.
.
Serafí Pitarra
Enric Carreres
127
LICEISTES I CRUZADOS
Serafí Pitarra - Enric Carreres
LICEISTES I CRUZADOS
T
E
A
T
R
E
N
A
C
I
O
N
A
L
D
E
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
Frederic Soler «Serafí Pitarra» L’extraordinari impuls de Serafí
Pitarra com a dramaturg i empresari teatral va contribuir decisiva-
ment a consolidar una tradició dramàtica en català que tingués vi-
gor sufi cient per perviure cent cinquanta anys després. El 1864, l’èxit
popular de l’estrena de la seva obra L’esquella de la torratxa marca
un punt d’infl exió dins del teatre en català, que ràpidament sedueix
un ampli teixit social i en qüestió de mesos multiplica la seva presèn-
cia als escenaris, la qual cosa acabarà generant un substancial canvi
de valors en el panorama escènic català, abans majoritàriament en
castellà.
Fins al 1866, el dramaturg signa gairebé totes les seves obres amb el
pseudònim que el farà famós, Serafí Pitarra, nom que l’acompanyarà
al llarg de tota la vida. El moment en què l’autor desvela la seva
identitat —passant a ser reconegut també com a Frederic Soler— co-
incideix amb el drama Les joies de la Roser, una obra que suposarà
un gir estilístic important que el durà a aproximar-se a estètiques
cada cop més dependents dels postulats melodramàtics que havia
parodiat els primers anys de la seva carrera, i que responen a les re-
clamacions d’un públic de teatre en català cada cop més transversal.
Liceistes i cruzados El nou clima polític de l’any 1833 va eliminar
els privilegis del Teatre de la Santa Creu, que havia tingut un mo-
nopoli absolut en el teatre fet a Barcelona, ja que fi ns aquell mo-
ment la llei concedia el control sobre les representacions teatrals als
eclesiàstics de l’hospital de cada ciutat. Aquesta fl exibilització de la
normativa escènica va propiciar el naixement de nous teatres que di-
namitzarien la vida cultural de la ciutat i, alhora, va determinar que
el Teatre de la Santa Creu adoptés el nom de Teatre Principal, amb la
voluntat de marcar distàncies respecte a les noves sales.
L’ebullició amb què va néixer una nova cultura urbana, en la qual
el teatre esdevindria una de les principals atraccions de l’oci ciuta-
dà, es va traduir en apassionades disputes entre partidaris del teatre
vell i del nou. La rivalitat més paradigmàtica en aquest sentit va ser
segurament l’enfrontament entre «liceistes» i «cruzados», entre par-
tidaris del nou Teatre del Liceu i de l’antic Teatre de la Santa Creu.
ISBN: 978-84-94366-51-2
.
.
LICEISTES I CRUZADOS
El text d’aquesta edició forma part
dels volums de Singlots poètics. Teatre complet, de
Serafí Pitarra, a cura d’Albert Arribas,
amb la col·laboració especial d’August Bover
TEATRE CLÀSSIC
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot
ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, tret de l’excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a l’editor
o a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer
còpies digitals d’algun fragment d’aquesta obra.
Edita: Arola Editors
1a edició: setembre del 2014
© del text: Serafí Pitarra i Enric Carreres
Disseny gràfic: Arola Editors
Disseny portada: Antoni Torrell
Il·lustració portada: Fèlix Arola
Impressió: Gràfiques Arrels
ISBN: 978-84-94366-51-2
Dipòsit legal: T-302/2014
Edició a cura d’Albert Arribas,
amb la col·laboració especial d’August Bover
Transcripció i col·laboració editorial dels estudiants en pràctiques
externes curriculars de la Facultat de Filologia de la Universitat de
Barcelona: Marc Comella, Oriol Gilibets, Francesc López, Héctor
Mellinas, Rita Ondarra, Raquel Santanera i Gabriela Zapior.
Correccions de: Jordi Gavaldà i Romina Paps.
Agraïments: Laura Borràs, Ferran Dordal,
Pere Martí, Jordi Raventós i Andreu Rossinyol.
Polígon Francolí, Parcel·la 3
43006 Tarragona
Tel.: 977 553 707
Fax: 902 877 365
arola@arolaeditors.com
arolaeditors.com
Col·lecció Textos a Part
La direcció d’aquesta col·lecció compta amb la col·laboració de:
Carles Canut (Fundació Romea per a les Arts Escèniques)
Toni Casares (Sala Beckett)
Joan Pascual (Zona Zàlata)
Toni Rumbau
LICEISTES I CRUZADOS
1
Comèdia en dos actes,
en vers i en català del que ara es parla,
original de don Serafí Pitarra i don Enric Carreres,
2
estrenada amb èxit al Teatre de Varietats
la nit del 8 d’agost de 1865.
L’acció se suposa al segle xv i durant el regnat de Ferran
d’Antequera
3
. L’escena passa a qualsevol lloc.
1 A mitjan del segle xix, la rivalitat entre el Teatre Principal i el Teatre del Liceu
va ser molt apassionada, i els membres dels dos partits van ser anomenats
respectivament cruzados i liceistes. El Teatre de la Santa Creu havia estat
l’únic teatre de Barcelona durant tres segles, fins que va perdre el monopoli
teatral i es va passar a anomenar Teatre Principal, per destacar-se davant
dels nous teatres, entre els quals hi havia el Liceu.
2 Segons Carme Morell a El teatre de Serafí Pitarra. Entre el mite i la realitat
(1860
-
1875), Enric Carreres seria un pseudònim del mateix Frederic Soler.
3 Rei de Catalunya-Aragó de 1412 a 1416, el primer de la dinastia castellana
dels Trastàmara. Era el fill segon de Joan I de Castella i d’Elionor d’Aragó, i
va residir a Castella fins als 32 anys. La sentència del compromís de Casp el
va proclamar rei l’any 1412, i Jaume d’Urgell, que en un primer moment
havia acceptat la proclamació del seu rival, es va revoltar l’any 1413, però,
per manca de suport suficient, va ser vençut, processat i condemnat a
presó perpètua. Ferran va haver de cedir a les corts de Barcelona de 1412-
1413 i imposar el pactisme, però va encarar-se a l’oligarquia barcelonina
(representada pel conseller Joan Fiveller) l’any 1416.
.
- 7 -
ÍNDEX
Rellegim Pitarra 9
Avís per a la lectura oral del text 15
Liceistes i cruzados 19
.
- 9 -
Rellegim Pitarra, Xavier Albertí
(Pròleg a l’edició de Singlots poètics. Teatre Complet de Serafí Pitarra)
Serafí Pitarra és un dels nostres clàssics més importants, no
només per tot allò que li deu el panorama cultural en llengua ca-
talana, sinó sobretot per la sorprenent vigència que mostren els
seus textos —i molt especialment els Singlots poètics— des d’una
perspectiva contemporània.
Sabem que Frederic Soler (Barcelona, 1839-1895) no va pujar
a saludar dalt d’un escenari fins després de l’estrena de Les joies de
la Roser, la qual va tenir lloc el dijous 6 d’abril de 1866. Aquest dra-
ma havia estat molt ben acollit tant pel públic com per la crítica, i la
premsa va comminar el dramaturg fervorosament a signar les noves
obres amb la identitat real que amagava darrere el pseudònim.
En poc menys de tres anys, aquesta estranya conjunció de
l’angèlic serafí i la terrenal pitarra havia esdevingut extraordinària-
ment popular entre la ciutadania barcelonina. Inicialment, el drama
de Les joies encara duia la mateixa signatura que els singlots ante-
riors, i a partir d’aquesta obra, l’autor signaria indistintament amb
el seu nom real o amb el pseudònim.
Potser val la pena recordar que —tal com afirma Carme Morell
a l’estudi més recent de què disposem ara per ara sobre el drama-
turg, un treball publicat ara ja fa gairebé vint anys— al llarg de la
- 10 -
seva vida Frederic Soler va utilitzar altres pseudònims. Un dels més desta-
cables va ser el de «Miguel Fernández de Soto», amb el qual estrenaria el
drama romàntic en castellà Una gloria catalana, o Juan Fivaller, el dijous
11 d’abril de 1864, a la mateixa funció en què s’estrenaria professional-
ment a Barcelona L’esquella de la torratxa. L’altre, encara més destaca-
ble, va ser el pseudònim d’«Enric Carreres», amb el qual simularia signar
conjuntament alguns dels seus singlots més importants, com Liceistes i
cruzados o Els herois i les grandeses.
