.
xx
T
E
A
T
R
E
N
A
C
I
O
N
A
L
D
E
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
ISBN: 978-84-121295-4-0
Eduardo De Filippo
Traducció de Carme Arenas Noguera
Pròleg de Gregorio Luri
LES VEUS INTERIORS
Eduardo De Filippo
LES VEUS
INTERIORS
Eduardo De Filippo (1900-1984). Al llarg de la seva vida
va treballar com a actor, primer en la companyia fami-
liar i posteriorment en companyies pròpies que van tenir
gran èxit de públic a Itàlia. Entre la seva extensa pro-
ducció dramàtica destaquen les obres Natale in Casa Cu-
piello (1931), Questi fantasmi (1946), Le voci de dentro
(1948), La grande magia (1948), La paura numero uno
(1951), Mia famiglia (1953), Bene mio, core mio (1956),
Sabato, domenica e lunedì (1959), L’arte della comme-
dia (1964), Il contratto (1967), Il monumento (1970) o Gli
esami non fi niscono mai (1973). En l’àmbit del cinema
va ser actor, director, productor i guionista, de vegades
amb treballs de gran renom internacional com és el cas
de l’adaptació feta per ell mateix de la seva obra Filume-
na Marturano, que Vittorio De Sica va dirigir amb el títol
de Matrimonio all’italiana (1964).
Les veus interiors. Nàpols poc després del fi nal de la
guerra. Els germans Saporito malviuen en la misèria,
mentre assisteixen a l’esfondrament de la vella empresa
familiar dedicada al lloguer de material per a festes po-
pulars. Els seus veïns, la família Cimmaruta, subsisteixen
amb certa comoditat gràcies a uns quants negocis més
o menys tèrbols que els asseguren el plat a taula. Però
una sorprenent denúncia per assassinat trasbalsarà la
precària convivència del veïnat i el sumirà en una crei-
xent confusió entre sospites, mentides i veritats.
.
LES VEUS INTERIORS
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot
ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, tret de l’excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a l’editor
o a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer
còpies digitals d’algun fragment d’aquesta obra.
Edita: Arola Editors
1a edició: febrer del 2020
© del text: hereus de l’autor
© del pròleg: Gregorio Luri
© de la traducció: Carme Arenas Noguera
Revisió: Albert Arribas
Disseny gràfic: Arola Editors
Disseny portada: Fèlix Arola
Impressió: Gràfiques Arrels
ISBN:
Dipòsit legal:
Polígon Francolí, Parcel·la 3
43006 Tarragona
Tel.: 977 553 707
Fax: 902 877 365
arola@arolaeditors.com
arolaeditors.com
Col·lecció Textos a Part
LES VEUS INTERIORS
Eduardo De Filippo
Traducció de Carme Arenas Noguera
Pròleg de Gregorio Luri
- 7 -
VEUS INTERIORS. ALGUNES RESSONÀNCIES
GreGorio Luri
I
Eduardo De Filippo: «Quan escric, escolto persones que
parlen dins meu».
II
Eduardo De Filippo, una de les figures més rellevants
de l’escena italiana del segle passat, va néixer al barri
napolità de Chiaia el 24 de maig del 1900 i va morir a
Roma el 31 d’octubre del 1984. Deixà la seva signatura
en seixanta-dues comèdies, entre les quals ressalten
les que va escriure en la immediata postguerra: Napoli
milionaria! (1945), Filumena Marturano (1946), Questi
fantasmi (1946) i Le voci di dentro (1948), que és la que
aquí ens interessa.
Per pressions empresarials ineludibles, Le voci di
dentro va ser escrita a correcuita, en set dies, a l’habitació
d’un hotel de Milà, però les presses no li resten gens
de qualitat ni a la progressió dramàtica, admirable; ni a
l’agilitat narrativa, molt viva; ni al riquíssim diàleg, tan
- 8 -
teatral, entre text i escena El resultat és, aparentment,
una comèdia. Però només aparentment. L’obra no es
deixa encasellar fàcilment i això afavoreix les seves pos-
sibilitats interpretatives, tant per al director i els actors
com per als espectadors.
Més endavant, De Filippo inclourà Le voci di dentro
a la recopilació que va titular Cantata dei giorni dispari,
que reuneix les seves obres que reflecteixen els dies tris-
tos, foscos, pessimistes i, en resum, infeliços; a diferència
dels «giorni pari», els alegres, lluminosos, optimistes i,
en resum, feliços. Entre els temes recurrents dels «giorni
dispari» sobresurt la crisi de la família, que, si bé continua
sent un àmbit d’acollida, ja no és una càlida abraçada
que ens rep en néixer, sinó el lloc en el qual la intimitat
revela amb més claredat les nostres misèries quotidianes.
Le voci di dentro és la història d’un dia de finals de
novembre, aquest mes en què la malenconia està lligada
als fulls del calendari i dels arbres.
Stevenson resumia la vida humana d’aquesta ma-
nera: «Ens enamorem, bevem molt, correm aquí i allà
sobre la terra com ovelles espantades». Malauradament,
no es pot generalitzar. També corren d’aquí cap allà
com ovelles espantades els abstemis d’amors, d’alcohol
i d’esperança. A tots, especialment a tots els febles, ens
agermana l’impuls que ens fa córrer sense deixar de
donar voltes, creiem que anem a algun lloc.
- 9 -
III
Deia Kierkegaard, tot i ser un filòsof amb abundants dies
parells, que en el teatre modern el dolent està sempre
representat pels personatges més brillants, mentre que
el bo, el que actua correctament, sol ser un aprenent de
botiguer. Els espectadors actuals trobem ja normal que
una bona part dels personatges del nostre teatre siguin
aprenents de botiguer. Ja no anem a la recerca d’una
grandesa en la qual sabem prou bé que ja no ens reco-
neixerem, sinó a una cita amb el senyor Esteve, malgrat
que ens faci una mica de vergonya reconèixer-nos en
la seva trivialitat carrinclona. Aquí es troba una de les
raons de la nostra desorientació.
En aquesta mateixa línia, Claudio Magris ha dit
que la novel·la moderna és freqüentment la història
d’un individu que, després de partir a la recerca d’un
sentit que no existeix, torna a casa decebut. A la llar, a
mida que va envellint, tot el que podrà rememorar és
la seva minúscula odissea de butxaca.
Però l’art de portar a l’escenari la trivialitat quotidiana
és art, no quotidianitat, i per això la destrivialitza de tal
manera que el que s’esdevé a l’escenari ens pugui repre-
sentar de manera no trivial. Per miserable que sigui la vida
d’un ésser humà feble i espantat, sembla una mica més
densa si és representada, com a metàfora versemblant,
per part d’un artista que sap donar-li el gruix que la ficció
requereix. A la misèria ben narrada, enriquida, per tant,
- 10 -
amb el que acostuma a trobar-se a la vida, li hem donat
el nom de neorealisme. Alguns, per caracteritzar amb més
seguretat el suposat neorealisme de De Filippo, insisteixen
que va ser amic i col·laborador de Vittorio De Sica. Les
veus interiors tenen de neorealista l’art de representar, de
manera reeixida i amb un punt de tendresa, la tragicomè-
dia gens reeixida de la nostra desorientació.
Eduardo De Filippo escriu a les seves Lezioni di teatro
que, gràcies al món de la faràndula, la vida li va passar
en un instant. I donava gràcies a Déu per això. Hem de
fer-li cas. Per això anem al teatre, per trobar-nos amb la
intensitat que li falta a la nostra vida.
IV
Le voci di dentro són neorealisme per tot el que tenen
de neoficcionalisme.
L’obra es desenvolupa, tota ella, en una realitat que
penja de la fragilitat d’una doble ficció, la del teatre i
la de la son dels pobres, enmig del món d’enderrocs de la
postguerra italiana. Els pobres més pobres són aquells
que necessiten pujar a un escenari per prendre visibilitat
i expressar amb les paraules d’un artista el que ben bé
no saben que senten. El més pobre d’entre els pobres
més pobres és el més pobre de somnis, perquè a ell li
manca, fins i tot, l’escenari interior.
El neorealisme és el relat d’una realitat vinguda a
menys: la del present, que no és només miserable per
- 11 -
haver-se quedat sense esperances, sinó perquè està
sobrecarregat d’enyorances. Abans, diu Carlo, «es treba-
llava a consciència». «Avui dia —es pregunta Rosa— ens
podem refiar d’algú?»
Certament, aquella Itàlia del 1948 era un mapa de
runes. Tot semblava que s’havia esfondrat i res no es
mostrava capaç de créixer-hi. Però els homes, tot i que
podem quedar-nos sense futur, no podem deixar de ser
futuritzadors. I si els horitzons exteriors no són visibles,
furguem els nostres interiors cercant les veus que donin
sentit al caos.
Si les ruïnes històriques es poden metaforitzar, és
perquè són ruïnes antropològiques. El que ens mostren
és que l’home és l’únic animal capaç de degradar-se.
O, si es prefereix dir de forma més optimista, que en
l’home tot és qüestió de graus. Qui no sap suportar
degradacions, no sap viure.
És relativament fàcil portar la vida al teatre. És molt
més complicat portar el teatre a la vida. Per això, el diàleg
circular entre el teatre i la vida és una obra senyera de
cultura. El que viu amb naturalitat a la vida corre el risc
de dessecació formalista en pujar a l’escenari. Quan això
passa, la nostra vida li dona l’esquena a la seva prete-
sa representació. La repel·leix. Però si la vida s’hi sent
interpel·lada, és que les formes actuants representen
de manera versemblant alguna cosa essencial d’aquest
ésser metafòric que és l’home. De fet, el teatre no és
- 12 -
possible perquè l’home metaforitzi, sinó perquè ell és, en
la seva essència, metafòric. Cada vegada que ens trobem
amb una concreció viva del nostre ésser metafòric en un
escenari, sabem que estem assistint a la representació
de la nostra actualitat.
V
Un dels millors auscultadors de Les veus interiors, el
gran Toni Servillo, va apuntar que l’obra parla de la ruïna
moral que va seguir a la ruïna material de la Itàlia de la
postguerra. És cert. Aquesta ruïna està explícitament
representada a la casa que Alberto i Carlos Saporito
comparteixen amb el seu oncle Nicola. Però si parlés no-
més d’això no ens resultaria tan actual. Si ha aconseguit
saltar fora del seu context històric original per situar-se
còmodament en el nostre context biogràfic, és perquè
el seu context real és el de la condició humana. La qual
cosa, en aquests temps en què és de bon to afirmar la
fluïdesa de l’humà, resulta summament paradoxal.
Si una obra del passat pot explicar-nos a nosaltres
mateixos el que som en el present, és que, almenys una
part del passat, segueix viu en nosaltres com un present
continu.
VI
Aquesta obra és un lament pel triomf de la descon-
fiança al mateix si de les nostres llars. De la contun-
- 13 -
dència d’aquesta desconfiança dona sobrades proves
el mateix públic que, inevitablement, sortirà amb ella
del teatre. No hi ha aquí cap consciència innocent. Ni
la de l’espectador ho és. Tots els personatges porten
alguna cosa massa humana amb ells mateixos, alguna
cosa fins i tot roïna. Però a tots els sentim propers en
el seu desemparament, en la seva fragilitat, en la seva
impotent exposició a les pròpies febleses.
Recordem que va ser en un teatre grec, fa dos mil
cinc-cents anys, quan els europeus vam sentir per pri-
mera vegada, dins una mateixa tragèdia, el Prometeu
encadenat d’Èsquil, aquestes dues expressions: «con-
fiança cega» i «filantropia». Totes dues van lligades de
tal forma que, si s’enfonsa l’una, l’altra no té forces per
si mateixa per mantenir-se flotant.
Aquí no hi ha somnis innocents, sinó somnis tur-
mentats que ens posen les úniques trampes en què
caiem confiats.
Aquí, la desconfiança és més creïble que la con-
fiança.
«El somni —diu Eduardo De Filippo— és l’espia
d’una gran inquietud que ens atrapa».
En aquesta obra se somia amb un realisme que sem-
bla a vegades mancar-li a la vetlla. Un estaria temptat de
dir que tracta sobre els somnis, donat que el vocabulari
relacionat amb l’oníric està molt present al llarg del seu
desenvolupament (vuitanta-dues paraules). Però és més
- 14 -
freqüent encara el relacionat amb el menjar (cent tres
paraules). Podríem deduir llavors, si ens deixem guiar
pel que s’hi sent, que aquesta obra tracta dels somnis
de la fam. Quan cent grams d’olives i un peu de porc es
consideren un bon sopar per a dos adults i quan un bon
sopar així és l’únic àpat del dia, és difícil no desorientar-se
amb els propis somnis. Les veus interiors són tant les de
les dels indiscrets budells com les de la mala consciència
de qui ha de recórrer a mitjans poc honorables per poder
esmorzar dos ous.
«Allò que tenim a dins, a la nit surt cap enfora», es
lamenta Albert.
Plató suggereix amb el tacte que el caracteritza, per
no donar ales al cinisme, que l’home bo és qui es limita
a realitzar en somnis el que el dolent fa a la llum del
dia. Però en aquesta obra el que hi ha és, per damunt
de tot, penombra. Tanta, que fins els bons la confonen
amb la llum. Per això Alberto acabarà sense estar segur
d’haver somiat els seus propis somnis. Aquí tothom va a
les palpentes i, d’una manera o d’una altra, acaba sent
culpable de les conseqüències imprevistes del seu donar
tombs desorientat. Tots tenen problemes d’adaptació
a la realitat perquè la realitat en què viuen no sembla
gens real. Hi ha un clar ressò calderonià en aquestes
paraules d’Alberto: «No ho sé! Ja no ho sé! Ni tan sols
estic segur si ara estic dormint o somiant, o bé si estava
despert quan dormia i somiava».
- 15 -
Si podem anomenar ànima a això que interpel·la
el que efectivament som des de la distància del millor
que podem arribar a ser, aquests personatges són molt
pobres d’ànima. Però l’ànima personal no és —ens va
dir també Plató— sinó la nota a peu de pàgina del text
de la nostra vida política.
VII
«El món —va confessar en una ocasió De Filippo— és
bàsicament un gran escenari i la vida és una comèdia
feliç o trista segons les circumstàncies. Per viure, els
homes s’han d’adaptar a recitar la comèdia». Però a Les
veus interiors cap personatge sembla dotat del sentit
de l’oportunitat i, per tant, de la virtut de la prudència.
Tampoc el Quixot tenia aquest sentit, però ser un heroi
inoportú pot ser còmic, mentre que ser un trivial ino-
portú només crea incomoditat. Una incomoditat trista
i casolana i, per això mateix, familiar. Tan familiar, que
podria ser vergonyosa si De Filippo no la fes, miraculo-
sament, entranyable.
El que es desenvolupa a l’escena no és en si mateix
entranyable, però els personatges no ens resulten aliens,
i, en jutjar-los, sentim que posem alguna cosa nostra a
la banqueta dels acusats.
Portem amb nosaltres aquest somni íntim de la
modernitat que va inaugurar el Frankenstein de Mary
Shelley: no es pot ser bo si no s’és feliç o, dit d’una
- 16 -
altra manera, no es pot ser ric moralment si s’és pobre
felicitàriament.
Per a la consciència moderna, l’infeliç és el bon
salvatge, és a dir, el que pot justificar legítimament la
seva amoralitat. D’aquí que, sovint, l’espai públic es
converteixi en una competició política per exhibir majors
nivells d’infelicitat. De Filippo juga amb nosaltres quan
ens deixa en el dubte de si algú capaç de gaudir de dos
ous per esmorzar no té merescuda la nostra sospita
d’immoralitat.
Ens agradaria que, en acabar l’obra, De Filippo es
corporeïtzés a l’escenari i, com aquell pastor protestant
que va deixar la seva feligresia plorant després d’un
sermó sobre la passió de Crist especialment dramàtic,
ens digués: «no us preocupeu, amics, que tot podria
ser mentida».
Però és cert que confonem certeses amb sospites
amb massa facilitat, i que sovint ens comportem com
farsants que es prenen massa seriosament a si mateixos.
Tenim molt més a l’abast el somni capritxós que el
pensament rigorós. De somiar no se n’aprèn. El que cal
aprendre és a moure’s en la vigília, perquè tots som res-
ponsables del que posen en marxa els nostres somnis.
- 17 -
VIII
Qui es manifesta al final és Nicola, l’oncle d’Alberto
i Carlo Saporito, encara que només el primer el pot
comprendre.
Nicola —la veu interior que amb prou feines se
sent— no parla, encara que es fa notar molt. Va decidir
prescindir de paraules i comunicar-se per mitjà de pe-
tards i escopinades. La seva màxima aspiració sembla
ser morir-se conservant íntegra una part, si més no,
de la seva dignitat. Les úniques paraules que li sentim
són també les paraules del seu comiat: «Per favor, que
hi hagi pau». Aquesta és la utopia raonable, i per això
inabastable, d’aquesta obra.
L’oncle Nicola sembla voler representar el més íntim
de Les veus interiors i, si això és així, ell és, doncs, l’ex-
pressió d’una gran desconfiança. No veig jo en Nicola la
veu muda del poble italià, sinó la ironia d’un home que
contempla des de l’altura (la ironia és l’art de la distància
justa) el ridícul teatre del món.
No és, exactament, la imatge de la incomunicació,
sinó de l’aïllament selectiu i lliurement triat. És un teòric
o, més aviat, un Diògenes modern, que li llança al món
petards en lloc de lladrucs i, a les persones, escopinades
en lloc de paraules. Per què hauria de parlar si ja ningú
no escolta? Si estem envoltats de sords, per què no
optar per la mudesa?
- 18 -
De Filippo va declarar en una entrevista que neces-
sitava un personatge que representés la saviesa. I va
afegir que la saviesa no pot parlar. Però —podem dir
nosaltres— pot ser escoltada en el seu silenci i en els seus
gestos. Això és el que Carlo és incapaç d’entendre. Ell
no comprèn el seu oncle. El considera un extravagant,
que «no parla perquè no vol». Només Alberto creu que
l’oncle Nicola té «tota la raó, de no voler parlar amb
ningú», ja que «la humanitat ha perdut la vergonya».
Alberto i Nicola comparteixen un desig de llunyania.
Alberto reconeix fins i tot que de vegades no li importaria
ser un mico. No té ni idea de la proximitat del seu desig
del que Descartes, el gran racionalista, va expressar en
una carta a un amic, on escriu: «Tant de bo hagués estat
tan savi com sembla que els salvatges consideren els
micos; és a dir, els salvatges s’imaginen que els micos
podrien parlar si volguessin, però no parlen perquè ningú
no els posi a treballar».
«Parla, que jo et batejo», li va dir un dia el cartesià
cardenal de Polignac a un mico del jardí reial.
Alberto s’estimaria més anar en direcció contrària
i callar per deixar de ser un home i no sentir aquestes
veus interiors seves que tant de rebombori provoquen
a l’exterior.
- 19 -
IX
Tota la trama de Le voci di dentro es pot resumir amb
aquesta faula de Schopenhauer: Un dia molt, molt fred
d’un gèlid hivern, uns porcs espins van provar d’ajun-
tar-se per donar-se escalfor els uns als altres, però en
intentar-ho es van clavar les pues i es van veure obligats
a separar-se de nou.
Aquesta natural dificultat dels porcs espins per a
la seva imprescindible vida en comú a Schopenhauer
li sembla molt humana. També nosaltres necessiten
l’escalfor mútua per viure, però no acabem d’aprendre
a donar-nos escalfor sense fer-nos mal. No dominem el
difícil art de la distància justa. Tant és així, que de vegades
fem mal a les persones que més necessitem perquè no
tenim altra forma de sentir que no estem sols.
Wittgenstein citava amb freqüència aquesta faula,
Freud la va tenir en gran estima i Luis Cernuda es va
inspirar en ella quan va escriure: «Com els eriçons, ja
sabeu, els homes un dia van sentir el seu fred. I van voler
compartir-lo. Llavors van inventar l’amor. El resultat va
ser, ja sabeu, com en els eriçons».
X
1948. Acabada la guerra, enderrocat el feixisme, que-
den els homes, guaitant-se perplexos els uns als altres.
