William Shakespeare

Traducció de Joan Sellent

xxx

RICARD III

William Shakespeare

RICARD III

Ricard III, el rei més controvertit entre tots els grans per-

sonatges creats pel monstre de Stratford, protagonitza

aquest magnètic viatge al fons de l’ànima humana i al do-

lor que poden causar les diﬁ cultats d’acceptar la pròpia

identitat. Un periple colpidor, amb una teatralitat explosi-

va hereva dels grans retaules dramàtics medievals.

L’ascensió imparable d’un ésser marginat a causa de les

deformitats físiques, que amb el seu afany insaciable de

poder arribarà a ocupar el tron d’Anglaterra ﬁ ns que s’aca-

barà trobant atrapat en el remolí dels seus propis buits,

disposat a oferir tot el regne per un simple cavall que li

permeti continuar la seva lluita.

William Shakespeare. Fill d’un guanter i comerciant de pell,

fusta i llana, és molt probable que estudiés a la Grammar

School de Stratford, i posteriorment es fes actor per esdeve-

nir després dramaturg. Després d’actuar durant tres anys en

la companyia «del Camarlenc» a The Theatre, va començar a

escriure les seves grans obres teatrals. L’any 1597 la compan-

yia va aconseguir un nou teatre, The Curtain, i va col·laborar

en un tercer, The Globe, construït el 1599.

Amb la mort de la reina Elisabet l’any 1603, la companyia

«del Camarlenc» va passar a tenir el rei James I com a patró,

esdevenint així «Els homes del rei». Cap a l’any 1611, Shakes-

peare va deixar d’actuar i es va retirar a Stratford-on-Avon,

on va morir l’any 1616.

ISBN: 978-84-946619-0-7

RICARD III

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot

ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, tret de l’excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a l’editor

o a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràﬁcs, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer

còpies digitals d’algun fragment d’aquesta obra.

Edita: Arola Editors

1a edició: febrer del 2017

Correcció: Romina Paps

Disseny gràﬁc: Arola Editors

Disseny portada: Antoni Torrell

Imatge de portada: Fèlix Arola

Impressió: Gràﬁques Arrels

ISBN:

Dipòsit legal:

Polígon Francolí, Parcel·la 3

43006 Tarragona

Tel.: 977 553 707

Fax: 902 877 365

arola@arolaeditors.com

arolaeditors.com

Col·lecció Textos a Part

RICARD III

William Shakespeare

Traducció: Joan Sellent

EQUIP ARTÍSTIC

Traducció Joan Sellent

Adaptació Lluïsa Cunillé

Direcció Xavier Albertí

Escenograﬁa Lluc Castells i Jose Novoa

Vestuari María Araujo

Il·luminació Ignasi Camprodon

So Jordi Bonet

Moviment Oscar Valsecchi

Ajudant de direcció Albert Arribas

Producció

Teatre Nacional de Catalunya

Temporada 2016-2017

Patrocinador del TNC: Fundació Damm

REPARTIMENT

Ricard III es va estrenar a la Sala Gran del Teatre Nacional de

Catalunya el 4 de maig de 2017 amb el repartiment següent:

REI EDUARD IV: Oriol Genís

DUQUESSA DE YORK: mare del rei Eduard IV, Julieta Serrano

PRÍNCEP EDUARD (després rei Eduard V), ﬁll del rei Eduard IV:

Robert González

RICARD, DUC DE YORK, ﬁll del rei Eduard IV: Aina Sánchez

GEORGE, DUC DE CLARENCE, germà del rei Eduard IV: Jordi

Collet

RICARD, DUC DE GLOSTER (després rei Ricard III), germà del rei

Eduard IV: Lluís Homar

REINA Elisabet, esposa del rei Eduard IV: Lina Lambert

LORD RIVERS, germà de la reina Elisabet: Antoni Comas

REINA MARGARIDA, viuda del rei Enric VI: Carme Elias

LADY ANNA, viuda del príncep Eduard, ﬁll del rei Enric VI (i

després esposa de Ricard, duc de Gloster): Anna Sahun

LORD HASTINGS, Lord Camarlenc: Albert Prat

LORD STANLEY, comte de Derby: Robert González

DUC DE BUCKINGHAM: Joel Joan

SIR WILLIAM CATESBY: Roger Casamajor

DOS ASSASSINS: Assassí 1: Roger Casamajor. Assassí 2: Oriol

Genís

BISBE D’ELY: Oriol Genís

GUARDIÀ DE LA TORRE: Antoni Comas

ALCALDE DE LONDRES: Antoni Comas

ESCRIVENT: Oriol Genís

TRES CIUTADANS: Ciutadà 1: Aina Sánchez. Ciutadà 2: Robert

González. Ciutadà 3: Antoni Comas

TRES MISSATGERS: Missatger 1: Jordi Collet. Missatger 2: Albert

Prat. Missatger 3: Antoni Comas

AGUTZIL: Albert Prat

CRIADA: Aina Sánchez

La publicació d’aquest text es va fer mesos abans de l’estrena de

l’espectacle al Teatre Nacional de Catalunya.

- 9 -

PERSONATGES

REI EDUARD IV.

DUQUESSA DE YORK, mare del rei Eduard IV.

PRÍNCEP EDUARD (després rei Eduard V), ﬁll del rei Eduard IV.

RICARD, DUC DE YORK, ﬁll del rei Eduard IV.

GEORGE, DUC DE CLARENCE, germà del rei Eduard IV.

RICARD, DUC DE GLOSTER (després rei Ricard III), germà del

rei Eduard IV.

REIA Elisabet, esposa del rei Eduard IV.

ANTHONY WOODEVILLE, LORD RIVERS, germà de la reina

Elisabet.

MARQUÈS DE DORSET, ﬁll de la reina Elisabet.

LORD GREY, ﬁll de la reina Elisabet.

SIR THOMAS VAUGHAN.

ESPECTRE DEL REI ENRIC VI

REINA MARGARIDA, viuda del rei Enric VI

ESPECTRE DEL PRÍNCEP EDUARD, ﬁll del rei Enric VI.

LADY ANNE, viuda del príncep Eduard, ﬁll del rei Enric VI (i

després esposa de Ricard, duc de Gloster).

WILLIAM, LORD HASTINGS, Lord Camarlenc.

LORD STANLEY, COMTE DE DERBY.

ENRIC, COMTE DE RICHMOND, ﬁllastre de Stanley (i després

rei Enric VII).

COMTE D’OXFORD, SIR JAMES BLUNT, SIR WALTER HERBERT

i SIR WILLIAN BRANDON, seguidors de Richmond.

DUC DE BUCKINGHAM, DUC DE NORFOLK, SIR RICHARD

RATCLIFFE, SIR WILLIAM CATESBY, SIR JAMES TYRREL, SIR

FRANCIS LOVELL, THOMAS DUC DE DURREY, DOS ASSASSINS

i PATGE, seguidor de Ricard, duc de Gloster.

CARDENAL BOUCHIER, arquebisbe de Canterbury.

ARQUEBISBE DE YORK.

BISBE D’ELY.

SIR CHRISTOPHER URSWICK, un sacerdot.

JOHN, un sacerdot.

SIR ROBERT BRAKENBURY, lloctinent de la Torre de Londres.

GUARDIÀ DE LA TORRE.

ALCALDE DE LONDRES.

ESCRIVENT.

MISSATGER REIAL.

XÈRIF.

TRESSEL i BERKELEY, cavallers al servei de Lady Anna.

TRES CIUTADANS.

FILL i FILLA de George, duc de Clarence.

Lords, bisbes, cavallers, regidors, ciutadans, alabardats, soldats,

assistents, missatgers.

- 11 -

ACTE PRIMER

EscEna I

Entra RicaRd, duc de Gloster, tot sol.

RIcaRd:

Ara l’hivern del nostre deshonor

s’ha convertit en gloriós estiu

amb aquest sol de York, i tots els núvols

que havien enfosquit la nostra casa

jeuen colgats al fons de l’oceà.

Ara lluïm al front corones de victòria,

les nostres armes masegades

decoren monuments, els tocs que abans

cridaven al combat ara anuncien

jocs i festes, i el ritme truculent

dels tambors ha cedit a la delícia

dels balls i l’harmonia. El rostre fosc

i arrugat de la guerra s’ha endolcit,

i, en comptes de muntar corsers armats

per espantar les ànimes d’horribles adversaris,

ara el guerrer cavalca dins la cambra

d’una dama, gronxat pel sensual llaüt.

- 12 -

Però jo, que no tinc un cos idoni

per als jocs de l’amor, ni em van parir

per festejar un mirall;

jo, que vaig ser emmotllat tan rudement

i em falta aquella majestat d’amor

per gallejar davant la sinuosa nimfa;

jo que, privat de belles proporcions,

m’he sentit estafat per la natura,

deforme, inacabat i enviat abans d’hora

en aquest món a penes a mig fer,

tan feble i estrafet que els gossos borden

quan passo ranquejant pel seu costat,

en aquest temps de pau insulsa i tova

no tinc res que em distregui si no és

contemplar la meva ombra sota el sol

i recrear-me en el meu cos desfigurat.

Aleshores, com que és prou evident

que no puc ser un amant que treu partit

d’aquests dies gentils i delicats,

he decidit mostrar que sóc malvat

i odiar els plaers frívols d’aquests dies.

He ordit trames, paranys incitadors

amb profecies d’embriac, libels i somnis

perquè el meu germà Clarence i el monarca

cultivessin un odi recíproc i mortal;

i, si el rei Eduard és tan honest i just

com jo sóc fals, retorçat i traïdor,

avui mateix Clarence serà tancat

en una gàbia a causa d’una profecia

segons la qual els hereus d’Eduard

seran assassinats per G.

- 13 -

Entra claRence amb BRakenBuRy i uns guàrdies.

Colgueu-vos, pensaments, a dins de l’ànima:

arriba Clarence... Germà meu, bon dia!

¿Com és que a vostra altesa l’acompanyen

aquests homes armats?

claREncE

Sa majestat,

com que vetlla per mi, ha decidit

fer-me custodiar fins a la Torre.

RIcaRd:

Per quin motiu?

claREncE:

Perquè el meu nom és George.

RIcaRd:

Però, germà... això no és culpa teva.

Si de cas, que empresoni els teus padrins...

¿O potser el rei et fa portar a la Torre

per fer-te batejar de nou?... però què passa, Clarence?

No puc saber-ho?

claREncE:

Sí, Ricard:

quan ho sàpiga jo... perquè et ben juro

que de moment ho ignoro. Només sé

que fa molt cas de profecies i de somnis,

i de les lletres de l’abecedari

s’ha fixat en la G,

i diu que un mag va dir-li que els seus fills

seran desheretats per un tal G.

- 14 -

Per tant, com que el meu nom comença amb G,

segons ell, aquest home he de ser jo;

i és per aquesta dèria i altres per l’estil

que el rei ha decidit empresonar-me.

RIcaRd:

Aquestes coses passen quan els homes

es deixen governar per dones. No és el rei

qui t’envia a la Torre: és Lady Grey,

la seva esposa; és ella, Clarence,

qui l’obliga a arribar fins a aquests límits.

¿O és que potser no van ser ella

i aquest virtuosíssim germà seu,

Anthony Woodville, els qui el van convèncer

perquè enviés Lord Hastings a la Torre,

d’on, per cert, ha sortit avui mateix?

No estem segurs, Clarence; no estem segurs.

claREncE:

A fe de Déu que aquí només ho estan

els parents de la reina i els que fan

de missatgers nocturns entre el monarca

i la senyora Shore.

¿No has sentit a parlar dels precs i súpliques

amb què Hastings va haver d’humiliar-se

perquè l’alliberés?

RIcaRd:

Sí, són els seus laments

els que van fer que la deessa

el deixés lliure. I et diré una cosa:

si volem conservar el favor del rei,

el que hem de fer és servir-la a ella,

- 15 -

i amb la seva lliurea. Tant la senyora Shore

com la gelosa i rebregada viuda,

des que el nostre germà les va fer nobles,

són les grans intrigants d’aquesta cort.

BRakEnBuRy:

Us suplico que em perdoneu, senyors:

sa majestat ha donat l’ordre estricta

que ningú, de la condició que sigui,

parli en privat amb el vostre germà.

RIcaRd:

Molt bé. Doncs, si voleu, estimat Brakenbury,

podeu participar del que diguem.