El pseudònim de «Pitarra», però, va tenir un èxit tan impressionant
que acompanyaria Soler al llarg de tota la seva vida creativa, malgrat que
des d’una perspectiva contemporània ara el puguem utilitzar per refe-
rir-nos especialment a l’autor dels Singlots poètics. Per a nosaltres, doncs,
Serafí Pitarra és el protagonista destacat de l’eclosió del teatre en català
que es va produir a Barcelona en menys de tres anys: des que la societat
d’aficionats «Melpómene» va estrenar al Teatre Odeon L’esquella de la
torratxa el dijous 25 de febrer de 1864, fins que el Teatre Català estre-
naria encara al Teatre Odeon l’últim singlot poètic, Coses de l’oncle!, el
dijous 4 d’octubre de 1866.
No hi ha dubte que podem afirmar que Serafí Pitarra és el pare del
teatre català modern; juntament —cal dir-ho— amb altres companys de
generació, els quals també hauríem de poder conèixer millor algun dia
si volem valorar amb més profunditat la riquesa del nostre patrimoni es-
cènic: Conrad Roure, Josep Anselm Clavé, Francesc Camprodon, Eduard
Vidal i de Valenciano, Valentí Almirall, Albert Llanas, Josep Maria Arnau,
Josep Feliu i Codina, Joaquim Asènsio d’Alcàntara, Marçal Busquets, Da-
mas Calvet, Manuel de Lasarte, Josep Vancells, Pere Antoni Ventalló i
Vintró…
La conseqüència directa de l’espectacular increment demogràfic que
va patir la ciutat de Barcelona durant la segona meitat del segle xix va ser
- 11 -
la visible proliferació de les formes de diversió col·lectives, que a l’època
tenien els balls i els espectacles teatrals —especialment musicals— com a
manifestacions principals.
L’augment de la població, sobretot de les classes menestrals i po-
pulars, va fer que una part molt destacable del públic potencial de teatre
no entengués la llengua que dominava aleshores als escenaris. Hi havia,
per tant, un públic nombrós que seguia amb força més atenció aquells
sainets breus en la seva llengua materna, que no pas les obres en castellà
que aquests de vegades acompanyaven, i que constituïen sempre el plat
central de les representacions teatrals.
Per això, quan a partir de l’estiu de 1864 es popularitzarien a la
cartellera barcelonina els espectacles íntegrament en llengua vernacla
—gràcies a l’èxit que havien tingut als teatres dels jardins del Passeig
de Gràcia aquestes peces musicades, encapçalades per L’esquella de la
torratxa— el teatre en català deixaria de ser testimonial per esdevenir
ràpidament un dels articuladors centrals de la nova societat de masses
que començava a desenvolupar-se a la ciutat de Barcelona.
I això vol dir, per tant, que els Singlots poètics van ser una de les
eines principals a l’hora de possibilitar el «renaixement» real del teixit
cultural en català, gràcies a la popularització del seu idioma com a llen-
gua de diversió i d’identitat col·lectiva en l’espai públic.
Els col·loquialismes i castellanismes en els textos de Pitarra respo-
nien a una voluntat d’utilitzar el català que es parlava aleshores, per tal
d’apropar-se a la realitat sociolingüística del seu públic i defugir l’ús miti-
ficat de la llengua que proposaven els jocfloralistes, amb les implicacions
ètiques i estètiques que el seu català «refinat» comportava.
Aquesta edició ha tendit a «normalitzar» la llengua de les peces
d’acord amb la realitat sociolingüística actual, amb la intenció d’evitar pri-
vilegiar el plaer arqueològic per la llengua en detriment d’un acostament
als singlots des de la realitat idiomàtica actual, la qual ha passat per un
- 12 -
procés d’estandardització que podria dificultar innecessàriament la lectura
d’uns textos que encara tenen molt a dir-nos.
Els Singlots poètics de Serafí Pitarra ofereixen una vigència fasci-
nant. Per això era imprescindible que disposéssim d’una edició moderna
que no ens condemnés a visitar-los en un treball de lectura arxivística i
esforçada, el qual ha posat massa sovint barreres innecessàries entre el
gran atractiu d’aquests textos i l’interès dels lectors contemporanis.
Quan Frederic Soler va escriure les seves obres, la societat catalana
i espanyola en general estaven començant a construir unes dinàmiques
socials i polítiques que deixarien empremtes profundes en el darrer segle
de la nostra història. Esparterista i liberal, si hem de creure els dos quadres
que decoren la casa de Serafí Pitarra a El boig de les campanelles (un, Els
herois de la llibertat; l’altre, Espartero), la mirada de Pitarra sobre la seva
realitat és profundament sociològica, si bé presenta sempre una natural
tendència a la sàtira i la paròdia que impedeix l’adhesió cega a un color
ideològic, i que resulta sempre, en tot cas, manifestament desmitificadora.
En un panorama, doncs, explícitament polititzat, on les mitologies
ideològiques són una música de fons constant (amb reiterades al·lusions
als carlins i als isabelins, a les bullangues que van agitar la ciutat de Bar-
celona, a la presència militar castellana dins de Catalunya…), l’obra de
Pitarra retrata la influència de la política en la realitat quotidiana, i alhora
adverteix dels perills de convertir les ideologies en mites que deixin de
tocar de peus a terra.
La grandesa del sentit de l’humor pitarresc rau probablement en
aquesta constant radiografia ideològica sobre l’actitud política, tant a
gran escala social com en el nivell més reduït de les relacions humanes
directes. Les seves obres paròdiques o satíriques ho són sobretot de la
moral que privilegia el valor de l’honor i de la víctima. Una moral que
determinades formes dramàtiques i narratives havien contribuït a mo-
- 13 -
delar, construint amb èxit un imaginari col·lectiu que determinaria bona
part de les sensibilitats estètiques i socials, fins i tot quan el gust per
aquelles formes ja hauria evolucionat cap a nous estilemes aparentment
diferents.
I aquestes sensibilitats, malgrat els cent cinquanta anys que han
passat des d’aleshores, i malgrat que hàgim evolucionat cap a altres nous
estilemes, semblen tenir encara arrels profundes en la nostra societat.
El treball des de la paròdia permet, a més a més, establir una con-
nexió directa entre tradició i renovació formal, directament lligada a la
construcció d’una nova ètica des del treball estètic. No oblidem que l’únic
referent explícit que proporciona Pitarra als seus singlots és Miguel de Cer-
vantes, amb qui l’autor es compara explícitament quan parodia la peça
El loco de la guardilla de Narcís Serra —que té com a protagonista el
novel·lista castellà— i la converteix en El boig de les campanelles, amb el
mateix Serafí Pitarra de protagonista.
Però no cal que ens ho recordi ell: Pitarra és el Cervantes del teatre
català modern. Llegim-lo, rellegim-lo, estudiem-lo en profunditat i segu-
rament en traurem alguna lliçó per a un moment en què el nostre món
també està començant a construir noves dinàmiques polítiques i socials.
Xavier Albertí (Director del Teatre Nacional)
.
- 15 -
Avís per a la lectura oral del text
Per facilitar la lectura del text, se n’ha modernitzat i actualitzat l’or-
tografia.
Això de vegades ha significat la pèrdua d’informació fonètica
no normativa o no estàndard, que tanmateix es pot deduir gràcies
a la regularitat del nombre de síl·labes o de la rima.
Tanmateix, la pronúncia en veu alta del text hauria de vetllar
per respectar la mètrica i les rimes del text original.
S’ha cregut convenient prendre aquesta decisió editorial per
reforçar la naturalesa divulgativa d’aquesta edició, i alhora perquè
les nombroses imprecisions lingüístiques de les obres (en l’ús de
diftongs i hiats, per exemple, o en la rima consonant) ja reclamen
que qui vulgui pronunciar el text en veu alta dediqui una atenció
específica a les rimes i a la mètrica si en vol mantenir la regularitat.
A les pàgines següents oferim una llista d’exemples que po-
den ser útils a l’hora de llegir oralment les peces.
