.
195
T
E
A
T
R
E
N
A
C
I
O
N
A
L
D
E
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
ISBN: 978-84-94927-03-4
Bertolt Brecht
Traducció de Feliu Formosa
Pròleg d’Esteve Miralles
LA BONA PERSONA DE SEZUAN
Bertolt Brecht
LA BONA PERSONA
DE SEZUAN
Bertolt Brecht (Augsburg, Suàbia, 1898 – Berlín, 1956)
és un dels noms més importants del teatre del segle XX.
Amb les seves obres i les seves refl exions teòriques, va
tenir una forta infl uència sobre el trencament de deter-
minats patrons del drama burgès. Entre els seus títols
més coneguts es poden mencionar L’òpera de tres rals,
Terror i misèria del Tercer Reich, Vida de Galilei, La mare
coratge i els seus fi lls, El cercle de guix caucasià o La
bona persona de Sezuan.
La bona persona de Sezuan. En una Xina imaginària,
tres déus visiten el país en cerca d’una bona persona.
Satisfets d’haver conegut la jove Xen Te, que els ha
acollit a casa seva, premiem la noia amb diners a canvi
que visqui sempre bondadosament. Gràcies a la petita
fortuna que li han regalat, Xen Te deixarà la prosti-
tució per obrir un estanc de tabac. Ben aviat, però, la
misèria en què malviuen els seus conciutadans acabarà
difi cultant seriosament que pugui complir el mandat
dels déus. Amb aquesta obra emblemàtica del teatre
èpic, Bertolt Brecht planteja una refl exió incòmoda.
Quins són els límits de les bones intencions, especial-
ment quan aquestes no afronten les difi cultats materi-
als amb contundència i pragmatisme?
.
LA BONA PERSONA
DE SEZUAN
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot
ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, tret de l’excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a l’editor
o a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer
còpies digitals d’algun fragment d’aquesta obra.
Edita: Arola Editors
1a edició: octubre 2018
© del text: Bertolt Brecht
© del Pròleg: Feliu Formosa
© Traducció: Esteve Miralles
Disseny gràfic: Arola Editors
Impressió: Gràfiques Arrels
ISBN: 978-84-94927-03-4
Dipòsit legal: T 1263-2018
LA BONA PERSONA
DE SEZUAN
Bertolt Brecht
Traducció de Feliu Formosa
Pròleg d’Esteve Miralles
- 7 -
PUTA BONDAT, O L’ÈXIT D’UN FRACÀS
Set notes obertes sobre
La bona persona de Sezuan
Per tant, i pel que fa al cas, cal llegir i cal anar a veure
representacions de La bona persona de Sezuan, i en con-
cret d’aquesta versió, per treus motius.
El primer: perquè la traducció de Feliu Formosa és
una meravella, i inclou (què sé jo) verbs com «pispar»,
«ser un cap de boira», «fotre el camp», «badar», «fer
anar un trasto», «redreçar», «bramar», «fer malbé»,
«fer la carrera», «tornar-se seca com un bacallà», «ha-
ver-hi aigua a mar», «traginar», «xuclar», «desar»,
«degotar», «esvalotar», «no treure cap a res», «ron-
dar», «esbufegar», «jeure», «ruixar», «estar tota es-
bojarrada», «escampar la boira», «brandar», «repapie-
jar», «esquitxar (diners)», «tenir el cap ple de pardals»,
«veure’s el llautó», «traginar», «xiuxiuejar», «esbom-
bar», etc. I cada un d’aquests verbs hi brilla, perquè és
el verb exacte i perquè hi fa falta.
- 8 -
El segon motiu és perquè Brecht no se’n surt, i en
teatre és un plaer feliç, i alliberador, assistir a la belle-
sa d’un intent fallit i imperfecte (i ambiciós), i sobretot
en el cas d’autors com el que ens ocupa que, reduc-
tivament, des de certs sectors, és tan venerat per la
seva consistència (per l’encaix mecànic entre propòsits
explicitats i resultats verificables, ai uix), com si això tin-
gués tota la importància i forcés el lector-espectador a
sotmetre’s incondicionalment a interpretacions predi-
gerides.
Brecht no era, quan rumiava i escrivia aquesta obra,
un autor institucionalitzat, i l’obra respira una fragilitat i
una vulnerabilitat autoral que m’agrada molt.
Res del que intenta fer esquemàtic resisteix l’aplicació
de l’esquema. I això és molt bonic. I el tema (el de la
puta bondat), clarament, el supera per dalt i per baix.
I això també és molt bonic, i més quan arribem al fi-
nal de l’obra (un dels pitjors finals, deliberat i autoparò-
dic, de la història del teatre!) i l’autor hi ha d’engiponar
un Epíleg per disculpar-se’n: «Ara, públic amable, no
quedis descontent. / Sabem que aquest final no és gaire
convincent. / La llegenda daurada que teníem davant /
s’ha tornat dolorosa entre les nostres mans. / I nosaltres
mateixos hem quedat decebuts, / sense trobar resposta,
quan el teló ha caigut».
Vet aquí: dolor, decepció, descontent...
Quin fracàs més bonic, i més en un musical com
aquest. (Sí, això és un musical.)
- 9 -
I el tercer motiu. Fàcil: com que La bona persona de
Sezuan és una peça inestable i precària (ei: això és un
elogi!), permet una lectura alliberada i, per tant, especu-
lativa, inconnexa si cal, anotada.
Cada espectador haurà de compondre la seva lectu-
ra, esclar.
Les meves notes, obertes, són aquestes set:
Nota 1: la màquiNa de decidir
Davant de la qüestió de la bondat, el moralista (o el di-
dactista) naufraga. La bondat és paradoxal, com a mí-
nim. I, com a tema literari, només es pot abordar hones-
tament des de la malícia, des de l’astúcia de l’escriptor.
Vet aquí, doncs, la mena d’astúcia brechtiana d’aquesta
peça: feta d’intuïcions, diria, i no de tesis.
La primera intuïció de Brecht, aposto, és que la puta
bondat no és una qualitat permanent i inalterable (un
ser), sinó un autodesafiament que es veu permanent-
ment desafiat des de fora (un fer).
Els déus de l’obra, que són uns integristes primaris,
busquen una persona que sigui bona, i Brecht desafia la
protagonista (la puta Xen Te), i la desafia fins a tots els
límits paradoxals que se li acuden, perquè exerceixi la
bondat.
Al centre d’una comèdia d’efecte de bola de neu,
Xen Te ha de prendre al llarg de l’obra més de cinquanta
decisions. Decisions morals. Que fan que hagi de decidir
què està bé i què no. I que fan que s’hagi de preguntar
- 10 -
qui és. I qui està disposada a ser. Íntimament, sí; però
també socialment.
Cada decisió estressa la seva autoimatge, i estressa
la imatge social que l’ha redimida (que l’ha singularit-
zada), entre els pobres de Sezuan, com a «l’àngel dels
suburbis».
És, aleshores, quan apareix Xui Ta, el cosí oportú.
La solució és teatralment clàssica, i Brecht la fa, a
més, ideològica, simptomàtica del capitalisme evolucio-
nat: si no vols ser públicament una persona contradictò-
ria, sigues dues persones.
(En algun altre lloc, per escrit, ja he usat l’exemple de
la dualitat CaixaBank / Fundació bancària «la Caixa». I hi
torno, com a referent conceptual, perquè estalvia expli-
cacions llargues, i l’esquema, penso, s’hi explica tot sol.)
Nota 2: la boNdat i la por
Hi deu haver tres grans pors, calculo: la por de viure (i de
morir); la por de sofrir (i de no ser estimat), i la por de no
agradar-se un mateix (de no ser estimable).
Una obra sobre la bondat és una obra sobre la por.
Xen Te fa eleccions lliures. Són, sí, eleccions
condicionades (fortament condicionades en molts ca-
sos), però no determinades fins al punt que l’individu
no hi té res a dir. Xen Te és víctima de la pobresa que
l’envolta (de la por de sofrir, materialment), però també
és víctima (feliçment) de la seva condició humana: de la
seva resistència a la deshumanització.
- 11 -
La segona intuïció dramàtica de Brecht és, crec, una
pregunta a l’aire en aquesta línia.
Xen Te és capaç d’expressar-ho així, al seu monòleg
final: «Ah, dintre meu / hi havia un desig tan gran de
sentir-me ben tractada! / I també hi havia una ciència se-
creta, perquè de petita / em rentaven amb l’aigua del car-
rer! Això em va fer anar sempre / amb els ulls ben oberts.
La pietat, però, / em feia tant de mal, que una ràbia de
llop m’assaltava / quan veia la misèria. Llavors / vaig sen-
tir que em transformava, / i que les dents se m’esmola-
ven. I tenien gust de cendra / les bones paraules que em
venien a la boca. I amb tot, / m’agradava ser un àngel
dels suburbis, / i donar / era un plaer per a mi. Veia un
rostre feliç / i ja em sentia com si caminés pels núvols».
Nota 3: boNdat de classe
Els pròlegs (aquest text que ara llegiu és un pròleg) tenen
una data d’entrega. I, entre l’encàrrec i l’entrega, solen
passar coses. A mi, aquests dies, se m’acaba de morir la
mare; una mort tranquil·la, i amb noranta-quatre anys
ben aprofitats. Ja he escrit, també en alguna altra ban-
da, que la meva mare era una virtuosa escampadora de
tendresa. De bondat militant.
Ma mare va viure anys bons, i de benestar material,
sí. Però la seva bondat no provenia d’aquesta zona cò-
moda de necessitats cobertes; i no era, en cap cas, un
repartiment d’excedents d’afecte banal. Era una opció
personal, una tria lliure, una voluntat.
- 12 -
Aquella noieta dels anys trenta i quaranta del segle
xx, òrfena de pare, que treballava de cosidora de peces
en un despatx de Sabadell, passava tot l’estiu amb un sol
vestit. El rentava dissabte al vespre, s’estava tot diumen-
ge amb viso sense sortir de casa, i dilluns se’l tornava a
posar. I ja era, aleshores, una personeta dolça, cordial i
entremaliada; bona.
Ma mare no va ser mai marxista, però tenia cons-
ciència de classe. La meva àvia feia de minyona a ca-
ses riques de la ciutat, i a ma mare la van fer entrar, de
«pensionada», a una escola religiosa. Amb poquíssims
anys, ja sabia per què no totes les nenes jugaven al ma-
teix pati, i per què hi havia un reixat, i una distància no
només física, entre les unes i les altres.
La bondat solidària és un patrimoni del món obrer: per-
què crea vincles, fa xarxa, fortifica els febles. El poder l’ha
instrumentalitzada a la recerca d’una submissió consenti-
da, autoinfligida, d’un camí facilitador dels seus objectius
(vet aquí el barber Xu Fu, com a emblema brechtià).
La bondat de qui no té res (o gairebé res), la bon-
dat dels desposseïts, comporta un empoderament: qui
la practica, pel sol fet de fer-ho, passa a posseir alguna
cosa. Obté un poder, un món d’influència: i l’esperança
que existeixen mitjans propis, i immediats, per canviar
coses. Per millorar vides concretes.
La bondat de Xen Te és una bondat de classe.
Malgrat l’amargor i la mesquinesa de tants personat-
ges, diria que Brecht no va desmentir-se aquesta tercera
- 13 -
intuïció. Brecht fa dir a un personatge: «El món és in-
habitable, cal que ho reconeguem!». I Brecht escarneix
Xen Te. Però la deixa al món: d’alguna manera, devia
saber que un món sense persones com Xen Te no seria,
precisament, un lloc millor.
Nota 4: redempció i tortura
Xen Te sembla voluble qual piuma al vento. És, en bona
mesura, sí, una fantasia masclista. I canvia de to i de
propòsits, sí, d’accento e di pensiero. Amb aquesta con-
dició, Brecht guanya girs narratius, i noves decisions mo-
rals a adoptar.
Desestabilitza la faula i, així, de passada, sotmet a
crítica l’amor idealitzat.
També és cert que, al fer-ho, ridiculitza la protagonista,
en el paperot de puta enamorada, de dona gastada ren-
dida a la ingenuïtat. Però, alhora, també, la humanitza;
perquè la descavalca del relat hagiogràfic de santa laica.
La passió de Xen Te per l’aviador Iang Sun és un amor
redemptor. Ella s’hi arrapa (s’hi enganxa gairebé com
una addicta) des de la seva vocació rescatadora: primer,
a cegues, volent-li tornar l’esperança i, després, ja amb
plena consciència de la perversitat egòtica del seu esti-
mat, sent incapaç de protegir-se, diu: «No vull pensar si
faig bé. No vull saber si m’estima».
Brecht, i aquesta podria ser una quarta intuïció, re-
coneix la força esborronadora de qui està disposat a sa-
crificar-se per aconseguir l’amor del seu maltractador.
- 14 -
Xen Te sembla voluble. I potser és, també, emblemàtica.
Nota 5: boNdat dura, boNdat tova
Comencem aquesta nota amb una citació llarga:
«Per comprendre aquesta estranya selectivitat i re-
soldre l’enigma de l’altruisme humà, hem de distingir
dues formes bàsiques de conducta cooperativa. L’impuls
altruista pot ser irracional i adreçat unilateralment cap
a un altre; l’atorgant no expressa desig d’una recipro-
citat equivalent i no tira endavant accions conscients
que porten al mateix objectiu. Aquesta forma de con-
ducta, l’he anomenada l’altruisme ‘dur’, un conjunt de
respostes relativament no afectades per la recompensa
o el càstig social més enllà de la infància. Quan existeix
aquesta conducta, és possible que hagi evolucionat a
través d’una selecció per parentiu o d’una selecció natu-
ral que operi sobre famílies o unitats tribals senceres en
competència. Podem esperar que l’altruisme dur serveixi
als parents més propers de l’altruista i que declini aguda-
ment, en freqüència i intensitat, en fer-se més distant la
relació. L’altruisme ‘tou’, en contrast, és definitivament
egoista. Aquest ‘altruista’ espera una reciprocitat de la
societat per a si mateix o per als seus parents més pro-
pers. La seva bona conducta és calculada, sovint d’una
manera plenament conscient, i les seves maniobres es-
tan orquestrades per les complicades sancions i exigèn-
cies de la societat. La capacitat per a l’altruisme tou pot
haver evolucionat principalment per la selecció dels indi-
- 15 -
vidus i pot estar profundament influida per les variacions
de l’evolució cultural. Els seus mitjans psicològics són la
mentida, la pretensió i l’engany, inclòs l’autoengany,
perquè l’actor més convincent és aquell que creu que la
seva actuació és vertadera».
1
Són paraules d’Edward O. Wilson, un pioner en el
camí de la definició de la sociobiologia (de l’espai i les
fronteres, i les interseccions, entre allò genètic i allò cul-
tural). Les he traduït de la versió espanyola que en conec.
Xen Te és una altruista dura. I, a través del cosí Xui
Ta (o directament), també navega en les marees de l’al-
truisme tou.
La cinquena intuïció de Brecht tindria a veure, penso,
amb la transformació de l’obra a partir que hi apareixen,
d’un cop, els aires inquietants de la maternitat. I la bon-
dat dura de Xen Te (masegada, sí, i posada en contradic-
ció profunda per les intervencions socials i empresarials
del seu cosí) es rearma. Perquè s’enfoca. I es fa, potser,
menys tribal; més legitimada, però menys solidària.
La sisena intuïció de Brecht —ja veieu que aquestes
«intuïcions» que incloc aquí són meres atribucions tram-
poses, meves— pot anar, justament, cap a mostrar el
poder incansable de l’autoengany.
Que sovint és conscient, i sovint és inadvertit, i que
potser més sovint encara s’instal·la en un terreny liminar,
indestriable, confús, entre la voluntat i l’impuls cec.
1 Wilson, E. O. (1978). Sobre la naturaleza humana. Madrid: Fondo de Cultura
Económica, 1980, p. 220-221.
- 16 -
Xen Te és, en aquest sentit, un personatge magnífic:
camina sempre per la corda fluixa, i com més avança,
més i més se sacseja la corda. I pel fet mateix d’avançar.
Nota 6: la raó o la vida
Lievin, l’altre protagonista de la novel·la Anna Karèni-
na, fent de màscara literària de Lev Tolstoi, rumia: «Jo
m’havia posat a buscar una explicació que la raó no pot
donar, perquè no arriba al nivell del problema. Tan sols la
vida podia donar-me una resposta a la mesura dels meus
desitjos, i això, gràcies al meu coneixement del bé i del
mal. I aquest coneixement, jo no l’he adquirit, no hauria
sabut on trobar-lo; m’ha estat ‘donat’ com tota la resta.
El raonament, ¿m’hauria demostrat que he d’estimar els
altres en lloc d’estrangular-los? Si m’ho vaig creure tan
fàcilment quan m’ho ensenyaven de petit, és perquè jo
ja ho sabia. ¿I qui m’ho ha descobert? No ha estat la raó.
La raó ha descobert la lluita per l’existència i la llei que
requereix aixafar tot el que impedeixi la satisfacció dels
meus desitjos. La deducció és lògica. Però la raó no pot
induir-me a estimar els altres, perquè aquest precepte no
ens ve donat pel mecanisme simple de la raó».
2
Lievin s’estira a terra, recargola brins d’herba procu-
rant de no trencar-ne cap i (també tradueixo d’una ver-
sió espanyola) es diu: «Sí, l’orgull».
I remata: «l’orgull de la intel·ligència», i «l’estupidesa
de la intel·ligència», i «la perfídia de la intel·ligència».
2 TolsToi, L. (1877). Anna Karénina. Madrid: Cátedra, 1995, p. 971-972.
- 17 -
Setena intuïció especulativa: quan toca parlar de bon-
dat, la raó no hi arriba. Ni disfressada de déus de pa sucat
amb oli, ni disfressada de cinisme dialèctic brechtià.
El Judici final de l’obra mostra la curtesa de les
religions (i de la justícia humana).
I l’Epíleg mostra la candidesa del cinisme: per molt
que, a última hora, es disfressi de paciència didàctica, i
d’optimisme futurista.
Si m’és permès aquest salt cap enrere —cap a una ge-
neració, la de Tolstoi (1828-1910), anterior a la de Brecht
(1898-1956)—, diria que amb l’arrogància del segle xx, en
algun punt, el pensament avançat va perdre alguna cosa.
Nota 7: sospita i coNfiaNça
La generació posterior a Brecht ja és la de la meva
mare, per exemple. I si hi ha un comunista, o un mar-
xista, d’aquesta generació d’entremig (entre Brecht i jo)
que llegeixo amb passió i admiració, sens dubte, és el
psiquiatre espanyol Carlos Castilla del Pino (1922-2009).
Diu Castilla del Pino: «Toda persona [...] tiene un tan-
to de opacidad para el otro que lo hace, en un sentido
amplio, sospechoso».
3
I afina: «Nuestro poder sobre los demás es limitado
porque nunca sabemos todo del otro; pero si lo que
sabemos es definitivo como para provocar un cambio
decisivo en la imagen social que el otro ostenta ante los
3 CasTilla del Pino, C. «La sospecha». Teoría de los sentimientos. Barcelona: Tus-
quets, 2000, p. 319-335.
- 18 -
demás, basta con ello para que el poder sobre el otro sea
también decisivo».
I afina més: «Estamos en el mundo, con los otros;
no somos, ni podemos ser, autistas porque necesitamos
de los demás. [...] No hay otra posibilidad que fiarse del
otro; en mayor o menor medida [...]. El principio que
rige toda relación interpersonal es este: no hay no con-
fianza; o, de otra forma: siempre ha de haber (alguna)
confianza».
I avisa: «Tanto la confianza como su opuesta, la des-
confianza, son actitudes básicas. Quiero decir con ello
que constituyen posturas constantes o casi constantes
del sujeto».
Tornem a Xen Te. I tornem a Brecht.
L’actitud de la protagonista es pot ridiculitzar: però
a la protagonista no se la pot alliçonar. Perquè, ella, és
una lliçó.
Sí, d’acord, se li podria demanar prudència i
gradualitat (Castilla del Pino les aconsella). Però l’opció
per la sospita permanent i prèvia, per la suspicàcia!, no
protegeix els febles: perquè la suspicàcia legitima el po-
der de la por.
La suspicàcia cínica sembla resistent, però potser és
l’expressió de la submissió en forma pura.
¿Confiar o no? Cal apostar cada vegada (amb
cada persona, en cada conversa), diu Castilla del Pino.
L’ambigüitat és irreductible, i «hay muchos para los que
esta ambigüedad es intolerable» i la fan desaparèixer
- 19 -
«ilusoriamente» mitjançant interpretacions «exactas y
precisas, con categoría de explicaciones objetivas».
O sigui, conclou Castilla del Pino: «el delirio».
Vuitena intuïció de Brecht: La bona persona de
Sezuan no podia tenir un final clar. O dit així: qui donés
un final clar a aquesta obra (i al seu assumpte), seria un
«delirante», algú que estaria construint, ell tot sol, «la
estructura semántica del mundo».
I que estaria fent el ridícul.
Brecht —novena intuïció— se n’adona, com a autor,
i (aquest cop, penso) se salva de l’altisonància. Bé. És un
fracàs exitós: perquè hi fracassa l’arrogància.
I Brecht, puta bondat!, confessa la rendició: «Només
puc dir / que estem desconcertats, i no ho dic perquè
sí».
esTeve Miralles
- 20 -
Text base: Der gute Mensch von Sezuan, dins: Ver-
suche, quadern 12 (Versuche 27/32), Berlín Oest:
Suhrkamp Verlag 1953, pàg. 3-106 (27 Versuch).
Aquesta obra, en la traducció de Carme Serrallonga,
fou estrenada per la companyia de Núria Espert el
1966 al Teatre Romea de Barcelona, sota la direcció
de Ricard Salvat.
La present traducció de Feliu Formosa fou estrena-
da per la companyia del Teatre Lliure al Mercat de les
Flors de Barcelona el 6 d’abril de 1988, sota la direcció
de Fabià Puigserver.
- 21 -
ESTRENA AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
La bona persona de Sezuan, de Bertolt Brecht, amb
traducció de Feliu Formosa i direcció d’Oriol Broggi,
es va estrenar a la Sala Gran del TNC el 31 de gener
del 2019.
Teatre Nacional de Catalunya
Temporada 2018-2019
Direcció artística de Xavier Albertí
Patrocinador del TNC: Fundació Damm
- 23 -
PERSONATGES
Wang, un aiguader
els Tres déus
xen Te
xui Ta
iang sun, un aviador sense feina
la senyora iang, la seva mare
la viuda xin
la faMília de vuiT
el fusTer lin To
la ProPieTària Mi Tzu
el PoliCia
el venedor d’esTores i la seva dona
la ProsTiTuTa vella
el barber xu fu
el bonze
el sensefeina
el CaMbrer
els viananTs del Pròleg
L’acció transcorre a la capital de Sezuan, mig
europeïtzada.
- 25 -
PRÒLEG
Un carrer a la capital de Sezuan
Vespre.
Wang, l’aiguader, es presenta al públic.
WaNg: Em dedico a vendre aigua, aquí, a la capital del
Sezuan. És una feina dura. Quan hi ha poca aigua
, haig
d’anar molt lluny a buscar-ne. I quan n’hi ha molta
,
no guanyo res. I és que aquí
, a la nostra província, hi
ha massa misèria. Tothom diu que només els déus ens
poden ajudar. I ara estic d’allò més content
, perquè un
marxant de bestiar que es mou per tot arreu m’ha fet
saber que uns quants déus
, i dels més grans, s’han posat
en camí i també aquí
, al Sezuan, els podem esperar. El
cel deu estar molt inquiet per les moltes queixes que li
arriben. Fa tres dies que m’espero
, aquí, a l’entrada de
la ciutat
, sobretot cap al vespre, perquè vull ser el primer
de saludar-los. Després
, difícilment tindria l’oportunitat
de fer-ho; els envoltarà la gent de pes i es veuran mas-
sa sol·licitats. Mentre els pugui reconèixer! No tenen
per què arribar plegats. Potser vindran d’un a un
, per
no cridar tant l’atenció. Aquells d’allà no ho poden
ser; pleguen de la feina. (Observa els treballadors que
- 26 -
passen.) Tenen les espatlles caigudes de tant traginar
pesos. Aquell altre tampoc no pot ser un déu
, té els dits
bruts de tinta. Com a màxim és oficinista d’una fàbrica
de ciment. I tampoc aquells senyors (passen dos senyors)
no em semblen déus. Tenen l’expressió brutal dels qui
fan anar el bastó
, i d’això, els déus no en tenen cap
necessitat. Però aquells tres...
, sí, aquells tres són tota
una altra cosa. Ben alimentats
, no presenten signes de
cap mena d’ocupació i duen les sabates polsoses. Això
vol dir que venen de lluny. Són ells! Disposeu de mi
,
Resplendents! (Es llança a terra.)
déu primer: Ens esperen, aquí?
WaNg, que els dona aigua: Fa molt de temps. Però només
jo sabia que vindríeu.
déu primer: Doncs ara ens cal un allotjament per aquesta
nit. Saps on podem trobar-ne un?
WaNg: Un? Tants com vulgueu! La ciutat és al vostre
servei
, oh Resplendents! On desitgeu instal·lar-vos?
Els
déus es miren amb aire entès.
déu primer: A la primera casa que trobis, fill meu! Prova-
ho amb la que sigui més a la vora!
WaNg: L’única cosa que em preocupa una mica és que
no em guanyi l’enemistat dels poderosos
, si dono la pre-
ferència a un d’ells.
déu primer: Doncs per això t’ho manem: tria el de més
a la vora.
- 27 -
WaNg: És el senyor Fo, d’aquí al davant! Tingueu la pa-
ciència d’esperar-vos un moment.
Corre cap a una casa i truca a la porta. L’obren, però
veiem que el rebutgen. Torna, vacil·lant.
WaNg: És estúpid, justament el senyor Fo no és a casa, i
els criats no gosen de fer res sense una ordre seva
, perquè
és molt sever. No en farà pocs
, de crits, quan li diguin a
qui han tancat la porta
, oi?
els déus, somrient: Segur que sí.
WaNg: Encara un momentet! Al costat hi ha la casa de la
viuda Su. Es tornarà boja d’alegria. (Hi corre
, però sembla
que també se’l treuen del damunt.) Hauré de pregun-
tar-ho allí al davant. M’ha dit que ella només disposa
d’un petit recambró i que no el té a punt. Vaig a veure
de seguida el senyor Txeng.
déu segoN: Amb una cambra petita en tenim prou. Digues
que hi anem.
WaNg: I si no està a punt? Potser la trobareu plena
d’aranyes.
déu segoN: No hi fa res. On hi ha aranyes, no hi ha
mosques.
déu tercer, amable, a Wang: Ves a cal senyor Txeng, o
allà on et sembli
, fill meu. Les aranyes, de fet, em repug-
nen una mica.
Wang torna a trucar en un altre lloc i el deixen entrar.
- 28 -
uNa veu: Deixa’ns en pau, tu i els teus déus! Altres mal-
decaps tenim!
WaNg, tornant cap als déus: El senyor Txeng va de cor-
coll
, té la casa plena de parents i no gosa de comparèixer
davant vostre
, Resplendents! Entre nosaltres, em sembla
que hi té gent de mal viure
, i no vol que els veieu: Li fa
massa por el vostre judici
, vet aquí.
déu tercer: Tan terribles som?
WaNg: Només per als dolents, oi? Prou saben que, des
de fa dècades
, la província de Kuan és castigada per les
inundacions.
déu segoN: Ah, sí? I per què?
WaNg: Doncs perquè no hi ha temor dels déus.
déu segoN: Ximpleries! Perquè han deixat enrunar els dics.
déu primer: Ssst! (A Wang:) Encara et queda alguna
esperança
, fill meu?
WaNg: Com podeu preguntar-me una cosa així? Només
haig d’arribar-me a una casa de més enllà
, i us triaré
l’allotjament que necessiteu. Tothom se’n lleparà els dits
,
de poder-vos obsequiar. Han estat coincidències desafor-
tunades
, m’enteneu? Hi corro!
S’allunya vacil·lant i resta indecís al mig del carrer.
déu segoN: Què us deia, jo?
déu tercer: Sempre n’hi pot haver de coincidències.
- 29 -
déu segoN: Coincidències a Xun, coincidències a Kuan,
i coincidències al Sezuan! Ja no queda ningú que tingui
temor dels déus
, aquesta és la pura veritat, que vosaltres
no voleu mirar de front. La nostra missió ha fracassat
, ho
heu de reconèixer!
déu primer: Encara trobarem bones persones, en qualsevol
moment. No hem de creure que tot sigui tan fàcil.
déu tercer: La nostra resolució deia: el món pot continuar
tal com és
, si trobem prou persones bones capaces de
viure una existència digna d’un ésser humà. El venedor
d’aigua mateix és una d’aquestes persones
, si no m’erro.
S’acosta a
Wang, que continua indecís.
déu segoN: T’erres del tot. Quan aquest home ens donava
aigua amb el pot que li serveix de mesura
, m’he adonat
d’una cosa. Mireu aquest pot.
déu primer: Té un doble fons.
déu segoN: Estafa els clients!
déu primer: Bé, eliminem-lo. Però què hi fa que n’hi
hagi un de podrit! En trobarem d’altres que compliran
les condicions. Des de fa dos mil anys
, tothom crida
que el món no pot continuar tal com és. Que ningú no
hi pot ser bo per gaire temps. Ara
, hem de proclamar
quines són les persones capaces d’observar els nostres
preceptes.
déu tercer, que va cap a Wang: Potser és massa difícil,
trobar dispesa?
- 30 -
WaNg: No pas per a vosaltres! Què us penseu? Si no
l’he trobada de seguida
, és per culpa meva, que no la
sé buscar.
déu tercer: Això sí que no. (Torna enrere amb els altres.)
WaNg: Ja se n’adonen. (S’adreça a un senyor:) Honorable
senyor
, perdoni que li dirigeixi la paraula però tres déus
dels més grans
, de la imminent arribada dels quals en
parla tot Sezuan des de fa anys
, ara han arribat de debò
i necessiten allotjament. No se’n vagi! Comprovi-ho vostè
mateix! Amb un cop d’ull en tindrà prou! Aprofiti-ho
, per
l’amor de Déu! És una ocasió única! Sigui el primer a aco-
llir-los
, abans que algú els hi pispi. Ells hi estaran d’acord.
El
senyor ha continuat el seu camí.
WaNg, que s’adreça a un altre: Estimat senyor, ja ho ha
sentit. No tindria pas un allotjament? No cal que sigui un
palau. El que compta és la intenció.
seNyor: Com puc saber quina mena de déus són els
teus déus? No saps mai qui et fiques a casa. (Entra en un
estanc. Wang torna amb el tres déus.)
WaNg: Aquí tinc un senyor que segurament us acceptarà.