I ara què? «Ara —va respondre la realitat de manera
imperiosa—, campi qui pugui».
- 20 -
És fàcil comprendre per què tants crítics consideren
obvi que De Filippo ha posat en escena les hipocresies
d’una família burgesa. Així s’evita pensar que de te fabu-
la narratur. Però el 1976 De Filippo va declarar: «Aquesta
comèdia és encara més rellevant avui que el 48; vivim
en mals temps [...]. I el deure d’un artista és demostrar
a la societat la realitat, per desagradable que sigui».
Esclar que, com hem estat repetint, la realitat artís-
ticament mostrada —ben narrada— és més que realitat.
És art. És natura conreada. I l’art, com ens va dir i ens
va mostrar Lucreci, el poeta que ha mostrat amb més
bellesa el desconsol, és aquesta gota de mel que es posa
a la vora del got perquè sigui més fàcil d’empassar una
medicina amarga. En aquest sentit tot art, inevitable-
ment, és conservador. I hem d’estar-ne agraïts.
XI
Certament, De Filippo va sentir moltes veus diferents
al llarg de la seva vida. També va gaudir de les veus
alegres dels dies parells. Per això és creïble la picada
d’ullet còmplice que ens dirigeix amb la mirada final
d’Alberto al mesquí del seu germà Carlo. Aquesta mi-
rada i la llum que entra per la finestra semblen anunciar
l’aurora d’un dia parell, perquè amb totes les seves greus
i estrambòtiques imperfeccions; amb totes les seves mi-
sèries, ferides, traïcions i travetes; amb totes les seves
«mentides i torrentades de paraules» (Matilde); amb la
- 21 -
seva fàcil caiguda en la sospita... amb tot això, a la fi,
el que queda és la fragilitat de la família i la possibilitat
de rescatar cada dia la fe perduda entre la trivialitat de
les nostres punxes de porc espí.
La pietat és l’acceptació, sense estridències, del que
és més gran, molt més gran que nosaltres per saber
esperar el seu retorn.
Francament: aquesta interpretació optimista no ha
estat sempre tinguda en compte. En algunes posades
en escena, l’obra es tanca amb Carlo caient en el somni
profund de les seves veus interiors. Però jo m’estimo
més suggerir a l’espectador la possibilitat de prendre
seriosament les paraules de Pasquale: «No puc estar
tot el sant dia escoltant-me». Cal escoltar també la vida
lluminosa dels dies parells.
GreGorio Luri
EQUIP ARTÍSTIC
Direcció Xavier Albertí
Escenografia i vestuari Llorenç Corbella
Il·luminació Ignasi Camprodon
So Jordi Bonet
Caracterització Àngels Palomar
Dramaturgista Albert Arribas
Ajudant de direcció Roger Vila
Ajudant d’escenografia Llorenç Corbella Burgués
Producció
Teatre Nacional de Catalunya
Teatre Nacional de Catalunya
Temporada 2019-2020
Direcció artística de Xavier Albertí
Patrocinador del TNC: Fundació Damm
El text d’aquesta edició s’ha publicat abans de l’estrena al
TNC. Hi pot haver, doncs, diferències amb el text representat
i algun canvi d’última hora a l’equip artístic.
REPARTIMENT
Les veus interiors es va estrenar a la Sala Gran del Teatre
Nacional de Catalunya el 7 de maig del 2020 amb el
repartiment següent:
rosa Cimmaruta Mercè Aránega
aLberto saporito Pere Arquillué
maria Laura Aubert
L’onCLe niCoLa Joan Anguera
eLvira Marta Bessa
CarLo saporito Joan Carreras
Capa D’anGeLo Roger Casamajor
anieLLo armitrano Alberto Díaz
teresa armitrano Marina Gatell
miCheLe Oriol Genís
matiLDe Àurea Márquez
LuiGi Bernat Quintana
pasquaLe Cimmaruta Lluís Villanueva
serGent Joan Anguera
LES VEUS INTERIORS
(1948)
PERSONATGES
rosa Cimmaruta
maria, minyona
miCheLe, porter
aLberto saporito
CarLo, el seu germà
pasquaLe Cimmaruta
matiLDe, la seva dona
LuiGi, fill
eLvira, filla
un serGent, sergent major de la policia
aGents De seGuretat
L’onCLe niCoLa saporito
Capa D’anGeLo
teresa amitrano
anieLLo amitrano
- 27 -
ACTE PRIMER
Una cuina bonica i lluminosa a can Cimmaruta. Pri-
meres hores d’un bon matí de finals de novembre.
Rosa, amb to de veu discret, submís: Només Déu sap el
que costa que et despertis.
MaRia, entra badallant. Una sabata posada i l’altra a la
mà. Tota mandrosa i ensonyada, seu per calçar-se l’altre
peu: Al matí no em voldria aixecar mai... Estic escruixi-
da... amb l’estómac regirat...
Rosa: No tens cap dret de queixar-te. Tu, al vespre, a
les nou te’n vas al llit; ara són dos quarts de vuit... has
dormit exactament deu hores i mitja. Què diantre!
MaRia: Si no en tinc ni per començar, senyora, ni per
començar. Cadascú té la naturalesa que té. I a més,
qualsevol cosa, quan es comença s’ha d’acabar. Jo al
vespre em poso a dormir, però quan al matí em ve a
despertar, encara no he acabat la son.
Rosa: Filla meva... a tu t’ha picat la mosca tse-tse!
MaRia: I què vol que li digui, senyora. Ja pot estar segura
que si hagués nascut mestressa, m’hagués fet una casa
només amb dormitoris.
- 28 -
Rosa: Però en canvi has nascut criada, i si no et lleves
aviat al matí, ja et dic jo que perdràs la feina.
MaRia: No, senyora, no ho digui ni en broma. Aquí hi
estic bé. El senyor és tan bo... La senyora també! Tothom
dorm força. Només vostè sembla que tingui brases al
llit. Si no fos per vostè...
Rosa: O sigui que m’he de revestir de paciència, oi?
M’estàs dient que per fer-te contenta hauria de deixar
casa meva i anar-me’n?
MaRia: No... només que si vostè dormís com els altres,
estaríem en pau amb els angelets.
Rosa: Mira, si no hi fos jo en aquesta casa... (D’una taula
a prop de la finestra agafa trossos de sabó i se’ls mira
satisfeta.) Aquesta vegada m’han sortit molt bé: m’estic
perfeccionant. L’altra vegada, quan es van assecar, es
van esberlar tots, i va quedar-ne una tercera part... en
canvi ara... (Agafa espelmes de damunt la mateixa taula.)
I també les espelmes. (Provant-les:) He aconseguit que
em surtin dures com una bugia esteàrica d’abans de
la guerra. Maria... (Maria s’ha tornat a adormir amb la
boca oberta de bat a bat.) Maria...
MaRia, com si es despertés per primera vegada: Eh? Ja
és l’hora?
Rosa: Vinga, fuig, encara t’he de despertar! Ho diré al
meu germà Pasquale i et despatxarem.
- 29 -
MaRia, convençuda: Encara no he acabat la son: no l’he
acabada, encara!
Rosa: Ja n’hi ha prou d’aquest color. Aixeca’t i vine cap
aquí. (Maria se li acosta de mala gana.) Mira que bé que
m’ha sortit aquest sabó; i aquestes espelmes...
MaRia: Molt boniques.
Rosa: La guerra alguna cosa bona ens ha deixat. Qui
ho hauria arribat a pensar mai, abans de la guerra, que
faríem espelmes i sabó a casa...
MaRia: A més de l’estalvi, hi ha també la satisfacció.
Rosa: Jo m’hi he ben especialitzat. Quasi que estic per
posar una botiga. Tu, però, l’altre dia, per distracció, vas
llençar el greix de la carn; no ho tornis a fer, perquè és
llàstima. Tots els greixos que sobren, el rebuig, l’oli de
fregir... ja t’ho he dit moltes vegades, s’han de guardar.
MaRia: Perdoni, senyora.
Timbre interior.
Rosa: Obre la porta.
Maria surt per la porta principal i torna amb Michele.
Michele, seguit per Maria. Deixa un plat curull de serves
i una bossa d’anar a comprar plena a vessar d’aliments:
Senyora Rosa, bon dia.
Rosa: Bon dia, Michele. (En veure les serves:) Ui... Grà-
cies, te n’has recordat.
- 30 -
Michele: Si no, ja l’haguéssim sentit, el senyor Pasqua-
le. Ahir em va dir: «Si demà al matí no et recordes de
comprar-me les serves, serà millor que no et trobi a la
porteria». Per això ahir al vespre, per no tornar-me’n a
oblidar, abans d’anar-me’n a dormir, vaig posar el plat
damunt d’una cadira a prop del llit. I vaig dir entre mi:
«Així demà al matí, el primer pensament serà veure
passar un quilo de serves...». Senyora Rosa, estan ben
bé al punt de dolçor. Com són, plenes de sucre?
Rosa: Sí, són precioses. No saps com se’n lleparà els
dits, el meu germà.
Michele, posa la bossa damunt la taula: I aquí té la
compra.
Rosa: T’has recordat de tot?
Michele: Aquesta és la llista que em va donar ahir al
vespre: repassi vostè mateixa. Si hi falta alguna cosa no
serà pas culpa meva. Serà ben bé que el meu cap ja no és
el que era: una mica la misèria, una mica la «tarantel·la»
que ballo del matí al vespre amb els llogaters!
MaRia, sense més ni més: Uix, quin malson que he tingut
aquesta nit! Ara em ve al cap... Era allà, a la cuina que
netejava els bròquils per al sopar. M’estava asseguda a
prop de la finestra amb els peus repenjats en una altra
cadira. Tallava els bròquils i anava posant els trossos dins
d’un bol. Quan tot de cop, de dins d’una fulla n’ha sortit
un cuc: un cuc blanc amb un caparró negre. Se’m queda
mirant i em diu: «Bravo... ara, per culpa teva m’acabo
- 31 -
de quedar sense casa. Tant se val, tranquil·la». «I on ani-
ràs?», jo que li dic. «On vols que vagi, vaig a l’església,
m’agenollo i reso». «Doncs jo també hi vinc! T’acom-
panyo.» I hem sortit plegats. De cop i volta s’ha posat
a ploure, el cuc m’ha mirat i ha dit: «Tinc un paraigua».
L’ha obert i al cap d’una estona érem davant l’església.
La porta principal estava tancada. Ell que m’ha mirat i
m’ha dit: «Jo entro igualment, perquè em puc esmunyir
per sota la porta». «I jo?» «Et quedes a fora, jo què vols
que hi faci? Espera que obrin la porta.» «Està plovent.»
«Agafa el paraigua i espera.» I tot esmunyint-se per
sota la porta ha entrat a l’església i ja no l’he vist més.
He obert el paraigua i m’he posat a caminar. Mentre
caminava, amb el paraigua obert, sentia que em queia
una gota d’aigua enmig del cap, sempre al mateix lloc.
I pensava: «El paraigua deu estar trencat... Hi deu haver
un forat». Aixecava el cap... mirava, i el paraigua estava
sencer. «Però aleshores aquesta gota d’on ve?» Pensava
entre mi: «A veure si arribo aviat... així podré tancar
aquest paraigua...» i allargava el pas. Quan de sobte la
gota d’aigua s’ha tornat una guspira: m’ha fet un forat
al cap i s’ha ficat cap endins. De primer m’ha cremat la
llengua, després l’estómac, després els pulmons... En un
moment donat, he sentit que cridaven: «A mi no em
cremis!». Era el cor! Era el meu cor que, perquè no el
cremessin, m’ha sortit del ventre i s’ha posat a córrer.
«Atura’t!», cridava jo... «Atura’t... Com m’ho faré per
viure sense cor!...» A la fi, tota suada i morta de can-
sament, he tombat la cantonada i m’he trobat el cuc
- 32 -
de cara una altra vegada. I ell que m’ha dit: «Si et vols
salvar, agafa aquest revòlver i dispara a aquell captaire
que està assegut a terra a la vorera». I li he disparat...
Però el millor de tot sabeu què ha estat?... Que tan bon
punt li he disparat, el captaire s’ha convertit en una
font... El cuc ha dit: «Tens set?... Doncs beu!». I m’he
posat a beure... Déu del cel, allò no era aigua, era sang...
I jo bevia... i bevia... Quina impressió!
Michele: Mireu quina mena de somni. M’ha regirat
l’estómac.
Rosa: No he entès mai com és possible tenir aquesta
mena de somnis. Encara estic regirada de la nit passa-
da... ara aquesta me l’ha fet recordar. Era a la cuina i
tu, com sempre, em portaves el cistell amb la compra,
l’ampolla d’oli, la fruita i l’enciam... i jo ho endreçava
tot, com faig cada matí. La carn la posava dins del plat.
I de cop sentia: «A mi no m’endreces?». Mirava al meu
voltant i no hi havia ningú. I pensava: «Potser ha estat
una cabòria meva». Al cap de poc, la mateixa veu... «A
mi no m’endreces?» Aleshores obria la porta de la cuina
per veure si hi havia algú a fora. I efectivament hi havia
un cabrit tot bufó que tan bon punt em veia es treia
el barret de copa, deixava el bastó, entrava a la cuina i
em deia: «Fem via, que no tinc temps per perdre». Jo
agafava un ganivet, posava el cabrit damunt la taula i
el degollava tal com es fa amb els cabrits i el posava en
una safata, amb patates novelles i cebes tot al voltant i
cap al forn. Després, ens reuníem tots a taula, al voltant
- 33 -
d’aquest rostit. Jo feia els talls... però allò no era un
cabrit, era un nen ros, tot rinxolat. I l’un se’n menjava
el peu, l’altre se’n menjava la mà, l’altre el caparró. I
tothom feia: «Que n’és de bo! Que gustós que arriba a
ser! I un bon got de vi per tirar-ho tot avall...». m’ha fet
tanta impressió que m’he despertat. I et ben asseguro
que mai més no tornaré a menjar cabrit, ni que em facin
una estàtua d’or massís...
Michele: Si haguéssim de fer gaire cas dels somnis...
Jo, veu?, no somio mai res. Al vespre em poso al llit tan
cansat, que només Déu ho sap! De jove, sí. Quan era
un xicot somiava molt... Però somnis bonics... Somnis
que em feien despertar content, de manera que em
venien ganes de sortir, de treballar, de cantar. Algunes
vegades somiava coses tan boniques que em semblaven
espectacles d’opereta... i, quan em despertava, feia tot
el possible per tornar-me a adormir per veure si podia
continuar el somni. Però aleshores la vida era una altra
cosa. Tot plegat era més fàcil; i la gent era pura, autèn-
tica. Et senties en pau amb la consciència, perquè si un
amic et donava un consell, l’acceptaves de grat. No hi
havia mala fe. Avui dia les llengües s’han embolicat. A
la nit tenim somnis desagradables, com els que ha ex-
plicat la Maria. Ara, si em permeteu, baixo perquè tinc
coses a fer. (A
Maria:) I tu, casa’t ben aviat. D’aquesta
manera, amb un marit al costat, els somnis els tindràs
de color de rosa.
- 34 -
MaRia, divertida: Llavors s’ha de casar també la senyora
Rosa?
Michele: Si la senyora Rosa volgués..., creus que li faltaria
un bon partit?
Rosa, tallant en sec: Si us plau, Michele.
Michele: Que tingueu un bon dia. (Surt.)
Rosa, s’ha fet de dia i apaga el llum: I tu, mou-te, que es
fa tard. Comencem a preparar l’esmorzar, aviat veurem
aparèixer d’un en un els monjos del convent.
MaRia: El primer és el senyor Pasquale.
Rosa: Pobre germà meu. El veig tan xuclat. Cada dia
que passa es fon més dins la pell.
MaRia: Els disgustos, senyora. El senyor Pasquale no
parla... però la processó va per dins...
Rosa: Quina processó va per dins? Es pot saber de quins
disgustos parles?
MaRia: Jo no sé res... ho dic per dir. Tothom té els seus
disgustos.
Rosa: El meu germà no en té. (Comença a moldre el
cafè.) Mentre preparo el cafè per al Pasquale, tu prepara
la crema per a l’Elvira. Agafa els dos ous frescos que he
deixat a la sopera del bufet. (Maria ho fa.) Posa-hi quatre
culleradetes de sucre. (Encén el gas.)
MaRia: A ella, a la senyoreta Elvira, els ous no li agraden.
- 35 -
Rosa: Doncs n’ha de menjar. Una noia de divuit anys, que
treballa tot el sant dia. I a més, amb aquesta feina que fa!
MaRia: Senyora, jo encara no he arribat a entendre
quina mena de feina fa... (Comença a deixatar els ous.)
Rosa, posa una cassola de fang plena de macarrons
que han sobrat del dia abans damunt dels fogons de
gas: Què has d’entendre, tu. Fa d’estenògrafa. L’advo-
cat parla i ella fa determinats gargotets al paper que
després, com que només els entén ella, llegeix i escriu
a màquina tot allò que ha dit l’advocat. Un signe així
de petit... (amb l’índex de la mà dreta marca en l’aire
un petit signe caragolat) per exemple, vol dir: «Senyores
i senyors, siguem valents tots plegats: tot això és molt
seriós...».
MaRia: Amb un signe així de no res?
Rosa: Vet-ho aquí! I es guanya prou bé la vida i s’està
encarrilant. Les torrades per a la meva cunyada?
MaRia: Són allà al damunt. (Assenyala el bufet.) La
senyora Matilde també treballa... arriba al vespre tan
cansada, que no té esma ni de parlar.
Rosa: I doncs què et penses? Haver de batallar amb tota
una clientela de gent extravagant. I tothom vol saber
el passat... el futur... Si Fulano, que és a Amèrica, és
mort... si la dona està embarassada... si porta un nen,
o una nena... Sempre li ho dic: «Has de dir: jo llegeixo
les cartes, i prou...».
- 36 -
MaRia, tota divertida: A mi m’agrada el senyor Pasquale,
el seu germà... quan es posa a fora de la sala, amb un
turbant al cap, i fa entrar els clients. (Riu.) Endavant!
Endavant!
Rosa, tota picada: Ja pots riure, ja. Em sents? Que sigui
el que Déu vulgui! (Sent olor de cremat.) Els macarrons!
Tot per parlar amb aquesta... (Amb una forquilla remena
ràpidament els macarrons de la cassola.)
MaRia: Però si el senyoret els vol així: cremats.
Rosa: Li agraden torrats, però no cremats.
MaRia: No sé pas com s’ho fa per menjar macarrons
acabat de llevar-se.
Rosa: És jove. Està afamat quan se’n va al llit i està
afamat quan es desperta.
MaRia: Vostè se l’estima molt, eh?
Rosa: És l’únic nebot que tinc. I pagaria el que fos per
veure’l centrat... però... és massa despistat. La joventut
d’avui dia...
Matilde, entra en camisa de dormir, per la dreta: Bon dia.
MaRia: Bon dia, senyora.
Rosa: Ara venia a despertar-te.
Matilde: He posat el despertador sota el coixí i l’he aturat
des del coixí mateix, així no he molestat ningú.
- 37 -
MaRia: Pensi si el senyor Pasquale no l’ha sentit fins i
tot de sota el coixí, amb el son tan prim que té... I a
més, pensa en vostè fins i tot quan dorm i sempre està
amb l’ai al cor.
Matilde: I a mi què? Pitjor per a ell.
Rosa: Fes un glop de cafè.
Matilde: No, serà millor que primer m’emprovi el vestit.
MaRia: Sí, millor, si no, si ve el senyor Pasquale ja no
podrà fer res més.
Rosa, treu un vestit d’egípcia del maniquí, encara em-
bastat: Aquí el tens. Ahir al vespre vaig fer els retocs
que volies.
Matilde, es treu la camisa de dormir, i es queda amb
una combinació curta i escotada: I el mantó? (Es posa
el vestit.) L’obertura al davant l’has feta?
Rosa: Fins a sobre el genoll.
Matilde, un cop posat el vestit, seu: Però el tall l’havies
de fer al costat de la cama esquerra, perquè quan m’as-
sec poso la cama dreta sota la cadira i la cama esquerra
la poso endavant. (Fa els gestos que descriu.)
