.
Anton Txèkhov
159
LA GAVINA
La gavina. És una peça teatral escrita en quatre actes l’any
1896, considerada com una de les quatre obres mestres de
l’autor rus. L’obra posa en escena el conflicte romàntic i ar-
tístic entre quatre personatges: la ingènua Nina, la mediocre
actriu Irina Arkadina, el seu fill Konstantin Trepliov i el famós
escriptor Trigorin. El tema central de l’obra, el qual els perso-
natges tracten usant llargs circumloquis en lloc d’abordar-lo
obertament, gira entorn del fet creatiu i de com l’home s’hi
enfronta com a actor d’aquesta creació. Aquests personat-
ges, escrits fa més d’un segle, donen vida a sentiments com
la insatisfacció, l’amor no correspost, la solitud, el temor a la
vellesa... sentiments que encara avui continuen sent d’una ac-
tualitat aclaparadora. Uns personatges, doncs, que són inca-
paços de comunicar-se entre ells i que no tenen la voluntat de
canviar una societat errònia ni el fracàs espiritual en el qual
viuen.
Anton P. Txèkhov. Va néixer l’any 1860 a Tanganrog, una ciu-
tat comercial situada a la vora de la mar d’Asov. El seu pare
era l’amo d’una petita botiga de queviures i Anton, com els
seus germans i la seva germana, no va tenir una infantesa
gens plàcida. Va cursar els estudis elementals a la ciutat natal
i, quan la família va traslladar-se a Moscou, Anton va estu-
diar-hi medicina i va obtenir-ne el títol el 1884. Quan tenia
vint anys, va començar a col·laborar en algunes publicacions
amb articles humorístics i, després, va escriure uns quants con-
tes que li van donar un cert renom. També va publicar diverses
novel·les curtes i un llibre sobre el viatge que va fer a l’illa de
Sakhalin. Als vint-i-un anys va escriure la seva primera obra
de teatre, Platonov, i més endavant va redactar un monòleg
humorístic i algunes peces breus. També va escriure el drama
Ivanov, i el 1889 L’esperit del bosc, d’on va extreure idees i
personatges que va emprar en els seus drames lírics més cone-
guts: La gavina, L’oncle Vània, Les tres germanes i L’hort dels
cirerers.
ISBN: 978-84-94451-14-0
T
E
A
T
R
E
N
A
C
I
O
N
A
L
D
E
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
LA GAVINA
Anton Txèkhov
Versió catalana de l’original rus:
Raquel Ribó
TEATRE CLÀSSIC
TEATRE CLÀSSIC
.
LA GAVINA
TEATRE CLÀSSIC
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot
ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, tret de l’excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a l’editor
o a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer
còpies digitals d’algun fragment d’aquesta obra.
Edita: Arola Editors
1a edició:
© del text: Anton Txèkhov
Disseny gràfic: Arola Editors
Disseny portada: Antoni Torrell
Imatge de portada:
Impressió: Gràfiques Arrels
ISBN:
Dipòsit legal:
Polígon Francolí, Parcel·la 3
43006 Tarragona
Tel.: 977 553 707
Fax: 902 877 365
arola@arolaeditors.com
arolaeditors.com
Col·lecció Textos a Part
LA GAVINA
Anton Txèkhov
Versió catalana de l’original rus: Raquel Ribó
Assessorament lingüístic: Salvador Oliva
.
- 7 -
Pròleg a l’edició de 1997 del Teatre Nacional de
Catalunya
És el primer cop que es tradueix La gavina directament
del rus al català, i és cert que la traducció d’una obra de
Txèkhov s’inicia amb una certa sensació de confiança. El
llenguatge de La gavina és, a primer cop d’ull, senzill i
planer, precís, sense tirades excessivament llargues, sense
construccions enrevessades o paraules «difícils». Costa
poc associar el llenguatge als personatges, que també a
primera vista poden semblar fàcils i trivials, una mica en-
sopits, apagats i tristos i, tot plegat, ens porta l’atmosfera
d’una Rússia aristocràtica, lleugerament decadent i tirant a
abúlica, que passeja els seus somnis per una casa de camp
endormiscada i inerta. Això no obstant, a mesura que t’hi
endinses t’adones que les frases curtes i directes amaguen
sovint el dubte, la vacil·lació i el desconcert; veus com els
diàlegs deixen de ser una eina per comunicar-se i es conver-
teixen en monòlegs absents, en un seguit de pensaments
dispersos que més aviat allunyen un personatge de l’altre i
n’accentuen la soledat... Els punts suspensius, les pauses, els
salts d’un tema a un altre ens donen una idea del complex
món interior d’aquestes figures, que no aconsegueixen
superar la inèrcia per fer realitat els seus ideals.
- 8 -
Maixa es resigna a estimar sense esperança; Trepliov
no està segur ni del seu art i veu com es perd el seu amor;
Sorin reconeix amb un humor tendre que no ha aconseguit
veure acomplert cap ideal de la seva joventut; a Trigorin, el
triomfador, només el preocupa la pesca, i Arkadina, incapaç
d’entendre el seu fill, es refugia en l’èxit... A Nina se li han
trencat els somnis i cau, com la gavina.
Txèkhov tria cada frase, cada gest i cada silenci per
suggerir més del que diu i ens fa seguir el pensament dels
personatges a partir de frases inconnexes, de paraules recur-
rents i de pauses distretes, perquè cadascun d’ells viu aïllat
en un món propi.
En acabar la lectura cal tornar a situar cada paraula i
buscar nous matisos a cada gir, perquè t’adones que allò
que semblava tan precís és en realitat la reflexió del desor-
dre del món interior, més que l’expressió lògica i raonada
de les idees.
Raquel Ribó
PERSONATGES
Irina Nikolaievna ArkAdinA,
actriu, el seu cognom de casada és Trepliov.
Konstantin Gavrilovitx Trepliov,
el seu fill, un noi jove.
Piotr Nikolaievitx Sorin,
el germà d’Irina.
ninA Mikhailovna Zaretxnaia,
noia jove, filla d’un ric propietari.
Ilia Afanassevitx XAmrAiev,
tinent retirat, administrador de la propietat de Sorin.
polinA Andreievna,
la seva dona.
mAiXA,
la seva filla.
Boris Alekseievitx Trigorin,
escriptor.
Evgueni Sergueievitx dorn,
metge.
Semion Semionovitx medvedenko,
mestre d’escola.
iAkov,
treballador.
Criats.
Una criada.
L’acció té lloc en una propietat de Sorin al camp.
(Entre els actes tres i quatre passen dos anys.)
Pronunciació dels noms
A la traducció catalana de La gavina, hem optat per trans-
criure els noms propis russos sense posar-hi cap accent grà-
fic. Aquest és el sistema utilitzat pertot arreu. Per als lectors
d’aquesta edició que vulguin saber on cau l’accent de cada
mot, posem a continuació la llista dels personatges, seguida
d’una altra, per ordre alfabètic, que conté els altres noms
russos esmentats a l’obra; la síl·laba de cada nom que apa-
reix en cursiva és la tònica.
Noms de personatges de l’obra
Irina Nikolaievna Arkadina
Konstantin Gavrilovitx Trepliov
Piotr Nikolaievitx
Nina Mikhailovna Zaretxnaia
Ilia Afanassevitx Xamraiev
Polina Andreievna
Maixa
Boris Alekseievitx Trigorin
Evgueni Sergueievitx Dorn
Semion Semionovitx Medvedenko
Iakov
Altres noms que apareixen a l’obra
Paixka Txadin
Gogol
Grokolski
Ismailov
Kharkov
Kiev
Kretxensky
Moltxanova
Nekrasov
Odessa
Poltava
Sadovski
Silva
Slaviansky
Susdaltzev
Tolstoi
Turgeniev
Ielets
Ievgeni
- 11 -
I
Acte primer
Un racó del parc a la propietat de Sorin. Una ampla
avinguda que s’endinsa fins al fons del parc, cap al llac.
Al mig de l’avinguda, de manera que el llac no es pot
veure, hi ha muntat un escenari per una representació
casolana. A esquerra i a dreta del cadafal hi ha uns ma-
tolls. Algunes cadires i una tauleta. El sol s’acaba de
pondre. Dalt de l’escenari, rere del teló, Iakov i alguns
treballadors; se sent tossir i soroll de cops. MaIxa i Med-
vedenko apareixen per l’esquerra; vénen de passejar.
medvedenko: ¿Com és que sempre aneu vestida de negre?
mAixA: Porto dol per la meva vida. No sóc feliç.
medvedenko: Però ¿per què? (Reflexionant.) No us entenc...
Teniu salut... El vostre pare no és ric, és cert; però està ben
situat. La meva vida sí que és dura... Només guanyo vint-
i-tres rubles al mes, i encara m’he de pagar la jubilació. I
no porto pas dol, jo.
S’asseuen.
- 12 -
mAixA: No és qüestió de diners. Els pobres també poden
ser feliços.
medvedenko: En teoria, sí; però mireu com resulta a la pràc-
tica: a casa, hi ha la mare, jo, dues germanes i un germanet,
i el sou és de vint-i-tres rubles. Hem de menjar i beure, ¿no?
I hem de comprar te, i sucre... ¿I el tabac? Ja em direu com
es pot fer!
mAixA, mirant cap al cadafal: Aviat començarà la funció.
medvedenko: Sí. Actua la senyoreta Zaretxnaia, i, l’obra, l’ha
escrita Konstantin Gavrilovitx. Estan enamorats, i avui les
seves ànimes es fondran en un sol impuls creatiu. La meva i
la vostra, en canvi, no tenen ni un punt de contacte. Mireu:
jo us estimo, i és aquest, el neguit que em fa sortir de casa:
cada dia faig sis verstes a peu per venir-vos a veure, i sis més
de tornada... I tot per no obtenir res més que indiferència de
la vostra part. Però ja ho entenc. No tinc gaires diners, i he
de mantenir una família. ¿Qui pot tenir ganes de casar-se
amb algú que amb prou feines es pot mantenir a si mateix?
mAixA: Ximpleries. (Ensuma tabac.) Els vostres sentiments
m’entendreixen; però no us puc correspondre. Aquesta és
la veritat. (Li allarga la tabaquera.) Teniu, ¿en voleu?
medvedenko: Ara no em ve de gust. (Pausa.)
mAixA: Quina xafogor! Em sembla que aquesta nit hi haurà
tempesta. Vós només parleu de filosofia o de diners. Segons
vós, no hi ha desgràcia més gran que la pobresa; però jo
penso que és mil vegades millor anar esparracat i demanar
caritat que... Bah, tampoc no m’entendríeu...
Entren per la dreta SorIn i TreplIov.
- 13 -
Sorin, recolzat en el bastó: Què vols que et digui, noi! El
camp no està fet per mi i és evident que no m’hi acostumaré
mai. Ahir a la nit, me’n vaig anar al llit a les deu, i aquest
matí m’he despertat a les nou amb la sensació que, de tant
dormir, el cervell se m’havia enganxat al crani, ¿saps? (Riu.)
Havent dinat m’he tornat a quedar adormit, i ara estic com-
pletament baldat, com si hagués tingut un malson.
trepliov: És clar, perquè tu ets un home de ciutat. (Veu MaIxa
i Medvedenko.) Escolteu, ja us avisarem quan la representació
estigui a punt de començar; però ara no us hi podeu pas
quedar, aquí. Aneu-vos-en, feu el favor.
Sorin, a Maixa: Maria Ilinitxna, sisplau, digues al teu pare que
deixi el gos deslligat, perquè, si no, lladra, i la meva germana
no pot dormir en tota la nit.
mAixA: Digueu-li vós mateix, al meu pare; jo no ho faré pas...
Amb el vostre permís. (A Medvedenko.) Anem!
medvedenko, a TreplIov: Aviseu-nos abans de començar.
(Surten MaIxa i Medvedenko.)
Sorin: Total: que tornarem a tenir gos tota la nit. És curiós:
mai no he pogut viure al poble de la manera que m’hauria
agradat. Abans solia agafar un mes de vacances per venir
aquí a reposar, ja m’entens... Però només d’arribar, comen-
çaven a atabalar-me amb tantes beneiteries, que el primer
dia ja tenia ganes de tocar el dos. (Es posa a riure.) Quan
era l’hora de marxar, sempre estava content... Però ara,
noi, estic jubilat, i ¿on puc anar? M’he de quedar, tant si
m’agrada com si no.
iAkov, a TreplIov: Konstantin Gavrilovitx, ens en anem a
banyar.
- 14 -
trepliov: Bé, però d’aquí a deu minuts, tothom al seu lloc.
(Mira el rellotge.) Començarem puntuals.
Surt.
iAkov: Molt bé!
trepliov, recorre el cadafal amb la mirada: Aquí tens el teatre.
El teló, l’escenari, i després, l’espai buit. Res de decorats:
només el llac i l’horitzó. Alçarem el teló a dos quarts de nou
en punt, tan aviat com surti la lluna.
Sorin: Magnífic.
trepliov: És clar que, si la Nina Zaretxnaia fa tard, ens que-
darem sense aquest efecte. Ja hauria de ser aquí. El pare i
la madrastra no li treuen els ulls de sobre, i li és tan difícil
sortir de casa com fugir d’una presó. (Li posa bé la corbata.)
Tens la barba i els cabells desordenats. Potser te’ls hauries
de tallar, ¿no trobes?
Sorin, es pentina la barba: És la tragèdia de la meva vida.
Fins i tot de jove, tenia aspecte de borratxo, ja m’entens. Les
dones no se n’han enamorat mai, de mi. (S’asseu.) ¿Per què
sempre està de mal humor, la meva germana?
trepliov: ¿Per què? Doncs perquè s’avorreix. (Se li asseu a
la vora.) I per gelosia. Ara està contra tot, contra mi, contra
la representació i contra la meva obra; i tot perquè no és
ella la que actua, sinó la Nina Zaretxnaia. Encara no se l’ha
llegida, la meva obra; però ja la detesta.
Sorin, riu: Són imaginacions teves, t’ho asseguro...
trepliov: No suporta que, fins i tot en un escenari tan pe-
tit, triomfi la Nina Zaretxnaia en comptes d’ella. (Mira el
- 15 -
rellotge.) La meva mare és un cas psicològic ben curiós. No
hi ha dubte que té talent: és intel·ligent, és capaç de plorar
quan llegeix un llibre, pot recitar tot Nekrasov de memòria,
cuida els malalts com si fos un àngel; però si, davant seu,
alabes la Duse, no vulguis saber com s’ho agafa. Només ella
es mereix els elogis, només ella pot ser el tema dels articles
del diari; tothom té el deure de quedar extasiat i admirat del
seu paper a La dama de les camèlies, o bé a L’embriaguesa de
la vida... Però com que aquí, al camp, li falta aquesta droga,
resulta que s’avorreix i s’enrabia, i, en conseqüència, som
nosaltres, els enemics, els que en tenim la culpa. A més a més,
és supersticiosa: li fan por tres espelmes enceses i el número
tretze. I avara! En té setanta mil en un banc d’Odessa —ho
sé de bona font—; però demana-li que et deixi un ruble, i
veuràs com es lamenta.
Sorin: Et poses neguitós perquè se t’ha ficat al cap que la
teva obra no li agrada. Tranquil: la teva mare t’adora.
trepliov, arrencant els pètals d’una flor: M’estima, no m’esti-
ma; m’estima, no m’estima; m’estima, no m’estima. (Es posa
a riure.) Ho veus, la meva mare no m’estima. Sé molt bé què
li passa! Té ganes de viure, d’estimar, de posar-se bruses de
colors... Jo ja tinc vint-i-cinc anys, i contínuament li recordo
que ja no és jove. Quan jo no hi sóc, només té trenta-dos
anys; però quan hi sóc en té quaranta-tres, i és per això que
m’odia. També sap molt bé que el teatre em deixa fred. Ella
estima el teatre, s’imagina que està al servei de la humanitat,
de la causa sagrada de l’art; però, per mi, el teatre que es
fa ara no és res més que rutina i prejudicis. Quan s’alça el
teló, i en una habitació de tres parets, il·luminada amb llum
artificial, perquè és de nit, aquests grans talents, sacerdots
- 16 -
del temple de l’art, fan veure que mengen, beuen, estimen,
caminen, i que van ben vestits; i quan, d’aquestes escenes i
frases trivials, s’entossudeixen a extreure’n una moral, una
moral petita, una moral d’estar per casa i fàcil de digerir;
quan amb mil variacions sempre em serveixen les mateixes
coses, les mateixes coses i les mateixes coses, aleshores m’he
de posar a córrer, a córrer, igual com corria Maupassant per
fugir de la Torre Eiffel, perquè tanta vulgaritat li oprimia el
cervell.
Sorin: Però no podem pas prescindir del teatre.
trepliov: S’han de trobar formes noves. Necessitem formes
noves, i, si no les sabem trobar, val més que ho deixem córrer.
(Mira el rellotge.) Jo me l’estimo, la meva mare; me l’estimo
de tot cor; però porta una vida desordenada; està obsedida
per aquest escriptor; el seu nom surt constantment als diaris,
i ja n’estic cansat. Reconec que, a vegades, només em fa
parlar així l’egoisme típic d’un home qualsevol; em sap greu
que la meva mare sigui una actriu famosa, i penso que si
fos una dona normal i corrent, em sentiria més feliç. ¿Vols
una situació més desesperada i estúpida que aquesta? La
meva mare rep visites contínuament; convida les celebritats
més grans, les actrius i els escriptors més famosos; i, entre
ells, jo no hi pinto res, només jo no sóc ningú. Em suporten
perquè sóc el seu fill. ¿Qui sóc, jo? ¿Què sóc, jo? Vaig deixar
la universitat al tercer curs per una sèrie de circumstàncies
que no fan al cas; no tinc diners... Segons el meu passaport,
sóc un petitburgès de Kíev. El meu pare també ho era, un
petitburgès de Kíev, però ell era un actor famós. Així que,
cada vegada que tots aquells artistes i escriptors reunits a la
sala em dirigeixen les seves benèvoles atencions, em fa tot
- 17 -
l’efecte que amb la mirada mesuren la meva insignificança...
