- 23 -
ninA: Homes, lleons, àguiles i perdius, cérvols banyuts, oques,
aranyes, peixos silenciosos que habiten les aigües, estrelles
de mar i criatures que mai cap ull no ha pogut veure... En
una paraula, totes les vides, totes les vides, totes les vides,
acomplert el cicle infortunat, ja s’han extingit... Ja fa mil
segles que a la Terra no hi ha ni un ésser viu, i aquesta pobra
lluna encén inútilment el seu fanal. Al prat, les grues no es
desperten amb els seus xiscles, i no se senten els borinots
entre el brancam dels til·lers. Tot és fred, fred, fred. Buit, buit,
buit. Aterridor, aterridor, aterridor. (Pausa.) Els cossos dels
éssers vius han quedat reduïts a pols; la matèria eterna els
ha convertit en pedra, en aigua, en núvol, i les seves ànimes
s’han fos en una de sola. L’ànima universal... sóc jo... jo... En
mi viu l’ànima d’Alexandre el Gran, de Cèsar, de Shakespeare,
de Napoleó, i de l’última sangonera. En mi, la consciència
dels éssers humans s’ha confós amb l’instint animal, i jo ho
recordo tot, tot, tot, i torno a reviure en mi totes les vides.
(Apareixen focs follets.)
ArkAdinA, fluixet: Això té un aire molt decadent.
trepliov, suplicant i reprovador: Mamà!
ninA: Estic sola. Un cop cada cent anys obro els llavis per par-
lar, i la meva veu sona trista enmig de tanta buidor, i ningú
no em sent... Tampoc vosaltres, focs pàl·lids, no em sentiu...
Quan neix el dia, us engendren els aiguamolls putrefactes,
i vagaregeu fins a l’alba sense sentit, sense voluntat i sense
l’estremiment de la vida. Temorós que no neixi en vosaltres
la vida, el diable, pare de la matèria eterna, intercanvia els
vostres àtoms, com els de les pedres i de l’aigua, a cada
instant, i vosaltres us transformeu ininterrompudament.
A l’univers, només hi queda un únic esperit, constant i