Serafí Pitarra

Enric Carreres

127

LICEISTES I CRUZADOS

Serafí Pitarra - Enric Carreres

LICEISTES I CRUZADOS

Frederic Soler «Serafí Pitarra» L’extraordinari impuls de Serafí

Pitarra com a dramaturg i empresari teatral va contribuir decisiva-

ment a consolidar una tradició dramàtica en català que tingués vi-

gor suﬁ cient per perviure cent cinquanta anys després. El 1864, l’èxit

popular de l’estrena de la seva obra L’esquella de la torratxa marca

un punt d’inﬂ exió dins del teatre en català, que ràpidament sedueix

un ampli teixit social i en qüestió de mesos multiplica la seva presèn-

cia als escenaris, la qual cosa acabarà generant un substancial canvi

de valors en el panorama escènic català, abans majoritàriament en

castellà.

Fins al 1866, el dramaturg signa gairebé totes les seves obres amb el

pseudònim que el farà famós, Serafí Pitarra, nom que l’acompanyarà

al llarg de tota la vida. El moment en què l’autor desvela la seva

identitat —passant a ser reconegut també com a Frederic Soler— co-

incideix amb el drama Les joies de la Roser, una obra que suposarà

un gir estilístic important que el durà a aproximar-se a estètiques

cada cop més dependents dels postulats melodramàtics que havia

parodiat els primers anys de la seva carrera, i que responen a les re-

clamacions d’un públic de teatre en català cada cop més transversal.

Liceistes i cruzados El nou clima polític de l’any 1833 va eliminar

els privilegis del Teatre de la Santa Creu, que havia tingut un mo-

nopoli absolut en el teatre fet a Barcelona, ja que ﬁ ns aquell mo-

ment la llei concedia el control sobre les representacions teatrals als

eclesiàstics de l’hospital de cada ciutat. Aquesta ﬂ exibilització de la

normativa escènica va propiciar el naixement de nous teatres que di-

namitzarien la vida cultural de la ciutat i, alhora, va determinar que

el Teatre de la Santa Creu adoptés el nom de Teatre Principal, amb la

voluntat de marcar distàncies respecte a les noves sales.

L’ebullició amb què va néixer una nova cultura urbana, en la qual

el teatre esdevindria una de les principals atraccions de l’oci ciuta-

dà, es va traduir en apassionades disputes entre partidaris del teatre

vell i del nou. La rivalitat més paradigmàtica en aquest sentit va ser

segurament l’enfrontament entre «liceistes» i «cruzados», entre par-

tidaris del nou Teatre del Liceu i de l’antic Teatre de la Santa Creu.

ISBN: 978-84-94366-51-2

LICEISTES I CRUZADOS

El text d’aquesta edició forma part

dels volums de Singlots poètics. Teatre complet, de

Serafí Pitarra, a cura d’Albert Arribas,

amb la col·laboració especial d’August Bover

TEATRE CLÀSSIC

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot

ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, tret de l’excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a l’editor

o a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràﬁcs, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer

còpies digitals d’algun fragment d’aquesta obra.

Edita: Arola Editors

1a edició: setembre del 2014

Disseny gràﬁc: Arola Editors

Disseny portada: Antoni Torrell

Il·lustració portada: Fèlix Arola

Impressió: Gràﬁques Arrels

ISBN: 978-84-94366-51-2

Dipòsit legal: T-302/2014

Edició a cura d’Albert Arribas,

amb la col·laboració especial d’August Bover

Transcripció i col·laboració editorial dels estudiants en pràctiques

externes curriculars de la Facultat de Filologia de la Universitat de

Barcelona: Marc Comella, Oriol Gilibets, Francesc López, Héctor

Mellinas, Rita Ondarra, Raquel Santanera i Gabriela Zapior.

Correccions de: Jordi Gavaldà i Romina Paps.

Agraïments: Laura Borràs, Ferran Dordal,

Pere Martí, Jordi Raventós i Andreu Rossinyol.

Polígon Francolí, Parcel·la 3

43006 Tarragona

Tel.: 977 553 707

Fax: 902 877 365

arola@arolaeditors.com

arolaeditors.com

Col·lecció Textos a Part

La direcció d’aquesta col·lecció compta amb la col·laboració de:

Carles Canut (Fundació Romea per a les Arts Escèniques)

Toni Casares (Sala Beckett)

Joan Pascual (Zona Zàlata)

Toni Rumbau

LICEISTES I CRUZADOS

Comèdia en dos actes,

en vers i en català del que ara es parla,

original de don Serafí Pitarra i don Enric Carreres,

estrenada amb èxit al Teatre de Varietats

la nit del 8 d’agost de 1865.

L’acció se suposa al segle xv i durant el regnat de Ferran

d’Antequera

. L’escena passa a qualsevol lloc.

1 A mitjan del segle xix, la rivalitat entre el Teatre Principal i el Teatre del Liceu

va ser molt apassionada, i els membres dels dos partits van ser anomenats

respectivament cruzados i liceistes. El Teatre de la Santa Creu havia estat

l’únic teatre de Barcelona durant tres segles, ﬁns que va perdre el monopoli

teatral i es va passar a anomenar Teatre Principal, per destacar-se davant

dels nous teatres, entre els quals hi havia el Liceu.

2 Segons Carme Morell a El teatre de Serafí Pitarra. Entre el mite i la realitat

(1860

1875), Enric Carreres seria un pseudònim del mateix Frederic Soler.

3 Rei de Catalunya-Aragó de 1412 a 1416, el primer de la dinastia castellana

dels Trastàmara. Era el ﬁll segon de Joan I de Castella i d’Elionor d’Aragó, i

va residir a Castella ﬁns als 32 anys. La sentència del compromís de Casp el

va proclamar rei l’any 1412, i Jaume d’Urgell, que en un primer moment

havia acceptat la proclamació del seu rival, es va revoltar l’any 1413, però,

per manca de suport suﬁcient, va ser vençut, processat i condemnat a

presó perpètua. Ferran va haver de cedir a les corts de Barcelona de 1412-

1413 i imposar el pactisme, però va encarar-se a l’oligarquia barcelonina

(representada pel conseller Joan Fiveller) l’any 1416.

- 7 -

ÍNDEX

Rellegim Pitarra 9

Avís per a la lectura oral del text 15

Liceistes i cruzados 19

- 9 -

Rellegim Pitarra, Xavier Albertí

(Pròleg a l’edició de Singlots poètics. Teatre Complet de Serafí Pitarra)

Serafí Pitarra és un dels nostres clàssics més importants, no

només per tot allò que li deu el panorama cultural en llengua ca-

talana, sinó sobretot per la sorprenent vigència que mostren els

seus textos —i molt especialment els Singlots poètics— des d’una

perspectiva contemporània.

Sabem que Frederic Soler (Barcelona, 1839-1895) no va pujar

a saludar dalt d’un escenari ﬁns després de l’estrena de Les joies de

la Roser, la qual va tenir lloc el dijous 6 d’abril de 1866. Aquest dra-

ma havia estat molt ben acollit tant pel públic com per la crítica, i la

premsa va comminar el dramaturg fervorosament a signar les noves

obres amb la identitat real que amagava darrere el pseudònim.

En poc menys de tres anys, aquesta estranya conjunció de

l’angèlic serafí i la terrenal pitarra havia esdevingut extraordinària-

ment popular entre la ciutadania barcelonina. Inicialment, el drama

de Les joies encara duia la mateixa signatura que els singlots ante-

riors, i a partir d’aquesta obra, l’autor signaria indistintament amb

el seu nom real o amb el pseudònim.

Potser val la pena recordar que —tal com aﬁrma Carme Morell

a l’estudi més recent de què disposem ara per ara sobre el drama-

turg, un treball publicat ara ja fa gairebé vint anys— al llarg de la

- 10 -

seva vida Frederic Soler va utilitzar altres pseudònims. Un dels més desta-

cables va ser el de «Miguel Fernández de Soto», amb el qual estrenaria el

drama romàntic en castellà Una gloria catalana, o Juan Fivaller, el dijous

11 d’abril de 1864, a la mateixa funció en què s’estrenaria professional-

ment a Barcelona L’esquella de la torratxa. L’altre, encara més destaca-

ble, va ser el pseudònim d’«Enric Carreres», amb el qual simularia signar

conjuntament alguns dels seus singlots més importants, com Liceistes i

cruzados o Els herois i les grandeses.

El pseudònim de «Pitarra», però, va tenir un èxit tan impressionant

que acompanyaria Soler al llarg de tota la seva vida creativa, malgrat que

des d’una perspectiva contemporània ara el puguem utilitzar per refe-

rir-nos especialment a l’autor dels Singlots poètics. Per a nosaltres, doncs,

Serafí Pitarra és el protagonista destacat de l’eclosió del teatre en català

que es va produir a Barcelona en menys de tres anys: des que la societat

d’aﬁcionats «Melpómene» va estrenar al Teatre Odeon L’esquella de la

torratxa el dijous 25 de febrer de 1864, ﬁns que el Teatre Català estre-

naria encara al Teatre Odeon l’últim singlot poètic, Coses de l’oncle!, el

dijous 4 d’octubre de 1866.

No hi ha dubte que podem aﬁrmar que Serafí Pitarra és el pare del

teatre català modern; juntament —cal dir-ho— amb altres companys de

generació, els quals també hauríem de poder conèixer millor algun dia

si volem valorar amb més profunditat la riquesa del nostre patrimoni es-

cènic: Conrad Roure, Josep Anselm Clavé, Francesc Camprodon, Eduard

Vidal i de Valenciano, Valentí Almirall, Albert Llanas, Josep Maria Arnau,

Josep Feliu i Codina, Joaquim Asènsio d’Alcàntara, Marçal Busquets, Da-

mas Calvet, Manuel de Lasarte, Josep Vancells, Pere Antoni Ventalló i

Vintró…

La conseqüència directa de l’espectacular increment demogràﬁc que

va patir la ciutat de Barcelona durant la segona meitat del segle xix va ser

- 11 -

la visible proliferació de les formes de diversió col·lectives, que a l’època

tenien els balls i els espectacles teatrals —especialment musicals— com a

manifestacions principals.

L’augment de la població, sobretot de les classes menestrals i po-

pulars, va fer que una part molt destacable del públic potencial de teatre

no entengués la llengua que dominava aleshores als escenaris. Hi havia,

per tant, un públic nombrós que seguia amb força més atenció aquells

sainets breus en la seva llengua materna, que no pas les obres en castellà

que aquests de vegades acompanyaven, i que constituïen sempre el plat

central de les representacions teatrals.

Per això, quan a partir de l’estiu de 1864 es popularitzarien a la

cartellera barcelonina els espectacles íntegrament en llengua vernacla

—gràcies a l’èxit que havien tingut als teatres dels jardins del Passeig

de Gràcia aquestes peces musicades, encapçalades per L’esquella de la

torratxa— el teatre en català deixaria de ser testimonial per esdevenir

ràpidament un dels articuladors centrals de la nova societat de masses

que començava a desenvolupar-se a la ciutat de Barcelona.

I això vol dir, per tant, que els Singlots poètics van ser una de les

eines principals a l’hora de possibilitar el «renaixement» real del teixit

cultural en català, gràcies a la popularització del seu idioma com a llen-

gua de diversió i d’identitat col·lectiva en l’espai públic.

Els col·loquialismes i castellanismes en els textos de Pitarra respo-

nien a una voluntat d’utilitzar el català que es parlava aleshores, per tal

d’apropar-se a la realitat sociolingüística del seu públic i defugir l’ús miti-

ﬁcat de la llengua que proposaven els jocﬂoralistes, amb les implicacions

ètiques i estètiques que el seu català «reﬁnat» comportava.

Aquesta edició ha tendit a «normalitzar» la llengua de les peces

d’acord amb la realitat sociolingüística actual, amb la intenció d’evitar pri-

vilegiar el plaer arqueològic per la llengua en detriment d’un acostament

als singlots des de la realitat idiomàtica actual, la qual ha passat per un

- 12 -

procés d’estandardització que podria diﬁcultar innecessàriament la lectura

d’uns textos que encara tenen molt a dir-nos.

Els Singlots poètics de Serafí Pitarra ofereixen una vigència fasci-

nant. Per això era imprescindible que disposéssim d’una edició moderna

que no ens condemnés a visitar-los en un treball de lectura arxivística i

esforçada, el qual ha posat massa sovint barreres innecessàries entre el

gran atractiu d’aquests textos i l’interès dels lectors contemporanis.

Quan Frederic Soler va escriure les seves obres, la societat catalana

i espanyola en general estaven començant a construir unes dinàmiques

socials i polítiques que deixarien empremtes profundes en el darrer segle

de la nostra història. Esparterista i liberal, si hem de creure els dos quadres

que decoren la casa de Serafí Pitarra a El boig de les campanelles (un, Els

herois de la llibertat; l’altre, Espartero), la mirada de Pitarra sobre la seva

realitat és profundament sociològica, si bé presenta sempre una natural

tendència a la sàtira i la paròdia que impedeix l’adhesió cega a un color

ideològic, i que resulta sempre, en tot cas, manifestament desmitiﬁcadora.

En un panorama, doncs, explícitament polititzat, on les mitologies

ideològiques són una música de fons constant (amb reiterades al·lusions

als carlins i als isabelins, a les bullangues que van agitar la ciutat de Bar-

celona, a la presència militar castellana dins de Catalunya…), l’obra de

Pitarra retrata la inﬂuència de la política en la realitat quotidiana, i alhora

adverteix dels perills de convertir les ideologies en mites que deixin de

tocar de peus a terra.

La grandesa del sentit de l’humor pitarresc rau probablement en

aquesta constant radiograﬁa ideològica sobre l’actitud política, tant a

gran escala social com en el nivell més reduït de les relacions humanes

directes. Les seves obres paròdiques o satíriques ho són sobretot de la

moral que privilegia el valor de l’honor i de la víctima. Una moral que

determinades formes dramàtiques i narratives havien contribuït a mo-

- 13 -

delar, construint amb èxit un imaginari col·lectiu que determinaria bona

part de les sensibilitats estètiques i socials, ﬁns i tot quan el gust per

aquelles formes ja hauria evolucionat cap a nous estilemes aparentment

diferents.

I aquestes sensibilitats, malgrat els cent cinquanta anys que han

passat des d’aleshores, i malgrat que hàgim evolucionat cap a altres nous

estilemes, semblen tenir encara arrels profundes en la nostra societat.

El treball des de la paròdia permet, a més a més, establir una con-

nexió directa entre tradició i renovació formal, directament lligada a la

construcció d’una nova ètica des del treball estètic. No oblidem que l’únic

referent explícit que proporciona Pitarra als seus singlots és Miguel de Cer-

vantes, amb qui l’autor es compara explícitament quan parodia la peça

El loco de la guardilla de Narcís Serra —que té com a protagonista el

novel·lista castellà— i la converteix en El boig de les campanelles, amb el

mateix Serafí Pitarra de protagonista.

Però no cal que ens ho recordi ell: Pitarra és el Cervantes del teatre

català modern. Llegim-lo, rellegim-lo, estudiem-lo en profunditat i segu-

rament en traurem alguna lliçó per a un moment en què el nostre món

també està començant a construir noves dinàmiques polítiques i socials.

Xavier Albertí (Director del Teatre Nacional)

- 15 -

Avís per a la lectura oral del text

Per facilitar la lectura del text, se n’ha modernitzat i actualitzat l’or-

tograﬁa.

Això de vegades ha signiﬁcat la pèrdua d’informació fonètica

no normativa o no estàndard, que tanmateix es pot deduir gràcies

a la regularitat del nombre de síl·labes o de la rima.

Tanmateix, la pronúncia en veu alta del text hauria de vetllar

per respectar la mètrica i les rimes del text original.

S’ha cregut convenient prendre aquesta decisió editorial per

reforçar la naturalesa divulgativa d’aquesta edició, i alhora perquè

les nombroses imprecisions lingüístiques de les obres (en l’ús de

diftongs i hiats, per exemple, o en la rima consonant) ja reclamen

que qui vulgui pronunciar el text en veu alta dediqui una atenció

especíﬁca a les rimes i a la mètrica si en vol mantenir la regularitat.

A les pàgines següents oferim una llista d’exemples que po-

den ser útils a l’hora de llegir oralment les peces.

- 16 -

Exemples a tenir en compte per a la lectura oral del text:

İ «així», si ha de rimar amb «coixins», es pronunciarà «[aixins]».

İ «així», si ha de rimar amb «pis», es pronunciarà «[aixís]».

İ «aldea», si ha de rimar amb «teia», es pronunciarà «[aldeia]».

İ «altres», si ha de rimar amb «catres», es pronunciarà «[atres]».

İ «començo», si ha de rimar amb «pensa», es pronunciarà «[comence]».

İ «complert», si ha de rimar amb «nit», es pronunciarà «[complit]».

İ «compto», si ha de rimar amb «tonto», es pronunciarà «[conto]».

İ «cotxe», si ha de rimar amb «totxo», es pronunciarà «[cotxo]».

İ «diguis», si ha de rimar amb «ﬁgues», es pronunciarà «[digues]».

İ «doncs», si ha de rimar amb «bronques», es pronunciarà «[donques]».

İ «doncs», si ha de rimar amb «giragonses», es pronunciarà «[donces]».

İ «doncs», si ha de rimar amb «talòs», es pronunciarà «[dos]».

İ «doni», si ha de rimar amb «respongui», es pronunciarà «[dongui]».

İ «llavors», si ha de rimar amb «hores», es pronunciarà «[llavores]».

İ «llengua», si ha de rimar amb «merengue», es pronunciarà «[llenga]».

İ «Liceu», si ha de rimar amb «recreo», es pronunciarà «[liceo]».

İ «mogui», si ha de rimar amb «toga», es pronunciarà «[moga]».

İ «molesti», si ha de rimar amb «bèstia», es pronunciarà «[molèstia]».

İ «ojo», si ha de rimar amb «moco», es pronunciarà «[oco]».

