Mercè Rodoreda

170

LA SENYORA FLORENTINA I EL SEU AMOR HOMER

Mercè Rodoreda

LA SENYORA FLORENTINA

I EL SEU AMOR HOMER

La senyora Florentina i el seu amor Homer. A la Barcelona

de principis del segle XX, les tristeses d’una professora de

piano soltera es transformen en el vigorós procés de cons-

trucció d’una personalitat forta i lliure, davant dels ritmes

marcats per un món de desitjos masculins. Una celebració

de la independència femenina que en l’exili republicà de

la seva autora també esdevé un lúcid clam pels valors de-

mocràtics.

Concebut des del diàleg directe amb una tradició escèni-

ca estroncada per la Guerra Civil, en un equilibri exquisit

entre ironia i continuïtat, el teatre de Mercè Rodoreda és

una baula fonamental a l’hora d’entendre aquesta veu tan

assenyalada en la literatura europea del segle XX.

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Romanyà de la Selva,

1983). És una de les veus més rellevants de la literatura en

català de la segona meitat segle xx, i està considerada per

molts com la novel·lista catalana més important de la post-

guerra. Entre els seus títols principals es poden destacar La

Plaça del Diamant (1962), Mirall trencat (1974) i La mort i la

primavera (publicada pòstumament al 1986). També és auto-

ra de nombrosos contes i textos breus, així com de diverses

peces teatrals, entre les quals ocupen un lloc privilegiat El

maniquí i La s enyora Florentina i el seu amor Homer.

ISBN: 978-84-946619-0-7

LA SENYORA FLORENTINA

I EL SEU AMOR HOMER

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot

ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, tret de l’excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a l’editor

o a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràﬁcs, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer

còpies digitals d’algun fragment d’aquesta obra.

Edita: Arola Editors

1a edició: gener 2017

Disseny gràﬁc: Arola Editors

Disseny portada: Antoni Torrell

Impressió: Gràﬁques Arrels

ISBN: 978-84-946619-0-7

Dipòsit legal: T 28-2017

Polígon Francolí, Parcel·la 3

43006 Tarragona

Tel.: 977 553 707

arola@arolaeditors.com

arolaeditors.com

Col·lecció Textos a Part

LA SENYORA FLORENTINA

I EL SEU AMOR HOMER

Mercè Rodoreda

EQUIP ARTÍSTIC

Direcció Sergi Belbel

Escenograﬁa Max Glaenzel

Vestuari Mercè Paloma

Il·luminació Kiko Planas

So Jordi Bonet

Ajudant de direcció Antonio Calvo

Ajudant d’escenograﬁa Josep Iglesias

Ajudanta de vestuari Núria Cardoner

Producció

Teatre Nacional de Catalunya

Temporada 2016-2017

Patrocinador del TNC: Fundació Damm

REPARTIMENT

La senyora Florentina i el seu amor Homer es va

estrenar a la Sala Gran del Teatre Nacional de Cata-

lunya el 22 de febrer de 2017 amb el repartiment

següent:

Senyora Florentina Mercè Sampietro

Senyora Perpètua Margarida Minguillón

Júlia Teresa Urroz

Senyora Zoila Carme Callol

Senyor Homer Toni Sevilla

Zeraﬁna Elisabet Casanovas

Jaumet/Francisquet/

Miqueló/Sereno Enric Cambray

Senyora Rosa/Noia Gemma Martínez

La publicació d’aquest text es va fer mesos abans

de l’estrena de l’espectacle al Teatre Nacional de

Catalunya.

PERSONATGES

SENYORA FLORENTINA, professora de piano, cant i decla-

mació. D’una seixantena d’anys, tranquil·la i ordenada.

SENYORA ZOILA, modista de capells. Veïna i llogatera de

Florentina. Romàntica i treballadora, tot la fa patir. Entre

cinquanta i seixanta anys [66 anys, de fet]. Viuda.

JÚLIA, veïna i llogatera de Florentina. Havia tingut una

botiga de mongetes i cigrons cuits. Ara viuen, ella i el

seu home, del que els passen els ﬁlls. Molt robusta i mig

pagesa. Entre seixanta i setanta.

SENYORA PERPÈTUA, veïna de Florentina. Mestressa

d’una casa de dispeses. Baixeta i grassona, ullet de per

diu, molta picardia. Lleugerament carregada d’espatlles.

Camina com un ànec, amb les cames obertes. Una mica

garrella, té les cames sense forma, potser els turmells

una mica inﬂats. (Viuda.)

ZERAFINA, minyona de Florentina. Noia de poble, bonica,

rossa, primeta. Innocent i lenta. A vegades, potser perquè

és papissota, es posa nerviosa i sembla un llampec.

SENYOR HOMER, propietari d’una botiga de ciris i estam

pes. Baixet, grassó. Porta bigotis tenyits i perruca negra.

Vermell de cara. Hipòcrita i viu. Entre els seixanta i els se

tanta. És l’amic de Florentina fa vint anys.

FRANCISQUET, mosso d’Homer.

MIQUELÓ, promès de Zeraﬁna.

JAUMET, noiet de vuit o nou anys, deixeble de Florentina.

NOIA, de divuit anys [veurem que, de fet, en té 15], dei

xebla de Florentina.

SENYORA ROSA, mare de Jaumet.

- 11 -

ACTE I

Una sala amb una porta a banda i banda i un

balcó al fons que dóna al jardí. A l’esquerra,

un sofà i dues butaques. A la dreta, una taula

rodona coberta amb un xal de catxemira, vol-

tada de cadires. Damunt de la taula un gerro

amb lliris de paperina artificials, i un cistellet

amb tot el que cal per a cosir. A un costat del

balcó, un piano negre. Damunt del piano dos

canelobres, (un rellotge), i, a la paret, un qua-

dre de santa Cecília. A l’altra banda del balcó,

un petit escriptori. A la paret, un diploma. Els

mobles, senzills i bons, vuitcentistes. Tot estarà

molt net i ple d’ordre. Macassars, drapets de

puntes, etc. Al bell mig de l’escenari, un gran

braser daurat.

Són les nou d’un dia de tardor. En aixecar-se

el teló l’escena estarà sola. Tot d’una es veu

baixar, al bell mig del balcó, obert, un cabàs

lligat amb un cordill. Una veu, des de fora, cri-

da: «Florentina!, Florentina!» El cabàs, tornarà

- 12 -

amunt i al cap d’una estona tornarà a baixar. La

veu tornarà a cridar. Aquest joc es pot repetir

unes quantes vegades. Al rellotge de damunt

del piano, tocaran les nou. Després, se sentiran

tocar a fora en una església veïna.

Truquen al timbre del carrer un parell de vega-

des. De la dreta surt

Florentina. Es treu el davan-

tal, no pot desfer les vetes, llença el davantal cap

allà d’on ha sortit i tanca la porta. S’arregla els

cabells de pressa. Se la veurà nerviosa. Tornen a

trucar dues vegades seguides. Va a obrir i amb

les mans s’aguanta el pit.

Torna seguida del senyor

Homer. Aquest porta un

paquet llarg i prim que deixa damunt del sofà.

Florentina: No sé si t’ho he de dir, però estava d’allò més

neguitosa… (Li fa un petó, que el senyor Homer no l’hi

torna, i li pren el capell.) Fa una temporada que només

se sent parlar de coses desagradables… es veu que Bar-

celona està plena de pinxos que la volen desacreditar.

Homer: Ah, les dones!… Les dones… Sempre espo-

ruguides per alguna cosa. Com vols que vingui cap

pinxo en aquest barri teu, tranquil i allunyat de la gran

aglomeració, de les grans artèries? Aquí és la pau de

la terra, com si visquessis a milers de quilòmetres de la

plaça Catalunya.

- 13 -

Florentina: Justament per això, perquè és un barri tan

sol.

Homer: Cabòries, filla, cabòries. No et deixis ficar cabò-

ries al cap… ni escoltis massa totes aquestes amigues

que et volten.

Florentina: L’altre dia van robar a una casa de més

amunt.

Homer: Això no és cap raó perquè hagin de robar [a]

la teva.

Florentina: És clar… si un s’ho mira així…

Homer: És clar, dona, és clar… Escolta… m’hauries de

fer un favor.

Florentina: Digues. Què vols? Vols sopar?

Homer: Ja ho he fet.

Florentina: Vols treure’t les sabates? Vols que et dugui

la bata?

Homer: Ni treure’m les sabates, ni posar-me la bata,

perquè me’n vaig de seguida.

Florentina: Oh… Jo que em pensava…

Homer: I si tanquessis el balcó? Trobo que més aviat

fresqueja.

Florentina tanca el balcó.

- 14 -

Florentina: Dispensa, no sé ben bé què faig… estava

tan atrafegada a la cuina i has arribat tan de sorpre-

sa… Quan ja em creia que no vindries… Tot i que som

divendres.

Homer, eufòric: Els grans divendres de l’Homer i de la

Florentina.

Li dóna un copet al cul.

Florentina: I el favor que deies?

Homer, es treu l’americana: Fa tres dies que em va caure

un botó i fa tres dies que el porto a la butxaca… (Butxa-

queja per l’americana.) A veure si l’hauré perdut… Ah,

ja el tinc… Me’l podries cosir?

Florentina: De seguida. Un moment… Potser mentre et

cuso el botó prendries una copeta de moscatell?

Homer: I si me l’oferissis de conyac? Si en tens, ei!

Florentina: Em sembla que en queda un cul d’ampolla.

Ho vaig a mirar. Deixa l’americana damunt de la taula,

vols?

Se’n va.

Homer, va per deixar l’americana i clava una gran enso-

pegada amb el braser: Caratsus! Quin cop a la canyella…

(Fa uns quants saltirons amb la cama arronsada.) Què

dimoni fa aquest braser aquí al mig? (Clava un cop de

mà als lliris i agafa el gerro precipitadament perquè no

- 15 -

es trabuqui. Ho toca tot: els respatllers de les cadires, el

rellotge de sobre el piano, obre un calaix de l’escriptori,

alça la tapa del piano i toca unes quantes tecles, palpa el

xal de catxemira que cobreix la taula, destapa el braser

etc.) Bella casa, bells mobles… parets reforçades. Una

propietat sòlida. Amb bons fonaments per a poder ai-

xecar més pisos el dia que convingui…

Florentina, [Torna] amb una ampolla i una copa: Què

deies?

Homer: Divagava.

Florentina, abocant el conyac: N’hi ha, just, una cope-

ta. (Homer se’l beu d’un glop.) No li pots haver trobat

el gust…

Homer: El conyac el van dedicar, només, als dintres…

Ah… No hi pensem més. Això reconforta…

S’asseuen davant de la taula.

Florentina agafa fil

i agulla del paneret, es posa les ulleres i comença

a cosir el botó.

Florentina: El fil no és ben bé del mateix color…

Homer: No hi fa res. Vés fent.

Beu l’última gota de la copeta.

Florentina, aixeca el cap: Ja veig que t’has quedat amb

les ganes… però que consti, he escurat l’ampolla fins

a l’última gota.

- 16 -

Homer, mirant la copeta a contrallum: Això és vida. Com

estàs d’alumnes?

Florentina: Tots van tornant de fora i en tindré dos de

nous: solfeig i piano. Tots dos comencen.

Homer: No he conegut una altra dona com tu.

Florentina: Dius que fa tres dies que anaves amb aquest

botó a la butxaca?

Homer: Sí filla meva, sí. Tres dies amb les seves nits…

La meva dona és així. Ja ho saps. El primer dia li vaig dir

que m’havia caigut un botó, el segon dia li vaig dir que

me’l cosís i al tercer dia, silenci, muts i a la gàbia, fem

veure que no ens adonem de res.

Florentina: Ets massa bon home.

Homer: Ja em coneixes. Em coneixes d’abans que em

conegués la meva dona. Qui ens ho havia d’haver dit,

quan jugàvem de galeria a galeria, quan fèiem voleiar

l’estel… Qui ens ho havia de dir… Callo moltes coses

per a no fer-te amoïnar. En fi, Déu nos en guard d’un ja

està fet, no en parlem més.

Florentina: Saps, avui ja em pensava que no vindries…

Què t’ha passat?

Homer: Faig pintar la botiga. Ja convenia, saps? Feia anys

que no l’havia tocada i, amb aquell paper tan descolorit,

ni les estampes feien goig ni els ciris lluïen.

Florentina: Però…

- 17 -

Homer: Ja sé què anaves a dir. El pintor és amic i ve a

treballar quan acaba el jornal. A mi em va de primera

perquè puc tenir la botiga oberta i despatxar com de

costum mentre duren les reformes. Ell ve cap al tard i

jo l’ajudo a portar els paquets d’una banda a l’altra…

tot el que li fa nosa, saps?

Florentina: Té, ja està. (Li dóna l’americana.) Ja veus

si costa poc. No m’agrada dir mal de ningú, ni voldria

que et pensessis que tiro aigua al meu molí… però

tanmateix…

Homer, agafa l’americana i se la posa: Tu sí que ets una

dona de totes prendes.

Florentina: Què hi farem… m’estimaves a mi i et vas

casar amb una altra.

Homer: Però no es pot dir que hàgim perdut el temps…

Hem recuperat tot el que hem pogut, eh?

Florentina, se’l mira fixament: Tot i que sembles natu-

ral… em sembla que dissimules alguna cosa… Trobo

estrany… això del botó… Em sembla que te’n passa

alguna i no goses dir-m’ho.

Homer: Fa tres dies que tinc serenata a casa. La noia vol

sortir sense que la seva mare li pregunti d’on ve quan

torna, el noi defensa sa germana; jo, també… s’ha de

donar llibertat als joves… i la meva dona… va tenir

un atac de nervis i, un moment, em vaig pensar que

- 18 -

m’anava a pegar. Fa tres dies que tinc coragre… Si et

sembla que puc estar com unes castanyoles…

Florentina: Em fas posar el cor trist… Jo que només

voldria la teva felicitat. Que tots els meus sacrificis han

estat…

Homer: Vint-cinc anys. Florentina, vint-i-cinc anys de

disputes i baralles. Sort que els fills m’han sortit bons i

que estan molt de mi.

Florentina: Es veu que tiren al seu pare. I que veuen la

bondat on és.

Truquen al timbre.

Homer, esverat: A aquestes hores?

Florentina: Deu ser la minyona nova. Des de les tres

que l’espero.

Homer: Sí que filla…

Florentina va a obrir i torna sola.

Florentina: Ai…

Homer: Qui era?

Florentina: Un bromista.

Homer: Ja has pres bons informes d’aquesta noia? Ja

saps que les coses s’han de fer ben fetes.

Florentina: És una noia de divuit anys: ve de Vallgorguina.

- 19 -

Homer: A la primera falta, ja t’ho dic sempre, al carrer.

Mira jo abans amb els dependents. Només n’hi ha un

que m’hagi sortit de bona mena: el mosso, el Fran-

cisquet. No vull arribar aquí els divendres i trobar-te

amoïnada per culpa de la minyona. A més a més, tu

necessites tenir el cap clar per a poder donar les teves

lliçons. I una persona seriosa, de tota confiança, que et

serveixi lleialment? Una noia de divuit anys?… humm…

em sembla massa jove.

Florentina: No et fixis en els anys. Jo, quan tenia divuit

anys, ja era com sóc. I en canvi hi ha persones que, a la

nostra edat, són ben boges. L’edat no vol dir res.

Homer: Ja veurem què em diràs, d’aquí una tempora-

da… Deixa’t d’històries, com la Filomena, no trobaràs

ningú.

Florentina: Però què hi puc fer jo, pobra de mi, si la

Filomena era massa vella per a treballar i se n’ha volgut

anar al poble amb els fills? Potser aquesta noia serà

una perla.

Homer: Perla o no perla, l’esperaves a les tres, són més de

les nou i encara l’esperes. Trobo que més aviat comença

malament. Si jo fos de tu i no em donés una explicació

acceptable de per què ha trigat tant, ni li obriria la porta.

Florentina: És que ja no l’espero. Potser s’ha posat

malalt algú de casa seva, es veu que té deu o onze

germanets, i no ha pogut agafar el tren.

- 20 -

Truquen al timbre.

Homer: Ara la tens aquí. M’espero un moment per a

veure quina cara fa i me’n vaig, que és molt tard.

Florentina se’n va a obrir. Homer pica la paret

amb els nusos dels dits.

Homer: Sòlid. Sòlid.

Florentina: Des de les tres i encara no és aquí.

Zoila: Ja em creia que passava una desgràcia, preciosa.

Des de les vuit que faig anar el cabàs amunt i avall…

ai! Com està, senyor Homer?

Homer: Com unes veritables pasqües. I vostè?

Florentina: Filla meva, esperava la minyona nova per

a fer confitura de tomàquet i a l’últim, en vista que no

venia, m’he posat a fer-la jo. Demà començo el curs i no

puc perdre ni un minut de temps quan tinc les lliçons…

ni em vull fer malbé les mans amb feines de la casa.

Zoila: I dius que havia de venir a les tres? A aquesta

noia l’ha aixafat una Catalana. Una noia de poble i

jove… es deu haver atorrollat en passar un carrer i ja

deu ser morta.

Florentina: Tu sempre penses el pitjor.

Homer: Senyora Zoila, si la minyona s’ha mort, la Flo-

rentina en buscarà una altra. No ens hi encaparrem. És

la vida. Una de perduda, dues de trobades.

- 21 -

Zoila: Escolta filleta, preciosa, et feia baixar el cabàs

perquè necessito una ceba. Estic fent una feina que vull

acabar aquesta nit i ni temps he tingut d’anar a casa

de l’adroguer. (A Homer.) Cada vespre, sap? em faig el

dinar de l’endemà… així, si alguna senyora m’entreté,

no em quedo sense dinar, que és el que m’havia passat

moltes vegades quan començava.

Florentina: Em sap greu no haver-te sentit… la fines-

tra de la cuina dóna a l’altra banda i mentre pelava els

tomàquets la tenia tancada…

Zoila: Una altra vegada faré el sistema que fem amb la

Júlia: piquem amb el mànec de l’escombra… però no

he gosat fer-ho per a no espantar-te… Ja estem prou

espantades amb aquest home misteriós…

Homer: No pensin en lladres, no pensin en cases robades,

no pensin en revolucions…

Florentina: Vaig a buscar la ceba. Un moment.

Se’n va.

Homer: Per què es preocupen pel que la gent diu? Han

robat [a] una casa. I què?

Zoila: És que nosaltres som dones soles…

Homer: Les dones soles fan por als lladres… A vegades

fa més por una dona que un batalló de soldats.

Zoila: Vostè sempre està de broma… Com li van els

negocis?

- 22 -

Homer: Als envejosos els dic que em van malament.

Als que em poden ajudar els dic que em van molt bé.

A vostè…

Zoila: Que estic al mig…

Homer: Li diré la veritat: ni massa bé ni massa malament.

Prou bé, de totes maneres, per a poder fer una mica de

guardiola. I els de vostè?

Zoila: Sí, miri, menjar i coure… i anar molt escarrassada.

Les senyores són molt difícils…

Homer: … I capritxoses?

Zoila: Sort en tinc. De totes maneres, les que em fan

viure, són un parell de dotzenes de clientes que neces-

siten un capell cada dos o tres mesos. Els els faig tan

bé com una casa de luxe i molt menys cars. I les males

clientes, les que només es fan un capell cada any o cada

dos anys… també m’ajuden.