- 16 -
Exemples a tenir en compte per a la lectura oral del text:
İ «així», si ha de rimar amb «coixins», es pronunciarà «[aixins]».
İ «així», si ha de rimar amb «pis», es pronunciarà «[aixís]».
İ «aldea», si ha de rimar amb «teia», es pronunciarà «[aldeia]».
İ «altres», si ha de rimar amb «catres», es pronunciarà «[atres]».
İ «començo», si ha de rimar amb «pensa», es pronunciarà «[comence]».
İ «complert», si ha de rimar amb «nit», es pronunciarà «[complit]».
İ «compto», si ha de rimar amb «tonto», es pronunciarà «[conto]».
İ «cotxe», si ha de rimar amb «totxo», es pronunciarà «[cotxo]».
İ «diguis», si ha de rimar amb «figues», es pronunciarà «[digues]».
İ «doncs», si ha de rimar amb «bronques», es pronunciarà «[donques]».
İ «doncs», si ha de rimar amb «giragonses», es pronunciarà «[donces]».
İ «doncs», si ha de rimar amb «talòs», es pronunciarà «[dos]».
İ «doni», si ha de rimar amb «respongui», es pronunciarà «[dongui]».
İ «llavors», si ha de rimar amb «hores», es pronunciarà «[llavores]».
İ «llengua», si ha de rimar amb «merengue», es pronunciarà «[llenga]».
İ «Liceu», si ha de rimar amb «recreo», es pronunciarà «[liceo]».
İ «mogui», si ha de rimar amb «toga», es pronunciarà «[moga]».
İ «molesti», si ha de rimar amb «bèstia», es pronunciarà «[molèstia]».
İ «ojo», si ha de rimar amb «moco», es pronunciarà «[oco]».
İ «perfecta», si ha de rimar amb «veta», es pronunciarà «[perfeta]».
İ «recobreu», si ha de rimar amb «dau», es pronunciarà «[recobrau]».
İ «res», si ha de rimar amb «cafè», es pronunciarà «[re]».
İ «sóc», si ha de rimar amb «perdó», es pronunciarà «[só]».
İ «Tàrrega», si ha de rimar amb «llarga», es pronunciarà «[targa]».
İ «tusta», si ha de rimar amb «costa», es pronunciarà «[tosta]».
İ «usted», si ha de rimar amb «gener», es pronunciarà «[usté]».
İ «vaja», si ha de rimar amb «Laia», es pronunciarà «[vaia]».
İ «veremo», si ha de rimar amb «fermo», es pronunciarà «[vermo]».
İ «vulgui», si ha de rimar amb «fulla», es pronunciarà «[vulla]».
İ «encara que», si ha de tenir tres síl·labes, es pronunciarà «[encar que]».
- 17 -
İ «esteranyinador», si ha de tenir cinc síl·labes, es pronunciarà «[estrenyi-
nador]».
İ «feredat», si ha de tenir dues síl·labes, es pronunciarà «[fredat]».
İ «per això», si ha de tenir dues síl·labes, es pronunciarà «[per ’xò]».
İ «per algú», si ha de tenir dues síl·labes, es pronunciarà «[pelgú]».
İ «per amor de», si ha de tenir quatre síl·labes, es pronunciarà «[per mor
de]».
İ «per aquí», si ha de tenir dues síl·labes, es pronunciarà «[per ’quí]».
İ «però», si ha de tenir una sola síl·laba, es pronunciarà «[prò]».
İ «que hi», si ha de tenir una síl·laba, es pronunciarà «[qu’hi
İ «que s’agafin», si ha de tenir tres síl·labes, es pronunciarà «[qu’ es gafi]».
İ «saragata», si ha tenir tres síl·labes, es pronunciarà «[sargata]».
İ «se n’aniria», si ha tenir quatre síl·labes, es pronunciarà «[se’n niria
İ «sóc un home», si ha tenir tres síl·labes, es pronunciarà «[só un home]».
İ «veient», si ha tenir una síl·laba, es pronunciarà [«veent»]
.
.
LICEISTES I CRUZADOS
.
- 21 -
.
AL SENYOR DON ALEIX ANGLADA DE
PUIGQUERALT.
El sol fet d’haver admès vostè la dedicatòria d’aquesta comèdia
fa que ella tingui per a nosaltres un valor inapreciable.
El nostre únic objecte en escriure
-
la ha sigut fer ressaltar el ridícul
dels dos partits. Com a bon apassionat, trobarà moltes inexactituds
en les cites d’òperes i cantants, puix es parla, per exemple, del
Faust,
1
en època en què aquesta obra encara ni existia, i se citen
noms i més noms sense fer
-
ho per l’ordre en què ells van figurar en
els dos teatres.
Però, com que una comèdia s’escriu per a tot un públic i no
exclusivament per als que són intel·ligents en òperes, resulta que
s’han de citar exemples que tothom sàpiga. Així és que si en la
representació arrencà grans aplaudiments que un cruzado digués
que s’havia fet el Faust al Principal, perquè tothom sap positivament
que no s’hi ha fet, és segur que no hauria produït cap efecte que
hagués dit que s’hi havia fet La Dalmira, atès que sent òpera poc
coneguda no es podria prendre per desencert el que quasi tothom,
pel fet d’ignorar la veritat del cas, hauria cregut que era cert.
No donem amb aquesta comèdia, com molts podrien creure,
una ressenya històrica de tot allò succeït als nostres teatres; donem
1 Òpera de Gounod que va ser representada a Barcelona, al Liceu. Pitarra li va dedicar
una ressenya còmica dins dels seus Singlots poètics.
- 22 -
únicament una comèdia com qualsevol altra i si algun cop hi surten
noms coneguts, no és només per donar
-
hi aquella mica de color local
que tan bé va a les obres dramàtiques.
Tot el que diem, doncs, no és absolutament veritat; ho és, sí, en el
sentit de suposar que deien i es feien barbaritats per l’estil i, no sabent
-
les, hi posem les que veurà per comparar
-
les.
Les errades històriques són certament lamentables, però és tan poc
important saber si en tal època cantava en Landi o en Morini, que per
l’indiferent que és no ens hi hem aturat, puix vostè comprendrà que, a
voler
-
ho, res més fàcil que haver
-
nos assabentat d’això per via d’algun
dilettante.
La comèdia té per objecte castigar un vici o una preocupació amb
el ridícul; si aquesta ho fa, la resta pot anar
-
ho a preguntar qui vulgui
a qui ho sàpiga, puix nosaltres quan fem una comèdia, no històrica, no
tenim obligació de copiar materialment la veritat. Basta que, no faltant a
l’època, sigui versemblant.
Això dit, no ens queda més que donar
-
li les gràcies per l’amabilitat
amb què es digna a acceptar la nostra obra i dir
-
li que disposi com vulgui
d’aquests S. S. S. Q. S. M. B.
2
Els autors.
2 Fórmula de cortesia que significa: «Sos segurs servidors» i «Que ses mans besen».
- 23 -
PRIMERA ESTRENA:
Teatre de Varietats
(Passeig de Gràcia)
[8 d’agost de 1865]
REPARTIMENT:
Dolores Francisca Soler.
Rita Fermina Vilches.
Don Ambròs Lleó Fontova.
Don Ricardo Josep Closelles.
Don Lluís Joan Bertran.
Senyor Lluneta Fernando Puiguriguer.
Jaume Miquel Llimona.
Romança Francisco Puig.
Don Paco Lluís Garcia.
Principalista 1r Joaquim Bigorria.
Principalista 2n Joan Maleres.
Mossos 1r i 2n N. N.
1
1 Sense nom conegut: «Non Nomine».
- 24 -
EQUIP ARTÍSTIC
Direcció i adaptació Jordi Prat i Coll
Assessorament escenogràfic Ricard Prat i Coll
Assessorament de vestuari Míriam Compte
Il·luminació Ignasi Camprodon
Direcció musical i pianista Andreu Gallén
Producció Teatre Nacional de Catalunya
Teatre Nacional de Catalunya
Temporada 2013/2014
Direcció artística de Xavier Albertí
Patrocinadors del TNC: TV3 / Catalunya Ràdio i
Fundació Damm.
