.
Paco Zarzoso
Traducció catalana d’Albert Arribas
125
L’ECLIPSI
Paco Zarzoso
L’ECLIPSI
Paco Zarzoso (Port de Sagunt, 1966)
Paco Zarzoso ha escrit més de vint peces teatrals, entre les quals
destaquen Umbral (1996, premi Marqués de Bradomín), Valèn-
cia (Grec, 1997), Ultramarins (1999, Premi Ciutat de Barcelona),
Arbusht (Teatre Lliure, direcció Àlex Rigola), El mal de Holanda
(2008), El alma se serena (2009) i Hilvanando cielos (Teatro San
Martín de Buenos Aires i Centro Dramático Nacional, 2011).
També ha treballat com a director teatral i com a actor. És fun-
dador, junt amb Lluïsa Cunillé i Lola López, de la Companyia
Hongaresa de Teatre.
L’eclipsi
Leonor i Carla decideixen casar-se al jardí de la casa de la família
de Leonor, tot coincidint amb un esdeveniment astronòmic: un
eclipsi total que enfosquirà la Terra durant uns minuts, però
que al mateix temps il·luminarà el futur amorós de la parella.
La intenció és que les casi l’alcalde de la ciutat, un vell amic
de Ramon, pare de Leonor i company de caceres. Però a con-
seqüència d’un contratemps judicial, l’alcalde no podrà ofi ciar
la cerimònia i al seu lloc haurà de casar-los l’únic regidor dis-
ponible en aquesta urgència: el de cementiris. Això obligarà a
traslladar el casament dels jardins de la residència de Leonor als
jardins de la necròpoli municipal amb totes les conseqüències
que aquest fet portarà a les núvies i als seus convidats.
L’eclipsi determina també el desenvolupament de la música.
L’alegria i la lluminositat de l’hora de l’Àngelus en què comença
l’òpera, s’anirà esvaint amb l’arribada de la penombra. La desa-
parició del sol farà aparèixer els moments més foscos d’una par-
titura que explorarà també els racons més tenebrosos de cada
personatge, fi ns que el retorn de la llum recuperi l’alegria i la
comèdia fi nal.
T
E
A
T
R
E
N
A
C
I
O
N
A
L
D
E
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
.
L’ECLIPSI
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot
ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, tret de l’excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a l’editor
o a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer
còpies digitals d’algun fragment d’aquesta obra.
Edita: Arola Editors
1a edició: setembre del 2014
© del text: Paco Zarzoso
© de la traducció: Albert Arribas
Correcció: Romina Paps
Disseny gràfic: Arola Editors
Disseny portada: Antoni Torrell
Il·lustració portada: Fèlix Arola
Impressió: Gràfiques Arrels
ISBN: 978-84-942598-6-9
Dipòsit legal: T 525-2014
Polígon Francolí, Parcel·la 3
43006 Tarragona
Tel.: 977 553 707
Fax: 902 877 365
arola@arolaeditors.com
arolaeditors.com
Col·lecció Textos a Part
La direcció d’aquesta col·lecció compta amb la col·laboració de:
Carles Canut (Fundació Romea per a les Arts Escèniques)
Toni Casares (Sala Beckett)
Joan Pascual (Zona Zàlata)
Toni Rumbau
Amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya
L’ECLIPSI
Paco Zarzoso
Traducció catalana d’Albert Arribas
EQUIP ARTÍSTIC
Una òpera d’Alberto García Demestres, versió lliure de
l’obra de Paco Zarzoso
Direcció d’escena Xavier Albertí
Direcció musical Alberto García Demestres
Escenografia Llorenç Corbella
Vestuari Montse Amenós
Il·luminació Albert Faura
Ajudant de direcció Albert Arribas
Producció Teatre Nacional de Catalunya i
Festival de Barcelona Grec 2014
Teatre Nacional de Catalunya
Temporada 2013/2014
Direcció artística de Xavier Albertí
Patrocinadors del TNC: TV3 / Catalunya Ràdio i
Fundació Damm
REPARTIMENT:
L’eclipsi es va estrenar a la Sala Petita del Teatre Nacional
de Catalunya el 2 de juliol de 2014 amb el repartiment
següent:
ALBA, fotògrafa. Exparella de Carla. Soprano:
Elisenda Pujals
CARLA, núvia. Mezzo: Anna Alàs
CARLES, germà de Carla. Pintor. Baix: Josep-
Ramon Olivé
DIANA, estudiant. Amant de Ramon. Soprano:
Isabella Gaudi
LEONOR, núvia. Soprano: Maria Hinojosa
OLAF, enterramorts. Actor: Pere Ponce
PENÈLOPE, germana de Leonor. Monja. Mezzo:
Claudia Schneider
RAMON, pare de Leonor. Magnat. Tenor: Antoni
Comas
TITA, mare de Leonor. Difunta. Actriu: Mercè
Sampietro
.
Músics
VIOLÍ: Víctor Pérez
VIOLONCEL: Manuel Martínez del Fresno
PIANO: Andreu Gallén
CLAVICÈMBAL I TECLAT: Gregori Ferrer
CLARINET: José María Martínez
SAXO: Paula Carrillo
PERCUSSIÓ: Feliu Ribera
PERSONATGES
TITA
RAMON
LEONOR
ALBA
CARLES
CARLA
PENÈLOPE
DIANA
OLAF
.
- 11 -
ACTE PRIMER
Brilla el sol del migdia. Els ocells canten. Tres xiprers donen la benvinguda als qui
se’n van. Hi ha algunes cadires preparades per a una cerimònia. Apareix
TiTa amb
un para-sol obert i vestida de blanc. Es col·loca al costat d’un micròfon davant de
les cadires buides. El micròfon no funciona en cap moment.
TiTa: Sí? No? Sí? No? No? Sí? M’estima? No m’estima? Només dues
preguntes per a un milió de respostes… Només dues preguntes per
a
(
comença a comptar les cadires buides
) quatre mil milions de respostes…
A la una a la lluna, a les dues totes dues, a les tres… Se sent o no se
sent? La sort de no parlar a ningú és que t’escolta tothom… El fracàs
de parlar amb tothom és que no t’escolta ningú… M’arriba la veu fins
a Wellington a Nova Zelanda, o només m’arriba fins a Melbourne?
Ho diré sense pèls a la llengua: «Quan les torradetes de les meves
exèquies encara no s’havien refredat, els canapès d’aquesta boda ja
eren al forn.»
(
Adreçant-se a les cadires buides.
) Mentre els més endarrerits
s’acomoden, proposo una endevinalla als asseguts: Què és més lucratiu
per a l’ànima: veure els toros des de la barrera, o des de l’escorxador? O
dit d’una altra manera: submergir-se en els brolladors del plaer o surar a
la deriva per les llacunes de la calma? Qui ho endevini seurà a la dreta
de la núvia en el convit. No pateixin pel meu home: mentre menja de
la mà que li dóna de beure, no besa la mà que l’aplaudeix. I ara que hi
és tothom i ningú, vull dir com a amfitriona absent, expropietària en
funcions del jardí d’aquesta casa, així com cofundadora de la cadena
- 12 -
d’hotels Les mil i una estrelles, que: estar viu no és una professió, però
sí un anunci comercial interromput per un milió de pel·lícules. Estimats
convidats… Estimats membres de l’equip directiu del
holding
hoteler
del meu home… Estimats membres de l’Associació Comarcal de Caça
Major presidida pel meu home… Estimats membres de l’equip directiu
de l’Associació Nacional d’Astrologia presidida pel meu home… A tots
plegats desitjo comunicar-vos quelcom de ben important: malgrat que
combrego amb William Shakespeare en un imponent sonet, quan va
dir: «A la unió de dues ànimes lleials no admeto impediments», jo dic:
que estic completament a favor i completament en contra d’aquest
matrimoni. I que faré tots els possibles… I tots els impossibles…
perquè se celebri aquesta boda i perquè no se celebri aquesta boda…
Entra Ramon vestit de frac i LeonoR amb un vestit molt elegant.
Leonor: Fa molta calor
pare
Per què m’obligues a sortir?
ramon: Vull ensenyar-te una cosa
Leonor: Ja me l’ensenyaràs després
Tenim la casa
plena de convidats
ramon: Vull que siguis
la primera que ho vegi
S’apropen a un cavallet cobert amb un drap.
ramon: Descobreix-lo
Leonor: Pare
m’has regalat
un cotxe
una mansió
- 13 -
amb una piscina coberta
i una de descoberta
i un viatge a Nova Zelanda
en primera classe
No et sembla que ja és massa?
ramon: Tant de bo pogués regalar-te
un viatge encara més lluny
Leonor: Més lluny que Nova Zelanda?
ramon: Les vostres noces de plata
les celebrarem
a la lluna
Què me’n dius?
Leonor: A la lluna pare?
ramon: I les noces d’or
amb un viatge a Venus
Leonor: A Venus pare?
ramon: D’aquí a cinquanta anys
hi haurà viatges regulars
cap a Mart i cap a Venus
Per aquella època
segur que tindrem
algun hotel
de la nostra cadena
també allà dalt
Leonor: Jo ja en tinc prou
amb pensar què succeirà
d’aquí a mitja hora
quan se celebri
la meva boda
per posar-me a pensar
què succeirà
- 14 -
d’aquí a cinquanta anys
ramon: Filla no ets feliç?
Leonor: Pare molt feliç
ramon: Quant de l’u al deu?
Nou?
Set?
Més vuit?
Dos?
Menys quatre?
O millor dit
Amb quin número
de l’u a l’infinit
valores la teva felicitat?
Leonor: A l’infinit?
No sé comptar tant
ramon: ¿T’adones
que des que vas néixer
una banda de música
acompanya els teus passos
des que et lleves
fins que vas al llit?
No sents aquesta orquestra còsmica
entonant ja la marxa nupcial
de la vostra boda?
L’eclipsi d’avui
en serà el colofó.
Leonor: Anem a dins pare
o ens morirem de calor
A més hi ha els convidats
ramon: Espera
Ramon descobreix el cavallet i s’hi veu una carta astral.
- 15 -
Leonor: Què és?
ramon: Què vols que sigui?