No parlem de traïcions, eh?... no, tot al contrari:

dèiem que el rei és virtuós i savi,

i que la noble reina, molt ben entrada en anys,

fa goig i no és gelosa... dèiem que l’esposa

de Shore té un peu bufó, uns llavis de cirera,

uns ulls bonics i una plaent conversa,

i que la parentela de la reina

han adquirit la condició de nobles.

Vós què hi dieu, senyor? Podeu negar-ho?

BRakEnBuRy:

Jo no en sé res, senyor; jo, això, no ho toco.

RIcaRd:

No toques la senyora Shore?... si mai ho fessis,

que sigui d’amagat, perquè només n’hi ha un

que pugui fer-ho en públic.

BRakEnBuRy:

Qui, senyor?

- 16 -

RIcaRd:

El seu marit, bergant. Em volies fer caure?

BRakEnBuRy:

No, senyor, però us prego que deixeu

de conversar amb el noble duc.

claREncE:

Sabem

que tu compleixes ordres, i creurem.

RIcaRd:

Som els vassalls més baixos de la reina,

i hem d’obeir. Adéu, germà.

Aniré a veure el rei, i el que convingui.

Demana’m el que vulguis: si a la viuda

del meu germà el monarca li he de dir “germana”,

ho faré, si és que això ha d’alliberar-te.

Prò, mentrestant,

aquest profund maltracte fraternal

m’ofèn més del que et pots imaginar.

Abraça claRence, plorant.

claREncE:

Sé que això no ens complau a cap dels dos.

RIcaRd:

No estaràs gaire temps empresonat:

jo t’alliberaré, o ocuparé el teu lloc.

Mentrestant, paciència.

claREncE:

Quin remei... Adéu.

Surt claRence, amb BRakenBuRy i guàrdies.

- 17 -

RIcaRd:

Sí, vés a fer el camí sense tornada.

Ingenu Clarence, jo t’estimo tant

que enviaré aviat la teva ànima al cel,

si el cel accepta de les nostres mans

aquest regal. Però... qui ve?

És Hastings? El que estrena llibertat?

Entra loRd Hastings.

HastIngs:

Bona tarda tingueu, noble senyor.

RIcaRd:

I vós també, bon senyor camarlenc.

Sigueu molt benvingut a l’aire lliure.

Com ho heu portat, això del captiveri?

HastIngs:

Amb paciència, senyor;

com correspon a un presoner.

Prò espero viure prou per expressar

la meva gratitud als qui van fer

que fos empresonat.

RIcaRd:

És clar, és clar...

i també ho farà Clarence,

perquè els teus enemics també ho són d’ell,

i l’han sotmès tal com van fer-ho amb tu.

HastIngs:

És vergonyós que empresonin una àguila

mentre els voltors cacen en llibertat.

- 18 -

RIcaRd:

Quines notícies hi ha, per fora?

HastIngs:

Doncs cap de tan dolenta com la que hi ha aquí casa:

el rei està malalt, i feble, i melancòlic,

i els seus metges es temen el pitjor.

RIcaRd:

Sí que és mala notícia, per Sant Pau...

Però fa temps que porta mala vida,

i ha castigat la seva règia persona

de manera excessiva. Quan hi penses,

resulta dolorós. Ara és al llit?

HastIngs:

Sí.

RIcaRd:

Vés passant. Jo et seguiré.

Hastings se’n va.

No pot viure... espero,

però no pot morir fins que George Clarence

no sigui facturat d’urgència cap al cel.

Faré créixer el seu odi per Clarence amb mentides

esmolades amb arguments de pes;

i, si no falla el meu secret intent,

a Clarence no li queda ni un dia més de vida;

després ja podrà Déu endur-se el rei

i deixar el món per mi, per esplaiar-m’hi

de gust. Perquè llavors em casaré

amb la filla de Warwick, la més jove...

- 19 -

vaig matar el seu marit i vaig matar el seu pare, sí:

però el camí per esmenar-ho és, justament,

convertir-me en el seu marit i pare;

cosa que penso fer, i no tant per amor

com per un rèdit igualment secret

que espero treure de casar-me amb ella...

però no et precipitis a cantar victòria:

Clarence encara és viu, Eduard encara regna.

Espera que se’n vagin per comptar el que has guanyat.

Se’n va.

EscEna 2

Entra el cadàver d’enRic VI, custodiat per cavallers amb

alabardes, amb lady anna, acompanyada de tRessel,

BeRkeley i altres cavallers.

anna

Deixeu aquí la vostra honrosa càrrega,

si és que un taüt pot encabir l’honor,

mentre jo, de tot cor, ploro i lamento

la prematura mort del noble Lancaster.

Oh pobra imatge freda d’un rei sant,

pàl·lides cendres d’una noble estirp,

restes exsangües d’una sang reial:

que em sigui lícit invocar el teu esperit

perquè sentis els plors de la pobra Anna,

l’esposa d’Eduard, el teu fill mort,

apunyalat per les mateixes mans

que van obrir aquestes ferides!

- 20 -

Dins les finestres per on ha fugit

la teva vida, vesso el bàlsam impotent

d’aquests meus pobres ulls.

Maleeixo la mà que t’ha causat

aquestes nafres! Maleeixo el cor

indigne que s’ha vist amb cor de fer-ho!

Maleeixo la sang que aquesta sang

ha fet córrer, i demano que el destí

del miserable que amb la teva mort

ens ha dut la misèria, sigui encara més negre

que el que desitjo als llops, gripaus, aranyes

i tots els animals infectes que respiren!

Si mai té un fill, que sigui prematur,

que neixi deformat i amb un aspecte

horrible i anormal que esfereeixi

la seva pròpia mare en veure’l,

i sigui hereu de la seva desgràcia!

Si mai es casa, que la seva dona

sigui més dissortada per la seva mort

del que ho sóc jo pel meu pobre marit

i per tu!... Veniu ara cap a Chertsey

amb la càrrega santa que portem

des de Sant Pau, per enterrar-la allà.

I, si el pes d’aquest fèretre us fatiga,

reposeu un moment, que mentrestant

jo ploraré el cos mort del rei Enric.

Entra RicaRd, duc de Gloster.

RIcaRd:

Quiets! Deixeu a terra aquest cadàver!

- 21 -

anna:

¿Quina màgia negra conjura aquest diable

a detenir una acció caritativa?

RIcaRd:

Miserables,

deixeu a terra aquest cadàver,

o, per Sant Pau, us juro que

convertiré en cadàver qui desobeeixi!

cavallER:

Aparteu-vos, senyor, i deixeu passar el taüt.

RIcaRd:

Gos insolent, atura’t quan jo ho mano.

Aixeca l’alabarda més amunt que el meu pit,

o per Sant Pau que et faré agenollar

i amb puntades de peu esclafaré

la teva gosadia, mendicant!

Deixen el taüt a terra.

anna: (Als cavallers i als servents.)

Què passa? Tremoleu? Li teniu por?

No us ho retrec, perquè vosaltres sou

mortals, i els ulls mortals no resisteixen

la visió del diable...

Vés-te’n, ministre horrible de l’infern!

Tu tenies poder sobre el seu cos mortal,

prò la seva ànima no la tindràs;

per tant, fora d’aquí!

RIcaRd:

Dolça santa, per caritat, no maleïu...

- 22 -

anna:

Diable repugnant, vés-te’n en nom de Déu

i no ens pertorbis més! Ets tu qui has fet

de la terra feliç el teu infern,

omplint-la de blasfèmies i malediccions!

Si et recrees veient el resultat

de les teves vileses, té, contempla

aquesta mostra dels teus fets sagnants!

Mireu, senyors, mireu com les ferides

del cadàver d’Enric tornen a obrir

les seves boques fredes per sagnar de nou!

Ruboritza’t, deformitat immunda:

és la teva presència la que fa

que brolli sang d’aquestes venes buides

i glaçades que ja no tenen sang.

Els teus fets inhumans, contra natura,

han provocat aquest diluvi monstruós.

Oh Déu, que aquesta sang vàreu crear,

vengeu la seva mort! Oh terra,

que et beus aquesta sang, venja la seva mort!

Que el cel fulmini l’assassí amb un llamp,

o que la terra obri la boca i se l’empassi,

com s’empassa la sang d’aquest bon rei,

que el seu braç, seguint ordres de l’infern,

ha assassinat!

RIcaRd:

Senyora, sembla que ignoreu

les normes de la caritat,

que torna bé per mal, i converteix

els improperis en benediccions...

- 23 -

anna:

Miserable, tu sí que no coneixes

cap llei, ni humana ni divina!

La bèstia més ferotge encara sap

el que és la compassió.

RIcaRd:

No és el meu cas,

perquè no sóc cap bèstia.

anna:

Quina meravella,

quan un diable diu la veritat!

RIcaRd:

I més meravellós encara

és veure un àngel posar-se tan furiós.

Permeteu-me,

oh perfecció divina feta dona,

que amb tot detall m’exculpi

d’aquests suposats crims.

anna:

Permeteu-me,

nafra contagiosa feta home,

que amb tot detall

us maleeixi, ésser maleït,

per aquests crims prou coneguts.

RIcaRd:

Bellesa que cap llengua pot descriure,

escolta pacient els meus desgreuges.

- 24 -

anna:

Escòria que cap cor no pot imaginar,

l’únic desgreuge fóra que et pengessis.

RIcaRd:

Amb aquest gest desesperat

m’acusaria a mi mateix...

anna:

I la mateixa desesperació

t’excusaria: hauries infligit

digna venjança sobre tu mateix

per les víctimes dels teus crims indignes.

RIcaRd:

Diguem que jo no els vaig matar.

anna:

Doncs, aleshores, no són morts?...

Perquè bé ho són, i ets tu qui els ha matat!

Tu, esclau del diable!

RIcaRd:

No, jo no vaig matar el vostre marit.

anna:

És viu, doncs?

RIcaRd:

No: és mort; i és Eduard

qui el va matar.

anna:

Menteix la teva boca infecta.

La reina Margarida va veure fumejar

- 25 -

la teva espasa xopa de la seva sang,

la mateixa arma amb què vas estar a punt

d’assassinar-la a ella si no fos

que els teus germans van impedir-ho.

RIcaRd:

Va provocar-me ella

amb les calúmnies de la seva llengua,

que llançava les culpes al damunt

de les meves espatlles innocents.

anna:

No: qui et va provocar és el teu instint

sanguinari, que mai no ha somiat

res més que mortaldats. Tu vas matar aquest rei?

RIcaRd:

Ho reconec.

anna:

Ho reconeixes, porc espí?

Doncs espero que Déu em reconegui el dret

de veure’t condemnat per aquest fet pervers.

Oh... un home tan tendre, benigne i virtuós...

RIcaRd:

Més motiu perquè el Rei del Cel l’hagi acollit.

anna:

Ell és al cel, on tu no aniràs mai.

RIcaRd:

Ja em pot estar agraït per enviar-l’hi:

li escau més aquell lloc que no la Terra.

- 26 -

lady annE:

I a tu només t’escau l’infern.

RIcaRd:

Sí, prò també

un altre lloc, i ara us diré quin és.

anna:

Una masmorra?

RIcaRd:

No: la vostra alcova.

anna:

Molt poc repòs pot oferir una cambra

on jeguis tu.

RIcaRd:

Mentre no hi jegui amb vós, senyora.

anna:

Així ho espero.

RIcaRd:

Prou que ho sé.

Prò, gentil Anna, abandonem

aquest combat d’enginy i decantem-nos

per mètodes més reposats:

¿no és el causant de les morts prematures

d’aquests Plantagenets, Enric i Eduard,

tan culpable com qui va executar-les?

anna:

Tu vas ser-ne la causa i l’efecte repulsiu.

- 27 -

RIcaRd:

És la vostra bellesa qui va ser la causa

d’aquell efecte; és la vostra bellesa

la que, mentre dormia, va temptar-me

a provocar la mort del món sencer

per una sola hora de repòs

damunt la vostra dolça sina.

anna:

Si això pensés, jo et juro, criminal,

que aquestes ungles deixarien

el meu rostre privat de tal bellesa.

RIcaRd:

Aquests ulls no suportarien mai

veure aquesta bellesa destruïda;

no la profanareu mentre jo sigui a prop.

Igual que el sol que reconforta el món,

ella és la meva llum, la meva vida.

anna:

Que la nit enfosqueixi aquesta llum,

i que la mort apagui aquesta vida.

