiLi: T’has sentit mai així, Aurora?

- 90 -

AuRoRA: Emili, rei, ja saps que jo et tinc en molta estima.

Són molts anys suportant la meva filla i amb això t’has

guanyat el cel. Sé que no hi ha criatura més cabrona,

tiquismiquis i torracollons que la Judit. I ho sé perquè

l’he parit, l’he criat i l’he sofert tant o més que tu. Però

m’agradi o no, és la filla que m’ha tocat. I et juro que

si li fas mal jo mateixa agafaré el ganivet del pernil i et

tallaré els ous.

aurora s’incorpora i es disposa a sortir.

AuRoRA: I ara queda’t aquí una estoneta, reflexiona i ja

ens faràs saber si vols seguir formant part de la família

Gallart o no. Tu mateix.

aurora surt del despatx deixant emili planxat.

JAcob: I si et dic que jo també tinc una bomba? Una

com la teva. Cable blau. Cable vermell.

JúLiA: Et diria que la fessis esclatar.

JAcob: Que fàcil que és recomanar allò que no t’atre-

veixes a fer, oi?

En aquest moment,

Sammy entra a la cuina.

SAMMy: Què foteu?

JúLiA: Res que t’importi. Torna a fer els teus mítings, va.

SAMMy: Això és un porro?

JAcob: És meu, perdona.

JúLiA: No necessito que em defensis, gràcies. (A Sammy.)

De què vas ara? De major dels Mossos?

- 91 -

SAMMy: Deixa de tocar-me els ous i dona’m una calada.

JúLiA: No tens por que et faci una foto i acabi amb la

teva carrera política?

SAMMy: Més val que no parlem de secrets, que tots dos

sabem qui sortiria perdent.

Júlia no diu res i li acaba oferint el porro a Sammy.

aurora entra a l’habitació.

AuRoRA: Encara esteu així?

MoSSèN RicARd: Em sembla que el teu home està tenint

un moment existencial.

AuRoRA: Em sembla molt bé, però ha pixat o no ha pixat?

SAMuEL GALLARt: Sí, dona sí. Va, anem baixant.

En aquest moment,

Judit obre la porta d’entrada.

Té els ulls vermells de plorar. Els nois la senten i Júlia

s’adona que és la seva mare.

Judit: Mama?

Judit va cap a la cuina i els nois s’alarmen.

JúLiA: Merda, que ve cap a aquí! (Sammy es posa a venti-

lar l’aire de la cuina amb el primer que troba.) Què fots,

subnormal? Sortim abans que ens pilli!

I els tres surten per la porta del darrere just abans

que

Judit tregui el cap a la cuina buscant la seva

mare.

- 92 -

En aquest moment, del no-res comença a sonar Do

You Want To Know A Secret dels Beatles, primer

fluixet... després a un volum més alt. Només Samuel

Gallart sembla sentir-ho.

Judit va cap al menjador.

SAMuEL GALLARt: Música...

AuRoRA: Què dius, rei?

Judit: On és tothom?

JoAN: Jo ja no pregunto. D’on vens?

Judit: Omple’m un got de vi. Fins a dalt.

JoAN, ho fa i l’hi passa: Benvinguda al club dels divorciats.

Judit: Ves a prendre pel cul. (Es beu la copa d’un glop.)

SAMuEL GALLARt: Música. Està sonant música.

MoSSèN RicARd: Tu sents res?

aurora fa que no.

yoLANdA: ¿Tus hijos están en la cocina?

Judit: Ni lo sé ni me importa.

yoLANdA: Voy a ver cómo está el cordero pues...

JoAN: Si no saps ni com va el forn!

yolanda no li fa cas i va cap a la cuina. Judit fa un

gest a Joan perquè li torni a omplir el got.

SAMuEL GALLARt: Els Beatles. Aurora. Els Beatles!

- 93 -

AuRoRA: Què passa amb els Beatles?

SAMuEL GALLARt: No us en recordeu?

aurora i ricard es miren estranyats mentre conti-

nuem sentint la música.

EScENA Viii

3 de juliol del 1965.

La porta principal s’obre i entren dos nois i una noia.

Són

Samuel, ricard i aurora. I tenen vint anys. Van

una mica borratxos i entren cantant la cançó dels

Beatles.

totS tRES: Listen, do you want to know a secret?

Do you promise not to tell? Uououoooo.

Closer, let me whisper in your ear,

say the words you long to hear!

I’m in love with you! Uuuhhhuuuhhh...

Esclaten a riure.

SAMuEL JoVE: Xxxttt... baixeu la veu, va.

AuRoRA JoVE: Ai Samuel, no has dit que el teu pare

estava de viatge?

RicARd JoVE: Tenim la casa per a nosaltres! Yujuuu!

SAMuEL JoVE: No vull que ens sentin els veïns.

AuRoRA JoVE: Quins veïns? Si la casa més propera ni es

veu.

- 94 -

SAMuEL JoVE: De nit se sent tot, Aurora. I no vull pro-

blemes.

AuRoRA JoVE: Igualment jo no trigaré a marxar.

RicARd JoVE: Però si acabem d’arribar!

AuRoRA JoVE: He promès als meus pares que seria a casa

abans de les onze.

Els tres nois es van posant còmodes, mentre

Samuel

Gallart, moSSèn ricard i aurora els contemplen en

el seu record, des d’una habitació de l’any 2020.

SAMuEL GALLARt: No us en recordeu? El dia del concert

dels Beatles a la Monumental.

ActRiu 3: Per ser exactes, el 3 de juliol del 1965.

ActoR 4: El Samuel, l’Aurora i el Ricard tenen vint anys.

ActRiu 4: Els nois han acabat segon de Dret.

ActRiu 3: L’Aurora tot just començarà Belles Arts a l’Es-

cola Massana d’aquí a unes setmanes.

ActoR 4: I són amics inseparables.

AuRoRA JoVE: Gràcies per les entrades, Samuel.

RicARd JoVE: I a sobre de les de quatre-centes peles! Com

t’ho has fet per aconseguir-les?

SAMuEL JoVE: Ser el nebot del governador civil té els

seus avantatges.

MoSSèN RicARd: I tant que me’n recordo... (A aurora.)

Tu estaves obsessionada amb el Paul McCartney.

- 95 -

AuRoRA: Jo? Què dius ara!

AuRoRA JoVE: Els tenia tan a prop que gairebé podia

tocar el Paul McCartney! T’ho juro que hi ha hagut un

moment quan cantava I Wanna Be Your Man que m’ha

mirat i m’ha picat l’ullet! Us hi heu fixat?

SAMuEL JoVE: Esclar, segur que et volia passar el seu

número de telèfon també.

AuRoRA JoVE: Ai, és tan guapo... (A Samuel.) Tu t’hi

assembles.

SAMuEL JoVE: Què dius...

AuRoRA JoVE: A veure, canta Love Me Do, va, canta

Love Me Do!

RicARd JoVE: Tens alguna cosa de mamar?

SAMuEL JoVE: A la nevera hi ha xibeques.

ricard Jove va a la nevera i deixa els seus amics sols.

aurora Jove aprofita i li fa un petó a la galta a Samuel

Jove. Es nota que li agrada.

SAMuEL JoVE: I això?

AuRoRA JoVE: Per donar-te les gràcies.

SAMuEL JoVE, somriu, tímid: De res.

AuRoRA JoVE: Ara em toca tornar-te el favor.

SAMuEL JoVE: No cal—

- 96 -

AuRoRA JoVE: La setmana que ve et convido al parc

d’atraccions de Montjuïc.

SAMuEL JoVE: Què dius. Si encara no l’han inaugurat.

AuRoRA JoVE: Però ja funcionen totes les atraccions.

Aquests dies estan fent proves i el meu cosí ens hi pot

colar. T’imagines? Tot un parc d’atraccions nou de trinca

només per a nosaltres dos!

SAMuEL JoVE: I el Ricard?

AuRoRA JoVE: Amb ell ja hi tornarem quan l’obrin.

ricard Jove torna de la cuina bevent a morro d’una

cervesa de litre. Es posa a mirar LPs al costat d’un

tocadiscs.

MoSSèN RicARd: A tu llavors ja t’agradava en Samuel.

ActRiu 4: Això és veritat.

ActRiu 3: Li tirava la canya tot el que podia.

ActoR 4: Si més no, tot el que podia una senyoreta

respectable l’any 1965.

AuRoRA: Però ell era una mica aturadet i no se n’ado-

nava.

ActRiu 4: De fet, era més llest del que ella es pensava i

no se’n volia adonar.

ActRiu 3: I aquella nit no va ser una excepció. Van quedar

per a la setmana següent i l’Aurora els va deixar sols.

- 97 -

aurora Jove fa petons als dos nois i se’n va.

ActRiu 4: I ells què van fer?

ActoR 4: Què vols que facin dos nois de vint anys bor-

ratxos amb una casa per a ells sols?

ricard Jove posa un disc al plat i el fa sonar. És una

altra cançó dels Beatles: Please Please Me. Tots dos

es posen a ballar desenfrenadament mentre beuen a

morro de l’ampolla de cervesa, fan lip-sync i pugen

sobre els mobles.

A la cuina, l’

actriu 3 torna a ser yolanda i aca-

ba d’obrir el forn per controlar el xai. En aquest

moment, la porta del darrere s’obre i entra Júlia.

yolanda es tensa.

yoLANdA: Júlia...

JúLiA: Por fin te pillo sola.

yoLANdA: Siento todo esto, te lo juro... Tu tío ha insistido

en que viniera y ya no sabía qué excusa darle.

JúLiA: Em podries haver avisat.

yoLANdA: No tenía tu teléfono.

JúLiA: El tindries si no l’haguessis esborrat.

yoLANdA: ¿Y qué habrías hecho? ¿No venir?

JúLiA: No ho sé, què hauria fet. Per començar, em podria

haver preparat una mica i no sentir-me tan gilipolles al

veure’t entrar per la porta!

- 98 -

Mentre elles dues discuteixen, els joves ricard i Sa-

muel cada cop ballen més junts, contents, feliços,

despreocupats, lliures.

yoLANdA: Lo siento. No lo he hecho nada bien...

JúLiA: Això segur, però mira el cantó bo. Per fi podem

parlar.

yoLANdA: No hay nada de qué hablar.

JúLiA: Fa mesos que tenim una conversa pendent, Yo-

landa. Però tu fots com si no hagués passat res.

yoLANdA: ¡Es que no fue nada!

JúLiA: Sí que ho va ser!

yoLANdA: Júlia, aquí no, por favor, que nos pueden oír.

Tu familia está justo ahí—

Júlia no deixa acabar la frase a yolanda. Se li llança

a sobre i li planta un petó als llavis.

Just en aquest moment acaba la cançó... A la sala,

els joves

Samuel i ricard paren de ballar. Han quedat

l’un davant de l’altre. I coincidint amb el petó de

les noies, el Jove ricard li planta un petó als llavis al

seu amic Samuel.

Les dues parelles s’abandonen al plaer del tacte

d’uns altres llavis durant uns instants mentre el

disc segueix girant al tocadiscs generant només un

soroll estàtic.

- 99 -

Samuel Gallart, moSSèn ricard i aurora observen el

petó dels dos nois des de l’habitació.

De sobte,

Samuel aparta ricard d’una empenta.

Al mateix moment,

yolanda aparta Júlia.

SAMuEL JoVE: Però què fots?

yoLANdA: ¿Pero estás loca?

RicARd JoVE: Jo... No sé què m’ha passat...

JúLiA: La noche del Primavera Sound no te parecía tan

loca.

RicARd JoVE: Vaig molt borratxo...

yoLANdA: ¡Esa noche iba colocada hasta arriba!

JúLiA: ¡Y yo también! Però no per això em penedeixo

del que vam fer!

SAMuEL JoVE: Això no és cap excusa.

RicARd JoVE: No és una excusa. Mai m’hauria atrevit a

fer-ho d’una altra manera. I tu tampoc.

SAMuEL JoVE: Jo no he fet res.

yoLANdA: Yo no hice nada.

JúLiA: Per favor, Yolanda. Si als cinc minuts de marxar el

tiet ja m’estaves ficant la mà a les calces!

RicARd JoVE: Tots dos ho hem fet, perquè tots dos ho

volem.

- 100 -

SAMuEL JoVE: No siguis ridícul. Jo no soc així.

yoLANdA: Yo no soy como tú.

JúLiA: És que no es tracta de ser res.

RicARd JoVE: Es tracta d’allò que vols.

JúLiA: Es tracta d’allò que desitges.

RicARd JoVE: De fer allò que et fa feliç.

JúLiA: I tu aquella nit vas ser feliç amb mi.

RicARd JoVE: I tu aquesta nit has estat feliç amb mi.

JúLiA: Només calia veure’t la cara.

RicARd JoVE: Ho he notat als teus llavis. Als teus ulls plens

de constel·lacions...

SAMuEL JoVE: No parlis així.

JúLiA: La felicitat ens fa precioses.

RicARd JoVE: Fa anys que espero aquest moment, Sa-

muel.

JúLiA: Fa mesos que no em trec aquella nit del cap.

RicARd JoVE: I no puc seguir així. No puc.

yoLANdA: Pues tendrás que olvidarlo.

SAMuEL JoVE: No pot ser.

JúLiA: Per què?

yoLANdA: ¡Porque soy tu tía!

- 101 -

SAMuEL JoVE: Perquè és una aberració.

JúLiA: ¡No digas tonterías! ¡Si ni siquiera estáis casados!

RicARd JoVE: Aberració? No embrutis d’aquesta manera

el que sentim.

SAMuEL JoVE: Jo no sento el mateix que tu.

yoLANdA: Yo no siento lo mismo que tú, Júlia.

JúLiA: Esclar que ho sents.

RicARd JoVE: Un petó com aquest no pot enganyar ningú.

Jove ricard es torna a acostar al seu amic. Podem

pensar que es faran un altre petó...

yoLANdA: Lo siento.

yolanda fuig corrents de la cuina i se’n va cap al

menjador, deixant Júlia tota sola.

aurora surt de personatge i parla a públic.

ActRiu 1: Sí, un petó com aquell no pot enganyar ningú.

I en Samuel Gallart ho sap, sempre ho ha sabut.

I avui, més de mig segle després d’aquella nit, en recorda

perfectament cada segon, cada batec, cada paraula.

SAMuEL JoVE: Tens raó, he estat un estúpid. Des del dia

que et vaig conèixer que tinc aquesta ànsia dins meu.

No sabia quin nom posar-li, però ara ja ho sé. Aquest

sentiment porta el teu nom. Es diu així. Es diu Ricard.

Ricard. És només meu i és l’únic que em cal per seguir

vivint.

- 102 -

ActRiu 1: Aquestes són les paraules que en Samuel

Gallart desitjaria haver dit, però no gosa ni pensar-les.

En lloc d’això...

Jove Samuel empeny amb tanta força el seu amic

que el fa caure a terra.

La seva mirada està plena d’odi.

SAMuEL JoVE: Nosaltres no ens hem fet mai cap petó.

M’has entès?

RicARd JoVE: Samuel—

SAMuEL JoVE: Fot el camp d’aquesta casa i no em tornis

a parlar mai més.

Jove ricard se li trenca el cor, però no diu res. En

lloc d’això, se’n va corrents d’allà.

Jove Samuel es deixa caure al sofà, confós i es-

pantat.

ActRiu 1: El moment precís.

És aquest el moment precís d’en Samuel Gallart que

estàvem buscant?

És aquest instant el que determinarà la seva vida per

sempre?

Samuel Gallart mira moSSèn ricard. Per la cara del

capellà, entenem que recorda perfectament aquell

episodi del 1965.

SAMuEL GALLARt: Déu meu, que joves que érem.

MoSSèN RicARd: Joves i estúpids.

- 103 -

SAMuEL GALLARt: Creus que ho vam fer bé, Ricard? O

ens vam equivocar?

moSSèn ricard mira Samuel amb un punt de pànic.

Triga una estona a respondre.

MoSSèN RicARd: No sé de què em parles, Samuel.

El soroll de fustes torna a esclatar per tota la casa,

més fort i ominós que mai.

Samuel fa un bot en

sentir-lo. Comença a angoixar-se.

EScENA iX

Tots els intèrprets recuperen els seus personatges.

AuRoRA: Au va, prou de xerrameca, que a aquest pas

acabarem de sopar a mitjanit.

Samuel Gallart, aurora i moSSèn ricard comencen

a passar cap al menjador. aurora truca a la porta

del despatx.

AuRoRA: Emili, anem baixant!

emili s’incorpora, surt del despatx i baixa les escales

amb els altres.

Júlia també abandona la cuina camí del menjador. Es

creua amb Sammy, que entra per la porta principal.

AuRoRA, a Júlia: Nena, ja has mirat el xai?

JúLiA: Encara li falta.

- 104 -

Quan Samuel Gallart arriba a la sala, creua una

mirada amb Jacob. El mira intentant trobar en ell un

rastre del noi de vint anys que de cop i volta enyora

amb tanta força.

Al menjador, tots van ocupant de nou els seus llocs.

JoAN: Ja era hora! Ens pensàvem que havíeu muntat

una festa en una altra banda.

Ningú no diu res. La tensió entre

emili i Judit es pot

tallar amb un ganivet.

moSSèn ricard no diu res,

incòmode des del record del 1965.

Samuel Gallart

no treu l’ull de sobre a Jacob. Júlia i yolanda no

gosen ni mirar-se a la cara. aurora se serveix més vi.

JoAN: Collons, quin ambientàs, no? No parleu tots de

cop que m’atabalo!

AuRoRA: I si obrim el regal?

SAMuEL GALLARt: Quin regal?

Judit: Val més que esperem a l’hora de les postres, no?

AuRoRA: El xai encara trigarà. I així fem temps. (A Judit.)

Va, ves a buscar-lo.

Judit va a buscar la bossa del regal.

SAMuEL GALLARt: Ja us vaig dir que no calia que em

compréssiu res.

AuRoRA: I ara! Una data tan assenyalada s’ha de recordar

d’alguna manera.

- 105 -

JoAN: Moments com aquest només es viuen un cop,

pare.

SAMuEL GALLARt: Però no calia que us gastéssiu diners...

AuRoRA: Mira’l que llest, ell ja es pensa que és un regal

car! Nena! Que l’has anat a buscar a Timbuctú o què?

Judit entra amb la bossa de paper i la dona al seu

pare amb un petó a la galta.

De nou el soroll de fustes, cada cop més fort. Aquest

cop sembla que la casa s’hagi de partir per la meitat.

Samuel Gallart se sent cada cop més angoixat.

Judit: Espero que t’agradi.

Samuel treu el paquet que hem vist abans, el

desembolica i en treu la placa commemorativa. No

li fa gaire el pes, però somriu igualment.

AuRoRA: Tots hi han col·laborat.

EMiLi: Els nanos també. I amb els seus estalvis.

SAMuEL GALLARt: És preciosa... Gràcies.

JoAN: I la inscripció?