Els endevino els pensaments, i em sento humiliat...
Sorin: Per cert, digue’m quina mena d’home és aquest es-
criptor. No hi ha manera de saber-ho: no parla mai!
trepliov: És un home intel·ligent, senzill, una mica trist,
¿saps? Molt honest. Encara no ha fet quaranta anys però
ja és famós, i ha tastat tot el que ha volgut. Pel que fa a les
seves obres... ¿Com t’ho diria? Té una certa gràcia; no li falta
talent... Però... si has llegit Tolstoi o Zola, ja no et queden
ganes de llegir Trigorin.
Sorin: Doncs a mi, noi, els escriptors m’agraden. Temps
enrere hi havia dues coses que desitjava apassionadament:
casar-me i arribar a ser un home de lletres; però no me’n
vaig sortir, ni de l’una ni de l’altra. Sí; al cap i a la fi, sempre
és agradable ser escriptor, ni que siguis un escriptor menor.
trepliov, para l’orella: Sento passos... (Abraça l’oncle.) No
puc viure sense ella... Fins i tot m’encanta el soroll que fa
quan camina... Sóc bojament feliç. (Va ràpidament a trobar
nIna ZareTxnaIa, que acaba d’entrar.) La meva fada, el meu
somni...
ninA, agitada: No he fet tard, ¿oi?... No, segur que no he
fet tard.
trepliov, li besa la mà: No, no, no...
ninA: Tot el dia que estic nerviosa. Tenia tanta por! Tenia
por que el meu pare no em deixés venir... Però se n’ha anat
amb la meva madrastra. El cel es tornava vermell, la lluna
ja estava a punt de sortir, i jo he vingut fustigant els cavalls
- 18 -
tota l’estona... (Es posa a riure.) Però estic contenta. (Prem
la mà de SorIn amb força.)
Sorin, rient: Em sembla que aquests ullets han plorat...
Vinga, vinga! Això no està gens bé!
ninA: No és res... Mireu com em costa respirar. He de mar-
xar aviat. Ja cal que ens afanyem. Però, sisplau, no em feu
arribar tard a casa... No puc, no puc... El meu pare no ho
sap, que sóc aquí.
trepliov: Au, vinga, que ja és hora de començar. Hem de
cridar a tothom.
Sorin: Eh... ja hi vaig jo. Només serà un minut. (Se’n va cap
a la dreta mentre canta.) «A França dos granaders...» (Mira
al seu voltant.) Una vegada em vaig posar a cantar, així com
ara, i un col·lega procurador em va dir: «Excel·lència, teniu
una veu realment forta...» Després s’hi va repensar i va afegir:
«Però... desagradable.» (Es posa a riure i se’n va.)
ninA: El meu pare i la seva dona no em deixen venir. Diuen
que sou una colla de bohemis... Els fa por que vulgui ser
actriu... I a mi, aquest llac, m’atreu com a una gavina... Tinc
el cor ple de vosaltres. (Mira al voltant.)
trepliov: Estem sols.
ninA: Sembla que hi hagi algú...
trepliov: No hi ha ningú. (Es besen.)
ninA: ¿Quin arbre és, aquest?
trepliov: Un om.
ninA: ¿I què ho fa, que sigui tan fosc?
- 19 -
trepliov: Ja vespreja, i totes les coses s’enfosqueixen. No
te’n vagis tan aviat, sisplau.
ninA: Ho he de fer.
trepliov: ¿I si jo vingués a casa teva, Nina? M’estaré tota la
nit al jardí mirant la teva finestra.
ninA: No pot ser, el vigilant et veuria. I a més a més, el Tresor
encara no et coneix gaire, i lladraria.
trepliov: T’estimo.
ninA: Ssst...
trepliov, se senten passos: ¿Qui és? ¿Ets tu, Iakov?
iAkov, rere el cadafal: Sí, senyor.
trepliov: Tothom al seu lloc. Ja és hora de començar. ¿Ja
surt la lluna?
iAkov: Sí, senyor.
trepliov: ¿Ja tens l’esperit de vi? ¿I el sofre? Quan apareguin
els ulls vermells s’haurà de sentir olor de sofre. (A nIna.) Passa,
tot està a punt. ¿Estàs nerviosa?
ninA: Sí, molt. Però no per la teva mare... No és ella la que
em fa por... Trigorin, en canvi... M’espanta i em fa vergonya
actuar davant seu... Un escriptor tan famós... ¿És jove?
trepliov: Sí.
ninA: I escriu uns contes tan meravellosos!
trepliov, fredament: No ho sé; no els he llegit.
ninA: És difícil interpretar la teva obra. No hi ha personatges
vius.
- 20 -
trepliov: Personatges vius! La vida no s’ha de representar
tal com és, ni com hauria de ser, sinó tal com la veiem en
els somnis.
ninA: Però hi ha poca acció; tot són paraules i paraules, i
a les obres de teatre, penso jo, l’amor és imprescindible...
(Surten tots dos per darrere el cadafal.)
Entren polIna i dorn.
polinA: Comença a fer humitat. Hauries de tornar a casa a
posar-te els xancles.
dorn: Tinc calor.
polinA: No et cuides gens, i mira que ets tossut! Ets metge,
i saps perfectament que l’aire humit et fa mal; però t’agrada
veure’m patir; ahir ho vas fer expressament, de seure tot el
vespre a la terrassa...
dorn, es posa a cantar: «No diguis que la joventut ja està
perduda...»
polinA: Estaves tan extasiat conversant amb Irina Nikolaiev-
na, que no et vas adonar del fred. Reconeix que t’agrada...
dorn: Tinc cinquanta-cinc anys.
polinA: Ximpleries; per un home això no és cap edat. T’has
conservat de meravella, i les dones encara et troben atractiu.
dorn: Bé, ¿i què vols que hi faci?
polinA: Els homes sempre esteu disposats a llançar-vos als
peus d’una actriu. Tots sou iguals!
dorn, canta: «Altre cop al teu davant...» Que la societat
estimi els artistes i els tracti de manera diferent que, per
- 21 -
exemple, els comerciants, forma part de l’ordre de les coses.
D’això, se’n diu idealisme.
polinA: Les dones sempre s’han enamorat de tu; sempre les
has tingut penjades al coll. ¿També se’n diu idealisme, d’això?
dorn, arronsa les espatlles: Què hi farem! Hi ha hagut moltes
coses agradables en el tracte que he tingut amb les dones.
M’estimaven, sobretot, perquè veien en mi un metge excel-
lent. Fa deu o quinze anys, recorda-ho, jo era l’únic tocòleg
decent de tota la província. A més a més, sempre he estat
una persona honesta.
polinA, li agafa la mà: Estimat!
dorn: Compte. Ve algú.
Entren arkadIna i SorIn agafats del braç, amb TrIgorIn,
xaMraIev, Medvedenko i MaIxa.
xAmrAiev: L’any mil vuit-cents setanta-tres, a la fira de Pol-
tava, va actuar de meravella. Un prodigi d’actriu! Per cert,
¿no sabeu pas què se n’ha fet de Txadin, l’actor còmic,
Pavel Semenitx Txadin? En el paper de Raspliuev va estar
inimitable, millor que Sadovski, us ho juro, estimada senyora.
¿On deu ser ara?
ArkAdinA: Sempre m’esteu demanant per no sé quins per-
sonatges prehistòrics. Què voleu que sàpiga, jo! (S’asseu.)
xAmrAiev, sospirant: Paixka Txadin! Ja no en queden, com
ell. El teatre ha caigut en picat, Irina Nikolaievna! On abans hi
havia roures grandiosos, ara no hi veiem res més que soques.
dorn: Els talents brillants escassegen, això és veritat, però
l’actor mitjanet ha pujat força de nivell.
- 22 -
xAmrAiev: No hi estic d’acord. En realitat, és qüestió de
gustos: «De gustibus, aut bene aut nihil.»
Entra TreplIov de rere el cadafal.
ArkAdinA, al seu fill: Estimat, ¿comencem o no?
trepliov: Un minut. Has de tenir paciència.
ArkAdinA, recita Hamlet: «Hamlet, no parlis més!
Obligues els meus ulls a veure’m l’ànima
i m’hi veig unes taques tan negres i encastades
que ja no marxaran mai més.»
trepliov, de Hamlet: «I mentrestant viviu
en la suor podrida d’un llit engreixinat
i ple de corrupció!»
Se sent tocar el corn rere del cadafal.
Senyores i senyors, comencem! Us preguem atenció! (Pausa.)
Començo. (Pica amb un bastó i parla amb veu forta.) Oh,
vosaltres, ombres velles i venerades que planeu de nit sobre
el llac, adormiu-nos i mostreu-nos en somnis les coses que
hi haurà d’aquí a dos-cents mil anys!
Sorin: Res, no hi haurà, d’aquí a dos-cents mil anys.
trepliov: Doncs bé: que ens mostrin aquest no res.
ArkAdinA: Que ho facin. Nosaltres ja ens comencem a
adormir.
S’obre el teló, i apareix el llac al fons; la lluna sobre l’ho-
ritzó es reflecteix a l’aigua; nIna ZareTxnaIa, tota de blanc,
seu sobre una gran pedra.
- 23 -
ninA: Homes, lleons, àguiles i perdius, cérvols banyuts, oques,
aranyes, peixos silenciosos que habiten les aigües, estrelles
de mar i criatures que mai cap ull no ha pogut veure... En
una paraula, totes les vides, totes les vides, totes les vides,
acomplert el cicle infortunat, ja s’han extingit... Ja fa mil
segles que a la Terra no hi ha ni un ésser viu, i aquesta pobra
lluna encén inútilment el seu fanal. Al prat, les grues no es
desperten amb els seus xiscles, i no se senten els borinots
entre el brancam dels til·lers. Tot és fred, fred, fred. Buit, buit,
buit. Aterridor, aterridor, aterridor. (Pausa.) Els cossos dels
éssers vius han quedat reduïts a pols; la matèria eterna els
ha convertit en pedra, en aigua, en núvol, i les seves ànimes
s’han fos en una de sola. L’ànima universal... sóc jo... jo... En
mi viu l’ànima d’Alexandre el Gran, de Cèsar, de Shakespeare,
de Napoleó, i de l’última sangonera. En mi, la consciència
dels éssers humans s’ha confós amb l’instint animal, i jo ho
recordo tot, tot, tot, i torno a reviure en mi totes les vides.
(Apareixen focs follets.)
ArkAdinA, fluixet: Això té un aire molt decadent.
trepliov, suplicant i reprovador: Mamà!
ninA: Estic sola. Un cop cada cent anys obro els llavis per par-
lar, i la meva veu sona trista enmig de tanta buidor, i ningú
no em sent... Tampoc vosaltres, focs pàl·lids, no em sentiu...
Quan neix el dia, us engendren els aiguamolls putrefactes,
i vagaregeu fins a l’alba sense sentit, sense voluntat i sense
l’estremiment de la vida. Temorós que no neixi en vosaltres
la vida, el diable, pare de la matèria eterna, intercanvia els
vostres àtoms, com els de les pedres i de l’aigua, a cada
instant, i vosaltres us transformeu ininterrompudament.
A l’univers, només hi queda un únic esperit, constant i
- 24 -
immutable. (Pausa.) Com un captiu abocat a la buida pro-
funditat del pou, no sé on sóc ni què m’espera. L’única cosa
que sé del cert és que, en el combat obstinat i cruel contra
el diable, principi de les forces materials, estic predestinada a
vèncer i, després, matèria i esperit es fondran en una perfecta
harmonia per donar pas al regne de la voluntat universal.
Però això només serà quan, a poc a poc, a través d’un llarg,
d’un molt llarg seguit de mil·lennis, tant la Lluna com el Sirius
resplendent i la Terra es converteixin en pols... Fins aleshores
tot serà terror, terror... (Pausa. Al fons del llac es veuen dos
punts vermells.) Veig com s’acosta el diable, el meu poderós
rival. Li puc veure els ulls; són paorosos, de color púrpura...
ArkAdinA: Se sent pudor de sofre. ¿Ja s’ha de sentir?
trepliov: Sí.
ArkAdinA, se’n riu: Això sí que és un bon efecte!
trepliov: Mamà!
ninA: Enyora la presència dels homes...
polinA, a dorn: ¿Per què us heu tret el barret? Poseu-vos-el
o agafareu un refredat.
ArkAdinA: El doctor s’ha tret el barret davant del dimoni, el
pare de la matèria eterna.
trepliov, furiós, amb veu forta: L’obra s’ha acabat! Ja n’hi
ha prou! Teló!
ArkAdinA: ¿Per què t’enfades, ara?
trepliov: Ja n’hi ha prou! Teló! Tanqueu el teló! (Picant amb
el peu.) Teló! (Es tanca el teló.) La culpa és meva! Ja m’havia
oblidat que escriure obres de teatre i posar-les en escena és
- 25 -
el privilegi d’uns pocs escollits. He violat el monopoli! A mi...
jo... (Vol dir alguna cosa més, però fa un cop amb la mà i
surt per l’esquerra.)
ArkAdinA: ¿Es pot saber què li ha agafat?
Sorin: Irina, dona, aquesta no és manera de tractar un jove
amb amor propi.
ArkAdinA: Però a veure. ¿què he dit, jo?
Sorin: L’has ofès.
ArkAdinA: Ell mateix ens ha avisat que no era més que una
broma, i jo senzillament m’he pres l’obra com una broma.
Sorin: De totes maneres...
ArkAdinA: Ara resultarà que ha escrit una obra mestra! On
s’és vist! No em facis riure! Pel que sembla, no ens ha organit-
zat l’espectacle ni ens ha perfumat amb sofre per fer broma,
sinó per demostrar-nos que... Ha volgut ensenyar-nos com
s’ha d’escriure i quines obres hem de representar. Aquesta
actitud em carrega... No em digueu que no n’hi ha per perdre
la paciència! Un noiet capritxós i presumit, això és el que és!
Sorin: Només et volia complaure.
ArkAdinA: ¿Ah sí? Doncs podia haver triat una peça normal
i corrent, en lloc d’obligar-nos a escoltar uns deliris tan de-
cadents! Si és per fer broma, sóc capaç d’escoltar fins i tot
desvaris, però no aguanto aquesta pretensió de voler des-
cobrir noves formes, de començar una nova etapa artística.
A mi em sembla que aquí no hi ha cap forma nova; només
la manifestació d’un mal caràcter.
- 26 -
trigorin: Cadascú escriu com vol i com pot.
ArkAdinA: Que escrigui com vulgui i com pugui, però que
em deixi tranquil·la.
dorn: Júpiter, us heu enfadat...
ArkAdinA: No sóc cap Júpiter, jo! Sóc una dona. (Es posa
a fumar.) I no estic enfadada. Només em molesta que un
jovenet perdi el temps d’una manera tan avorrida. No el
volia pas ofendre.
medvedenko: Ningú no té fonaments per separar l’esperit
de la matèria, perquè pot ser perfectament que l’esperit no
sigui més que un conjunt d’àtoms materials. (Vivament, a
TrIgorIn.) ¿Sabeu què estaria bé? Descriure i posar en escena
la vida dels mestres. És una vida dura, molt dura, la nostra!
ArkAdinA: És veritat, però no parlem més d’obres de teatre
ni d’àtoms. Fa una nit fantàstica! Escolteu, ¿no sentiu algú
que canta? (Escolta amb atenció.) Que bonic!
polinA: És a l’altre costat del llac. (Pausa.)
ArkAdinA, a TrIgorIn: Seieu al meu costat. Fa deu o quinze
anys, en aquest llac se sentien cançons i música gairebé cada
nit. A la riba hi ha sis grans propietats. Recordo les rialles, el
soroll, els trets, i tothom s’enamorava, tothom s’enamorava...
Le jeune premier, l’ídol de les sis finques en aquell temps,
aquí us el presento (Assenyala dorn amb un cop de cap.) el
doctor Evgueni Sergueievitx. Encara ara és encantador, però
aleshores era irresistible. Començo a tenir remordiments. ¿En
què dec haver ofès el meu pobre petit? Estic intranquil·la.
(Crida.) Kostia! Fill! Kostia!
- 27 -
mAixA: Ja l’aniré a buscar.
ArkAdinA: Sí, fes-me aquest favor, bonica.
mAixA, va per l’esquerra: Eh! Konstantin Gavrilovitx!... Eh!
(Surt.)
ninA, apareix de rere el cadafal: Pel que sembla ja no con-
tinuarem, i jo me n’he d’anar. Bona nit!
Fa un petó a arkadIna i a polIna.
Sorin: Bravo! Bravo!
ArkAdinA: Bravo! Bravo! Ens has deixat admirats. Amb la
teva figura i aquesta veu tan meravellosa és un pecat que
et quedis al poble. Tens talent, ¿saps? Has d’actuar, has de
pujar a l’escenari!
ninA: Oh, és el meu somni! (Sospira.) Però no es farà mai
realitat.
ArkAdinA: ¿Qui sap? Permeteu-me que us presenti: Boris
Alekseievitx Trigorin.
ninA: Ah, molt de gust... (Una mica avergonyida.) Llegeixo
tot el que escriviu...
ArkAdinA, la fa seure vora seu: No has de tenir vergonya,
preciosa. És una celebritat, però té l’ànima senzilla. Ja ho
veus: ell també ha quedat una mica avergonyit.
dorn: Suposo que podríem fer obrir el teló; així fa una certa
angúnia.
xAmrAiev, fort: Iakov, noi, obre el teló! (S’obre el teló.)
ninA, a TrIgorIn: És una obra estranya, ¿no us sembla?
- 28 -
trigorin: Jo no hi he entès res; però, en fi, l’he mirat amb
molt d’interès. Ha actuat amb tanta naturalitat... I el decorat
era esplèndid. (Pausa.) Hi deu haver molts peixos, en aquest
llac.
ninA: Sí.
trigorin: A mi m’agrada anar a pescar. Per mi, no hi ha plaer
més gran que seure a la vora de l’aigua, al capvespre, llançar
el fil i vigilar el suro.
ninA: Sí, però jo crec que qui ha viscut el plaer de la creació
artística, ja no pot desitjar viure’n cap més.
