.
Mercè Rodoreda
170
LA SENYORA FLORENTINA I EL SEU AMOR HOMER
Mercè Rodoreda
LA SENYORA FLORENTINA
I EL SEU AMOR HOMER
La senyora Florentina i el seu amor Homer. A la Barcelona
de principis del segle XX, les tristeses d’una professora de
piano soltera es transformen en el vigorós procés de cons-
trucció d’una personalitat forta i lliure, davant dels ritmes
marcats per un món de desitjos masculins. Una celebració
de la independència femenina que en l’exili republicà de
la seva autora també esdevé un lúcid clam pels valors de-
mocràtics.
Concebut des del diàleg directe amb una tradició escèni-
ca estroncada per la Guerra Civil, en un equilibri exquisit
entre ironia i continuïtat, el teatre de Mercè Rodoreda és
una baula fonamental a l’hora d’entendre aquesta veu tan
assenyalada en la literatura europea del segle XX.
Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Romanyà de la Selva,
1983). És una de les veus més rellevants de la literatura en
català de la segona meitat segle xx, i està considerada per
molts com la novel·lista catalana més important de la post-
guerra. Entre els seus títols principals es poden destacar La
Plaça del Diamant (1962), Mirall trencat (1974) i La mort i la
primavera (publicada pòstumament al 1986). També és auto-
ra de nombrosos contes i textos breus, així com de diverses
peces teatrals, entre les quals ocupen un lloc privilegiat El
maniquí i La s enyora Florentina i el seu amor Homer.
T
E
A
T
R
E
N
A
C
I
O
N
A
L
D
E
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
ISBN: 978-84-946619-0-7
.
LA SENYORA FLORENTINA
I EL SEU AMOR HOMER
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot
ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, tret de l’excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a l’editor
o a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer
còpies digitals d’algun fragment d’aquesta obra.
Edita: Arola Editors
1a edició: gener 2017
© del text: Mercè Rodoreda
Disseny gràfic: Arola Editors
Disseny portada: Antoni Torrell
Impressió: Gràfiques Arrels
ISBN: 978-84-946619-0-7
Dipòsit legal: T 28-2017
Polígon Francolí, Parcel·la 3
43006 Tarragona
Tel.: 977 553 707
arola@arolaeditors.com
arolaeditors.com
Col·lecció Textos a Part
LA SENYORA FLORENTINA
I EL SEU AMOR HOMER
Mercè Rodoreda
EQUIP ARTÍSTIC
Direcció Sergi Belbel
Escenografia Max Glaenzel
Vestuari Mercè Paloma
Il·luminació Kiko Planas
So Jordi Bonet
Ajudant de direcció Antonio Calvo
Ajudant d’escenografia Josep Iglesias
Ajudanta de vestuari Núria Cardoner
Producció
Teatre Nacional de Catalunya
Teatre Nacional de Catalunya
Temporada 2016-2017
Patrocinador del TNC: Fundació Damm
REPARTIMENT
La senyora Florentina i el seu amor Homer es va
estrenar a la Sala Gran del Teatre Nacional de Cata-
lunya el 22 de febrer de 2017 amb el repartiment
següent:
Senyora Florentina Mercè Sampietro
Senyora Perpètua Margarida Minguillón
Júlia Teresa Urroz
Senyora Zoila Carme Callol
Senyor Homer Toni Sevilla
Zerafina Elisabet Casanovas
Jaumet/Francisquet/
Miqueló/Sereno Enric Cambray
Senyora Rosa/Noia Gemma Martínez
La publicació d’aquest text es va fer mesos abans
de l’estrena de l’espectacle al Teatre Nacional de
Catalunya.
PERSONATGES
SENYORA FLORENTINA, professora de piano, cant i decla-
mació. D’una seixantena d’anys, tranquil·la i ordenada.
SENYORA ZOILA, modista de capells. Veïna i llogatera de
Florentina. Romàntica i treballadora, tot la fa patir. Entre
cinquanta i seixanta anys [66 anys, de fet]. Viuda.
JÚLIA, veïna i llogatera de Florentina. Havia tingut una
botiga de mongetes i cigrons cuits. Ara viuen, ella i el
seu home, del que els passen els fills. Molt robusta i mig
pagesa. Entre seixanta i setanta.
SENYORA PERPÈTUA, veïna de Florentina. Mestressa
d’una casa de dispeses. Baixeta i grassona, ullet de per
-
diu, molta picardia. Lleugerament carregada d’espatlles.
Camina com un ànec, amb les cames obertes. Una mica
garrella, té les cames sense forma, potser els turmells
una mica inflats. (Viuda.)
ZERAFINA, minyona de Florentina. Noia de poble, bonica,
rossa, primeta. Innocent i lenta. A vegades, potser perquè
és papissota, es posa nerviosa i sembla un llampec.
SENYOR HOMER, propietari d’una botiga de ciris i estam
-
pes. Baixet, grassó. Porta bigotis tenyits i perruca negra.
Vermell de cara. Hipòcrita i viu. Entre els seixanta i els se
-
tanta. És l’amic de Florentina fa vint anys.
FRANCISQUET, mosso d’Homer.
MIQUELÓ, promès de Zerafina.
JAUMET, noiet de vuit o nou anys, deixeble de Florentina.
NOIA, de divuit anys [veurem que, de fet, en té 15], dei
-
xebla de Florentina.
SENYORA ROSA, mare de Jaumet.
- 11 -
ACTE I
Una sala amb una porta a banda i banda i un
balcó al fons que dóna al jardí. A l’esquerra,
un sofà i dues butaques. A la dreta, una taula
rodona coberta amb un xal de catxemira, vol-
tada de cadires. Damunt de la taula un gerro
amb lliris de paperina artificials, i un cistellet
amb tot el que cal per a cosir. A un costat del
balcó, un piano negre. Damunt del piano dos
canelobres, (un rellotge), i, a la paret, un qua-
dre de santa Cecília. A l’altra banda del balcó,
un petit escriptori. A la paret, un diploma. Els
mobles, senzills i bons, vuitcentistes. Tot estarà
molt net i ple d’ordre. Macassars, drapets de
puntes, etc. Al bell mig de l’escenari, un gran
braser daurat.
Són les nou d’un dia de tardor. En aixecar-se
el teló l’escena estarà sola. Tot d’una es veu
baixar, al bell mig del balcó, obert, un cabàs
lligat amb un cordill. Una veu, des de fora, cri-
da: «Florentina!, Florentina!» El cabàs, tornarà
- 12 -
amunt i al cap d’una estona tornarà a baixar. La
veu tornarà a cridar. Aquest joc es pot repetir
unes quantes vegades. Al rellotge de damunt
del piano, tocaran les nou. Després, se sentiran
tocar a fora en una església veïna.
Truquen al timbre del carrer un parell de vega-
des. De la dreta surt
Florentina. Es treu el davan-
tal, no pot desfer les vetes, llença el davantal cap
allà d’on ha sortit i tanca la porta. S’arregla els
cabells de pressa. Se la veurà nerviosa. Tornen a
trucar dues vegades seguides. Va a obrir i amb
les mans s’aguanta el pit.
Torna seguida del senyor
Homer. Aquest porta un
paquet llarg i prim que deixa damunt del sofà.
Florentina: No sé si t’ho he de dir, però estava d’allò més
neguitosa… (Li fa un petó, que el senyor Homer no l’hi
torna, i li pren el capell.) Fa una temporada que només
se sent parlar de coses desagradables… es veu que Bar-
celona està plena de pinxos que la volen desacreditar.
Homer: Ah, les dones!… Les dones… Sempre espo-
ruguides per alguna cosa. Com vols que vingui cap
pinxo en aquest barri teu, tranquil i allunyat de la gran
aglomeració, de les grans artèries? Aquí és la pau de
la terra, com si visquessis a milers de quilòmetres de la
plaça Catalunya.
- 13 -
Florentina: Justament per això, perquè és un barri tan
sol.
Homer: Cabòries, filla, cabòries. No et deixis ficar cabò-
ries al cap… ni escoltis massa totes aquestes amigues
que et volten.
Florentina: L’altre dia van robar a una casa de més
amunt.
Homer: Això no és cap raó perquè hagin de robar [a]
la teva.
Florentina: És clar… si un s’ho mira així…
Homer: És clar, dona, és clar… Escolta… m’hauries de
fer un favor.
Florentina: Digues. Què vols? Vols sopar?
Homer: Ja ho he fet.
Florentina: Vols treure’t les sabates? Vols que et dugui
la bata?
Homer: Ni treure’m les sabates, ni posar-me la bata,
perquè me’n vaig de seguida.
Florentina: Oh… Jo que em pensava…
Homer: I si tanquessis el balcó? Trobo que més aviat
fresqueja.
Florentina tanca el balcó.
- 14 -
Florentina: Dispensa, no sé ben bé què faig… estava
tan atrafegada a la cuina i has arribat tan de sorpre-
sa… Quan ja em creia que no vindries… Tot i que som
divendres.
Homer, eufòric: Els grans divendres de l’Homer i de la
Florentina.
Li dóna un copet al cul.
Florentina: I el favor que deies?
Homer, es treu l’americana: Fa tres dies que em va caure
un botó i fa tres dies que el porto a la butxaca… (Butxa-
queja per l’americana.) A veure si l’hauré perdut… Ah,
ja el tinc… Me’l podries cosir?
Florentina: De seguida. Un moment… Potser mentre et
cuso el botó prendries una copeta de moscatell?
Homer: I si me l’oferissis de conyac? Si en tens, ei!
Florentina: Em sembla que en queda un cul d’ampolla.
Ho vaig a mirar. Deixa l’americana damunt de la taula,
vols?
Se’n va.
Homer, va per deixar l’americana i clava una gran enso-
pegada amb el braser: Caratsus! Quin cop a la canyella…
(Fa uns quants saltirons amb la cama arronsada.) Què
dimoni fa aquest braser aquí al mig? (Clava un cop de
mà als lliris i agafa el gerro precipitadament perquè no
- 15 -
es trabuqui. Ho toca tot: els respatllers de les cadires, el
rellotge de sobre el piano, obre un calaix de l’escriptori,
alça la tapa del piano i toca unes quantes tecles, palpa el
xal de catxemira que cobreix la taula, destapa el braser
etc.) Bella casa, bells mobles… parets reforçades. Una
propietat sòlida. Amb bons fonaments per a poder ai-
xecar més pisos el dia que convingui…
Florentina, [Torna] amb una ampolla i una copa: Què
deies?
Homer: Divagava.
Florentina, abocant el conyac: N’hi ha, just, una cope-
ta. (Homer se’l beu d’un glop.) No li pots haver trobat
el gust…
Homer: El conyac el van dedicar, només, als dintres…
Ah… No hi pensem més. Això reconforta…
S’asseuen davant de la taula.
Florentina agafa fil
i agulla del paneret, es posa les ulleres i comença
a cosir el botó.
Florentina: El fil no és ben bé del mateix color…
Homer: No hi fa res. Vés fent.
Beu l’última gota de la copeta.
Florentina, aixeca el cap: Ja veig que t’has quedat amb
les ganes… però que consti, he escurat l’ampolla fins
a l’última gota.
- 16 -
Homer, mirant la copeta a contrallum: Això és vida. Com
estàs d’alumnes?
Florentina: Tots van tornant de fora i en tindré dos de
nous: solfeig i piano. Tots dos comencen.
Homer: No he conegut una altra dona com tu.
Florentina: Dius que fa tres dies que anaves amb aquest
botó a la butxaca?
Homer: Sí filla meva, sí. Tres dies amb les seves nits…
La meva dona és així. Ja ho saps. El primer dia li vaig dir
que m’havia caigut un botó, el segon dia li vaig dir que
me’l cosís i al tercer dia, silenci, muts i a la gàbia, fem
veure que no ens adonem de res.
Florentina: Ets massa bon home.
Homer: Ja em coneixes. Em coneixes d’abans que em
conegués la meva dona. Qui ens ho havia d’haver dit,
quan jugàvem de galeria a galeria, quan fèiem voleiar
l’estel… Qui ens ho havia de dir… Callo moltes coses
per a no fer-te amoïnar. En fi, Déu nos en guard d’un ja
està fet, no en parlem més.
Florentina: Saps, avui ja em pensava que no vindries…
Què t’ha passat?
Homer: Faig pintar la botiga. Ja convenia, saps? Feia anys
que no l’havia tocada i, amb aquell paper tan descolorit,
ni les estampes feien goig ni els ciris lluïen.
Florentina: Però…
- 17 -
Homer: Ja sé què anaves a dir. El pintor és amic i ve a
treballar quan acaba el jornal. A mi em va de primera
perquè puc tenir la botiga oberta i despatxar com de
costum mentre duren les reformes. Ell ve cap al tard i
jo l’ajudo a portar els paquets d’una banda a l’altra…
tot el que li fa nosa, saps?
Florentina: Té, ja està. (Li dóna l’americana.) Ja veus
si costa poc. No m’agrada dir mal de ningú, ni voldria
que et pensessis que tiro aigua al meu molí… però
tanmateix…
Homer, agafa l’americana i se la posa: Tu sí que ets una
dona de totes prendes.
Florentina: Què hi farem… m’estimaves a mi i et vas
casar amb una altra.
Homer: Però no es pot dir que hàgim perdut el temps…
Hem recuperat tot el que hem pogut, eh?
Florentina, se’l mira fixament: Tot i que sembles natu-
ral… em sembla que dissimules alguna cosa… Trobo
estrany… això del botó… Em sembla que te’n passa
alguna i no goses dir-m’ho.
Homer: Fa tres dies que tinc serenata a casa. La noia vol
sortir sense que la seva mare li pregunti d’on ve quan
torna, el noi defensa sa germana; jo, també… s’ha de
donar llibertat als joves… i la meva dona… va tenir
un atac de nervis i, un moment, em vaig pensar que
- 18 -
m’anava a pegar. Fa tres dies que tinc coragre… Si et
sembla que puc estar com unes castanyoles…
Florentina: Em fas posar el cor trist… Jo que només
voldria la teva felicitat. Que tots els meus sacrificis han
estat…
Homer: Vint-cinc anys. Florentina, vint-i-cinc anys de
disputes i baralles. Sort que els fills m’han sortit bons i
que estan molt de mi.
Florentina: Es veu que tiren al seu pare. I que veuen la
bondat on és.
Truquen al timbre.
Homer, esverat: A aquestes hores?
Florentina: Deu ser la minyona nova. Des de les tres
que l’espero.
Homer: Sí que filla…
Florentina va a obrir i torna sola.
Florentina: Ai…
Homer: Qui era?
Florentina: Un bromista.
Homer: Ja has pres bons informes d’aquesta noia? Ja
saps que les coses s’han de fer ben fetes.
Florentina: És una noia de divuit anys: ve de Vallgorguina.
- 19 -
Homer: A la primera falta, ja t’ho dic sempre, al carrer.
Mira jo abans amb els dependents. Només n’hi ha un
que m’hagi sortit de bona mena: el mosso, el Fran-
cisquet. No vull arribar aquí els divendres i trobar-te
amoïnada per culpa de la minyona. A més a més, tu
necessites tenir el cap clar per a poder donar les teves
lliçons. I una persona seriosa, de tota confiança, que et
serveixi lleialment? Una noia de divuit anys?… humm…
em sembla massa jove.
Florentina: No et fixis en els anys. Jo, quan tenia divuit
anys, ja era com sóc. I en canvi hi ha persones que, a la
nostra edat, són ben boges. L’edat no vol dir res.
Homer: Ja veurem què em diràs, d’aquí una tempora-
da… Deixa’t d’històries, com la Filomena, no trobaràs
ningú.
Florentina: Però què hi puc fer jo, pobra de mi, si la
Filomena era massa vella per a treballar i se n’ha volgut
anar al poble amb els fills? Potser aquesta noia serà
una perla.
Homer: Perla o no perla, l’esperaves a les tres, són més de
les nou i encara l’esperes. Trobo que més aviat comença
malament. Si jo fos de tu i no em donés una explicació
acceptable de per què ha trigat tant, ni li obriria la porta.
Florentina: És que ja no l’espero. Potser s’ha posat
malalt algú de casa seva, es veu que té deu o onze
germanets, i no ha pogut agafar el tren.
- 20 -
Truquen al timbre.
Homer: Ara la tens aquí. M’espero un moment per a
veure quina cara fa i me’n vaig, que és molt tard.
Florentina se’n va a obrir. Homer pica la paret
amb els nusos dels dits.
Homer: Sòlid. Sòlid.
Florentina: Des de les tres i encara no és aquí.
Zoila: Ja em creia que passava una desgràcia, preciosa.
Des de les vuit que faig anar el cabàs amunt i avall…
ai! Com està, senyor Homer?
Homer: Com unes veritables pasqües. I vostè?
Florentina: Filla meva, esperava la minyona nova per
a fer confitura de tomàquet i a l’últim, en vista que no
venia, m’he posat a fer-la jo. Demà començo el curs i no
puc perdre ni un minut de temps quan tinc les lliçons…
ni em vull fer malbé les mans amb feines de la casa.
Zoila: I dius que havia de venir a les tres? A aquesta
noia l’ha aixafat una Catalana. Una noia de poble i
jove… es deu haver atorrollat en passar un carrer i ja
deu ser morta.