RIcaRd:

No us maleïu, criatura bellíssima,

que la vida i la llum, per mi, sou vós.

anna:

Tant de bo, perquè així em revenjaria

privant-te de les dues coses.

- 28 -

RIcaRd:

Combat contra natura qui pretén venjar-se

de qui l’estima.

anna:

És just i raonable

que pretengui venjar-me de qui va matar

el meu marit.

RIcaRd:

Qui us ha privat del vostre espòs

ho ha fet per ajudar-vos a trobar-ne

un de millor, senyora.

anna:

No hi ha al món

cap home viu que sigui millor que ell.

RIcaRd:

Prò què dieu? N’hi ha un que és viu

i que us estima més del que ell va ser capaç.

anna:

I com es diu?

RIcaRd:

Plantagenet.

anna:

Aquest era el seu nom.

RIcaRd:

Sí, prò n’hi ha un que es diu igual

i és molt millor.

- 29 -

anna:

I on és?

RIcaRd:

Aquí.

Ella li escup.

Per què m’heu escopit?

anna:

Així fos un verí mortal, per tu.

RIcaRd:

Mai no ha sortit verí d’un lloc tan dolç.

anna:

Mai no ha regalimat verí un gripau

tan repugnant. Lluny de la meva vista,

que m’infectes els ulls!

RIcaRd:

Els vostres ulls,

dolça dama, han infectat els meus.

anna:

Tant de bo fossin rèptils fulminants

i et matessin a l’acte.

RIcaRd:

Tant de bo:

perquè ara em causen una mort en vida.

Aquests ulls teus han fet que els meus ploressin

amb llàgrimes de sal, ruboritzat

com una criatura. [I aquests ulls meus, que mai

no havien vessat llàgrimes de contrició

—no, ni tan sols el dia que el meu pare York

- 30 -

i Eduard van plorar en sentir el gemec

desolador de Rutland quan el sinistre Clifford

sacsejava l’espasa contra ell,

ni el dia que el teu bèl·lic pare, com un nen,

va relatar la trista història de la mort

del meu, i vint vegades

es va haver d’interrompre per plorar,

fins que tots els presents tenien moll el rostre

com arbres amarats de pluja—,

en aquells dies tristos, els meus ulls virils

menyspreaven la més modesta llàgrima...

i tot el que llavors aquestes penes

no van poder obtenir, ara ho ha aconseguit

la teva gran bellesa, que els ha encegat amb plors.]

Mai no he suplicat res

d’amics ni d’enemics; la meva llengua

no ha après mai cap paraula aduladora,

però ara que la meva recompensa

és la teva bellesa, el meu cor orgullós

insta i suplica que la llengua parli.

Ella se’l mira amb menyspreu.

No ensenyis als teus llavis el menyspreu,

que són fets per besar, senyora,

no pas per al desdeny. Si el teu cor venjatiu

és incapaç de perdonar, aquí t’entrego

aquesta espasa d’esmolada punta:

si la vols enfonsar dins aquest pit fidel

i fer-ne sortir el cor que t’idolatra,

jo l’ofereixo nu a l’embat mortal

1 Els fragments entre claudàtors són els que apareixen a la versió Folio de 1623, però

no a les anteriors. (N. del T.)

- 31 -

i suplico la mort, humil i de genolls.

Li ofereix el pit nu. Ella apunta l’espasa cap a ell.

No t’aturis: jo he mort el rei Enric,

prò és la teva bellesa la que m’hi va impulsar.

No dubtis: enllesteix, perquè també sóc jo

el qui va apunyalar el jove Eduard,

però m’hi va induir el teu rostre d’àngel.

Ella deixa caure l’espasa.

Recull l’espasa, o fes-me alçar de terra.

anna:

Alça’t, hipòcrita. Et desitjo la mort,

però no en seré jo l’executora.

RIcaRd:

Demana’m, doncs, que em mati, i ho faré.

anna:

Ja ho he fet.

RIcaRd:

No, que t’ho ha fet dir la ràbia.

Ordena-m’ho de nou, i aquesta mà,

que per amor a tu

va matar el teu amor, pel teu amor

matarà un altre amor molt més autèntic.

Tu seràs l’instrument de totes dues morts.

anna:

Si jo pogués llegir el teu cor...

- 32 -

RIcaRd:

La meva llengua el representa.

anna:

Molt em temo

que menteixen tots dos.

RIcaRd:

Doncs, si és així,

ningú ha estat mai sincer.

anna:

Embeineu aquesta espasa.

RIcaRd:

Vol dir que fem les paus?

anna:

Això ho sabreu més tard.

RIcaRd:

Però, puc viure amb l’esperança?

anna:

Tothom viu d’esperances. O això espero.

RIcaRd:

Accepta aquest anell, t’ho prego.

anna:

Acceptar no és donar.

Ell li posa l’anell al dit.

2 Aquesta és l’acotació de l’edició Folio, però en edicions anteriors deia “Ella es posa

l’anell al dit”. (N. del T.)

- 33 -

RIcaRd:

Tal com aquest anell t’encercla el dit,

així el teu pit cenyeix aquest meu pobre cor.

Porta’ls tots dos, perquè tots dos són teus.

I si el teu pobre esclau devot

pot suplicar un altre favor

d’aquesta generosa mà, confirmaràs

que podrà ser feliç per sempre.

anna:

Quin és, aquest favor?

RIcaRd:

Que vulgueu delegar aquest penós deure

en aquell qui té més motiu pel dol

i tot seguit aneu a Crosby House,

on, quan hagi enterrat solemnement

al monestir de Chertsey aquest noble rei

i humitejat amb llàgrimes de contrició

la seva tomba, compliré amb diligència

el deure de reunir-me amb vós.

Us prego, per raons que no sabeu,

que em concediu aquesta gràcia.

anna:

Ho faré de tot cor, i em satisfà

veure-us tan penedit.

Tressill i Berkeley, acompanyeu-me.

RIcaRd:

Digueu-me adéu.

anna:

És més del que et mereixes,

- 34 -

però, ja que m’ensenyes com afalagar-te,

imagina’t que ja m’he acomiadat.

Surten els dos cavallers amb lady anna.

RIcaRd:

Preneu el fèretre.

cRIat

¿Per dur-lo a Chertsey,

noble senyor?

RIcaRd:

No, a Whitefriars. I espereu-me allà.

Se’n van tots amb el fèretre, excepte glosteR.

Quina dona ha estat mai pretesa així?

Quina dona ha estat mai guanyada així?

Serà meva, prò no per gaire temps.

Jo, que he matat el seu marit

i el seu sogre, li he conquerit el cor

quan més em detestava, amb improperis

a la boca i amb llàgrimes als ulls,

davant del testimoni sangonós del seu odi,

amb Déu, la seva consciència i aquests plets

contra mi, que no tinc més defensors

que el diable i la meva hipocresia... Ha!

L’he conquistada amb tot el món en contra!

¿Tan de pressa ha oblidat el seu espòs,

el valent príncep Eduard, que fa tres mesos,

encès de ràbia, vaig apunyalar

a Tewkesbury? Un home tan gentil,

tan afable ni tan afavorit

- 35 -

per la natura, jove, coratjós i noble,

mai més no el gaudirà aquest ample món.

¿I ella, no obstant, es rebaixa a mirar-me,

a mi, que vaig segar la vida en plena flor

del seu dolç príncep, i vaig condemnar-la

a la tristor d’un llit de viuda?

¿A mi, que tot sencer no arribo

a la meitat del príncep Eduard?

A mi, aquest ésser coix i deformat?

M’hi jugo el meu ducat per un penic

que he tingut un concepte equivocat

de la meva persona, i per la meva vida

que ella em troba, per molt que jo no ho trobi,

un home impressionant i ben plantat.

Em gastaré diners en un mirall

i llogaré trenta o quaranta sastres

que rumiïn la moda més vistosa

per adornar-me el cos. Si m’he caigut

en gràcia a mi mateix, això té un petit preu.

Abans, però, duré aquest individu

al seu sepulcre i, fet això,

tornaré compungit amb la meva estimada.

Sol, resplendeix!... Fins que m’hagi comprat

un mirall que em retorni la meva ombra!

Surt.

- 36 -

EscEna 3

Entren la reina elisaBet, loRd RiveRs i loRd gRey.

RIvERs:

No us impacienteu, senyora:

sa majestat no trigarà a recuperar

la salut.

gREy: (A la Reina.)

I, si vós us angoixeu,

això el fa empitjorar. Per tant,

deixeu-vos consolar, per Déu,

i animeu-lo amb paraules agradoses.

REIna:

Què em passaria, si es morís?

RIvERs:

Cap més desgràcia

que la d’haver perdut el vostre espòs.

REIna:

Una pèrdua que val per totes les desgràcies.

gREy:

El cel us ha atorgat la gràcia d’un fill

que us donarà confort quan ell no hi sigui.

REIna:

Un fill menor d’edat, i sota la custòdia

de Ricard, duc de Gloster,

un home que m’odia tant o més que a vosaltres.

- 37 -

RIvERs:

S’ha decidit que sigui ell, el Protector?

REIna:

S’ha decidit, sí; no és oficial,

però ho serà si el rei es mor.

Entren BuckingHam i stanley, comte de deRBy.

gREy:

Arriben els senyors de Buckingham i Derby.

BuckIngHam: (A la Reina.)

Us desitjo un bon dia, majestat.

stanlEy: (A la Reina.)

I que Déu us retorni l’alegria.

REIna:

La comtessa de Richmond, bon senyor de Derby,

veig improbable que digués amén

a les vostres pregàries. És la vostra esposa

i no m’estima, però, tanmateix,

us puc assegurar que no us odio

per la seva arrogància.

stanlEy:

No us cregueu

les calúmnies dels seus acusadors,

us ho prego, senyora... o, suposant

que fossin certes les acusacions,

no l’hi tingueu en compte: segur que és la feblesa

de la seva obstinada malaltia,

no pas mala intenció.

- 38 -

RIvERs:

¿Heu vist el rei,

avui, senyor de Derby?

stanlEy:

Justament

el duc de Buckingham i jo

venim de visitar sa majestat.

REIna:

Cap perspectiva de millorament?

BuckIngHam:

Hi ha esperances, senyora: se’l veu molt animat.

REIna:

Déu li doni salut... heu tingut cap conversa?

BuckIngHam:

Sí, senyora: desitja la reconciliació

del duc de Gloster amb els vostres germans,

i la d’ells amb el camarlenc Lord Hastings,

i els ha cridat a tots davant la seva

reial presència.

REIna:

Tant de bo tot anés bé,

prò això no passarà: em temo molt

que el nostre goig ja ha tocat sostre.

Entren RicaRd i Hastings.

RIcaRd:

M’han difamat, i no ho consentiré.

¿Qui són aquests que es queixen

- 39 -

davant del rei, dient que sóc adust

i no els estimo? Per Sant Pau!

Poc deuen estimar sa majestat

si li castiguen les orelles amb rumors

tan discordants!

Perquè no sé adular ni parlar amb floritures,

ni somriure a la cara de la gent,

ni ensabonar-la amb falses cortesies,

imitant els francesos com un mico,

ja sóc un ressentit i un enemic.

¿O és que un home corrent i inofensiu

no pot viure tranquil, sense que abusin

de la seva franquesa uns miserables

llepats, recargolats i pèrfids?

RIvERs:

¿A qui s’adreça, exactament, vostra excel·lència?

RIcaRd:

Exactament a tu, que no tens ni excel·lència

ni honradesa! ¿Quan t’he perjudicat,

quan t’he ultratjat, a tu, o a tu, o a tu,

o a cap altre dels vostres?

La pesta us consumeixi a tots! Sa majestat

—que Déu guardi molt més del que voldríeu—

no té ni un sol instant per recobrar l’alè

sense que el maregeu amb queixes indecents.

REIna:

No us confongueu, cunyat: el rei,

per la seva reial iniciativa

i sense que ningú l’hi demanés,

endevinant potser aquest odi que porteu

- 40 -

a dins, i surt a fora contra els meus germans,

contra els meus fills i contra mi mateixa,

us reclama per veure si aclareix

la causa de la vostra mala fe,

i eliminar-la.

RIcaRd:

Quines coses... aquest món

s’ha tornat tan pervers que l’ocellot

més insignificant busca les preses

on l’àguila no gosa ni enfilar-se.

Des que els plebeus s’han convertit en nobles,

més d’un noble se’ns ha tornat plebeu...

REIna:

Sí, sí, ja us entenem, cunyat: teniu enveja

del progrés que hem fet jo i la meva gent.