Rosa: No me’n vaig recordar. Vol dir que poses l’esquerra
sota la cadira i la dreta la poses endavant?
Pasquale, entra per la dreta, en pijama; és un home
envellit, porta molt malament els seus cinquanta anys:
Voldria un got d’aigua...
- 38 -
MaRia: Ahir al vespre li’n vaig posar un got ben gros
damunt la columneta, se l’ha beguda tota?
Matilde, desesperada: Has sentit el despertador?
Pasquale: He sentit el despertador...
Matilde: I això és el que fas, l’espieta.
Pasquale: Tinc els nervis a flor de pell. Un sorollet de
no res, un frec lleuger, i de seguida salto... No faig
l’espieta, jo.
Matilde Has vingut a controlar el vestit.
Pasquale: I segons tu no hi tinc dret? No puc veure com
has pensat de presentar-te davant els clients? No m’he
d’adonar del que has tramat amb aquesta alcavota tan
cretina per enlluernar aquells quatre pollosos que venen
a consultar-te?
Matilde: I segons tu m’hauria de presentar vestida de
monja?
Rosa: Una mica d’atreviment bé que cal.
MaRia: Els homes fan córrer la veu...
Pasquale: «Correu, aneu a veure les cames i els pits de
la dona d’en Pasquale Cimmaruta...»
Matilde: Però quins pits? Això (ensenya el cosset del
vestit) és el folre de seda de color rosa.
Pasquale: És de color carn.
- 39 -
Rosa: I què vol dir?
Pasquale: Tu estigues callada, són coses que no n’has
de fer res.
Matilde: Doncs t’ho pregunto jo: què vol dir?
Pasquale: Vol dir que et poses damunt la butaca daura-
da, al fons de la cambra... crees la penombra, i al client
que està assegut davant teu se li’n va el cap, perquè no
sap si es tracta de seda rosa o de carn de veritat.
Matilde, desesperada: Pensa en el que ell vol! Si no et
sembla bé l’ofici que faig, fes alguna cosa i porta tu el
sou a casa! Mare meva, quin home! I quina vida, quina
mena de vida! (Surt.)
Pasquale: I la meva, de vida? Que porti els diners a
casa... i com? Estic cosit de tant dolor! Al llit no em puc
ni tombar...
Rosa: Ves a estirar-te i dorm una mica més. Ja esmor-
zaràs més tard.
Pasquale: Me’n vaig a dormir una miqueta més... Vaig a
patir els mals de l’infern una miqueta més! No t’oblidis
de les gotes. (Surt.)
Rosa: Pobre Pasquale...
MaRia: Encara acabarà al manicomi!
Timbre interior.
MaRia: Qui és?
- 40 -
Rosa: Obre.
Maria surt per la porta principal.
MaRia, tornant: Senyora: és el senyor Carlo Saporito.
Rosa: El germà del senyor Alberto?
MaRia: Sí, els que viuen a la casa del costat.
Rosa: A aquestes hores? I què vol?
MaRia: No es deu trobar bé, perquè tan bon punt ha
entrat ha dit: «Deixeu-me seure, Maria». Se n’ha anat
de cop cap a la cadira, s’ha tret el mocador i se l’ha
passat per tota la cara.
Rosa, s’acosta a la porta i parla des de l’interior: Senyor
Carlo... Senyor Carlo, com us trobeu? Entreu. (A Maria:)
Ajuda’l.
MaRia, torna a sortir, de seguida torna aguantant carlo,
que amb prou feines si pot caminar: A poc a poc. Com
se troba?
caRlo: No ho sé pas. Una d’aquelles coses que et venen
així, quan menys te les esperes... (I continua suant.)
Rosa: Seieu. (Ajudat per Maria, carlo seu.) Voleu un
got d’aigua?
caRlo: No. Em faria més mal que bé: estic tot suat... Com
si portés una bena als ulls. De sobte, quan anava a tocar
el timbre de casa nostra... Ja sabeu que nosaltres tenim
aquell cap de lleó de llautó, i pitjant el nas del lleó, el
- 41 -
timbre sona... No he arribat a tocar el nas del lleó, que se
me n’ha anat el món de vista. Com si estigués enfonsat
deu metres sota terra, i el forat de l’escala em girés de
manera vertiginosa. Si no m’hagués agafat a temps a
la barana, hagués acabat amb el cap dins la galleda de
les escombraries que tenim a la porta.
Rosa: Deveu tenir l’estómac regirat.
caRlo: Jo també ho penso.
MaRia: Ahir, què va menjar?
caRlo: Jo, ja podeu pensar, soc d’una parsimònia fan-
tàstica... És el meu germà Alberto, que de tant en tant
perd la xaveta. Estem sols, de dones a casa no n’hi ha...
ja podeu entendre que cuinar, a part de ser un amoïno,
seria també una despesa inútil. Vosaltres sou dones de
casa i ja ho podeu entendre: no és el mateix cuinar per
set o vuit persones, que cuinar per dues... Dues persones
s’arreglen amb no res. Nosaltres ho comprem tot fet a la
rostisseria; estalviem i en fem més via. Ahir al vespre, el
meu germà Alberto va exagerar una mica. Va tornar a
casa amb una bossa plena de menjar, i ens vam alegrar
el ventre. Va portar cent grams d’olives i un peu de porc.
Vam fer un teva-meva: ara una oliva tu, ara una oliva
jo... i ens vam menjar tots els cent grams... Després vam
atacar el peu... una paraula jo... una paraula ell... «Carlo,
te’n recordes?» «I tant, Alberto!»: amb prou feines si
vam deixar els ossos.
- 42 -
MaRia: I això és el que van menjar? Cent grams d’olives
i un peu de porc entre tots dos?
caRlo Al vespre, què més voleu menjar? I vet aquí que
em vaig començar a trobar malament. He sortit de bon
matí, per anar a la primera missa... cada matí vaig a
l’església, la primera missa no me la perdo mai... i quan
tornava ha passat el que ja sabeu. He trucat al vostre
timbre, perquè si el meu germà em veiés d’aquesta
manera s’espantaria... ja em perdonareu...
Rosa: Ja podeu comptar. Sou a casa vostra.
caRlo: El que sí que us demanaria és un got de vi. Un
got de vi em revifaria.
Rosa: I tant, Maria, porta el vi.
Maria ho fa.
MaRia Aquí el teniu. (Aboca el vi en un got i l’allarga a
don carlo.)
caRlo: Gràcies.
Rosa, tot mirant els macarrons: Mira... mira com han
quedat... i així no se’ls menjarà pas...
caRlo, interessat: Què són? Què són?
Rosa: Són els macarrons que van sobrar d’ahir. Els he
posats a escalfar perquè al meu nebot li agraden... però
s’han cremat una mica.
caRlo: I què en fareu, els llençareu?
- 43 -
Rosa: M’he ben distret... (Treu la cassola del forn.)
caRlo: A veure... (Observant els macarrons:) Mi-te’ls...
seria una llàstima! (Agafant una forquilla:) És neta?
Rosa: Sí.
caRlo, referint-se als macarrons: Els puc tastar?
Rosa: I tant!
caRlo, després d’haver tastat els macarrons: Una mica
cremats, ho estan. Si el vostre nebot no se’ls ha de
menjar, jo me’ls menjaré ben de gust. Perquè, sabeu
què estic pensant? Que si em bec aquest got de vi en
dejú, em tornaré a trobar malament.
Rosa: Mengeu-vos-els. Poseu-vos còmode. (carlo agafa
la cassola, s’acosta a la taula i comença a menjar àvi-
dament. rosa intercanvia mirades de complicitat amb
Maria.) Al meu nebot ja li faré deixatar un parell d’ous.
caRlo, meravellat: Un parell? Com us cuideu! (Continua
menjant.) Bé, el senyor Pasquale es guanya prou bé la
vida...
Rosa: Es guanya?... No em feu parlar...
caRlo, mentre continua menjant: La vostra cunyada
té una bona clientela: l’un va, l’altre ve... Que ens els
podríem menjar, el meu germà i jo, dos ous cada matí?
No, no ens els podem menjar!
- 44 -
Rosa: I vosaltres no guanyeu prou, amb el lloguer de
material per a festes?
caRlo: Abans. Quan vivia el pare, en Tommaso Sapo-
rito. Aleshores sí. Aleshores només que ballés un mico
enmig del carrer, les cadires les llogaven a en Tommaso
Saporito. No hi havia festa de Piedigrotta sense els llums
d’en Tommaso Saporito. No s’edificava cap establiment
de banys a Santa Lucia, que no es lloguessin les taules
d’en Tommaso Saporito. Però ara... ara és una altra
cosa. Han industrialitzat fins i tot l’ofici de muntador
de festes! Abans, per organitzar una festa popular es
reunien entre quatre en una rebotiga i decidien; ara,
per fer una festa de carrer cal un ministeri, un ministre i
un cap de gabinet... El peix gros es menja el petit! I de
tot el material que va deixar el pare, hem anat venent
una cosa avui, una altra demà... i n’ha quedat alguna
catifa, un centenar de cadires... i els ulls per plorar...
Senyora Rosa, avui les grans fortunes es fan si no tens
gaire escrúpols. La gent honesta, senyora Rosa, es mor
de gana...
Rosa: Perdoneu, però què m’esteu dient amb això?...
Que com que ens prenem dos ous batuts al matí, som
gent deshonesta?
caRlo, tot suau, entre bromista i irònic: Què dieu?...
Que teniu cua de palla?
Rosa: Què hi té a veure, però qualsevol...
- 45 -
caRlo: No us enfurismeu... (S’ha acabat els macarrons.
Ara es mira les serves tot golafre.) Una serva no me la
negareu pas, oi, senyora Rosa?
Rosa, malagradosa: Mengeu, són allà. (Agafa el plat el
posa davant
carlo.)
caRlo, triant la millor: Aquesta d’aquí, va. I, per què
marxeu?
Rosa: Que marxem?
caRlo: M’han dit que ahir al vespre vau fer les maletes,
que us n’aneu tots plegats.
Rosa: Us han informat malament.
caRlo: No recordo qui m’ho va dir.
Rosa, veient que carlo es posa a la boca la tercera serva,
li treu amb barroeria el plat del davant per tornar-lo al
seu lloc: Senyor... com us digueu... El meu germà, fa
tres dies que les va encarregar.
caRlo: Heu fet bé de treure-me-les del davant, si no me
les hauria menjades totes.
Rosa: Ja ho he vist, ja...
MaRia: Escolti’m, s’ha trobat malament a causa de la
debilitat.
Timbre interior.
Rosa: Ves a veure qui hi ha.
- 46 -
Maria se’n va cap a la porta. De seguida torna amb
alberto. alberto és un home estropellat pel pes dels
seus cinquanta anys mal portats. Pàl·lid, cadavèric.
Porta un vestit descolorit i gastat. Està molt agitat,
la qual cosa no el deixa mostrar-se desimbolt. A
l’avantbraç esquerre hi duu penjat un gaiato. Durant
l’escena que segueix mira molt sovint el rellotge.
albeRto, entrant: No em diguis. En tenia el pressenti-
ment. (Corrent cap al germà:) Carlo, què ha estat?
caRlo: No et preocupis, que ja ha passat tot.
albeRto: Bon dia, senyora Rosa. (A carlo:) Així estàs bé?
caRlo: Sí, les coses venen de sobte.
albeRto: Però ara com te trobes?
caRlo: Millor.
albeRto: En veure que no tornaves, he començat a
passar ànsia; m’he abocat a l’escala i he preguntat al
Michele, el porter. «Sí senyor, el senyor Alberto, l’he
vist entrar.» «Quant fa?» «Deu fer més d’un quart.»
Aleshores he trucat per preguntar... (A rosa:) No ho
sabia que era aquí... m’ho he pensat... Però què ha
estat, un mareig?
caRlo: He sentit que perdia totes les forces i que anava
a caure.
albeRto: Jo tampoc no estic fi. He dormit tan malament.
Has pres cafè?
- 47 -
MaRia: S’ha menjat un bon plat de macarrons reescal-
fats, un got de vi i tres serves... (I surt per l’esquerra.)
rosa surt per la porta principal.
caRlo: Sí, però avui ja no menjaré res més. Estic ben tip.
(Al germà:) Què has fet?
albeRto, assegurant-se d’estar sol amb carlo: He posat
la denúncia i l’he firmada. El policia ha dit: «Entrete-
niu-los, que no marxin, d’aquí a deu minuts serem allà».
(rosa torna.) El senyor Pasquale s’ha despertat?
Rosa: No ho crec.
albeRto: No? Sortós d’ell, que pot dormir. I la vostra
cunyada, el vostre nebot, la germana... també dormen?
Rosa: Però, ja ho saben que són dos quarts de vuit? A
aquesta hora a les cases la gent dorm.
albeRto: No, dic que com que heu de marxar...
Rosa: Però qui us ho ha dit que hem de marxar?
albeRto: Ho he sabut de casualitat. O sigui que la família
Cimmaruta dorm feliçment, sense preocupacions...
Rosa: Dorm com dormen totes les famílies. Però, per
què ho dieu, que no us sembla bé?
Torna
Maria.
albeRto: A mi? No... No us diré que no tingui un xic
d’enveja... Això sí. Jo fa anys que no dormo bé.
- 48 -
Rosa: Però teniu la consciència tranquil·la?
albeRto: I tant... La meva consciència és neta com una
patena.
Rosa: Aleshores, si no dormiu, vol dir que no esteu
prou bé.
MaRia: S’hauria de purgar.
albeRto: Si no dormo és per altres raons. En Carlo ho
sap prou bé, per què no dormo. Tinc molts maldecaps...
Al vespre, quan vaig a dormir, el cap es posa a pensar...
pensa que pensaràs... pensar cansa més que no pas fer.
Quan el nostre pare va morir, va morir tranquil perquè
es pensava que el materials que ens deixava eren en si
un capital que ens permetria de viure, a nosaltres i als
nostres fills. Nosaltres, en canvi, no vulgueu saber com
estem, de manera que al matí quan ens llevem no sa-
bem si arribarem al vespre. Direu: «I per què no canvies
d’ofici?...». Canvio d’ofici... i què faig?... Amb un siste-
ma nerviós que no val ni quatre quartos... es pot tenir
la serenor que cal per fer un ofici tranquil i pacient? De
vegades, renego de tots els sants del cel.
caRlo: Alberto, t’he demanat que davant meu no rene-
guis; si no, et deixo plantat i me’n vaig.
Pasquale, des de la dreta, ensonyat i mig fastiguejat.
En mànigues de camisa, porta a les mans l’americana,
la corbata i el barret: Rosa, si us plau: mira si em pots
- 49 -
treure aquesta taca... (Assenyala la solapa de l’america-
na. S’adona dels saporito i es queda estranyat.) Bon dia!
albeRto: Bon dia!
Pasquale: Ahir al vespre la meva filla em va portar un
d’aquells bombons amb la cirera a dins... No ho sabia...
Ja m’ho hauria pogut dir, oi?... vaig mossegar... I tot el
licor em va caure damunt la solapa de l’americana...
(Mentre dona la corbata a
Maria:) I la corbata també...
Té, Maria, mira-ho... (Badalla. Als
saporito:) I a què de-
vem l’honor de la vostra visita a aquestes hores?
albeRto: No us inquieteu.
Rosa: Don Carlo s’ha trobat malament a mitja escala...
Pasquale, encaboriat: Ja us ho vaig dir. Si no us traieu
de sobre aquesta debilitat, us n’anireu a l’altre barri.
caRlo: Esperem que no.
Pasquale: Sí, esperem-ho... sempre hi ha esperança. (Es
pren el cafè que li ha portat rosa.)
Rosa: No has pogut tornar a agafar el son?
Pasquale: He de sortir per una cosa urgent. He quedat
a l’estació...
alberto i carlo s’intercanvien una mirada.
albeRto: Aleshores us n’aneu...
Pasquale: Qui se’n va?
- 50 -
albeRto: Com que ahir al vespre a la finca es deia que
havíeu de marxar, ho he preguntat a la senyora Rosa...
M’ha contestat: «No, no marxem». Ara dieu que aneu
a l’estació... Aleshores marxeu?
Pasquale: No, no me’n vaig.
albeRto: I aneu a l’estació?
Pasquale: Però per què, qui va a l’estació ha de marxar
de viatge per força? He quedat allà.
albeRto, rectificant: Teniu una cita a la plaça Garibaldi.
Ara ho entenc. Endarreriu-la, feu-me cas. Avui no fa
dia... Sabeu quin fred hi fa, allà... Qui us hi fa anar...?
Pasquale: Però per què? És que us ho haig de dir a vós
qui m’hi fa anar?
albeRto: No, però us aconsellaria que reposéssiu una
mica. Al matí, soc feliç quan m’hi puc repapar, fer sense
presses totes aquelles coses inútils, però a la vegada tan
necessàries... Què us diria: «Aquest quadre m’agradaria
més penjat en aquella altra paret...» «Aquesta catifa
la voldria posar allà...» «Aquest moble el voldria posar
al menjador...» «Aquest armari estaria millor en aquell
altre lloc...».
Pasquale: Sí, ves, ara al matí em llevaré i em posaré a
traginar els mobles de casa!
albeRto: No estic dient això, sinó petits retocs. Per
exemple: aquell bufet (assenyala el moble de davant
- 51 -
de l’estufa) no estaria millor allà a la cantonada entre
la paret i la porta? Carlo, ajuda’m... (S’acosta al bufet
per moure’l.)
Pasquale: No senyor. M’ho vaig rumiar molt abans de
posar-lo aquí. És el lloc més adient.
albeRto: Ah, no el voleu moure, el bufet... oi? Carlo,
no el vol moure!
caRlo: Ja ho veig.
Pasquale: Però que no ho enteneu, que no el vull canviar
de lloc? Jo, a casa meva, els mobles els vull tenir on em
sembli i m’agradi posar-los. Que potser he vingut jo a
casa vostra a moure coses de lloc?
albeRto: Si veniu, us les deixaré moure. Perquè a casa
meva tothom qui vol canviar els mobles de lloc, ho pot
fer sense por de molestar-me. Veniu i moveu.
Pasquale: Senyor Alberto, no us entenc. He passat la
nit del lloro... No he aclucat l’ull.
albeRto: Això deia la senyora Rosa: per al senyor Pas-
quale, dormir s’ha convertit en un luxe. Massa preocu-
pacions, oi, senyor Pasquale? Quan poses el cap al coixí,
el cap comença a barrinar... Allò que tenim a dins, a la
nit surt cap enfora...
Pasquale, que comença a trobar incomprensible el que
diu alberto: A mi no em surt res. Tinc la consciència
- 52 -
tranquil·la i si no dormo és perquè... Aneu a saber per
què!
albeRto: Perquè hi ha massa morts. Hi ha més morts
que vius.
Pasquale: Us ben crec. Si se n’ha morta de gent, des
que es va crear el món.
albeRto: Però vós, de quina mort parleu?
Pasquale, superficial: Els morts... La gent que mor per-
què ha de morir.
albeRto: Ah, vet-ho aquí! Parleu d’aquells que moren de
mort natural. Aquests sí. Aquests reposen en pau i ens
donen pau també a nosaltres. Però aquells que encara
haurien de viure i que, en canvi, moren a causa d’alguns
consemblants, no. Aquests no se’n van... Es queden. Es
queden amb nosaltres... Al voltant nostre. Es queden per
les cadires... i dins els mobles... A la nit sentiu: «Crac...».
És un mort que s’esmuny entre la fusta d’un moble...
Una porta que s’obre? L’ha oberta un mort. Sota el
coixí... dins dels vestits... sota la taula... Aquests morts
es queden... No se’n van. I xisclen tant com poden. Per
això no podem dormir a la nit, senyor Pasquale.
Timbre interior. Tothom se sobresalta amb aquell
so que els allibera de l’atmosfera aterradora que
ha creat
alberto. pasquale surt.
Rosa: Obre, Maria... (Al·ludint a la inoportunitat d’al-
berto:) Digues que, aquí, als matins estem alegres...
- 53 -
Maria surt seguida d’alberto.
albeRto, al cap de poc se sent la seva veu: Carlo, jo
estic a punt.
caRlo, es posa dret de sobte i aferra rosa pels braços
i la manté agafada: No crideu. Encomaneu-vos a Déu,
que és gran i misericordiós. (Crida:) Alberto, entra.