Homer: I en deu tenir alguna d’aquestes que necessi-

ten… ja m’entén… l’excusa… de cara a la família… al

marit…

Zoila, molestada: No m’ho diuen.

Torna

Florentina.

Florentina: Té, filleta, té: la ceba: I perdona que no

t’hagi sentit.

- 23 -

Zoila: Sempre més et picaré amb l’escombra. No

t’espantaràs?

Florentina: Jo faré igual: tu cop de mànec a terra i jo,

cop de mànec al sostre…

Homer: Sí que estaran divertides.

Florentina: Perdona que no t’hagi sentit.

Homer: Ja li havies dit.

Florentina: És que em sap tant greu…

Zoila: No hi pensis més, preciosa, si hagués sabut que

t’hi havies d’amoïnar no t’ho hauria dit. I me’n vaig.

Aquesta nit hauré de vetllar i com que demà és el teu

aniversari…

Florentina: Més m’estimo no enrecordar-me’n…

Zoila: Passi-ho bé, senyor Homer.

Homer: Passi-ho bé. (A Florentina.) Jo també me’n vaig

de seguida.

Florentina acompanya Zoila. Homer es treu el

rellotge d’una butxaca de l’armilla i comprova

l’hora amb el rellotge que hi ha damunt del

piano.

Florentina: Em fa una pena, pobra Zoila…

Homer: Si està com una princesa: treballa i el treball la

distreu. Què faria, si no treballés?

- 24 -

Florentina: Però tan sola… i només el treball… i tants

records…

Homer: Vols dir que no és com tu, que em tens a mi i

que ets propietària, oi?… Aquesta casa cada dia val més.

Els terrenys en aquest barri s’estan posant a un ull de

la cara. La meva Florentina té el ronyó cobert. I n’estic

content. El dia que els teus pares van adquirir aquesta

propietat, van fer una santa cosa.

Florentina: Ja saps que tot el que tinc… Homer, els teus

fills és com si fossin els meus fills…

Homer: Apa, apa… asserena’t. I si els coneguessis…

Quin parell d’àngels acabats de baixar del cel… Si el noi

és un model de virtuts, la noia és una santa d’altar…

Florentina: Tu m’has ensenyat a estimar-los, par-

lant-me’n com potser cap pare no parlaria dels seus

fills…

Homer: I d’una obediència… Florentina, quan penso

que m’han sortit aquestes dues flors d’aquell escardot…

Florentina: Una felicitat compensa una pena, amic meu.

Homer: Si sabessis com m’agrades!… Bé, filla, et deixo.

Sé que estàs bé i és tot el que et desitjo. Cuida’t, sents?

No dormis amb el balcó obert que les nits ja comencen a

ser fresques i les matinades dolentes… M’ho promets?

Florentina, amb llàgrimes als ulls: Què seria de mi,

sense tu?

- 25 -

Homer: Apa, apa, no fem el somicó. Ja saps que amb

mi tens un bon costat. I allò que diem sempre: Alegria

i el demés són trons. A riure. A viure. A cantar. Ah!…

mira… no me’n recordava… T’he portat un parell de

ciris. I dels bons. (Agafa el paquet que havia deixat

damunt del sofà, el desembolica curosament i en treu

dos ciris molt guarnits.) Pel piano. I que demà tinguis

un aniversari ben feliç.

Florentina: Quin bé de Déu. Quin bon gust, quina

elegància…

Se’n va al piano, treu els ciris que hi havia i hi

posa els nous.

Homer: I ara sí que et deixo.

Florentina: No sé què dir-te… aquestes delicadeses…

Gràcies sents? Gràcies.

Homer: I ja ho saps, eh? A riure. A cantar.

Surten tots dos. Torna

Florentina, obre el balcó

i crida.

Florentina: Zoila! Zoila! Baixa un moment.

Veu de Zoila: No puc. Tinc la ceba al foc i la planxa

calenta. Estic acabant una feina.

Florentina: És que estic sola i és molt d’hora.

Zoila: Cridaré la Júlia que et vingui a veure. Què et

sembla?

- 26 -

Florentina: Sí. Pica-la amb l’escombra. Digues que baixi

a fer-me companyia mentre es va fent la confitura de

tomàquet.

Va fins al piano i toca els ciris. Arregla els ma-

cassars. Posa bé els lliris.

Florentina, davant del quadre de santa Cecília: Santa

Cecília estimada, protegiu-me sempre, recordeu-vos de

mi, que us estimo. Feu-me companyia. Doneu-me feina.

Feu-me viure en pau…

Truquen.

Florentina: Sí que ha anat de pressa. Mentre no sigui

la minyona…

Va a obrir i torna amb

Júlia.

Júlia: Quin espant m’ha dat la Zoila, filla meva del meu

cor. Què passa? Estava a punt de ficar-me al llit i sento

que em piquen a sota mateix dels peus amb el mànec

de l’escombra.

Florentina: Ha vingut l’Homer.

Júlia: Aquell pobre home…

Florentina: M’ha portat dos ciris. Mira.

Júlia: Quina misèria.

Florentina: Sempre rondines, tu.

- 27 -

Júlia: I a tu qualsevol cosa et fa feliç. Dos ciris… Si a mi

em ve un seyor com aquest, que té botiga oberta, i em

porta dos ciris pel meu aniversari, els hi parteixo entre

cap i coll. Duros! Duros és el que t’ha de donar i no dos

tristos ciris de misèria.

Florentina: Ja veuràs, jo aprecio les delicadeses.

Júlia: Què has pogut arraconar del que ell t’ha donat

en tots aquests anys? M’ho vols dir? Qui el va ajudar

aquella època que tot li anava al revés? Com hi ha món…

Aquest home t’hauria de besar els peus… Dos ciris! Mira,

em puja la sang al cap… Com estan amb la seva dona?

Florentina: A casa seva és la fi del món.

Júlia: Explica.

Florentina: Ahir, perquè sí, per una paraula sense im-

portància, va trencar tota la pisa de la cuina.

Júlia: Refumets! Explica.

Florentina: Es veu que els fills van haver d’intervenir, i

tot eren crits.

Júlia: Em deixes morta. Que se’n separi, d’una vegada…

Florentina: Què vols que faci, pobret, és la mare dels

seus fills… I quan li cau un botó no l’hi cus… una

desgràcia…

Júlia: Ai carat, però bé se’l veu prou eixerit. No ho sem-

bla que passi tants drames a casa seva.

- 28 -

Florentina: La botiga el distreu: els ciris, les estampes.

Júlia: I alguna visita de les monges… A mi, saps?

Florentina: Que n’arribes a ser de malpensada.

Júlia: Hi ha monges molt maques i acabadetes de pro-

fessar. Jovenetes…

Florentina: Calla, calla… valdria més que t’anessis a

confessar.

Júlia: Per confessions estic, amb els coves de roba que

tinc per rentar… El meu home ja ho diu…

Florentina: Que el tens a casa?

Júlia: És a casa de la noia. No m’hi facis pensar, que el

dilluns torna i ja tremolo. No saps la sort que tens de

no tenir marit.

Florentina: I no es torna manso aquestes temporades

que viu amb la filla?

Júlia: Calla dona, calla. Ja ho saps que a casa tota la vida

ha estat un infern. Ara està engelosit del noi perquè no

sé qui li ha explicat que, quan ell no és a casa, el Jaume

em porta els talls més fins. En canvi a ell i a la noia es

veu que els porta els talls que no valen res… Tallots per

a fer estofat plens de greixos i pelleringues, saps?

Florentina: I no es cansa de viure una temporada a casa

de l’un i una temporada a casa de l’altre?

- 29 -

Júlia: Si no de grat per força. El noi l’hi va obligar des-

prés de l’última baralla. Va dir: «Vull, que la meva mare

pugui estar tranquil·la de tant en tant i ens el partirem

amb la Isabel. La mare va treballar com una negra amb

la botiga tota la vida fent bullir cigrons i mongetes i

servint anxoves i ara vull que tingui una mica de pau».

Ai senyor… quan el tinc a casa em diu mal de la noia i

quan és a casa de la noia els diu mal de mi. Quin càstig…

Florentina: Si això el distreu i tots el coneixeu… no en

facis cas…

Truquen.

Júlia: El saboner!

Florentina, tot anant cap a obrir: El saboner? La

minyona!

Júlia: A aquestes hores esperes la minyona.

Florentina torna amb Zoila.

Zoila: Ja tinc el sofregit fet i he planxat tot el que havia

de planxar, però encara no estic llesta… preciositat…

no m’he pogut estar de baixar a fer la xerradeta. De

què parlàveu?

Júlia: Dels fills, Zoila, dels fills.

Zoila: Quina sort que tens de poder-los veure. Si jo

pogués veure el meu…

Florentina: També parlàvem de l’Homer.

- 30 -

Júlia: Ah, sí. Diu que ahir li va trencar tota la pisa.

Zoila: La pisa? Qui, va trencar la pisa?

Júlia: L’Homera, poncella de rosa, l’Homera. La senyora

de l’Homer. Es veu que quan s’enfila és una fúria. Com

si deixessin anar les hienes del parc.

Zoila: A veure si així es decideix a deixar-la.

Júlia: Que el deixo jo el meu home, i és el meu càstig?

Zoila: És molt diferent.

Júlia: Aquesta bonifàcia, dispensa’m, Florentina, però

l’afecte que et tinc em fa dir coses que no voldria…

aquesta bonifàcia ha tingut la paciència d’un sant…

Zoila: Jo sóc bona persona, però la paciència de la Flo-

rentina, no l’hauria tingut…

Florentina: Ell de vegades ha insinuat…

Zoila: Insinuar, insinuar… què vol dir insinuar? Els que in-

sinuen és perquè amaguen alguna cosa. Les insinuacions

es poden interpretar de moltes maneres. I el que en fa,

per a mi, és una persona que es riu de la persona que té

al davant, perquè, sí senyora, la deixa abandonada amb

un remolí de pensaments que més aviat li fan nosa. Ha

concretat mai res, el senyor Homer.

Florentina: No, és clar.

Júlia: Ha tingut més sort ell amb tu que no pas tu amb

ell.

- 31 -

Zoila: Vint-i-cinc anys de fidelitat a un home casat i

amb fills, quina paciència… Si no fos que et tinc molt

apreci, t’apallissaria.

Júlia: Però rateta, no veus que ella l’estima? Almeys

fes goig!

Zoila: A la nostra edat s’estima i, no sé com dir-t’ho,

no s’estima.

Florentina: Quins problemes, també.

Zoila: Tu hauries pogut trobar un bon partit. I ara tindries

fills que serien ben teus.

Júlia: Si ja el tenia un bon partit…, no te’n recordes

que ens ho havia explicat? El va deixar per l’Homer. Un

fill de notari.

Zoila: I el senyor Homer hauria hagut d’anar a vendre

insinuacions a un altre barri.

Júlia: Mira, quan el veig tan trempat i vermell de cara,

em fa una malícia que, si pogués, l’escanyaria.

Florentina: Tu sempre igual… No s’hi pot fer res amb

el dintre de les persones.

Júlia: Si volguessis dir la veritat… Hi tornaries a dormir

amb el senyor Homer?

Zoila: No la maregis, també.

Florentina: No, si m’agrada, sé que ho fa perquè em

té afecte.

- 32 -

Júlia: És clar que sí: si no, callaria i riuria.

Florentina: Ja veuràs, estàs gaire contenta, tu, de la

teva vida?

Júlia: També sóc de les que tenen pega. Tota la vida

escarrassada i ell assegut en una cadira fent d’estàtua i

la Júlia que s’apanyi.

Florentina: Totes tenim la nostra creu.

Zoila: És el que ens agermana. Jo, vídua a vint anys amb

un fill de setze mesos a la falda. Dos anys de casada

amb un jugador que quan em va tenir arruïnada es va

suïcidar. I aquest fill, que em costava sang i aigua, a vint

anys em diu que vol córrer món.

Júlia, a Florentina: I que la va ben deixar. Fa vint anys

que n’espera notícies.

Florentina: També has passat les teves, pobreta.

Júlia: Però el teu home no et lligava al llit com el meu

perquè no fugís. Quan era jove feia por. I jo havia de

callar per a no despertar els pares, que dormien a la

cambra del costat…, i els fills, que dormien a l’altra

banda. Quina cosa els homes…

Truquen al timbre.

Florentina: Ara!

Zoila: Jo vaig a obrir.

Florentina: Ara sí que deu ser ella.

- 33 -

Júlia: Aquesta noia, si comença així, només et donarà

disgustos.

Florentina: Ja començo a pensar que he fet un disbarat.

Torna

Zoila.

Zoila: No hi havia ningú. He vist una ombra que tombava

la cantonada, molt arrambada a la paret.

Júlia: Si tornen a trucar quan serem fora, no obris, sents?

Sobretot no obris. Ja saps que van robar a casa dels Rius.

Florentina: Perquè no havien tornat de fora i la casa

semblava abandonada… però val més que no en parlem

perquè acabaríeu fent-me agafar por.

Zoila: Què vols que hi vinguin a buscar, aquí?

Júlia: Hi ha lladres que s’especialitzen en senyores soles.

No ha vingut l’home que ven sabó? La Quima m’ha dit

que havia anat a casa seva. Ella se’l va treure de sobre

amb quatre males paraules: diu que ell, de moment, li

va plantar cara però ella va acabar fent-li ajupir el cap.

Florentina: Potser té mitja dotzena de criatures que li

demanen pa.

Zoila: Sabeu què? Ara podríem resar un parenostre

perquè Déu ens guardi dels lladres.

Júlia: Quines sortides… Apa, vinga, tu també. A veure

si farem riure, totes plegades.

Zoila: Jo tinc les meves creències.

- 34 -

Júlia: Jo també; però són a l’altra banda. (Truquen i totes

fan un bot.) No obris.

Florentina: I si és ella?

Zoila: Que se’n torni. Em sembla que més paciència de

la que tens ja no es pot imaginar.

Júlia: Fa més de sis hores que l’esperes…

Tornen a trucar.

Zoila, a Júlia: I si anessis a mirar?

Florentina: Ja hi vaig jo. No se’ns menjaran pas. Miraré

per la reixeta.

Surt

Júlia.

oila: Tot això no m’agrada gens. Aquesta nit tindré

por: por de despullar-me, por de mirar sota el llit, por

d’apagar el llum.

Florentina: No siguis tan nerviosa…

Zoila: No, no podré dormir. (Li ensenya les mans,

que li tremolen.) Mira. I si quan estic així m’adormo,

m’adormo d’aquella manera que et penses que estàs

despert i somio que el meu fill és mort. I el veig que es

va acostant… acostant…

Entra

Júlia amb PerPètua.

Júlia: És la senyora Perpètua; li explicava l’esglai que ens

havia donat. Diu que el saboner l’ha visitada.

- 35 -

PerPètua: Com hi ha món… Fang, m’ha venut, el lladre.

Fang! Un sabó que, en comptes de netejar, embruta,

moll com el llot… I no fa gens de sabonera. Com m’ha

ensarronat, el lladre… Expliqueu-me coses. Des del

balcó, així a simple vista, he vist llum i bellugadissa. He

mirat amb els binocles i he vist la Zoila. Ara és l’hora,

m’he dit, d’anar a plantar una figureta. I després, si feu

força bondat, us donaré una notícia que totes caureu

d’esquena… I us hauran de venir a collir.

Júlia: Digue-la de seguida… quines ganes de fer-nos

gruar.

PerPètua: Paciència.

De dintre el pit es treu una mà de morter.

Florentina: On vas amb una mà de morter?

Júlia: S’ha tornat boja mirant el senyor Xica com fa

gimnàstica.

PerPètua: És una precaució per si topava el saboner. Ah!

tinc un dispeser nou: un jove de vint-i-dos anys. Me’l

van recomanar els Felipons de Llagostera. No havia vist

ningú tan distingit en tota la meva vida.

Zoila: Què deu dir quan deu veure el senyor Xica com

fa gimnàstica a la galeria… No sé pas de què li serveix.

Pobre home té un ventre que sembla una pera.

Júlia: De vegades el veig passar amb el bastonet,

trico-trico…

- 36 -

Florentina: Sembla una mòmia i només té setanta anys.

Zoila: I diu que la gimnàstica el conserva?

Florentina: Tu sí que estàs ben divertida amb els teus

dispesers.

PerPètua: Així, us heu espantat, eh? Doncs aguan-

teu-vos, que tiro la bomba.

Júlia: No ens facis gruar tanta estona, apa, aboca…

Florentina: Ja no em recordava que tenia una notícia

a la butxaca.

PerPètua: I quina notícia!… He tret la rifa.

Júlia: No m’ho crec.

Florentina: Una vegada ja ens vas fer una broma per

l’estil quan ens vas dir que havies heredat.

PerPètua: Noies, aquella vegada era diferent. Totes

estàvem ensopides i ho vaig fer per dur una mica d’ani-

mació. Com diu l’Homer: a riure! A viure! I sabeu quant

he tret? (Aguantant-se el ventre amb les mans de tant

riure.) Cent mil duros. Cent mil.

Júlia: No pot ser.

Zoila: Vols dir que no t’equivoques?

PerPètua: Aquí teniu el bitllet i la llista dels números.

Apa, a veure si encara ho desmentiu.

Zoila: Quina sort, Verge Santa…

- 37 -

Júlia: Oh, i és veritat…

Florentina: I què en penses fer?

PerPètua: Primer de tot cobrar-los. I us demano que feu

el favor de no explicar-ho a ningú. És un secret entre

nosaltres.

Zoila: Moixoni.

Florentina: Et retiraràs?

PerPètua: I què faria sola com una bleda? Necessito

animació. I la minyona, on la tens?

Júlia: No se li ha vist ni l’ombra.

PerPètua: Potser no vas entendre bé la carta…

Zoila: Em penso que hi deu haver un error de dates. En

comptes d’aquest divendres devia voler dir el que ve.

Júlia: Estigues tranquil·la, aquesta noia no et comparei-

xerà fins la setmana entrant.

PerPètua: Té raó que som divendres. Ja ha vingut el teu

Homer?

Júlia: Amb dos ciris.

PerPètua: Que se li ha mort algú?

Florentina: Pels canelobres del piano.

Júlia: Un obsequi. A veure què hi dius, tu, a veure si

no trobes que és una misèria regalar dos ciris per un

- 38 -

aniversari: oh, i una persona que en ven i que a més a

més hi deu tenir el descompte.

PerPètua: S’ha d’agrair la finesa.

Florentina: És el que jo he dit a la Júlia, que s’ha posat

com un dimoni.

PerPètua: I què explica de casa seva?

Júlia: Un infern.

Zoila: Es veu que, amb la dona, es peguen davant dels

fills.

PerPètua: Aquest home no viurà mentre no se separi

d’aquest carrabiner. Es veu que el té atemorit.

Júlia: Per què ho dius que és un carrabiner?

PerPètua: No t’ho ha explicat mai la Florentina que un

dia els vaig veure a missa a la Mercè? Ella li passa dos

pams. Era com una geganta amb mantellina.

Júlia: Sí que deuen fer broma.

Florentina: Què vols dir?

Júlia: Si ella té ganes de truscar-lo [sic]… s’hi deu

rabejar…

PerPètua: Expliqueu-me, expliqueu-me… i per què es

barallen?