La carta astral
del vostre matrimoni
Tots els astres
estimada
estan a favor
d’aquest matrimoni
tots sense excepció
especialment
el Sol
la Lluna
i la Terra mateixa
que s’aliaran meravellosament
en el moment
del vostre enllaç
per protegir
i il·luminar
el vostre present i futur
Vine acosta’t i comprova-ho
tu mateixa
Leonor: Pare m’agradaria
que el meu matrimoni
no el decidís
ni el Sol ni la Lluna
ni cap astre
sinó els desitjos
més humans
Per un lateral apareix aLba. Va vestida amb una armilla, duu una bossa de mà, i un
pedaç en un ull.
LeonoR i aLba es miren durant uns instants.
ramon: Què passa filla
- 16 -
sembla que hagis vist un fantasma?
Leonor: No deus haver contractat
cap guardaespatlles
per la meva boda?
Ramon també mira aLba. aLba es disposa a treure alguna cosa de la bossa.
Leonor: No deu anar armada?
ramon: Ha de ser l’Alba
Leonor: Qui?
aLba treu de la bossa una càmera fotogràfica.
ramon: L’Alba
és la fotògrafa especialitzada
en bodes civils
més prestigiosa
de la banya d’Àfrica
el Pròxim Orient
i l’Orient Mitjà
Això és el que m’ha dit
son pare
Leonor: Pare vaig acceptar celebrar
aquesta cerimònia a la teva manera
fins i tot que em triessis
el vestit
ramon: És un favor
que li faig a son pare
Leonor: Fins i tot em vaig comprometre
a ballar un vals amb tu
en el convit però…
ramon: Son pare
és company de cacera
- 17 -
i un gran amic
Leonor: Pare no estic disposada
a acceptar
ser la protagonista
d’un reportatge fotogràfic
ramon: T’he ensenyat de ben petita
que els valors més importants
d’un ésser humà
són la pietat i la fermesa
Leonor: T’ho vaig demanar de genolls i tot
ramon: Ja n’he donat la paraula
I si no acceptes aquest reportatge
ara mateix cancel·lo el viatge
als antípodes
i us quedeu a terra
i a més a més et cesso
com a directora de la revista
Hotels Les mil i una estrelles
Leonor: Ho dius de debò?
ramon: Absolutament
aLba s’apropa a LeonoR i a Ramon i comença a fer fotos.
aLba: Fotografio la mort
des de fa tants anys
que he oblidat com enquadrar
les fotografies de l’amor
ramon: Estimada amiga:
no sóc el nuvi
sinó el seu pare
i un amic de caceres
del teu
- 18 -
Leonor: Ets reportera de guerra?
aLba: Fa deu anys
vaig haver de fugir d’aquí
pels continus tirotejos
que es lliuraven
a les trinxeres del meu
jove cor
No és fàcil viure
quan la sístole crida
SÍ
i la diàstole udola
NO
Leonor: Mon pare
m’ha dit que estaves
especialitzada en bodes civils
aLba: Mon pare que també
es maquilla de blanc la calavera
per ballar en aquesta dansa
sepulcral de les finances
no ha volgut mai
acceptar que viatgés
amb la càmera per única companya
a la cara oculta del món
per retratar els desastres
de tantes guerres civils
i religioses
com tampoc suporta
que no hagi volgut
vendre els últims reportatges
en aquest descens a l’infern
ramon: Que fàcil
- 19 -
que és fiscalitzar els pares
quan s’ha tingut de tot
sense fer quasi res
Conec ton pare
i és un bon home
un home bo
que s’ha desviscut per tu
que ha plorat en silenci
sempre que eres lluny
Si tinguéssiu una mica d’honestedat
besaríeu les rajoles
que trepitgem
i ens aixecaríeu altars
per damunt dels estels
i entonaríeu càntics de glòria
al nostre pas
Queden pocs minuts
perquè comenci l’eclipsi
i ENCARA no ha vingut
l’alcalde
Vaig a trucar
per veure si li ha passat res
Ramon surt.
Leonor: Alba
Són esfereïdors
aquests amors
que amb el temps
es transformen
en cruels fotografies
aquests àlbums familiars
- 20 -
que quan es revisen
al cap del temps
carrisquegen com la porta oxidada
d’un cementiri
percudida per la pluja i el vent
Em promets que no em
fotografiaràs en tota
la cerimònia?
aLba: A la guerra d’Afganistan
hi va haver un eclipsi total
i la gent va deixar de disparar
a l’enemic
per gastar tota la munició
disparant contra la Lluna
Els qui no tenien armes
repicaven casseroles
perquè la gossa Lluna
s’espantés
i alliberés el Sol
de les seves urpes
Leonor: Per què m’expliques tot això?
Que vols espantar-me?
aLba: M’havia semblat que no m’escoltaves
Però ara necessito
una cervesa freda
aLba entra a la casa. Per un lateral apareix PenèLoPe amb els hàbits de monja.
PenèLoPe i LeonoR s’abracen.
Leonor: Penèlope reina
estava convençuda
que no vindries
- 21 -
PenèLoPe: Saps que sempre
sóc imprevisible
Leonor: No li vas dir al papà
que no tornaries
a trepitjar aquesta casa
per res del món?
PenèLoPe: Anit m’ho vaig pensar
millor
i vaig agafar l’últim avió
També he vingut per la mamà
Leonor: Per la mamà?
PenèLoPe: Abans de morir li hauria
volgut prometre
que cuidaria de tu
Leonor: Em fa tanta por
tornar-me boja i morir
tan jove com ella
PenèLoPe: De vegades encara em sembla veure-la
creuant els semàfors en vermell
i parlant amb les flors
Leonor: El papà sap
que has vingut?
PenèLoPe: Jo no li he dit
res
Leonor: Des de l’enterrament
de la mamà
que no ens vèiem
PenèLoPe: La decisió de fer
coincidir l’eclipsi amb la boda
també és del papà?
Leonor: De qui volies que fos si no?
- 22 -
PenèLoPe: Però és la teva boda
o la del papà?
Leonor: Per moments
et juro
que me’n fa dubtar
PenèLoPe: Quant val el cobert?
Leonor: Ni ho sé
ni m’importa
PenèLoPe: I aquest vestit?
Leonor: Què?
PenèLoPe: Quant costa?
Leonor: Pregunta-l’hi al papà també
l’ha triat ell
PenèLoPe: Saps quant
va gastar el papà
en el meu matrimoni?
Leonor: En el teu matrimoni
amb Crist?
PenèLoPe: En el meu matrimoni
amb tots els pobres
de la Terra
que són el meu principal
afany i
preocupació
Vols saber-ho?
Leonor: Em vols fer
sentir culpable?
PenèLoPe: Esclar que no Leonor
Leonor: Si has vingut per desenterrar
la destral de guerra
et demanaria sisplau
- 23 -
que no et presentis
a la boda
PenèLoPe: Per què em tens
tanta por?
Per què sempre tens
tanta por de tot?
Leonor: Segur que així que
vegis el papà
us posareu a discutir
PenèLoPe: Les pors
cal treure-les a passejar
i que els toqui l’aire
i sobretot cal
deixar que s’aparellin
amb els monstres dels altres
és l’única manera
de vèncer-les
i evitar que t’aigualeixin
el vi i la felicitat
Leonor: Tant de bo fos capaç
de vèncer per una vegada
totes les pors
i especialment la pitjor de totes
LA GELOSIA
PenèLoPe: Ho dius de debò?
Sempre m’havia semblat que el papà
era la teva por principal
Leonor: Hi ha una cosa
que no t’he explicat
PenèLoPe: De què?
Leonor: Sobre la persona
- 24 -
amb qui estic a punt de casar-me
PenèLoPe: Què li passa?
Leonor: Tot just fa tres mesos
que ens coneixem
PenèLoPe: Que potser li pot la ira?
Leonor: No
PenèLoPe: La usura?
Leonor: No
PenèLoPe: La supèrbia?
Leonor: No
PenèLoPe: La mandra?
Leonor: No
PenèLoPe: La luxúria?
Leonor: No
PenèLoPe: La gola?
Leonor: No
PenèLoPe: L’enveja?
Leonor: No
PenèLoPe: Doncs així no s’assembla gens
al papà
Enhorabona!
Leonor: Us presentaré
Totes dues van cap a la casa. TiTa apareix amb una regadora sense aigua i rega
les flors sense aigua.
TiTa,
recitant
: Flors, flors, flors… Flors per als vius i per als morts…
On lluireu millor els vostres colors, abraçades a la corona nupcial o
a la corona fúnebre? Ai, flors, flors, flors, us ho pregunto a vosaltres
perquè jo ho ignoro. Qui es mereix primer els vostres perfums, la
inconsciència dels vius o la saviesa dels morts? És més fàcil que els
vius robin als morts, o els morts als vius? On lluïu més els vostres
- 25 -
vestits, a prop del tàlem amorós o a prop del jaç de marbre? Flors…
Flors… Flors…
Apareixen CaRLa i CaRLes. CaRLa va vestida amb un vestit de núvia.
CarLa: Tothom ja és a dins
Arribem tard per culpa teva
CarLes: És millor que t’esperin
que no que desesperis tu
Això qui ho va dir?
(
Arrencant una flor i posant-se-la a la solapa.
)
No et veig gaire il·lusionada
germaneta
Veu una altra flor i la talla. Llença la que duia a la solapa i la substitueix per la nova.
CarLa: M’has de prometre
que no beuràs
GENS
i que no arrencaràs més flors
CarLes: Li prohibiràs
brindar al testimoni
de la teva boda?
CarLa: La primera copa
t’animarà
a prendre’n la segona
la segona
donarà via lliure a la tercera
i a partir d’aquí
s’obriran les comportes
al disbarat
i l’alienació infinita
CarLes: És aquí on us construiran
- 26 -
(
Assenyalant cap a la dreta.
)
la mansió
a la dreta del pare?
Els fonaments
de la teva nova casa
seran enormes
immensos
abismals
CarLa: Ho dius com si
m’hi anessin a enterrar
o a estimbar-m’hi
Tot i que en realitat
no són els fonaments de la casa
sinó el forat de la piscina
CarLes: Quants metres tindrà
la piscina?
Serà com a mínim
de mida olímpica
CarLa: Ni ho sé
ni m’importa
CarLes: L’hi preguntaré al Ramon
CarLa: Al Ramon?