Rosa: Per l’amor de Déu, què ha passat?
alberto entra aguantant la minyona. La segueixen
Michele, un sergent i cinc agents de policia, tres dels
quals barren el pas de l’entrada. Tots van armats
amb metralladora i pistoles.
seRgent, empunyant la pistola, a un dels agents: Tu no
et moguis d’aquí. (Als altres:) Vosaltres veniu amb mi.
(Surt per la porta dreta seguit dels agents, aquests també
amb la pistola a la mà.)
albeRto: Finalment, s’ha acabat! La sang d’un innocent
es convertirà en foc etern que correrà per les vostres
venes infectes.
Rosa i MaRia, esblaimades: Però...
caRlo, calmat, místic: Encomaneu-vos a Déu... a Déu,
que és gran i misericordiós.
A dins esclata un terrabastall del dimoni. Crits, enre-
nou de dones, barrejat amb les protestes enèrgiques
dels homes. Al cap de poc, traginats pels
agents i pel
sergent, entren mig endormiscats i amb poca roba
- 54 -
pasquale, elvira, Matilde i luigi. Alguns en pijama,
altres en mànigues de camisa o en samarreta.
Pasquale, fora de si: Però tot això és de bojos! No us
conec de res!
seRgent: Ja ens coneixeràs. No et resisteixis.
Matilde, tapant-se tan bé com pot: Jo vaig en mànigues
de camisa. Em fa vergonya.
albeRto: Per què, ja saps què és la vergonya, tu?
luigi: Ets una carronya!
Els
agents els separen.
albeRto: I tu un assassí. Com el teu pare, la teva mare,
la teva germana, la teva tia i aquesta criminal de mi-
nyona que teniu dins de casa. (La família ciMMaruta es
queda muda com davant d’una cosa enorme i increïble.)
Assassins! Senyor sergent, la denúncia que he posat
és concreta i demostrable. Aquesta és una família de
criminals degenerats. (Assenyalant pasquale:) Aquest
individu menyspreable, amb dos fills, davant dels quals
hauria hagut de sacrificar qualsevol aspiració seva per
educar-los en el bé, assisteix serè i content a les aven-
tures provisionals i ocasionals de la seva dona la qual,
amb l’excusa de llegir les cartes, rep clients de dia i de
nit (luigi, igual que abans.) No et posis nerviós. Tinc les
proves, per això parlo. Us he seguit, us he espiat. Però
ara la vostra existència miserable s’ha acabat. Sergent,
aquest ramat de hienes, aquests cucs fastigosos, han
- 55 -
comès el més atroç i horrorós dels delictes. Després
d’haver atret el meu amic Aniello Amitrano amb l’arma
de la seducció d’aquesta dona, li han tallat el coll, l’han
robat, i han fet desaparèixer el cadàver.
tothoM: Nosaltres?
albeRto: Però la mà de Déu és gran i treu la vista als
assassins. Les proves, els documents, els tenen amagats
a casa i jo sé on. Sergent, emporteu-vos aquests mise-
rables... Us seguiré fins a la comissaria amb totes les
proves, i ja veureu que no tindran la valentia de negar res.
seRgent, autoritari: Camineu, anem!
Pasquale: És ben boig. Nosaltres som gent de bé.
seRgent: Camina... (Els agents van empenyent cap enfora
els altres components de la família, els quals protesten
enèrgicament. carlo els segueix tot consolant-los amb
paraules místiques.) Afanya’t. (A alberto:) Us esperem
a comissaria. (Surt empenyent pasquale.)
albeRto: Va, vinga, enllestim!
Michele, angoixat: Qui s’ho hagués pogut arribar a
imaginar! Senyor, i aquestes proves? Tots aquests do-
cuments on són?
albeRto, tot segur: Aquí, darrere d’aquest moble. Han
tret els maons i a dins hi han posat totes les proves, la
camisa ensangonada i una sabata. No han tingut temps
de recompondre la paret, ho volien fer aquest matí, i
- 56 -
marxar. Ajuda’m... (Aparten el moble de la paret i, un
cop han mirat la paret tot al llarg i ample, no hi veuen
res. Una mica decebut, mira al seu voltant:) No, allà...
(Assenyala un altre punt. De la paret de l’esquerra en
despenja una lleixa gran, a la qual hi ha penjades olles
i cassoles, i després d’haver observat com abans:) No,
sota el carbó.
Michele: Aquí de carbó no n’hi ha. Tenen cuina de gas.
albeRto: I què vols que et digui... potser dins d’aquell
cabàs. (Assenyala un altre lloc.)
Michele: Potser?...
albeRto, mira dins el cabàs. El resultat és el mateix que
les altres vegades. Seu contrariat, i es passa una mà pel
front: Michele!
Michele: Senyor.
albeRto: Michele, em penso que ho he somiat...
Michele: Però què diu? I ara?
albeRto: Però tan real...
Michele, insistint amb veu monòtona: I ara?
albeRto, amb un fil de veu: Dona’m un got d’aigua.
(Quasi extasiat a causa de la visió fantàstica, diu tot
plàcid:) Però quin somni...
- 57 -
ACTE SEGON
A can Saporito. Una cambra molt gran plena d’es-
combraries i trastos. Piles de cadires, l’una damunt
l’altra, amuntegades als racons, als costats, al mig
i en els llocs més impensats. Fins i tot del sostre
pengen grapats de cadires. Retalls grans de catifes
enrotllades i lligades fent un feix. Arcades de gar-
landes per a llums de petroli, que van servir per a les
festes d’abans als carrerons de Nàpols. Estendards,
plomalls, fanals de la festa de Piedigrotta, flors de
paper, sants i imatges sagrades de tota mena. En
un punt de l’escenari, a criteri del director, figuren,
damunt les taules arrambades a la paret, focs d’ar-
tifici de qualsevol mena i color. Una escala basta de
travessers, feta de manera senzilla, porta damunt
un altell, en el qual hi haurà un sofà vell daurat tot
esventrat, que serveix de llit a l’
oncle nicola. L’altell
està protegit amb vells parracs i per una planxa de
zinc, que va servir com a publicitat d’un producte
farmacèutic. Tot enterrat per la pols i el sutge. La
llum té treballs per entrar a través dels vidres bruts
d’una finestra alta.
- 58 -
Tarda. L’oncle nicola, des de dins de l’altell, va fent
al seu aire. Assegut davant d’una tauleta, carlo va
fent una llista en un paper de llibreta dels objectes
i les coses que hi ha a l’habitació, mentre «capa
d’a
ngelo», el drapaire de plaça Francese, en dicta
la quantitat, n’observa el valor i la qualitat.
caRlo: De cadires n’hi ha quatre-centes cinquanta, in-
closes les que heu comptat a l’altra habitació. (L’
oncle
nicola escup.) Oncle Nicola, que som aquí sota!
caPa d’angelo: Aquesta vegada l’he esquivat de mi-
racle.
caRlo: L’heu de perdonar: és vell.
caPa d’angelo: Però ho ha entès que no ha d’escopir?
Li ho heu dit tres vegades... I no contesta.
caRlo: No pot contestar.
caPa d’angelo: És mut?
caRlo: No. És una història una mica llarga d’explicar. No
parla perquè no vol. Hi ha renunciat. Bé, fa tants anys,
ja. Diu que parlar és inútil. Que com que la humanitat és
sorda, ell bé que pot ser mut. Aleshores, com que no vol
expressar els seus pensaments a través de la paraula...
perquè al capdavall, entre altres coses, és analfabet...
desfoga els sentiments amb els «coets», els «petards» i
els focs artificials. Per això a Nàpols l’anomenen «Dispa-
raversos». Perquè els seus trets no són trets: són versos.
És un extravagant.
- 59 -
caPa d’angelo: Parla a base de traques, i l’enteneu?
caRlo: Jo no, el meu germà, sí. El meu germà entén tot
el que diu. Jo entenc poques coses. «Dona’m un got
d’aigua»: dos petards i una traca llarga. «Quina hora
és?»: tres petards amb una traca de xiulet al mig. «Tinc
gana»: una de xiulet, una de llarga i tres petards.
caPa d’angelo: I en canvi el vostre germà ho entén tot?
caRlo: I tant! Algunes vegades mantenen llargues con-
verses que semblen ben bé la festa del Carme.
caPa d’angelo: Quina bogeria!
caRlo: Fa poca estona ha vingut un senyor a encarregar
focs artificials per al sant de la dona: s’hi hauria deixat
uns bons dinerons... i res. Ha dit que no podia... perquè
està preparant una «bengala» verda per a la seva mort.
caPa d’angelo: I per què... verda?
caRlo: Perquè el senyal de «via lliure» és verd. Perquè
diu que l’home només és lliure de morir... És un extra-
vagant, ja us ho he dit.
caPa d’angelo, al corrent: Disparaversos... I tant! És
ben conegut.
caRlo: Doncs de cadires n’hi ha quatre-centes cinquan-
ta...
caPa d’angelo: Senyor Carlo, aquelles són totes des-
ballestades.
- 60 -
caRlo: Ho dieu seriosament? Ja sabeu que aquestes
cadires les van fer a Nunziata quan encara es treballava
a consciència... En Tommaso Saporito, el meu pare, quan
parlava d’aquestes cadires, dugués el que dugués al cap,
s’ho treia: si portava barret, se’l treia; si portava boina,
se la treia igualment.
caPa d’angelo: Però què hi té a veure, això?
caRlo: En voleu pagar menys de cinquanta lires per
cadascuna?
caPa d’angelo: Senyor Carlo, pregunteu a la plaça
Francese qui és en Ciccillo Capa D’Angelo, el fill de la
Nanninna i d’en Zupperelle. En voleu cinquanta lires!...
Escolteu-me, en farem un capmàs...
caRlo: Escolteu, Capa D’Angelo, si posem preu a tot el
material peça per peça, anirem bé. Si no, no hi ha tracte.
caPa d’angelo: Escolteu Saporito... a mi no m’agrada
perdre el temps: quan us decidiu a vendre...
caRlo: Si passa una cosa que jo dic...
caPa d’angelo: Si passa la cosa que vós dieu, ja m’ho
fareu saber. Porto el carro, ho carrego tot i us dono
cinquanta bitllets de mil lires, bitllo-bitllo.
caRlo: Però, que no hi sou tot? Ja només les tires de
catifa...
caPa d’angelo: Senyor Carlo, però si són quatre peda-
ços vells i arnats. No se sap si pesa més la pols que hi ha
al damunt o les escopinades del vostre oncle.
- 61 -
caRlo: Això no hi té res a veure. Però quan em dieu...
caPa d’angelo: Fem-ho d’aquesta manera. Me’n vaig,
perquè me n’he d’anar a veure una mercaderia que
m’interessa, al carrer del damunt de Salvator Rosa. Quan
us hàgiu decidit...
caRlo: Per menys de dues-centes cinquanta mil lires, el
gènere no surt de casa.
caPa d’angelo: Per més de setanta... setanta-cinc mil
lires, no cal que em vingueu a dir res. (Tot marxant per
la porta principal:) Això només són quatre rampoines.
caRlo: Però qui us ho està dient que us les heu d’em-
portar per força? Que potser voldríeu comprar París per
quatre quartos...?
caPa d’angelo: Però qui us el vol comprar aquest París
vostre?
Surten.
L’
oncle nicola baixa per l’escala. Indolent i mandrós,
va cap a un racó de la cambra, furga per entre un
munt de deixalles, i en treu un cordill llarg amb
nusos fets diverses vegades. Després busca un got,
i el troba entre els plats, l’omple fins a vessar d’un
vi tèrbol que troba en un flascó mig buit i se’n tor-
na a l’altell. Un cop hi ha arribat, aixeca la cortina,
s’aboca, escup i desapareix.
carlo torna, s’acosta a la taula, endreça uns papers
que li interessen molt.
- 62 -
albeRto, des de l’interior: Carlo!
caRlo: Alberto, germà... què has fet?
albeRto, des de la dreta, seguit per Michele: El que havia
de fer. Ara a veure què passa. (Seu abatut, enderiat per
alguna cosa greu que pot passar d’un moment a l’altre.)
Michele: Jo, quan he vist tornar la família Cimmaruta,
m’he estranyat. El senyor Pasquale feia cara de mort.
He preguntat: «I doncs, senyor Pasquale?». Ni m’ha
contestat. Només la dona m’ha dit: «Avui no rebo». Tot
seguit, com després d’un funeral, el senyor Pasquale al
davant i tota la família darrere, han pujat les escales,
han obert la porta i s’han tancat a dins.
caRlo: Però tu hi has parlat, amb el comissari?
albeRto: I tant. He declarat que no tenia ni proves ni
documents, que he denunciat uns fets que no existeixen,
i que no estic segur de si ho he somiat o no.
caRlo: Però com, no recordes si una cosa l’has somiada
o no?
albeRto: No me’n recordo, Carlo: no me’n recordo. I
això que el comissari ha dit. M’ha mirat i ha dit: «Això
sí que és nou... Però que sou boig?». Després ha fet
que m’acompanyessin a fora. Al cap de mitja hora ha
vingut el sergent i m’ha dit: «Per ara us en podeu anar.
De tota manera, esperem que en sortiu ben parat,
d’aquest maldecap».
- 63 -
caRlo: Què vol dir, de tota manera?
albeRto: Que no sigui massa greu.
caRlo: Però algun maldecap bé que el tindràs, oi?
albeRto, convençut: Segur que en tindré algun.
Michele: Em penso que el maldecap més gros el tindrà
quan la família Cimmaruta sàpiga que ha tornat de la
comissaria, i que és aquí.
albeRto: Què vols dir?
Michele: Que què vull dir? Que si jo fos del senyor
Pasquale Cimmaruta, l’esperaria davant del portal i li
clavaria un bon mastegot sense miraments.
albeRto: Això jo també ho he pensat.
caRlo: I jo.
albeRto: Estem tots d’acord... (Després d’haver reflexio-
nat:) Michele, m’has de fer un favor. Hauries d’anar al
passatge Lammatari núm. 15, 3r, i preguntar si el senyor
Aniello Amitrano hi és i si va tornar a casa ahir al vespre.
Michele: Hi vaig de seguida, precisament ara tinc una
mica de temps. (Se n’hi va.) Però vostè no surti, perquè
estic convençut que si el senyor Pasquale Cimmaruta el
troba per les escales, li farà una cara nova. (Surt.)
caRlo: Alberto, germà del meu cor... seiem i escolta’m
un moment.
albeRto: Què vols?
- 64 -
Michele, des de dins: Passi, passi, sergent... (Entrant
seguit del sergent.) El sergent.
caRlo: T’ha vingut a detenir.
seRgent: Senyor Alberto, deixeu que m’assegui, perquè
estic cansat, i no tinc forces ni per moure’m.
albeRto: Si us plau.
seRgent, seu: Doncs bé, senyor Alberto, la cosa s’ha
complicat.
caRlo: Jo ja ho havia dit.
seRgent: S’ha complicat perquè ara no depèn ni de mi
ni del comissari, sinó del procurador de la República.
caRlo: Ja ho entens bé? (Desesperant-se:) Ara ves quin
maldecap!...
seRgent: La denúncia firmada és a les seves mans. Hi ha
dues possibilitats a tenir en compte: que consideri que
ho heu fet de bona fe, i us deixi en pau com ha fet el
comissari; o, en canvi, que sospiti coses i redacti l’ordre
de detenció. I us hauré de detenir.
albeRto: Bé... sergent, però quines sospites pot tenir?
Perquè, aleshores... acabarem que no podrem ni somiar!
seRgent: Somiar, sí. Però no provocar un diluvi. A més,
no esteu ni segur d’haver-ho somiat, i d’altra banda
hi ha mil motius que us poden haver empès a come-
tre el delicte de falsa denúncia. Ara estem recopilant
- 65 -
informació d’aquest tal Aniello Amitrano: si existeix, qui
és, si és viu o bé si és mort de veritat. Perquè podria ser
el cas que vós, empès per un rampell de justícia, hàgiu
posat la denúncia i que, després, hàgiu tingut por dels
assassins, i us hàgiu inventat això de «me’n recordo,
però no me’n recordo».
albeRto: Us asseguro...
seRgent: No cal. Ja ens n’assegurem nosaltres. Jo he
vingut a dir-vos una cosa: no sortiu de casa. En primer
lloc perquè esteu a càrrec meu, i després perquè estic
segur que si els fets no són veritat, el senyor Pasquale
Cimmaruta o el seu fill us enviaran de pet a la presó de
Poggioreale.
caRlo: Sergent, però la família Cimmaruta, posem per
cas... a part de masegar-lo a trompades, legalment
poden fer res més?
albeRto: O legalment o a trompades, no deus pas voler
dir que poden fer totes dues coses! Si no, seré l’ase dels
cops de la família Cimmaruta!
seRgent: I tant que sí! (Assenyalant alberto:) Si la família
Cimmaruta es constitueix en acusació civil, poden de-
manar danys morals i materials. De testimonis, n’hi ha.
caRlo: I la pena, la pena que li hauria de caure?
albeRto: Que m’hauria de caure...
seRgent: Això ja no us ho sé dir. Us ho repeteixo: depèn
del procurador de la República. Per tant, estem entesos?
- 66 -
(Es posa dret.) No us mogueu de casa, de manera que si
us venen a detenir, no hàgim de perdre temps.
albeRto: D’acord, sergent, us sembla?
seRgent: Bona nit. (Surt.)
Michele: Vaig al passatge Lammatari. (Surt després del
sergent.)
caRlo: Ja estem ben emmerdats, estem acabats.
albeRto: No exagerem, ho he fet a fi de bé, no he matat
ningú, jo.
caRlo: Alberto, però què ets, un inconscient, que de fet
no s’adona de res? Puc entendre l’optimisme, però fins
a cert punt. Què, amaguem la veritat, diem que tot és
molt bonic, que tot és de color de rosa, i deixem que
ens caigui el xàfec al damunt? Tinc l’obligació d’obrir-te
els ulls, perquè soc el teu germà, Alberto, encausat...
Alberto, el procurador de la República? Alberto, falsa
denúncia... Si les coses es compliquen, quatre o cinc
anys no te’ls traurà ningú.
albeRto: No ho crec; si no, no m’haurien deixat marxar
de la comissaria.
caRlo: Investiguen, Alberto. Fan com si res, per investi-
gar i descobrir coses.
albeRto: De veritat?
- 67 -
caRlo: T’han deixat anar, però el sergent què t’ha dit?
«No us mogueu de casa.» Alberto, el maldecap és dels
grossos, sobretot per a mi.
albeRto: I tu què hi tens a veure?
caRlo: Pel fet concret, res. Però ja ho veurem!... Jo no-
més em moc per anar de casa a l’església. És molt greu
sobretot per a mi, perquè a part del dolor immens...
saps què vol dir tenir un germà encausat... hi ha la part
moral. «En Carlo Saporito té un germà a la presó per
calúmnies!» Alberto, això vol dir morir-se de gana! Qui
sap quines seran les mesures... no podràs anar als actes
públics, tothom t’evitarà... i jo ho pagaré tant com tu.
albeRto: Aleshores?
caRlo: Aleshores, he pensat arreglar les coses de ma-
nera que ens puguem defensar el millor possible. Seu.
(Seuen. Assenyala tot al seu voltant.) Aquí hi ha un bon
capitalet, que ens pertany a tu i a mi. Alberto, he pre-
parat un document (l’hi ensenya) on declares que, en
absència teva... no s’especifica quina... puc disposar de
tot aquest material com em sembli. Perquè he pensat:
si em venen a demanar les cadires per a una festa, què
he de fer? Vinc a la presó i et dic: «Alberto, em dones
permís?»... Bé deus poder entendre que un germà a la
presó és un germà a la presó! Poden caldre diners d’un
moment a l’altre.