ArkAdinA, rient: No li parlis així; quan sent que li diuen pa-
raules boniques sembla com si tingués ganes de desaparèixer.
xAmrAiev: Recordo que una vegada, al teatre de l’òpera de
Moscou, el cèlebre Silva va fer una nota més baixa que el do.
En aquell moment, semblava fet expressament. Al galliner
hi havia un baix dels nostres cantors sinodals, i de sobte,
imagineu-vos quina sorpresa quan, del galliner estant, sen-
tim un «Bravo Silva!» una octava sencera més baixa... Una
cosa així (Amb veu de baix.) «Bravo, Silva!» Tot el teatre va
quedar glaçat. (Pausa.)
dorn: Ha passat un àngel.
ninA: I jo me n’he d’anar. Adéu-siau.
ArkAdinA: I ara! ¿On has d’anar tan aviat?
ninA: El meu pare m’espera.
ArkAdinA: Quin home, la veritat... (Es fan un petó.) Bé, què
hi farem. És una llàstima, ens sap greu deixar-te marxar.
- 29 -
ninA: Si sabéssiu com em costa d’anar-me’n!
ArkAdinA: Algú t’hauria d’acompanyar, criatura.
ninA, espantada: Oh, no, no!
Sorin, a ella, suplicant: Queda’t.
ninA: No puc, Piotr Nikolaievitx.
Sorin: Una horeta més i prou; queda’t, va!
ninA, reflexionant, entre llàgrimes: Impossible! (Els estreny
la mà i se’n va de pressa.)
ArkAdinA: La veritat és que és una noia ben desgraciada.
Diuen que la seva difunta mare va deixar al marit una im-
mensa fortuna, fins al darrer copec, i ara la noia s’ha quedat
sense res, perquè el pare ja ho ha llegat tot en vida a la seva
segona dona. És indignant.
dorn: Sí, el papà és tot un porc. No se li pot pas negar,
aquesta qualitat.
Sorin, fregant-se les mans glaçades: Potser val més que nos-
altres també ens n’anem, senyors; comença a fer humitat:
tinc les cames ben adolorides.
ArkAdinA: Semblen de fusta! Amb prou feines se’t belluguen.
Apa, anem. (Se l’emporta agafat del braç.)
xAmrAiev, oferint el braç a la seva dona: ¿Madame?
Sorin: El gos ja torna a lladrar. (A xaMraIev.) Ilia Afanassevitx,
feu el favor de tenir-lo deslligat.
xAmrAiev: No pot ser, Piotr Nikolaievitx, em fa por que entrin
lladres al graner. Hi tinc tota la collita de mill. (Caminant a
- 30 -
la vora de Medvedenko.) Sí, una octava completa més baix:
«Bravo, Silva!» I no era pas un cantant professional, sinó un
simple cantor sinodal.
medvedenko: ¿Quant deu guanyar un cantor sinodal?
Surten tots, llevat de dorn.
dorn, tot sol: No ho sé... potser no hi entenc res o m’he
tornat boig, però l’obra m’ha agradat. Té alguna cosa. Quan
la noia parlava sobre la soledat i, quan després han aparegut
els ulls vermells del diable, em tremolaven les mans d’emoció.
fresc, innocent... Em sembla que ara s’acosta. Tinc ganes de
dir-li un munt de coses agradables.
trepliov, entra: Ja no hi ha ningú.
dorn: Hi sóc jo.
trepliov: La Maixenka m’està buscant per tot el parc. Quina
criatura més insuportable!
dorn: Konstantin Gavrilovitx, la teva obra m’ha semblat
extraordinària. Sí que és una mica estranya, i no he sentit el
final, però així i tot m’ha produït una forta impressió. Tens
talent, has de continuar escrivint. (TreplIov li estreny la mà
amb força i l’abraça amb un impuls sobtat.) Caram, quins
nervis! Tens llàgrimes als ulls... ¿Què et volia dir? Has agafat
el tema del terreny de les idees abstractes. I és així com ha
de ser, perquè l’obra d’art ha de reflectir necessàriament un
pensament elevat. Sigui quin sigui. Només és bell el que és
seriós. Que pàl·lid que estàs!
trepliov: Així... ¿m’aconselleu que continuï?
- 31 -
dorn: Sí... Però només hauries de reflectir el que és important
i etern. Mira: he tingut una vida variada i l’he viscuda amb
gust; n’estic satisfet; però si hagués pogut experimentar
l’elevació de l’esperit que senten els artistes a l’instant de
la creació, em fa l’efecte que hauria menyspreat l’embolcall
material i tot el que li és propi, i m’hauria elevat el més lluny
possible de la terra, cap a les altures.
trepliov: Disculpeu-me, ¿on és la Nina?
dorn: I encara et diré una altra cosa. L’obra ha de contenir
un pensament clar i definit. Has de saber amb quina finalitat
escrius, perquè si no, si segueixes el camí de l’art sense un
objectiu definit, t’extraviaràs i perdràs el talent.
trepliov, impacient: ¿On és la Nina?
dorn: Se n’ha anat a casa seva.
trepliov, desesperat: ¿Què faré, ara? L’ha de veure... L’he
de veure sens falta... Me n’hi vaig...
Entra MaIxa.
dorn, a TreplIov: Calma’t, amic.
trepliov: Me’n vaig a casa seva. Hi he d’anar.
mAixA: Entreu a casa, Konstantin Gavrilovitx, la vostra mare
us espera; està intranquil·la.
trepliov: Digue-li que he marxat. Sisplau, us ho demano a
tots, de debò, deixeu-me en pau! Deixeu-me! No em vin-
gueu al darrere!
dorn: Va, noiet... No t’ho agafis així... No està bé...
- 32 -
trepliov, entre llàgrimes: Adéu-siau, doctor. Gràcies per
tot... (Surt.)
dorn, sospirant: Joventut, joventut!
mAixA: Quan ja no hi ha res més a dir, sempre s’acaba dient:
Joventut, joventut... (Ensuma tabac.)
dorn, li pren la tabaquera i la llença entre els matolls: Això
és una porqueria! (Pausa.) Sembla que a casa se sent música.
Anem-hi.
mAixA: Espereu.
dorn: ¿Què passa?
mAixA: Vull tornar-vos-ho a dir. Tinc ganes de parlar... (Emo-
cionada.) No estimo el meu pare... però confio en vós. No sé
per què us sento molt a prop meu... Ajudeu-me. Ajudeu-me
o faré un disbarat... Faré malbé la meva pròpia vida, la des-
truiré... No puc més...
dorn: ¿Però què et passa? ¿Com et puc ajudar?
mAixA: Com pateixo... I no ho sap ningú, ningú! (Li acosta
el cap al pit, en silenci.) Estimo Konstantin.
dorn: Tothom està trasbalsat! Molt trasbalsat... I quant
d’amor pertot arreu! És la màgia d’aquest llac! (Dolçament.)
Però ¿què hi puc fer, jo, filleta? ¿Què vols que hi faci, jo?
Teló.
- 33 -
II
Acte Segon
Un camp de croquet. Al fons, a la dreta, una casa amb
una terrassa espaiosa; a l’esquerra es veu el llac, on es
reflecteixen els rajos de sol. Parterres amb flors. Migdia.
Calor. En un costat del camp, a l’ombra d’un vell til·ler,
arkadIna, dorn i MaIxa seuen en un banc. dorn té un
llibre obert sobre els genolls.
ArkAdinA, a MaIxa: Vinga, alcem-nos. (S’aixequen totes
dues.) Posem-nos de costat. Tu tens vint-i-dos anys, i jo
gairebé el doble. Evgueni Sergueievitx, ¿qui us sembla
més jove?
dorn: Vós naturalment.
ArkAdinA: Ja ho veus... ¿I per què? Perquè jo treballo,
visc, sento i estic contínuament atrafegada amb una cosa
o amb l’altra; i tu et limites a seure sempre al mateix lloc,
sense viure... A més, tinc la meva norma: no mirar el futur.
No penso mai en la vellesa ni en la mort. El que hagi de
passar, passarà.
- 34 -
mAixA: En canvi jo tinc la sensació de com si ja fes anys i
anys que hagués nascut; arrossego la meva vida com la cua
inacabable d’un vestit... i sovint sento que no tinc ganes
de viure. (S’asseu.) És clar que tot això són ximpleries. He de
reaccionar, treure-ho tot a fora.
dorn, es posa a cantussejar: «Faites-lui mes aveux, mes
douces fleurs...»
ArkAdinA: A més a més, sóc correcta com un anglès. Perquè
jo, estimada, sé on és el meu lloc, i sempre vaig tocada i
posada, comme il faut. ¿Sortir de casa, ni que sigui al jardí,
en mànigues de camisa o despentinada? Mai de la vida. Si
em conservo, és perquè mai no he estat grassoneta, ni m’he
deixat anar, com altres... (Amb les mans a la cintura, passeja
pel camp.) Aquí em teniu... Fresca com una rosa. Disposada
a representar el paper d’una nena de quinze anys.
dorn: Sí, però jo continuo. (Agafa el llibre.) Ens havíem
quedat en el botiguer i les rates...
ArkAdinA: I les rates. Llegiu. (S’asseu.) No, doneu-me’l, ja el
llegiré jo. Ara em toca a mi. (Agafa el llibre i el repassa amb
la mirada.) I les rates... Aquí... (Llegeix.) «I, en definitiva, per
a la gent de món és tan perillós consentir i atreure els novel-
listes com ho seria per un forner criar rates al seu magatzem.
I tot i així, els novel·listes van molt buscats. De manera que
quan una vol capturar un escriptor, es desfà en compliments,
afalacs i gentileses...» Bé, els francesos potser sí, però pel que
fa a nosaltres, no seguim cap programa. En aquest país, em
podeu ben creure, la dona ja s’ha enamorat perdudament
de l’escriptor abans de començar a seduir-lo. I no cal anar
gaire lluny... Aquí ens teniu a Trigorin i a mi, per exemple...
- 35 -
Entra SorIn recolzat al bastó, a la vora de nIna; Medve-
denko entra al darrere empenyent la cadira de rodes.
Sorin, amb el to que es fa servir per parlar als nens: ¿Ah sí?
¿Estem de festa, avui? Doncs sí, senyor, avui estem contens!
(A la seva germana.) Estem molt contens! El pare i la ma-
drastra se n’han anat a Tver, i som lliures durant tres dies.
ninA, s’asseu a la vora d’arkadIna i l’abraça: Sóc tan feliç!
Ara sí que sóc tota vostra.
Sorin, s’asseu a la seva cadira: Està ben bonica, avui.
ArkAdinA: Elegant i atractiva... Fas goig de veure. (Fa un petó
a nIna.) però val més que no l’afalaguem gaire, perquè porta
mala sort. ¿On és Boris Alekseievitx?
ninA: És als banys, pescant.
ArkAdinA: No en té mai prou! (Vol seguir llegint.)
ninA: ¿Què llegiu?
ArkAdinA: Maupassant, bonica. Sobre l’aigua. (Llegeix per a
si mateixa algunes ratlles en veu baixa.) Bah, a partir d’aquí
deixa de ser interessant i creïble. (Tanca el llibre.) Estic ne-
guitosa. ¿Algú sap què li passa al meu fill? ¿Com és que
està tan ensopit i esquerp? Es passa tot el sant dia al llac i
gairebé no el veig.
mAixA: Té una pena al cor. (A nIna, tímidament.) Si us plau,
reciteu-nos algun fragment de la seva obra!
ninA, arronsant les espatlles: ¿Hi esteu tots d’acord? És tan
poc interessant!
- 36 -
mAixA, reprimint l’emoció: Quan recita, els ulls li cremen, i
la cara se li posa tota blanca. Té una veu meravellosa i trista,
i les maneres d’un poeta. (Se sent roncar SorIn.)
dorn: Bona nit!
ArkAdinA: Petruixka!
Sorin: ¿Sí?
ArkAdinA: ¿Que dorms?
Sorin: ¿Jo? I ara! (Pausa.)
ArkAdinA: Descuides la salut, germà, i això no està gens bé.
Sorin: Jo ja em medicaria, però el doctor no m’ho deixa fer.
dorn: Medicar-se als seixanta anys!
Sorin: Encara es tenen ganes de viure, als seixanta anys.
dorn, malhumorat: Doncs bé, com vulgueu, preneu unes
gotes de valeriana, doncs.
ArkAdinA: Jo crec que li faria bé anar a algun lloc a prendre
les aigües.
dorn: Ah, molt bé: podria anar-hi i també no anar-hi.
ArkAdinA: Ves qui ho entén, això!
dorn: No heu d’entendre res. Està ben clar. (Pausa.)
medvedenko: Piotr Nikolaievitx hauria de deixar de fumar.
Sorin: Ximpleries.
dorn: No, no són ximpleries; el vi i el tabac despersonalitzen.
Després d’un cigar o d’una copa de vodka ja no sou Piotr
- 37 -
Nikolaievitx, sinó Piotr Nikolaievitx més algú altre; el vostre
jo es dissipa, i comenceu a tractar-vos com si tractéssiu una
tercera persona... com si fóssiu «ell».
Sorin, se’n riu: A vós us és fàcil jutjar; heu viscut la vostra
vida. Però ¿i jo? He treballat al Departament de Justícia du-
rant vint anys i no he viscut gens. Fet i fumut, no he tingut
cap experiència, i és comprensible que ara m’agafi la fal·lera
de viure. Vós ja heu tret un bon profit de la vida, tot us és
indiferent i podeu mostrar inclinacions filosòfiques; però jo
vull viure, i per això bec xerès havent dinat i fumo cigars i...
tot això.
dorn: La vida, ens l’hem de prendre seriosament: voler me-
dicar-se als seixanta anys i rondinar per no haver aprofitat la
joventut... Ja em perdonareu, però és pura frivolitat.
mAixA, s’aixeca: Ja deu ser l’hora de dinar. (Camina man-
drosament, amb indolència.) Se m’ha adormit una cama...
Surt.
dorn: Segur que encara farà baixar un parell de copes,
abans de dinar.
Sorin: Pobra noia, no és gens feliç.
dorn: Romanços, Excel·lència!
Sorin: Raoneu com un home que té tot el que vol.
ArkAdinA: Ah! ¿Hi ha alguna cosa més avorrida que aquest
dolç avorriment de poble? La calor, la calma... Ningú no fa
res, tothom filosofa... Ja s’hi està bé, amb vosaltres, amics,
i és agradable escoltar-vos...; però què no donaria per tro-
bar-me a l’habitació d’un hotel estudiant un paper!
- 38 -
ninA, exaltada: Quina raó que teniu! Jo sí que us entenc.
Sorin: És clar que la ciutat és millor. Seus al teu gabinet, el
criat no deixa passar ningú sense anunciar-lo, tens el telè-
fon... els cotxes al carrer... i tot això...
dorn, es posa a cantar: «Digueu-li a ella, flors meves...»
Entra xaMraIev seguit de polIna.
xAmrAiev: Aquí els tenim. Bon dia! (Besa la mà d’arkadIna,
i tot seguit, la de nIna.) M’alegro de trobar-vos amb bona
salut. (A arkadIna.) La meva dona diu que avui pensàveu
anar amb ella a la ciutat. ¿És veritat, això?
ArkAdinA: Ben cert; sí que hi volem anar.
xAmrAiev: Mmm... Ho trobo perfecte; però ¿com penseu
anar-hi, respectable senyora? Avui ens porten el sègol, i tots
els treballadors estan enfeinats. ¿I amb quins cavalls, si se’m
permet la pregunta?
ArkAdinA: ¿Amb quins cavalls? I jo què sé, amb quins cavalls!
Sorin: De cavalls de tir, en tenim de sobres.
xAmrAiev, amoïnat: Cavalls de tir! ¿I d’on trauré les colle-
res? A veure, ¿d’on les trauré? És sorprenent! És increïble!
Distingida senyora! Disculpeu-me; admiro el vostre talent,
Déu sap que estic disposat a donar la vida deu vegades per
vós; però, els cavalls, no us els puc donar de cap manera!
ArkAdinA: Però ¿no us estic dient que hi he d’anar? És
increïble.
xAmrAiev: Distingida senyora! No sabeu què significa ad-
ministrar una finca!
- 39 -
ArkAdinA, irritada: Ja hi som, la història de sempre! En aquest
cas, me’n vaig avui mateix a Moscou. Feu que em lloguin
cavalls al poble, o aniré a l’estació a peu!
xAmrAiev: I en aquest cas jo renuncio al meu lloc! Bus-
queu-vos un altre administrador!
Surt.
ArkAdinA: Cada estiu el mateix; cada estiu m’han d’humiliar
d’aquesta manera! No hi penso posar mai més els peus, en
aquesta casa!
Surt per l’esquerra, on se suposa que hi ha els banys; al
cap d’un minut es veu com entra a dintre de la casa; rere
seu, TrIgorIn, amb canyes de pescar i una galleda.
Sorin, irritat: Quina insolència! ¿On s’ha vist, res semblant?
Ja n’estic tip. Porteu aquí tots els cavalls, ara mateix!
ninA, a polIna: Negar-li això, a Irina Nikolaievna, una actriu
famosa! ¿No compreneu que cada desig seu, cada caprici,
és més important que tota la vostra administració? És sen-
zillament increïble!
polinA, desesperada: ¿Què voleu que hi faci? Poseu-vos al
meu lloc: ¿què hi puc fer, jo?
Sorin, a nIna: Anem a veure la meva germana... Tots li
suplicarem que no se’n vagi. ¿Oi que ho farem? (Mira cap
a la direcció per on ha sortit xaMraIev.) Quin home més
insuportable! És un dèspota!
ninA, no deixa que s’aixequi: Seieu, seieu... ja us hi por-
tarem... (nIna i Medvedenko empenyen la cadira.) Oh, és
horrorós!...
- 40 -
Sorin: Sí, sí que ho és... Però, d’aquesta, no se n’escaparà
pas; ara mateix li parlaré.