İ «perfecta», si ha de rimar amb «veta», es pronunciarà «[perfeta]».

İ «recobreu», si ha de rimar amb «dau», es pronunciarà «[recobrau]».

İ «res», si ha de rimar amb «cafè», es pronunciarà «[re]».

İ «sóc», si ha de rimar amb «perdó», es pronunciarà «[só]».

İ «Tàrrega», si ha de rimar amb «llarga», es pronunciarà «[targa]».

İ «tusta», si ha de rimar amb «costa», es pronunciarà «[tosta]».

İ «usted», si ha de rimar amb «gener», es pronunciarà «[usté]».

İ «vaja», si ha de rimar amb «Laia», es pronunciarà «[vaia]».

İ «veremo», si ha de rimar amb «fermo», es pronunciarà «[vermo]».

İ «vulgui», si ha de rimar amb «fulla», es pronunciarà «[vulla]».

İ «encara que», si ha de tenir tres síl·labes, es pronunciarà «[encar que]».

- 17 -

İ «esteranyinador», si ha de tenir cinc síl·labes, es pronunciarà «[estrenyi-

nador]».

İ «feredat», si ha de tenir dues síl·labes, es pronunciarà «[fredat]».

İ «per això», si ha de tenir dues síl·labes, es pronunciarà «[per ’xò]».

İ «per algú», si ha de tenir dues síl·labes, es pronunciarà «[pelgú]».

İ «per amor de», si ha de tenir quatre síl·labes, es pronunciarà «[per mor

de]».

İ «per aquí», si ha de tenir dues síl·labes, es pronunciarà «[per ’quí]».

İ «però», si ha de tenir una sola síl·laba, es pronunciarà «[prò]».

İ «que hi», si ha de tenir una síl·laba, es pronunciarà «[qu’hi]»

İ «que s’agaﬁn», si ha de tenir tres síl·labes, es pronunciarà «[qu’ es gaﬁ]».

İ «saragata», si ha tenir tres síl·labes, es pronunciarà «[sargata]».

İ «se n’aniria», si ha tenir quatre síl·labes, es pronunciarà «[se’n niria]»

İ «sóc un home», si ha tenir tres síl·labes, es pronunciarà «[só un home]».

İ «veient», si ha tenir una síl·laba, es pronunciarà [«veent»]

LICEISTES I CRUZADOS

- 21 -

AL SENYOR DON ALEIX ANGLADA DE

PUIGQUERALT.

El sol fet d’haver admès vostè la dedicatòria d’aquesta comèdia

fa que ella tingui per a nosaltres un valor inapreciable.

El nostre únic objecte en escriure

la ha sigut fer ressaltar el ridícul

dels dos partits. Com a bon apassionat, trobarà moltes inexactituds

en les cites d’òperes i cantants, puix es parla, per exemple, del

Faust,

en època en què aquesta obra encara ni existia, i se citen

noms i més noms sense fer

ho per l’ordre en què ells van ﬁgurar en

els dos teatres.

Però, com que una comèdia s’escriu per a tot un públic i no

exclusivament per als que són intel·ligents en òperes, resulta que

s’han de citar exemples que tothom sàpiga. Així és que si en la

representació arrencà grans aplaudiments que un cruzado digués

que s’havia fet el Faust al Principal, perquè tothom sap positivament

que no s’hi ha fet, és segur que no hauria produït cap efecte que

hagués dit que s’hi havia fet La Dalmira, atès que sent òpera poc

coneguda no es podria prendre per desencert el que quasi tothom,

pel fet d’ignorar la veritat del cas, hauria cregut que era cert.

No donem amb aquesta comèdia, com molts podrien creure,

una ressenya històrica de tot allò succeït als nostres teatres; donem

1 Òpera de Gounod que va ser representada a Barcelona, al Liceu. Pitarra li va dedicar

una ressenya còmica dins dels seus Singlots poètics.

- 22 -

únicament una comèdia com qualsevol altra i si algun cop hi surten

noms coneguts, no és només per donar

hi aquella mica de color local

que tan bé va a les obres dramàtiques.

Tot el que diem, doncs, no és absolutament veritat; ho és, sí, en el

sentit de suposar que deien i es feien barbaritats per l’estil i, no sabent

les, hi posem les que veurà per comparar

les.

Les errades històriques són certament lamentables, però és tan poc

important saber si en tal època cantava en Landi o en Morini, que per

l’indiferent que és no ens hi hem aturat, puix vostè comprendrà que, a

voler

ho, res més fàcil que haver

nos assabentat d’això per via d’algun

dilettante.

La comèdia té per objecte castigar un vici o una preocupació amb

el ridícul; si aquesta ho fa, la resta pot anar

ho a preguntar qui vulgui

a qui ho sàpiga, puix nosaltres quan fem una comèdia, no històrica, no

tenim obligació de copiar materialment la veritat. Basta que, no faltant a

l’època, sigui versemblant.

Això dit, no ens queda més que donar

li les gràcies per l’amabilitat

amb què es digna a acceptar la nostra obra i dir

li que disposi com vulgui

d’aquests S. S. S. Q. S. M. B.

Els autors.

2 Fórmula de cortesia que signiﬁca: «Sos segurs servidors» i «Que ses mans besen».

- 23 -

PRIMERA ESTRENA:

Teatre de Varietats

(Passeig de Gràcia)

[8 d’agost de 1865]

REPARTIMENT:

Dolores Francisca Soler.

Rita Fermina Vilches.

Don Ambròs Lleó Fontova.

Don Ricardo Josep Closelles.

Don Lluís Joan Bertran.

Senyor Lluneta Fernando Puiguriguer.

Jaume Miquel Llimona.

Romança Francisco Puig.

Don Paco Lluís Garcia.

Principalista 1r Joaquim Bigorria.

Principalista 2n Joan Maleres.

Mossos 1r i 2n N. N.

1 Sense nom conegut: «Non Nomine».

- 24 -

EQUIP ARTÍSTIC

Direcció i adaptació Jordi Prat i Coll

Assessorament escenogràﬁc Ricard Prat i Coll

Assessorament de vestuari Míriam Compte

Il·luminació Ignasi Camprodon

Direcció musical i pianista Andreu Gallén

Producció Teatre Nacional de Catalunya

Teatre Nacional de Catalunya

Temporada 2013/2014

Direcció artística de Xavier Albertí

Patrocinadors del TNC: TV3 / Catalunya Ràdio i

Fundació Damm.

- 25 -

REPARTIMENT

Liceistes i cruzados es va estrenar a la Sala Tallers del

Teatre Nacional de Catalunya el 16 de maig de 2014

amb el repartiment següent:

DON AMBRÒS: Pep Sais

DOLORES: Anna Moliner

DON RICARDO: Francesc Ferrer

DON LLUÍS: Pau Viñals

ROMANÇA: Jordi Vidal

DON PACO: Camilo García

SENYOR LLUNETA: Jordi Banacolocha

RITA: Berta Giraut

JAUME: Oriol Guinart

- 26 -

PERSONES:

DOLORES

RITA

DON AMBRÒS

DON RICARDO

DON LLUÍS

SENYOR LLUNETA

JAUME

ROMANÇA

DON PACO

PRINCIPALISTA 1R

PRINCIPALISTA 2N

MOSSOS 1R I 2N

LICEISTES, CRUZADOS, MOSSOS, SENYORES, CURIOSOS,

ETC.

- 27 -

ACTE PRIMER

El teatre representa el saló de descans d’una casa de banys de primer

ordre. Portes laterals i al fons, pel qual es veu un gran jardí. Taules de

joc, cadires, aranyes de cristall, portaleres, i en tot molt de luxe.

ESCENA I

Rita i Jaume.

Rita: Ves quina casualitat!

Jaume: Sí que ha sigut molta sort!

Rita: El que és jo, ja et feia mort.

Jaume: Diu que: «mala herba…»!

Rita: És veritat.

Però i què ha estat tot això?

Ho miro i no sé el que em passa!

(

Admirada del saló.

)

Jaume: Eh que és tota una casassa? (

Content.

)

Rita: Ni un palau de debò!

Jaume: L’amo, que és un estornell,

va dir: «Hola! Aquí hi ha guanys!

4 Aquest «veritat» s’hauria de pronunciar «[vritat]», per tal de mantenir la regularitat

mètrica del text. Sobre la pronúncia oral d’aquesta edició moderna, vegeu l’avís de

lectura que trobareu a l’inici del volum.

- 28 -

Fem una casa de banys

i ens hi lluirem la pell».

La va fer; i de mica en mica

tal ha sigut la ganància,

que ja ho veus.

Rita: Quina elegància!

Jaume: No es pot fer cosa més rica.

Rita: I tu?

Jaume: Res, aquí fent de mosso. (

Resignat.

)

Rita: Ja és millor que cavar cols.

Jaume: Sí, i almenys, si tu vols,

veig gent més fina i m’hi rosso.

Rita: Jo, com vàrem perdre tant

a casa per la malura,

vaig anar a ciutat criatura

per servir el senyor Joan.

De seguida no vam fer,

perquè… Ai, fill, que reganyós!

Però ara amb el senyor Ambròs…

És un senyor molt de bé.

Sembla que de bondat caigui.

Jaume: Sí?

Rita: Oh! Tot és la Riteta,

i amb ell i la senyoreta

estic com el peix a l’aigua.

Tres duros, després jo em tramo

el que amb cises

pot quedar

me,

i rentar

me i planxar

tot és a compte de l’amo.

Jaume: Doncs, que és un senyor molt ric?

5 Fet de distreure fraudulentament una quantitat de diners.

- 29 -

Rita: Prou, jo l’avancés d’un xavo.

Jaume: I t’estima?

Rita: Me n’alabo;

ja fa nou anys que hi estic.

Jaume: Però ja que és tan bon home (

Canviant.

)

ton amo, que hasta et du i tot,

com és que és tan tabalot

que a tothom està armant broma?

Rita: Què hi faràs? És la mania

del

treiato

Principal.

Jaume: És que mira que és tabal…

Quin disputar tot el dia!

Crida, tus i s’empatolla…

Rita: Sí, sí, es dóna molts mals ratos.

Veus? Allí hi ha dos

treiatos

que estan a mata

degolla:

l’un es diu de Santa Creu

que és el que hi ha enfront del Falcó…

Jaume: Prop del correu?

Rita: Sí, això;

i l’altre és el del Liceu.

Com que són a prop tots dos,

els que hi van estan renyits

i s’han format dos partits

que estan com a gat i gos.

Jaume: I per això han de disputar

se?

Rita: Disputar

se? Més farien!

Jaume: Què vols dir?

Rita: Que si podien (

Exagerant molt.

)

gosarien a matar

se.

6 L’hostal del Falcó, situat al carrer Escudellers de Barcelona, davant del Teatre Principal

(anteriorment, Teatre de la Santa Creu).

- 30 -

Poc saps tu el que és això!

Jaume: Prou, prou! Si sembla impossible!

Ahir, quins crits!

Rita: És terrible!

Són tots gent d’educació,

molt honrats; per fer un favor

els ve bé qualsevol rato,

(

Tot això molt marcat.

)

però en parlar de

treiato

…

pitjor que toca’ls l’honor!

Jaume: I es troben uns quants que ja…!

Rita: Se les claven que prou couen!

Jaume: Oh! I els escàndols que mouen!

Rita: No sé pas com pararà!

ESCENA II

Rita, Jaume i Dolores, que surt molt elegant per una porta lateral.

Rita: Bon dia.

DoloRes: Hola! Tu aquí?

Jaume: Que Déu la guard, senyoreta.

Parlàvem amb la Riteta

del gran escàndol d’ahir.

DoloRes: Calli, home! Jo que em creia

que aquí estaríem tranquils!

Jaume: Hi haurà disgustos a mils.

Rita: Ahir vespre jo l’hi deia.

DoloRes: Vagi allà on vagi, em molesto

sentint aquests tabalots,

i lo casual és que tots

es trobin al mateix puesto.

Jaume: Com que prendre els banys d’aquí

- 31 -

és moda per la gent fina,

qui vol ser

ho aviat atina

que el venir

hi fa fi.

Rita: I tu, que els coneixes…? (

A J

aume

)

DoloRes: Ei!

Rita, ves quina franquesa!

Rita: Amb aquest? Si és cosa entesa.

Jaume: De menuts que ens portem llei.

Rita: Com que érem dos naps torrats

que anàvem pels esbarzers…

Te’n recordes?

(

Rient.

)

Jaume: D’allò més!

Rita: A collir móres…

Jaume: Quins gats!

Figuri’s que érem xiquets

d’uns tres anys… Ves quina fila!

I corríem per la vila

gairebé es pot dir nuets.

Rita: Ah! Que ets plaga! (Pobre Jaume!)

Jaume: Prou que te’n deus recordar…

Sempre em feies enfadar

cridant

me: «Jaume pataume». (

Com gran gràcia.

)

Rita: No et recordes d’en Sever,

un cop que el vam enganyar?

Jaume: Prou me’n recordo… Ha, ha!

Rita: Va ser una broma. He, he!

DoloRes: (Aquests són els més ditxosos!

I encara es diu si els senyors…)

(

Trista.

)

Jaume: Ja li dic jo que tots dos

semblàvem dos

ñiños

rossos.

DoloRes: Doncs si aquests carinyos duren,

caseu

vos i estareu bé.

- 32 -

Rita: Això sí que tot pot ser.

Jaume: De més verdes en maduren. (

Se’n va rient.

)

ESCENA III

Dolores i Rita.

DoloRes: Això sí que és tenir sort!

Sou dos joves, us voleu

i, si a mà ve, us caseu

sense obstacles ni rigor.

Rita: També es casarà vostè.

DoloRes: I com?

Rita: Perquè don Ricardo (

Amb misteri.

)

ha arribat, ja deixa el fardo

al despatx i aviat ve.

DoloRes: Què dius, dona? (

Alegria gran.

)

Rita: (Ja s’estufa!)

Quan jo dic que li du amor!

DoloRes: D’alegria fins el cor

sembla que se m’estarrufa.

Rita: Ho veu, dona, si és ditxosa?

DoloRes: Però com? Si el papà vol

que casant

me amb un mussol

deixi de ser venturosa…

Rita: Amb qui vol dir?

DoloRes: Amb don Lluís.

Rita: Dona, el pot enviar a dida

contant allò de seguida.

(

Marcat.

)

DoloRes: Però ja és cert? (

Molt marcat.

)

Rita: De precís.

7 Curt d’enteniment.

- 33 -

El qui ho va dir ho sap ben bé

i, si es vol, ho sosté encara.

DoloRes: Donaré un disgust al pare.

Rita: Ja ho veig, però ho ha de fer.

DoloRes: Primer provaré si em deixa;

o si no,

nada

, l’hi dic. (

Resolta.

)

Rita: Ditxós don Lluís! Perquè és ric,

amb tot es dóna a conèixer!

Ben pensat, i de seguida.

DoloRes: De seguida que el veuré. (

Resolta.

)

Veus: Tuno! Estrofa!

Vós! Vostè! (

Dins.

)

Rita: La mania maleïda.

DoloRes: Ja me’n vaig per no sentir

ho!

Rita: Jo a la cuina, que prou tardo.

DoloRes: Si el veus, pots dir a en Ricardo

que esperant

lo aquí sospiro.

Se’n van cada una per un cantó, al mateix temps que entren disputant els

senyors acaloradament pel fons.

ESCENA IV

Don Ambròs, Romança i Don Paco.

Don Ambròs, un vell decent amb perruca. romAnçA, elegant, flac i d’una edat

regular, tipus exagerat que en parlar de música s’extasia i gaudeix extrema-

dament.

Don PAco, intel·ligent en música.

Romança: Com, que en Verdi no és un geni?

ambRòs: Més ho és en Saldoni.

8 Persona de pocs escrúpols morals.

9 El músic Baltasar Simó Saldoni (Barcelona, 1807

Madrid, 1889) va ser autor d’òperes i

sarsueles.

- 34 -

Paco: ¡Ca!

Romança: Home, si aquell

Rigoletto

…!

Sublime!

(

Sempre amb èxtasi.

)

Paco: ¡Inmenso!

ambRòs: (Animal!)

Romança:

Si tutte le feste al tempio

…

Canta sempre amb tal passió, que fins gira els ulls en blanc i sembla que

l’ànima se n’hi va.

ambRòs: I bé? I què? Vol comparar

potser això amb el de la

Chiara

Romança: Fugi d’aquí! (

Horroritzant

se.

)

Paco: ¡Ja, ja, ja!

ambRòs:

Caro amico, siamo intesi

Cantant i volent fer el caricato amb poca gràcia. L’italià del que canten és

expressament mal escrit per imitar aquests tipus. Don

Ambròs tindrà tos i quan

s’enfadi sobretot tindrà uns accessos terribles.

Romança: Si això és més vell…! (

Rient.

)

Paco: ¡Hombre, y tal!

Romança: Que l’anar a peu.

ambRòs: Vatua listo!

I sent vell, no pot ser gran?

Això tenen els liceistes.

Paco: ¿Y qué tiene el Principal?

Romança: Què vol que tinguin? Teranyines.

ambRòs: Bueno, doncs està acabat. (

Cremant

se.

)

Paco: Déjelo usted ya por ximple (

A R

omança

)

y vámonos, que es muy tard.

10 Duetto del Rigoletto de Verdi.

11 Chiara di Rosemberg, òpera del compositor italià Luigi Ricci (1805

1859).

12 Ària de Chiara di Rosemberg.

- 35 -

ambRòs: Tingui compte com em tracta,

papanates, capsigrany.

Paco: Vamos. (

A R

omança

, empenyent

lo per

endur

se’l.

)

Romança: No, que vull convènce’l.

Paco: ¿Pero no ve que no sap

nada de música?

ambRòs: Ximple!

Abans que vostè fos nat

jo ja anava a sentir els bufos.

Paco: ¿Los «bufos»? (

Sense entendre

ho.

)

Romança: Sí.

ambRòs: (Ai, caram!) (

Eixugant

se.