CarLes: Saps que el Ramon
m’ha demanat que a cada
habitació de la seva cadena hotelera
hi llueixi un quadre meu?
Quaranta hotels
a una mitjana de quaranta habitacions
per hotel
sumen uns
mil sis-cents quadres
- 27 -
que a cinc-cents euros el quadre
suposaran uns ingressos de
vuit-cents mil euros
CarLa: No deus haver signat res encara?
CarLes: Si es confirma l’encàrrec
tindré feina
per set vides
Saps què significa?
CarLa: Què t’ha demanat a canvi?
CarLes: Aquest home t’estima moltíssim
de fet sent una adoració
per tu difícil d’explicar
On trobaràs
un sogre millor?
CarLa: No l’has suportat mai
CarLes: Conèixer és estimar
CarLa: Si no vols que t’enterrin viu
en una fossa
tan gran com aquesta piscina
no et barregis
amb el Ramon
CarLes: No treballes tu
també pel seu empori
fotografiant
jacuzzis
solàriums
sales de convencions
i suites nupcials?
CarLa: Creus que em caso
per interès?
CarLes: Si el papà i la mamà
- 28 -
s’haguessin casat
per interès
a nosaltres dos
ens hauria anat molt millor
Continuaríem sense tenir
cap mena de talent
però almenys hauríem
tingut diners
S’enfosqueix la llum general.
CarLa: No es deu haver avançat
l’eclipsi?
CarLes,
es posa les ulleres i mira cap al cel
:
És un núvol
I les teves ulleres?
CarLa: Me les he deixat
al cotxe
CarLes: Després de tots aquests
anys de penúria
de viure a la bona de déu
no et sembla que ens mereixem
uns anys de tranquil·litat?
CarLa: No ho facis Carles
No et deixis atrapar
per aquests xiprers
CarLes: Des que vaig acabar Belles Arts
no m’ha comprat mai ningú
ni un sol quadre
Ni tan sols he aconseguit
que algú es fixés
- 29 -
en els meus esforços per evitar
qualsevol estil
i influència
Torna la llum del sol.
CarLa: Vaig a buscar les ulleres
CarLes: T’espero dins
CarLa: No beguis sisplau
M’ho has promès
CarLes: Jo no t’he promès res
CaRLes entra a la casa. CaRLa, sola, es queda mirant els xiprers.
CarLa: Aquests xiprers
el primer cop
que arribes et donen la benvinguda
però quan ja has vingut
per tercer cop
es poden arribar a convertir
en els ullals
d’una negra boca que…
El jardí s’entenebreix de nou alhora que apareix una pilota d’handbol de l’altra
banda del mur i al seu darrere
Diana vestida amb un uniforme de col·legiala.
Diana: Em pots donar la pilota?
(
Amb la pilota a la mà.
)
Aquesta pilota
té una fal·lera irresistible
per colar-se en aquest jardí
com si una força misteriosa
l’atragués cap aquí
- 30 -
Tant és que la llenci
cap al nord
cap al sud
cap al sud-est
o nord-oest
Per alguna raó
incomprensible
salva el mur
que separa tots dos jardins
i sempre acaba aquí
Per cert
el vestit de la teva nòvia
a tu et quedaria
millor
Per molt bonica que siguis
també et diré
que el teu vestit
li quedaria millor
a ella que no pas a tu
Tant de bo posar-se
a la pell d’algú altre
fos tan fàcil
com intercanviar-se
un vestit
No et sembla?
CarLa: Doncs avui procura posar-te tu
a la meva pell
i vigila que des del
teu jardí
la pilota
no interrompi
- 31 -
la meva boda
Diana: En aquest moment
et juro que donaria
el que fos
per ser a la teva pell
i a les teves mans
i als teus cabells
i al teu cor
i al lòbul dret
del teu cervell
Però el que més desitjaria
seria poder veure
a través dels teus ulls
No has somiat mai
poder veure a través
d’uns ulls
que no siguin els teus?
I t’has preguntat
algun cop
com seria el món
vist d’un únic ull?
M’encantaria
poder lluir un pedaç
en un ull
com ella
Pausa.
CarLa: Com qui?
Diana: Com la fotògrafa
CarLa: Quina fotògrafa?
Diana: La fotògrafa de la vostra
- 32 -
boda
L’única capaç de fer fotos
sota un foc creuat
entre les bales enemigues
i durant un eclipsi total
CarLa: D’on ho has tret tot això?
Diana: Des de les finestres
de casa
no es veu gairebé res
però se sent gairebé tot
CarLa: És alta?
Diana: Alta?
CarLa: La fotògrafa de la boda…
Diana: No la coneixes?
CarLa: Potser
Diana: Semblava alta
i amb veu atiplada
CarLa: De quin color
té els cabells?
Diana: Jo diria que negres
CarLa: Llargs? Curts?
Diana: Alba
CarLa: Alba?
Diana: M’ha semblat entendre
que es deia Alba
El cel es torna a enfosquir.
CarLa: Segur que la fotògrafa
de la boda es diu Alba?
Diana: Sí
Alba
- 33 -
Diana s’amaga darrere la bardissa.
ramon: Déu meu Carla
estàs tan bonica
que fa por mirar-te
Irradies tanta llum
que podries encegar
fins als peixos abismals
CarLa: Vols espantar-me
el dia de la meva boda
i que me’n vagi?
ramon: De debò que t’espanto?
CarLa: Els teus elogis solen anar
acompanyats
de doloroses espines
ramon: No entelem
amb dolors i espines
un dia tan feliç com avui
CarLa: Com es troba la Leonor?
ramon: Només has de consultar
aquesta carta astral
(
Mirant la carta astral del cavallet.
)
per auscultar
el mapa del seu cor
i el teu també
la simfonia astral
que neix a les vostres sístoles
i mor a les vostres diàstoles.
CarLa,
apartant la mirada de la carta
:
No hi he entès mai de mapes
ni de cartes astrals
- 34 -
ramon: És la carta més completa
que ha elaborat
l’astròleg més car del món
A banda de vaticinar
el futur de la parella
també prediu
el destí dels fills
No tens curiositat
per saber com
serà el primogènit?
Tindrà la teva tenacitat
i la meva audàcia
la meva capacitat de navegació
pels mars de la realitat
i la teva bellesa més encisadora
I per descomptat serà un nen
Pausa.
ramon: Per què et quedes callada?
CarLa: De sobte un vent molt fred
m’ha glaçat els turmells
i els genolls
ramon: Amb l’eclipsi
baixaran un parell de graus
les temperatures
CarLa: Però l’eclipsi
encara no ha començat
ramon: No te’n deus haver penedit?
CarLa: Ara més que no pas fred
sento angoixa
una angoixa
- 35 -
indescriptible
i més que no pas ganes de vomitar
sento desitjos
que el món
em vomiti
ramon: Allò que està escrit
amb la cal·ligrafia lluminosa
dels astres
ja no es pot esborrar
Més enllà de la teva decisió
hi ha escrit que el vostre
primer fill serà meu
CarLa: És una decisió molt transcendent
No et sembla que ens l’hauríem de rumiar?
ramon: Ja has tingut temps de meditar-la
CarLa: Esperem almenys
fins a la tornada
del viatge de noces
ramon: Que potser el taronger medita
quan espargeix
pel camp
el pol·len de la tarongina?
Que potser el bolet verinós medita
quan escampa les espores
per la penombra
del bosc?
CarLa: Que potser jo sóc un taronger
o un bolet verinós?
ramon: Que potser les mosques mediten
quan copulen damunt les mans
mofant-se de la nostra
- 36 -
divina pusil·lanimitat?
CarLa: I si em faig enrere?
ramon: Les dues desitgeu
tenir un fill
No serà millor
que tingui els meus gens
que no pas els d’un desconegut?
No t’estic demanant tant
I no cal que la Leonor
se n’assabenti mai
A més està escrit
aquí a la carta astral
que ningú ha de contrariar
la meva voluntat
en els assumptes més vitals
i transcendents
Apareix CaRLes, ebri, amb una copa de whisky a la mà i les ulleres de sol posades.
CarLes: Ramon
el destí et truca
de nou a la porta
Et duc una notícia
magnífica
ramon: Magnífica?
CarLes: També et duc una notícia
terrible
ramon: De què parles?
CarLes: La magnífica és magnífica
perquè és l’antídot
de la terrible
per tant començaré anunciant-te
- 37 -
la segona
De la casa i amb ulleres de sol excepte aLba, que va sense ulleres, van sortint tots
els personatges.
TiTa no surt.
ramon: Que algú em digui
d’una punyetera vegada
què està passant!
CarLes: L’alcalde no
casarà la teva filla
Ramon
ramon: Pots repetir
això que has dit?
Tothom canta.
ToThom: L’alcalde
no casarà la teva filla
Ramon
ramon: Com?
CarLes: Ni tampoc a ma germana
No casarà ni la meva Carla
ni la teva Leonor
Leonor: Acaben de trucar
de la policia
per dir-nos que l’alcalde
està detingut
i que avui mateix passarà
a disposició judicial
PenèLoPe: Papà, el teu amic
l’han detingut per
especulació immobiliària
ToThom: Per tràfic d’influències
- 38 -
i malversació de fons
PenèLoPe: Per prevaricació
i evasió de capital
ToThom: És el presumpte cap
d’una gran trama corrupta
nacional i internacional
CarLes: Però jo en tinc la solució
i el programa de festejos
seguirà el seu curs
(
Mirant cap al cel
)
Ara que la crisàlide
cosmològica
comença a sortir del capoll
i entenebreix la Terra
la boda es podrà celebrar
TAL COM TU HAS PREVIST
TAL COM ESTÀ PREVIST
A LA CARTA ASTRAL
ToThom: Com?
CarLes: El meu millor amic
l’amic de la infància
que donaria la vida per mi
i jo per la d’ell
és regidor de l’ajuntament
i per tant té el poder de casar
Li he trucat i ja ve cap aquí
ramon: I on és la regidoria?
De què és regidor el teu amic?