Florentina: Tu sempre penses el pitjor.
Homer: Senyora Zoila, si la minyona s’ha mort, la Flo-
rentina en buscarà una altra. No ens hi encaparrem. És
la vida. Una de perduda, dues de trobades.
- 21 -
Zoila: Escolta filleta, preciosa, et feia baixar el cabàs
perquè necessito una ceba. Estic fent una feina que vull
acabar aquesta nit i ni temps he tingut d’anar a casa
de l’adroguer. (A Homer.) Cada vespre, sap? em faig el
dinar de l’endemà… així, si alguna senyora m’entreté,
no em quedo sense dinar, que és el que m’havia passat
moltes vegades quan començava.
Florentina: Em sap greu no haver-te sentit… la fines-
tra de la cuina dóna a l’altra banda i mentre pelava els
tomàquets la tenia tancada…
Zoila: Una altra vegada faré el sistema que fem amb la
Júlia: piquem amb el mànec de l’escombra… però no
he gosat fer-ho per a no espantar-te… Ja estem prou
espantades amb aquest home misteriós…
Homer: No pensin en lladres, no pensin en cases robades,
no pensin en revolucions…
Florentina: Vaig a buscar la ceba. Un moment.
Se’n va.
Homer: Per què es preocupen pel que la gent diu? Han
robat [a] una casa. I què?
Zoila: És que nosaltres som dones soles…
Homer: Les dones soles fan por als lladres… A vegades
fa més por una dona que un batalló de soldats.
Zoila: Vostè sempre està de broma… Com li van els
negocis?
- 22 -
Homer: Als envejosos els dic que em van malament.
Als que em poden ajudar els dic que em van molt bé.
A vostè…
Zoila: Que estic al mig…
Homer: Li diré la veritat: ni massa bé ni massa malament.
Prou bé, de totes maneres, per a poder fer una mica de
guardiola. I els de vostè?
Zoila: Sí, miri, menjar i coure… i anar molt escarrassada.
Les senyores són molt difícils…
Homer: … I capritxoses?
Zoila: Sort en tinc. De totes maneres, les que em fan
viure, són un parell de dotzenes de clientes que neces-
siten un capell cada dos o tres mesos. Els els faig tan
bé com una casa de luxe i molt menys cars. I les males
clientes, les que només es fan un capell cada any o cada
dos anys… també m’ajuden.
Homer: I en deu tenir alguna d’aquestes que necessi-
ten… ja m’entén… l’excusa… de cara a la família… al
marit…
Zoila, molestada: No m’ho diuen.
Torna
Florentina.
Florentina: Té, filleta, té: la ceba: I perdona que no
t’hagi sentit.
- 23 -
Zoila: Sempre més et picaré amb l’escombra. No
t’espantaràs?
Florentina: Jo faré igual: tu cop de mànec a terra i jo,
cop de mànec al sostre…
Homer: Sí que estaran divertides.
Florentina: Perdona que no t’hagi sentit.
Homer: Ja li havies dit.
Florentina: És que em sap tant greu…
Zoila: No hi pensis més, preciosa, si hagués sabut que
t’hi havies d’amoïnar no t’ho hauria dit. I me’n vaig.
Aquesta nit hauré de vetllar i com que demà és el teu
aniversari…
Florentina: Més m’estimo no enrecordar-me’n…
Zoila: Passi-ho bé, senyor Homer.
Homer: Passi-ho bé. (A Florentina.) Jo també me’n vaig
de seguida.
Florentina acompanya Zoila. Homer es treu el
rellotge d’una butxaca de l’armilla i comprova
l’hora amb el rellotge que hi ha damunt del
piano.
Florentina: Em fa una pena, pobra Zoila…
Homer: Si està com una princesa: treballa i el treball la
distreu. Què faria, si no treballés?
- 24 -
Florentina: Però tan sola… i només el treball… i tants
records…
Homer: Vols dir que no és com tu, que em tens a mi i
que ets propietària, oi?… Aquesta casa cada dia val més.
Els terrenys en aquest barri s’estan posant a un ull de
la cara. La meva Florentina té el ronyó cobert. I n’estic
content. El dia que els teus pares van adquirir aquesta
propietat, van fer una santa cosa.
Florentina: Ja saps que tot el que tinc… Homer, els teus
fills és com si fossin els meus fills…
Homer: Apa, apa… asserena’t. I si els coneguessis…
Quin parell d’àngels acabats de baixar del cel… Si el noi
és un model de virtuts, la noia és una santa d’altar…
Florentina: Tu m’has ensenyat a estimar-los, par-
lant-me’n com potser cap pare no parlaria dels seus
fills…
Homer: I d’una obediència… Florentina, quan penso
que m’han sortit aquestes dues flors d’aquell escardot…
Florentina: Una felicitat compensa una pena, amic meu.
Homer: Si sabessis com m’agrades!… Bé, filla, et deixo.
Sé que estàs bé i és tot el que et desitjo. Cuida’t, sents?
No dormis amb el balcó obert que les nits ja comencen a
ser fresques i les matinades dolentes… M’ho promets?
Florentina, amb llàgrimes als ulls: Què seria de mi,
sense tu?
- 25 -
Homer: Apa, apa, no fem el somicó. Ja saps que amb
mi tens un bon costat. I allò que diem sempre: Alegria
i el demés són trons. A riure. A viure. A cantar. Ah!…
mira… no me’n recordava… T’he portat un parell de
ciris. I dels bons. (Agafa el paquet que havia deixat
damunt del sofà, el desembolica curosament i en treu
dos ciris molt guarnits.) Pel piano. I que demà tinguis
un aniversari ben feliç.
Florentina: Quin bé de Déu. Quin bon gust, quina
elegància…
Se’n va al piano, treu els ciris que hi havia i hi
posa els nous.
Homer: I ara sí que et deixo.
Florentina: No sé què dir-te… aquestes delicadeses…
Gràcies sents? Gràcies.
Homer: I ja ho saps, eh? A riure. A cantar.
Surten tots dos. Torna
Florentina, obre el balcó
i crida.
Florentina: Zoila! Zoila! Baixa un moment.
Veu de Zoila: No puc. Tinc la ceba al foc i la planxa
calenta. Estic acabant una feina.
Florentina: És que estic sola i és molt d’hora.
Zoila: Cridaré la Júlia que et vingui a veure. Què et
sembla?
- 26 -
Florentina: Sí. Pica-la amb l’escombra. Digues que baixi
a fer-me companyia mentre es va fent la confitura de
tomàquet.
Va fins al piano i toca els ciris. Arregla els ma-
cassars. Posa bé els lliris.
Florentina, davant del quadre de santa Cecília: Santa
Cecília estimada, protegiu-me sempre, recordeu-vos de
mi, que us estimo. Feu-me companyia. Doneu-me feina.
Feu-me viure en pau…
Truquen.
Florentina: Sí que ha anat de pressa. Mentre no sigui
la minyona…
Va a obrir i torna amb
Júlia.
Júlia: Quin espant m’ha dat la Zoila, filla meva del meu
cor. Què passa? Estava a punt de ficar-me al llit i sento
que em piquen a sota mateix dels peus amb el mànec
de l’escombra.
Florentina: Ha vingut l’Homer.
Júlia: Aquell pobre home…
Florentina: M’ha portat dos ciris. Mira.
Júlia: Quina misèria.
Florentina: Sempre rondines, tu.
- 27 -
Júlia: I a tu qualsevol cosa et fa feliç. Dos ciris… Si a mi
em ve un seyor com aquest, que té botiga oberta, i em
porta dos ciris pel meu aniversari, els hi parteixo entre
cap i coll. Duros! Duros és el que t’ha de donar i no dos
tristos ciris de misèria.
Florentina: Ja veuràs, jo aprecio les delicadeses.
Júlia: Què has pogut arraconar del que ell t’ha donat
en tots aquests anys? M’ho vols dir? Qui el va ajudar
aquella època que tot li anava al revés? Com hi ha món…
Aquest home t’hauria de besar els peus… Dos ciris! Mira,
em puja la sang al cap… Com estan amb la seva dona?
Florentina: A casa seva és la fi del món.
Júlia: Explica.
Florentina: Ahir, perquè sí, per una paraula sense im-
portància, va trencar tota la pisa de la cuina.
Júlia: Refumets! Explica.
Florentina: Es veu que els fills van haver d’intervenir, i
tot eren crits.
Júlia: Em deixes morta. Que se’n separi, d’una vegada…
Florentina: Què vols que faci, pobret, és la mare dels
seus fills… I quan li cau un botó no l’hi cus… una
desgràcia…
Júlia: Ai carat, però bé se’l veu prou eixerit. No ho sem-
bla que passi tants drames a casa seva.
- 28 -
Florentina: La botiga el distreu: els ciris, les estampes.
Júlia: I alguna visita de les monges… A mi, saps?
Florentina: Que n’arribes a ser de malpensada.
Júlia: Hi ha monges molt maques i acabadetes de pro-
fessar. Jovenetes…
Florentina: Calla, calla… valdria més que t’anessis a
confessar.
Júlia: Per confessions estic, amb els coves de roba que
tinc per rentar… El meu home ja ho diu…
Florentina: Que el tens a casa?
Júlia: És a casa de la noia. No m’hi facis pensar, que el
dilluns torna i ja tremolo. No saps la sort que tens de
no tenir marit.
Florentina: I no es torna manso aquestes temporades
que viu amb la filla?
Júlia: Calla dona, calla. Ja ho saps que a casa tota la vida
ha estat un infern. Ara està engelosit del noi perquè no
sé qui li ha explicat que, quan ell no és a casa, el Jaume
em porta els talls més fins. En canvi a ell i a la noia es
veu que els porta els talls que no valen res… Tallots per
a fer estofat plens de greixos i pelleringues, saps?
Florentina: I no es cansa de viure una temporada a casa
de l’un i una temporada a casa de l’altre?
- 29 -
Júlia: Si no de grat per força. El noi l’hi va obligar des-
prés de l’última baralla. Va dir: «Vull, que la meva mare
pugui estar tranquil·la de tant en tant i ens el partirem
amb la Isabel. La mare va treballar com una negra amb
la botiga tota la vida fent bullir cigrons i mongetes i
servint anxoves i ara vull que tingui una mica de pau».
Ai senyor… quan el tinc a casa em diu mal de la noia i
quan és a casa de la noia els diu mal de mi. Quin càstig…
Florentina: Si això el distreu i tots el coneixeu… no en
facis cas…
Truquen.
Júlia: El saboner!
Florentina, tot anant cap a obrir: El saboner? La
minyona!
Júlia: A aquestes hores esperes la minyona.
Florentina torna amb Zoila.
Zoila: Ja tinc el sofregit fet i he planxat tot el que havia
de planxar, però encara no estic llesta… preciositat…
no m’he pogut estar de baixar a fer la xerradeta. De
què parlàveu?
Júlia: Dels fills, Zoila, dels fills.
Zoila: Quina sort que tens de poder-los veure. Si jo
pogués veure el meu…
Florentina: També parlàvem de l’Homer.
- 30 -
Júlia: Ah, sí. Diu que ahir li va trencar tota la pisa.
Zoila: La pisa? Qui, va trencar la pisa?
Júlia: L’Homera, poncella de rosa, l’Homera. La senyora
de l’Homer. Es veu que quan s’enfila és una fúria. Com
si deixessin anar les hienes del parc.
Zoila: A veure si així es decideix a deixar-la.
Júlia: Que el deixo jo el meu home, i és el meu càstig?
Zoila: És molt diferent.
Júlia: Aquesta bonifàcia, dispensa’m, Florentina, però
l’afecte que et tinc em fa dir coses que no voldria…
aquesta bonifàcia ha tingut la paciència d’un sant…
Zoila: Jo sóc bona persona, però la paciència de la Flo-
rentina, no l’hauria tingut…
Florentina: Ell de vegades ha insinuat…
Zoila: Insinuar, insinuar… què vol dir insinuar? Els que in-
sinuen és perquè amaguen alguna cosa. Les insinuacions
es poden interpretar de moltes maneres. I el que en fa,
per a mi, és una persona que es riu de la persona que té
al davant, perquè, sí senyora, la deixa abandonada amb
un remolí de pensaments que més aviat li fan nosa. Ha
concretat mai res, el senyor Homer.
Florentina: No, és clar.
Júlia: Ha tingut més sort ell amb tu que no pas tu amb
ell.
- 31 -
Zoila: Vint-i-cinc anys de fidelitat a un home casat i
amb fills, quina paciència… Si no fos que et tinc molt
apreci, t’apallissaria.
Júlia: Però rateta, no veus que ella l’estima? Almeys
fes goig!
Zoila: A la nostra edat s’estima i, no sé com dir-t’ho,
no s’estima.
Florentina: Quins problemes, també.
Zoila: Tu hauries pogut trobar un bon partit. I ara tindries
fills que serien ben teus.
Júlia: Si ja el tenia un bon partit…, no te’n recordes
que ens ho havia explicat? El va deixar per l’Homer. Un
fill de notari.
Zoila: I el senyor Homer hauria hagut d’anar a vendre
insinuacions a un altre barri.
Júlia: Mira, quan el veig tan trempat i vermell de cara,
em fa una malícia que, si pogués, l’escanyaria.
Florentina: Tu sempre igual… No s’hi pot fer res amb
el dintre de les persones.
Júlia: Si volguessis dir la veritat… Hi tornaries a dormir
amb el senyor Homer?
Zoila: No la maregis, també.
Florentina: No, si m’agrada, sé que ho fa perquè em
té afecte.
- 32 -
Júlia: És clar que sí: si no, callaria i riuria.
Florentina: Ja veuràs, estàs gaire contenta, tu, de la
teva vida?
Júlia: També sóc de les que tenen pega. Tota la vida
escarrassada i ell assegut en una cadira fent d’estàtua i
la Júlia que s’apanyi.
Florentina: Totes tenim la nostra creu.
Zoila: És el que ens agermana. Jo, vídua a vint anys amb
un fill de setze mesos a la falda. Dos anys de casada
amb un jugador que quan em va tenir arruïnada es va
suïcidar. I aquest fill, que em costava sang i aigua, a vint
anys em diu que vol córrer món.
Júlia, a Florentina: I que la va ben deixar. Fa vint anys
que n’espera notícies.
Florentina: També has passat les teves, pobreta.
Júlia: Però el teu home no et lligava al llit com el meu
perquè no fugís. Quan era jove feia por. I jo havia de
callar per a no despertar els pares, que dormien a la
cambra del costat…, i els fills, que dormien a l’altra
banda. Quina cosa els homes…
Truquen al timbre.
Florentina: Ara!
Zoila: Jo vaig a obrir.
Florentina: Ara sí que deu ser ella.
- 33 -
Júlia: Aquesta noia, si comença així, només et donarà
disgustos.
Florentina: Ja començo a pensar que he fet un disbarat.
Torna
Zoila.
Zoila: No hi havia ningú. He vist una ombra que tombava
la cantonada, molt arrambada a la paret.
Júlia: Si tornen a trucar quan serem fora, no obris, sents?
Sobretot no obris. Ja saps que van robar a casa dels Rius.
Florentina: Perquè no havien tornat de fora i la casa
semblava abandonada… però val més que no en parlem
perquè acabaríeu fent-me agafar por.
Zoila: Què vols que hi vinguin a buscar, aquí?
Júlia: Hi ha lladres que s’especialitzen en senyores soles.
No ha vingut l’home que ven sabó? La Quima m’ha dit
que havia anat a casa seva. Ella se’l va treure de sobre
amb quatre males paraules: diu que ell, de moment, li
va plantar cara però ella va acabar fent-li ajupir el cap.
Florentina: Potser té mitja dotzena de criatures que li
demanen pa.
Zoila: Sabeu què? Ara podríem resar un parenostre
perquè Déu ens guardi dels lladres.
Júlia: Quines sortides… Apa, vinga, tu també. A veure
si farem riure, totes plegades.
Zoila: Jo tinc les meves creències.
- 34 -
Júlia: Jo també; però són a l’altra banda. (Truquen i totes
fan un bot.) No obris.
Florentina: I si és ella?
Zoila: Que se’n torni. Em sembla que més paciència de
la que tens ja no es pot imaginar.
Júlia: Fa més de sis hores que l’esperes…
Tornen a trucar.
Zoila, a Júlia: I si anessis a mirar?
Florentina: Ja hi vaig jo. No se’ns menjaran pas. Miraré
per la reixeta.
Surt
Júlia.
Z
oila: Tot això no m’agrada gens. Aquesta nit tindré
por: por de despullar-me, por de mirar sota el llit, por
d’apagar el llum.
Florentina: No siguis tan nerviosa…
Zoila: No, no podré dormir. (Li ensenya les mans,
que li tremolen.) Mira. I si quan estic així m’adormo,
m’adormo d’aquella manera que et penses que estàs
despert i somio que el meu fill és mort. I el veig que es
va acostant… acostant…
Entra
Júlia amb PerPètua.
Júlia: És la senyora Perpètua; li explicava l’esglai que ens
havia donat. Diu que el saboner l’ha visitada.
- 35 -
PerPètua: Com hi ha món… Fang, m’ha venut, el lladre.