Zoila: Sembla que no siguis de la casa. Fa anys que no

parlem d’altra cosa…

- 39 -

PerPètua: És que m’agrada tornar-ho a sentir.

Florentina: Es peguen tots plegats.

PerPètua: Que se’n vagi de casa.

Zoila: Aquest home viu esparverat.

Júlia: Eixerit com un pèsol, viu… què m’ha d’explicar

a mi. Tal com us ho dic, per a mi, aquest home és un

comediant.

Florentina: Júlia…

Júlia: I un comediant molt fi. I si en tants anys no te

n’has adonat…

Zoila: No la facis patir més… Pobreta Florentina…

Júlia: Que no ho veieu que és una pobra desgraciada

que ha malgastat la vida patint pel marit d’una geganta?

(Se li acosta i li passa la mà pels cabells.) Que se’n fan

de disbarats quan s’és jove.

PerPètua: Apa, apa. El que hauríem de fer és cantar una

cançó. Tu, Júlia.

Júlia: A aquestes hores de la nit?

Zoila: Ens l’estimem més la Florentineta…

PerPètua: I si cantessis aquella de «Dulce más dulce que

el mazapán»

Júlia: Em sembla que sento pudor de cremat.

Zoila: Ara ho anava a dir.

- 40 -

Florentina: Pudor de cremat?… Ai, la confitura de

tomàquet!…

Corre cap a la cuina i la segueixen totes. Tru-

quen. Al cap d’una estona tornen a trucar.

Surten de la cuina molt esverades.

Júlia: No en podràs aprofitar ni una cullerada.

Zoila: Quina amargantor…

Florentina: Ja m’ho pensava que avui em passaria al-

guna cosa.

Júlia: Jo també. Aquesta setmana la lluna passa per

la casa número onze de la Balança, i Venus i Júpiter es

creuen.

PerPètua: Quines falòrnies…

Zoila: Val més la confitura cremada que no pas que

t’haguessis trencat una cama.

Júlia: No és cap consol.

Florentina: Em sap greu tant pels diners com per la

feina. Dos quilos de sucre… i el gas.

Zoila: I els tomàquets…

PerPètua: No li hi facis pensar més que prou pena en té.

Tornen a trucar.

Florentina: Tinc com un pressentiment. Vaig a obrir.

- 41 -

Júlia: A veure si ara la tenim aquí.

PerPètua: El que tinc por és que li arribi amb un braç

trencat.

Zoila: I amb pudor d’èter.

Entra

Florentina amb ZeraFina. ZeraFina podria

portar una faldilla vermella molt ampla i ar-

rugada del darrere, amb un farbalà a baix, un

cosset blanc i un cinturó negre d’aquells que

al davant fan punxa amunt i avall. Porta un

farcellet a la mà.

Florentina: És ella. Entri, entri.

PerPètua: Bé, nosaltres ens retirem.

Júlia: Ja ens ho explicaràs demà.

Zoila: Adéu, preciosa. I que descansis, sents?

Se’n van totes.

Florentina les acompanya. Torna

de seguida.

Florentina, li assenyala el sofà: Segui, segui…

ZeraFina: Aquí al zofà? No, gràziez, m’azeuré a la

butaqueta…

Florentina: On ha deixat les maletes?

ZeraFina: Lez maletez? No n’he tingut mai. Tot ho porto

aquí, en aquezt farzellet.

- 42 -

Florentina: I com és que hagi trigat tant… Què li ha

passat?

ZeraFina: Oh, ja veurà, no m’ha pazat rez…

Florentina: Com que havia de venir a les tres i és tan

tard…

ZeraFina: Zí, però miri… m’he perdut una mica i quan em

penzava que ja havia arribat, un zenyor molt ben veztit

m’ha dit que era a Zantz. M’ha explicat per on havia de

pazar per anar a Zant Gervazi i he anat preguntant, i

entre totz plegatz m’han enviat al Parque.

Florentina: Al Parque?

ZeraFina: M’ha agradat molt. He vizt totez lez bèztiez:

elz tigrez, elz elefantz, lez cotorretez i lez monez…

Florentina: Fins ara s’ha estat al Parque?

ZeraFina: No zenyora… m’he pazejat per la Rambla…

voltada de floz. (En èxtasi.) Caminava a poc a poc tota

voltada de floz i elz zenyorz que pazaven em deien co-

zez i jo elz donava lez gràziez. Un que duia baztó, m’ha

convidat a beure una grazioza.

Florentina: Amb un senyor que no coneixia?

ZeraFina: De zeguida hem eztat conegutz. M’ha dit que

era ric i que tenia moltez ganez de cazar-ze.

Florentina: Verge Santa!

ZeraFina: Ez veu que éz molt ezpantadiza, voztè.

- 43 -

Florentina: Barcelona és molt diferent del poble, ja ho

veurà. Suposo que sap l’hora que és. Són les deu.

ZeraFina: Zí, miri, ja ze zap. Zi zabéz l’eztona que fa

que em pazejo per aqueztz carrerz i lez vegadez que he

trucat… Anava voltant la caza i he vizt entrar zenyorez,

i cada vegada que corria per poder entrar amb ellez ja

havia fet tard. He eztat a punt de zaltar per la paret del

jardí però no acabava de zaber zi era el jardí de la caza.

Florentina: Ai, Déu meu. I… ha servit a altres cases?

ZeraFina: Zí zenyora, a duez. Em penzo que ja li ho deia

el zenyor rector a la carta. A la primera caza noméz m’hi

vaig eztar quinze diez… Zap per què? Perquè el noi de

la caza era molt dolent. Quan enz quedàvem zolz, zap

què em feia?

Florentina: Ai no.

ZeraFina, s’aixeca i imita el que feia ella i el que li feia el

noi: Em cridava: «Zerafina!» El primer dia hi vaig córrer

de zeguida. Em va fer pozar dreta al mig del pazadiz.

Dreta com una fuzta. El vaig zentir que ze n, anava un

troz lluny darrere meu, dezpréz el vaig zentir agafar

embranzida i em va clavar una coza al cul que zenze

voler vaig haver de córrer zinc metrez. I va cridar: «gol»

I això (s’asseu) m’ho va fer tota la zanta tarda.

Florentina: S’havia de queixar als pares.

- 44 -

ZeraFina: No zabia què dir ni què fer perquè encara que

noméz foz un noi de catorze anyz ell era el fill delz amoz

i jo noméz era la minyona de la caza.

Florentina: Hi ha gent que cria els fills d’una mena de

manera…

Se sent cridar: «El vigilant! El vigilant!.»

ZeraFina: Zent?

Florentina: Ai! vaig a buscar la cadireta.

Se’n va. Mentre és fora, el

Vigilant truca al tim-

bre tres vegades de pressa i seguit, com si fos

una consigna. Surt

Florentina amb una cadira

de boga mitjana.

ZeraFina: Han trucat.

Florentina: És ell. Cada nit ve a buscar la cadireta i

s’asseu davant de la meva porta.

ZeraFina: Quina companyia que li deu fer… Viu zola, oi?

Florentina: Sí. Ja vinc.

Torna

Florentina.

ZeraFina: Ha eztat content?

Florentina: Ja hi està acostumat… (S’asseu.) I a l’altra

casa…?

- 45 -

ZeraFina: Era molt diferent. En comenzar hi vaig eztar

bé, però el zenyor i la zenyora eren vellz i no z’avenien

i la zenyora, que zempre eztava malaltiza i ez pazava

elz dematinz eztirada al llit, tenia por que el zeu marit

li pozéz metzina alz remeiz…

Florentina: Ai, ai, ai…

ZeraFina: … I em deia que havia de vigilar molt, i noméz

volia que foz jo que li comptéz lez gotez i lez hi havia de

comptar ran de naz. Totz doz ez van engelozir de mi i

quan deixava l’un em prenia l’altre. I totz (doz) per zepa-

rat em preguntaven: «Oi que m’eztimez méz a mi?…»

Florentina: Sí que devia patir, vostè…

ZeraFina: …I quan era el zenyor el que m’arreplegava

em deia que era un dezgraziat, que z’havia cazat amb

una boja i que tot i que la zeva zenyora zabia que tenia

elz budellz delicatz li feia menjarz fortz per veure zi ze

li foradaven. I quan em vaig començar a acoztumar a

la caza em vaig trobar malament i al cap d’unz quantz

diez vaig rumiar que potzer em pozaven alguna coza

dolenta a la llet i em va venir tanta por que a lez nitz

no dormia, i l’endemà, quan pazava el plumero pelz

moblez, zemblava que voléz.

Florentina: Mare meva quines degràcies que es veuen

anant pel món.

Piquen uns quants cops al sostre.

- 46 -

ZeraFina, fa un bot: Què éz aquezt zoroll.

Florentina, va cap al balcó: No s’espanti. És la meva

amiga que viu a sobre.

ZeraFina: Em penzava que eren elz paletez.

Florentina, obre el balcó: Que ets tu, Zoila? Què vols?

Què dius? Una sorpresa?

Baixa el cabàs a poc a poc.

Zoila, des de dalt: A veure si t’agradarà! I moltes

felicitats!

Florentina agafa el cabàs i en treu un paquet. És

un capell gris clar amb un colom davant amb les

ales esteses.

ZeraFina s’hi haurà acostat.

Florentina: Quina preciositat. (A Zoila.) És preciós. Quina

sorpresa. (ZeraFina l’agafa i se l’emprova.) Quina alegria.

Si fossis aquí et faria mil petons.

Zoila: T’agrada?

ZeraFina, que està al costat de Florentina, crida: Éz molt

maco.

Florentina té un espant.

Florentina: Ja pots estirar el cabàs. Fins demà. A veure

si acabes la feina i podem passar una estona juntes,

eh? Fins demà.

Florentina, se l’emprova: Quina alegria…

- 47 -

ZeraFina: Zi la veia el promèz…

Florentina: Que en tens, tu?

ZeraFina: Ara no. Però n’he tingut doz. El primer ez

deia Miqueló.

Florentina, molt interessada, deixa el capell da-

munt de la taula.

S’asseuen.

Florentina: Miqueló?

ZeraFina: Era roz com un fil d’or i va morir a l’Àfrica.

Anàvem a pazejar per la carretera i un vezpre que enz

vam enfilar vinya amunt i enz vam ficar a la barraqueta

de fuzta, em va dir que em traguéz el veztit i em va fer

estirar a terra. Ell ez va estirar al meu coztat, va enzendre

un zigarret i m’anava tirant la zendra al melic.

Florentina: Per cremar-la.

ZeraFina: … I quan va haver fumat el zigarret em va

començar a estirar elz pèlz de zota el braz, amb tanta

fúria que a mi em zaltaven lez llàgrimez delz ullz.

Florentina: Pobreta… Com et dius que no me’n

recordo?

ZeraFina: Zerafina Retalló, per zervir Déu i voztè.

Florentina: No hauria pogut pensar mai que coses com

aquestes…

- 48 -

ZeraFina: Poguezin, pazar, oi? Doncz miri, al cap d’unz

quantz mezoz, vaig haver d’anar-me’n del poble, tot i

que el ventre no ze’m veia genz perquè la mama cada

dematí me’l faixava ben eztret. Vaig anar a caza d’una

tia que viu a trez horez lluny de caza i allà vaig tenir

una nena. Així que va rezpirar ez va morir perquè no

tenia ozoz.

Florentina: Oh!…

ZeraFina: I quan el Miqueló ja era a l’Àfrica em va comen-

çar a venir darrere el fill del zenyor Vidal, el farmazèutic.

Així com el Miqueló era roz, aquezt zemblava un gitano.

Però era méz zimpàtic… A lez nitz zaltava la finestra i

ze’m ficava al llit. I em deia unez cozez méz boniquez…

Abanz de zortir el zol z’alzava, ez pozava l’americana

i fugia corrent. Jo el mirava dez de la finestra i li tirava

petonz amb la mà.

Florentina: També és mort?

ZeraFina: Un eztiu no va tornar perquè em van dir que

z’havia promèz a Barcelona. (Enèrgica.) I zi m’agrada

haver vingut a Barzelona éz perquè penzo que potzer

el trobaré i li podré eztirar el ble de cabellz que zempre

li queia zobre el front i que era una coza que a ell li

agradava molt que li fez…

Florentina, s’aixeca amb un gran sospir: Vine, vine…

ZeraFina la segueix i clava ensopegada amb el

braser.

- 49 -

ZeraFina: Per la feina em zembla que li agradaré: zóc

molt neta i noméz menjo miquez. I de malalta no ho

eztic mai. Tot el que em paza éz que a l’hivern, zi no

m’abrigo bé m’encoztipo… I no éz culpa meva zi zóc

una mica papizota… Ze’m quedarà?

Florentina: Ja veurem. Ja veurem.

- 51 -

ACTE II

Igual decorat que pel primer acte. Han passat

tres o quatre mesos.

Florentina dóna lliçó a un nen d’uns nou anys.

ZeraFina, asseguda prop de la taula, cus unes

cortines florejades. El braser està encès.

Comença l’acte que és ben de dia i a mida que

avançarà la claror anirà minvant sense, però,

que en acabar sigui fosc. Abans d’aixecar-se el

teló ja se sentirà fer escales.

Florentina, asseguda al costat del nen que fa escales:

No, veus? Espera, mira… has de posar la mà més plana.

Quan jo aprenia a tocar, devia tenir la teva edat, el pro-

fessor em posava cèntims a l’esquena de la mà i mentre

feia escales, els deu cèntims havien d’aguantar-se.

Jaumet: Oh, deu ser molt difícil, senyora Florentina.

Florentina: Si no poses la mà més plana, te’ls hi posaré.

Torna a començar.

- 52 -

Jaumet va tocant, ZeraFina s’aixeca i regira la

cendra del braser.

Florentina es gira.

Florentina: Fes-hi un bon forat al mig. I cobreix les

vores de cendra, que no es passi massa de pressa. Però

no l’ofeguis.

ZeraFina: Quina ezcalforeta méz bona.

Florentina, a Jaumet, que haurà parat de tocar i s’haurà

girat: Apa, no badis. Do, re, mi, fa, sol, la, si, do, si, la,

sol, fa, mi, re, do. Do, re, mi, fa, sol, la, si, do, si, la, sol,

fa, mi, re, do… Ara va més bé. I per avui ja n’hi ha prou.

(El nen s’aixeca.) I quan seràs a casa, recorda’t, eh?, com

si tinguessis deu cèntims aquí sobre. I ara, adéu.

Jaumet: Passi-ho bé… escolti.

Florentina: Digues.

Jaumet: Ho hauré de fer gaire temps això de les escales?

Florentina: Tot just comences.

Jaumet: Tota la vida?

Florentina: Ja ho aniràs veient. De moment una hora

cada dia. I ara vés.

Jaumet: Però jo voldria saber fins quan durarà.

Florentina: Fins que ho facis bé.

Jaumet: Tota la vida, així.

- 53 -

Florentina: I la lliçó de solfeig la vull ben sabuda… Apa,

ja sé que ets aplicat i estudiós. Adéu. Fins dimecres.

Jaumet: Passi-ho bé.

ZeraFina: Ja vinc a obrir.

Florentina tanca el piano. S’acosta al balcó i mira

el jardí fins que torna

ZeraFina.

ZeraFina: Quin nen méz bon minyó. Éz el que m’agrada

méz de totz.

Florentina: Estic esperant la primavera amb candeletes.

Aquests arbres sense fulles, els rosers només amb les

espines, aquesta humitat… quina tristesa.

ZeraFina: Quan vindrà el bon tempz li pozaré un jardí que

ze’n lleparà elz bigotiz. Abanz d’adormir-me hi penzo. A

la panera del mig li plantaré clavellinez elz hi ompliré

d’aquella llavor que fa lez floretez blanquez que zem-

blen núvolz.

Florentina: A la panera del mig, cada any hi planto

geranis vermells. Una rodona de geranis vermells voltats

d’una cinta de geranis blancs.

ZeraFina: Però zanta criztiana, que no veu que elz clavellz

fan méz olor… Plantaré clavellz. Al peu del galliner,

campanetez i una carabazera… Que no li agrada una

bona zopa de carabaza?

Florentina: Sí, però…

- 54 -

ZeraFina: Veig que no té cap zirerer… per què no en

plantem un al capdavall de tot?

Florentina: Ja ens vagarà de pensar-hi. Com tens les

cortines?

ZeraFina: Lez eztic acabant, però elz puntz em zur-

ten molt grozoz… Quan em dezpertaré i veuré totez

aqueztez floretez… Eztic bé en aquezta caza… I totez

lez zenyorez… i elz nenz… tot m’agrada, zap? Ja ze

m’ha ezcabellat.

Florentina: Sempre em passa, tinc una mena de cabells

que fugen.

ZeraFina: Zegui, que elz hi arreglaré. (Li comença a

arreglar els cabells amb molta calma.) Té unz cabellz

preziozoz…

Florentina: Quan era jove sí que els tenia bonics.

ZeraFina: I ara també. Zemblen zerpetez. Expliqui’m elz

zeuz amorz…

Florentina: Au, vés, vés…

ZeraFina: Com ez van conèixer?

Florentina: Vivíem els uns al costat dels altres…

ZeraFina: Eren veïnetz.

Florentina: Només ens miràvem i ens tornàvem vermells.

ZeraFina: Zí que devien fer riure.

- 55 -

Florentina: I un dia, ens vam trobar al carrer i em va

dir si volia un confit i des d’aleshores quan ens vèiem

sempre ens parlàvem…

ZeraFina: Devien zer molt petitetz, oi? Em va prometre

que m’enzenyaria retratz de quan eren jovez…

Florentina: Un altre dia…

ZeraFina: Ze’n recordarà?

Florentina: Ja estàs?

ZeraFina: Zí. Ara éz méz bufona.

Florentina, s’aixeca: Acaba les cortines i les penjarem.

ZeraFina: Vol que li fazi una tazeta de cafè?

Florentina: Sí, fes-lo una mica fortet… saps? D’aquella

manera que a mi m’agrada.

ZeraFina: Que no zigui aigua bruta, vol dir, oi? Hi vaig

volant.

Truquen al timbre.

ZeraFina va per obrir. Floren-

tina l’atura.

Florentina: Vés a fer el cafè, vés. Ja obriré jo.

Torna al cap d’un moment amb una

noia d’uns

quinze anys.

Florentina: No és pas el teu dia de classe, avui. Què et

passa?

- 56 -

noia: Li vinc a pagar el mes i a dir-li que plego.

Florentina: Que plegues?

noia: Sí senyora. La meva mama ha parlat amb la senyo-

ra Gertrudis, que és la senyora de l’amo del meu papa, i

li ha dit que, amb vostè, no aprendré mai de recitar bé.

Florentina: Totes les noies i tots els nois a qui jo he

donat lliçons de declamació, han estat contents. Ells i

les seves famílies.

noia: Potser sí. Però la senyora Gertrudis diu que per

aprendre de recitar «La vaca cega» vostè ja va bé, però

per mi, que vull ser artista de teatre, diu que és poca

cosa. Amb això aquí té el mes i moltes gràcies… (Fa per

anar-se’n.) Vostè, per piano i solfeig és bona, però per

les altres coses… Gràcies.

Florentina, agafa un sobre que la noia li dóna: De res.