- 68 -
albeRto: Però no crec que la cosa estigui tan negra. Tu,
Carlo, potser estàs exagerant una mica. Jo em sento
serè i tranquil.
caRlo: Aleshores no cal que fem res. (Pausa.) Deu ser
que soc un exagerat, i no en parlem més.
albeRto: No he dit que fossis un exagerat, però bé po-
dríem esperar una mica, abans de decidir.
caRlo: Com si no hagués dit res, Alberto. (Pausa.) Posem
per cas que, d’un moment a l’altre... em quedo lligat
de mans. Bé que t’he de fer arribar una camisa neta,
no? Algun paquet de cigarretes bé te l’hauré de portar.
Puc no fer-te arribar quatre taronges per Nadal? Tu ets
dins... i jo fora. Tinc l’obligació de pensar en tu. I si no
firmes a les bones, t’ho faré fer a les males.
albeRto: Jo no firmaré ni a les bones ni a les males.
Carlo, que aquí no s’acaba el món. Si passa alguna cosa,
en el precís instant en què em detinguin, et nomenaré
gestor del patrimoni.
caRlo: Amb plens poders...
albeRto: Amb plens poders, exacte. Primer deixa que
em detinguin. Cal que cridem sant Jordi abans que arribi
el drac? Esperem que primer arribi el drac, i després ja
cridarem sant Jordi. Perquè si cridem sant Jordi, el drac
no apareix... ens trobem amb un sant Jordi pel mig sense
saber ben bé què fer-ne... (De sobte, veient l’estranyesa
del cas:) Ja veus en quina situació em trobo. Tota una
- 69 -
bogeria! Em poso a somiar fets que no estic segur de si
els he somiat o no. Amb gran evidència de detalls... Els
he espiat, els he seguit... durant mesos i mesos, he vist
el lloc on havien amagat les proves. Una camisa ensan-
gonada i una sabata que al final no eren ni una camisa
ni una sabata, sinó un sabre i unes balances. Després
d’això, com podia provar el delicte, amb un sabre i unes
balances? (Es queda absort.) Aquell peu de porc d’ahir
al vespre em va fer mal.
caRlo: Ja et ben crec. Te’l vas menjar tot sencer, tu sol.
Prou, baixo un moment.
albeRto: On vas?
caRlo: He quedat a la plaça Francese. Tornaré d’aquí a
una horeta.
albeRto, preocupat: I em deixes sol?
caRlo: Tanca’t a dins. (Agafa el paraigua i el barret.) Ens
veiem després. (Es repensa.) Espera... (Deixa el paraigua i
agafa un bastó.) Serà millor que m’emporti el bastó. No
sigui el cas que en Cimmaruta em trobi per les escales.
albeRto: Aleshores és millor que deixis el bastó i el pa-
raigua aquí... No ets gaire àgil, i encara te’l prendrà de
les mans i et farà una cara nova.
caRlo: Tens tota la raó. Ho deixo tot. (Deixa el bastó.)
Fes bondat. (Surt.)
- 70 -
L’oncle nicola des de l’altell dispara trets ritmats
des de l’altell.
albeRto, com si respongués un interrogatori: Que no
ho heu sentit? N’hem estat parlant fins ara. He estat a
la comissaria i m’han deixat anar. (L’oncle nicola, igual
que abans, amb alguna variació.) No passa res, no us
preocupeu: estic tranquil. (L’oncle nicola torna a dispa-
rar.) D’acord. Estaré pendent. (Timbre interior.) Qui deu
ser, ara? (Agafa el bastó, l’amaga sota l’americana, i surt,
blanc, per la primera porta de la dreta. Al cap de poc se
sent la seva veu.) Qui hi ha? (Pausa.) I què voleu? (Com
abans:) Però esteu sola? Si m’assegureu que esteu sola,
obriré. Si no, no. (Torna preocupat seguit de rosa.) No
entenc què voleu de mi.
Rosa, tota bondadosa i cerimoniosa. Porta una tassa
de llet calenta: Una bona veïna sempre és una bene-
dicció del Senyor. Després de l’incident d’aquest matí...
Nosaltres, ja s’ho pot imaginar, quan hem tornat de
comissaria, estàvem tan cansats que no hem tingut ni
esma de preparar res per a menjar... A casa hi havia llet,
i he pensat: el millor és una bona tassa de cafè amb llet
ben calenta. I és el que hem pres tots. (Pausa.) El meu
germà s’ha estirat i està descansant; la meva cunyada,
també... De manera que he pensat de portar-vos-en una
a vós, que heu tingut la mateixa patacada que nosaltres,
i ben segur que no deveu haver pres ni un glop d’aigua.
albeRto: Molt amable. (Amb sospita:) Però... no esteu
enrabiada amb mi?
- 71 -
Rosa: Enrabiada? Amb tot el que deveu haver patit,
somiant. Un somni com aquest et deixa desfet, et deixa
fet un nyap. Com es diu? Una mica de paciència. No-
més us volia demanar una cosa. Senyor Alberto, amb
mi podeu parlar. Soc una dona gran, he patit molt a la
vida, i aquests ulls meus n’han vist de tots colors. Esteu
ben segur d’haver somiat els fets?
albeRto: Com?
Rosa, plora: Déu meu, dona’m forces per continuar.
albeRto: Senyora Rosa, calmeu-vos. Expliqueu-vos.
Rosa: Us ho dic? Perquè, segons vós... no us enfuris-
meu... avui dia ens podem refiar d’algú? Jo no ho sé
pas... o són els nervis destrossats els que et fan veure
les coses sota una altra perspectiva... però certament jo,
algunes vegades, obriria la finestra, i em tiraria daltabaix.
(Plora.) Senyor Alberto, jo només tinc el nebot... Jo pel
Luigino em deixaria escalivar... El veig tan perdut... Vol-
dria treballar i no troba res que faci per a ell. Després
parla d’una manera tan desanimada! Deu ser la joventut
d’avui dia, que ja no creu en res...
albeRto: No és culpa vostra, senyora Rosa... Pobres
joves... els ha tocat viure una època terrible.
Rosa: Què voleu que us digui... Quan parla sempre
fa aquelles bromes àcides, enverinades, rabioses... no
s’agafa res seriosament. Té reaccions que no entenc.
- 72 -
Dieu que els fets els heu somiat... digueu la veritat,
senyor Alberto: aquí només hi som vós i jo...
albeRto: Però si he dit la veritat: ho he somiat tot.
Rosa: I si no fos veritat? I si les proves no les haguéssiu
volgudes presentar per por, o per pietat cap a una pobra
família sacsejada per una desgràcia com aquesta? No
em voldria enganyar, i que Déu em castigui si el que
us vaig a dir no em parteix el cor... I si al vostre amic,
Aniello Amitrano, l’hagués mort el meu nebot? (Plora
desesperadament.)
albeRto: No ho digueu ni en broma.
Rosa: Si teniu les proves que poden verificar el delicte,
no us deuen pas faltar proves per poder assenyalar el
culpable. Què voleu que us digui? Recordeu el que us
ha dit aquesta pobra dona. Només tinc aquest nebot...
Acuseu-me a mi!
albeRto: Però si va ser un somni, us ho juro.
Rosa: Ben bé això: va ser un somni. Permeteu-me, vull
baixar un moment a la rostisseria a comprar alguna cosa
per sopar, perquè no tinc el cap per cuinar. Us portaré
alguna cosa: dos bunyols de patata, quatre de polenta,
una mica de peix fregit. (Marxant:) Una bona veïna és
sempre una benedicció del Senyor! (Surt.)
alberto es queda pensarós, amb pensaments tristos.
L’
oncle nicola, des de l’altell, dispara petards.
- 73 -
albeRto, se sobresalta, i es posa la mà al cor: Ha vingut
la senyora Rosa, la germana d’en Pasquale Cimmaruta.
(L’oncle nicola torna a disparar com abans.) Ha portat
una tassa de cafè amb llet. (Timbre interior.) Qui dimonis
deu ser, ara?... (Surt, i des de dins:) Entreu, senyoreta,
entreu. (Torna seguit d’elvira.)
elviRa: La tia Rosa ha sortit?
albeRto: Sí, ha anat a la rostisseria.
elviRa: Teniu cinc minuts?
albeRto: I tant. Digueu. (Timbre interior.) Vinc de se-
guida. (Entra i torna poc després.) És el vostre germà.
elviRa: Què faig ara? No he dit a ningú que venia a casa
vostra. I ell per què ha vingut? Ha dit que sortia.
albeRto: Què fem?
elviRa: Feu-lo entrar. M’esperaré aquí a dins. (Assenyala
la primera porta a l’esquerra.) Quan hagi marxat, ja em
cridareu. (Surt.)
albeRto, surt per la dreta. Al cap de poc torna amb
luigino: M’heu de dir alguna cosa?
luigi: Vosaltres, els de la generació passada... que d’al-
tra banda és cada vegada més present que el present
mateix... no sabeu parlar sense recórrer al diccionari dels
tòpics i de les convencions. Si he vingut a casa vostra,
queda clar que tinc alguna cosa per dir-vos.
- 74 -
albeRto: Aleshores, segons el diccionari de la vostra
generació, com s’ha de dir?
luigi: Es diu: «Mmm?». Amb un signe d’interrogació
de dos metres i mig!
albeRto, repetint-ho: Mmm? (Fa el gest d’un punt in-
terrogatiu d’un metre i mig d’alçada.)
luigi: Doncs escolteu.
albeRto: Si he dit «mmm» vol dir que la meva intenció
és escoltar-vos. O sigui que, «doncs escolteu» és inútil.
luigi, molest: Ja. Jo he vingut per dir-vos això...
albeRto: Si has vingut, o això o allò, bé s’entén que
m’has de dir alguna cosa.
luigi: Us esteu rient de mi?
albeRto: No, m’estic posant al dia.
luigi: Res, no podem estar mai d’acord: si no moriu
vosaltres, per a nosaltres no hi ha sortida...
albeRto: Una mica de paciència i ens morirem tots.
luigi: Soc un penjat i ja se sap; no cal que ens posem
a discutir ara per culpa de qui. Només us dic que, en
relació als fets del delicte, tinc sospites, i em veig amb el
deure de parlar perquè, si mai us decidíssiu a presentar
les proves, no seria just que s’hi veiés implicada tota la
família. El vostre amic el va matar la meva tia.
albeRto: I ho dius així tan tranquil·lament?
- 75 -
luigi: I com ho hauria de dir? La meva tia té una habitació
tancada on no deixa que hi entri ningú. Una mena de
laboratori. Allà dins hi fa sabó i espelmes... Les conse-
qüències i les conclusions, traieu-les vós mateix.
albeRto, estranyat: Però ja calcules bé el que dius?
luigi, confirmant: Sabó i espelmes, Saporito, i l’ajuda
també la meva germana, perquè la meva tia només la
deixa entrar a ella, en aquella cambra.
albeRto: I potser l’han espelmificat? Ja n’estàs ben
segur?
luigi: I vós, n’esteu ben segur que ho vau somiar?
albeRto: Però jo de proves no en tinc, tan cert com que
Déu existeix.
luigi: No em feu riure, senyor Alberto. A qui voleu expli-
car això del somni? Us heu espantat i us heu fet enrere.
Jo en tinc la sospita, ara feu el que vulgueu. (Anant-se’n:)
Tenim una casa plena d’espelmes i de sabó. (Surt.)
albeRto, seu abatut, i es tapa la cara amb totes dues
mans: Oh, Mare meva... (Parlant en direcció a l’altell:)
Oncle Nicola, tens tota la raó, de no voler parlar amb nin-
gú... La humanitat ha perdut la vergonya. Però aleshores,
de veritat vaig fer d’espia d’aquesta gent? El somni no
existeix? El que vaig dir és la veritat? (Mentrestant, es fa
fosc. Timbre interior. alberto va a obrir. Torna al cap de
poca estona seguit de pasquale, el qual porta un paquet
embolicat amb un drap negre.) I vós què voleu?
- 76 -
Pasquale, pàl·lid, emocionat pel que va a dir: He apro-
fitat que la meva dona se n’ha anat a dormir... Que
el meu fill ha sortit... Que la meva filla també... Que la
meva germana Rosa ha baixat a comprar una mica i
he pogut venir a casa vostra. No us faré pas perdre el
temps: la meva història és més breu que la carrera ar-
tística de la Mimí. No em podia quedar a casa, no puc
estar sol. Quan estic sol parlo, discuteixo mentalment,
amb mi mateix, i em sembla que m’estic tornant boig.
Necessito que algú sàpiga, senti... No puc estar tot el
sant dia escoltant-me...
albeRto: Ja s’entén, de vegades necessitem una paraula,
un consell...
Pasquale: Costa poc, jutjar els altres: «Aquell? És així!»
«Aquella altra? És així i aixà...». Però què en sabem de
per què un és així i l’altra aixà? Si em ve al cap la meva
infància, no me’n sé avenir... (Com veient-se en els anys
llunyans i feliços:) Però com és possible, aquell nen vestit
de mariner soc jo? Aquell nen rodanxó, que busca el
xiulet que li penja del cordó blanc de la jaqueta i que fa
rebequeries perquè en passar davant de la pastisseria
Pintauro vol una sfogliatella, soc jo? Continuo sent jo,
aquell jove de setze anys que torna tot alegre a casa, cri-
dant: «Pare, pare, m’he graduat... Pare, soc comptable».
(Bufetejant-se repetidament:) Tu... tu... ets tu, grandíssim
fastigós! Ets tu la figura obscena d’avui, ets tu aquell
que s’enfonsava cada vegada més, sense calcular que
els últims graons de l’escala social ja els havies baixat.
- 77 -
albeRto: Sou en un estat de depressió moral que fa pena
de veure. Animeu-vos!
Pasquale: La vida m’ha capgirat, perquè jo no era dolent,
creieu-me. M’he torturat en sentir com em cremava la
sang per no saber endevinar quina era la veritable con-
ducta de la meva dona.
albeRto: Teníeu dubtes?
Pasquale: A l’època dels feixistes i dels alemanys havíem
fet un amagatall dins de casa. Enretiràvem el penjador i
apareixia un forat de seixanta centímetres per seixanta...
que portava a un quadrat d’un metre i mig per un metre
i mig... Una mena de caseta per al gos. La meva dona,
de tant en tant, deia: «M’han avisat que t’has d’amagar
perquè et busquen. Ets a la llista». «Però si jo no he fet
res...» «Estàs assenyalat com a antifeixista.» M’empenyia
dins l’amagatall i jo, amb una por de matar les mosques
només amb l’alè, que més endavant em va costar la
cardiopatia que no m’ha deixat treballar mai més, em
quedava allà amagat. M’hi havia arribat a deixar tres
dies seguits, algunes vegades. Em portava el menjar...
i jo deia: «Qui vols que tingui interès en mi?». «M’han
telefonat!» «Però si jo no he fet mai política...» «Són
venjances personals, Pasquale.» Aneu a saber què feia
la meva dona quan m’entaforava dins l’amagatall... Un
cop acabada la guerra, una mica per la malaltia del cor,
una mica per l’artritis que, Déu ho sap bé, de vegades
em deixa que no em puc ni posar dret... no he pogut
- 78 -
treballar mai més. La meva dona, que abans es divertia
tirant les cartes per a les amigues, vistes les estretors de
la família, tot seguit s’hi va dedicar per diners. Clients
que entren i surten... la major part, homes. I jo a fora
al rebedor: «Endavant, endavant, senyors! Respecteu
la cua. Avui, una llum nova il·lumina a Madame Omar-
bey!». De vegades s’entreté dins la cambra més d’una
hora. I jo a fora: «I què fan? Per què no s’acaba la ses-
sió?». Alguna cosa dintre meu em diu: «Mira pel forat
del pany». De fet, des del rebedor del davant de la porta
d’entrada, que porta a un envà que divideix la cambra
de la meva dona amb una habitació de mals endreços,
al bell mig de l’envà hi ha una finestreta. Pujant damunt
d’una cadira, hi vaig fer un foradet al costat des d’on
ho puc veure tot.
albeRto: I?
Pasquale: No tinc prou valor. Arribo fins a l’envà i em
faig enrere. Però què us estic explicant... Vós ho sabeu
tot... Ho heu dit tan clar, aquest matí... I això és el que
us volia dir... Tot el que heu declarat pot tenir un fons
de veritat que desconec... Però d’aquí a prendre’m per
un assassí, això sí que no... Senyor Alberto, no tinc les
mans tacades de sang...
albeRto: Senyor Pasquale, jo no sé res més. El somni
que vaig tenir...
Pasquale: Traieu les proves. Cal que qui sigui culpable,
pagui. La vida torça els homes i les coses! Jo no era
- 79 -
d’aquesta manera, senyor Alberto. Tinc un bon fons:
encara el tinc bo. Encara conserva el perfum de la in-
fantesa. I amb tot, quan soc al rebedor amb el turbant
al cap... L’he portat perquè el veieu... (Obre el paquet
que ha portat i ensenya el turbant indi.) Aquí el teniu...
el turbant d’en Pasquale Cimmaruta! Fins i tot quan es
posa el turbant i fa entrar els clients a la cambra de la
seva dona, sota els dits hi sent el frec del vestidet de
mariner... Fins i tot quan crida: «Endavant, respecteu
la fila!», sent l’olor de l’sfogiatella de la pastisseria Pin-
tauro. (Desesperadament a si mateix:) Posa’t el turbant,
estimat Cimmaruta! Ensenya com t’ha tractat la vida.
(Es posa el turbant al cap, va de pressa cap al rebedor i,
girant-se cap a alberto, redreça el pit «heroic» per mos-
trar l’amplada de la seva baixesa moral. Ara, quasi que
sent alegria mentre «deixa anar», escandalosament, la
cantilena que es veu obligat a repetir cada dia al rebedor
de casa seva, quan els clients de la dona s’amunteguen
per entrar.) «Endavant, a Madame Omarbey avui la il-
lumina una llum nova!... Respecteu la fila!» (Un sanglot
l’atura un moment.) Faig la comèdia, senyor Alberto...
en Pasquale Cimmaruta fa comèdia!
L’
oncle nicola, des de l’altell, li escup al damunt,
però ell no se n’adona i surt.
Matilde, al cap de poc des de dins, deixant el marit com
un drap brut: Has vingut fins aquí per malparlar de mi...
oi? A fer el ridícul amb el turbant al cap. (Entra tota furio-
sa dirigint-se a alberto i traginant pasquale a l’escena.)
- 80 -
M’ha convertit en una minyona i encara no està content.
A base de mentides i torrentades de paraules, aconse-
gueixo de mantenir tota la família... i ell encara es fa el
gelós! (Amb to d’acusació:) Quan a la tarda, cap a dos
quarts de sis, acabo les consultes, se’n va. I que potser
el tornem a veure abans de les quatre o les cinc de la
matinada? Se’n va amb els amics... i què diantre fa, en
sabeu alguna cosa? Juga. I quan se li acaben els calés
per continuar jugant, faria qualsevol salvatjada.
Pasquale: Jo?
Matilde: Sí, tu. On et vas ficar les dues nits que no vas
tornar a casa? I per què t’has posat blanc i no has tingut
la valentia de parlar, quan el comissari ha dit: «Us en
podeu anar. El senyor Alberto Saporito ha declarat que
el delicte l’havia somiat»?... Per què?
Pasquale: Què vols dir amb això?
Matilde: Que et veig capaç de qualsevol cosa.
Pasquale: Fins i tot d’haver assassinat l’Aniello Amitrano?
Matilde: Sí.
Pasquale: Aleshores per què no em vols dir on eres
diumenge passat, quan vas dir: «Necessito estar sola...
Aire, sol!...» i vas tornar a les dues de la matinada?
Matilde, cridant: On em va semblar i vaig voler!
Pasquale: De tot, et veig capaç. Amb les amigues que
tens... amb la gent amb qui vas...
- 81 -
Matilde, desesperada: Prou!
Pasquale: No, no n’hi ha prou. La sospita és massa forta
i no me la puc callar més. L’acusació del senyor Alberto
té fonament. Algú de la nostra família ha matat: i només
pots haver estat tu.
elviRa, des de l’esquerra, corrent cap a la mare: Mare!
(I li diu alguna cosa a l’orella.)
Matilde, espantada, a la filla: No! Com pots pensar una
cosa com aquesta? Sospites ni més ni menys que del
teu germà?
elviRa, desesperada: Sí... Sí... Sí... (I se’n va corrents.)
Matilde: Elvira, Elvira, si us plau! (Surt darrere d’ella.)