Fang! Un sabó que, en comptes de netejar, embruta,
moll com el llot… I no fa gens de sabonera. Com m’ha
ensarronat, el lladre… Expliqueu-me coses. Des del
balcó, així a simple vista, he vist llum i bellugadissa. He
mirat amb els binocles i he vist la Zoila. Ara és l’hora,
m’he dit, d’anar a plantar una figureta. I després, si feu
força bondat, us donaré una notícia que totes caureu
d’esquena… I us hauran de venir a collir.
Júlia: Digue-la de seguida… quines ganes de fer-nos
gruar.
PerPètua: Paciència.
De dintre el pit es treu una mà de morter.
Florentina: On vas amb una mà de morter?
Júlia: S’ha tornat boja mirant el senyor Xica com fa
gimnàstica.
PerPètua: És una precaució per si topava el saboner. Ah!
tinc un dispeser nou: un jove de vint-i-dos anys. Me’l
van recomanar els Felipons de Llagostera. No havia vist
ningú tan distingit en tota la meva vida.
Zoila: Què deu dir quan deu veure el senyor Xica com
fa gimnàstica a la galeria… No sé pas de què li serveix.
Pobre home té un ventre que sembla una pera.
Júlia: De vegades el veig passar amb el bastonet,
trico-trico…
- 36 -
Florentina: Sembla una mòmia i només té setanta anys.
Zoila: I diu que la gimnàstica el conserva?
Florentina: Tu sí que estàs ben divertida amb els teus
dispesers.
PerPètua: Així, us heu espantat, eh? Doncs aguan-
teu-vos, que tiro la bomba.
Júlia: No ens facis gruar tanta estona, apa, aboca…
Florentina: Ja no em recordava que tenia una notícia
a la butxaca.
PerPètua: I quina notícia!… He tret la rifa.
Júlia: No m’ho crec.
Florentina: Una vegada ja ens vas fer una broma per
l’estil quan ens vas dir que havies heredat.
Pertua: Noies, aquella vegada era diferent. Totes
estàvem ensopides i ho vaig fer per dur una mica d’ani-
mació. Com diu l’Homer: a riure! A viure! I sabeu quant
he tret? (Aguantant-se el ventre amb les mans de tant
riure.) Cent mil duros. Cent mil.
Júlia: No pot ser.
Zoila: Vols dir que no t’equivoques?
PerPètua: Aquí teniu el bitllet i la llista dels números.
Apa, a veure si encara ho desmentiu.
Zoila: Quina sort, Verge Santa…
- 37 -
Júlia: Oh, i és veritat…
Florentina: I què en penses fer?
PerPètua: Primer de tot cobrar-los. I us demano que feu
el favor de no explicar-ho a ningú. És un secret entre
nosaltres.
Zoila: Moixoni.
Florentina: Et retiraràs?
PerPètua: I què faria sola com una bleda? Necessito
animació. I la minyona, on la tens?
Júlia: No se li ha vist ni l’ombra.
PerPètua: Potser no vas entendre bé la carta…
Zoila: Em penso que hi deu haver un error de dates. En
comptes d’aquest divendres devia voler dir el que ve.
Júlia: Estigues tranquil·la, aquesta noia no et comparei-
xerà fins la setmana entrant.
PerPètua: Té raó que som divendres. Ja ha vingut el teu
Homer?
Júlia: Amb dos ciris.
PerPètua: Que se li ha mort algú?
Florentina: Pels canelobres del piano.
Júlia: Un obsequi. A veure què hi dius, tu, a veure si
no trobes que és una misèria regalar dos ciris per un
- 38 -
aniversari: oh, i una persona que en ven i que a més a
més hi deu tenir el descompte.
PerPètua: S’ha d’agrair la finesa.
Florentina: És el que jo he dit a la Júlia, que s’ha posat
com un dimoni.
PerPètua: I què explica de casa seva?
Júlia: Un infern.
Zoila: Es veu que, amb la dona, es peguen davant dels
fills.
PerPètua: Aquest home no viurà mentre no se separi
d’aquest carrabiner. Es veu que el té atemorit.
Júlia: Per què ho dius que és un carrabiner?
PerPètua: No t’ho ha explicat mai la Florentina que un
dia els vaig veure a missa a la Mercè? Ella li passa dos
pams. Era com una geganta amb mantellina.
Júlia: Sí que deuen fer broma.
Florentina: Què vols dir?
Júlia: Si ella té ganes de truscar-lo [sic]… s’hi deu
rabejar…
PerPètua: Expliqueu-me, expliqueu-me… i per què es
barallen?
Zoila: Sembla que no siguis de la casa. Fa anys que no
parlem d’altra cosa…
- 39 -
PerPètua: És que m’agrada tornar-ho a sentir.
Florentina: Es peguen tots plegats.
PerPètua: Que se’n vagi de casa.
Zoila: Aquest home viu esparverat.
Júlia: Eixerit com un pèsol, viu… què m’ha d’explicar
a mi. Tal com us ho dic, per a mi, aquest home és un
comediant.
Florentina: Júlia…
Júlia: I un comediant molt fi. I si en tants anys no te
n’has adonat…
Zoila: No la facis patir més… Pobreta Florentina…
Júlia: Que no ho veieu que és una pobra desgraciada
que ha malgastat la vida patint pel marit d’una geganta?
(Se li acosta i li passa la mà pels cabells.) Que se’n fan
de disbarats quan s’és jove.
PerPètua: Apa, apa. El que hauríem de fer és cantar una
cançó. Tu, Júlia.
Júlia: A aquestes hores de la nit?
Zoila: Ens l’estimem més la Florentineta…
PerPètua: I si cantessis aquella de «Dulce más dulce que
el mazapán»
Júlia: Em sembla que sento pudor de cremat.
Zoila: Ara ho anava a dir.
- 40 -
Florentina: Pudor de cremat?… Ai, la confitura de
tomàquet!…
Corre cap a la cuina i la segueixen totes. Tru-
quen. Al cap d’una estona tornen a trucar.
Surten de la cuina molt esverades.
Júlia: No en podràs aprofitar ni una cullerada.
Zoila: Quina amargantor…
Florentina: Ja m’ho pensava que avui em passaria al-
guna cosa.
Júlia: Jo també. Aquesta setmana la lluna passa per
la casa número onze de la Balança, i Venus i Júpiter es
creuen.
PerPètua: Quines falòrnies…
Zoila: Val més la confitura cremada que no pas que
t’haguessis trencat una cama.
Júlia: No és cap consol.
Florentina: Em sap greu tant pels diners com per la
feina. Dos quilos de sucre… i el gas.
Zoila: I els tomàquets…
PerPètua: No li hi facis pensar més que prou pena en té.
Tornen a trucar.
Florentina: Tinc com un pressentiment. Vaig a obrir.
- 41 -
Júlia: A veure si ara la tenim aquí.
PerPètua: El que tinc por és que li arribi amb un braç
trencat.
Zoila: I amb pudor d’èter.
Entra
Florentina amb ZeraFina. ZeraFina podria
portar una faldilla vermella molt ampla i ar-
rugada del darrere, amb un farbalà a baix, un
cosset blanc i un cinturó negre d’aquells que
al davant fan punxa amunt i avall. Porta un
farcellet a la mà.
Florentina: És ella. Entri, entri.
PerPètua: Bé, nosaltres ens retirem.
Júlia: Ja ens ho explicaràs demà.
Zoila: Adéu, preciosa. I que descansis, sents?
Se’n van totes.
Florentina les acompanya. Torna
de seguida.
Florentina, li assenyala el sofà: Segui, segui…
ZeraFina: Aquí al zofà? No, gràziez, m’azeuré a la
butaqueta…
Florentina: On ha deixat les maletes?
ZeraFina: Lez maletez? No n’he tingut mai. Tot ho porto
aquí, en aquezt farzellet.
- 42 -
Florentina: I com és que hagi trigat tant… Què li ha
passat?
ZeraFina: Oh, ja veurà, no m’ha pazat rez…
Florentina: Com que havia de venir a les tres i és tan
tard…
ZeraFina: Zí, però miri… m’he perdut una mica i quan em
penzava que ja havia arribat, un zenyor molt ben veztit
m’ha dit que era a Zantz. M’ha explicat per on havia de
pazar per anar a Zant Gervazi i he anat preguntant, i
entre totz plegatz m’han enviat al Parque.
Florentina: Al Parque?
ZeraFina: M’ha agradat molt. He vizt totez lez bèztiez:
elz tigrez, elz elefantz, lez cotorretez i lez monez…
Florentina: Fins ara s’ha estat al Parque?
ZeraFina: No zenyora… m’he pazejat per la Rambla…
voltada de floz. (En èxtasi.) Caminava a poc a poc tota
voltada de floz i elz zenyorz que pazaven em deien co-
zez i jo elz donava lez gràziez. Un que duia baztó, m’ha
convidat a beure una grazioza.
Florentina: Amb un senyor que no coneixia?
ZeraFina: De zeguida hem eztat conegutz. M’ha dit que
era ric i que tenia moltez ganez de cazar-ze.
Florentina: Verge Santa!
ZeraFina: Ez veu que éz molt ezpantadiza, voztè.
- 43 -
Florentina: Barcelona és molt diferent del poble, ja ho
veurà. Suposo que sap l’hora que és. Són les deu.
ZeraFina: Zí, miri, ja ze zap. Zi zabéz l’eztona que fa
que em pazejo per aqueztz carrerz i lez vegadez que he
trucat… Anava voltant la caza i he vizt entrar zenyorez,
i cada vegada que corria per poder entrar amb ellez ja
havia fet tard. He eztat a punt de zaltar per la paret del
jardí però no acabava de zaber zi era el jardí de la caza.
Florentina: Ai, Déu meu. I… ha servit a altres cases?
ZeraFina: Zí zenyora, a duez. Em penzo que ja li ho deia
el zenyor rector a la carta. A la primera caza noméz m’hi
vaig eztar quinze diez… Zap per què? Perquè el noi de
la caza era molt dolent. Quan enz quedàvem zolz, zap
què em feia?
Florentina: Ai no.
ZeraFina, s’aixeca i imita el que feia ella i el que li feia el
noi: Em cridava: «Zerafina!» El primer dia hi vaig córrer
de zeguida. Em va fer pozar dreta al mig del pazadiz.
Dreta com una fuzta. El vaig zentir que ze n, anava un
troz lluny darrere meu, dezpréz el vaig zentir agafar
embranzida i em va clavar una coza al cul que zenze
voler vaig haver de córrer zinc metrez. I va cridar: «gol»
I això (s’asseu) m’ho va fer tota la zanta tarda.
Florentina: S’havia de queixar als pares.
- 44 -
ZeraFina: No zabia què dir ni què fer perquè encara que
noméz foz un noi de catorze anyz ell era el fill delz amoz
i jo noméz era la minyona de la caza.
Florentina: Hi ha gent que cria els fills d’una mena de
manera…
Se sent cridar: «El vigilant! El vigilant!.»
ZeraFina: Zent?
Florentina: Ai! vaig a buscar la cadireta.
Se’n va. Mentre és fora, el
Vigilant truca al tim-
bre tres vegades de pressa i seguit, com si fos
una consigna. Surt
Florentina amb una cadira
de boga mitjana.
ZeraFina: Han trucat.
Florentina: És ell. Cada nit ve a buscar la cadireta i
s’asseu davant de la meva porta.
ZeraFina: Quina companyia que li deu fer… Viu zola, oi?
Florentina: Sí. Ja vinc.
Torna
Florentina.
ZeraFina: Ha eztat content?
Florentina: Ja hi està acostumat… (S’asseu.) I a l’altra
casa…?
- 45 -
ZeraFina: Era molt diferent. En comenzar hi vaig eztar
bé, però el zenyor i la zenyora eren vellz i no z’avenien
i la zenyora, que zempre eztava malaltiza i ez pazava
elz dematinz eztirada al llit, tenia por que el zeu marit
li pozéz metzina alz remeiz…
Florentina: Ai, ai, ai…
ZeraFina: … I em deia que havia de vigilar molt, i noméz
volia que foz jo que li comptéz lez gotez i lez hi havia de
comptar ran de naz. Totz doz ez van engelozir de mi i
quan deixava l’un em prenia l’altre. I totz (doz) per zepa-
rat em preguntaven: «Oi que m’eztimez méz a mi?…»
Florentina: Sí que devia patir, vostè…
ZeraFina: …I quan era el zenyor el que m’arreplegava
em deia que era un dezgraziat, que z’havia cazat amb
una boja i que tot i que la zeva zenyora zabia que tenia
elz budellz delicatz li feia menjarz fortz per veure zi ze
li foradaven. I quan em vaig començar a acoztumar a
la caza em vaig trobar malament i al cap d’unz quantz
diez vaig rumiar que potzer em pozaven alguna coza
dolenta a la llet i em va venir tanta por que a lez nitz
no dormia, i l’endemà, quan pazava el plumero pelz
moblez, zemblava que voléz.
Florentina: Mare meva quines degràcies que es veuen
anant pel món.
Piquen uns quants cops al sostre.
- 46 -
ZeraFina, fa un bot: Què éz aquezt zoroll.
Florentina, va cap al balcó: No s’espanti. És la meva
amiga que viu a sobre.
ZeraFina: Em penzava que eren elz paletez.
Florentina, obre el balcó: Que ets tu, Zoila? Què vols?
Què dius? Una sorpresa?
Baixa el cabàs a poc a poc.
Zoila, des de dalt: A veure si t’agradarà! I moltes
felicitats!
Florentina agafa el cabàs i en treu un paquet. És
un capell gris clar amb un colom davant amb les
ales esteses.
ZeraFina s’hi haurà acostat.
Florentina: Quina preciositat. (A Zoila.) És preciós. Quina
sorpresa. (ZeraFina l’agafa i se l’emprova.) Quina alegria.
Si fossis aquí et faria mil petons.
Zoila: T’agrada?
ZeraFina, que està al costat de Florentina, crida: Éz molt
maco.
Florentina té un espant.
Florentina: Ja pots estirar el cabàs. Fins demà. A veure
si acabes la feina i podem passar una estona juntes,
eh? Fins demà.
Florentina, se l’emprova: Quina alegria…
- 47 -
ZeraFina: Zi la veia el promèz…
Florentina: Que en tens, tu?
ZeraFina: Ara no. Però n’he tingut doz. El primer ez
deia Miqueló.
Florentina, molt interessada, deixa el capell da-
munt de la taula.
S’asseuen.
Florentina: Miqueló?
ZeraFina: Era roz com un fil d’or i va morir a l’Àfrica.
Anàvem a pazejar per la carretera i un vezpre que enz
vam enfilar vinya amunt i enz vam ficar a la barraqueta
de fuzta, em va dir que em traguéz el veztit i em va fer
estirar a terra. Ell ez va estirar al meu coztat, va enzendre
un zigarret i m’anava tirant la zendra al melic.
Florentina: Per cremar-la.
ZeraFina: … I quan va haver fumat el zigarret em va
començar a estirar elz pèlz de zota el braz, amb tanta
fúria que a mi em zaltaven lez llàgrimez delz ullz.
Florentina: Pobreta… Com et dius que no me’n
recordo?
ZeraFina: Zerafina Retalló, per zervir Déu i voztè.
Florentina: No hauria pogut pensar mai que coses com
aquestes…
- 48 -
ZeraFina: Poguezin, pazar, oi? Doncz miri, al cap d’unz
quantz mezoz, vaig haver d’anar-me’n del poble, tot i
que el ventre no ze’m veia genz perquè la mama cada
dematí me’l faixava ben eztret. Vaig anar a caza d’una
tia que viu a trez horez lluny de caza i allà vaig tenir
una nena. Així que va rezpirar ez va morir perquè no
tenia ozoz.
Florentina: Oh!…
ZeraFina: I quan el Miqueló ja era a l’Àfrica em va comen-
çar a venir darrere el fill del zenyor Vidal, el farmazèutic.
Així com el Miqueló era roz, aquezt zemblava un gitano.
Però era méz zimpàtic… A lez nitz zaltava la finestra i
ze’m ficava al llit. I em deia unez cozez méz boniquez…
Abanz de zortir el zol z’alzava, ez pozava l’americana
i fugia corrent. Jo el mirava dez de la finestra i li tirava
petonz amb la mà.
Florentina: També és mort?
ZeraFina: Un eztiu no va tornar perquè em van dir que
z’havia promèz a Barcelona. (Enèrgica.) I zi m’agrada
haver vingut a Barzelona éz perquè penzo que potzer
el trobaré i li podré eztirar el ble de cabellz que zempre
li queia zobre el front i que era una coza que a ell li
agradava molt que li fez…
Florentina, s’aixeca amb un gran sospir: Vine, vine…
ZeraFina la segueix i clava ensopegada amb el
braser.
- 49 -
ZeraFina: Per la feina em zembla que li agradaré: zóc
molt neta i noméz menjo miquez. I de malalta no ho
eztic mai. Tot el que em paza éz que a l’hivern, zi no
m’abrigo bé m’encoztipo… I no éz culpa meva zi zóc
una mica papizota… Ze’m quedarà?
Florentina: Ja veurem. Ja veurem.
- 51 -
ACTE II
Igual decorat que pel primer acte. Han passat
tres o quatre mesos.