Surt. Només es queden dorn i polIna.
dorn: Són ben pesats. Per anar bé només calia agafar el
teu marit pel coll i fer-lo fora, però segur que aquesta vella
xafardera de Piotr Nikolaievitx i la seva germana acabaran
demanant-li perdó: ja ho veuràs!
polinA: Ha enviat tots els cavalls al camp; els de tir també.
I cada dia la mateixa discussió. Si sabessis com em fa patir!
Em fa estar malalta; mira com tremolo... No suporto les
seves grolleries. (Suplicant.) Evgueni, estimat, vida meva,
deixa’m venir amb tu! El temps se’ns acaba, ja no som
joves, i si almenys a la fi de la nostra vida poguéssim deixar
d’amargar-nos, d’enganyar.
Pausa.
dorn: Tinc cinquanta-cinc anys; ara ja és tard per canviar
de vida.
polinA: Sé que em rebutges perquè hi ha altres dones; i
perquè emportar-te-les totes és impossible. Ja ho entenc.
Perdona que t’hagi importunat.
nIna apareix vora de la casa; cull flors.
dorn: No res...
polinA: La gelosia em fa patir. És clar que ets metge, i no
pots evitar les dones. Ja ho entenc...
dorn, a nIna, que s’atansa: ¿Què diuen, allà dins?
ninA: Irina Nikolaievna plora, i a Piotr Nikolaievitx li ha agafat
un atac d’asma.
- 41 -
dorn, s’alça: Els haurem de donar unes gotes de valeriana
a cada un...
ninA, li dóna les flors: Teniu, accepteu-les, si us plau!
dorn: Merci bien. (Va cap a la casa.)
polinA, va cap a ell: Quines flors tan boniques! (Vora de
la casa, amb veu sorda.) Dóna’m aquestes flors! Dóna’m
aquestes flors! (Agafa les flors, les fa malbé i les llença.)
Tots dos entren a la casa.
ninA, sola: És estrany veure plorar una actriu tan famosa... I
per tan poca cosa! Com també és estrany que un escriptor
cèlebre, el preferit del públic, que surt a tots els diaris, que
apareix a les postals, que està traduït a l’estranger, es passi
el dia pescant i s’emocioni quan atrapa un parell de gòbits.
Jo em pensava que les persones famoses eren inaccessibles,
que menyspreaven les masses i que amb la seva glòria i l’es-
clat del seu nom es venjaven d’alguna manera d’aquestes
masses, que posen per sobre tot la noblesa del llinatge i les
riqueses. Però ara veig que ploren, pesquen, juguen a cartes,
riuen i s’enrabien com els altres...
trepliov, apareix sense barret, amb una escopeta i una gavina
morta: ¿Estàs sola?
ninA: Sola. (TreplIov li posa la gavina als peus.) ¿Què signi-
fica, això?
trepliov: Avui he comès la infàmia de matar aquesta gavina.
La poso als teus peus.
ninA: ¿Què et passa? (Aixeca la gavina i se la mira.)
- 42 -
trepliov, després d’una pausa: Aviat em mataré d’aquesta
mateixa manera.
ninA: No et reconec.
trepliov: ¿No em reconeixes? Doncs jo ja fa dies que no
et reconec. Has canviat; la teva mirada és freda i la meva
presència t’incomoda.
ninA: Darrerament estàs molt irritable; t’expresses d’una ma-
nera incomprensible, com si parlessis amb símbols. Aquesta
gavina també és un símbol, pel que sembla... Però perdona,
no t’entenc... (Deixa la gavina sobre el banc.) Sóc massa
simple per entendre’t.
trepliov: Tot va començar el vespre que la meva obra va
fracassar tan estúpidament. Les dones no perdonen mai
el fracàs. L’he cremada tota, fins a l’últim tros de paper. Si
sabessis fins a quin punt em sento desgraciat! La teva fredor
és terrible, no m’ho puc creure; és com si, de sobte, em des-
pertés i veiés que el llac s’ha assecat o que se l’ha empassat
la terra. Acabes de dir que ets massa simple per entendre’m.
Però, si no hi ha res per entendre! L’obra no va agradar, tu
menysprees la meva inspiració i ara ja em comences a con-
siderar com una persona vulgar, insignificant, com tantes
altres... (Dóna un cop de peu.) Ja ho entenc, ho entenc molt
i molt bé! És com si tingués un clau al cervell, maleït sigui. I
maleït sigui el meu orgull, que em xucla la sang, me la xucla
com una serp... (Veu TrIgorIn, que s’acosta llegint un llibre.)
Mira, per allà s’acosta el veritable talent; camina igual que
Hamlet, i també porta un llibre a la mà. (Impacient.) «Pa-
raules, paraules, paraules...» Encara no ha acabat d’arribar
- 43 -
aquest sol, i ja somrius; la teva mirada s’ha fos en els seus
rajos. No et vull pas destorbar. (Se’n va de pressa.)
trigorin, escriu en un quadern: Ensuma tabac i beu vodka...
Sempre va de negre. Un mestre n’està enamorat...
ninA: Bon dia, Boris Alekseievitx!
trigorin: Bon dia. Es veu que han aparegut circumstàncies
imprevistes i hem de marxar avui mateix. Potser ja no ens
tornarem a veure mai més. Quina llàstima. No em passa
sovint, trobar-me noies joves, joves i interessants; ja ho tinc
oblidat, i no em puc imaginar què se sent als divuit anys...
als dinou anys... Per això, a les meves novel·les i contes, les
noies joves acostumen a no ser creïbles. Voldria estar dintre la
teva pell, ni que fos només una hora, per saber com penses
i quina mena de persona ets.
ninA: Doncs jo voldria ser al vostre, de lloc.
trigorin: Per què?
ninA: Per saber com se sent un escriptor famós i amb talent.
¿Com es viu la fama? ¿Què sentiu, quan us adoneu que
sou conegut?
trigorin: ¿Què sento? Doncs em sembla que res. No hi he
pensat mai. (Reflexiona.) Una de dues: o exageres la meva
fama o la fama no em provoca cap sensació especial.
ninA: ¿I quan veieu que els diaris parlen de vós?
trigorin: És agradable quan et lloen, i, quan t’insulten, passes
un parell de dies de mal humor.
ninA: Deu ser un món meravellós! Si sabéssiu com us envejo!
La sort dels humans és ben diversa. N’hi ha que amb prou
- 44 -
feines arrosseguen les seves existències, avorrides i insignifi-
cants, totes calcades les unes de les altres... totes igualment
infelices; però després hi ha persones com vós, que sou un
entre un milió, i us ha tocat la sort d’una vida interessant,
resplendent, plena de sentit... Sou feliç...
trigorin: ¿Jo? (Arronsa les espatlles.) Mmm... Parles de fama,
de felicitat, de no sé quina vida resplendent i interessant...
i per a mi, perdona, totes aquestes paraules són com la
melmelada: no la tasto mai. Tu ets molt jove i molt bona.
ninA: La vostra vida és fantàstica!
trigorin: ¿Què hi veus, que sigui especialment bo? (Mira el
rellotge.) Ara me n’he d’anar a escriure. Excusa’m, no tinc
temps... (Es posa a riure.) Com se sol dir, m’has tocat la fibra
sensible, i començo a posar-me nerviós i a estar una mica
malhumorat. Però va, parlem una estoneta. Parlarem de la
meva vida fantàstica i resplendent... Bé, ¿per on comencem?
(Pensa una mica.) De vegades hi ha imatges que se’ns impo-
sen per força; per exemple, quan una persona pensa dia i nit
en la lluna... Jo també tinc una lluna d’aquestes. Un pensa-
ment obsessiu em persegueix constantment: he d’escriure,
he d’escriure, he de... Tot just he acabat un relat que ja n’he
d’escriure un altre —no sé per què—, i un altre, i un altre...
i després del tercer, el quart... Escric sense parar, com si fos
un cavall de posta; no tinc remei. ¿Què té, això, de fantàstic i
resplendent, pregunto? Ah, és una vida absurda! Ara, posem
per cas, estic aquí amb tu, ple d’emoció, però no puc deixar
de pensar que m’espera un relat per acabar. Veig un núvol
que sembla un piano de cua. Penso: en algun passatge del
relat, hi he de posar que flotava un núvol amb forma de
piano de cua. Se sent olor d’heliotropi. De seguida en prenc
- 45 -
nota: una olor apegalosa, flor de color de vídua... M’hi he
de referir quan descrigui un vespre d’estiu. Pesco cada frase
al vol, cada paraula; les vostres i les meves... I m’afanyo a
tancar totes aquestes frases i paraules al meu dipòsit literari:
qui sap si les aprofitaré! Quan acabo de treballar, corro al
teatre, o a pescar; m’hi podria relaxar, distreure... però ah,
no; al cap, se m’hi comença a bellugar un pes com de ferro
fos... un tema nou que m’arrossega cap a la taula i m’obliga
a escriure i escriure una altra vegada. I així sempre, sempre
igual, i no puc descansar de mi mateix, i sento que estic
devorant la meva pròpia vida; que per elaborar la mel que
dono a no sé quins lectors remots, estic robant el pol·len de
les flors més boniques que tinc, que fins i tot les arrenco i en
trepitjo les arrels. ¿No vol dir estar boig, això? ¿Creus que els
meus parents i coneguts em tracten com una persona sana?
«Què esteu esperant? Què ens oferireu, ara?» Sempre el
mateix, sempre igual; i a mi em sembla que aquesta atenció
dels coneguts, tantes lloances i admiracions... no són més
que enganys; m’enganyen com a un malalt, i de vegades
tinc por que no se m’acostin per l’esquena per agafar-me
i tancar-me a un manicomi, tal com van fer amb Poprixin,
aquell miserable oficinista de la novel·la de Gogol. I durant
els anys de joventut, els millors anys, quan tot just començava
a escriure, el meu treball era un turment inacabable. Un es-
criptor jove, sobretot quan no té sort, se sent maldestre, poc
hàbil, superflu, amb els nervis a flor de pell, irritable, no pot
deixar de ficar el nas entre la gent vinculada al món de l’art
i la literatura. Ignorat i desconegut de tothom, no s’atreveix
a mirar directament i amb coratge els ulls de la gent, com
faria un jugador apassionat, sense un ral a la butxaca. Jo no
veia el meu lector; però, no sé per què, la meva imaginació
- 46 -
me’l presentava com un enemic que era de fiar. El públic
em feia por, m’espantava, i cada cop que s’estrenava una
obra meva en un teatre, em feia l’efecte que les persones
morenes m’eren hostils i les rosses, fredament indiferents.
Era terrible! Era realment un martiri!
ninA: Però, a veure: ¿no és veritat que la inspiració i el mo-
ment de la creació us donen els minuts més sublims, més
feliços?
trigorin: Sí. La feina d’escriure és agradable. Com també és
agradable corregir les proves; però l’obra, un cop ha sortit de
la impremta, no la suporto: veig que no era ben bé allò, que
hi ha errors... Em fa l’efecte que no valia la pena escriure-la, i
em sento fastiguejat i deprimit... (Es posa a riure.) I el públic
comenta: «Sí, és bonic, té talent... És bonic, però està lluny
de ser un Tolstoi», o bé: «Una obra certament bona, però
Pares i fills, de Turgueniev, és millor». I així, fins que em mori,
tot es limitarà a ser bonic i amb talent, bonic i amb talent... i
res més; i un cop mort, quan els coneguts passin per davant
de la tomba, diran: «Aquí reposa Trigorin. Un bon escriptor,
tot i que mai no va arribar a l’altura de Turgueniev.»
ninA: Perdoneu, però renuncio a comprendre-us. Senzilla-
ment, l’èxit us ha fet tornar com un nen consentit.
trigorin: ¿Quin èxit? Jo mai no m’he agradat a mi mateix.
No m’agrado com a escriptor. I el que és pitjor és que sempre
visc com en un estat d’embriaguesa i que moltes i que mol-
tes vegades ni tan sols entenc el que escric. Estimo aquesta
aigua, aquests arbres, aquest cel. Sento la natura. La seva
visió desperta en mi un desig, una passió, una irresistible
urgència d’escriure. Però jo no sóc només un paisatgista,
- 47 -
també sóc un ciutadà, estimo la meva pàtria, el meu poble.
Sento que, si sóc escriptor, he de parlar del meu poble, dels
seus sofriments, del seu futur. He de parlar de la ciència,
dels drets humans i de totes aquestes coses, i en parlo. Però
em pressionen per tots costats, se m’enfaden, i jo vaig d’un
lloc a l’altre com una guineu perseguida pels llebrers. Veig
com la vida i la ciència van endavant i endavant, mentre jo
em quedo enrere, com un mugic que ha perdut el tren. I al
capdavall tinc la impressió que només sé descriure paisatges,
i que en totes les altres coses sóc fals, fals fins al moll de l’os.
ninA: Heu treballat massa i no us queda temps ni ganes de
reconèixer tot el que de veritat valeu. Potser no esteu satisfet
amb vós mateix, però per al món sou gran i meravellós! Si jo
fos una escriptora de la vostra talla, oferiria tota la meva vida
a la multitud, seria conscient que la felicitat de la multitud
consisteix a elevar-se fins a mi... i em portarien en carrossa.
trigorin: En carrossa! ¿Que m’has pres per Agamèmnon?
(Tots dos somriuen.)
ninA: Per una felicitat tan gran com la de ser escriptora
o actriu, suportaria el desamor de la gent que tinc més a
prop, les necessitats, les decepcions; viuria en una barraca i
només menjaria pa de sègol; suportaria els meus defectes,
les meves imperfeccions... però, a canvi, exigiria la glòria...
L’autèntica glòria, esclatant... (Es cobreix el rostre amb les
mans.) El cap em roda... Oh!
La veu d’arkadIna des de casa: «Boris Alekseievitx!»
trigorin: Em criden... Sembla que és hora de fer l’equipatge.
I no tinc gens de ganes de marxar. (Contempla el llac.) Això
és la glòria... S’hi està tan bé!
- 48 -
ninA: Veieu aquella casa i aquell jardí a l’altra banda del llac?
trigorin: Sí.
ninA: És la finca de la meva difunta mare. Jo hi vaig néixer.
M’he passat la vida vora aquest llac, i en conec tots els illots.
trigorin: És un lloc preciós! (Veu la gavina.) ¿Què és, això?
ninA: Una gavina. L’ha matat Konstantin Gavrilovitx.
trigorin: Un ocell ben bonic. Realment t’ho asseguro: no
tinc cap ganes d’anar-me’n. ¿Per què no mires de convèncer
Irina Nikolaievna que es quedi?
Pren notes al quadern.
ninA: ¿Què esteu escrivint?
trigorin: Només prenc notes...; se m’ha acudit un tema...
(Guarda el quadern.) Un tema per a una narració curta: a la
vora d’un llac, hi viu una jove, així com tu; s’estima el llac,
com una gavina, i és feliç i lliure com la gavina. Però casu-
alment arriba un home, la veu i, com que no té res millor a
fer, la destrueix, com aquesta gavina.
Pausa. Per la finestra treu el cap arkadIna.
ArkAdinA: Boris Alekseievitx, ¿on sou?
trigorin: Ara vinc! (Se’n va, i es tomba per mirar nIna; a la
finestra, arkadIna.) ¿Què vols?
ArkAdinA: Ens quedem.
TrIgorIn entra a la casa.
ninA, s’acosta al prosceni: Quin somni!
Teló.
- 49 -
III
Acte tercer
El menjador de la casa de SorIn. Hi ha portes a dreta i
esquerra. Un bufet. Un armari amb medicaments. Al mig
de l’habitació hi ha una taula, una maleta i caixes de car-
tró; és evident que són els preparatius per marxar de
viatge.
TrIgorIn esmorza. MaIxa està dreta vora la taula.
mAixA: Tot això, us ho explico perquè sou escriptor. Ho
podeu aprofitar. Us ho dic amb la mà al cor: si Konstantin
Gavrilovitx s’hagués ferit de gravetat, jo no hauria viscut ni
un minut més. Però sóc valenta i ho he decidit: m’arrencaré
aquest amor del cor; l’arrencaré amb l’arrel i tot.
trigorin: ¿I com ho faràs?
mAixA: Em casaré amb Medvedenko.
trigorin: ¿El mestre?
mAixA: Sí.
trigorin: No en veig la necessitat.
- 50 -
mAixA: ¿Estimar sense esperances? ¿Esperar i esperar durant
anys i més anys?... Un cop m’hauré casat, ja no hi haurà
temps per pensar en l’amor; els nous maldecaps ofegaran els
vells. I a més a més, ¿sabeu?, sempre serà un canvi. ¿Voleu
una altra copa?
trigorin: ¿No és massa?
mAixA: Oh, no! (Omple les copes.) I no em mireu amb
aquesta cara. Les dones beuen més del que us penseu. N’hi
ha poques que beguin obertament, com jo. Quasi totes ho
fan d’amagat. Sí. I sempre vodka o conyac. (Brinden.) A la
vostra salut! Sou un home recte, em sap greu que ens hàgim
de dir adéu. (Beuen.)
trigorin: A mi també em sap greu d’anar-me’n.
mAixA: Demaneu-li que es quedi.
trigorin: No, ara no es quedarà. El seu fill es comporta
de la forma més absurda. Es dispara un tret, i ara pretén
desafiar-me a un duel. ¿I es pot saber per què? Fa morros,
rondina, predica formes noves... però la veritat és que al
món hi ha lloc per a tots, per als antic i els moderns... No
treu cap a res donar-se empentes...
mAixA: També hi ha la gelosia. Però, d’això, no n’he de fer res.
(Pausa. Iakov travessa d’esquerra a dreta amb una maleta;
entra nIna i s’atura davant de la finestra.) El meu mestre no
és pas gaire intel·ligent, però és un bon home i m’estima de
tot cor. Em fa llàstima. I la seva mare, pobra velleta, també
em fa llàstima. Bé, permeteu-me que us desitgi tota la sort
del món. No guardeu un mal record de mi. (Li estreny la mà
amb força.) Us estic molt agraïda per haver-me escoltat. En-
vieu-me els vostres llibres, i no us oblideu de la dedicatòria.