De res.

L’acompanya. L’escena queda sola… Baixa el

cabàs. Torna

Florentina i se n’adona de seguida.

Obre el balcó.

Florentina: Què hi ha, Zoila?

Zoila: Llegeix les esqueles d’aquest tros de diari… és un

diari vell de quatre dies. Jo tinc una senyora i així que

se’n vagi, baixaré.

Florentina: Un diari vell de quatre dies?

- 57 -

Desarruga el full de diari, llegeix, l’arruga, torna

a llegir, al cap d’un moment s’asseu, amb el

diari a la mà. De cop s’aixeca com un ocell boig

i comença a córrer per la cambra.

Florentina: Déu meu. Déu meu.

Surt

ZeraFina.

ZeraFina: Aviat bullirà l’aigua. I el cafè ja eztà mòlt.

Quina olor… Què fa tan ezvalotada? Que no em zent?

Florentina: Què dius?

ZeraFina: Li he dit que el cafè anava endavant.

Florentina: Ja t’he sentit. Ja…

ZeraFina: Em zembla que n’hi paza alguna.

Florentina: Ai no ho sé… Mira… porta’m el capell, el

del colom…, l’abric de vestir…, el portamonedes de

granets… Ai, Déu meu… Déu meu…

ZeraFina: Em fa ezpantar… Li porto de zeguida. Quinz

trazbalzoz.

Florentina volta per la cambra, agafa un gerro

i el torna a deixar a lloc. Remena el braser. Va

fins al balcó.

ZeraFina: Aquí té totez lez cozez de zortir. Vol que

l’ajudi?

- 58 -

Florentina: L’abric. (ZeraFina l’ajuda a posar-se’l.) El

capell…

ZeraFina: Quan veig aquezt colom em torno boja d’ale-

gria. Ze’l poza una mica tort… Així… Ai, el cafè…

Se’n va corrent. Truquen.

Florentina va a obrir i

torna amb

Zoila.

Zoila: M’he quedat sense respirar. Ho he tingut de lle-

gir dues o tres vegades. I tu, sembles una morta. Més

morta que l’altra.

Florentina: Ara comprenc per què l’Homer fa tants dies

que no ha vingut. Devia estar malalta.

Zoila: Ja em perdonaràs però aquest senyor és una mica

massa fresc. Quan no pot venir, et deixa penjada. Com

si costés gaire d’enviar dos mots…

Florentina: Ja vam quedar així una vegada: per a no

comprometre’s.

Zoila: Si escriure donant una excusa o explicant per què

no pot venir li sembla que l’ha de comprometre, és que

et té molt poca confiança. I què penses fer?

Florentina: Ja veus que vaig vestida. Me n’hi vaig.

Zoila: A casa d’ell?

Florentina: A la botiga. A donar-li el pèsam i a dir-li que

en tot i per tot estic al seu costat.

- 59 -

Zoila: No ho facis pas. Espera! Abans-d’ahir la van en-

terrar… Aviat el deuràs veure.

Florentina: Vols dir que no seria correcte?

Zoila: No estaria gens bé.

Florentina: Si sabessis, d’una banda estic com si m’ha-

gessin posat ales al cor i de l’altra banda tinc com un

remordiment.

Zoila: Mal fet. Hauries de mirar de dominar-te i pensar

només que ara ha arribat un moment que pot ser de-

cisiu per tu. Si és un cavaller vindrà i et demanarà per

casar-vos.

Arriba

ZeraFina amb el cafè.

Florentina: Vols dir que al cap de tants anys…

Zoila: Vindrà mudat i et demanarà la mà.

ZeraFina: Ez caza?

Zoila: Tu, calla. Deixa el cafè damunt de la taula i porta

una tassa per a mi.

ZeraFina se’n va.

Florentina, abraça Zoila i li fa un petó a cada galta: No

sé què em passa. Mira, no em puc explicar; no sé què

em passa.

Torna

ZeraFina.

- 60 -

ZeraFina: La taza. I ara, no el deixin refredar.

Se’n torna tota moixa.

Zoila: El que has de fer, primer de tot, és asserenar-te.

Si jo fos de tu, en comptes de veure cafè, em prendria

una bona tassa de til·la. Aniria a dormir una estona. Ja

has acabat les lliçons, avui?

Florentina: Sí. Però és que em sembla que més aviat

necessito una tassa de cafè… No em sento el cor.

Zoila: Beu-te’l a poc a poc.

Torna

ZeraFina, agafa la roba que cosia i va per

entornar-se’n. No es pot estar de preguntar.

ZeraFina: Em zembla que paza una coza molt groza, oi?

Zoila, a Florentina, per ZeraFina: Que ho sap?

Florentina, a Zoila: Sí, ho sap tot. (A ZeraFina.) S’ha mort

la senyora del senyor Homer.

ZeraFina, amb les mans juntes: Gràziez a Déu!

Truquen i

ZeraFina va a obrir.

Florentina: Deu ser la senyora Perpètua.

Zoila: Així que pujaré a dalt ho diré a la Júlia. Si ho

hagués sabut hauria baixat primer que jo.

Torna

ZeraFina.

- 61 -

ZeraFina: Hi ha un mozo que diu que l’ha de veure a

voztè: perzonal, ha dit que era.

Florentina: Per què no l’has fet passar?

ZeraFina: Com que he vizt que era un mozo…

Florentina: Que entri… vés.

Zoila: Jo ho aprofitaré per anar-me’n.

Entra

Francisquet, mosso d’Homer. Es creua amb

Zoila que se’n va. Francisquet porta una brusa

blava i gorra. Una mica tímid.

Francisquet: És vostè la senyora Florentina?

Zoila: No. És aquesta senyora.

Florentina: Digui, de què es tracta?

Francisquet: Vinc de part del senyor Homer. Sóc el mos-

so, sap? I el senyor Homer m’ha dit que li donés això a

les mans i que me n’anés de seguida.

Florentina: Segui… només un moment…

ZeraFina: Zegui, zegui… em zembla que està canzat.

Francisquet: Una mica. La botiga dóna molta feina, i

com que es ven tant…

Florentina: És una bona època ara?…

Francisquet: Sí senyora, ja ho pot dir: és la millor època

de l’any, l’època que mor més gent.

- 62 -

Florentina: Prendrà alguna coseta…

Obre el sobre, treu una carta, hi dóna un cop

d’ull i la torna a ficar al sobre.

Francisquet: No, moltes gràcies… no voldria molestar.

Florentina: No és cap molèstia… Serafina, porta l’am-

polla del moscatell, vols?

ZeraFina: Porto lez copez petitez o lez granz?

Florentina: Quines preguntes, també: les grans, filla

meva, les grans. Dues. (A Francisquet.) L’acompanyaré.

Pobre senyor Homer…

Francisquet: Ja pot ben dir-ho. Quina gran desgràcia,

senyor, quina desgràcia…

Florentina: I de què ha mort?

Francisquet: Les cases, sap? Diuen que ha mort de

pulmonia… però per mi tenia el cor tarat pobra senyora

Eulàlia.

Florentina, a ZeraFina que porta el moscatell i dues co-

pes) Tens feina a la cuina. (A Francisquet.) Acosti’s a la

taula, vingui. (Aboca el vi.) Tingui, begui, això l’animarà.

Francisquet: Gràcies. A vostè no l’hauria conegut… Una

vegada, em sembla que vaig venir… però fa tants anys…

Florentina: Vol dir?

- 63 -

Francisquet: Juraria que sí. Al tombar el carrer, així que

he vist l’eucaliptus de la casa del costat, m’he dit: això

ho coneixes… Em sembla que li vaig dur diners…

Florentina: Vostè també deu haver tingut un disgut. Si

fa tants anys que és a la casa…

Francisquet: Miri, uns vint anys… I per mi la senyora

Eulàlia ha mort d’un disgust. El noi…

Florentina: Que no els fa bondat?

Francisquet: Bondat, diu? Quin pinta. I la seva mare

dissimulant, i apa, aquí tens diners i que no ho sàpiga

el pare… Fa un mes va perdre al joc i sembla que es

tractava de moltes pessetes…

Florentina: Va perdre diners al joc, el fill del senyor

Homer?

Francisquet: Tants, que la senyora Eulàlia no va poder

tapar el forat, el senyor Homer va dir que ell no pagava

deutes de joc i el noi va estar a punt d’anar a la presó.

Florentina: I el senyor Homer va pagar?

Francisquet: Què volia que fes, a l’últim. I la pobra

senyora Eulàlia… miri, tota la vida ha estat una màrtir.

Perquè entre nosaltres, sap?, el senyor Homer és un peix

d’aquells que es porten l’oli.

Florentina: Amb aquell posat de bon home… No m’ho

crec.

- 64 -

Francisquet: Té una cara pels clients i quan tanca la bo-

tiga se’n posa una altra. Té uns ullets… Per a mi, sap?,

cafè-concert i cama enlaire… dispensi.

Florentina, li cau la copa: Ai!

Francisquet: Si no s’eixuga la faldilla de pressa li que-

daran taques.

Florentina: Ja està, ja. No és res. (Es passa el mocador

per la faldilla.) I digui, la senyora Eulàlia, és com ell?

Francisquet: Una santa del cel. Una bona dona que va

pel món… que anava pel món amb un lliri a cada banda.

Una bledassa, si sap què vull dir. Amb un no per ningú

i sempre disposada a sacrificar-se per tots.

Florentina: Deu tenir el consol de la filla si el noi els ha

sortit així.

Francisquet: La filla? No voldria pas que fos meva i

haver-me’n de refiar… Es passa el dia davant del mirall

i només pensa en llaços i puntes… Quin moscatell!

Cregui que m’ha anat de primera. Amb el fred que duia

del carrer. (S’aixeca.) Amb el seu permís…

Florentina: No el vull entretenir més. I moltes gràcies.

Records al senyor Homer i doni-li el pèsam de part meva.

Francisquet: Serà servida. Passi-ho bé.

L’acompanya, torna, i surt

ZeraFina.

ZeraFina: Ja puc treure l’ampolla i lez copez?

- 65 -

Florentina: Sí. I desa la meva roba. Posa el capell a la

seva capsa, amb compte que les ales del colom no es

facin malbé.

ZeraFina: Què li paza?

Florentina: Res, no res.

ZeraFina: Encara que dizimuli, a mi no em pot enganyar.

Florentina: Creu, au. Fes el que t’he dit. Au…

ZeraFina: Com voztè vulgui… Jo zap… Em zap greu

que eztigui trizta.

Truquen.

ZeraFina va a obrir. Torna amb Zoila i

la senyora

PerPètua.

PerPètua: Quina alegria, filla meva! Hem de fer una fes-

tassa que s’ho ha d’endur tot. Jo pago. Com que no vam

celebrar que tragués la rifa, ara ho celebrarem tot junt.

Zoila: Quina alegria…

Florentina: Potser que no exageressis…

Júlia: A veure si et posaràs dol.

PerPètua, a ZeraFina: Com esteu de vi?

ZeraFina: Jo no zé rez…

PerPètua: De moment vés a comprar els dolços. Aquí

tens diners. Vés a cal Ramonet i porta un quilo i mig

de dolços: d’aquells que tenen amagats. (A Florentina.)

Tens prou moscatell?

- 66 -

Florentina: Em sembla que us heu tornat boges…

PerPètua: Apa, apa, a viure, a riure… Ja saps qui ho

diu això, oi?

Florentina: Em sembla que en tinc dues o tres ampo-

lles…

PerPètua: Mira, noia, hem de celebrar la mort de la

geganta i els meus cent mil duros.

Florentina: Però si fa més de tres mesos que els va

cobrar…

Zoila: Dos pardals d’un tret. De primera.

ZeraFina: Vaig a comprar elz dolzoz?

PerPètua: Ja hauries d’haver tornat. Apa, corre. I sobretot

digues que són per la senyora Perpètua, com que sóc

una bona clienta… Els dius que t’hi posin sis barquets de

cirera, sis d’aquells de pasta fullada… Barrejadet, saps?

Fixa’t bé en el pes. És una bona casa, però si et poden

estafar una mica el pes… I no t’entretinguis que tenim

ganes d’endolcir-nos els dintres.

ZeraFina: Em fa riure méz, voztè…

PerPètua: Ja t’apanyaria jo, ja, si et tingués a casa.

ZeraFina, que ja se n’anava, torna enrere: Què vol dir

amb aqueztez amenazez? Zàpiga que la zenyora Floren-

tina no té rez a dir de mi.

PerPètua: No et revenxinis i cuita.

- 67 -

ZeraFina se’n va.

Zoila: Vaig a la cuina a buscar el vi.

Florentina: Trobaràs les ampolles a l’armariet blanc, a

la dreta de la porta. N’hi ha una d’encetada, deixa-la.

Porta la que està per destapar.

PerPètua: D’això se’n diu una senyora. Escolta, Floren-

tina, tinc una alegria que no cabo a la pell.

Florentina: I com te’ls has arreglat els diners?

PerPètua: Veureu… Jo sóc una dona que es va quedar

vídua als trenta-vuit anys. No com la Zoila, que va tenir

desgràcia amb el seu marit, no com la Júlia que ha hagut

de mantenir el seu home, no com tu (A Florentina) que

has tingut una vida sense moral…

Florentina: Tu, escolta, de totes maneres…

PerPètua: Sense moral. Has estat una víctima, però has

viscut sense moral. Jo, amb el meu home, havia estat

molt feliç. Cor què vols cor que desitges… i demaneu.

Com que ell era un tros de borrego i jo una bona dona,

a casa, mentre ell va viure, tot va ser alegria. Només

ens hauria faltat tenir fills, però és el que deia en Josep:

«Perpètua, potser serien esguerrats… Conformem-nos

amb la voluntat de Nostre Senyor.» Va morir del tifus,

com ja sabeu, i em vaig quedar sola. No el vaig plorar

perquè necessitava la força per altres coses, però tota la

vida l’he dut aquí (amb la mà al cor), per això quan veig

alguns d’aquests titelles dels meus dispesers que encara,

- 68 -

a la meva edat, em vénen amb històries i manyagueries

i els comparo amb en Josep, me’ls miro de dalt a baix i

em dic: «Infeliços, que us penseu que no sé què és un

home?» Bé, noies, el que us volia dir és que a trenta-

vuit anys em vaig haver d’espavilar i que sé el dimoni on

jeu. Res de moneda, pocs valors. Terra. Terra i finques.

Encara que et donin un tant per cent baix, a la llarga hi

guanyes, perquè el terreny puja cada dia… Així, doncs,

he deixat deu mil duros al banc i els altres…

Zoila: Fa venir mareig de sentir anomenar tants diners.

PerPètua: I els altres noranta mil durets… ja tinc empa-

raulada una casa de tres pisos al carrer de la Princesa.

Una ganga. Se la venen per un deute de joc i me la

donen per la meitat del que val. I després compraré un

magatzem prop del Born i una casa de banys. I encara

me’n quedaran uns quants per a invertir, que ajuntats

amb els que tenia…

Florentina: Déu meu, ets millonària.

PerPètua: M’he sabut espavilar i Déu hi faci més que

nosaltres… Trobo que aquesta noia triga molt per anar

d’aquí a la cantonada.

Florentina: És molt badoca. De vegades, per anar fins

al carrer de Sant Felip, m’està dues hores. Un dia li vaig

preguntar què havia fet que havia trigat tant i em va

dir que havia vist una cosa que no podia entendre: diu

que es va plantar al mig del carrer, de cara a Barcelona,

i diu que no entenia que el carrer s’anés estrenyent tant

- 69 -

al capdavall que la gent pogués passar per aquell forat

d’agulla.

Zoila: Ho trobo massa innocent perquè m’ho pugui

creure.

Florentina: És una bona nena… He estat de sort. I diu

unes coses, quan parla del Miqueló… em fa morir de

riure…

Zoila: El que se li va morir a l’Àfrica?

PerPètua: Sort en va tenir. Pel que m’has explicat, valia

més que l’hi matessin.

Florentina: Haurien acabat casant-se i bona nit.

Zoila: Si jo tingués el fill amb mi no voldria pas la Se-

rafina a la vora.

Florentina: No entenc per què…

Zoila: Sí que ho entens, i tant, si ho entens…

Florentina: I la Júlia? No ens recordem de la Júlia.

PerPètua: Aquesta setmana és la setmana del marit.

Zoila: Prou que ho sé. Sembla que tingui dos gats ra-

biosos al pis de sobre. Comencen a cridar a les vuit del

matí i de vegades no paren fins havent sopat.

Florentina: No entenc de què poden parlar, tanta

estona.

- 70 -

Zoila: Parlar? Si d’això en dius parlar… Comença la Júlia

«nyigo-nyigo…», ell, quiet. Al cap d’una bona estona,

de tant en tant, el sents a ell, i al cap de tres hores és

ell el que crida, ella la que calla, i a les cinc hores criden

tots dos i després van baixant per acabar amb un gran

solo de la Júlia.

Florentina: L’hauríem d’avisar. A veure si podrà venir.

Crida-la tu, Zoila.

Zoila: Amb aquest fred sortir al jardí?… Més m’estimo

pujar l’escala.

Se’n va

Zoila.

PerPètua: Aquesta desgraciada de la Zoila de vegades

encara es pensa que algun dia tindrà carta del fill.

Florentina: Fa temps que no me’n parla… però quan li

agafen les manies… Es veu que el cor li bat cada vegada

que truca una clienta perquè es pensa que és el carter.

PerPètua: Vols dir que és viu?

Florentina: Escolta, se’n va anar a vint anys i n’han

passat vint-i-vuit… per mi una serp boa se’l va menjar.

PerPètua: Que se’n va anar a l’Amazones?

Florentina: Sempre parlava de les Pampes…

PerPètua: Sí que noia…

Torna

ZeraFina amb la safata dels dolços.

- 71 -

ZeraFina: La zenyora Filomena m’ha donat moltz recordz

per voztè i m’ha dit que li regalava aqueztez paztille-

tez per la toz… que quan ze lez hagi menjat li torni la

capzeta, perquè éz de llauna i el zeu nen en fa coleczió.

PerPètua: No t’ha parlat de res més?

ZeraFina: Diu que el braz de gitano que li farà demà, zi el

lliga de lez puntez, zemblarà la corona de zant Criztòfol.

PerPètua, amb afecte: Desvergonyida!

Florentina: Cuita, para la taula! Tovalles de puntes i

copes de cristall!

ZeraFina: Quina fezta… de primera claze…

Se’n va

ZeraFina. Mentre entrarà i sortirà, parant

la taula, es ficarà en la conversa.

PerPètua, a Florentina: Trobo que més aviat estàs

ensopida…

Florentina: Què vols que et digui, aquesta notícia, m’ha

afectat.

ZeraFina, tot eixugant una copa: Zi hem de plorar perquè

z’ha mort una geganta… Eztic zegura que zi aquezta

zenyora Homera haguéz vizcut a caza d’aquellz amoz

meuz, l’haurien matada de zeguida.

Deixa la copa a la taula.

- 72 -

PerPètua: Ara et vindrà la pau, ja ho veuràs… En fi, mira,

noia, jo no sé dissimular. Pensa-t’hi molt abans no facis

un cop de cap. Jo no dono consells. Però puc donar el

meu parer. No et casis.

ZeraFina, sortint amb copes: I zi la zenyora Florentina

vol el zenyor Homer?