- 25 -
REPARTIMENT
Liceistes i cruzados es va estrenar a la Sala Tallers del
Teatre Nacional de Catalunya el 16 de maig de 2014
amb el repartiment següent:
DON AMBRÒS: Pep Sais
DOLORES: Anna Moliner
DON RICARDO: Francesc Ferrer
DON LLUÍS: Pau Viñals
ROMANÇA: Jordi Vidal
DON PACO: Camilo García
SENYOR LLUNETA: Jordi Banacolocha
RITA: Berta Giraut
JAUME: Oriol Guinart
- 26 -
.
PERSONES:
DOLORES
RITA
DON AMBRÒS
DON RICARDO
DON LLUÍS
SENYOR LLUNETA
JAUME
ROMANÇA
DON PACO
PRINCIPALISTA 1R
PRINCIPALISTA 2N
MOSSOS 1R I 2N
LICEISTES, CRUZADOS, MOSSOS, SENYORES, CURIOSOS,
ETC.
- 27 -
ACTE PRIMER
El teatre representa el saló de descans d’una casa de banys de primer
ordre. Portes laterals i al fons, pel qual es veu un gran jardí. Taules de
joc, cadires, aranyes de cristall, portaleres, i en tot molt de luxe.
ESCENA I
Rita i Jaume.
Rita: Ves quina casualitat!
Jaume: Sí que ha sigut molta sort!
Rita: El que és jo, ja et feia mort.
Jaume: Diu que: «mala herba…»!
Rita: És veritat.
4
Però i què ha estat tot això?
Ho miro i no sé el que em passa!
(
Admirada del saló.
)
Jaume: Eh que és tota una casassa? (
Content.
)
Rita: Ni un palau de debò!
Jaume: L’amo, que és un estornell,
va dir: «Hola! Aquí hi ha guanys!
4 Aquest «veritat» s’hauria de pronunciar «[vritat]», per tal de mantenir la regularitat
mètrica del text. Sobre la pronúncia oral d’aquesta edició moderna, vegeu l’avís de
lectura que trobareu a l’inici del volum.
- 28 -
Fem una casa de banys
i ens hi lluirem la pell».
La va fer; i de mica en mica
tal ha sigut la ganància,
que ja ho veus.
Rita: Quina elegància!
Jaume: No es pot fer cosa més rica.
Rita: I tu?
Jaume: Res, aquí fent de mosso. (
Resignat.
)
Rita: Ja és millor que cavar cols.
Jaume: Sí, i almenys, si tu vols,
veig gent més fina i m’hi rosso.
Rita: Jo, com vàrem perdre tant
a casa per la malura,
vaig anar a ciutat criatura
per servir el senyor Joan.
De seguida no vam fer,
perquè… Ai, fill, que reganyós!
Però ara amb el senyor Ambròs…
És un senyor molt de bé.
Sembla que de bondat caigui.
Jaume: Sí?
Rita: Oh! Tot és la Riteta,
i amb ell i la senyoreta
estic com el peix a l’aigua.
Tres duros, després jo em tramo
el que amb cises
5
pot quedar
-
me,
i rentar
-
me i planxar
-
me
tot és a compte de l’amo.
Jaume: Doncs, que és un senyor molt ric?
5 Fet de distreure fraudulentament una quantitat de diners.
- 29 -
Rita: Prou, jo l’avancés d’un xavo.
Jaume: I t’estima?
Rita: Me n’alabo;
ja fa nou anys que hi estic.
Jaume: Però ja que és tan bon home (
Canviant.
)
ton amo, que hasta et du i tot,
com és que és tan tabalot
que a tothom està armant broma?
Rita: Què hi faràs? És la mania
del
treiato
Principal.
Jaume: És que mira que és tabal…
Quin disputar tot el dia!
Crida, tus i s’empatolla…
Rita: Sí, sí, es dóna molts mals ratos.
Veus? Allí hi ha dos
treiatos
que estan a mata
-
degolla:
l’un es diu de Santa Creu
que és el que hi ha enfront del Falcó…
6
Jaume: Prop del correu?
Rita: Sí, això;
i l’altre és el del Liceu.
Com que són a prop tots dos,
els que hi van estan renyits
i s’han format dos partits
que estan com a gat i gos.
Jaume: I per això han de disputar
-
se?
Rita: Disputar
-
se? Més farien!
Jaume: Què vols dir?
Rita: Que si podien (
Exagerant molt.
)
gosarien a matar
-
se.
6 L’hostal del Falcó, situat al carrer Escudellers de Barcelona, davant del Teatre Principal
(anteriorment, Teatre de la Santa Creu).
- 30 -
Poc saps tu el que és això!
Jaume: Prou, prou! Si sembla impossible!
Ahir, quins crits!
Rita: És terrible!
Són tots gent d’educació,
molt honrats; per fer un favor
els ve bé qualsevol rato,
(
Tot això molt marcat.
)
però en parlar de
treiato
pitjor que toca’ls l’honor!
Jaume: I es troben uns quants que ja…!
Rita: Se les claven que prou couen!
Jaume: Oh! I els escàndols que mouen!
Rita: No sé pas com pararà!
ESCENA II
Rita, Jaume i Dolores, que surt molt elegant per una porta lateral.
Rita: Bon dia.
DoloRes: Hola! Tu aquí?
Jaume: Que Déu la guard, senyoreta.
Parlàvem amb la Riteta
del gran escàndol d’ahir.
DoloRes: Calli, home! Jo que em creia
que aquí estaríem tranquils!
Jaume: Hi haurà disgustos a mils.
Rita: Ahir vespre jo l’hi deia.
DoloRes: Vagi allà on vagi, em molesto
sentint aquests tabalots,
i lo casual és que tots
es trobin al mateix puesto.
Jaume: Com que prendre els banys d’aquí
- 31 -
és moda per la gent fina,
qui vol ser
-
ho aviat atina
que el venir
-
hi fa fi.
Rita: I tu, que els coneixes…? (
A J
aume
.
)
DoloRes: Ei!
Rita, ves quina franquesa!
Rita: Amb aquest? Si és cosa entesa.
Jaume: De menuts que ens portem llei.
Rita: Com que érem dos naps torrats
que anàvem pels esbarzers…
Te’n recordes?
(
Rient.
)
Jaume: D’allò més!
Rita: A collir móres…
Jaume: Quins gats!
Figuri’s que érem xiquets
d’uns tres anys… Ves quina fila!
I corríem per la vila
gairebé es pot dir nuets.
Rita: Ah! Que ets plaga! (Pobre Jaume!)
Jaume: Prou que te’n deus recordar…
Sempre em feies enfadar
cridant
-
me: «Jaume pataume». (
Com gran gràcia.
)
Rita: No et recordes d’en Sever,
un cop que el vam enganyar?
Jaume: Prou me’n recordo… Ha, ha!
Rita: Va ser una broma. He, he!
DoloRes: (Aquests són els més ditxosos!
I encara es diu si els senyors…)
(
Trista.
)
Jaume: Ja li dic jo que tots dos
semblàvem dos
ñiños
rossos.
DoloRes: Doncs si aquests carinyos duren,
caseu
-
vos i estareu bé.
- 32 -
Rita: Això sí que tot pot ser.
Jaume: De més verdes en maduren. (
Se’n va rient.
)
ESCENA III
Dolores i Rita.
DoloRes: Això sí que és tenir sort!
Sou dos joves, us voleu
i, si a mà ve, us caseu
sense obstacles ni rigor.
Rita: També es casarà vostè.
DoloRes: I com?
Rita: Perquè don Ricardo (
Amb misteri.
)
ha arribat, ja deixa el fardo
al despatx i aviat ve.
DoloRes: Què dius, dona? (
Alegria gran.
)
Rita: (Ja s’estufa!)
Quan jo dic que li du amor!
DoloRes: D’alegria fins el cor
sembla que se m’estarrufa.
Rita: Ho veu, dona, si és ditxosa?
DoloRes: Però com? Si el papà vol
que casant
-
me amb un mussol
7
deixi de ser venturosa…
Rita: Amb qui vol dir?
DoloRes: Amb don Lluís.
Rita: Dona, el pot enviar a dida
contant allò de seguida.
(
Marcat.
)
DoloRes: Però ja és cert? (
Molt marcat.
)
Rita: De precís.