)

Paco: ¿Pero, hombre, qué son els «bufos»?

Romança: Els caricatos.

Paco: ¡Ja, ja! (

Burlant

se’n.

)

ambRòs: Que tinc micos a la cara?

De què riu?

Paco: ¡Piramidal! (

Rient.

)

Romança: Té raó, home, si la «bufa»

és allò que és ple de llard.

ambRòs: Sí, i també és allò que es treu (

Irònic.

)

de dins del gall per Nadal;

i s’esbotza pels clatells

on hi ha llana.

(

Amb intenció.

)

Romança: M’ha insultat.

Paco: Parli a la gente con modos.

¡Megateri!

ambRòs: Orangutan!

Romança: Quin mal li he fet jo per dir

13 «Tenir llana al clatell» signiﬁca «ser molt ignorant».

14 Mamífer desdentat, extingit, de grans dimensions.

- 36 -

que no es diu «bufo»?

ambRòs: Animal!

Doncs com es diu?

Paco: «Caricato»,

ja l’hi he dit.

ambRòs: Doncs s’ha errat.

Romança: Ja veurà; fem una cosa. (

Contenint

se.

)

Aviat es reuniran

tants liceistes i cruzados

com hi ha aquí a prendre els banys

en aquest saló, i que ho diguin.

ambRòs: Bueno, doncs ells ho diran.

Paco: Vaya, ¿y por tan poca cosa

los anem a molestar?

Romança: No, si així com així vénen

un xic abans d’esmorzar

cada dia a fer tertúlia.

Paco: Así ya es más racional.

ambRòs: A quina hora és?

Romança: A les onze.

ambRòs: Corrent,

doncs, quedem citats.

Romança: Veurà com és «caricato».

ambRòs: És «bufo», nas de cavall!

Paco: ¡No insulte usted!

Romança: Tuno!

ambRòs: Estrofa!

Paco: ¡Caricato!

ambRòs: Bufo!

Romança: Bah!

15 En el sentit d’«entesos».

- 37 -

En arribar aquí, cap dels tres es pot aguantar i agafen cada un una cadira per

tirar

la pel cap, quan entren JAume pel fons amb unes estovalles, Dolores

per la dreta amb un vestit de senyora, i

ritA per l’esquerra amb unes faldilles.

Totes les escenes de l’índole d’aquesta, ràpides.

ESCENA V

Paco, Ambròs, Romança, Dolores, Rita i Jaume.

DoloRes: Què passa? (

Entrant. A D

mbRòs

)

ambRòs: Aquests liceistes!

Rita: Què hi ha? (

Entrant. A R

omança

)

Romança: Res, aquest cap pelat.

Jaume: Què succeeix? (

Entrant. A D

aco

)

Paco: ¡Este gran tuno!

Jaume: (Ja hi tornem a ser, el sarau!)

S’han envestit tots tres amb les cadires i han quedat Don PAco al mig i els

altres un a cada costat, formant un triangle. Quan els altres entren, es queda

cadascú detenint al que ha fet la pregunta amb les estovalles o vestits, que

seran de colors clars o virolats, mentre aquells, furiosos, empunyen cada un la

seva cadira, esbufegant i detenint

se l’estona que es detenen com per respirar.

DoloRes: Jo em cosia un xic la bata, (

Ensenyant

la.

)

quan sento aquest daltabaix.

Rita: Jo la ferma

a les faldilles, (

Ensenyant

les.

)

quan sento el sagramental.

Jaume: I jo parava la taula (

Ensenyant

la.

)

com que hasta amb això he baixat.

ambRòs: Grandíssims pocavergonyes!

Paco: ¡Mono feo!

Romança: Gandulàs!

16 Llenca de roba cosida al voltant d’una vora de vestit per reforçar

la.

- 38 -

ambRòs: Déu no em detingui! (

Alçant la cadira.

)

DoloRes: Assossegui’s! (

Detenint

lo.

)

Paco: ¡El que venga…! (

Alçant la cadira.

)

Romança: Ja veurà! (

Alçant la cadira.

)

Don Ambròs ha alçat la cadira i ha corregut cap al mig. Els altres dos també l’alcen

i l’amenacen, però es nota la por que tenen i reculen. Amb aquest moviment,

resulta que a l’últim tornen a fer el triangle amb la sola diferència que queden

Don Ambròs i JAume al mig i els altres dos amb les dues dones, un a cada costat.

Jaume: Reporti’s! (

A D

mbRòs

)

Rita: Pari’s! (

A D

aco

)

DoloRes: Deturi’s! (

A R

omança

)

ambRòs: Xibeca!

Romança: Ximple!

Paco: ¡Caimán!

ambRòs: Deixa’m estar! (

A J

aume

, que el deté fort.

)

Jaume: Vamos, home!

Paco: Déjeme usted. (

A R

ita

, fent força.

)

Rita: Que ha

locat

Romança: No em detingui…

DoloRes: Deixi

ho córrer!

Jaume: (Sembla que estiguem ballant.)

ambRòs: Fora, i què tanta follia!

Romança: Fora!

Paco: ¡Fuera!

ambRòs: No hi anirà.

Fins aquí, tots tres han lluitat amb els tres que els detenen, i quan JAume ja

no pot més, per detenir

lo li tira les estovalles, el cobreix tot i l’abraça per

subjectar

lo. Al mateix temps que veu que a les dones se’ls escapen els seus,

diu com a consell a

ritA:

Jaume: Tira

li al cap les faldilles!

- 39 -

Així que ritA ha aconseguit fer el mateix que JAume, diu a Dolores com a consell:

Rita: Tira

li el vestit al cap!

Un cop tots tres es troben de la mateixa manera, els tapats forcegen i se’ls

senten crits ofegats.

DoloRes: I ara què es fa?

Jaume: Assistència!

Rita: Pere!

DoloRes: Andreu!

Jaume: Vicente!

Rita: Pau!

ESCENA VI

Dits, tres mossos de la fonda i Don Lluís. Els mossos, amb davantal i gorra

blanca; Don Lluís, elegant.

Jaume: Subjecteu

me aquests homes

que s’anaven a matar!

Es llancen dos mossos sobre cada un dels tapats i, abraçant

los, els subjecten

al temps que entra

Don lluís.

lluís: Es pot saber què succeeix?

JAume, sense sentir ni haver vist Don lluís, que s’ha posat al centre del quadre,

diu als mossos:

Jaume: Separem

nos, i endavant.

En sentir aquesta ordre, se’n van de la forma indicada: romAnçA, Dolores i un

mosso per la dreta;

ritA, Don PAco i un mosso per l’esquerra; JAume, Don Ambròs

i un mosso pel fons, i es queda

Don lluís al mig de l’escena com qui veu visions.

- 40 -

lluís: Vamos, ja entenc… El de sempre…

altRes Veus: Bruto! ¡Bárbaro! Caimán! (

A fora.

)

lluís: Anem a calmar els de fora.

Se’n va corrents i torna a sortir JAume.

Jaume: Ves quins caps eixelebrats!

Amb les baralles han quedat a terra els tres barrets i els tres bastons dels se-

nyors.

JAume, en veure’ls, els cull i es posa un barret al cap, un a sota de cada

braç i els bastons a la mà. Se’n va cap al fons, al temps que surten de llocs

oposats

ritA, el mosso 1r i el mosso 2n.

Jaume: Portem

los

els a la sala

per quan vagin a esmorzar.

mosso 1: Vinc pel barret de don Paco. (

N’hi dóna un.

)

mosso 2: Vinc pel barret de don Pau. (

Li dóna l’altre.

)

Rita: Dóna’m el barret de l’amo.

Abaixa el cap. Ella l’hi pren i, com que amb cada un dels barrets ha donat el

corresponent bastó, ara es troba sense res.

Jaume: Ja ens hem desembarassat.

Se’n va cadascú per una porta diferent.

ESCENA VII

Dolores i Don Ambròs. Ella l’acompanya com calmant

lo i el fa seure

amb afecte.

DoloRes: Vamos, segui i assossegui’s,

que a l’últim això ha passat.

ambRòs: Ja et dic jo que mai més torno.

- 41 -

Xitxarel·los de quinze anys

que tot just sopen a taula,

parlar de teatres! Malvats!

Si no és pel «si no», els seguia

una causa criminal.

Si llavors tinc el paraigua,

prou els badava aquí el cap.

I tot perquè al que ells diuen

la «prima donna»..., tabals!,

jo li dic la «bufa». Imbècils!

La «bufa» es diu i es dirà,

mentre el bon gust es conservi…

I sempre torna amb el

Faust

…

i en Selva…

i torna amb en Selva.

Ves què és en Selva, al costat

del gran Remorini!

(

Extasiant

se.

)

DoloRes: (Alça!) (

Com dient que ja

s’engresca.

)

ambRòs: I aquell Galli!

DoloRes: Endavant!

ambRòs: I després, els grans panarres,

fins voler

me disputar

que el

Faust

de què tant parlen

no s’ha fet al Principal!

DoloRes: Fins aquí!

17 Cridaner o xerraire sorollós.

18 Antonio Selva (1824

1889) va ser un baix italià especialitzat en papers verdians. Va estrenar

mundialment l’Ernani de Verdi l’any 1844.

19 Ranieri Remorini (1783

1827) va ser un tenor buffo italià.

20 L’italià Filippo Galli (1783

1853) va ser un dels baixos més aclamats de l’època del Bel

Canto.

- 42 -

ambRòs: Què?

DoloRes: Jo crec, pare,

que això és la pura veritat.

ambRòs: I goses…?

DoloRes: Doncs, que somia?

ambRòs: Dolores! (

Cremat.

)

DoloRes: Si es va estrenar

al Liceu.

ambRòs: Calla, calla…!,

si en fa aquest teatre de mal!

És clar, tu també ets dels d’ells!

Com que al Principal s’hi va

només per sentir la música

i escoltar

se els cantants,

i al Liceu hi aneu totes

amb el vestit escotat,

i cuernos i penjarelles,

i diables i botavants.

(

Tus.

)

DoloRes: Bé, vamos, sí. (Ditxós teatre!

Mal com no són tots cremats!)

Eixugui’s.

ambRòs: Tothom disputa…

i què sabeu?

DoloRes: Bé; acabat.

Doni el mocador i sossegui’s…

La suor li va cara avall.

Dolores li ha tret el mocador de la butxaca i l’eixuga, però en fer

ho li arrenca

la perruca.

ambRòs: Burros! Ai, ai! Què fas, dona?

M’has tret la perruca… És clar…

- 43 -

com vas sempre tan barroera…

Ell se la posa i se la posa al revés sense mirar

s’hi.

DoloRes: Posi

la bé.

ambRòs: No cal! (

Cremat.

)

DoloRes: Ja veurà!

ambRòs: Et dic que t’apartis!

DoloRes: Si du el davant a detràs!

ambRòs: Doncs millor.

DoloRes: Però!

ambRòs: Dolores! (

Crit terrible.

)

DoloRes: Vostè mateix!

ambRòs: A brodar!

Dolores s’asseu i broda en relleu. El seu pare pensa. Pausa.

ambRòs: Vaja, això sembla impossible!

I sobretot el pensar

que fins tu… la meva filla

contra de mi t’has girat…

Ah! Si don Lluís s’hi ensopega,

prou se n’anaven mocats!

Allò sí que és tot un jove!

Allò és un home com cal!

DoloRes: Ditxós don Lluís, i que hi pensa…!

No sé don Lluís què li ha dat!

ambRòs: I a tu no sé què t’ha fet

perquè el menyspreïs tant.

DoloRes: Què m’ha fet? Que no m’agrada.

ambRòs: No pot ser; t’ha d’agradar.

Què vols més? Airós, ben guapo,

21 Esbudellats.

- 44 -

elegant, alt, ben plantat…

Vamos, és un jove que omple.

DoloRes: Ja ho veig, però… què hi farà?

ambRòs: Té una bona posició.

DoloRes: Sobretot si està assentat.

ambRòs: Assentat i dret, ximpleta!

No estic per broma, ja ho saps.

DoloRes: No he dit res.

ambRòs: Té dues fàbriques

de lligacames a Sants

i una d’ullets de cotilla

que li dóna un dineral.

Després, aquí a Barcelona,

cases a prop del Palau,

una al carrer de les Mosques

i, segons diu, ha comprat

uns terrenos a l’

Ensanche

de vint

quatre mil pams

allà on hi ha aquella sínia,

per anar

n’hi a estar.

DoloRes: Almenys sap triar el lloc.

ambRòs: Com que el verd li agrada tant

i allò sembla estar a la torre…

DoloRes: Per força li ha d’agradar.

ambRòs: Després, té cotxe, tartana,

carretó, carro, cavalls…

Tot el que vulguis.

DoloRes: Ja ho veig,

però no em pot agradar.

Primerament, sembla un indi

22 El Pla Cerdà de construcció de l’Eixample barceloní, que va urbanitzar els terrenys entre

Gràcia i Barcelona, es va aprovar l’any 1860.

- 45 -

de tants anells a les mans,

i si els anells no li basten

va amb anelletes rissat.

Després, té unes faccions

tan xiques i regulars,

que els bigotis són dues comes,

la pera un interrogant,

el nas una admiració,

els ullets dos punts finals

i les patilles parèntesis

amb tot això a dins tancat.

ambRòs: Que donem lliçó d’escriure? (

Irònic.

)

DoloRes: Miri

se’l bé i ho veurà.

A més, té enfonsat endintre,

tant, aquest llavi de baix,

que se m’afigura un músic

que el clarinet va tocant.

ambRòs: Bé, bé, vaja; prou ximpleses!

És guapo i no es pot dubtar.

Ves si ho és, que fins em sembla

que tira a en Landi.

(

Com una gran cosa.

)

DoloRes: I tal! (

Burlant

se’n i rient.

)

(Si no el tira quan va en cotxe.)

ambRòs: A més d’això, és educat,

té gran afició a la música,

té grans qualitats morals;

és tot ànima.

DoloRes: No em basta.

Si em caso, vull que l’amant

també tingui cos.

ambRòs: Doncs calla, (

Cremat.

)

que ja em tens fins aquí dalt!

- 46 -

Jo li he donat ja paraula

i per tant t’hi casaràs.

DoloRes: Jo, amb aquell nyicris?

ambRòs: Lo dicho.

Tant que ha fet pel Principal

i ara haver

li de dar un xasco…

Això sí que no ho veuràs.

DoloRes: I si don Lluís l’enganyés?

ambRòs: Què ha d’enganyar, capsigrany!

DoloRes: Home, sí, que fos liceista.

ambRòs: I a què ve aquest disbarat?

Com és que has de deshonrar

lo?

DoloRes: Jo, deshonrar?

ambRòs: Em mataràs.

DoloRes: Jo crec que es pot ser liceista

i per això ser molt honrat.

ambRòs: Què renegues, condemnada!

Què dius, ara? Que has

locat

…?

DoloRes: Home, si no dic que ho sigui…

(Déu me’n guard de dir

ho mai!)

Per conèixer una persona

s’ha de menjar molta sal.

ambRòs: Quatre lliures,

crec que diuen.

Jo no les hi he menjat

i a pesar d’això el coneixo,

sinó que a tu et va alçar

de cascos…

DoloRes: Qui?

ambRòs: Vols saber

ho?

DoloRes: Qui?

23 Per conèixer bé una persona cal tractar

la molt de temps.

24 Unitat de pes catalana equivalent a 400 grams.

- 47 -

ambRòs: L’enginyer.

DoloRes: Doncs ha errat.

ambRòs: Que et penses que no ho sabia?

No falta qui ho va notar.

Mira l’enginyer, que guapo!

DoloRes: Si no l’ha vist, com ho sap?

ambRòs: No, però diu que ve a ser

com aquell tenoret gras

que ens va esguerrar la

Lucia

fa sis anys al Principal…

I a fe que si és com aquell

tens un gust ben delicat!

Unes dents grosses i grogues

que semblaven de crocant,

una bocassa que oberta

era gran d’un modo tal

que amb l’aire de quan l’obria

constipava els abonats.

DoloRes: Doncs això ho fa dir l’enveja,

perquè és guapo i elegant.

ambRòs: Bueno, bueno, «guapo», «guapo»…!

Tu has de creure i

nada más

Qui ha vist una senyoreta

que sens permís del papà

rep versos amb cors i fletxes,

cartes amb viuets

daurats,

ampolles de pitxolí,

caramels de rosa, rams

i guardapelos i rissos…

i qui sap el que us heu dat?

25 Pasta d’ametlles o avellanes endurida amb caramel.

26 Vora d’una tela, que forma una mena de cordonet.

- 48 -

Perquè fins sé que aquell dia

que et vas fer fotografiar,

ell a la fotografia

ja estava fotografiat

i allí davant del fotògraf

els retrats us vau donar.

DoloRes: Doncs tot això és mentida.

ambRòs: Bé, bé, a mi tant me fa.

Mentre que amb don Lluís et casis,

el que hagi estat, hagi estat.

Jo ja sé que tu no ets noia

per això d’haver fet cap mal.

Acomiada’t d’aquest ximple,

torneu’s els trastos i en paus.

Així estalviarà sabates

no anant carrer amunt i avall,

i no s’exposa a ser borni

de fer tant l’ullet com fa.

DoloRes: Doncs jo amb don Lluís no m’hi caso

ambRòs: Com, que no t’hi casaràs?

Tan segur tingués la Penco

l’any que ve al Principal!

DoloRes: Ja li he dit dues mil vegades

que em fa fàstic.

ambRòs: Vols callar!

DoloRes: I jo mai no seré seva.

ambRòs: Si no ets «ceba», seràs all. (

Burlant

se’n.

)

DoloRes: No ho seré, encara que em mati!

ambRòs: Ho seràs!

DoloRes: No!

27 Rosina Penco (1823

1894) va ser una soprano italiana que va estrenar mundialment Il

trovatore de Verdi l’any 1853, fent el paper protagonista de Leonora.

- 49 -

ambRòs: Sí!

DoloRes: No!

ambRòs: Bah!