Veu el seu pot a terra, mira els
déus ple de confusió,
agafa el pot i torna a allunyar-se.
déu primer: No em sembla pas gaire encoratjador!
WaNg, quan el senyor torna a sortir de la botiga: Què hi
ha de l’allotjament?
seNyor: Com ho saps, que jo mateix no visc a la fonda?
- 31 -
déu primer: No troba res. Aquest Sezuan, també podem
esborrar-lo de la llista.
WaNg: Són tres déus, dels més importants! No l’enga-
nyo! Són idèntics a les imatges dels temples. Si s’afanya
a convidar-los
, potser hi accediran.
seNyor, que riu: Deuen ser uns bons elements, aquests
que vols col·locar. (Se’n va.)
WaNg, escridassant-lo: Guenyo ronyós! No tens temor
dels déus! Cremareu en una caldera de pega bullent
, per
la vostra indiferència! Els déus us emprenyen
, oi? Ja us
en penedireu
, ja! Fins a la quarta generació, ho pagareu!
Heu cobert de vergonya tot Sezuan! (Pausa.) Ara
, només
queda la prostituta Xen Te
, que no podrà dir que no.
Crida: «Xen Te!». A dalt
Xen Te treu el cap per la fi-
nestra.
WaNg: Ja han arribat, i no trobo on allotjar-los. No els
podries acollir per una nit?
XeN te: No ho crec, Wang. Espero un client. Però, com
pot ser que no els trobis una dispesa?
WaNg: Ara no t’ho puc dir. Tot Sezuan és un cau de
porqueria.
XeN te: Si ve el meu client, hauré d’amagar-me. Potser
així se’n tornarà. És que vol que surti amb ell
, saps?
WaNg: No podríem pujar, mentrestant?
XeN te: Sí, però no heu d’enraonar en veu alta. Podem
parlar-los amb tota franquesa?
- 32 -
WaNg: No! Que no sàpiguen res del teu ofici! És millor
que ens esperem aquí baix. Però tu no te’n vagis amb el
teu client
, eh?
XeN te: No em ve gens bé de fer-ho, perquè si demà al
matí no he guanyat prou per pagar el lloguer
, em treuen
de casa.
WaNg: No s’han de fer càlculs en un moment com aquest!
XeN te: No sé què dir-te..., l’estómac, per desgràcia,
també grinyola quan l’emperador fa els anys. Però vaja
,
els acceptaré.
Veiem que apaga el llum.
déu primer: Em sembla inútil.
S’apropen a
Wang.
WaNg, que s’espanta quan els veu darrere d’ell: He trobat
un lloc! (S’eixuga la suor.)
els déus: Sí? Doncs anem-hi.
WaNg: No corre tanta pressa. Preneu-vos-ho amb calma.
Encara han d’arreglar l’habitació.
déu tercer: Doncs seiem aquí i esperem.
WaNg: És que em fa por que aquí no hi hagués massa
concurrència. Potser que anéssim allí al davant.
déu segoN: Ens agrada la gent. Precisament hem vingut
per això.
WaNg: És que aquí hi ha corrent d’aire.
- 33 -
déu segoN: Oh, som gent acostumada a tot.
WaNg: Però, no voleu que us ensenyi el Sezuan nocturn?
Fem una passejadeta?
déu tercer: Ja ens hem passejat prou, avui. (Somrient:)
Ara
, si vols que marxem d’aquí només cal que ens ho
diguis.
S’allunyen.
déu tercer: Aquí, et va bé?
S’asseuen al bordó d’una entrada.
Wang s’asseu a
terra, a una certa distància.
WaNg, d’una tirada: Us estareu a casa d’una noia que viu
sola. És la persona més bona de Sezuan.
déu tercer: Perfecte.
WaNg, al públic: Fa un moment, quan recollia el pot de
terra
, m’han mirat d’una manera molt rara. S’han adonat
d’alguna cosa? No goso mirar-los els ulls.
déu tercer: Estàs ben esgotat.
WaNg: Una mica. De tant córrer.
déu primer: La gent d’aquí, té una vida molt dura?
WaNg: Els bons, sí.
déu primer, seriós: I tu també?
WaNg: Ja sé què voleu dir. Que no soc bo. Però tampoc
no ho tinc gens fàcil.
- 34 -
Mentrestant, un home s’ha aturat davant la casa de
Xen Te i ha xiulat unes quantes vegades. A cada xiu-
let, Wang s’espanta.
déu tercer, a Wang, en veu baixa: Em sembla que ja
se’n va.
WaNg, confús: Sí.
S’alça i acut a la plaça corrents, tot deixant a terra les
seves coses. Però mentrestant, ha passat el següent:
el
senyor que esperava Xen Te se n’ha anat, i Xen Te,
que apareix a la porta i crida «Wang» en veu baixa,
ha sortit a la recerca de Wang i ha baixat carrer avall.
Quan Wang crida «Xen Te», també en veu baixa, no
obté cap resposta.
WaNg: M’ha deixat plantat. Ha anat a guanyar-se el
lloguer, i m’he quedat sense dispesa per als Resplen-
dents. Estan cansats i s’esperen. No puc pas tornar-hi
amb un «no hi ha res». I del túnel de claveguera que
em serveix de refugi, no cal ni parlar-ne. A més, els
déus no voldran pas estar-se amb un home de qui han
descobert les trampes que fa en els seus negocis. No hi
torno per res del món. Però allà hi tinc les meves coses.
Què faré? No goso d’anar-les a buscar. Hauré de fugir
de la capital i apartar-me de la seva vista, ja que no he
pogut fer res per aquests déus que tant venero. (Fuig.)
Així que acaba de sortir, torna Xen Te, que busca en
una altra direcció i veu els déus.
- 35 -
XeN te: Sou vosaltres, els Resplendents? El meu nom és
Xen Te. Em plauria moltíssim que us acontentéssiu amb
la meva cambra.
déu tercer: Però, on s’ha ficat el venedor d’aigua?
XeN te: Em deu haver passat per alt.
déu primer: Deu haver pensat que no vindries i ara no
s’atreveix a comparèixer altra vegada davant nostre.
déu tercer, que pren els estris de Wang: Ho entrarem
a casa teva. Ho necessitarà. (Entren a la casa guiats per
Xen Te.)
Es fa fosc i després es torna a fer clar. A l’alba, els
déus tornen a sortir de la casa, conduïts per Xen Te,
que els fa llum amb una llàntia. Els déus s’acomiaden.
déu primer: Estimada Xen Te, gràcies per la teva hospi-
talitat. No oblidarem que has estat tu qui ens ha acollit.
Torna a l’aiguader les seves coses i digue-li que també li
estem agraïts
, perquè ens ha presentat una bona persona.
XeN te: Jo no soc bona. Us haig de fer una confessió: quan
Wang em va demanar que us allotgés
, jo vaig dubtar.
déu primer: Dubtar no significa res, si acabes vencent els
teus dubtes. Sàpigues que ens has donat molt més que
un aixopluc per passar la nit. Molts
, i entre ells alguns
de nosaltres els déus
, han arribat a dubtar que encara hi
hagi bones persones. I ha estat principalment per compro-
var-ho
, que hem emprès el nostre viatge. I el prosseguim
contents
, perquè ja n’hem trobat una. A reveure!
- 36 -
XeN te: Atureu-vos, Resplendents, no estic gens segura
de ser bona. Voldria ser-ho
, però com haig de pagar el
lloguer? Us vull confessar una cosa: em venc per poder
viure
, però ni així arribo a sortir-me’n. N’hi ha tantes que
han de fer el mateix! Estic ben disposada a tot
, però qui
no ho està? Potser em faria feliç observar els manaments
d’estimar pare i mare i de dir sempre la veritat. Voldria no
desitjar la casa del veí! I com fora agradable ser fidel a un
sol home! També m’agradaria no aprofitar-me de ningú
i no prendre res als desemparats. Però tot això
, com ho
puc fer? Fins i tot no respectant certs manaments
, amb
prou feines me’n surto.
déu primer: Tot això, Xen Te, no són sinó els escrúpols
d’una bona persona.
déu tercer: Adéu, Xen Te! I saluda ben cordialment el
venedor d’aigua. Ha estat per a nosaltres un bon amic.
déu segoN: Temo que no li hagi passat res.
déu tercer: Que tot et vagi bé!
déu primer: I sobretot, sigues bona, Xen Te! Adéu!
Es giren per anar-se’n. Fan ja senyals d’adéu.
XeN te, amb angoixa: És que no estic segura de mi ma-
teixa
, Resplendents! Com puc ser bona si tot és tan car?
déu segoN: Per desgràcia, no hi podem fer res. En les
qüestions econòmiques no ens hi podem ficar.
déu tercer: Alto! Espereu un moment! Si tingués alguna
cosa més
, potser sí que se’n sortiria millor.
- 37 -
déu segoN: No li podem donar res. No en podríem res-
pondre
, allà dalt.
déu primer: Per què no?
Ajunten els caps i discuteixen acaloradament.
déu primer, a Xen Te, confús: Diu que no has reunit prou
diners per pagar el lloguer. Nosaltres no som pobres i
, com
és lògic
, et pagarem la dispesa! Té! (Li dona diners.) Però
no diguis a ningú que hem pagat. Podrien interpretar-ho
malament.
déu segoN: Molt malament.
déu tercer: No, això és permès. Podem pagar-li tranquil-
lament la dispesa d’aquesta nit. La nostra resolució no hi
deia res en contra. Així doncs
, a reveure!
Els
déus se’n van de pressa.
- 39 -
ESCENA 1
Un petit estanc
La botiga encara no és instal·lada del tot ni oberta
al públic.
XeN te, al públic: Fa tres dies que els déus són fora. Van
dir-me que em volien pagar la dispesa. I quan vaig mirar
el que m’havien donat
, vaig veure que eren més de mil
dòlars de plata. Amb aquests diners
, m’he comprat un
estanc. Ahir vaig traslladar-me aquí
, i espero que podré
fer molt bé. Hi ha
, per exemple, la senyora Xin, antiga
propietària del local. Ahir mateix em va venir a demanar
arròs per als seus fills. Veig que avui torna a travessar la
plaça amb el seu pot.
Entra la
senyora Xin. Les dues dones es fan una
reverència.
XeN te: Bon dia, senyora Xin.
sra. XiN: Bon dia, senyoreta Xen Te. Com li prova el nou
domicili?
XeN te: Bé, i els seus fills, com han passat la nit?
- 40 -
sra. XiN: Ah, en una casa estranya, si és que se’n pot dir
casa d’aquella barraca. El petit ja tus.
XeN te: És dolent, això.
sra. XiN: Vostè què sap del que és dolent? A vostè li van
bé les coses. Però aquí
, en aquest local de mala mort, se
les veurà de tots colors. És un barri miserable.
XeN te: Vostè em va dir que al migdia venen els obrers
de la fàbrica de ciment...
sra. XiN: Però no hi ha ningú que compri res. Ni la gent
del veïnat.
XeN te: D’això no me’n va parlar quan em va vendre la
botiga.
sra. XiN: No em vingui amb reclamacions, ara! Primer
em roba la casa a mi i els meus fills
, i després diu que és
un local de mala mort en un barri miserable. Això ja
és massa! (Plora.)
XeN te, de pressa: De seguida li poso l’arròs.
sra. XiN: També li volia demanar que em deixés algun
diner.
XeN te, mentre aboca l’arròs dins el pot: No puc. Encara
no he venut res.
sra. XiN: És que ho necessito. De què vol que visqui? Vostè
m’ho ha pres tot
, i a sobre, em retorça el coll; li plantaré
les meves criatures aquí a la porta
, escanyapobres! (Li
arrenca el pot de les mans.)
XeN te: No s’enfadi, que vessarà l’arròs!
- 41 -
Entra una parella d’edaT i un home vestit amb roba
molt vella i gastada.
la doNa: Ah, estimada Xen Te, ens han dit que ara et
van tan bé les coses. Estàs feta una dona de negocis!
Figura’t que nosaltres no sabem on anar. L’estanc que
teníem
, l’hem perdut. Ens hem preguntat si, per una nit,
no podríem estar-nos a casa teva. Coneixes el meu nebot?
També ha vingut. No ens deixa mai.
el Nebot, mirant-ho tot: Una bona botiga!
sra. XiN: Qui són, aquests?
XeN te: Quan vaig arribar del poble, aquí, a la ciutat, ells
van ser els meus primers propietaris. (Al públic:) I quan
se’m van acabar els pocs diners que duia
, em van enviar al
carrer. Ara
, potser temen que els digui que no. Són pobres.
No tenen sostre.
No tenen amics.
Necessiten algú.
Com dir-los que no?
(Amable, als nouvinguts:) Sigueu benvinguts! Amb molt
de gust us donaré un sostre. Però no tinc res més que
una petita cambra rere la botiga.
l’home: En tindrem prou, no t’hi amoïnis.
la doNa, mentre Xen Te porta el te: Sí, és millor que
ens instal·lem allí al darrere
, així no et farem nosa. Has
escollit un estanc en record del primer lloc on vas viure?
Et donarem més d’un bon consell. També per això hem
vingut a casa teva.
- 42 -
sra. XiN, sarcàstica: Esperem que també vinguin clients.
la doNa: Va per nosaltres això?
l’home: Pssst! Ja en ve un, de client! (Entra un home ToT
espellifaT.)
l’home espellifat: Perdoni, però estic sense feina. (La
senyora Xin riu.)
XeN te: En què puc servir-lo?
el seNsefeiNa: M’han dit que obrirà demà. I he pensat
que
, de vegades, tot desembalant, es fa malbé alguna
cosa. No li queda cap cigarret?
la doNa: Quina barra, mendicar tabac! Si almenys fos pa!
el seNsefeiNa: El pa és car. Un parell de pipades, i seré un
home nou. Estic escurat.
XeN te, que li dona cigarrets: És important sentir-se un
home nou. Vull estrenar la meva botiga amb vostè. Em
portarà sort.
El
sensefeina encén de pressa el cigarret, aspira amb
força i se’n va tossint.
la doNa: Et sembla correcte, això que has fet, Xen Te?
sra. XiN: Si és així com estrena la botiga, no li durarà ni
tres dies.
l’home: Què t’hi jugues que encara duia diners a la
butxaca?
XeN te: Però ell ha dit que no tenia res.
el Nebot: Com pot saber que no li ha mentit?
- 43 -
XeN te, irritada: Com puc saber que m’ha mentit?
la doNa, movent el cap: No sap dir que no! (A Xen Te:)
Ets massa bona
, Xen Te. Si vols conservar la teva botiga,
cal que sàpigues tallar en sec qualsevol petició.
l’home: Digues que no és teva. Digues que és d’un parent
que t’exigeix uns comptes clars. No ho pots fer?
sra. XiN: Ho podria fer, si no hagués de presentar-se
sempre com una benefactora.
XeN te, que riu: Aneu rondinant! Encara us negaré l’allot-
jament i tornaré a abocar l’arròs!
la doNa, espantada: Ah, l’arròs també és teu?
XeN te, al públic: Són dolents.
No són amics de ningú.
No donen a ningú ni un bol d’arròs.
Tot s’ho necessiten ells mateixos.
Qui podria censurar-los?
Entra un
home baiXeT.
sra. XiN, que el mira i se’n va corrents: Ja passaré demà.
(Se’n va.)
l’homeNet, que la crida: Alto, senyora Xin! Vingui, que
necessito parlar amb vostè!
la doNa: Ve gaire sovint, aquesta? Té algun dret sobre tu?
XeN te: No en té cap de dret, però té fam, que és més.
l’homeNet: Ja ho sap, ja, per què corre! Vostè és la nova
botiguera? Ah
, i està omplint els prestatges? Doncs sàpiga
- 44 -
que no són seus! Els ha de pagar! La púrria que vivia aquí
no els havia pagat. (Als altres:) Soc el fuster
, saben?
XeN te: Jo em pensava que formaven part de la instal-
lació que he pagat.
el fuster: Mentida! Tot mentida! Vostè, naturalment, ha
fet conxorxa amb aquesta senyora Xin! Reclamo els meus
cent dòlars de plata
, com em dic Lin To!
XeN te: Com vol que ho pagui, si no em queden diners!
el fuster: Doncs la faré embargar! Ara mateix! Pagui ara
mateix o l’embargo!
l’home, que xiuxiueja a Xen Te: El cosí!
XeN te: No podria esperar el mes que ve?
el fuster, cridant: No!
XeN te: No sigui tan dur, senyor Lin To. Ara mateix no puc
atendre totes les reclamacions! (Al públic:)
Una mica d’indulgència i se’t dupliquen les forces.
Mira, el cavall s’atura davant una mata d’herba:
fes els ulls grossos, i el cavall tirarà millor.
Una mica de paciència pel juny, i l’arbre es doblega a
l’agost sota el pes dels préssecs.
Com podem conviure sense paciència?
Una petita dilació,
i assoleixes les fites més llunyanes.
(Al
fusTer:) Només una miqueta de paciència, senyor Lin To!
el fuster: I qui tindrà paciència amb mi i amb la meva
família? (Retira un prestatge de la paret
, amb la intenció
d’endur-se’l.) O paga o m’emporto els prestatges!
- 45 -
la doNa: Estimada Xen Te, per què no ho poses en mans
del teu cosí? (Al fusTer:) Anoti la seva reclamació i el cosí
de la senyoreta Xen Te ho pagarà.
el fuster: Ja els coneixem, aquests cosins!
el Nebot: No rigui com un imbècil! Jo el conec perso-
nalment.
l’home: Un home tallant com un ganivet.
el fuster: Molt bé, li passaré la factura. (Tira per terra la
prestatgeria
, s’hi asseu i fa la factura.)
la doNa, a Xen Te: Et deixarà sense camisa per quatre
fustots
, si no li pares els peus. No acceptis mai una recla-
mació
, justa o injusta, perquè t’ompliran de reclamacions,
justes o injustes. Tira un tros de carn en una galleda d’es-
combraries i tots els gossos del barri aniran a mossegades
dins el pati de casa teva. De què serveixen els tribunals?
XeN te: Si no viu de la seva feina, tampoc no viurà dels
tribunals. Ha treballat i no se’n vol entornar de buit. I té
família. Em sap greu no poder-lo pagar! Què diran els déus?
l’home: Ja has fet el que et tocava donant-nos acollida.
És més que suficient.
Entren un
home coiX i la seva dona, embarassada.
el coiX, a la parella: Ah, sou aquí! Quins parents més
galdosos! Deixar-nos tirats al carrer d’aquesta manera!
la doNa, a Xen Te, confusa: És el meu germà Wung i la
meva cunyada. (A la parella:) Au
, no baladregeu més i
seieu tranquil·lament en aquell racó. Així no destorbareu
- 46 -
la nostra vella amiga, la senyoreta Xen Te. Em sembla que
també els haurem de prendre
, perquè la cunyada ja està
de cinc mesos. O potser no hi estàs d’acord?
XeN te: Sigueu benvinguts!
la doNa: Doneu-li les gràcies. Hi ha tasses, allí al darrere.
(A Xen Te:) No haurien sabut on ficar-se. Sort que tens
la botiga!
XeN te, somrient, al públic, i portant te: Sí, sort que la tinc!
Entra la
senyora mi Tzu, propietària de la casa, amb
un formulari a la mà.
la propietària: Senyoreta Xen Te, soc la propietària, la
senyora Mi Tzu. Espero que ens entendrem
, vostè i jo.
Això és el contracte de lloguer. (Mentre Xen Te llegeix
per sobre el contracte:) És un moment ben bonic
, la
inauguració d’un petit establiment
, oi, senyors? (Mira
al voltant.) Encara hi ha uns quants buits als prestatges
,
però ja rutllarà. Suposo que pot presentar referències?
XeN te: És necessari?
la propietària: És que jo no sé qui és vostè.
l’home: Potser nosaltres podem respondre de la senyo-
reta Xen Te. La coneixem d’ençà que és a ciutat i per ella
posaríem les mans al foc.
la propietària: I vostè qui és?
l’home: Soc el comerciant de tabac Ma Fu.
la propietària: On té la botiga?
- 47 -
l’home: En aquest moment, no en tinc, de botiga. Me
l’acabo de vendre
, sap?
la propietària: Ah! (A Xen Te:) O sigui que no té ningú
més a qui jo pugui demanar informes?
la doNa, apuntant: El cosí! El cosí!
la propietària: Ha de tenir algú que em garanteixi qui
em poso a casa. Aquesta és una casa respectable
, amiga
meva. Sense això
, no puc firmar cap contracte amb vostè.
XeN te, lentament, amb els ulls baixos: Tinc un cosí.
la propietària: Ah, té un cosí. Aquí, a ciutat? Doncs
anem-hi de seguida. De què fa?
XeN te: No viu aquí, viu en una altra ciutat.
la doNa: Havies dit a Xun, oi?
XeN te: El senyor... Xui Ta. De Xun!
l’home: Però si el conec perfectament! Un d’alt, sec.
el Nebot, al fusTer: Vostè també hi ha tingut tractes, amb
el cosí de la senyoreta Xen Te! Pels prestatges!
el fuster, de mal humor: Justament li acabava de fer una
factura. És aquesta! (La hi dona.) Tornaré demà a primera
hora. (Se’n va.)
el Nebot, cridant al fusTer, tot mirant la propieTària de cua
d’ull: Estigui tranquil
, el senyor cosí pagarà!
la propietària, mirant severament Xen Te: Vaja, estaré
encantada de coneixe’l. Bona tarda
, senyoreta. (Se’n va.)
- 48 -
la doNa, després d’una pausa: Ara es descobrirà tot. Pots
estar segura que demà al matí estarà al corrent de qui ets.
la cuNyada, en veu baixa, al neboT: Aquí no hi durarem
gaire!
Entra un
vell conduït per un noi.
el Noi, cap enrere: Ja són aquí.
la doNa: Bon dia, avi. (A Xen Te:) Pobre avi! Passava ànsia
per nosaltres. I el nen
, com ha crescut! Menja com una
llima nova. Amb qui més veniu?
l’home, mirant a fora: Només la neboda.
la doNa, a Xen Te: Una parenta jove, del poble. Espero
que no serem massa gent
, per tu. Quan vivies amb nosal-
tres no érem tants
, oi? Sí, noia, ha augmentat la família.
I com més malament han anat les coses
, més colla hem
sigut. I com més colla hem sigut
, més malament han anat
les coses. Però ara haurem de tancar la porta
, perquè si
no
, no tindrem ni un moment de calma. (Va a tancar la
porta i tots s’asseuen.) El principal és que no molestem
per despatxar. Si no
, com farem bullir l’olla? Nosaltres
ho veiem així: de dia
, que se’n vagin els joves i només es
quedin l’avi
, la cunyada i potser jo. Els altres, que vinguin
a treure el nas una o dues vegades al dia
, i ja n’hi ha prou.
Et sembla bé? Enceneu aquell llum i poseu-vos còmodes.
el Nebot, amb bon humor: Mentre aquesta nit no es
presenti el cosí
, aquest senyor Xui Ta, tan dur de pelar!
La
neboda riu.
- 49 -
el germà, que agafa un cigarret: No vindrà d’un.
l’home: Segur que no.
Tots prenen tabac. El
germà fa circular una gerra de vi.
el Nebot: El cosí paga!
l’avi, seriós, a Xen Te: Bon dia!
Xen Te, confusa per la salutació tardana, fa una re-
verència. Té en una mà la factura del fusTer i a l’altra
el contracte de lloguer.
la doNa: No podríeu cantar alguna cosa per distreure la
mestressa?
el Nebot: Que comenci l’avi! (Canten la «Cançó del fum».)
l’avi: Abans que l’edat em tornés els cabells blancs,
em pensava que amb astúcia aniria endavant.
Avui sé que no hi ha astúcia suficient
per omplir l’estómac de qui no té diners.
Per això dic: deixa-ho córrer!
Mira el fum gris que es fon
en la fredor més glaçada: així
tu també et fondràs.
l’home: He vist com treien la pell als honrats
per això he provat d’anar pel mal camí.
Però seguint-lo, també he anat avall,
ara ja no sé per on tirar.
Per això dic: deixa-ho córrer!
Mira el fum gris que es fon
en la fredor més glaçada: així
- 50 -
tu també et fondràs.
la Neboda: Diuen que els vells ja no han d’esperar res,
perquè el temps tot ho cura i tot ho desfà.
Però diuen que als joves se’ns obren les portes
i és cert que s’obren, però cap al no-res.
I jo també dic: deixa-ho córrer!
Mira el fum gris que es fon
en la fredor més glaçada: així
tu també et fondràs.
el Nebot: Aquest vi d’on l’has tret?
la cuNyada: És que ell ha empenyorat el fardell de tabac.
l’home: Què? Aquest tabac era l’única cosa que ens
quedava! Ni per passar una nit a cobert
, no ens n’havíem
desfet mai! Ets un porc!
el germà: Em tractes de porc perquè la meva dona passa
fred? Au
, que ja has begut prou, vinga la gerra! (Es ba-
rallen. Els prestatges van per terra.)
XeN te: Oh, vigileu la botiga! No ho destrosseu tot! És
un regal dels déus! Preneu el que vulgueu
, però no me
la feu malbé!
la doNa, escèptica: Aquesta botiga és més petita del que
em pensava. Potser no hauríem d’haver dit res a la tia i
als altres. Si també venen
, no ens hi podrem bellugar.
la cuNyada: Sembla que la nostra protectora ja no veu
les coses tan clares!
A fora se senten veus, i truquen a la porta.
- 51 -
crits: Obriu! Som nosaltres!
la doNa: Ets tu, tia? Què hem de fer?
XeN te: La meva botiga! I les meves esperances! Tot just
oberta
, i ja no és una botiga! (Al públic:)
La barca que havia de salvar-los,
la fan anar a fons:
massa nàufrags
s’hi arrapen amb avidesa.
crits, de fora: Obriu!
- 53 -
INTERMEDI
Sota un pont
l’aiguader és arrupit vora el riu.
WaNg, mirant al seu voltant: Tot està tranquil. Ja fa quatre
dies que m’amago. No em trobaran
, perquè tinc els ulls
ben oberts. Expressament he seguit la mateixa direcció
que ells. Al segon dia van passar el pont
, vaig sentir els
seus passos damunt meu. Ara ja deuen ser molt lluny
, i
no em cal tenir cap por.
S’estira i s’adorm. Música. El talús es torna transpa-
rent i apareixen els
déus.
WaNg, que es posa el braç davant la cara, com si l’anessin
a pegar: No em digueu res
, ho sé tot! No he trobat ningú
que us volgués acollir
, ni una casa! Ara ja ho sabeu! Ja
podeu continuar el vostre camí!
déu primer: Sí, has trobat algú. Va venir quan tu havies
fugit. Ens va allotjar per una nit
, ens va vetllar el son i el
matí ens va fer llum amb una llàntia
, quan la vam deixar.
Vas ser tu qui ens va dir que era una bona persona
, i
efectivament era bona.
- 54 -
WaNg: Va ser la Xen Te qui us va donar acollida?
déu tercer: Naturalment.
WaNg: I jo, home de poca fe, vaig fugir! I tot perquè
vaig pensar: ella no tornarà. Com que les coses li van
malament
, no pot tornar.
els déus: Oh tu, home feble,
benintencionat, però feble!
Penses que allà on hi ha misèria no hi ha bondat!
Penses que allà on hi ha perill, no hi ha coratge!
Oh feblesa que no veu enlloc ni una mica de bondat!
Oh judici precipitat! Oh desesperació imprudent!
WaNg: Em fa tanta vergonya, Resplendents!
déu primer: I ara, venedor d’aigua, fes el favor de tornar
corrents a la capital
, a veure què fa la bona Xen Te, per-
què després ens puguis informar. Ara li van bé les coses.
Diu que ha rebut diners per posar un petit establiment
,
així podrà seguir els impulsos del seu cor compassiu. De-
mostra que tens interès per la seva bondat
, perquè no hi
ha ningú que pugui ser bo gaire temps
, si no hi ha una
demanda de bondat. I ara
, nosaltres, continuarem el nos-
tre camí i buscarem i trobarem altres persones que siguin
com la nostra bona persona de Sezuan
, perquè es calmi
el rumor que la gent bona ja no pot viure en aquest món.
Se’n van.
- 55 -
ESCENA 2
La tabaqueria
Gent adormida per tot arreu. El llum encara és en-
cès. Truquen.
la doNa, que s’incorpora, endormiscada: Xen Te! Tru-
quen! On s’ha ficat?
el Nebot: Deu ser a buscar l’esmorzar: El cosí paga! (La
dona riu i va cap a la porta arrossegant els peus. Entra un
home jove, seguit pel fusTer.)
l’home jove: Em dic Xui Ta.
els hostes, que se sacsegen els uns als altres: El cosí! —Però
si era una broma! —No en té cap
, de cosí! —Doncs aquí
hi ha algú que diu que és el cosí! —Si que ha vingut
aviat! —És ben estrany!
el Nebot: Si vostè, senyor, és el cosí de la mestressa,
porti’ns alguna cosa per esmorzar!
Xui ta, apagant el llum: Aviat vindran els primers clients.
Facin el favor de vestir-se immediatament
, que haig d’obrir
la meva botiga.
- 56 -
l’home: La seva botiga? Em sembla que és la botiga de la
nostra amiga Xen Te. (Xui Ta fa que no amb el cap.) Què
diu? Que no és d’ella
, aquesta botiga?
la cuNyada: O sigui que ens ha pres el pèl! I ella, on s’ha
ficat?
Xui ta: L’han entretinguda. Els fa saber que, a partir d’ara,
que ja hi soc jo
, no pot fer res més per vostès.
la doNa, colpida: I nosaltres que la teníem per una bona
persona!
el Nebot: No us el cregueu! Busqueu-la!
l’home: Sí, ho farem. (Organitzant:) Tu, tu, i tu, i tu,
busqueu-la per tot arreu. Nosaltres i l’avi ens quedarem
a defensar la posició. Mentrestant
, el noi pot anar a
buscar alguna cosa per menjar. (Al noi.) Veus el forner de
la cantonada? Fica-t’hi d’amagat i torna amb la camisa
ben plena.
la cuNyada: Agafa també unes pastes d’aquelles dau-
radetes!
l’home: Però vigila que el forner no t’enxampi. I que no
topis de nassos amb el policia! (El
noi assenteix i se’n va.
Els altres s’acaben de vestir.)
Xui ta: Robar una fleca, no donarà mal nom a aquesta
botiga que els ha donat asil?
el Nebot: No en feu cas, d’aquest. La trobarem de seguida,
i ella se’l traurà de sobre.
El
neboT, el germà, la cunyada i la neboda se’n van.
- 57 -
la cuNyada, tot sortint: Deixeu-nos alguna cosa per
esmorzar!
Xui ta, amb calma: No la trobaran. La meva cosina la-
menta
, com és lògic, no poder respectar indefinidament
les lleis de l’hospitalitat. Però vostès
, per desgràcia, són
massa colla. Això és un estanc
, i la senyoreta Xen Te en viu.
l’home: La nostra Xen Te no ens hauria dit mai una cosa
així!
