- 39 -
dic que «t’estimo», ho deixo caure cada dia com la gota
que cau sobre la pedra. T’estimo, una gota. T’estimo,
una altra gota.. T’estimo, una altra gota! Però m’estic
assecant Anna, i tu ets molt difícil de foradar eh... És com
si amb cada gota aquesta pedra s’anés tornant més forta
i més sòlida. I ja no puc més. I encara que siguem joves,
i encara que ens diguin que la felicitat es construeix, que
algun dia arribarà, jo vull fer-te i ser feliç amb tu, ara. O
és que potser no hi tenim dret, amor meu? Tu vols que
faci alguna cosa? Vols que et demostri el meu amor? El
que em demanes és enorme, Anna. No sé si és possible.
T’ho vaig dir una vegada, t’ho vaig dir per treure el tema;
et volia parlar del que estava fent, em volia fer l’intel-
ligent, que veiessis com n’era d’important la meva feina,
la de coses increïbles que estàvem investigant, i aleshores
vaig deixar anar aquell comentari, el vaig deixar caure
expressament, igual que deixo caure els «t’estimo», el
vaig deixar caure, allà, amb tu. Et va interessar i em va
agradar que t’interessés, i em vaig entusiasmar i al final
t’ho vaig explicar tot. Com podia imaginar-me que sent
com ets, immune als meus «t’estimo», aquella història
en canvi, et pogués atrapar tant. I ara en vols més, i vols
que ho faci per tu, i jo sóc tan estúpid que a vegades
penso que sí, que hi ha alguna possibilitat i que si això
t’ha de fer feliç, doncs a per totes. D’acord, ho faré. És
difícil, saps? D’altres ja ho han intentat i han fracassat.
Tinc els mitjans per poder anar una mica més enllà. Jo
quan em marco un objectiu no s’acaba fins que no s’ha
acabat. O sigui que ho faré. Ho faré per tu. I vull que