Jo encara m’hi feriria

i no en tinc ganes! Me’n vaig. (

Se’n va.

)

ESCENA VIII

Dolores i Don Ricardo.

RicaRDo: Dolores! (

Entrant i abraçant

la.

)

DoloRes: Ricardo meu! (

Amb goig.

)

Ja el valor el cor recobra!

RicaRDo: Ahir la criada de sobre

em va donar el bitllet teu

i avui mateix he vingut.

DoloRes: Bon minyó!

RicaRDo: Que sandonguera!

DoloRes: Per tu estreno la torera.

RicaRDo: És dir, que t’has previngut?

DoloRes: Quan m’han dit que tu venies

m’he volgut arreglar un xic.

RicaRDo: D’alegries sóc avui ric!

DoloRes: Doncs jo, pobra d’alegries.

RicaRDo: I això, nena? Què ha passat?

DoloRes: Que estem molt mal.

RicaRDo: Què dius, ara?

DoloRes: El que sents, Ricardo: el pare

està de tot enterat.

RicaRDo: Jo espero…

DoloRes: Esperes en va.

28 Tenir un atac d’apoplexia.

- 50 -

RicaRDo: El que ara hem de saber

és aquí el que cal fer

i de què es pot disposar.

DoloRes: Tinc un medi, però és fort.

RicaRDo: Ja el sé, però el que és per ara

no es pot dir, perquè al teu pare…

DoloRes: El que dic; li du la mort.

RicaRDo: Primer de tot, lliguem caps.

Tu no ignores que don Lluís

el té entusiasmat així

parlant de teatres, com saps.

Jo tot el mateix faré;

apoyaré

la mania

i tal vegada algun dia

a don Lluís desbancaré.

DoloRes: Ben pensat.

RicaRDo: Tan sols em mata

no saber taral·lejar…

No sé res.

DoloRes: Ni un duo?

RicaRDo: Ca!

DoloRes: Ni el brindis de

La Traviata

RicaRDo: Ni el nublado dels serenos!

DoloRes: Ves quin dimontri d’oído!

RicaRDo: Sí, la música és un ruido

dels que m’incomoden menos.

I creu que estic ple de goigs

quan molts per això em reconvenen,

perquè veig que dels que hi entenen

la meitat es tornen boigs.

DoloRes: Però com vols del pas sortir

si no hi entens per parlar

ne?

- 51 -

RicaRDo: Ja un, per poder tractar

ne,

m’ho ha apuntat tot aquí.

Traient del llibre de memòries un paper que ensenya.

DoloRes: Crec que és esperança vana.

RicaRDo: Jo no, i el conqueriré

quan del temps li parlaré

del

Tancredo

i la

Italiana

Com que ell és tan fluix de closca

no resistirà el gust seu,

i crec que me’l faré meu

quan li parli de la Mosca.

DoloRes: No ho faràs bé, i és precís

un medi nou.

RicaRDo: Ja t’alteres.

DoloRes: Ell vol de totes maneres

que jo em casi amb don Lluís.

Amb això seria millor

que tu amb don Lluís et veiessis

i molt seriós li diguessis…

RicaRDo: Ah, no, no; això sí que no!

DoloRes: I per què?

RicaRDo: Si tu sabies

qui és don Lluís…

DoloRes: Què et farà?

RicaRDo: Dona, em desafiarà

29 Tancrède és una «tragédie en musique» de 1702, amb música del compositor André

Campra i llibret d’Antoine Danchet, basat en la Jerusalem alliberada de Torquato Tasso.

30 L’italiana in Algeri és una òpera en dos actes amb música de Gioachino Rossini i llibret

d’Angelo Anelli, basat en un text anterior musicat per Luigi Mosca.

31 Annunziata Mosca (1840

1866) era la néta del compositor operístic Giuseppe Mosca,

germà del també compositor Luigi Mosca.

- 52 -

i no estic per tonteries.

DoloRes: Tan fiero és?

RicaRDo: Mira, amb tota

veritat, ves si tira dret;

d’un tiro es treu un ralet

de la punta de la bota.

El que és això jo he vist fer

ho;

i en el tiro de pistola

un soldat té aquí una bola,

(

Al pit.

)

li apunta… i pam… el plomero. (

Imitant.

)

DoloRes: I estimant, tan poc t’amoïna?

RicaRDo: Ah! Sí, sí; no, la veritat,

amb armes mai he jugat,

tinc l’honor de ser un gallina.

Tenen burles bastant males

i no en puc veure ni l’ombra.

Diu que d’un mànec d’escombra

en van sortir un cop set bales!

DoloRes: Doncs així no hi ha remei,

em perds i et perdo.

RicaRDo: No! Què?

En l’últim cas usaré

dels recursos de la llei.

O bé et faré segrestar,

o tu dónes el cop gran;

però crec jo que el meu plan

ha de ser el que ens salvarà.

Fem la prova.

DoloRes: Vamos.

RicaRDo: Tu

pren

me la lliçó, té. (

Donant

li el paper.

)

- 53 -

DoloRes: Dóna. (

Prenent

lo i seient, com un

noi quan dóna la lliçó.

)

Qui cantava a Barcelona

l’any mil vuit

cents vint

RicaRDo: La cèlebre Pellegrini,

la Mosca, en Lagner… i… i… (

No recorda.

)

DoloRes: En Re… (

Apuntant

li.

)

RicaRDo: Com?

DoloRes: En Remo… (

Apuntant

li més.

)

RicaRDo: Ah! Sí! (

Caient

hi.

)

I el cèlebre Remorini.

DoloRes: Quines òperes van fer

hi?

Ho saps?

RicaRDo: Prou, i curt no em quedo.

Donna del lago

Tancredo

i la

Italiana en Algieri

DoloRes: De l’any trenta, en saps la història?

RicaRDo: En Badiali…

sí, en Vergé… (

No pot.

)

Bah! Deixa’m, que acabaré

d’aprendre

ho bé de memòria.

Aaa…

(

Com fan els nois per

estudiar.

)

Què rius? (

Veient que ella riu.

)

DoloRes: Sembla que reses.

RicaRDo: Salvatori… Salvató… (

Estudiant.

)

Ai! L’amor és la passió

que ens fa fer més bestieses!

DoloRes: No me’n parlis, prou sé el que és.

RicaRDo: Fa perdre fins la xaveta.

32 Carolina Pellegrini fou una soprano italiana que va estrenar mundialment Margherita

d’Anjou, de Giacomo Meyerbeer, en el paper de la protagonista.

33 Cesari Badiali (1810

1865) va ser un baix italià.

- 54 -

DoloRes: Jo crec que d’aquesta feta

no vaig al teatre mai més.

(

Anant

se’n.

)

RicaRDo: (Si amb això no l’estarrufo…!) (

Pel que llegeix.

)

DoloRes: Ah! Una advertència bona. (

Tornant.

)

No diguis mai «prima donna»

ni «baix»; digues: «bufa» i «bufo».

(

Se’n va.

)

RicaRDo: Començarem la funció

quan entri… És impossible,

sortir d’un cas tan terrible…!

Vaja… Aprenguem la lliçó.

En Badiali, en Caringenesto,

(

Estudiant.

)

la Eckerlin,

la Eckerlin… Sí.

Jo sí que és cert que puc dir:

«¡Ay, amor, cómo me has puesto!»

ESCENA IX

Ricardo, Don Ambròs, Jaume i Senyor Lluneta.

ambRòs: Jaume! (

Cridant.

)

Jaume: Missenyor, allà vaig! (

Entrant.

)

En aquest moment entra el senyor llunetA.

ambRòs: Ah! Res, res, ja el veig aquí. (

aume

se’n va.

)

Hola! (

El s

enyoR

Luneta

, no sentint

ni veient ningú, s’asseu.

)

RicaRDo: (Qui m’havia de dir

que jo hagués de fer el que faig.

Val més que ho prenguem a broma!)

34 Rosalinda Eckerlin, soprano.

- 55 -

En arribar aquí, queden el senyor llunetA a un costat assegut en una butaca,

Don ricArDo a l’altre també assegut i estudiant, i Don Ambròs dret.

ambRòs: Què tal? (

Amb veu natural.

)

lluneta: Eh! (

No sentint

lo.

)

ambRòs: «Efa»! (

Burlant

se’n.

)

lluneta: Què dieu?

ambRòs: Que què tal? (

Cridant

li fort a l’orella.

)

lluneta: Bé.

ambRòs: Ja ho sabeu?

lluneta: Què?

ambRòs: He rebut carta de l’home! (

Content.

)

lluneta: Com?

ambRòs: Que tinc carta.

lluneta: Que fan

Marta

? (

No ho entén.

)

ambRòs: No, res de

Marta

Dic que tinc carta.

(

Fort.

)

lluneta: Ah! Té carta…!

De l’home?

ambRòs: Sí, de

Milán

lluneta: Què diu?

ambRòs: Què voleu que digui?

Teniu.

(

Li dóna una carta. El

senyot

Luneta

es posa les ulleres i

llegeix.

)

RicaRDo: (Per més que m’amoli.

(

Volent

ho aprendre.

)

La Rovelli, la Sanchioli,

la Sanchioli… Maleït sigui!)

Cremat, llença el paper. El torna a recollir i estudia.

35 Molestar

se molt.

- 56 -

ambRòs: Hem empleat molt bé els diners;

perquè és una companyia

de cantants de

Nombradia

lluneta: Però… Ja heu vist lo demés?

ambRòs: Sí.

lluneta: I doncs, què penseu fer

per enviar

li aquests mil duros?

ambRòs: Sempre us trobeu amb apuros!

Se li envien.

lluneta: No pot ser.

Ja veurà, expliquem

se un rato;

a mi, fins hi ha genteta

que em diuen senyor Lluneta

de tant veure

m’hi al

treato

Per això, quan vostè em va dir:

«ens ha ofert un italià

que amb deu mil duros durà

una companyia aquí…»

hi vaig entrar de seguida

i vam dar aquest capital,

perquè jo pel Principal

donaria fins la vida.

Però ja que l’hi hem enviat,

per què en vol més?

ambRòs: Jo diré.

RicaRDo: (La Brambilla i en Vergé, (

Estudiant.

)

la Brambilla… Que pesat!)

ambRòs: Amb aquests mil duros més

36 Antigament els seients de platea del teatre s’anomenaven «llunetes», per la seva forma.

- 57 -

vindrà en Bianchi a fer l’

Otello

i seran tots de

cartello

. (

A l’orella.

)

lluneta: Ah, així ja no he dit res.

ambRòs: I si se’n vol desentendre

per por de causar

se dany,

tindrem un altre company…

Els hi posarà el meu gendre.

lluneta: Don Lluís?

ambRòs: Sí.

lluneta: Ah! Ben pensat.

És a dir, doncs, que serem

tres socis?

ambRòs: Aaaase! (

Com «gràcies a Déu que ho

entens».

)

lluneta: Veurem.

Ja veurem el resultat…

ambRòs: Sí, home, sí; no tingueu por!

Guanyem el doble en un mes.

lluneta: És que, amic, aquests diners

em costen la meva suor!

Sense fills vaig enviudar,

era torner i amb ahorrillos

i a còpia de fer panillos

em vaig poder retirar.

Per això us dic que tant em cou.

Si perdés aquest diner,

he de tornar a ser torner

i em vindria molt de nou.

ambRòs: Home, a mi em sembla que jo

tinc accions i una caseta;

37 Peça tornejada cilíndrica que serveix de descans a una de les agulles de fer mitja a mà.

- 58 -

visc de la meva rendeta

i molt ric tampoc ho sóc.

Però duent ell bones bufes…

lluneta: Vol dir que no…?

ambRòs: Ca, home, ca!

lluneta: És que hauria de tornar

a fer bitlles i baldufes.

ambRòs: Pel setembre comencem!

lluneta: I diu que vol que es retardi?

RicaRDo: Tacchinardi,

Tacchinardi,

Tacchinardi…

(

Estudiant.

)

ambRòs: Que obrirem! (

Fort a l’orella.

)

RicaRDo: (Ves quins noms originals!) (

Pel que llegeix.

)

ambRòs: El públic disfrutarà.

Ara podrà tornar a anar

sota l’orgue per dos rals.

lluneta: Serà una gran temporada!

RicaRDo: (Bueno, ja sabem això. (

Desant el paper.

)

Ara esperem l’ocasió

i donarem cullerada.)

(

S’avança.

)

ambRòs: Vindrà en Mario

de tenor. (

A l’orella.

)

lluneta: Home, en Mario! Si és dolent!

Va ser al Liceu!

ambRòs: Corrent,

però ara farà furor.

Al Liceu estava mal.

(

Amb menyspreu.

)

RicaRDo: (Vull parlar i no sé què dir.)

ambRòs: Cantava amb fàstic, allí.

38 Fanny Tacchinardi Persiani (1812

1867) va ser una soprano particularment associada al

Bel Canto. Va estrenar la Lucia di Lammermoor, de Donizetti.

39 L’italià Mario de Candia (1810

1883) va ser un dels tenors més coneguts del segle xix. El

seu paper més característic va ser l’Almaviva d’Il barbiere di Seviglia, de Rossini.

- 59 -

Ja el sentirà, al Principal;

serà artista com ell sol.

RicaRDo: Oh! És un bufo de gran cor!

ambRòs: Què diu? No és bufo… És tenor.

RicaRDo: (Bé; per començar, un bunyol.)

ambRòs: Aquest any es gaudirà.

lluneta: Com? (

Sense entendre

ho.

)

RicaRDo: Que gaudirem.

lluneta: No sé. (

No ho entén.

)

ambRòs: És aficionat, vostè? (

A D

icaRDo

)

RicaRDo: Ja ho crec, de molts anys ençà.

(Tornem a provar.) Avui dia

no es disfruta com abans.

S’han perdut aquells cantants…

lluneta: Què diu? (

A D

mbRòs

, sense enten-

dre el que diu D

icaRDo

)

ambRòs: Que no hi ha el que hi havia.

lluneta: Aquell

Tancredo

RicaRDo: Oh! Que bé!

ambRòs: No es troba res que l’iguali.

RicaRDo: I la

Norma

d’en Badiali,

Brambilla

i en Vergé?

ambRòs: Calli, home, calli; anys atràs…

RicaRDo: Aquell

Barbero

! (

Tot entusiasme, exagerant.

)

ambRòs i lluneta: Ah!

RicaRDo: I la

Chiara

ambRòs i lluneta: Oh!

RicaRDo: I la

Vestal

40 Tancredi és una òpera en dos actes amb música de Gioacchino Rossini i llibret de Gaetano

Rossi. Es va estrenar l’any 1813 a La Fenice de Venècia i l’any 1817 es va representar al

Teatre de la Santa Creu de Barcelona.

41 La Vestale és una òpera composta per l’italià Gaspare Spontini amb un llibret en francès

d’Etienne de Jouy. Va ser estrenada a l’Òpera de París l’any 1807.

- 60 -

ambRòs i lluneta: Uh!

RicaRDo: (Per ara

veig que em surto bé del pas.)

Anar al teatre era anar al cel.

ambRòs: Quins cantants!

RicaRDo: Home, encara

només de parlar

ne ara

sembla que mastegui mel.

(Què dic, ara!)

ambRòs: Delicat!

Ha estat un bon pensament.

Oh! Vostè és intel·ligent!

RicaRDo: (Ui!) No, mer aficionat.

lluneta: Però el que més recordem

és la Pasta!

(

Amb èxtasi immens.

)

ambRòs: Ah! La Pasta! (

Ídem.

)

RicaRDo: Oh! La Pasta!

lluneta: Vamos, basta!

ambRòs: Sí, val més que no en parlem!

RicaRDo: Avui dia, per desgràcia,

no hi ha gust, ni art, ni res.

(Ja que hem començat tan bé,

vaig a donar el cop de gràcia.)

I això que el gust es perdi,

té dues causes, com es veu:

la primera és el Liceu,

la segona escriure en Verdi.

lluneta: No el sento de res.

ambRòs: Què tal? (

Al s

enyoR

Luneta

)

lluneta: Oh, res! (

Senyant

se a la boca.

)

42 Giuditta Pasta (1797

1865) va ser una soprano italiana considerada una de les màximes

exponents del Bel Canto italià.

- 61 -

RicaRDo: I jo no sé com,

però el Liceu a tothom

complau més que el Principal.

ambRòs: No puc pensar el que hi veuran!

Ditxós Liceu!

RicaRDo: I tal!

Antiacústic.

ambRòs: Res, un corral.

RicaRDo: L’únic que té és que és més gran.

ambRòs: No senyor, tampoc això.

RicaRDo: Sí, això s’ha de confessar.

ambRòs: No, senyor; no hi vull passar.

No és més gran.

RicaRDo: No?

ambRòs: No, senyor.

lluneta: Què diable diu? (

A D

mbRòs

)

RicaRDo: (Quin ruido!)

ambRòs: Que és més gran! (

Molt fort a l’orella.

)

lluneta: Això, corrents.

RicaRDo: També és dels intel·ligents? (

Per al s

enyoR

Luneta

)

lluneta: Sí, senyor; té molt oïdo.

RicaRDo: (Això no pot aguantar

se,

sóc enginyer.)

ambRòs: Està al·lucinat.

RicaRDo: És més gran! (

Fort.

)

lluneta: Sí, és veritat.

Això no pot defensar

se.

RicaRDo: Sempre se’n veuen de noves!

ambRòs: És dir, que em disputaran

que el Principal no és més gran?

Doncs ho és i els donaré proves.

RicaRDo: Que ho diu seriós?

- 62 -

ambRòs: De debò.

RicaRDo: Vaja, doncs; que és boig o el fa?

ambRòs: «Boig» a mi? (

Molt cremat.

)

lluneta: Què? (

No entenent

lo.

)

RicaRDo: Poc cridar!

ambRòs: Vostè és el boig i no jo!

Xibeca!

RicaRDo: Ep, parli amb tiento!

ambRòs: Tros de sonso!

RicaRDo: Cap pelat! (

Cridant molt.

)

ambRòs: Bruto!