SAMuEL GALLARt: «A Samuel Gallart. Els millors anys

sempre seran els que tens per davant. La teva família

que t’estima.» Molt emocionant.

AuRoRA: La penjarem en algun lloc de la sala que es vegi

bé. Havia pensat al costat de la foto amb el president.

Què et sembla?

- 106 -

SAMuEL GALLARt: I l’altre?

Judit: L’altre què?

SAMuEL GALLARt: L’altre regal. De qui és?

Tots es miren estranyats.

Samuel Gallart fica la mà

a la bossa i en treu un altre regal embolicat amb

paper diferent.

AuRoRA: No ho sé. (A Judit.) Nena?

Judit: Ni idea. Nostre no ho és.

Judit mira Joan, que també s’encongeix d’espatlles.

Samuel Gallart trenca el paper. És una caixa de

cartró ben senzilla. En obrir-la, es queda lívid quan

veu el seu interior. Amb prou feines gosa ficar-hi la

mà i treure el que hi ha.

És un osset de peluix, visiblement antic, embrutit

pel pas del temps.

AuRoRA: Un os de peluix? Quin regal més estrany... Qui

l’ha comprat?

De sobte, el soroll misteriós ho envaeix tot. Però

aquest cop és diferent, la tensió de la fusta va més

enllà i sembla esberlar-se en mil bocins.

Ningú més sembla sentir-lo. Tots continuen actuant

amb normalitat, com si no passés res fora del comú.

Samuel es posa les mans al cap i es posa a cridar,

com si el cervell se li estigués partint per la meitat.

Però de fet, el que es parteix per la meitat és la casa.

- 107 -

Una enorme escletxa apareix al mig de l’estructura.

I l’escletxa es va fent cada cop més gran, dividint

la casa en dos.

Mentrestant, el so eixordador es barreja amb música

dels Beatles i altres interferències.

A poc a poc, l’escletxa de la casa deixa veure el jardí

que l’envolta.

I al mig del jardí, veiem

dolorS la nit de les llàgrimes

de Sant Llorenç. Acaba de sortir de casa amb la

maleta que ha fet a correcuita.

Les mirades de mare i fill es creuen.

dolorS ha de cridar perquè el seu fill la senti per

sobre del soroll i la música.

doLoRS: Tu només pensa que tornaré. Et juro que torna-

ré. No ho oblidis mai. I tampoc oblidis que t’estimo per

sobre de totes les coses d’aquest món. No oblidis l’amor,

fill. No oblidis l’amor! L’amor és l’únic que ens salva!

SAMuEL GALLARt: No, mama! Espera! Mama!

Samuel es disposa a anar cap a ella, però s’ha

d’aturar.

De cop i volta, un poderós focus s’encén just sobre

dolorS.

El soroll i la cançó es confonen amb els sons propis

d’una nau espacial extraterrestre.

dolorS comença a elevar-se, xuclada per la llum de

la nau espacial.

Samuel es posa a plorar desconsoladament, com si

tornés a tenir nou anys.

SAMuEL GALLARt: Mama! Mama, no em deixis! Mama!

Mama, sisplau! No!

El soroll de la nau s’ho menja tot.

dolorS continua elevant-se a poc a poc fins a

desaparèixer al cel.

I de sobte, el silenci.

I la foscor.

Fi del Primer Acte.

- 109 -

SEGON ACTE

EScENA i

La casa continua esberlada. La ment de Samuel

Gallart també.

Continuem veient el jardí de la casa entre les dues

meitats de l’edifici.

Júlia és a la terrassa del pis superior, fumant-se un

porro.

Joan i yolanda són a la cuina. aurora, al despatx.

moSSèn ricard, emili, Judit i Sammy, entre el menjador

i la sala.

El jutge està despullat a la banyera de la cambra de

bany de la seva habitació totalment absent, amb

el cap en una altra banda.

Jacob l’està ajudant a

rentar-se.

ActRiu 1: Quin dia és avui?

ActoR 1: 13 de febrer del 2020.

2 O la data del dia de la representació.

- 110 -

ActRiu 2: 12 de febrer del 1945.

ActRiu 4: 3 de juliol del 1965.

ActoR 3: 1 d’abril del 1939.

ActoR 5: 11 d’agost del 1954.

ActRiu 1: Avui són tots aquests dies dins del cap del

jutge Samuel Gallart.

ActRiu 2: Tots els dies en un sol dia.

ActoR 3: Tots els moments en un sol moment.

ActRiu 4: Tanta vida concentrada en tan poc temps ho

ha trasbalsat tot.

ActoR 1: Com una estrella de neutrons que es col·lapsa

en un espai minúscul.

ActRiu 1: Com un forat negre que comença a engolir-ho

tot.

ActoR 5: Destruint tot el que troba al seu pas.

SAMuEL GALLARt: On som?

JAcob: A casa, senyor Samuel. Som a casa.

SAMuEL GALLARt: A casa...

JAcob: No pateixi, que tot anirà bé.

ActRiu 2: En Jacob menteix.

ActRiu 1: I se’n surt prou bé.

ActRiu 2: En Jacob és un expert en dir mentides.

- 111 -

ActoR 3: Està acostumat a tractar amb vells que només

esperen la mort.

ActRiu 2: Però en Jacob els fa creure que poden esperar

altres coses.

ActoR 1: Que encara tenen temps.

ActRiu 4: Temps per viure allò que no han viscut mai.

Samuel Gallart surt de la banyera. Jacob l’ajuda a

assecar-se i posar-se un pijama.

JAcob: Tot anirà bé, ja ho veurà.

ActRiu 1: Però en Samuel Gallart no està bé.

ActoR 5: Fa una estona ha sortit al jardí baladrejant com

un esperitat.

ActRiu 1: Cridava sa mare.

ActoR 1: No deixava de cridar sa mare.

ActRiu 2: Fins que de sobte s’ha arraulit a terra i s’ha

pixat a sobre.

ActRiu 4: Com si fos una criatura esporuguida.

ActRiu 1: El jutge Samuel Gallart s’ha pixat a sobre.

ActoR 5: I tothom s’ha espantat molt.

ActoR 3: Han trucat al metge.

ActoR 1: I el metge ha recomanat un sedant i una visita

per al dia següent.

- 112 -

ActRiu 1: Vols dir que no seria millor dur-lo a urgències?

ActoR 5: No, més val que ningú no vegi en Samuel

Gallart en aquest estat.

ActoR 3: Què pensaria la gent?

ActRiu 2: I si algú li fa una foto i la penja a Twitter?

ActRiu 4: Una mica de descans i, demà, pastilles noves

i tot arreglat.

SAMuEL GALLARt, mira fixament Jacob i creu reconèi-

xer-lo: Ricard...

JAcob: No soc en Ricard.

SAMuEL GALLARt: No ets en Ricard.

JAcob: Vol que cridi el mossèn?

SAMuEL GALLARt: Crida l’Ignasi. Que vingui l’Ignasi.

JAcob: L’Ignasi?

SAMuEL GALLARt: Que vingui l’Ignasi, sisplau...

JAcob: D’acord. Ara el crido i no trigarà a venir.

SAMuEL GALLARt: Digues-li que em sap greu com em vaig

portar. Digues-li que necessito que em perdoni.

JAcob: Esclar que l’hi diré, però ara ha de descansar una

mica. Entesos?

Samuel Gallart fa que sí i s’estira al llit, obedient.

Jacob el deixa tot sol i surt de l’habitació.

- 113 -

ActoR 1: Ignasi... Qui és l’Ignasi?

ActRiu 1: Des del seu forat negre on espai i temps han

deixat de tenir sentit, en Samuel Gallart s’aferra a un

nom.

ActoR 1: Un nom que esquinça les tenebres com un

ganivet de llum.

EScENA ii

Setembre del 1976.

A la cuina, l’

actriu 3 interpreta una Aurora entre

trenta-cinc i quaranta anys. Està donant el biberó

a un nadó d’uns mesos que té en braços. Al seu

costat, l’actor 4 és el Samuel adult. Està llegint La

Vanguardia mentre esmorza.

ActoR 5: Som a la tardor del 1976.

Aviat farà un any de la mort de Franco. I també un any

de la mort de l’Artur Gallart.

Un càncer el va rosegar per dins durant uns mesos in-

terminables, amb la mateixa força que el rancor havia

anat desfent la seva ànima.

L’agonia va ser terrible. Com la del dictador. Però l’Artur

Gallart escurava amb ànsia els dies que li quedaven.

No volia ser el primer dels dos a marxar.

Volia veure morir el fill de la gran puta que li va destruir

la vida.

I així va ser.

- 114 -

El destí li va regalar un dia més. Només un.

El seu particular Dia de la Victòria.

ActoR 1: Españoles, Franco ha muerto.

ActoR 5: I així, el 21 de novembre del 1975, amb mitja

Espanya de dol i l’altra mitja de celebració, l’Artur Gallart

va deixar orfe el seu fill.

ActRiu 4: En Samuel no el va enyorar mai gaire.

ActoR 5: Del seu pare només n’havia heretat una gran

fortuna, una absència absoluta d’afecte i una passió

desmesurada per la ratafia.

ActoR 3: I ara el pare era ell.

ActRiu 1: I la mare era l’Aurora.

ActRiu 2: Aquella incursió al parc d’atraccions de Mont-

juïc va ser l’inici d’un llarg festeig que va culminar en

boda uns anys després.

ActoR 1: Una boda a la qual el seu amic Ricard no va

acudir.

ActoR 3: Els dos amics feia temps que no es parlaven.

ActRiu 2: L’Aurora mai no va preguntar el motiu del seu

distanciament.

ActRiu 1: Coses d’homes.

ActRiu 2: I ella ja té el seu.

ActoR 1: Tot un senyor jutge de l’Audiència Provincial

de Barcelona.

- 115 -

ActRiu 1: L’Aurora se sent afortunada. Malgrat haver

abandonat l’Escola Massana, s’ha casat amb l’home de

la seva vida, ha format una família, no li falta de res i

es comenta que aquest tal Adolfo Suárez pretén iniciar

una transició democràtica.

ActRiu 4: Una vida perfecta a la casa perfecta amb el

marit perfecte.

Samuel tanca el diari i es prepara per anar-se’n a

treballar.

AuRoRA AduLtA: Vindràs a sopar avui?

SAMuEL AduLt: No ho crec. Tinc dues vistes i no sé quan

acabarem.

Samuel fa un petó a la galta de la seva dona i surt

per la porta del darrere.

ActoR 5: Més mentides.

ActRiu 4: En Samuel Gallart gairebé mai fa hores extres.

ActRiu 2: En lloc d’això, en sortir del jutjat se’n va a

Montjuïc.

ActRiu 1: I no al parc d’atraccions, precisament.

ActoR 4: Aparca a prop de la Font del Gat i s’endinsa

als jardins.

Els intèrprets masculins entren al jardí, mig ocults

pels arbres.

Samuel de seguida apareix entre ells.

- 116 -

ActRiu 1: Camina una estona entre els arbres i els ma-

tolls.

ActRiu 2: I no triga a veure altres homes.

ActRiu 4: Homes que esperen.

ActRiu 2: Homes que busquen.

ActRiu 1: Homes que cacen.

Samuel s’acosta a l’actor 2 i li posa la mà al paquet.

L’

actor 2 s’ajup i es posa a practicar una fel·lació

a Samuel.

ActRiu 2: Homes que arrisquen la seva vida i la seva

llibertat per uns moments de plaer.

ActRiu 4: Tot i la mort de Franco, la Ley de Peligrosidad

Social segueix en vigor.

ActoR 1, ActoR 3, ActoR 5: Serán declarados en estado

peligroso, y se les aplicarán las correspondientes medidas

de seguridad y rehabilitación los vagos habituales, los

rufianes y proxenetas, los que habitualmente ejerzan la

prostitución y los que realicen actos de homosexualidad.

ActRiu 1: Una llei que el jutge ha hagut d’aplicar en

més d’una ocasió.

ActRiu 2: Una llei que ha enviat a la presó homes que en

Samuel Gallart s’havia follat la setmana anterior.

ActRiu 1: Però com li va dir en una ocasió son pare...

- 117 -

ActRiu 4: La justícia és un luxe que els perdedors no es

poden permetre.

ActRiu 2: I si ets als jardins de la Font del Gat quan es

fa fosc, no pots ser una altra cosa.

Samuel arriba a l’orgasme. Els homes es retiren del

jardí.

L’

actor 2 es disposa a marxar també, però Samuel

el reté.

SAMuEL AduLt: Espera. Com et dius?

iGNASi: Ignasi.

Tots dos desapareixen engolits pel jardí.

En aquest moment,

Samuel Gallart s’incorpora al

seu llit com si despertés d’un malson.

EScENA iii

Tornem a l’actualitat.

Durant tota l’escena,

Samuel Gallart no sortirà de

la seva habitació: s’incorporarà lentament, anirà

al bany, es rentarà la cara, prendrà unes pastilles,

buscarà les sabatilles i una bata i se les posarà.

Júlia apaga el porro i baixa les escales fins al men-

jador, on emili recull taula. Sammy no l’ajuda. Està

ocupat escrivint en una llibreta. Júlia es posa a

examinar l’os de peluix que ha aparegut al final del

Primer Acte.

- 118 -

A la cuina, yolanda i Judit acaben de recollir els

plats del sopar.

moSSèn ricard entra al despatx, on aurora remena

àlbums de fotos.

AuRoRA: No entenc per què l’ha trasbalsat tant aquell

osset de peluix. Era com si per ell signifiqués alguna

cosa. Has vist amb quin pànic se’l mirava?

MoSSèN RicARd: Semblava que li anés a explotar a les

mans. Encara no saps d’on ha sortit?

AuRoRA: En Jacob diu que se l’ha trobat al rebedor. Ha

pensat que era un dels regals i l’ha ficat dins la bossa

perquè en Samuel no el veiés.

JúLiA, mentre examina l’osset: És tope cringe, eh?

Sembla que s’hagi de despertar d’un moment a l’altre i

matar-nos a tots rotllo Muñeco diabólico.

MoSSèN RicARd: Però qui l’ha portat?

AuRoRA: Ves a saber. Potser ha vingut un missatger

aquest matí i l’ha agafat la dona de fer feines. O potser

l’ha deixat un veí... No ho sé...

JúLiA: Qui regala una cosa així?

SAMMy: Jo què sé...

MoSSèN RicARd: Sembla més un missatge que un regal.

AuRoRA: Està clar que no és nostre, però juraria que l’he

vist abans, Ricard. Hi posaria la mà al foc.

- 119 -

MoSSèN RicARd: Potser era una joguina antiga dels

nanos.

AuRoRA: No, me’n recordaria. Ajuda’m a buscar als

àlbums, sisplau. Si descobrim d’on ha sortit, podrem

entendre per què en Samuel ha reaccionat així...

moSSèn ricard es posa a mirar àlbums amb ella.

yoLANdA: Qué mal que tu padre no esté bien.

Judit: T’ha tocat un dia maco maco. I no és només pel

papa. L’Emili i jo no hem parat de discutir i per acabar-ho

d’adobar, només faltava això de la Júlia.

yoLANdA, es posa alerta: ¿Qué pasa con ella?

Judit: Yolanda, no dissimulis, que ja no ens mamem el

dit ni tu ni jo.

yoLANdA: Pero... has... ¿has hablado con ella o...?

Judit: Parlar de què? No calia parlar! Si tothom ha lligat

caps!

yoLANdA: ¿Cómo que todo el mundo?

Judit: Que a mi m’és igual, eh? Totes hem fet bogeries

quan érem joves, però precisament amb la família...

yoLANdA, molt atabalada: Yo... Yo de verdad que... Yo

nunca he hecho algo así.

Judit: Yolanda, per favor!

yoLANdA: ¡Te juro que no!

- 120 -

Judit: I saps què és el que em fot més? El meu germà.

Quan se n’ha adonat s’ha fotut a riure!

yoLANdA: ¿El Joan lo sabe? ¡No puede ser!

Judit: Collons, si la pudor de porro es notava a deu

metres de distància!

yolanda s’adona que no estaven parlant d’ella i

sospira alleujada.

yoLANdA: ¡Ah! ¡Los porros... claro!

Judit: No és el primer cop, esclar. I abans ja has sentit el

Joan. Es veu que al Primavera Sound s’havia fotut ves a

saber què. Què prenen els joves ara? Èxtasi?

yoLANdA: No lo sé.

Judit: Això era més als anys noranta, no? Ara deuen

haver inventat alguna cosa pitjor. Aquella nit vas estar

amb ella, oi?

yoLANdA: Sí, pero un ratito nada más. Hasta terminar

el concierto.

Judit: Recordes amb qui anava?

yoLANdA: Con un grupo de amigas.

Judit: I no vas notar res estrany? Abans el Joan ha dit

que eren... Com ho ha dit? Queens?

yoLANdA: Queers.

Judit: Això. No sé ben bé què vol dir...

- 121 -

yoLANdA: Son chicos y chicas que no creen en las con-

venciones de género. Se identifican más con lo andrógi-

no, lo femenino o en el rechazo del binarismo.

Judit: Això vol dir que no hi havia cap noi? Cap que li

anés al darrere?

yoLANdA: No, con eso puedes estar tranquila.

EMiLi: Nois, us he d’explicar una cosa.

Judit: Quan era més petita ens ho explicàvem tot. Érem

les millors amigues, però des que va començar la uni-

versitat que... (Fa que no amb el cap.)

EMiLi: Encara no és segur, però no vull que us agafi per

sorpresa...

Judit: No sé amb qui va, no sé si té nòvio... És com si

posés un mur, saps?

EMiLi: Em sap greu si aquesta decisió us fa mal...

Judit: La noto cada cop més distant. Cada cop més

desconeguda. Com si se m’escapés dels dits.

Júlia i Sammy no fan cas al seu pare. Ell continua

escrivint a la llibreta. Júlia es fixa en algun detall de

l’osset de peluix.

JúLiA, a Sammy: Sammy, t’has fixat en això que té a la

pota?

EMiLi: Voleu fotre el favor d’escoltar-me, hòstia!

- 122 -

Els nanos aixequen la mirada, sorpresos per la re-

acció del pare.

EMiLi: La vostra mare i jo potser ens separem.

SAMMy: Ja era hora!

Judit: I si l’Emili i jo ens separem... llavors sí que ja l’hauré

perdut del tot.

JúLiA: Si podem escollir, jo vull viure amb tu.

Judit: L’estima més a ell. No és cap secret. I no sé per què.

EMiLi, flipa: És tot el que teniu per dir? En sèrio?

Judit: Miro enrere, repasso tota la vida de la Júlia i no

entenc què vaig fer malament, en quin moment la meva

filla es va adonar per primer cop que era més feliç lluny

de mi...

SAMMy: Què vols, que ens escandalitzem?

JúLiA: Ho hauríeu hagut de fer fa anys, papa.

Judit: I no deixo de pensar en com s’ho prendran els

nens. Serà un trauma que els marcarà tota la vida,

pobrets...

EMiLi: Precisament si no ho vam fer va ser per vosaltres.

SAMMy: No ens fotis com a excusa, ara.