CarLes: El meu amic
el meu amic d’infància
l’amic de l’ànima
- 39 -
que donaria la vida per mi
i jo per la d’ell
és regidor de cementiris
de cementiris Ramon
l’únic regidor comunista
de cementiris de l’ajuntament
ToThom: El regidor de cementiris
serà el mestre de cerimònies
de la boda?
aLba fa una foto a tothom i es comença a entenebrir el SOL. Tothom mira cap a
l’eclipsi.
.
- 41 -
ACTE SEGON
Cementiri a les tenebres. Els mateixos xiprers que donaven la benvinguda als vius,
ara donen la benvinguda als morts. L’eclipsi ha enfosquit el dia i les aus del migdia
han quedat silenciades pel misteriós meteor. Al seu lloc canten les aus del regne de
les tenebres… Les cigales també han fet una treva en la seva obstinada lletania i al
seu lloc els grills afinen els violins en la perplexitat tenebrosa de l’eclipsi. Tombes i
mausoleus.
oLaf, vestit de negre i amb ulleres de sol, mira una pala que hi ha a terra.
oLaf: Àngel, si et trobo dormint en una fossa, t’hi enterro viu…
Em sents? I si et veig dormisquejant en un nínxol, et juro que t’hi
emparedo… (
Agafant la pala.
) Les nostres eines ens dignifiquen la vida
i ens la fan més suportable… fins i tot la justifiquen… No entens
que és immoral abandonar-les a qualsevol banda? Però tu què has
d’entendre… si només saps dormir i malcriar els gats del cementiri
engreixant-los com porcs… Per culpa teva tenim la necròpoli infestada
de rates i serps. (
Mirant cap al cel.
) Per tu, qualsevol excusa és bona per
abandonar les obligacions… Et sembla que sóc gaire feliç llevant-me
cada matí sent l’únic regidor comunista de l’ajuntament? Et sembla
que és gaire agradable ser un llop estepari enmig d’un ramat rabiós
disposat a escorxar-me? Però ja ho veuràs, la setmana vinent, quan
torni de Moscou, el ramat em mirarà amb uns altres ulls… (
Mira cap
al cel.
) Quina paranoia li ha agafat a la gent que aquest eclipsi ens
omplirà la vida de desgràcies i confusió… si a les nostres vides ja no hi
caben més desgràcies ni confusió, vivint com vivim en aquest estupor
- 42 -
omnipresent… Per això, t’insisteixo que cal confiar en la revolució…
una revolució que canviï una vegada per totes, i per sempre, els capi-
tostos del ramat… Saps a què em refereixo? Tu què has de saber…
Em resulta més fàcil comunicar-me amb els difunts que descansen
allà a les tombes, que no pas amb tu… De qui et sembla que vaig
aprendre que la revolució i la mort arriben quan menys t’ho esperes?
(
Parlant als morts.
) Oi que vosaltres sí que enteneu el meu idioma?
Digueu-li tots a l’Àngel que teniu moltes esperances dipositades en
el meu viatge a Moscou d’aquesta tarda… Us juro companys… que
us pagaré amb escreix el préstec sense usura del vostre or… (
Sona
un telèfon mòbil de l’interior d’un dels nínxols.
) Quina mania que té la gent
d’enterrar els éssers estimats amb el mòbil… I mira que als sepelis
ho repeteixo milers de vegades «Sisplau, no enterrin els familiars
amb el mòbil, en aquest cementiri s’hi ve a descansar i a esperar la
revolució.» Però és que el ramat va molt perdut… Per això hauria
d’estar fent la maleta per anar-me’n a Rússia…
(
Mirant el rellotge.
) Al
segle passat, els éssers humans érem un ramat de bèsties… I saps
en què ens hem transformat al xxi? Doncs en un ramat de zombis…
de zombis confosos que deambulem d’una banda a l’altra, els uns
altius i els altres resignats… però zombis… zombis borrosos que
hem acabat desdibuixant la història… Per això aquesta tarda aniré
a Moscou: per traslladar del Kremlin a aquest cementiri la MÒMIA
DE LENIN… i oferir-li així una residència definitiva. El difunt més
il·lustre i benefactor de la història, reposarà aquí entre vosaltres…
Amb la missió d’encendre de bell nou la flama de la revolució tan
esperada pel ramat… (
Es torna a sentir una altra vegada el telèfon.
) Quan
sigui alcalde… el primer que faré serà bloquejar els senyals de mòbil
en tot el recinte necropolità… perquè els morts s’animin a fer-ho…
Que perdut que ha d’estar el ramat rus a les tundres del neoliberalisme
per arribar a subhastar la mòmia del seu gran prohom… Per això
no podem deixar escapar aquesta oportunitat… Espero que només
- 43 -
sigui un fals rumor que a la licitació també hi acudirà Eurovegas,
pel casino que volen construir imitant el Kremlin… (
Alçant la pala.
)
Ciutadans necropolitans… us prometo que el primer que penso fer
quan tinguem a Lenin entre nosaltres serà enderrocar aquell mur
que circumda els sepulcres i l’únic que fa és protegir els vius dels
morts del regne de la mentida… us prometo que quan arribi aquest
nou missatger amb la seva aurora escarlata… tots els mesos seran
maig… un nou somriure escarlata us ocuparà els rostres i un sol nou
ens il·luminarà les nits i les torxes d’un esdevenidor ple d’esperança
amb els seus rastres de foc…
(
Sona un mòbil, ara amb la música de la Internacional.
)
Sí? (
Pausa.
) Com que insuficient? Però si gairebé hi ha un quilo d’or
extret d’incisives i molars… Li recordo que la mòmia amb prou feines
conserva una quarta part dels teixits originals? No, no el sento bé…
ja li truco amb el telèfon de l’oficina…
oLaf surt. Entren aLba i CaRLa. aLba no deixa de fer fotografies amb flaix.
CarLa: En quin continent
vas perdre l’ull?
aLba: No me’n recordo
CarLa: Quin país?
aLba: No ho sé
CarLa: En quina guerra?
aLba: En una sense
devessalls
de sang
però en què
tu i jo
vam buidar
totes les llàgrimes
- 44 -
Fa una foto.
CarLa: Sisplau
No em fotografiïs
aLba: La Leonor tampoc
no es vol fotografiar
Segur
que us voleu casar?
CarLa: Tan cert
com que el sol
reapareixerà
aLba: Quan vas deixar-me
va caure la nit
i encara no ha despuntat el dia
CaRLa s’apropa lentament cap a aLba, després li apropa la mà al rostre i li treu el
pedaç descobrint-hi un ull normal.
CarLa: Quina disfressa de pirata
tan commovedora
Quants contractes
has firmat
gràcies a ella?
aLba: El dia que vas abandonar-me
vaig deixar de veure per l’ull
de l’amor
per no veure més
les nostres ruïnes
I ara tan sols veig
pel de la mort
CarLa: Amb aquest antifaç maldestre
potser enganyaràs
caps de premsa internacional
- 45 -
però no pas a mi
aLba: I tu
a qui has
hagut d’enganyar
per lluir aquest vestit?
Quants somriures
privats i públics?
Quants petons
abraçades carícies
has regalat per entrar
per la porta gran
d’aquest mausoleu familiar?
aLba fa per posar-se de nou el pedaç.
CarLa: No te’l tornis a posar
aLba: No t’hi casis
i no me’l posaré
CarLa: Deixa’m en pau
aLba: No t’hi casis
CarLa: No ets la meva propietària
aLba: No t’hi casis
CarLa: Ja vam ser roses atrapades
per les espines
aLba: No t’hi casis
CarLa: El nostre riu ho va arrossegar tot
aLba: No t’hi casis
i vine amb mi
CarLa: Es difícil estimar
algú
que sempre diu NO
NO t’hi casis
- 46 -
NO hi ha esperança
NO hi ha pietat
NO existeixen els núvols
aLba: Perquè són
gasos lacrimògens
CarLa: NO hi ha estrelles
aLba: És ferralla sideral
CarLa: NO és la lluna
aLba: És la madrastra
de les marees
Entre les tombes sona la veu de Ramon.
ramon,
fora d’escena
:
Filla!
aLba: El teu estimat sogre
CarLa: Encara no ho és
ramon,
fora d’escena
:
Carla on ets?!
CarLa: Aniria a la fi del món
tan sols per no veure’l
mai més
ramon,
fora d’escena
:
Carles!
aLba: Conec un amagatall
millor que la fi del món
ramon: Carla!
CarLa: No hi ha amagatalls
contra la seva astúcia
aLba: Anem a la cara
oculta del planeta
CarLa: La cara oculta?
- 47 -
aLba: Hi he fotografiat
tantes guerres
que la conec
com el palmell
de la mà
ramon: Carla!
aLba agafa CaRLa de la mà i desapareixen. Apareix Ramon vestit com al primer acte.
ramon: Carla!
Leonor!
Per un lateral apareix Diana ocultant alguna cosa a l’esquena.
ramon: Diana
Què hi fas aquí?
Diana: I tu?
ramon: Em vas prometre
que no apareixeries
a la boda
Diana: I no hi he aparegut
ramon: I què hi fas aquí?
Diana: Jugar a pilota
ramon: En un cementiri?
Diana: És un lloc públic
ramon: On se celebrarà
la boda de la meva filla
Diana: Abraça’m
ramon: Diana
Diana: Besa’m
ramon: Sisplau Diana
Diana: Doncs juga amb mi
a handbol
- 48 -
ramon: Em vas prometre
que no vindries
Diana: Agafa-la
Diana li llança la calavera que fins aquell moment ocultava a l’esquena.
ramon: D’on
l’has treta?
Diana: De per allà
ramon: Torna-la ara mateix
Diana: Em pertany
ramon: És d’algun familiar?
Diana: És meva
ramon: Teva?
Diana: És la meva calavera
No et resulta
familiar?
ramon: La teva calavera?
Diana: No reconeixes
aquest somriure?
Aquestes dents
que tants cops
has recorregut
amb la llengua
ramon: Estàs delirant
Diana: Quan vaig perdre
el cap per tu
en va quedar aquesta calavera
ramon: Només tenim
un cap
i una sola
calavera
- 49 -
Diana: Com es nota que ets
incapaç de perdre
el cap per res
ni per ningú
que no siguis tu
En els meus disset anys
l’he perdut tants
cops
ramon: Per algun altre
que no fos per mi?