RicaRDo: Cafre!

lluneta: (Que pesat!

Parlen tan baix que res sento.)

Se’n va a un cantó, s’asseu a la butaca i es posa a llegir un diari que el va

interessant.

ambRòs: He dit «més gran» i està dit!

RicaRDo: Vagi al cel!

ambRòs: Vagi

hi vostè!

RicaRDo: No ho sabré i sóc enginyer?

ESCENA X

Dits i Dolores.

A l’instant que Don ricArDo diu la paraula «enginyer», apareix a la porta Dolores

fent un crit terrible.

Don Ambròs retrocedeix horroritzat i Don ricArDo fa un salt

en reparar que sense voler s’ha descobert.

DoloRes: Ah!

ambRòs: Vostè?

- 63 -

RicaRDo: (Ja ho hem fregit! (

Pausa.

)

Per animal m’està bé!)

DoloRes: (Tot lo fet s’ha espatllat ja!)

ambRòs: (Ja tinc pel mànec la paella.)

Vostè és doncs aquell que amb ella

(

Amb sorna.

)

es varen fotografiar?

Vostè!

RicaRDo: Perdoni, té raó.

ambRòs: No la vull…! Quines tramoies!

De quan ençà és que les noies

s’enamoren fins d’això?

RicaRDo: Senyor Ambròs!

DoloRes: Calla! (

A D

icaRDo

)

ambRòs: Tu, lluny! (

A D

oLoRes

)

DoloRes: Per Déu!

ESCENA XI

Dits i Don Lluís.

lluís: Què hi ha aquí, què passa?

ambRòs: O aquí li dónes carbassa, (

A D

oLoRes

)

o et mato d’un cop de puny!

lluís: Però què hi ha?

ambRòs: Que aquí té (

Ensenyant

l’hi.

)

el seu rival.

DoloRes: (Oh!) (

Sofrint.

)

RicaRDo: (Va mal!)

lluís: Ah! Vostè és aquell rival

del pitxolí!

ambRòs: L’enginyer.

RicaRDo: (Oh! Si no sigués tan fiero!)

- 64 -

lluís: Jo obtindré la seva mà.

Ho té entès? I ho pot tirar

per allà on vulgui… Ja pot fer

ho!

RicaRDo: A mi no em vingui amb bravates.

Es creu, perquè és un

matón

que pot ser…

lluís: Com hi ha món! (

Cremat.

)

ambRòs: Deixi’s de «matons» i nates!

lluís: Acabem doncs la funció. (

Anant

se’n.

)

RicaRDo: (No hi ha remei!) (

Anant

se’n.

)

DoloRes: Basta ja! (

Al mig, detenint

los.

)

Ara aquí qui vol lluitar

ja no és ell, don Lluís, sóc jo!

ambRòs: Què has dit?

DoloRes: Que fora de tino;

al fi, per força ho diré.

(

Fent

li horror el que va a dir.

)

Pare! El senyor…!

ambRòs: Què? (

Ansietat general, menys el

enyoR

Luneta

)

DoloRes: A vostè

l’està enganyant com un xino!

Sabent que així el conquista,

l’hipòcrita, amb desenfado,

li fa veure que és cruzado…!

ambRòs: Calla!

DoloRes: I és…

lluís: Oh!

DoloRes: És liceista! (

Esforç immens. Sorpresa.

)

RicaRDo: (Ja tenim el gran cop dat.)

lluís: (Qui rediable li haurà dit?)

lluneta: (Potser no ho he ben llegit.) (

Hi torna.

)

- 65 -

Don Ambròs es queda una estona aclaparat, però de sobte s’asserena, creient

que és una farsa de la seva filla.

ambRòs: Ha, ha, ha, ha! M’ha xocat! (

Amb mofa a la noia.

)

Doncs saps tramar embusteries?

DoloRes: Li juro que…

lluís: I creu de mi…?

ambRòs: Calli, home! Fugi d’aquí!

Que ens coneixem de dos dies?

lluís: (Ja estic salvat.)

DoloRes: (Això ens mata!)

ambRòs: Ho veig i quedo atordit.

RicaRDo: (Amic, sí que ens ha sortit

ben bé el tret per la culata!)

DoloRes: Doncs ja que és vil per negar

i s’ha volgut posar en pugna,

(

Menyspreu gran.

)

ara li dic que em repugna.

ambRòs: Què has dit?

DoloRes: I pot recordar

ho. (

A D

Luís

)

Ja està desfet!

ambRòs: Què dius, ara?

DoloRes: Mai…!

ambRòs: Oh! Pare desgraciat!

lluís: (Jo guanyaré.)

RicaRDo: (Ens ha atrapat!)

ambRòs: No em miris mai més la cara!

DoloRes: Pare… (

Suplicant.

)

ambRòs: Consents?

DoloRes: No. (

Resolta.

)

ambRòs: Doncs basta!

Et deshereto!

(

Entonació terrible.

)

DoloRes: Oh! Perdó! (

Caient agenollada.

)

- 66 -

ambRòs: Maleï…

En aquest moment, Don ricArDo es llança sobre el pare i li tapa la boca per

detenir la maledicció. El

senyor llunetA, que estava llegint el diari, fa un crit

molt esgarrifós s’alça dret i s’estira els cabells.

lluneta: Ah! Maledicció!

ambRòs: Què hi ha? (

Amb ansietat, oblidant

se de

la filla.

)

tots: Què és? (

Mirant tothom el diari,

menys la noia, D

Luís

i D

icaRDo

)

lluneta: S’ha mort la Pasta!

Aquí els actors han de fer notar una transició violenta, de manera que es

comprengui que en parlar de teatre ho obliden tot per gran que sigui.

RicaRDo: L’hem fregida! (

Trist.

)

lluís: He guanyat jo! (

Triomfant.

)

Fi de lacte primer.

- 67 -

ACTE SEGON

La mateixa decoració.

ESCENA I

Dolores i Don Ricardo.

RicaRDo: Doncs com ha passat l’estona?

DoloRes: Gràcia a Déu, tota d’un son.

RicaRDo: No em pensava que es calmés.

DoloRes: Ja pots dir

ho, jo tampoc.

RicaRDo: I diu que al senyor Lluneta…?

DoloRes: Sí, no se n’hi ha faltat molt

per ferir

se de ple a ple.

RicaRDo: Vaja, noia, això és grandiós!

Qui està més mal som nosaltres,

que ho havem espatllat tot:

al mig d’aquelles disputes

dic la meva professió;

el teu pare em reconeix,

no ens queda més que el gran cop,

l’hi dius, no ens creu i a la pífia.

DoloRes: Sí que hem fet un bon bunyol.

RicaRDo: I no has pogut persuadir

lo?

- 68 -

DoloRes: Fins m’ha fet assecar el coll.

Home, «que don Lluís l’enganya»,

«que don Lluís és un traïdor»,

«que don Lluís…» Però ell sempre:

«Do’m proves i ho creuré tot;

mentre no em presenteu proves,

no em vinguis a buscar brocs».

RicaRDo: Sí, sí, fa com Sant Tomàs:

per creure

ho, veure

ho.

DoloRes: Això.

RicaRDo: Bé, doncs el que convé ara

és dur les proves.

DoloRes: On són?

RicaRDo: Don Lluís, perquè aquests cruzados (

Marcat.

)

no puguin provar que no,

va fer creure al teu pare

que data d’un any o dos

l’afició pel Principal

i l’anar a veure funcions.

Queden sols els del Liceu

per descobrir el que és trampós.

I aquests, jo els he vist ara

i aquí al davant de tothom

vindran a dir que és liceista,

dant proves certes d’això.

DoloRes: Doncs així ja està arreglat. (

Contenta.

)

RicaRDo: El que és jo, hi confio molt.

DoloRes: Vaig pel papà de seguida.

RicaRDo: L’he fet avisar fa poc

pel senyor Lluneta.

DoloRes: Bé.

RicaRDo: Ha de ser una gran funció.

- 69 -

DoloRes: I el papà ha dit que vindria?

RicaRDo: Prou, pel teatre ho deixa tot.

No has vist llavors amb la Pasta…?

DoloRes: Ah! Sí, sí; s’hi torna boig.

Ja et dic que és una mania…!

RicaRDo: Mania, dius? Odi a mort.

Jo que sóc indiferent

crec que es pot ser honrat i bo

sent liceista o sent cruzado,

però ells… Ca! No, senyor!

És liceista? Ja és un pillo.

És cruzado? Quin murriot!

I sens tenir res a veure

la música amb tot això,

allà on es troben es treuen

tots els seus drapets al sol.

DoloRes: Almenys ells que es barallin

i fins que es matin i tot,

però ves aquest don Lluís

d’on surt amb el seu amor!

Que em deixi l’ànima quieta.

RicaRDo: Què hi faràs? Una passió.

DoloRes: Que arrenqui la passionera!

RicaRDo: Oh! Filla meva, no es pot.

Prou ho sé jo per què em passa.

La passionera és el cor;

sense amor té les poncelles

tan mústigues que condol.

Però així que una ens agrada,

es revifa i surt la flor.

43 Flor formada per diverses ﬁleres de ﬁlaments disposats en corona, i òrgans sexuals disposats

de tal manera que imiten la forma dels claus i instruments de la passió de Jesucrist.

- 70 -

DoloRes: Però, ai, per Déu! Si ve el pare

i ens troba aquí…!

RicaRDo: No hi ha por.

Fem els renyits.

DoloRes: Sí, sí, fem

ho.

Davant de la gent, xiton.

RicaRDo: Per això, ja saps que t’estimo!

DoloRes: Tens la passionera al cor? (

Coqueteria.

)

RicaRDo: I com no, si tu mirant

me’n vares donar llavor?

ambRòs: Dolores! (

Crit de dins.

)

DoloRes: El pare! (

Amb espant.

)

RicaRDo: El sogre! (

Ídem.

)

De sobte s’asseuen en una cadira cadascun, al costat de les taules, i es queden

l’un d’esquena a l’altra.

ESCENA II

Dits, Don Ambròs i Jaume, que entra i surt.

ambRòs: Quin diable de calor!

DoloRes: Brodem aquesta cadena… (

Es posa a brodar.

)

RicaRDo: Farem ocells de paper… (

En fa de grossos.

)

Don Ambròs es queda parat en veure’ls, però es calma en reparar que estan

d’esquena.

ambRòs: Ah! Bueno, vamos, molt bé;

ja veig que s’estan d’esquena.

44 Expressió per demanar silenci.

- 71 -

Agafa una cadira, la posa enmig de tots dos, s’hi deixa anar bufant com qui

té calor, i amb un ventall de dos quartos que ha trobat, es venta.

RicaRDo: (Vejam què vol venir a fer.)

ambRòs: No sé com no es moren tots. (

Desfent

se la corbata.

)

Jaume! (

Cridant.

)

Jaume: Mana? (

Sortint.

)

ambRòs: Cuita, aviat,

obre

ho tot de bat a bat.

Jaume: Doncs, i això? Que té fogots? (

Obre totes les portes i se’n

va.

)

ambRòs: Ah! Així s’està airejat.

DoloRes: (Com es venta!)

RicaRDo: (Quina fila!)

Bé, ja es diu: «el senyor Ambròs,

curt de cama i llarg de cos».

ambRòs: Sembla que un suant es destil·la.

RicaRDo: Amic, sí que ha sortit gros. (

Per l’ocell que ha fet.

)

ambRòs: Mira, vet aquí un ventall

que t’agafa de ple a ple.

DoloRes: A mi? Ai, ai, ai! Per què?

RicaRDo: Endavant, ja som al ball.

ambRòs: «La hija mala». (

Llegint el ventall.

)

DoloRes: A què ve…?

ambRòs: Escolta si és un treball.

«A su padre no creyó,

(

Llegeix.

)

que un novio le destinaba,

y con otro que la amaba,

hija ingrata, se fugó.

A muchas conozco yo

45 A l’època hi havia el costum d’escriure històries sentimentals i moralitzadores als ventalls.

46 Copiat d’un ventall.

- 72 -

que así obraron con salero,

y por eso decir quiero

que el demonio las espera

y las mete en la caldera

del feroz Pedro Botero».

RicaRDo: Això sol val quatre rals!

ambRòs: Que bo que és! Que ben escrit!

DoloRes: Ha, ha, ha!

ambRòs: Sempre ho he dit: (

Marcat.

)

els ventalls són molt morals.

RicaRDo: Ai, ai! Aquest, que petit! (

Un ocell que ha fet.

)

DoloRes: I ha llegit l’altre cantó?

ambRòs: No. Què diu? «El padre cruel». (

Llegeix.

)

Bé, això és tonto! (

No volent

ne saber res.

)

DoloRes: No en té pèl.

Doni, ja ho llegiré jo.

(

Prenent

l’hi.

)

RicaRDo: (Ara sí que menja fel.)

DoloRes: «Por capricho o interés (

Llegeix.

)

sacrifica cruel a su hija,

descuidando que se aflija

y triste muera después.

Pero Dios vengador es,

y como un viejo es un cero,

con gemido lastimero

llora sólo sus dislates,

y los chicos con tomates

le apedrean el sombrero».

RicaRDo: Sembla que ara ja hi fa el fals!

ambRòs: Que dolent! Que mal escrit!

RicaRDo i DoloRes: (Ha, ha, ha!)

ambRòs: Sempre ho he dit:

els ventalls són immorals.

- 73 -

RicaRDo: (Com canvia de partit!)

ambRòs: Si ho dius per mi, no pot ser,

perquè jo no et sacrifico.

Don Lluís és home de bé.

DoloRes: Però no el vull.

ambRòs: I per què?

DoloRes: Perquè amb vils no m’hi embolico.

ambRòs: És que si sigués un vil,

jo sóc el primer que no el vull!

Si fa embolics…

DoloRes: Més de mil.

RicaRDo: (Això va amb ferrocarril.)

ambRòs: I pots provar

me’n?

DoloRes: Ui, ui! (

Volent dir que molts.

)

RicaRDo: Jo sol, n’hi puc citar a coves.

ambRòs: Bé, bé, bé; vagi a passeig.

Sempre em veniu aquí amb noves

que em portareu les proves

i, Marieta, res no veig.

RicaRDo: Doncs els mateixos liceistes

provaran que ell ho ha sigut,

que hasta els ha fet venir artistes,

i cantants i violinistes.

ambRòs: Vet aquí, tuturutut!

Les clava sense engaltar,

ni mirar què diu…

RicaRDo: Bé,

nada

;

si ells l’hi diuen, ho creurà.

ambRòs: Si ells m’ho proven, està clar.

RicaRDo: Doncs per mi, qüestió acabada.

- 74 -

Prepari’s, d’aquí a una estona

els liceistes pujaran.

ambRòs: Els liceistes? Botavant!

Porta la levita bona. (

Arreglant

se el llaç de la

corbata i aconduint

se.

)

Què dirien? (

oLoRes

entra a una cambra.

)

RicaRDo: Endavant. (

Tornant a fer ocells.

)

DoloRes: No hi és. Ditxosa levita! (

Sortint.

)

ambRòs: Oh! I ells que ho critiquen tot!

Crida’m a la Rita.

DoloRes: Rita! (

Cridant.

)

ESCENA III

Dits i Rita.

Rita: Faig croquetes.

ambRòs: Bé, no quita.

Porta el barret.

ritA entén bé el que li ha dit el seu amo i amb la mirada ho pregunta a Don

icArDo, que li diu apart i mofant

se’n:

RicaRDo: El tarot.

(

ita

se’n va.

)

DoloRes: I què en vol fer del barret?

ambRòs: Si hem de sortir per la prova…

Rita: Senyoreta, que és aquest? (

De dins.

)

DoloRes: Un que té el pèl molt finet.

ambRòs: Vés

hi, que potser no el troba. (

oLoRes

se’n va.

)

47 Exclamació de còlera.

48 Manera despectiva de referir

se al barret de copa.

- 75 -

ESCENA IV

Don Ambròs, Don Ricardo i Jaume.

Jaume: Els diaris. (

Duent

ne molts.

)

RicaRDo: D’avui? Ah! Ah! (

Deixant els ocells i llegint.

)

Jaume: I per vostè aquesta carta. (

A D

mbRòs

)

ambRòs: Bé, deixa

la aquí a sobre. (

La taula.

)

Sempre porto fils d’embastes;

(

Traient

se fils.

)

qualsevol es pensaria (

aume

se’n va.

)

que alguna modista em caça.

ESCENA V

Don Ricardo, Don Ambròs i Rita.

Rita: Ja ho té tot a sobre el llit. (

Anant

se’n.

)

ambRòs: Endavant; una altra taca!

Rita: Que em deia alguna altra cosa?

ambRòs: Du la cullera amb la brasa.

Rita: Ah! Ja entenc. (

Se’n va.

)

ambRòs: I un paperot.

No cal sinó que les taques

em veiessin aquests ximples.

Ja l’hauríem ben armada…

D’aquí endavant, ja dirien

que els cruzados duen llànties.

Surt ritA amb una brasa de foc en una cullera de plata i una paperina de

fideus buida.

49 Costura llarga amb què se senyala la roba abans de cosir

la deﬁnitivament.

50 Taca, especialment d’oli o de greix.

- 76 -

Rita: Tingui.

ambRòs: Do’m la paperina.

Ves quin paperot més aspre!

Rita: Me la van dar amb els fideus.

Don Ambròs n’esqueixa un tros i se’l posa damunt la cama.

ambRòs: Ten

l’hi un ratet, que ja escalfa.

Rita: Que és una taca d’espelma?

ambRòs: I doncs, dona?

Rita: Sempre es taca.

ambRòs: Ara bueno, veges, mira

ho. (

ita

treu la cullera, D

mbRòs

mira el paper.

)

Sí.

Rita: Ja està?

ambRòs: Aquí tens la taca. (

Ensenyant

li el paper.

)

Rita: Sí que li ha sortit ben bé.

ambRòs: Ja pot venir un

quitamanchas

Don Ambròs llença el paper i ritA les brases.

Però tu, ara que hi penso,

ja has donat aquelles cartes?