PerPètua: En tens notícies?

Florentina: M’ha fet dir… m’ha escrit dos mots. Vindrà

divendres.

ZeraFina: Tindré la caza com una patena i em pozaré el

davantal blanc per anar a obrir.

PerPètua: Ja seria una bona broma, ja, que us caséssiu.

ZeraFina: No zé per què diu aqueztez cozez… tot la fa

riure, a voztè.

Zoila: Encara no has trobat el nebot del senyor Vidal?

ZeraFina: No éz el nebot zinó que èz el fill. I zi l’haguéz

trobat noméz ho explicaria a la zenyora Florentina. Zi

dezpréz ella li vol explicar lez mevez cozez a voztè…

ella mana.

PerPètua: Mira, mira, com s’explica…

Entren

Zoila i Júlia. Júlia amb un ull de vellut.

Júlia: Quina notícia. M’he quedat blava.

PerPètua: On vas amb aquest ull de vellut?

- 73 -

Júlia: Ja us ho explicaré. Primer parlem de tu… a vegades

tenia una por que no et morissis tu primer… I veus? Ja

la tens morta: és el teu premi. Te’l va prendre, se l’ha

hagut de partir i te l’ha hagut de deixar. Però, si em vols

creure a mi, no t’hi casis, no facis aquest disbarat, de

cap de les maneres. Acabar la vida.

PerPètua: Jo també li desaconsello.

ZeraFina: Però podrien anar a pazejar per la Rambla

de brazet i anar a prendre una xicreta de xocolata ben

calentona juntetz. A can Culleretez… Hip!

Florentina: Què tens?

ZeraFina: M’ha vingut zinglot.

PerPètua, a ZeraFina: Pregunta a la Júlia, pobreta, si

menja gaire xocolata amb melindros.

ZeraFina: Hip!

Zoila: Vols que t’espanti a veure si et passa?

ZeraFina: Hip! Ja pazarà tot zol.

Júlia: Poster la portaria a menjar xocolata amb vidres.

ZeraFina: El que paza éz que voztè no el zap tractar. Al

marit ze li han de tenir moltz miramentz.

Júlia: Calla, calla, que no saps què t’empatolles.

ZeraFina: Que el tractava malament, quan feztejaven?

Contezti, a veure…

- 74 -

Júlia: Ja ens havíem arribat a estimar, ja. Tot va començar

a anar malament quan va néixer la nena i ell va perdre

la feina. Quines coses la vida… i les paraules… Això

de l’enraonar no s’acaba mai… Trobo que estem molt

tristes per una festa…

PerPètua, per l’ull: Explica’ns com ha anat.

Júlia: Home, tot ha vingut perquè jo defensava el Jaume.

ZeraFina: Éz méz guapo…

Florentina: Quan l’has vist?

ZeraFina: A vegadez el veig quan porta la carn a la

zenyora Júlia.

Júlia: Però si me la porta a les cinc del matí quan surt

de l’escorxador…

ZeraFina: Éz clar… però de vegadez zento zoroll, com zi

fozin elz lladrez, i zurto i miro per la reixeta a veure què

paza. I molt zovint el veig i zé que éz el fill de la zenyora

Júlia per la bruza blanca tacada de zang. I Xiula.

Júlia: Au, calla. Veureu que jo feia el cafè, el Jaume

truca, l’obro, em mira, em diu: «Bon dia». Em diu:

«Tingui mare.» I em dóna un paquetàs que feia caure

d’esquena…

ZeraFina: De carn pizpada, oi?

Júlia: A veure si calles… I em diu: «Que dorm, el pare?»

[I jo:] «Sí.» [I ell]: «Veu, aquesta carn és per vostès dos…

- 75 -

estofat. I aquesta altra és perquè se la mengi vostè, quan

estigui sola: filet.» [I després:] «Bon dia.» L’acompanyo

a la porta, l’obro, la tanco… i se n’ha anat.

ZeraFina: Per què ho explica d’aquezta mena de

manera?…

Júlia: Com vols dir?

ZeraFina: Tan a poc a poc. Zembla que z’hi arrepengi…

Júlia: Calla. Torno al menjador, em fico a la cuina…

res. Surto de la cuina amb la cafetera fumejant, la

deixo damunt de la taula, poso els platets, les tasses

i les culleretes… res. Crido el gran bagàs i surt… amb

una parsimònia… i s’asseu. Es posa el tovalló al coll,

comença a sucar guimbarros de pa a la llet, acaba, cop

d’escuradents, es neteja les orelles…

Zoila: Ecs!…

Júlia: Tota la vida igual, filla meva… S’aixeca i em diu

amb una calma molt fosca: «Us he sentit.» [I jo:] «Que

vols dir?» [I ell:] «No facis el desentès.» [I jo:] «No t’en-

tenc.» S’acosta, desfà el paquet, agafa el tall de filet,

me’l planta davant del nas i diu: «Talla dos talls i cou-

me’ls de seguida.» Em quedo glaçada, i aviat em puja

la sang a dalt de tot: «Si el Jaume em vol fer un obsequi

s’ha de respectar la seva voluntat.»

PerPètua: Molt ben dit.

- 76 -

Zoila: Quina por… Si em passava una cosa així, em

moriria.

Florentina: Digues…

Júlia: Anava dient: «A coure’l!»; «No», deia jo cada

vegada. Hem passat cinc minuts així. Es treu el cinturó:

«Si no em cous dos talls de filet et desfaré l’esquena.»

[I jo:] «No!» Alça el braç, l’envesteixo, crida i cau enrere

i m’arrossega en la seva caiguda. Resultat: l’ull contra el

cantell d’un tamboret i, al cap de poca estona, de vellut.

Florentina: I ell?

Júlia: Encara el tinc al llit, estirat com una post i mig

estabornit del cap.

ZeraFina: I no li ha fet freguez?

PerPètua: Per fregues devia estar, pobrissona.

Florentina: Et fa mal?

Júlia: Què vols que et digui… de pitjors n’he vist.

ZeraFina: Z’havia de fer banyz d’aigua amb vinagre i per

acabar pozar-z’hi una fulleta d’enziam.

Zoila: Em fas una pena… pobreta Júlia…

ZeraFina: A mi també… Però el que éz al llit éz el zeu

marit…

PerPètua: Apa, apa, i si ens asseguéssim a taula.

ZeraFina: Vaig a buzcar lez forquilletez.

- 77 -

Júlia: Mentre les portes farem servir les mans. A taula!

PerPètua: A taula. Alegria!…

Zoila: A taula…

Florentina: A veure si ens animen una mica.

PerPètua: Haurem de fer explicar coses a la Serafina, si

ens volem animar.

Torna

ZeraFina amb les forquilletes.

ZeraFina: Tinguin… Lez forquilletez…

Júlia: Mireu, noies, si voleu que us digui la veritat, a mi,

uns quants pastissets em vindran molt de gust.

Truquen.

ZeraFina va a obrir.

Florentina: A veure quin destorb ens sortirà ara… en el

moment d’asseure’ns a taula…

Entra

ZeraFina amb la senyora rosa i Jau met.

Florentina s’aixeca i li dóna la mà.

Florentina: Com està senyora Rosa?

rosa: Dispensi. Ja veig que la destorbo, però només

són dues paraules.

Florentina, li assenyala el sofà: Segui.

rosa: És un moment. Es tracta del Jaumet. Fa quatre

mesos que va començar i no adelanta gens. El tinc tot

el sant dia fent escales i la veïna de sota ja s’ha queixat.

- 78 -

Florentina: Vostè vol que el seu nen aprengui de tocar

el piano?

rosa: Naturalment. Però no vull que me’l deixi sense

braços.

Florentina: Sense braços?

rosa: Cada nit li he de fer fregues amb alcohol de noran-

ta graus, perquè, pobret, es veu que té tots els muscles

adolorits. I quan es lleva té els dits tan encarcarats que

no es pot ni rentar la cara.

Jaumet: De vegades ploraria.

Florentina: Vols un dolç?

Jaumet: Sí senyora.

Florentina, a ZeraFina: Dóna-li un pastisset de cirera.

ZeraFina l’hi dóna.

rosa: Què diuen els nens?

Jaumet: Moltes gràcies.

ZeraFina: No t’empaztifiz.

Florentina: Si vostè vol que el seu nen aprengui de tocar

el piano ha de començar per carregar-se de paciència.

rosa: Trigarà molt a poder tocar un vals?

Florentina: Si és aplicat, abans d’acabar l’any. I faci-li

unes bones fregues. Així el reforçarà.

- 79 -

rosa: Em sap greu haver-la molestada… però com que

la veïna de sota…

Florentina: Ja veurà… jo…

rosa: Sí ja ho veig, vostè no hi té cap culpa.

Florentina: Si el seu nen estudia força, tot anirà bé.

rosa, li dóna la mà: Dispensi.

Florentina: Passi-ho bé.

rosa: Passi-ho bé tinguin.

Jaumet: Passi-ho bé.

Se’n van

Jaumet i rosa. ZeraFina els acompanya.

Florentina: Les mares, totes són iguals, es pensen que

aprendre de tocar el piano és una broma.

Júlia: Vine a menjar dolços, vine. Encara que no ho

diguis ja veig que t’has posat nerviosa.

PerPètua: N’hi ha un de cada mena per a cada una. Algú

es quedarà sense pastisset de cireretes.

Zoila: A mi no em fa res. Són els que m’agraden menys.

Torna

ZeraFina.

ZeraFina: Pobre Jaumet… zi li fan mal elz brazoz,

també…

Travessa l’escena i se’n va per la porta de la

dreta.

- 80 -

Júlia: A mi, una mica de dolç em va de primera… i

que és bo… Veieu com es pot estar bé a la vida? El

gust de la canyella és una cosa… em fa venir ganes de

desmaiar-me.

PerPètua: Al meu marit, que en pau descansi, no li

hauríeu pogut fer menjar ni mig dolç. Li repugnava el

sucre…

Zoila: I al cafè?

PerPètua: Sempre sense sucre… Ell, només fruita: pru-

nes, préssecs, peres, figues… Quan es podia menjar

un plat de figues per a esmorzar, el teníeu feliç per tot

el dia. I els préssecs… Agafava una copa, hi tallava un

préssec a bocins, aleshores [hi] abocava moscatell…

quan s’acabava el moscatell n’hi tirava una mica més per

acabar-se el préssec, quan estava a punt d’acabar-se el

préssec en tallava un altre per acabar-se el moscatell…

Ai, Senyor!… quina felicitat… Quan penso que per tot

consol tinc el senyor Xica amb la seva gimnàstica al

dematí…

Surt

ZeraFina tota ensopida, remena la cendra

del braser i se’n torna.

PerPètua: … I aquest noi que us vaig dir és una troballa.

El llit, sembla que ni el toqui, la roba de sota, quan se la

canvia, diríeu que és neta. És com un miracle…

Florentina: Em sembla que enraones massa i menges

poc… nosaltres anem fent…

- 81 -

Júlia: I ningú no pensa a beure…

Florentina: Destapa l’ampolla tu mateixa…

Júlia destapa l’ampolla. A mida que beuran

s’aniran animant.

Júlia: Us serviré com si fóssiu a l’hotel.

Volta la taula i els omple les copes.

Zoila: Quan penso en el fred que deu fer al carrer…

Florentina, preciosa, deixa’m la forquilleta per agafar

un borratxo.

Júlia: Jo, els borratxos, me’ls empasso sense mastegar…

quina cosa més bona… L’altre dia…

Florentina: No vols guardar un parell de dolços pel teu

home…

Júlia: Sí, veus? se’ls menjarà abans de sopar.

PerPètua: El senyor Xica de vegades compra dolços i se’ls

menja a la cambra. Mai no l’he vist entrar al menjador

amb un paquet.

Zoila: Crec que per baixar a sopar es vesteix, oi?

PerPètua: Havia viscut molts anys a la colònia anglesa.

És un home molt correcte. Això sí que ho té… Doncs,

com us deia, de vegades compra dolços… no sé com

no es rebenta. Tots els que ara mengem nosaltres, ell

tot sol hi passaria els taps.

- 82 -

Júlia: Em vénen ganes de cantar… i em puja una escal-

foreta dels dintres…

Zoila: Oh i tens les galtes de color de rosa…

Florentina: Veig que no heu parlat més del saboner…

PerPètua: El saboner? Però encara no en sabeu la

història?

Júlia: Explica…

PerPètua: Ens pensàvem que era un lladret i era un espia…

Treballava per la França. Buscaven un anarquista que havia

passat la frontera disfressat de pastor i sembla que aquest

anarquista havia vingut a Barcelona a fer un atemptat. I

el saboner, vigilava. És a dir: em vigilava.

Júlia: Apa, vinga.

Florentina: Deixa-la explicar-se.

PerPètua: Què vols dir «apa, vinga», jo tinc dispeses.

I sembla que aquest anarquista era aquell home que

vaig tenir quinze dies i que vaig treure punta en blanc

perquè m’escopia [a] les cortines. Per això el saboner

venia tant sovint.

Zoila: Et podia haver assassinat…

Júlia: Quina sort que vas tenir que t’empastifés les

cortines… Encara s’arrossegaria per casa teva i potser

t’haurien agafat a tu i tot.

PerPètua: Què fa la Serafina que no se la veu?

- 83 -

Florentina: Està enfeinada amb la cambra. S’està fent

unes cortines i les deu estar penjant. Ja ha fet el cobrellit

i em pensava que es tornava boja de l’alegria.

Júlia: Visca el saboner, visca l’anarquista, visca el senyor

Xica… visca la vida!

PerPètua: Visca l’enterrament de la senyora Homera!

Ningú no parla d’aquesta gran alegria, tota la casa, des

dels fonaments fins al terrat, tremola d’alegria… Pels di-

funts, per la felicitat de la nostra amiga, per tot i per tot.

totes: Visca!

Júlia: Molt ben dit. Brindo per la meva amiga Florentina.

Que tingui molts anys de vida i amb ella totes nosaltres.

Zoila: Brindo per totes nosaltres i si pot ser perquè no-

més la mort ens separi… o perquè no ens morim mai.

Visca l’alegria!

Júlia: Visca l’alegria boja i el foc de Satanàs. Visca!…

La senyora

PerPètua s’aixeca, es posa al mig de

l’escena i comença a cantar. Mentre cantarà

s’agafarà les faldilles de cada costat i s’anirà

gronxant d’una banda a l’altra amb molta finor.

Té la veu dura i desafina. Les altres coregen «Ai

ba…»

PerPètua: «Son las mujeres de

Babilonia las más ardientes que el amor crea

Ai ba, ai ba, ai ba…

- 84 -

Ai babilonio que marea…

Ai ba, ai ba, ai ba…»

Júlia: Filla meva ets un encant. T’hi hauries pogut gua-

nyar la vida.

Florentina: I aquets moviments tan suaus…

PerPètua: M’hauria agradat molt ser cantant…

Florentina: Ets preciosa, filla meva, ets preciosa…

Aplaudeixen.

Zoila: A mi, el que m’agrada més són, com tu deies,

els moviments.

PerPètua: Jo ja he fet el meu número. Ara toca a una

altra.

Florentina: Potser la Serafina fa massa estona que està a

la seva cambra. (S’acosta a la porta que dóna a la cuina

i a la cambra de ZeraFina i crida.) Serafina… Serafina…

apa, que t’esperem… Què fas?

Surt

ZeraFina.

Júlia: Que no t’agraden els dolcos?

Florentina: Què feies?

ZeraFina: A la meva cambra éz com zi eztiguéz dintre

un niu de gafarronz … Tot tan blanc, tot tan net… lez

florz de la roba… rezava.

Zoila: Vine a menjar, vine.

- 85 -

ZeraFina s’acosta a la taula, s’asseu i comença a

menjar un dolç. Totes se la miren.

Florentina: T’agrada?

ZeraFina, amb cara amarga: Éz molt bo… o i aqueztez

zireretez tan vermellonez…

Júlia: I després, veus?, un borratxo. Són sucosos i tan

flonjos…

Zoila: El que li agradarà més és aquest de nata. Ple de

nata. Sembla que vessi.

ZeraFina sense dir res s’aixeca de la taula i

s’aparta.

Florentina: Que no t’agraden?

ZeraFina s’aparta una mica més.

Júlia: Quina cosa més estranya… per què ho fa això?

PerPètua: Que no t’agraden? Contesta. Què et passa?

Florentina: Però què et passa?

ZeraFina: Em penzo que eztic una mica embarazada…

- 87 -

ACTE III

Igual decorat que en els actes anteriors. Han

passat vuit dies.

Ningú a escena. En el rellotge de damunt del

piano toquen les tres. Se senten, després, en

un campanar de la vora. Truquen al timbre.

ZeraFina va a obrir. Torna amb la senyora Per-

Pètua. El braser està encès.

PerPètua: Què dius, que la Florentina ha sortit? A

aquestes hores?

ZeraFina: Zí zenyora, ha anat a comprar florz.

PerPètua: És avui la visita del senyor Homer?

ZeraFina: Zí zenyora… Ai, com eztà la zenyora Floren-

tina. Zi la veia… Ha fet totez lez llizonz al dematí i ara

ja eztà lliure. El coneix, voztè, el zenyor Homer?

PerPètua: Més m’estimaria no coneixe’l.

ZeraFina: Diu la zenyora Florentina que té el bigoti molt

negre i una pigueta zota de l’ull. Em va enzenyar un

- 88 -

retrat de quan el zenyor Homer era jove, però la pigueta

no ze li veu…

PerPètua: Aquesta pobra Florentina… El que trobo és

que en comptes d’estar contenta més aviat està trista

d’ençà que va morir la geganta… No ha fet res més

de bo.

ZeraFina: Vol dir? De vegadez, riu… però ez veu que

eztà molt emozionada.

PerPètua: I què hi diu la Zoila?

ZeraFina: Oh, ja veurà, ella, com diu la zenyora Florenti-

na, éz molt de lilàz i violetez, zap? Diu que farà un model

de barret per la zenyora Florentina, per anar-ze a cazar,

que al capellà ze li tallarà la rezpirazió.

PerPètua: A veure què passarà, a veure…

ZeraFina: Jo, méz m’eztimaria que no ez cazéz. Eztem

tan bé… Però zi ella ha de zer feliz així… paziència.

Zenyora Perpètua…

PerPètua: Digues.

ZeraFina: Quina zort que he tingut de venir en aquezta

caza. Éz la zort méz zort de totez lez zortz.

PerPètua: A veure si t’entrebancaràs. I tu què?

ZeraFina: Jo?

PerPètua: Sí, tu… vaja, vull dir com et trobes… Vull [dir]

si tot va endavant.

- 89 -

ZeraFina: Em zembla que ja ez belluga.

PerPètua: Tan aviat?

ZeraFina: Ez veu que ja té ganez de veure el zol.

PerPètua: Quin cap de pardals que estàs feta.

ZeraFina: Zi aquezta vegada zurt bé, tindré una com-

panyia per zempre.

PerPètua: I què en fareu?

ZeraFina: No l’entenc.

PerPètua: Vull dir on el portaràs.

ZeraFina: On el portaré? Enlloc. Li comprarem un bre-

zolet i el tindrem aquí. Ha dit la zenyora Florentina que

com que naixerà pel tempz delz mozquitz haurà de

comprar una mozquitera blava.