Xui ta: Potser té raó. (Al fusTer:) El mal és que, en aquesta
ciutat
, hi ha tanta misèria, que una sola persona no hi
pot posar remei. És trist que no hagi canviat res en onze
segles
, d’ençà que algú va fer aquests quatre versos:
El governador, en preguntar-li què calia fer
per ajudar els qui passaven fred a la ciutat, va contestar:
una manta de deu mil peus de llarg
per tapar simplement tots els ravals.
Es posa a arreglar la botiga.
el fuster: Veig que procura posar ordre als negocis de la
seva cosina. Hi ha un petit deute pels prestatges
, recone-
gut davant testimonis. Són cent dòlars de plata.
Xui ta, traient la factura de la butxaca, no sense amabili-
tat: No creu que cent dòlars de plata és una mica massa?
el fuster: No. I no puc rebaixar res. Tinc dona i fills per
mantenir.
Xui ta, dur: Quants fills?
el fuster: Quatre.
- 58 -
Xui ta: Doncs li ofereixo vint dòlars.
l’home riu.
el fuster: S’ha tornat boig? Són uns prestatges de no-
guera!
Xui ta: Doncs ja se’ls pot endur.
el fuster: Com vol dir?
Xui ta: Per mi són massa cars. Li prego que se’ls emporti,
aquests prestatges de noguera.
la doNa: Ben dit! (També es posa a riure.)
el fuster, insegur: Exigeixo que vagin a buscar la senyore-
ta Xen Te. Pel que sembla
, és més bona persona que vostè.
Xui ta: Segur que sí! Està arruïnada.
el fuster, que agafa resolut una de les prestatgeries i la
du cap a la porta: Ara ja pot anar apilonant el seu tabac
per terra! A mi sí que...
Xui ta, a l’home: Ajudi’l!
l’home, que també agafa un prestatge i el treu al carrer
amb un somriure burleta: Au
, fora els prestatges!
el fuster: Gos! Vols que la meva família es mori de fam?
Xui ta: Torno a oferir-li vint dòlars de plata, perquè no
vull que la meva mercaderia vagi per terra.
el fuster: Cent!
Xui Ta mira impassible per la finestra. l’home s’afanya
a treure els prestatges.
- 59 -
el fuster: Almenys, no els estavellis contra la porta,
animal! (Desesperat:) Però si són fets a mida! Només
encaixen en aquest cau. Ja no les puc aprofitar
, aquestes
planxes
, saps?
Xui ta: Justament. Per això li ofereixo només vint dòlars
de plata
, ja que no les pot aprofitar. (La dona fa xisclets
de satisfacció.)
el fuster, sobtadament cansat: No puc més. Quedi’s els
prestatges i pagui’m el que vulgui.
Xui ta: Vint dòlars de plata.
Deixa dues monedes grosses damunt la taula. El
fus-
Ter les pren.
l’home, tornant a entrar els prestatges: Ja és prou, per
una pila de taulons que fan de mal aprofitar.
el fuster: Prou, potser sí! Per agafar una trompa! (Se’n va.)
l’home: Ja el tenim fora!
la doNa, que s’eixuga les llàgrimes de tant riure: «Són de
noguera!» «Emporti-se’ls!» «Cent dòlars de plata! Tinc
quatre fills!» «Doncs n’hi pagaré vint!» «Però no les puc
aprofitar!» «Justament! Vint dòlars de plata!» És així com
cal tractar aquesta gentussa!
Xui ta: Sí. (Seriós:) Au, fora, de pressa.
l’home: Nosaltres?
Xui ta: Sí, vosaltres. Sou uns lladres i uns aprofitats. Si
marxeu ara mateix
, sense perdre temps en discussions,
encara us podeu salvar.
- 60 -
l’home: És millor no contestar-li. No és bo cridar amb
l’estómac buit. M’agradaria saber què s’ha fet del noi!
Xui ta: Sí, què s’ha fet del noi? Ja us he dit que no el
vull veure a la meva botiga amb uns pans i uns pastissos
robats. (Cridant
, de sobte.) Ho repeteixo: fora!
Els altres continuen asseguts.
Xui ta, altra vegada molt tranquil: Com vulgueu.
Va cap a la porta i fa una profunda reverència de sa-
lutació vers l’exterior. Apareix a la porta un
policia.
Xui ta: Suposo que tinc davant meu el funcionari que
s’ocupa d’aquest districte?
el policia: Sí, senyor...
Xui ta: Xui Ta. (Se somriuen.) Fa bon dia, avui!
el policia: Potser una mica calorós...
Xui ta: Sí, una mica calorós.
l’home, en veu baixa, a la dona: Si xerren fins que arribi el
noi
, estem ben llestos. (Intenta, d’amagat, fer un senyal
a Xui Ta.)
Xui ta, sense fer-ne cas: És molt diferent jutjar el temps
que fa des d’un local fresc o des d’un carrer polsós.
el policia: Molt diferent.
la doNa, a l’home: Estigues tranquil! El noi no s’acostarà,
si veu un policia a la porta.
Xui ta: Però passi, passi. Aquí dins s’hi està més fresc. La
meva cosina i jo hem obert una botiga. Permeti’m que li
- 61 -
digui que nosaltres donem una gran importància a estar
bé amb les autoritats.
el policia, que entra: Molt amable, senyor Xui Ta. Sí,
efectivament
, s’hi està més fresc.
l’home, en veu baixa: L’ha fet entrar expressament perquè
el noi no el vegi.
Xui ta: Són uns convidats! Coneguts llunyans de la meva
cosina
, m’han dit. Estan de pas. (Fan reverències.) Preci-
sament ens estàvem acomiadant.
l’home, amb la veu ronca: Sí, ja marxem.
Xui ta: Ja diré de part seva a la meva cosina que li donen
les gràcies per l’hospitalitat d’aquesta nit
, però que no
han tingut temps d’esperar que tornés.
Al carrer, soroll i crits: «Al lladre! Agafeu-lo!».
el policia: Què és això?
El
noi apareix a la porta. De la brusa, li cauen coques
i pastissos. La dona li fa senyals desesperats que se’n
torni. Ell es gira i va a sortir.
el policia: Ei, alto! (L’agafa.) D’on has tret aquests pas-
tissos?
el Noi: D’aquí al davant.
el policia: Ah, ho has robat?
la doNa: No en sabíem res, nosaltres. El noi ho ha fet pel
seu compte. Ets un inútil!
- 62 -
el policia: Senyor Xui Ta, pot aclarir aquest incident? (Xui
Ta calla.)
el policia: Bé, acompanyeu-me tots a la comissaria.
Xui ta: Estic desolat que una cosa així hagi pogut passar
en aquest local.
la doNa: Ell també ho ha vist, on anava el noi!
Xui ta: Li puc assegurar, senyor policia, que no l’hauria
fet entrar
, si hagués volgut encobrir un robatori.
el policia: És clar. I suposo que podrà comprendre, senyor
Xui Ta
, que el meu deure és endur-me aquesta gent. (Xui
T
a s’inclina.) Au, endavant, vosaltres! (Els empeny cap
enfora.)
l’avi, solemne, a la porta: Bon dia.
Se’n van tots, llevat de
Xui Ta. Xui Ta continua arre-
glant les coses. Entra la propieTària.
la propietària: Ah, vostè és aquest senyor cosí! Què
representa la policia traient gent de casa meva? Com se
li ha acudit
, a la seva cosina, de convertir aquest lloc en
un hostal? Vet aquí el que en treus de ficar-te a casa una
gent que ahir mateix encara s’estava en una cort de porcs
i havia de pidolar una mica de pa negre al forner de la
cantonada! Ja veu que estic ben informada.
Xui ta: Ho veig. Li han dit mal de la meva cosina. L’han
acusada de passar fam! És del domini públic que vivia en
la pobresa. Tenia la pitjor de les reputacions: duia una
vida miserable.
- 63 -
la propietària: Era una vulgar...
Xui ta: ...indigent, diguem la paraula, per crua que sigui.
la propietària: No em vingui amb sensibleries! Parlo de la
vida que fa
, no dels seus ingressos. No tinc cap dubte que,
en aquest cas
, hi ha hagut uns determinats ingressos. Si
no
, no existiria aquesta botiga. Uns quants senyors d’edat
se’n deuen haver fet càrrec. De què li ha de venir
, aquesta
botiga? Senyor
, aquesta és una casa respectable! La gent
que paga un lloguer
, no vol viure amb una persona així
sota un mateix sostre
, en pot estar segur. (Pausa.) No soc
cap monstre
, però haig de prendre les meves precaucions.
Xui ta, fred: Senyora Mi Tzu, estic ocupat. Digui’m sen-
zillament quant ens costarà viure en aquesta casa tan
respectable.
la propietària: Ben mirat, no li falta sang freda a vostè!
Xui ta, que treu del calaix del taulell el contracte de llo-
guer: El lloguer és molt alt. Veig que
, segons el contracte,
cal pagar per mesos.
la propietària, ràpida: No pas la gent com la seva cosina.
Xui ta: Què vol dir?
la propietària: Vull dir que la gent com la seva cosina
han de pagar mig any de lloguer per endavant
, o sigui
dos-cents dòlars de plata.
Xui ta: Dos-cents dòlars de plata! Això és escanyar! D’on
vol que els tregui? Encara no puc comptar amb moltes
vendes. La meva única esperança és que les cosidores de
- 64 -
sacs de la fàbrica de ciment fumen molt, perquè m’han
dit que tenen una feina esgotadora. Però guanyen poc.
la propietària: Això, s’ho havia de pensar abans.
Xui ta: Senyora Mi Tzu, tingui cor! És cert que la meva
cosina ha comès la falta imperdonable de donar sostre a
uns desgraciats. Però es pot corregir
, i jo procuraré que
es corregeixi. D’altra banda
, quin llogater millor podria
trobar que algú que coneix la misèria
, perquè n’ha sortit?
Si cal
, hi deixarà la pell per pagar-li religiosament el llo-
guer; farà el que sigui
, ho sacrificarà tot, ho vendrà tot,
no retrocedirà davant de res
, i alhora s’estarà quieta com
un ratolí
, callada com una mosca, i sotmesa totalment a
vostè
, abans que haver de tornar al lloc d’on ha vingut.
Un llogater així no es troba ni a preu d’or.
la propietària: Dos-cents dòlars de plata per endavant,
o que torni al carrer
, que és el seu lloc. (Entra el policia.)
el policia: El molesto, senyor Xui Ta?
la propietària: La veritat és que la policia té un interès
ben especial per aquesta botiga.
el policia: Senyora Mi Tzu, espero que no en traurà una
falsa impressió. El senyor Xui Ta ens ha fet un servei i jo
vinc només a donar-li les gràcies en nom de la policia.
la propietària: Això, a mi, no m’interessa. Espero, senyor
Xui Ta
, que la seva cosina acceptarà la meva proposta.
M’agrada estar bé amb els meus llogaters. Bon dia
, se-
nyors. (Se’n va.)
Xui ta: Bon dia, senyora Mi Tzu.
- 65 -
el policia: Té alguna dificultat amb la senyora Mi Tzu?
Xui ta: Vol cobrar uns quants lloguers per endavant,
perquè la meva cosina no li sembla respectable.
el policia: I no té els diners? (Xui Ta calla.) Una persona
com vostè
, senyor Xui Ta, ha de tenir crèdit!
Xui ta: Potser sí, però quin crèdit pot tenir una persona
com Xen Te?
el policia: Així, vostè no es quedarà?
Xui ta: No. I tampoc no tornaré. Només he vingut de
passada
, per donar-li un cop de mà i evitar-li el pitjor.
Aviat s’haurà de tornar a valdre per ella mateixa. I em
pregunto amb angúnia què li pot passar.
el policia: Em sap greu, senyor Xui Ta, que tingui proble-
mes amb el lloguer. Haig de confessar que
, d’entrada,
ens miràvem aquesta botiga amb una barreja de senti-
ments
, però la seva actitud decidida d’abans ens ha fet
veure qui és vostè. Nosaltres
, les autoritats, de seguida
sabem qui són els defensors de l’ordre.
Xui ta, amargament: Senyor, per salvar aquesta botigueta
que la meva cosina considera un regal dels déus
, estic
disposat a arribar al límit d’allò que les lleis permeten. Però
la duresa i l’astúcia només serveixen contra els de baix
,
perquè les fronteres han estat traçades molt hàbilment.
A mi em passa com a aquell home que es va desfer de
les rates
, però després va venir la riuada! (Després d’una
petita pausa:) Fuma?
- 66 -
el policia, que s’embutxaca dos cigars: A la Comissaria
ens doldria molt de perdre’l
, senyor Xui Ta. Però també
ha d’entendre la senyora Mi Tzu. La Xen Te
, no ens en-
ganyem
, ha viscut de vendre’s als homes. Vostè em pot
objectar: quina altra cosa podia fer? Com havia de pagar
el lloguer
, per exemple? Però els fets són aquests: no és
un ofici respectable. Per què? En primer lloc: l’amor no
es ven
, perquè llavors és un amor mercenari. En segon
lloc: és respectable no pas amb qui paga
, sinó amb qui
estimes. En tercer lloc: no per un grapat d’arròs
, sinó per
amor. Molt bé
, em dirà vostè, però de què serveix tanta
saviesa
, si el càntir de llet ja s’ha trencat? Què ha de fer,
ella? Els sis mesos de lloguer
, els ha de pagar. Si vol que l’hi
digui
, no ho sé, senyor Xui Ta. (Reflexiona intensament:)
Senyor Xui Ta
, ja ho tinc! Hauríem de buscar-li un marit!
Entra una
vella menuda.
la vella: Un bon cigar per al meu home, que no sigui
gaire car. Demà farà quaranta anys que som casats
, i
volem fer una mica de festa.
Xui ta, educat: Quaranta anys, i encara ho celebren!
la vella: Mentre els guanys ho permetin! Tenim la botiga
d’estores d’aquí al davant. Espero que serem bons veïns.
I ja cal que ho siguem
, perquè els temps que corren són
ben durs.
Xui ta, que li va ensenyant capses: Una vella dita, em temo.
el policia: Senyor Xui Ta, necessitem capital. Proposo,
doncs
, un bon matrimoni.
- 67 -
Xui ta, a la vella, excusant-se: M’he vist en la necessitat
d’importunar el senyor policia amb les meves preocupa-
cions personals.
el policia: El mig any de lloguer, no el tenim. Ens haurem
de casar amb algú de bitllets.
Xui ta: No és tan fàcil.
el policia: Què diu? La Xen Te és un bon partit. Té un
petit negoci en marxa. (A la vella:) Vostè què en pensa?
la vella: Sí...
el policia: Un anunci al diari.
la vella, reticent: Si la senyoreta hi està d’acord...
el policia: Què hi pot tenir en contra? Ja el redactaré jo.
Un servei en val un altre. No cregui que les autoritats no
tenen bon cor amb el petit comerciant que lluita per obrir-
se camí. Vostè ens ha donat un cop de mà i nosaltres
,
a canvi
, li redactem un anunci de matrimoni. Sí senyor!
(Amb diligència
, es treu l’agenda, mulla la punta del llapis
i es posa a escriure.)
Xui ta, lentament: No és mala idea.
el policia: «Un senyor... formal... amb un petit capital...
vidus no abstenir-se... fins matrimonials... pròsper negoci
de tabac...?» I encara hi afegirem: «de bona presència i
molt simpàtica». Va bé?
Xui ta: Si no li sembla una exageració.
la vella, amable: De cap manera. Jo l’he vista.
El
policia arrenca el full de la llibreta i el passa a Xui Ta.
- 68 -
Xui ta: M’espanta veure que cal tanta sort per no anar
a parar sota les rodes! Quantes idees! Quants amics! (Al
policia:) Malgrat tota la meva resolució, ja se m’havien
acabat
, posem per cas, tots els recursos per pagar el
lloguer d’aquesta botiga. I vostè ha vingut a ajudar-me
amb un bon consell. Ara sí que veig una sortida.
- 69 -
ESCENA 3
Vespre en un parc públic
Un
jove vestit de parracs mira passar un avió que
sembla descriure una àmplia corba damunt el parc.
Es treu una corda de la butxaca i mira al seu voltant
com qui busca alguna cosa. Quan es dirigeix a un
gran salze, passen dues prosTiTuTes. Una d’elles és una
dona ja gran, l’altra és la neboda de la família de vuit.
la jove: Bona nit, jove. Vens, xato?
suN: Potser sí, senyores, si em proporcioneu alguna cosa
per menjar.
la vella: Estàs sonat, o què? (A la jove:) Au, anem, tu.
Ens farà perdre el temps
, aquest. És l’aviador sense feina.
la jove: Però no hi deu haver ningú més, al parc. Està a
punt de ploure.
la vella: Ves a saber.
Continuen caminant.
sun, tot mirant al voltant, treu
la corda i la fa passar damunt una branca del salze.
- 70 -
Però el destorben altra vegada. Les dues prostitutes
tornen corrents. No el veuen.
la jove: Deu ser un cap de boira.
Entra
Xen Te, tot passejant.
la vella: Mira, la mala bèstia. Ella us ha portat la desgràcia
a tu i a la teva família!
la jove: No, ella no. Ho ha fet el cosí. Ella ens havia aco-
llit
, i després es va oferir a pagar els pans robats. Contra
ella no tinc res.
la vella: Doncs jo sí! (Fort.) Mireu, la santeta! Té una
botiga i encara ve aquí a pispar-nos els clients.
XeN te: No mosseguis tan aviat. Vaig a la casa de te de
l’estany.
la jove: És veritat que et casaràs amb un vidu que té tres
criatures?
XeN te: Sí, ara vaig a trobar-me amb ell.
suN, impacient: A veure si foteu el camp d’una vegada,
males pècores. Ni aquí pots estar tranquil!
la vella: Tu, calla!
Les dues
prosTiTuTes se’n van.
suN, cridant: Carronyes! (Al públic:) Fins en aquest lloc tan
apartat
, van a la caça de víctimes, sense cansar-se mai,
fins i tot entremig de les mates
, sota la pluja, busquen
desesperadament qui les compri.
- 71 -
XeN te, indignada: Per què les insulta? (S’adona de la
corda.) Oh!
suN: Què bades, tu?
XeN te: Què vol fer amb aquesta corda?
suN: Segueix el teu camí, germana! No tinc bitllets jo,
res
, ni un cèntim! I si en tingués, la primera cosa que
compraria no series tu
, sinó un pot d’aigua.
Es posa a ploure.
XeN te: Què vol fer amb aquesta corda? No pot fer-ho,
això!
suN: Per què t’hi fiques? Au, fot el camp!
XeN te: Plou.
suN: No provis de posar-te sota aquest arbre.
XeN te, immòbil, sota la pluja: No.
suN: Germana, deixa-ho córrer, que no en trauràs res. Tu
i jo no farem tractes. A més
, et trobo massa lletja. Tens
les cames tortes.
XeN te: No és veritat!
suN: No me les ensenyis. Vine, redéu, vine aquí sota
l’arbre
, que plou!
Ella va lentament a seure sota l’arbre.
XeN te: Per què ho vol fer?
suN: Vols que t’ho digui? Doncs t’ho diré: per desfer-me
de tu! (Pausa.) Saps què és un aviador?
- 72 -
XeN te: Sí, he vist aviadors a la casa de te.
suN: No, no n’has vist cap, d’aviador. Potser quatre
desgraciats plens de fums i amb gorres de cuiro. Gent
sense orella pels motors i sense sentits per una màquina.
Aquesta colla
, si arriben a fer anar un trasto, és perquè
poden untar l’encarregat de l’hangar. Si a un d’aquests
tipus li dius: Deixa anar la teva cafetera des de dos mil
peus d’alçada
, entre els núvols, i després redreça-la amb
un cop de palanca
, et dirà: Això no figura en el contracte.
Qui no vola sabent posar a terra el seu avió com si fos
el seu cul
, no és un aviador sinó un idiota. Jo sí que soc
un aviador. I també soc el més gran dels idiotes
, perquè
allà a l’escola de Pequín
, he llegit tots els llibres que hi ha
d’aviació. Però hi ha una pàgina d’un llibre que no l’he
llegida
, i és la pàgina que diu que ja no calen aviadors. I
per això m’he convertit en un aviador sense avió
, en un
correu aeri sense correu. Però tu no ho pots entendre
, el
que això significa.
XeN te: Em sembla que sí que ho entenc.
suN: No, si jo et dic que no ho pots entendre, és que no
ho pots entendre.
XeN te, mig rient, mig plorant: De petits, teníem una
grua amb una ala ferida. Era amable amb nosaltres
, no
es prenia malament cap de les nostres bromes i presumia
darrere nostre
, fent crits perquè no anéssim gaire de
pressa. Però a la tardor i a la primavera
, quan els grans
estols de grues volaven damunt el poble es posava molt
inquieta
, i jo l’entenia.
- 73 -
suN: No et posis a bramar, ara.
XeN te: No.
suN: Fa malbé el cutis.
XeN te: Ja paro.
S’eixuga les llàgrimes amb la màniga. Recolzat a l’ar-
bre, sense girar-se a mirar-la,
sun estira el braç cap
al rostre d’ella.
suN: Si era realment necessari que et quedessis aquí per-
què no em pengés
, almenys digues alguna cosa.
XeN te: No sé què dir.
suN: De fet, per què em vols apartar d’aquesta branca,
germana?
XeN te: Estic espantada. Segurament, vostè només volia
fer-ho perquè el vespre és tan trist. (Al públic:)
En aquest país nostre,
no n’hi hauria d’haver, de vespres tristos,
ni ponts tan alts damunt els rius,
ni les hores que van de la nit al matí
i encara menys el temps d’hivern, que és perillós.
Perquè amb tanta misèria
ben poca cosa basta
perquè els homes abandonin
aquesta vida insuportable.
suN: Parla’m de tu.
XeN te: De què? Tinc un petit establiment.
suN, burleta: Ah, no fas la carrera, tens un establiment!
- 74 -
XeN te, amb fermesa: Tinc un establiment, però abans
feia la carrera.
suN: I aquest establiment, deu ser un regal dels déus, oi?
XeN te: Sí.
suN: Una nit molt bella es van presentar i van dir: Aquí
tens aquests diners!
XeN te, amb un lleu somriure: Un matí.
suN: No ets gaire divertida, saps?
XeN te, després d’una pausa: Sé tocar la cítara, una mica, i
imitar la gent. (Amb veu greu imita un home ple de digni-
tat:) «Ah
, quina cosa més estranya, em dec haver descuidat
la cartera!» Però després vaig tenir la botiga. I la primera
cosa que vaig fer va ser regalar la cítara. Ara
, vaig dir-me,
no hi fa res que em torni seca com un bacallà.
Vaig dir-me: soc rica.
Puc anar sola. Dormo sola.
Vaig dir-me: en tot un any
no em cal fer res més amb un home.
suN: I ara et cases amb un, oi? El de la casa de te de
l’estany!
Xen Te calla.
suN: Tu, què saps de l’amor?
XeN te: Tot.
suN: Res, germana. O és que potser ho trobaves agra-
dable?
- 75 -
XeN te: No.
suN, que li acaricia la cara amb la mà, sense girar-se cap
a ella: I això
, és agradable?
XeN te: Sí.
suN: Ets fàcil d’acontentar, tu. Quina ciutat!
XeN te: No té cap amic?
suN: Una pila, però cap que vulgui escoltar-me quan dic
que continuo sense feina. Fan una cara com si et queixes-
sis perquè encara hi ha aigua a mar. I tu
, tens cap amic?
XeN te, vacil·lant: Un cosí.
suN: Doncs guarda-te’n.
XeN te: Només ha vingut una vegada. Ara ja és fora i no
tornarà més. Però per què parla amb tan poca esperança?
Diuen que parlar sense esperança és parlar sense bondat.
suN: Tu, ves dient! Una veu és sempre una veu.
XeN te, amb vehemència: Encara queden persones ama-
bles
, malgrat la gran misèria. Quan era petita, un dia vaig
caure traginant un feix de llenya. Un vell em va alçar i
encara em va donar alguns cèntims. Me n’he recordat
sovint. Els qui menys tenen per menjar són els qui més
donen. Potser a la gent els agrada demostrar senzillament
allò que poden fer
, i com poden demostrar-ho millor que
sent amables? La maldat no és altra cosa que una mena
d’inhabilitat. Quan algú canta una cançó
, o construeix
una màquina
, o planta arròs, això és ser amable. Vostè
també és amable.
- 76 -
suN: No demanes pas gaire, pel que sembla.
XeN te: Sí, i ara he notat una gota de pluja.
suN: On?
XeN te: Enmig dels ulls.
suN: Més cap al dret o més cap a l’esquerre?
XeN te: Més cap a l’esquerre.
suN: Bé. (Al cap d’uns instants, amb veu somnolenta:)
Així
, has trencat amb els homes?
XeN te, somrient: Però les cames no les tinc tortes!
suN: Potser no.
XeN te: És clar que no.
suN, que es recolza a l’arbre amb fatiga: Però jo, com
que fa dos dies que no menjo i en fa un que no bec
, no
et podria fer l’amor
, germana, encara que ho volgués.
XeN te: Que bonic, quan plou! (Apareix Wang, el venedor
d’aigua. Canta la «Cançó de l’aiguader sota la pluja».)
WaNg: Porto aigua per vendre
i aquí m’haig d’esperar sota la pluja,
i avui m’he fet un fart de caminar
per la poca aigua que venc.
I ara faig el meu pregó: compreu aigua!
I no en compra ningú
que la desitgi amb avidesa,
i la pagui, i s’emborratxi amb ella.
(Compreu aigua, porcs!)
- 77 -
Si pogués tapar aquest forat del cel!
No fa gaire somiava que en set anys
no havia caigut ni una gota de pluja!
I jo mesurava cada gota d’aigua!
Ah, com cridaven: Dona’ns aigua!
I tothom que s’acostava al meu cubell,
jo me’l mirava detingudament
per si la cara que feia m’agradava.
(I els porcs, quina set que tenien!)
(Riu.)
Sí, ara xucleu cada herbeta,
tombats d’esquena, amb fruïció,
buscant l’aigua que ha caigut del cel
sense preguntar-se el preu.
I jo faig el meu pregó: compreu aigua!
I no en compra ningú
que la desitgi amb avidesa
i la pagui, i s’emborratxi amb ella.
(Compreu aigua, porcs!)
Ha parat de ploure.
Xen Te veu Wang i corre cap a ell.
XeN te: Ah, Wang, ja has tornat? Tinc les teves coses
desades a casa meva.
WaNg: Gràcies per guardar-les. Com estàs, Xen Te?
XeN te: Bé. He conegut una persona molt intel·ligent i
molt valenta. I voldria comprar-te un pot d’aigua.
WaNg: Mira enlaire i obre la boca. Tindràs tanta aigua
com vulguis. Aquell salze encara degota.
- 78 -
XeN te: Però jo vull la teva aigua, Wang.
La que ha vingut de lluny
i ha estat duta amb fatiga.
La que costa de vendre, perquè és dia de pluja.
I la necessito per a aquell senyor d’allí.
És un aviador. Un aviador
és més audaç que altres homes. En companyia dels núvols,
i plantant cara a les grans tempestes,
vola pel cel i porta
als amics del país llunyà
el correu fraternal.
Paga i corre amb el pot cap a
sun.
XeN te, que crida vers on ha quedat Wang: S’ha adormit.
La desesperança
, la pluja i jo l’hem cansat.
- 79 -
INTERMEDI
El refugi nocturn de Wang en un túnel de claveguera
l’aiguader dorm. Música. El desguàs es torna trans-
parent i els déus es fan visibles al dorment.
WaNg, radiant: L’he vista, Resplendents! És ben bé la
mateixa de sempre!
déu primer: Això ens satisfà.
WaNg: Estima! M’ha ensenyat el seu enamorat. Les coses
li van d’allò més bé.
déu primer: Fa de bon sentir. Esperem que això la fortifi-
carà en el seu esforç cap al bé.
WaNg: No hi ha dubte que sí! Fa tantes bones accions
com pot.
déu primer: Quines bones accions? Explica’ns-ho, estimat
Wang!
WaNg: Té una paraula amable per tothom.
déu primer, amb avidesa: Sí? I què més?
- 80 -
WaNg: Rares vegades deixa algú sense tabac pel fet de
no tenir diners.
déu primer: No sona malament. Què més hi ha?
WaNg: Ha donat acollida a una família nombrosa.
déu primer, triomfalment, al segon: Una família nombrosa!
(A Wang:) I potser encara hi ha alguna altra cosa?
WaNg: Tot i que plovia, m’ha comprat un pot d’aigua.
déu primer: Tot plegat, són petits favors, evidentment!
WaNg: Sí, però costen diners. Una petita botiga no dona
per tant.
déu primer: És clar, és clar! Però un jardiner competent
fa veritables miracles amb un terreny minúscul.
WaNg: És el que ella fa! Cada matí reparteix arròs, i això se
li menja la meitat del que guanya
, ho podeu ben creure!
déu primer, una mica decebut: No hi tinc res a dir. No
estic pas descontent...
, per començar.
WaNg: Penseu que els temps que vivim no són els mi-
llors! Un dia va haver de cridar un cosí seu
, perquè tenia
dificultats amb la botiga.
Així que hi va haver un lloc guardat del vent,
van arribar volant pel cel d’hivern
tot d’ocells esvalotats
i es van disputar el lloc, i la guilla afamada
va foradar amb les dents el fràgil mur,
i el llop coix d’una cama va vessar
el petit perol de menjar.
- 81 -
En un mot, ella no podia resoldre tota sola els seus pro-
blemes. Però no tothom està d’acord que sigui una bona
noia. Per tot arreu li diuen «l’àngel dels suburbis», tanta
és la bondat que surt de la seva botiga, digui el que digui
el fuster Lin To.
déu primer: Què vols dir? Que el fuster Lin To en parla
malament?
WaNg: Ah, només diu que les prestatgeries de la botiga
no han estat pagades del tot.
déu segoN: Què dius? Un fuster que no ha cobrat? A la
botiga de Xen Te? Com ho ha pogut permetre?
WaNg: Potser no tenia els diners.
déu segoN: Tant se val. Hem de pagar allò que devem. Cal
evitar tota aparença d’irregularitat. Primer cal respectar
la lletra de la llei
, i després el seu esperit.
WaNg: Però es tracta del cosí, Resplendent, i no d’ella.
déu segoN: Doncs aquest cosí no tornarà a passar la porta
de casa seva!