JúLiA: Exacte. Si realment haguéssiu volgut, ja ho hauríeu

fet, però no us atrevíeu.

- 123 -

Judit, intenta treure ferro: Perdona. Ens acabem de

conèixer i jo ja... T’estàs menjant tots els drames fami-

liars, avui.

JúLiA: Fes el que hagis de fer, papa. Nosaltres estarem bé.

emili els dona per impossibles i surt cap al lavabo.

yoLANdA: Tu hija ya es una mujer.

Judit: Això és el que ella es pensa, però—

yoLANdA: Lo es. Créeme que lo es. De pies a cabeza. Y

si quieres volver a acercarte a ella deberías empezar a

tratarla como lo que es en vez de juzgarla como una hija.

Judit: ¿Y si no me gusta lo que descubro?

yoLANdA: Entonces te vas a quedar sola, Judit.

moSSèn ricard i aurora continuen mirant àlbums

al despatx.

MoSSèN RicARd: Busco en aquests àlbums també?

AuRoRA: Si vols... Aquí només hi ha retalls de diari i

records dels seus casos més famosos.

moSSèn ricard es posa a mirar-los igualment.

JúLiA, per l’osset: Sammy. Mira la taca aquesta.

SAMMy: Ara no puc.

JúLiA: Es pot saber què fots amb la llibreta?

SAMMy: He tingut una idea pel discurs i no vull que se

m’oblidi.

- 124 -

JúLiA: L’avi potser la palma i tu només penses en el teu

puto discurs?

SAMMy: Deixa’m en pau, pesada.

Li planta l’os al davant.

JúLiA: Que miris el puto os.

SAMMy, l’agafa: Està fet una merda. I què?

JúLiA: Mira com té la pota. Sembla sang seca.

SAMMy, el deixa anar amb fàstic: Què dius, imbècil?

Està brut i prou!

JúLiA, riu: Estàs cagat amb el puto os!

SAMMy: És que fot grima! Deixa de toquinyar-lo d’una

vegada!

Sammy torna a la llibreta.

aurora troba unes fotos que criden la seva atenció.

AuRoRA: Ai, mira aquestes fotos. Tu què hi veus?

MoSSèN RicARd: Són taques de llum mogudes.

AuRoRA: Què carai, taques? Si es veu clarament que és

un ovni. Mira, en aquesta s’aprecia millor la forma de

la nau... Ho veus?

MoSSèN RicARd: S’ha de tenir molta fe per veure-hi

alguna cosa, Aurora.

AuRoRA: I s’ha d’estar molt cec per no voler veure-hi

res de res.

- 125 -

moSSèn ricard torna als seus àlbums.

AuRoRA: Devia ser el vuitanta-vuit o vuitanta-nou. Sí,

perquè la nena tenia set anys i ja venia a Montserrat

amb nosaltres, mira. Va ser el nostre primer encontre

en la primera fase. Fins i tot li vam enviar les fotos al

Jiménez del Oso! Van aparèixer lentament per darrere

del Cavall Bernat. Eren dues o tres, de colors vermells,

taronges, grocs... i de cop i volta... zig-zag-zig-zag! Es

van començar a moure a tota velocitat, canviant de di-

recció de maneres impossibles, dibuixant figures de llum

al cel estrellat... És la cosa més preciosa que he vist mai.

moSSèn ricard no diu res. aurora tanca l’àlbum.

AuRoRA: És curiosa, la memòria. No trobes? Sobretot a la

nostra edat. No em preguntis què he esmorzat avui, però

si vols et dic de què estaven fets els entrepans que vam

sopar aquella nit. I recordo altres coses. Especialment

avui, no sé per què. Deu ser la jubilació d’en Samuel.

Tenir el final tan a prop fa que miris enrere amb més

delit, suposo. Mirar endavant fa massa basarda.

emili surt del lavabo, capcot. Al mateix temps, Judit

surt a la sala. Es troben.

Judit: Podem parlar?

EMiLi: Vols dir que és el millor moment?

Judit: Sisplau, Emili.

Judit fa que sí i tots dos pugen les escales buscant

un lloc tranquil. Acabaran a l’habitació de Jacob.

- 126 -

A la cuina, l’actriu 3 torna a ser aurora adulta i

rep el seu marit (actor 4) amb un petó, amorosa

i servicial. Durant la resta de l’escena, l’ajudarà a

posar-se còmode, traurà el sopar de la nevera i l’hi

escalfarà perquè se’l pugui menjar.

AuRoRA: I saps què no em puc treure del cap? La nit del

concert dels Beatles. L’últim dia que et vaig veure abans

que desapareguessis d’aquella manera.

MoSSèN RicARd: No vaig desaparèixer. Vaig sentir la crida

del Senyor i me’n vaig anar al seminari.

AuRoRA: Precisament. Te’n vas anar a Manresa, no a

Madagascar. Però vam passar trenta anys sense veu-

re’t. Ni tan sols vas venir al nostre casament. I saps què

recordo també? El dia que us vau retrobar. Mai havia

vist en Samuel abraçar algú amb tanta ànsia, amb tanta

alegria i a la vegada amb tant dolor... Ningú. Ni tan sols

els seus fills. Ni tan sols a mi. I saps què vaig pensar?

Una abraçada així no neix de l’enyorança, ni tan sols de

l’amistat. Només pot sorgir del penediment.

MoSSèN RicARd: No ho sé, Aurora. Fa tant de temps ja—

AuRoRA: Hi ha alguna cosa de la que et penedeixis,

Ricard?

Judit i emili han arribat a l’habitació de l’últim pis.

Judit: Et penedeixes d’haver-te casat amb mi, Emili?

AuRoRA: Hi ha cap moment precís a la teva vida que

canviaries amb els ulls tancats?

- 127 -

MoSSèN RicARd: Esclar que sí.

EMiLi: Esclar que no.

Judit: Mentida.

MoSSèN RicARd: Saps què faria si tornés a viure? No

tornar a fugir.

EMiLi: Quan ens vam casar jo t’estimava...

MoSSèN RicARd: Lluitaria per l’home que estimava en

lloc de deixar que es casés amb tu.

EMiLi: Perquè jo t’estimava, Judit...

MoSSèN RicARd: No tens ni idea de fins a quin punt

lluitaria... però no ho vaig fer. Vaig matar aquell amor i

enterrar-lo al fossar més profund.

EMiLi: Però el nostre amor es va morir pel camí, tan

lentament que ni ens en vam adonar.

MoSSèN RicARd: I vaig maleir-me, vaig fuetejar-me fins a

fer-me sang i vaig aprendre a odiar-me amb tanta força

que l’única sortida que em quedava era fer-me capellà.

EMiLi: Però me’n penedeixo?

MoSSèN RicARd: Esclar que me’n penedeixo.

EMiLi: Donaria el que fos per tornar a sentir aquell foc a

les entranyes, al cor, a l’entrecuix...

MoSSèN RicARd: Donaria el que fos per deixar de sentir

tot aquest odi, per deixar de plorar cada nit, per deixar

d’envejar-te...

- 128 -

EMiLi: Però no sé si hi és, Judit. Ho he oblidat.

MoSSèN RicARd: Dins meu només hi ha buidor.

EMiLi: Em fa por que no hi hagi res.

MoSSèN RicARd: L’amor és una cosa molt petita, però no

hi ha res tan immens com el buit que deixa quan no hi és.

emili i moSSèn ricard callen. Un instant de silenci.

ActoR 3: Evidentment en Ricard no diu res de tot això

a l’Aurora.

ActRiu 2: Vol confessar-l’hi, cridar-ho als quatre vents,

però com t’ho fas per trencar un silenci que fa mig segle

que t’emmordassa?

ActoR 3: En realitat, el que el mossèn respon és...

MoSSèN RicARd: No em penedeixo de res, Aurora. Hi ha

saviesa i justícia en el camí que Déu escull per a nosaltres.

aurora sembla sentir-se satisfeta amb les paraules

de moSSèn ricard i tots dos tornen als àlbums.

yolanda surt de la cuina i enfila escales amunt fins

al despatx. Allà parlarà amb aurora sense que les

sentim.

Judit es treu el condó d’emili de la butxaca i l’hi

llença.

Judit: Té, el teu condó. Fes-lo servir. Ara. Amb mi. Vull

que em follis.

EMiLi: Però tu no has entès res del que t’acabo de dir?

- 129 -

Judit: Dius que ja no saps si sents res per mi, que te

n’has oblidat. Doncs mira, ja en som dos. Per això no

et demano que fem l’amor, no. Et demano que follem,

sense delicadeses, com qui es menja una hamburguesa

i després la caga i es queda ben descansat.

EMiLi: I per què ho hauria de fer?

Judit: Perquè vull estar-ne segura. Com vols que sàpiga

el que sento per tu si fa anys que no em toques? Folla’m

i ho sabré.

EMiLi: Parles com si fóssim en un dels teus judicis. Què

vols? Una prova pericial del nostre desamor?

Judit: No et sembla bé?

EMiLi: Em sembla una estupidesa.

Judit: Què passa? Tens por de no ser-ne capaç—

EMiLi: No diguis ximpleries.

Judit: Per això fa temps que no em folles, esclar. Per

això vas amb un condó per la vida que no goses ni to-

car, perquè si tornessis a tenir un cony obert al davant

ja no sabries què fotre’n, oi? Segurament ni tan sols se

t’aixecaria.

EMiLi: Judit—

Judit: T’omples la boca de respecte, de la bona persona

que ets, però en el fons és això! Ara ho veig clar! No

tens sang a les venes, Emili. No sabries fotre un clau

- 130 -

ni amb unes instruccions d’IKEA. Ets un pollafluixa, un

mariconàs, un mitjamerda—

EMiLi: Vols callar!

Judit: Fes-me callar tu!

Judit creua la cara d’emili d’una bufetada.

Samuel Gallart surt de la seva habitació.

ActoR 3: Després de ves a saber quants mesos, el primer

cop que la pell de la Judit torna a tocar la pell del seu

marit és amb una bufetada.

ActRiu 2: I aquesta bufetada encén alguna cosa dins el

cor de l’Emili.

ActoR 3: Com la guspira que engega una bateria des-

carregada.

ActRiu 2: Com la tramuntana que fa reviure les brases

d’un incendi que crèiem extingit per sempre.

emili llança Judit sobre el llit. Es posen a follar com

bèsties.

SAMuEL GALLARt: Ignasi?

Samuel Gallart comença a baixar les escales.

Al despatx,

moSSèn ricard troba alguna cosa signi-

ficativa en un dels àlbums.

MoSSèN RicARd: Aurora, ho he trobat!

AuRoRA: A veure!

MoSSèN RicARd: És aquest, oi? És el mateix osset.

- 131 -

AuRoRA: Sí, sí que ho és!!

Truquen a la porta de la casa.

Samuel adult surt de

la cuina per anar a obrir.

SAMuEL GALLARt: Ignasi. Ets tu?

MoSSèN RicARd: Però per què en guarda fotos, en Sa-

muel?

AuRoRA: Eren proves forenses d’un cas. (Llegeix.) El cas

Marta Grau.

yoLANdA: Marta Grau?

MoSSèN RicARd: De què em sona?

AuRoRA: Va ser l’últim cas que va portar en Samuel abans

de dedicar-se a la política.

Samuel Gallart arriba a la porta principal i l’obre.

EScENA iV

26 de juny del 1977.

Al replà hi ha

iGnaSi. Té un trau al cap, que porta

embenat, però no sembla importar-li gaire. Arriba

eufòric. Samuel adult i Samuel Gallart s’espanten

en veure’l així.

SAMuEL AduLt: Ignasi! Què t’ha passat?

iGNASi: Res, només és una mica de sang.

SAMuEL GALLARt: Una mica... Però si t’han obert el cap!

- 132 -

SAMuEL AduLt: Qui t’ha fet això?

iGNASi: Els putos grisos. Han vingut a dissoldre la mani-

festació i ens han fotut de valent! Estàs sol, no?

SAMuEL AduLt: Esclar, passa.

iGnaSi entra com si fos a casa seva. Es posa còmode i

comença a remenar entre els LPs. N’acabarà posant

un al tocadiscs.

ActoR 1: L’Ignasi i en Samuel Gallart fa gairebé un any

que són amants.

ActoR 3: Es van començar a citar a Montjuïc un cop

per setmana.

ActRiu 2: D’allà van passar a una pensió sobre el bar

del Teatre Arnau.

ActRiu 1: I ara ja es veuen a casa del jutge quan l’Aurora

no hi és. Discretament.

ActoR 1: Molt discretament.

ActRiu 1: L’estiu és una època propícia, ja que ella i el

petit Joan se’n van al seu nou apartament de Llançà.

ActoR 3: I l’Ignasi passa per un dels estudiants dels se-

minaris de dret penal que el jutge Gallart ha començat

a impartir.

ActRiu 2: Classes particulars.

ActoR 1: Les velles excuses són les que sempre funcionen

millor.

- 133 -

Comença a sonar el disc que iGnaSi ha posat: I Feel

Love de Donna Summer.

SAMuEL AduLt: M’explicaràs què t’ha passat?

iGNASi: He anat a la mani del Front.

SAMuEL AduLt: Del què?

iGNASi: Del Front d’Alliberament Gai. Per fi ens hem atre-

vit a sortir al carrer. Com a Nova York. Com a Stonewall!

I ha estat increïble! Hem quedat davant del Cafè de

l’Òpera. Tenia por que seríem quatre gats, però de mica

en mica ha anat arribant més i més gent. Feministes,

comunistes, sindicats, associacions de veïns, famílies

senceres... Quatre mil persones, Samuel. Quatre mil! Ja

no érem un grapat de mariques i bolleres amagats en

la foscor dels bars o entre els matolls de la Font del Gat,

no. Érem un refotut arc de Sant Martí de veus oprimides,

divers, preciós, ple de llum. I ens hem posat a caminar

Rambla amunt, decidits, orgullosos, cridant, cridant,

cridant amb totes les nostres forces!

totS: ¡Dejadnos en paz! ¡Abajo la Ley de Peligrosidad!

Amnistia homosexual! Prou de discriminació!

Nosaltres no tenim por. Nosaltres som!

iGNASi: No esperàvem ni arribar a Canaletes. Però ho hem

fet. Pel camí els vianants ens aplaudien, els periodistes

ens feien fotos... I per primer cop m’he sentit complet.

M’he sentit jo. Caminant per la Rambla, mirant la gent

als ulls i dient sense vergonya «soc marica» i, si no us

- 134 -

agrada, amagueu-vos vosaltres, que jo ja estic cansat

de fer-ho. Ara és el meu puto torn!

totS: Nosaltres som!

Nosaltres som!

iGNASi: Però de sobte han aparegut els grisos. Ens han

començat a fotre cops de porra i a disparar pilotes de

goma. Molts han fugit per cames. I saps qui s’ha posat

a primera fila a defensar-nos? Les transsexuals i els

travestis. No els havíem deixat lloc a la capçalera per la

mala imatge que podíem donar, però a l’hora dels cops

allà estaven, amb més collons que cap de nosaltres! Ho

hauries d’haver vist! Hem acabat muntant una barricada

amb les cadires del passeig!

L’entusiasme d’

iGnaSi contrasta amb el semblant

greu de Samuel adult. Samuel Gallart, en canvi, s’ho

mira tot amb una profunda tendresa.

Samuel adult treu l’agulla del tocadiscos i la música

de Donna Summer s’interromp.

SAMuEL AduLt: T’he dit mil cops que no m’agrada que

et barregis amb aquella gentussa.

iGNASi: Aquella gentussa són maricons com jo. I com tu.

SAMuEL AduLt: A mi no em fiquis al mateix sac. Jo no

soc—

iGNASi: No, per això fa mesos que follem. Un compor-

tament d’allò més heterosexual.

- 135 -

SAMuEL AduLt: A mi no m’agraden els homes. A mi

m’agrades tu.

iGNASi: Esclar, el que tu diguis. (Va cap a la cuina, avorrit.)

Tens alguna cosa de menjar? No he sopat res.

Els

SamuelS van darrere seu. Samuel Gallart treu el

tàper de xai de la nevera i l’hi obre. iGnaSi n’anirà

menjant amb els dits mentre parlen.

iGNASi: Em pots deixar deu mil peles? Per l’entrada de

la Vespa nova. Me la compraré vermella. T’encantarà,

ja ho veuràs—

SAMuEL AduLt: T’ho dic seriosament.

iGNASi: El què?

SAMuEL AduLt: El grup d’homosexuals aquest. No pots

formar-ne part i estar amb mi.

iGNASi: Per què no?

SAMuEL AduLt: Perquè és una organització il·legal.

iGNASi: També és il·legal el que fas amb el meu cul cada

cop que ens veiem i no t’he sentit queixar-te.

SAMuEL AduLt: Una cosa és el que fem en la intimitat tu

i jo i una altra—

iGNASi: Això potser ja t’està bé a tu, que tens la teva

dona, el teu fill, el teu estatus, i prefereixes viure tancat

en un armari per no perdre-ho. De puta mare, no m’hi

- 136 -

fico. Però no em demanis el mateix a mi. Jo vull ser el que

soc aquí, a casa meva, al carrer, a la feina i on faci falta.

SAMuEL AduLt: Que no ho entens que això no passarà

mai?

SAMuEL GALLARt: Sí que passarà.

SAMuEL AduLt: És impossible que la gent accepti una

cosa així.

iGNASi: Ho acabaran acceptant. Els temps estan canviant.

SAMuEL GALLARt: I canviaran més ràpid del que et penses.

iGNASi: Per això l’any que ve ens tornarem a manifestar.

SAMuEL GALLARt: Ho faran.

iGNASi: I derogarem la Llei de Perillositat Social.

SAMuEL GALLARt: Ho aconseguiran.

iGNASi: I anirem conquerint els nostres drets i el respecte

de tothom.

SAMuEL GALLARt: Escolta’l, Samuel, que té raó.

iGNASi: Estic segur que fins i tot ens podrem casar.

SAMuEL AduLt, riu: No siguis ridícul.

iGNASi: Acabarà passant. M’hi jugo el que vulguis.

Nosaltres escriurem les lleis, nosaltres canviarem el futur,

des del carrer. El que canviarà el món seran els nostres

crits convertits en una sola veu. La veu del poble.

- 137 -

SAMuEL AduLt: Ets tan ingenu... Suposo que això és el

que més m’agrada de tu.

iGNASi: I tu ets tan cap quadrat... Suposo que per això

t’estimo.

Samuel adult es queda glaçat.

ActRiu 1: Tres quarts de deu del vespre del 26 de juny

del 1977.

ActoR 1: El moment precís que, per primer cop, un home

diu a Samuel Gallart que l’estima.

ActRiu 2: El primer cop que el cor se li atura abans d’ex-

plotar-li dins del pit en milions d’àtoms de llum, fets a

parts iguals de pànic i joia.

ActoR 3: En Samuel sap que ara li toca a ell.

ActoR 1: Sap el que ha de dir.