Pasquale, a alberto: Senyor Alberto, traieu les proves,
feu-me cas... (Surt després de les dones.)
caRlo, a alberto, tot entrant per la dreta: Què ha passat?
albeRto: Carlo, no entenc ben res. Sembla ser que el
delicte es va cometre de veritat, perquè s’acusen els uns
als altres. Quan dic que no tinc les proves, no em creuen.
caRlo: Alberto, però vejam, digues la veritat, aquestes
proves les tens o no?
albeRto: No ho sé! Ja no ho sé! Ni tan sols estic segur si
ara estic dormint o somiant, o bé si estava despert quan
dormia i somiava els fets... Les proves les veig i després
desapareixen. Les toco i si les veiés no les podria tornar
a reconèixer... La porta, l’has tancada?
- 82 -
caRlo: I tant!
albeRto: Passa el baldó perquè no entri ningú: vull estar
sol. (Timbre interior.) És fàcil de dir.
caRlo, cap al rebedor: Qui hi ha?
Michele, des de dins: Soc jo, soc en Michele. Obrin.
caRlo: El faig entrar?
albeRto: El Michele, sí. (carlo surt, després torna amb
Michele.)
Michele: Ja torno a ser aquí.
albeRto: Has anat al carreró Lammatari?
Michele: I tant... (Cap a la porta principal:) Entreu, se-
nyora. Aquí hi ha la dona d’Amitrano. Parlin amb ella.
teResa, entra i va directa cap a alberto: Me l’han mort,
me l’han mort, el marit. Pobre Aniello! Però per què, si
ara estava tan bé! El tractament que li havia fet el doctor
me l’havia revifat... S’havia engreixat. Al tubet hi ha les
dues darreres pastilles que no es va arribar a prendre...
(Plora.) Va sortir fa tres dies... i no n’he sabut res més.
Me l’han mort... delinqüents fastigosos!
albeRto: Seieu, assereneu-vos.
teResa: No cometeu la covardia de no presentar les
proves. Qui hagi comès el delicte ha de ser castigat. Si
no ho feu, també sereu còmplice.
caRlo: Alberto, ves a buscar les proves, no tinguis por!
- 83 -
albeRto: No les tinc pas! Però què voleu, que faci un
disbarat?
teResa, continua plorant: Diu que heu trobat la camisa
bruta de sang...
albeRto, a Michele: Li ho has dit tu?
Michele: Ho va dir vostè.
teResa: Com a mínim doneu-me la sabata!
caRlo: Alberto, dona-li la sabata!
albeRto: No tinc res, creieu-me, senyora Teresa!
teResa, cridant desesperada: Aniello! Aniello del meu
cor, contesta! Tenia un mal pressentiment. Fa quatre
nits vaig somiar que em queien totes les dents. Aniello
del meu cor!
oncle nicola, abocant-se des de l’altell i dirigint-se una
mica a tothom, amb veu clara i pronunciant perfecta-
ment cada paraula: Per favor, que hi hagi pau. (I torna
cap dins.)
caRlo: Ha parlat... L’oncle Nicola ha parlat!
albeRto: Ha trencat la prometença.
Des de l’altell s’entreveu una llum verda molt forta.
caRlo: Oncle Nicola... oncle Nicola...
albeRto: Ha encès la bengala verda...
- 84 -
caRlo: Oncle Nicola... oncle Nicola... (L’oncle nicola en
aixecar la cortina ensenya una bengala verda encesa;
després d’haver-la ficada dins un tub de ferro engan-
xat expressament a la barana de l’altell, torna a entrar
tot melangiós.
carlo puja a l’altell.) Oncle Nicola, com
us trobeu? (Cada vegada més alarmat:) Contesteu,
oncle Nicola... oncle Nicola... (Traient el cap:) Alberto,
l’oncle Nicola és mort!
albeRto, consternat: Però què estàs dient?
caRlo: Que és mort... Puja.
albeRto: Ets boig. No tinc cor de veure’l. Em fa impres-
sió...
Michele: Pobre oncle Nicola! Em sap molt de greu.
caRlo: Que bé que ha quedat! Sembla un sant... (S’ha
fet de nit. Tot al voltant és fosc.) Alberto, encén el llum...
Michele: No, és inútil. No hi ha llum en tot l’edifici. Estan
arreglant la línia.
albeRto, mira de girar l’interruptor, però la bombeta
del mig continua apagada. Enfadat: Les desgràcies no
venen mai soles.
teResa, queixant-se: Aniello del meu cor! Aniello del
meu cor!
Rosa, des de la porta principal: Amb permís? (Entra.)
albeRto, a Michele: Que hem deixat la porta oberta?
- 85 -
Rosa, suaument: Una bona veïna sempre és una bene-
dicció del Senyor. (Cap a la porta principal:) Entra, Maria.
(Maria entra amb un canelobre amb cinc espelmes en-
ceses i el dona a la senyora rosa, la qual dirigint-se cap
a la taula, diu:) Déu i Pare omnipotent, senyor Alberto,
mireu quina claror!
I surt satisfeta, seguida de
Maria. Mentre teresa
continua ploriquejant,
alberto mira aterrit les cinc
espelmes.
- 87 -
ACTE TERCER
L’endemà al matí. La mateixa escena del segon
acte. No ha canviat res. Només a l’altell s’hi veu un
desordre gens habitual i digne de pietat. Els parracs
que el dissimulaven estan tots recollits a una banda,
de manera que deixen veure l’interior. L’
oncle nicola
ja no hi és. El seu refugi desgavellat, amb totes les
seves coses inútils, que ell tant estimava, recorda
amb tendresa les escopinades i les «xerrades» pi-
rotècniques.
Quan s’aixeca el teló,
alberto camina tot nerviós,
amunt i avall. De tant en tant s’atura per adreçar-se
a Michele, que és al costat de la porta principal, el
qual escolta i aprova tot el que diu alberto.
albeRto: Déu del cel, això és la fi de tot! Això és la fi
del món! El judici universal! Aquí s’està fent el judici
universal i no ens n’adonem. Però a mi em fa vergonya
de pertànyer al gènere humà. M’agradaria ser un mico,
una cotorra. La cotorra parla sense saber què diu... se
li pot perdonar.
Michele: Vostè està dient les mateixes coses que penso
i que no goso dir.
albeRto: Però ets conscient de fins on arriba la fatalitat,
la covardia?
Michele: Jo només li ho he dit perquè estigués al cas, i
es defensés.
albeRto: Però ho has sentit tu mateix?
Michele: Amb aquestes meves orelles. Que Déu Nos-
tre Senyor me les faci caure aquí mateix si no és cert.
Aquesta persona també va venir ahir, i es va quedar amb
el senyor Carlo, el seu germà, més d’una hora i mitja.
Aquest matí, ja parlaven tots dos a fora al portal. Jo,
des de la porteria, sentia tot el que deien. El seu germà
ha dit literalment: «Aquest matí he trobat el sergent,
i m’ha dit que ja ha estat emesa l’ordre de detenció, i
que l’Alberto l’arrestaran durant el dia d’avui. Si esteu
d’acord amb el preu, abans del vespre feu venir el carro,
i us dono les cadires i tota la resta».
albeRto: Tu ho pots entendre? Tu ho pots arribar a
entendre: un germà que espera que et detinguin per
despullar-te del tot d’aquestes quatre rampoines?
Michele: I doncs què es pensa, senyor Alberto? L’home
és carnívar: davant dels diners, no respecta ni la gent de
la seva pròpia sang. No s’enrabiï, però el seu germà cau
malament a tothom. Aquí a l’edifici, tothom coincideix a
dir «el Senyor Alberto és un bon home, però el germà és
- 89 -
massa “fet a la seva”. Quan saluda, sembla que t’estigui
fent un favor. I després vinga anar a l’església...».
albeRto: Però quina església i quins romanços... Ja ho
sé jo per què hi va: fa coses dolentes, se’n penedeix,
es confessa, rep l’absolució, i torna a començar. Però
aquesta vegada s’equivoca. Per començar resoldré els
meus afers i després ja faré el que hagi de fer.
Michele: No digui res de mi, perquè no hi vull tenir res
a veure. Vaig cap a baix. (Fa per marxar, després torna.)
Volia saber una cosa: he de deixar el portal mig tancat,
o no?
albeRto: Per què, que encara no ho has fet?
Michele, insegur: No...
albeRto: Doncs l’has de deixar mig tancat. Però, que
potser s’ha mort un gos?
Michele: Per l’amor de Déu, qui ho diu, això... Com
que ahir al vespre el vam dur a urgències i de fet es va
morir allà...
albeRto: I què hi té a veure, això? Vivia aquí.
Michele: No, mireu... Ha estat el fill dels De Ferraris,
del primer pis. Ha dit: «Michele, és millor que no el
tanquis... Ja saps com està la mare...». Ja ho sap que
la pobra dona té el cor fet una coca... i si passa i veu
el portal ajustat, caurà rodona tan llarga com és. Què
faig, doncs, el tanco?
- 90 -
albeRto: Michele, deixa’l obert.
Michele: L’oncle Nicola no donava importància a aques-
tes coses. Estava per damunt d’aquestes formalitats.
albeRto: Sí, tens raó. Estava per damunt. Ara entenc
com pensava i per què actuava de la manera que ho feia.
Era un savi. Com deu haver sofert al llarg de la vida, per
haver pres la decisió de no parlar mai més... Li portaré
un parell de clavells.
Michele, insisteix: Ell no hi donava importància... Deixi-
ho estar. Res de flors: només bones obres. Me’n vaig.
(Surt.)
Se senten trucs insistents des de l’interior, a la porta
de l’esquerra.
albeRto, anant-hi: No. Feu-me el favor: espereu i no cal
que continueu trucant. Només seran deu minuts. (Timbre
interior. alberto surt per la primera porta de la dreta,
després torna seguit de Maria.) Què ha passat, Maria?
MaRia, porta una maleta vella, mal tancada i lligada
amb un cordill. Un farcell i algun paquet. Sembla tota
trasbalsada: Ara li ho explico, senyor... Ara li ho explico.
Tanqui bé la porta.
albeRto: Ja l’he tancada. Però què fas? Te’n vas?
MaRia: M’han acomiadat. I si no ho haguessin fet ells,
me n’hauria anat jo. Qui es podia arribar a pensar mai
el que em passaria per servir en aquesta casa.
- 91 -
albeRto: Però, què ha passat?
MaRia: Escolti’m. Deixi’m seure, primer, que aquesta
nit no he aclucat l’ull ni deu minuts. (Seu.) A mi, si em
treuen el dormir, ja no soc bona per a res.
albeRto: I doncs?
MaRia: Cal que marxi. S’ha d’escapar. I si no ho fa de
pressa, ja no hi serà a temps. Quina gent... Jesús, quina
gent! Li diré coses, però si us plau... No digui mai el meu
nom... perquè si arriben a saber que l’he informat jo, són
capaços de venir-me a trobar al poble i fer-me la pell.
albeRto: Però què has sabut?
MaRia: Quan ahir al vespre va marxar la llum... se’n
recorda... que la senyora Rosa li va portar espelmes?
albeRto: I tant si me’n recordo!
MaRia: Van passar coses increïbles. Jo, des de la meva
cambra, ho sentia tot. Tots cridaven. El senyor Pasquale
va clavar una plantofada a la seva dona... la senyoreta
Elvira es va desmaiar... La senyora Rosa plorava... «Has
estat tu!»... «No, tu!»... «Va ser en Luigi!»... «Jo no
en sé res!»... Senyor Alberto, un infern! Un infern que
va durar més de dues hores. Després es veu que van
fer les paus... i es van posar a plorar tots junts. En un
moment determinat, vaig sentir: «Aquí ningú no vol
confessar?»... «Però que no ho enteneu que el senyor
Alberto té les proves?»... Després, silenci. Al cap de poc,
van trucar prop de la porta de la meva cambra, i em
- 92 -
veig davant la senyora Matilde. «Senyora, què vol?»...
«Te n’has d’anar. Fes la maleta, i ves-te’n»... «I on vaig,
senyora?» «On vulguis!» «D’acord. Demà al matí...»
«És millor que surtis ara mateix. Encara és aviat, i pots
buscar algun lloc per dormir.» «Però com, a aquestes
hores?» «Són les sis, ben bé fins a les nou... Tens tres ho-
res de coll.» Aleshores, vaig pensar: aquí hi ha alguna
cosa amagada. I vaig dir: «D’acord, senyora, em trec el
davantal i baixo». Ben a poc a poc, vaig obrir la porta
del carrer i la vaig tornar a tancar per donar a entendre
que havia marxat. Després vaig tornar de puntetes a la
meva cambra i em vaig posar a escoltar què deien.
albeRto: I què deien?
MaRia: Si ho vaig entendre bé, el volen matar. Perquè
com que vostè té les proves, i qui sap per què no les vol
ensenyar, l’única manera de salvar-se que tenen ells és
que vostè mori.
albeRto: Haig de morir?... Però, ho diuen així de clar?
MaRia: Jo bé que m’ho penso, pel que vaig poder sentir.
Vindran a convidar-lo a anar al camp amb ells, i allà de
ben segur el pelaran.
albeRto, gens impressionat: Sí?
MaRia: I ho faran, senyor Alberto, ho faran. El senyor
Pasquale deia: «Després de dinar, me l’emporto a fer una
passejada pel camp... i quan vegi que estem sols...». I
després ja no ho he entès! El senyoret Luigi deia: «Res
- 93 -
d’això, el portem al mar a fer una volta en barca...».
«Però no senyor», deia la senyora Rosa, «ja hi pensaré
jo». Què vol dir, això?
albeRto: Que potser em volen convèncer perquè els
doni les proves?
MaRia: I per què m’han acomiadat? Per què el volen dur
al mar? Per què parlaven tan baixet?
albeRto: Va, no crec que...
MaRia: Miri, això és el que jo sospito.
albeRto: Va bé, tant se val. Que vols que ens enrabiem?
Si em venen a convidar, hi aniré de gust.
MaRia: Però que és boig? S’ha d’escapar. O, si no, fa-
ci’ls detenir: presenti les proves. Perquè vostè, aquestes
proves les té o no?
albeRto, segur de si mateix: Ara ja sí. Ara tinc fins i tot
les proves.
MaRia: Aleshores, què espera? Faci’ls detenir.
albeRto: Espero que em vinguin a convidar a anar a
menjar al camp.
MaRia: Jo li ho he dit per càrrec de consciència. A partir
d’aquí, ja s’arreglarà com vulgui.
albeRto: Has fet bé. (Es tapa la cara amb les mans.) Quin
fàstic, mare meva! Tu encara ets jove... quin món tan
lleig que estàs veient. I on te’n vas, ara?
- 94 -
MaRia: I jo què sé. Al meu poble no hi puc pas anar...
la meva família no em pot ni donar de menjar... Aniré a
l’agència, a veure si tenen alguna casa per a mi.
albeRto: Quina vida tan curiosa que teniu, vosaltres
també... Aneu a parar en una casa que no coneixeu...
amb una família que no sabeu qui és... on no sabeu què
us pot passar... (Pensa una mica.) La família tampoc no
sap què li pot passar amb vosaltres... Bé, ara ves-te’n: i
que el Senyor et beneeixi.
MaRia: I vostè, vostè no es vol escapar?
albeRto: No, les proves, ara les tinc.
MaRia: Jo li ho he advertit... Cuidi’s. (Agafa les seves
coses i se’n va.) La que em queia malament del tot era
la senyora Rosa. Uf!, al matí no em deixava dormir mai,
sap?
albeRto: Deixa la porta oberta, així si venen per con-
vidar-me no tindran la molèstia ni de trucar al timbre.
MaRia: Mai no hagués dit que fos tan valent... a mi els
homes així, m’agraden... (Surt.)
albeRto, pensa una mica i després exclama: Va bé. (Surt
per la primera porta a l’esquerra.)
Al cap d’una petita pausa, entra
pasquale per la
dreta. Té un aspecte serè, jovial. Porta un vestit nou
i s’ha posat una flor a l’ullal de l’americana.
- 95 -
Pasquale: Però, que no hi ha ningú? (Cridant:) Senyor
Alberto.
albeRto, des de la primera a l’esquerra: El senyor Pas-
quale! Òndia... que elegants que anem...
Pasquale, tot modest: Elegant? Ja podeu comptar,
senyor Alberto... He volgut trencar la malastrugança.
Ahir al vespre, després d’escopir tot aquell verí i aquella
ràbia, després de tornar-nos a barallar... (ensenyant la
mà dreta) veieu, de tant picar amb la mà damunt la
taula, se m’ha inflat de valent... ja sabeu què passa!
Després de la tempesta ve la calma... vam fer les paus,
es calmaren els ànims, vam establir que, en el fons es
tractava d’una cosa agafada pel pèls... I que gràcies a
Déu, vós ho havíeu somiat tot...
albeRto: Ah, finalment us heu convençut que es tractava
d’un somni?
Pasquale: I tant. Ahir al vespre, una mica pel cansament,
una mica perquè tot es va acumulant... després ve el
moment que s’emboiren els ulls... i quan els ulls estan
emboirats, ja se sap que no veiem més enllà. Aleshores,
aquest matí, he cridat la família, aquella pobra germana
meva, que no veu mai la claror de la llibertat... i he dit:
«Sabeu què farem? Vestiu-vos que anirem a menjar al
camp. De sol, bé que en fa...».
albeRto: I ben fet que feu. Que us divertiu de valent.
Pasquale: I el pobre oncle Nicola?
- 96 -
albeRto: Ens ha deixat.
Pasquale, mirant amunt cap a l’altell: Ja se l’han em-
portat?
albeRto: Se’l van emportar ahir al vespre. Perquè encara
no era ben mort. El metge que va anar a cridar en Carlo
a la farmàcia el va fer portar a urgències. I allà va morir.
Pasquale: Era una bona persona...
albeRto: Ell? Sí, ara ho veig. Tenia vuitanta-dos anys...
Pasquale: Parlava només a través dels focs artificials...
albeRto: I jo ho entenia tot. Ell només parlava amb mi.
Pobre oncle Nicola... Era molt de la broma...
Pasquale: Senyor Alberto, se m’acaba d’acudir una cosa.
Què hi feu aquí? No seria millor que us distraguéssiu una
mica? Veniu amb nosaltres, ens n’anem passat Pozzuoli,
a Bàcoli. Avui no fa ni un bri de fresca... això és el que
té aquesta terra nostra... Després de menjar podem fer
un bon passeig en barca, sols vós i jo. Us explicaré una
cosa que us farà morir de riure. Fins a rebentar! Això
és el que farem: nosaltres ara marxem, i us esperem a
la Riviera, a la cantonada de San Pasquale. Perquè si us
veiessin sortir amb nosaltres, dirien: «Mireu, se li ha mort
l’oncle, i ell va a distreure’s»... Ja sabeu com és la gent.
albeRto: I tant. La gent és ben dolenta.
Pasquale: Què hi dieu, vindreu?
- 97 -
albeRto: I per què no? Una invitació tan espontània. De
tota manera, no em mudaré... vindré així tal com vaig.
Pasquale: I tant! Això no us ha de fer patir.
Rosa, entrant: Estic llesta.
luigi, des de la dreta, seguit de tota la família, tots van
mudats: Pare, marxem?
Matilde: No fa gens de fred.
elviRa: Anem?
luigi: M’emporto la tia Rosa de bracet.
Rosa: Vinga, com si fóssim promesos!
Pasquale: Aleshores us dono una altra bona notícia: el
senyor Alberto ve amb nosaltres.
tothoM: Que bé!
luigi: Doncs deixo la tia Rosa i m’emporto el senyor
Alberto: vull ser jo qui tingui aquesta satisfacció.
Pasquale: La satisfacció la tindrem una mica tots. Nosal-
tres marxem. (Dirigit cap a alberto:) No digueu a ningú
que veniu amb nosaltres...
albeRto: I tant que no!
Pasquale: No per nosaltres, per vós... no ho digueu ni
al vostre germà.
- 98 -
albeRto: Ja podeu comptar-hi. A en Carlo li diré que
me’n vaig a fer una passejada tot sol, perquè no vull
veure ningú.