7 Curt d’enteniment.
- 33 -
El qui ho va dir ho sap ben bé
i, si es vol, ho sosté encara.
DoloRes: Donaré un disgust al pare.
Rita: Ja ho veig, però ho ha de fer.
DoloRes: Primer provaré si em deixa;
o si no,
nada
, l’hi dic. (
Resolta.
)
Rita: Ditxós don Lluís! Perquè és ric,
amb tot es dóna a conèixer!
Ben pensat, i de seguida.
DoloRes: De seguida que el veuré. (
Resolta.
)
Veus: Tuno! Estrofa!
8
Vós! Vostè! (
Dins.
)
Rita: La mania maleïda.
DoloRes: Ja me’n vaig per no sentir
-
ho!
Rita: Jo a la cuina, que prou tardo.
DoloRes: Si el veus, pots dir a en Ricardo
que esperant
-
lo aquí sospiro.
Se’n van cada una per un cantó, al mateix temps que entren disputant els
senyors acaloradament pel fons.
ESCENA IV
Don Ambròs, Romança i Don Paco.
Don Ambròs, un vell decent amb perruca. romAnçA, elegant, flac i d’una edat
regular, tipus exagerat que en parlar de música s’extasia i gaudeix extrema-
dament.
Don PAco, intel·ligent en música.
Romança: Com, que en Verdi no és un geni?
ambs: Més ho és en Saldoni.
9
8 Persona de pocs escrúpols morals.
9 El músic Baltasar Simó Saldoni (Barcelona, 1807
-
Madrid, 1889) va ser autor d’òperes i
sarsueles.
- 34 -
Paco: ¡Ca!
Romança: Home, si aquell
Rigoletto
…!
Sublime!
(
Sempre amb èxtasi.
)
Paco: ¡Inmenso!
ambs: (Animal!)
Romança:
Si tutte le feste al tempio
10
Canta sempre amb tal passió, que fins gira els ulls en blanc i sembla que
l’ànima se n’hi va.
ambs: I bé? I què? Vol comparar
potser això amb el de la
Chiara
?
11
Romança: Fugi d’aquí! (
Horroritzant
-
se.
)
Paco: ¡Ja, ja, ja!
ambs:
Caro amico, siamo intesi
.
12
Cantant i volent fer el caricato amb poca gràcia. L’italià del que canten és
expressament mal escrit per imitar aquests tipus. Don
Ambròs tindrà tos i quan
s’enfadi sobretot tindrà uns accessos terribles.
Romança: Si això és més vell…! (
Rient.
)
Paco: ¡Hombre, y tal!
Romança: Que l’anar a peu.
ambs: Vatua listo!
I sent vell, no pot ser gran?
Això tenen els liceistes.
Paco: ¿Y qué tiene el Principal?
Romança: Què vol que tinguin? Teranyines.
ambs: Bueno, doncs està acabat. (
Cremant
-
se.
)
Paco: Déjelo usted ya por ximple (
A R
omança
.
)
y vámonos, que es muy tard.
10 Duetto del Rigoletto de Verdi.
11 Chiara di Rosemberg, òpera del compositor italià Luigi Ricci (1805
-
1859).
12 Ària de Chiara di Rosemberg.
- 35 -
ambs: Tingui compte com em tracta,
papanates, capsigrany.
Paco: Vamos. (
A R
omança
, empenyent
-
lo per
endur
-
se’l.
)
Romança: No, que vull convènce’l.
Paco: ¿Pero no ve que no sap
nada de música?
ambs: Ximple!
Abans que vostè fos nat
jo ja anava a sentir els bufos.
Paco: ¿Los «bufos»? (
Sense entendre
-
ho.
)
Romança: Sí.
ambs: (Ai, caram!) (
Eixugant
-
se.
)
Paco: ¿Pero, hombre, qué son els «bufos»?
Romança: Els caricatos.
Paco: ¡Ja, ja! (
Burlant
-
se’n.
)
ambs: Que tinc micos a la cara?
De què riu?
Paco: ¡Piramidal! (
Rient.
)
Romança: Té raó, home, si la «bufa»
és allò que és ple de llard.
ambs: Sí, i també és allò que es treu (
Irònic.
)
de dins del gall per Nadal;
i s’esbotza pels clatells
on hi ha llana.
13
(
Amb intenció.
)
Romança: M’ha insultat.
Paco: Parli a la gente con modos.
¡Megateri!
14
ambs: Orangutan!
Romança: Quin mal li he fet jo per dir
-
li
13 «Tenir llana al clatell» significa «ser molt ignorant».
14 Mamífer desdentat, extingit, de grans dimensions.
- 36 -
que no es diu «bufo»?
ambs: Animal!
Doncs com es diu?
Paco: «Caricato»,
ja l’hi he dit.
ambs: Doncs s’ha errat.
Romança: Ja veurà; fem una cosa. (
Contenint
-
se.
)
Aviat es reuniran
tants liceistes i cruzados
com hi ha aquí a prendre els banys
en aquest saló, i que ho diguin.
ambs: Bueno, doncs ells ho diran.
Paco: Vaya, ¿y por tan poca cosa
los anem a molestar?
Romança: No, si així com així vénen
un xic abans d’esmorzar
cada dia a fer tertúlia.
Paco: Así ya es más racional.
ambs: A quina hora és?
Romança: A les onze.
ambs: Corrent,
15
doncs, quedem citats.
Romança: Veurà com és «caricato».
ambs: És «bufo», nas de cavall!
Paco: ¡No insulte usted!
Romança: Tuno!
ambs: Estrofa!
Paco: ¡Caricato!
ambs: Bufo!
Romança: Bah!
15 En el sentit d’«entesos».
- 37 -
En arribar aquí, cap dels tres es pot aguantar i agafen cada un una cadira per
tirar
-
se
-
la pel cap, quan entren JAume pel fons amb unes estovalles, Dolores
per la dreta amb un vestit de senyora, i
ritA per l’esquerra amb unes faldilles.
Totes les escenes de l’índole d’aquesta, ràpides.
ESCENA V
Paco, Ambròs, Romança, Dolores, Rita i Jaume.
DoloRes: Què passa? (
Entrant. A D
on
a
mbRòs
.
)
ambs: Aquests liceistes!
Rita: Què hi ha? (
Entrant. A R
omança
.
)
Romança: Res, aquest cap pelat.
Jaume: Què succeeix? (
Entrant. A D
on
P
aco
.
)
Paco: ¡Este gran tuno!
Jaume: (Ja hi tornem a ser, el sarau!)
S’han envestit tots tres amb les cadires i han quedat Don PAco al mig i els
altres un a cada costat, formant un triangle. Quan els altres entren, es queda
cadascú detenint al que ha fet la pregunta amb les estovalles o vestits, que
seran de colors clars o virolats, mentre aquells, furiosos, empunyen cada un la
seva cadira, esbufegant i detenint
-
se l’estona que es detenen com per respirar.
DoloRes: Jo em cosia un xic la bata, (
Ensenyant
-
la.
)
quan sento aquest daltabaix.
Rita: Jo la ferma
16
a les faldilles, (
Ensenyant
-
les.
)
quan sento el sagramental.
Jaume: I jo parava la taula (
Ensenyant
-
la.
)
com que hasta amb això he baixat.
ambs: Grandíssims pocavergonyes!
Paco: ¡Mono feo!
Romança: Gandulàs!
16 Llenca de roba cosida al voltant d’una vora de vestit per reforçar
-
la.
- 38 -
ambs: Déu no em detingui! (
Alçant la cadira.
)
DoloRes: Assossegui’s! (
Detenint
-
lo.
)
Paco: ¡El que venga…! (
Alçant la cadira.
)
Romança: Ja veurà! (
Alçant la cadira.
)
Don Ambs ha alçat la cadira i ha corregut cap al mig. Els altres dos també l’alcen
i l’amenacen, però es nota la por que tenen i reculen. Amb aquest moviment,
resulta que a l’últim tornen a fer el triangle amb la sola diferència que queden
Don Ambròs i JAume al mig i els altres dos amb les dues dones, un a cada costat.
Jaume: Reporti’s! (
A D
on
a
mbRòs
.
)
Rita: Pari’s! (
A D
on
P
aco
.