ActoR 1, ActoR 1, ActoR 2, ActoR 3, trepitjant-se, ad

lib.: T’estimo.

En aquest moment, a l’habitació de Jacob,

Judit i

emili arriben a l’orgasme. Els seus gemecs es confo-

nen amb els «t’estimo» dels altres actors i ells dos

també ho acaben dient. Samuel adult, però, no sap

què dir. Silenci.

SAMuEL GALLARt: T’estimo.

iGnaSi deixa de mirar Samuel adult, es gira i mira

Samuel Gallart.

- 138 -

SAMuEL GALLARt: T’estimo, Ignasi. Aquell dia no t’ho

vaig saber dir. Mai no vaig gosar. I no sé si mai vas arri-

bar a saber-ho realment. Per això t’ho dic ara. T’estimo

i no puc entendre la meva vida sense tu. Si algun dia

em faltes, et juro que em moriré de pena, com un gos

abandonat.

iGnaSi somriu i a Samuel Gallart se li il·lumina l’àni-

ma.

SAMuEL AduLt: Pugem?

iGnaSi fa que sí. L’agafa de la mà i tots dos se’n van

cap a l’habitació del primer pis, on comencen a

despullar-se.

EScENA V

Tornem a l’actualitat.

Samuel Gallart es queda tot sol a la cuina.

A l’habitació del segon pis,

emili i Judit es comencen

a vestir de nou.

yolanda surt del despatx, on aurora i moSSèn ricard

continuen mirant l’àlbum, i va cap al menjador, on

hi ha Sammy i Júlia.

SAMMy, llegint de la seva llibreta: «Nosaltres escriurem

les lleis, nosaltres canviarem el futur, des del partit. El

que canviarà el món seran els vostres crits convertits

en una sola veu. La veu del poble.» (Dubta, insegur.)

- 139 -

La veu del poble... El concepte mola, però potser sona

massa cupaire?

JúLiA: El conseller Garcés es correrà de gust quan ho

escolti, no pateixis.

yoLANdA: ¿Aún están con el oso de peluche?

JúLiA: Si te’l mires fixament durant prou estona comences

a sentir veus dins del cap. ¿Ho vols provar?

yoLANdA: Tu abuela dice que se lo subáis al despacho.

Creo que ha descubierto algo.

JúLiA: Puta mare!

Júlia va per sortir.

yoLANdA: No, ha pedido que se lo suba Sammy.

SAMMy: Jo? Per què?

yoLANdA: No lo sé.

Sammy agafa l’osset a contracor i surt de la sala,

deixant yolanda i Júlia soles. Anirà fins al despatx,

on compararà la joguina amb les fotos de l’àlbum.

JúLiA: I el tiet?

yoLANdA: Fumando fuera. (Una pausa prudent.) Hace

un rato le he recomendado a tu madre que empiece a

tratarte como una mujer adulta.

JúLiA: Que fàcil que és recomanar allò que no t’atrevei-

xes a fer.

- 140 -

yoLANdA: Ahora estoy aquí, ¿no?

JúLiA: No tornaràs a fugir corrents?

yoLANdA: Depende de lo que hagas.

JúLiA: No pateixis, que no penso muntar cap drama

davant de tota la família. Et penses que soc estúpida?

yoLANdA: Antes casi lo haces.

JúLiA: Antes me has cabreado. M’ha costat molt admetre

que soc lesbiana i em fot quan veig algú que no accepta

allò que és.

yoLANdA: ¿Lo que soy? ¿Y tú cómo coño sabes lo que

soy? ¿Me conoces acaso?

JúLiA: En tinc prou amb la nit que vam estar juntes.

yoLANdA: Una noche no define toda una vida, Júlia.

JúLiA: Tampoc la pots esborrar.

yoLANdA: No pienso hacerlo. Te agradezco lo que me

diste esa noche. Lo guardaré como un tesoro para

siempre, pero no me pidas más. Yo no soy esa mujer.

JúLiA: Però com et pots mentir d’aquesta manera? Pensa

en allò que podries ser si—

yoLANdA: Tengo el cerebro marchito de pensar en lo

que podría ser. Podría ser arquitecta, porque eso es

lo que estudié, pero me tengo que conformar con limpiar

el culo de tus viejos. Podría ser española, pero a los ojos

de todos seré siempre una sudaca de mierda. Y podría

- 141 -

estar con una mujer, no lo sé, quizás sí, nunca me lo

había planteado hasta que te conocí, pero tengo a tu

tío Joan y doy gracias por ello.

JúLiA: ¿Pero tú le quieres?

yoLANdA: No se trata solo de querer. Olvídate de esa

absurda idea romántica. El amor no te salva de nada.

JúLiA: No m’has contestat.

yoLANdA: Joan es como un niño grande, irritante y mal-

criado, pero me cuida como nadie lo ha hecho antes. Y

me hace reír. Me he pasado años sin reír, Júlia. ¿Sabes lo

que es eso? ¿Sabes lo que significa encontrar un refugio

por fin? Cuando has sufrido mucho y finalmente lo en-

cuentras, no te preguntas si es el que habías soñado. Te

conformas con que te proteja de aquello de lo que huyes.

JúLiA: I de què fuges?

yoLANdA: ¿Y tú?

JúLiA: Jo no fujo de res.

yoLANdA: ¿No? Te llenas la boca con tu hermano de

que el mundo se cambia con los pequeños gestos de

cada día, pero tú no te atreves ni a salir del armario con

tus padres.

JúLiA: Als meus pares deixa’ls tranquils. Només faltaria

que els digués que soc bollera. Es pensarien que és culpa

seva i decidirien continuar junts per no provocar-me més

traumes. No, gràcies.

- 142 -

yoLANdA: Excusas. Al final Sammy y tú vais a ser lo

mismo.

JúLiA: ¿Y eso qué se supone que significa?

yoLANdA: Que tú también te has aprendido tus discursos

de memoria, como un loro, que si honestidad, que si

diversidad... Exiges a los demás que se porten como tú

quieres, que sean lo que tú crees que tienen que ser...

y ni te molestas en dar ejemplo. Eso sí, luego agitas tu

bandera de colores con más fuerza que nadie.

JúLiA: ¿Me estás llamando hipócrita?

yoLANdA: ¿Y quién no lo es? La hipocresía es lo único

que evita que nos destruyamos entre nosotros. Tú la

primera. Pero no te lo reprocho, ¿eh? Al final la vida

consiste en encontrar la mejor manera de sobrevivir a

nuestras propias contradicciones. Piensa en eso antes

de señalar las de los demás.

Dit això,

yolanda deixa sola Júlia, que se serveix una

copa de cava i se la beu d’un glop abans d’omplir-ne

una altra.

A poc a poc,

Samuel Gallart deixa la cuina i entra

a la sala. Troba el disc de Donna Summer fora de

lloc, l’agafa, recorda, somriu i el desa.

Al segon pis,

emili i Judit ja s’han acabat de vestir.

Se senten una mica avergonyits. Tots dos s’ho han

passat molt bé, però cap ho vol reconèixer.

Judit: Doncs ja està. Ja hem follat.

- 143 -

EMiLi: Sí, ja hem follat...

EMiLi: Tot i que... «follat»? Jo tampoc ho definiria així.

Judit: Ah, no?

EMiLi: Dona, després del que has dit...

Judit: Tu també ho has dit.

EMiLi: Tu ho has dit abans.

Samuel Gallart regira els LPs i en troba un que li

agrada. El posa al tocadiscs.

Judit: Què és, una competició això, ara?

EMiLi: No soc jo qui ho ha volgut convertir en això.

Judit: Esclar, tu mai no tens la culpa de res.

EMiLi: Quin era l’objectiu? Corre’t? Perquè t’has quedat

ben descansada.

Judit: Deu ser que la certesa de no haver de veure’t mai

més em resulta afrodisíaca.

EMiLi: Llavors ha fallat.

Judit: El què.

EMiLi: El teu experiment antropològic.

Judit: Això és el que creus?

EMiLi: No ho sé. Ets tu qui ha volgut apostar vint anys

de relació a un polvo d’amagatotis a les golfes de casa

els teus pares! Una aposta a tot o res. Perquè d’això es

- 144 -

tractava, oi? De l’últim examen de recuperació del nostre

matrimoni. Digues. Hem aprovat?

Judit: No ho sé.

EMiLi: Ara la senyora no ho sap.

Judit: Durant un moment he cregut que sí.

EMiLi: Un moment?

Judit: Un instant fugaç. Com una espurna. Però ha

desaparegut.

EMiLi: Ja sé què vols dir. Es diu orgasme. El que compta

és el que ve després. Què sents ara?

Judit: Jo... No ho sé.

EMiLi: Doncs aclareix-te, perquè no penso baixar sense

que hagis pres una decisió.

Judit: Aquesta decisió l’hem de prendre tots dos!

EMiLi: Judit, ets tu qui m’has demanat que ens separem.

Tu qui m’has dit, no una, sinó dues vegades, que no

soc prou home. I tot això abans d’exigir-me que et folli

com un animal. Com comprendràs, no et penso donar

la satisfacció de solucionar-te el puto cacau mental que

és el teu cap ara mateix.

Judit: No és tan fàcil, Emili.

EMiLi: Vols que ens separem sí o no?

Judit: I si ens equivoquem?

- 145 -

EMiLi: Se me’n fot! Més val equivocar-se que allargar

aquesta agonia. Sí o no, Judit! Sí o no! La resposta és

ben senzilla i si no la tens clara, inventa-te-la!

Judit: Com pots dir això?

EMiLi: Perquè n’estic fins als collons d’allargar aquest

procés interminable de passos endavant i passos enrere,

de discussions, males cares i cap projecte en comú! Fins

als collons! Vull un sí o un no, i el vull ara!

Judit no diu res. emili espera la seva resposta amb

ànsia... però, just en aquest moment, Samuel Ga-

llart posa en marxa el tocadiscs. Sona Open Your

Heart de Madonna a tot drap. La música alerta tots

els habitants de la casa. moSSèn ricard, aurora,

Sammy, Júlia, yolanda, Judit i emili van cap a la sala

i es troben Samuel Gallart fent un lip-sync perfecte

de la cançó, amb els ulls tancats, vivint el moment

al màxim.

En paral·lel, a l’habitació,

iGnaSi ha saltat del llit en

calçotets i fa el mateix. Samuel Gallart i ell canten

i ballen en una sincronització perfecta. Des del llit,

Samuel adult se’l mira amb un somriure.

A la sala, tots contemplen l’espectacle bocabadats

i cap d’ells gosa intervenir-hi.

SAMuEL AduLt: Torna al llit, va.

AuRoRA: Es pot saber què fas que no ets al llit?

SAMuEL GALLARt i iGNASi: Al llit no es pot ballar!

- 146 -

Judit: No s’havia pres un sedant?

AuRoRA: No li deu haver fet efecte. Jacob!

iGNASi: M’encanta aquest disc!

SAMMy: Més aviat li ha fet l’efecte contrari.

JúLiA: Ja em direu quines pastis són.

AuRoRA: Jacob!

Finalment és

aurora, decidida, qui va cap al toca-

discs i atura la música.

SAMuEL GALLARt: Era el preferit de l’Ignasi.

EMiLi: Qui és l’Ignasi?

AuRoRA: On és el Jacob?

JúLiA: Fa estona que no el veig.

SAMuEL GALLARt: Madonna.

AuRoRA, a Júlia: Ves a mirar si és a dalt i demana-li que

baixi.

Júlia rebufa i obeeix. Pujarà al segon pis buscant

Jacob, no el trobarà i tornarà a baixar.

SAMuEL GALLARt i iGNASi: El món aniria molt millor si

tothom escoltés Madonna.

SAMMy: Ara sí que veig que està fatal.

SAMuEL AduLt: Va, no diguis ximpleries i vesteix-te, que

avui torna la meva dona.

- 147 -

AuRoRA: Samuel, escolta’m bé, el metge ha dit que has

de descansar.

SAMuEL GALLARt: Bajanades. Si no estic gens cansat! Tu

em veus malament?

AuRoRA: No, però abans també semblava que estaves

bé i mira...

Samuel adult adverteix alguna cosa sota l’aixella

d’iGnaSi.

SAMuEL AduLt: Què tens aquí?

iGNASi: On?

SAMuEL AduLt: Sota l’aixella. Són com unes taquetes.

SAMuEL GALLARt: Bah, de tot en fas un gra massa, tu.

iGNASi: Bah, segur que no és res...

Judit: Papa, la mama té raó...

SAMuEL AduLt: Potser t’ho hauria de mirar un metge...

Judit: Abans hem parlat amb el metge...

SAMuEL GALLARt: Ja n’hi ha prou! No us he dit que em

trobo bé?

iGNASi: Que et dic que no és res!

SAMuEL GALLARt: Doncs deixeu de tocar-me la pera,

d’una vegada! Que no hi havia un pastís?

yoLANdA: Voy a buscarlo.

- 148 -

Judit: Ja t’ajudo.

yolanda i Judit se’n van cap a la cuina. Allà trauran

el pastís de la nevera i començaran a preparar-lo

amb espelmes.

A l’habitació,

Samuel adult i iGnaSi tornen a vestir-se.

SAMMy: Si es troba bé potser podríem aprofitar per... (Fa

un gest amb l’os de peluix que encara porta amb ell.)

AuRoRA: No crec que sigui el millor moment. Ja has vist

com ha reaccionat abans amb—

SAMMy, no li fa cas: Avi, et diu res el nom de Marta Grau?

AuRoRA: Sammy!

Júlia torna de buscar Jacob. A Samuel li sobta tornar

a sentir aquest nom. Es queda callat.

JúLiA: El Jacob a dalt no hi és. I a les habitacions tampoc.

(No entén per què tothom està expectant.) Què foteu

tan callats?

SAMuEL GALLARt: Marta Grau?

SAMMy: No et sona? D’algun cas que vas portar a l’Au-

diència Provincial, per dir algo...

De sobte,

Samuel es queda mirant moSSèn ricard

fixament.

SAMuEL GALLARt: Tu! Es pot saber què fots aquí?

MoSSèN RicARd: Què vols dir?

- 149 -

SAMuEL GALLARt: Et vaig deixar ben clar que no et volia

tornar a veure en aquesta casa!

Tots s’alarmen.

Samuel Gallart avança cap a ell,

amenaçant.

SAMuEL GALLARt: I tens els collons de presentar-te aquí

davant de tota la meva família? En un dia com avui?

Però qui t’has cregut que ets!

MoSSèN RicARd: Samuel! Que m’has convidat tu!

SAMuEL GALLARt: Jo mai et convidaria a casa meva! Mai!

AuRoRA: Rei, que és mossèn Ricard! El teu amic de tota

la vida!

SAMuEL GALLARt: Fot el camp d’aquí!

MoSSèN RicARd: Però... què dius... Aurora!

SAMuEL GALLARt: Que te’n vagis, he dit, si no vols que

et foti un gec d’hòsties!

Samuel Gallart agafa moSSèn ricard del braç i el fot

fora a puntades de peu. Tanca la porta darrere seu

amb un gran cop.

SAMMy: Collons amb l’avi...

SAMuEL GALLARt: Qui l’ha deixat entrar? (A aurora.)

Has estat tu? Quants cops t’he dit que no vull veure en

Garcés ni en pintura? Eh? Quants!

Truquen a la porta. Ningú reacciona.

- 150 -

AuRoRA: En Garcés? El conseller Garcés? Samuel, t’has

malfixat. L’estàs confonent amb algú altre!

SAMuEL GALLARt: Jo no estic confonent res!

AuRoRA: Acabes de fer fora el teu millor amic! Ho veus

com no estàs bé?

EMiLi: Potser seria millor que tornessis al llit...

Tornen a trucar a la porta.

SAMuEL GALLARt: Deixeu de dir-me el que he de fer!

EMiLi: Només volem que estiguis bé!

AuRoRA: Només volem el millor per a tu!

SAMuEL GALLARt: Calleu!

AuRoRA, EMiLi, Judit, SAMMy, ad lib.: No estàs bé, no

estàs bé, no estàs bé...

SAMuEL GALLARt: Us he dit que calleu! Calleu! Calleu!

Tornen a trucar per tercer cop, de manera més in-

sistent. El timbre es barreja amb els «no estàs bé»

dels actors.

Samuel es tapa les orelles, però continua

sentint les veus. Corre cap a la porta d’entrada i

l’obre, potser per fugir...

EScENA Vi

Setembre del 1986.

Samuel Gallart acaba d’obrir la porta principal. En

aquesta escena ha recuperat totes les seves facultats

- 151 -

mentals. Al replà hi ha el Senyor GarcéS. Els altres

intèrprets observen l’escena sense dir res.

GARcéS: Bon dia tingui, senyor Gallart.

SAMuEL GALLARt: Bon dia.

GARcéS: Permeti’m que em presenti. Soc Maximilià

Garcés. Departament de Presidència de la Generalitat

de Catalunya. (Li passa una targeta.) Podria robar-li uns

minuts del seu temps?

SAMuEL GALLARt: Em sap greu, però som diumenge i,

com pot veure, no estic preparat per rebre visites.

GARcéS: No pateixi, que només serà un moment.

GarcéS es fica dins de la casa sense esperar permís.

GARcéS: Perdoni les meves maneres, però es tracta d’un

assumpte de la màxima importància. El seu país el ne-

cessita, senyor Gallart.

SAMuEL GALLARt: De què redimonis parla?

GARcéS: Si em permet, aniré al gra. És de coneixement

general que d’aquí a unes quantes setmanes se celebrarà

el ple general de l’Audiència Provincial de Barcelona, del

qual vostè com a jutge instructor forma part, oi? Aquest

ple té com a objectiu valorar la petició de processament

per part de la Fiscalia General de l’Estat dels divuit

exconsellers de l’entitat financera Banca Catalana per

presumptes delictes d’apropiació indeguda, falsedat en

document públic i maquinació per alterar el preu de les

- 152 -

coses. Em sembla que no em deixo res. Ah, sí, un detall

important. Un dels processats és el molt honorable pre-

sident de la Generalitat, Jordi Pujol i Soley. És correcte?

SAMuEL GALLARt: Correctíssim. I precisament per això

vostè i jo no hauríem d’estar tenint aquesta conversa.

GARcéS: Sap perfectament que l’acusació és una jugada

barroera i indigna de l’estat espanyol contra el nostre

autogovern. El seu atac al president és un atac contra

tot un poble.

SAMuEL GALLARt: Preferiria no entrar en consideracions

polítiques—

GARcéS: I què hem de fer nosaltres? Digui’m. Quedar-nos

plegats de braços davant d’aquesta injustícia? No, no

podem. Hem de fer tot el que calgui per preservar la

seva honorabilitat! Confio que estarà d’acord amb mi.

SAMuEL GALLARt: Senyor Garcés, m’està demanant algu-

na cosa? Perquè qualsevol que ens sentís podria pensar

que pretén influir en la meva decisió al ple de l’Audiència.