Rita: Sí, senyor, ja fa un bon rato.

ambRòs: Per això ells l’han contestada.

Vés a fer les mandonguilles.

Rita: I corrents, que el foc se’m passa. (

Se’n va.

)

51 Les aranyes que il·luminaven la platea del Teatre Principal sovint tacaven els assistents

amb la cera que en regalimava.

- 77 -

ESCENA VI

Don Ricardo, Don Ambròs, Romança i Don Paco.

Mirat des de l’espectador i posat que a l’escena hi ha una taula a cada cantó,

Don ricArDo llegeix a la dreta de la taula de l’esquerra, i Don Ambròs a l’esquerra

de la taula de la dreta. Els dos que després entren es col·loquen als dos costats

de les taules que ara queden buits, de manera que són quatre figures de front.

RicaRDo: Ara a la gasetilla. (

Busca i llegeix.

)

ambRòs: Vejam aquesta gran carta. (

L’obre i llegeix.

)

Entra romAnçA descloent una carta i distret amb això, sense adonar

se de

ningú, s’asseu en un dels llocs indicats.

Veurem què vol aquest tonto.

Paco: ¿Qué querrá este papanatas? (

Fent el mateix.

)

RicaRDo: «Se cree que en el Liceo (

Llegint.

)

van a poner

La Traviata

».

ambRòs: «No falte usted a la cita, (

Llegint.

)

a las once se le aguarda». (

Segueix llegint.

)

Romança: «A pesar de lo ocurrido, (

Llegint.

)

la apuesta a la hora indicada».

Paco: «Verá usted como es el bufo (

Llegint.

)

si hoy en el salón no falta».

Un moment de pausa. Tots llegeixen. De sobte, Don ricArDo, per una cosa que

llegeix, esclata a riure, clava un cop sobre la taula i diu:

RicaRDo: Que ximples són els liceistes!

A l’exclamació i el cop, PAco, que seia al costat de ricArDo, repara en ell i s’alça

furiós, al temps que a l’altra taula

Ambròs i romAnçA fan idèntic joc.

Romança: Déu meu, els cruzados, que ases!

Paco: ¡Caballero! Si este insulto… (

A R

icaRDo

)

- 78 -

ambRòs: Retiri aquesta paraula! (

A R

omança

. Excés de tos.

)

RicaRDo: Ha, ha, ha, ha! Quin quarteto. (

Rient.

)

Paco: (¡Me he quedado hecho una estatua!)

RicaRDo: Ja estem col·locats i tot;

que toqui l’orquestra, i apa!

Paco: ¡Yo no admito tales bromas!

RicaRDo: Vaja, home; no sigui plaga!

Romança: Piquem

li un xic a l’esquena.

RicaRDo: Escolti. (

A D

aco

, sense poder

encara contenir el riure.

)

Romança: Tos més pesada! (

Picant l’esquena.

)

Paco: ¡Salga usted! (

Furiós a D

icaRDo

)

RicaRDo: No vull sortir.

Paco: Le escupo a usted en la cara.

RicaRDo: A mi? Anem. (

Fent un esforç.

)

Paco: Al momento. (

Se’n van tots dos.

)

Romança: Vamos, home, que ja passa.

ambRòs: Deixi’m estar de seguida.

Imprudent! Tuno! Panarra!

ESCENA VII

Don Ambròs i Romança.

Romança: Vagi amb tiento, no maltracti

i mirem qui té raó.

ambRòs: La tinc jo!

Romança: Jo!

ambRòs: Jo!

Romança: Jo!

ambRòs: Jo!

52 Molt curt d’enteniment.

- 79 -

Romança: Qui vulgui parlar, que ho pacti.

Enviar

nos ara el bitllet

per recordar

nos la cita

és dir

nos que es necessita

per complir l’avís aquest.

ambRòs: És dir, que no ho puc fer jo

i el ximplet m’ho pot fer a mi?

(

Ensenya un bitllet.

)

Romança: De don Paco?

ambRòs: Vaja! (

Ensenyant la firma.

)

Romança: Sí,

doncs tampoc aprovo això.

Però alerta com parla,

que a vostè ell no l’insulta.

ambRòs: Sí, senyor.

Romança: Se’m dificulta.

ambRòs: Doncs no sap el que es garla!

M’ha dit «beneit», «cap de pa»…!

Romança: Per poc es dóna molèstia…

ambRòs: I «megateri», una bèstia

que hi ha als llibrets de fumar.

Romança: Quan són apodos tan justos

no s’han de prendre amb enfado,

perquè, amic, si és cruzado,

aconsoli’s dels disgustos.

ambRòs: Justos, diu? No em desatini!

Em toca l’honra,

bribón

Romança: Doncs vostè toca el

violón

ambRòs: Jo?

53 El que diu.

54 En referència a la imatge que hi havia als paquets de paper de fumar de la marca El

Megaterio.

- 80 -

Romança: I millor que en Bottesini!

Vegi que perdria el rato

per un teatre que rebrega

de tan xic, i on un s’hi ofega.

Sap què és vostè? Un mentecato.

ambRòs: Que es creu que és com el Liceu?

Desfregat que ni per toros,

que no es senten veus ni coros,

i la bufa així es veu.

(

Indicant la punta del dit.

)

El sostre tot ple de Normes,

angelots tapats amb glasses

i núvols i bandarrasses

que van ensenyant les formes.

Romança: Potser sí! Del

techo

es riu!

Que no l’ha vist renovat?

ambRòs: Jo, al Liceu? Mai hi he estat!

Ni ganes!

Romança: Doncs per què ho diu?

ambRòs: Bé, bé; no oblidi, amb això,

de ser aquí al punt de la cita.

Romança: Tal avís no necessita

l’home que és formal com jo.

ambRòs: I sabrà, si ens té rancor,

que Santa Creu… (Ja s’enfada.)

M’entusiasma!

Romança: Psí. (

Amb menyspreu.

)

55 Giovanni Bottesini (1823

1889) va ser un compositor, director d’orquestra i violoncel·lista

italià, reconegut arreu del món com un dels més grans virtuosos del seu instrument de la

seva època.

56 Gases.

- 81 -

ambRòs: I m’agrada.

Romança: Si el cerdo aplaude, peor. (

Marcat.

)

ambRòs: «Cerdo» a mi? Panarres! (

Cremat.

)

Romança: Truans! (

Cremat.

)

Si ara aquí fos del temps meu…!

romAnçA empunya el bastó. Don Ambròs agafa el tinter. Es contemplen una

estona amb ira, i a la fi deixen anar cadascú el seu estri. Diuen amb menyspreu.

ambRòs: Anem, vagi en nom de Déu! (

Se’n va.

)

Romança: Vagi vostè en nom dels sants!

ESCENA VIII

Romança, Dolores, i després Don Ricardo i Don Paco.

DoloRes: Què són aquestes disputes?

Romança: Disputes, ha dit? No! Ca!

Paco: Nada, pues lo dicho, dicho.

DoloRes: (Ditxós teatre, que pesat!)

RicaRDo: No era insulto ni tal cosa.

Paco: Lo había entendido mal,

venga esa mano de amigo.

(

Encaixen.

)

Nos arreglamos. (

A R

omança

)

RicaRDo: Què fas? (

A D

oLoRes

)

DoloRes: Res; aquí, que t’esperava.

Romança: I com té allò d’aquell pla? (

A D

icaRDo

)

RicaRDo: Si vostè em vol fer el favor… (

A R

omança

)

Al senyor ja li he parlat. (

A D

aco

)

Romança: Ah, sí, home,

desde luego

Paco: ¡Al fin, decir la verdad!

Romança: Vegi si és ben liceista,

que quan al Liceu va,

- 82 -

de tant que aplaudeix, li surten

dos ulls de poll a les mans.

Paco: ¡No sé pues por qué lo niega!

RicaRDo: A mi em convé bastant

que aquesta veritat es provi.

Romança: No tingui por, es provarà.

RicaRDo: Que vingui el papà, Dolores.

DoloRes: Si surt bé, quin cop més gran! (

oLoRes

se’n va.

)

ESCENA IX

Dits, Don Lluís i el senyor Lluneta.

Romança: Hola, ja han portat els diaris.

Paco: Es verdad, los

llechirem

lluís: Adiós, senyors. Com anem? (

Entrant.

)

lluneta: (Que ajaçats, els perdularis!)

Per romAnçA i Don PAco, que han agafat els diaris i s’han posat a llegir

los

asseguts en una cadira i amb els peus l’un sobre l’altre.

RicaRDo: Oi, que ve molt bé, don Lluís.

El senyor llunetA també s’asseu i, posant

se les ulleres, llegeix el diari.

lluís: I això?

RicaRDo: L’amor vostè em roba,

i ara tinc aquí una prova

que el posa en un compromís.

lluís: Què vol provar?

RicaRDo: Que és liceista.

lluís: Però com? (

Mofa.

)

RicaRDo: Vostè ho veurà.

- 83 -

lluís: Vaja, doncs ja ho pot provar.

RicaRDo: Ara torno. (

Anant

se’n.

)

lluís: Hasta la vista.

Sols pel seu govern li dic:

amb qui estima tot s’hi estrella,

i val per mi el sí d’ella

més que el do d’en Tamberlick.

RicaRDo: No tremola?

lluís: Que tinc febres?

RicaRDo: No, però el sofoco…

lluís: Ca! (

Rient.

)

RicaRDo: Faci el favor d’esperar. (

Se’n va.

)

lluís: Tant s’esperessin les llebres!

ESCENA X

Dits, menys Don Ricardo.

lluís: Què deu ser aquesta prova? (

Pensant.

)

Qui sap si aquests…! Potser sí… (

De sobte.

)

Senyors! (

De sobte. Havent concebut un

pla.

)

Paco: Hola! (

Deixant el diari i alçant

se.

)

Romança: Vostè aquí? (

Fent el mateix.

)

lluís: Porto una notícia nova.

Tots s’arrimen amb gran interès i escolten.

57 Enrico Tamberlick (1820

1889) va ser un tenor italià. Va estrenar mundialment La forza

del destino, de Verdi.

58 Expressió usada per respondre negativament a algú que demana que l’esperin.

- 84 -

Tinc contractat en Fraschini.

(

Inventant.

)

Romança: En…! (

Sense poder

ho dir de

sorprès i alegre.

)

lluís: Sí.

Romança: Oh!

Paco: ¡Piramidal!

lluís: Però en nom del Principal.

Romança: Crec que és…

lluís: Millor que en Rubini.

Sabent pels de Santa Creu

el que ell els ha demanat,

(

Misteri sempre.

)

jo avui li escric «acceptat»,

sense dir que és pel Liceu.

Paco: ¡Bravo chasco!

Romança: Però així,

quan el que passa ell sabrà…

lluís: És que ell es contractarà

no amb cap teatre, sinó amb mi.

Paco: ¡Va a cumplirse mi deseo! (

Content.

)

lluís: Però xiton, ni a l’empresa,

i un cop d’ell tinguem promesa

li diem: «ara és pel Liceu».

Romança: Bon ardit!

Paco: Sí.

lluís: Don Ambròs

creu que sóc principalista;

la carta meva ell l’ha vista,

59 Gaetano Fraschini (1816

1887) va ser un tenor italià. Va rebre el sobrenom de tenore della

maledizione («tenor de la maledicció») per la força amb què interpretava el passatge de

la maledicció d’Edgardo, a Lucia di Lammermoor, de Donizetti.

60 Giovanni Battista Rubini (1795

1855) va ser un tenor italià, considerat el primer gran tenor

romàntic.

- 85 -

perquè l’hem feta tots dos.

Amb això, si descobreix

que jo mai he estat cruzado,

escriu a Itàlia amb l’enfado

i adiós Fraschini! N’hi ha un feix.

Romança: Vet

li aquí per què aquell jove (

A D

aco

)

vol que provem que és liceista!

Paco: ¡Sí, es cierto! (

Caient

hi.

)

Romança: Ja està vista!

Vaja, a l’últim tot es troba.

lluís: Per això els vol desenganyar

provant que no sóc cruzado.

Romança:

Nada

, doncs no hi ha cuidado.

lluís: Diguin

ho als amics…

Romança: És clar. (

Encaixant les mans amb

efusió.

)

I quan vingui i ens en parli,

com si vinguéssim de l’hort.

lluís: Vatua! Mirin! (

Reparant en el s

enyoR

Luneta

)

Paco: Si és sord!

Romança: No hi ha perill que ho garli.

lluís: Diran que és fer un paperot

el dir mentides així…

Romança: Pel teatre tot es pot dir.

Paco: Pel teatro se dice tot.

lluneta: Quin diari avui més pesat. (

Girant full.

)

Romança: Alerta, senyor, que vénen. (

Sentint passes.

)

lluís: Doncs, vejam si s’entretenen.

Romança: Fem per aquí el dissimulat!

Es passegen distrets i com mirant els quadres per diferents cantons.

- 86 -

ESCENA XI

Dits, Dolores, Don Ricardo i Don Ambròs.

Tots tres sortint de la cambra de l’últim. Don Ambròs s’asseu. Els altres, col-

locats a gust del director.

ambRòs: Don Lluís.

lluneta: (Hola, quina colla!) (

Pels que veu.

)

lluís: Què diu de bo, don Ambròs?

ambRòs: Que estic en un trastorn gros

si el que m’han dit no és embrolla.

lluís: I què és?

ambRòs: Que vostè és liceista

i fa veure que és cruzado.

lluís: Ja vol tenir un altre enfado. (

Rient.

)

RicaRDo: Jo l’hi provaré a la vista.

ambRòs: Acabem.

RicaRDo: Sí, de seguida.

Don Paco…

Paco: ¡Ah, servidor! (

Acostant

se.

)

RicaRDo: Era liceista el senyor?

Paco: ¿Cómo? (

Fent el desentès.

)

RicaRDo: Bo! (

Cremat que li ho neguin.

)

DoloRes: (L’havem fregida.) (

Tremolant.

)

RicaRDo: Romança…!

Romança: Hola! És vostè.

lluís: (Divinament!) (

A D

aco

)

Paco: (Ya lo creo.) (

A D

Luís

)

RicaRDo: El senyor no és del Liceu? (

A R

omança

)

Romança: Ai, fill meu…! Jo… això… què sé?

DoloRes: Doncs què passa? Què ha succeït?

RicaRDo: S’ha vist mai semblant descaro!

- 87 -

lluís: Això és terrible!

DoloRes: Que raro!

ambRòs: Amic, sí que us heu lluït!

DoloRes: Amb tot i que ser senyora

no em permet prendre partit

els dic que ara han mentit

d’una manera traïdora.

ambRòs: Ja veuràs jo si t’agafo!

DoloRes: I això fa la gent honrada!

lluís: Que bé que està quan s’enfada! (

A R

omança

)

Romança: Ni la Barbot

a la

Saffo

(

A D

Luís

)

RicaRDo: Dolores, fes

te endetràs.

Els senyors no ho negarien

si una causa no tenien;

però jo arreglaré el cas.

Insisteixen en això?

Romança: Home…! (

Mirant

se l’un a l’altre, sense

saber què dir.

)

RicaRDo: Vils!

ambRòs: No desatini.

lluís: Recordin

se d’en Fraschini. (

A R

omança

)

Romança: Oh, ja, ja; no tingui por!

RicaRDo: Quan vostès a baix m’han dit

que el senyor era liceista,

aquell vell principalista

era allà i ho ha sentit.

Romança: No m’ho provarà ningú.

RicaRDo: Testimonis…

Romança: Ni dimonis!

61 Caroline Barbot (1830

1893) va ser una soprano francesa. Va estrenar mundialment el

Faust, de Gounod, l’any 1859.

62 Òpera en tres actes de Giovanni Pacini, amb llibret de Salvadore Cammarano, sobre la

poetessa lèsbica.

- 88 -

ambRòs: Home que vol testimonis

ja és embustero segur.

RicaRDo: Però on és? Senyor Lluneta! (

Cridant.

)

ambRòs: El senyor Lluneta? Allà!

Assenyalant

lo, que està llegint. Don ricArDo li pren el diari, l’alça i el condueix

al mig del teatre.

RicaRDo: Faci el favor…

lluneta: Què? Què hi ha? (

Atordit del que veu.

)

RicaRDo: Què ha sentit a la glorieta?

lluneta: Què? (

No hi sent.

)

ambRòs: Què haurà sentit, si és sord!

lluís: És veritat. (

Rient tots, menys D

icaRDo

i D

oLoRes

)

Ha, ha, ha, ha!

lluneta: Vagin al diable a burlar! (

Se’n va.

)

DoloRes: Aquest cop sí que ens ha mort.

Romança,

lluís i Paco: Ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha!

Se’n van amb les mans al ventre de tant riure, cadascú per diferent porta.

RicaRDo: (S’ha vist més mala fortuna!) (

En un cantó.

)

DoloRes: (Esperances… bona nit!) (

En un altre.

)

ambRòs: Vaja, torni

se’n al llit, (

Rient i anant

se’n.

)

que ja veu que això és la lluna. (

Se’n va.

)

- 89 -

ESCENA XII

Don Ricardo, Dolores i després Rita i Jaume.

Pausa.

DoloRes: Ja veus.

RicaRDo: Sí, estem perduts.

DoloRes: Tot se n’ha anat a rodar.

RicaRDo: Infames, vils, embusteros!

DoloRes: No sé què pot haver estat.

I a més d’això, avui, al pare

ell ha sabut exaltar

parlant d’òperes…

RicaRDo: Quin tuno!

DoloRes: Prou ho té ben estudiat!

Rita: Com li ha sortit, senyoreta? (

Entrant.

)

DoloRes: Ja pots pensar

t’ho, molt mal.

Jaume: Diu que ja hi hagut saragata?

(

Entra.

)

RicaRDo: I tal saragata!

Rita: Ai, caram!

I això?

DoloRes: No ens ha volgut creure

i tot inútil ha estat.

Rita: Doncs tot justament ara

n’estava amb aquest parlant…

No és veritat que era liceista?