Florentina dóna lliçó a un nen d’uns nou anys.
ZeraFina, asseguda prop de la taula, cus unes
cortines florejades. El braser està encès.
Comença l’acte que és ben de dia i a mida que
avançarà la claror anirà minvant sense, però,
que en acabar sigui fosc. Abans d’aixecar-se el
teló ja se sentirà fer escales.
Florentina, asseguda al costat del nen que fa escales:
No, veus? Espera, mira… has de posar la mà més plana.
Quan jo aprenia a tocar, devia tenir la teva edat, el pro-
fessor em posava cèntims a l’esquena de la mà i mentre
feia escales, els deu cèntims havien d’aguantar-se.
Jaumet: Oh, deu ser molt difícil, senyora Florentina.
Florentina: Si no poses la mà més plana, te’ls hi posaré.
Torna a començar.
- 52 -
Jaumet va tocant, ZeraFina s’aixeca i regira la
cendra del braser.
Florentina es gira.
Florentina: Fes-hi un bon forat al mig. I cobreix les
vores de cendra, que no es passi massa de pressa. Però
no l’ofeguis.
ZeraFina: Quina ezcalforeta méz bona.
Florentina, a Jaumet, que haurà parat de tocar i s’haurà
girat: Apa, no badis. Do, re, mi, fa, sol, la, si, do, si, la,
sol, fa, mi, re, do. Do, re, mi, fa, sol, la, si, do, si, la, sol,
fa, mi, re, do… Ara va més bé. I per avui ja n’hi ha prou.
(El nen s’aixeca.) I quan seràs a casa, recorda’t, eh?, com
si tinguessis deu cèntims aquí sobre. I ara, adéu.
Jaumet: Passi-ho bé… escolti.
Florentina: Digues.
Jaumet: Ho hauré de fer gaire temps això de les escales?
Florentina: Tot just comences.
Jaumet: Tota la vida?
Florentina: Ja ho aniràs veient. De moment una hora
cada dia. I ara vés.
Jaumet: Però jo voldria saber fins quan durarà.
Florentina: Fins que ho facis bé.
Jaumet: Tota la vida, així.
- 53 -
Florentina: I la lliçó de solfeig la vull ben sabuda… Apa,
ja sé que ets aplicat i estudiós. Adéu. Fins dimecres.
Jaumet: Passi-ho bé.
ZeraFina: Ja vinc a obrir.
Florentina tanca el piano. S’acosta al balcó i mira
el jardí fins que torna
ZeraFina.
ZeraFina: Quin nen méz bon minyó. Éz el que m’agrada
méz de totz.
Florentina: Estic esperant la primavera amb candeletes.
Aquests arbres sense fulles, els rosers només amb les
espines, aquesta humitat… quina tristesa.
ZeraFina: Quan vindrà el bon tempz li pozaré un jardí que
ze’n lleparà elz bigotiz. Abanz d’adormir-me hi penzo. A
la panera del mig li plantaré clavellinez elz hi ompliré
d’aquella llavor que fa lez floretez blanquez que zem-
blen núvolz.
Florentina: A la panera del mig, cada any hi planto
geranis vermells. Una rodona de geranis vermells voltats
d’una cinta de geranis blancs.
ZeraFina: Però zanta criztiana, que no veu que elz clavellz
fan méz olor… Plantaré clavellz. Al peu del galliner,
campanetez i una carabazera… Que no li agrada una
bona zopa de carabaza?
Florentina: Sí, però…
- 54 -
ZeraFina: Veig que no té cap zirerer… per què no en
plantem un al capdavall de tot?
Florentina: Ja ens vagarà de pensar-hi. Com tens les
cortines?
ZeraFina: Lez eztic acabant, però elz puntz em zur-
ten molt grozoz… Quan em dezpertaré i veuré totez
aqueztez floretez… Eztic bé en aquezta caza… I totez
lez zenyorez… i elz nenz… tot m’agrada, zap? Ja ze
m’ha ezcabellat.
Florentina: Sempre em passa, tinc una mena de cabells
que fugen.
ZeraFina: Zegui, que elz hi arreglaré. (Li comença a
arreglar els cabells amb molta calma.) Té unz cabellz
preziozoz…
Florentina: Quan era jove sí que els tenia bonics.
ZeraFina: I ara també. Zemblen zerpetez. Expliqui’m elz
zeuz amorz…
Florentina: Au, vés, vés…
ZeraFina: Com ez van conèixer?
Florentina: Vivíem els uns al costat dels altres…
ZeraFina: Eren veïnetz.
Florentina: Només ens miràvem i ens tornàvem vermells.
ZeraFina: Zí que devien fer riure.
- 55 -
Florentina: I un dia, ens vam trobar al carrer i em va
dir si volia un confit i des d’aleshores quan ens vèiem
sempre ens parlàvem…
ZeraFina: Devien zer molt petitetz, oi? Em va prometre
que m’enzenyaria retratz de quan eren jovez…
Florentina: Un altre dia…
ZeraFina: Ze’n recordarà?
Florentina: Ja estàs?
ZeraFina: Zí. Ara éz méz bufona.
Florentina, s’aixeca: Acaba les cortines i les penjarem.
ZeraFina: Vol que li fazi una tazeta de cafè?
Florentina: Sí, fes-lo una mica fortet… saps? D’aquella
manera que a mi m’agrada.
ZeraFina: Que no zigui aigua bruta, vol dir, oi? Hi vaig
volant.
Truquen al timbre.
ZeraFina va per obrir. Floren-
tina l’atura.
Florentina: Vés a fer el cafè, vés. Ja obriré jo.
Torna al cap d’un moment amb una
noia d’uns
quinze anys.
Florentina: No és pas el teu dia de classe, avui. Què et
passa?
- 56 -
noia: Li vinc a pagar el mes i a dir-li que plego.
Florentina: Que plegues?
noia: Sí senyora. La meva mama ha parlat amb la senyo-
ra Gertrudis, que és la senyora de l’amo del meu papa, i
li ha dit que, amb vostè, no aprendré mai de recitar bé.
Florentina: Totes les noies i tots els nois a qui jo he
donat lliçons de declamació, han estat contents. Ells i
les seves famílies.
noia: Potser sí. Però la senyora Gertrudis diu que per
aprendre de recitar «La vaca cega» vostè ja va bé, però
per mi, que vull ser artista de teatre, diu que és poca
cosa. Amb això aquí té el mes i moltes gràcies… (Fa per
anar-se’n.) Vostè, per piano i solfeig és bona, però per
les altres coses… Gràcies.
Florentina, agafa un sobre que la noia li dóna: De res.
De res.
L’acompanya. L’escena queda sola… Baixa el
cabàs. Torna
Florentina i se n’adona de seguida.
Obre el balcó.
Florentina: Què hi ha, Zoila?
Zoila: Llegeix les esqueles d’aquest tros de diari… és un
diari vell de quatre dies. Jo tinc una senyora i així que
se’n vagi, baixaré.
Florentina: Un diari vell de quatre dies?
- 57 -
Desarruga el full de diari, llegeix, l’arruga, torna
a llegir, al cap d’un moment s’asseu, amb el
diari a la mà. De cop s’aixeca com un ocell boig
i comença a córrer per la cambra.
Florentina: Déu meu. Déu meu.
Surt
ZeraFina.
ZeraFina: Aviat bullirà l’aigua. I el cafè ja eztà mòlt.
Quina olor… Què fa tan ezvalotada? Que no em zent?
Florentina: Què dius?
ZeraFina: Li he dit que el cafè anava endavant.
Florentina: Ja t’he sentit. Ja…
ZeraFina: Em zembla que n’hi paza alguna.
Florentina: Ai no ho sé… Mira… porta’m el capell, el
del colom…, l’abric de vestir…, el portamonedes de
granets… Ai, Déu meu… Déu meu…
ZeraFina: Em fa ezpantar… Li porto de zeguida. Quinz
trazbalzoz.
Florentina volta per la cambra, agafa un gerro
i el torna a deixar a lloc. Remena el braser. Va
fins al balcó.
ZeraFina: Aquí té totez lez cozez de zortir. Vol que
l’ajudi?
- 58 -
Florentina: L’abric. (ZeraFina l’ajuda a posar-se’l.) El
capell…
ZeraFina: Quan veig aquezt colom em torno boja d’ale-
gria. Ze’l poza una mica tort… Així… Ai, el cafè…
Se’n va corrent. Truquen.
Florentina va a obrir i
torna amb
Zoila.
Zoila: M’he quedat sense respirar. Ho he tingut de lle-
gir dues o tres vegades. I tu, sembles una morta. Més
morta que l’altra.
Florentina: Ara comprenc per què l’Homer fa tants dies
que no ha vingut. Devia estar malalta.
Zoila: Ja em perdonaràs però aquest senyor és una mica
massa fresc. Quan no pot venir, et deixa penjada. Com
si costés gaire d’enviar dos mots…
Florentina: Ja vam quedar així una vegada: per a no
comprometre’s.
Zoila: Si escriure donant una excusa o explicant per què
no pot venir li sembla que l’ha de comprometre, és que
et té molt poca confiança. I què penses fer?
Florentina: Ja veus que vaig vestida. Me n’hi vaig.
Zoila: A casa d’ell?
Florentina: A la botiga. A donar-li el pèsam i a dir-li que
en tot i per tot estic al seu costat.
- 59 -
Zoila: No ho facis pas. Espera! Abans-d’ahir la van en-
terrar… Aviat el deuràs veure.
Florentina: Vols dir que no seria correcte?
Zoila: No estaria gens bé.
Florentina: Si sabessis, d’una banda estic com si m’ha-
gessin posat ales al cor i de l’altra banda tinc com un
remordiment.
Zoila: Mal fet. Hauries de mirar de dominar-te i pensar
només que ara ha arribat un moment que pot ser de-
cisiu per tu. Si és un cavaller vindrà i et demanarà per
casar-vos.
Arriba
ZeraFina amb el cafè.
Florentina: Vols dir que al cap de tants anys…
Zoila: Vindrà mudat i et demanarà la mà.
ZeraFina: Ez caza?
Zoila: Tu, calla. Deixa el cafè damunt de la taula i porta
una tassa per a mi.
ZeraFina se’n va.
Florentina, abraça Zoila i li fa un petó a cada galta: No
sé què em passa. Mira, no em puc explicar; no sé què
em passa.
Torna
ZeraFina.
- 60 -
ZeraFina: La taza. I ara, no el deixin refredar.
Se’n torna tota moixa.
Zoila: El que has de fer, primer de tot, és asserenar-te.
Si jo fos de tu, en comptes de veure cafè, em prendria
una bona tassa de til·la. Aniria a dormir una estona. Ja
has acabat les lliçons, avui?
Florentina: Sí. Però és que em sembla que més aviat
necessito una tassa de cafè… No em sento el cor.
Zoila: Beu-te’l a poc a poc.
Torna
ZeraFina, agafa la roba que cosia i va per
entornar-se’n. No es pot estar de preguntar.
ZeraFina: Em zembla que paza una coza molt groza, oi?
Zoila, a Florentina, per ZeraFina: Que ho sap?
Florentina, a Zoila: Sí, ho sap tot. (A ZeraFina.) S’ha mort
la senyora del senyor Homer.
ZeraFina, amb les mans juntes: Gràziez a Déu!
Truquen i
ZeraFina va a obrir.
Florentina: Deu ser la senyora Perpètua.
Zoila: Així que pujaré a dalt ho diré a la Júlia. Si ho
hagués sabut hauria baixat primer que jo.
Torna
ZeraFina.
- 61 -
ZeraFina: Hi ha un mozo que diu que l’ha de veure a
voztè: perzonal, ha dit que era.
Florentina: Per què no l’has fet passar?
ZeraFina: Com que he vizt que era un mozo…
Florentina: Que entri… vés.
Zoila: Jo ho aprofitaré per anar-me’n.
Entra
Francisquet, mosso d’Homer. Es creua amb
Zoila que se’n va. Francisquet porta una brusa
blava i gorra. Una mica tímid.
Francisquet: És vostè la senyora Florentina?
Zoila: No. És aquesta senyora.
Florentina: Digui, de què es tracta?
Francisquet: Vinc de part del senyor Homer. Sóc el mos-
so, sap? I el senyor Homer m’ha dit que li donés això a
les mans i que me n’anés de seguida.
Florentina: Segui… només un moment…
ZeraFina: Zegui, zegui… em zembla que està canzat.
Francisquet: Una mica. La botiga dóna molta feina, i
com que es ven tant…
Florentina: És una bona època ara?…
Francisquet: Sí senyora, ja ho pot dir: és la millor època
de l’any, l’època que mor més gent.
- 62 -
Florentina: Prendrà alguna coseta…
Obre el sobre, treu una carta, hi dóna un cop
d’ull i la torna a ficar al sobre.
Francisquet: No, moltes gràcies… no voldria molestar.
Florentina: No és cap molèstia… Serafina, porta l’am-
polla del moscatell, vols?
ZeraFina: Porto lez copez petitez o lez granz?
Florentina: Quines preguntes, també: les grans, filla
meva, les grans. Dues. (A Francisquet.) L’acompanyaré.
Pobre senyor Homer…
Francisquet: Ja pot ben dir-ho. Quina gran desgràcia,
senyor, quina desgràcia…
Florentina: I de què ha mort?
Francisquet: Les cases, sap? Diuen que ha mort de
pulmonia… però per mi tenia el cor tarat pobra senyora
Eulàlia.
Florentina, a ZeraFina que porta el moscatell i dues co-
pes) Tens feina a la cuina. (A Francisquet.) Acosti’s a la
taula, vingui. (Aboca el vi.) Tingui, begui, això l’animarà.
Francisquet: Gràcies. A vostè no l’hauria conegut… Una
vegada, em sembla que vaig venir… però fa tants anys…
Florentina: Vol dir?
- 63 -
Francisquet: Juraria que sí. Al tombar el carrer, així que
he vist l’eucaliptus de la casa del costat, m’he dit: això
ho coneixes… Em sembla que li vaig dur diners…
Florentina: Vostè també deu haver tingut un disgut. Si
fa tants anys que és a la casa…
Francisquet: Miri, uns vint anys… I per mi la senyora
Eulàlia ha mort d’un disgust. El noi…
Florentina: Que no els fa bondat?
Francisquet: Bondat, diu? Quin pinta. I la seva mare
dissimulant, i apa, aquí tens diners i que no ho sàpiga
el pare… Fa un mes va perdre al joc i sembla que es
tractava de moltes pessetes…
Florentina: Va perdre diners al joc, el fill del senyor
Homer?
Francisquet: Tants, que la senyora Eulàlia no va poder
tapar el forat, el senyor Homer va dir que ell no pagava
deutes de joc i el noi va estar a punt d’anar a la presó.
Florentina: I el senyor Homer va pagar?
Francisquet: Què volia que fes, a l’últim. I la pobra
senyora Eulàlia… miri, tota la vida ha estat una màrtir.
Perquè entre nosaltres, sap?, el senyor Homer és un peix
d’aquells que es porten l’oli.
Florentina: Amb aquell posat de bon home… No m’ho
crec.
- 64 -
Francisquet: Té una cara pels clients i quan tanca la bo-
tiga se’n posa una altra. Té uns ullets… Per a mi, sap?,
cafè-concert i cama enlaire… dispensi.
Florentina, li cau la copa: Ai!
Francisquet: Si no s’eixuga la faldilla de pressa li que-
daran taques.
Florentina: Ja està, ja. No és res. (Es passa el mocador
per la faldilla.) I digui, la senyora Eulàlia, és com ell?
Francisquet: Una santa del cel. Una bona dona que va
pel món… que anava pel món amb un lliri a cada banda.
Una bledassa, si sap què vull dir. Amb un no per ningú
i sempre disposada a sacrificar-se per tots.
Florentina: Deu tenir el consol de la filla si el noi els ha
sortit així.
Francisquet: La filla? No voldria pas que fos meva i
haver-me’n de refiar… Es passa el dia davant del mirall
i només pensa en llaços i puntes… Quin moscatell!
Cregui que m’ha anat de primera. Amb el fred que duia
del carrer. (S’aixeca.) Amb el seu permís…
Florentina: No el vull entretenir més. I moltes gràcies.
Records al senyor Homer i doni-li el pèsam de part meva.
Francisquet: Serà servida. Passi-ho bé.
L’acompanya, torna, i surt
ZeraFina.
ZeraFina: Ja puc treure l’ampolla i lez copez?
- 65 -
Florentina: Sí. I desa la meva roba. Posa el capell a la
seva capsa, amb compte que les ales del colom no es
facin malbé.
ZeraFina: Què li paza?
Florentina: Res, no res.
ZeraFina: Encara que dizimuli, a mi no em pot enganyar.
Florentina: Creu, au. Fes el que t’he dit. Au…
ZeraFina: Com voztè vulgui… Jo zap… Em zap greu
que eztigui trizta.
Truquen.
ZeraFina va a obrir. Torna amb Zoila i
la senyora
PerPètua.
PerPètua: Quina alegria, filla meva! Hem de fer una fes-
tassa que s’ho ha d’endur tot. Jo pago. Com que no vam
celebrar que tragués la rifa, ara ho celebrarem tot junt.