Pasquale: Això mateix. (Marxant amb els altres:) Senyor
Alberto, nosaltres us esperem. No canviareu de parer, oi?
albeRto: No us preocupeu, soc el primer interessat.
D’aquí a deu minuts seré a la cantonada de San Pas-
quale.
luigi: Si d’aquí a un quart no us veiem arribar, us vindré
a buscar.
albeRto: No caldrà.
La família fa per marxar. Quan des de l’esquerra
entra
carlo seguit de capa d’angelo.
caRlo: Què hi ha, reunió?
Pasquale: Hem vingut a saludar el senyor Alberto i ens
n’anem al camp.
caRlo: Ben fet.
albeRto: Jo, en canvi, aniré a passejar pel meu compte,
perquè no vull veure gent.
caRlo: Tens tota la raó.
albeRto, assenyalant capa d’angelo: Qui és?
caRlo: És un amic meu, que s’ha discutit amb la prome-
sa, i s’entreté una mica aquí, perquè no se la vol trobar.
(A capa d’angelo:) Espera’t aquí, si no, on aniràs? Estàs
- 99 -
alterat i jo et faré una mica de companyia. Quan esti-
guis més tranquil, i estiguis segur que la promesa ja ha
passat, te’n podràs anar.
caPa d’angelo: Sí, així ho faré. (S’espera una mica
apartat.)
luigi, als altres: Marxem?
Se’n van. Però entra el
sergent seguit de Michele.
seRgent: Senyor Alberto, s’ha confirmat el que havia dit:
com que no hem trobat l’Aniello Amitrano...
albeRto: S’ha emès una ordre d’arrest contra mi.
seRgent: Això mateix.
Tothom mostra senyals d’impaciència.
albeRto, acostant-se a carlo: Carlo, ha arribat el mo-
ment... dona’m aquell paper, que te’l firmaré.
caRlo, hipòcrita: Quin paper? Ui, vaig a veure si encara
el tinc! (Busca dins les butxaques. Al cap de poc fa veure
que el troba.) Mi-te’l... (L’hi allarga.) Quina bogeria!
albeRto, firma el paper i el torna a carlo: Enteniment,
eh, Carlo!
caRlo: Serà com si jo estigués a dins i tu a fora!
albeRto: Sergent, perdoneu, què hauria de fer per
deslliurar-me’n?
- 100 -
seRgent: No podeu deslliurar-vos-en. O espereu amb
santa paciència el final de les investigacions en presó
preventiva, o presenteu les proves que vau dir que te-
níeu, i quedareu en llibertat.
albeRto: Però jo les proves les tinc, i les vull ensenyar.
La família
ciMMaruta presta atenció.
seRgent: I es pot saber què esteu esperant?
albeRto: Estava esperant aquest moment amb tota
l’ànsia que us pugueu imaginar. Estava esperant l’alegria
de dir a aquesta gent amb quin crim estan tacats i es
continuen tacant cada dia que passa. Assassins, és el
que sou, i de seguida us en daré proves. (Obre la porta
de l’esquerra i crida.) Veniu. (Des de l’esquerra entren
teresa i aniello aMitrano.) Vet aquí: són Aniello Amitrano
amb la seva dona.
seRgent: Aniello Amitrano?
aniello: Sí, senyor sergent, soc jo. Aquí té el meu do-
cument d’identitat. (L’hi ensenya.)
seRgent, l’observa: I on us havíeu ficat?
aniello: Havia anat a Caserta, a casa d’una meva tia.
El mateix dia que hi vaig arribar vaig tenir febre, estava
a quaranta. Li vaig dir a la meva tia: «No diguis res a
la dona, que s’espantaria». A més, estàvem discutits...
Altres vegades també m’havia discutit i no havia tornat
a casa durant un parell de nits...
- 101 -
teResa: I si no hagués vingut el porter a dir-m’ho, a mi
no se m’hauria ni acudit.
seRgent: D’acord. Però vostè, senyor Alberto, ha de
venir amb mi. És més, que vingui amb nosaltres també
el senyor Amitrano, serà millor. Es tracta d’una simple
formalitat, mitja hora i se’n podran tornar cap a casa.
aniello: A disposar.
seRgent: D’aquesta manera també donarem una alegria
als senyors Cimmaruta.
Pasquale: Oh... amb això no n’hi haurà prou. (A alberto:)
Heu dit coses molt gruixudes, que ara ja no tenen cap
validesa perquè l’Amitrano és aquí, ben viu. Però fa poc
heu dit al sergent: «Les proves les tinc, les proves que
demostren de quins crims estan tacats aquests assas-
sins». Assassins de qui, ens ho voleu explicar?
albeRto: I tant! Si sabéssiu com he estat esperant aquest
moment! Però haureu de tenir encara cinc minuts de
paciència. De seguida estaré per vosaltres. He d’arre-
glar un petit afer familiar... (S’acosta a carlo i, de cop,
sense que l’altre tingui temps d’evitar-ho, li clava una
plantofada, que ressona per tota la cambra, i que fa
emmudir tots els presents. carlo mira el germà sorprès
i perdut. Al cap d’una petita pausa:) Per si no ho has
entès, t’ho tornaré a explicar. (carlo treu el paper firmat
per alberto fa un moment i el dona al germà. Després
s’aparta caminant lentament cap al fons.) I això ja es
pot estripar. (Estripa el full. Després, dirigint-se a capa
- 102 -
d’angelo:) Capa D’Angelo, tu te’n pots anar. Ens sap
greu no poder-te continuar consolant. Baixa ben tran-
quil, perquè la promesa no te la trobaràs pas!
caPa d’angelo: Bon dia. (Surt.)
albeRto: Ara voleu saber per què sou uns assassins?
De què servirà? De què servirà que en parlem? Tornem
a la història de l’oncle Nicola... Parlo per parlar? Entre
vosaltres, potser hi soc jo, també, i no me n’adono. Heu
sospitat l’un de l’altre: el marit de l’esposa, l’esposa del
marit... ...la tia del nebot... la germana del germà... Us he
acusat i no us heu indignat, i això que tots plegats éreu
innocents... Heu pensat que era possible. Un assassinat,
l’heu considerat una cosa normal de cada dia... Heu
inscrit el delicte dins la normalitat de la família! La més
mínima consideració, senyor Pasquale, la més mínima
consideració recíproca que ens posa a lloc amb la nostra
consciència, que ens permet fer les paus amb nosal-
tres mateixos, l’hem ben morta... I això us sembla un
assassinat de no res? Sense una mínima consideració
podem arribar al delicte. I hi estàvem arribant. Fins i
tot la minyona havia arribat a sospitar de vosaltres... La
sortida al camp, la passejada en barca... Ara com ens ho
farem per continuar vivint? Per mirar-nos directament a
la cara? (Exaltat, mirant amunt cap a l’altell:) Tenies raó,
oncle Nicola! No volies parlar amb ningú... Què hem
de fer, oncle Nicola? (Més exaltat que mai, implorant:)
Tu que vas viure tants anys i que havies entès tantes
coses, aconsella’m... Digues: què haig de fer? Parla’m...
- 103 -
(S’atura perquè sent com lluny la xerrameca pirotècnica
de costum de l’oncle nicola, aquesta vegada més llarga
i ritmada.) No ho he entès, oncle Nicola! (Desesperat:)
Oncle Nicola, parla més clar! (Silenci, tothom se’l mira
encuriosit.) Ho heu sentit?
tothoM: Què?
albeRto: Com, que no heu sentit els petards de lluny?
tothoM: No.
albeRto, ara ja calmat i asserenat: M’ha parlat i no l’he
entès. (Amarg, dirigint la mirada cap amunt:) No s’en-
tén! (Després, dirigint-se al sergent:) Sergent, podem
deixar aquesta formalitat de la comissaria per a més
tard? Voldria reposar.
seRgent: Vindré a detenir-lo a la tarda.
albeRto, seu tot abatut: Gràcies.
Pasquale: Anem, va... han estat moltes emocions...
l’oncle mort... Anem.
Surten parlotejant entre ells. Es queden a escena
alberto, carlo i Michele.
Michele, al cap d’una pausa llarga: Jo no somio mai res.
Al vespre em poso al llit tan cansat, que només Déu
ho pot saber! De jove, somiava molt... i somnis bonics.
Somnis que feien que em despertés tan content... Em
semblaven espectacles d’opereta. I quan em despertava,
feia tot el possible per tornar-me a adormir per veure si
- 104 -
podia continuar el somni. Baixo, perquè tinc la porteria
sola... (Fa per marxar, després, com recordant alguna
cosa:) Ah! El portal l’he deixat mig tancat... perquè
en De Ferraris ha dit que la seva mare no surt, que no
està gaire fina. Sempre és una mostra de respecte...
Permetin. (I surt.)
Els dos germans s’han quedat sols, l’un d’esquena
a l’altre.
alberto assegut a la taula, al primer pla a
l’esquerra, amb el cap cot damunt els braços. carlo,
desolat en una cadira, al fons de la sala.
alberto,
després d’una pausa curta, aixeca el cap lentament,
i amb una mirada pietosa busca el germà. Un cop
l’ha fitat una estona, per no esclatar en plors, amb
el gest que té de desesperació, prem amb força les
mans obertes damunt la cara. El sol, des del fines-
tral del fons, talla l’aire enrarit i vivifica, de manera
pietosa, les figures neulides dels dos germans i
d’aquelles pobres cadires desballestades, les quals,
malgrat tot, serviran per a desmenjades «festes» i
«festetes» dels pobres carrerons napolitans.
Aquest llibre,
imprès
als tallers de Gràfiques Arrels
de la ciutat de Tarragona,
fou enllestit
el dia de gener del 2020
Volums publicats:
Textos a part
Teatre contemporani
1 Gerard Vàzquez, Magma, 1998. Premi Born 1997
2 Enric Rufas, Certes mentides, 1998
3 Lluïsa Cunillé, La venda, 1999
4 Juan Mayorga, Cartes d’amor a Stalin, 1999.
Premi Born 1998
5 Toni Cabré, Navegants, 1999. Premi Serra
d’Or 1999
6 Patrice Chaplin, Rient cap a la foscor, 2000
7 Paco Zarzoso, Ultramarins, 2000. Premi Serra
d’Or 1999 (al millor text espectacle)
8 Lluïsa Cunillé, L’aniversari, 2000. Premi Born
1999
9 Bienve Moya, Ànima malalta, 2000
10 Joan Casas, L’últim dia de la creació, 2001
11 Toni Rumbau, Eurídice i els titelles de Caront,
2001
12 Rosa M. Isart Margarit, Vainilla, 2001. Premi
Joaquim M. Bartrina 2000
13 Raül Hernández Garrido, Si un dia m’oblidessis,
2001. Premi Born 2000
14 Harold Pinter, L’engany, 2001
15 David Plana, Després ve la nit, 2002
16 Beth Escudé, Les nenes mortes no creixen, 2002.
Premi Joaquim M. Bartrina 2001
17 Luis Miguel González, La negra, 2002. Premi
Born 2001
18 Enric Nolla, Tractat de blanques, 2003
19 Dic Edwards, Sobre el bosc lacti, 2003
20 Manuel Molins, Elisa, 2003
21 Meritxell Cucurella, Pare nostre que esteu en
el cel, 2003
22 Llorenç Capellà, Un bou ha mort Manolete, 2003.
Premi Born 2002
23 Gerard Vàzquez i Jordi Barra, El retratista, 2003.
Premi del Crèdit Andorrà 2002
24 Albert Mestres, 1714. Homenatge a Sarajevo,
2004
25 AAdd, Dramaticulària, 2005
26 Miquel Argüelles, Una nevera no és un armari,
2004. Premi Joaquim M. Bartrina 2002
27 Joan Duran, Bruna de nit, 2004
28 Vicent Tur, Alícia, 2005. Premi Joaquim M.
Bartrina 2003
29 Josep Julien, Anitta Split, 2005. Premi del Crèdit
Andorrà 2004
30 Magí Sunyer, Lucrècia, 2005
31 Ignasi Garcia Barba, El bosc que creix / Marina /
Preludi en dos temps, 2005
32 Marco Palladini, Assassí, 2006
33 Jordi Coca, Interior anglès, 2006
34 Marta Buchaca, L’olor sota la pell, 2006. Premi
Joaquim M. Bartrina 2005
35 Manuel Molins, Combat, 2006
36 Marc Rosich, Surabaya, 2007
37 Carlos Be, Origami, 2007. Premi Born 2006
38 Ödön Von Horváth, Amor Fe Esperança. Una
Petita dansa de mort en cinc quadres, 2007
39 Jordi Sala, Despulla’t, germana, 2007
40 Cinta Mulet, Qui ha mort una poeta, 2007
41 Gerard Guix, Gènesi 3.0, 2007. III Premi Fundació
Romea de Textos Teatrals 2006
42 Aleix Aguilà, Ira, 2007. Premi del Crèdit Andorrà
2006
43 Carles Batlle, Trànsits, 2007
44 Marc Rosich, La Cuzzoni, 2007
45 Fernando Pessoa, El mariner, 2007
46 Janusz Glowacki, Antígona a Nova York, 2007
47 Jordi Faura, La sala d’espera, 2008. Premi
Joaquim M. Bartrina 2006
48 Toni Cabré, Demà coneixeràs en Klein, 2008
49 Damià Barbany, Arnau, el mite; la llegenda
catalana, 2008 (Inclou un CD)
50 José Sanchis Sinisterra, El setge de Leningrad,
2008
51 Jesús Díez, El show de Kinsey, 2008. Premi
Born 2007
52 Guillem Clua, Gust de cendra, 2008
53 Josep M. Miró Coromina, Quan encara no sabíem
res, 2008. Premi del Crèdit Andorrà 2007
54 Josep Julien, Hong Kong Haddock, 2008. IV
Premi Fundació Romea de Textos Teatrals 2008
Volums publicats:
Textos a part
Teatre contemporani
1 Gerard Vàzquez, Magma, 1998. Premi Born 1997
2 Enric Rufas, Certes mentides, 1998
3 Lluïsa Cunillé, La venda, 1999
4 Juan Mayorga, Cartes d’amor a Stalin, 1999.
Premi Born 1998
5 Toni Cabré, Navegants, 1999. Premi Serra
d’Or 1999
6 Patrice Chaplin, Rient cap a la foscor, 2000
7 Paco Zarzoso, Ultramarins, 2000. Premi Serra
d’Or 1999 (al millor text espectacle)
8 Lluïsa Cunillé, L’aniversari, 2000. Premi Born
1999
9 Bienve Moya, Ànima malalta, 2000
10 Joan Casas, L’últim dia de la creació, 2001
11 Toni Rumbau, Eurídice i els titelles de Caront,
2001
12 Rosa M. Isart Margarit, Vainilla, 2001. Premi
Joaquim M. Bartrina 2000
13 Raül Hernández Garrido, Si un dia m’oblidessis,
2001. Premi Born 2000
14 Harold Pinter, L’engany, 2001
15 David Plana, Després ve la nit, 2002
16 Beth Escudé, Les nenes mortes no creixen, 2002.
Premi Joaquim M. Bartrina 2001
17 Luis Miguel González, La negra, 2002. Premi
Born 2001
18 Enric Nolla, Tractat de blanques, 2003
19 Dic Edwards, Sobre el bosc lacti, 2003
20 Manuel Molins, Elisa, 2003
21 Meritxell Cucurella, Pare nostre que esteu en
el cel, 2003
22 Llorenç Capellà, Un bou ha mort Manolete, 2003.
Premi Born 2002
23 Gerard Vàzquez i Jordi Barra, El retratista, 2003.
Premi del Crèdit Andorrà 2002
24 Albert Mestres, 1714. Homenatge a Sarajevo,
2004
25 AAdd, Dramaticulària, 2005
26 Miquel Argüelles, Una nevera no és un armari,
2004. Premi Joaquim M. Bartrina 2002
27 Joan Duran, Bruna de nit, 2004
28 Vicent Tur, Alícia, 2005. Premi Joaquim M.
Bartrina 2003
29 Josep Julien, Anitta Split, 2005. Premi del Crèdit
Andorrà 2004
30 Magí Sunyer, Lucrècia, 2005
31 Ignasi Garcia Barba, El bosc que creix / Marina /
Preludi en dos temps, 2005
32 Marco Palladini, Assassí, 2006
33 Jordi Coca, Interior anglès, 2006
34 Marta Buchaca, L’olor sota la pell, 2006. Premi
Joaquim M. Bartrina 2005
35 Manuel Molins, Combat, 2006
36 Marc Rosich, Surabaya, 2007
37 Carlos Be, Origami, 2007. Premi Born 2006
38 Ödön Von Horváth, Amor Fe Esperança. Una
Petita dansa de mort en cinc quadres, 2007
39 Jordi Sala, Despulla’t, germana, 2007
40 Cinta Mulet, Qui ha mort una poeta, 2007
41 Gerard Guix, Gènesi 3.0, 2007. III Premi Fundació
Romea de Textos Teatrals 2006
42 Aleix Aguilà, Ira, 2007. Premi del Crèdit Andorrà
2006
43 Carles Batlle, Trànsits, 2007
44 Marc Rosich, La Cuzzoni, 2007
45 Fernando Pessoa, El mariner, 2007
46 Janusz Glowacki, Antígona a Nova York, 2007
47 Jordi Faura, La sala d’espera, 2008. Premi
Joaquim M. Bartrina 2006
48 Toni Cabré, Demà coneixeràs en Klein, 2008
49 Damià Barbany, Arnau, el mite; la llegenda
catalana, 2008 (Inclou un CD)