(

A J

aume

)

Jaume: I dels més endimoniats!

Si fins deia l’altre dia

que parlar del Principal

o de coses d’aquell teatre

63 Desordre acompanyat de crits o soroll.

- 90 -

el feien esgarrifar

com passar el dit per un vidre;

que era tot espellifat,

que només hi anaven vells

de vuitanta o noranta anys,

tan calbos que quan es treien

el barret per ser el teló alt,

semblava que els escapcessin

com mongetes d’esgranar,

que el pati sembla un cubell,

que el teló sembla de ruans,

que l’aranya que hi ha al sostre

ha fet cria i pertot n’hi ha,

que… Vamos, va dir unes coses,

uns extrems i uns disbarats,

que fins l’amo va conèixer

que ho volia exagerar.

DoloRes: I saps si algun cop disputa?

Jaume: No, això ho diu amb els companys,

que també són del Liceu.

DoloRes: Si el poguéssim atrapar (

Pensant.

)

que el pare pogués sentir

lo…

RicaRDo: Bona idea!

Rita: Ben pensat!

Jaume: Volen que faci una cosa?

DoloRes: Què?

Rita: Dient mal del Principal,

vinc, els aviso, l’escolten

i ja està tot acabat.

DoloRes: Doncs ja veuràs, arreglem

nos

64 Teixit ﬁ prim que s’usava per a cobrellits, cortines i folradures.

- 91 -

i seguim ben bé aquest pla.

Primer veuré jo don Lluís

per parlar

li amb serietat

i si després de jo veure’l

encara amb mi es vol casar,

en Jaume ens avisa al punt

que diu mal del Principal,

d’amagat ho escolta el pare

i ho arregla el desengany.

RicaRDo: Molt ben dit.

DoloRes: Doncs de seguida.

Tu, Rita, vés a la sala,

que has de fer el llit pel papà.

Tu pots escriure a don Lluís

(

A D

icaRDo

)

que aquí l’estem esperant.

I tu portaràs la carta.

(

A J

aume

)

Jaume: Molt bé diu.

RicaRDo: Doncs aviat.

Don ricArDo escriu una carta, Dolores s’ho mira i a l’altre cantó, parlen mosso

i criada a part.

Jaume: Saps que vull parlar amb ton oncle?

RicaRDo: Doncs per què no li has parlat?

Jaume: Perquè sempre és fora casa.

RicaRDo: Bo!

Jaume: Costa més de trobar

que no pas en Prim quan viatja.

RicaRDo: I si el trobes, què faràs?

Jaume: Que potser serem promesos.

Rita: Doncs si ell ho vol, endavant!

Jaume: Ai, Rita, quina nit d’aigua!

Rita: Qui sap, potser no plourà. (

Manyaga, anant

se’n.

)

- 92 -

Jaume: ¡Adiós, corazón sin trampa!

Rita: Adéu, cap eixelebrat. (

ita

se’n va.

)

DoloRes: Ja està llesta?

RicaRDo: Ja està llesta. (

Tancant la carta.

)

DoloRes: Ja la pots anar a portar. (

Donant

la a J

aume

)

Jaume: ¡Volando! (

Se’n va corrents.

)

DoloRes: A veure.

RicaRDo: A veure,

vejam com ens surt el pla.

I si ara això no surt bé?

DoloRes: No sé com ho hem d’arreglar.

RicaRDo: Vols que et faci segrestar?

DoloRes: Això sí que no pot ser.

Jo t’estimo, bé ho sap Déu;

però si el pare no ho vol,

ploraré sense consol

i mataré l’amor meu.

RicaRDo: No val més matar un pollastre

per celebrar bé la boda?

DoloRes: Per més que estigui de moda,

no consento en un desastre.

RicaRDo:

Nada

, doncs prendre

ho amb calma

i vejam què en sortirà.

DoloRes: Es farà el que s’hi podrà.

RicaRDo: Crec que ens endurem la palma.

A les comèdies que es fan,

veuràs que hi ha embulls i trama,

i destorbs, però la dama

al fi es casa amb el galant.

I després que entre nosaltres

ha passat tanta tragèdia,

creu que la nostra comèdia

- 93 -

acabarà com les altres.

DoloRes: Vejam, doncs.

RicaRDo: Sense «vejam».

DoloRes: Ve don Lluís, vés

te’n un xic. (

De sobte.

)

RicaRDo: Com al teatre. No t’ho dic?

Et convé que surti, i pam!

ESCENA XIII

Don Lluís i Dolores.

DoloRes: Don Lluís.

lluís: Ah! (

Ja som al pas.

)

Als peus de vostè, Dolores.

DoloRes: M’escolta?

lluís: Con mil amores.

DoloRes: Doncs me’n vaig de dret al cas.

Quan vostè tot fent

muecas

em va dir que m’estimava,

jo, que en un altre pensava,

li vaig dar un no a seques.

Però vostè es va enginyar,

sabent conquerir el meu pare,

i ens trobem que ara com ara

vostè amb mi s’ha de casar.

lluís: Repari que ara amb això

de la qüestió ja s’aparta.

DoloRes: Ja li he dit que era, a la carta,

per tenir una explicació.

lluís: Endavant.

DoloRes: Vostè potser

va creure que era mentida

- 94 -

que aquest amor fos ma vida,

però és cert. Què pensa fer?

lluís: Passar per tot, suposat

que l’estimo. I per l’abril

anirem al camaril

de la Mercè.

I s’ha acabat. (

Beneint.

)

DoloRes: I si li dic jo que no?

lluís: Basta que ho vulgui el seu pare.

DoloRes: Per això l’ha enganyat fins ara! (

Amargor.

)

lluís: Sí, Dolores, sols per això.

Per desgràcia la vaig veure

quan vam estrenar el

Faust

i un amor immens, grandiós!,

vaig sentir com no es pot creure.

Que això és cert ho sap ben bé.

Per això encara em desespero

i ni en Mario al

Barbero

m’entusiasma com vostè.

Sabent qui era el seu papà

i sent jo molt liceista,

fent

li el principalista

el vaig poder conquistar.

Vostè no em va donar el sí,

però el seu papà l’hi mana

i de bona o mala gana

s’haurà de casar amb mi.

DoloRes: I si provo que vostè

no és ni ha estat mai cruzado?

lluís: Donarà al papà un enfado

i no la creurà de res.

65 Petita cambra elevada darrere un altar, on hi ha una imatge d’especial veneració.

66 Es refereix a l’església de la Mercè, situada al carrer Ample de Barcelona.

- 95 -

DoloRes: És ben cert; me l’ha embaucat.

lluís: I tot sols pel seu amor!

DoloRes: Bé, doncs faci un favor;

desfaci

ho tot, i acabat.

Si no és per vostè un recreo

el fer mal…

lluís: No! No podria.

DoloRes: Deixi’m!

lluís: Primer passaria (

Com si fos molt.

)

un mes sense anar al Liceu!

DoloRes: Bueno, doncs em deixa o no?

lluís: Deixar

la? De cap manera!

DoloRes: Pensi el xasco que l’espera.

lluís: Ni don Ramon em fa por!

Vostè sé que no ha d’obrar

per no trastornar el seu pare

i es casarà amb mi, encara

que això l’hagi de matar.

DoloRes: I si jo dic tot això

que he sabut de vostè?

lluís: Ah! No la creurà de res.

Ja el tinc ben preparat jo.

DoloRes: Endavant, doncs! Guerra!

lluís: Guerra!

DoloRes: Si després se’n penedeix,

doni’s culpa a si mateix.

lluís: Ja l’amor propi m’hi aferra.

Vejam qui caurà al sac!

DoloRes: Vejam qui té més valor!

lluís: No m’abat ni un Monitor!

- 96 -

DoloRes: Doncs a mi ni un Merrimack!

(

Se’n va.

)

ESCENA XIV

Don Lluís, Don Paco, Romança, el senyor Lluneta, principalistes i liceistes,

servint amb Jaume el que s’indiqui al seu temps. Van entrant ara un,

ara un altre, asseient

se, llegint el diari, i tot de manera que es conegui

que entren al saló per passar una estona i descansar. De tant en tant,

i quan no pugui perjudicar la situació, cantaran, fent extrems, trossos

de Faust, de Traviata, de sarsuela, de manera que es vegi una reunió

d’apassionats. Els principalistes, calbs i vells, i amb perruca i poagre;

els

liceistes, joves, elegants i rics.

Paco: Aún no se hallan aquí todos;

hemos llegado

dechorn

lluís: Oiga usted un momento, Paco.

Sap que és al llit don Ambròs?

Paco: ¿Qué me dice usted?

lluís: Lo que oye.

Paco: ¡Ja, ja, ja, ja! ¿Tiene

por

lluís: No, no; un dolor de cabeza.

Me encargó que a ustedes yo

avisase…

Paco: Bien; mañana…

un:

De los prados la mejor

… (

Entra cantant.

)

altRe:

Casta divaga!

(

Entra cantant el Faust.

)

Romança: Servir

los. (

Entrant, a L

Luís

i a P

aco

)

67 L’USS Monitor i l’USS Merrimack van ser els primers cuirassats de guerra dels Estats Units

l’any 1862. El 9 de març de 1862 va tenir lloc la batalla de Hampton Roads, popularment

coneguda com a «batalla del Monitor i el Merrimack», una batalla naval de la Guerra de

Secessió dels Estats Units.

68 Malaltia de la gota dels peus, inﬂamació que s’accentua principalment en el dit gros.

69 De fet, «Casta diva» és una cèlebre ària de Norma de Bellini.

- 97 -

lluís: Servir

lo!

Romança: Com va, senyors?

lluís: Ja ho pot veure.

Romança:

All’universo!

(

Cantant en italià mal dit.

)

All’universo inter

…

(

Amb passió.

)

Paco: Ooooh! (

Cantant.

)

Marta, Marta, si la pa…

lluneta: El Liceu és un bunyol.

Cregui’m a mi i desenganyi’s.

(

Entra amb un principalista i

cridant.

)

Com sense adonar

se’n, es farà que els principalistes es posin tots a un cantó

i els liceistes a l’altre.

lluís: Que seiem, Romança?

Romança: I doncs?

lluís: Que seiem, senyors? (

Al P

RinciPaLista

)

PRinciPalista 1:

I donques?

Tots els principalistes s’asseuen al voltant de la taula del seu cantó i els liceistes

al voltant de la del seu.

Paco: ¡Mozo! (

Picant a la taula.

)

lluís: Mosso! (

Picant a la taula.

)

Surten JAume i mossos, que eixuguen les taules i serveixen el que s’indica.

Jaume: Què hi ha de nou?

Romança: Porta absenta.

Jaume: Bueno, absenta.

I vostès també?

(

Als principalistes.

)

70 Duet del primer acte de La Traviata de Verdi.

71 Fragment de l’òpera Martha de Friedrich von Flotow, que es va popularitzar traduïda a

l’italià.

- 98 -

PRinciPalista 1:

Fuig!

lluneta: Bo!

No vull semblants porqueries.

Un bolado

amb aigua, i prou.

Jaume: Bueno, absentes i bolados.

Se’n va amb els dos mossos a buscar

ho.

Romança: (Don Lluís.) (

Que no ho sentin els

cruzados.

)

lluís: Què?

Romança: Repari això;

gairebé tots els cruzados,

o perruca o calba.

lluís: I doncs?

I tots amb dolor i poagre,

que viuen perquè Déu vol.

lluneta: (Senyor Jaume.) (

Que no ho sentin els

liceistes.

)

PRinciPalista 1:

Què?

lluneta: Repari

en els liceistes.

PRinciPalista 1:

Prou.

lluneta: Tots gent que llueixen i gasten,

però que han pujat de poc…

Fabricantets.

(

Amb menyspreu.

)

PRinciPalista 1:

Sí, què em conta?

lluneta: Xitxarel·los!

PRinciPalista 1:

Tabalots!

Entra JAume servint el que diu.

72 Massa de sucre sòlida i lleugera, que es pren amb aigua com a refrescant.

- 99 -

Jaume: L’absenta. (

Als liceistes; amb vasos, etc.

)

lluís: Bueno.

Jaume: Els bolados. (

Als cruzados.

)

lluneta: Deixa

ho estar aquí tot.

JAume ha deixat les coses i se’n va. Ells van prenent i enraonant, gran naturalitat.

Romança: Sembla que per ara callen.

Paco: Voy a reírme con el sord.

Hola. Desde que usted es bestia,

(

Al s

enyoR

Luneta

)

¿cómo se encuentra?

Dient

li baix les paraules amb què l’insulta i alt les indiferents, com es fa amb

els sords.

lluneta: Molt bo.

Paco: Y usted és molt burro desde

que fa calor?

lluneta: Sí, sí, molt.

PRinciPalista 1:

Si comencem a fer burles,

me’n vaig.

PRinciPalista 2:

El mateix dic jo.

Romança: Doncs prenguem l’absenta amb calma

i entraran les discussions.

Paco: Don Lluís. (

Llegint el diari.

)

lluís: Què?

Paco: ¿Ha visto el diario?

lluís: No.

Paco: Pues lea. (

Marcant

los un punt.

)

lluís: Ah! (

Mirant

ho esgarrifat.

)

Romança: Ui! (

Ídem.

)

els altRes: Oh! (

Els altres de la taula.

)

lluís: (Sí que m’he escapat de bona!)

- 100 -

Romança: Vegi el pobre senyor Ambròs.

Paco: ¡Ja, ja, ja! ¡Pobres cruzados!

lluís: No ho digui encara.

Romança: Xiton!

lluís: (Si ho sap el sogre, s’hi

loca

Romança: (Si ho sap en Lluneta, es mor.)

lluís: Corrent, doncs manos a l’obra.

Romança: On va quedar la qüestió?

PRinciPalista 1:

Que deien que Santa Creu

era un cubell dels de dos.

lluís: Que el Liceu era una plaça

de toros.

Paco: ¡No!

Romança: No, senyor!

Santa Creu sí que és cubell.

PRinciPalista 1:

El Liceu és plaça.

lluneta: Bo!

Ja no sento el que diuen.

Romança: Anem amb calma, senyors.

Els cantants, a on llueixen

i on es veuen més bons?

cRuzaDos: Al Principal!

liceistes: Al Liceu!

cRuzaDos: Al Principal! Tabalots!

Jaume: Alça, alça; quins escàndols!

Ara mateix, ni a les Corts!

(

Se’n va.

)

Romança: Home, bo; don Lluís, ajudi’m! (

A D

Luís

)

lluís: No puc, plaga, prou que em dol!

Paco: ¿Donde se oyó mejor

Marta

PRinciPalista 1:

A Santa Creu.

73 Martha oder Der Markt zu Richmond és una òpera en quatre actes de Friedrich von Flotow

amb llibret de Friedrich Wilhelm Riese. A Barcelona es va estrenar al Teatre Principal l’any

1860, en italià.

- 101 -

Paco: No, senyor.

Romança: Home, no veu que al Liceu

tenim aquells corredors

tan grans?

PRinciPalistes

: I a mi què m’importa? (

Cridant.

)

lluneta: Sembla que parlin amb sords;

no cridin tant.

Romança: Acabem

ho.

La Figlia

on s’ha fet millor?

PRinciPalistes:

Què,

La Figlia del deserto

Si la vam estrenar i tot.

Romança: Com? Si es va estrenar al Liceu.

lluneta: Mentida!

Paco: No sent això? (

A D

Luís

)

lluís: (Quasi no puc aguantar

me!)

PRinciPalista 1:

Al Principal; sí, senyors.

I em recordo d’en Vialetti,

que hi feia molt bé la mort.

lluís: (Bah, bah! El sogre ja és al llit.

No em puc aguantar!)

Romança: Valor!

lluís:

La Figlia

es va fer al Liceu

molt abans que

Els Hugonots

lluneta: Mentida!

Paco: ¡Verdad!

PRinciPalistes

: Mentida!

Romança: Que atrevits, això és atroç!

Jaume: Senyors, l’esmorzar és a taula. (

Sortint a la porta del fons.

)

74 Òpera del compositor català Josep Frexas (mort l’any 1879), estrenada al Liceu l’any 1854.

75 Es refereix al baix italià Pietro Vialetti, que l’any 1866 va fer sentir per primer cop a Bar-

celona un fragment de La ﬂauta màgica, de Mozart.

76 Les Huguenots és una òpera de Giacomo Meyerbeer amb llibret d’Eugène Scribe i Émile

Deschamps. Es va estrenar l’any 1836 a l’Òpera de París, i l’any 1856 al Liceu de Barcelona.

- 102 -

lluís: Fuig, home. No estem per això.

Jaume: És que…

uns: Fora!

altRes: Fora!

Jaume: És que ara aboquen l’arròs. (

Se’n va.

)

lluneta: Quan hauran tingut un Landi

i una Peruzzi…

Romança: Ja és molt!

I en Morini i en Mongini!

PRinciPalistes:

Ha, ha, ha! Ves quins tenors!

Cap d’ells és tenor de gràcia.

lluís: Fugin! Mireu el graciós.

PRinciPalistes:

Això és sortir

se’n amb mofes!

Jaume: Que volen esmorzar o no? (

Sortint.

)

lluís: No t’hem dit fa poc que estem (

Cremat.

)

en altres ocupacions?

Jaume: Bah! Doncs esmorzin de música!

lluís: Del que voldrem, tabalot! (

Tornant a seure.

)

PRinciPalista: Vaja, quin mosso més bèstia!

Romança: Tornem a entrar a la qüestió.

lluneta: Vegi vostè si al Liceu

pot cantar bé cap tenor,

que les baranes dels palcos

són de cartró pintadot.

Romança: Bé, i això què hi té a veure?

PRinciPalista 1:

Que es perd la veu!

Paco: No, senyor.

lluís: Home, si no sap de música,

com vol entendre en cartró?

- 103 -

PRinciPalista 1:

Perquè jo he fet sombrereres.

lluneta: M’hi giro d’esquena i tot.

Romança: Amb això creu agreujar

nos! (

Rient.