Zoila: Quina alegria…
Florentina: Potser que no exageressis…
Júlia: A veure si et posaràs dol.
PerPètua, a ZeraFina: Com esteu de vi?
ZeraFina: Jo no zé rez…
PerPètua: De moment vés a comprar els dolços. Aquí
tens diners. Vés a cal Ramonet i porta un quilo i mig
de dolços: d’aquells que tenen amagats. (A Florentina.)
Tens prou moscatell?
- 66 -
Florentina: Em sembla que us heu tornat boges…
PerPètua: Apa, apa, a viure, a riure… Ja saps qui ho
diu això, oi?
Florentina: Em sembla que en tinc dues o tres ampo-
lles…
PerPètua: Mira, noia, hem de celebrar la mort de la
geganta i els meus cent mil duros.
Florentina: Però si fa més de tres mesos que els va
cobrar…
Zoila: Dos pardals d’un tret. De primera.
ZeraFina: Vaig a comprar elz dolzoz?
PerPètua: Ja hauries d’haver tornat. Apa, corre. I sobretot
digues que són per la senyora Perpètua, com que sóc
una bona clienta… Els dius que t’hi posin sis barquets de
cirera, sis d’aquells de pasta fullada… Barrejadet, saps?
Fixa’t bé en el pes. És una bona casa, però si et poden
estafar una mica el pes… I no t’entretinguis que tenim
ganes d’endolcir-nos els dintres.
ZeraFina: Em fa riure méz, voztè…
PerPètua: Ja t’apanyaria jo, ja, si et tingués a casa.
ZeraFina, que ja se n’anava, torna enrere: Què vol dir
amb aqueztez amenazez? Zàpiga que la zenyora Floren-
tina no té rez a dir de mi.
PerPètua: No et revenxinis i cuita.
- 67 -
ZeraFina se’n va.
Zoila: Vaig a la cuina a buscar el vi.
Florentina: Trobaràs les ampolles a l’armariet blanc, a
la dreta de la porta. N’hi ha una d’encetada, deixa-la.
Porta la que està per destapar.
PerPètua: D’això se’n diu una senyora. Escolta, Floren-
tina, tinc una alegria que no cabo a la pell.
Florentina: I com te’ls has arreglat els diners?
PerPètua: Veureu… Jo sóc una dona que es va quedar
vídua als trenta-vuit anys. No com la Zoila, que va tenir
desgràcia amb el seu marit, no com la Júlia que ha hagut
de mantenir el seu home, no com tu (A Florentina) que
has tingut una vida sense moral…
Florentina: Tu, escolta, de totes maneres…
PerPètua: Sense moral. Has estat una víctima, però has
viscut sense moral. Jo, amb el meu home, havia estat
molt feliç. Cor què vols cor que desitges… i demaneu.
Com que ell era un tros de borrego i jo una bona dona,
a casa, mentre ell va viure, tot va ser alegria. Només
ens hauria faltat tenir fills, però és el que deia en Josep:
«Perpètua, potser serien esguerrats… Conformem-nos
amb la voluntat de Nostre Senyor.» Va morir del tifus,
com ja sabeu, i em vaig quedar sola. No el vaig plorar
perquè necessitava la força per altres coses, però tota la
vida l’he dut aquí (amb la mà al cor), per això quan veig
alguns d’aquests titelles dels meus dispesers que encara,
- 68 -
a la meva edat, em vénen amb històries i manyagueries
i els comparo amb en Josep, me’ls miro de dalt a baix i
em dic: «Infeliços, que us penseu que no sé què és un
home?» Bé, noies, el que us volia dir és que a trenta-
vuit anys em vaig haver d’espavilar i que sé el dimoni on
jeu. Res de moneda, pocs valors. Terra. Terra i finques.
Encara que et donin un tant per cent baix, a la llarga hi
guanyes, perquè el terreny puja cada dia… Així, doncs,
he deixat deu mil duros al banc i els altres…
Zoila: Fa venir mareig de sentir anomenar tants diners.
PerPètua: I els altres noranta mil durets… ja tinc empa-
raulada una casa de tres pisos al carrer de la Princesa.
Una ganga. Se la venen per un deute de joc i me la
donen per la meitat del que val. I després compraré un
magatzem prop del Born i una casa de banys. I encara
me’n quedaran uns quants per a invertir, que ajuntats
amb els que tenia…
Florentina: Déu meu, ets millonària.
PerPètua: M’he sabut espavilar i Déu hi faci més que
nosaltres… Trobo que aquesta noia triga molt per anar
d’aquí a la cantonada.
Florentina: És molt badoca. De vegades, per anar fins
al carrer de Sant Felip, m’està dues hores. Un dia li vaig
preguntar què havia fet que havia trigat tant i em va
dir que havia vist una cosa que no podia entendre: diu
que es va plantar al mig del carrer, de cara a Barcelona,
i diu que no entenia que el carrer s’anés estrenyent tant
- 69 -
al capdavall que la gent pogués passar per aquell forat
d’agulla.
Zoila: Ho trobo massa innocent perquè m’ho pugui
creure.
Florentina: És una bona nena… He estat de sort. I diu
unes coses, quan parla del Miqueló… em fa morir de
riure…
Zoila: El que se li va morir a l’Àfrica?
PerPètua: Sort en va tenir. Pel que m’has explicat, valia
més que l’hi matessin.
Florentina: Haurien acabat casant-se i bona nit.
Zoila: Si jo tingués el fill amb mi no voldria pas la Se-
rafina a la vora.
Florentina: No entenc per què…
Zoila: Sí que ho entens, i tant, si ho entens…
Florentina: I la Júlia? No ens recordem de la Júlia.
PerPètua: Aquesta setmana és la setmana del marit.
Zoila: Prou que ho sé. Sembla que tingui dos gats ra-
biosos al pis de sobre. Comencen a cridar a les vuit del
matí i de vegades no paren fins havent sopat.
Florentina: No entenc de què poden parlar, tanta
estona.
- 70 -
Zoila: Parlar? Si d’això en dius parlar… Comença la Júlia
«nyigo-nyigo…», ell, quiet. Al cap d’una bona estona,
de tant en tant, el sents a ell, i al cap de tres hores és
ell el que crida, ella la que calla, i a les cinc hores criden
tots dos i després van baixant per acabar amb un gran
solo de la Júlia.
Florentina: L’hauríem d’avisar. A veure si podrà venir.
Crida-la tu, Zoila.
Zoila: Amb aquest fred sortir al jardí?… Més m’estimo
pujar l’escala.
Se’n va
Zoila.
PerPètua: Aquesta desgraciada de la Zoila de vegades
encara es pensa que algun dia tindrà carta del fill.
Florentina: Fa temps que no me’n parla… però quan li
agafen les manies… Es veu que el cor li bat cada vegada
que truca una clienta perquè es pensa que és el carter.
PerPètua: Vols dir que és viu?
Florentina: Escolta, se’n va anar a vint anys i n’han
passat vint-i-vuit… per mi una serp boa se’l va menjar.
PerPètua: Que se’n va anar a l’Amazones?
Florentina: Sempre parlava de les Pampes…
PerPètua: Sí que noia…
Torna
ZeraFina amb la safata dels dolços.
- 71 -
ZeraFina: La zenyora Filomena m’ha donat moltz recordz
per voztè i m’ha dit que li regalava aqueztez paztille-
tez per la toz… que quan ze lez hagi menjat li torni la
capzeta, perquè éz de llauna i el zeu nen en fa coleczió.
PerPètua: No t’ha parlat de res més?
ZeraFina: Diu que el braz de gitano que li farà demà, zi el
lliga de lez puntez, zemblarà la corona de zant Criztòfol.
PerPètua, amb afecte: Desvergonyida!
Florentina: Cuita, para la taula! Tovalles de puntes i
copes de cristall!
ZeraFina: Quina fezta… de primera claze…
Se’n va
ZeraFina. Mentre entrarà i sortirà, parant
la taula, es ficarà en la conversa.
PerPètua, a Florentina: Trobo que més aviat estàs
ensopida…
Florentina: Què vols que et digui, aquesta notícia, m’ha
afectat.
ZeraFina, tot eixugant una copa: Zi hem de plorar perquè
z’ha mort una geganta… Eztic zegura que zi aquezta
zenyora Homera haguéz vizcut a caza d’aquellz amoz
meuz, l’haurien matada de zeguida.
Deixa la copa a la taula.
- 72 -
PerPètua: Ara et vindrà la pau, ja ho veuràs… En fi, mira,
noia, jo no sé dissimular. Pensa-t’hi molt abans no facis
un cop de cap. Jo no dono consells. Però puc donar el
meu parer. No et casis.
ZeraFina, sortint amb copes: I zi la zenyora Florentina
vol el zenyor Homer?
PerPètua: En tens notícies?
Florentina: M’ha fet dir… m’ha escrit dos mots. Vindrà
divendres.
ZeraFina: Tindré la caza com una patena i em pozaré el
davantal blanc per anar a obrir.
PerPètua: Ja seria una bona broma, ja, que us caséssiu.
ZeraFina: No zé per què diu aqueztez cozez… tot la fa
riure, a voztè.
Zoila: Encara no has trobat el nebot del senyor Vidal?
ZeraFina: No éz el nebot zinó que èz el fill. I zi l’haguéz
trobat noméz ho explicaria a la zenyora Florentina. Zi
dezpréz ella li vol explicar lez mevez cozez a voztè…
ella mana.
PerPètua: Mira, mira, com s’explica…
Entren
Zoila i Júlia. Júlia amb un ull de vellut.
Júlia: Quina notícia. M’he quedat blava.
PerPètua: On vas amb aquest ull de vellut?
- 73 -
Júlia: Ja us ho explicaré. Primer parlem de tu… a vegades
tenia una por que no et morissis tu primer… I veus? Ja
la tens morta: és el teu premi. Te’l va prendre, se l’ha
hagut de partir i te l’ha hagut de deixar. Però, si em vols
creure a mi, no t’hi casis, no facis aquest disbarat, de
cap de les maneres. Acabar la vida.
PerPètua: Jo també li desaconsello.
ZeraFina: Però podrien anar a pazejar per la Rambla
de brazet i anar a prendre una xicreta de xocolata ben
calentona juntetz. A can Culleretez… Hip!
Florentina: Què tens?
ZeraFina: M’ha vingut zinglot.
PerPètua, a ZeraFina: Pregunta a la Júlia, pobreta, si
menja gaire xocolata amb melindros.
ZeraFina: Hip!
Zoila: Vols que t’espanti a veure si et passa?
ZeraFina: Hip! Ja pazarà tot zol.
Júlia: Poster la portaria a menjar xocolata amb vidres.
ZeraFina: El que paza éz que voztè no el zap tractar. Al
marit ze li han de tenir moltz miramentz.
Júlia: Calla, calla, que no saps què t’empatolles.
ZeraFina: Que el tractava malament, quan feztejaven?
Contezti, a veure…
- 74 -
Júlia: Ja ens havíem arribat a estimar, ja. Tot va començar
a anar malament quan va néixer la nena i ell va perdre
la feina. Quines coses la vida… i les paraules… Això
de l’enraonar no s’acaba mai… Trobo que estem molt
tristes per una festa…
PerPètua, per l’ull: Explica’ns com ha anat.
Júlia: Home, tot ha vingut perquè jo defensava el Jaume.
ZeraFina: Éz méz guapo…
Florentina: Quan l’has vist?
ZeraFina: A vegadez el veig quan porta la carn a la
zenyora Júlia.
Júlia: Però si me la porta a les cinc del matí quan surt
de l’escorxador…
ZeraFina: Éz clar… però de vegadez zento zoroll, com zi
fozin elz lladrez, i zurto i miro per la reixeta a veure què
paza. I molt zovint el veig i zé que éz el fill de la zenyora
Júlia per la bruza blanca tacada de zang. I Xiula.
Júlia: Au, calla. Veureu que jo feia el cafè, el Jaume
truca, l’obro, em mira, em diu: «Bon dia». Em diu:
«Tingui mare.» I em dóna un paquetàs que feia caure
d’esquena…
ZeraFina: De carn pizpada, oi?
Júlia: A veure si calles… I em diu: «Que dorm, el pare?»
[I jo:] «Sí.» [I ell]: «Veu, aquesta carn és per vostès dos…
- 75 -
estofat. I aquesta altra és perquè se la mengi vostè, quan
estigui sola: filet.» [I després:] «Bon dia.» L’acompanyo
a la porta, l’obro, la tanco… i se n’ha anat.
ZeraFina: Per què ho explica d’aquezta mena de
manera?…
Júlia: Com vols dir?
ZeraFina: Tan a poc a poc. Zembla que z’hi arrepengi…
Júlia: Calla. Torno al menjador, em fico a la cuina…
res. Surto de la cuina amb la cafetera fumejant, la
deixo damunt de la taula, poso els platets, les tasses
i les culleretes… res. Crido el gran bagàs i surt… amb
una parsimònia… i s’asseu. Es posa el tovalló al coll,
comença a sucar guimbarros de pa a la llet, acaba, cop
d’escuradents, es neteja les orelles…
Zoila: Ecs!…
Júlia: Tota la vida igual, filla meva… S’aixeca i em diu
amb una calma molt fosca: «Us he sentit.» [I jo:] «Que
vols dir?» [I ell:] «No facis el desentès.» [I jo:] «No t’en-
tenc.» S’acosta, desfà el paquet, agafa el tall de filet,
me’l planta davant del nas i diu: «Talla dos talls i cou-
me’ls de seguida.» Em quedo glaçada, i aviat em puja
la sang a dalt de tot: «Si el Jaume em vol fer un obsequi
s’ha de respectar la seva voluntat.»
PerPètua: Molt ben dit.
- 76 -
Zoila: Quina por… Si em passava una cosa així, em
moriria.
Florentina: Digues…
Júlia: Anava dient: «A coure’l!»; «No», deia jo cada
vegada. Hem passat cinc minuts així. Es treu el cinturó:
«Si no em cous dos talls de filet et desfaré l’esquena.»
[I jo:] «No!» Alça el braç, l’envesteixo, crida i cau enrere
i m’arrossega en la seva caiguda. Resultat: l’ull contra el
cantell d’un tamboret i, al cap de poca estona, de vellut.
Florentina: I ell?
Júlia: Encara el tinc al llit, estirat com una post i mig
estabornit del cap.
ZeraFina: I no li ha fet freguez?
PerPètua: Per fregues devia estar, pobrissona.
Florentina: Et fa mal?
Júlia: Què vols que et digui… de pitjors n’he vist.
ZeraFina: Z’havia de fer banyz d’aigua amb vinagre i per
acabar pozar-z’hi una fulleta d’enziam.
Zoila: Em fas una pena… pobreta Júlia…
ZeraFina: A mi també… Però el que éz al llit éz el zeu
marit…
PerPètua: Apa, apa, i si ens asseguéssim a taula.
ZeraFina: Vaig a buzcar lez forquilletez.
- 77 -
Júlia: Mentre les portes farem servir les mans. A taula!
PerPètua: A taula. Alegria!…
Zoila: A taula…
Florentina: A veure si ens animen una mica.
PerPètua: Haurem de fer explicar coses a la Serafina, si
ens volem animar.
Torna
ZeraFina amb les forquilletes.
ZeraFina: Tinguin… Lez forquilletez…
Júlia: Mireu, noies, si voleu que us digui la veritat, a mi,
uns quants pastissets em vindran molt de gust.
Truquen.
ZeraFina va a obrir.
Florentina: A veure quin destorb ens sortirà ara… en el
moment d’asseure’ns a taula…
Entra
ZeraFina amb la senyora rosa i Jau met.
Florentina s’aixeca i li dóna la mà.
Florentina: Com està senyora Rosa?
rosa: Dispensi. Ja veig que la destorbo, però només
són dues paraules.
Florentina, li assenyala el sofà: Segui.
rosa: És un moment. Es tracta del Jaumet. Fa quatre
mesos que va començar i no adelanta gens. El tinc tot
el sant dia fent escales i la veïna de sota ja s’ha queixat.
- 78 -
Florentina: Vostè vol que el seu nen aprengui de tocar
el piano?
rosa: Naturalment. Però no vull que me’l deixi sense
braços.
Florentina: Sense braços?
rosa: Cada nit li he de fer fregues amb alcohol de noran-
ta graus, perquè, pobret, es veu que té tots els muscles
adolorits. I quan es lleva té els dits tan encarcarats que
no es pot ni rentar la cara.
Jaumet: De vegades ploraria.
Florentina: Vols un dolç?
Jaumet: Sí senyora.
Florentina, a ZeraFina: Dóna-li un pastisset de cirera.
ZeraFina l’hi dóna.
rosa: Què diuen els nens?
Jaumet: Moltes gràcies.
ZeraFina: No t’empaztifiz.
Florentina: Si vostè vol que el seu nen aprengui de tocar
el piano ha de començar per carregar-se de paciència.
rosa: Trigarà molt a poder tocar un vals?
Florentina: Si és aplicat, abans d’acabar l’any. I faci-li
unes bones fregues. Així el reforçarà.
- 79 -
rosa: Em sap greu haver-la molestada… però com que
la veïna de sota…
Florentina: Ja veurà… jo…
rosa: Sí ja ho veig, vostè no hi té cap culpa.