- 51 -
Però no hi poseu allò de «Distingida senyora», n’hi ha prou
que digui: «A Maria, que no té pare ni mare, ni sap per què
viu en aquest món.» Adéu-siau! (Surt.)
ninA, allarga la mà tancada a Trigorin: ¿Parells o senars?
trigorin: Parells.
ninA, sospira: No. Només hi tinc un pèsol. Volia resoldre el
dilema: ¿he de ser actriu o no? Si algú em pogués aconsellar!
trigorin: En aquests casos, els consells no serveixen de res.
Pausa.
ninA: Ens separem i... potser ja no ens veurem més. Vull
que us quedeu, com a record, aquest petit medalló. Hi he
fet gravar les vostres inicials... I per aquest costat, el títol del
vostre llibre: Els dies i les nits.
trigorin: Quina delicadesa! (Besa el medalló.) És un regal
encantador!
ninA: Penseu en mi de tant en tant.
trigorin: Hi pensaré. Et veuré sempre tal com et vaig veure
aquell dia tan lluminós... ¿Te’n recordes? Ara fa una setmana,
el dia que duies el vestit blanc... Vam estar parlant... També
hi havia una gavina blanca sobre el banc.
ninA, pensarosa: Sí, la gavina... (Pausa.) No podem parlar
més; s’acosta algú... Abans d’anar-vos-en concediu-me dos
minuts, si us plau... (Se’n va per l’esquerra.)
Al mateix temps, entren per la dreta arkadIna, SorIn, amb
frac i condecoracions a la jaqueta, i, rere de tots, Iakov,
amb un posat d’amoïnat.
- 52 -
ArkAdinA: Queda’t a casa, avi. ¿Com se t’acut sortir de viatge
amb el reuma que tens? (A TrIgorIn.) ¿Qui és que acaba de
marxar? ¿La Nina?
trigorin: Sí.
ArkAdinA: Pardon, us hem destorbat... (S’asseu.) Em sembla
que ja ho he empaquetat tot. No puc més.
trigorin, llegeix la inscripció del medalló: Els dies i les nits,
pàgina 121, ratlles 11 i 12.
iAkov, despara la taula: ¿Hi poso també les canyes de pescar
amb l’equipatge?
trigorin: Sí, les faré servir. Els llibres, dóna’ls a qui vulguis.
iAkov: Com digueu.
trigorin, a si mateix: Pàgina 121, ratlles 11 i 12. ¿Què deuen
dir, aquestes ratlles? (A arkadIna.) ¿Teniu els meus llibres, en
aquesta casa?
ArkAdinA: Són al gabinet del meu germà, al prestatge del
racó.
trigorin: Pàgina 121...
Surt.
ArkAdinA: T’ho dic de veritat, Petruixka, no ens acompanyis;
t’hauries de quedar a casa...
Sorin: Vosaltres marxeu, i a mi em caurà la casa a sobre.
ArkAdinA: I a la ciutat, ¿què?
Sorin: Res d’especial, però així i tot... (Es posa a riure.) Inau-
guraran algun edifici estatal i coses així... Encara que fos
- 53 -
per unes hores, m’agradaria treure’m de sobre aquesta vida
vegetal que faig; ja fa massa temps que jec com si fos un
trasto vell. He dit que enganxin els cavalls a la una en punt.
Us acompanyaré fins a l’estació.
ArkAdinA, després d’una pausa: Bé, doncs, si et quedes,
no t’avorreixis i no et refredis. Vigila el meu fill. Cuida’l.
Instrueix-lo. (Pausa.) Ja ho veus, me n’aniré sense saber per
què Konstantin es va disparar un tret. Em sembla que el
motiu principal va ser la gelosia, i com més aviat m’endugui
Trigorin, millor.
Sorin: ¿Què vols que et digui? Hi ha d’haver altres motius; i
és comprensible: un xicot jove i intel·ligent que viu al poble,
en un racó de món, sense diners, sense situació, sense futur...
No té res a fer. Aquesta ociositat li fa por, i se n’avergonyeix.
Jo me l’estimo moltíssim, i ell em té afecte; però, en el fons, té
la impressió de viure de gorra, de ser un paràsit, un menjapà.
És molt comprensible: el rosega l’amor propi...
ArkAdinA: Em dóna moltes preocupacions! (Pensarosa.) I si
li trobéssim alguna feina...
Sorin, es posa a xiular, i parla, indecís: Em sembla que el
millor seria que tu... Si tu li donessis alguns diners... Primer
de tot, s’hauria de vestir com Déu mana, ja m’entens... Fa
tres anys que arrossega la mateixa jaqueta, i va sense abric...
(Es posa a riure.) I viatjar una mica tampoc no li faria cap
mal... una escapadeta a l’estranger... què sé jo! Tampoc no
és tan car.
ArkAdinA: És clar que... per a un vestit encara m’arribaria,
però a l’estranger... No... si és que ara mateix ni un vestit,
- 54 -
no puc comprar-li... (Amb decisió.) No tinc diners! (SorIn es
posa a riure.) No!
Sorin, xiulant: Si és així... Perdona, estimada, no t’enfadis.
Ja et crec... Sé que ets una dona generosa i noble.
ArkAdinA, entre llàgrimes: No tinc diners!
Sorin: Si jo en tingués, és obvi que n’hi donaria, però no tinc
res, ni un ral. (Riu.) L’administrador arreplega tota la meva
pensió i la gasta en la terra, els ramats, l’apicultura... i els
diners se’m perden sense cap profit. Les abelles es moren,
les vaques es moren, i els cavalls, no goso ni demanar-los...
ArkAdinA: Bé... Jo sí que tinc alguns diners, però sóc actriu,
i només en vestits se me’n va una fortuna.
Sorin: Ets molt bona i gentil... T’estimo... Sí... Ai, ja em torna
a passar. (Trontolla.) Em roda el cap. (S’aguanta a la taula.)
Em sembla que em trobo malament.
ArkAdinA, espantada: Petruixka! (Intenta aguantar-lo.) Pe-
truixka, estimat... (Crida.) Ajudeu-me! ajudeu-me!...
Entren TreplIov, amb una bena al cap, i Medvedenko.
Es troba malament!
Sorin: No és res, no és res... (Somriu i beu aigua.) Ja està,
ja m’ha passat...
trepliov, a la seva mare: No t’espantis mamà, no és res greu.
Darrerament li agafa sovint. (A l’oncle.) El que has de fer, és
estirar-te una mica, oncle.
Sorin: Una mica, potser sí... Però, de totes maneres, penso
anar a la ciutat... Reposaré una estona i després hi aniré... i
tant que hi aniré... (Marxa recolzat al bastó.)
- 55 -
medvedenko, el porta agafat del braç: Ja sabeu l’enigma: al
matí amb quatre, al migdia amb dues, al vespre amb tres...
Sorin, riu: Justa la fusta. I a la nit de panxa enlaire. Us ho
agraeixo. Ja puc caminar sol...
medvedenko: Va, no feu cerimònies!
Surten Medvedenko i SorIn.
ArkAdinA: Com m’ha espantat!
trepliov: No li fa cap bé, viure al poble. S’avorreix. ¿Veus,
mamà? Si volguessis obrir la bossa i deixar-li mil cinc-cents
o dos mil rubles, podria viure a la ciutat tot l’any.
ArkAdinA: No tinc diners, jo. Sóc actriu, no banquera.
Pausa.
trepliov: Mamà, canvia’m la bena. Ho saps fer molt bé.
ArkAdinA, agafa iodoform de la farmaciola i una capsa amb
el material dels embenatges: I el doctor ja fa tard.
trepliov: Va prometre que vindria a les deu, i ja és migdia.
ArkAdinA: Seu. (Li treu l’embenatge del cap.) Sembla que
duguis un turbant. Ahir, un foraster va preguntar a la cuinera
de quina nacionalitat eres. Gairebé t’ha cicatritzat. Mira, ja
ho tens quasi curat. (Li besa el cap.) I que no se t’acudeixi
de tornar a fer pam-pam quan jo no hi sigui, ¿eh?
trepliov: Tranquil·la, mamà. Va ser un moment de desespe-
ració insensata; no em vaig poder dominar. No es repetirà
més. (Li besa la mà.) Tens unes mans d’or. Recordo que, fa
molt temps, quan treballaves al Teatre Nacional —jo era petit,
aleshores— hi va haver una baralla al pati on vivíem, i una
- 56 -
bugadera veïna nostra va rebre de valent. ¿Te’n recordes? La
van aixecar sense coneixement... Tu l’anaves a visitar a casa
seva, li portaves medicaments i rentaves els seus fills en un
cossi. ¿No te’n recordes?
ArkAdinA: No. (Li posa un nou embenatge.)
trepliov: En aquell temps hi havia dues ballarines que vivien
a la mateixa casa... Venien a prendre cafè...
ArkAdinA: D’això sí que me’n recordo.
trepliov: Eren molt devotes. (Pausa.) Aquests darrers dies
t’he estimat tendrament i sense reserves, com quan era petit.
Ara ja només et tinc a tu. Però ¿per què, per què et deixes
influir tant per aquest home?
ArkAdinA: És que tu no l’entens, Konstantin. És la persona
més noble que he conegut...
trepliov: Molt noble... Però, quan li van comunicar que jo
el volia reptar a un duel, la noblesa no li va impedir jugar a
fer-se el covard. I sense més ni més, se’n va. ¿Vols una fugida
més vergonyosa?
ArkAdinA: És absurd! Jo mateixa li he demanat que se’n vagi.
trepliov: La persona més noble! I ara resulta que nosal-
tres dos gairebé ens barallem per culpa d’ell, que ara deu
rondar per la sala, o pel jardí, i es burla de nosaltres... Vol
seduir la Nina, i fa tot el possible per convèncer-la que ell
és un geni.
ArkAdinA: Trobes gust a dir-me coses desagradables. Jo res-
pecto aquest home, i et prego que no l’insultis davant meu.
- 57 -
trepliov: Doncs jo no li tinc cap respecte. Voldries que jo
també el tingués per un geni; perdona, però no sé dir men-
tides, i les seves obres m’embafen.
ArkAdinA: És pura enveja, el que tens. A la gent pretensiosa
i sense talent no els queda més remei que insultar els que
tenen talent de veritat. Bonica manera de consolar-se!
trepliov, irònicament: Talent de veritat! (Amb ràbia.) Jo
en tinc més que tots vosaltres plegats, si d’això es tracta!
(S’arrenca la bena del cap.) No sou més que una colla de
rutinaris; heu arreplegat els primers llocs en el món de l’art
i només considereu autèntic i de llei allò que feu vosaltres, i
oprimiu i ofegueu tots els altres! Doncs bé: jo no us accepto!
No t’accepto a tu ni l’accepto a ell!
ArkAdinA: Ets un decadent!...
trepliov: Vinga, torna al teu bonic teatre i interpreta-hi totes
les peces insípides i mediocres que vulguis!
ArkAdinA: D’obres d’aquestes, jo no n’he interpretat mai. I
deixa’m tranquil·la! Tu no estàs en condicions ni d’escriure
un miserable vodevil. Burgeset de Kíev! Paràsit!
trepliov: Garrepa!
ArkAdinA: Miserable! (TreplIov s’asseu i plora en silenci.)
Inútil! (Camina amunt i avall, agitada.) No ploris. No n’hi
ha per tant... (Plora.) No n’hi ha per tant. (Li besa el front,
les galtes, el cap.) El meu fill estimat, perdona... Perdona la
vilesa de la teva mare. Perdona’m: sóc tan infeliç!
trepliov, l’abraça: Doncs, si ho sabessis! Ho he perdut tot.
Ella no m’estima, ja no puc escriure... He perdut totes les
esperances...
- 58 -
ArkAdinA: No et desesperis. Tot s’arreglarà. Ell se’n va, i
ella et tornarà a estimar. (Li eixuga les llàgrimes.) Creu-me.
¿Veus? Ja hem fet les paus.
trepliov, li besa la mà: Sí, mamà.
ArkAdinA, amb tendresa: I tu fes les paus amb ell. El duel no
treu cap a res... Res de duels, ¿m’ho promets?
trepliov: D’acord... Però, mamà, no m’obliguis a trobar-me’l
una altra vegada. Seria massa dolorós per a mi... No m’hi
veuria amb cor...
Entra TrIgorIn.
Bé... Me’n vaig... (Agafa de pressa els medicaments de l’ar-
mari.) Ja m’embenarà el doctor...
trigorin, busca en un llibre: Pàgina 121... ratlles 11 i 12...
Ja ho tinc... (Llegeix.) «Si mai necessites la meva vida, vine
i pren-me-la».
TreplIov cull l’embenatge de terra i surt.
ArkAdinA, mira el rellotge: De seguida portaran els cavalls.
trigorin, per a si mateix: «Si mai necessites la meva vida,
vine i pren-me-la».
ArkAdinA: Suposo que ja has acabat de fer les maletes.
trigorin, impacient: Sí, sí... (Pensarós.) ¿Per què m’entris-
teix la crida d’una ànima senzilla? ¿Per què m’oprimeix tan
dolorosament el cor?... «Si mai necessites la meva vida,
vine i pren-me-la». (A arkadIna.) Quedem-nos un dia més!
(arkadIna mou negativament el cap.) Va, només un dia!
- 59 -
ArkAdinA: Estimat, sé molt bé què et reté aquí. Però t’hau-
ries de dominar. Estàs intoxicat. Deixa’t governar per la raó.
trigorin: I tu també: ets intel·ligent. Reflexiona, t’ho prego,
mira-t’ho com una veritable amiga... (Li estreny la mà.) Tu
ets capaç de fer aquest sacrifici... Sigues la meva amiga,
deixa’m en llibertat.
ArkAdinA, fortament agitada: ¿Tan enamorat estàs?
trigorin: Em sento atret per ella! Potser és justament això
el que més necessito.
ArkAdinA: ¿L’amor d’una noieta provinciana? Ah, que poc
que et coneixes!
trigorin: A vegades, hi ha persones que caminen adormi-
des, i jo, ara mateix, mentre estic parlant amb tu, és com
si dormís i la veiés en somnis... Em posseeixen uns somnis
dolços, meravellosos... Deixa’m en llibertat.
ArkAdinA, tremolant: No, no! Sóc una dona com les altres,
no em pots parlar d’aquesta manera... No em turmentis,
Boris... no m’espantis...
trigorin: Si volguessis, podries ser diferent de les altres. Un
amor jove, deliciós, poètic, que esborra els pecats del món...
Només un amor així pot portar la felicitat a la terra! Mai no he
viscut un amor com aquest... De jove, no vaig tenir temps: em
passava la vida trucant a les portes de les redaccions i lluitant
contra la misèria... Ara tinc aquest amor aquí; finalment ha
arribat, m’atreu... ¿Quin sentit té defugir-lo?
ArkAdinA, plena de ràbia: T’has begut l’enteniment!
trigorin: Potser sí. ¿I què?
- 60 -
ArkAdinA: Avui us heu posat tots d’acord per martiritzar-me!
(Es posa a plorar.)
trigorin, s’agafa el cap amb les mans: No ho entén! No ho
vol entendre!
ArkAdinA: ¿Tan vella sóc, i tan lletja, que se’m pot parlar
d’altres dones sense cap vergonya? (L’abraça i el besa.) Oh,
has perdut el cap! El meu estimat, el meu tresor... tu ets l’úl-
tima pàgina de la meva vida! (Es posa de genolls.) La meva
joia, el meu orgull, la meva vida... (Li abraça els genolls.)
Si em deixes, encara que sigui només per una hora, no ho
podré suportar, em tornaré boja; tu ets la meva glòria, el
meu senyor i sobirà...
trigorin: Pot venir algú. (L’ajuda a aixecar-se.)
ArkAdinA: Que vinguin; jo no me n’avergonyeixo pas, del
meu amor. (Li besa les mans.) Tresor meu, caparró boig, vols
fer insensateses, però jo no ho vull, no te les deixaré fer...
(Es posa a riure.) Ets meu... Ets meu... Aquest front és meu,
aquests ulls són meus, i aquests meravellosos cabells de seda
també són meus... tot tu ets meu. Tens tant de talent, ets
tan intel·ligent, el millor de tots els escriptors actuals, l’única
esperança de Rússia... La sinceritat, la senzillesa, la frescor,
l’humor saludable són en tu tan grans... Amb una sola ratlla
pots transmetre el tret principal que caracteritza una persona
o un paisatge, la teva obra és plena de personatges vius.
Oh, és impossible llegir-te sense emocionar-se! ¿Penses que
t’estic adulant? ¿Que t’estic mentint? Bé, mira’m als ulls...
mira’m... ¿Et semblo una mentidera? Ja ho veus, jo sóc l’úni-
ca que et sap valorar, l’única que et diu la veritat, estimat,
prodigi meu... ¿Vindràs? ¿Sí? ¿No em deixaràs?
- 61 -
trigorin: No tinc voluntat pròpia... No n’he tingut mai...
Sempre he estat indolent i deixat, sempre submís... ¿Com
pot ser que això agradi a les dones? Pren-me, porta’m amb
tu, però no t’allunyis de mi ni un sol pas...
ArkAdinA, per a si mateixa: Ara sí que és meu. (Amb desim-
boltura, com si no hagués passat res.) De fet, si vols et pots
quedar. Jo marxaré sola i tu ja vindràs després, d’aquí a una
setmana. Ben mirat, no tens cap pressa.
trigorin: No, no, val més que marxem plegats.
ArkAdinA: Com vulguis. Si vols que marxem plegats, mar-
xarem plegats... (Pausa. Trigorin pren notes al quadern.)
¿Què fas?
trigorin: Aquest matí he sentit una expressió molt bonica:
«Boscatge virginal...» Em servirà. (S’estira per desemman-
drir-se.) Així, doncs, ¿marxem? Una altra vegada els vagons,
les estacions, les cantines, les llonzes, les converses...