)

lluís: Del tocino tot n’és bo.

PRinciPalista 1:

No digui «tocino», bruto!

lluís: Ximple!

lluneta: Sonso!

Romança: Lluç!

PRinciPalista 1:

Bunyol!

lluneta: Si agafo aquí una cadira…!

Els liceistes i tots els principalistes agafen cadires per tirar

les pel cap, però

s’alcen els que no parlen i els detenen subjectant

los.

lluís: No, no em detinguin, senyors!

PRinciPalista 1:

No veuen que ells ens insulten?

Veient

los subjectats que no poden enraonar, se’n van cadascun a la seva

cadira i des d’allà disputen.

Romança: Vostè insulta!

lluís: Vostè!

PRinciPalista 1:

Vós!

lluneta: Liceistes!

Paco: Burros!

PRinciPalista 1:

Ases!

lluís: Principalistes, bunyols!

77 Capsa de cartró per guardar barrets.

- 104 -

ESCENA XV

Dits, Don Ambròs, Dolores i Don Ricardo, que han entrat com de

puntetes sense ser vistos i escoltant les disputes, quan de sobte entra

Don Ambròs a dins i plegant

se de braços enmig del quadre.

ambRòs: Molt bé, don Lluís, l’hi aprecio.

lluís: (M’ha trompat,

com hi ha remón!)

PRinciPalista 1:

Surtin a dir

ho aquí a fora! (

S’han amenaçat fins ara.

)

Romança: Doncs anem a fora tots.

lluneta: (Jo em quedo a veure en què para.)

ambRòs: (És el desengany més gros!)

ESCENA XVI

Senyor Lluneta, Don Ambròs, Dolores, Don Lluís i Don Ricardo.

lluís: (Ja no hi ha remei per mi.)

DoloRes: Ja ho veu, don Lluís.

lluís: M’ha vençut.

(Exaltar

me m’ha perdut.)

ambRòs: Vagi

se’n corrents d’aquí!

RicaRDo: S’ha descobert la tramoia.

ambRòs: És a dir, que sent liceista

es feia el principalista

per fer infeliç la noia?

Ho toco i n’estic dubtant.

lluís: Don Ambròs! (

Avergonyit.

)

ambRòs: No sento res!

La noia no és per vostè;

vagi

se’n del meu davant.

78 Enganyat.

- 105 -

Però sens faltar

hi un ral,

doni’m, com n’ha fet promesa,

els mil duros per l’empresa

del Teatre Principal.

lluís: Basta que ho hagués promès.

Els daria i al comptat,

però l’italià els ha estafat

i ha fugit amb els diners.

lluneta: Que diu què?

ambRòs: El cor se’m gela.

No pot ser!

lluís: El diari?

ambRòs: Dóna. (

A la seva filla.

)

lluís: Aquí veurà com l’Olona

diu que hi posarà sarsuela. (

Se’n va.

)

DoloRes: (Ara ve el pas horrorós!)

Don Ambròs ha llegit el diari i en arribar aquí…

ambRòs: Ai, jo perdré la xaveta!

Ens han estafat, Lluneta;

miri, som pobres tots dos.

Ensenyant

li el diari, que el senyor llunetA llegeix.

Hi ha sarsuela al Principal…

Miri… Comencen demà…

DoloRes: Pare!

senyor llunetA ha llegit el diari i de sobte gira els ulls en blanc, fa tres o quatre

coses, i es torna boig.

79 Luis de Olona (Màlaga, 1823

Barcelona, 1863) va ser un llibretista de sarsuela i empresari

teatral.

- 106 -

lluneta: Ha, ha, ha, ha, ha!

ambRòs: Estafes!

lluneta: Ha, ha!

RicaRDo: Està mal!

ambRòs: Es torna boig!

lluneta: Cinc mil duros!

Buonasera mio signore

, (

Canta.

)

dell’onore, del favore

DoloRes: Reina del cel, quins apuros!

Entren JAume i ritA amb mossos. El senyor llunetA de sobte para de cantar i

amb el peu i la mà fa com si fes de torner.

ambRòs: Endueu

se’l.

lluneta: Vegeu d’estar.

Faig bitlles… Baldufes…

ambRòs: (Oh!) (

Amb amargor.

)

Jaume: Ha

locat

Rita: Pobre senyor!

DoloRes: Treu

lo. (

A J

aume

, que l’agafa i se

l’endú.

)

lluneta: Ha, ha, ha, ha, ha!

Baldufes, bitlles! Ho, ho!

(

Desapareixent.

)

ambRòs: Ditxós teatre…

DoloRes: Ho veu ara?

ambRòs: Sí que he ben escarmentat.

Deu mil duros m’ha costat

la lliçó, és un xiquet cara;

i tu et quedes, que és més cruel,

sense nuvi.

RicaRDo: No, senyor.

80 Quintet d’Il barbiere di Seviglia, de Rossini.

- 107 -

Perquè quedo encara jo

que l’estimo fins al cel.

ambRòs: Què hi dius?

DoloRes: Que el vull.

ambRòs: Arreglem

ho,

però hi ha una dificultat.

RicaRDo: Quina?

ambRòs: Que és aficionat

al teatre, i això temo.

RicaRDo: Ha, ha, ha! No hi entenc res.

ambRòs: Doncs no hem parlat abans…?

RicaRDo: Aquí hi ha el nom dels cantants (

Ensenya el paper.

)

que aprenia per vostè.

Veus: Estafa! Tuno! Embustero! (

A fora.

)

Assistència! (

Se sent una trencadissa

terrible.

)

ambRòs: Què és?

Rita: Qui sap!

Jaume: S’han tirat els plats pel cap (

Entrant.

)

disputant sobre el

Barbero

RicaRDo: La mania. Què cal fer!

ambRòs: Gràcia a Déu que me l’han treta.

Rialla i cant de boig del senyor llunetA.

Ai, pobre senyor Lluneta!

DoloRes: Pobre home!

RicaRDo: Jo en cuidaré.

Jaume: L’un, boig; un altre, ferit

d’un plat al cap…

ambRòs: Reconec

lo molt, Jaume, que jo et dec.

Jaume: Jo els he avisat tot seguit.

- 108 -

ambRòs: D’avui més, tot a la porra!

A manilla

jugaré.

RicaRDo: Sí, això és el que ha de fer,

i el teatre deixi’l córrer.

ambRòs: Li dono un despido etern.

DoloRes: Etern no, li seria amarg.

RicaRDo: Posem

hi un plaç ben llarg.

ambRòs: Doncs… Quan hi hagi un bon Govern. (

Pensant.

)

Prou

81 Joc de cartes.

Aquest llibre,

imprès

als tallers de Gràﬁques Arrels

de la ciutat de Tarragona,

fou enllestit

el dia 26 de setembre del 2014

Volums publicats:

Textos a Part

Teatre contemporani

1. Gerard Vàzquez, Magma, 1998

Premi Born 1997

2. Enric Rufas, Certes mentides, 1998

3. Lluïsa Cunillé, La venda, 1999

4. Juan Mayorga, Cartes d’amor a Stalin,

1999. Premi Born 1998

5. Toni Cabré, Navegants, 1999. Premi Serra

d’Or 1999

6. Patrice Chaplin, Rient cap a la foscor,

2000

7. Paco Zarzoso, Ultramarins, 2000. Premi

Serra d’Or 1999 (al millor text espectacle)

8. Lluïsa Cunillé, L’aniversari, 2000. Premi

Born 1999

9. Bienve Moya, Ànima malalta, 2000

10. Joan Casas, L’últim dia de la creació, 2001

11. Toni Rumbau, Eurídice i els titelles de

Caront, 2001

12. Rosa M. Isart Margarit, Vainilla, 2001.

Premi Joaquim M. Bartrina, Reus 2000

13. Raül Hernández Garrido, Si un dia m’obli-

dessis, 2001. Premi Born 2000

14. Harold Pinter, L’engany, 2001

15. David Plana, Després ve la nit, 2002

16. Beth Escudé, Les nenes mortes no creixen,

2002. Premi Joaquim M. Bartrina, Reus

2001

17. Luis Miguel González, La negra, 2002.

Premi Born 2001

18. Enric Nolla, Tractat de blanques, 2003

19. Dic Edwards, Sobre el bosc lacti, 2003

20. Manuel Molins, Elisa, 2003

21. Meritxell Cucurella, Pare nostre que esteu

en el cel, 2003

22. Llorenç Capellà, Un bou ha mort Mano-

lete, 2003. Premi Born 2002

23. Gerard Vàzquez i Jordi Barra, El retratista,

2003. Premi del Crèdit Andorrà, Andorra

2002

24. Albert Mestres, 1714. Homenatge a

Sarajevo, 2004

25. AADD, Dramaticulària, 2005

26. Miquel Argüelles, Una nevera no és un

armari, 2004. Premi Joaquim M. Bartrina,

Reus 2002

27. Joan Duran, Bruna de nit, 2004

28. Vicent Tur, Alícia, 2005. Premi Joaquim

M. Bartrina, Reus 2003

29. Josep Julien, Anitta Split, 2005. Premi del

Crèdit Andorrà, Andorra 2004

30. Magí Sunyer, Lucrècia, 2005

31. Ignasi Garcia Barba, El bosc que creix /

Marina / Preludi en dos temps, 2005

32. Marco Palladini, Assassí, 2006

33. Jordi Coca, Interior anglès, 2006

34. Marta Buchaca, L’olor sota la pell, 2006.

Premi Joaquim M. Bartrina, Reus 2005

35. Manuel Molins, Combat, 2006

36. Marc Rosich, Surabaya, 2007

37. Carlos Be, Origami, 2007. Premi Born

2006

38. Ödön Von Horváth, Amor Fe Esperança.

Una Petita dansa de mort en cinc qua-

dres, 2007

39. Jordi Sala, Despulla’t, germana, 2007

40. Cinta Mulet, Qui ha mort una poeta,

2007

41. Gerard Guix, Gènesi 3.0, 2007. III Premi

Fundació Romea de Textos Teatrals 2006

42. Aleix Aguilà, Ira, 2007. Premi del Crèdit

Andorrà, Andorra 2006

43. Carles Batlle, Trànsits, 2007

44. Marc Rosich, La Cuzzoni, 2007

45. Fernando Pessoa, El mariner, 2007

46. Janusz Glowacki, Antígona a Nova York,

2007

47. Jordi Faura, La sala d’espera, 2008

Premi Joaquim M. Bartrina, Reus 2006

48. Toni Cabré, Demà coneixeràs en Klein,

2008

49. Damià Barbany, Arnau, el mite; la llegen-

da catalana, 2008 (Inclou CD)

50. José Sanchis Sinisterra, El setge de Lenin-

grad, 2008

51. Jesús Díez, El show de Kinsey, 2008.

Premi Born 2007

52. Guillem Clua, Gust de cendra, 2008

53. Josep M. Miró Coromina, Quan encara

no sabíem res, 2008. Premi del Crèdit

Andorrà, Andorra 2007

54. Josep Julien, Hong Kong Haddock, 2008.

IV Premi Fundació Romea de Textos Tea-

trals 2008

55. Ignasi Garcia i Barba, Mars de gespa / La

ﬁnestra / Sota terra, 2008

56. Albert Benach, Mascles!, 2008

57. Erik Satie, El parany de Medusa, 2009

58. Joan Cavallé, Peus descalços sota la

lluna d’agost, 2009. I Premi 14 d’Abril

de Teatre, 2008

59. Josep M. Diéguez, De vegades la pau,

2009. Accèssit I Premi 14 d’Abril de

Teatre, 2008

60. Angelina Llongueras i Altimis, El cobert,

2009. Accèssit I Premi 14 d’Abril de

Teatre, 2008

61. Carles Batlle, Oblidar Barcelona, 2009.

Premi Born 2008

62. Enric Nolla, Còlera, 2009

63. Manuel Pérez Berenguer, Hòmens de

palla, dies de vent (Una reﬂexió sobre el

destí), 2009. Premi del Crèdit Andorrà,

Andorra 2008

64. Jordi Faura, La fàbrica de la felicitat, 2009

65. Joan Gallart, Sexe, amor i literatura, 2009

66. Pere Riera, Casa Calores, 2009

67. Enric Nolla, El berenar d’Ulisses, 2009

68. Helena Tornero, Apatxes, 2009. II Premi

14 d’Abril de Teatre, 2009

69. Carles Mallol, M de Mortal, 2010

70. Josep Maria Miró i Coromina, La dona

que perdia tots els avions, 2010. Premi

Born 2009

71. Joan Lluís Bozzo, Còmica vida, 2010

72. Pere Riera, Lluny de Nuuk, 2010

73. Marta Buchaca, A mi no em diguis amor,

2010

74. Neil Labute, Coses que dèiem avui, 2010

75. Damià Barbany, Prohibit prohibir, 2010

76. Michel Azama, La Resclosa, 2010

77. Ferran Joanmiquel Pla, Blau, 2010.

VIII Premi Joaquim M. Bartrina, Reus

2009

78. Evelyne de la Chenelière, Bashir Lazhar,

2010

79. Josep M. Benet i Jornet, Dues dones

que ballen, 2010.

80. Carles Batlle, Zoom, 2010.

81. Ferran Joanmiquel Pla, Blau, 2010.

82. Daniela Feixas, El bosc, 2011.

83. Guillem Clua, Killer, 2011.

84. Marc Rosich, Rive Gauche, 2011.

85. August Strindberg, Creditors, 2011.

86. Lluïsa Cunillé, El temps, 2011.

87. Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu,

Preguntes i respostes sobre la vida i la

mort de Francesc Layret, advocat dels

obrers de Catalunya, 2011.

88. Cristina Clemente, Vimbodí vs. Praga,

2011.

89. Josep Maria Miró i Coromina, Gang

bang (Obert ﬁns a l’hora de l’Àngelus),

2011.

90. Joan Rosés, Falstaff Cafè (Els pallassos

de Shakespeare), 2011.

91. Marc Rosich, Car Wash (tren de rentat),

2011.

92. Sergi Pompermayer, Top model, 2011.

93. Aleix Puiggalí, Al fons del calaix, 2011.

94. Jordi Casanovas, Una història catalana,

2012.

95. Joan Brossa, Poesia escènica I: al voltant

de Dau al Set, 2012.

96. Josep Maria Miró i Coromina, El principi

d’Aquimedes, 2012.

97. Jordi Oriol, T-error, 2012.

98. Marc Angelet, Voyager, 2012.

99. Marilia Samper, L’ombra al meu costat,

2012.

100. Joan Brossa, Poesia escènica II. Strip-

tease i teatre irregular (1966-1967),

2012.

101. Joan Brossa, Poesia escènica III. Mirades

sobre l’amor i la vida (1956-1962),

2012.

102. Toni Cabré, L’inútil, 2012.

103. Mercè Sarrias, Quebec-Barcelona,

2012.

104. Damià Barbany, Lizzie Mc Kay, 2012.

105. Pere Riera, Barcelona, 2013.

106. Josep M. Benet i Jornet, Com dir-ho?,

2013.

107. Helena Tornero, No parlis amb estranys,

2013.

108. Harold Pinter, Terra de ningú, 2013.

109. Josep Maria Miró, Fum, 2013.

110. Tennessee Williams, La rosa tatuada,

2013.

111. Raúl Dans, Un corrent salvatge, 2013.

112. Jordi Faura, Groenlàndia, 2013.

113. Marta Momblant, Resposta a cartes

impertinents, 2013.

114. Serafí Pitarra i Pau Bonyegues, El canta-

dor, 2014.

115. Marivaux, El joc de l’amor i de l’atzar,

2014.

116. Rafael Spregelburd, Falk Richter i Lluïsa

Cunillé, Fronteres, 2014.

117. Joan Brossa, Poesia escènica IV: Els déus

i els homes, 2014.

118. Joan Brossa, Poesia escènica V: Estar al

món el 1953, 2014.

119. Joan Brossa, Poesia escènica VI: Circ,

màgia i titelles, 2014.

120. Àngels Aymar, Carles Batlle, Joan

Cavallé, Beth Escudé i Gallès, Albert

Mestres. Espriu x dotze. Volum 1, 2014.

121. Pau Miró, Enric Nolla i Gual, Josep Pere

Peyró, Gemma Rodríguez, Mercè Sar-

rias, Gerard Vàzquez, Teresa Vilardell,

Espriu x dotze. Volum 2, 2014.

122. Alexandre Dumas ﬁll, La Dama de les

Camèlies, 2014.

123. Marc Artigau i Queralt, Un mosquit

petit, 2014.

124. Dimitris Dimitriadis, Moro com a país,

2014.

125. Paco Zarzoso, L’eclipsi, 2014.

126. Carles Mallol, Mata el teu alumne,

2014.

Textos a Part Teatre clàssic

1. Fiódor Dostoievski, El gran inquisidor,

2008

Textos Aparte

Teatro contemporáneo

1. Juan Pablo Vallejo, Patera, 2004. Premi

Born 2003

2. Toni Cabré, Navegantes / Viaje a Califor-

nia, 2005

3. Fernando León de Aranoa, Familia, 2005.

Adaptación de Carles Sans

4. José Luis Arce, El sueño de Dios, 2005.

Premi Born 2004

5. Joan Casas, El último día de la creación,

2006

6. J. Carlos Centeno Álvarez, Anita Rondó,

2006

7. Antonio Álamo, Veinticinco años menos

un día, 2006. Premi Born 2005

8. Rebecca Simpson, Juana, 2007

9. Antonio Morcillo, Firenze, 2008

10. José Sanchis Sinisterra, Valeria y los

pájaros, 2008

11. Richard France, Su seguro servidor

Orson Welles, 2008

12. Carlos Be, Llueven vacas, 2008

13. Santiago Martín Bermúdez, El tango del

Emperador, 2008

14. José Sanchis Sinisterra, Vagas noticias

de Klamm, 2009

15. Gerard Vàzquez/ Jordi Barra, El retratis-

ta, 2009

Textos aparte Teatro clásico

1. Friedrich Schiller, Don Carlos, 2010