GARcéS: Jo? Déu me’n guard de demanar-li res. No som

aquesta mena de gent, nosaltres. Ja ho va dir el presi-

dent l’altre dia des del balcó a Plaça Sant Jaume: «A

partir d’ara quan es parli d’ètica, de moral i de joc net,

podrem parlar nosaltres, però no ells!». Ho va veure al

telenotícies de la Maria Gorgues, suposo.

SAMuEL GALLARt: Llavors què ha vingut a fer?

- 153 -

GARcéS: Només li volia transmetre la nostra preocupació.

Res més. I fer-li saber que en el futur pot comptar amb

nosaltres, faci el que faci. Sé que no serà una decisió

senzilla.

SAMuEL GALLARt: Serà la més justa, cregui’m.

GARcéS: Així ho espero, pel bé del país.

SAMuEL GALLARt: I ara, si em disculpa...

GARcéS: Naturalment. I perdoni de nou la intromissió.

Saludi la seva dona de part meva i també el seu amic

Ignasi.

SAMuEL GALLARt, lívid: Com diu?

GARcéS: L’Ignasi. Tinc entès que es veuen sovint. Encara

li fa classes particulars? Perquè ja fa anys...

ActRiu 1: Més de vuit, per ser exactes.

GARcéS: Li deu costar aprendre... però suposo que és

normal, les classes de dret penal li deuen resultar molt

complicades a algú que ni tan sols està matriculat a la

universitat. Bon dia tingui.

Senyor GarcéS se’n va i Samuel Gallart queda

consternat.

A l’habitació,

Samuel adult i iGnaSi ja s’han vestit.

S’acomiaden amb un petó al replà del primer pis.

ActoR 3: Efectivament, fa més de vuit anys que l’Ignasi

i en Samuel Gallart són amants.

- 154 -

ActRiu 2: Vuit anys veient-se d’amagat.

ActoR 5: Al final el jutge li va acabar llogant un pis discret

a Padilla amb Diputació.

ActRiu 4: Vuit anys de suposats viatges a Madrid.

ActRiu 3: Vuit anys d’hores extres, judicis, vistes, apel-

lacions inexistents...

ActoR 3: Vuit anys esgarrapant-li temps al temps.

ActRiu 1: L’Aurora cada vegada passa més temporades

a la casa de Llançà. Ha decidit que els seus dos fills li

proporcionaran tot l’amor que necessita. I si vol expe-

riències excitants, bé, per això ja té els ovnis, que cada

cop l’obsessionen més.

ActoR 1: I en Samuel Gallart ja no busca amor en la

seva família.

ActRiu 3: L’amor.

ActRiu 4: Només l’amor ens salva. No ho oblidis mai.

ActoR 3: Les últimes paraules de la seva mare ressonen

dins del seu cap com un esgarip en una catedral.

ActRiu 4: Només l’amor ens salva.

ActoR 5: I en Samuel Gallart, per primer cop, decideix

salvar-se.

iGnaSi ha baixat les escales i es creua amb Samuel

Gallart i Samuel adult a la sala.

- 155 -

moSSèn ricard torna a entrar a casa per la porta de

la cuina.

SAMuEL GALLARt: Agafa les teves coses. El que càpiga

en una maleta. Ens en anem.

iGNASi: Què dius? On vols anar?

SAMuEL AduLt: A l’estranger. Londres, Berlín, Nova York,

no ho sé.

SAMuEL GALLARt: On sigui, però lluny d’aquí, per sempre

i amb tu.

iGNASi: Però què estàs dient? T’has tornat boig?

SAMuEL GALLARt: Tenies raó, Ignasi.

SAMuEL AduLt: Tenies raó.

SAMuEL GALLARt: Quan vas arribar malferit d’aquella ma-

nifestació no ho vaig saber veure, però ara me n’adono...

Nosaltres escriurem les lleis, deies.

SAMuEL AduLt: Nosaltres som.

SAMuEL GALLARt: Nosaltres canviarem el món. No hem

d’esperar que els altres ho facin en nom nostre. Si ho

permetem, ens arrossegaran a l’abisme. Tot això em vas

dir. M’ho has estat repetint durant vuit anys i jo no t’he

volgut escoltar.

SAMuEL AduLt: Però això s’ha acabat. S’ha acabat.

- 156 -

SAMuEL GALLARt: La meva vida és una mentida. No de-

sitjo la meva dona. Mai no he volgut tenir fills. El meu

passat és un llast que m’enfonsa cada cop més en tot

allò que no vull ser i tu, Ignasi, tu ets l’única cosa real

que em fa surar, que em fa somriure, que m’encén per

dins i em fa venir ganes de cridar i engegar-ho tot a

pastar fang. I per primer cop crec que ho podem fer.

Ho podem fer si tu vols.

SAMuEL AduLt: Què me’n dius?

iGnaSi no sap què dir. Està aclaparat, però acaba

somrient i fent que sí.

iGNASi: Que sí. Que sí. Que sí. Anirem on tu vulguis. I

serem allò que vulguem ser.

I de sobte,

iGnaSi perd el coneixement i cau a plom.

Samuel adult s’espanta.

SAMuEL AduLt: Ignasi! Ignasi! Què et passa? Ignasi!

Samuel adult agafa iGnaSi en braços i se l’emporta

d’allà.

Samuel Gallart ho contempla amb una tristesa

immensa.

ActoR 4: En Samuel Gallart arriba a urgències de l’Hos-

pital Clínic amb el cos inconscient de l’Ignasi en braços.

SAMuEL GALLARt: Sisplau, que algú m’ajudi! Infermera!

ActoR 4: Els metges l’atenen de seguida. Li arrenquen

el cos del noi dels braços. El posen en una llitera. Se’l

- 157 -

volen endur. Ingrés immediat, diuen. En Samuel Gallart

vol anar amb ells, no es vol separar de l’Ignasi, però

algú l’atura.

Els altres intèrprets posen

iGnaSi en una llitera i

barren el pas a Samuel Gallart.

SAMuEL GALLARt: Deixeu-me passar!

ActoR 4: Però no el deixen passar.

SAMuEL GALLARt: Necessito estar amb ell! No té ningú

més!

ActoR 4: I vostè qui és? Vostè qui és, li pregunten.

totS, ad lib.: Vostè qui és? És el seu pare? Un familiar?

El seu tiet? Com ha arribat fins aquí? Quin vincle té amb

el pacient? Qui és vostè? Qui és? Qui és? Qui és?

SAMuEL GALLARt: Jo soc... Soc...

ActoR 4: En Samuel Gallart intenta definir-se, intenta

buscar la paraula exacta que el faria existir davant de tots

com allò que realment és, la contrasenya que li obriria

totes les portes que se li tanquen davant dels nassos, una

per una. Però no la troba. No la troba, perquè aquesta

paraula no existeix.

SAMuEL GALLARt: Soc... jo... jo soc...

ActoR 4: En Samuel Gallart no és ningú.

S’enduen la llitera d’

iGnaSi.

- 158 -

ActoR 4: I si no ets ningú, no pots evitar que s’enduguin

l’única persona que estimes en aquest món passadís en-

llà, no pots demanar que te’l deixin veure, no pots moure

cap dels fils que normalment tens a la teva disposició

per acostar-te a ell. I evidentment, no pots salvar-lo. No

pots salvar-lo. I ben aviat t’adones que ningú no pot ni

podrà mai.

Sona el telèfon del despatx.

Samuel adult l’agafa.

iGnaSi recupera la consciència i parla des de la llitera,

plorant.

Samuel Gallart contempla la trucada telefònica amb

llàgrimes als ulls.

iGNASi: Samuel... M’han fet unes proves i... Han sortit

positives. Samuel... M’han dit que tinc el virus. El virus

de la sida, Samuel... i... no sé què fer... Volia trucar als

meus pares... però ells no saben ni que... Hòstia puta...

Estic cagat de por... M’han donat unes pastilles... i no

sé... Samuel... Vine sisplau. Necessito veure’t... Sisplau...

ActoR 3: El virus de la immunodeficiència humana es

manifesta per primer cop en forma de sarcoma de Ka-

posi sota l’aixella de l’Ignasi el 10 d’octubre del 1986.

ActRiu 4: La seva càrrega viral és tan elevada que el

seu sistema immunitari comença a fallar a les poques

setmanes.

ActRiu 3: El tractament amb AZT no sembla que li faci

cap efecte.

- 159 -

ActRiu 2: De fet, el fa sentir encara pitjor.

iGNASi: Samuel... Les taques cada cop són més fosques...

Em surten per tot arreu... L’altre dia vaig obrir la boca i

la tenia blanca. Els metges diuen que són fongs... Diuen

que em volen ingressar... Per què no em dius res? No sé

si estàs de viatge... Quan tornis truca’m, sisplau...

ActoR 5: Ingressen l’Ignasi en un mòdul especial de

l’Hospital Clínic dos dies després. Al cap d’una setmana

li diagnostiquen una pneumònia.

iGNASi: Samuel, on ets? Samuel... Tinc por de morir-me,

Samuel... No puc... no puc ni respirar de l’angoixa... de

pensar que em puc morir... No tinc ni trenta anys, hòstia!

No tinc ni trenta anys... Jo no em vull morir... No em vull

morir... No em vull morir...

Samuel adult no pot evitar plorar al despatx amb

l’auricular a l’orella.

Comencem a sentir un so de nau espacial similar al

del final del Primer Acte.

ActoR 1: L’ànima d’en Samuel Gallart s’esquinça amb

cadascun dels missatges desesperats que el seu amant

li deixa des del llit de l’hospital.

iGNASi: Sisplau, no em deixis sol...

ActoR 1: El seu cor l’esperona perquè ho deixi tot i

corri cap al Clínic a abraçar-lo, consolar-lo i dir-li que

tot sortirà bé.

- 160 -

iGNASi: Et necessito aquí...

ActoR 1: Però la visita d’en Garcés el paralitza. Ja no pot

fugir. No sense l’Ignasi. Però tampoc es pot arriscar que

el relacionin amb un malalt de sida.

ActRiu 2: Amb un empestat.

ActRiu 3: Amb un leprós.

ActRiu 4: Amb un homosexual.

ActoR 1: Sap que si no fa allò que volen, ensorraran la

seva vida.

El nom Gallart quedarà tacat per sempre.

I de res serviran els sacrificis que van fer el seu pare, els

seus avis, els avis dels seus avis... De cop i volta sent

la mirada de tots ells al clatell a cada racó de la casa,

jutjant-lo, menyspreant-lo.

Fins i tot li sembla sentir la veu de la seva àvia Raquel.

RAquEL: Vols que perdem tot el que tenim? Aquest serà

el llegat que deixaràs als teus fills, als teus nets? Com

podràs mirar-los a la cara sabent que vas escopir sobre

la tomba d’aquells que t’ho van donar tot? Com goses

trair-los d’aquesta manera?

iGNASi: Vine, sisplau...

ActoR 1: I dins seu reneix un sentiment que creia oblidat

i enterrat en la seva infantesa més remota.

La por.

- 161 -

Una por esmolada, pura i dolorosa com un ganivet clavat

a l’estómac.

Una por fosca i depredadora.

Una por que s’ho menja tot.

Es menja l’amor.

Es menja la pena.

Es menja les llàgrimes.

Es menja els darrers vuit anys.

I se li menja la vida a dentellades.

iGNASi: Samuel, no vull morir sol!

El so s’ha fet tan fort que gairebé engoleix les pa-

raules d’

iGnaSi. De cop i volta, tal com va passar amb

dolorS, un feix de llum il·lumina iGnaSi des de les

altures, com si provingués d’una nau extraterrestre.

Els dos

SamuelS deixen anar un crit esfereïdor.

La casa sembla voler partir-se encara més.

Amb el crit, el feix de llum i el so desapareixen. I

amb ells,

iGnaSi.

EScENA Vii

Tornem a l’actualitat.

Joan baixa les escales i s’uneix als altres, que obser-

ven Samuel Gallart, astorats.

El jutge està plorant.

SAMuEL GALLARt: Jo no volia... Tot vas ser culpa d’en

Garcés.

- 162 -

SAMMy: Vols dir el conseller Garcés?

SAMuEL GALLARt: Ell m’hi va obligar. Em va amenaçar

amb explicar-ho tot... I no només aquella vegada. Jo

creia que, si feia el que em demanaven, em deixarien en

pau! Per això vaig obeir... però en Garcés no va deixar

de visitar-me. Sempre hi havia un cas o altre que podia

esquitxar el Govern... Quan no eren unes adjudicacions

irregulars eren comissions il·legals...

EMiLi: Vols dir que en tots aquests anys, tu—

SAMuEL GALLARt: Vaig prevaricar, sí! Vaig absoldre fills

de puta que haurien de ser a la presó! Vaig mirar a una

altra banda mentre ells s’omplien les butxaques! Pel bé

del país, sempre pel bé del país... El país anava canviant,

això sí. De vegades era Catalunya. De vegades Espanya.

El nostre patriotisme era mal·leable segons els pactes

que convinguessin més. Sempre ha estat així.

SAMMy: I tot això què té a veure amb el cas de la Marta

Grau?

Judit: No sé si és bona idea que tornis a treure el tema...

SAMuEL GALLARt: Va ser l’últim favor que em va demanar

en Garcés. Ja era l’any 2000, em sembla. La Marta Grau

va denunciar el seu marit per maltractament. Assegurava

que havia abusat d’ella des de la nit de noces, però mai

no havia gosat alçar la veu... perquè estava casada amb

un home poderós. Un home del partit. El seu nom sonava

com a nou secretari general. Però la Marta Grau va dir

- 163 -

prou. Quan va néixer el seu fill, es va adonar que no podia

condemnar-lo a una vida plena de violència.

De sobte, el gemec de

dolorS que el jutge sentia

durant el Primer Acte torna a ressonar des de l’ha-

bitació del primer pis.

SAMuEL GALLARt: I què vaig fer, jo? Què vaig fer? Em vaig

negar a veure el seu dolor, vaig donar l’esquena a les

seves ferides, un cop més vaig escopir sobre la veritat. I

ella... ella va fer el que qualsevol mare hauria fet. Estava

disposada a tot per protegir-lo d’aquell home. Va agafar

el cotxe i va fugir amb la criatura. Segurament no sabia

ni on anar... es va llançar a la carretera com una boja i...

Samuel Gallart se li trenca la veu. Un altre gemec

del primer pis.

SAMuEL GALLARt: Aquella nit van trobar el seu cotxe en-

clastat contra un arbre. La Marta Grau va morir intentant

salvar el seu fill. Ell va salvar la vida gràcies a la cadireta,

però ella no. Ella és morta per culpa meva. Per culpa

meva... No us ho he dit mai, però aquell mateix dia vaig

decidir penjar la toga. Feia anys que no n’era digne, però

ara estava tacada de sang. No podia seguir. No podia... I

el partit ho va entendre. Van recompensar el meu silenci

d’anys amb un lloc a les seves llistes electorals i el seu

xantatge es va acabar, sí, però l’única cosa que van fer

va ser canviar un fantasma per un altre...

Ningú no sap com reaccionar davant de la confessió

del jutge.

- 164 -

JúLiA: Però no ho entenc... Què tenien contra teu?

AuRoRA: Això tant se val...

SAMuEL GALLARt: L’Ignasi.

SAMMy: Qui és l’Ignasi?

AuRoRA: Ningú! I ara deixeu-lo tranquil. No veieu que

trasbalsat que està?

SAMMy: Però àvia—

AuRoRA, a Samuel: Va, rei, tornem al llit. Jo t’acompanyo.

SAMuEL GALLARt: Deixa’m!

AuRoRA: Samuel, sisplau!

SAMMy: Qui és l’Ignasi, avi?

SAMuEL GALLARt: El vaig deixar morir com un gos. Em va

demanar que no el deixés sol i jo vaig ser massa covard,

un cop més—

AuRoRA: Samuel, t’ho demano—

JoAN: Però de qui parla?

SAMuEL GALLARt: Del meu amor, parlo! De l’home que

estimo!

aurora, furiosa, creua la cara de Samuel d’una bu-

fetada. Tots es queden glaçats.

AuRoRA: Com pots fer-me això? Després de tots aquests

anys... com t’atreveixes? Com t’atreveixes!

- 165 -

aurora colpeja el pit de Samuel amb els punys. Joan

i Judit l’han de separar del seu pare.

Judit: Mama, però què fots!

AuRoRA: Quaranta-cinc anys de matrimoni. Quaranta-

cinc! T’he donat la meva vida sencera, t’he donat fills,

t’he donat una llar... gràcies a mi tens tot allò que

qualsevol home de bé desitja. Mira al teu voltant! Mira

aquestes cares! Són la teva família! Mira aquesta casa!

Tot això ho hem aconseguit tu i jo, junts! I ara que per fi

podem gaudir-ne, ara que ens toca descansar i recollir-ne

el fruits... vols destruir-ho tot? És que t’has tornat boig?

JoAN: Mama, calma’t sisplau—

AuRoRA: No em demanis que em calmi si no vols rebre

tu també! (A

Samuel.) Escolta’m bé, Samuel Gallart. A

mi m’és igual que no hagis estat un bon jutge, m’és

igual la teva culpa, la teva pena i els teus pecats. No els

vull saber, m’has entès? Perquè en tots aquests anys he

estat tremendament feliç només imaginant-me’ls, sense

que ens poguessin fer cap mal. Vaig fer com tu. Vaig

tancar els ulls a casa de la mateixa manera que tu ho

feies al jutjat. Tots dos ho sabíem. I a tots dos ens estava

bé. I ara de cop i volta... No sé què t’ha agafat aquesta

nit, per què se t’ha girat el cervell d’aquesta manera,

però no penso consentir que arrosseguis el nostre nom

pel fang. Si et sents culpable, fica’t en un confessionari

com fem tots!

Samuel va cap a aurora.

- 166 -

SAMuEL GALLARt: Aurora, ho sento...

AuRoRA: Ni se t’acudeixi tocar-me.

SAMuEL GALLARt: No puc seguir callant. Perdona’m,

sisplau.

AuRoRA: Deixa’m!

aurora no vol ni sentir-lo. Corre cap al menjador.

moSSèn ricard va amb ella, però abans...

MoSSèN RicARd: No és ella qui t’ha de perdonar. Espero

que Nostre Senyor ho faci quan arribi el moment.

Quan arriba al menjador,

aurora es deixa caure en

una cadira, desfeta. moSSèn ricard seu al costat,

li passa el braç per l’espatlla i ella plora en silenci.

A la sala, ningú no sap què fer.

SAMMy: Tenia el discurs perfecte, saps? Ple de paraules

buides. Tal com m’has recomanat. Futur. Pàtria. Llibertat.

El que no m’has dit és que les paraules buides també

són fràgils i que es trenquen quan algú fa una cosa tan

simple com dir la veritat. De què collons em serveix

aquest discurs ara?

SAMuEL GALLARt: Sammy—

SAMMy: No em diguis Sammy. No soc una versió reduïda

de tu. Ja no. I et juro que si res de tot això m’esquitxa,

no t’ho perdonaré mai.

Dit això,

Sammy se’n va a consolar la seva mare.