Diana: Tot el que és important
i el que és estúpid canvia
Ramon
això ho sabem tots
els innocents
Per què no has
de canviar tu?
ramon: Diana
hi ha caps
que són insubstituïbles
i el meu cap
és un d’aquests
(
Mirant cap al cel.
)
Igual que petits
astres giren entorn
d’altres de colossals
entorn del meu cap
giren milers i milers
de caps
Diana,
mirant cap al cel
:
L’eclipsi
- 50 -
ens ha regalat
la nit més efímera
perdem-nos-hi ara
tots dos
en aquest laberint
ramon: Diana
demana’m
un pulmó
o un ronyó
i me’ls extirparé
demana’m una mà
o un peu
i me’ls tallaré
però no em demanis el cap.
Ramon intenta tornar el crani a Diana, però ella el rebutja.
Diana: Lluirà molt més
amb els trofeus
de caça
entre la mandíbula del cocodril
i la cornamenta
de la gasela
Diana surt.
ramon: Diana!
Ramon es queda tot sol, s’asseu en un banc mirant la calavera. Apareix TiTa desfullant
una margarida i també s’asseu al banc.
TiTa: Sí? No? Sí? No? No? Sí? M’estima? No m’estima? Només dues
preguntes per a un milió de respostes… Només dues preguntes per
a set mil milions de respostes… (
Ramon mira la calavera.
) No sé per què
- 51 -
estàs tan preocupat Ramon… Si és la boda més perfecta a la que
hàgim assistit mai. I aquest lloc, que potser no és la representació
mateixa de l’arcàdia a la Terra? Tot hi flueix tan harmoniosament,
sense sortir ni un mil·límetre del programa establert… Que potser
hi ha cap alegria més gran per a uns pares que veure els fills feliços
en el moment d’alçar el vol? Amb la certesa d’haver acomplert una
missió tan important. No sents com entonen un càntic de confiança
tots els convidats… en aquest contagi sensual de l’alegria d’estar
viu? I tu, estimat, ets l’amfitrió perfecte, el responsable últim de la
sincronització d’aquesta fusió astral i humana… Tant de bo la teva
filla hereti totes les coses bones que tens… totes les virtuts… aquesta
generositat que ha fet, per exemple, que traslladis aquí la cerimònia…
I que d’aquesta manera la teva dona assisteixi a la boda de la seva
filla des de la primera fila… i participi al circ de les vanitats des de
la gàbia de les bèsties…
ramon,
parlant
: Tita sisplau… Calla d’una vegada.
TiTa: Sí? No? Sí? T’odio o no t’odio? Només dues preguntes per a una
única resposta… Tant de bo hagués après de la nostra jove veïna a
perdre el cap i substituir-lo per un altre… igual que de petits canviem
les dents de llet, pels queixals del seny… Si el cap que vaig perdre
quan et vaig conèixer l’hagués enterrat a uns quants metres sota
terra, o l’hagués llençat al fons del mar… Qui sap si ara, en lloc de
ser aquí, podria estar complint el somni de viure a la casa d’un metge
rural en un poble perdut per la muntanya… vivint sola o potser amb
un pediatra amb ulleres de carei amant del silenci i de fotografiar la
tardor… Possiblement em dedicaria a l’apicultura intentant desxifrar
els missatges secrets de les abelles… i podria haver reprès les classes
d’acordió per tocar fados a tothom i a ningú… Hauria pogut fer tot
això i molt més si en lloc d’haver-me aferrat a aquest cap l’hagués
canviat per un altre… i en lloc de llançar-me contra aquell autobús
- 52 -
hi hagués pujat, fugint de tu per sempre… i en lloc que m’atropellés
la mort… hagués atropellat jo la vida…
Ramon, no vull que els teus ossos reposin en aquest panteó al costat
dels meus… prefereixo que descansin a la fossa comuna o que els
traslladeu al cementiri de mascotes a l’altre extrem de la ciutat…
prefereixo que els meus ossos reposin al costat de gats, de gossos,
tortugues, hàmsters o iguanes, anacondes o hienes, abans que amb tu!
Apareix CaRLes ebri, amb una ampolla a la mà. TiTa s’hi queda, mirant.
CarLes: Ramon
si ma germana
és la teva jove
i tu ets el seu sogre
Per mi tu què ets?
Per tu jo què sóc?
Com es barregen
les nostres sangs
en el tapís
genealògic
de la humanitat?
Sóc el teu gendre
de l’ànima?
Ets el meu sogre
del cor?
Quin paper faig
a la comèdia
sobrehumana de la teva vida?
Per quina porta
he de sortir i entrar?
Sóc el teu pintor
de cambra?
- 53 -
El teu bufó metafísic?
He tingut una idea
brillantíssima
per l’encàrrec
amb què no et defraudaré
ni a tu ni al món
ramon: On és aquell
regidor de cementiris?
CarLes: Què et sembla
estimat mecenes,
que tots els quadres
que llueixin a les parets
dels teus hotels
siguin negres?
ramon: Negres?
CarLes: Mil sis-cents
quadres negres
Negre sobre negre
Atzabeja
sobre negre
sutge brunenc
sobre negre taurí
mil sis-centes games
del negre grisós
al negre silenciós
amb què salvaré
l’art contemporani
de la deriva
i del qual es beneficiaran
els teus hotels amb la meva signatura
ramon: És la meva signatura
i no la teva
- 54 -
la que volen
els clients Carles
Per això et vaig demanar
mil sis-cents
autoretrats
del meu rostre
pintats per tu
i signats per mi
CarLes: Això em vas demanar?
ramon: Tan borratxo estaves
que ja no et recordes
de res?
O tan borratxo estàs ara
que ja no te’n vols recordar?
CarLes: Ramon
sóc capaç de pintar-te
amb un realisme aclaparador
els ulls
el nas
les orelles
els cabells
la boca
però sóc incapaç
de compondre
un rostre humà
i que el reconegui
com a tal
Només aconsegueixo
que a la tela sorgeixi
el monstre
que veig reflectit
- 55 -
al mirall
quan aconsegueixo
estar sobri
Entren PenèLoPe i LeonoR.
ramon: Us vaig dir
filles
que no us
separéssiu de mi
ni un moment
Pen i Leo: Pare Pare
ramon: I la resta de convidats
filles?
Leo, Ca i Pen: A la porta
del cementiri
ramon: I què hi fan
a la porta
filles?
PenèLoPe: Fumar
ramon: Fumar?
CarLes: I beure
ramon: I per què no entren
filles?
Leonor: Perquè tenen por
ramon: De qui tenen
por?
CarLes: De sortir del món
dels vius
Ca i Leo: I ingressar
en el dels morts
PenèLoPe: La mateixa por
- 56 -
que deu haver sentit
el teu amic l’alcalde
quan ha ingressat a la presó
ramon: No és un amic
només un conegut
PenèLoPe: I què diuen
les estrelles sobre el seu futur:
Viurà a la garjola
«sin saber cuándo es de día
ni cuándo las noches son»
o et continuarà acompanyant
any rere any
a les caceres de Botswana?
ramon: Ni a la boda de ta germana
ni tan sols
al cementiri
on descansen
els ossos de ta mare
ets incapaç
de deixar en pau
la destral de guerra
PenèLoPe: Leonor
no t’hi casis
sota les ordres
del teu malvat
pare
I casa’t per l’ESGLÉSIA
ToThom: Per l’església?
PenèLoPe: Sí, per l’església
ToThom: Amb la Carla?
Leonor: Amb la Carla
- 57 -
per l’església?
ramon: Filla has perdut
definitivament
el cap
PenèLoPe: La nova església
molt aviat
casarà les dones
CarLes: La nova església
casarà les dones?
PenèLoPe: A la nova església
les dones casaran
les dones
I seran les úniques
unions vàlides
davant els ulls de l’església
ToThom: Això farà la nova església?
PenèLoPe: L’estat del Vaticà
es traslladarà
al suburbi més pobre
del planeta
i des del bordell més sòrdid
de les moltes magdalenes
s’iniciarà el veritable
apostolat del credo en què:
els últims seran ELS PRIMERS.
ToThom: Això farà la nova església?
PenèLoPe: Només així
es podrà nacionalitzar
la banca privada
desenvolupar economies
de proximitat
- 58 -
i avançar cap a una economia
ecològica
ToThom: Això farà la nova església?
PenèLoPe: El món
reinventarà una democràcia
participativa
en què imperi
una sobirania alimentària
que impossibiliti
les fams
ToThom: Això farà la nova església?
PenèLoPe: Amb l’esperança
que una nova
Humanitat
es constitueixi
i administri poèticament
i tingui mecanismes
per defensar-se
d’autòcrates
com tu
PenèLoPe se’n va.
ramon: Carles
Com és que encara
no han aparegut
ni ta germana
ni aquell maleït
regidor de cementiris?
CarLes: Abans que el sol
reaparegui per la galta
de la lluna
- 59 -
els portaré als teus peus
molt honorable
virtuós
i esplèndid
mecenes meu
CaRLes surt.
ramon,
a LeonoR
:
Estimada Leonor
des d’avui
et nomeno hereva
universal
de tots els meus béns
a tu i als teus fills
alhora
que deshereto
ta germana
Leonor: Com estàs tan segur
que tindré
fills?
I si s’equivoquen
les estrelles
i en comptes de tenir
un fill mascle
No la Carla
sinó JO
dono a llum una nena
o una mostela
o potser una serp pitó?
ramon: No parles
amb el cap
- 60 -
Oi?
Parles a través
del diabòlic
cap de ta germana.
Apareix oLaf. Es posa davant de LeonoR i Ramon.
oLaf: Us declaro marit i muller. Ja us podeu besar, ballar un vals
sobre les fosses comunes o tallar el pastís nupcial amb la catana del
nostre harakiri col·lectiu… No oblideu que la sensualitat és passat
indefinit, la sexualitat present continu, i l’amor futur
imperfecte
…
però ja sé que no heu vingut perquè us parli de l’amor… heu vingut
perquè us parli de la sinistralitat del matrimoni en el nostre municipi.