Déu vulgui que no us hàgim de necessitar mai.

RIcaRd:

El que Déu vol, ara com ara,

és que nosaltres us necessitem a vós.

Perquè el nostre germà és a la presó

per causa vostra, jo he caigut en desgràcia

i els nobles són objecte de menyspreu,

mentre diàriament són ennoblits

aquells qui fa dos dies no valien

ni mig penic.

REIna:

Us juro per Aquell

qui em va ascendir a aquestes altures

incòmodes quan jo gaudia

- 41 -

d’una vida feliç i confortable,

que, lluny d’encoratjar sa majestat

contra Clarence, li he fet sempre costat

i he intercedit a favor d’ell.

Senyor, m’injurieu vilment

en fer recaure sobre mi aquestes sospites

tan falses com abjectes.

RIcaRd:

¿I també negueu

haver estat la qui ha fet empresonar Lord Hastings?

RIvERs:

És possible, senyor.

RIcaRd:

Sí, Lord Rivers, ja ho sé: és ben possible.

Té poder per negar-ho, com també

per ajudar-vos a obtenir grans privilegis

i per negar després que us ha ajudat,

atribuint-ho als vostres propis mèrits.

És ben capaç de fer-ho; i fins i tot de...

RIvERs:

Fins i tot de què?

RIcaRd:

De què? Doncs fins i tot de convertir-se en reina

casant-se amb un noiet que, a sobre, és atractiu.

La vostra àvia no va fer tanta sort...

REIna:

Senyor de Gloster, ja fa massa temps

que suporto la vostra impertinència,

- 42 -

i com hi ha Déu que informaré sa majestat

d’aquests insults constants. Preferiria

ser una simple criada que una reina,

si he de viure ultratjada i menyspreada.

Entra l’anciana Reina maRgaRida.

Poc gaudeixo de ser la reina d’Anglaterra!

maRgaRIda: (A part.)

I menys que en gaudiràs, si Déu hi ajuda.

El teu tron, el teu rang i el teu honor

em pertanyen a mi.

RIcaRd: (A la Reina.)

¿M’amenaceu

de dir-ho al rei? Doncs no us en estigueu:

tot això que us he dit puc repetir-ho

punt per punt en presència del monarca.

Corro el perill que m’enviï a la Torre,

prò és hora de parlar: s’han oblidat

els meus serveis prestats.

maRgaRIda: (A part.)

Calla, diable!

Jo els recordo prou bé. A la Torre

vas matar Enric, el meu marit,

i a Tewkesbury vas matar el meu fill,

el meu pobre Eduard.

RIcaRd: (A la reina.)

Abans que fóssiu reina, o rei el vostre espòs,

jo era el bastaix de tots els seus afers,

l’encarregat d’eliminar els seus enemics

- 43 -

i de recompensar liberalment

els seus amics. Per fer reial la seva sang,

jo donava la meva.

maRgaRIda: (A part.)

I vas vessar-ne una altra

molt millor que la seva i que la teva.

RIcaRd: (A la Reina.)

I vós i el vostre marit Grey,

durant tot aquest temps, fèieu costat

a la casa de Lancaster.

I vós també, Rivers. (A la Reina.) ¿No va morir

el vostre espòs lluitant per Margarida,

a la batalla de Saint Albans?

Deixeu-me que us recordi, per si ho heu oblidat,

el que heu estat abans i el que sou ara;

i també el que he estat jo i el que ara sóc.

maRgaRIda: (A part.)

Un pèrfid assassí, i encara ho ets.

RIcaRd:

El pobre Clarence va trencar el jurament:

va abandonar el seu sogre Warwick.

Que Jesús el perdoni!

maRgaRIda: (A part.)

Que Déu li enviï un càstig!

RIcaRd:

Per haver combatut per la corona

d’Eduard, ara l’han empresonat.

Tant de bo jo tingués

- 44 -

un cor de pedra com el d’Eduard,

o el d’ell fos compassiu i tendre com el meu...

jo sóc massa innocent per a aquest món.

maRgaRIda: (A part.)

Doncs vés-te’n a l’infern i deixa el món,

diable repugnant: el teu regne és allà.

RIvERs:

Senyor de Gloster, en aquells dies convulsos

que ara vós recordeu per demostrar

que érem els vostres enemics,

servíem el nostre amo, el nostre rei legítim,

com faríem amb vós si fóssiu vós

el nostre rei.

RIcaRd:

Si ho fos? M’estimaria més

ser un quincallaire! Lluny de mi aquest pensament!

REIna:

Tant com us desplauria a vós, senyor,

pel que dieu, ser el rei d’aquest país,

em desagrada a mi ser-ne la reina.

maRgaRIda: (A part.)

I menys li plau a la reina actual,

que sóc jo, i que no en trec cap alegria.

No aguanto més.

(Es deixa veure.)

Escolteu-me, pirates

que us baralleu pel que m’heu pres a mi!

¿Qui de vosaltres no tremola en veure’m,

- 45 -

ja sigui pel temor que em deveu com a súbdits,

o per haver-me destronat com a rebels?

(A RicaRd.)

I tu, noble malvat, no giris cua.

RIcaRd:

Mala bruixa decrèpita, ¿per què apareixes

davant la meva vista?

maRgaRIda:

Per posar en evidència el mal que has fet,

cosa que penso fer abans de deixar

que tu te’n vagis.

RIcaRd:

[¿No et van desterrar

sota pena de mort?

maRgaRIda:

Sí, prò és pitjor

la pena del desterrament

que no la pena capital si em quedo.]

Tu, a mi, em deus un marit i un fill.

(A la Reina) I tu, un regne; i tots vosaltres, lleialtat.

La pena que jo tinc, per dret, és vostra,

i el goig que heu usurpat és meu.

RIcaRd:

La maledicció

que et va llançar el meu noble pare

quan el seu bèl·lic front vas coronar amb paper,

i el teu escarni va causar que li brollessin

rius als ulls, i, perquè se’ls eixugués,

- 46 -

li vas donar un drap moll de la sang innocent

del tendre Rutland: aquelles malediccions,

des del fons més amarg de la seva ànima,

van caure al teu damunt, i és Déu, no pas nosaltres,

qui castiga el teu acte sanguinari.

REIna: (A maRgaRida.)

Déu és prou just per venjar l’innocent.

HastIngs: (A maRgaRida.)

Oh, quin crim més infecte haver matat

aquella criatura... Mai no s’ha sabut

de res tan inclement.

RIvERs: (A maRgaRida.)

I fins i tot els dèspotes ploraven

en sentir la notícia.

doRsEt: (A maRgaRida.)

Tothom profetitzava una venjança.

BuckIngHam: (A maRgaRida.)

Northumberland hi era present,

i va plorar quan ho va veure.

maRgaRIda:

Vaja...

¿tots aquí bramulant abans que jo vingués,

a punt per escanyar-vos l’un a l’altre,

i ara heu girat tot l’odi contra mi?

¿Tant poder té en el cel la maledicció

del duc de York, que el preu ha hagut de ser

la mort d’Enric, la d’Eduard,

- 47 -

el seu regne perdut i la vergonya

del meu desterrament?

I tot plegat per un mocós estúpid?

¿Poden travessar els núvols i entrar al cel,

les malediccions? Doncs si és així,

núvols espessos, deixeu pas a les meves!

Si el vostre rei no mor en el combat,

que mori víctima dels seus excessos,

ja que el nostre moria assassinat

per fer-lo rei a ell!

(A la Reina.) Que el teu fill Eduard,

ara príncep de Gal·les, pel meu fill Eduard,

que era príncep de Gal·les abans d’ell,

es mori jove i de mort violenta!

Que tu, reina que ocupes el meu lloc de reina,

vegis la teva glòria superada

per la infelicitat, igual que jo,

i tinguis llarga vida per plorar els teus fills,

i vegis com una altra, com jo et veig a tu ara,

et pren els drets com tu m’has pres els meus!

Que els teus dies feliços es morin molt abans

que et moris tu, i que després

de moltes llargues hores de dolor,

se t’endugui la mort sense ser mare,

ni esposa,

ni reina d’Anglaterra!

Rivers i Dorset, tots dos hi éreu presents,

i tu també, Lord Hastings,

quan el meu fill moria apunyalat

per dagues sangonoses: prego a Déu

que no mori de vell cap de vosaltres,

- 48 -

ni de mort natural, sinó abatut

per algun accident inesperat!

RIcaRd:

Acaba ja amb els teus conjurs,

harpia seca i detestable!

maRgaRIda:

Descuidant-me de tu? No, atura’t, gos, i escolta’m:

si al cel li queda encara cap plaga dolorosa

que superi les que et desitjo jo,

que la guardi fins que hagin madurat

els teus pecats, i llavors descarregui

tota la seva fúria sobre tu,

que has trasbalsat la calma d’aquest pobre món,

i que el cuc de la mala consciència

no pari mai de rosegar-te l’ànima!

Que visquis sospitant que els amics et traeixen,

i et facis amic íntim de traïdors consumats!

Que el son no tanqui mai aquests teus ulls mortífers,

si no és que algun malson et martiritza

amb un infern sencer de repugnants diables!

Tu, esguerro diabòlic, porc espí avortat,

tu que de naixement ja duus la marca

d’esclau de la natura i de fill de l’infern,

tu, deshonra del ventre de ta mare,

fruit odiós de la sang del teu pare,

tu, parrac de l’honor, abominable...

RIcaRd:

Margarida.

- 49 -

maRgaRIda:

Ricard.

RIcaRd:

Què?

maRgaRIda:

Jo no t’he cridat.

RIcaRd:

Doncs prego que em disculpis: em pensava

que anaven destinats a mi

tots aquests improperis.

maRgaRIda:

Però no m’esperava cap resposta.

I deixa’m acabar.

RIcaRd:

Ja ho he fet jo:

acaba amb la paraula “Margarida”.

REIna: (A maRgaRida.)

I ara els vostres insults es giren contra vós.

maRgaRIda:

Pobra reina fictícia, frívola imitació

del meu destí, ¿per què ensucres

aquesta aranya inflada que t’empresona a tu

dins de la seva teranyina? Estúpida!

¿Esmoles tu mateixa el ganivet

que acabarà matant-te? Vindrà un dia

que voldràs que t’ajudi a maleir

aquest gripau maligne i geperut.

- 50 -

HastIngs:

Falsa endevinadora, atura ja

aquest deliri de malediccions,

que ens faràs acabar la paciència.

maRgaRIda:

No us en doneu vergonya? Sou vosaltres

els que esgoteu la meva!

RIvERs:

Tindríeu el que us mereixeu si us ensenyessin

quin és el vostre deure.

maRgaRIda:

El que em mereixo és que compliu el vostre,

que és ensenyar-me a ser la vostra reina

i aprendre a ser els meus súbdits.

doRsEt:

No hi discutiu, que no està bé del cap.

maRgaRIda:

Calleu, senyor marquès impertinent,

que el títol que tot just heu estrenat

no té vigència, encara!

Si coneguéssiu, aprenents de nobles,

la desgràcia de perdre la noblesa...

Qui puja més amunt és qui més rep

els cops de vent, i si trontolla i cau,

es fa a miques.

RIcaRd:

Un bon consell, redéu:

marquès, preneu-ne nota.

- 51 -

doRsEt:

Us concerneix

a vós tant com a mi, senyor.

RIcaRd:

Sí: i molt més,

però jo ja vaig néixer molt amunt.

Les àguiles fem niu a dalt dels cedres:

burlem el vent i ens enfrontem al sol.

maRgaRIda:

Per convertir-lo en ombra, sí!

Com el meu fill, que ja és a l’ombra de la mort,

perquè la teva ràbia ennuvolada

ha embolcallat amb tenebres eternes

la seva resplendor! El teu llinatge

ha fet el niu on teníem el nostre.

Oh Déu, que ho veieu tot, no ho consentiu!

Que allò que ha estat guanyat amb sang

es perdi amb sang, també!

BuckIngHam:

Prou! Calleu ja!

Si no per cortesia, per vergonya.

maRgaRIda:

Qui sou per exigir-me vergonya o cortesia?

(Als altres.) Sense cap cortesia m’heu tractat,

i sense cap vergonya destrosseu

les meves esperances. Ara és fúria

la meva cortesia, i és vergonya

la meva vida. Visqui eternament

en la vergonya el meu dolor indignat!