WaNg, abatut: Ho puc entendre, Resplendent! Però en
defensa de Xen Te
, deixeu-me fer valdre encara un fet:
aquest cosí és considerat un home de negocis perfecta-
ment honorable. Fins i tot la policia el respecta.
déu primer: Bé, no condemnem aquest senyor cosí sense
haver-lo escoltat. Admeto que no entenc res de negocis
,
potser prèviament cal estar informat dels costums que hi
dominen. Però al cap i a la fi
, són negocis! I era inevitable
una cosa així? Ara
, tothom fa negocis! Feien negocis els
- 82 -
set bons reis? Venia peixos Kung, l’home just? Què tenen
a veure els negocis amb una vida honesta i digna?
déu segoN, molt picat: En tot cas, no hauria de passar
mai més una cosa així.
Es disposa a sortir. Els altres dos
déus es giren també
per anar-se’n.
déu tercer, que és l’últim a marxar, confús: Perdona el to
una mica dur d’avui! Estem massa cansats i no hem dormit
prou. La dispesa
, saps? La gent benestant ens envia a la
gent pobra amb les millors recomanacions
, però la gent
pobra no té mai prou cambres.
els déus, que s’allunyen tot rondinant: Els millors que hi
ha entre ells
, són febles! —Això no demostra res! —És
poc
, és poc! Tot de molt bon cor, això sí, però no treu
cap a res! Calia que ella
, com a mínim...
Han deixat de sentir-se.
WaNg, cridant-los: Ah, no sigueu tan durs, Resplendents!
No demaneu tant per començar.
- 83 -
ESCENA 4
Plaça davant la botiga de Xen Te
Una barberia, una botiga d’estores i l’estanc de
Xen
Te. És el matí. Davant la botiga de Xen Te, s’esperen
dos dels membres de la família nombrosa: l’avi i la
cunyada. També hi són el sensefeina i la senyora Xin.
la cuNyada: Ahir a la nit, ella no era a casa!
sra. XiN: Una conducta increïble! Aquest cosí tan rabiüt
ha acabat per anar-se’n
, i ara que ja havíem quedat tran-
quils per anar a recollir una mica d’arròs de tant en tant
,
resulta que es passa nits senceres fora de casa
, i se’n va
a rondar
, els déus saben per on!
Arriben crits procedents de la barberia. En surt
Wang
a tomballons, seguit pel barber Xu fu, que du a les
mans uns pesats molls d’arrissar els cabells.
sr. Xu fu: Ja t’ensenyaré a molestar els meus clients amb
la teva aigua pudent! Pren el teu pot i guilla!
Wang agafa el pot que li allarga el senyor Xu fu.
Aquest li dona un cop a la mà amb els molls i Wang
fa un gran xiscle.
- 84 -
sr. Xu fu: Ja has rebut! Que et serveixi de lliçó! (Torna a
ficar-se esbufegant dins la seva botiga.)
el seNsefeiNa, recollint el pot i donant-lo a Wang: El pots
denunciar
, per un cop com aquest!
WaNg: Tinc la mà destrossada!
el seNsefeiNa: T’ha trencat res?
WaNg: No la puc ni moure.
el seNsefeiNa: Seu i posa-t’hi una mica d’aigua!
Wang s’asseu.
sra. XiN: L’aigua rai, que la tens barata.
la cuNyada: Aquí no pots trobar ni un mal tros de drap, a
les vuit del matí. I ella buscant aventures! És un escàndol!
sra. XiN, ombrívola: S’ha oblidat de nosaltres!
Pel carrer s’apropa
Xen Te amb un bol d’arròs.
XeN te, al públic: Tan de matí no havia vist mai la ciutat. A
aquestes hores
, encara jeia amb el cobrellit llardós fins al
front i amb por de despertar-me. Avui he caminat entre els
vailets que venen diaris
, els homes que ruixen amb aigua
l’asfalt i els carros de bous carregats de verdures fresques
que venen dels camps. He fet una llarga caminada des
del barri on viu Sun fins aquí
, però a cada pas que feia,
em posava més contenta. Sempre he sentit dir que
, quan
estimes
, camines pels núvols, però el més bonic és que
camines per terra
, per l’asfalt. Us dic que, de bon matí,
els blocs de cases són com piles de runa on s’encenen
- 85 -
llums, quan el cel ja és rosat i encara és net, perquè no
hi ha gens de polseguera. Puc dir que us perdeu moltes
coses si no estimeu ni veieu la vostra ciutat a l’hora que
s’alça del llit com un vell artesà en dejú
, que eixampla els
pulmons per omplir-los d’aire fresc i allarga la mà a la seva
eina
, com canten els poetes. (Als qui s’esperen:) Bon dia!
Teniu
, l’arròs. (El reparteix, i després s’adona de Wang.) Bon
dia
, Wang. Avui estic tota esbojarrada. Pel camí, he anat
mirant aparadors i m’han vingut ganes de comprar-me un
xal. (Després d’una petita vacil·lació:) M’agradaria tant tenir
un aspecte atractiu. (Camina de pressa cap a l’estoreria.)
sr. Xu fu, que ha tornat a aparèixer a la porta, al públic:
M’admira el bon aspecte que té avui la senyoreta Xen Te
,
la propietària de la botiga de tabac d’aquí al davant
, que
fins ara no m’havia cridat l’atenció. Amb tres minuts
que l’he vista
, n’he tingut prou per enamorar-me’n. Una
persona d’allò més simpàtica! (A
Wang:) I tu, escampa la
boira
, desgraciat! (Torna a ficar-se a la botiga.)
Xen Te i una parella de vells, l’estorer i la seva dona,
surten de l’estoreria. Xen Te du un xal i l’estorer un
mirall.
la vella: És molt bonic, i gens car, perquè té un foradet
aquí sota.
XeN te, examinant el xal que la vella s’ha posat damunt
el braç: El verd també és bonic.
la vella, somrient: Però aquest no té cap tara, per des-
gràcia.
- 86 -
XeN te: És una pena. No em puc permetre gastar gaire.
La meva botiga encara dona pocs ingressos i tinc moltes
despeses.
la vella: Per fer bones accions, oi? No en faci tantes. Els
primers temps
, cada tassa d’arròs compta, no ho creu?
XeN te, que s’emprova el xal foradat: Sí, cal actuar com
vostè diu
, però avui tinc un dia boig. Em va bé, aquest
color?
la vella: Això ho ha de preguntar al meu home.
XeN te, al vell: Em va bé?
el vell: És millor que ho pregunti a...
XeN te, molt polida: No, ho pregunto a vostè.
la vella, no menys polida: El xal li va molt bé. Però posi
la part lluent a la banda de dins.
Xen Te paga.
la vella: Si a ell no li agrada, el pot venir a canviar
tranquil·lament. (Se l’endú a part:) Compta amb una
mica de capital
, ell?
XeN te, somrient: Oh, no.
la vella: Llavors, vol dir que podrà pagar els sis mesos
de lloguer?
XeN te: Els sis mesos de lloguer! Ho havia oblidat com-
pletament!
la vella: Ja m’ho pensava! I el dilluns vinent som a pri-
mer de mes. Voldria dir-li una cosa. Sap? El meu home i
- 87 -
jo desconfiàvem una mica del seu anunci de matrimoni.
Després d’haver-la coneguda
, hem decidit de donar-li
una petita ajuda. Tenim uns quants diners arraconats
, i li
podem fer un préstec de dos-cents dòlars de plata. Si vol
,
ens pot deixar les seves existències de tabac en garantia.
Evidentment
, entre nosaltres, no calen papers.
XeN te: De debò volen deixar diners a una persona tan
poc seriosa com jo?
la vella: Amb franquesa, no els deixaríem al seu cosí,
que sens dubte no té res de poc seriós
, però a vostè li
fem aquest préstec amb tota confiança.
el vell, que intervé: Fet?
XeN te: Tant de bo que els déus haguessin sentit les pa-
raules de la seva dona
, senyor Deng. Ells busquen bones
persones que siguin felices. I vostès en deuen ser molt de
feliços per ajudar-me
, a mi, que tinc problemes perquè
m’he enamorat.
Els dos
vells es miren somrients.
el vell: Aquí té els diners.
Li allarga un sobre.
Xen Te l’accepta i s’inclina. Els vells
també ho fan. Tornen a entrar dins la seva botiga.
XeN te, a Wang, tot brandant el sobre: És el lloguer de
mig any! No sembla un miracle? I què me’n dius del meu
xal nou
, Wang?
WaNg: L’has comprat per l’home que he vist al parc?
- 88 -
Xen Te assenteix.
sra. XiN: Potser fora millor que li mirés la mà ferida, abans
d’explicar-li les seves dubtoses aventures!
XeN te, espantada: Què et passa a la mà?
sra. XiN: El barber l’hi ha trencat d’un cop amb els molls
davant de tots nosaltres.
XeN te, horroritzada de la seva negligència: I jo ni me
n’havia adonat! Ves al metge de seguida
, que no et quedi
la mà paralitzada i hagis de deixar de treballar. És una
desgràcia. Au
, aixeca’t! De pressa!
el seNsefeiNa: No ha d’anar al metge, sinó als tribunals.
El barber és ric
, i en pot treure una indemnització.
WaNg: Creus que hi ha alguna possibilitat?
sra. XiN: Si la tens realment trencada. La tens trencada
o no?
WaNg: Em sembla que sí. Ja s’ha inflat molt. I em donarien
diners per viure sempre?
sra. XiN: En tot cas, necessitaries un testimoni.
WaNg: Tots vosaltres ho heu vist! Tots podeu fer de
testimoni.
Mira al seu voltant. El
sensefeina, l’avi i la cunyada
seuen arrambats a la paret de la casa i mengen sen-
se alçar la vista.
XeN te, a la senyora Xin: Vostè ho ha vist, no?
sra. XiN: No vull res amb la policia.
- 89 -
XeN te, a la cunyada: I vostè?
la cuNyada: Jo? Jo no mirava!
sra. XiN: És clar que mirava! Jo he vist que mirava! El
que passa és que té por
, perquè el barber té moltes
influències!
XeN te, a l’avi: Estic segura que vostè voldrà fer de tes-
timoni.
la cuNyada: El seu testimoni no seria acceptat. Repapieja.
XeN te, al sensefeina: Pot obtenir una renda vitalícia.
el seNsefeiNa: Jo estic fitxat. Ja m’han agafat dos cops
per mendicitat. El meu testimoni li faria més mal que bé.
XeN te, incrèdula: Així, cap de vosaltres no vol dir el que
ha passat? Li han trencat la mà en plena llum del dia
, tots
ho heu vist
, i no vol parlar ningú? (Amb còlera:)
Oh, desgraciats!
Al vostre germà, li fan violència, i vosaltres tanqueu els ulls!
El ferit crida amb força, i vosaltres calleu?
El violent es mou lliurement per triar la seva víctima,
i vosaltres dieu: a nosaltres no ens toca perquè no de-
mostrem contrarietat.
Quina mena de ciutat, quina mena de gent!
En qualsevol ciutat, si passa una injustícia, hi ha d’haver
una revolta!
I si no hi ha cap revolta, és millor que la ciutat sigui in-
cendiada abans que la nit caigui!
Wang, si cap d’aquests no et vol fer de testimoni, jo seré
el teu testimoni i diré tot el que he vist.
- 90 -
sra. XiN: Serà un perjuri.
WaNg: No sé si ho puc acceptar. Però potser hauré d’ac-
ceptar-ho. (Es mira la mà preocupat.) Creieu que la tinc
prou inflamada? Em sembla que ha baixat la inflamació.
el seNsefeiNa, tranquil·litzant-lo: No, segur que no ha
baixat.
WaNg: De debò? Sí, sembla que fins i tot s’ha inflat una
mica més. Potser s’ha trencat l’articulació! Més val que
corri a veure el jutge de seguida!
Mantenint amb cura la mà alçada, i sense perdre-la
de vista ni un instant,
Wang se’n va de pressa. La se-
nyora Xin corre a la barberia.
el seNsefeiNa: Corre a casa del barber per no quedar
malament amb ell.
la cuNyada: Nosaltres no podem canviar el món!
XeN te, desanimada: No us volia ofendre. Només estic es-
pantada. No
, no us volia ofendre. Fugiu de la meva vista!
El
sensefeina, la cunyada i l’avi se’n van tot menjant i
remugant.
XeN te, al públic: Ja ni contesten. Allí on els poses,
allí es queden, i si els fas fora,
deixen lliure el terreny!
Res no els fa bellugar. Només
l’olor del menjar els fa aixecar els ulls.
Entra corrents una dona d’edat. És la
senyora iang,
mare de sun.
- 91 -
sra. iaNg, sense alè: Vostè és la senyoreta Xen Te? El
meu fill m’ho ha explicat tot. Soc la senyora Iang
, la
mare de Sun. Imagini’s! Ara té una plaça d’aviador en
perspectiva! Aquest matí ha arribat una carta
, de Pequín.
És d’un encarregat del correu aeri.
XeN te: I podrà volar altra vegada? Oh, senyora Iang!
sra. iaNg: Però la plaça costa un munt de diners: cinc-
cents dòlars de plata.
XeN te: És molt, però no ho podem pas deixar perdre per
una qüestió de diners. Jo tinc la botiga.
sra. iaNg: Si vostè hi pogués fer alguna cosa!
XeN te, que l’abraça: Si pogués ajudar-lo!
sra. iaNg: Donaria una oportunitat a un home que val.
XeN te: Com poden impedir a ningú que sigui útil! (Des-
prés d’una pausa:) Però de la botiga en trauré massa poc
, i
aquests dos-cents dòlars de plata en efectiu són només un
préstec. Naturalment
, se’ls pot endur de seguida. Vendré
les meves existències de tabac i amb el que en tregui els
podré retornar. (Li dona els diners dels dos vells.)
sra. iaNg: Ah, senyoreta Xen Te, aquesta ajuda està en
bones mans. I aquí
, que ja li deien l’aviador mort, per-
què tothom
, a la ciutat, estava convençut que tenia tan
poques possibilitats de volar com un mort.
XeN te: Però necessitem encara tres-cents dòlars per a la
plaça d’aviador. Ho hem de rumiar
, senyora Iang. (Amb
lentitud.) Conec algú que potser podrà ajudar-me. Algú
- 92 -
que una vegada ja em va resoldre un cas. De fet, no el
volia tornar a cridar
, perquè és massa dur i massa maliciós.
Havia de ser l’última vegada. Però un aviador ha de volar
,
això és evident.
Soroll llunyà de motors.
sra. iaNg: Si aquest que diu pogués proporcionar els di-
ners! Miri
, és l’avió postal del matí, que vola cap a Pequín!
XeN te, decidida: Saludi’l amb la mà, senyora Iang! Segur
que l’aviador ens pot veure! (Fa senyes amb el seu xal.)
Saludi’l
, vostè també!
sra. iaNg, fent senyals: El coneix, aquest que vola?
XeN te: No. En conec un que volarà. Perquè el desesperat
ha de volar
, senyora Iang. Almenys que n’hi hagi un que
s’elevi per damunt de tota aquesta misèria
, per damunt
de tots nosaltres! (Al públic:)
Iang Sun, estimat, en companyia dels núvols
i plantant cara a les grans tempestes,
volant pel cel i portant
als amics del país llunyà
el correu fraternal.
- 93 -
INTERMEDI
Davant el teló
Apareix
Xen Te amb la màscara i el vestit de Xui Ta
a les mans. Canta la «Cançó de la indefensió dels
déus i els bons».
XeN te: En aquest país nostre,
qui vol ser útil necessita sort. Només
si troba un bon benefactor
pot demostrar que és útil.
Els bons
no se’n poden sortir, i els déus són impotents.
¿Per què els déus no tenen tancs ni canons,
ni cuirassats ni bombarders ni mines,
per abatre els dolents i per ajudar els bons?
Fora millor per nosaltres i per ells.
(Es posa el vestit de Xui Ta i fa uns quants passos cami-
nant com ho fa ell.)
Els bons
en aquest país nostre
no poden pas ser bons per gaire temps.
Allí on els plats són buits, hi ha disputes pel menjar.
- 94 -
Ah, els manaments dels déus
no serveixen contra la necessitat.
¿Per què els déus no apareixen als nostres mercats,
i no distribueixen somrients l’abundor de productes,
ni permeten als reconfortats pel pa i el vi
d’obrar els uns amb els altres amb bondat o amistat?
(Es posa la màscara de Xui Ta i continua cantant, ara
amb la veu d’ell.)
Per poder fer un bon dinar,
cal la duresa amb què els imperis són fundats.
Ningú no ajuda un miserable
sense trepitjar-ne una dotzena.
¿Per què els déus, en les seves regions enlairades
no diuen ben clar que malgrat tot
ells deuen un món bo a aquells que són bons?
Per què no ajuden els bons amb tancs
i amb canons
i per què no ordenen: Foc!, i toleren que hi hagi
sofriment?
- 95 -
ESCENA 5
L’estanc
Xui Ta és assegut darrere el taulell, llegint el diari.
No fa cas de la senyora Xin, que fa anar la baieta i
va parlant.
sra. XiN: Si certs rumors s’escampen pel barri, una botiga
com aquesta s’arruïna de seguida
, em pot ben creure.
Ja fora hora que vostè
, un home com cal, aclarís el fosc
afer entre la senyoreta i aquest Iang Sun del Carrer
Groc. No oblidi que el senyor Xu Fu
, el barber d’aquí al
costat
, un home que és propietari de dotze cases i que
només té una dona
, i encara vella, em va insinuar ahir
mateix que tenia un gran interès per la senyoreta. Fins i
tot es va informar dels seus mitjans econòmics. Jo diria
que això demostra una veritable inclinació. (En no rebre
cap resposta
, surt amb la galleda.)
veu de suN, des de fora: És aquesta la botiga de la se-
nyoreta Xen Te?
veu de la sra. XiN: Sí que ho és. Però ara hi ha el cosí.
(
Xui Ta corre, fent les passes lleugeres de Xen Te, cap a
- 96 -
un mirall i va a arreglar-se els cabells. Quan veu al mirall
el seu error
, es gira amb un lleu somriure. Entra iang sun.
Darrere d’ell
, la senyora Xin, encuriosida. Tot passant pel
costat d’ell
, va cap a la rebotiga.)
suN: Soc Iang Sun. (Xui Ta fa una reverència.) Que hi ha
la Xen Te?
Xui ta: No, no hi és.
suN: Però vostè deu estar al corrent del que hi ha entre
ella i jo. (Comença a inspeccionar la botiga.) Una senyora
botiga! Sempre havia pensat que exagerava una mica.
(Mira amb satisfacció les capses i els pots de porcellana.)
Sap? Tornaré a volar! (Pren un cigar i Xui Ta li dona foc.)
Vostè creu que encara en traurem tres-cents dòlars
, de
la botiga?
Xui ta: Puc preguntar-li si té la intenció de vendre-la de
seguida?
suN: Tenim els tres-cents en efectiu? (Xui Ta fa que no
amb el cap.) Va ser honrat
, per part d’ella, deixar anar a
l’acte els dos-cents dòlars. Però sense els tres-cents que
falten
, poca cosa en podré fer.
Xui ta: Potser va córrer una mica massa la meva cosina,
quan li va prometre els tres-cents dòlars. Això li pot costar
la botiga. Diuen que la pressa és el vent que tomba les
bastides.
suN: Aquests diners els necessito, ara, o mai. I la noia no és
dels qui dubten gaire quan es tracta de donar alguna cosa.
D’home a home
, li diré que fins ara no m’ha negat res.
- 97 -
Xui ta: Ah.
suN: I això diu molt a favor d’ella.
Xui ta: Puc saber per què serviran aquests cinc-cents
dòlars de plata?
suN: Ja veig que vol saber de quin peu calço. El respon-
sable de l’aeroport de Pequín
, un amic meu de l’escola
de vol
, em pot proporcionar la col·locació, si li esquitxo
aquests cinc-cents dòlars.
Xui ta: No és una suma excessiva?
suN: No. Ha de descobrir una negligència d’un aviador
que té molta família i que
, per aquest motiu, és molt
estricte en el compliment del seu deure. M’entén
, oi?
Això ha de quedar entre nosaltres i la Xen Te no té per
què saber-ne res.
Xui ta: És clar. Només una cosa: aquest responsable de
l’aeroport
, no el vendrà a vostè el mes següent?
suN: No, a mi no. Amb mi no hi haurà negligència. Fa
massa temps que estic sense feina.
Xui ta, assentint: El gos afamat és el que més corre
tibant el carretó cap a casa. (L’examina detingudament.)
La responsabilitat és molt gran
, senyor Iang Sun. Vostè
exigeix de la meva cosina que renunciï als pocs béns
que posseeix i a tots els amics que té en aquesta ciutat
,
i que posi el seu destí totalment en mans de vostè.
Suposo que té la intenció de casar-se amb Xen Te.
suN: Hi estaria disposat.
- 98 -
Xui ta: I no és una llàstima deixar que es perdi la botiga
per quatre dòlars? Si l’hem de vendre amb presses
, poca
cosa ens en donaran. Amb els dos-cents dòlars de què
disposa
, asseguraríem el lloguer de mig any. No li faria
gràcia continuar amb aquest negoci de l’estanc?
suN: A mi? L’aviador Iang Sun, el veu darrere un taulell?:
«Què desitja el senyor
, un cigar fort o un de fluixet?»
Aquest no és un negoci per a Iang Sun.
Xui ta: Permeti’m que li faci una pregunta: és negoci,
volar?
suN, que es treu una carta de la butxaca: Senyor, jo cobro
dos-cents cinquanta dòlars cada mes! Miri la carta vostè
mateix. Aquí hi ha el segell i el timbre de correus: Pequín.
Xui ta: Dos-cents cinquanta dòlars és molt.
suN: Es pensa que jo volo de franc?
Xui ta: La plaça sembla bona. Senyor Iang Sun, la meva
cosina m’ha encarregat que l’ajudi a guanyar aquesta
plaça d’aviador
, que ho és tot per vostè. Des del punt
de vista de la meva cosina
, no trobo cap inconvenient
raonable al fet que ella segueixi l’impuls del seu cor. Té
tot el dret a estimar qui vulgui. Estic disposat a conver-
tir tot el que hi ha aquí dins en diner líquid. Ara arriba
la propietària de la casa
, la senyora Mi Tzu, a qui vull
demanar consell per a la venda.
la propietària, que entra: Bon dia, senyor Xui Ta. Es tracta
del lloguer de la botiga
, que venç demà passat.
- 99 -
Xui ta: Senyora Mi Tzu, s’han produït unes circumstàncies
que fan dubtós que la meva cosina pugui continuar el
negoci. Es pensa casar
, i el seu futur marit (presenta iang
s
un), el senyor Iang Sun, se l’endú amb ell a Pequín, on
volen començar una nova vida. Si em donen prou diners
pel tabac
, me’l venc.
la propietària: Quant necessita?
suN: Tres-cents en mà.
Xui ta, ràpid: No, cinc-cents!
la propietària, a sun: Potser podré ajudar-lo. (A Xui Ta:)
Què ha costat
, el seu tabac?
Xui ta: La meva cosina en va pagar mil dòlars de plata, i
n’ha venut molt poc.
la propietària: Mil dòlars de plata! És evident que l’han
enredada. Li diré una cosa: pago tres-cents dòlars de plata
per tota la botiga
, si es muden demà passat.
suN: Ho farem. Això funciona, nano!
Xui ta: És massa poc.
suN: És suficient!
Xui ta: Com a mínim, n’haig de tenir cinc-cents.
suN: Per què?
Xui ta: Permeti’m quatre paraules amb el promès de la
meva cosina. (S’emporta sun a part.) Tot el tabac que hi
ha aquí és empenyorat a dos vells pels dos-cents dòlars
que ahir van ser lliurats a la mare de vostè.
- 100 -
suN, vacil·lant: Hi ha cap paper?
Xui ta: No.
suN, a la propieTària, després d’una petita pausa: Doncs
ja farem amb els tres-cents.
la propietària: Encara em cal saber si la botiga no és
hipotecada.
suN: Contesti!
Xui ta: La botiga no és hipotecada.
suN: Quan els tindrem, els tres-cents?
la propietària: Demà passat, i encara s’ho poden re-
pensar. Si es prenen un mes de temps per fer la venda
,
en poden treure més. En pago tres-cents perquè vull
col·laborar quan
, pel que sembla, es tracta de la felicitat
d’una jove parella. (Se’n va.)
suN, cridant cap a ella: Farem el negoci! Capsetes, potets
i saquets
, tot fora per tres-cents dòlars, i s’ha acabat el
patir. (A
Xui Ta:) Potser, abans de demà passat, encara
en traurem més d’alguna altra banda. Llavors fins i tot en
tindríem prou per tornar els dos-cents.
Xui ta: No, no pas en tan pocs dies. No tindrem ni un dòlar
més que els tres-cents de la senyora Mi Tzu. Els diners del
viatge per a dues persones i per passar els primers temps
,
els té?
suN: És clar.
Xui ta: Quant té?
- 101 -
suN: D’una manera o altra aconseguiré aquests diners,
encara que sigui robant-los.
Xui ta: Ah, vaja! Vol dir que també ha d’aconseguir
aquesta suma?
suN: Ei, no t’enfilis, nano! Arribaré a Pequín.
Xui ta: Però per a dues persones, no deu sortir pas tan
barat.
suN: Dues persones? Però si la noia la deixaré aquí! Durant
els primers temps
, seria com posar un bastó a les rodes.
Xui ta: Ho entenc.
suN: Per què em mira com si jo fos una carronya? Cal
emmotllar-se a cada situació.
Xui ta: I de què viurà la meva cosina?
suN: Vostè no podria fer res per ella?
Xui ta: Ho procuraré. (Pausa.) Voldria que em tornés els
dos-cents dòlars de plata
, senyor Iang Sun, i que els deixés
aquí fins que pugui ensenyar-me dos bitllets per Pequín.
suN: Estimat cunyat, m’agradaria molt que no t’hi bar-
regessis.
Xui ta: La senyoreta Xen Te...
suN: La noia, deixi-la per mi.
Xui ta: ...potser ja no voldrà vendre la botiga, si sap que...
suN: Sí que voldrà.
Xui ta: I no té por que jo m’hi oposi?
- 102 -
suN: Senyor meu!
Xui ta: Vostè sembla oblidar que es tracta d’una persona
i que té capacitat de raonar.
suN, divertit: Allò que certa gent pensa dels seus parents
del sexe femení i dels efectes d’un discurs raonable
, és
una cosa que sempre m’ha sorprès. No ha sentit parlar
mai del poder de l’amor o del fibló de la carn? Vol apel·lar
al seu sentit comú? No en té
, ella, de sentit comú! I en
canvi ha viscut sempre maltractada com una bèstia! Si jo
li poso la mà a l’espatlla i li dic «Vens amb mi»
, ella sent
repicar campanes i ja no coneix ni la seva mare.
Xui ta, amb esforç: Senyor Iang Sun!
suN: Senyor... com es digui...!
Xui ta: La meva cosina s’ha donat a vostè, perquè...
suN: Diguem que perquè sé on posar-li la mà. I vostè,
posi-s’hi fulles! (Pren un altre cigar; després se’n fica uns
quants a la butxaca i finalment s’emporta la caixa sota
el braç.) No t’hi presentaràs amb les mans buides: el
casament queda pendent! I ella hi aporta els tres-cents
dòlars de plata
, o ets tu qui els aporta: ella o tu! (Se’n va.)
sra. XiN, traient el cap al fons de la botiga: Una visita
ben desagradable! I tothom
, al Carrer Groc, sap que té
la noia a les seves mans.
Xui ta, llançant un crit: La botiga s’ha acabat! Ell no
estima! És la ruïna! Estem perduts! (Comença a anar
d’un cantó a l’altre com una bèstia empresonada
, men-
tre va repetint «S’ha acabat la botiga»
, fins que s’atura
- 103 -
bruscament i s’adreça a la senyora Xin:) Senyora Xin, vostè
ha crescut al mig del carrer
, i jo igual. Tenim el cap ple de
pardals? No. Ens falta la brutalitat necessària? No. Estic
disposat a agafar-la pel coll i a sacsejar-la fins que escupi
les peles que m’ha robat
, vostè ho sap perfectament.
Els temps que vivim són terribles
, aquesta ciutat és un
infern
, però nosaltres clavem les urpes al mur que rellisca
per enfilar-nos-hi. Llavors un de nosaltres és atrapat per
la desgràcia: estima. Amb això n’hi ha prou: està perdut.
Una feblesa i t’esborren del mapa. Com alliberar-nos de
totes les febleses
, principalment de la més mortífera:
l’amor? L’amor és impossible! Resulta massa car! Vostè
mateixa ho diu: és que hem de viure sempre en un estat
d’alerta? Quin món és
, aquest?
Passen d’acariciar-te a estrangular-te.
El sospir amorós es torna un crit d’horror.
Per què giren en cercle aquells voltors?
Perquè allí hi ha una noia que va cap a la cita!
sra. XiN: Em sembla que faré millor d’anar a buscar el
barber ara mateix. Cal que vostè parli amb el barber. És
un home d’honor. El barber és l’home que li convé a la
seva cosina. (En no rebre cap resposta
, se’n va de pressa.)
Xui Ta torna a caminar d’una banda a l’altra, fins
que entra el senyor Xu fu, seguit de la senyora Xin, que
ha de retirar-se quan ell farà un senyal.
Xui ta, corrent al seu encontre: Benvolgut senyor, pels
rumors que corren
, sé que vostè ha manifestat un cert
interès per la meva cosina. Permeti’m que deixi de banda
- 104 -
totes les normes de la conveniència social, que demanen
reserva
, ja que en aquests moments la meva cosina corre
el més gran dels perills.
sr. Xu fu: Oh!
Xui ta: Encara no fa gaires hores, estava en possessió
d’una botiga pròpia
, i ara és poca cosa més que una
captaire. Senyor Xu Fu
, aquesta botiga està arruïnada.
sr. Xu fu: Senyor Xui Ta, l’atractiu de la seva cosina no
es basa tant en la bondat de la seva botiga com en la
bondat del seu cor. El nom que li ha donat la gent del
barri ja ho diu tot: l’àngel dels suburbis!
Xui ta: Senyor meu, aquesta bondat ha costat a la meva
cosina dos-cents dòlars de plata en un sol dia! Hem de
tancar l’aixeta.
sr. Xu fu: Permeti’m expressar-li una opinió diferent: més
aviat caldria obrir l’aixeta a aquesta bondat. La senyoreta
és la bondat per naturalesa. És important el fet que
, cada
matí
, doni aliment amb emoció a quatre persones, com
jo li he vist fer! Per què no ha de tenir dret a alimentar-ne
quatre-centes? He sentit dir
, per exemple, que s’està
trencant el cap per donar allotjament a uns quants sen-
sesostre. Darrere els escorxadors tinc uns locals que són
buits. Els poso a la seva disposició
, etc., etc. Senyor Xui Ta,
puc esperar que totes aquestes idees
, que se m’han acudit
els últims dies
, seran escoltades per la senyoreta Xen Te?
Xui ta: Senyor Xu Fu, ella escoltarà amb admiració unes
idees tan elevades.
- 105 -
Entra Wang amb el policia. El senyor Xu fu es gira a
examinar els prestatges.