)
DoloRes: Deturi’s! (
A R
omança
.
)
ambs: Xibeca!
Romança: Ximple!
Paco: ¡Caimán!
ambs: Deixa’m estar! (
A J
aume
, que el deté fort.
)
Jaume: Vamos, home!
Paco: Déjeme usted. (
A R
ita
, fent força.
)
Rita: Que ha
locat
?
Romança: No em detingui…
DoloRes: Deixi
-
ho córrer!
Jaume: (Sembla que estiguem ballant.)
ambs: Fora, i què tanta follia!
Romança: Fora!
Paco: ¡Fuera!
ambs: No hi anirà.
Fins aquí, tots tres han lluitat amb els tres que els detenen, i quan JAume ja
no pot més, per detenir
-
lo li tira les estovalles, el cobreix tot i l’abraça per
subjectar
-
lo. Al mateix temps que veu que a les dones se’ls escapen els seus,
diu com a consell a
ritA:
Jaume: Tira
-
li al cap les faldilles!
- 39 -
Així que ritA ha aconseguit fer el mateix que JAume, diu a Dolores com a consell:
Rita: Tira
-
li el vestit al cap!
Un cop tots tres es troben de la mateixa manera, els tapats forcegen i se’ls
senten crits ofegats.
DoloRes: I ara què es fa?
Jaume: Assistència!
Rita: Pere!
DoloRes: Andreu!
Jaume: Vicente!
Rita: Pau!
ESCENA VI
Dits, tres mossos de la fonda i Don Lluís. Els mossos, amb davantal i gorra
blanca; Don Lluís, elegant.
Jaume: Subjecteu
-
me aquests homes
que s’anaven a matar!
Es llancen dos mossos sobre cada un dels tapats i, abraçant
-
los, els subjecten
al temps que entra
Don lluís.
lluís: Es pot saber què succeeix?
JAume, sense sentir ni haver vist Don lluís, que s’ha posat al centre del quadre,
diu als mossos:
Jaume: Separem
-
nos, i endavant.
En sentir aquesta ordre, se’n van de la forma indicada: romAnçA, Dolores i un
mosso per la dreta;
ritA, Don PAco i un mosso per l’esquerra; JAume, Don Ambròs
i un mosso pel fons, i es queda
Don lluís al mig de l’escena com qui veu visions.
- 40 -
lluís: Vamos, ja entenc… El de sempre…
altRes Veus: Bruto! ¡Bárbaro! Caimán! (
A fora.
)
lluís: Anem a calmar els de fora.
Se’n va corrents i torna a sortir JAume.
Jaume: Ves quins caps eixelebrats!
Amb les baralles han quedat a terra els tres barrets i els tres bastons dels se-
nyors.
JAume, en veure’ls, els cull i es posa un barret al cap, un a sota de cada
braç i els bastons a la mà. Se’n va cap al fons, al temps que surten de llocs
oposats
ritA, el mosso 1r i el mosso 2n.
Jaume: Portem
-
los
-
els a la sala
per quan vagin a esmorzar.
mosso 1: Vinc pel barret de don Paco. (
N’hi dóna un.
)
mosso 2: Vinc pel barret de don Pau. (
Li dóna l’altre.
)
Rita: Dóna’m el barret de l’amo.
Abaixa el cap. Ella l’hi pren i, com que amb cada un dels barrets ha donat el
corresponent bastó, ara es troba sense res.
Jaume: Ja ens hem desembarassat.
Se’n va cadascú per una porta diferent.
ESCENA VII
Dolores i Don Ambròs. Ella l’acompanya com calmant
-
lo i el fa seure
amb afecte.
DoloRes: Vamos, segui i assossegui’s,
que a l’últim això ha passat.
ambs: Ja et dic jo que mai més torno.
- 41 -
Xitxarel·los de quinze anys
que tot just sopen a taula,
parlar de teatres! Malvats!
Si no és pel «si no», els seguia
una causa criminal.
Si llavors tinc el paraigua,
prou els badava aquí el cap.
I tot perquè al que ells diuen
la «prima donna»..., tabals!,
17
jo li dic la «bufa». Imbècils!
La «bufa» es diu i es dirà,
mentre el bon gust es conservi…
I sempre torna amb el
Faust
i en Selva…
18
i torna amb en Selva.
Ves què és en Selva, al costat
del gran Remorini!
19
(
Extasiant
-
se.
)
DoloRes: (Alça!) (
Com dient que ja
s’engresca.
)
ambs: I aquell Galli!
20
DoloRes: Endavant!
ambs: I després, els grans panarres,
fins voler
-
me disputar
que el
Faust
de què tant parlen
no s’ha fet al Principal!
DoloRes: Fins aquí!
17 Cridaner o xerraire sorollós.
18 Antonio Selva (1824
-
1889) va ser un baix italià especialitzat en papers verdians. Va estrenar
mundialment l’Ernani de Verdi l’any 1844.
19 Ranieri Remorini (1783
-
1827) va ser un tenor buffo italià.
20 L’italià Filippo Galli (1783
-
1853) va ser un dels baixos més aclamats de l’època del Bel
Canto.
- 42 -
ambs: Què?
DoloRes: Jo crec, pare,
que això és la pura veritat.
ambs: I goses…?
DoloRes: Doncs, que somia?
ambs: Dolores! (
Cremat.
)
DoloRes: Si es va estrenar
al Liceu.
ambs: Calla, calla…!,
si en fa aquest teatre de mal!
És clar, tu també ets dels d’ells!
Com que al Principal s’hi va
només per sentir la música
i escoltar
-
se els cantants,
i al Liceu hi aneu totes
amb el vestit escotat,
i cuernos i penjarelles,
i diables i botavants.
(
Tus.
)
DoloRes: Bé, vamos, sí. (Ditxós teatre!
Mal com no són tots cremats!)
Eixugui’s.
ambs: Tothom disputa…
i què sabeu?
DoloRes: Bé; acabat.
Doni el mocador i sossegui’s…
La suor li va cara avall.
Dolores li ha tret el mocador de la butxaca i l’eixuga, però en fer
-
ho li arrenca
la perruca.
ambs: Burros! Ai, ai! Què fas, dona?
M’has tret la perruca… És clar…
- 43 -
com vas sempre tan barroera…
Ell se la posa i se la posa al revés sense mirar
-
s’hi.
DoloRes: Posi
-
se
-
la bé.
ambs: No cal! (
Cremat.
)
DoloRes: Ja veurà!
ambs: Et dic que t’apartis!
DoloRes: Si du el davant a detràs!
ambs: Doncs millor.
DoloRes: Però!
ambs: Dolores! (
Crit terrible.
)
DoloRes: Vostè mateix!
ambs: A brodar!
Dolores s’asseu i broda en relleu. El seu pare pensa. Pausa.
ambs: Vaja, això sembla impossible!
I sobretot el pensar
que fins tu… la meva filla
contra de mi t’has girat…
Ah! Si don Lluís s’hi ensopega,
prou se n’anaven mocats!
21
Allò sí que és tot un jove!
Allò és un home com cal!
DoloRes: Ditxós don Lluís, i que hi pensa…!
No sé don Lluís què li ha dat!
ambs: I a tu no sé què t’ha fet
perquè el menyspreïs tant.
DoloRes: Què m’ha fet? Que no m’agrada.
ambs: No pot ser; t’ha d’agradar.
Què vols més? Airós, ben guapo,
21 Esbudellats.
- 44 -
elegant, alt, ben plantat…
Vamos, és un jove que omple.
DoloRes: Ja ho veig, però… què hi farà?
ambs: Té una bona posició.
DoloRes: Sobretot si està assentat.
ambs: Assentat i dret, ximpleta!
No estic per broma, ja ho saps.
DoloRes: No he dit res.
ambs: Té dues fàbriques
de lligacames a Sants
i una d’ullets de cotilla
que li dóna un dineral.
Després, aquí a Barcelona,
cases a prop del Palau,
una al carrer de les Mosques
i, segons diu, ha comprat
uns terrenos a l’
Ensanche
22
de vint
-
i
-
quatre mil pams
allà on hi ha aquella sínia,
per anar
-
se
-
n’hi a estar.