Florentina: Si el seu nen estudia força, tot anirà bé.
rosa, li dóna la mà: Dispensi.
Florentina: Passi-ho bé.
rosa: Passi-ho bé tinguin.
Jaumet: Passi-ho bé.
Se’n van
Jaumet i rosa. ZeraFina els acompanya.
Florentina: Les mares, totes són iguals, es pensen que
aprendre de tocar el piano és una broma.
Júlia: Vine a menjar dolços, vine. Encara que no ho
diguis ja veig que t’has posat nerviosa.
PerPètua: N’hi ha un de cada mena per a cada una. Algú
es quedarà sense pastisset de cireretes.
Zoila: A mi no em fa res. Són els que m’agraden menys.
Torna
ZeraFina.
ZeraFina: Pobre Jaumet… zi li fan mal elz brazoz,
també…
Travessa l’escena i se’n va per la porta de la
dreta.
- 80 -
Júlia: A mi, una mica de dolç em va de primera… i
que és bo… Veieu com es pot estar bé a la vida? El
gust de la canyella és una cosa… em fa venir ganes de
desmaiar-me.
PerPètua: Al meu marit, que en pau descansi, no li
hauríeu pogut fer menjar ni mig dolç. Li repugnava el
sucre…
Zoila: I al cafè?
PerPètua: Sempre sense sucre… Ell, només fruita: pru-
nes, préssecs, peres, figues… Quan es podia menjar
un plat de figues per a esmorzar, el teníeu feliç per tot
el dia. I els préssecs… Agafava una copa, hi tallava un
préssec a bocins, aleshores [hi] abocava moscatell…
quan s’acabava el moscatell n’hi tirava una mica més per
acabar-se el préssec, quan estava a punt d’acabar-se el
préssec en tallava un altre per acabar-se el moscatell…
Ai, Senyor!… quina felicitat… Quan penso que per tot
consol tinc el senyor Xica amb la seva gimnàstica al
dematí…
Surt
ZeraFina tota ensopida, remena la cendra
del braser i se’n torna.
PerPètua: … I aquest noi que us vaig dir és una troballa.
El llit, sembla que ni el toqui, la roba de sota, quan se la
canvia, diríeu que és neta. És com un miracle…
Florentina: Em sembla que enraones massa i menges
poc… nosaltres anem fent…
- 81 -
Júlia: I ningú no pensa a beure…
Florentina: Destapa l’ampolla tu mateixa…
Júlia destapa l’ampolla. A mida que beuran
s’aniran animant.
Júlia: Us serviré com si fóssiu a l’hotel.
Volta la taula i els omple les copes.
Zoila: Quan penso en el fred que deu fer al carrer…
Florentina, preciosa, deixa’m la forquilleta per agafar
un borratxo.
Júlia: Jo, els borratxos, me’ls empasso sense mastegar…
quina cosa més bona… L’altre dia…
Florentina: No vols guardar un parell de dolços pel teu
home…
Júlia: Sí, veus? se’ls menjarà abans de sopar.
PerPètua: El senyor Xica de vegades compra dolços i se’ls
menja a la cambra. Mai no l’he vist entrar al menjador
amb un paquet.
Zoila: Crec que per baixar a sopar es vesteix, oi?
PerPètua: Havia viscut molts anys a la colònia anglesa.
És un home molt correcte. Això sí que ho té… Doncs,
com us deia, de vegades compra dolços… no sé com
no es rebenta. Tots els que ara mengem nosaltres, ell
tot sol hi passaria els taps.
- 82 -
Júlia: Em vénen ganes de cantar… i em puja una escal-
foreta dels dintres…
Zoila: Oh i tens les galtes de color de rosa…
Florentina: Veig que no heu parlat més del saboner…
PerPètua: El saboner? Però encara no en sabeu la
història?
Júlia: Explica…
Pertua: Ens pensàvem que era un lladret i era un espia…
Treballava per la França. Buscaven un anarquista que havia
passat la frontera disfressat de pastor i sembla que aquest
anarquista havia vingut a Barcelona a fer un atemptat. I
el saboner, vigilava. És a dir: em vigilava.
Júlia: Apa, vinga.
Florentina: Deixa-la explicar-se.
PerPètua: Què vols dir «apa, vinga», jo tinc dispeses.
I sembla que aquest anarquista era aquell home que
vaig tenir quinze dies i que vaig treure punta en blanc
perquè m’escopia [a] les cortines. Per això el saboner
venia tant sovint.
Zoila: Et podia haver assassinat…
Júlia: Quina sort que vas tenir que t’empastifés les
cortines… Encara s’arrossegaria per casa teva i potser
t’haurien agafat a tu i tot.
PerPètua: Què fa la Serafina que no se la veu?
- 83 -
Florentina: Està enfeinada amb la cambra. S’està fent
unes cortines i les deu estar penjant. Ja ha fet el cobrellit
i em pensava que es tornava boja de l’alegria.
Júlia: Visca el saboner, visca l’anarquista, visca el senyor
Xica… visca la vida!
PerPètua: Visca l’enterrament de la senyora Homera!
Ningú no parla d’aquesta gran alegria, tota la casa, des
dels fonaments fins al terrat, tremola d’alegria… Pels di-
funts, per la felicitat de la nostra amiga, per tot i per tot.
totes: Visca!
Júlia: Molt ben dit. Brindo per la meva amiga Florentina.
Que tingui molts anys de vida i amb ella totes nosaltres.
Zoila: Brindo per totes nosaltres i si pot ser perquè no-
més la mort ens separi… o perquè no ens morim mai.
Visca l’alegria!
Júlia: Visca l’alegria boja i el foc de Satanàs. Visca!…
La senyora
PerPètua s’aixeca, es posa al mig de
l’escena i comença a cantar. Mentre cantarà
s’agafarà les faldilles de cada costat i s’anirà
gronxant d’una banda a l’altra amb molta finor.
Té la veu dura i desafina. Les altres coregen «Ai
ba…»
PerPètua: «Son las mujeres de
Babilonia las más ardientes que el amor crea
Ai ba, ai ba, ai ba…
- 84 -
Ai babilonio que marea…
Ai ba, ai ba, ai ba…»
Júlia: Filla meva ets un encant. T’hi hauries pogut gua-
nyar la vida.
Florentina: I aquets moviments tan suaus…
PerPètua: M’hauria agradat molt ser cantant…
Florentina: Ets preciosa, filla meva, ets preciosa…
Aplaudeixen.
Zoila: A mi, el que m’agrada més són, com tu deies,
els moviments.
PerPètua: Jo ja he fet el meu número. Ara toca a una
altra.
Florentina: Potser la Serafina fa massa estona que està a
la seva cambra. (S’acosta a la porta que dóna a la cuina
i a la cambra de ZeraFina i crida.) Serafina… Serafina…
apa, que t’esperem… Què fas?
Surt
ZeraFina.
Júlia: Que no t’agraden els dolcos?
Florentina: Què feies?
ZeraFina: A la meva cambra éz com zi eztiguéz dintre
un niu de gafarronz … Tot tan blanc, tot tan net… lez
florz de la roba… rezava.
Zoila: Vine a menjar, vine.
- 85 -
ZeraFina s’acosta a la taula, s’asseu i comença a
menjar un dolç. Totes se la miren.
Florentina: T’agrada?
ZeraFina, amb cara amarga: Éz molt bo… o i aqueztez
zireretez tan vermellonez…
Júlia: I després, veus?, un borratxo. Són sucosos i tan
flonjos…
Zoila: El que li agradarà més és aquest de nata. Ple de
nata. Sembla que vessi.
ZeraFina sense dir res s’aixeca de la taula i
s’aparta.
Florentina: Que no t’agraden?
ZeraFina s’aparta una mica més.
Júlia: Quina cosa més estranya… per què ho fa això?
PerPètua: Que no t’agraden? Contesta. Què et passa?
Florentina: Però què et passa?
ZeraFina: Em penzo que eztic una mica embarazada…
- 87 -
ACTE III
Igual decorat que en els actes anteriors. Han
passat vuit dies.
Ningú a escena. En el rellotge de damunt del
piano toquen les tres. Se senten, després, en
un campanar de la vora. Truquen al timbre.
ZeraFina va a obrir. Torna amb la senyora Per-
Pètua. El braser està encès.
PerPètua: Què dius, que la Florentina ha sortit? A
aquestes hores?
ZeraFina: Zí zenyora, ha anat a comprar florz.
PerPètua: És avui la visita del senyor Homer?
ZeraFina: Zí zenyora… Ai, com eztà la zenyora Floren-
tina. Zi la veia… Ha fet totez lez llizonz al dematí i ara
ja eztà lliure. El coneix, voztè, el zenyor Homer?
PerPètua: Més m’estimaria no coneixe’l.
ZeraFina: Diu la zenyora Florentina que té el bigoti molt
negre i una pigueta zota de l’ull. Em va enzenyar un
- 88 -
retrat de quan el zenyor Homer era jove, però la pigueta
no ze li veu…
PerPètua: Aquesta pobra Florentina… El que trobo és
que en comptes d’estar contenta més aviat està trista
d’ençà que va morir la geganta… No ha fet res més
de bo.
ZeraFina: Vol dir? De vegadez, riu… però ez veu que
eztà molt emozionada.
PerPètua: I què hi diu la Zoila?
ZeraFina: Oh, ja veurà, ella, com diu la zenyora Florenti-
na, éz molt de lilàz i violetez, zap? Diu que farà un model
de barret per la zenyora Florentina, per anar-ze a cazar,
que al capellà ze li tallarà la rezpirazió.
PerPètua: A veure què passarà, a veure…
ZeraFina: Jo, méz m’eztimaria que no ez cazéz. Eztem
tan bé… Però zi ella ha de zer feliz així… paziència.
Zenyora Perpètua…
PerPètua: Digues.
ZeraFina: Quina zort que he tingut de venir en aquezta
caza. Éz la zort méz zort de totez lez zortz.
PerPètua: A veure si t’entrebancaràs. I tu què?
ZeraFina: Jo?
PerPètua: Sí, tu… vaja, vull dir com et trobes… Vull [dir]
si tot va endavant.
- 89 -
ZeraFina: Em zembla que ja ez belluga.
PerPètua: Tan aviat?
ZeraFina: Ez veu que ja té ganez de veure el zol.
PerPètua: Quin cap de pardals que estàs feta.
ZeraFina: Zi aquezta vegada zurt bé, tindré una com-
panyia per zempre.
PerPètua: I què en fareu?
ZeraFina: No l’entenc.
PerPètua: Vull dir on el portaràs.
ZeraFina: On el portaré? Enlloc. Li comprarem un bre-
zolet i el tindrem aquí. Ha dit la zenyora Florentina que
com que naixerà pel tempz delz mozquitz haurà de
comprar una mozquitera blava.
PerPètua: Què dirà el veïnat i el senyor rector quan se
sabrà? Jo, si fos de vosaltres, el portaria al poble.
ZeraFina: Moltez gràziez.
PerPètua: No pot ser que la Florentina vulgui tenir una
criatura de bolquers a casa.
ZeraFina: Li fa méz il·luzió que a mi. Perquè ho zàpiga. I
diu que li enzenyarà la zolfa. I que zi éz nen potzer zerà
director d’orqueztra.
PerPètua: Si això t’hagués passat a casa meva, t’hauria
enviat al poble més de pressa que corrents.
- 90 -
ZeraFina: Éz clar. Amb elz dizpezerz… totz haurien rigut.
PerPètua: Però com va anar tot plegat… explica’m. Qui
és el pare de la criatura?
ZeraFina: Vostè éz molt xafardera. I zi no li vull explicar?
PerPètua: Apa, apa… explica.
ZeraFina: El vaig conèixer a la plaza de Catalunya… zap?
Em pazejava zota de lez palmerez i zento que diuen:
«Quina merenga!» Em giro i veig trez zoldatz que feien
broma. I un altre diu: «Caza-la viva!» I l’altre afegeix:
«Zembla que vingui de fora.» I ez van pozar a riure i jo
també. Ez van acoztar i em van dir que era molt bufona
però que anava una mica ezcabellada, i el que em va
dir que anava una mica ezcabellada era el que havia dit
que zemblava una merenga. Duia una floreta a la mà,
per jugar, i me la va pozar alz cabellz. El zol li tocava a
la cara i li feia tancar elz ullz, i cada vegada que obria i
tancava elz ullz… miri… unez peztanyez com fullez de
palmera.
PerPètua: Es veu que t’agraden molt, oi?
ZeraFina: Què vol dir?
PerPètua: Que t’agraden molt els senyors.
ZeraFina: El que m’agrada méz zón elz jovez.
PerPètua: I què més va passar?
- 91 -
ZeraFina: L’altre diumenge ja m’ezperava. I com que ez
va fer fozc aviat, em va agafar del braz perquè no caiguéz
i al diumenge que feia trez vam anar a l’Arrabazada.
PerPètua: Ja ho veig. I allí va començar la broma.
ZeraFina: La broma? Lez llàgrimez. Em va dir que l’em-
barcaven cap a l’Àfrica i que allí el matarien damunt de
la zorra i que no enz podríem veure mai méz, i va dir
que zi el mataven, mentre ez moriria, penzaria en mi
perquè zóc com una merenga.
PerPètua: Et va agafar per la tristesa, ja ho veig.
ZeraFina: No em va agafar per enlloc. Li vaig fer doz
petonetz. I feia un vent… Zemblava que em volguéz
arrencar elz cabellz i lez faldillez. Era com zi z’acabéz
el món. I eztàvem abrazatz com duez pedrez perquè el
vent no ze’nz emportéz… Ai… que era dolz…
PerPètua, rient: Si et deia merenga…
ZeraFina: Quina diferènzia delz altrez doz… Aquezt
zemblava que patíz. Ze’l veia méz dezezperat, pobrizó.
(Assenyalant l’estómac.) Quan hi penzo em ve com una
coza aquí…
PerPètua: I quan l’has de tenir?
ZeraFina: Vol dir el nen? Per Zant Joan: ni maza calor
ni maza fred.
PerPètua: Ja veig que li hauré de fer una camisa.
- 92 -
ZeraFina: El tindré a la nit, em penzo, i tot zeran focz i
coetz i piulez… La meva mare zempre diu que zi un nen
neix a la nit de Zant Joan éz molt ezpavilat.
PerPètua: Ja li sabràs fer mitjonets de mitja?
ZeraFina: Ho zé fer tot… (Escolta.) Ja éz aquí.
Entra
Florentina, amb el capell del colom. Porta
un ram de flors i un senatxo ple de pomes.
Florentina: Hola… Estic més cansada i anguniosa…
PerPètua: He passat un moment…
Florentina, a ZeraFina: Treu les pomes del senatxo. (A
PerPètua.) He comprat pomes per fer al caliu, les fem en
el braser i perfumen tota la casa.
ZeraFina: I zón riquízimez.
PerPètua: Demà te’n portaré i me les deixaràs coure…
Farem una pomada.
ZeraFina, riu: Per fer cataplazmez al ventre…
PerPètua: Sempre t’has de ficar on no et demanen.
PerPètua, a Florentina: Potser que et traguessis l’abric.
Florentina: Tens raó. No sé ben bé el que em faig.
ZeraFina: Vol que li fazi una tazeta de til·la?
Florentina: Potser sí… Se’m veu molt que estic nerviosa?
PerPètua: Els ulls et ballen.
- 93 -
Florentina: Déu meu, mira’m la mà. (Li tremola una
mica.) Semblo la pobra Zoila.
ZeraFina: Corro a fer la til·la.
Se’n va.
PerPètua: Assossega’t, perquè, si no, les coses surten a
l’inrevés. Què pot passar? Que et digui per casar-vos? A
tu t’agradaria, ja ho veig. Però si no t’ho diu, creu-me a
mi que tinc experiència de la vida: si no t’ho diu, serà la
teva sort. Tot el que us ha lligat fins ara us podria des-
lligar… En fi, no m’hi vull ficar… et dono el meu parer
i ben honestament.
Florentina: El que em passa és molt diferent del que
tu et penses… no puc explicar per què però aquesta
entrevista em fa molta por. Tinc por. Res més. No penso
res, no faig cap projecte. Tinc por.
PerPètua: Si jo estigués al teu lloc ja fa anys que l’hauria
engegat a passeig.
Florentina: Tu tens el teu punt de vista, filla meva, cadas-
cú té el seu punt de vista. Si sabessis com havia somiat
tota la vida d’ésser com les altres… Tenir casa amb fills.
Per l’Homer vaig dir que no a un pretendent… i potser
hauríem estat feliços.
PerPètua: Era el fill d’un notari conegut, oi?
Florentina: Quan vaig tornar del poble, un cop la meva
mare enterrada, vaig trobar l’Homer casat. Em va explicar
- 94 -
que l’hi havia obligat la família… que sense mi seria
desgraciat sempre…
PerPètua: Històries de mal pagador.
Florentina: Em penso que una mica bé em deu haver
estimat… Tota la vida ens hem vist…
PerPètua: Hi has deixat els millors anys… I aquests ja són
ben perduts. No te’ls tornarà ningú. De vegades et veig
des de casa, ran de balcó, mirant el jardí. Tu no em veus.