WaNg: És aquí, la senyoreta Xen Te?
Xui ta: No.
WaNg: Soc Wang, l’aiguader. Vostè deu ser el senyor
Xui Ta.
Xui ta: Exacte. Bon dia, Wang.
WaNg: Soc un bon amic de Xen Te.
Xui ta: Sé que vostè és un dels seus més vells amics,
Wang.
WaNg, al policia: Ho veu? (A Xui Ta:) Vinc per la meva mà.
el policia: La té trencada, això és innegable.
Xui ta, de pressa: Veig que necessita algun tros de roba
que l’hi aguanti. (Va a treure un xal de la rebotiga i el
tira a Wang.)
WaNg: Si és el xal nou!
Xui ta: Ella ja no el necessita.
WaNg: Però l’ha comprat perquè volia agradar algú.
Xui ta: Resulta que això ja no cal.
WaNg, que se’l lliga al coll i hi passa el braç: Ella és el
meu únic testimoni.
el policia: Sembla que la seva cosina ha vist com el barber
Xu Fu pegava el venedor d’aigua amb els molls d’arrissar
els cabells. Vostè
, què en sap?
- 106 -
Xui ta: Només sé que la meva cosina no hi era, quan es
va produir aquell petit incident.
WaNg: Això és un malentès! Que vingui la Xen Te, i tot
s’aclarirà. La Xen Te donarà testimoni de tot. On és?
Xui ta, seriós: Senyor Wang, vostè ha dit que era un
bon amic de la meva cosina. Ara
, la meva cosina es troba
en serioses dificultats. Ha estat sotmesa a una terrible
explotació per part de tothom. A partir d’ara
, no es pot
permetre ni la més petita debilitat. Estic convençut que
vostè no permetrà que ho acabi de perdre tot
, si diu res
de vostè que no sigui la pura veritat.
WaNg, confús: Però si he anat al jutge perquè ella m’ho
va aconsellar.
Xui ta: Volia que el jutge li curés la mà?
el policia: No, però havia d’aconseguir que el barber
pagués.
El
senyor Xu fu es gira.
Xui ta: Senyor Wang, un dels meus principis és no bar-
rejar-me en una disputa entre els meus amics.
Xui Ta s’inclina davant el senyor Xu fu, que li retor-
na la salutació.
WaNg, que es torna a treure el xal i el deixa, trist: Ho
entenc.
el policia: Així, me’n puc anar. Amb el teu engany, t’has
equivocat de persona
, vull dir que has topat amb un home
- 107 -
com cal. Una altra vegada, ves més amb compte amb les
teves acusacions. Si el senyor Xu Fu no et tracta amb
indulgència
, et poden tancar per difamació. Au, fora!
Se’n van tots dos.
Xui ta: Li demano que disculpi aquest incident.
sr. Xu fu: Està disculpat. (Amb insistència.) I l’afer amb
«certa persona» (mostra el xal)
, s’ha acabat realment?
Del tot?
Xui ta: Del tot. Se li ha vist el llautó. És clar que caldrà
una mica de temps per cicatritzar la ferida.
sr. Xu fu: Actuarem amb prudència, amb delicadesa.
Xui ta: Són ferides molt recents.
sr. Xu fu: Anirà al camp una temporada.
Xui ta: Unes quantes setmanes. Ara, ella estarà molt
contenta de parlar-ho tot prèviament amb algú que li
mereixi confiança.
sr. Xu fu: Farem un petit sopar, en un restaurant petit,
però bo.
Xui ta: D’una manera discreta. Corro a avisar la meva
cosina. Es mostrarà raonable. Està molt inquieta per la
seva botiga
, que considera un regal dels déus. Tingui
la bondat d’esperar uns minuts. (Va a la rebotiga.)
sra. XiN, traient el cap: Què? Podem donar-li l’enhora-
bona?
- 108 -
sr. Xu fu: Sí, senyora Xin. Comuniqui de part meva als
protegits de la senyoreta Xen Te que els ofereixo els meus
locals de darrere els escorxadors.
La
senyora Xin assenteix amb un somriure.
sr. Xu fu, alçant-se, al públic: Com em veuen, senyores i
senyors? És possible fer més coses? Ser més desinteressat?
Més delicat? Tenir més amplitud de mires? Un petit sopar!
Quantes coses grolleres i vulgars pensaria qualsevol en
aquests casos? I res d’això no arribarà a passar
, res! Ni un
contacte
, ni un d’aquells contactes aparentment casuals,
quan passes el saler! Només es produirà un intercanvi
d’idees. Dues ànimes es trobaran per damunt de les flors
de la taula
, que seran, d’altra banda, crisantems blancs.
(S’ho anota.) No
, ningú no s’aprofitarà d’una situació
infortunada
, ni traurà profit d’un desengany. Hi haurà
un oferiment de comprensió i ajuda
, però gairebé sense
dir-ho. Potser amb una mirada n’hi haurà prou per apre-
ciar-ho
, una mirada que pot significar alguna cosa més.
sra. XiN: Així, tot ha passat com vostè desitjava, senyor
Xu Fu.
sr. Xu fu: Oh, sí, ben bé com desitjava! Segurament
hi haurà canvis en aquest barri. Un cert subjecte haurà
rebut una bona puntada de peu i certes intrigues contra
aquesta botiga seran denunciades. Certes persones que
no s’avergonyeixen de trepitjar el bon nom de la noia
més casta de tota la ciutat se les hauran de veure amb
mi. Què sap d’aquest Iang Sun?
sra. XiN: Que és el més marrà i el més gandul dels...
- 109 -
sr. Xu fu: No és res de res. No existeix, senyora Xin.
Entra
sun.
suN: Què passa aquí?
sra. XiN: Senyor Xu Fu, vol que vagi a cridar el senyor
Xui Ta? No li agradarà que gent estranya rondi per la
seva botiga.
sr. Xu fu: La senyoreta Xen Te sosté una entrevista molt
important amb el senyor Xui Ta
, i no la podem interrom-
pre.
suN: Ah, és aquí, ella? No l’he vista entrar! Què és aquesta
entrevista? Hi haig de prendre part!
sr. Xu fu, que li barra el pas a la rebotiga: Haurà de tenir
paciència
, senyor meu. Em sembla que ja sé qui és vostè.
Li notifico que la senyoreta Xen Te i jo estem a punt de
donar a conèixer el nostre compromís matrimonial.
suN: Què?
sra. XiN: El sorprèn, eh?
sun forceja amb el barber per entrar a la rebotiga.
En surt Xen Te.
s
r. Xu fu: Perdoni, estimada Xen Te. Potser vostè expli-
carà...
suN: Què passa, Xen Te? T’has tornat boja?
XeN te, sense alè: Sun, el meu cosí i el senyor Xu Fu han
decidit de comú acord que jo m’escolti les idees del senyor
- 110 -
Xu Fu sobre la manera d’ajudar la gent d’aquest barri.
(Pausa.) El meu cosí s’oposa a la nostra relació.
suN: I tu hi estàs d’acord?
XeN te: Sí.
Pausa.
suN: T’han dit que era un mal home?
Xen Te calla.
suN: Doncs potser sí que ho soc, Xen Te. I és per això que
et necessito. Soc un home dels de baix. No tinc capital
,
ni bones maneres. Però em defenso. T’arrosseguen a la
desgràcia
, Xen Te. (Va cap a ella. Amb veu sorda:) Mira-te’l
bé! No tens ulls a la cara? (Amb la mà a l’espatlla d’ella:)
Pobra bèstia
, on volen conduir-te altra vegada? A un
matrimoni de conveniència? Sense mi
, t’haurien portat
directament a l’escorxador. Digues tu mateixa que
, sense
mi
, te n’hauries anat amb ell.
XeN te: Sí.
suN: Un home que no estimes!
XeN te: Sí.
suN: Ho has oblidat tot? Com plovia...
XeN te: No.
suN: Com em vas apartar de la branca, i em vas comprar
un got d’aigua
, i em vas prometre els diners perquè po-
gués tornar a volar?
XeN te, tremolant: Què vols?
- 111 -
suN: Que vinguis amb mi.
XeN te: Senyor Xu Fu, perdoni’m, vull anar-me’n amb Sun.
suN: És que, sap?, ens estimem. (La du cap a la porta.)
On tens la clau de la botiga? (L’agafa de la butxaca d’ella
i la dóna a la senyora Xin.) Deixi-la sota la porta quan hagi
acabat. Vine
, Xen Te.
sr. Xu fu: Però això és una violació! (Crida cap al fons:)
Senyor Xui Ta!
suN: Digue-li que no cal anar a crits, aquí dintre.
XeN te: Li demano que no cridi el meu cosí, senyor Xu
Fu. No està d’acord amb mi
, ja ho sé. Però no té raó...,
ho sento dintre meu. (Al públic:)
Vull anar amb l’home que estimo.
No vull calcular-ne el preu.
No vull pensar si faig bé.
No vull saber si m’estima.
Vull anar amb l’home que estimo.
suN: És així.
Se’n van tots dos.
- 113 -
INTERMEDI
Davant el teló
Xen Te, amb vestit de noces, va cap al casament.
S’adreça al públic.
XeN te: M’ha passat una cosa terrible. Quan passava la
porta
, contenta i plena d’impaciència, la dona del vell
venedor d’estores era al carrer i m’ha explicat
, tota tre-
molosa
, que el seu home ha caigut malalt de tan inquiet i
preocupat com està pels diners que van deixar-me. La vella
ha dit que en tot cas era millor que li tornés els diners de
seguida. Jo
, naturalment, li he promès que ho faria. Ella
s’ha tranquil·litzat força i
, entre llàgrimes, m’ha desitjat
molta sort
, i m’ha demanat perdó per no tenir plena
confiança en el meu cosí i
, per desgràcia, tampoc en Sun.
M’he hagut d’asseure a l’escala quan se n’ha anat
, de
tanta por que em feia a mi mateixa. En una tumultuosa
confusió de sentiments
, m’havia llançat altra vegada als
braços de Iang Sun. No havia pogut resistir la seva veu ni
les seves carícies. El mal és que les paraules de Xui Ta no
havien servit de lliçó per a Xen Te. Quan queia novament
- 114 -
als seus braços, encara pensava: els déus també volien
que fos bona amb mi mateixa.
No deixar que ningú es perdi, ni un mateix.
Omplir tothom de joia, també un mateix;
és això la bondat.
Com he pogut oblidar-me així dels dos vells! Com un
petit huracà que avança cap a Pequín, Sun ha escombrat
senzillament la meva botiga, i amb ella tots els meus
amics. Però ell no és dolent, i m’estima. Mentre em tin-
gui a la vora, no farà res de mal. Allò que un home diu
als altres no significa res. Perquè ell vol ser gran i pode-
rós, i fer veure que és especialment dur. Si li dic que els
dos vells no podran pagar els impostos, ho entendrà.
Preferirà anar a la fàbrica de ciment que deure la seva
plaça d’aviador a una acció dolenta. És cert que volar,
per a ell, és una gran passió. Seré prou forta per des-
vetllar-li la bondat que porta dintre? Ara, camí del casa-
ment, oscil·lo entre el temor i l’alegria.
- 115 -
ESCENA 6
Reservat d’un restaurant econòmic al suburbi
Un
cambrer serveix vi als convidats al casament. Al
costat de Xen Te, hi ha l’avi, la cunyada, la neboda, la
senyora Xin i el sensefeina. A l’angle, tot sol, hi ha un
bonze, dret. A primer terme, sun parla amb la seva
mare, la
senyora iang. Porta un esmòquing.
suN: Passa una cosa molt desagradable, mare. Acaba de
dir-me amb tota la innocència que per mi no pot vendre
la botiga. No sé quina gent han presentat una demanda.
Perquè li han deixat els dos-cents dòlars de plata que ella
et va donar. Però el cosí diu que no hi ha res escrit.
sra. iaNg: I tu, què li has contestat? Lògicament, no t’hi
pots casar.
suN: No té sentit parlar amb ella d’una cosa així, és massa
tossuda. He enviat a buscar el cosí.
sra. iaNg: Però ell vol casar-la amb el barber.
suN: Ja l’he liquidat, aquest casament. El barber està fora
de joc. El cosí entendrà ben aviat que la botiga està
perduda
, si jo no deixo anar els dos-cents dòlars, perquè
- 116 -
llavors els creditors l’embargaran, però la meva plaça
d’aviador també es perd
, si no tinc els tres-cents dòlars
que em falten.
sra. iaNg: Aniré davant el restaurant a veure si ve. Tu ves
amb la núvia
, Sun.
XeN te, mentre posa vi, al públic: No m’he equivocat
amb Sun. No ha donat cap senyal de decepció. Malgrat
el cop duríssim que ha de representar per a ell la renúncia
a volar
, el veig ben tranquil. L’estimo molt. (Fa un senyal
a
sun perquè s’acosti a ella:) Sun, encara no has fet cap
brindis amb la núvia!
suN: Per què hem de brindar?
XeN te: Que sigui pel futur.
Beuen.
suN: Per quan l’esmòquing del nuvi ja no sigui llogat.
XeN te: Perquè la roba de la núvia encara la pugui mullar
la pluja.
suN: Per tot allò que desitgem.
XeN te: Perquè arribi aviat.
sra. iaNg, tot sortint, a la senyora Xin: Estic encantada
amb el meu fill. Sempre li he dit i repetit que podia tenir
la dona que volgués. Per què? Doncs perquè ha rebut una
bona formació com a mecànic i aviador. I ara
, què em diu?
Mare —em diu—
, em caso per amor. Els diners no ho són
tot. És un casament per amor! (A la cunyada:) Un dia o
altre havia de passar
, oi? Però per a una mare és difícil.
- 117 -
(Cridant enrere, cap al bonze:) I vostè, no ho faci gaire
curt
, eh? Si per a la cerimònia gasta el mateix temps que
ha gastat perquè li paguessin el que demanava
, serà un
casament digne. (A Xen Te:) Ara que... potser cal que ens
esperem una mica. Encara ha d’arribar un dels principals
convidats. (A tots:) Dispensin. (Se’n va.)
la cuNyada: Mentre hi hagi vi, tindrem tanta paciència
com vulgui.
S’asseuen.
el seNsefeiNa: No tenim res més que fer.
suN, en veu alta i fent broma davant els convidats: I abans
del casament
, encara et faré passar un petit examen.
Segur que no serà inútil
, amb un casament tan ràpid
com aquest. (Als convidats:) No sé quina dona m’han
donat. I això m’inquieta. Per exemple
, amb tres fulles de
te
, podries fer cinc tasses de te?
XeN te: No.
suN: Això vol dir que no prendré te. Podries dormir en
una màrfega de la mida del llibre que llegeix el sacerdot?
XeN te: Tots dos?
suN: Sola.
XeN te: Doncs no.
suN: M’espanta acceptar una dona així.
Tots riuen. Darrere
Xen Te, apareix a la porta la senyora
iang. Indica a sun, amb un arronsament d’espatlles,
que el convidat que esperen no arriba.
- 118 -
sra. iaNg, al bonze, que li ensenya el seu rellotge: No tin-
gui tanta pressa
, vostè. És qüestió de pocs minuts. Veig
que van bevent i fumant i que ningú no té cap pressa.
(S’asseu amb els convidats.)
XeN te: No caldria parlar de la manera com haurem
d’organitzar-nos?
sra. iaNg: Oh, no, res de negocis, avui! Dona un to tan
vulgar a una festa com aquesta!
Sona la campaneta de l’entrada. Tothom mira la por-
ta, però no entra ningú.
suN: Serà una sorpresa per a tu. Per cert, què fa el teu cosí
Xui Ta? M’hi entenia molt bé. Un home molt raonable!
Tot un cervell! Per què no dius res?
XeN te: No ho sé. No hi vull pensar.
suN: Per què no?
XeN te: Perquè amb ell, no t’hi has d’entendre. Si m’es-
times
, no el pots estimar.
suN: Doncs que se l’emportin els tres diables: el diable
dels accidents
, el diable de la boira i el diable de la pèrdua
de combustible. Beu
, tossuda! (L’hi obliga.)
la cuNyada, a la senyora Xin: Aquí hi ha alguna cosa que
no va.
sra. XiN: Què esperava?
el boNze, que avança resolut cap a la senyora iang, rellotge
en mà: Me n’haig d’anar
, senyora Iang. Tinc una altra
boda i un enterrament demà al matí.
- 119 -
sra. iaNg: Es pensa que a mi m’agrada gaire aquesta
espera? Ens pensàvem que amb una gerra de vi n’hi
hauria prou. I ara
, miri, ja s’està acabant. (Fort, a Xen
T
e:) Estimada Xen Te, no entenc per què el teu cosí es fa
esperar tant!
XeN te: El meu cosí?
sra. iaNg: És clar, estimada, l’estem esperant a ell. Soc
prou feta a l’antiga per creure que un parent tan pròxim
de la núvia ha de ser a la boda.
XeN te: Oh, Sun, és pels tres-cents dòlars de plata!
suN, sense mirar-la: Ja l’has sentit, el motiu. Ella és feta
a l’antiga
, i jo ho tinc en compte. Esperarem un quartet
d’hora més
, i si no ha comparegut perquè l’han enxampat
els tres diables
, comencem!
sra. iaNg: Suposo que tots sabeu que el meu fill tindrà
una plaça d’aviador del correu aeri. N’estic molt satisfeta.
En aquest temps
, cal guanyar un bon sou.
la cuNyada: Això deu ser a Pequín, oi?
sra. iaNg: Sí, a Pequín.
XeN te: Sun, has de dir a la teva mare que d’anar a Pe-
quín
, res.
suN: Ja l’hi dirà el teu cosí, si és que pensa com tu. Entre
nosaltres: jo no hi penso.
XeN te, espantada: Sun!
suN: Com odio aquest Sezuan! Quina ciutat! Saps com els
veig
, tots plegats, quan acluco els ulls? Com uns cavalls
- 120 -
que han de dur a l’escorxador. Allarguen el coll: Què és
això que passa com un tro? Com? Ja no els necessiten?
Què? El seu temps ja ha passat? I es poden mossegar fins
a matar-se
, a la seva ciutat arrossinada! Ah, fugir d’aquí!
XeN te: Però jo he promès als dos vells els seus diners.
suN: Sí, ja m’ho has dit. I com que ets capaç de fer aques-
tes bestieses
, serà bo que vingui el teu cosí. Beu i deixa
per nosaltres les qüestions de negocis! Ja ho resoldrem.
XeN te, amb pànic: Però si el meu cosí no pot venir!
suN: Què vols dir, amb això?
XeN te: Que ja no hi és.
suN: I com veus el nostre futur? M’ho vols dir?
XeN te: Em pensava que encara tenies els dos-cents
dòlars de plata. Demà podem tornar-los i conservar el
tabac
, que val molt més, i anar-lo a vendre junts davant
la fàbrica de ciment
, perquè els sis mesos de lloguer, no
els podem pas pagar.
suN: Oblida-te’n! Oblida-ho ara mateix, germana!
M’haig de plantar al mig del carrer i malvendre tabac als
obrers de la fàbrica de ciment
, jo, Iang Sun, l’aviador?
Abans em rebentaria aquests dos-cents dòlars en una
nit! I el teu cosí em coneix. Vaig quedar amb ell que em
portaria els tres-cents dòlars a la boda.
XeN te: El meu cosí no pot venir.
suN: I jo que em pensava que no podia deixar de venir.
XeN te: Allà on jo soc, ell no hi pot ser.
- 121 -
suN: Quins misteris!
XeN te: Sun, has de saber que ell no és amic teu. Soc jo qui
t’estima. El meu cosí Xui Ta no estima ningú. És amic meu
,
però no dels meus amics. Va acceptar que et quedessis
els diners dels dos vells perquè pensava en la col·locació
de Pequín. Però no portarà els tres-cents dòlars a la boda.
suN: I per què no?
XeN te: mirant-li els ulls: Diu que només has comprat un
bitllet per anar a Pequín.
suN: Això era ahir, però mira ara el que li puc ensenyar!
(Es treu a mitges dos bitllets de la butxaca de damunt el
pit.) No cal que els vegi la vella. Són dos bitllets per anar
a Pequín
, tu i jo. Encara creus que el teu cosí s’oposarà a
aquest matrimoni?
XeN te: No. La plaça és bona. I jo ja no tinc la botiga.
suN: Per tu m’he venut els mobles.
XeN te: No diguis res més! No m’ensenyis els bitllets! Em
fa una por terrible ser capaç de marxar amb tu. Però
, Sun,
jo no et puc donar tres-cents dòlars de plata. Si ho fes
,
què seria dels dos vells?
suN: I jo, què? (Pausa.) Potser que beguis! O és que formes
part de la gent de seny? No vull una dona amb aquests
dubtes! Jo
, si bec, torno a volar. I tu, si beus, potser em
podràs entendre
, qui sap?
XeN te: No et pensis que no t’entenc: vols volar, i no puc
ajudar-te.
- 122 -
suN: «Estimat, aquí tens un avió, però només té una ala!»
XeN te: Sun, la plaça de Pequín, no podem obtenir-la hon-
radament. Per això necessito que em tornis els dos-cents
dòlars que et vaig facilitar. Dona-me’ls de seguida
, Sun!
suN: «Dona-me’ls de seguida, Sun!» Però, què dius,
ara? Ets la meva dona o no? Perquè ara m’estàs traint
,
te n’adones? Afortunadament
, i també per sort teva, ja
no depèn de tu
, perquè tot està decidit.
sra. iaNg, glacial: Sun, estàs segur que vindrà el cosí de
la núvia? Com que no es presenta
, pot semblar que té
alguna cosa contra aquest matrimoni.
suN: Quins acudits, mare! Ell i jo som carn i ungla. Dei-
xaré la porta ben oberta
, perquè ens trobi de seguida
quan vingui corrents a fer de padrí del seu amic Sun. (Va
a la porta i l’obre d’un cop de peu. Després torna al seu
lloc
, trontollant una mica, perquè ha begut molt. Torna
a seure al costat de Xen Te.) Esperem. El teu cosí té més
seny que tu. L’amor
, diu sàviament, forma part de l’exis-
tència. I també sap una cosa encara més important
, sap
el que vol dir per tu quedar-se sense botiga i
, a sobre,
sense matrimoni.
Esperen.
sra. iaNg: Ara!
Se senten passos i tots miren a la porta. Però els pas-
sos s’allunyen altra vegada.
- 123 -
sra. XiN: Serà un escàndol. Es nota. S’olora. La núvia
espera el casament
, però el nuvi espera el cosí.
suN: El senyor cosí s’ho agafa amb calma.
XeN te, baix: Oh, Sun!
suN: Estar-se aquí assegut amb els bitllets a la butxaca,
al costat d’una boja que no sap ni comptar! Veig venir el
dia que enviaràs la policia a casa meva
, a prendre’m els
dos-cents dòlars de plata.
XeN te, al públic: És dolent, i vol que jo també sigui do-
lenta. I jo l’estimo
, i ell espera el cosí. Però al voltant meu
hi ha la gent vulnerable
, l’àvia que té el marit malalt, els
pobres que al matí esperen l’arròs davant la meva porta
i un desconegut de Pequín que té por de perdre la feina.
I tots em protegeixen
, perquè confien en mi.
suN, mirant la gerra de vi, gairebé buida: Aquesta gerra
serà el nostre rellotge. Som gent pobra
, i quan els con-
vidats s’hauran acabat el vi
, el rellotge s’haurà aturat.
La
senyora iang li indica que calli perquè tornen a
sonar uns passos.
el cambrer, entrant: Vol que porti una altra gerra, se-
nyora Iang?
sra. iaNg: No, em sembla que ja en tenim prou. I el vi
només t’escalfa
, oi?
sra. XiN: I a més, potser resulta car.
sra. iaNg: A mi, beure em fa suar.
- 124 -
el cambrer: Així, puc demanar que em paguin el compte?
sra. iaNg, que fa veure que no el sent: Demano als senyors
que tinguin encara una mica de paciència. El parent ja
deu venir cap aquí. (Al
cambrer:) I vostè, no ens amargui
la festa!
el cambrer: No els puc deixar sortir sense pagar.
sra. iaNg: Però vostès ja em coneixen.
el cambrer: Precisament.
sra. iaNg: És increïble! Quin servei que corre avui en dia!
Què hi dius
, Sun?
el boNze: Servidor de vostès. (Se’n va de pressa.)
sra. iaNg, desesperada: Quedeu-vos tots asseguts! El
capellà tornarà de seguida.
suN: Deixa-ho estar, mare. Senyores i senyors, com que
el capellà se n’ha anat
, no podem retenir-los més.
la cuNyada: Vine, avi!
l’avi, que buida amb gravetat el seu vas: Per la núvia!
la Neboda, a Xen Te: No s’ho prengui malament. Vol ser
amable amb vostè. L’estima molt.
sra. XiN: D’això en dic fer el ridícul.
Tots els convidats se’n van.
XeN te: També me n’haig d’anar, Sun?
suN: No, tu t’esperes. (L’estira per l’adreç de núvia, que
queda tort.) No és el teu casament? Jo bé m’espero
, i la
- 125 -
vella també. Ella, el que vol, és veure el seu falcó volant
pels núvols. I jo
, ara, començo a creure que serà pel dia de
Sant Mai-no-vindrà
, quan ella sortirà a la porta i, com un
tro llunyà
, l’avió sobrevolarà casa seva: (S’adreça als seients
buits
, com si encara hi fossin els convidats.) Senyores i
senyors
, per què no continua la conversa? No s’hi troben
bé
, aquí? La boda només s’ha ajornat una mica, a causa
d’un parent important que esperem
, i perquè la núvia no
sap què és l’amor. Ara
, per divertir-los, jo, el nuvi, cantaré
una cançó. (Canta la «Cançó de Sant Mai-no-vindrà».)
Un dia, d’això n’ha sentit parlar tothom
que ha nascut en el bressol de la misèria,
el fill de la dona pobra pujarà al tron daurat,
i això serà el dia de Sant Mai-no-vindrà,
el dia de Sant Mai-no-vindrà,
ell s’asseurà en un tron daurat.
I aquell dia la bondat tindrà el seu premi
i la maldat es pagarà amb la vida
i el mèrit i el guany es donaran la mà
i es partiran el pa i la sal,
el dia de Sant Mai-no-vindrà,
es partiran el pa i la sal.
I l’herba des del cel mirarà avall
els palets del riu rodaran cap amunt
i l’home serà tot bondat. I no caldrà res més:
la terra serà un paradís,
el dia de Sant Mai-no-vindrà,
la terra serà un paradís.
- 126 -
I aquell dia jo seré un aviador
i tu seràs un general,
i tu, que et sobra massa temps, podràs
treballar,
i tu, pobra dona, podràs reposar,
el dia de Sant Mai-no-vindrà,
tu, pobra dona, podràs reposar.
I com que ja no ens podrem esperar,
diuen que tot això haurà de passar
no pas a qualsevol hora de la nit d’avui,
sinó al primer cant del gall,
el dia de Sant Mai-no-vindrà,
al primer cant del gall.
- 127 -
INTERMEDI
Refugi nocturn de Wang
Els
déus es tornen a aparèixer en somnis a l’aigua-
der, que s’ha adormit damunt un gran llibre. Música.
WaNg: Que bé que hàgiu vingut, Resplendents! Per-
meteu-me una pregunta que m’angoixa moltíssim. A la
cabanya ensorrada d’un sacerdot que va penjar els hàbits
i ara fa de manobre a la fàbrica de ciment
, he trobat un
llibre on he descobert uns mots ben curiosos. És impres-
cindible que us els llegeixi. Són aquests.
Fulleja amb la mà esquerra els fulls d’un llibre imagi-
nari, que és damunt el llibre que té als genolls, i alça
aquest llibre imaginari per llegir-lo, mentre el llibre
real continua al seu lloc.
WaNg: «A Sung hi ha un lloc anomenat el Bosc dels
Esbarzers. Hi creixen xiprers i moreres. I els arbres que
tenen un o dos pams de gruix són tallats perquè a la gent
li fan falta llistons per a les casetes dels seus gossos. Els
que tenen tres o quatre pams de gruix són tallats per les
famílies riques i aristocràtiques
, que busquen taulons per
- 128 -
als seus taüts. Els que en tenen set o vuit són tallats pels
qui necessiten bigues per a les seves residències de luxe.
Així
, no hi ha cap arbre que arribi a la plena creixença,
sinó que
, a mig camí, són abatuts per la serra o la destral.
Aquest és el preu de la utilitat.»
déu tercer: Així, el més inútil seria el millor.
WaNg: No, seria el més afortunat. El més dolent és el
més afortunat.
déu primer: Quines coses escriu, la gent!
déu segoN: Per què et commou tant aquesta paràbola,
aiguader?
WaNg: Per Xen Te, Resplendents! Ha fracassat en el seu
amor
, perquè ha obeït el manament d’estimar els seus
semblants. Potser sí que és massa bona per a aquest món
,
Resplendent!
déu primer: Quina bestiesa, home feble i miserable! Els
polls i els dubtes t’han mig devorat
, pel que sembla.
WaNg: Potser sí, Resplendent! Perdona’m! Però jo em
pensava que potser hi podíeu intervenir.
déu primer: Absolutament impossible! Aquí, el nostre
amic (indica el
déu Tercer, que té un ull morat) ahir es va
ficar en una baralla
, i ja en veus les conseqüències.
WaNg: Però ella ha hagut de recórrer altra vegada al
cosí. És un home increïblement llest
, i en tinc proves en
la pròpia pell. Però ni ell ha estat capaç de solucionar-ho.
La botiga sembla definitivament perduda.
- 129 -
déu tercer, inquiet: Potser sí que l’haurem d’ajudar!
déu primer: Soc del parer que se n’ha de sortir tota sola.
déu segoN, sever: Com més dures siguin les proves,
més demostrarà que és una bona persona. El sofriment
purifica!
déu primer: Hem dipositat en ella totes les nostres es-
perances.
déu tercer: La nostra recerca no sembla avançar gaire.
Aquí i allà hem trobat impulsos bons
, propòsits reconfor-
tants
, molts principis elevats, però de tot plegat no en
surt
, ni de lluny, una bona persona. Quan trobem perso-
nes mitjanament bones
, fan una vida indigna d’un ésser
humà. (Confidencialment:) I el problema de l’allotjament
és un dels pitjors. Per la palla que duem enganxada a la
roba
, pots fer-te una idea de com passem les nits.
WaNg: Només una cosa: no podríeu almenys...
els déus: Res. —Som uns simples observadors. Creiem
fermament que la nostra bona persona trobarà el seu
camí en aquest món de tenebres. —Com més pesada
sigui la càrrega
, més creixerà la seva força. —Paciència,
venedor d’aigua
, ja veuràs com tot acabarà tenint un
bon... (Les figures dels déus es tornen cada vegada més
difuses
, i les veus també es van perdent. Acaben desa-
pareixent del tot
, i les veus es deixen de sentir.)