PerPètua: Què dirà el veïnat i el senyor rector quan se

sabrà? Jo, si fos de vosaltres, el portaria al poble.

ZeraFina: Moltez gràziez.

PerPètua: No pot ser que la Florentina vulgui tenir una

criatura de bolquers a casa.

ZeraFina: Li fa méz il·luzió que a mi. Perquè ho zàpiga. I

diu que li enzenyarà la zolfa. I que zi éz nen potzer zerà

director d’orqueztra.

PerPètua: Si això t’hagués passat a casa meva, t’hauria

enviat al poble més de pressa que corrents.

- 90 -

ZeraFina: Éz clar. Amb elz dizpezerz… totz haurien rigut.

PerPètua: Però com va anar tot plegat… explica’m. Qui

és el pare de la criatura?

ZeraFina: Vostè éz molt xafardera. I zi no li vull explicar?

PerPètua: Apa, apa… explica.

ZeraFina: El vaig conèixer a la plaza de Catalunya… zap?

Em pazejava zota de lez palmerez i zento que diuen:

«Quina merenga!» Em giro i veig trez zoldatz que feien

broma. I un altre diu: «Caza-la viva!» I l’altre afegeix:

«Zembla que vingui de fora.» I ez van pozar a riure i jo

també. Ez van acoztar i em van dir que era molt bufona

però que anava una mica ezcabellada, i el que em va

dir que anava una mica ezcabellada era el que havia dit

que zemblava una merenga. Duia una floreta a la mà,

per jugar, i me la va pozar alz cabellz. El zol li tocava a

la cara i li feia tancar elz ullz, i cada vegada que obria i

tancava elz ullz… miri… unez peztanyez com fullez de

palmera.

PerPètua: Es veu que t’agraden molt, oi?

ZeraFina: Què vol dir?

PerPètua: Que t’agraden molt els senyors.

ZeraFina: El que m’agrada méz zón elz jovez.

PerPètua: I què més va passar?

- 91 -

ZeraFina: L’altre diumenge ja m’ezperava. I com que ez

va fer fozc aviat, em va agafar del braz perquè no caiguéz

i al diumenge que feia trez vam anar a l’Arrabazada.

PerPètua: Ja ho veig. I allí va començar la broma.

ZeraFina: La broma? Lez llàgrimez. Em va dir que l’em-

barcaven cap a l’Àfrica i que allí el matarien damunt de

la zorra i que no enz podríem veure mai méz, i va dir

que zi el mataven, mentre ez moriria, penzaria en mi

perquè zóc com una merenga.

PerPètua: Et va agafar per la tristesa, ja ho veig.

ZeraFina: No em va agafar per enlloc. Li vaig fer doz

petonetz. I feia un vent… Zemblava que em volguéz

arrencar elz cabellz i lez faldillez. Era com zi z’acabéz

el món. I eztàvem abrazatz com duez pedrez perquè el

vent no ze’nz emportéz… Ai… que era dolz…

PerPètua, rient: Si et deia merenga…

ZeraFina: Quina diferènzia delz altrez doz… Aquezt

zemblava que patíz. Ze’l veia méz dezezperat, pobrizó.

(Assenyalant l’estómac.) Quan hi penzo em ve com una

coza aquí…

PerPètua: I quan l’has de tenir?

ZeraFina: Vol dir el nen? Per Zant Joan: ni maza calor

ni maza fred.

PerPètua: Ja veig que li hauré de fer una camisa.

- 92 -

ZeraFina: El tindré a la nit, em penzo, i tot zeran focz i

coetz i piulez… La meva mare zempre diu que zi un nen

neix a la nit de Zant Joan éz molt ezpavilat.

PerPètua: Ja li sabràs fer mitjonets de mitja?

ZeraFina: Ho zé fer tot… (Escolta.) Ja éz aquí.

Entra

Florentina, amb el capell del colom. Porta

un ram de flors i un senatxo ple de pomes.

Florentina: Hola… Estic més cansada i anguniosa…

PerPètua: He passat un moment…

Florentina, a ZeraFina: Treu les pomes del senatxo. (A

PerPètua.) He comprat pomes per fer al caliu, les fem en

el braser i perfumen tota la casa.

ZeraFina: I zón riquízimez.

PerPètua: Demà te’n portaré i me les deixaràs coure…

Farem una pomada.

ZeraFina, riu: Per fer cataplazmez al ventre…

PerPètua: Sempre t’has de ficar on no et demanen.

PerPètua, a Florentina: Potser que et traguessis l’abric.

Florentina: Tens raó. No sé ben bé el que em faig.

ZeraFina: Vol que li fazi una tazeta de til·la?

Florentina: Potser sí… Se’m veu molt que estic nerviosa?

PerPètua: Els ulls et ballen.

- 93 -

Florentina: Déu meu, mira’m la mà. (Li tremola una

mica.) Semblo la pobra Zoila.

ZeraFina: Corro a fer la til·la.

Se’n va.

PerPètua: Assossega’t, perquè, si no, les coses surten a

l’inrevés. Què pot passar? Que et digui per casar-vos? A

tu t’agradaria, ja ho veig. Però si no t’ho diu, creu-me a

mi que tinc experiència de la vida: si no t’ho diu, serà la

teva sort. Tot el que us ha lligat fins ara us podria des-

lligar… En fi, no m’hi vull ficar… et dono el meu parer

i ben honestament.

Florentina: El que em passa és molt diferent del que

tu et penses… no puc explicar per què però aquesta

entrevista em fa molta por. Tinc por. Res més. No penso

res, no faig cap projecte. Tinc por.

PerPètua: Si jo estigués al teu lloc ja fa anys que l’hauria

engegat a passeig.

Florentina: Tu tens el teu punt de vista, filla meva, cadas-

cú té el seu punt de vista. Si sabessis com havia somiat

tota la vida d’ésser com les altres… Tenir casa amb fills.

Per l’Homer vaig dir que no a un pretendent… i potser

hauríem estat feliços.

PerPètua: Era el fill d’un notari conegut, oi?

Florentina: Quan vaig tornar del poble, un cop la meva

mare enterrada, vaig trobar l’Homer casat. Em va explicar

- 94 -

que l’hi havia obligat la família… que sense mi seria

desgraciat sempre…

PerPètua: Històries de mal pagador.

Florentina: Em penso que una mica bé em deu haver

estimat… Tota la vida ens hem vist…

PerPètua: Hi has deixat els millors anys… I aquests ja són

ben perduts. No te’ls tornarà ningú. De vegades et veig

des de casa, ran de balcó, mirant el jardí. Tu no em veus.

Sola amb la teva vida i sola amb tu. Ell, amb aquesta

història, em penso que més aviat s’hi ha divertit. No et

vull fer mal. Més aviat miro de treure-te’n.

Entra

ZeraFina amb la til·la.

ZeraFina: La til·la. Begui-ze-la calentona i abanz no

vingui el zeu promèz… A poc a poc…

Florentina: M’agraden tan poc les herbes…

PerPètua: Tira-t’hi una mica de conyac: pel cor.

Florentina: Però i els nervis?…

ZeraFina: Vaig a buzcar-lo.

PerPètua: Una mica de conyac, sense abusar, és la gran

solució per les tristeses. I per les alegries. A mi el conyac

no m’agrada, però de vegades, si estic massa ensopida,

me’n poso un dit en una copeta i hi suco un parell de

terrossos de sucre.

- 95 -

ZeraFina, amb l’ampolla de conyac: Un rajolí. Apa, ja

eztà. Ja veurà que bé.

Florentina: Havies de dur una copeta per la senyora

Perpètua…

PerPètua: … I una per ella. Està més espantada que un

ocell.

Se’n va

ZeraFina i torna de seguida amb dues

copetes. Les omple i ella i

PerPètua beuen.

ZeraFina: No eztic ezpantada… éz que la zenyora Flo-

rentina em fa patir… ja fa diez que no éz ella mateixa…

dez del dia que va venir el mozo… el zenyor Franzizquet.

PerPètua: Aquest conyac és de primera.

ZeraFina, beu i tus: A mi no m’agrada ni regalat, però

ez veu que el nezezito..

Florentina: Em sembla que aquesta til·la m’anirà molt

bé.

PerPètua: És clar, dona. El que has de fer és no pensar

en res. Avui vindrà, com ha vingut tantes vegades. I el

que hagi de passar anirà passant sobre el terreny, perds

el temps pensant-hi.

ZeraFina: Donar conzellz va bé, però elz dintrez ningú

no elz arregla. Elz dintrez zón elz dintrez.

Truquen.

ZeraFina va a obrir. PerPètua l’atura.

- 96 -

PerPètua: Ja hi vaig jo. Si fos ell, ho aprofitaria per

anar-me’n.

Florentina: Si és ell, la til·la encara no haurà tingut temps

de fer-me l’efecte.

ZeraFina: No penzi, no penzi…

Entra

PerPètua amb Júlia.

úlia: Entro i surto. M’ha dit la senyora Perpètua que

encara no havia vingut. Estic impacient. Aviat deurà

venir. És clar que no és gaire puntual. Té.

Florentina: Què és això?

Júlia: Un bocí de pedra del sant Sepulcre.

Florentina: No m’ho hauria cregut mai de tu.

Júlia: No és meu, ja saps que sóc incrèdula… el va com-

prar la meva filla a una gitana quan va passar aquella

temporada de disgustos amb el seu home.

PerPètua: Júlia, em pensava que eres més intel·ligent.

Júlia: Que et penses que hi crec? Però és una d’aquelles

coses que si no fan cap mal. I voldria tant que la nostra

Florentina fos feliç, pobreta…

ZeraFina: Zi la poguézim cazar, quina alegria que tin-

dríem, eh?

Júlia: N’he parlat amb el meu home i saps què m’ha dit?

Florentina: Aquestes coses li expliques?

- 97 -

Júlia: No me n’he pogut estar… Diu que desitja que tot

et surti com tu vulguis. Es veu que et té molt d’afecte.

Florentina: Però si amb prou feines ens hem creuat mai

dues paraules.

ZeraFina: Per apreziar una perzona no ez nezeziten

paraulez.

PerPètua: Tothom s’adona que la Florentina és molt

bona.

ZeraFina: Zí que éz bona, però de vegadez també té el

zeu geni…

Júlia: Calla, ximpleta.

ZeraFina: Voztè ez pren molta confianza.

PerPètua: La que te’n prens ets tu.

ZeraFina: A veure zi a l’últim no podré enraonar, també.

Júlia: No tens res a fer a la cuina?

ZeraFina: He de fer dizabte un dia d’aqueztz.

PerPètua: I no podries fer-lo ara?

ZeraFina: Avui eztem maza neguitozez i potzer trencaria

elz platz.

Florentina: Ella també està trasbalsada.

Júlia: Ja voldria que el senyor Homer hagués vingut…

i que ja se n’hagués anat.

- 98 -

Truquen.

Florentina: Ara.

Júlia: Havia d’haver baixat més d’hora. No hem tingut

temps de dir res.

ZeraFina: Vaig a obrir?

PerPètua: Si hi anéssim la Júlia i jo i ho aprofitéssim per

marxar?

Júlia: Semblaria que fugim.

Florentina, a ZeraFina: Vés a obrir tu, vés.

ZeraFina va a obrir.

PerPètua, a Júlia: Ha anat bé que baixessis. (Per Floren-

tina.) Aquesta està que no s’aguanta.

Júlia: Entre totes som fortes. Fem un bon nus.

Torna

ZeraFina seguida de Zoila. Estaven molt

neguitoses i respiren.

Zoila: No faig pas nosa?

Júlia: Ens feies falta. Totes estem no sé com.

Zoila: Jo també estic tota alterada. Si no hagués baixat

potser m’hauria agafat alguna cosa. No puc fer ni un

punt. M’assec, al cap d’un moment m’aixeco, penso

que necessito les tisores i agafo les alicates o el rodet

de filferro… Tinc el cap a tres passes. No ho entenc.

- 99 -

ZeraFina: Doncz mirin, jo eztic ben tranquil·la. Zembla

que un home elz fazi por. Em zembla que entre totez ple-

gadez z’hi encaparren maza amb aquezt zenyor Homer.

PerPètua: Jo no m’hi encaparro gens. I tu hi penses més

del que sembla.

Zoila, es treu una carta del pit: Mireu quina cosa més

estranya. Avui he rebut aquesta carta que no sé de qui

és…

Júlia: A veure si a l’últim…

PerPètua: Del teu fill?

Florentina: No us diu que no sap de qui és?

ZeraFina: Que cozez que pazen…

Zoila: Diu: «Benvolguda senyora: fa molts anys una

persona molt estimada de vostè em va fer un encàrrec.

No el vaig poder complir perquè vaig agafar les febres.

He estat anys sense memòria. Avui acabo de sortir de

l’hospital de Pennsilvània. D’aquí un mes arribaré a

Barcelona i la vindré a visitar. Potser li podré donar unes

quantes notícies que li agradaran. Marcel Roig.»

Florentina: Quin misteri…

Júlia: Et deixa amb la mel a la boca.

PerPètua: Vés amb compte. Potser és algú que sap la

història del teu fill i va amb la intenció de fer-te una

estafada. És capaç d’explicar-te que el teu fill no pot

- 100 -

venir si tu no li envies els diners del viatge. Trobo que

aquesta carta més aviat fa malpensar.

ZeraFina: Noméz enz faltava aquezta.

Zoila, a Florentina: Entre aquesta carta i tu…

ZeraFina: Potzer éz el zeu fill i no ze’n recorda. Zeria

maza groz…

Florentina: Diu que vindrà el mes que ve?

Zoila: El mes que ve. No diu data, ni dia, ni hora, ja ho

heu vist.

PerPètua: Es veu que és la temporada de les emocions.

Tan tranquil·les que estàvem… Tot va començar amb

la meva rifa.

Júlia: Amb la vinguda d’aquesta pallassa.

ZeraFina: Quina mania d’inzultar-me.

PerPètua: És simpatia. Que no ho veus?

Florentina: A l’últim us demanaré que em deixeu sola.

No us ofengueu… Voldria estar una estona ben quieta.

Júlia: Sí. Val més que ens en anem.

Zoila: Pobrissona, l’estem marejant.

PerPètua: Adéu, filla meva, tota l’estona resaré per tu.

Zoila: No podré donar un punt mentre no sàpiga què

ha passat.

- 101 -

Se’n van anant. Florentina les acompanya i torna

de seguida.

Florentina, posa les flors que ha dut en un gerro:

Aquestes flors s’estan pansint i… porta aigua, Serafina.

ZeraFina, torna de la cuina amb un gerret i aboca aigua

en el gerro de les flors: Zón molt carez?

Florentina: Ja veuràs, és l’hivern.

ZeraFina, tot remenant la cendra del braser: Li agraden

les varez de Jezè? Zi li agraden n’hi plantaré duez dotze-

nez a la banda del zol. (Li arregla els cabells.) Eztic bé, jo?

Florentina, se la mira de dalt a baix: Molt neta.

ZeraFina: Veu?, m’he canviat de dalt a baix, i olori. (Li

acosta el cap.) Aigua de colònia Florez del Campo. I el

davantal me’l vaig planxar ahir a la nit quan voztè ja

dormia. Vaig com una patena… El que no m’agrada éz

que z’hagi pozat aquezt veztit tan trizt…

Florentina: No vaig pas a cap festa…

ZeraFina: Qui zap? I voztè no ha de fer joc amb ell. Voztè,

té el cor entre alegre i trizt… em penzo.

Se la mira intensament.

Florentina: Si vols que et digui la veritat…

ZeraFina: No eztà genz contenta, ja ho veig. Éz el que

paza a lez perzonez que tenen anyz; quan haurien

- 102 -

d’eztar contentez no ho eztan i quan haurien d’eztar

triztez eztan contentez. I zap per què? L’alegria lez fa

plorar perquè lez poza tendrez per dintre i la trizteza lez

fa riure per fer veure que no z’adonen de rez.

Florentina: Les persones que ja tenen anys…

ZeraFina: Zón méz maquez que la punyeta.

Florentina: Escolta, d’on les treus aquestes paraules?

ZeraFina: Z’ha de renegar de tant en tant. Tothom re-

nega: de zalat o d’amagat, i zi vol, li puc dir un rozari

de renecz. En zé de tota mena.

Florentina: I al nen, els hi ensenyaràs?

ZeraFina: Això zí que no zenyora. Prou que elz deurà

aprendre, zi Déu vol.

Florentina, es treu un rellotge del pit: Trobo que ja

hauria de ser aquí.

ZeraFina: Com méz trigui méz li anirà fent l’efecte la

til·la.

Florentina: Si triga massa potser n’hauré de prendre

una altra.

ZeraFina: I a l’últim, així que el veurà, ez quedarà ador-

mida com una zoca.

Florentina: Encara em faries riure.

ZeraFina: Per què no zeiem una eztona i fem brometa?

Vol que li expliqui una coza que…

- 103 -

Truquen. Fan un bot.

Florentina: Ara!

ZeraFina: Ara?

Florentina: Vés.

ZeraFina va a obrir i torna amb Homer de dol

rigorós.

Homer, entra, veu Florentina, s’atura en sec: Florentina!…

Florentina: Homer… (A ZeraFina.) Què esperes?

ZeraFina: Em penzava…

Florentina, a Zerafina: Vés, que tens feina.

ZeraFina se’n va.

Homer: Florentina…

Florentina: Seu… T’has aprimat una mica, oi?

Homer: Tot em balla.

Florentina: Vols beure una copeta de conyac?

Homer: Sí, filla.

Florentina, aboca el conyac i l’hi dóna: Té. No et faci

mania: és la meva copa.

Homer: Quines sortides que tens… Moltes gràcies.

Beu.

- 104 -

Florentina: Vols menjar alguna cosa?

Homer: No, gràcies.

Florentina: Vols treure’t les sabates… Les teves sabatilles

són al lloc de sempre…

Homer: No, gràcies.

Florentina: No vols res? Ja saps que…

Homer: Gràcies, gràcies.

Arrenca a plorar amb una certa contenció.

Florentina, bastant seca: Què et passa?

Homer: Una mica més de conyac.

Florentina n’hi aboca.

Florentina: He fet dur aquesta ampolla per quan

vinguessis.

Homer: Florentina…

Florentina: Beu.

Homer, beu d’un glop i li dóna la copa: Una mica més.

Florentina: Vols una copa més grossa?

Homer: Gràcies. Més val beure a miques.

Florentina: Beu…

Homer: Aquest braser se t’està apagant…

- 105 -

Florentina: Tens raó. (Crida.) Serafina!

ZeraFina, entrant: Digui…

Florentina: Vigila el braser…

ZeraFina, s’ha posat una floreta als cabells. Carrega el

braser. Homer no la deixa de vista un moment. Florentina

se n’adona: De zeguida!

Homer: És aquella noia que esperaves l’última vegada

que et vaig venir a veure?

Florentina: Sí. Me la vaig quedar i n’estic molt contenta.

ZeraFina: I jo també, zap? Enz avenim molt… com que la

zenyora Florentina éz tan bona… Ja eztà. I ara, elz deixo.

Fa una reverència.

Homer: Sembla tota simpàtica.