50 José Sanchis Sinisterra, El setge de Leningrad,
2008
51 Jesús Díez, El show de Kinsey, 2008. Premi
Born 2007
52 Guillem Clua, Gust de cendra, 2008
53 Josep M. Miró Coromina, Quan encara no sabíem
res, 2008. Premi del Crèdit Andorrà 2007
54 Josep Julien, Hong Kong Haddock, 2008. IV
Premi Fundació Romea de Textos Teatrals 2008
55 Ignasi Garcia i Barba, Mars de gespa / La fi nestra
/ Sota terra, 2008
56 Albert Benach, Mascles!, 2008
57 Erik Satie, El parany de Medusa, 2009
58 Joan Cavallé, Peus descalços sota la lluna
d’agost, 2009. I Premi 14 d’Abril de Teatre 2008
59 Josep M. Diéguez, De vegades la pau, 2009.
Accèssit I Premi 14 d’Abril de Teatre 2008
60 Angelina Llongueras i Altimis, El cobert, 2009.
Accèssit I Premi 14 d’Abril de Teatre 2008
61 Carles Batlle, Oblidar Barcelona, 2009. Premi
Born 2008
62 Enric Nolla, Còlera, 2009
63 Manuel Pérez Berenguer, Hòmens de palla, dies
de vent (Una refl exió sobre el destí), 2009. Premi
del Crèdit Andorrà 2008
64 Jordi Faura, La fàbrica de la felicitat, 2009
65 Joan Gallart, Sexe, amor i literatura, 2009
66 Pere Riera, Casa Calores, 2009
67 Enric Nolla, El berenar d’Ulisses, 2009
68 Helena Tornero, Apatxes, 2009. II Premi 14 d’Abril
de Teatre 2009
69 Carles Mallol, M de Mortal, 2010
70 Josep Maria Miró i Coromina, La dona que perdia
tots els avions, 2010. Premi Born 2009
71 Joan Lluís Bozzo, Còmica vida, 2010
72 Pere Riera, Lluny de Nuuk, 2010
73 Marta Buchaca, A mi no em diguis amor, 2010
74 Neil Labute, Coses que dèiem avui, 2010
75 Damià Barbany, Prohibit prohibir, 2010
76 Michel Azama, La Resclosa, 2010
77 Ferran Joanmiquel Pla, Blau, 2010. VIII Premi
Joaquim M. Bartrina 2009
78 Evelyne de la Chenelière, Bashir Lazhar, 2010
79 Josep M. Benet i Jornet, Dues dones que
ballen, 2010
80 Carles Batlle, Zoom, 2010
81 Ferran Joanmiquel Pla, Blau, 2010
82 Daniela Feixas, El bosc, 2011
83 Guillem Clua, Killer, 2011
84 Marc Rosich, Rive Gauche, 2011
85 August Strindberg, Creditors, 2011
86 Lluïsa Cunillé, El temps, 2011
87 Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu, Pregun-
tes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc
Layret, advocat dels obrers de Catalunya, 2011
88 Cristina Clemente, Vimbodí vs. Praga, 2011
89 Josep Maria Miró i Coromina, Gang bang (Obert
fi ns a l’hora de l’Àngelus), 2011
90 Joan Rosés, Falstaff Cafè (Els pallassos de
Shakespeare), 2011
91 Marc Rosich, Car Wash (Tren de rentat), 2011
92 Sergi Pompermayer, Top model, 2011
93 9Aleix Puiggalí, Al fons del calaix, 2011
94 Jordi Casanovas, Una història catalana, 2012
95 Joan Brossa, Poesia escènica I: Al voltant de
Dau al Set, 2012
96 Josep Maria Miró i Coromina, El principi
d’Aquimedes, 2012
97 Jordi Oriol, T-error, 2012
98 Marc Angelet, Voyager, 2012
99 Marilia Samper, L’ombra al meu costat, 2012
100 Joan Brossa, Poesia escènica II: Strip-tease i
teatre irregular (1966-1967), 2012
101 Joan Brossa, Poesia escènica III: Mirades sobre
l’amor i la vida (1956-1962), 2012
102 Toni Cabré, L’inútil, 2012
103 Mercè Sarrias, Quebec-Barcelona, 2012
104 Damià Barbany, Lizzie Mc Kay, 2012
105 Pere Riera, Barcelona, 2013
106 Josep M. Benet i Jornet, Com dir-ho?, 2013
107 Helena Tornero, No parlis amb estranys, 2013
108 Harold Pinter, Terra de ningú, 2013
109 Josep Maria Miró, Fum, 2013
110 Tennessee Williams, La rosa tatuada, 2013
111 Raúl Dans, Un corrent salvatge, 2013
112 Jordi Faura, Groenlàndia, 2013
113 Marta Momblant, Resposta a cartes impertinents,
2013
114 Serafí Pitarra i Pau Bonyegues, El cantador, 2014
115 Marivaux, El joc de l’amor i de l’atzar, 2014
116 Rafael Spregelburd, Falk Richter i Lluïsa Cunillé,
Fronteres, 2014
117 Joan Brossa, Poesia escènica IV: Els déus i els
homes, 2014
118 Joan Brossa, Poesia escènica V: Estar al món
el 1953, 2014
119 Joan Brossa, Poesia escènica VI: Circ, màgia i
titelles, 2014
120 Àngels Aymar; Carles Batlle; Joan Cavallé; Beth
Escudé i Gallè; Albert Mestres, Espriu x dotze,
volum 1. 2014
121 Àngels Aymar; Carles Batlle; Joan Cavallé; Beth
Escudé i Gallè; Albert Mestres, Espriu x dotze,
volum 2. 2014
122 Alexandre Dumas fi ll, La Dama de les Camèlies,
2014
123 Marc Artigau i Queralt, Un mosquit petit, 2014
124 Dimitris Dimitriadis, Moro com a país, 2014
125 Paco Zarzoso, L’eclipsi, 2014
126 Carles Mallol, Mata el teu alumne, 2014
127 Serafí Pitarra, Liceistes i cruzados, 2014
128 Thomas Bernhard, El President, 2014
129 William Shakespeare, El somni d’una nit d’estiu,
2014
130 Lina Prosa. Traducció d’Anna Soler Horta. Il·lus-
tracions: Anna Bohigas i Núria Milà, Lampedusa
Beach, 2014
131 Josep M. Muñoz Pujol, L’Home del Billar, 2014
132 Toni Cabré, Les verges virtuals, 2014. Premi del
Crèdit Andorrà 2013
133 Damià Barbany, Kabaret amb K, 2014
134 Eduardo De Filippo, L’art de la comèdia, 2014
135 Josep Palau i Fabre, Mots de ritual per a Electra,
2014
136 Joan Brossa, Poesia escènica VII: La societat i el
camí personal, 2014
137 Joan Brossa, Poesia escènica VIII: Postteatre i
Teatre de carrer, 2014
138 Joan Brossa, Poesia escènica IX: L’ofici de
viure, 2014
139 Narcís Comadira, L’hort de les oliveres, 2015
140 Elisenda Guiu, Explica’m un conte, 2015
141 Lluïsa Cunillé, El carrer Franklin, 2015
142 Albert Arribas, Selecció, 2015
143 Xavi Morató, Un peu gegant els aixafa a tots, 2015
144 Federico García Lorca, El público, 2015
145 Arthur Schnitzler, El professor Bernhardi, 2015
146 Helena Codorniu; Sabine Dufrenoy; Marián
de la Chica; María José Lizarte, Simfonia de
silencis, 2015
147 Jordi Oriol, La caiguda d’Amlet (o la caiguda de
l’ac) / L’empestat, 2015
148 Laura Freijo Justo, El rap de Lady M, 2015
149 Molière, Dom Juan o el festí de pedra, 2015
150 Ramon Llull. Adaptació per a teatre de Cinta
Mulet, Llibre de les bèsties, 2015
151 Manuel Molins, Bagdad, dones al jardí, 2015
152 Molière, Don Joan, o el festí de pedra, 2015
153 Jordi Prat i Coll; Josep Maria Miró; Pau Miró;
Marc Artigau i Queralt; Victòria Szpunberg;
Albert Arribas; Marc Rosich; Llàtzer Garcia,
Llibràlegs, 2015
154 Pau Miró, Victòria, 2016
155 Lars Norén, El coratge de matar, 2016
156 Joan Guasp, Llull: l’amic de l’Amat, 2016
157 Marc Artigau i Queralt, Caïm i Abel, 2016
158 Llàtzer Garcia, Sota la ciutat, 2016
159 Enric Nolla Gual, Tu no surts a la foto, 2016
160 Sergio Martínez Vila, L’obediència de la dona
del pastor, 2106
161 Damià Barbany, Kriptonita, 2016
162 Marcela Terra, Desterradas, 2016
163 David Mamet; traducció d’Anna Soler Horta, Una
vida al teatre, 2016
164 Marc Garcia Coté, Niu, 2106
165 Bernard-Marie Koltès, En la solitud dels camps
de cotó, 2016
166 Josep Maria Benet i Jornet, La desaparició de
Wendy, 2016
167 Joan Brossa, Poesia escènica X: Fregolisme o
monòlegs de transformació (1965-1966) Primera
part, 2016
168 Joan Brossa, Poesia escènica X: Fregolisme o
monòlegs de transformació (1965-1966) Segona
part, 2016
169 Joan Brossa, Poesia escènica XII: Icones per a
1962, 2016
170 Mercè Rodoreda, La senyora Florentina i el seu
amor Homer, 2016
171 Joan Guasp, L’estàtua de la llibertat, 2017
172 Marc Rosich, A tots els que heu vingut, 2017
173 Davide Carnevali, Actes obscens en espai
públic, 2017
174 William Shakespeare; Traducció de Joan Sellent,
Ricard III, 2017
175 Joan Guasp, L’escorcoll, 2017
176 Josep Maria Miró, Cúbit, 2017
177 Joan Brossa, Poesia escènica XIII: Quatre peces
atàviques, 2017
178 Joan Brossa, Poesia escènica XIV: Ballets i
òperes, 2017
179 Joan Brossa, Poesia escènica XV: Accions
musicals, 2017
121 Àngels Aymar; Carles Batlle; Joan Cavallé; Beth
Escudé i Gallè; Albert Mestres, Espriu x dotze,
volum 2. 2014
122 Alexandre Dumas fi ll, La Dama de les Camèlies,
2014
123 Marc Artigau i Queralt, Un mosquit petit, 2014
124 Dimitris Dimitriadis, Moro com a país, 2014
125 Paco Zarzoso, L’eclipsi, 2014
126 Carles Mallol, Mata el teu alumne, 2014
127 Serafí Pitarra, Liceistes i cruzados, 2014
128 Thomas Bernhard, El President, 2014
129 William Shakespeare, El somni d’una nit d’estiu,
2014
130 Lina Prosa. Traducció d’Anna Soler Horta. Il·lus-
tracions: Anna Bohigas i Núria Milà, Lampedusa
Beach, 2014
131 Josep M. Muñoz Pujol, L’Home del Billar, 2014
132 Toni Cabré, Les verges virtuals, 2014. Premi del
Crèdit Andorrà 2013
133 Damià Barbany, Kabaret amb K, 2014
134 Eduardo De Filippo, L’art de la comèdia, 2014
135 Josep Palau i Fabre, Mots de ritual per a Electra,
2014
136 Joan Brossa, Poesia escènica VII: La societat i el
camí personal, 2014
137 Joan Brossa, Poesia escènica VIII: Postteatre i
Teatre de carrer, 2014
138 Joan Brossa, Poesia escènica IX: L’ofici de
viure, 2014
139 Narcís Comadira, L’hort de les oliveres, 2015
140 Elisenda Guiu, Explica’m un conte, 2015
141 Lluïsa Cunillé, El carrer Franklin, 2015
142 Albert Arribas, Selecció, 2015
143 Xavi Morató, Un peu gegant els aixafa a tots, 2015
144 Federico García Lorca, El público, 2015
145 Arthur Schnitzler, El professor Bernhardi, 2015
146 Helena Codorniu; Sabine Dufrenoy; Marián
de la Chica; María José Lizarte, Simfonia de
silencis, 2015
147 Jordi Oriol, La caiguda d’Amlet (o la caiguda de
l’ac) / L’empestat, 2015
148 Laura Freijo Justo, El rap de Lady M, 2015
149 Molière, Dom Juan o el festí de pedra, 2015
150 Ramon Llull. Adaptació per a teatre de Cinta
Mulet, Llibre de les bèsties, 2015
151 Manuel Molins, Bagdad, dones al jardí, 2015
152 Molière, Don Joan, o el festí de pedra, 2015
153 Jordi Prat i Coll; Josep Maria Miró; Pau Miró;
Marc Artigau i Queralt; Victòria Szpunberg;
Albert Arribas; Marc Rosich; Llàtzer Garcia,
Llibràlegs, 2015
154 Pau Miró, Victòria, 2016
155 Lars Norén, El coratge de matar, 2016
156 Joan Guasp, Llull: l’amic de l’Amat, 2016
157 Marc Artigau i Queralt, Caïm i Abel, 2016
158 Llàtzer Garcia, Sota la ciutat, 2016
159 Enric Nolla Gual, Tu no surts a la foto, 2016
160 Sergio Martínez Vila, L’obediència de la dona
del pastor, 2106
161 Damià Barbany, Kriptonita, 2016
162 Marcela Terra, Desterradas, 2016
163 David Mamet; traducció d’Anna Soler Horta, Una
vida al teatre, 2016
164 Marc Garcia Coté, Niu, 2106
165 Bernard-Marie Koltès, En la solitud dels camps
de cotó, 2016
166 Josep Maria Benet i Jornet, La desaparició de
Wendy, 2016
167 Joan Brossa, Poesia escènica X: Fregolisme o
monòlegs de transformació (1965-1966) Primera
part, 2016
168 Joan Brossa, Poesia escènica X: Fregolisme o
monòlegs de transformació (1965-1966) Segona
part, 2016
169 Joan Brossa, Poesia escènica XII: Icones per a
1962, 2016
170 Mercè Rodoreda, La senyora Florentina i el seu
amor Homer, 2016
171 Joan Guasp, L’estàtua de la llibertat, 2017
172 Marc Rosich, A tots els que heu vingut, 2017
173 Davide Carnevali, Actes obscens en espai
públic, 2017
174 William Shakespeare; Traducció de Joan Sellent,
Ricard III, 2017
175 Joan Guasp, L’escorcoll, 2017
176 Josep Maria Miró, Cúbit, 2017
177 Joan Brossa, Poesia escènica XIII: Quatre peces
atàviques, 2017
178 Joan Brossa, Poesia escènica XIV: Ballets i
òperes, 2017
179 Joan Brossa, Poesia escènica XV: Accions
musicals, 2017
180 Oriol Vilanova, Custòdia compartida, 2017
181 Joan Guasp, Un dels dies més feliços de les
nostres vides, 2017
182 Lluïsa Cunillé, Islàndia, 2017
183 Elisenda Guiu, El naixement, 2017
184 Gabriel Calderón, Que rebentin els actors, 2017
185 Sarah Kane, Blasted (rebentats), 2017
186 Francesc Meseguer, Lear, 2017
187 Francesc Meseguer, Body Sushi, 2018
188 Josep Maria Miró, Temps salvatge, 2018
189 Enric Garriga; Joan Pascual, El bosc sagrat
(2005 - 2011) / Santa barra (2014 - 2015), 2018
190 Francisco Javier Suárez Lema, Ja crema l’heura,
2018
191 Núria Perpinya, El vici, 2018
192 Marta Buchaca, Només una vegada, 2018
193 Marc Artigau i Queralt; Julio Manrique; Cristina
Genebat, E.V.A., 2018
194 Marc Artigau i Queralt, Alba (o El jardí de les
delícies), 2018
195 Bertolt Brecht, La bona persona de Sezuan, 2018
196 Joan Yago, El fantasma de Canterville, 2018
197 Joan Brossa, Poesia escènica XVI: A la recerca
d’un mateix, 2018
198 Joan Brossa, Poesia escènica XVII: Els 50 cap
per avall, 2018
199 Joan Brossa, Poesia escènica XVIII: La realitat i
les seves substitucions, 2018
200 Sergi Xirinacs, Família, 2018
201 Denis Fornés i Bernat Muñoz, Equus, de Peter
Shaffer, 2018
202 Stephen Karam, Humans, 2018
203 Oriol Vila i Raquel Salvador, Paradise, 2018
204 Helena Tornero Brugués, El futur, 2019
205 Antonio Tarantino, Stabat mater, 2019
206 Charlotte Brontë, Jane Eyre.
Una autobiografi a, 2019
207 Aleix Aguila, Orsini, 2019
208 Alfredo Sanzol, La tendresa, 2019
209 Olga Parra, Exhibició del quadre Adam i Eva de
Dürer, 2019
210 Ruth Gutiérrez, Els amants
sobrehumans, 2019
211 Virginia Woolf, Freshwater, 2019
212 Meritxell Cucurella-Jorba, Mentida, 2019
213 Paco Zarzoso, La Casa De Les Aranyes, 2019
214 Gabriele di Luca, Vaselina, 2019
215 Jordi Oriol, Europa bull, 2019
216 Joan Brossa, Poesia escènica XIX: Retorn al
verb, 2020
217 Joan Brossa, Poesia escènica XX: Grisa
artesania, 2020
218 Joan Brossa, Poesia escènica XXI: Convenci-
ons conscients, 2020
219 Joan Brossa, Poesia escènica XXII: Anys de
pau, 2020
Textos a part
Teatre clàssic
1 Fiódor Dostoievski, El gran inquisidor, 2008
2 Lluís Capdevila, La festa major de Gràcia / Tierra
sin primavera. Dues obres del teatre de l’exili
republicà, 2015
3 Anton Txèkhov, La gavina, 2016
4 Josep Anselm Clavé, L’Aplec del Remei, 2016
5 Josep Maria de Sagarra, La fortuna de Sílvia,
2016
6 Eugene O’Neill, Desig sota els oms, 2017
7 Àngel Guimerà, Sol Solet…, 2017
8 Oscar Wilde, La importància de ser Frank, 2018
9 Santiago Rusinol y Prats, Els Jocs Florals de
Canprosa. 2018
10 Josep M. de Sagarra, La Rambla de les Floristes,
2019
11 Carme Montoriol, L’huracà. Drama en tres
actes, 2019
Textos a part
Teatre per a joves
1 Ignasi García Barba, El delegat, 2016
2 Pere Anglas, Robinson Crusoe, 2016
3 Helena Tornero Brugués, Submergir-se en
l’aigua, 2016
4 Cristina Clemente, Consell familiar, 2016
5 Marta Solé Bonay, Límits, 2016
Textos aparte
Teatro contemporáneo
1 Juan Pablo Vallejo, Patera, 2004. Premi Born
2003
2 Toni Cabré, Navegantes / Viaje a California, 2005
3 Fernando León de Aranoa, Familia, 2005. Adap-
tación de Carles Sans
4 José Luis Arce, El sueño de Dios, 2005. Premi
Born 2004
5 Joan Casas, El último día de la creación, 2006
6 J. Carlos Centeno Álvarez, Anita Rondó, 2006
7 Antonio Álamo, Veinticinco años menos un día,
2006. Premi Born 2005
8 Rebecca Simpson, Juana, 2007
9 Antonio Morcillo, Firenze, 2008
10 José Sanchis Sinisterra, Valeria y los pájaros,
2008
11 Richard France, Su seguro servidor Orson
Welles, 2008
12 Carlos Be, Llueven vacas, 2008
13 Santiago Martín Bermúdez, El tango del Empe-
rador, 2008
14 José Sanchis Sinisterra, Vagas noticias de
Klamm, 2009
15 Gerard Vàzquez / Jordi Barra, El retratista, 2009
16 Marcela Terra, La Espera / Simone / Entre las
Olas, 2014
17 Sergio Blanco, Cartografía de una desaparición.
Panegírico a Joan Brossa, 2018
18 Damià Barbany, ¡Lorca, Lorcadia! fragmentación
dramatúrgica sobre las 32 obras teatrales de:
Federico García Lorca, 2018
19 Eric Martínez Girón, Vía en construcción, 2018
Textos aparte
Teatro clásico
1 Friedrich Schiller, Don Carlos, 2010
2 Pedro Calderón de la Barca, El gran mercado
del mundo, 2019
Textos a part
Teatre reunit
1 Lluïsa Cunillé, Lluïsa Cunillé 2007 / 2017, 2017
2 Sarah Kane, Sarah Kane. Obres completes, 2017
3 Felip Cortiella, Teatre anarquista, 2018
4 Josep Maria Miró Coromina, Josep Maria Miró
(2009-2018), 2018
5 Victoria Szpunberg, Victoria Szpunberg (2004-
2018), 2018
6 Marc Artigau, Teatre reunit 2009-2018, 2019
7 Sergio Blanco, Ficciones (2000-2011), 2019
8 Josep Maria Benet i Jornet, Teatre reunit 1963
/ 2010, 2019
9 Marta Buchaca, Marta Buchaca (2006-2018),
2019
xx
T
E
A
T
R
E
N
A
C
I
O
N
A
L
D
E
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
ISBN: 978-84-121295-4-0
Eduardo De Filippo
Traducció de Carme Arenas Noguera
Pròleg de Gregorio Luri
LES VEUS INTERIORS
Eduardo De Filippo
LES VEUS
INTERIORS
Eduardo De Filippo (1900-1984). Al llarg de la seva vida
va treballar com a actor, primer en la companyia fami-
liar i posteriorment en companyies pròpies que van tenir
gran èxit de públic a Itàlia. Entre la seva extensa pro-
ducció dramàtica destaquen les obres Natale in Casa Cu-
piello (1931), Questi fantasmi (1946), Le voci de dentro
(1948), La grande magia (1948), La paura numero uno
(1951), Mia famiglia (1953), Bene mio, core mio (1956),
Sabato, domenica e lunedì (1959), L’arte della comme-
dia (1964), Il contratto (1967), Il monumento (1970) o Gli
esami non fi niscono mai (1973). En l’àmbit del cinema
va ser actor, director, productor i guionista, de vegades
amb treballs de gran renom internacional com és el cas
de l’adaptació feta per ell mateix de la seva obra Filume-
na Marturano, que Vittorio De Sica va dirigir amb el títol
de Matrimonio all’italiana (1964).
Les veus interiors. Nàpols poc després del fi nal de la
guerra. Els germans Saporito malviuen en la misèria,
mentre assisteixen a l’esfondrament de la vella empresa
familiar dedicada al lloguer de material per a festes po-
pulars. Els seus veïns, la família Cimmaruta, subsisteixen
amb certa comoditat gràcies a uns quants negocis més
o menys tèrbols que els asseguren el plat a taula. Però
una sorprenent denúncia per assassinat trasbalsarà la
precària convivència del veïnat i el sumirà en una crei-
xent confusió entre sospites, mentides i veritats.