DoloRes: Almenys sap triar el lloc.
ambs: Com que el verd li agrada tant
i allò sembla estar a la torre…
DoloRes: Per força li ha d’agradar.
ambs: Després, té cotxe, tartana,
carretó, carro, cavalls…
Tot el que vulguis.
DoloRes: Ja ho veig,
però no em pot agradar.
Primerament, sembla un indi
22 El Pla Cerdà de construcció de l’Eixample barceloní, que va urbanitzar els terrenys entre
Gràcia i Barcelona, es va aprovar l’any 1860.
- 45 -
de tants anells a les mans,
i si els anells no li basten
va amb anelletes rissat.
Després, té unes faccions
tan xiques i regulars,
que els bigotis són dues comes,
la pera un interrogant,
el nas una admiració,
els ullets dos punts finals
i les patilles parèntesis
amb tot això a dins tancat.
ambs: Que donem lliçó d’escriure? (
Irònic.
)
DoloRes: Miri
-
se’l bé i ho veurà.
A més, té enfonsat endintre,
tant, aquest llavi de baix,
que se m’afigura un músic
que el clarinet va tocant.
ambs: Bé, bé, vaja; prou ximpleses!
És guapo i no es pot dubtar.
Ves si ho és, que fins em sembla
que tira a en Landi.
(
Com una gran cosa.
)
DoloRes: I tal! (
Burlant
-
se’n i rient.
)
(Si no el tira quan va en cotxe.)
ambs: A més d’això, és educat,
té gran afició a la música,
té grans qualitats morals;
és tot ànima.
DoloRes: No em basta.
Si em caso, vull que l’amant
també tingui cos.
ambs: Doncs calla, (
Cremat.
)
que ja em tens fins aquí dalt!
- 46 -
Jo li he donat ja paraula
i per tant t’hi casaràs.
DoloRes: Jo, amb aquell nyicris?
ambs: Lo dicho.
Tant que ha fet pel Principal
i ara haver
-
li de dar un xasco…
Això sí que no ho veuràs.
DoloRes: I si don Lluís l’enganyés?
ambs: Què ha d’enganyar, capsigrany!
DoloRes: Home, sí, que fos liceista.
ambs: I a què ve aquest disbarat?
Com és que has de deshonrar
-
lo?
DoloRes: Jo, deshonrar?
ambs: Em mataràs.
DoloRes: Jo crec que es pot ser liceista
i per això ser molt honrat.
ambs: Què renegues, condemnada!
Què dius, ara? Que has
locat
…?
DoloRes: Home, si no dic que ho sigui…
(Déu me’n guard de dir
-
ho mai!)
Per conèixer una persona
s’ha de menjar molta sal.
23
ambs: Quatre lliures,
24
crec que diuen.
Jo no les hi he menjat
i a pesar d’això el coneixo,
sinó que a tu et va alçar
de cascos…
DoloRes: Qui?
ambs: Vols saber
-
ho?
DoloRes: Qui?
23 Per conèixer bé una persona cal tractar
-
la molt de temps.
24 Unitat de pes catalana equivalent a 400 grams.
- 47 -
ambs: L’enginyer.
DoloRes: Doncs ha errat.
ambs: Que et penses que no ho sabia?
No falta qui ho va notar.
Mira l’enginyer, que guapo!
DoloRes: Si no l’ha vist, com ho sap?
ambs: No, però diu que ve a ser
com aquell tenoret gras
que ens va esguerrar la
Lucia
fa sis anys al Principal…
I a fe que si és com aquell
tens un gust ben delicat!
Unes dents grosses i grogues
que semblaven de crocant,
25
una bocassa que oberta
era gran d’un modo tal
que amb l’aire de quan l’obria
constipava els abonats.
DoloRes: Doncs això ho fa dir l’enveja,
perquè és guapo i elegant.
ambs: Bueno, bueno, «guapo», «guapo»…!
Tu has de creure i
nada más
.
Qui ha vist una senyoreta
que sens permís del papà
rep versos amb cors i fletxes,
cartes amb viuets
26
daurats,
ampolles de pitxolí,
caramels de rosa, rams
i guardapelos i rissos…
i qui sap el que us heu dat?
25 Pasta d’ametlles o avellanes endurida amb caramel.
26 Vora d’una tela, que forma una mena de cordonet.
- 48 -
Perquè fins sé que aquell dia
que et vas fer fotografiar,
ell a la fotografia
ja estava fotografiat
i allí davant del fotògraf
els retrats us vau donar.
DoloRes: Doncs tot això és mentida.
ambs: Bé, bé, a mi tant me fa.
Mentre que amb don Lluís et casis,
el que hagi estat, hagi estat.
Jo ja sé que tu no ets noia
per això d’haver fet cap mal.
Acomiada’t d’aquest ximple,
torneu’s els trastos i en paus.
Així estalviarà sabates
no anant carrer amunt i avall,
i no s’exposa a ser borni
de fer tant l’ullet com fa.
DoloRes: Doncs jo amb don Lluís no m’hi caso
ambs: Com, que no t’hi casaràs?
Tan segur tingués la Penco
27
l’any que ve al Principal!
DoloRes: Ja li he dit dues mil vegades
que em fa fàstic.
ambs: Vols callar!
DoloRes: I jo mai no seré seva.
ambs: Si no ets «ceba», seràs all. (
Burlant
-
se’n.
)
DoloRes: No ho seré, encara que em mati!
ambs: Ho seràs!
DoloRes: No!
27 Rosina Penco (1823
-
1894) va ser una soprano italiana que va estrenar mundialment Il
trovatore de Verdi l’any 1853, fent el paper protagonista de Leonora.
- 49 -
ambs: Sí!
DoloRes: No!
ambs: Bah!
Jo encara m’hi feriria
28
i no en tinc ganes! Me’n vaig. (
Se’n va.
)
ESCENA VIII
Dolores i Don Ricardo.
RicaRDo: Dolores! (
Entrant i abraçant
-
la.
)
DoloRes: Ricardo meu! (
Amb goig.
)
Ja el valor el cor recobra!
RicaRDo: Ahir la criada de sobre
em va donar el bitllet teu
i avui mateix he vingut.
DoloRes: Bon minyó!
RicaRDo: Que sandonguera!
DoloRes: Per tu estreno la torera.
RicaRDo: És dir, que t’has previngut?
DoloRes: Quan m’han dit que tu venies
m’he volgut arreglar un xic.
RicaRDo: D’alegries sóc avui ric!
DoloRes: Doncs jo, pobra d’alegries.
RicaRDo: I això, nena? Què ha passat?
DoloRes: Que estem molt mal.
RicaRDo: Què dius, ara?
DoloRes: El que sents, Ricardo: el pare
està de tot enterat.
RicaRDo: Jo espero…
DoloRes: Esperes en va.
28 Tenir un atac d’apoplexia.
- 50 -
RicaRDo: El que ara hem de saber
és aquí el que cal fer
i de què es pot disposar.
DoloRes: Tinc un medi, però és fort.
RicaRDo: Ja el sé, però el que és per ara
no es pot dir, perquè al teu pare…
DoloRes: El que dic; li du la mort.
RicaRDo: Primer de tot, lliguem caps.
Tu no ignores que don Lluís
el té entusiasmat així
parlant de teatres, com saps.
Jo tot el mateix faré;
li
apoyaré
la mania
i tal vegada algun dia
a don Lluís desbancaré.
DoloRes: Ben pensat.
RicaRDo: Tan sols em mata
no saber taral·lejar…
No sé res.
DoloRes: Ni un duo?
RicaRDo: Ca!
DoloRes: Ni el brindis de
La Traviata
?
RicaRDo: Ni el nublado dels serenos!
DoloRes: Ves quin dimontri d’oído!
RicaRDo: Sí, la música és un ruido
dels que m’incomoden menos.
I creu que estic ple de goigs
quan molts per això em reconvenen,
perquè veig que dels que hi entenen
la meitat es tornen boigs.
DoloRes: Però com vols del pas sortir
si no hi entens per parlar
-
ne?
- 51 -
RicaRDo: Ja un, per poder tractar
-
ne,
m’ho ha apuntat tot aquí.
Traient del llibre de memòries un paper que ensenya.
DoloRes: Crec que és esperança vana.
RicaRDo: Jo no, i el conqueriré
quan del temps li parlaré
del
Tancredo
29
i la
Italiana
.