- 167 -

Samuel Gallart està desfet. Es queda immòbil, amb

la mirada fixa a terra, fins que Júlia s’acosta a poc

a poc al jutge i l’abraça ben fort. El gest de la noia

sembla agafar per sorpresa Samuel Gallart, que no

triga a envoltar-la amb els seus braços.

I és en aquest moment que el soroll de les fustes a

punt d’esberlar-se que ha perseguit

Samuel durant

tota la funció torna amb més força que mai. Les

dues parts de la casa tornen a moure’s, separant-se

encara més.

En aquesta ocasió, tots els intèrprets s’adonen del

que està passant i s’espanten en veure com la casa

es va obrint.

Judit s’acosta a emili i li agafa la mà. emili l’hi estreny,

acceptant el gest i donant-li força.

Tots contemplen com la casa acaba desapareixent

de la vista, a banda i banda de l’escenari, abando-

nant-los en un espai totalment buit.

EScENA Viii

Samuel Gallart i Júlia no desfan la seva abraçada.

Entra l’

actor 2.

ActoR 2: El moment precís.

Quin és el moment precís?

De tots els instants que conformen la vida d’un home,

quin moment triaríeu per començar a explicar-la?

- 168 -

Potser aquest ens serviria.

La nit del 13 de febrer del 2020.

L’instant que en Samuel Gallart rep l’abraçada de la seva

neta, una abraçada forta, de les que duren, farcida de

veritat, comprensió i perdó.

Ja ho té això, el perdó, oi?

No requereix de déus, capellans ni confessionaris.

N’hi ha prou amb un petit gest.

Un gest que canvia el món.

Un gest que cap discurs podria arribar a descriure mai.

Podríem explicar la seva vida a partir d’això.

Samuel Gallart i Júlia se separen.

ActRiu 2: O podríem explicar-la a través dels titulars dels

diaris que van sortir al dia següent.

Tota la veritat sobre el jutge Samuel Gallart a cinc

columnes.

ActoR 4: Gairebé quinze anys de prevaricació continuada.

ActoR 1: Una doble vida.

ActRiu 3: Un amant homosexual víctima de la sida.

ActRiu 1: Una dona enganyada o potser còmplice, ves

a saber.

ActoR 3: La prometedora carrera política del seu net

avortada.

ActRiu 4: Una família destrossada.

3 O la data del dia de la representació.

- 169 -

ActoR 1: L’escàndol de la dècada.

ActoR 5: Saba nova per a un periodisme àvid de sang

i fetge.

ActoR 3: Però com se’n van assabentar? La família Ga-

llart s’havia passat dècades contenint la veritat dins les

quatre parets de casa seva.

ActoR 2: En Jacob.

ActoR 1: En Jacob, esclar.

ActRiu 2: Cable blau. Cable vermell.

ActRiu 1: En Jacob és un expert en dir mentides.

ActoR 4: I des del dia que va posar els peus en aquella

casa no va fer altra cosa.

ActoR 2: L’osset de peluix era seu, esclar.

I sí, estava tacat de sang.

La sang de la seva mare, la Marta Grau.

Ell era el nen que va salvar la vida en aquell accident de

tràfic gràcies a la cadireta de seguretat.

Ell era el nen que va tornar en braços d’un pare que mai

no va saber estimar-lo.

En això en Jacob no era gaire diferent d’en Samuel

Gallart.

Tots dos van créixer a l’ombra de dos homes encegats

per l’odi.

Tots dos van passar-se la vida buscant culpables per

haver-se quedat sense mare.

- 170 -

Tots dos van acabar sent jutges de la vida de l’altre.

Per això en Jacob va aconseguir ficar-se a casa seva i

guanyar-se la seva confiança.

Quan en Samuel Gallart dormia, ell es tancava al despatx

i ho regirava tot.

Els arxius, els àlbums, els sumaris vells.

Buscant proves de tots els seus delictes i els seus pecats.

I els va trobar tots.

I els va anar guardant fins que arribés el moment precís:

la nit que va arrencar-li la careta al jutge Samuel Gallart

davant de tota la seva família.

I tot amb la vella joguina d’un nen indefens.

El seu osset de peluix, que havia conservat tota la vida es

va convertir en la signatura perfecta de la seva venjança.

Una venjança que va fer trontollar els fonaments de

tot el país.

El seu nom enfangat.

El seu llegat destruït.

Tota la seva vida reduïda a un instant d’ignomínia.

Tots els intèrprets comencen a retirar-se, donant per

acabada la funció, però l’

actriu 2 no hi està d’acord.

ActRiu 2: Ei ei ei, què foteu? On aneu?

ActoR 2: Ja hem acabat.

ActRiu 2: Què? Penseu deixar-ho així? Encara ens falten

un munt de coses per explicar! Al final es van separar

l’Emili i la Judit? I la Júlia? Va acabar sortint de l’armari?

La Yolanda li va explicar mai la veritat a en Joan? I la

- 171 -

Dolors? Què va passar realment la nit de les llàgrimes

de Sant Llorenç? Com és que va desaparèixer d’aquella

manera?

ActRiu 1: No ens pertoca a nosaltres respondre totes

aquestes preguntes.

ActoR 3: Per cadascuna que intentéssim respondre, en

sorgirien deu més i no acabaríem mai.

ActRiu 2: I no us interessa saber la veritat?

ActRiu 3: La veritat és allò que la gent decideix creure.

ActRiu 4: Pots creure que a la Dolors se la van endur els

extraterrestres.

ActoR 2: Pots creure que va fugir per sempre.

ActoR 4: Pots creure que el seu marit la va matar i la va

enterrar al jardí.

ActoR 3: Pots creure que els seus pares la van tancar la

resta de la seva vida en un soterrani.

ActoR 1: Pots creure tot allò que vulguis.

ActRiu 1: I allò que creguis serà veritat.

ActRiu 3: A més, no ens han fet venir per parlar de la

seva família. Si som aquí és pel Samuel Gallart.

ActRiu 2: I ja us està bé recordar-lo d’aquesta manera?

ActRiu 1: Això no depèn de nosaltres.

ActoR 4: No ens han fet venir per opinar.

- 172 -

ActRiu 2: No, però no creieu que ens hem oblidat d’una

cosa?

Els altres es miren entre ells, desconcertats.

L’

actriu 2 assenyala Samuel.

ActRiu 2: Ell! Ens hem oblidat d’ell! No s’ha pogut

defensar!

ActoR 5: És que no hi ha res a defensar. El que va passar

va passar.

ActRiu 2: Però potser hi té alguna cosa a dir, no trobeu?

ActoR 3: En això té raó. No l’hem escoltat en cap mo-

ment.

ActoR 4: I per què vols escoltar-lo?

ActRiu 2: No podem explicar una vida sense conèixer la

versió del seu protagonista. Ens faltaria la peça principal,

la que dona sentit a tot plegat!

ActoR 2: I si no té res a dir?

ActRiu 2: Si no l’hi pregunteu, no ho sabrem!

L’

actriu 1 deixa anar un sospir, carregant-se de pa-

ciència, però accedeix. S’acosta a Samuel Gallart.

ActRiu 1: Samuel...

De cop i volta,

Samuel és conscient de la presència

de tots. No entén què està passant. S’espanta.

- 173 -

SAMuEL GALLARt: Què... què està passant? Què... Qui

sou vosaltres?

Tots responen, no a la vegada, però sí trepitjant-se

entre ells.

ActoR 1: Mossèn Ricard.

ActRiu 1: Raquel.

ActoR 2: Jacob

ActoR 5: Artur.

ActoR 3: Sammy.

ActRiu 4: Dolors.

ActoR 2: Ricard.

ActRiu 1: Aurora.

ActRiu 3: Aurora.

ActRiu 2: Aurora.

ActoR 4: Joan.

ActoR 1: Maximilià Garcés.

ActoR 3: Samuel.

ActoR 4: Samuel.

ActRiu 3: Yolanda.

ActRiu 4: Judit.

ActoR 5: Emili.

- 174 -

ActRiu 2: Júlia.

ActoR 2: Ignasi.

SAMuEL GALLARt: No ho entenc... On som? On és la casa?

ActRiu 3: Ja no has de patir més per la casa.

ActoR 4: Ja no has de patir per res.

SAMuEL GALLARt: Per què dieu això? Soc... Soc mort?

ActoR 2: Ningú no és mort mentre hi hagi algú disposat

a explicar la seva història.

ActRiu 1: Per això som aquí.

ActoR 4: Per això ens han fet venir.

ActRiu 2: Per explicar la teva.

SAMuEL GALLARt: Què voleu dir? Per què voleu...? És...

és el dia del meu judici? És això? El dia del Judici Final?

Tots riuen.

ActRiu 1: Quina gràcia, es pensa que som a la Bíblia, ara.

ActoR 1: De tanta religió que li han fotut al cap... És

normal.

ActoR 2: No hi ha cap Judici Final, Samuel. No hi ha

tribunals, ni greuges, ni purgatoris, ni sentències divines.

ActRiu 3: L’única sentència que s’escriu és la història que

deixem enrere quan marxem.

ActoR 4: És l’únic llegat que compta.

- 175 -

ActRiu 4: No són les herències, ni les cases, ni els cog-

noms.

ActoR 2: És allò que la gent explicarà de tu.

ActoR 5: I tant se val si és veritat o és mentida.

ActRiu 2: Tant se val si és realitat o ficció.

ActoR 1: Tant se val si són fets o mites.

ActRiu 1: La gent et recordarà i decidirà què creure.

ActoR 2: Coneixeran la teva vida i la transformaran en

un relat per a algú altre.

ActoR 4: Que l’explicarà a algú altre.

ActoR 1: I a algú altre...

ActoR 3: I si ets afortunat, aquest relat durarà anys.

ActRiu 4: Potser segles.

ActRiu 3: Per això som aquí.

ActoR 1: Per ajudar-te a explicar-lo.

ActRiu 1: Per això ens han fet venir.

ActRiu 2: Però no podem acabar sense tu.

ActoR 2: Ens has d’ajudar a trobar el moment precís.

SAMuEL GALLARt: I després?

ActoR 3: Després què?

SAMuEL GALLARt: Què passarà després?

- 176 -

ActRiu 3: Això ja no depèn de nosaltres, sinó de la gent

que ens escolta.

ActRiu 4: A partir d’ara, la teva vida serà seva.

ActoR 4: El teu llegat serà a les seves mans.

ActoR 5: I ells en faran el que desitgin.

ActRiu 2: La tornaran a explicar o l’oblidaran.

ActoR 1: S’emocionaran o se’n burlaran.

ActoR 3: En canviaran el que vulguin.

ActRiu 3: I el que decideixin estarà bé.

ActoR 5: Perquè la teva història formarà part de la seva.

ActRiu 4: Ja en forma part, encara que no vulguin.

ActoR 2: I així és com ha estat sempre.

Samuel reflexiona sobre aquestes paraules. El que

ha sentit li sembla just.

ActRiu 1: Digues, Samuel. De tots els instants que con-

formen la teva vida, quin moment triaries per començar

a explicar-la?

Samuel rumia uns instants.

SAMuEL GALLARt: El 17 de desembre de l’any 2133.

Tots es miren desconcertats.

ActoR 4: Però això no pot ser. Falta més d’un segle

perquè arribi aquest dia.

- 177 -

SAMuEL GALLARt: Ho sé, però és el moment que vull triar.

ActRiu 1: Què passarà aquell dia?

SAMuEL GALLARt: Nevarà a Barcelona. Per primer cop en

vuitanta anys, els flocs de neu tornaran a caure sobre

la ciutat.

Comencen a caure flocs de neu.

SAMuEL GALLARt: I tiraran la casa a terra.

El pas del temps s’haurà menjat els seus fonaments fins

a tal punt que no hi haurà manera de salvar-la.

Per això l’Ainara decidirà enderrocar-la i vendre el terreny.

ActRiu 2: L’Ainara? Qui és l’Ainara?

SAMuEL GALLARt: La teva besneta. O més aviat, la besneta

de la Júlia Gallart.

Aquell dia entrarà a la casa familiar per últim cop. Les

parets estaran buides de quadres i plenes d’esquerdes.

La més gran, de dalt a baix, semblarà que vulgui esberlar

l’edifici i partir-lo per la meitat.

La teulada s’haurà mig enfonsat per culpa d’una lle-

vantada i al jardí no hi creixeran més que males herbes.

No és segur passar-hi gaire estona, però l’Ainara deci-

dirà entrar-hi per primer cop des de ves a saber quant

de temps...

I no anirà sola.

No... Algú l’acompanyarà.

Una criatura de nou anys.

El seu fill.

- 178 -

L’Ainara entrarà a la sala amb el futur agafat de la

maneta.

Els seus passos seran prudents, gairebé cerimonials, i a

poc a poc aniran descobrint tots els racons de la casa.

Pujaran fins a la terrassa per les escales corcades i en

tornaran a baixar sense deixar-se ni una sola cambra per

explorar, intentant copsar un instant del passat, desitjant

reconèixer-se en alguna ombra, qui sap, potser espe-

rant un fantasma, respirant segles de vida, deixant-se

travessar per moments precisos que ningú no recorda.

I acomiadant-se també, això segur.

I quan ja estiguin a punt de marxar, amb les excavadores

preparades al carrer, una cosa cridarà la seva atenció.

La trobarà el marrec en un racó de la sala, oblidada i

maltractada pel pas del temps.

És un tros de fusta?

Un quadre?

No.

És una placa commemorativa de color daurat, amb les

lletres mig esborrades.

L’Ainara l’agafarà i pensarà en les restes d’un naufragi.

Un tresor!

Un tresor rescatat del fons d’un oceà inabastable com

l’univers sencer.

Un missatge que ha viatjat a través de l’espai i el temps.

L’Ainara netejarà la placa amb el puny del seu jersei i

llegirà el que hi diu en veu alta: «A Samuel Gallart. Els

millors anys sempre seran els que tens per davant. La

teva família que t’estima».

- 179 -

I en aquell moment, el seu fill se la mirarà amb uns ulls

grossos com dues llunes i li preguntarà: «Mama, qui és

en Samuel Gallart?».

I ella respondrà:

«No ho sé, fill. Algú que devia viure en aquesta casa,

suposo. Però saps què? Estic convençuda que aquí va

ser un home molt i molt feliç.»

El so de les màquines de demolició ho envaeix tot.

Samuel Gallart somriu, per primer cop en pau.

I ell i la seva història desapareixen en la foscor del

temps, com un floc de neu sobre la pell calenta.

- 181 -

EPÍLEG

L’art queer de la justícia

Aquest epíleg s’enceta com una segona veu, o una

partitura en dos temps, tot calcant les primeres paraules

del «Pròleg» de Justícia: «El moment precís. Quin és el

moment precís? De tots els instants que conformen una

vida, quin moment triaríeu per començar a explicar-la?».

D’entrada la qüestió pot semblar supèrﬂua, anecdòti-

ca, ﬁns i tot: Justícia no és tant un text sobre viatges

en el temps sinó una història que s’erigeix a través de

recursos com la simultaneïtat, l’el·lipsi, el ﬂashback o

el ﬂashforward. Passa, però, que com gairebé totes les

impressions que podem obtenir d’entrada, si les donam

per bones del tot des d’un principi correrem el perill de

caure en el terreny pantanós de la reducció.

La pregunta que deixa anar l’actor 2 tot just co-

mençar l’obra és una de les moltes claus de lectura que

ofereix el text de Guillem Clua, la que ens permet parlar

de temporalitat queer i de l’escriptura teatral com una via

d’impugnació als discursos de la veritat. Amb ella s’obre

- 182 -

una escletxa que travessa de dalt a baix les dimensions

i les ressonàncies del text de la mateixa manera que el

transcurs de l’acció fa que s’esquerdi tota la casa, per-

fecta i sublimada, de la família Gallart.

Al seu cèlebre assaig The Straight Mind (1991), la

teòrica francesa Monique Wittig ja denuncia l’existència

d’un pensament hegemònic, unívoc i monolític, que

encotilla i reprimeix aquelles vivències que se n’escapen

amb una operació doble d’invisibilització i de descrèdit.

En diu «pensament heterosexual» i té una doble lectura:

en l’original anglès, «straight» pot prendre tant el sentit

d’«heterosexual» com de «recte». Diu:

Aquests discursos d’heterosexualitat ens oprimei-

xen en el sentit que ens impedeixen parlar si no és

que parlem en els seus termes. Tot el que els posa

en qüestió és considerat de seguida com elemen-

tal.

(WittiG 1991: 53)

És a dir: si jugues amb la veritat del temps és que penses

com un infant i per tant t’haurem de tractar com un

infant. És a dir: si proposes un nou ordre de valors amb

què interpretar la realitat —i, per tant, amb què viure—

és que vius en un altre món i ens prendrem les teves

1 A les citacions dels textos de Wittig i Halberstam, la traducció és de

l’autor. A l’original: «These discourses of heterosexuality opress us in the

sense that they prevent us from speaking unless we speak in their terms.

Everything which puts them into question is at once disgarded as elemen-

tary.» (Wittig 1991: 53).

- 183 -

paraules com si vinguessin d’un altre món, de l’espai

exterior, d’un altre planeta. Potser el mateix planeta

d’on provenen els extraterrestres que Aurora aﬁrma

haver vist a Montserrat, espai central en l’imaginari

tradicional català.

No ho imaginis.

I si ho imagines, no ho diguis.

I si ho dius, compte amb el que et disposes a qües-

tionar.

Prenent com a referència els estudis semiològics

encetats per Roland Barthes d’ençà del Maig del 68,

Wittig aplica l’anàlisi de les signiﬁcacions del llenguatge

i el poder que aquestes poden tenir en un terreny

aleshores poc fresat per l’Acadèmia, el camp del gènere

i la sexualitat:

Només puc fer que subratllar el caràcter opres-

siu que revesteix el pensament heterosexual en

la seva tendència a universalitzar immediatament la

seva producció de conceptes en lleis generals que

pretenen ser certes per a totes les societats, per a

totes les èpoques, per a tots els individus. Així, hom

parla de l’intercanvi de dones, la diferència entre

sexes, l’ordre simbòlic, l’Inconscient, el desig, el

gaudi, la cultura, la història, tot donant un signiﬁ-

cat absolut a aquests conceptes, quan només són

categories fundades en l’heterosexualitat o en un

- 184 -

pensament que produeix la diferència entre sexes

com a dogma polític i ﬁlosòﬁc.

(WittiG 1991: 54)

Així doncs, i davant un sistema de valors basat en una

Veritat, majúscula i singular, única i indiscutible, universal

com ella tota sola, quin lloc poden tenir, les vivències

altres? Quin espai reserva la societat per aquells que

viuen —i diuen— als marges? On es concedeix i qui el

concedeix, el permís per existir? I per fer pública aques-

ta existència? Aquestes són algunes de les preguntes

que planteja Wittig, sí, però que també bateguen en

l’entramat ètic de Justícia com una bomba de rellotgeria

a punt de volar-ho tot pels aires.