Entra xaMraIev.
xAmrAiev: Molt a desgrat meu, tinc l’honor de comuni-
car-vos que els cavalls estan preparats. Distingida senyora,
ha arribat l’hora d’anar cap a l’estació; el tren arribarà a les
dues i tres minuts. Així doncs, Irina Nikolaievna, ¿tindreu
la bonda d’informar-vos i comunicar-me on és actualment
l’actor Suzdaltsev? Si encara viu, si té bona salut... Temps
enrere, més d’un cop havíem begut plegats... A L’assalt a la
diligència va fer un paper incomparable... Recordo que amb
ell, en aquell temps, actuava al tràgic Izmail, a Elizabetgrad,
una altra personalitat remarcable... No tingueu pressa, dis-
tingida senyora, encara tenim cinc minuts. Una vegada, en
un melodrama, feien de conspiradors i, quan de sobte els
- 62 -
descobrien, havien de dir: «Hem caigut a la trampa», i Izmail,
per comptes, va fer: «Hem caigut a la trompa»... (Esclafeix
a riure.) «La trompa!»
polinA, amb un cistell: Aquí teniu unes prunes per al camí...
Són molt dolces. Potser us vindran de gust...
ArkAdinA: Sou molt amable, Polina Andreievna.
polinA: Adéu-siau, estimada! Si alguna cosa no ha sortit com
calia, perdoneu-nos. (Es posa a plorar.)
ArkAdinA, l’abraça: Tot ha anat bé, tot ha anat bé. Però no
cal que ploreu.
polinA: El temps se’ns escapa!
ArkAdinA: Què hi farem!
Sorin, amb abric i esclavina, amb barret i bastó, surt de la
porta esquerra; travessa l’habitació: És l’hora de marxar,
germana, encara farem tard. Vaig a pujar a la tartana.
Surt.
medvedenko: Jo aniré a l’estació a peu... per acomiadar-vos.
Ja m’afanyaré.
Surt.
ArkAdinA: Adéu-siau, estimats... Si encara som vius i amb
salut, l’estiu que ve ens tornarem a veure... (La donZella, Iakov
i el cuIner li besen la mà.) No m’oblideu. (Dóna un ruble al
cuIner.) Aquí teniu un ruble per a tots tres.
cuiner: Molt agraïts, senyora. Que tingueu un bon viatge!
Ha estat un plaer, tenir-vos aquí!
iAkov: Que el Senyor us beneeixi!
- 63 -
xAmrAiev: Quatre ratlles ens farien feliços! Adéu-siau, Boris
Alekseievitx!
ArkAdinA: ¿On és Konstantin? Digueu-li que marxo. Ens
hem d’acomiadar. Bé, no ens oblideu. (A Iakov.) He donat
un ruble al cuiner. És per a tots tres.
Tots surten per la dreta. L’escenari queda buit. Rere l’es-
cenari se senten els sorolls típics de la gent que s’acomia-
da. La donZella torna per agafar el cistell amb les prunes
de la taula i surt.
Entra TrIgorIn.
trigorin: He oblidat el bastó. Em sembla que l’he deixat a
la terrassa. (A la porta de l’esquerra es troba amb nIna, que
entra.) ¿Ets tu? Nosaltres ja marxem.
ninA: Tenia el pressentiment que encara ens veuríem. (Agi-
tada.) Boris Alekseievitx, he pres una decisió irrevocable, la
meva sort està decidida... Em dedico al teatre. Demà ja no
seré aquí, deixaré el pare, ho deixaré tot, començo una nova
vida... Marxo igual que vós... a Moscou. Ens veurem allà.
trigorin, mirant a tots costats: Hostatgeu-vos al Basar
Eslau... Feu-m’ho saber, quan arribeu... Casa Grokholski, a
Moltxanova... Ara me n’he d’anar...
Pausa.
ninA: Un minut més...
trigorin, a mitja veu: Sou tan bonica... Oh, quina felicitat
de pensar que aviat ens tornarem a veure! (Ella recolza el
cap al pit de TrIgorIn.) Una altra vegada veuré aquests ulls
prodigiosos, aquest indescriptible somriure ple de bellesa i
- 64 -
dolçor... aquestes faccions tendres, expressió d’una puresa
virginal... Estimada meva...
Es besen llargament.
Teló.
- 65 -
IV
Acte quArt
Una de les cases de Sorin, que Konstantin Trepliov ha
convertit en gabinet de treball. A dreta i esquerra, dues
portes que donen a les habitacions interiors. Al davant,
una porta de vidre que dóna a la terrassa.
A banda dels mobles habituals de menjador, a la can-
tonada dreta hi ha una taula d’escriptori; a la vora de
la porta esquerra, un sofà turc, un moble amb llibres,
llibres a la finestra i sobre les cadires. És el vespre. Un
llum crema sota la pantalla. És mig fosc. Se sent el soroll
dels arbres i del vent que xiula a les xemeneies. El sereno
toca el tamborí.
Entren Medvedenko i MaIxa.
mAixA, crida: Konstantin Gavrilovitx! (Mira al seu voltant.)
No hi ha ningú. El vell no para de preguntar cada minut on
és Kostia, on és Kostia... No pot viure sense ell...
medvedenko: Li fa por la soledat. (Para l’orella.) Quin temps
més desastrós! Ja fa dos dies que dura.
mAixA, dóna més foc al llum: El llac fa onades. Són enormes.
- 66 -
medvedenko: Al jardí ja és fosc. Haurien de desmuntar el
teatre. Encara és allà, despullat i deforme com un esquelet,
i el teló només fa que bategar amb el vent. Ahir al vespre,
quan hi vaig passar per davant, em va semblar com si algú
plorés...
mAixA: Quines imaginacions...
Pausa.
medvedenko: Anem cap a casa, Maixa!
mAixA, mou el cap negativament: Jo em quedaré aquí a
dormir.
medvedenko, suplicant: Anem, Maixa! El petit ja deu tenir
gana.
mAixA: Ximpleries. La Matrena li donarà el sopar.
Pausa.
medvedenko: Pobret. Ja és la tercera nit que passa sense la
seva mare.
mAixA: Cada dia ets més pesat! Abans, almenys filosofaves
de tant en tant; ara, sempre la mateixa cançó: el nen, la casa,
el nen, la casa... i d’aquí no surts.
medvedenko: Anem, Maixa!
mAixA: Vés-te’n tu sol.
medvedenko: El teu pare no em deixarà els cavalls.
mAixA: Sí que te’ls donarà. Demana’ls-hi i te’ls donarà.
medvedenko: D’acord, ja els hi demanaré. Així doncs, ¿vin-
dràs demà?
- 67 -
mAixA, ensuma tabac: Sí, demà... i para d’una vegada...
Entren TreplIov i polIna; TreplIov porta coixins i una man-
ta, i polIna, els llençols; ho col·loquen tot al sofà turc; en
acabat, TreplIov va cap a la seva taula i s’asseu.
¿Per a qui és això, mare?
polinA: Piotr Nikolaievitx ha demanat que li féssim el llit a
l’habitació de Kostia.
mAixA: Ja el faré jo... (Fa el llit.)
polinA, sospirant: El vell és igual que una criatura...
S’atansa a l’escriptori i, amb els colzes sobre la taula, es
queda mirant un manuscrit.
Pausa.
medvedenko: Bé, jo me’n vaig. Adéu, Maixa. (Besa la mà a
la seva dona.) Passi-ho bé, mare.
Fa el gest de besar la mà a la sogra.
polinA, fastiguejada: Deixa! I vés-te’n en pau.
medvedenko: Adéu-siau, Konstantin Gavrilovitx.
TreplIov li estreny la mà en silenci; Medvedenko surt.
polinA, mirant el manuscrit: ¿Qui ho havia de dir, Kostia, que
es convertiria en un escriptor de veritat? I veu —gràcies a
Déu—, ja ha començat a rebre diners dels diaris. (Li passa la
mà pels cabells.) I s’ha fet molt guapo... Estimat Kostia, sigui
un bon xicot, sigui més amable amb la meva Maixenca!...
mAixA, mentre fa el llit: Deixi’l estar, mare.
- 68 -
polinA, a TreplIov: És una bona noia. (Pausa.) Les dones,
Kostia, necessiten ben poc: una mirada tendra de tant en
tant. Ho sé per experiència.
TreplIov s’aixeca de la taula i surt en silenci.
mAixA: Ja l’ha fet enfadar. Per què no el deixa tranquil!
polinA: Pateixo per tu, Maixenca.
mAixA: ¿I de què serveix?
polinA: Em fa mal de cor. ¿Et penses que no ho veig, que
no ho entenc?
mAixA: Tot això són ximpleries. Els amors sense esperances
són coses de les novel·les. Bestieses. L’únic que cal és no dei-
xar-se anar i no passar-se l’estona esperant qui sap què... que
baixin estrelles del cel... Si l’amor encén el cor, cal ofegar-lo.
Al meu marit li han promès un trasllat. Un cop lluny d’aquí,
l’oblidaré... Me l’arrencaré del cor amb arrel i tot.
Dues habitacions més enllà se sent algú que toca un vals
ple de tristesa.
polinA: Kostia toca el piano. Senyal que està trist.
mAixA, sense fer soroll, fa dos o tres passos de vals: El més
important de tot, mare, és no veure’l. Que traslladin el meu
Semion, i un cop allà em pot ben creure, ho oblidaré tot. No
és res més que una ximpleria.
S’obre la porta esquerra, dorn i Medvedenko empenyen
la cadira de SorIn.
medvedenko: Ara som sis, a casa. I cada lliura de farina costa
set copecs.
- 69 -
dorn: I fes-t’ho com puguis.
medvedenko: Sí, podeu ben riure, vós! Com que teniu
diners...
dorn: ¿Diners? Després de trenta anys de pràctica, amic
meu, de pràctica incessant, sense parar, dia i nit, només he
pogut estalviar dos mil rubles, i me’ls he gastat no fa gaire
rodant per l’estranger. No tinc ni un ral.
mAixA, al marit: ¿Encara no te n’has anat?
medvedenko, amb posat de culpa: ¿Com vols que me’n vagi?
Si no em deixen cavalls...
mAixA, plena d’amargor, a mitja veu: Com m’agradaria
tenir-te ben lluny!
La cadira de rodes s’atura a la meitat esquerra de l’habi-
tació; polIna, MaIxa i dorn s’hi asseuen a la vora; Medve-
denko, afligit, s’aparta a un racó.
dorn: Sí que heu fet canvis! El menjador s’ha convertit en
un estudi.
mAixA: Konstantin Gavrilovitx treballa amb més comoditat,
aquí. Pot sortir al jardí i meditar sempre que vulgui.
Sorin: ¿On és la meva germana?
dorn: Ha anat a buscar Trigorin a l’estació. Aviat arribaran.
Sorin: Si vau creure que era necessari fer venir la meva
germana, deu ser que estic malalt de debò. (Fa una pausa
llarga.) Ves quina cosa més estranya: estic greument malalt
i no em donen cap medicament.
- 70 -
dorn: ¿I què voleu? ¿Gotes de valeriana, de quinina, de
soda?
Sorin: Ja comencem amb les filosofies! Oh, quin càstig, tot
plegat! (Recolza el cap al sofà.) ¿L’han fet per a mi, aquest llit?
polinA: Per a vostè, Piotr Nikolaievitx.
Sorin: Li estic molt agraït.
dorn, es posa a cantar: «La lluna navega pel cel de la nit...»
Sorin: Donaré a Kostia un tema per un relat. S’ha d’ano-
menar així: «L’home que volia.» L’homme qui voulait. Quan
era jove, fa molt de temps, volia ser literat... i no ho vaig
ser; volia parlar bé... i sempre he parlat d’una manera de-
testable. (S’imita a si mateix.) «I això, i allò altre, vull dir que,
ja m’entens...» Quan vull dir quatre paraules començo a
embarbussar-me i a suar...; volia casar-me... i no m’he casat;
sempre he volgut viure a la ciutat... i ara acabaré els meus
dies al poble, i tot això.
dorn: Volia ser un autèntic conseller d’estat i ho ha
aconseguit.
Sorin, es posa a riure: Això no ho vaig buscar mai. Va venir
sol.
dorn: Declarar-se insatisfet de la vida als seixanta anys, ha
d’estar d’acord amb mi, no és pas precisament un senyal
de generositat.
Sorin: És ben tossut! A veure si ho entén: tinc ganes de viure!
dorn: Això són poca-soltades. És llei natural que totes les
vides acabin un dia o un altre.
- 71 -
Sorin: Raona com una persona que ho ha tingut tot. I com
que ha tingut el que ha volgut, tot li és igual. Però fins i tot
vostè s’espantarà a l’hora de morir.
dorn: La por de la mort és una por animal... L’hem de superar.
Només els que creuen en una vida eterna són conscients que
tenen por de la mort, perquè estan aterrits pels pecats
que han comès. Però vostè, en primer lloc, no és creient, i en
segon lloc, ¿quins pecats ha comès? Ha treballat vint-i-cinc
anys al Departament de Justícia... i això és tot.
Sorin, es posa a riure: Vint-i-vuit...
Entra TreplIov i s’asseu en una banqueta als peus de So-
rIn; MaIxa no li treu els ulls de sobre.
dorn: Estem destorbant Konstantin Gavrilovitx; no el deixem
treballar.
trepliov: No, no; de cap manera.
Pausa.
medvedenko: Permeti’m una pregunta, doctor, ¿quina ciutat
estrangera li ha agradat més?
dorn: Gènova.
trepliov: ¿Per què, Gènova?
dorn: La gentada dels carrers és fantàstica. Quan surts de
l’hotel, al vespre, tots els carrers estan inundats de gent. Et
bellugues entre la multitud sense cap objectiu determinat,
aquí i allà, seguint una línia trencada, vius amb ells, et fons
psicològicament amb ells i comences a creure que, certa-
ment, és possible que existeixi una ànima universal, semblant
a aquella que temps enrere va representar Nina Zaretxnaia
- 72 -
quan interpretava la vostra obra. Per cert, ¿on és, ara, Nina
Zaretxnaia? ¿On és, i què fa?
trepliov: Suposo que està bé.
dorn: Algú em va comentar que ha dut una vida una mica
especial. ¿De què es tracta?
trepliov: És una llarga història, doctor.
dorn: Feu-me’n cinc cèntims.
Pausa.
trepliov: Va fugir de casa seva per ajuntar-se amb Trigorin.
¿Li sona, això?
dorn: Sí, ja ho sabia.
trepliov: Va tenir un fill. El fill va morir. Trigorin la va deixar
per tornar amb el seu antic amor, com era d’esperar. De fet,
no l’havia abandonat mai i, com que és una persona sense
caràcter, va aconseguir arreglar-se-les per anar ara al costat
d’una, ara al costat de l’altra. Pel que puc deduir del que
conec, la vida de la Nina ha estat un fracàs.
dorn: ¿I el teatre?
trepliov: Encara pitjor. Va debutar als afores de Moscou, en
un teatre de barri; després va estar rodant per la província.
Durant aquell temps, no la perdia de vista: allà on anava ella,
allà era jo. Interpretava papers importants, però ho feia sense
distinció, sense gust, amb veu rogallosa i gestos grollers. Hi
havia moments que sabia fer un crit amb talent, interpretar
una mort amb un gran talent artístic... però només eren
alguns moments concrets.
- 73 -
dorn: Així doncs, ¿pensa que, en el fons, té talent?
trepliov: És difícil de dir. Suposo que en tenia. Jo la veia,
però ella no em volia veure, i donava ordres als hotels perquè
no em deixessin passar a la seva habitació. Jo entenia el seu
estat d’ànim, i no vaig insistir més.
Pausa.
¿Què més li puc dir? Més endavant, quan vaig tornar a casa,
vaig rebre una carta seva. Era una carta intel·ligent, càlida, in-
teressant. No es planyia, però jo sentia que era profundament
desgraciada; cada ratlla deixava entreveure uns nervis malalts
i tensos. També tenia la imaginació lleugerament pertorbada.
Signava amb el nom de Gavina. A La sirena de Puixkin, el
moliner diu que és un corb, i ella igualment, a les seves cartes,
no deixava de repetir que era una gavina. Ara és aquí.
dorn: ¿Què vol dir, que és aquí?
trepliov: És a la ciutat; ha agafat una habitació en un hostal.
Ja fa cinc dies que hi és. Jo la vaig anar a veure, i la Maixa
també hi va anar, però no vol rebre ningú. Medvedenko
diu que ahir, havent dinat, la va veure al camp, a unes dues
verstes d’aquí.
medvedenko: Sí que la vaig veure. Anava en direcció a la
ciutat. La vaig saludar i li vaig demanar per què no ens volia
veure. Va dir que vindria.
trepliov: No vindrà. (Pausa.) El seu pare i la seva madrastra
no en volen saber res. Han col·locat guardes pertot arreu
perquè no pugui ni acostar-se a la finca. (S’acosta a l’escriptor
amb el doctor.) Que fàcil que és, doctor, de ser filòsof sobre
el paper, i que difícil, en realitat!
- 74 -
Sorin: Era una joia.
dorn: ¿Com?
Sorin: Dic que era una joia. El mateix conseller d’estat, Sorin,
va estar-ne enamorat durant algun temps.
dorn: Vell faldiller.
Se senten les riallades de xaMraIev.
polinA: Em sembla que ja han arribat de l’estació...
trepliov: Sí, sento la mamà.
Entren arkadIna, TrIgorIn i, rere d’ells, xaMraIev.
xAmrAiev, entrant: Tots nosaltres ens fem vells, en anem
retorçant sota la influència dels elements, mentre que vós,
distingida senyora, us conserveu tan jove... amb la brusa de
colors, amb tota l’agilitat i la gràcia...
ArkAdinA: Ja voleu tornar a temptar la fortuna... Quin home
més pesat!
trigorin, a SorIn: Bon dia, Piotr Nikolaievitx. ¿Què fa? ¿Enca-
ra al llit? Això no està bé! (Veu MaIxa, amb alegria.) Maixa!
mAixA: ¿M’ha reconegut?