I per això no vull volar a Moscou sense donar-vos tres consells que
he après entre aquests murs: «El desig continu de ser feliços és el
que ens fa més dissortats» Segon: «Sigueu infidels al cor, però no al
cardiòleg» i tercer: «El matrimoni és la primera causa de divorci, i el
divorci, el causant de la pèrdua d’un setanta per cent d’audició entre
els adolescents…» En aquest cementiri les roses es marceixen per
molt que les reguin, però gràcies a les meves polítiques igualitàries,
fins el mort més humil té una granja d’oques al cap per mitigar així
l’avorriment… En conclusió: l’únic matrimoni possible és el de la
falç i el martell… Fa mitja hora que espero en silenci que els nuvis
em digueu SÍ VULL O NO VULL però no hi ha manera de treure-us
d’aquest sepulcral laconisme.
ramon,
parlant
:
La Leonor és filla meva
i estem esperant la Carla
la seva nòvia
que està a punt d’arribar.
Leonor,
parlant
:
L’única alegria de ser filla seva
- 61 -
és que no ens podem casar
Se sent un tro.
ramon,
cantant
:
Què has dit?
Leonor,
cantant
:
Preferiria casar-me
a cegues
amb qualsevol
dels set mil milions
de persones
que habiten a la Terra
abans que amb tu
Se sent un altre tro més fort. Després el telèfon de la Internacional.
oLaf,
despenja
: Sí? (
Pausa.
) Doncs no, no ho havia previst… (
Pausa.
)
Pensava que pel preu de la mercaderia… l’embolcall el posarien
vostès… (
Pausa.
) I vostè no deu tenir alguna cosa per deixar-me…
una caixa grossa… o un bagul? (
Pausa.
) Com vol que transporti a
Lenin en una bossa de plàstic? (
Pausa.
) Sí, sí, digui-li a Putin que ja
m’encarrego jo de tot… aniré a veure si tinc un taüt al magatzem…
oLaf surt.
ramon: No parlaves
per boca teva oi?
Parles per boca
de ta germana
Leonor: El menyspreu i la llàstima
que sento per tu
són similars a la pietat
i repugnància que sento
per mi
- 62 -
de ser filla teva
Se sent un altre tro més fort.
ramon: Sense voler
T’has col·locat
entre el llop
i el seu furor
No tens por
d’ingressar a la república
del desfici
I viure com la més
miserable de totes
les pidolaires?
Leonor: Des que tinc
ús de raó
t’has interposat
entre jo i les meves amistats
entre jo i els meus amors
Entre jo i els meus desitjos
ECLIPSANT
des del primer dia
qualsevol rastre
de llum pròpia
igual que ho vas fer
amb la mamà
i ho vas intentar amb la Penèlope
sense aconseguir-ho
Segur que la Carla
m’ha abandonat per l’Alba
per culpa teva
Em vénen ganes de matar-me
- 63 -
Se sent un altre tro i s’alça un vendaval.
ramon: Aquesta tempesta
no l’ha fabricada
l’atmosfera
aquests trons
són de nebuloses celestes
Filla no pots
ni has de
contrariar la voluntat
dels astres
ni la de ton pare
Vés assajant fins que torni
EL SÍ VULL
que ja m’encarregaré
jo de la resta
Ramon desapareix. LeonoR es queda al banc. La tempesta es fa més forta. I cau
una pluja sobre ella.
TiTa: Sí vull? No vull? Quina pregunta més difícil, quan la distància
entre el sí vull i el no vull… és tan enorme com la distància entre
un batec i un altre del cor que pateix per desamor… Com es pot
sobreviure a aquest silenci sense embogir… o sense que t’esclati
el cor… la vida ja és prou lamentable per ofegar-se sense raó en
la tristesa… Filla recordo que de petita t’encantava la ceràmica…
No has pensat a fer un curset de ceràmica amb terres movedisses?
Del sinistre laberint de panteons, s’alça una boirina de focs follets amb totes les
games de colors… Entre aquesta lisèrgica calitja reapareix
PenèLoPe vestida de
cabaretera berlinesa i amb un pedaç igual que el d’
aLba, que va vestida de monja.
Totes dues ENTREN agafades de la mà.
PenèLoPe porta un ram de flors a la mà.
aLba i Pen: El món no és món
- 64 -
si no hi ha amor
l’amor no és món
si no hi ha estimació
«lo mismo que el fuego fatuo
lo mismito que el querer»
PenèLoPe: Germana estimada
et presento
la meva esposa aLba
aLba: Som
la primera parella
de dones casades
per l’església
Pen i aLba: Hem adoptat
una nena
que es diu Carla
Leonor,
a Alba
:
Carla?
aLba: Com que la Carla ha mort
en un accident
d’aviació cap a
Nova Zelanda
li hem posat el seu nom
Leonor: La Carla ha mort?
Pen i Leo: L’avió no va suportar
la fúria del monsó
Leonor: M’esteu mentint
PenèLoPe: Tu hauries de ser
la primera a saber-ho
ja que viatjaves amb ella
Leonor: Jo viatjava
en aquell avió?
- 65 -
aLba i Pen: Per què et sembla
que hem vingut
aquí al cementiri
a visitar-te?
aLba: Per què et sembla
que tens la pell freda?
PenèLoPe: I no et trobes
el pols
aLba i Pen: Per què et sembla
que hem vingut
a dur-te flors?
Leonor: Són per a mi
aquestes flors?
aLba i Pen: I per què et sembla
que no se’t sent
el cor?
Leonor: El cor
em batega tan de pressa
que no hi ha treva
entre un batec i un altre
però SÍ que batega
Jo no estic morta
Apareix Diana amb una serp enroscada al coll.
Diana: Hola mares
Pen i aLba: Hola Carla
PenèLoPe: On eres?
Diana: Buscant menjar
per a la Marisol.
Indicant la serp.
Leonor: No li deus haver
- 66 -
donat olives farcides?
Es posa hiperactiva
i després no hi ha qui dormi
Diana: Li he donat
una rata bòrnia
una rata llosca
i una rata cega
i ara les tres
fan curses
a les fosques
per dins la panxa
PenèLoPe: No li fas un petó
a la tieta Leonor?
Diana s’apropa a LeonoR.
Leonor: Però tu no eres
la Diana
la nostra veïna?
Diana: He canviat
de cap tants cops
que ja no recordo
les cases on he viscut
(Diana acosta el cap de la serp a LeonoR.)
Tieta no tinguis
por de la Marisol
només mossega
a l’avi Ramon
quan canta
amb un ull obert
i un de tancat
«No tengo trono ni reina
- 67 -
ni nadie que me comprenda
pero sigo siendo el Rey»
Entra CaRLa, LeonoR la mira, però no es diuen res.
PenèLoPe: No us dieu res?
aLba: No teniu res
a parlar?
CarLa: Qui és
aquella noia?
aLba: La Leonor
CarLa: La Leonor?
Pen i aLba: La teva Leonor
CarLa: La meva Leonor?
PenèLoPe,
a LeonoR
:
Leonor reina
i tu no li dius res
Leonor: Qui és?
PenèLoPe: La Carla
Leonor: La meva Carla?
Pen i Leo: Carla i Leonor
Leonor i Carla
Per què no us dieu
res?
Leonor,
a CaRLa
:
Per què vas
vestida així?
CarLa: Fa tant
de temps
que no em miro
en un mirall
ni permeto
- 68 -
que em facin fotos
que no sé com
vaig vestida
Tu de què vas disfressada?
Leonor: Mon pare diu
que de pidolaire
i ma mare
d’acordionista
CarLa: No sé si ens hem vist
fa un minut
o fa deu anys
Ens coneixem
de sempre
o no ens hem vist mai?
Leonor: Deu ser perquè estem
mortes?
CarLa: Mortes?
Leonor: Això m’ha dit
ma germana
que estem mortes
CarLa: Si fóssim
mortes
la nostra pell
no transpiraria
els mosquits
nos ens picarien
ni tindries
el lacrimal humit
i seria impossible
passar les particel·les
d’aquesta simfonia vital
- 69 -
sense que el vent
ens glacés l’ànima
Si fóssim mortes
no ens podríem girar
per mirar enrere
sense sentir vergonya
ni pietat
si fóssim mortes
jo no podria sentir
aquest amor cap a tu
com una inundació anímica
que es vessa per tot l’Univers
i flota sobre allò visible
sobre la profunda i intensa
verdor d’aquests xiprers
Si fóssim mortes
tu no podries ser la sentinella
dels meus somnis
ni la sentinella
de les meves vetlles
CaRLes apareix portant una safata coberta amb una tapa metàl·lica relluent que
deixa sobre una columna.
CarLes: Estimades núvies
En aquesta safata
coberta
hi ha el meu regal
de noces
Ha estat creat
en tot just unes dècimes
de segon
- 70 -
Però he realitzat
tants esborranys
com assajos
termonuclears
esbossa el sol
per pintar
cada capvespre de taronja
les façanes de Florència
Una obra realitzada
amb els materials
més nobles
i fètids
de l’Univers
que no necessita
títol ni marc ni paret
ni columna
que la sostingui
ni Capella Sixtina
que l’albergui
I tot perquè és
una obra d’art
que udola cor endins
un cap que mossega
infinits
un gall que esbomba els secrets
de l’esglai
un peix que es mossega
l’ànima anhelós
de deserts
Deixem que parli
per ella mateixa
- 71 -
CaRLes alça la tapa metàl·lica, i sobre la safata hi ha el cap tallat i ensangonat de
Ramon.
ramon: Filla et vaig dir
que sóc immortal
i no m’equivocava
Sóc en Ramon
ToThom: No en Joan Baptista
ramon: Decapitat
i viu
després d’haver perdut
milions d’hectolitres
cúbics de sang
Sóc en Ramon
ToThom: No en Joan Baptista
ramon: Malgrat aquesta
descomunal sagnia
encara podria
emplenar un mar
i competir amb el més gran
dels oceans
PERO SIGO SIENDO EL REY
ToThom: No en Joan Baptista
ramon: Malgrat aquesta
còsmica sagnia
encara respiro
els meus ulls veuen
les orelles senten
encara tinc gana
i set
Sóc en Ramon
ToThom: No en Joan Baptista
- 72 -
ramon: i el meu cervell
calcula
avalua
compara
i si troba res millor
compra
I el meu cap no descansarà
fins que tingui un fill mascle
a imatge i semblança meva
Per això totes les neurones
com en un exèrcit
invencible udolen
«Caseu-vos» «Caseu-vos» «Caseu-vos»
ToThom: Caseu-vos
caseu-vos durant l’eclipsi
Apareix oLaf disfressat de Lenin.
oLaf: Us declaro muller i muller. Ja us podeu besar o matar, ballar un
tango transsiberià sobre una mar de tíbies, o repartir la vostra carn
contemporània entre el ramat de zombis que habiten al ciberespai…
No oblideu que l’aristocràcia és passat indefinit, la burgesia present
continu, i el proletariat futur
perfecte
… però ja sé que no heu vingut
perquè us parli de l’amor… heu vingut perquè us parli dels beneficis
del riure fluix a la revolució cultural xinesa… I per això no vull volar a
Moscou sense donar-vos un consell que he après entre aquests murs:
«Si en definitiva els éssers humans no som més que un feix de llum
negra… més val que us espereu a celebrar les noces d’or d’aquí a
cent anys unint-les amb les noces d’urani enriquit.» Porto tres lustres
en silenci esperant que les núvies em digueu: SÍ VULL O NO VULL.