Sola amb la teva vida i sola amb tu. Ell, amb aquesta
història, em penso que més aviat s’hi ha divertit. No et
vull fer mal. Més aviat miro de treure-te’n.
Entra
ZeraFina amb la til·la.
ZeraFina: La til·la. Begui-ze-la calentona i abanz no
vingui el zeu promèz… A poc a poc…
Florentina: M’agraden tan poc les herbes…
PerPètua: Tira-t’hi una mica de conyac: pel cor.
Florentina: Però i els nervis?…
ZeraFina: Vaig a buzcar-lo.
PerPètua: Una mica de conyac, sense abusar, és la gran
solució per les tristeses. I per les alegries. A mi el conyac
no m’agrada, però de vegades, si estic massa ensopida,
me’n poso un dit en una copeta i hi suco un parell de
terrossos de sucre.
- 95 -
ZeraFina, amb l’ampolla de conyac: Un rajolí. Apa, ja
eztà. Ja veurà que bé.
Florentina: Havies de dur una copeta per la senyora
Perpètua…
PerPètua: … I una per ella. Està més espantada que un
ocell.
Se’n va
ZeraFina i torna de seguida amb dues
copetes. Les omple i ella i
PerPètua beuen.
ZeraFina: No eztic ezpantada… éz que la zenyora Flo-
rentina em fa patir… ja fa diez que no éz ella mateixa…
dez del dia que va venir el mozo… el zenyor Franzizquet.
PerPètua: Aquest conyac és de primera.
ZeraFina, beu i tus: A mi no m’agrada ni regalat, però
ez veu que el nezezito..
Florentina: Em sembla que aquesta til·la m’anirà molt
bé.
PerPètua: És clar, dona. El que has de fer és no pensar
en res. Avui vindrà, com ha vingut tantes vegades. I el
que hagi de passar anirà passant sobre el terreny, perds
el temps pensant-hi.
ZeraFina: Donar conzellz va bé, però elz dintrez ningú
no elz arregla. Elz dintrez zón elz dintrez.
Truquen.
ZeraFina va a obrir. PerPètua l’atura.
- 96 -
PerPètua: Ja hi vaig jo. Si fos ell, ho aprofitaria per
anar-me’n.
Florentina: Si és ell, la til·la encara no haurà tingut temps
de fer-me l’efecte.
ZeraFina: No penzi, no penzi…
Entra
PerPètua amb Júlia.
J
úlia: Entro i surto. M’ha dit la senyora Perpètua que
encara no havia vingut. Estic impacient. Aviat deurà
venir. És clar que no és gaire puntual. Té.
Florentina: Què és això?
Júlia: Un bocí de pedra del sant Sepulcre.
Florentina: No m’ho hauria cregut mai de tu.
Júlia: No és meu, ja saps que sóc incrèdula… el va com-
prar la meva filla a una gitana quan va passar aquella
temporada de disgustos amb el seu home.
PerPètua: Júlia, em pensava que eres més intel·ligent.
Júlia: Que et penses que hi crec? Però és una d’aquelles
coses que si no fan cap mal. I voldria tant que la nostra
Florentina fos feliç, pobreta…
ZeraFina: Zi la poguézim cazar, quina alegria que tin-
dríem, eh?
Júlia: N’he parlat amb el meu home i saps què m’ha dit?
Florentina: Aquestes coses li expliques?
- 97 -
Júlia: No me n’he pogut estar… Diu que desitja que tot
et surti com tu vulguis. Es veu que et té molt d’afecte.
Florentina: Però si amb prou feines ens hem creuat mai
dues paraules.
ZeraFina: Per apreziar una perzona no ez nezeziten
paraulez.
PerPètua: Tothom s’adona que la Florentina és molt
bona.
ZeraFina: Zí que éz bona, però de vegadez també té el
zeu geni…
Júlia: Calla, ximpleta.
ZeraFina: Voztè ez pren molta confianza.
PerPètua: La que te’n prens ets tu.
ZeraFina: A veure zi a l’últim no podré enraonar, també.
Júlia: No tens res a fer a la cuina?
ZeraFina: He de fer dizabte un dia d’aqueztz.
PerPètua: I no podries fer-lo ara?
ZeraFina: Avui eztem maza neguitozez i potzer trencaria
elz platz.
Florentina: Ella també està trasbalsada.
Júlia: Ja voldria que el senyor Homer hagués vingut…
i que ja se n’hagués anat.
- 98 -
Truquen.
Florentina: Ara.
Júlia: Havia d’haver baixat més d’hora. No hem tingut
temps de dir res.
ZeraFina: Vaig a obrir?
PerPètua: Si hi anéssim la Júlia i jo i ho aprofitéssim per
marxar?
Júlia: Semblaria que fugim.
Florentina, a ZeraFina: Vés a obrir tu, vés.
ZeraFina va a obrir.
PerPètua, a Júlia: Ha anat bé que baixessis. (Per Floren-
tina.) Aquesta està que no s’aguanta.
Júlia: Entre totes som fortes. Fem un bon nus.
Torna
ZeraFina seguida de Zoila. Estaven molt
neguitoses i respiren.
Zoila: No faig pas nosa?
Júlia: Ens feies falta. Totes estem no sé com.
Zoila: Jo també estic tota alterada. Si no hagués baixat
potser m’hauria agafat alguna cosa. No puc fer ni un
punt. M’assec, al cap d’un moment m’aixeco, penso
que necessito les tisores i agafo les alicates o el rodet
de filferro… Tinc el cap a tres passes. No ho entenc.
- 99 -
ZeraFina: Doncz mirin, jo eztic ben tranquil·la. Zembla
que un home elz fazi por. Em zembla que entre totez ple-
gadez z’hi encaparren maza amb aquezt zenyor Homer.
PerPètua: Jo no m’hi encaparro gens. I tu hi penses més
del que sembla.
Zoila, es treu una carta del pit: Mireu quina cosa més
estranya. Avui he rebut aquesta carta que no sé de qui
és…
Júlia: A veure si a l’últim…
PerPètua: Del teu fill?
Florentina: No us diu que no sap de qui és?
ZeraFina: Que cozez que pazen…
Zoila: Diu: «Benvolguda senyora: fa molts anys una
persona molt estimada de vostè em va fer un encàrrec.
No el vaig poder complir perquè vaig agafar les febres.
He estat anys sense memòria. Avui acabo de sortir de
l’hospital de Pennsilvània. D’aquí un mes arribaré a
Barcelona i la vindré a visitar. Potser li podré donar unes
quantes notícies que li agradaran. Marcel Roig.»
Florentina: Quin misteri…
Júlia: Et deixa amb la mel a la boca.
PerPètua: Vés amb compte. Potser és algú que sap la
història del teu fill i va amb la intenció de fer-te una
estafada. És capaç d’explicar-te que el teu fill no pot
- 100 -
venir si tu no li envies els diners del viatge. Trobo que
aquesta carta més aviat fa malpensar.
ZeraFina: Noméz enz faltava aquezta.
Zoila, a Florentina: Entre aquesta carta i tu…
ZeraFina: Potzer éz el zeu fill i no ze’n recorda. Zeria
maza groz…
Florentina: Diu que vindrà el mes que ve?
Zoila: El mes que ve. No diu data, ni dia, ni hora, ja ho
heu vist.
PerPètua: Es veu que és la temporada de les emocions.
Tan tranquil·les que estàvem… Tot va començar amb
la meva rifa.
Júlia: Amb la vinguda d’aquesta pallassa.
ZeraFina: Quina mania d’inzultar-me.
PerPètua: És simpatia. Que no ho veus?
Florentina: A l’últim us demanaré que em deixeu sola.
No us ofengueu… Voldria estar una estona ben quieta.
Júlia: Sí. Val més que ens en anem.
Zoila: Pobrissona, l’estem marejant.
PerPètua: Adéu, filla meva, tota l’estona resaré per tu.
Zoila: No podré donar un punt mentre no sàpiga què
ha passat.
- 101 -
Se’n van anant. Florentina les acompanya i torna
de seguida.
Florentina, posa les flors que ha dut en un gerro:
Aquestes flors s’estan pansint i… porta aigua, Serafina.
ZeraFina, torna de la cuina amb un gerret i aboca aigua
en el gerro de les flors: Zón molt carez?
Florentina: Ja veuràs, és l’hivern.
ZeraFina, tot remenant la cendra del braser: Li agraden
les varez de Jezè? Zi li agraden n’hi plantaré duez dotze-
nez a la banda del zol. (Li arregla els cabells.) Eztic bé, jo?
Florentina, se la mira de dalt a baix: Molt neta.
ZeraFina: Veu?, m’he canviat de dalt a baix, i olori. (Li
acosta el cap.) Aigua de colònia Florez del Campo. I el
davantal me’l vaig planxar ahir a la nit quan voztè ja
dormia. Vaig com una patena… El que no m’agrada éz
que z’hagi pozat aquezt veztit tan trizt…
Florentina: No vaig pas a cap festa…
ZeraFina: Qui zap? I voztè no ha de fer joc amb ell. Voztè,
té el cor entre alegre i trizt… em penzo.
Se la mira intensament.
Florentina: Si vols que et digui la veritat…
ZeraFina: No eztà genz contenta, ja ho veig. Éz el que
paza a lez perzonez que tenen anyz; quan haurien
- 102 -
d’eztar contentez no ho eztan i quan haurien d’eztar
triztez eztan contentez. I zap per què? L’alegria lez fa
plorar perquè lez poza tendrez per dintre i la trizteza lez
fa riure per fer veure que no z’adonen de rez.
Florentina: Les persones que ja tenen anys…
ZeraFina: Zón méz maquez que la punyeta.
Florentina: Escolta, d’on les treus aquestes paraules?
ZeraFina: Z’ha de renegar de tant en tant. Tothom re-
nega: de zalat o d’amagat, i zi vol, li puc dir un rozari
de renecz. En zé de tota mena.
Florentina: I al nen, els hi ensenyaràs?
ZeraFina: Això zí que no zenyora. Prou que elz deurà
aprendre, zi Déu vol.
Florentina, es treu un rellotge del pit: Trobo que ja
hauria de ser aquí.
ZeraFina: Com méz trigui méz li anirà fent l’efecte la
til·la.
Florentina: Si triga massa potser n’hauré de prendre
una altra.
ZeraFina: I a l’últim, així que el veurà, ez quedarà ador-
mida com una zoca.
Florentina: Encara em faries riure.
ZeraFina: Per què no zeiem una eztona i fem brometa?
Vol que li expliqui una coza que…
- 103 -
Truquen. Fan un bot.
Florentina: Ara!
ZeraFina: Ara?
Florentina: Vés.
ZeraFina va a obrir i torna amb Homer de dol
rigorós.
Homer, entra, veu Florentina, s’atura en sec: Florentina!…
Florentina: Homer… (A ZeraFina.) Què esperes?
ZeraFina: Em penzava…
Florentina, a Zerafina: Vés, que tens feina.
ZeraFina se’n va.
Homer: Florentina…
Florentina: Seu… T’has aprimat una mica, oi?
Homer: Tot em balla.
Florentina: Vols beure una copeta de conyac?
Homer: Sí, filla.
Florentina, aboca el conyac i l’hi dóna: Té. No et faci
mania: és la meva copa.
Homer: Quines sortides que tens… Moltes gràcies.
Beu.
- 104 -
Florentina: Vols menjar alguna cosa?
Homer: No, gràcies.
Florentina: Vols treure’t les sabates… Les teves sabatilles
són al lloc de sempre…
Homer: No, gràcies.
Florentina: No vols res? Ja saps que…
Homer: Gràcies, gràcies.
Arrenca a plorar amb una certa contenció.
Florentina, bastant seca: Què et passa?
Homer: Una mica més de conyac.
Florentina n’hi aboca.
Florentina: He fet dur aquesta ampolla per quan
vinguessis.
Homer: Florentina…
Florentina: Beu.
Homer, beu d’un glop i li dóna la copa: Una mica més.
Florentina: Vols una copa més grossa?
Homer: Gràcies. Més val beure a miques.
Florentina: Beu…
Homer: Aquest braser se t’està apagant…
- 105 -
Florentina: Tens raó. (Crida.) Serafina!
ZeraFina, entrant: Digui…
Florentina: Vigila el braser…
ZeraFina, s’ha posat una floreta als cabells. Carrega el
braser. Homer no la deixa de vista un moment. Florentina
se n’adona: De zeguida!
Homer: És aquella noia que esperaves l’última vegada
que et vaig venir a veure?
Florentina: Sí. Me la vaig quedar i n’estic molt contenta.
ZeraFina: I jo també, zap? Enz avenim molt… com que la
zenyora Florentina éz tan bona… Ja eztà. I ara, elz deixo.
Fa una reverència.
Homer: Sembla tota simpàtica.
Florentina: No et vaig ni enviar un mot després de la
desgràcia perquè pensava que… A més a més, vaig
trigar molt a saber-ho i ho vaig saber per casualitat…
Homer: Vas fer santament. T’hauria hagut de dir alguna
cosa més aviat… però el trasbals… la malaltia llarga…
no pots imaginar com he estat tots aquests mesos.
Florentina: Trist?
Homer: Desesperat, Florentina, desesperat.
Florentina: Però ara ja estàs més normal… em sembla.
- 106 -
Homer, arrenca a plorar, es treu un mocador blanc,
mentre parlarà s’anirà eixugant els ulls: Si sabessis… a
la vigília de morir, entro a la seva cambra, m’assec prop
del llit, respirava molt fatigosament, es veu que ja tenia
la mort a dintre. I em va dir. «Hauràs de cremar molts
ciris per mi, Homer. Hauràs de fer dir moltes misses per
la meva ànima, Homer. Hauràs de portar moltes flors a la
meva tomba, Homer…», «Per què?», li vaig preguntar.
«Perquè la meva ànima pugui viure en pau i no tingui
remordiments de l’infern que t’he fet passar en vida,
Homer…» En aquell moment, Florentina, si vols que et
sigui franc, vaig veure tota la nostra vida, la de nosaltres
tres, em va passar davant dels ulls com un llampec… i
vaig pensar que ben mirat havia de perdonar-la… i que
tu i jo potser ens en hauríem pogut estar.
Florentina: Vols més conyac?
Homer, para la copa: La cadena que lliga aquests anys
es va fent feixuga. Quan vaig veure la mort a tocar… La
mort. La veritat que Déu ens dóna, pobres pecadors que
som. La nostra joventut feta de sang i de passions… tot
perd color davant de la santa mort. Em mirava amb els
ulls oberts i la seva mirada m’anava penetrant endins,
com una metzina… He volgut deixar passar temps,
oblidar una mica per a no cansar-te amb detalls. Encara
estic impressionat.
- 107 -
Florentina: Ho comprenc. si sabessis com ho com-
prenc… Jo també, quan vaig saber-ho, vaig tenir com
la intuïció que tot havia canviat.
Homer, s’anima: Només nosaltres no hem canviat. Tu i jo
ferms, com els rocs de vora el mar. Les onades van i vénen,
i nosaltres aquí: la llum del sol i la claror de la lluna, tot
se’n va i tot torna. Florentina…
Florentina: Ja saps que t’acompanyo en el sentiment.
Homer: Em pensava que un dia…
Florentina: Jo em pensava que un dia…
Homer: Que tu i jo podríem arribar a ser lliures.
Florentina: I si aquest dia hagués vingut… I si fóssim
lliures?
Homer: Ho serem mai?
Florentina: Jo sí.
Homer: Tu sí?
Florentina: Tu no?
Homer: També.
Florentina: Beu.
Homer: Em va venint una escalforeta…
Plora.
Florentina: Què et passa? Què tens?
- 108 -
Homer, plora una estoneta: Tinc unes ganes de viure…
de viure…
Florentina: Calma’t, calma’t, ja et passarà.
Homer: Veus? Un canvi de vida… Si jo pogués canviar
de vida… Trobar una casa acollidora. Trobar un afecte
veritable. Una mena de port on poder reposar de la mar
esvalotada. Tenir un jardí amb flors i poder-hi prendre la
fresca a l’estiu i veure com cauen les fulles rovellades a
la tardor. Un jardí amb roses, moltes roses. I, a l’hivern,
balcons tancats, escalforeta a dintre, poder beure una
copeta amb una companyia amable… I aquest somni,
la mort, que se m’ha ficat a dintre, me’l va esmicolant.
Florentina: Vols dir? Jo també fa anys que espero i no
sé ben bé què. Que Déu em perdoni per haver esperat
alguna cosa. He esperat sense saber què esperava i tota
l’espera s’ha anat fent fidelitat. Pura a través dels anys.
El veus, el jardí amb flors? Amb lliris, amb violetes, amb
pensaments grocs i morats? I caminets amb ombra
per a passejar-s’hi amb calma a les tardes. I no és cap
somni, no és cap impossible. Ara és l’hivern. Al jardí,
quan vindrà la primavera, hi haurà flors; i quan farà sol
hi haurà ombra. El jardí espera algú, voltat de parets
velles, altes, perquè ningú no tingui enveja del benestar
que hi haurà a dins… (En veure que ell calla.) Dispensa,
vols més conyac?