- 52 -

BuckIngHam:

Calleu.

maRgaRIda:

Oh Buckingham de noble estirp!

Et besaré la mà en senyal de pau

i d’amistat, i amb els millors desitjos

per tu i la teva casta! Als teus vestits

no hi ha cap taca de la nostra sang,

ni van per tu les meves malediccions.

BuckIngHam:

Ni per cap dels presents: les malediccions

es queden a la boca de qui les profereix.

maRgaRIda:

Doncs jo vull creure que pugen fins al cel,

i desvetllen la pau del son de Déu.

Oh, Buckingham, vigila amb aquest gos:

quan adula, mossega; i quan mossegui,

amb el verí dels seus ullals

et causarà la mort. No hi vulguis tractes.

Guarda-te’n prou, perquè el pecat, la mort

i l’infern li han deixat les seves marques,

i tots els seus ministres el serveixen.

RIcaRd:

Què diu, senyor de Buckingham?

BuckIngHam:

Res que em mereixi cap respecte,

excel·lència.

maRgaRIda:

Com? ¿Mostres desdeny

- 53 -

pels meus consells amables, i afalagues

el diable del qual t’he previngut?

Doncs recorda’t d’això quan algun dia

ell et parteixi el cor de pena,

i diràs que la pobra Margarida

tenia dons profètics.

Que visqui cadascun de vosaltres sotmès

a l’odi d’aquest home, i ell al vostre,

i tots vosaltres al de Déu!

Surt.

HastIngs:

Tantes condemnes m’han posat els pèls de punta.

RIvERs:

I a mi també. Per què està en llibertat?

RIcaRd:

No l’hi puc pas retreure, per la Verge:

ha estat massa ultratjada, i jo mateix

em penedeixo de la part que hi he tingut.

REIna:

Jo no recordo haver-li fet cap mal...

RIcaRd:

Prò dels seus mals n’heu tret un benefici.

Jo vaig fer el bé, amb ardor excessiu,

a algú que és massa fred quan ho recorda.

I Clarence, ja veieu el premi que ha rebut:

tancat en un corral per encebar-lo.

Que Déu perdoni aquells qui en són la causa.

- 54 -

RIvERs:

És un gest virtuós i cristià

que preguem per aquells qui ens han fet mal.

RIcaRd:

Així ho faig sempre...

(A part.) i és prudent que ho faci:

si els maleís, m’hauria maleït

a mi mateix...

Entra catesBy.

catEsBy:

Senyora, el rei vol veure-us;

i també a vostra altesa, i a vosaltres, senyors.

REIna:

Ara venim, Catesby. Senyors, m’acompanyeu?

RIvERs:

Us seguirem, senyora.

Surten tots excepte RicaRd.

RIcaRd:

Jo faig el mal i enceto les disputes.

De les maldats que he comès en secret,

les culpes les carrego sobre els altres.

Sóc jo el qui ha fet que empresonessin Clarence,

però davant d’aquests cretins ingenus

—Derby, Hastings i Buckingham—,

el ploro i dic que són la reina i els seus còmplices

els qui han posat el rei en contra

del duc, el meu germà... i no tan sols em creuen,

- 55 -

sinó que m’encoratgen a venjar-me

de Rivers, i de Dorset, i de Grey...

però aleshores jo sospiro, i tot citant

un fragment de la Bíblia, els dic que Déu

ordena tornar bé per mal. I així vesteixo

la meva despullada iniquitat

amb vells parracs de les Sagrades Escriptures,

i semblo un sant quan més faig de dimoni.

Entren dos assassins.

Però silenci... aquí tenim els meus sicaris.

Companys audaços, ferms i decidits:

ja esteu a punt per a complir l’encàrrec?

assassí:

Sí, senyor, i hem vingut a buscar l’ordre

que ens permeti l’accés on ell es troba.

RIcaRd:

Molt ben pensat; aquí la tinc.

Els dóna l’ordre.

Quan hàgiu enllestit, aneu a Crosby Place.

Però, senyors, passeu-ne via i no cediu

als seus precs, perquè Clarence sap parlar,

i encara us infondria pietat

si us l’escolteu.

assassí:

No tingueu por, senyor:

no estarem per converses,

que els xerraires són mals executors.

Farem servir les mans, i no la llengua.

- 56 -

RIcaRd:

Dels vostres ulls en ragen pedres de molí,

quan dels ulls dels cretins en ragen llàgrimes.

Així m’agrada, nois. Aneu per feina.

Vinga, de pressa.

assassIns:

Sí, noble senyor.

Surten.

EscEna 4

Entren claRence i un guaRdià de la Torre de Londres.

guaRdIà:

Com és que esteu tan abatut, avui, altesa?

claREncE:

És que he passat una nit espantosa,

tan plena de malsons i de visions horribles

que, per la meva fe de cristià,

no passaria mai cap més nit com aquesta

ni per un món sencer de dies venturosos:

tal és el pànic que m’ha omplert les hores...

guaRdIà:

Què heu somiat, senyor? Delejo per sentir-ho.

claREncE:

Crec que m’havia escapat de la Torre

i anava en un vaixell cap a Borgonya,

3 En algunes edicions anteriors al Folio, el guardià és Brakenbury. (N. del T.)

- 57 -

acompanyat del meu germà Ricard;

érem a la cabina, i ell em deia

de sortir a passejar per la coberta.

Des d’allà contemplàvem Anglaterra,

i recordàvem mil moments de pànic

que havíem compartit

durant les guerres entre York i Lancaster.

Llavors, quan caminàvem

sobre el terra inestable de coberta,

tot de sobte Ricard s’entrebancava,

i, en caure i fer jo el gest de sostenir-lo,

ell m’empenyia i em tirava per la borda,

dins les onades fumejants del mar.

Déu meu, quin patiment, notar que m’ofegava!

Aquell brogit funest de l’aigua a les oïdes,

aquella imatge horrible de la mort als ulls!

Era com si veiés mil terribles naufragis,

deu milers d’homes rosegats pels peixos,

lingots d’or i grans àncores,

munts de perles, de pedres precioses,

de joies d’un valor incalculable,

tot escampat pel fons de l’oceà...

algunes incrustades en els cranis

dels homes ofegats, i a l’interior

dels forats on hi havia hagut els ulls,

burlant-se d’aquells ulls, gemmes brillants

seduïen el fons viscós del mar

i es reien d’aquells ossos escampats

per tot arreu.

- 58 -

guaRdIà:

¿I, al llindar de la mort,

encara us ha vagat de contemplar els secrets

de les profunditats?

claREncE:

Això sembla, perquè el corrent maligne

m’empresonava l’ànima, privant-li

d’assolir l’aire lliure i desolat

i asfixiant-la a dins del meu cos panteixant,

que amenaçava d’esclatar

i vomitar-la dins el mar.

guaRdIà:

I no us ha despertat, aquesta angoixa?

claREncE:

No, no: el meu somni prosseguia

més enllà de la mort, i començava

el temporal dins la meva ànima.

I llavors m’ha semblat que travessava

el riu melangiós amb el barquer

sinistre de qui parlen els poetes,

fins al reialme de la nit perpètua.

I el primer que rebia la meva ànima

de foraster era el meu il·lustre sogre,

el famós Warwick, que exclamava:

«¿Quin flagell per haver comès perjuri

reserva aquesta fosca monarquia

per castigar el fals Clarence?»... i desapareixia.

Llavors se m’acostava

una ombra que semblava un àngel

amb els cabells brillants i xops de sang,

- 59 -

i exclamava xisclant: «Ha vingut Clarence,

el fals, perjur i pèrfid Clarence,

el qui em va apunyalar en el camp de Tewkesbury!

Fúries, preneu-lo i emporteu-vos-el

per donar-li turment!» I, dit això,

em veia rodejat per un exèrcit

de diables infectes que m’omplien

l’oïda amb uns udols tan espantosos

que enmig de tremolors m’he despertat,

i durant una estona encara creia

que em trobava a l’infern... tal és l’impacte

horrible que aquest somni m’ha causat.

guaRdIà:

I no em sorprèn, senyor: a mi mateix

ja m’horroritza només de sentir-ho.

claREncE:

Oh, carceller! Tot això que jo he fet,

i que ara testifica en contra meu,

ho he fet per Eduard, i ja veus com m’ho paga...

[Oh Déu!, si no t’aplaquen les meves oracions

i et vols venjar per les meves vileses,

llança la teva ira contra mi, només;

la meva esposa i els meus pobres fills

són innocents.]

Bon carceller, t’ho prego, no te’n vagis.

Tinc l’ànima oprimida, i vull dormir.

guaRdIà:

Em quedaré, senyor. Que Déu us doni

un bon repòs.

- 60 -

Entra BRakenBuRy, el lloctinent.

BRakEnBuRy:

La pena trenca el temps i desfigura

les hores del descans:

la nit es torna dia, i el migdia nit.

Només els títols donen glòria als prínceps:

honors externs per una angoixa interna;

imaginem qui sap quines grandeses,

quan ells viuen sovint aclaparats,

i entre els seus títols i el plebeu anònim

hi ha només una sola diferència,

que és la fama exterior...

Entren els dos assassins.

assassí 1

Ei! Qui hi ha?

BRakEnBuRy:

Què vols, tu? I com has vingut aquí?

assassí 1

Vull parlar amb Clarence, i he vingut amb aquestes cames.

BRakEnBuRy:

I això és tot el que m’has de dir?

assassí 1

Senyor, val més ser breu que parlar massa. (Al seu com-

pany.) Va, ensenya-li el paper i prou de xerrar.

BRakenBuRy llegeix l’ordre.

- 61 -

BRakEnBuRy:

Se m’ordena que deixi el noble duc

de Clarence a les vostres mans.

No penso discutir el significat

d’aquesta ordre, perquè no en vull ser còmplice.

Allà hi ha el duc, dormint; i aquí teniu les claus.

Vaig a comunicar a sa majestat

que us he cedit el càrrec.

assassí 1:

Ben pensat, sí: fareu ben fet. Adéu-siau.

Surten BRakenBuRy i el guaRdià.

assassí 2:

Què, tu? L’apunyalem ara que dorm?

assassí 1:

No, no, que quan es despertés ens acusaria de covards.

assassí 2:

Però què dius? Si no es despertarà fins al dia del judici final!

assassí 1:

I aquell dia dirà que el vam apunyalar quan dormia.

assassí 2:

La paraula «judici» m’ha fet venir una mena de remordiment...

assassí 1:

Què passa? Que tens por?

assassí 2:

Por de matar-lo no, perquè obeïm una ordre, però sí de con-

demnar-me per haver-lo matat, que d’això no hi ha cap ordre

escrita que ens en salvi.

- 62 -

assassí 1:

Em pensava que estaves decidit.

assassí 2:

Sí... a deixar-lo viure.

assassí 1:

Doncs vaig a veure el duc de Gloster i l’hi explico.

assassí 2:

No no, sisplau, espera’t un moment, que em passi aquest

atac de compassió; no em duren més que l’estona de

comptar fins a vint.

Compta ﬁns a vint.

assassí 1:

I ara què, com et trobes?

assassí 2:

Doncs... encara em queda aquella mica de residu de cons-

ciència, saps...

assassí 1:

Recorda la recompensa que ens espera quan hàgim fet la

feina.

assassí 2:

Cony, tens raó! Va, matem-lo! Ja no me’n recordava, de la

recompensa...

assassí 1:

I on és, ara, la teva consciència?

4 Aquesta acotació apareix només en algunes versions, perquè no hi ha consens. (N.

del T.)

- 63 -

assassí 2:

A la bossa del duc de Gloster.

assassí 1:

Així, quan ell obri la bossa per recompensar-nos, la teva

consciència fugirà volant.

assassí 2:

Que fugi, que fugi, que ningú voldrà donar-li allotjament.

assassí 1:

I si torna amb tu, què?

assassí 2:

Doncs no en voldré saber res; és massa perillosa: et con-

verteix en un covard. No pots robar sense que ella t’acusi,

ni renegar sense que et pari els peus, ni jeure amb la dona

del veí sense que ho esbombi. És un esperit caravermell

de vergonya que es rebel·la dins el cor dels homes. No et

posa més que traves. Un cop em va obligar a tornar una

bossa plena d’or que vaig trobar per casualitat. És una ru-

ïna i un perill, la consciència: la fan fora de tots els pobles

i ciutats, i el que vol viure bé ha de fiar-se d’ell mateix i

viure sense ella.

assassí 1:

Hòstia, doncs ara mateix la tinc aquí al clatell que em vol

convèncer que no mati el duc.

assassí 2:

Encomana’t al diable i no li facis cas. Està mirant de sedu-

ir-te perquè t’estovis.

assassí 1:

Sóc del morro fort, jo. Amb mi no podrà, t’ho asseguro.