Però no hi ha manera de treure-us del vostre sepulcral laconisme…
- 73 -
Diana: Tenim gana
aLba: Set
PenèLoPe: Fred
I tancaran
el restaurant
del convit
ToThom: Caseu-vos d’una vegada!
Pen i aLba: Però caseu-vos
per l’església
CarLes: Millor civil
ramon: Durant l’eclipsi
Diana: Com en una autèntica
boda gitana
Pen i aLba: Però caseu-vos
per l’església
CarLes: En un lloc humil
ramon: Durant l’eclipsi
Diana: Com en una autèntica
boda romana
Pen i aLba: Però caseu-vos
per l’església
CarLes: De color anyil
ramon: Durant l’eclipsi
Diana: Com en una autèntica
boda australiana
aLba: Però caseu-vos
per l’església
CarLes: Amb un cocodril
ramon: Durant l’eclipsi
Diana: Com en una autèntica
boda marciana
- 74 -
CarLa: Leonor que esfereïdors
aquests amors
que amb el temps
es transformen
en cruels fotografies
Leonor: Carla que esfereïdors
aquests àlbums familiars
que al cap del temps
perden color
com la porta oxidada
d’un cementiri
ToTes Dues: Percudit per la pluja
i el vent
Pen i aLba: Però caseu-vos
per l’església
CarLes: Millor civil
ramon: Durant l’eclipsi
Diana: Como en una boda
de cabres hispàniques
CarLa: Leonor
Per què no marxem
a Nova Zelanda
de viatge de núvies
sense ser nòvies?
Leonor: En avió NO
que és molt perillós
CarLa: Jo conec una drecera
i no caldrà
que agafem cap avió
ni cap vaixell
CaRLa va cap a una tomba i l’obre. En surt fum. Totes dues miren a l’interior.
- 75 -
Leonor: S’hi va per aquí
a Nova Zelanda?
CarLa: Com que és als antípodes
només cal anar-hi
en línia recta
creuant la Terra
passant pel nucli
Leonor: Però Carla
el magma ens abrasarà
CarLa: L’amor
ens farà ignífugues.
CaRLa i LeonoR entren dins la tomba i desapareixen. També desapareix TiTa.
aLba i Leo: Però caseu-vos
per l’església
CarLes: Millor civil
ramon: Durant l’eclipsi
ToThom: Com en una autèntica
boda de Nova Zelanda
.
- 77 -
ACTE TERCER
Jardí del primer acte. És de dia. Apareix oLaf mudat i amb corbata.
oLaf: Bon dia. Abans que res, vull agrair l’assistència de tots els familiars,
amics i coneguts de les núvies que s’han apropat a aquest meravellós
jardí, en aquest esplèndid i lluminós matí estiuenc, per assistir a la unió
de la Carla i la Leonor. Per mi és un autèntic plaer participar d’aquesta
cerimònia tan vital i festiva, tenint en compte que per la meva feina
al consistori, em veig obligat a assistir a cerimònies molt més desco
-
ratjadores. Però no em vull allargar gaire més… ja que en Ramon, el
pare de la Leonor, tal com m’acaba de dir fa un moment, fa anys que
somia… que prepara aquesta boda… fins i tot abans que s’iniciés el
festeig de la seva filla amb la Carla… I tot plegat perquè es pogués
celebrar amb l’eclipsi que està a punt de començar… Esperem que
aquesta unió còsmica tan espectacular que està a punt d’iniciar-se,
afavoreixi l’aventura en comú d’aquesta parella… (
Mirant el rellotge.
)
Està a punt d’entrar l’eclipsi… Sisplau posin-se les ulleres de sol…
per protegir-se els ulls…
Amb l’entrada de les núvies, sonarà la marxa nupcial que ha compost
per a l’ocasió el músic italoamericà Albert Demestrini, establert des
de petit al nostre municipi i amic de la família…
Se sent la marxa nupcial. Quan se suposa que haurien d’entrar, elles no apareixen.
Silenci. La llum ha minvat.
- 78 -
oLaf: Sisplau, Carla, Leonor…. No sigueu tímides i quan soni la
marxa nupcial, entreu.
Torna a sonar la marxa nupcial. Silenci. Les núvies no apareixen. La foscor és més
gran.
oLaf: És la vostra marxa nupcial… composta per a vosaltres…
Sisplau, quan soni entreu…
Torna a sonar la marxa nupcial. Tot queda en una foscor total. Se sent un vent. I
la mateixa tomba obrint-se. Apareix
TiTa de la tomba. Porta una guia a les mans.
TiTa,
llegint
: Nova Zelanda, en maori Aotearoa (
«terra del gran núvol
blanc»
) és un país insular d’Oceania format per dues grans illes: l’Illa
Nord i l’Illa Sud. Es troba situada prop de dos mil quilòmetres al sud-
est del mar de Tasmània. A causa del seu llarg aïllament, al país s’hi
desenvolupà una fauna endèmica dominada per les aus, moltes de les
quals s’extingiren després de l’arribada dels humans i els mamífers
que hi introduïren sense cap mena de control. Les seves ciutats se
situen entre les de millor qualitat de vida al món. Nova Zelanda és
un país desenvolupat en molts aspectes, incloent-hi l’absència de
corrupció i el nivell d’educació, però en allò que es distingeix més és
sens dubte en l’índex de desenvolupament humà i en els índexs de
democràcia, els quals el situen en la gran majoria de publicacions i
estudis importants com el país més lliure i amb major respecte pels
drets civils del món. Pertanyent a la
Commonwealth
, els seus països
antípodes són els de la Península Ibèrica.
Se sent un acordió que toca un fado. Obscuritat.
Aquest llibre,
imprès
als tallers de Gràfiques Arrels
de la ciutat de Tarragona,
fou enllestit
el dia 19 de setembre del 2014
Volums publicats:
Textos a Part
Teatre contemporani
1. Gerard Vàzquez, Magma, 1998
Premi Born 1997
2. Enric Rufas, Certes mentides, 1998
3. Lluïsa Cunillé, La venda, 1999
4. Juan Mayorga, Cartes d’amor a Stalin,
1999. Premi Born 1998
5. Toni Cabré, Navegants, 1999. Premi Serra
d’Or 1999
6. Patrice Chaplin, Rient cap a la foscor,
2000
7. Paco Zarzoso, Ultramarins, 2000. Premi
Serra d’Or 1999 (al millor text espectacle)
8. Lluïsa Cunillé, L’aniversari, 2000. Premi
Born 1999
9. Bienve Moya, Ànima malalta, 2000
10. Joan Casas, L’últim dia de la creació, 2001
11. Toni Rumbau, Eurídice i els titelles de
Caront, 2001
12. Rosa M. Isart Margarit, Vainilla, 2001.
Premi Joaquim M. Bartrina, Reus 2000
13. Raül Hernández Garrido, Si un dia m’obli-
dessis, 2001. Premi Born 2000
14. Harold Pinter, L’engany, 2001
15. David Plana, Després ve la nit, 2002
16. Beth Escudé, Les nenes mortes no creixen,
2002. Premi Joaquim M. Bartrina, Reus
2001
17. Luis Miguel González, La negra, 2002.
Premi Born 2001
18. Enric Nolla, Tractat de blanques, 2003
19. Dic Edwards, Sobre el bosc lacti, 2003
20. Manuel Molins, Elisa, 2003
21. Meritxell Cucurella, Pare nostre que esteu
en el cel, 2003
22. Llorenç Capellà, Un bou ha mort Mano-
lete, 2003. Premi Born 2002
23. Gerard Vàzquez i Jordi Barra, El retratista,
2003. Premi del Crèdit Andorrà, Andorra
2002
24. Albert Mestres, 1714. Homenatge a
Sarajevo, 2004
25. AADD, Dramaticulària, 2005
26. Miquel Argüelles, Una nevera no és un
armari, 2004. Premi Joaquim M. Bartrina,
Reus 2002
27. Joan Duran, Bruna de nit, 2004
28. Vicent Tur, Alícia, 2005. Premi Joaquim
M. Bartrina, Reus 2003
29. Josep Julien, Anitta Split, 2005. Premi del
Crèdit Andorrà, Andorra 2004
30. Magí Sunyer, Lucrècia, 2005
31. Ignasi Garcia Barba, El bosc que creix /
Marina / Preludi en dos temps, 2005
32. Marco Palladini, Assassí, 2006
33. Jordi Coca, Interior anglès, 2006
34. Marta Buchaca, L’olor sota la pell, 2006.
Premi Joaquim M. Bartrina, Reus 2005
35. Manuel Molins, Combat, 2006
36. Marc Rosich, Surabaya, 2007
37. Carlos Be, Origami, 2007. Premi Born
2006
38. Ödön Von Horváth, Amor Fe Esperança.