Homer: Gràcies. (Para la copa.) Déu meu… Si haguessis
vist aquells ulls, eren com uns ulls sense cara… i deien:
- 109 -
«T’he fet partir, he estat dolenta, a vegades t’he tractat
malament, t’he fet la vida difícil… però he estat la teva
dona i ja som vells.»
Florentina: N’hi ha un que s’ha fet molt vell. I més vell
per dintre que per fora.
Homer: Quan penso que continuo en els meus fills. Quan
penses que les teves accions, siguin les que siguin, les
jutjaran els fills. Les flors que vam tenir de la nostra sang
amagada. Que haurien pogut ser teus i meus si el destí
no s’hi hagués ficat pel mig.
Florentina: Al jardí de què parlaves és l’hivern. Fa molts
anys un home jove va prometre a una noia que se l’es-
timaria sempre. Però a ell el temps el va disfressar de
vell i no sap per quin camí anar-se’n. Hi ha jardins amb
camins que no porten enlloc… Vols més conyac?
Homer: Una mica, gràcies. Tu i jo sempre hem estat
bons amics.
Florentina: Veig els teus fills, bons com un pa de sucre,
jutjant la vida de la senyora Florentina, professora de pia-
no en una casa de Sant Gervasi. Els teus fills, que només
viuen pel seu pare…, que ja és lliure com les orenetes…
Homer: Com les orenetes?
Florentina: Lliure d’entrar i de sortir d’aquesta casa.
Homer: Et trobo com si no et fessis càrrec que…
- 110 -
Florentina: Oh, sí. Em faig càrrec de tot; per alguna cosa
sóc vella. Els ulls d’una persona que mor poden omplir
el món. (Transició.) I de què va morir?
Homer, tranquil·litzat davant de la pregunta concreta:
Del pit. Una pulmonia. Com s’ofegava abans de morir…
Florentina: Com la meva mare. Jo també he vist morir.
La meva…
Homer: No tothom pot morir havent pogut veure rea-
litzades les seves il·lusions.
Florentina: I els teus fills com s’ho han pres?
Homer: Pobrissons… Semblava que els tornés a veure
quan eren petits… desemparats d’una banda a l’altra
del pis, sense saber què fer ni què dir. Com si quedar-se
sense mare fos el començament de la seva mort.
Florentina: La teva filla festeja?
Homer, lleugerament impacient mira el rellotge: Què
deies?
Florentina: Crec que la teva filla festeja.
Homer: Amb un bon noi… Semblen dos colomins…
Hauria d’anar-me’n. M’han de portar unes comandes i
he de firmar uns albarans.
Florentina: Es diu Gertrudis, oi?
- 111 -
Homer: Sí, és un nom com qualsevol altre. A mi m’hauria
agradat més que s’hagués dit Isabel, ja ho saps… però va
guanyar la família de la meva dona, que en pau descansi.
Florentina: I el noi té promesa?
Homer: Pobret, quan veu una noia abaixa els ulls… un
model. Un veritable model.
Florentina: I tu, sempre a la botiga?
Homer: Quin remei em toca. Per la vida es perd la vida.
En fi, ja t’he vist, que és el que volia… i ja tornaré. Si
sabessis la feina que tinc aquests dies… No sé pas com
sortir-me’n. Estic colgat. Bé, me’n vaig. Ja tornaré. Tor-
naré aviat.
Florentina: Com vulguis. Sempre t’obriré la porta. És
com si fossis a casa teva.
Homer: Adéu.
Florentina: Sobretot, no hi pensis tant. A viure… Tant
com puguis, sents? Em faràs cas?
Homer: Confia en mi.
Florentina: Adéu.
L’acompanya. Surt
ZeraFina, tota esporuguida.
Torna
Florentina.
ZeraFina: Ez caza?
Florentina: He vist morir una persona davant meu.
- 112 -
ZeraFina: Eztà tota blanca.
Florentina: Veure els morts de prop fa perdre el color.
ZeraFina: I per aquezt zenyor que zembla un ànec, tant
zoroll?
Florentina: Vés a buscar la senyora Perpètua.
ZeraFina: De zeguida.
ZeraFina se’n va. Florentina obre el balcó i crida.
Florentina: Zoila! Zoila! Ah, em pensava que no m’ha-
vies sentit. Escolta, avisa la Júlia. Baixeu!
Se’n va a la cuina. Torna amb copes i dues am-
polles. Ho deixa tot damunt de la taula. Tanca
els finestrons i encén el llum. Encén els ciris de
sobre el piano. Truquen. Va a obrir i torna amb
Júlia i Zoila.
Júlia: Que vetlles la mort?
Zoila: Què és tot això? Què t’ha dit? Suposo que ha
vingut.
Florentina: Una mica de calma i us ho explicaré tot.
Júlia: Sembla que siguem al teatre… Què ha passat? Et
cases o no et cases?
Florentina: Espera. De moment necessito paper i plo-
ma… i tinta. (Va a l’escriptoriet del fons, treu tot el que
necessita per a escriure i ho posa damunt de la taula.)
- 113 -
Veieu? Mireu-me. Sóc la mateixa o sóc una altra? Tinc
el nas que tenia, les galtes que tenia, els mateixos peus
que sempre m’han servit per caminar, les mateixes mans,
menys bufones…
Júlia: Home és clar, ja se sap…
Zoila: Pobra Florentina.
Florentina: No em diguis pobra Florentina que no sóc
pobra.
Truquen.
Florentina: Deu ser la senyora Perpètua amb la Serafina.
Vols anar a obrir, Júlia?
Surt
Júlia.
Zoila, baixet: Calma’t, sents? Pensa que la sang té
males bromes. Velles com som no podem jugar a tenir
disgustos.
Entren
ZeraFina, PerPètua i Júlia.
PerPètua: Reina santíssima, quin decorat. O, i els ciris…
Que els heu encès a la memòria de la senyora?
ZeraFina: Mai no havia vizt cap caza amb el llum enzèz
de dia com a la miza…
Florentina: Seieu totes que us explicaré una història que
sabeu però us l’explicaré seguida [sic].
S’asseuen totes.
- 114 -
Florentina, s’ha quedat dreta: És la vella història del
senyor Homer i la senyora Florentina. Si hi hagués sang,
se’n podria fer un romanço i explicar-la pels mercats.
Però no hi ha hagut sang, i sense sang no hi ha romanço.
Homer i Florentina eren veïns de petits i es van enamorar.
Van quedar que, a la majoria d’edat, es casarien. Homer,
quan Florentina va anar al poble a cuidar la seva mare, es
va casar. Quan Florentina va tornar a Barcelona, després
de mesos i mesos sense notícies, va trobar el promès
casat. Potser van passar tres anys i una tarda de març i
de pols el va veure en un carrer d’aquí [a] la vora. Van
caminar una estona junts, ell es va excusar: la família,
l’obediència als pares… però que ell estava enamorat de
Florentina i que ho estaria sempre. Es van trobar altres
vegades i Homer, casat i amb fills, cada divendres anava
a una casa de Sant Gervasi a veure la senyora Florentina
i a dir-li que l’estimava. I van passar anys. Quan Homer
tenia moments difícils, Florentina l’ajudava. Va quedar
vidu. I Florentina va saber que, al contrari del que ell li
havia dit sempre, tenia un parell de fills que ningú no
els voldria ni regalats. I Florentina s’havia fet il·lusions i
Homer va dir-li que les il·lusions només servien pels joves.
Júlia: El poca-vergonya.
PerPètua, molt satisfeta: Ja m’ho pensava. Has tingut
sort, avui. Et felicito. Vine, que et faré un petó.
Zoila: Florentina…
- 115 -
Florentina: Us he cridat a totes, perquè, en aquest
moment, en aquesta casa, estem celebrant un enterra-
ment. L’enterrament d’un venedor de ciris i estampes.
Res més. I ara, davant de totes, vull escriure uns mots al
meu advocat. (S’asseu a la taula i escriu.) «Benvolgut Sr.
Tries: fa molt temps que l’hauria d’haver vingut a veure
per a parlar d’aquells valors que vostè em va aconsellar
que comprés i que no vaig voler comprar. Ja vindré, però
estic molt ocupada i no li puc dir quan serà. Avui l’escric
només per demanar-li que faci el favor de reclamar, amb
tota urgència, l’import total del préstec que fa uns deu
anys vaig fer al Sr. Homer Cisquelles.» Ara la firma.
ZeraFina: Zi que ze’nz torna dolenta…
Júlia: Calla.
Florentina, fica la carta en un sobre i escriu l’adreça:
Demà, sens falta, la tiraràs.
ZeraFina: Vol que la tiri ara mateix?
Florentina: Demà. El cas és tenir-la feta. (Agafa un
altre full de paper.) «Jo, Florentina Mata, domiciliada al
carrer de Sant Hermenegildo Número 3, filla de Marta
i Andreu, nascuda a la ciutat de Barcelona l’any 1855,
anul·lo, pel present document, el testament anterior i
deixo tot el que tinc i tot el que pugui tenir a Serafina
Retalló i Bohigues, de divuit anys d’edat, filla de»… (A
ZeraFina.) Com es diuen els teus pares?
ZeraFina: Joan i Magdalena…
- 116 -
Florentina: …«Joan i Magdalena, originària de Vall-
gorguina.» (A Júlia i a PerPètua.) Voleu firmar com a
testimonis? (Firmen.) No voldria morir aquesta nit sense
tenir les coses en ordre. Demà aniré a casa del notari i
faré fer aquest testament com cal.
Júlia: Serafina!…
ZeraFina: Zenyora Florentina, no pot zer! No ho vull. No
pot zer! No zabré què fer-ne. Em zembla que zomio…
PerPètua: Ja t’ho pots ben creure, que totes ho hem vist.
Júlia: I si no fas bondat ja has vist com es fa i com es
desfà un testament.
ZeraFina: No faig rez, jo. No faig rez eczprezament. Zóc
així… No hi tinc cap culpa zi m’eztimen…
Florentina: I ara, a riure.
Júlia: A viure.
PerPètua: Alegria.
Florentina: A la salut de totes nosaltres i perquè siguem
amigues sempre.
Així que van per alçar les copes, truquen.
Zoila: Potser és l’Homer.
ZeraFina, ensopida: Ez deu haver repenzat…
- 117 -
Florentina, a Júlia: Vés a obrir tu que ets més valenta
i si és l’Homer no l’obris. Potser d’aquí una temporada
el tornaré a rebre, per a riure… un altre dia. Avui no.
Surt
Júlia.
PerPètua: Tornarà i et convencerà.
Zoila: Ho té com un vici.
Florentina: De tota la vida he estat fidel a mi mateixa.
Entra
Júlia amb miqueló.
Júlia: Hi ha aquest jove que vol veure la Serafina.
ZeraFina: Que no etz mort?
Florentina: Qui és?
Júlia: El Miqueló.
Pertua: Ja m’estranyava que poguéssim acabar la
festa en pau.
ZeraFina: Zenyora Florentina: éz el Miqueló. (Ben acos-
tada a
Florentina.) Què volz?
miqueló: Em van fer presoner.
ZeraFina: Ja ho zabia. I què?
miqueló: Vinga patir, i molta calor.
ZeraFina: Tant que t’agradava l’eztiu.
Florentina: Vol seure?
- 118 -
miqueló: Voldria parlar amb la Serafina.
ZeraFina: No zé per què haz vingut. Zi haguezin dit que
haviez desaparegut, podiez venir, però quan d’una per-
zona diuen que éz morta, val méz que no torni.
miqueló: Però jo no ho sabia que m’haguessin donat
per mort…
ZeraFina: Que no t’ho va dir la teva mare…
miqueló: Sí.
ZeraFina: I doncz, bé ho zabiez que tothom et feia mort.
miqueló: Voldria parlar amb tu a soles.
ZeraFina: Tot el que m’hagiz de dir ja m’ho potz dir,
aqueztez zenyorez zón lez mevez amiguez.
miqueló: Doncs mira, vinc per dir-te si et vols casar
amb mi.
ZeraFina: Em zembla que haz fet tard.
miqueló: Què vols dir? He estat presoner dels moros,
em vaig disfressar de moro per a poder fugir, he patit
set i gana i son… i sempre pensant en tu… La teva mare
m’ha dit que ja li agradava per gendre i tothom em vol
i tothom ho troba bé.
ZeraFina: Doncz totz plegatz heu perdut el tempz. No
em cazo. Ni em cazaré.
miqueló: Però jo t’estimo… Jo…
- 119 -
ZeraFina: I tornar cap a la vinya? No zenyor!
Florentina: Serafina vols dir que no el tractes una mica
massa…
ZeraFina: Em feiez maza martiriz i n’eztic ben tipa i véz-
te’n que ja enz hem vizt prou.
miqueló: Te’n penediràs. Si no em vols perquè estimes
aquell farinós de fill del senyor Vidal…
ZeraFina: Ni el farinóz del zenyor Vidal ni tu i véz-te’n
abanz que no em pugi la zang al cap. Aquí zom zenyo-
rez zolez i zom molt felizez, i delz homez enz en ben
refumem.
miqueló: Si em puja la sang al cap a mi… Potser te’n
recordaràs, d’aquesta tarda.
ZeraFina: Haz fet tard. Haviez de dir alz moroz que et
deixezin anar abanz.
miqueló: Em vaig escapar.
ZeraFina: Haz badat un any i ara volz arribar i trobar-ho
tot a punt? Véz-te’n.
miqueló: I vostès no la poden convèncer? Mirin que
per a mi la Serafina… és com l’aire que respiro. La duc
molt endintre.
ZeraFina: Véz-te’n, zentz? No em faràz plorar mai méz
tirant-me grapatz de terra a l’ezquena mentre badava
i fent-me la traveta quan pazejàvem. Véz a l’ezcola i
- 120 -
diguez al zenyor meztre que t’enzenyi de zer un zenyor
ben educat. I apa, prou.
miqueló: Que un home s’hagi de sentir dir aquestes
paraules. Hi ha coses que no es diuen… mocosa!
ZeraFina: Totz elz homez zou igualz i totz prometeu
cozez que dezpréz no compliu.
miqueló: Però si jo em vull casar…
ZeraFina: Erez mort i no haviez d’haver tornat.
miqueló: Jo no ho sabia que fos mort.
ZeraFina, a totes: Éz méz tozut que una mula.
Júlia: Miri jove, val més que la deixi estar. Ja ho veu, oi?,
que perd el temps?
miqueló: Però és que jo he vingut per casar-m’hi.
Florentina: I ella no es vol casar.
miqueló: És que a més a més… vull reparar una falta…
em van dir que havies anat a casa de la teva tia…
ZeraFina: No ze’n recorda ningú. I méz m’eztimo no
enrecordar-me’n perquè va zer maza trizt.
miqueló: Què li diré a la meva mare i als de casa?
ZeraFina: Elz diuz que jo t’he dit que no m’agradez. I
totz riuran.
miqueló: Que vingui del poble per casar-me amb tu i
que em diguis que no em vols… Passi-ho bé tinguin.
- 121 -
ZeraFina: I no torniz. Aquí éz una caza de zenyorez zolez.
Caza’t amb la Jozefina.
miqueló: No m’agrada.
ZeraFina: I quan tornàveu de la font un dia vaig veure
que rèieu.
miqueló: Però…
ZeraFina: I zi la Jozefina no t’agrada i no tenz ezpera
per cazar-te encara queda la Crizantema.
miqueló: No m’agrada.
ZeraFina: Doncz no t’hi caziz.
miqueló: Ja han vist que és ella que no em vol, eh? Jo
duia bona intenció. Ja ho veuen. Ja me’n vaig. Adéu.
Em vols donar la mà?
ZeraFina: La mà zí.
miqueló: Sempre pensava en tu, saps? De nit i de dia.
ZeraFina: Maza martiriz. Compra’t un zendrer.
miqueló: Vols dir que si tornés… més endavant…
ZeraFina: Éz ben inútil. No m’agraden elz homez. Zóc
propietària i ja eztà bé.
miqueló: Adéu. Passi-ho bé tinguin.
ZeraFina: Adéu.
L’acompanya
Júlia.
- 122 -
Zoila: Pobre noi. A l’últim em feia pena.
ZeraFina: Perquè no el coneix.
Florentina: Feia pena.
ZeraFina: A mi no me’n feia genz. Que no zelebrem
l’enterrament del zenyor Homer?
PerPètua: Espera que torni la Júlia.
Florentina: Vols dir que no et sabrà greu el que has fet?
ZeraFina: Zi ez penza que dic una coza i en penzo una
altra, z’equivoca. Que no veuen que zi li haguéz dit que
eztic d’aquella manera, ze m’hauria menjat de viu en
viu? No ho veuen? Zembla que acabin de néixer.
Torna
Júlia.
ZeraFina: D’aquí zinc minutz zemblarà una cadernera.
Tot éz comèdia.
Florentina, alça la copa: No en parlem més. A la salut
de totes i perquè demà sigui un dia alegre.
PerPètua: A viure. A riure…
Zoila: Alegria.
ZeraFina: A la noztra zalut. Fora d’aquezta caza, tot éz
comèdia.
Beuen i riuen.
Aquest llibre,
imprès
als tallers de Gràfiques Arrels
de la ciutat de Tarragona,
fou enllestit
el dia 10 de gener del 2017