- 64 -

assassí 2:

Has parlat com un valent que respecta la seva reputació.

Va, anem per feina o què?

assassí 1:

Estaborneix-lo amb el mànec de l’espasa i el fotem a dins

la bóta de la malvasia aquí al quarto del costat.

assassí 2:

Ah, bona idea! Sucat com una molla de pa sec!

assassí 1:

Xsst, calla, que es desperta.

assassí 2:

Fot-li!

assassí 1:

No, que primer hem d’enraonar.

claRence es desperta.

claREncE:

On ets, carceller? Porta’m un got de vi...

assassí 2:

Ara aviat tindreu vi de sobres, senyor.

claREncE:

En nom de Déu! Qui ets, tu?

assassí 2:

Sóc un home, com vós.

claREncE:

Però no reial com jo.

- 65 -

assassí 2:

Ni vós lleial com nosaltres.

claREncE:

Tens veu de tro, però ets humil d’aspecte.

assassí 2:

Ara la meva veu és la del rei,

i el meu aspecte és meu.

claREncE:

Quin parlar més sinistre i més mortal!

Els teus ulls m’amenacen. Per què estàs tan pàl·lid?

Qui us ha enviat aquí? Per què heu vingut?

tots dos:

Per, per, per...

claREncE:

Per matar-me?

tots dos:

Exacte.

claREncE:

Si a penes us veieu amb cor de dir-m’ho,

menys cor tindreu per dur-ho a terme.

Què us he fet, amics meus? En què us he ofès?

assassí 1:

A nosaltres en res, però al rei sí.

claREncE:

M’hi tornaré a reconciliar.

assassí 2:

No, això mai, senyor: per tant, disposeu-vos a morir.

- 66 -

claREncE:

¿Heu estat escollits entre un món d’homes

per matar l’innocent? Quin és el meu delicte?

Quins són els testimonis que m’acusen?

¿Quin cos de magistrats ha presentat

el veredicte a l’inflexible jutge?

Qui ha condemnat a mort el pobre Clarence?

Si amenaceu d’executar-me abans

que em declari culpable la justícia,

infringiu molt greument les nostres lleis.

Jo us ordeno, si és que espereu salvar-vos

per l’estimada sang que Jesucrist

vessà pels nostres greus pecats,

que no em poseu les mans a sobre

i que marxeu d’aquí.

L’acte que us proposeu cometre és condemnable.

assassí 1:

El que farem serà complir unes ordres.

assassí 2:

I el que ens les ha donades és el rei.

claREncE:

Aneu errats, vassalls! El Rei de reis

diu a les taules de la llei: «No mataràs»,

¿i us preteneu saltar els seus manaments

per obeir els d’un home? Aneu amb compte,

que la venjança és a les seves mans,

i recau sobre el cap dels que infringeixen

la seva llei.

- 67 -

assassí 2:

I és aquesta venjança la mateixa

que llança damunt teu, per jurar en fals

i per assassinar. Vas rebre el sagrament

per combatre al costat de la casa de Lancaster.

assassí 1:

I, traïdor al nom de Déu, vas trencar el jurament

i, amb deslleial espasa, vas arrencar els budells

del fill del nostre rei.

assassí 2:

Després d’haver jurat

ser-li fidel i defensar-lo.

assassí 1:

¿Com goses esgrimir la llei terrible

de Déu contra nosaltres, quan tu l’has violat

més que ningú?

claREncE:

Però, ¿per què ho vaig fer,

si no pel bé del meu germà Eduard?

No, senyors, no: no és per això

que us envia a matar-me, perquè ell és tan culpable

d’aquest pecat com jo. Si Déu es vol venjar

d’un acte com aquest, ho fa públicament.

No arrabasseu la causa del seu braç

totpoderós, perquè Ell no necessita

instruments indirectes o il·legals

per destruir els qui l’han ofès.

assassí 1:

¿Doncs qui et va fer ministre sanguinari,

- 68 -

quan el brau i gallard Plantagenet,

el jove príncep, va morir a les teves mans?

claREncE:

L’amor pel meu germà,

el diable i la meva indignació.

assassí 1:

L’amor pel teu germà, el diable

i el teu crim són el que ens ha dut aquí

per matar-te.

claREncE:

Doncs, si estimeu el meu germà,

no podeu odiar-me.

Jo sóc el seu germà, i l’estimo.

Si heu cobrat per venir, entorneu-vos-en,

i jo faré que el meu germà Ricard de Gloster

us pagui molt més bé per no matar-me

que no pas Eduard quan sàpiga que he mort.

assassí 2:

No us enganyeu: el vostre germà Gloster

us odia.

claREncE:

No, no... m’estima de tot cor!

Aneu a veure’l de part meva i...

tots dos:

Sí, així ho farem.

claREncE:

I li dieu que quan el nostre noble pare York,

amb braç victoriós va beneir

- 69 -

els seus tres fills, i des del fons de l’ànima

va requerir que ens estiméssim,

poc s’esperava el trencament

de la nostra amistat. Digueu-li a Gloster

que recordi aquest fet, i plorarà.

tots dos:

Sí, pedres de molí, com ell ha dit

que havíem de vessar nosaltres.

claREncE:

No, no el calumnieu: Gloster és bo.

assassí 1:

Sí, com la neu per les collites.

No t’enganyis: és ell qui ens ha enviat

a executar-te.

claREncE:

No pot ser!

Que ell va plorar la meva sort, i em va abraçar,

i va jurar-me entre sanglots

que lluitaria per alliberar-me.

assassí 1:

Exacte! I així ho fa: us allibera

dels lligams d’aquest món perquè gaudiu

de la joia del cel.

assassí 2:

Va, feu les paus amb Déu,

perquè ara heu de morir, senyor.

claREncE:

¿Teniu prou santedat a l’ànima

- 70 -

per invitar-me a fer les paus amb Déu,

i alhora prou ceguesa

per fer la guerra a Déu assassinant-me?

Penseu, senyors, que el mateix que us ha fet

aquest encàrrec us odiarà

si el compliu.

assassí 2: (A l’assassí 1.)

Què fem, doncs?

claREncE:

Renuncieu,

i salveu l’ànima! [¿Qui de vosaltres,

si fos el fill d’un príncep i privat

de llibertat com jo, i l’amenacessin

de mort dos com vosaltres,

no imploraria que el deixessin viure?

Ben segur que ho faríeu, si us hi anés

la vida com a mi.]

assassí 1:

Renunciar?

És propi de covards i efeminats.

claREncE:

I no fer-ho és salvatge, irracional

i diabòlic.

(A l’assassí 2.)

Amic meu, detecto

en els teus ulls un bri de compassió.

Si la teva mirada no és hipòcrita,

fes-me costat i intercedeix per mi.

¿Quin mendicant no es compadeix

d’un príncep que mendica?

- 71 -

assassí 2:

Senyor, mireu darrere vostre.

assassí 1:

Té, això, i això!

L’apunyala.

I, si amb això no basta,

t’ofegaré al barril de malvasia

d’aquí al costat.

Surt amb el cadàver de claRence.

assassí 2:

Quin acte més sagnant i temerari!

De bona gana, com Pilat, em rentaria

les mans d’aquest horrible assassinat.

Entra l’assassí 1.

assassí 1:

Què fas, que no m’ajudes? Com hi ha Déu,

que faré saber al duc la teva covardia.

assassí 2:

Tant de bo la notícia fos que jo he salvat

el seu germà! Queda’t la recompensa

i digue-li això que et diré:

que lamento l’assassinat del duc.

Surt.

assassí 1:

Doncs jo no. Ja te’n pots anar, covard.

Amagaré aquest cos en un racó

- 72 -

fins que el duc doni l’ordre d’enterrar-lo;

i quan hagi cobrat tocaré el dos,

que això es descobrirà i jo no vull ser-hi.

Surt.

- 73 -

ACTE SEGON

EscEna 1

Trompetes. Entren el Rei eduaRd, malalt; la Reina elisa-

Bet, el maRquès de doRset, RiveRs, Hastings, catesBy i

BuckingHam.

REI:

Bé, avui sí que he aprofitat el dia.

Vosaltres, cavallers, continueu units

en aliança. Espero cada dia

l’ambaixada d’Aquell qui m’ha de redimir,

perquè, en pau, la meva ànima se’n vagi al cel

ara que he reconciliat els meus amics

aquí a la Terra. Rivers, Hastings,

agafeu-vos les mans. No us limiteu

a disfressar el vostre odi: jureu-vos amistat.

RIvERs:

Pel cel us juro que el meu cor ja és net

d’odis i greuges, i amb aquesta mà

puc segellar l’afecte del meu cor sincer.

- 74 -

HastIngs:

Que el cel m’empari, ja que amb cor sincer

juro el mateix.

REI:

És important

que no fingiu davant del vostre rei,

perquè Aquell qui és el Rei de reis suprem

podria fer palès aquest engany

i ordenar que us matéssiu l’un a l’altre.

HastIngs:

Que la sort m’assisteixi, tal com juro

estimació perfecta.

RIvERs:

I també a mi,

tal com estimo Hastings de tot cor.

REI:

Vós, senyora, tampoc no sou aliena

a tot això, com el vostre fill Dorset,

i com vós, Buckingham. Heu conspirat

l’un contra l’altre. Esposa, estimeu Hastings:

que ell us besi la mà, i que el que vós feu

no sigui fingiment.

REIna: (Ofereix la mà a Hastings perquè l’hi besi.)

Fem les paus, Hastings;

oblido tots els odis del passat,

i així prosperi jo i la meva gent.

- 75 -

REI:

Marquès de Dorset, abraceu-lo. Hastings,

estimeu el marquès.

doRsEt:

Aquest afecte mutu, per part meva,

jo declaro que res no el trencarà.

HastIngs:

I això mateix dic jo, senyor.

doRset i Hastings s’abracen.

REI:

I ara, noble Buckingham, segella l’amistat

amb la família de la meva esposa,

i amb aquesta unió em faràs feliç.

BuckIngHam: (A la Reina.)

Si Buckingham gira el seu odi contra vós

o els de la vostra sang, en lloc de professar-vos

l’estimació que us deu, que, com a càstig,

Déu faci que m’odiïn els que més espero

que m’estimin; i que, quan necessiti

més que mai un amic, i estigui més segur

que mai que és un amic autèntic,

se’m mostri fals, fraudulent i traïdor.

Això suplico a Déu si mai

es refredés la meva adoració

per vós o per la vostra gent.

S’abracen.

- 76 -

REI:

És com si haguessis aplicat

un bàlsam, noble Buckingham,

sobre el meu cor malalt.

Ara aquí només falta el nostre germà Gloster

per rubricar del tot aquesta pau.

Entren Ratcliffe i RicaRd, duc de glosteR.

BuckIngHam:

I al moment just arriben Ratcliffe

i el noble duc de Gloster.

RIcaRd:

Bon dia tinguin el meu rei sobirà,

la reina i tots els principescos membres

de la cort.

REI:

Sí, ha estat un bon dia, sens dubte:

hem fet actes de caritat, germà;

hem convertit l’enemistat en pau

i l’odi en franca estimació entre aquests altius

i erròniament ofesos nobles.

RIcaRd:

Tasca sublim, insigne sobirà.

Si entre aquest grup nombrós i distingit

hi hagués algú que, per informacions

o conjectures falses, em tingués

per enemic; si jo, sense voler

o en un rampell de fúria hagués fet res

ofensiu per a algú dels qui ara són

- 77 -

aquí presents, desitjo reconciliar-m’hi

en amistosa pau. L’enemistat, per mi,

és com la mort: la detesto, i desitjo

l’estimació de tots els homes bons.

Primer de tot, senyora, és amb vós

que suplico la pau, i me’n faré

mereixedor amb el meu servei lleial;

també amb vós, Buckingham, noble cosí,

si mai hi ha hagut cap greuge entre nosaltres;

amb vós, senyor de Rivers;

amb vós, senyor de Grey, i amb tots aquells

que, sense que jo en fos mereixedor,

m’heu mirat malament: ducs, comtes, cavallers,

senyors... amb tots vosaltres, ras i curt.