Una Petita dansa de mort en cinc qua-
dres, 2007
39. Jordi Sala, Despulla’t, germana, 2007
40. Cinta Mulet, Qui ha mort una poeta,
2007
41. Gerard Guix, Gènesi 3.0, 2007. III Premi
Fundació Romea de Textos Teatrals 2006
42. Aleix Aguilà, Ira, 2007. Premi del Crèdit
Andorrà, Andorra 2006
43. Carles Batlle, Trànsits, 2007
44. Marc Rosich, La Cuzzoni, 2007
45. Fernando Pessoa, El mariner, 2007
46. Janusz Glowacki, Antígona a Nova York,
2007
47. Jordi Faura, La sala d’espera, 2008
Premi Joaquim M. Bartrina, Reus 2006
48. Toni Cabré, Demà coneixeràs en Klein,
2008
49. Damià Barbany, Arnau, el mite; la llegen-
da catalana, 2008 (Inclou CD)
50. José Sanchis Sinisterra, El setge de Lenin-
grad, 2008
51. Jesús Díez, El show de Kinsey, 2008.
Premi Born 2007
52. Guillem Clua, Gust de cendra, 2008
53. Josep M. Miró Coromina, Quan encara
no sabíem res, 2008. Premi del Crèdit
Andorrà, Andorra 2007
54. Josep Julien, Hong Kong Haddock, 2008.
IV Premi Fundació Romea de Textos Tea-
trals 2008
55. Ignasi Garcia i Barba, Mars de gespa / La
finestra / Sota terra, 2008
56. Albert Benach, Mascles!, 2008
57. Erik Satie, El parany de Medusa, 2009
58. Joan Cavallé, Peus descalços sota la
lluna d’agost, 2009. I Premi 14 d’Abril
de Teatre, 2008
59. Josep M. Diéguez, De vegades la pau,
2009. Accèssit I Premi 14 d’Abril de
Teatre, 2008
60. Angelina Llongueras i Altimis, El cobert,
2009. Accèssit I Premi 14 d’Abril de
Teatre, 2008
61. Carles Batlle, Oblidar Barcelona, 2009.
Premi Born 2008
62. Enric Nolla, Còlera, 2009
63. Manuel Pérez Berenguer, Hòmens de
palla, dies de vent (Una reflexió sobre el
destí), 2009. Premi del Crèdit Andorrà,
Andorra 2008
64. Jordi Faura, La fàbrica de la felicitat, 2009
65. Joan Gallart, Sexe, amor i literatura, 2009
66. Pere Riera, Casa Calores, 2009
67. Enric Nolla, El berenar d’Ulisses, 2009
68. Helena Tornero, Apatxes, 2009. II Premi
14 d’Abril de Teatre, 2009
69. Carles Mallol, M de Mortal, 2010
70. Josep Maria Miró i Coromina, La dona
que perdia tots els avions, 2010. Premi
Born 2009
71. Joan Lluís Bozzo, Còmica vida, 2010
72. Pere Riera, Lluny de Nuuk, 2010
73. Marta Buchaca, A mi no em diguis amor,
2010
74. Neil Labute, Coses que dèiem avui, 2010
75. Damià Barbany, Prohibit prohibir, 2010
76. Michel Azama, La Resclosa, 2010
77. Ferran Joanmiquel Pla, Blau, 2010.
VIII Premi Joaquim M. Bartrina, Reus
2009
78. Evelyne de la Chenelière, Bashir Lazhar,
2010
79. Josep M. Benet i Jornet, Dues dones
que ballen, 2010.
80. Carles Batlle, Zoom, 2010.
81. Ferran Joanmiquel Pla, Blau, 2010.
82. Daniela Feixas, El bosc, 2011.
83. Guillem Clua, Killer, 2011.
84. Marc Rosich, Rive Gauche, 2011.
85. August Strindberg, Creditors, 2011.
86. Lluïsa Cunillé, El temps, 2011.
87. Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu,
Preguntes i respostes sobre la vida i la
mort de Francesc Layret, advocat dels
obrers de Catalunya, 2011.
88. Cristina Clemente, Vimbodí vs. Praga,
2011.
89. Josep Maria Miró i Coromina, Gang
bang (Obert fins a l’hora de l’Àngelus),
2011.
90. Joan Rosés, Falstaff Cafè (Els pallassos
de Shakespeare), 2011.
91. Marc Rosich, Car Wash (tren de rentat),
2011.
92. Sergi Pompermayer, Top model, 2011.
93. Aleix Puiggalí, Al fons del calaix, 2011.
94. Jordi Casanovas, Una història catalana,
2012.
95. Joan Brossa, Poesia escènica I: al voltant
de Dau al Set, 2012.
96. Josep Maria Miró i Coromina, El principi
d’Aquimedes, 2012.
97. Jordi Oriol, T-error, 2012.
98. Marc Angelet, Voyager, 2012.
99. Marilia Samper, L’ombra al meu costat,
2012.
100. Joan Brossa, Poesia escènica II. Strip-
tease i teatre irregular (1966-1967),
2012.
101. Joan Brossa, Poesia escènica III. Mirades
sobre l’amor i la vida (1956-1962),
2012.
102. Toni Cabré, L’inútil, 2012.
.
103. Mercè Sarrias, Quebec-Barcelona,
2012.
104. Damià Barbany, Lizzie Mc Kay, 2012.
105. Pere Riera, Barcelona, 2013.
106. Josep M. Benet i Jornet, Com dir-ho?,
2013.
107. Helena Tornero, No parlis amb estranys,
2013.
108. Harold Pinter, Terra de ningú, 2013.
109. Josep Maria Miró, Fum, 2013.
110. Tennessee W illiams, La rosa tatuada,
2013.
111. Raúl Dans, Un corrent salvatge, 2013.
112. Jordi Faura, Groenlàndia, 2013.
113. Marta Momblant, Resposta a cartes
impertinents, 2013.
114. Serafí Pitarra i Pau Bonyegues, El canta-
dor, 2014.
115. Marivaux, El joc de l’amor i de l’atzar,
2014.
116. Rafael Spregelburd, Falk Richter i Lluïsa
Cunillé, Fronteres, 2014.
117. Joan Brossa, Poesia escènica IV: Els déus
i els homes, 2014.
118. Joan Brossa, Poesia escènica V: Estar al
món el 1953, 2014.
119. Joan Brossa, Poesia escènica VI: Circ,
màgia i titelles, 2014.
120. Àngels Aymar, Carles Batlle, Joan
Cavallé, Beth Escudé i Gallès, Albert
Mestres. Espriu x dotze. Volum 1, 2014.
121. Pau Miró, Enric Nolla i Gual, Josep Pere
Peyró, Gemma Rodríguez, Mercè Sar-
rias, Gerard Vàzquez, Teresa Vilardell,
Espriu x dotze. Volum 2, 2014.
122. Alexandre Dumas fill, La Dama de les
Camèlies, 2014.
123. Marc Artigau i Queralt, Un mosquit
petit, 2014.
124. Dimitris Dimitriadis, Moro com a país,
2014.
125. Paco Zarzoso, L’eclipsi, 2014.
Textos a Part Teatre clàssic
1. Fiódor Dostoievski, El gran inquisidor,
2008
Textos Aparte
Teatro contemporáneo
1. Juan Pablo Vallejo, Patera, 2004. Premi
Born 2003
2. Toni Cabré, Navegantes / Viaje a Califor-
nia, 2005
3. Fernando León de Aranoa, Familia, 2005.
Adaptación de Carles Sans
4. José Luis Arce, El sueño de Dios, 2005.
Premi Born 2004
5. Joan Casas, El último día de la creación,
2006
6. J. Carlos Centeno Álvarez, Anita Rondó,
2006
7. Antonio Álamo, Veinticinco años menos
un día, 2006. Premi Born 2005
8. Rebecca Simpson, Juana, 2007
9. Antonio Morcillo, Firenze, 2008
10. José Sanchis Sinisterra, Valeria y los
pájaros, 2008
11. Richard France, Su seguro servidor
Orson Welles, 2008
12. Carlos Be, Llueven vacas, 2008
13. Santiago Martín Bermúdez, El tango del
Emperador, 2008
14. José Sanchis Sinisterra, Vagas noticias
de Klamm, 2009
15. Gerard Vàzquez/ Jordi Barra, El retratis-
ta, 2009
Textos aparte Teatro clásico
1. Friedrich Schiller, Don Carlos, 2010
.
.
Paco Zarzoso
Traducció catalana d’Albert Arribas
125
L’ECLIPSI
Paco Zarzoso
L’ECLIPSI
Paco Zarzoso (Port de Sagunt, 1966)
Paco Zarzoso ha escrit més de vint peces teatrals, entre les quals
destaquen Umbral (1996, premi Marqués de Bradomín), Valèn-
cia (Grec, 1997), Ultramarins (1999, Premi Ciutat de Barcelona),
Arbusht (Teatre Lliure, direcció Àlex Rigola), El mal de Holanda
(2008), El alma se serena (2009) i Hilvanando cielos (Teatro San
Martín de Buenos Aires i Centro Dramático Nacional, 2011).
També ha treballat com a director teatral i com a actor. És fun-
dador, junt amb Lluïsa Cunillé i Lola López, de la Companyia
Hongaresa de Teatre.
L’eclipsi
Leonor i Carla decideixen casar-se al jardí de la casa de la família
de Leonor, tot coincidint amb un esdeveniment astronòmic: un
eclipsi total que enfosquirà la Terra durant uns minuts, però
que al mateix temps il·luminarà el futur amorós de la parella.
La intenció és que les casi l’alcalde de la ciutat, un vell amic
de Ramon, pare de Leonor i company de caceres. Però a con-
seqüència d’un contratemps judicial, l’alcalde no podrà ofi ciar
la cerimònia i al seu lloc haurà de casar-los l’únic regidor dis-
ponible en aquesta urgència: el de cementiris. Això obligarà a
traslladar el casament dels jardins de la residència de Leonor als
jardins de la necròpoli municipal amb totes les conseqüències
que aquest fet portarà a les núvies i als seus convidats.
L’eclipsi determina també el desenvolupament de la música.
L’alegria i la lluminositat de l’hora de l’Àngelus en què comença
l’òpera, s’anirà esvaint amb l’arribada de la penombra. La desa-
parició del sol farà aparèixer els moments més foscos d’una par-
titura que explorarà també els racons més tenebrosos de cada
personatge, fi ns que el retorn de la llum recuperi l’alegria i la
comèdia fi nal.
T
E
A
T
R
E
N
A
C
I
O
N
A
L
D
E
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