- 131 -
ESCENA 7
Pati del darrere de l’estanc de Xen Te
Damunt un carro, uns quants estris domèstics.
Xen
Te i la senyora Xin recullen roba estesa en una corda.
sra. XiN: No entenc per què no defensa la seva botiga
amb les dents i a ganivetades.
XeN te: Com? Si no puc pagar el lloguer! Perquè els
dos-cents dòlars de plata dels vells els haig de tornar avui
mateix. Però com que he donat aquests diners a algú altre
,
m’haig de vendre el tabac a la senyora Mi Tzu.
sra. XiN: Doncs tot està perdut! Ni marit, ni tabac, ni cap
lloc per viure! És el que passa quan volem ser millors que
la gent que ens envolta. De què vol viure
, ara?
XeN te: No ho sé. Potser em puc guanyar alguna cosa
triant tabac.
sra. XiN: Què hi fan, aquí, els pantalons del senyor Xui
Ta? Que se n’ha anat despullat?
XeN te: En té uns altres, de pantalons.
- 132 -
sra. XiN: No em va dir que se n’havia anat per sempre?
Per què es descuida els pantalons?
XeN te: Potser ja no els necessita.
sra. XiN: Així, no cal que els plegui?
XeN te: No.
Entra precipitadament el
senyor Xu fu.
sr. Xu fu: No em digui res. Ho sé tot. Vostè ha sacrificat
el seu amor
, la seva felicitat, perquè dos vells que confia-
ven en vostè no s’arruïnessin. No és perquè sí que aquest
barri
, tan desconfiat i malèvol, li dona el nom d’«àngel
dels suburbis». El seu promès no ha estat capaç d’elevar-se
a l’alçada de vostè. I vostè l’ha abandonat. I ara tanca la
seva botiga
, que era una petita illa on tanta gent buscava
refugi! No ho puc tolerar! Matí rere matí
, des de la porta
de la meva botiga
, he vist la colla de pobres davant el seu
establiment
, i l’he vista a vostè repartint arròs. I això, s’ha
d’acabar? Ha de desaparèixer la bondat? Ah
, si vostè em
permetés de col·laborar en les seves bones obres! No
em digui res! No vull cap seguretat. Res de promeses
d’acceptar la meva ajuda. Però tingui (es treu un talonari
de xecs i en signa un
, que deixa damunt el carro), li dei-
xo un xec en blanc
, que pot omplir per la quantitat que
vulgui
, i jo me’n vaig, modestament i en silenci, sense
demanar-li cap compensació
, caminant de puntetes, ple
de respecte i amb un desinterès total. (Se’n va.)
sra. XiN, que examina el xec: Està salvada! Tenen sort, la
gent com vostè! Sempre troben algun babau! Ara
, posem
- 133 -
fil a l’agulla! Escrigui mil dòlars de plata, i corro al banc,
abans que ell es repensi!
XeN te: Deixi el cove damunt el carro! El compte de la
bugada
, el puc pagar sense necessitat del xec.
sra. XiN: Què? No vol acceptar el xec? Això és un crim!
És perquè pensa que s’haurà de casar amb ell? Quina
bogeria! Un tipus així
, vol que el facin anar com un gos-
set! I encara hi troba gust! Potser vol anar darrere el seu
aviador
, quan tot el Carrer Groc, i la gent d’aquest barri,
sap com s’ha portat amb vostè?
XeN te: Tot ve de la misèria. (Al públic:)
De nit, li he vist inflar les galtes adormit, i era de ràbia.
Al matí, li vaig mirar a contraclaror l’americana, i a través
d’ella es veia la paret.
En veure-li el somriure astut, em va fer por, però
en veure-li les sabates foradades, me’l vaig estimar molt.
sra. XiN: Encara el defensa? No he vist mai una insen-
satesa semblant! (Indignada:) Respiraré
, quan el barri
s’haurà desfet de vostè.
XeN te, en despenjar la roba, vacil·la: Estic una mica
marejada.
sra. XiN, que li agafa la roba: Els té sovint, aquests mare-
jos
, quan s’estira o s’ajup? Que no hi hagi una criatura en
camí! (Riu.) Li ha ben pres el número
, aquest individu! Si
això passés
, adéu xec! No s’hi comptava, amb una cosa
així! (Va cap al fons amb el cove.)
- 134 -
Xen Te la segueix amb la vista, sense moure’s. Des-
prés examina el seu ventre, el toca i el seu rostre re-
vela una gran alegria.
XeN te, dolçament: Quina alegria! Un petit ésser pren
forma dins el meu cos. Encara no es nota. Però ja hi és.
El món l’espera en secret. A les ciutats ja diuen: ara en
ve un amb qui haurem de comptar. (Presenta el seu fill
al públic:)
Un aviador!
Saludeu un nou conquistador
de muntanyes desconegudes i regions inaccessibles!
Un que durà el correu d’home a home,
damunt deserts intransitables!
Comença a caminar d’un cantó a l’altre i a dur el seu
menut agafat de la mà.
Vine, fill meu, contempla el món! Això, veus?, és un ar-
bre. Inclina’t, saluda’l. (Li ensenya a fer una reverència.)
Molt bé, ara ja us coneixeu. Sents? Ara arriba l’aiguader.
És un amic, dona-li la mà. No et faci cap por. «Si us plau,
un got d’aigua fresca per al meu fill, que fa calor.» (Dona
el vas al seu fill.) Ah, el policia! Desviem-nos. Potser po-
drem anar a collir cireres a l’hort del ric senyor Feh Pung.
Hem de procurar que no ens vegi. Vine, nen sense pare!
Tu també en vols, de cireres! A poc a poquet, fill meu!
(Caminen amb cautela, mirant a l’entorn.) No, passem
per aquí, que les mates ens amagaran. No, tan dret
no pots anar-hi. (El nen sembla que la vol arrossegar, i
ella s’hi resisteix.) Hem d’actuar amb molt de seny. (Tot
d’una, cedeix.) Bé, si t’hi vols llançar directament... (L’al-
- 135 -
ça en braços.) Arribes a les cireres? Fica-te-les a la boca.
És un lloc segur. (Ella mateixa se’n menja una, que el nen
li posa a la boca.) Que és bona! Dimoni, el policia! Hau-
rem de córrer. (Fugen.) Aquí hi ha el carrer. Ara, calma!
Caminem a poc a poc, per no cridar l’atenció. Com si res
no hagués passat... (Canta, tot passejant amb el nen:)
Caigué una pruna sense motiu
sobre la closca d’un rodamón,
però aquell home va ser tan viu,
que va clavar-li les dents al coll.
Ha entrat
Wang, l’aiguader, amb un infanT agafat de
la mà. Mira Xen Te amb sorpresa.
XeN te, en sentir la tos de Wang: Ah, Wang! Bon dia!
WaNg: Xen Te, m’han dit que no et van gaire bé les coses,
que fins i tot has de vendre la botiga per pagar els deutes.
Però aquí tens un nen sense casa. Corria per l’escorxador.
Em sembla que és del fuster Lin To
, que va perdre el seu
taller fa unes setmanes i des d’aleshores s’ha donat a la
beguda. Els seus fills corren afamats per tot arreu. No
podríem fer alguna cosa per ells?
XeN te, li agafa l’infanT: Vine, homenet! (Al públic:)
Ei, vosaltres! Aquí n’hi ha un que us demana un sostre,
un home de demà que us demana un avui!
El seu amic, el conquistador que ja coneixeu,
intercedeix per ell.
(A
Wang:) Podria anar a viure perfectament a les bar-
raques del senyor Xu Fu, on potser jo també aniré. Jo
mateixa haig de tenir un fill. Però no ho escampis, que
- 136 -
ho sabrà Iang Sun, i ell no té cap necessitat de nosaltres.
Busca el senyor Lin To pels barris baixos i digue-li que
vingui.
WaNg: Moltes gràcies, Xen Te. Sabia que se t’acudiria al-
guna cosa. (Al nen:) Veus? Una bona persona sempre troba
una sortida. Corro a buscar el teu pare. (Va per sortir.)
XeN te: Oh, Wang, ara que hi penso: com tens la mà? Jo
volia declarar a favor teu
, però el meu cosí...
WaNg: No et preocupis per la meva mà. Mira, he après a
sortir del pas sense la mà dreta. Gairebé no la necessito.
(Li ensenya com pot manejar els seus estris sense la mà
dreta.) Mira com ho faig.
XeN te: Però que no et quedi paralitzada! Pren aquell
carro
, ven-t’ho tot i, amb els diners, ves a veure el metge.
Em fa vergonya haver-te fallat. I què deus pensar del fet
que hagi acceptat les barraques del barber!
WaNg: Ara la gent que no té casa hi poden viure, i tu
també
, i això és més important que la meva mà. Vaig a
buscar el fuster. (Se’n va.)
XeN te, que el crida: Em promets que aniràs al metge
amb mi? (Ha tornat la
senyora Xin, que no ha deixat de
fer-li senyals.)
sra. XiN: Que és boja? Regalar el carro amb la poca cosa
que li quedava! Què se li’n dona de la seva mà? Si el
barber ho sap
, encara la farà fora de l’únic lloc per viure
que podia trobar. I a mi
, no m’ha pagat la bugada!
XeN te: Per què és tan dolenta? (Al públic:)
- 137 -
Trepitjar els propis semblants
no cansa molt? Les venes del front
s’inflen per l’esforç de ser tan àvids.
Estesa d’una manera natural,
una mà dona i rep amb la mateixa
facilitat. Però quan l’urpa
s’allarga àvidament, l’esforç que fa és esgotador.
Ah, com sedueix poder donar! I que agradable,
obrar amistosament! Una paraula bona
s’escapa com un sospir de benestar.
La
senyora Xin se’n va indignada.
XeN te, a l’infanT: Seu aquí i espera que vingui el teu pare.
(L’infanT s’asseu a terra.)
Entren al pati la
parella de cerTa edaT que van visitar
Xen Te el dia de la inauguració de la botiga. Tant l’ho-
me com la dona traginen dues bales de mercaderia
molt grosses.
la doNa: Estàs sola, Xen Te?
En veure que
Xen Te fa un signe d’assentiment, crida
el neboT, que també entra amb una bala.
la doNa: On és el teu cosí?
XeN te: És fora.
la doNa: Tornarà?
XeN te: No. Deixo la botiga.
la doNa: Ja ho sabem. Per això hem vingut. Tenim unes
quantes bales de tabac en brut que ens devien
, i et volíem
- 138 -
demanar que les transportessis amb les teves coses al teu
nou domicili. Nosaltres no tenim on deixar-les i cridem
massa l’atenció si les traginem pel carrer. No crec que ens
puguis negar aquest petit favor
, després de la desgràcia
que ens ha portat estar-nos a la teva botiga.
XeN te: Us faré amb molt de gust aquest favor.
l’home: I si algú et ve a preguntar de qui són aquestes
bales
, pots dir que són teves.
XeN te: Qui m’ho ha de preguntar?
la doNa, mirant-la amb insistència: La policia, posem
per cas. Ens té l’ull a sobre i ens vol arruïnar. On vols que
les deixem?
XeN te: No ho sé, i ara, justament, no voldria fer res que
pogués dur-me a la presó.
la doNa: Això que dius és ben propi de tu. Només faltaria
que perdéssim les quatre bales de tabac que són tot el que
hem pogut salvar de les nostres coses!
Xen Te calla obstinada.
l’home: Pensa que aquest tabac ens podria servir de base
per tornar a la fabricació. Ens podríem refer.
XeN te: Molt bé, us guardaré el tabac. De moment, el
deixarem a la rebotiga.
Hi entra amb ells. L’
infanT els segueix amb la vista.
Després, mirant amb temor al seu voltant, va cap a
la galleda d’escombraries i es posa a remenar-la i
a menjar el que hi troba. Tornen Xen Te i els altres tres.
- 139 -
la doNa: Suposo que t’adones que ens hem de refiar de tu.
XeN te: Sí. (Veu l’infanT i queda estupefacta.)
l’home: Et vindrem a veure demà passat, als locals del
senyor Xu Fu.
XeN te: Ara aneu-vos-en. No em trobo bé. (Els empeny cap
a fora. Surten tots tres.) Té fam. Remena les escombraries.
Alça l’
infanT i expressa amb el discurs següent l’horror
per la misèria dels nens pobres, tot mostrant al públic
la boca bruta d’escombraries. Afirma la seva resolu-
ció de no tractar mai el propi fill amb tanta crueltat.
Oh fill meu, aviador! A quin món
has de venir? Tu també hauràs de furgar
galledes d’escombraries? Mireu
aquesta boqueta grisa! (Mostra el
nen.)
Com tracteu els vostres semblants! No teniu
pietat pel fruit del vostre ventre? Ni compassió
de vosaltres mateixos, desgraciats? Jo, almenys,
defensaré el meu fill, ni que m’hagi
de tornar un tigre. Sí, des d’ara mateix,
després de veure això, vull separar-me
de tothom i no reposar
fins que no hauré salvat el meu fill, almenys ell!
Les coses que he après al carrer, a l’escola
dels cops de puny i dels enganys, ara
t’han de servir a tu, fill meu, per tu
seré bona, i un tigre i una bèstia salvatge
per tots els altres, si cal.
I caldrà.
- 140 -
(Va cap a dintre, a transformar-se en el cosí. Tot sortint:)
Una vegada més és necessari. L’última, espero. (S’ha en-
dut els pantalons de Xui Ta. La senyora Xin, que ha tornat
a entrar, la segueix amb la vista, plena de curiositat. En-
tren la cunyada i l’avi.)
la cuNyada: La botiga tancada, els estris al carrer! És el
final!
sra. XiN: Conseqüències de la irreflexió, la sensualitat i
l’amor propi! I on anirem a parar? Avall! A les barraques
del senyor Xu Fu
, amb vosaltres!
la cuNyada: Doncs tindrà una bona sorpresa! Hem vingut
a queixar-nos! Uns caus de rates plens d’humitat i amb
el terra podrit! Si el barber se’n desprèn
, és perquè allà
dins se li florien les provisions de sabó. «Tinc una llar per
a vosaltres
, què hi dieu?» Vergonya!, vet aquí el que hi
diem. (Entra el sensefeina.)
el seNsefeiNa: És veritat que Xen Te canvia de casa?
la cuNyada: Sí. Ho volia fer d’amagat, que no ho sabés
ningú.
sra. XiN: Li fa vergonya perquè està arruïnada.
el seNsefeiNa, excitat: Que cridi el seu cosí! Aconselleu-li
que cridi el cosí! És l’únic que pot fer-hi alguna cosa.
la cuNyada: És veritat! És un garrepa, però li pot salvar
la botiga
, i ella continuarà donant.
el seNsefeiNa: No pensava en nosaltres, sinó en ella. Però
és cert que també per nosaltres caldria cridar-lo.
- 141 -
Entra Wang amb el fusTer. Porta dues criaTures aga-
fades de la mà.
el fuster: No sé com donar-li les gràcies. (Als altres:) Ens
donaran casa!
sra. XiN: On?
el fuster: Als locals del senyor Xu Fu! I el meu petit Feng
és qui ha provocat aquest canvi. Ah
, ets aquí! «Aquí n’hi
ha un que busca una llar!»
, deu haver dit la senyoreta
Xen Te
, i de seguida ens ha proporcionat un lloc per viure.
Apa
, doneu les gràcies al vostre germà!
El
fusTer i els seus fills s’inclinen alegrement davant
el nen.
el fuster: Gràcies a tu, que has demanat una casa per
nosaltres!
Xui Ta surt de la botiga.
Xui ta: Puc preguntar què hi busquen aquí, tots vostès?
el seNsefeiNa: Senyor Xui Ta!
WaNg: Bon dia, senyor Xui Ta. No sabia que havia tornat.
Ja coneix el fuster Lin To. La senyoreta Xen Te li ha promès
un allotjament a les cases del senyor Xu Fu.
Xui ta: Les cases del senyor Xu Fu no estan lliures.
el fuster: No hi podem viure, doncs?
Xui ta: No. Aquests locals són destinats a una altra cosa.
la cuNyada: Vol dir que nosaltres també n’hem de marxar?
- 142 -
Xui ta: M’ho temo.
la cuNyada: I on vol que anem?
Xui ta, amb un encongiment d’espatlles: Si he entès bé
la senyoreta Xen Te
, que és de viatge, ella no tenia cap
intenció de deixar d’ajudar-los. Però a partir d’ara caldrà
organitzar-ho tot d’una manera una mica més raonable.
S’han acabat els àpats sense una contrapartida. En canvi
,
tothom tindrà l’oportunitat d’obrir-se pas treballant hon-
radament. La senyoreta Xen Te ha decidit donar feina a
tothom. Ara
, qui vulgui seguir-me als locals del senyor Xu
Fu
, no es quedarà sense res.
la cuNyada: Vol dir que tots haurem de treballar per la
Xen Te?
Xui ta: Sí, en l’elaboració de tabac. A la rebotiga hi ha
tres bales de mercaderia. Porteu-les!
la cuNyada: No oblidi que nosaltres mateixos érem
propietaris d’una botiga. Preferim treballar per compte
propi. Tenim el nostre tabac.
Xui ta, al sensefeina i al fusTer: Vostès potser sí que voldran
treballar per Xen Te
, ja que no tenen tabac propi?
El
fusTer i el sensefeina entren de mala gana a la bo-
tiga. Arriba la propieTària.
la propietària: Senyor Xui Ta, què hi ha de la venda?
Porto els tres-cents dòlars de plata.
Xui ta: Senyora Mi Tzu, he decidit no vendre, sinó firmar
el contracte de lloguer.
- 143 -
la propietària: Què? Ja no necessita els diners per a
l’aviador?
Xui ta: No.
la propietària: I el lloguer, el té?
Xui ta, del carro carregat d’utensilis, agafa el xec del barber
i l’omple: Aquí tinc un taló de deu mil dòlars
, firmat pel
senyor Xu Fu
, que s’interessa per la meva cosina. Conven-
çuda
, senyora Mi Tzu? Els seus dos-cents dòlars de plata
pel lloguer del proper mig any
, els tindrà abans de les sis
de la tarda. I ara
, senyora Mi Tzu, permeti’m que continuï
treballant. Avui estic ocupat i li haig de demanar disculpes.
la propietària: Ah, el senyor Xu Fu ve a ocupar el lloc de
l’aviador! Deu mil dòlars de plata! Quedo parada de la
inconstància i la frivolitat de les noies d’avui dia
, senyor
Xui Ta. (Se’n va.)
El
fusTer i el sensefeina porten les bales.
el fuster: No sé per què haig de traginar-li aquestes bales.
Xui ta: N’hi ha prou que ho sàpiga jo. Aquest fill seu té
una gana ben saludable. Vol menjar
, senyor Lin To.
la cuNyada, en veure les bales: Ha estat aquí el meu
cunyat?
sra. XiN: Sí.
la cuNyada: Ja ho deia, jo. Aquestes bales les conec. És
el nostre tabac!
- 144 -
Xui ta: Val més que no ho digui tan alt. Aquest tabac
és meu
, com ho demostra el fet que es trobés a la meva
rebotiga. Si ho dubta
, podem anar a la policia i així sortirà
de dubtes. Vol que hi anem?
la cuNyada, emmurriada: No.
Xui ta: Pel que sembla, vostè no en té de tabac propi. En
aquestes condicions
, potser s’agafarà a la mà salvadora
que li allarga la senyoreta Xen Te. Tingui la bondat d’in-
dicar-me el camí dels locals del senyor Xu Fu.
Agafant de la mà el
fill peTiT del fuster Lin To, Xui Ta
se’n va, seguit del fusTer i els seus altres fills, la cu-
nyada, l’avi i el sensefeina. La cunyada, el fusTer i el
sensefeina arrosseguen les bales.
WaNg: És un mal home, però la Xen Te és bona.
sra. XiN: No ho sé. A la roba estesa hi falten uns panta-
lons
, i són els que porta el cosí. Això deu significar alguna
cosa. Què? M’agradaria saber-ho.
Entren els dos
vells.
la vella: No hi és, la senyoreta Xen Te?
sra. XiN, absent: És de viatge.
la vella: És curiós. Ens volia portar una cosa.
WaNg, mirant-se la mà, adolorit: I a mi també em volia
ajudar. La mà se’m paralitza. Segurament tornarà aviat.
El cosí sempre hi és per molt poc temps.
sra. XiN: Sí, oi?
- 145 -
INTERMEDI
Refugi nocturn de Wang
Música. En somnis, l’
aiguader comunica als déus els
seus temors. Els déus prossegueixen encara el seu
llarg pelegrinatge. Semblen fatigats. Aturant-se un
moment, giren el cap i miren, per damunt de l’es-
patlla, el venedor d’aigua.
WaNg: Abans que em despertés la vostra aparició, Res-
plendents
, somiava i veia la meva estimada germana Xen
Te que es trobava en un gran perill entre els canyars del
riu
, al mateix lloc on són trobats els suïcides. Caminava
trontollant d’una manera estranya
, i anava amb el cap
baix
, com si traginés alguna cosa tova però pesada que
l’enfonsés dins el llot. Quan l’he cridada
, ella, també
cridant
, m’ha dit que havia de portar a l’altra riba aquell
embalum de preceptes divins sense mullar-se
, perquè les
lletres s’esborrarien. Us ho diré ben clar: jo no he vist res
damunt les seves espatlles. Però he recordat amb temor
que vosaltres
, els déus, li havíeu parlat de grans virtuts, per
agrair-li que us hagués acollit a casa seva
, quan buscàveu
desesperats un allotjament nocturn. Quina vergonya quan
- 146 -
hi penso! Estic segur que enteneu la meva preocupació
per ella!
déu tercer: Què proposes?
WaNg: Una petita reducció dels vostres preceptes, Res-
plendents. Un petit alleujament d’aquest embalum de
manaments
, oh Bondadosos, tenint en compte que els
temps són dolents.
déu tercer: Com ara què, Wang, com ara què?
WaNg: Doncs, posem per cas, que només sigui exigida
la bona voluntat en lloc de l’amor
, o bé...
déu tercer: Però si això encara és més difícil, malaurat!
WaNg: O bé l’equitat en lloc de la justícia...
déu tercer: Però si això encara dona més feina!
WaNg: Doncs la simple decència en lloc de l’honor!
déu tercer: Però si això encara és més, home de poca fe!
- 147 -
ESCENA 8
La fàbrica de tabac de Xui Ta
A les barraques del senyor Xu Fu,
Xui Ta ha instal·lat
una petita fàbrica de tabac. Darrere barrots de ferro,
hi ha unes quantes famílies espantosament amunte-
gades, especialment dones i infants. Entre elles hi ha
la cunyada, l’avi, l’anTic fusTer i els seus fills.
Entra la
senyora iang, seguida del seu fill sun.
sra. iaNg, al públic: Els haig d’informar que, gràcies a la
previsió i a l’energia del senyor Xui Ta
, respectat de tot-
hom
, el meu fill Sun ja no és un degenerat i s’ha convertit
en un home útil. Com sap tot el barri
, el senyor Xui Ta va
obrir
, prop de l’escorxador, una fàbrica de tabac, petita,
però que va prosperar de seguida. Fa tres mesos
, em vaig
veure obligada a anar-lo a veure amb el meu fill. I em va
rebre
, després d’una curta espera.
Xui ta: En què puc servir-la, senyora Iang?
sra. iaNg: Senyor Xui Ta, voldria dir-li dues paraules en
favor del meu fill. La policia ens ha vingut a veure aquest
matí i ens ha dit que vostè havia posat una querella
,
- 148 -
en nom de la senyoreta Xen Te, per incompliment de
promesa matrimonial i per la desaparició de dos-cents
dòlars de plata.
Xui ta: Exacte, senyora Iang.
sra. iaNg: Senyor Xui Ta, per l’amor dels déus! No pot
deixar
, una vegada més, que la pietat prevalgui sobre la
justícia? Els diners han volat. Els ha liquidat en dos dies
,
quan el projecte de fer d’aviador va fracassar. Sé que és
un cràpula. A més
, s’havia venut els meus mobles amb la
idea d’anar a Pequín sense la seva mare. (Plora.) Abans
,
la senyoreta Xen Te el considerava molt.
Xui ta: I vostè què hi diu, senyor Sun?
suN, de mal humor: Aquests diners ja no els tinc.
Xui ta: Senyora Iang, tenint en compte que la meva
cosina
, per uns motius que no acabo d’entendre, havia
demostrat una feblesa pel degenerat del seu fill
, estic
disposat a posar-lo a prova una vegada més. Ella em va
dir que
, d’un treball decent, n’esperava una millora. Pot
ocupar un lloc a la meva fàbrica. Els dos-cents dòlars li
seran descomptats a petits terminis de la seva paga.
suN: O sigui que a la fàbrica o a la garjola.
Xui ta: Pot triar.
suN: I amb la Xen Te no puc parlar-hi?
Xui ta: No.
suN: I el meu lloc de treball, quin és?
- 149 -
sra. iaNg: Un milió de gràcies, senyor Xui Ta! Vostè és
infinitament bo
, i els déus l’hi pagaran. (A sun:) T’havies
desviat del bon camí. Ara
, amb un treball honrat, prova de
tirar endavant
, perquè puguis mirar la teva mare a la cara!
sun segueix Xui Ta dins la fàbrica. La senyora iang
torna al prosceni.
sra. iaNg, al públic: Les primeres setmanes van ser molt
dures
, per a Sun. La feina no li deia res. Tenia poques
ocasions de distingir-se. Fins que
, a la tercera setmana,
un petit incident li va ser de gran utilitat. Ell i el fuster Lin
To havien d’arrossegar unes bales de tabac.
sun i l’antic fuster lin To traginen cadascun dues ba-
les de tabac.
liN to, que s’atura sense alè i es deixa caure damunt
una de les bales: No puc més. No soc prou jove per a
aquesta feina.
suN, que també s’asseu: Per què no els engegues, ells i
les seves bales?
liN to: I de què viurem? Fins i tot els meus fills hi he hagut
de ficar
, per tenir el mínim que necessitem. Si ho veiés la
senyoreta Xen Te! Ella sí que era bona!
suN: Sí, no era dels pitjors. Si les circumstàncies no ha-
guessin estat tan lamentables
, ens hauríem entès bé, ella
i jo. M’agradaria saber on és. Més val que hi tornem. És
l’hora que ell sol venir.
S’aixequen.
- 150 -
suN, veu venir Xui Ta: Dona’m una de les teves bales, que
ja no t’aguantes! (sun agafa una de les bales de lin To.)
liN to: Moltes gràcies! Si ella fos aquí i veiés que dones un
cop de mà a un vell
, ho tindries més ben parat. Ja ho crec!
Entra
Xui Ta.
sra. iaNg, al públic: I amb un cop d’ull, el senyor Xui Ta
veu
, naturalment, que un bon treballador no té por de
la feina. I llavors intervé.
Xui ta: Ei, atureu-vos! Com és que tu només portes una
bala?
liN to: Avui estic una mica cansat, senyor Xui Ta, i Iang
Sun ha tingut l’amabilitat...
Xui ta: Doncs torna enrere i a carregar tres bales, com-
pany. Si ho pot fer Iang Sun tu també pots. Iang Sun té
voluntat i tu no.
sra. iaNg, al públic, mentre el fuster va a buscar dues
bales més: Ni una paraula a Sun
, naturalment, però el
senyor Xui Ta ja sabia a què atenir-se. I el dissabte següent
,
a l’hora d’anar a cobrar...
Col·loquen una taula i apareix
Xui Ta amb una bos-
sa de diners. Es posa al costat del vigilant —l’antic
sensefeina— i paga els sous. sun s’acosta a la taula.
el vigilaNt: Iang Sun, sis dòlars de plata.
suN: Dispensi, només poden ser cinc. Només cinc dòlars
de plata. (Agafa la llista que té a la mà el
vigilanT.) Miri,
- 151 -
aquí han apuntat per error sis dies de treball, però vaig
faltar un dia perquè tenia una citació del jutjat. (Hipòcri-
ta:) No vull res que no m’hagi guanyat
, encara que cobri
una misèria!
el vigilaNt: Així seran cinc dòlars de plata! (A Xui Ta:) Un
cas ben estrany
, senyor Xui Ta!
Xui ta: Com pot ser que li hagin apuntat sis dies, si no-
més eren cinc?
el vigilaNt: Em dec haver equivocat, senyor Xui Ta. (A
sun, fredament:) No passarà més.
Xui ta, que fa un senyal a sun i se l’endú a part: Última-
ment he observat que vostè és un home fort i que no plany
cap esforç al servei de la casa. Avui veig que també és un
home honrat. Passa sovint que el vigilant s’equivoqui en
perjudici de l’empresa?
suN: Té amistats entre els obrers, que el consideren un
dels seus.
Xui ta: Ho entenc. Un servei en val un altre. Vol una
gratificació?
suN: No, però potser puc fer-li veure que també soc
una persona intel·ligent. Tinc una certa formació
, sap?
El vigilant té moltes bones intencions amb el personal
,
però com que és un ignorant
, no es fa càrrec de les
necessitats de l’empresa. Posi’m a prova una setmana
,
senyor Xui Ta
, i em sembla que li podré demostrar que
la meva intel·ligència pot ser més útil a l’empresa que la
meva força muscular.
- 152 -
sra. iaNg, al públic: Van ser unes paraules molt atrevides,
però aquella nit vaig dir al meu Sun: «Ets un aviador.
Demostra que des del lloc on ara et trobes
, també pots
anar amunt! Vola
, falcó meu!». I realment, quantes coses
es poden aconseguir amb instrucció i intel·ligència! Sense
elles
, com pots comptar-te entre la gent de bé? Ha fet au-
tèntics miracles
, el meu fill, a la fàbrica del senyor Xui Ta!
suN, plantat amb les cames obertes darrere els treballadors,
que es passen de mà en mà
, per damunt els caps, un cove
de tabac en brut: Aquesta no és manera de treballar! L’heu
de fer córrer més
, aquest cove! (A un infanT:) I tu pots seure
a terra
, així deixaràs més espai lliure! I tu també pots cui-
dar-te del premsat
, sí, tu! Colla de ganduls! Per què us
paguen un sou? Vinga
, de pressa, aquest cove! Redéu!
Aparteu aquest avi i que triï tabac amb les criatures! Prou
de fer el dropo! Tot déu a compàs! (Pica de mans rítmica-
ment i el cove circula més de pressa.)
sra. iaNg, al públic: I ni l’hostilitat ni les injúries dels
ignorants
, que no van faltar, van impedir que el meu fill
complís el seu deure.
Un dels treballadors es posa a cantar la «Cançó dels
vuit elefants». Els altres canten la tornada.
Set elefants tenia el senyor Txin
i un altre que feia vuit.
Set eren feréstecs i el vuitè, manyac.
I era aquest vuitè qui els vigilava.
Troteu més de pressa!
El senyor Txin té un bosc
- 153 -
i abans que sigui fosc cal aplanar-lo,
i la nit ja és a prop!