No hi ha un sol anglès viu per qui jo senti

més rancor del que pugui despertar-me

qualsevol criatura nascuda aquesta nit.

Dono gràcies a Déu per la meva modèstia.

REIna:

Des d’avui, aquest dia serà un dia de festa:

Déu vulgui que es resolguin favorablement

tots els conflictes. Majestat, us prego

que atorgueu novament la vostra gràcia

al nostre germà Clarence.

RIcaRd:

És per això, senyora, que us he ofert amor?

Perquè us burleu de mi davant del rei?

Qui no sap, a hores d’ara, que el noble duc és mort?

Tots se sobresalten.

L’insulteu desdenyant el seu cadàver.

- 78 -

RIvERs:

Que qui no sap que és mort...? I qui és, que ho sap?

REIna:

Oh Déu Totpoderós... quin món!

BuckIngHam:

Estic tan pàl·lid com els altres, Dorset?

doRsEt:

Sí, bon senyor; no hi ha ningú present

a qui el color no li hagi abandonat el rostre.

REI:

Clarence és mort? L’ordre s’havia revocat...

RIcaRd:

Sí, però ell, pobre infeliç, ha mort

per la vostra ordre inicial, tramesa

per un Mercuri alat; la contraordre

la duia un mig invàlid triganer

que no ha arribat ni a veure el seu enterrament.

Vulgui Déu que ningú, menys noble i menys lleial,

amb vincles sanguinaris però no de sang,

per bé que encara lliure de sospita,

no mereixi una fi pitjor que el pobre Clarence.

Entra stanley, comte de deRBy.

stanlEy: (S’agenolla.)

Un favor, majestat, pels meus serveis!

REI:

Calla, t’ho prego. La meva ànima

és plena de dolor.

- 79 -

stanlEy:

No m’alçaré

fins que m’escolti vostra majestat.

REI:

Doncs parla ja: què és el que demanes?

stanlEy:

Que revoqueu, senyor,

la sentència de mort del meu criat,

que avui ha tret la vida a un cavaller

bel·ligerant, antic servent del duc de Norfolk.

REI:

¿Tinc una llengua per dictar la mort

del meu germà, i amb la mateixa llengua

vols que indulti un esclau? El meu germà

no va matar cap home: el seu delicte

va ser de pensament, i, tanmateix,

el seu càstig ha estat la mort cruel.

Qui em va pregar per ell?

¿Qui, enmig del meu furor, va agenollar-se

als meus peus suplicant que em repensés?

Qui va parlar de germanor? D’amor?

¿Qui em va parlar de quan el pobre dissortat

va abandonar el poderós Warwick

per combatre per mi?

¿O de quan, prop de Tewkesbury,

mentre Oxford em tenia dominat,

ell va salvar-me i em va dir:

«Viu, estimat germà, i sigues rei»?

¿O de quan ell i jo jèiem al camp

de batalla, tots dos mig morts de fred,

- 80 -

i ell, amb la seva roba, em va abrigar

i es va entregar, mig nu, a la nit glaçada?

Tot això va esborrar-m’ho del record,

vilment, la meva fúria irracional,

i ni un sol de vosaltres va tenir

la caritat de recordar-m’ho. En canvi,

quan un dels vostres carreters o un lacai vostre,

borratxo, ha perpetrat un crim

i ha profanat la imatge del nostre Redemptor,

correu a caure de genolls dient:

«Perdó, perdó!»... i jo, injustament,

us l’he de concedir.

stanley s’aixeca.

Però, pel meu germà, ningú no ha obert la boca!

Ni tan sols jo he tingut la pietat

de suplicar-me el seu perdó, pobra ànima!

Els més altius de tots vosaltres

li devíeu alguna cosa en vida,

i tanmateix cap de vosaltres

no ha pregat per salvar-lo.

Oh, Déu! Tinc por que la vostra justícia

recaigui damunt meu i damunt vostre,

dels meus fills i dels vostres, pel que hem fet!

Hastings, ajuda’m a tornar a la meva cambra.

Oh, pobre Clarence!

Surten uns quants amb el Rei i la Reina; RicaRd,

BuckingHam, stanley i Ratcliffe es queden.

RIcaRd:

Això és el fruit de la precipitació.

¿No us heu fixat com han empal·lidit

- 81 -

tots els parents culpables de la reina,

quan han sentit que Clarence era mort?

Ells no havien parat d’instigar el rei

en contra seu, i ara rebran

la venjança divina. Però entrem

a confortar Eduard i fer-li companyia.

BuckIngHam:

Com vós maneu, senyor.

Surten.

EscEna 2

Entra la vella duquessa de yoRk amb

el fill i la filla de claRence.

FIll:

Digues, àvia: és mort, el nostre pare?

duquEssa:

No, fill.

FIll:

¿Doncs per què plores tan sovint,

i et dónes cops al pit, i crides:

«Oh, Clarence, el meu pobre fill!»?

FIll:

¿Per què ens mires i vas movent el cap,

i ens dius orfes, i malaurats, i abandonats,

si el nostre noble pare és viu?

- 82 -

duquEssa:

Néts estimats... no m’heu entès:

jo em planyo perquè el rei està malalt

i no el voldria perdre,

no pas perquè hagi mort el vostre pare.

És un dolor perdut,

plorar per qui ja està perdut.

FIll:

Així, àvia, ens estàs dient que és mort.

I és culpa del meu oncle, el rei.

Déu el castigarà; jo l’hi demanaré

resant-li cada dia perquè ho faci.

FIlla:

I jo també.

duquEssa:

No, fills meus, no... prò si el rei us estima...

Sou innocents i no teniu coneixement

per saber qui ha causat la mort del vostre pare.

FIll:

Sí, àvia, que ho sabem: el meu bon oncle Gloster

m’ha dit que el rei, provocat per la reina,

es va inventar una excusa per empresonar-lo.

I, quan m’ho ha dit, plorava,

i em planyia, i m’ha besat la galta,

dient-me que comptés amb ell

com si fos el meu pare,

i que m’estimaria com un fill.

duquEssa:

Oh, que l’engany es pugui disfressar

- 83 -

de formes tan amables,

i sota una aparença de virtut

ocultar la maldat!... Ell és fill meu, sí:

i és la meva vergonya; prò aquesta falsedat

no va mamar-la dels meus pits.

FIll:

Àvia, creus que el meu oncle m’ha enganyat?

duquEssa:

Sí, fill.

FIll:

No m’ho puc creure. Què és aquest soroll?

Entra la Reina elisaBetH amb els cabells

deixats anar; darrere seu, RiveRs i doRset.

REIna:

¿Qui em privarà que plori i que gemegui,

que blasmi la Fortuna i que em turmenti?

M’entregaré a la desesperació més negra,

per molt que hi deixi l’ànima i em torni

l’enemiga mortal de mi mateixa!

duquEssa:

¿Què significa aquesta escena

de brusca intemperància?

REIna:

És l’escena d’un acte violent i tràgic.

El meu senyor Eduard, el vostre fill,

el nostre rei, és mort.

¿Per què creixen les branques, si s’ha marcit l’arrel?

- 84 -

¿Per què les fulles no es marceixen,

si ja no tenen saba?

Si heu de viure, ploreu; si heu de morir, afanyeu-vos,

perquè les nostres ànimes alades

atrapin la del rei, o bé el segueixin,

com súbdits obedients, al seu nou regne

de la nit perdurable.

duquEssa:

Tinc tant dret

a compartir la teva pena

com els drets que tenia sobre el teu noble espòs.

Jo ja he plorat la mort d’un espòs digne

i he viscut contemplant-ne les imatges,

però ara dos miralls del seu semblant reial

ja me’ls ha esmicolat la mort maligna,

i no tinc més consol que un mirall deformat

que m’entristeix quan hi veig el reflex

de la meva vergonya. Tu ets viuda,

però ets mare també, i encara et queda

el confort dels teus fills. En canvi, el meu marit,

la mort me l’ha arrencat dels braços,

i m’ha pres dues crosses que aguantaven

el meu cos dèbil: Eduard i Clarence.

¿No creus que tinc motius, si el teu dolor

no és més que la meitat del meu,

per plorar més que tu i per ofegar els teus planys?

FIll: (A la Reina.)

Vós, tia nostra, no vau pas plorar

la mort del nostre pare. ¿Com poden ajudar-vos

les nostres llàgrimes?

- 85 -

FIlla: (A la Reina)

Si la nostra orfandat no va merèixer plors,

tampoc serà plorada la vostra viudetat.

REIna:

No vull que m’ajudeu a lamentar-me:

sóc prou fèrtil per engendrar laments.

Que tots els rius s’ajuntin als meus ulls

perquè jo, governada per la lluna,

pugui llançar prou llàgrimes per ofegar la Terra.

Oh, el meu marit, el meu senyor Eduard!

FIll/FIlla:

El nostre pare, Clarence! Lord Clarence estimat!

duquEssa:

Oh, el meu Eduard! Oh, el meu Clarence!

REIna:

Eduard...

quin suport em quedava, si no ell?

I ja no hi és...

FIll/FIlla:

Quin suport ens quedava, si no Clarence?

I ja no hi és...

duquEssa:

Quins suports em quedaven, si no ells?

I ja no hi són...

REIna:

Mai cap viuda ha tingut tan dolorosa pèrdua.

- 86 -

FIll/FIlla:

Mai cap orfe ha tingut tan dolorosa pèrdua.

duquEssa:

Mai cap mare ha tingut tan dolorosa pèrdua.

Oh Déu, jo sóc la mare d’aquests planys.

Ells tenen un dolor cada un,

prò jo he de compartir-los tots.

Ella plora per Eduard, i jo també;

prò jo ploro per Clarence, i ella no;

aquests infants ploren per Clarence: jo també;

prò jo ploro per Eduard, i ells no.

Oh, Déu... vosaltres tres, amb dolor triple,

vesseu al meu damunt totes les llàgrimes.

Jo sóc la dida de la vostra pena,

i la bressolaré amb lamentacions.

[doRsEt: (A la Reina.)

Coratge, mare. Déu no està content

quan us mostreu ingrata als seus designis.

Si en les coses del món, la ingratitud

és pagar fredament i a contracor

allò que amablement va concedir-nos

una mà generosa, més ofenem el cel

quan és ell qui reclama un reial deute.

RIvERs:

Senyora: recordeu, com a mare sol·lícita,

el vostre fill, el jove príncep.

Crideu-lo perquè vingui,

i feu que sigui coronat.

És ell qui us pot donar consol.

Ofegueu el dolor dins de la tomba

- 87 -

del difunt Eduard, i planteu l’alegria

al tron de l’Eduard que és viu.]

Entren RicaRd, BuckingHam, stanley, Hastings i Ratcliffe.

RIcaRd (A la Reina.)

Germana, consoleu-vos. Tots tenim

raons per lamentar l’enfosquiment

de l’astre que ens il·luminava,

però ningú no pot curar els seus mals

a força de plorar-los... Ah, senyora mare...

us demano disculpes: no us havia vist.

Suplico de genolls que em beneïu.

S’agenolla.

duquEssa:

Que Déu et beneeixi i et doni mansuetud,

i amor, i caritat, obediència

i lleialtat autèntica.

RIcaRd:

Amén.

(S’aixeca. A part.) I em faci morir vell i bondadós...

Així s’acaben les benediccions maternes:

no sé per què s’ho deu haver saltat...

BuckIngHam:

Vosaltres, prínceps afligits

i cavallers de dol, que compartiu

aquest pes de la pena,

doneu-vos ànims per l’amor que us teniu:

ja és exhaurida la collita d’aquest rei,

- 88 -

però ara collirem els fruits

de la collita del seu fill.

Els vostres cors inflats, trencats per la rancúnia

prò ara restaurats i novament units,

cal preservar-los, estimar-los

i guardar-los amb cura. És convenient

que una petita escorta vagi a Ludlow

per portar el jove príncep aquí a Londres,

on serà coronat com a nou rei.

[RIvERs:

Només una petita escorta?

Per què, senyor de Buckingham?

BuckIngHam:

Doncs perquè amb una multitud, senyor,

la ferida de l’odi tot just cicatritzada

podria tornar a obrir-se, i encara amb més perill,

amb un regne immadur i sense govern.

Quan els cavalls galopen sense brida,

cadascun al seu aire, i van on volen,

jo crec que no tan sols cal evitar

mals evidents, sinó també el temor dels mals.

RIcaRd:

El rei ha posat pau entre nosaltres

i aquest pacte és sagrat, almenys per mi.