Florentina: No et vaig ni enviar un mot després de la

desgràcia perquè pensava que… A més a més, vaig

trigar molt a saber-ho i ho vaig saber per casualitat…

Homer: Vas fer santament. T’hauria hagut de dir alguna

cosa més aviat… però el trasbals… la malaltia llarga…

no pots imaginar com he estat tots aquests mesos.

Florentina: Trist?

Homer: Desesperat, Florentina, desesperat.

Florentina: Però ara ja estàs més normal… em sembla.

- 106 -

Homer, arrenca a plorar, es treu un mocador blanc,

mentre parlarà s’anirà eixugant els ulls: Si sabessis… a

la vigília de morir, entro a la seva cambra, m’assec prop

del llit, respirava molt fatigosament, es veu que ja tenia

la mort a dintre. I em va dir. «Hauràs de cremar molts

ciris per mi, Homer. Hauràs de fer dir moltes misses per

la meva ànima, Homer. Hauràs de portar moltes flors a la

meva tomba, Homer…», «Per què?», li vaig preguntar.

«Perquè la meva ànima pugui viure en pau i no tingui

remordiments de l’infern que t’he fet passar en vida,

Homer…» En aquell moment, Florentina, si vols que et

sigui franc, vaig veure tota la nostra vida, la de nosaltres

tres, em va passar davant dels ulls com un llampec… i

vaig pensar que ben mirat havia de perdonar-la… i que

tu i jo potser ens en hauríem pogut estar.

Florentina: Vols més conyac?

Homer, para la copa: La cadena que lliga aquests anys

es va fent feixuga. Quan vaig veure la mort a tocar… La

mort. La veritat que Déu ens dóna, pobres pecadors que

som. La nostra joventut feta de sang i de passions… tot

perd color davant de la santa mort. Em mirava amb els

ulls oberts i la seva mirada m’anava penetrant endins,

com una metzina… He volgut deixar passar temps,

oblidar una mica per a no cansar-te amb detalls. Encara

estic impressionat.

- 107 -

Florentina: Ho comprenc. si sabessis com ho com-

prenc… Jo també, quan vaig saber-ho, vaig tenir com

la intuïció que tot havia canviat.

Homer, s’anima: Només nosaltres no hem canviat. Tu i jo

ferms, com els rocs de vora el mar. Les onades van i vénen,

i nosaltres aquí: la llum del sol i la claror de la lluna, tot

se’n va i tot torna. Florentina…

Florentina: Ja saps que t’acompanyo en el sentiment.

Homer: Em pensava que un dia…

Florentina: Jo em pensava que un dia…

Homer: Que tu i jo podríem arribar a ser lliures.

Florentina: I si aquest dia hagués vingut… I si fóssim

lliures?

Homer: Ho serem mai?

Florentina: Jo sí.

Homer: Tu sí?

Florentina: Tu no?

Homer: També.

Florentina: Beu.

Homer: Em va venint una escalforeta…

Plora.

Florentina: Què et passa? Què tens?

- 108 -

Homer, plora una estoneta: Tinc unes ganes de viure…

de viure…

Florentina: Calma’t, calma’t, ja et passarà.

Homer: Veus? Un canvi de vida… Si jo pogués canviar

de vida… Trobar una casa acollidora. Trobar un afecte

veritable. Una mena de port on poder reposar de la mar

esvalotada. Tenir un jardí amb flors i poder-hi prendre la

fresca a l’estiu i veure com cauen les fulles rovellades a

la tardor. Un jardí amb roses, moltes roses. I, a l’hivern,

balcons tancats, escalforeta a dintre, poder beure una

copeta amb una companyia amable… I aquest somni,

la mort, que se m’ha ficat a dintre, me’l va esmicolant.

Florentina: Vols dir? Jo també fa anys que espero i no

sé ben bé què. Que Déu em perdoni per haver esperat

alguna cosa. He esperat sense saber què esperava i tota

l’espera s’ha anat fent fidelitat. Pura a través dels anys.

El veus, el jardí amb flors? Amb lliris, amb violetes, amb

pensaments grocs i morats? I caminets amb ombra

per a passejar-s’hi amb calma a les tardes. I no és cap

somni, no és cap impossible. Ara és l’hivern. Al jardí,

quan vindrà la primavera, hi haurà flors; i quan farà sol

hi haurà ombra. El jardí espera algú, voltat de parets

velles, altes, perquè ningú no tingui enveja del benestar

que hi haurà a dins… (En veure que ell calla.) Dispensa,

vols més conyac?

Homer: Gràcies. (Para la copa.) Déu meu… Si haguessis

vist aquells ulls, eren com uns ulls sense cara… i deien:

- 109 -

«T’he fet partir, he estat dolenta, a vegades t’he tractat

malament, t’he fet la vida difícil… però he estat la teva

dona i ja som vells.»

Florentina: N’hi ha un que s’ha fet molt vell. I més vell

per dintre que per fora.

Homer: Quan penso que continuo en els meus fills. Quan

penses que les teves accions, siguin les que siguin, les

jutjaran els fills. Les flors que vam tenir de la nostra sang

amagada. Que haurien pogut ser teus i meus si el destí

no s’hi hagués ficat pel mig.

Florentina: Al jardí de què parlaves és l’hivern. Fa molts

anys un home jove va prometre a una noia que se l’es-

timaria sempre. Però a ell el temps el va disfressar de

vell i no sap per quin camí anar-se’n. Hi ha jardins amb

camins que no porten enlloc… Vols més conyac?

Homer: Una mica, gràcies. Tu i jo sempre hem estat

bons amics.

Florentina: Veig els teus fills, bons com un pa de sucre,

jutjant la vida de la senyora Florentina, professora de pia-

no en una casa de Sant Gervasi. Els teus fills, que només

viuen pel seu pare…, que ja és lliure com les orenetes…

Homer: Com les orenetes?

Florentina: Lliure d’entrar i de sortir d’aquesta casa.

Homer: Et trobo com si no et fessis càrrec que…

- 110 -

Florentina: Oh, sí. Em faig càrrec de tot; per alguna cosa

sóc vella. Els ulls d’una persona que mor poden omplir

el món. (Transició.) I de què va morir?

Homer, tranquil·litzat davant de la pregunta concreta:

Del pit. Una pulmonia. Com s’ofegava abans de morir…

Florentina: Com la meva mare. Jo també he vist morir.

La meva…

Homer: No tothom pot morir havent pogut veure rea-

litzades les seves il·lusions.

Florentina: I els teus fills com s’ho han pres?

Homer: Pobrissons… Semblava que els tornés a veure

quan eren petits… desemparats d’una banda a l’altra

del pis, sense saber què fer ni què dir. Com si quedar-se

sense mare fos el començament de la seva mort.

Florentina: La teva filla festeja?

Homer, lleugerament impacient mira el rellotge: Què

deies?

Florentina: Crec que la teva filla festeja.

Homer: Amb un bon noi… Semblen dos colomins…

Hauria d’anar-me’n. M’han de portar unes comandes i

he de firmar uns albarans.

Florentina: Es diu Gertrudis, oi?

- 111 -

Homer: Sí, és un nom com qualsevol altre. A mi m’hauria

agradat més que s’hagués dit Isabel, ja ho saps… però va

guanyar la família de la meva dona, que en pau descansi.

Florentina: I el noi té promesa?

Homer: Pobret, quan veu una noia abaixa els ulls… un

model. Un veritable model.

Florentina: I tu, sempre a la botiga?

Homer: Quin remei em toca. Per la vida es perd la vida.

En fi, ja t’he vist, que és el que volia… i ja tornaré. Si

sabessis la feina que tinc aquests dies… No sé pas com

sortir-me’n. Estic colgat. Bé, me’n vaig. Ja tornaré. Tor-

naré aviat.

Florentina: Com vulguis. Sempre t’obriré la porta. És

com si fossis a casa teva.

Homer: Adéu.

Florentina: Sobretot, no hi pensis tant. A viure… Tant

com puguis, sents? Em faràs cas?

Homer: Confia en mi.

Florentina: Adéu.

L’acompanya. Surt

ZeraFina, tota esporuguida.

Torna

Florentina.

ZeraFina: Ez caza?

Florentina: He vist morir una persona davant meu.

- 112 -

ZeraFina: Eztà tota blanca.

Florentina: Veure els morts de prop fa perdre el color.

ZeraFina: I per aquezt zenyor que zembla un ànec, tant

zoroll?

Florentina: Vés a buscar la senyora Perpètua.

ZeraFina: De zeguida.

ZeraFina se’n va. Florentina obre el balcó i crida.

Florentina: Zoila! Zoila! Ah, em pensava que no m’ha-

vies sentit. Escolta, avisa la Júlia. Baixeu!

Se’n va a la cuina. Torna amb copes i dues am-

polles. Ho deixa tot damunt de la taula. Tanca

els finestrons i encén el llum. Encén els ciris de

sobre el piano. Truquen. Va a obrir i torna amb

Júlia i Zoila.

Júlia: Que vetlles la mort?

Zoila: Què és tot això? Què t’ha dit? Suposo que ha

vingut.

Florentina: Una mica de calma i us ho explicaré tot.

Júlia: Sembla que siguem al teatre… Què ha passat? Et

cases o no et cases?

Florentina: Espera. De moment necessito paper i plo-

ma… i tinta. (Va a l’escriptoriet del fons, treu tot el que

necessita per a escriure i ho posa damunt de la taula.)

- 113 -

Veieu? Mireu-me. Sóc la mateixa o sóc una altra? Tinc

el nas que tenia, les galtes que tenia, els mateixos peus

que sempre m’han servit per caminar, les mateixes mans,

menys bufones…

Júlia: Home és clar, ja se sap…

Zoila: Pobra Florentina.

Florentina: No em diguis pobra Florentina que no sóc

pobra.

Truquen.

Florentina: Deu ser la senyora Perpètua amb la Serafina.

Vols anar a obrir, Júlia?

Surt

Júlia.

Zoila, baixet: Calma’t, sents? Pensa que la sang té

males bromes. Velles com som no podem jugar a tenir

disgustos.

Entren

ZeraFina, PerPètua i Júlia.

PerPètua: Reina santíssima, quin decorat. O, i els ciris…

Que els heu encès a la memòria de la senyora?

ZeraFina: Mai no havia vizt cap caza amb el llum enzèz

de dia com a la miza…

Florentina: Seieu totes que us explicaré una història que

sabeu però us l’explicaré seguida [sic].

S’asseuen totes.

- 114 -

Florentina, s’ha quedat dreta: És la vella història del

senyor Homer i la senyora Florentina. Si hi hagués sang,

se’n podria fer un romanço i explicar-la pels mercats.

Però no hi ha hagut sang, i sense sang no hi ha romanço.

Homer i Florentina eren veïns de petits i es van enamorar.

Van quedar que, a la majoria d’edat, es casarien. Homer,

quan Florentina va anar al poble a cuidar la seva mare, es

va casar. Quan Florentina va tornar a Barcelona, després

de mesos i mesos sense notícies, va trobar el promès

casat. Potser van passar tres anys i una tarda de març i

de pols el va veure en un carrer d’aquí [a] la vora. Van

caminar una estona junts, ell es va excusar: la família,

l’obediència als pares… però que ell estava enamorat de

Florentina i que ho estaria sempre. Es van trobar altres

vegades i Homer, casat i amb fills, cada divendres anava

a una casa de Sant Gervasi a veure la senyora Florentina

i a dir-li que l’estimava. I van passar anys. Quan Homer

tenia moments difícils, Florentina l’ajudava. Va quedar

vidu. I Florentina va saber que, al contrari del que ell li

havia dit sempre, tenia un parell de fills que ningú no

els voldria ni regalats. I Florentina s’havia fet il·lusions i

Homer va dir-li que les il·lusions només servien pels joves.

Júlia: El poca-vergonya.

PerPètua, molt satisfeta: Ja m’ho pensava. Has tingut

sort, avui. Et felicito. Vine, que et faré un petó.

Zoila: Florentina…

- 115 -

Florentina: Us he cridat a totes, perquè, en aquest

moment, en aquesta casa, estem celebrant un enterra-

ment. L’enterrament d’un venedor de ciris i estampes.

Res més. I ara, davant de totes, vull escriure uns mots al

meu advocat. (S’asseu a la taula i escriu.) «Benvolgut Sr.

Tries: fa molt temps que l’hauria d’haver vingut a veure

per a parlar d’aquells valors que vostè em va aconsellar

que comprés i que no vaig voler comprar. Ja vindré, però

estic molt ocupada i no li puc dir quan serà. Avui l’escric

només per demanar-li que faci el favor de reclamar, amb

tota urgència, l’import total del préstec que fa uns deu

anys vaig fer al Sr. Homer Cisquelles.» Ara la firma.

ZeraFina: Zi que ze’nz torna dolenta…

Júlia: Calla.

Florentina, fica la carta en un sobre i escriu l’adreça:

Demà, sens falta, la tiraràs.

ZeraFina: Vol que la tiri ara mateix?

Florentina: Demà. El cas és tenir-la feta. (Agafa un

altre full de paper.) «Jo, Florentina Mata, domiciliada al

carrer de Sant Hermenegildo Número 3, filla de Marta

i Andreu, nascuda a la ciutat de Barcelona l’any 1855,

anul·lo, pel present document, el testament anterior i

deixo tot el que tinc i tot el que pugui tenir a Serafina

Retalló i Bohigues, de divuit anys d’edat, filla de»… (A

ZeraFina.) Com es diuen els teus pares?

ZeraFina: Joan i Magdalena…

- 116 -

Florentina: …«Joan i Magdalena, originària de Vall-

gorguina.» (A Júlia i a PerPètua.) Voleu firmar com a

testimonis? (Firmen.) No voldria morir aquesta nit sense

tenir les coses en ordre. Demà aniré a casa del notari i

faré fer aquest testament com cal.

Júlia: Serafina!…

ZeraFina: Zenyora Florentina, no pot zer! No ho vull. No

pot zer! No zabré què fer-ne. Em zembla que zomio…

PerPètua: Ja t’ho pots ben creure, que totes ho hem vist.

Júlia: I si no fas bondat ja has vist com es fa i com es

desfà un testament.

ZeraFina: No faig rez, jo. No faig rez eczprezament. Zóc

així… No hi tinc cap culpa zi m’eztimen…

Florentina: I ara, a riure.

Júlia: A viure.

PerPètua: Alegria.

Florentina: A la salut de totes nosaltres i perquè siguem

amigues sempre.

Així que van per alçar les copes, truquen.

Zoila: Potser és l’Homer.

ZeraFina, ensopida: Ez deu haver repenzat…

- 117 -

Florentina, a Júlia: Vés a obrir tu que ets més valenta

i si és l’Homer no l’obris. Potser d’aquí una temporada

el tornaré a rebre, per a riure… un altre dia. Avui no.

Surt

Júlia.

PerPètua: Tornarà i et convencerà.

Zoila: Ho té com un vici.

Florentina: De tota la vida he estat fidel a mi mateixa.

Entra

Júlia amb miqueló.

Júlia: Hi ha aquest jove que vol veure la Serafina.

ZeraFina: Que no etz mort?

Florentina: Qui és?

Júlia: El Miqueló.

PerPètua: Ja m’estranyava que poguéssim acabar la

festa en pau.

ZeraFina: Zenyora Florentina: éz el Miqueló. (Ben acos-

tada a

Florentina.) Què volz?

miqueló: Em van fer presoner.

ZeraFina: Ja ho zabia. I què?

miqueló: Vinga patir, i molta calor.

ZeraFina: Tant que t’agradava l’eztiu.

Florentina: Vol seure?

- 118 -

miqueló: Voldria parlar amb la Serafina.

ZeraFina: No zé per què haz vingut. Zi haguezin dit que

haviez desaparegut, podiez venir, però quan d’una per-

zona diuen que éz morta, val méz que no torni.

miqueló: Però jo no ho sabia que m’haguessin donat

per mort…

ZeraFina: Que no t’ho va dir la teva mare…

miqueló: Sí.

ZeraFina: I doncz, bé ho zabiez que tothom et feia mort.

miqueló: Voldria parlar amb tu a soles.

ZeraFina: Tot el que m’hagiz de dir ja m’ho potz dir,

aqueztez zenyorez zón lez mevez amiguez.

miqueló: Doncs mira, vinc per dir-te si et vols casar

amb mi.

ZeraFina: Em zembla que haz fet tard.

miqueló: Què vols dir? He estat presoner dels moros,

em vaig disfressar de moro per a poder fugir, he patit

set i gana i son… i sempre pensant en tu… La teva mare

m’ha dit que ja li agradava per gendre i tothom em vol

i tothom ho troba bé.

ZeraFina: Doncz totz plegatz heu perdut el tempz. No

em cazo. Ni em cazaré.

miqueló: Però jo t’estimo… Jo…

- 119 -

ZeraFina: I tornar cap a la vinya? No zenyor!

Florentina: Serafina vols dir que no el tractes una mica

massa…

ZeraFina: Em feiez maza martiriz i n’eztic ben tipa i véz-

te’n que ja enz hem vizt prou.

miqueló: Te’n penediràs. Si no em vols perquè estimes

aquell farinós de fill del senyor Vidal…

ZeraFina: Ni el farinóz del zenyor Vidal ni tu i véz-te’n

abanz que no em pugi la zang al cap. Aquí zom zenyo-

rez zolez i zom molt felizez, i delz homez enz en ben

refumem.

miqueló: Si em puja la sang al cap a mi… Potser te’n

recordaràs, d’aquesta tarda.

ZeraFina: Haz fet tard. Haviez de dir alz moroz que et

deixezin anar abanz.

miqueló: Em vaig escapar.

ZeraFina: Haz badat un any i ara volz arribar i trobar-ho

tot a punt? Véz-te’n.

miqueló: I vostès no la poden convèncer? Mirin que

per a mi la Serafina… és com l’aire que respiro. La duc

molt endintre.

ZeraFina: Véz-te’n, zentz? No em faràz plorar mai méz

tirant-me grapatz de terra a l’ezquena mentre badava

i fent-me la traveta quan pazejàvem. Véz a l’ezcola i

- 120 -

diguez al zenyor meztre que t’enzenyi de zer un zenyor

ben educat. I apa, prou.

miqueló: Que un home s’hagi de sentir dir aquestes

paraules. Hi ha coses que no es diuen… mocosa!

ZeraFina: Totz elz homez zou igualz i totz prometeu

cozez que dezpréz no compliu.

miqueló: Però si jo em vull casar…

ZeraFina: Erez mort i no haviez d’haver tornat.

miqueló: Jo no ho sabia que fos mort.

ZeraFina, a totes: Éz méz tozut que una mula.

Júlia: Miri jove, val més que la deixi estar. Ja ho veu, oi?,

que perd el temps?

miqueló: Però és que jo he vingut per casar-m’hi.

Florentina: I ella no es vol casar.

miqueló: És que a més a més… vull reparar una falta…

em van dir que havies anat a casa de la teva tia…

ZeraFina: No ze’n recorda ningú. I méz m’eztimo no

enrecordar-me’n perquè va zer maza trizt.

miqueló: Què li diré a la meva mare i als de casa?

ZeraFina: Elz diuz que jo t’he dit que no m’agradez. I

totz riuran.

miqueló: Que vingui del poble per casar-me amb tu i

que em diguis que no em vols… Passi-ho bé tinguin.

- 121 -

ZeraFina: I no torniz. Aquí éz una caza de zenyorez zolez.