Set elefants netegen el bosc
i el senyor Txin va damunt el vuitè.
Tot el dia el vuitè vigilava amb desgana
i mirava si els altres no feien mala cara.
Trepitgeu més a fons!
El senyor Txin té un bosc
i abans que sigui fosc cal aplanar-lo
i la nit ja és a prop!
Set elefants ja en tenien prou,
estaven tips d’anar arrencant els arbres.
El senyor Txin, nerviós, es va emprenyar amb tots set,
i va donar al vuitè un tassó d’arròs.
Què significa això?
El senyor Txin té un bosc
i abans que sigui fosc cal aplanar-lo,
i la nit ja és prop!
Set elefants hi han deixat els ullals,
i ben sencers els té encara el vuitè.
I el vuitè que estossina els altres set,
el senyor Txin s’hi feia un tip de riure.
Trepitgeu més a fons!
El senyor Txin té un bosc
i abans que sigui fosc cal aplanar-lo,
i la nit ja és a prop!
Amb pas indolent i amb un cigar a la boca,
Xui Ta
ha avançat a primer terme. iang sun ha acompanyat
- 154 -
entre rialles la tornada de la tercera estrofa i ha ac-
celerat picant de mans el ritme de la darrera.
sra. iaNg, al públic: Certament, mai no estarem prou
agraïts al senyor Xui Ta. Pràcticament sense intervenir
,
però amb energia i previsió
, ha sabut treure totes les
bones qualitats que Sun tenia amagades. No li ha fet tota
mena de fantàstiques promeses
, com la seva cosina, tan
admirada per tothom
, sinó que l’ha obligat a treballar
honradament. Avui
, Sun és un home ben diferent del que
era fa tres mesos. Suposo que hi estareu d’acord! Com
deien els vells: La persona noble és com una campana;
si li dones un cop sona
, i si no li dones un cop no sona.
- 155 -
ESCENA 9
La botiga de Xen Te
La botiga s’ha convertit en una oficina amb buta-
ques de cuiro i boniques catifes. Plou.
Xui Ta, ara més
gros, s’acomiada dels dos
vells de la botiga d’esto-
res. La senyora Xin ho mira divertida. Crida l’atenció
el seu vestit nou.
Xui ta: Em sap greu, però no els puc dir quan tornarà.
la vella: Avui hem rebut una carta amb els dos-cents
dòlars que li havíem deixat. No hi constava el remitent
,
però ha de ser de Xen Te. Ens agradaria molt escriure-li.
Ens pot donar l’adreça?
Xui ta: Tampoc no la sé, per desgràcia.
el vell: Anem.
la vella: Un dia o altre deu haver de tornar.
Xui Ta fa una inclinació. Els dos vells se’n van, inse-
gurs i inquiets.
sra. XiN: Han recuperat els diners massa tard. Ara ja han
perdut la botiga
, perquè no han pogut pagar els impostos.
- 156 -
Xui ta: Per què no em venien a veure?
sra. XiN: Costa venir-lo a veure a vostè. Potser en els pri-
mers moments esperaven el retorn de Xen Te
, perquè no
tenien cap paper firmat. I durant els dies crítics
, el vell va
agafar una febrada i la dona s’estava nit i dia al seu costat.
Xui ta, que ha de seure perquè se sent malament: Em
torna a rodar el cap.
sra. XiN, afanyant-se al voltant seu: Ja està de set mesos!
No li convenen les emocions fortes. Pot estar ben contenta
de tenir-me amb vostè. Sense una ajuda humana
, no hi ha
ningú que se’n pugui sortir. I jo
, quan arribi l’hora estaré
al seu costat. (Riu.)
Xui ta, feblement: Hi puc comptar, senyora Xin?
sra. XiN: I tant! És clar que m’haurà de donar alguna
coseta
, res, una misèria. Descordi’s una mica el coll, que
es trobarà millor.
Xui ta, en to de queixa: Ho faig tot pel nen, senyora Xin.
sra. XiN: Tot pel nen.
Xui ta: Cada dia tinc més panxa. M’ho notaran.
sra. XiN: Ho atribueixen a la prosperitat.
Xui ta: I què serà del menut?
sra. XiN: M’ho pregunta tres vegades cada dia. El porta-
rem a una bona dida
, ara que podem pagar-la.
Xui ta: Sí. (Amb por:) I que no hagi de veure mai Xui Ta.
sra. XiN: Mai... Només Xen Te.
- 157 -
Xui ta: Però els rumors que corren pel barri! L’aiguader i
les seves xafarderies! Estan espiant la botiga!
sra. XiN: No hi ha res perdut mentre el barber no en
sàpiga res. Begui un glop d’aigua.
Entra
sun, tot ben vestit i amb una cartera d’home
de negocis. Queda estupefacte en veure Xui Ta en
braços de la sra. Xin.
suN: Potser molesto?
Xui ta, que s’alça amb esforç i va trontollant cap a la
porta: Fins demà
, senyora Xin.
La
senyora Xin, tot posant-se els guants, se’n va
somrient.
suN: Guants! De qui, com i per què? Li està xuclant la
sang
, aquesta! (En veure que Xui Ta no respon.) Vostè
també és accessible als sentiments tendres? És estrany!
(Treu un full de la cartera.) En tot cas
, fa dies que no el
veig en forma
, que no està a l’altura d’abans. Llunes,
indecisions... Està malalt? El negoci se’n ressent. Això és
un altre escrit de la policia. Volen tancar la fàbrica. Diuen
que
, com a màxim, poden tolerar que hi hagi a cada
cambra el doble de la gent que la llei autoritza. Hi haurà
de fer alguna cosa
, senyor Xui Ta!
Xui Ta se’l mira una estona amb aire absent. Després
va a la rebotiga i torna amb una bossa de paper. En
treu un barret dur, nou, i el llança damunt l’escriptori.
- 158 -
Xui ta: L’empresa desitja que els seus representants ves-
teixin correctament.
suN: L’ha comprat per a mi?
Xui ta, amb indiferència: Emprovi-se’l, a veure si li va bé.
sun fa cara d’estranyat i se’l posa. Xui Ta li rectifica
la posició.
suN: Servidor de vostè. Però no torni a fugir del tema.
Avui mateix ha de discutir el nou projecte amb el barber.
Xui ta: El barber posa unes condicions que no podem
complir.
suN: Si em volgués dir d’una vegada quines són aquestes
condicions.
Xui ta, desviant-se del tema: Les barraques són prou
bones.
suN: Sí, prou bones per a la púrria que hi treballa, però
no per al tabac. Agafa humitat. Abans de la reunió vull
parlar amb la senyora Mi Tzu dels seus locals. Si els tenim
,
podem engegar a passeig tots aquests pidolaires
, pòtols i
morts de gana. Ells sí que no són prou bons. A la senyora
Mi Tzu
, li tocaré una mica la cuixa davant una tassa de te
i els locals ens sortiran a meitat de preu.
Xui ta, tallant: D’això res. Pel bon veure de l’empresa,
desitjo que vostè
, personalment, mantingui la reserva i
la fredor pròpies d’un home de negocis.
suN: Per què s’excita d’aquesta manera? És pels rumors
poc agradables que corren pel barri?
- 159 -
Xui ta: No m’ocupo de xafarderies.
suN: Deu estar així perquè torna a ploure. La pluja sempre
ens torna irritables i ens entristeix. Ves a saber per què.
veu de WaNg, des de fora: Porto aigua per vendre
i aquí m’haig d’esperar sota la pluja,
avui m’he fet un fart de caminar
per la poca aigua que venc.
I ara faig el meu pregó: «Compreu aigua!».
I no en compra ningú
que la desitgi amb avidesa,
i la pagui, i s’emborratxi amb ella.
suN: És aquest maleït venedor d’aigua. Ja tornarà a em-
prenyar-nos amb les seves difamacions!
veu de WaNg, des de fora: Ja no queda ni una bona
persona en aquest poble? Ni en aquesta plaça on vivia
la bona Xen Te? On és ella
, que, tot i plovent, com avui,
em va comprar un got d’aigua
, fa molts mesos, amb el
cor ple de joia? On és
, ara? Algú l’ha vista? Algú en té
notícia? Un vespre es va ficar en aquesta casa i no n’ha
sortit més!
suN: Vol que li tapi la boca, d’una vegada? Què n’ha de
fer d’on és ella? Penso
, d’altra banda, que si vostè no ho
diu
, és perquè no vol que jo ho sàpiga.
WaNg, entrant: Senyor Xui Ta, torno a preguntar-li quan
tornarà Xen Te. Han transcorregut sis mesos d’ençà que
se’n va anar de viatge. (En veure que Xui Ta no contesta:)
Després han passat moltes coses que no s’haurien pro-
duït en presència d’ella. (Xui Ta continua callant.) Senyor
- 160 -
Xui Ta, pel barri corre el rumor que a Xen Te li ha passat
alguna cosa. Els seus amics estem molt inquiets. Tingui
l’amabilitat de donar-nos la seva adreça.
Xui ta: Per desgràcia, ara no tinc temps, senyor Wang.
Torni la setmana vinent.
WaNg, excitat: Una altra cosa ha cridat molt l’atenció:
l’arròs que solien rebre els necessitats fa uns dies que
torna a ser cada matí davant la porta.
Xui ta: Quina conclusió en treu?
WaNg: Que Xen Te no és de viatge.
Xui ta: I on és? (Wang calla.) Si vol, li donaré la meva
resposta
, la definitiva. Si és amic de Xen Te, senyor Wang,
faci tan poques preguntes com pugui sobre el lloc on ella
es troba. És el meu consell.
WaNg: Un consell ben galdós! Senyor Xui Ta, abans de
la seva desaparició
, Xen Te em va comunicar que estava
embarassada.
suN: Què?
Xui ta, ràpid: Mentida!
WaNg, molt seriós, a Xui Ta: Senyor Xui Ta, no ha de
creure que els amics de Xen Te deixarem de preguntar
per ella. Una bona persona no és fàcil d’oblidar. N’hi ha
tan poques! (Se’n va.)
Xui Ta el segueix amb els ulls astorats. Després corre
a ficar-se a la rebotiga.
- 161 -
suN, al públic: Xen Te embarassada! Estic fora de mi!
M’han ben enredat! Ella devia dir-ho immediatament al
cosí
, i aquest miserable, com és lògic, la va treure de la
circulació. «Fes la maleta i desapareix abans que el pare
de la criatura s’ho olori.» Això és antinatural
, inhumà.
Tinc un fill. Un Iang apareix a l’horitzó! I què és el que
passa? La noia s’esfuma
, i jo aquí, pencant com un esclau!
(S’enfureix.) I em volen comprar regalant-me un barret!
(El trepitja amb fúria.) Criminal! Lladre! Segrestador de
criatures! I la noia no té pràcticament ningú que la prote-
geixi. (Arriben sanglots de la rebotiga.
sun calla i escolta.)
No eren sanglots això? Qui és? Ha parat. Què signifiquen
aquests sanglots a la rebotiga? Aquest bèstia de Xui Ta no
crec que plori! Qui deu ser? I aquest arròs que hi ha cada
matí davant la porta
, què significa? I si la noia fos aquí?
Si ell la tingués amagada? Qui més podria sanglotar allà
dins? Això sí que seria una mina! Haig de trobar-la com
sigui
, si està embarassada!
Xui Ta surt de la rebotiga. Va cap a la porta i mira
la pluja.
suN: On és, ella?
Xui ta, que alça la mà per escoltar: Un moment! Són les
nou. Però avui no se sent res. La pluja és massa forta.
suN, irònic: Què vol sentir?
Xui ta: L’avió postal.
suN: No faci bromes.
- 162 -
Xui ta: Una vegada algú va dir-me que vostè volia ser
aviador. És que ja no hi té cap interès?
suN: No em queixo de la meva situació actual, si és això
el que vol dir. No tinc cap predilecció per un servei de
nit
, sap? El correu postal és un servei nocturn. Podríem
dir que aquesta empresa se m’ha ficat al cor. Perquè no
deixa de ser l’empresa de la meva exfutura
, encara que
ella sigui fora. És de viatge
, realment?
Xui ta: Per què ho pregunta?
suN: Potser perquè les coses d’ella encara no em deixen
indiferent del tot.
Xui ta: Això podria interessar-li a la meva cosina.
suN: En tot cas, les seves coses m’interessen prou per no
tancar els ulls si algú
, per exemple, li nega la llibertat de
moviments.
Xui ta: Qui, per exemple?
suN: Vostè!
Pausa.
Xui ta: Què faria en aquest cas?
suN: Potser començaria per replantejar la meva situació
a l’empresa.
Xui ta: Ah. I si l’empresa, és a dir, jo, li donés el càrrec
adequat
, podria comptar que vostè renunciaria a qualse-
vol investigació posterior sobre la seva exfutura?
suN: Potser sí.
- 163 -
Xui ta: I com veu la seva nova situació a l’empresa?
suN: Dominant. Penso, per exemple, que podria despat-
xar-lo a vostè.
Xui ta: I si l’empresa el despatxés a vostè en lloc de mi?
suN: Llavors probablement tornaria, però no sol.
Xui ta: Amb qui?
suN: Amb la policia.
Xui ta: Amb la policia... Suposem que la policia no hi
troba ningú
, aquí.
suN: Llavors, potser donarà una ullada a la rebotiga.
Senyor Xui Ta
, continuo sentint una gran nostàlgia per la
dama del meu cor. Sento que haig de fer alguna cosa per
tenir-la de nou entre els meus braços. (Amb calma:) Està
embarassada i necessita un home al seu costat. N’haig
de parlar amb l’aiguader. (Se’n va.)
Xui Ta el segueix amb la vista, sense moure’s. Després
corre cap a la rebotiga. En treu tota mena d’utensilis
de Xen Te: roba blanca, vestits, articles de tocador.
Mira llargament el xal que Xen Te va comprar a la
parella de vells estorers. En fa un farcell i ho amaga
sota una taula en sentir sorolls. Entren la propieTària
i el senyor Xu fu. Saluden Xui Ta i es desprenen dels
paraigües i els xancles.
la propietària: Ja som a la tardor, senyor Xui Ta.
sr. Xu fu: Una estació ben trista.
- 164 -
la propietària: On és el seu simpàtic apoderat? És un
castigador
, encara que vostè no el deu conèixer en aquest
aspecte. Val a dir que sap compaginar molt bé el seu
atractiu amb les seves obligacions comercials
, i això deu
ser força beneficiós per a vostè.
Xui ta, que fa una reverència: Seguin, si els plau!
Seuen i es posen a fumar.
Xui ta: Amics, un fet imprevisible, que pot tenir certes
conseqüències
, m’obliga a accelerar les negociacions que
havia emprès recentment sobre el futur de la meva empre-
sa. Senyor Xu Fu
, la meva fàbrica es troba en dificultats.
sr. Xu fu: S’hi troba sempre.
Xui ta: Però ara la policia amenaça obertament de tan-
car-la
, si no puc presentar un projecte de reorganització.
Senyor Xu Fu
, es tracta de l’única propietat de la meva
cosina
, per qui vostè ha demostrat sempre un gran interès.
sr. Xu fu: Senyor Xui Ta, em sap molt de greu haver-li de
discutir els seus projectes
, que van creixent sense parar. Jo
parlo d’un petit sopar amb la seva cosina
, i vostè em surt
amb les seves dificultats financeres. Jo poso a disposició
de la seva cosina uns locals per als indigents i vostè m’hi
instal·la una fàbrica. Jo li dono a ella un xec i vostè el
cobra. La seva cosina desapareix. Vostè demana cent mil
dòlars de plata perquè diu que els meus locals són massa
petits. Senyor meu: on és la seva cosina?
Xui ta: Tranquil·litzi’s, senyor Xu Fu. Avui puc comunicar-li
que tornarà molt aviat.
- 165 -
sr. Xu fu: Aviat? Quan? Fa setmanes que li sento dir
«aviat».
Xui ta: No li demano que firmi res més. Només li pregun-
to si s’interessaria més pel meu projecte en el cas que la
meva cosina tornés.
sr. Xu fu: Li he dit mil vegades que no vull res amb vostè
i que estic disposat a parlar-ho amb la seva cosina. Però
vostè sembla posar impediments a aquesta entrevista.
Xui ta: Ja no.
sr. Xu fu: Quan la tindrem, doncs?
Xui ta, amb inseguretat: D’aquí a tres mesos.
sr. Xu fu, irritat: Doncs la meva firma la tindrà d’aquí a
tres mesos!
Xui ta: Però cal preparar-ho tot.
sr. Xu fu: Prepari-ho tot, senyor Xui Ta, si està convençut
que
, aquesta vegada, la seva cosina vindrà realment.
Xui ta: Senyora Mi Tzu, vostè, per la seva banda, estaria
disposada a confirmar davant la policia que puc disposar
dels seus locals per a la meva fàbrica?
la propietària: Evidentment, si vostè em cedeix el seu
apoderat. Fa setmanes que ho sap: aquesta és l’única
condició que li poso. (Al sr. Xu fu:) És un jove molt ca-
pacitat per als negocis
, i jo necessito un administrador.
Xui ta: Però vostè ha de comprendre que jo no puc pres-
cindir del senyor Iang Sun
, amb tantes dificultats i amb
- 166 -
els problemes de salut que tinc aquests últims temps. En
principi
, estava disposat a cedir-l’hi, però...
la propietària: Però, què?
Pausa.
Xui ta: Està bé: demà es presentarà a la seva oficina.
sr. Xu fu: Celebro que hagi arribat a aquesta decisió, Xui
Ta. Si efectivament torna la senyoreta Xen Te
, la presèn-
cia d’aquest jove seria d’allò més inconvenient. Sabem
que
, en un moment determinat, va exercir en ella una
influència nefasta.
Xui ta, fent una inclinació: Sens dubte. Perdonin que, en
aquestes qüestions de la meva cosina Xen Te i el senyor
Iang Sun
, hagi tingut unes vacil·lacions impròpies d’un
home de negocis. Abans
, hi havia entre ells un cert lligam...
la propietària: Està perdonat.
Xui ta, que mira cap a la porta: Amics, cal que arribem a
una conclusió. En aquesta botiga
, abans petita i sòrdida,
on els pobres del barri compraven el tabac de la bona
Xen Te
, ara hem resolt d’establir-hi dotze magnífiques
botigues per vendre-hi en el futur el bon tabac de Xen
Te. M’han dit que
, avui, la gent m’anomena el rei del
tabac de Sezuan. Però la realitat és que he tirat endavant
aquest negoci únicament en benefici de la meva cosina
Xen Te. Serà d’ella
, dels seus fills i dels fills dels seus fills.
De fora, arriba la remor d’una colla de gent. Entren
sun, Wang i el policia.
- 167 -
el policia: Senyor Xui Ta, ho sento molt, però els ànims
exaltats de tot el barri m’obliguen a prendre en conside-
ració una denúncia que ve de la seva pròpia empresa
,
segons la qual vostè ha privat de llibertat la seva cosina
,
la senyoreta Xen Te.
Xui ta: No és veritat.
el policia: Aquí, el senyor Iang Sun diu que ha sentit
sanglots que sortien de la rebotiga
, uns sanglots que
només podien provenir d’una persona del sexe femení.
la propietària: Això és ridícul. Jo i el senyor Xu Fu, dos
ciutadans respectables d’aquesta ciutat
, el testimoni
dels quals difícilment serà posat en dubte per la policia
,
afirmem que aquí no ha plorat ningú. Aquí
, fumem
tranquil·lament els nostres cigars.
el policia: Em sap greu, però tinc ordre d’escorcollar la
rebotiga.
Xui Ta obre la porta. El policia la travessa tot fent una
reverència. Mira l’interior. Després es gira i somriu.
el policia: Efectivament, no hi ha ningú.
suN, que ha anat a col·locar-se al costat d’ell: Doncs jo
he sentit sanglots! (El seu esguard s’adreça a la taula
,
sota la qual
Xui Ta ha amagat el farcell. Hi corre.) Això,
abans no hi era!
Obre el farcell i mostra la roba de
Xen Te, etc.
WaNg: Són les coses de Xen Te! (Va cap a la porta i crida
a l’exterior:) Hem descobert els seus vestits!
- 168 -
el policia, apoderant-se de les coses: Vostè ha dit que la
seva cosina era de viatge. Sota la seva taula s’ha trobat
un farcell amb efectes que li pertanyien. On podem trobar
la noia
, senyor Xui Ta?
Xui ta: Desconec la seva adreça.
el policia: Això és molt lamentable.
crits, de la gent: Han trobat les coses de Xen Te! El rei
del tabac l’ha assassinada i l’ha fet desaparèixer!
el policia: Senyor Xui Ta, haig de demanar-li que m’acom-
panyi a la comissaria.
Xui ta, fent una reverència a la propieTària i al senyor Xu
f
u: Els demano perdó per l’escàndol, senyors. Però encara
hi ha jutges a Sezuan. Estic convençut que tot s’acabarà
ben aviat. (Se’n va
, seguit del policia.)
WaNg: S’ha comès un crim horrorós!
suN, perplex: Doncs allà dins ha plorat algú.
- 169 -
INTERMEDI
Refugi nocturn de Wang
Música. Per última vegada, els
déus s’apareixen en
somnis a l’aiguader. Han sofert una gran transforma-
ció. Presenten senyals evidents de llargues caminades,
de gran esgotament i d’haver viscut unes experiències
desagradables. Un d’ells porta el barret xafat, l’altre
ha deixat una cama en un parany de guineus, i tots
tres van descalços.
WaNg: Per fi apareixeu! Passen coses terribles davant
l’estanc de Xen Te
, Resplendents! Xen Te torna a estar
de viatge
, ja fa mesos! El cosí ha arrambat amb tot! Avui
l’han detingut! Diuen que l’ha assassinada per quedar-se
la botiga. Però jo no ho crec
, perquè he tingut un somni
on ella se m’apareixia i m’explicava que el seu cosí la té
presonera. Oh
, Resplendents, cal que torneu immedia-
tament a buscar-la.
déu primer: És espantós. La nostra recerca ha fracassat. De
bons
, n’hem trobat pocs, i quan n’hem trobat algun, feia
una vida indigna d’una persona humana. Ja ens havíem
decidit per Xen Te.
- 170 -
déu segoN: Si és que encara és bona.
WaNg: És clar que ho és, però no apareix per enlloc!
déu primer: Doncs tot està perdut.
déu segoN: Calma!
déu primer: Calma, per què? Haurem de dimitir, si ella no
apareix! Amb quin món ens hem topat! Misèria
, baixesa
i depravació per tot arreu! Fins i tot el paisatge ens falla.
Els arbres
, tan bonics, decapitats pels cables elèctrics, i
a l’altra banda de les muntanyes
, veiem espessos núvols
de fum i sentim canonades
, i enlloc no hi ha una bona
persona que se’n pugui sortir!
déu tercer: Ah, venedor d’aigua, els nostres manaments
semblen destructors! Em temo que caldrà suprimir totes
les normes morals que havíem establert. La gent té prou
feina a conservar la vida. Els bons propòsits els porten
arran del precipici
, i les bones accions els hi fan caure.
(Als altres dos
déus:) El món és inhabitable, cal que ho
reconegueu!
déu primer, amb violència: No, són els homes els qui no
valen res!
déu tercer: Perquè el món és massa fred!
déu segoN: Perquè els éssers humans són massa febles!
déu primer: Dignitat, amics, dignitat! Germans, no tenim
dret a desesperar-nos. Havíem trobat algú que era bo
i que no s’ha tornat dolent
, sinó que, simplement, ha
desaparegut. Correm a trobar-lo. Amb un n’hi haurà prou.
- 171 -
No hem dit que tot pot millorar encara, si trobem una
sola persona capaç de viure en aquest món
, només una?
Surten de pressa.
- 173 -
ESCENA 10
Sala del tribunal
Per grups: el
senyor Xu fu i la propieTària, sun i la seva
mare, Wang, l’antic fusTer, el sensefeina, la cunyada,
l’
avi, la prosTiTuTa jove (la neboda), els dos vells, la se-
nyora Xin, el policia.
el vell: És massa poderós.
WaNg: Vol obrir dotze botigues.
el fuster: Com pot pronunciar el jutge una sentència jus-
ta
, si els amics de l’acusat, el barber Xu Fu i la propietària
Mi Tzu
, també són amics d’ell?
la cuNyada: Ahir vespre van veure que la senyora Xin, per
encàrrec del senyor Xui Ta
, entrava a la cuina del jutge una
oca tan grassa
, que el greix degotava del cistell.
la vella, a Wang: No la trobaran mai, la nostra pobra
Xen Te.
WaNg: Sí, només els déus poden descobrir la veritat.
el policia: Silenci! El tribunal!
- 174 -
Entren els tres déus amb roba de jutge. Mentre traves-
sen l’escena en direcció als seus llocs, van xiuxiuejant
entre ells.
déu tercer: Ho descobriran. La nostra documentació
l’hem falsificada molt malament.
déu segoN: I la gent es començarà a malfiar d’aquesta
sobtada indigestió del jutge.
déu primer: No, és una cosa ben natural; s’ha menjat la
meitat de l’oca!
sra. XiN: Són uns jutges nous!
WaNg: I molt bons!
El
déu Tercer, que passa en darrer lloc, el sent, es gira
a mirar-lo i somriu. Els déus s’asseuen. El déu primer
dona un cop de maça a la taula. El policia fa com-
parèixer Xui Ta, que avança entre xiulets del públic
però en actitud altiva.
el policia: Prepari’s per tenir una sorpresa. No és el jutge
Fu Yi Txeng
, però aquests també semblen indulgents.
Xui Ta veu els déus i es desmaia.
prostituta jove: Què és això? El rei del tabac s’ha des-
maiat!
la cuNyada: Sí, quan ha vist els nous jutges!
WaNg: Sembla que els coneix! No ho entenc.
déu primer, que obre la sessió: Vostè és el majorista de
tabac Xui Ta?
- 175 -
Xui ta, amb una veu molt feble: Sí.
déu primer: Contra vostè hi ha l’acusació d’haver fet desa-
parèixer la senyoreta Xen Te
, cosina seva, per apoderar-se
del seu negoci. Es reconeix culpable?
Xui ta: No.
déu primer, fullejant les actes: Escoltarem primer la decla-
ració del policia del districte sobre la reputació de l’acusat
i de la seva cosina.
el policia, avançant: La senyoreta Xen Te era una noia a
qui li agradava ser amable amb tothom; vivia i deixava
viure
, com se sol dir. El senyor Xui Ta, en canvi, és un home
de principis. El bon cor de la senyoreta Xen Te l’obligava
a prendre mesures estrictes de tant en tant. Però ell
, al
revés de la noia
, sempre s’ha mantingut al costat de la
llei
, Senyories. Ha desemmascarat una gent a qui la seva
cosina
, amb un excés de confiança, havia procurat un
sostre i que van resultar ser una banda de lladres. En una
altra ocasió
, va impedir que Xen Te, en el darrer moment,
cometés un perjuri manifest. El senyor Xui Ta és conegut
com a ciutadà respectable i que respecta les lleis.
déu primer: Alguna altra persona vol testimoniar que
l’acusat és incapaç d’un delicte com el que li és atribuït?
Avancen el
senyor Xu fu i la propieTària.
el policia, baix, als déus: El senyor Xu Fu, un senyor de
molta influència!
- 176 -
sr. Xu fu: Aquí a la ciutat, el senyor Xui Ta és tingut per un
home de negocis acreditat. És vicepresident de la Cambra
de Comerç i volien nomenar-lo jutge de pau del districte.
WaNg, que l’interromp: Vosaltres, ho volíeu! Teniu ne-
gocis amb ell!
el policia, baix: Aquest és un mal subjecte!
la propietària: Com a presidenta de l’Associació de Bene-
ficència
, poso en coneixement del tribunal que el senyor
Xui Ta no solament està a punt de cedir a nombroses
persones els millors locals imaginables
, clars i higiènics,
dins la seva fàbrica
, sinó que fa constants donacions al
nostre asil per a invàlids.
el policia, baix: La senyora Mi Tzu, amiga íntima del jutge
Fu Yi Txeng!
déu primer: Sí, sí..., però ara hem de saber si algú pot dir
coses menys favorables sobre l’acusat.
Avancen
Wang, l’antic fusTer, la parella de vells, el
sensefeina, la cunyada i la prosTiTuTa jove.
el policia: L’escòria del barri.
déu primer: Molt bé, què en sabeu vosaltres de la con-
ducta pública del senyor Xui Ta?
crits, confusos: Ens ha arruïnat! —A mi em va fer
xantatge! —Ens ha obligat a fer mal! —Ha explotat els
indefensos! —Ha mentit! —Estafat! —Assassinat!
déu primer: Acusat, què hi pot respondre?
- 177 -
Xui ta: No he fet res més que salvar la simple existència
de la meva cosina
, Senyories. Només he vingut quan hi
havia perill que perdés el seu petit establiment. He hagut
de venir tres vegades. No he tingut mai la intenció de
quedar-me. Les circumstàncies m’han obligat a fer-ho
aquesta última vegada. I no he guanyat per disgustos.
La meva cosina era molt estimada i jo he hagut de fer la
feina bruta. Per això soc odiat.
la cuNyada: Sí que ho ets. Accepteu el nostre cas, Se-
nyories! (A Xui Ta:) I no vull parlar de les bales de tabac!
Xui ta: Per què no? Per què no?
la cuNyada, als déus: Xen Te ens havia donat acollida, i
ell ens va fer agafar.
Xui ta: Havíeu robat uns pastissos!
la cuNyada: Ara fa veure que li preocupen molt els pas-
tissos del forner! La botiga
, la volia ell!
Xui ta: La botiga no era un asil, egoistes!
la cuNyada: Però no teníem on anar!
Xui ta: Éreu massa colla!
WaNg: I aquests, què? (Indica els dos vells.) També són
uns egoistes?
el vell: Vam posar els nostres estalvis a la botiga de Xen
Te. Per què ens ha fet perdre la nostra
, de botiga?
Xui ta: Perquè la meva cosina volia ajudar un aviador a
volar. Em calia trobar els diners!
- 178 -
WaNg: Potser sí que era això el que ella volia, però tu
volies la col·locació de Pequín
, que donava més. La botiga
no era prou bona per a tu.
Xui ta: El lloguer era massa elevat!
sra. XiN: Això, ho puc confirmar.
Xui ta: I la meva cosina no entenia res de negocis.
sra. XiN: Això també és veritat! I a més, estava enamo-
rada de l’aviador.
Xui ta: No tenia dret a estimar?
WaNg: És clar que sí! I llavors, tu, per què havies d’obli-
gar-la a casar-se amb un home que no estimava
, amb el
barber
, aquí present?
Xui ta: Perquè l’home que estimava era un cràpula.
WaNg: Vols dir aquell? (Assenyala sun.)
suN, saltant: I com que era un cràpula, el vas llogar a la
teva oficina!