30
Com que ell és tan fluix de closca
no resistirà el gust seu,
i crec que me’l faré meu
quan li parli de la Mosca.
31
DoloRes: No ho faràs bé, i és precís
un medi nou.
RicaRDo: Ja t’alteres.
DoloRes: Ell vol de totes maneres
que jo em casi amb don Lluís.
Amb això seria millor
que tu amb don Lluís et veiessis
i molt seriós li diguessis…
RicaRDo: Ah, no, no; això sí que no!
DoloRes: I per què?
RicaRDo: Si tu sabies
qui és don Lluís…
DoloRes: Què et farà?
RicaRDo: Dona, em desafiarà
29 Tancrède és una «tragédie en musique» de 1702, amb música del compositor André
Campra i llibret d’Antoine Danchet, basat en la Jerusalem alliberada de Torquato Tasso.
30 L’italiana in Algeri és una òpera en dos actes amb música de Gioachino Rossini i llibret
d’Angelo Anelli, basat en un text anterior musicat per Luigi Mosca.
31 Annunziata Mosca (1840
-
1866) era la néta del compositor operístic Giuseppe Mosca,
germà del també compositor Luigi Mosca.
- 52 -
i no estic per tonteries.
DoloRes: Tan fiero és?
RicaRDo: Mira, amb tota
veritat, ves si tira dret;
d’un tiro es treu un ralet
de la punta de la bota.
El que és això jo he vist fer
-
ho;
i en el tiro de pistola
un soldat té aquí una bola,
(
Al pit.
)
li apunta… i pam… el plomero. (
Imitant.
)
DoloRes: I estimant, tan poc t’amoïna?
RicaRDo: Ah! Sí, sí; no, la veritat,
amb armes mai he jugat,
tinc l’honor de ser un gallina.
Tenen burles bastant males
i no en puc veure ni l’ombra.
Diu que d’un mànec d’escombra
en van sortir un cop set bales!
DoloRes: Doncs així no hi ha remei,
em perds i et perdo.
RicaRDo: No! Què?
En l’últim cas usaré
dels recursos de la llei.
O bé et faré segrestar,
o tu dónes el cop gran;
però crec jo que el meu plan
ha de ser el que ens salvarà.
Fem la prova.
DoloRes: Vamos.
RicaRDo: Tu
pren
-
me la lliçó, té. (
Donant
-
li el paper.
)
- 53 -
DoloRes: Dóna. (
Prenent
-
lo i seient, com un
noi quan dóna la lliçó.
)
Qui cantava a Barcelona
l’any mil vuit
-
cents vint
-
i
-
u?
RicaRDo: La cèlebre Pellegrini,
32
la Mosca, en Lagner… i… i… (
No recorda.
)
DoloRes: En Re… (
Apuntant
-
li.
)
RicaRDo: Com?
DoloRes: En Remo… (
Apuntant
-
li més.
)
RicaRDo: Ah! Sí! (
Caient
-
hi.
)
I el cèlebre Remorini.
DoloRes: Quines òperes van fer
-
hi?
Ho saps?
RicaRDo: Prou, i curt no em quedo.
Donna del lago
,
Tancredo
i la
Italiana en Algieri
.
DoloRes: De l’any trenta, en saps la història?
RicaRDo: En Badiali…
33
sí, en Vergé… (
No pot.
)
Bah! Deixa’m, que acabaré
d’aprendre
-
ho bé de memòria.
Aaa…
(
Com fan els nois per
estudiar.
)
Què rius? (
Veient que ella riu.
)
DoloRes: Sembla que reses.
RicaRDo: Salvatori… Salvató… (
Estudiant.
)
Ai! L’amor és la passió
que ens fa fer més bestieses!
DoloRes: No me’n parlis, prou sé el que és.
RicaRDo: Fa perdre fins la xaveta.
32 Carolina Pellegrini fou una soprano italiana que va estrenar mundialment Margherita
d’Anjou, de Giacomo Meyerbeer, en el paper de la protagonista.
33 Cesari Badiali (1810
-
1865) va ser un baix italià.
- 54 -
DoloRes: Jo crec que d’aquesta feta
no vaig al teatre mai més.
(
Anant
-
se’n.
)
RicaRDo: (Si amb això no l’estarrufo…!) (
Pel que llegeix.
)
DoloRes: Ah! Una advertència bona. (
Tornant.
)
No diguis mai «prima donna»
ni «baix»; digues: «bufa» i «bufo».
(
Se’n va.
)
RicaRDo: Començarem la funció
quan entri… És impossible,
sortir d’un cas tan terrible…!
Vaja… Aprenguem la lliçó.
En Badiali, en Caringenesto,
(
Estudiant.
)
la Eckerlin,
34
la Eckerlin… Sí.
Jo sí que és cert que puc dir:
«¡Ay, amor, cómo me has puesto!»
ESCENA IX
Ricardo, Don Ambròs, Jaume i Senyor Lluneta.
ambs: Jaume! (
Cridant.
)
Jaume: Missenyor, allà vaig! (
Entrant.
)
En aquest moment entra el senyor llunetA.
ambs: Ah! Res, res, ja el veig aquí. (
J
aume
se’n va.
)
Hola! (
El s
enyoR
L
Luneta
, no sentint
ni veient ningú, s’asseu.
)
RicaRDo: (Qui m’havia de dir
que jo hagués de fer el que faig.
Val més que ho prenguem a broma!)
34 Rosalinda Eckerlin, soprano.
- 55 -
En arribar aquí, queden el senyor llunetA a un costat assegut en una butaca,
Don ricArDo a l’altre també assegut i estudiant, i Don Ambròs dret.
ambs: Què tal? (
Amb veu natural.
)
lluneta: Eh! (
No sentint
-
lo.
)
ambs: «Efa»! (
Burlant
-
se’n.
)
lluneta: Què dieu?
ambs: Que què tal? (
Cridant
-
li fort a l’orella.
)
lluneta: Bé.
ambs: Ja ho sabeu?
lluneta: Què?
ambs: He rebut carta de l’home! (
Content.
)
lluneta: Com?
ambs: Que tinc carta.
lluneta: Que fan
la
Marta
? (
No ho entén.
)
ambs: No, res de
Marta
.
Dic que tinc carta.
(
Fort.
)
lluneta: Ah! Té carta…!
De l’home?
ambs: Sí, de
Milán
.
lluneta: Què diu?
ambs: Què voleu que digui?
Teniu.
(
Li dóna una carta. El
senyot
-
L
Luneta
es posa les ulleres i
llegeix.
)
RicaRDo: (Per més que m’amoli.
35
(
Volent
-
ho aprendre.
)
La Rovelli, la Sanchioli,
la Sanchioli… Maleït sigui!)
Cremat, llença el paper. El torna a recollir i estudia.
35 Molestar
-
se molt.
- 56 -
ambs: Hem empleat molt bé els diners;
perquè és una companyia
de cantants de
Nombradia
.
lluneta: Però… Ja heu vist lo demés?
ambs: Sí.
lluneta: I doncs, què penseu fer
per enviar
-
li aquests mil duros?
ambs: Sempre us trobeu amb apuros!
Se li envien.
lluneta: No pot ser.
Ja veurà, expliquem
-
se un rato;
a mi, fins hi ha genteta
que em diuen senyor Lluneta
36
de tant veure
-
m’hi al
treato
.
Per això, quan vostè em va dir:
«ens ha ofert un italià
que amb deu mil duros durà
una companyia aquí…»
hi vaig entrar de seguida
i vam dar aquest capital,
perquè jo pel Principal
donaria fins la vida.
Però ja que l’hi hem enviat,
per què en vol més?
ambs: Jo diré.
RicaRDo: (La Brambilla i en Vergé, (
Estudiant.
)
la Brambilla… Que pesat!)
ambs: Amb aquests mil duros més
36 Antigament els seients de platea del teatre s’anomenaven «llunetes», per la seva forma.
- 57 -
vindrà en Bianchi a fer l’
Otello
i seran tots de
cartello
. (
A l’orella.
)
lluneta: Ah, així ja no he dit res.
ambs: I si se’n vol desentendre
per por de causar
-
se dany,
tindrem un altre company…
Els hi posarà el meu gendre.
llune