Li estreny la mà.
trigorin: ¿Casada?
mAixA: Ja fa temps.
trigorin: ¿Feliç? (Saluda dorn i Medvedenko; després, indecís,
s’acosta a TreplIov.) La teva mare m’ha dit que has oblidat
les històries passades i ja no em tens rancúnia.
- 75 -
TreplIov li allarga la mà.
ArkAdinA, al seu fill: Mira, Boris Alekseievitx ha portat la
revista amb el teu nou relat.
trepliov, agafa la revista: a TrIgorIn: Moltes gràcies. Ets
molt amable.
S’asseuen.
trigorin: Els teus admiradors t’envien records... A Petersburg
i a Moscou estan força interessats en tu, i no paren de pre-
guntar-me. Em demanen: ¿com és? ¿Quants anys té? ¿És
ros o moreno? No sé per quin motiu tothom es pensa que
no ets jove. I, com que signes amb pseudònim, ningú no sap
el teu nom real. Ets tan misteriós com la Màscara de Ferro.
trepliov: ¿Has vingut per molts dies?
trigorin: No, demà penso marxar cap a Moscou. Ho he de
fer. Tinc pressa per enllestir un relat i, a més, m’he compro-
mès a escriure alguna cosa per una antologia. Resumint: la
mateixa història de sempre.
Mentre enraona, arkadIna i polIna col·loquen enmig de
l’habitació la taula de joc i la preparen; xaMraIev encén
les espelmes i col·loca les cadires al seu lloc. Agafen un
joc de loteria de l’armari.
El temps no m’ha rebut gens amablement. Bufa un vent
implacable. Demà al matí, si millora, aniré al llac a pescar. Per
cert, m’agradarà veure el jardí i el lloc on es va interpretar la
teva obra, ¿recordes? Estic madurant un tema; només em
cal revifar a la memòria el lloc de l’acció.
mAixA, al seu pare: Pare, deixi que el meu marit agafi el
cavall! Se n’ha d’anar a casa.
- 76 -
xAmrAiev, imitant-la: El cavall... a casa... (Amb severitat.) Tu
mateixa ho has vist: acaben d’arribar de l’estació. No deus
pas voler que tornin a sortir.
mAixA: Que no en tens d’altres, de cavalls... (En veure que
el pare calla, fa un gest amb la mà.) Oh, és completament
inútil...
medvedenko: Ja hi aniré a peu, Maixa; de debò...
polinA, sospirant: A peu amb aquest temps... (S’asseu a la
taula de joc.) Senyors, facin el favor de seure.
medvedenko: Tot plegat, només són sis verstes... Adéu-siau...
(Besa la mà de la seva dona.) Passi-ho bé, mare. (La sogra
li allarga la mà amb disgust per rebre un petó.) No l’hauria
amoïnat, però el nen... (Saluda a tothom.) Adéu-siau... (Surt
amb pas culpable.)
xAmrAiev: No et preocupis, que arribarà bé; no és pas cap
general.
polinA, pica a la taula: Facin el favor, senyors. No perdem el
temps, que de seguida ens cridaran per anar a sopar.
xaMraIev, MaIxa i dorn seuen a la taula.
ArkAdinA, a TrIgorIn: Així que comencen les llargues vetlla-
des de tardor, tothom juga a la loteria. Mira: és una loteria
antiga; ja hi jugava la nostra difunta mare quan érem petits.
(Als altres.) ¿No volen pas jugar una partideta amb nosaltres,
abans de sopar? (S’asseu amb TrIgorIn a la taula.) El joc és
avorrit, però si t’hi acostumes, pot passar. (Reparteix tres
cartrons per persona.)
trepliov, fullejant la revista: El seu relat, sí que se l’ha llegit,
però del meu no s’ha dignat ni a tallar els fulls.
- 77 -
Deixa la revista sobre l’escriptori i es dirigeix cap a la por-
ta esquerra; quan passa vora la seva mare, li fa un petó
al cap.
ArkAdinA: ¿I tu, Kostia?
trepliov: Perdona, però no en tinc gaires ganes... Me’n vaig
a fer un tomb.
Surt.
ArkAdinA: La posta és de deu copecs. Posi per mi, doctor.
dorn: De seguida.
mAixA: ¿Ja ha posat tothom? Doncs començo jo... vint-i-dos!
ArkAdinA: Meu.
mAixA: Tres!...
dorn: Molt bé.
mAixA: ¿Heu posat al tres? Vuit! Vuitanta-u! Deu!
xAmrAiev: No t’embalis.
ArkAdinA: Senyors meus! Si sabessin com em van rebre a
Kharkov, encara em roda el cap de pensar-hi!
mAixA: Trenta-quatre!
Rere de l’escenari se sent tocar una música trista.
ArkAdinA: I com em van aclamar els estudiants...! Tres cistells
de flors, dues garlandes i, mireu...
Es treu un fermall del pit i el posa sobre la taula.
xAmrAiev: Renoi, això sí que val...
- 78 -
mAixA: Cinquanta!...
dorn: ¿Cinquanta pelats?
ArkAdinA: Portava un vestit esplèndid... De gust pels vestits,
no me’n falta pas...
polinA: Kostia està tocant. Està trist, pobre noi.
xAmrAiev: Els diaris el critiquen molt.
mAixA: Setanta-set!
ArkAdinA: Ja són ganes de fer-ne cas.
trigorin: No està de sort. No sap trobar ni la forma ni l’estil
que li convé. Hi ha alguna cosa estranya, indefinida, de
vegades sembla que desvariegi. Els seus personatges no
tenen vida.
mAixA: Onze!
ArkAdinA, mirant a SorIn: ¿Que t’avorreixes, Petruixka?
(Pausa.) Dorm.
dorn: El senyor conseller d’estat dorm.
mAixA: Set! Noranta!
trigorin: Si jo visqués en una finca com aquesta, vora del llac,
¿us penseu que em dedicaria a escriure? Ofegaria aquesta
passió i no faria res més que pescar.
mAixA: Vint-i-vuit!
trigorin: Pescar un gòbit o una perca... Això sí que és glòria!
dorn: Doncs jo hi tinc fe, en Konstantin Gavrilovitx. Té alguna
cosa! Té alguna cosa! Raona amb imatges, els seus relats
són vius i acolorits, i a mi m’impressionen profundament.
- 79 -
Llàstima que no es fixi un objectiu precís. Es limita a provocar
sensacions, i només amb sensacions no s’arriba gaire lluny.
Irina Nikolaievna, ¿li agrada que el seu fill sigui escriptor?
ArkAdinA: ¿Vol creure que encara no he llegit res del que
escriu? No trobo l’hora de fer-ho.
mAixA: Vint-i-sis!
TreplIov entra en silenci i va cap a la seva taula.
xAmrAiev, a TrIgorIn: Boris Aleskseievitx, en aquesta casa hi
ha una cosa que li pertany.
trigorin: ¿Quina cosa?
xAmrAiev: Fa temps, Konstantin Gavrilovitx va matar una
gavina d’un tret, i vostè em va demanar que la fes dissecar.
trigorin: No ho recordo. (Cavil·la.) No me’n recordo!
mAixA: Seixanta-sis! L’u!
trepliov, obre la finestra de bat a bat i escolta amb atenció:
Quina negror! Estic inquiet i no sé per què...
ArkAdinA: Kostia, tanca la finestra, que hi ha corrent d’aire.
(TreplIov tanca la finestra.)
mAixA: Vuitanta-vuit!
trigorin: La partida és meva, senyors.
ArkAdinA, contenta: Bravo! Bravo!
xAmrAiev: Bravo!
ArkAdinA: Aquest home, vagi on vagi, sempre té sort. (S’al-
ça.) Ara anem a menjar alguna cosa. La nostra celebritat
- 80 -
no ha dinat, avui. Ja continuarem havent sopat. (Al seu fill.)
Kostia, deixa els papers i anem a menjar.
trepliov: Jo no vinc pas, mamà, no tinc gana.
ArkAdinA: Com et sembli. (Desperta SorIn.) Petruixka, a
sopar! (Agafa xaMraIev pel braç.) Ara els explicaré com em
van rebre a Kharkov...
polIna apaga les espelmes de la taula i, juntament amb
dorn, empenyen la cadira de rodes. Tots surten per la
porta esquerra; a l’escenari només hi queda TreplIov, as-
segut a l’escriptori.
trepliov, es disposa a escriure; rellegeix el darrer full que ha
escrit: Jo que he parlat tant de les formes noves, sento que
a poc a poc estic caient en la rutina. (Llegeix.) «El rètol de la
tanca anunciava... un rostre pàl·lid... emmarcat per cabells
foscos...» «Anunciava», «emmarcat...» No té cap gràcia. (Hi
passa ratlla.) Començaré explicant com, a l’heroi, el desperta
el soroll de la pluja, i la resta, tot fora. La descripció de la
nit de lluna és llarga i enrevessada. Trigorin ja ha trobat el
propi mètode, a ell li és molt fàcil... Veu brillar el coll d’una
ampolla trencada en una presa i l’ombra d’una roda de molí
que negreja... i ja té llesta la nit de lluna; mentre que jo...
tinc la llum tremolosa, el silenciós parpellejar dels estels i els
sons llunyans del piano que moren en la reposada aroma de
l’aire... És un turment. (Pausa.) Sí, i cada dia que passa estic
més i més convençut que no és qüestió de formes noves o
velles sinó d’escriure sense pensar en cap forma; escriure el
que flueix lliurement de l’ànima. (Truquen a la finestra que
és prop de la taula.) ¿Què és això? (Mira per la finestra.) No
veig res... (Obre la porta de vidre i mira al jardí.) Algú ha
baixat corrent els graons. (Crida.) ¿Qui hi ha? (Surt; se sent
- 81 -
com camina de pressa per la terrassa; al cap de mig minut
torna amb nIna ZareTxnaIa.) Nina! Nina! (Nina recolza el cap
al seu pit i plora, continguda.) (Commogut.) Nina! Nina!
Ets tu... Ets tu... Ho pressentia... Tot el dia que sento una
angoixa estranya a l’ànima. (Li treu l’abric i el barret.) Oh,
la meva bona amiga, la meva estimada! No plorem; no, no
vull que ploris.
ninA: Hi ha algú...
trepliov: No, no hi ha ningú.
ninA: Tanca les portes amb clau, que no vinguin.
trepliov: No ha de venir ningú.
ninA: Sé que Irina Nikolaievna és aquí. Tanca les portes...
trepliov, tanca amb clau la porta dreta i va cap a l’esquerra:
Aquesta no té clau. Hi posaré la butaca. (Posa la butaca
contra la porta.) No tinguis por, no entrarà ningú.
ninA, el mira fixament a la cara: Deixa’m que et miri. (Mira
al seu voltant.) S’hi està bé, s’hi està calent... Aquí hi havia
el saló, abans. ¿Em trobes molt canviada?
trepliov: Sí... T’has aprimat i els ulls se t’han fet més grossos.
Nina, no me’n sé avenir, que siguis aquí. ¿Per què no m’has
volgut rebre? ¿Per què no has vingut fins ara? Sé que ja fa
gairebé una setmana que ets aquí... Cada dia he anat fins
al teu hotel, unes quantes vegades, i m’estava allà sota la
finestra com un captaire.
ninA: Tenia por que m’odiessis. Totes les nits somio que em
mires i no em reconeixes. Si sabessis! Des que vaig arribar,
he vingut cada dia... a la vora del llac. Moltes vegades he
- 82 -
parat prop de casa teva sense gosar-hi entrar. Seguem. (S’as-
seuen.) Seguem i parlem, parlem. S’hi està bé, aquí, és càlid i
confortable... ¿No sents el vent? Turgueniev diu: «Afortunat
aquell que pot seure en nits com aquesta sota la protecció
d’una casa, aquell que disposa d’un racó calent.» Sóc una
gavina. No... no és això. (S’eixuga el front.) ¿De què parlava?
Sí... Turgueniev... «Que el Senyor ajudi els rodamons sense
refugi...» No és res. (Es posa a plorar.)
trepliov: Nina, ja tornes a plorar! Nina!
ninA: No és res, em fa sentir més bé... Feia dos anys que no
plorava. Ahir, al captard, vaig anar al jardí per veure si el nostre
teatre encara era sencer. I encara hi és, des d’aleshores. Vaig
plorar per primer cop després de dos anys i em vaig sentir com
si m’haguessin tret un pes de sobre: tot ho vaig veure més
clar. Veus... ja no ploro. (Li agafa la mà.) Així, doncs, finalment
ets escriptor... Tu escriptor i jo actriu... Tots dos enduts pel
remolí... Fa dos anys, vivia contenta, com una criatura... Em
llevava de matí i em posava a cantar; t’estimava, somiava
la fama. Però ara... Demà de bon matí he d’anar a Ielets en
vagó de tercera... amb els pagesos; i a Ielets, els negociants
enriquits em marejaran amb els seus afalacs. Que grollera
que és la vida!
trepliov: ¿Per què, a Ielets?
ninA: He signat un contracte per tot l’hivern. Me n’he d’anar.
trepliov: Nina, jo et vaig maleir, et vaig odiar, vaig estripar
les teves cartes... Però cada minut que passava sabia que la
meva ànima estava lligada a la teva pels segles dels segles.
No tinc forces per deixar d’estimar-te, Nina. Des del moment
que et vaig perdre, i vaig començar a publicar, la vida se m’ha
- 83 -
fet insuportable... Pateixo... És com si de sobte m’haguessin
arrencat la joventut, i em sembla com si ja hagués viscut
noranta anys. Et crido, beso el terra que has trepitjat; arreu
on miro veig la teva imatge, aquest tendre somriure que va
il·luminar els millors anys de la meva vida...
ninA, desconcertada: ¿Per què parles així? ¿Per què parles
així?
trepliov: Estic sol. No tinc l’escalfor de cap amistat. Tinc fred,
com si visqués sota terra i, escrigui el que escrigui, tot és sec,
insensible, trist. Queda’t Nina, t’ho prego, o deixa’m venir
amb tu! (nIna s’afanya a posar-se el barret i la talma.) Nina,
¿per què? Per l’amor de Déu, Nina... (Mira com ella s’abriga.)
Pausa.
ninA: Els cavalls m’esperen prop del reixat. No m’acompanyis,
hi aniré sola... (Entre llàgrimes.) Dóna’m una mica d’aigua...
trepliov, li ofereix aigua: ¿On vas, ara?
ninA: A la ciutat. (Pausa.) ¿És aquí, Irina Nikolaievna?
trepliov: Sí… L’oncle es va trobar malament, dijous, i li vam
enviar un telegrama perquè vingués.
ninA: ¿Per què m’has dit que has besat el terra per on jo
caminava? Em mereixo la mort. (Reclina sobre la taula.) Estic
tan cansada! Si pogués reposar... reposar! (Aixeca el cap.)
Sóc una gavina... No. Sóc una actriu. Sí, és això! (Se sent
riure arkadIna i TrIgorIn; nIna para l’orella; tot seguit es posa
a córrer cap a la porta esquerra i mira pel forat del pany.) Ell
també hi és... (Torna a TreplIov.) Sí, és clar... tant se val... Sí...
Ell no hi creia, en el teatre; no feia més que riure’s dels meus
somnis i, de mica en mica, jo també vaig deixar de creure-hi, i
- 84 -
vaig perdre el coratge... I les angoixes de l’amor, la gelosia, el
temor incessant pel meu fill... Vaig convertir-me en una cosa
insignificant, en una nul·litat incapaç de mantenir-se sobre
l’escenari, no podia controlar la veu. Tu no pots entendre la
situació d’una actriu quan s’adona que actua d’una manera
abominable. Sóc una gavina. No, no és això... ¿Recordes el
dia que vas disparar a una gavina? Casualment un home
passava per allà i, només per avorriment, la va sacrificar...
Un tema per un relat breu. No és això... (S’eixuga el front.)
¿De què parlava? Parlava de l’escena. Ara ja no és així... Ara
sóc una veritable actriu, actuo amb plaer, amb entusiasme;
l’escenari em captiva i em trobo meravellosa. Des que sóc
aquí no faig més que caminar, caminar i pensar... Penso i
sento com dia a dia creix la força del meu esperit... Ara ho
sé, Kostia, ara entenc, que en el nostre treball, tant si actuem
com si escrivim, el més important no és la fama, l’esclat que
jo somiava, sinó la capacitat de resistir. Aprèn a portar la teva
creu i tingues fe. Jo crec, i així no sento tant dolor i, quan
penso en la meva vocació, no temo la vida.
trepliov, afligit: Has trobat el teu camí, i saps on vas, mentre
que jo no he deixat de moure’m entre el caos de les il·lusions
i les imatges, sense saber per què, ni qui les necessita. Jo no
crec en res i no sé quina és la meva vocació.
ninA, escolta amb atenció: Ssst... Me’n vaig. Adéu. Quan
m’hauré convertit en una gran actriu, podràs venir per ad-
mirar-me. ¿M’ho promets? Però ara... (Li estreny la mà.) Ja
és tard. Les cames amb prou feines em sostenen... estic tan
cansada, tinc gana...
trepliov: Queda’t, et donaré una mica de sopar...
- 85 -
ninA: No, no... No m’acompanyis, me n’aniré sola... Tinc
els cavalls a prop... Així doncs, ¿l’ha fet venir amb ella? És
igual! Quan vegis Trigorin no li diguis res... L’estimo. L’es-
timo amb més força que mai... El tema d’un relat breu...
L’estimo, l’estimo amb passió, l’estimo fins al desesper. Els
anys passats sí que van ser bons, ¿oi, Kostia? ¿Te’n recor-
des? Quina vida tan clara, càlida, alegre, neta... Quins sen-
timents... Sentiments semblants a flors tendres i delicades...