Caza’t amb la Jozefina.

miqueló: No m’agrada.

ZeraFina: I quan tornàveu de la font un dia vaig veure

que rèieu.

miqueló: Però…

ZeraFina: I zi la Jozefina no t’agrada i no tenz ezpera

per cazar-te encara queda la Crizantema.

miqueló: No m’agrada.

ZeraFina: Doncz no t’hi caziz.

miqueló: Ja han vist que és ella que no em vol, eh? Jo

duia bona intenció. Ja ho veuen. Ja me’n vaig. Adéu.

Em vols donar la mà?

ZeraFina: La mà zí.

miqueló: Sempre pensava en tu, saps? De nit i de dia.

ZeraFina: Maza martiriz. Compra’t un zendrer.

miqueló: Vols dir que si tornés… més endavant…

ZeraFina: Éz ben inútil. No m’agraden elz homez. Zóc

propietària i ja eztà bé.

miqueló: Adéu. Passi-ho bé tinguin.

ZeraFina: Adéu.

L’acompanya

Júlia.

- 122 -

Zoila: Pobre noi. A l’últim em feia pena.

ZeraFina: Perquè no el coneix.

Florentina: Feia pena.

ZeraFina: A mi no me’n feia genz. Que no zelebrem

l’enterrament del zenyor Homer?

PerPètua: Espera que torni la Júlia.

Florentina: Vols dir que no et sabrà greu el que has fet?

ZeraFina: Zi ez penza que dic una coza i en penzo una

altra, z’equivoca. Que no veuen que zi li haguéz dit que

eztic d’aquella manera, ze m’hauria menjat de viu en

viu? No ho veuen? Zembla que acabin de néixer.

Torna

Júlia.

ZeraFina: D’aquí zinc minutz zemblarà una cadernera.

Tot éz comèdia.

Florentina, alça la copa: No en parlem més. A la salut

de totes i perquè demà sigui un dia alegre.

PerPètua: A viure. A riure…

Zoila: Alegria.

ZeraFina: A la noztra zalut. Fora d’aquezta caza, tot éz

comèdia.

Beuen i riuen.

Aquest llibre,

imprès

als tallers de Gràﬁques Arrels

de la ciutat de Tarragona,

fou enllestit

el dia 10 de gener del 2017

Volums publicats:

Textos a Part

Teatre contemporani

1. Gerard Vàzquez, Magma, 1998

Premi Born 1997

2. Enric Rufas, Certes mentides, 1998

3. Lluïsa Cunillé, La venda, 1999

4. Juan Mayorga, Cartes d’amor a Stalin,

1999. Premi Born 1998

5. Toni Cabré, Navegants, 1999. Premi

Serra d’Or 1999

6. Patrice Chaplin, Rient cap a la foscor,

2000

7. Paco Zarzoso, Ultramarins, 2000.

Premi Serra d’Or 1999 (al millor text

espectacle)

8. Lluïsa Cunillé, L’aniversari, 2000.

Premi Born 1999

9. Bienve Moya, Ànima malalta, 2000

10. Joan Casas, L’últim dia de la creació,

2001

11. Toni Rumbau, Eurídice i els titelles de

Caront, 2001

12. Rosa M. Isart Margarit, Vainilla, 2001.

Premi Joaquim M. Bartrina, Reus

2000

13. Raül Hernández Garrido, Si un dia

m’oblidessis, 2001. Premi Born 2000

14. Harold Pinter, L’engany, 2001

15. David Plana, Després ve la nit, 2002

16. Beth Escudé, Les nenes mortes no

creixen, 2002. Premi Joaquim M.

Bartrina, Reus 2001

17. Luis Miguel González, La negra,

2002. Premi Born 2001

18. Enric Nolla, Tractat de blanques, 2003

19. Dic Edwards, Sobre el bosc lacti, 2003

20. Manuel Molins, Elisa, 2003

21. Meritxell Cucurella, Pare nostre que

esteu en el cel, 2003

22. Llorenç Capellà, Un bou ha mort

Manolete, 2003. Premi Born 2002

23. Gerard Vàzquez i Jordi Barra, El retra-

tista, 2003. Premi del Crèdit Andorrà,

Andorra 2002

24. Albert Mestres, 1714. Homenatge a

Sarajevo, 2004

25. AADD, Dramaticulària, 2005

26. Miquel Argüelles, Una nevera no és

un armari, 2004. Premi Joaquim M.

Bartrina, Reus 2002

27. Joan Duran, Bruna de nit, 2004

28. Vicent Tur, Alícia, 2005. Premi Joa-

quim M. Bartrina, Reus 2003

29. Josep Julien, Anitta Split, 2005. Premi

del Crèdit Andorrà, Andorra 2004

30. Magí Sunyer, Lucrècia, 2005

31. Ignasi Garcia Barba, El bosc que creix

/ Marina / Preludi en dos temps, 2005

32. Marco Palladini, Assassí, 2006

33. Jordi Coca, Interior anglès, 2006

34. Marta Buchaca, L’olor sota la pell,

2006. Premi Joaquim M. Bartrina,

Reus 2005

35. Manuel Molins, Combat, 2006

36. Marc Rosich, Surabaya, 2007

37. Carlos Be, Origami, 2007. Premi Born

2006

38. Ödön Von Horváth, Amor Fe Espe-

rança. Una Petita dansa de mort en

cinc quadres, 2007

39. Jordi Sala, Despulla’t, germana, 2007

40. Cinta Mulet, Qui ha mort una poeta,

2007

41. Gerard Guix, Gènesi 3.0, 2007. III

Premi Fundació Romea de Textos

Teatrals 2006

42. Aleix Aguilà, Ira, 2007. Premi del

Crèdit Andorrà, Andorra 2006

43. Carles Batlle, Trànsits, 2007

44. Marc Rosich, La Cuzzoni, 2007

45. Fernando Pessoa, El mariner, 2007

46. Janusz Glowacki, Antígona a Nova

York, 2007

47. Jordi Faura, La sala d’espera, 2008

Premi Joaquim M. Bartrina, Reus

2006

48. Toni Cabré, Demà coneixeràs en

Klein, 2008

49. Damià Barbany, Arnau, el mite; la

llegenda catalana, 2008 (Inclou un

CD)

50. José Sanchis Sinisterra, El setge de

Leningrad, 2008

51. Jesús Díez, El show de Kinsey, 2008.

Premi Born 2007

52. Guillem Clua, Gust de cendra, 2008

53. Josep M. Miró Coromina, Quan

encara no sabíem res, 2008. Premi

del Crèdit Andorrà, Andorra 2007

54. Josep Julien, Hong Kong Haddock,

2008. IV Premi Fundació Romea de

Textos Teatrals 2008

55. Ignasi Garcia i Barba, Mars de gespa

/ La ﬁnestra / Sota terra, 2008

56. Albert Benach, Mascles!, 2008

57. Erik Satie, El parany de Medusa,

2009

58. Joan Cavallé, Peus descalços sota

la lluna d’agost, 2009. I Premi 14

d’Abril de Teatre, 2008

59. Josep M. Diéguez, De vegades

la pau, 2009. Accèssit I Premi 14

d’Abril de Teatre, 2008

60. Angelina Llongueras i Altimis, El

cobert, 2009. Accèssit I Premi 14

d’Abril de Teatre, 2008

61. Carles Batlle, Oblidar Barcelona,

2009. Premi Born 2008

62. Enric Nolla, Còlera, 2009

63. Manuel Pérez Berenguer, Hòmens

de palla, dies de vent (Una reﬂexió

sobre el destí), 2009. Premi del Crèdit

Andorrà, Andorra 2008

64. Jordi Faura, La fàbrica de la felicitat,

2009

65. Joan Gallart, Sexe, amor i literatura,

2009

66. Pere Riera, Casa Calores, 2009

67. Enric Nolla, El berenar d’Ulisses, 2009

68. Helena Tornero, Apatxes, 2009. II

Premi 14 d’Abril de Teatre, 2009

69. Carles Mallol, M de Mortal, 2010

70. Josep Maria Miró i Coromina, La dona

que perdia tots els avions, 2010.

Premi Born 2009

71. Joan Lluís Bozzo, Còmica vida, 2010

72. Pere Riera, Lluny de Nuuk, 2010

73. Marta Buchaca, A mi no em diguis

amor, 2010

74. Neil Labute, Coses que dèiem avui,

2010

75. Damià Barbany, Prohibit prohibir,

2010

76. Michel Azama, La Resclosa, 2010

77. Ferran Joanmiquel Pla, Blau, 2010

VIII Premi Joaquim M. Bartrina,

Reus 2009

78. Evelyne de la Chenelière, Bashir

Lazhar, 2010

79. Josep M. Benet i Jornet, Dues

dones que ballen, 2010

80. Carles Batlle, Zoom, 2010

81. Ferran Joanmiquel Pla, Blau, 2010

82. Daniela Feixas, El bosc, 2011

83. Guillem Clua, Killer, 2011

84. Marc Rosich, Rive Gauche, 2011

85. August Strindberg, Creditors, 2011

86. Lluïsa Cunillé, El temps, 2011

87. Maria Aurèlia Capmany i Xavier

Romeu, Preguntes i respostes sobre

la vida i la mort de Francesc Layret,

advocat dels obrers de Catalunya,

2011

88. Cristina Clemente, Vimbodí vs.

Praga, 2011

89. Josep Maria Miró i Coromina, Gang

bang (Obert ﬁns a l’hora de l’Ànge-

lus), 2011

90. Joan Rosés, Falstaff Cafè (Els pallas-

sos de Shakespeare), 2011

91. Marc Rosich, Car Wash (Tren de

rentat), 2011

92. Sergi Pompermayer, Top model,

2011

93. Aleix Puiggalí, Al fons del calaix,

2011

94. Jordi Casanovas, Una història cata-

lana, 2012

95. Joan Brossa, Poesia escènica I: Al

voltant de Dau al Set, 2012

96. Josep Maria Miró i Coromina, El

principi d’Aquimedes, 2012

97. Jordi Oriol, T-error, 2012

98. Marc Angelet, Voyager, 2012

99. Marilia Samper, L’ombra al meu

costat, 2012

100. Joan Brossa, Poesia escènica II:

Strip-tease i teatre irregular (1966-

1967), 2012

101. Joan Brossa, Poesia escènica III:

Mirades sobre l’amor i la vida

(1956-1962), 2012

102. Toni Cabré, L’inútil, 2012

103. Mercè Sarrias, Quebec-Barcelona,

2012

104. Damià Barbany, Lizzie Mc Kay,

2012

105. Pere Riera, Barcelona, 2013

106. Josep M. Benet i Jornet, Com dir-

ho?, 2013

107. Helena Tor nero, No parlis amb

estranys, 2013

108. Harold Pinter, Terra de ningú, 2013

109. Josep Maria Miró, Fum, 2013

110. Tennessee W illiams, La rosa tatua-

da, 2013

111. Raúl Dans, Un corrent salvatge,

2013

112. Jordi Faura, Groenlàndia, 2013

113. Marta Momblant, Resposta a cartes

impertinents, 2013

114. Serafí Pitarra i Pau Bonyegues, El

cantador, 2014

115. Marivaux, El joc de l’amor i de

l’atzar, 2014

116. Rafael Spregelburd, Falk Richter i

Lluïsa Cunillé, Fronteres, 2014

117. Joan Brossa, Poesia escènica IV: Els

déus i els homes, 2014

118. Joan Brossa, Poesia escènica V:

Estar al món el 1953, 2014

119. Joan Brossa, Poesia escènica VI:

Circ, màgia i titelles, 2014

120. Àngels Aymar, Carles Batlle, Joan

Cavallé, Beth Escudé i Gallès, Albert

Mestres. Espriu x dotze, volum 1,

2014

121. Pau Miró, Enric Nolla i Gual, Josep

Pere Peyró, Gemma Rodríguez,

Mercè Sarrias, Gerard Vàzquez, Te-

resa Vilardell, Espriu x dotze, volum

2, 2014

122. Alexandre Dumas ﬁll, La Dama de

les Camèlies, 2014

123. Marc Artigau i Queralt, Un mosquit

petit, 2014

124. Dimitris Dimitriadis, Moro com a

país, 2014

125. Paco Zarzoso, L’eclipsi, 2014

126. Carles Mallol, Mata el teu alumne,

2014

127. Serafí Pitarra, Liceistes i cruzados,

2014

128. Thomas Bernhard, El President,

2014

129. William Shakespeare, El somni

d’una nit d’estiu, 2014

130.

Lina Prosa. Traducció d’Anna Soler

Horta. Il·lustracions: Anna Bohigas i

Núria Milà, Lampedusa Beach

, 2014

131. Josep M. Muñoz Pujol, L’Home del

Billar

, 2014

132. Toni Cabré, Les verges virtuals, 2014.

Premi del Crèdit Andorrà, Andorra

2013

133. Damià Barbany, Kabaret amb K,

2014

134. Eduardo De Filippo, L’art de la

comèdia, 2014

135. Josep Palau i Fabre, Mots de ritual

per a Electra, 2014

136. Joan Brossa, Poesia escènica VII: La

societat i el camí personal, 2014

137. Joan Brossa, Poesia escènica VIII:

Postteatre i Teatre de carrer, 2014

138. Joan Brossa, Poesia escènica IX:

L’oﬁci de viure, 2014

139. Narcís Comadira, L’hort de les

oliveres, 2015

140. Elisenda Guiu, Explica’m un conte,

2015

141. Lluïsa Cunillé, El carrer Franklin,

2015

142. Albert Arribas, Selecció, 2015

143. Xavi Morató, Un peu gegant els

aixafa a tots, 2015

144. Federico García Lorca, El público,

2015

145. Arthur Schnitzler, El professor Bern-

hardi, 2015

146. Helena Codorniu, Sabine Dufrenoy,

Marián de la Chica, María José Lizar-

te, Simfonia de silencis, 2015

147. Jordi Oriol, La caiguda d’Amlet (o la

caiguda de l’ac) / L’empestat, 2015

148. Laura Freijo Justo, El rap de Lady M,

2015

149. Molière, Dom Juan o el festí de

pedra, 2015

150. Ramon Llull, Adaptació per a teatre

de Cinta Mulet, Llibre de les bèsties,

2015

151. Manuel Molins, Bagdad, dones al

jardí, 2015

152. Molière, Don Joan, o el festí de

pedra, 2015

153. Jordi Prat i Coll, Josep Maria Miró,

Pau Miró, Marc Artigau i Queralt, Vic-

tòria Szpunberg, Albert Arribas, Marc

Rosich, Llàtzer Garcia, Llibràlegs,

2015

154. Pau Miró, Victòria, 2016

155. Lars Norén, El coratge de matar,

2016

156. Joan Guasp, Llull: l’amic de l’Amat,

2016

157. Marc Artigau i Queralt, Caïm i Abel,

2016

158. Llàtzer Garcia, Sota la ciutat, 2016

159. Enric Nolla Gual, Tu no surts a la foto,

2016

160. Sergio Martínez Vila, L’obediència de

la dona del pastor, 2106

161. Damià Barbany, Kriptonita, 2016

162. Marcela Terra, Desterradas, 2016

163. David Mamet, traducció d’Anna Soler

Horta, Una vida al teatre, 2016

164. Marc Garcia Coté, Niu, 2106

165. Bernard-Marie Koltès, En la solitud

dels camps de cotó, 2016

166. Josep Maria Benet i Jornet, La desa-

parició de Wendy, 2016

167. Joan Brossa, Poesia escènica X: Fre-

golisme o monòlegs de transforma-

ció (1965-1966) Primera part, 2016

168. Joan Brossa, Poesia escènica X: Fre-

golisme o monòlegs de transforma-

ció (1965-1966) Segona part, 2016

169. Joan Brossa, Poesia escènica XII:

Icones per a 1962, 2016

170. Mercè Rodoreda, La senyora Florenti-

na i el seu amor Homer, 2016

Textos a part Teatre clàssic

1. Fiódor Dostoievski, El gran inquisidor,

2008

2. Lluís Capdevila, La festa major de

Gràcia / Tierra sin primavera. Dues

obres del teatre de l’exili republicà,

2015

3. Anton Txèkhov, La gavina, 2016

4. Josep Anselm Clavé, L’Aplec del

Remei, 2016

Textos a part Teatre per a joves

1. Ignasi García Barba, El delegat, 2016

2. Pere Anglas, Robinson Crusoe, 2016

3. Helena Tornero Brugués, Submer-

gir-se en l’aigua, 2016

4. Cristina Clemente, Consell familiar,

2016

5. Marta Solé Bonay, Límits, 2016

Textos aparte

Teatro contemporáneo

1. Juan Pablo Vallejo, Patera, 2004.

Premi Born 2003

2. Toni Cabré, Navegantes / Viaje a

California, 2005

3. Fernando León de Aranoa, Familia,

2005. Adaptación de Carles Sans

4. José Luis Arce, El sueño de Dios,

2005. Premi Born 2004

5. Joan Casas, El último día de la crea-

ción, 2006

6. J. Carlos Centeno Álvarez, Anita

Rondó, 2006

7. Antonio Álamo, Veinticinco años me-

nos un día, 2006. Premi Born 2005

8. Rebecca Simpson, Juana, 2007

9. Antonio Morcillo, Firenze, 2008

10. José Sanchis Sinisterra, Valeria y los

pájaros, 2008

11. Richard France, Su seguro servidor

Orson Welles, 2008

12. Carlos Be, Llueven vacas, 2008

13. Santiago Martín Bermúdez, El

tango del Emperador, 2008

14. José Sanchis Sinisterra, Vagas

noticias de Klamm, 2009

15. Gerard Vàzquez / Jordi Barra, El

retratista, 2009

16. Marcela Terra, La Espera / Simone /

Entre las Olas, 2014

Textos aparte Teatro clásico

1. Friedrich Schiller, Don Carlos, 2010

Mercè Rodoreda

170

LA SENYORA FLORENTINA I EL SEU AMOR HOMER

Mercè Rodoreda

LA SENYORA FLORENTINA

I EL SEU AMOR HOMER

La senyora Florentina i el seu amor Homer. A la Barcelona

de principis del segle

, les tristeses d’una professora de

piano soltera es transformen en el vigorós procés de cons-

trucció d’una personalitat forta i lliure, davant dels ritmes

marcats per un món de desitjos masculins. Una celebració

de la independència femenina que en l’exili republicà de

la seva autora també esdevé un lúcid clam pels valors de-

mocràtics.

Concebut des del diàleg directe amb una tradició escèni-

ca estroncada per la Guerra Civil, en un equilibri exquisit

entre ironia i continuïtat, el teatre de Mercè Rodoreda és

una baula fonamental a l’hora d’entendre aquesta veu tan

assenyalada en la literatura europea del segle

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Romanyà de la Selva,

1983). És una de les veus més rellevants de la literatura en

català de la segona meitat segle xx, i està considerada per

molts com la novel·lista catalana més important de la post-

guerra. Entre els seus títols principals es poden destacar La

Plaça del Diamant (1962), Mirall trencat (1974) i La mort i la

primavera (publicada pòstumament al 1986). També és auto-

ra de nombrosos contes i textos breus, així com de diverses

peces teatrals, entre les quals ocupen un lloc privilegiat El

maniquí i La s enyora Florentina i el seu amor Homer.

ISBN: 978-84-946619-0-7