En el seu llibre més recent, Un apartamento en

Urano (2019), el pensador contrasexual Paul B. Preciado

reprèn en certa manera el ﬁl encetat per Wittig i dreça la

seva prosa desbordant contra binarismes homogeneïtza-

dors de tot tipus: «Dicen hombre/mujer, blanco/negro,

humano/animal, homosexual/heterosexual, válido/inváli-

do, sano/enfermo, loco/cuerdo, judío/musulmán, Israel/

2 A l’original: «I can only underline the opressive character that the straight

mind is clothed in in its tendency to immediately universalize its production

of concepts into general laws which claim to hold true for all societies, all

epochs, all individuals. Thus one speaks of the exchange of women, the dif-

ference between sexes, the symbolic order, the Unconscious, desire, jouis-

sance, culture, history, giving an absolute meaning to these concepts when

they are only categories founded upon heterosexuality or thought which

produces the difference between the sexes as a political and philosophical

dogma.» (WittiG 1991: 54).

- 185 -

Palestina. Decimos ya ves que tu aparato de producción

de verdad no funciona...» (

Preciado 2019: 41).

I és precisament davant aquest esgotament del

sistema de producció de veritat que constata Preciado

que pren sentit la proposta de Jack Halberstam a The

Queer Art of Failure (2011), que emmirallada en Justícia

esclata en múltiples lectures altament productives. En

aquest assaig, Halberstam fa una apologia del fracàs

com a camí d’imperfecció, com una ruta a seguir de la

manera més genuïna i rara possible, de la manera més

personal, amb l’orgull d’aquells que se saben més enllà

dels discursos majoritaris: «el fracàs ens permet escapar

de les normes punitives que disciplinen el comportament

i que dirigeixen el desenvolupament humà amb l’objectiu

de portar-nos d’una infantesa desgraciada a una adulte-

sa ordenada i predictible»

(HalberStam 2011: 3), aﬁrma.

Una adultesa que, d’altra banda, serà tan pretesament

real com infeliç. Castradora, per a molts.

Justícia s’aixeca, en certa mesura, com una mani-

festació en negatiu d’aquest art queer del fracàs. L’obra

transita temps diversos, abasta cinc generacions dife-

rents i esqueixa literalment espais sagrats, com la casa o

el paradís de la infància, de la nostàlgia, encarnat en el

3 A l’original: «failure allows us to escape the punishing norms that disci-

pline behavior and manage human development with the goal of delivering

us from unruly childhoods to orderly and predictable adulthoods» (Halber-

Stam 2011: 3).

- 186 -

jardí. Els diàlegs juguen amb la simultaneïtat, amb la su-

perposició i amb l’equívoc, com en una mena de collage

ple de matisos i d’imperfeccions, i el present s’abeura

constantment del passat per a projectar-se vers un futur

de neutralitat moral, en què els fets semblen haver-se

esborrat sota una ﬁna capa de l’oblit més asèptic.

El text de Clua, doncs, qüestiona la noció de

contínuum temporal i espacial i coqueteja amb el que

els adults amb una vida preﬁgurada i predictible podrien

anomenar fantasia, per qüestionar ﬁnalment la tesi que

l’ésser humà és d’una sola peça, que encarna una sola

veritat: ja a les acotacions, l’autor proposa que un ma-

teix intèrpret faci el paper de més d’un personatge al

llarg del muntatge. I és en aquest joc d’ambivalències,

de contraposicions, de posades en comú i de revenges

impossibles segons les lleis de la lògica, però no de l’art,

que Justícia sacseja els ciments de molts discursos de la

veritat —sexuals, de gènere, nacionals, culturals...— en

què fa de bon dormir.

Quan Júlia diu a Aurora que «no es pot creure en

Déu i en els marcians a la vegada», i malgrat això Aurora

segueix creient en allò que un cop ha vist, és com si Clua

piqués amb el martellet del llenguatge contra el vidre

d’emergència aparentment irrompible dels discursos

de la veritat. Quan Emili reconeix que porta un condó

a la cartera com a recordatori de la seva masculinitat

—evidenciant-la, és clar, eminentment performativa i

- 187 -

cultural—, el martelleig s’aguditza. Quan Joan redueix

la vivència queer a Aurora com «els maricons de tota la

vida» alguna cosa comença a esquerdar-se. El marte-

lleig es fa molest. Quan l’actriu 1 deﬁneix l’experiència

temporal del jutge Samuel Gallart al principi del segon

acte «com un forat negre que comença a engolir-ho

tot», un fragment minúscul de matèria salta pels aires

i anticipa als espectadors que res no tornarà a ser com

abans. El decurs de la vida de Samuel i el seu retrat ple

de fracàs i de covardia fan la resta. No debades, com diu

l’actriu 3 cap al ﬁnal de la peça, la veritat és «allò que

la gent decideix creure». Però, si bé queda clar que vol

desactivar-ne unes quantes, en quina veritat ens proposa

creure, aquest text?

Tornant al principi, a la pregunta «De tots els ins-

tants que conformen una vida, quin moment triaríeu

per començar a explicar-la?», sembla que Guillem Clua

hagi decidit explicar-nos la vida de Samuel Gallart, i d’al-

guns dels éssers que l’han condicionada, a partir del seu

fracàs no assumit, llegit en clau únicament negativa. El

fracàs d’una sexualitat i d’uns afectes no resolts. Vistos,

justament, no com un orgull, o una normalitat, o part

d’un procés d’alliberament, sinó com un fracàs individual

confrontat a un clamorós èxit social.

Com diu Raquel, l’àvia de Samuel, «la justícia és un

luxe que els perdedors no es poden permetre», i ell és

un d’aquells perdedors que van «als jardins de la Font

- 188 -

del Gat quan es fa fosc». Un home que ha triomfat a la

vida pública i que en la seva intimitat practica el cruising

en la més frondosa i vergonyosa clandestinitat.

Al llarg de gairebé tota l’obra, Samuel intenta

escapar del fantasma de la identitat gai o homosexual,

d’aquella «gentussa» que són «maricons com jo. I com

tu», en paraules del seu amant Ignasi. I és en aquesta

manca d’assumpció de la pròpia identitat —o de part

d’aquesta, ja que Gallart ha format una família i ha

jugat el paper de pare, marit i avi durant dècades i,

per tant, seria problemàtic considerar-lo exclusivament

homosexual— que es troba el bessó del seu fracàs vital.

Corrupcions del cos i de l’ànima amagades dins l’armari,

sota la catifa.

«Gràcies per ser un bon jutge. Gràcies per ser un

bon home», li diu mossèn Ricard durant la cerimònia

dedicada a la seva jubilació. Unes paraules que, mirades

amb la perspectiva necessària, adquireixen un caràcter

més proper al mantra que a la realitat. Un cas semblant

és el del lema que Joan ha fet gravar a la placa com-

memorativa que li regalen entre tots: «La teva família

que t’estima». «No és una mica redundant?», planteja

Judit, i amb la seva pregunta s’inaugura l’efecte dominó

que descarta tantes i tantes veritats donades per fetes.

Com les pronunciades pel mateix mossèn: ni Samuel

Gallart és un bon jutge, ni Samuel Gallart és un bon

home. Concebut a partir de l’odi d’una relació forçada

- 189 -

o convinguda, gairebé tota la seva vida transcorre lluny

de l’amor: «L’amor és una cosa molt petita, però no hi

ha res tan immens com el buit que deixa quan no hi és»,

sentencia també el capellà.

Lluny de l’amor, prop del que ell anomena pragma-

tisme i dels camins minats que condueixen cap a l’èxit

social, Samuel ha construït una existència que reposa

en els cotonets del prestigi públic i en la vergonya més

íntima. Uns valors —o la manca d’aquests, segons es

miri— que part de la seva família hereta i que es fa

seus de la pitjor manera: Sammy, el seu net, és un ferm

defensor d’aquest pragmatisme, segurament enfront

de l’idealisme que permet canviar les coses, o si més no

imaginar-les diferents. Sammy es declara partidari de

les «paraules importants» mentre que Samuel, l’avi, no

dubta en matisar-lo: «Paraules buides. Ja s’encarregaran

els altres d’omplir-les per tu».

Justícia és sens dubte una obra política i orgullosament

ideològica, que s’alinea en el seu posicionament crític

vers la societat en què s’emmarca amb l’esperit agre

del corpus bernhardià o la subversió dels valors de la

societat benpensant de l’obra d’Elfriede Jelinek. Samuel

fa cruising a la Font del Gat com La pianista (1983) de

Jelinek practica el voyeurisme al Prater vienès al vespre,

en sortir de les seves classes al conservatori. I encara

més: si consideram sobretot el pla de la responsabilitat

individual en l’esfera política no ens costarà gaire alinear

- 190 -

el personatge principal de Justícia amb el cràpula d’en

Lamoneda a El vent de la nit (1983), de Joan Sales, un

retrat de la Catalunya col·laboracionista durant la dic-

tadura de Franco, o bé amb alguns avantpassats dels

protagonistes d’El dia que va morir Marilyn (1970), de

Terenci Moix, i de Gramàtica dels noms propis (2017),

de Lluís Maria Todó. És possible, la justícia, en un món

que està podrit? Quina responsabilitat hi tenen, en la

desfeta, els col·laboracionistes i els perdedors? És l’au-

toodi l’últim camí que queda?

Més enllà de voler respondre aquestes qüestions,

tan rabiosament candents encara avui, en un moment

d’emergència en els drets civils i socials a Catalunya, els

fets que tenen lloc a Justícia són el desllorigador perfecte

i concentrat de les confessions que acaba fent Samuel,

des de les més personals ﬁns les que atenyen el pla més

comunitari. No debades la màxima de Carol Hanisch,

«allò personal és polític», ha estat i és un dels principals

lemes dels feminismes i de l’alliberament sexual dels

anys setanta ençà:

Vaig prevaricar, sí! Vaig absoldre ﬁlls de puta que

haurien de ser a la presó! Vaig mirar a una altra

banda mentre ells s’omplien les butxaques! Pel

bé del país, sempre pel bé del país... El país anava

canviant, això sí. De vegades era Catalunya. De ve-

gades Espanya. El nostre patriotisme era mal·leable

- 191 -

segons els pactes que convinguessin més. Sempre

ha estat així.

Però, de què serveix, treballar per a un país si no es tenen

en compte les persones que l’habiten?

Gràcies als efectes de «deteriorament cognitiu» que

pateix, i també per la intervenció a l’ombra de Jacob

i el seu peluix, Samuel no només confessa les seves

responsabilitats i injustícies en el pla polític, sinó que

també acaba compartint el seu secret millor guardat:

que l’amor més gran de la seva vida, el que li torna en

somnis i en al·lucinacions mentre la casa cau a trossos

irremeiablement en el que havia de ser un dels dies més

especials de la seva vida, és un home.

O no només: la confessió aparentment doble de

Samuel és una mostra més que la sentència de Hanisch

s’acompleix. Allò personal és polític i l’amor soterrat

de Samuel, combinat amb la manca d’escrúpols —un

binomi que connecta amb el personatge de Roy Cohn a

Angels in America: A Gay Fantasia on National Themes

(1990), de Tony Kushner, per exemple—, ha fet que la

seva acció política hagi tacat les vides de tantes persones

innocents. Quan un suposat fracàs, el de no ser l’home

que s’espera que siguis, ho converteix tot en un fracàs.

I esquitxa.

Samuel és el rei Mides en versió invertida: tot el

que toca ho converteix en dolor perquè això és l’únic

- 192 -

que sap reconèixer en ell mateix. Ja l’hi diu Dolors, la

seva mare, el dia que decideix anar-se’n: «Els morts no

et poden fer mal, Samuel. És dels vius de qui has de tenir

por». Avui ell és un d’aquests vius.

Davant la confessió, la seva esposa, Aurora, només

li sap dir: «Si et sents culpable, ﬁca’t en un confessionari

com fem tots!». I Guillem Clua ha tret aquest personatge

i tot el que representa no només del confessionari, sinó

de l’amagatall on s’havia encofrat durant tants i tants

anys. Tant de bo Justícia faci esclatar armaris i airegi

catifes de tribunals, de parlaments i de palaus, amb

aquesta bafarada d’aire fresc, tòrrid també, guerrer i

rabiüt, que de vegades emergeix dels teatres.

SebaStià Portell

Barcelona, tardor del 2019

- 193 -

REfERèNciES bibLioGRàfiquES

HalberStam, Jack (2011), The Queer Art of Failure. Dur-

ham i Londres: Duke UP.

Preciado, Paul b. (2019), Un apartamento en Urano.

Crónicas del cruce. Barcelona: Anagrama.

WittiG, Monique (1991), «The Straight Mind». A: Out

There: Marginalization and Contemporary Cultures.

Nova York i Londres: The New Museum of Contem-

porary Art i The MIT Press, p. 51-57.

Volums publicats:

Textos a part

Teatre contemporani

1 Gerard Vàzquez, Magma, 1998. Premi Born 1997

2 Enric Rufas, Certes mentides, 1998

3 Lluïsa Cunillé, La venda, 1999

4 Juan Mayorga, Cartes d’amor a Stalin, 1999.

Premi Born 1998

5 Toni Cabré, Navegants, 1999. Premi Serra

d’Or 1999

6 Patrice Chaplin, Rient cap a la foscor, 2000

7 Paco Zarzoso, Ultramarins, 2000. Premi Serra

d’Or 1999 (al millor text espectacle)

8 Lluïsa Cunillé, L’aniversari, 2000. Premi Born

1999

9 Bienve Moya, Ànima malalta, 2000

10 Joan Casas, L’últim dia de la creació, 2001

11 Toni Rumbau, Eurídice i els titelles de Caront,

2001

12 Rosa M. Isart Margarit, Vainilla, 2001. Premi

Joaquim M. Bartrina 2000

13 Raül Hernández Garrido, Si un dia m’oblidessis,

2001. Premi Born 2000

14 Harold Pinter, L’engany, 2001

15 David Plana, Després ve la nit, 2002

16 Beth Escudé, Les nenes mortes no creixen, 2002.

Premi Joaquim M. Bartrina 2001

17 Luis Miguel González, La negra, 2002. Premi

Born 2001

18 Enric Nolla, Tractat de blanques, 2003

19 Dic Edwards, Sobre el bosc lacti, 2003

20 Manuel Molins, Elisa, 2003

21 Meritxell Cucurella, Pare nostre que esteu en

el cel, 2003

22 Llorenç Capellà, Un bou ha mort Manolete, 2003.

Premi Born 2002

23 Gerard Vàzquez i Jordi Barra, El retratista, 2003.

Premi del Crèdit Andorrà 2002

24 Albert Mestres, 1714. Homenatge a Sarajevo,

2004

25 AAdd, Dramaticulària, 2005

26 Miquel Argüelles, Una nevera no és un armari,

2004. Premi Joaquim M. Bartrina 2002

27 Joan Duran, Bruna de nit, 2004

28 Vicent Tur, Alícia, 2005. Premi Joaquim M.

Bartrina 2003

29 Josep Julien, Anitta Split, 2005. Premi del Crèdit

Andorrà 2004

30 Magí Sunyer, Lucrècia, 2005

31 Ignasi Garcia Barba, El bosc que creix / Marina /

Preludi en dos temps, 2005

32 Marco Palladini, Assassí, 2006

33 Jordi Coca, Interior anglès, 2006

34 Marta Buchaca, L’olor sota la pell, 2006. Premi

Joaquim M. Bartrina 2005

35 Manuel Molins, Combat, 2006

36 Marc Rosich, Surabaya, 2007

37 Carlos Be, Origami, 2007. Premi Born 2006

38 Ödön Von Horváth, Amor Fe Esperança. Una

Petita dansa de mort en cinc quadres, 2007

39 Jordi Sala, Despulla’t, germana, 2007

40 Cinta Mulet, Qui ha mort una poeta, 2007

41 Gerard Guix, Gènesi 3.0, 2007. III Premi Fundació

Romea de Textos Teatrals 2006

42 Aleix Aguilà, Ira, 2007. Premi del Crèdit Andorrà

2006

43 Carles Batlle, Trànsits, 2007

44 Marc Rosich, La Cuzzoni, 2007

45 Fernando Pessoa, El mariner, 2007

46 Janusz Glowacki, Antígona a Nova York, 2007

47 Jordi Faura, La sala d’espera, 2008. Premi

Joaquim M. Bartrina 2006

48 Toni Cabré, Demà coneixeràs en Klein, 2008

49 Damià Barbany, Arnau, el mite; la llegenda

catalana, 2008 (Inclou un CD)

50 José Sanchis Sinisterra, El setge de Leningrad,

2008

51 Jesús Díez, El show de Kinsey, 2008. Premi

Born 2007

52 Guillem Clua, Gust de cendra, 2008

53 Josep M. Miró Coromina, Quan encara no sabíem

res, 2008. Premi del Crèdit Andorrà 2007

54 Josep Julien, Hong Kong Haddock, 2008. IV

Premi Fundació Romea de Textos Teatrals 2008

Volums publicats:

Textos a part

Teatre contemporani

1 Gerard Vàzquez, Magma, 1998. Premi Born 1997

2 Enric Rufas, Certes mentides, 1998

3 Lluïsa Cunillé, La venda, 1999

4 Juan Mayorga, Cartes d’amor a Stalin, 1999.

Premi Born 1998

5 Toni Cabré, Navegants, 1999. Premi Serra

d’Or 1999

6 Patrice Chaplin, Rient cap a la foscor, 2000

7 Paco Zarzoso, Ultramarins, 2000. Premi Serra

d’Or 1999 (al millor text espectacle)