¿Te’n recordes? (Recita.) «Homes, lleons, àguiles i perdius,
cérvols banyuts, oques, aranyes, peixos silenciosos que ha-
biten les aigües, estrelles de mar i criatures que cap ull mai
no ha pogut veure... En una paraula, totes les vides, totes
les vides, totes les vides, acomplert l’infortunat cicle, ja s’han
extingit... Ja fa mil segles que a la Terra no hi ha un ésser viu,
i aquesta pobra lluna encén debades el seu fanal. Al prat, les
grues ja no es desperten amb els seus xiscles, i no se senten
els borinots entre el brancam dels til·lers.» (Abraça TreplIov
amb ímpetu i surt corrent per la porta de vidre.)
trepliov, després d’una pausa: Em sabria greu que algú la
trobés al jardí i ho digués a la mamà. Segur que tindria un
disgust... (Durant un parell de minuts esquinça en silenci tots
els seus manuscrits i els llença sota la taula; després obre la
porta dreta i se’n va.)
dorn, intenta obrir la porta esquerra: És estrany. La porta
sembla barrada... (Entra i posa la butaca al seu lloc.) Una
cursa d’obstacles!
Entren arkadIna i polIna, Iakov amb unes botelles i MaIxa,
seguits de xaMraIev i TrIgorIn.
- 86 -
ArkAdinA: El vi negre i la cervesa per Boris Alekseievitx, dei-
xeu-los aquí, sobre la taula. Jugarem i beurem. Senyors, seieu.
polinA, a Iakov: Ja pots servir el te.
Encén les espelmes i seu a la taula de joc.
xAmrAiev, condueix TrIgorIn a l’armari: Aquí tinc allò de
què li parlava... (Treu de l’armari una gavina dissecada.) El
seu encàrrec.
trigorin, mirant la gavina: No me’n recordo... (Pensarós.)
Francament, no me’n recordo...
A la dreta se sent un tret; tots se sobresalten.
ArkAdinA, espantada: ¿Què ha estat, això?
dorn: No res. Es deu haver rebentat algun tap de la meva
farmaciola de viatge. No s’amoïni. (Surt per la porta dreta i
torna al cap de mig minut.) Exactament. S’ha rebentat una
ampolleta d’èter. (Cantant amb la boca tancada.) «De nou
sóc davant teu, fascinat...»
ArkAdinA, seu a la taula: Uf, m’he espantat. M’ha recordat
quan... (Es cobreix el rostre amb les mans.) Tinc com un
núvol als ulls...
dorn, fullejant una revista, a TrIgorIn: Fa un parell de mesos
van publicar un article... una carta d’Amèrica, i jo et volia
demanar, per cert... (Agafa TrIgorIn per la cintura i el porta
fins al prosceni.) Emporta-te’n la Irina Nikolaievna d’aquí.
Konstantin Gavrilovitx s’acaba de suïcidar…
Teló.
Aquest llibre,
imprès
als tallers de Gràfiques Arrels
de la ciutat de Tarragona,
fou enllestit
el dia
Volums publicats:
Textos a part
Teatre contemporani
1. Gerard Vàzquez, Magma, 1998
Premi Born 1997
2. Enric Rufas, Certes mentides, 1998
3. Lluïsa Cunillé, La venda, 1999
4. Juan Mayorga, Cartes d’amor a
Stalin, 1999. Premi Born 1998
5. Toni Cabré, Navegants, 1999. Premi
Serra d’Or 1999
6. Patrice Chaplin, Rient cap a la
foscor, 2000
7. Paco Zarzoso, Ultramarins, 2000.
Premi Serra d’Or 1999 (al millor
text espectacle)
8. Lluïsa Cunillé, L’aniversari, 2000.
Premi Born 1999
9. Bienve Moya, Ànima malalta, 2000
10. Joan Casas, L’últim dia de la creació,
2001
11. Toni Rumbau, Eurídice i els titelles
de Caront, 2001
12. Rosa M. Isart Margarit, Vainilla,
2001. Premi Joaquim M. Bartrina,
Reus 2000
13. Raül Hernández Garrido, Si un dia
m’oblidessis, 2001. Premi Born
2000
14. Harold Pinter, L’engany, 2001
15. David Plana, Després ve la nit, 2002
16. Beth Escudé, Les nenes mortes no
creixen, 2002. Premi Joaquim M.
Bartrina, Reus 2001
17. Luis Miguel González, La negra,
2002. Premi Born 2001
18. Enric Nolla, Tractat de blanques,
2003
19. Dic Edwards, Sobre el bosc lacti,
2003
20. Manuel Molins, Elisa, 2003
21. Meritxell Cucurella, Pare nostre que
esteu en el cel, 2003
22. Llorenç Capellà, Un bou ha mort
Manolete, 2003. Premi Born 2002
23. Gerard Vàzquez i Jordi Barra, El
retratista, 2003. Premi del Crèdit
Andorrà, Andorra 2002
24. Albert Mestres, 1714. Homenatge
a Sarajevo, 2004
25. AADD, Dramaticulària, 2005
26. Miquel Argüelles, Una nevera no és
un armari, 2004. Premi Joaquim M.
Bartrina, Reus 2002
27. Joan Duran, Bruna de nit, 2004
28. Vicent Tur, Alícia, 2005. Premi
Joaquim M. Bartrina, Reus 2003
29. Josep Julien, Anitta Split, 2005.
Premi del Crèdit Andorrà, Andorra
2004
30. Magí Sunyer, Lucrècia, 2005
31. Ignasi Garcia Barba, El bosc que
creix / Marina / Preludi en dos
temps, 2005
32. Marco Palladini, Assassí, 2006
33. Jordi Coca, Interior anglès, 2006
34. Marta Buchaca, L’olor sota la pell,
2006. Premi Joaquim M. Bartrina,
Reus 2005
35. Manuel Molins, Combat, 2006
36. Marc Rosich, Surabaya, 2007
37. Carlos Be, Origami, 2007. Premi
Born 2006
38. Ödön Von Horváth, Amor Fe Espe-
rança. Una Petita dansa de mort en
cinc quadres, 2007
39. Jordi Sala, Despulla’t, germana,
2007
40. Cinta Mulet, Qui ha mort una
poeta, 2007
41. Gerard Guix, Gènesi 3.0, 2007. III
Premi Fundació Romea de Textos
Teatrals 2006
42. Aleix Aguilà, Ira, 2007. Premi del
Crèdit Andorrà, Andorra 2006
43. Carles Batlle, Trànsits, 2007
44. Marc Rosich, La Cuzzoni, 2007
45. Fernando Pessoa, El mariner, 2007
46. Janusz Glowacki, Antígona a Nova
York, 2007
47. Jordi Faura, La sala d’espera, 2008
Premi Joaquim M. Bartrina, Reus
2006
48. Toni Cabré, Demà coneixeràs en
Klein, 2008
49. Damià Barbany, Arnau, el mite; la
llegenda catalana, 2008 (Inclou un
CD)
50. José Sanchis Sinisterra, El setge de
Leningrad, 2008
51. Jesús Díez, El show de Kinsey,
2008. Premi Born 2007
52. Guillem Clua, Gust de cendra, 2008
53. Josep M. Miró Coromina, Quan
encara no sabíem res, 2008. Pre-
mi del Crèdit Andorrà, Andorra
2007
54. Josep Julien, Hong Kong Haddock,
2008. IV Premi Fundació Romea de
Textos Teatrals 2008
55. Ignasi Garcia i Barba, Mars de gespa
/ La finestra / Sota terra, 2008
56. Albert Benach, Mascles!, 2008
57. Erik Satie, El parany de Medusa,
2009
58. Joan Cavallé, Peus descalços sota
la lluna d’agost, 2009. I Premi 14
d’Abril de Teatre, 2008
59. Josep M. Diéguez, De vegades
la pau, 2009. Accèssit I Premi 14
d’Abril de Teatre, 2008
60. Angelina Llongueras i Altimis, El
cobert, 2009. Accèssit I Premi 14
d’Abril de Teatre, 2008
61. Carles Batlle, Oblidar Barcelona,
2009. Premi Born 2008
62. Enric Nolla, Còlera, 2009
63. Manuel Pérez Berenguer, Hòmens
de palla, dies de vent (Una reflexió
sobre el destí), 2009. Premi del
Crèdit Andorrà, Andorra 2008
64. Jordi Faura, La fàbrica de la felicitat,
2009
65. Joan Gallart, Sexe, amor i literatura,
2009
66. Pere Riera, Casa Calores, 2009
67. Enric Nolla, El berenar d’Ulisses,
2009
68. Helena Tornero, Apatxes, 2009. II
Premi 14 d’Abril de Teatre, 2009
69. Carles Mallol, M de Mortal, 2010
70. Josep Maria Miró i Coromina, La
dona que perdia tots els avions,
2010. Premi Born 2009
71. Joan Lluís Bozzo, Còmica vida, 2010
72. Pere Riera, Lluny de Nuuk, 2010
73. Marta Buchaca, A mi no em diguis
amor, 2010
74. Neil Labute, Coses que dèiem avui,
2010
75. Damià Barbany, Prohibit prohibir,
2010
76. Michel Azama, La Resclosa, 2010
77. Ferran Joanmiquel Pla, Blau, 2010
VIII Premi Joaquim M. Bartrina,
Reus 2009
78. Evelyne de la Chenelière, Bashir
Lazhar, 2010
79. Josep M. Benet i Jornet, Dues
dones que ballen, 2010
80. Carles Batlle, Zoom, 2010
81. Ferran Joanmiquel Pla, Blau, 2010
82. Daniela Feixas, El bosc, 2011
83. Guillem Clua, Killer, 2011
84. Marc Rosich, Rive Gauche, 2011
85. August Strindberg, Creditors,
2011
86. Lluïsa Cunillé, El temps, 2011
87. Maria Aurèlia Capmany i Xavier
Romeu, Preguntes i respostes
sobre la vida i la mort de Francesc
Layret, advocat dels obrers de
Catalunya, 2011
88. Cristina Clemente, Vimbodí vs.
Praga, 2011
89. Josep Maria Miró i Coromina,
Gang bang (Obert fins a l’hora de
l’Àngelus), 2011
90. Joan Rosés, Falstaff Cafè (Els
pallassos de Shakespeare), 2011
91. Marc Rosich, Car Wash (Tren de
rentat), 2011
92. Sergi Pompermayer, Top model,
2011
93. Aleix Puiggalí, Al fons del calaix,
2011
94. Jordi Casanovas, Una història
catalana, 2012
95. Joan Brossa, Poesia escènica I: Al
voltant de Dau al Set, 2012
96. Josep Maria Miró i Coromina, El
principi d’Aquimedes, 2012
97. Jordi Oriol, T-error, 2012
98. Marc Angelet, Voyager, 2012
99. Marilia Samper, L’ombra al meu
costat, 2012
100. Joan Brossa, Poesia escènica
II: Strip-tease i teatre irregular
(1966-1967), 2012
101. Joan Brossa, Poesia escènica III:
Mirades sobre l’amor i la vida
(1956-1962), 2012
102. Toni Cabré, L’inútil, 2012
103. Mercè Sarrias, Quebec-Barcelona,
2012
104. Damià Barbany, Lizzie Mc Kay,
2012
105. Pere Riera, Barcelona, 2013
106. Josep M. Benet i Jornet, Com dir-
ho?, 2013
107. Helena Tornero, No parlis amb
estranys, 2013
108. Harold Pinter, Terra de ningú,
2013
109. Josep Maria Miró, Fum, 2013
110. Tennessee Williams, La rosa tatua-
da, 2013
111. Raúl Dans, Un corrent salvatge,
2013
112. Jordi Faura, Groenlàndia, 2013
113. Marta Momblant, Resposta a
cartes impertinents, 2013
114. Serafí Pitarra i Pau Bonyegues, El
cantador, 2014
115. Marivaux, El joc de l’amor i de
l’atzar, 2014
116. Rafael Spregelburd, Falk Richter i
Lluïsa Cunillé, Fronteres, 2014
117. Joan Brossa, Poesia escènica IV:
Els déus i els homes, 2014
118. Joan Brossa, Poesia escènica V:
Estar al món el 1953, 2014
119. Joan Brossa, Poesia escènica VI:
Circ, màgia i titelles, 2014
120. Àngels Aymar, Carles Batlle, Joan
Cavallé, Beth Escudé i Gallès,
Albert Mestres. Espriu x dotze,
volum 1, 2014
121. Pau Miró, Enric Nolla i Gual, Josep
Pere Peyró, Gemma Rodríguez,
Mercè Sarrias, Gerard Vàzquez,
Teresa Vilardell, Espriu x dotze,
volum 2, 2014
122. Alexandre Dumas fill, La Dama de
les Camèlies, 2014
123. Marc Artigau i Queralt, Un mos-
quit petit, 2014
124. Dimitris Dimitriadis, Moro com a
país, 2014
125. Paco Zarzoso, L’eclipsi, 2014
126. Carles Mallol, Mata el teu alum-
ne, 2014
127. Serafí Pitarra, Liceistes i cruzados,
2014
128. Thomas Bernhard, El President,
2014
129. W illiam Shakespeare, El somni
d’una nit d’estiu, 2014
130.
Lina Prosa. Traducció d’Anna Soler
Horta. Il·lustracions: Anna Bohigas
i Núria Milà, Lampedusa Beach
,
2014
131. Josep M. Muñoz Pujol, L’Home del
Billar
, 2014
132. Toni Cabré, Les verges virtuals,
2014.
Premi del Crèdit Andorrà,
Andorra 2013
133. Damià Barbany, Kabaret amb K,
2014
134. Eduardo De Filippo, L’art de la
comèdia, 2014
135. Josep Palau i Fabre, Mots de ritual
per a Electra, 2014
136. Joan Brossa, Poesia escènica VII:
La societat i el camí personal,
2014
137. Joan Brossa, Poesia escènica VIII:
Postteatre i Teatre de carrer, 2014
138. Joan Brossa, Poesia escènica IX:
L’ofici de viure, 2014
139. Narcís Comadira, L’hort de les
oliveres, 2015
140. Elisenda Guiu, Explica’m un
conte, 2015
141. Lluïsa Cunillé, El carrer Franklin,
2015
142. Albert Arribas, Selecció, 2015
143. Xavi Morató, Un peu gegant els
aixafa a tots, 2015
144. Federico García Lorca, El público,
2015
145. Arthur Schnitzler, El professor
Bernhardi, 2015
146. Helena Codorniu, Sabine Dufrenoy,
Marián de la Chica, María José
Lizarte, Simfonia de silencis, 2015
Textos a part Teatre clàssic
1. Fiódor Dostoievski, El gran inquisi-
dor, 2008
2. Lluís Capdevila, La festa major
de Gràcia / Tierra sin primavera.
Dues obres del teatre de l’exili
republicà, 2015
Textos aparte
Teatro contemporáneo
1. Juan Pablo Vallejo, Patera, 2004.
Premi Born 2003
2. Toni Cabré, Navegantes / Viaje a
California, 2005
3. Fernando León de Aranoa, Familia,
2005. Adaptación de Carles Sans
4. José Luis Arce, El sueño de Dios,
2005. Premi Born 2004
5. Joan Casas, El último día de la
creación, 2006
6. J. Carlos Centeno Álvarez, Anita
Rondó, 2006
7. Antonio Álamo, Veinticinco años
menos un día, 2006. Premi Born
2005
8. Rebecca Simpson, Juana, 2007
9. Antonio Morcillo, Firenze, 2008
10. José Sanchis Sinisterra, Valeria y
los pájaros, 2008
11. Richard France, Su seguro servi-
dor Orson Welles, 2008
12. Carlos Be, Llueven vacas, 2008
13. Santiago Martín Bermúdez, El
tango del Emperador, 2008
14. José Sanchis Sinisterra, Vagas
noticias de Klamm, 2009
15. Gerard Vàzquez / Jordi Barra, El
retratista, 2009
16. Marcela Terra, La Espera / Simone
/ Entre las Olas, 2014
Textos aparte Teatro clásico
1. Friedrich Schiller, Don Carlos, 2010
Anton Txèkhov
159
LA GAVINA
La gavina. És una peça teatral escrita en quatre actes l’any
1896, considerada com una de les quatre obres mestres de
l’autor rus. L’obra posa en escena el conflicte romàntic i ar-
tístic entre quatre personatges: la ingènua Nina, la mediocre
actriu Irina Arkadina, el seu fill Konstantin Trepliov i el famós
escriptor Trigorin. El tema central de l’obra, el qual els perso-
natges tracten usant llargs circumloquis en lloc d’abordar-lo
obertament, gira entorn del fet creatiu i de com l’home s’hi
enfronta com a actor d’aquesta creació. Aquests personat-
ges, escrits fa més d’un segle, donen vida a sentiments com
la insatisfacció, l’amor no correspost, la solitud, el temor a la
vellesa... sentiments que encara avui continuen sent d’una ac-
tualitat aclaparadora. Uns personatges, doncs, que són inca-
paços de comunicar-se entre ells i que no tenen la voluntat de
canviar una societat errònia ni el fracàs espiritual en el qual
viuen.
Anton P. Txèkhov. Va néixer l’any 1860 a Tanganrog, una ciu-
tat comercial situada a la vora de la mar d’Asov. El seu pare
era l’amo d’una petita botiga de queviures i Anton, com els
seus germans i la seva germana, no va tenir una infantesa
gens plàcida. Va cursar els estudis elementals a la ciutat natal
i, quan la família va traslladar-se a Moscou, Anton va estu-
diar-hi medicina i va obtenir-ne el títol el 1884. Quan tenia
vint anys, va començar a col·laborar en algunes publicacions
amb articles humorístics i, després, va escriure uns quants con-
tes que li van donar un cert renom. També va publicar diverses
novel·les curtes i un llibre sobre el viatge que va fer a l’illa de
Sakhalin. Als vint-i-un anys va escriure la seva primera obra
de teatre, Platonov, i més endavant va redactar un monòleg
humorístic i algunes peces breus. També va escriure el drama
Ivanov, i el 1889 L’esperit del bosc, d’on va extreure idees i
personatges que va emprar en els seus drames lírics més cone-
guts: La gavina, L’oncle Vània, Les tres germanes i L’hort dels
cirerers.
ISBN: 978-84-94451-14-0
T
E
A
T
R
E
N
A
C
I
O
N
A
L
D
E
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
LA GAVINA
Anton Txèkhov
Versió catalana de l’original rus:
Raquel Ribó
TEATRE CLÀSSIC
TEATRE CLÀSSIC