Xui ta: Per corregir-te! Per corregir-te!
la cuNyada: Per fer-ne un esbirro!
WaNg: I després de corregir-lo, no el vas vendre a aquesta
dona? (Indica la propieTària.) Ella ho ha esbombat per tot
arreu.
Xui ta: Perquè només em cedia els seus locals, si ell anava
a tocar-li una mica la cuixa!
la propietària: Mentida! No en parli més, dels meus
locals! No hi vull res amb vostè! Assassí! (Se’n va
, molt
ofesa.)
- 179 -
suN: Senyories! Haig de dir un mot a favor d’ell!
la cuNyada: És clar que ho has de fer. Ets el seu empleat.
el seNsefeiNa: És el pitjor explotador que hi ha hagut mai!
És un podrit acabat!
suN: Senyories, l’acusat pot haver-me fet el que sigui, però
no és un assassí. Pocs minuts abans que el detinguessin
,
vaig sentir la veu de Xen Te a la rebotiga.
déu primer, amb avidesa: O sigui que era viva? Explica’ns
exactament què vas sentir.
suN, triomfalment: Un sanglot, Senyories, un sanglot!
déu tercer: I el vas reconèixer?
suN: Evidentment. Com no havia de reconèixer la seva
veu?
sr. Xu fu: Sí, perquè l’has fet plorar prou sovint!
suN: També l’havia fet feliç! Però després, aquest (asse-
nyalant Xui Ta) te la volia vendre a tu.
Xui ta, a sun: Perquè tu no l’estimaves!
WaNg: No! Pels diners!
Xui ta: Però per què eren necessaris aquests diners,
Senyories? (A sun:) Tu pretenies que ella sacrifiqués tots
els seus amics
, però el barber va oferir locals i diners per
ajudar els pobres. I perquè ella pogués practicar la bondat
,
jo la vaig haver de prometre amb el barber.
WaNg: I per què no vas deixar que fes el bé, quan el xec
en blanc va ser signat? Per què vas enviar els amics de
- 180 -
Xen Te a aquells barracots infectes, a la teva fàbrica, rei
del tabac?
Xui ta: Ho vaig fer pel fill!
liN to: I els meus fills? Què has fet amb els meus fills?
Xui Ta calla.
WaNg: Ara calles, eh? Els déus van donar la botiga a Xen
Te perquè en fes una petita font de bondat. I ella sempre
volia fer el bé; i tu sempre venies a impedir-ho.
Xui ta, fora de si: Perquè si no, la font s’hauria estroncat,
estúpid!
sra. XiN: Això és veritat, Senyories!
WaNg: De què serveix la font, si no raja?
Xui ta: Fer bones accions vol dir la ruïna!
WaNg, ferotge: I fer males accions vol dir la bona vida,
oi? Què has fet amb la bona Xen Te
, mal home? Quantes
bones persones queden encara
, Resplendents? Ella ho
era
, de bona! Quan aquell em va trencar la mà, ella volia
declarar a favor meu. I ara jo declaro a favor d’ella. Era
bona
, en dono testimoni. (Alça la mà per jurar.)
déu tercer: Què hi tens a la mà, venedor d’aigua? La
veig encarcarada.
WaNg, que assenyala Xui Ta: Ell en té la culpa! Només
ell! Xen Te volia donar-me diners per anar al metge
, però
va arribar ell. Tu eres el seu enemic mortal.
Xui ta: Jo era el seu únic amic.
- 181 -
tots: On és?
Xui ta: De viatge.
WaNg: On?
Xui ta: No ho diré.
tots: Per què hi ha hagut d’anar, de viatge?
Xui ta, cridant: Perquè l’hauríeu destrossada!
Silenci sobtat.
Xui ta, que es deixa caure a la seva cadira: No puc més.
Vull explicar-ho tot. Si evacueu la sala i només es queden
els jutges
, faré una confessió.
tots: Confessa! Ho dirà tot!
déu primer, que pica la taula amb la maça: Que evacuïn
la sala! (El policia evacua la sala.)
sra. XiN, tot sortint: Quina sorpresa es prepara!
Xui ta: Ja són fora? Tots? No puc callar més. Us he reco-
negut
, Resplendents.
déu segoN: Què n’has fet de la nostra bona persona de
Sezuan?
Xui ta: Deixeu que us confessi la terrible veritat: jo soc la
vostra bona persona!
Es treu la màscara de
Xui Ta i s’arrenca els vestits.
Apareix Xen Te.
XeN te: Sí, soc jo. Xui Ta i Xen Te, soc l’un i l’altra alhora.
- 182 -
L’ordre que em vau donar
de ser bona i continuar vivint,
com un llamp, em va partir en dues meitats.
Jo no sé com va anar: ser bo amb els altres
i alhora amb mi mateixa era impossible.
Ajudar-me a mi i els altres, m’era massa costós.
Ah, que difícil és el vostre món! Massa misèria i deses-
peració!
Si allargues la mà al pobre, ell te l’arrenca! Si ajudes el
perdut, et perds tu mateix! Perquè, qui podrà resistir-se
gaire temps a ser dolent, si veus morir qui no es pot dur
a la boca un tros de carn?
Ah, d’on podia treure tot allò que em calia?
Només de mi mateixa! Però aleshores hauria sucumbit!
El pes dels bons propòsits
m’ensorrava. Però si cometia una injustícia,
el poder era meu i podia menjar la carn millor!
Alguna cosa falsa hi ha d’haver en el vostre món.
Per què la maldat és recompensada?, per què als bons
els esperen els càstigs més cruels? Ah, dintre meu
hi havia un desig tan gran de sentir-me ben tractada! I
també hi havia una ciència secreta, perquè de petita
em rentaven amb l’aigua del carrer! Això em va fer anar
sempre
amb els ulls ben oberts. La pietat, però,
em feia tant de mal, que una ràbia de llop m’assaltava
quan veia la misèria. Llavors
vaig sentir que em transformava,
que les dents se m’esmolaven. I tenien gust de cendra
les bones paraules que em venien a la boca. I amb tot,
- 183 -
m’agradava ser un àngel dels suburbis,
i donar
era un plaer per a mi. Veia un rostre feliç
i ja em sentia com si caminés pels núvols.
Condemneu-me: tot el mal que he fet,
l’he fet per donar ajuda als meus veïns,
per estimar el meu estimat i per salvar el meu fill de la
necessitat.
Oh déus, per al vostre gran projecte,
jo, pobre ésser humà, era massa poca cosa.
déu primer, amb demostracions d’horror: No parlis més,
desgraciada! Què vols que pensem de tu
, nosaltres, que
estàvem tan contents d’haver-te retrobat?
XeN te: Bé cal que us digui que jo soc la mala persona de
qui tothom ha explicat el mal que ha fet.
déu primer: La bona persona de qui tothom ha explicat
el bé que ha fet!
XeN te: No, també soc la mala persona!
déu primer: Un malentès! Quatre incidents desafortunats!
Uns quants veïns sense cor! Un excés de zel!
déu segoN: Però com pot continuar vivint?
déu primer: Podrà! És una persona forta i de bona cons-
titució. Pot aguantar molt.
déu segoN: Però que no has sentit el que ha explicat?
déu primer, amb vehemència: Un embolic, tot plegat!
Increïble
, completament increïble! Hem d’admetre que
els nostres manaments són mortals? Hem de renunciar
- 184 -
als nostres manaments? (Obstinat:) Mai! Ha de canviar
el món? Com? Qui l’ha de canviar? No
, tot és en ordre!
(Dona ràpidament un cop de maça a la taula.) I ara...
(Fa un senyal i comença a sonar una música. Va sorgint
una claror rosada.)
Tornem a casa nostra. Aquest petit món
ens ha seduït força. Les seves alegries i els seus mals
ens han reconfortat i adolorit. I quan
serem allà dalt, darrere les estrelles,
pensarem en tu, Xen Te, la bona persona,
que aquí baix dones fe del nostre esperit,
i dus la llàntia humil enmig de la freda tenebra.
Adéu i bona sort!
A un senyal seu, el sostre s’obre i en descendeix un
núvol de color rosa. Els
déus hi pugen i s’hi enlairen
lentament.
XeN te: Oh, no, Resplendents! No us allunyeu! No
m’abandoneu! Com podré mirar la cara dels dos vells que
han perdut la botiga
, i l’aiguader amb la mà paralitzada?
I com podré defensar-me del barber
, que no estimo, i de
Sun
, que estimo? I porto dins el meu cos una nova vida.
Aviat arribarà el meu fill i em demanarà menjar. No puc
quedar-me aquí!
Mira, acorralada, la porta per on entraran els seus
botxins.
déu primer: Sí que pots! Sigues bona i tot anirà bé! (Entren
els testimonis. Miren amb estupor els
juTges, que floten
damunt el núvol rosa.)
- 185 -
WaNg: Demostreu el vostre respecte! Els déus han baixat
entre nosaltres! Tres déus dels més grans han vingut al
Sezuan a buscar una bona persona. Ja l’havien trobada
,
però...
déu primer: Res de peròs! Aquí la teniu!
tots: Xen Te!
déu primer: No era morta, només s’havia amagat. Una
bona persona restarà entre vosaltres!
XeN te: Però necessito el cosí!
déu primer: No gaire sovint!
XeN te: Almenys una vegada a la setmana!
déu primer: Una vegada al mes, i prou!
XeN te: Oh, no us allunyeu, Resplendents! Encara no ho
he dit tot! Us necessito amb urgència!
els déus, que canten el «Trio dels déus que desapareixen
entre els núvols»:
Quin greu, no poder quedar-nos
més d’un instant fugisser.
Si la mires per descriure-la,
la bona troballa es perd.
Els vostres cossos fan ombres
sobre la llum resplendent,
per això ens heu de permetre
de tornar al nostre no-res.
XeN te: Auxili!
- 186 -
els déus: Acaba ja l’enquesta,
ens enfilem cap enlaire,
i que la bona persona
de Sezuan sigui lloada.
Mentre
Xen Te els allarga els braços amb desespera-
ció, els déus desapareixen a les altures, tot somrient
i saludant amb les mans.
- 187 -
EPÍLEG
Apareix un actor davant la cortina i, en to de discul-
pa, s’adreça al públic amb un epíleg.
Ara, públic amable, no quedis descontent.
Sabem que aquest final no és gaire convincent.
La llegenda daurada que teníem davant
s’ha tornat dolorosa entre les nostres mans.
I nosaltres mateixos hem quedat decebuts,
sense trobar resposta, quan el teló ha caigut.
Desitgem, malgrat tot, que estigueu com a casa
i en vosaltres posem la nostra confiança.
I malauradament, no ho podem amagar:
sense el vostre favor, ens espera el fracàs.
No se’ns ha acudit res, potser de tanta por.
No fora el primer cas. Quina és la solució?
No n’hem trobat ni una, ni pagant-la amb diners.
Hi ha d’haver uns altres homes, o bé un món diferent?
O potser uns altres déus? O cap? Només puc dir
que estem desconcertats, i no ho dic perquè sí.
Un embull com aquest només té una sortida:
que vosaltres mateixos rumieu de seguida
com podem ajudar una persona bona
- 188 -
perquè dugui a bon fi les seves bones obres.
Busca, públic amable, un final tu mateix.
Hi ha d’haver un bon final! Hi ha de ser, hi ha de ser!
Aquest llibre,
imprès
als tallers de Gràfiques Arrels
de la ciutat de Tarragona,
fou enllestit
el dia 3 d’octubre del 2018
Volums publicats:
Textos a part
Teatre contemporani
1 Gerard Vàzquez, Magma, 1998. Premi Born
1997
2 Enric Rufas, Certes mentides, 1998
3 Lluïsa Cunillé, La venda, 1999
4 Juan Mayorga, Cartes d’amor a Stalin, 1999.
Premi Born 1998
5 Toni Cabré, Navegants, 1999. Premi Serra
d’Or 1999
6 Patrice Chaplin, Rient cap a la foscor, 2000
7 Paco Zarzoso, Ultramarins, 2000. Premi Serra
d’Or 1999 (al millor text espectacle)
8 Lluïsa Cunillé, L’aniversari, 2000. Premi
Born 1999
9 Bienve Moya, Ànima malalta, 2000
10 Joan Casas, L’últim dia de la creació, 2001
11 Toni Rumbau, Eurídice i els titelles de
Caront, 2001
12 Rosa M. Isart Margarit, Vainilla, 2001. Premi
Joaquim M. Bartrina 2000
13 Raül Hernández Garrido, Si un dia m’oblides-
sis, 2001. Premi Born 2000
14 Harold Pinter, L’engany, 2001
15 David Plana, Després ve la nit, 2002
16 Beth Escudé, Les nenes mortes no creixen,
2002. Premi Joaquim M. Bartrina 2001
17 Luis Miguel González, La negra, 2002. Premi
Born 2001
18 Enric Nolla, Tractat de blanques, 2003
19 Dic Edwards, Sobre el bosc lacti, 2003
20 Manuel Molins, Elisa, 2003
21 Meritxell Cucurella, Pare nostre que esteu
en el cel, 2003
22 Llorenç Capellà, Un bou ha mort Manolete,
2003. Premi Born 2002
23 Gerard Vàzquez i Jordi Barra, El retratista,
2003. Premi del Crèdit Andorrà 2002
24 Albert Mestres, 1714. Homenatge a Sarajevo,
2004
25 AAdd, Dramaticulària, 2005
26 Miquel Argüelles, Una nevera no és un armari,
2004. Premi Joaquim M. Bartrina 2002
27 Joan Duran, Bruna de nit, 2004
28 Vicent Tur, Alícia, 2005. Premi Joaquim M.
Bartrina 2003
29 Josep Julien, Anitta Split, 2005. Premi del
Crèdit Andorrà 2004
30 Magí Sunyer, Lucrècia, 2005
31 Ignasi Garcia Barba, El bosc que creix / Marina
/ Preludi en dos temps, 2005
32 Marco Palladini, Assassí, 2006
33 Jordi Coca, Interior anglès, 2006
34 Marta Buchaca, L’olor sota la pell, 2006. Premi
Joaquim M. Bartrina 2005
35 Manuel Molins, Combat, 2006
36 Marc Rosich, Surabaya, 2007
37 Carlos Be, Origami, 2007. Premi Born 2006
38 Ödön Von Horváth, Amor Fe Esperança. Una
Petita dansa de mort en cinc quadres, 2007
39 Jordi Sala, Despulla’t, germana, 2007
40 Cinta Mulet, Qui ha mort una poeta, 2007
41 Gerard Guix, Gènesi 3.0, 2007. III Premi
Fundació Romea de Textos Teatrals 2006
42 Aleix Aguilà, Ira, 2007. Premi del Crèdit
Andorrà 2006
43 Carles Batlle, Trànsits, 2007
44 Marc Rosich, La Cuzzoni, 2007
45 Fernando Pessoa, El mariner, 2007
46 Janusz Glowacki, Antígona a Nova York, 2007
47 Jordi Faura, La sala d’espera, 2008. Premi
Joaquim M. Bartrina 2006
48 Toni Cabré, Demà coneixeràs en Klein, 2008
49 Damià Barbany, Arnau, el mite; la llegenda
catalana, 2008 (Inclou un CD)
50 José Sanchis Sinisterra, El setge de Lenin-
grad, 2008
51 Jesús Díez, El show de Kinsey, 2008. Premi
Born 2007
52 Guillem Clua, Gust de cendra, 2008
53 Josep M. Miró Coromina, Quan encara no sa-
bíem res, 2008. Premi del Crèdit Andorrà 2007
54 Josep Julien, Hong Kong Haddock, 2008. IV
Premi Fundació Romea de Textos Teatrals 2008
55 Ignasi Garcia i Barba, Mars de gespa / La
finestra / Sota terra, 2008
56 Albert Benach, Mascles!, 2008
57 Erik Satie, El parany de Medusa, 2009
58 Joan Cavallé, Peus descalços sota la lluna
d’agost, 2009. I Premi 14 d’Abril de Teatre 2008
59 Josep M. Diéguez, De vegades la pau, 2009.
Accèssit I Premi 14 d’Abril de Teatre 2008
60 Angelina Llongueras i Altimis, El cobert, 2009.
Accèssit I Premi 14 d’Abril de Teatre 2008
61 Carles Batlle, Oblidar Barcelona, 2009. Premi
Born 2008
62 Enric Nolla, Còlera, 2009
63 Manuel Pérez Berenguer, Hòmens de palla,
dies de vent (Una reflexió sobre el destí), 2009.
Premi del Crèdit Andorrà 2008
64 Jordi Faura, La fàbrica de la felicitat, 2009
65 Joan Gallart, Sexe, amor i literatura, 2009
66 Pere Riera, Casa Calores, 2009
67 Enric Nolla, El berenar d’Ulisses, 2009
68 Helena Tornero, Apatxes, 2009. II Premi 14
d’Abril de Teatre 2009
69 Carles Mallol, M de Mortal, 2010
70 Josep Maria Miró i Coromina, La dona que
perdia tots els avions, 2010. Premi Born 2009
71 Joan Lluís Bozzo, Còmica vida, 2010
72 Pere Riera, Lluny de Nuuk, 2010
73 Marta Buchaca, A mi no em diguis amor, 2010
74 Neil Labute, Coses que dèiem avui, 2010
75 Damià Barbany, Prohibit prohibir, 2010
76 Michel Azama, La Resclosa, 2010
77 Ferran Joanmiquel Pla, Blau, 2010. VIII Premi
Joaquim M. Bartrina 2009
78 Evelyne de la Chenelière, Bashir Lazhar, 2010
79 Josep M. Benet i Jornet, Dues dones que
ballen, 2010
80 Carles Batlle, Zoom, 2010
81 Ferran Joanmiquel Pla, Blau, 2010
82 Daniela Feixas, El bosc, 2011
83 Guillem Clua, Killer, 2011
84 Marc Rosich, Rive Gauche, 2011
85 August Strindberg, Creditors, 2011
86 Lluïsa Cunillé, El temps, 2011
87 Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu,
Preguntes i respostes sobre la vida i la mort
de Francesc Layret, advocat dels obrers de
Catalunya, 2011
88 Cristina Clemente, Vimbodí vs. Praga, 2011
89 Josep Maria Miró i Coromina, Gang bang
(Obert fins a l’hora de l’Àngelus), 2011
90 Joan Rosés, Falstaff Cafè (Els pallassos de
Shakespeare), 2011
91 Marc Rosich, Car Wash (Tren de rentat), 2011
92 Sergi Pompermayer, Top model, 2011
93 9Aleix Puiggalí, Al fons del calaix, 2011
94 Jordi Casanovas, Una història catalana, 2012
95 Joan Brossa, Poesia escènica I: Al voltant de
Dau al Set, 2012
96 Josep Maria Miró i Coromina, El principi
d’Aquimedes, 2012
97 Jordi Oriol, T-error, 2012
98 Marc Angelet, Voyager, 2012
99 Marilia Samper, L’ombra al meu costat, 2012
100 Joan Brossa, Poesia escènica II: Strip-tease i
teatre irregular (1966-1967), 2012
101 Joan Brossa, Poesia escènica III: Mirades
sobre l’amor i la vida (1956-1962), 2012
102 Toni Cabré, L’inútil, 2012
103 Mercè Sarrias, Quebec-Barcelona, 2012
104 Damià Barbany, Lizzie Mc Kay, 2012
105 Pere Riera, Barcelona, 2013
106 Josep M. Benet i Jornet, Com dir-ho?, 2013
107 Helena Tornero, No parlis amb estranys, 2013
108 Harold Pinter, Terra de ningú, 2013
109 Josep Maria Miró, Fum, 2013
110 Tennessee Williams, La rosa tatuada, 2013
111 Raúl Dans, Un corrent salvatge, 2013
112 Jordi Faura, Groenlàndia, 2013
113 Marta Momblant, Resposta a cartes imperti-
nents, 2013
114 Serafí Pitarra i Pau Bonyegues, El cantador,
2014
115 Marivaux, El joc de l’amor i de l’atzar, 2014
116 Rafael Spregelburd, Falk Richter i Lluïsa Cuni-
llé, Fronteres, 2014
117 Joan Brossa, Poesia escènica IV: Els déus i
els homes, 2014
118 Joan Brossa, Poesia escènica V: Estar al món
el 1953, 2014
119 Joan Brossa, Poesia escènica VI: Circ, màgia
i titelles, 2014
120 Àngels Aymar; Carles Batlle; Joan Cavallé; Beth
Escudé i Gallè; Albert Mestres, Espriu x dotze,
volum 1. 2014
121 Àngels Aymar; Carles Batlle; Joan Cavallé; Beth
Escudé i Gallè; Albert Mestres, Espriu x dotze,
volum 2. 2014
122 Alexandre Dumas fill, La Dama de les Camè-
lies, 2014
123 Marc Artigau i Queralt, Un mosquit petit, 2014
124 Dimitris Dimitriadis, Moro com a país, 2014
125 Paco Zarzoso, L’eclipsi, 2014
126 Carles Mallol, Mata el teu alumne, 2014
127 Serafí Pitarra, Liceistes i cruzados, 2014
128 Thomas Bernhard, El President, 2014
129 William Shakespeare, El somni d’una nit
d’estiu, 2014
130 Lina Prosa. Traducció d’Anna Soler Horta.
Il·lustracions: Anna Bohigas i Núria Milà,
Lampedusa Beach, 2014
131 Josep M. Muñoz Pujol, L’Home del Billar, 2014
132 Toni Cabré, Les verges virtuals, 2014. Premi
del Crèdit Andorrà 2013
133 Damià Barbany, Kabaret amb K, 2014
134 Eduardo De Filippo, L’art de la comèdia, 2014
135 Josep Palau i Fabre, Mots de ritual per a
Electra, 2014
136 Joan Brossa, Poesia escènica VII: La societat i
el camí personal, 2014
137 Joan Brossa, Poesia escènica VIII: Postteatre i
Teatre de carrer, 2014
138 Joan Brossa, Poesia escènica IX: L’ofici de
viure, 2014
139 Narcís Comadira, L’hort de les oliveres, 2015
140 Elisenda Guiu, Explica’m un conte, 2015
141 Lluïsa Cunillé, El carrer Franklin, 2015
142 Albert Arribas, Selecció, 2015
143 Xavi Morató, Un peu gegant els aixafa a tots,
2015
144 Federico García Lorca, El público, 2015
145 Arthur Schnitzler, El professor Bernhardi, 2015
146 Helena Codorniu; Sabine Dufrenoy; Marián
de la Chica; María José Lizarte, Simfonia de
silencis, 2015
147 Jordi Oriol, La caiguda d’Amlet (o la caiguda de
l’ac) / L’empestat, 2015
148 Laura Freijo Justo, El rap de Lady M, 2015
149 Molière, Dom Juan o el festí de pedra, 2015
150 Ramon Llull. Adaptació per a teatre de Cinta
Mulet, Llibre de les bèsties, 2015
151 Manuel Molins, Bagdad, dones al jardí, 2015
152 Molière, Don Joan, o el festí de pedra, 2015
153 Jordi Prat i Coll; Josep Maria Miró; Pau Miró;
Marc Artigau i Queralt; Victòria Szpunberg;
Albert Arribas; Marc Rosich; Llàtzer Garcia,
Llibràlegs, 2015
154 Pau Miró, Victòria, 2016
155 Lars Norén, El coratge de matar, 2016
156 Joan Guasp, Llull: l’amic de l’Amat, 2016
157 Marc Artigau i Queralt, Caïm i Abel, 2016
158 Llàtzer Garcia, Sota la ciutat, 2016
159 Enric Nolla Gual, Tu no surts a la foto, 2016
160 Sergio Martínez Vila, L’obediència de la dona
del pastor, 2106
161 Damià Barbany, Kriptonita, 2016
162 Marcela Terra, Desterradas, 2016
163 David Mamet; traducció d’Anna Soler Horta,
Una vida al teatre, 2016
164 Marc Garcia Coté, Niu, 2106
165 Bernard-Marie Koltès, En la solitud dels
camps de cotó, 2016
166 Josep Maria Benet i Jornet, La desaparició
de Wendy, 2016
167 Joan Brossa, Poesia escènica X: Fregolisme
o monòlegs de transformació (1965-1966)
Primera part, 2016
168 Joan Brossa, Poesia escènica X: Fregolisme
o monòlegs de transformació (1965-1966)
Segona part, 2016
169 Joan Brossa, Poesia escènica XII: Icones per
a 1962, 2016
170 Mercè Rodoreda, La senyora Florentina i el
seu amor Homer, 2016
171 Joan Guasp, L’estàtua de la llibertat, 2017
172 Marc Rosich, A tots els que heu vingut, 2017
173 Davide Carnevali, Actes obscens en espai
públic, 2017
174 William Shakespeare; Traducció de Joan
Sellent, Ricard III, 2017
175 Joan Guasp, L’escorcoll, 2017
176 Josep Maria Miró, Cúbit, 2017
177 Joan Brossa, Poesia escènica XIII: Quatre
peces atàviques, 2017
178 Joan Brossa, Poesia escènica XIV: Ballets i
òperes, 2017
179 Joan Brossa, Poesia escènica XV: Accions
musicals, 2017
180 Oriol Vilanova, Custòdia compartida, 2017
181 Joan Guasp, Un dels dies més feliços de les
nostres vides, 2017
182 Lluïsa Cunillé, Islàndia, 2017
183 Elisenda Guiu, El naixement, 2017
184 Gabriel Calderón, Que rebentin els actors,
2017
185 Sarah Kane, Blasted (rebentats), 2017
186 Francesc Meseguer, Lear, 2017
187 Francesc Meseguer, Body Sushi, 2018
188 Josep Maria Miró, Temps salvatge, 2018
189 Enric Garriga; Joan Pascual, El bosc sagrat
(2005 - 2011) / Santa barra (2014 - 2015),
2018
190 Francisco Javier Suárez Lema, Ja crema
l’heura, 2018
191 Núria Perpinya, El vici, 2018
192 Marta Buchaca, Només una vegada, 2018
193 Marc Artigau i Queralt; Julio Manrique;
Cristina Genebat, E.V.A., 2018
194 Marc Artigau i Queralt, Alba (o El jardí de les
delícies), 2018
195 Bertolt Brecht, La bona persona de Sezuan,
2018
Textos a part
Teatre clàssic
1 Fiódor Dostoievski, El gran inquisidor, 2008
2 Lluís Capdevila, La festa major de Gràcia /
Tierra sin primavera. Dues obres del teatre
de l’exili republicà, 2015
3 Anton Txèkhov, La gavina, 2016
4 Josep Anselm Clavé, L’Aplec del Remei, 2016
5 Josep Maria de Sagarra, La fortuna de
Sílvia, 2016
6 Eugene O’Neill, Desig sota els oms, 2017
7 Àngel Guimerà, Sol Solet…, 2017
8 Oscar Wilde, La importància de ser Frank,
2018
9 Santiago Rusinol y Prats, Els Jocs Florals de
Canprosa. 2018
Textos a part
Teatre per a joves
1 Ignasi García Barba, El delegat, 2016
2 Pere Anglas, Robinson Crusoe, 2016
3 Helena Tornero Brugués, Submergir-se en
l’aigua, 2016
4 Cristina Clemente, Consell familiar, 2016
5 Marta Solé Bonay, Límits, 2016
Textos aparte
Teatro contemporáneo
1 Juan Pablo Vallejo, Patera, 2004. Premi Born
2003
2 Toni Cabré, Navegantes / Viaje a California, 2005
3 Fernando León de Aranoa, Familia, 2005.
Adaptación de Carles Sans
4 José Luis Arce, El sueño de Dios, 2005. Premi
Born 2004
5 Joan Casas, El último día de la creación, 2006
6 J. Carlos Centeno Álvarez, Anita Rondó, 2006
7 Antonio Álamo, Veinticinco años menos un día,
2006. Premi Born 2005
8 Rebecca Simpson, Juana, 2007
9 Antonio Morcillo, Firenze, 2008
10 José Sanchis Sinisterra, Valeria y los pájaros,
2008
11 Richard France, Su seguro servidor Orson
Welles, 2008
12 Carlos Be, Llueven vacas, 2008
13 Santiago Martín Bermúdez, El tango del Empe-
rador, 2008
14 José Sanchis Sinisterra, Vagas noticias de
Klamm, 2009
15 Gerard Vàzquez / Jordi Barra, El retratista, 2009
16 Marcela Terra, La Espera / Simone / Entre las
Olas, 2014
17 Sergio Blanco, Cartografía de una desaparición.
Panegírico a Joan Brossa, 2018
18 Damià Barbany, ¡Lorca, Lorcadia! fragmentación
dramatúrgica sobre las 32 obras teatrales de:
Federico García Lorca, 2018
19 Eric Martínez Girón, Vía en construcción, 2018
Textos aparte
Teatro clásico
1 Friedrich Schiller, Don Carlos, 2010
Textos a part
Teatre reunit
1 Lluïsa Cunillé, Lluïsa Cunillé 2007 / 2017, 2017
2 Sarah Kane, Sarah Kane. Obres completes, 2017
3 Felip Cortiella, Teatre anarquista, 2018
4 Josep Maria Miró Coromina, Josep Maria Miró
(2009-2018), 2018
5 Victoria Szpunberg, Victoria Szpunberg (2004-
2018), 2018
195
T
E
A
T
R
E
N
A
C
I
O
N
A
L
D
E
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
ISBN: 978-84-94927-03-4
Bertolt Brecht
Traducció de Feliu Formosa
Pròleg d’Esteve Miralles
LA BONA PERSONA DE SEZUAN
Bertolt Brecht
LA BONA PERSONA
DE SEZUAN
Bertolt Brecht (Augsburg, Suàbia, 1898 – Berlín, 1956)
és un dels noms més importants del teatre del segle
XX
.
Amb les seves obres i les seves refl exions teòriques, va
tenir una forta infl uència sobre el trencament de deter-
minats patrons del drama burgès. Entre els seus títols
més coneguts es poden mencionar L’òpera de tres rals,
Terror i misèria del Tercer Reich, Vida de Galilei, La mare
coratge i els seus fi lls, El cercle de guix caucasià o La
bona persona de Sezuan.
La bona persona de Sezuan. En una Xina imaginària,
tres déus visiten el país en cerca d’una bona persona.
Satisfets d’haver conegut la jove Xen Te, que els ha
acollit a casa seva, premiem la noia amb diners a canvi
que visqui sempre bondadosament. Gràcies a la petita
fortuna que li han regalat, Xen Te deixarà la prosti-
tució per obrir un estanc de tabac. Ben aviat, però, la
misèria en què malviuen els seus conciutadans acabarà
difi cultant seriosament que pugui complir el mandat
dels déus. Amb aquesta obra emblemàtica del teatre
èpic, Bertolt Brecht planteja una refl exió incòmoda.
Quins són els límits de les bones intencions, especial-
ment quan aquestes no afronten les difi cultats materi-
als amb contundència i pragmatisme?