8 Lluïsa Cunillé, L’aniversari, 2000. Premi Born

1999

9 Bienve Moya, Ànima malalta, 2000

10 Joan Casas, L’últim dia de la creació, 2001

11 Toni Rumbau, Eurídice i els titelles de Caront,

2001

12 Rosa M. Isart Margarit, Vainilla, 2001. Premi

Joaquim M. Bartrina 2000

13 Raül Hernández Garrido, Si un dia m’oblidessis,

2001. Premi Born 2000

14 Harold Pinter, L’engany, 2001

15 David Plana, Després ve la nit, 2002

16 Beth Escudé, Les nenes mortes no creixen, 2002.

Premi Joaquim M. Bartrina 2001

17 Luis Miguel González, La negra, 2002. Premi

Born 2001

18 Enric Nolla, Tractat de blanques, 2003

19 Dic Edwards, Sobre el bosc lacti, 2003

20 Manuel Molins, Elisa, 2003

21 Meritxell Cucurella, Pare nostre que esteu en

el cel, 2003

22 Llorenç Capellà, Un bou ha mort Manolete, 2003.

Premi Born 2002

23 Gerard Vàzquez i Jordi Barra, El retratista, 2003.

Premi del Crèdit Andorrà 2002

24 Albert Mestres, 1714. Homenatge a Sarajevo,

2004

25 AAdd, Dramaticulària, 2005

26 Miquel Argüelles, Una nevera no és un armari,

2004. Premi Joaquim M. Bartrina 2002

27 Joan Duran, Bruna de nit, 2004

28 Vicent Tur, Alícia, 2005. Premi Joaquim M.

Bartrina 2003

29 Josep Julien, Anitta Split, 2005. Premi del Crèdit

Andorrà 2004

30 Magí Sunyer, Lucrècia, 2005

31 Ignasi Garcia Barba, El bosc que creix / Marina /

Preludi en dos temps, 2005

32 Marco Palladini, Assassí, 2006

33 Jordi Coca, Interior anglès, 2006

34 Marta Buchaca, L’olor sota la pell, 2006. Premi

Joaquim M. Bartrina 2005

35 Manuel Molins, Combat, 2006

36 Marc Rosich, Surabaya, 2007

37 Carlos Be, Origami, 2007. Premi Born 2006

38 Ödön Von Horváth, Amor Fe Esperança. Una

Petita dansa de mort en cinc quadres, 2007

39 Jordi Sala, Despulla’t, germana, 2007

40 Cinta Mulet, Qui ha mort una poeta, 2007

41 Gerard Guix, Gènesi 3.0, 2007. III Premi Fundació

Romea de Textos Teatrals 2006

42 Aleix Aguilà, Ira, 2007. Premi del Crèdit Andorrà

2006

43 Carles Batlle, Trànsits, 2007

44 Marc Rosich, La Cuzzoni, 2007

45 Fernando Pessoa, El mariner, 2007

46 Janusz Glowacki, Antígona a Nova York, 2007

47 Jordi Faura, La sala d’espera, 2008. Premi

Joaquim M. Bartrina 2006

48 Toni Cabré, Demà coneixeràs en Klein, 2008

49 Damià Barbany, Arnau, el mite; la llegenda

catalana, 2008 (Inclou un CD)

50 José Sanchis Sinisterra, El setge de Leningrad,

2008

51 Jesús Díez, El show de Kinsey, 2008. Premi

Born 2007

52 Guillem Clua, Gust de cendra, 2008

53 Josep M. Miró Coromina, Quan encara no sabíem

res, 2008. Premi del Crèdit Andorrà 2007

54 Josep Julien, Hong Kong Haddock, 2008. IV

Premi Fundació Romea de Textos Teatrals 2008

55 Ignasi Garcia i Barba, Mars de gespa / La ﬁ nestra

/ Sota terra, 2008

56 Albert Benach, Mascles!, 2008

57 Erik Satie, El parany de Medusa, 2009

58 Joan Cavallé, Peus descalços sota la lluna

d’agost, 2009. I Premi 14 d’Abril de Teatre 2008

59 Josep M. Diéguez, De vegades la pau, 2009.

Accèssit I Premi 14 d’Abril de Teatre 2008

60 Angelina Llongueras i Altimis, El cobert, 2009.

Accèssit I Premi 14 d’Abril de Teatre 2008

61 Carles Batlle, Oblidar Barcelona, 2009. Premi

Born 2008

62 Enric Nolla, Còlera, 2009

63 Manuel Pérez Berenguer, Hòmens de palla, dies

de vent (Una reﬂ exió sobre el destí), 2009. Premi

del Crèdit Andorrà 2008

64 Jordi Faura, La fàbrica de la felicitat, 2009

65 Joan Gallart, Sexe, amor i literatura, 2009

66 Pere Riera, Casa Calores, 2009

67 Enric Nolla, El berenar d’Ulisses, 2009

68 Helena Tornero, Apatxes, 2009. II Premi 14 d’Abril

de Teatre 2009

69 Carles Mallol, M de Mortal, 2010

70 Josep Maria Miró i Coromina, La dona que perdia

tots els avions, 2010. Premi Born 2009

71 Joan Lluís Bozzo, Còmica vida, 2010

72 Pere Riera, Lluny de Nuuk, 2010

73 Marta Buchaca, A mi no em diguis amor, 2010

74 Neil Labute, Coses que dèiem avui, 2010

75 Damià Barbany, Prohibit prohibir, 2010

76 Michel Azama, La Resclosa, 2010

77 Ferran Joanmiquel Pla, Blau, 2010. VIII Premi

Joaquim M. Bartrina 2009

78 Evelyne de la Chenelière, Bashir Lazhar, 2010

79 Josep M. Benet i Jornet, Dues dones que

ballen, 2010

80 Carles Batlle, Zoom, 2010

81 Ferran Joanmiquel Pla, Blau, 2010

82 Daniela Feixas, El bosc, 2011

83 Guillem Clua, Killer, 2011

84 Marc Rosich, Rive Gauche, 2011

85 August Strindberg, Creditors, 2011

86 Lluïsa Cunillé, El temps, 2011

87 Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu, Pregun-

tes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc

Layret, advocat dels obrers de Catalunya, 2011

88 Cristina Clemente, Vimbodí vs. Praga, 2011

89 Josep Maria Miró i Coromina, Gang bang (Obert

ﬁ ns a l’hora de l’Àngelus), 2011

90 Joan Rosés, Falstaff Cafè (Els pallassos de

Shakespeare), 2011

91 Marc Rosich, Car Wash (Tren de rentat), 2011

92 Sergi Pompermayer, Top model, 2011

93 9Aleix Puiggalí, Al fons del calaix, 2011

94 Jordi Casanovas, Una història catalana, 2012

95 Joan Brossa, Poesia escènica I: Al voltant de

Dau al Set, 2012

96 Josep Maria Miró i Coromina, El principi

d’Aquimedes, 2012

97 Jordi Oriol, T-error, 2012

98 Marc Angelet, Voyager, 2012

99 Marilia Samper, L’ombra al meu costat, 2012

100 Joan Brossa, Poesia escènica II: Strip-tease i

teatre irregular (1966-1967), 2012

101 Joan Brossa, Poesia escènica III: Mirades sobre

l’amor i la vida (1956-1962), 2012

102 Toni Cabré, L’inútil, 2012

103 Mercè Sarrias, Quebec-Barcelona, 2012

104 Damià Barbany, Lizzie Mc Kay, 2012

105 Pere Riera, Barcelona, 2013

106 Josep M. Benet i Jornet, Com dir-ho?, 2013

107 Helena Tornero, No parlis amb estranys, 2013

108 Harold Pinter, Terra de ningú, 2013

109 Josep Maria Miró, Fum, 2013

110 Tennessee Williams, La rosa tatuada, 2013

111 Raúl Dans, Un corrent salvatge, 2013

112 Jordi Faura, Groenlàndia, 2013

113 Marta Momblant, Resposta a cartes impertinents,

2013

114 Serafí Pitarra i Pau Bonyegues, El cantador, 2014

115 Marivaux, El joc de l’amor i de l’atzar, 2014

116 Rafael Spregelburd, Falk Richter i Lluïsa Cunillé,

Fronteres, 2014

117 Joan Brossa, Poesia escènica IV: Els déus i els

homes, 2014

118 Joan Brossa, Poesia escènica V: Estar al món

el 1953, 2014

119 Joan Brossa, Poesia escènica VI: Circ, màgia i

titelles, 2014

120 Àngels Aymar; Carles Batlle; Joan Cavallé; Beth

Escudé i Gallè; Albert Mestres, Espriu x dotze,

volum 1. 2014

121 Àngels Aymar; Carles Batlle; Joan Cavallé; Beth

Escudé i Gallè; Albert Mestres, Espriu x dotze,

volum 2. 2014

122 Alexandre Dumas ﬁ ll, La Dama de les Camèlies,

2014

123 Marc Artigau i Queralt, Un mosquit petit, 2014

124 Dimitris Dimitriadis, Moro com a país, 2014

125 Paco Zarzoso, L’eclipsi, 2014

126 Carles Mallol, Mata el teu alumne, 2014

127 Serafí Pitarra, Liceistes i cruzados, 2014

128 Thomas Bernhard, El President, 2014

129 William Shakespeare, El somni d’una nit d’estiu,

2014

130 Lina Prosa. Traducció d’Anna Soler Horta. Il·lus-

tracions: Anna Bohigas i Núria Milà, Lampedusa

Beach, 2014

131 Josep M. Muñoz Pujol, L’Home del Billar, 2014

132 Toni Cabré, Les verges virtuals, 2014. Premi del

Crèdit Andorrà 2013

133 Damià Barbany, Kabaret amb K, 2014

134 Eduardo De Filippo, L’art de la comèdia, 2014

135 Josep Palau i Fabre, Mots de ritual per a Electra,

2014

136 Joan Brossa, Poesia escènica VII: La societat i el

camí personal, 2014

137 Joan Brossa, Poesia escènica VIII: Postteatre i

Teatre de carrer, 2014

138 Joan Brossa, Poesia escènica IX: L’ofici de

viure, 2014

139 Narcís Comadira, L’hort de les oliveres, 2015

140 Elisenda Guiu, Explica’m un conte, 2015

141 Lluïsa Cunillé, El carrer Franklin, 2015

142 Albert Arribas, Selecció, 2015

143 Xavi Morató, Un peu gegant els aixafa a tots, 2015

144 Federico García Lorca, El público, 2015

145 Arthur Schnitzler, El professor Bernhardi, 2015

146 Helena Codorniu; Sabine Dufrenoy; Marián

de la Chica; María José Lizarte, Simfonia de

silencis, 2015

147 Jordi Oriol, La caiguda d’Amlet (o la caiguda de

l’ac) / L’empestat, 2015

148 Laura Freijo Justo, El rap de Lady M, 2015

149 Molière, Dom Juan o el festí de pedra, 2015

150 Ramon Llull. Adaptació per a teatre de Cinta

Mulet, Llibre de les bèsties, 2015

151 Manuel Molins, Bagdad, dones al jardí, 2015

152 Molière, Don Joan, o el festí de pedra, 2015

153 Jordi Prat i Coll; Josep Maria Miró; Pau Miró;

Marc Artigau i Queralt; Victòria Szpunberg;

Albert Arribas; Marc Rosich; Llàtzer Garcia,

Llibràlegs, 2015

154 Pau Miró, Victòria, 2016

155 Lars Norén, El coratge de matar, 2016

156 Joan Guasp, Llull: l’amic de l’Amat, 2016

157 Marc Artigau i Queralt, Caïm i Abel, 2016

158 Llàtzer Garcia, Sota la ciutat, 2016

159 Enric Nolla Gual, Tu no surts a la foto, 2016

160 Sergio Martínez Vila, L’obediència de la dona

del pastor, 2106

161 Damià Barbany, Kriptonita, 2016

162 Marcela Terra, Desterradas, 2016

163 David Mamet; traducció d’Anna Soler Horta, Una

vida al teatre, 2016

164 Marc Garcia Coté, Niu, 2106

165 Bernard-Marie Koltès, En la solitud dels camps

de cotó, 2016

166 Josep Maria Benet i Jornet, La desaparició de

Wendy, 2016

167 Joan Brossa, Poesia escènica X: Fregolisme o

monòlegs de transformació (1965-1966) Primera

part, 2016

168 Joan Brossa, Poesia escènica X: Fregolisme o

monòlegs de transformació (1965-1966) Segona

part, 2016

169 Joan Brossa, Poesia escènica XII: Icones per a

1962, 2016

170 Mercè Rodoreda, La senyora Florentina i el seu

amor Homer, 2016

171 Joan Guasp, L’estàtua de la llibertat, 2017

172 Marc Rosich, A tots els que heu vingut, 2017

173 Davide Carnevali, Actes obscens en espai

públic, 2017

174 William Shakespeare; Traducció de Joan Sellent,

Ricard III, 2017

175 Joan Guasp, L’escorcoll, 2017

176 Josep Maria Miró, Cúbit, 2017

177 Joan Brossa, Poesia escènica XIII: Quatre peces

atàviques, 2017

178 Joan Brossa, Poesia escènica XIV: Ballets i

òperes, 2017

179 Joan Brossa, Poesia escènica XV: Accions

musicals, 2017

180 Oriol Vilanova, Custòdia compartida, 2017

181 Joan Guasp, Un dels dies més feliços de les

nostres vides, 2017

182 Lluïsa Cunillé, Islàndia, 2017

183 Elisenda Guiu, El naixement, 2017

184 Gabriel Calderón, Que rebentin els actors, 2017

185 Sarah Kane, Blasted (rebentats), 2017

186 Francesc Meseguer, Lear, 2017

187 Francesc Meseguer, Body Sushi, 2018

188 Josep Maria Miró, Temps salvatge, 2018

189 Enric Garriga; Joan Pascual, El bosc sagrat

(2005 - 2011) / Santa barra (2014 - 2015), 2018

190 Francisco Javier Suárez Lema, Ja crema l’heura,

2018

191 Núria Perpinya, El vici, 2018

192 Marta Buchaca, Només una vegada, 2018

193 Marc Artigau i Queralt; Julio Manrique; Cristina

Genebat, E.V.A., 2018

194 Marc Artigau i Queralt, Alba (o El jardí de les

delícies), 2018

195 Bertolt Brecht, La bona persona de Sezuan, 2018

196 Joan Yago, El fantasma de Canterville, 2018

197 Joan Brossa, Poesia escènica XVI: A la recerca

d’un mateix, 2018

198 Joan Brossa, Poesia escènica XVII: Els 50 cap

per avall, 2018

199 Joan Brossa, Poesia escènica XVIII: La realitat i

les seves substitucions, 2018

200 Sergi Xirinacs, Família, 2018

201 Denis Fornés i Bernat Muñoz, Equus, de Peter

Shaffer, 2018

202 Stephen Karam, Humans, 2018

203 Oriol Vila i Raquel Salvador, Paradise, 2018

204 Helena Tornero Brugués, El futur, 2019

205 Antonio Tarantino, Stabat mater, 2019

206 Charlotte Brontë, Jane Eyre.

Una autobiograﬁ a, 2019

207 Aleix Aguila, Orsini, 2019

208 Alfredo Sanzol, La tendresa, 2019

209 Olga Parra, Exhibició del quadre Adam i Eva de

Dürer, 2019

210 Ruth Gutiérrez, Els amants

sobrehumans, 2019

211 Virginia Woolf, Freshwater, 2019

212 Meritxell Cucurella-Jorba, Mentida, 2019

213 Paco Zarzoso, La Casa De Les Aranyes, 2019

Textos a part

Teatre clàssic

1 Fiódor Dostoievski, El gran inquisidor, 2008

2 Lluís Capdevila, La festa major de Gràcia / Tierra

sin primavera. Dues obres del teatre de l’exili

republicà, 2015

3 Anton Txèkhov, La gavina, 2016

4 Josep Anselm Clavé, L’Aplec del Remei, 2016

5 Josep Maria de Sagarra, La fortuna de Sílvia,

2016

6 Eugene O’Neill, Desig sota els oms, 2017

7 Àngel Guimerà, Sol Solet…, 2017

8 Oscar Wilde, La importància de ser Frank, 2018

9 Santiago Rusinol y Prats, Els Jocs Florals de

Canprosa. 2018

10 Josep M. de Sagarra, La Rambla de les Floristes,

2019

Textos a part

Teatre per a joves

1 Ignasi García Barba, El delegat, 2016

2 Pere Anglas, Robinson Crusoe, 2016

3 Helena Tornero Brugués, Submergir-se en

l’aigua, 2016

4 Cristina Clemente, Consell familiar, 2016

5 Marta Solé Bonay, Límits, 2016

Textos aparte

Teatro contemporáneo

1 Juan Pablo Vallejo, Patera, 2004. Premi Born

2003

2 Toni Cabré, Navegantes / Viaje a California, 2005

3 Fernando León de Aranoa, Familia, 2005. Adap-

tación de Carles Sans

4 José Luis Arce, El sueño de Dios, 2005. Premi

Born 2004

5 Joan Casas, El último día de la creación, 2006

6 J. Carlos Centeno Álvarez, Anita Rondó, 2006

7 Antonio Álamo, Veinticinco años menos un día,

2006. Premi Born 2005

8 Rebecca Simpson, Juana, 2007

9 Antonio Morcillo, Firenze, 2008

10 José Sanchis Sinisterra, Valeria y los pájaros,

2008

11 Richard France, Su seguro servidor Orson

Welles, 2008

12 Carlos Be, Llueven vacas, 2008

13 Santiago Martín Bermúdez, El tango del Empe-

rador, 2008

14 José Sanchis Sinisterra, Vagas noticias de

Klamm, 2009

15 Gerard Vàzquez / Jordi Barra, El retratista, 2009

16 Marcela Terra, La Espera / Simone / Entre las

Olas, 2014

17 Sergio Blanco, Cartografía de una desaparición.

Panegírico a Joan Brossa, 2018

18 Damià Barbany, ¡Lorca, Lorcadia! fragmentación

dramatúrgica sobre las 32 obras teatrales de:

Federico García Lorca, 2018

19 Eric Martínez Girón, Vía en construcción, 2018

Textos aparte

Teatro clásico

1 Friedrich Schiller, Don Carlos, 2010

2 Pedro Calderón de la Barca, El gran mercado

del mundo, 2019

Textos a part

Teatre reunit

1 Lluïsa Cunillé, Lluïsa Cunillé 2007 / 2017, 2017

2 Sarah Kane, Sarah Kane. Obres completes, 2017

3 Felip Cortiella, Teatre anarquista, 2018

4 Josep Maria Miró Coromina, Josep Maria Miró

(2009-2018), 2018

5 Victoria Szpunberg, Victoria Szpunberg (2004-

2018), 2018

6 Marc Artigau, Teatre reunit 2009-2018, 2019

7 Sergio Blanco, Ficciones (2000-2011), 2019

8 Josep Maria Benet i Jornet, Teatre reunit 1963

/ 2010, 2019

9 Marta Buchaca, Marta Buchaca (2006-2018),

2019

192

ISBN: 978-84-949074-6-3

Guillem Clua

Epíleg de Sebastià Portell

JUSTÍCIA

Guillem Clua

JUSTÍCIA

Guillem Clua (Barcelona, 1973) és un dels autors

contemporanis catalans amb major projecció inter-

nacional. Les seves peces més rellevants, La pell en

ﬂ ames, Smiley i L’oreneta, s’han traduït a nombroses

llengües i s’han representat arreu del món. També ha

escrit grans drames èpics (Marburg, Gust de cendra,

Invasión), farses polítiques (Al damunt dels nostres

cants, La terra promesa), musicals (Killer, 73 raons per

deixar-te) i adaptacions de clàssics (Ilíada, Mort a Ve-

nècia), a més de comptar amb una llarga experiència

com a guionista de cinema i televisió.

Justícia. Despré s d’haver gaudit d’una carrera polí tica

brillant a les institucions catalanes, amb una vida

pú blica immaculada, un destacat jutge s’enfron-

ta als fantasmes que li turmenten secretament la

consciè ncia. A les acaballes de la seva trajectò ria, els

dolors familiars heretats i les dobles morals assumides

amenacen amb fer trontollar l’ediﬁ ci sencer del seu

llegat. Guillem Clua debuta a la Sala Gran del Tea-

tre Nacional de Catalunya amb aquesta obra sobre

les transformacions que durant les darreres dècades

han alterat alguns imaginaris morals sobre els quals

s’havien estructurat territoris importants de la iden-

titat catalana.