RIvERs:

Per mi també, i diria que per tots.

Però encara és recent, i no convé

que posem en perill aquesta pau

amb una escorta més nombrosa.

- 89 -

Jo també veig, per tant, igual que el noble Buckingham,

la conveniència d’enviar un grup reduït

a buscar el príncep.

HastIngs:

Jo també hi estic d’acord.]

RIcaRd:

Doncs que així sigui: decidim

qui anirà a Ludlow sense més retard.

Senyora; i vós, germana:

¿anireu a donar el vostre parer

respecte a aquest seriós assumpte?

Surten tots excepte BuckingHam i RicaRd.

BuckIngHam:

Senyor, sigui qui sigui que vagi a buscar el príncep,

sobretot, que no hi vagin sense nosaltres dos;

pel camí (com a pròleg del pla de què hem parlat)

miraré d’allunyar del futur rei

l’orgullosa família de la reina.

RIcaRd:

Ets el meu altre jo, el meu conseller més íntim,

el meu oracle, el meu parent de l’ànima!

Jo, com un nen petit, aniré allà on tu diguis.

Cap a Ludlow, per tant: aquí no ens hi quedem.

Surten.

- 90 -

EscEna 3

Entren dos ciutadans, cada un per una porta diferent.

cIutadà 1:

Salut, veí. On aneu, tan de pressa?

cIutadà 2:

Us ben prometo que no ho sé ni jo.

Heu sentit la notícia que fan córrer?

cIutadà 1:

Sí, que el rei és mort.

cIutadà 2:

Mala notícia, per la Verge!

Gairebé mai són bones, però aquesta

em temo... em temo... que trasbalsarà el món.

Entra un altre ciutadà.

cIutadà 3:

Bon dia, bons veïns.

cIutadà 1:

Molt bon dia, senyor.

cIutadà 3:

¿És certa la notícia

que el bon rei Eduard és mort?

cIutadà 2:

Sí, sí que ho és. I que Déu ens empari.

cIutadà 3:

Doncs, amics meus, ja us podeu preparar

per veure un món ben trasbalsat.

- 91 -

cIutadà 1:

No, home, no: que regnarà el seu fill,

per la gràcia de Déu.

cIutadà 3:

Pobre país, aquell que és governat

per una criatura...

cIutadà 2:

Ell és l’esperança

d’un bon govern: mentre sigui menor

tindrà el consell, i, en plena maduresa,

no dubto que ho farà molt bé

governant ell tot sol.

cIutadà 1:

És com estava

l’Estat quan, a París,

Enric Sisè va ser coronat rei

amb sis mesos d’edat.

cIutadà 3:

L’Estat estava així?

No, amics meus; perquè, aleshores,

aquest país comptava amb la riquesa

d’un bon consell polític.

El rei tenia uns oncles virtuosos

que el protegien.

cIutadà 1:

I també els té aquest,

i tant per part de pare com de mare.

- 92 -

cIutadà 3:

Valdria més que fossin tots

de la banda paterna, o bé que no ho fos cap.

Perquè, en aquests moments, la competència

per veure qui s’hi acosta més

ens tocarà massa de prop, si Déu

no ho impedeix.

El duc de Gloster és perillosíssim,

i els germans de la reina i els seus fills

són altius i orgullosos. Si ells fossin governats

en lloc de governar, aquest país malalt

podria tornar a ser feliç.

cIutadà 1:

Va, home, va, som massa pessimistes.

Segur que tot anirà bé.

cIutadà 3:

Quan surten núvols,

els homes assenyats es posen capa.

Quan cauen les grans fulles, és que som

a tocar de l’hivern. I, quan el sol es pon,

qui no espera la nit?

Els temporals fora de temps

ens fan preveure escassetats.

Tot podria anar bé, si Déu així ho disposa:

és més del que esperem o mereixem.

cIutadà 2:

Les ànimes dels homes són plenes de temor,

sens dubte. Gairebé no pots parlar

amb ningú que no es vegi aclaparat

i amb la por al cos.

- 93 -

cIutadà 3:

És el que sempre passa quan s’acosten

temps de canvis. Per un instint diví,

la gent té por de riscos imminents,

sabent com saben que les ones s’inflen

abans d’un temporal ferotge.

Però deixem-ho en mans de Déu.

Cap on aneu?

cIutadà 2:

Ens han citat els jutges.

cIutadà 3:

I a mi també. Us hi acompanyo.

Surten.

EscEna 4

Entren l’aRqueBisBe de yoRk, el jove duc de yoRk, la Reina

elisaBet i la duquessa de yoRk.

aRquEBIsBE:

M’han dit que ahir van dormir a Stony Stratford,

i avui s’allotgen a Northampton.

Demà o demà passat seran aquí.

duquEssa:

Ah, quines ganes tinc de veure el príncep...

Deu haver crescut molt, d’ençà de l’últim dia

que el vaig veure.

- 94 -

REIna:

Doncs tinc entès que no:

diuen que el meu fill York ja és gairebé

més alt.

JovE yoRk:

Sí, mare, però jo

preferiria que no fos així.

duquEssa:

Per què ho dius, fill? Si créixer sempre és bo...

JovE yoRk:

Àvia, un vespre, quan sopàvem,

l’oncle Rivers va dir que jo creixia més

que el meu germà. «Sí», va dir l’oncle Gloster:

«l’herba menuda és un regal,

i la que creix de pressa, mal senyal».

Per ‘xò des d’aquell dia tinc recança

de créixer tant, perquè les flors

més dolces van a poc a poc,

però les males herbes

s’afanyen molt a créixer.

duquEssa:

A fe de Déu que aquest proverbi, justament,

no s’ha complert en el que t’ho va dir:

era tan poca cosa de petit,

i la seva creixença fou tan lenta,

que, si fos veritat aquesta dita,

ara seria un home amb tota mena

de gràcies i virtuts.

aRquEBIsBE:

I no hi ha pas cap dubte que és així, senyora...

- 95 -

duquEssa:

Tant de bo; prò deixem dubtar a les mares.

JovE yoRk:

Doncs sí... ara que hi penso,

potser hauria pogut tornar-m’hi

fent burla de les gràcies del meu oncle

i superant les que ell va fer

de la meva creixença.

duquEssa:

Però com, petit York?

Fes-m’ho saber, t’ho prego.

JovE yoRk:

Doncs que diuen

que el meu oncle va créixer tan de pressa,

que ja podia rosegar un crostó de pa

dues hores després d’haver nascut.

Jo, la primera dent, no vaig tenir-la

fins als dos anys.

Aquesta broma sí que hauria estat

d’aquelles que mosseguen, àvia.

duquEssa:

I escolta, petit York: qui t’ho ha explicat, això?

JovE yoRk:

La seva dida, àvia.

duquEssa:

La seva dida? Prò si ja era morta

abans que tu nasquessis!

- 96 -

JovE yoRk:

Doncs si no va ser ella, no sé pas

qui m’ho va dir.

REIna:

Ai, quin noi més xerraire...

tens massa picardia, fill.

duquEssa:

Senyora,

no us enfadeu amb aquest noi.

REIna:

Els murs tenen orelles.

Entra un missatgeR.

aRquEBIsBE:

Aquí tenim un missatger. Què hi ha de nou?

mIssatgER:

Notícies que em fa mal

haver-vos de donar, senyor.

REIna:

Com està, el príncep?

mIssatgER:

Bé, senyora;

i amb molt bona salut.

duquEssa:

Doncs quina és la notícia?

mIssatgER:

S’han emportat Lord Rivers i Lord Grey

- 97 -

a Pomfret, presoners,

en companyia de Sir Thomas Vaughan.

duquEssa:

Qui ha donat l’ordre?

mIssatgER:

Els poderosos ducs Gloster i Buckingham.

aRquEBIsBE:

Per quin delicte?

mIssatgER:

Ja us he dit tot el que sé.

Per què empresonen aquests nobles

ho ignoro totalment, senyor.

REIna:

Pobra de mi!

Ja veig la ruïna de la nostra casa...

El tigre ha capturat el cervatell.

La insolent tirania ja es prepara

per usurpar aquest tron tan innocent

que no fa por a ningú...

Mort, destrucció i carnatge, benvingudes!

Veig el final de tot, com en un mapa.

duquEssa:

Oh dies maleïts, hostils i turbulents!

¿Quants dies com vosaltres han hagut

de contemplar els meus ulls? Al meu marit,

la corona li va costar la vida,

i la sort dels meus fills ha anat amunt i avall,

mentre jo m’alegrava o bé plorava

- 98 -

pels seus guanys i fracassos;

i, un cop han accedit al tron

i liquidat els conflictes interns,

els vencedors mateixos es fan la guerra entre ells,

sang contra sang, germà contra germà!

Oh violència delirant, atura ja

la teva maleïda perversió,

o fes que em mori, per no veure més mort!

REIna:

Vine amb mi, fill, que buscarem refugi

a l’església. Adéu-siau, senyora.

duquEssa:

Jo us hi acompanyo.

REIna:

A vós no us fa cap falta.

aRquEBIsBE: (A la Reina.)

Aneu, senyora,

i endueu-vos les vostres pertinences

de més valor. Jo, per part meva, entrego

a vostra majestat el meu segell,

i em comprometo a protegir-vos

a vós i a tots els vostres.

Veniu: jo us acompanyaré a l’església.

Surten.

- 99 -

ACTE TERCER

EscEna 1

Toc de trompetes. Entren el jove pRíncep, RicaRd duc de

glosteR, el duc de BuckingHam, el caRdenal, catesBy i al-

tres.

BuckIngHam:

Dolç príncep, benvingut a Londres,

la vostra seu reial.

RIcaRd:

Benvingut, estimat nebot,

rei dels meus pensaments.

Aquest viatge fatigant us ha entristit.

PRíncEP:

No és el viatge, oncle: són les adversitats

que hem trobat pel camí les que l’han fet

avorrit i feixuc... però trobo a faltar

la benvinguda d’altres oncles...

RIcaRd:

Dolç príncep, la virtut encara intacta

dels vostres anys no ha tingut temps

de submergir-se en els enganys del món;

en els homes només hi sabeu veure

l’aparença exterior, que prou sap Déu

que rarament, o potser mai, encaixa

amb el seu cor. Aquests dos oncles

que trobeu a faltar eren perillosos.

- 100 -

Vostra altesa només posava esment

a les seves paraules ensucrades,

i no veia el verí de dins dels cors.

Que Déu us guardi d’ells, i d’amistats

tan falses com aquestes.

PRíncEP:

Sí, que Déu em guardi

dels amics falsos, però ells no ho eren.

Entra l’alcalde, amb altra gent.

alcaldE

Déu concedeixi a vostra altesa

salut i benaurances.

PRíncEP:

Gràcies, bon senyor; gràcies a tots vosaltres.

Pensava que la meva mare

i York, el meu germà, faria estona

que ens haurien rebut a mig camí.

I aquest gandul de Hastings,

¿per què no ve corrents

a dir-nos si vindran o no?

Entra loRd Hastings.

BuckIngHam:

Aquí el teniu: a temps, i ben suat.

PRíncEP:

Salut, senyor; vindrà, la meva mare?

- 101 -

HastIngs:

Déu sap —però jo no— per quin motiu

vostra mare la reina i el vostre germà York

s’han acollit a lloc sagrat. El tendre príncep

m’hauria acompanyat a rebre-us,

però la seva mare l’ha retingut per força.

BuckIngHam:

Quin procedir més insensat i tortuós,

per part d’ella! Eminència, ¿podríeu persuadir

la reina perquè enviï tot seguit

el duc de York aquí, amb el seu germà?

Si ella s’hi resistís, Lord Hastings,

vós l’arrenqueu per força

d’aquells seus braços aprensius.

caRdEnal:

Senyor de Buckingham,

si els meus modestos dots de parla

poden fer que la reina es desprengui del seu fill,

el duc de York aviat serà aquí.

Però, si es resisteix

als meus benignes precs, que Déu ens guardi

d’infringir el privilegi que ofereix

el lloc sagrat. Ni per tot aquest regne

voldria ser culpable d’un pecat tan greu.

BuckIngHam:

La vostra obstinació arriba a sorprendre’m,

Eminència. Sou massa cerimoniós,

massa tradicional. Tenint en compte

la grolleria d’aquests temps,

no profanareu pas el lloc sagrat

- 102 -

anant a rescatar-lo.

L’aixopluc de l’església s’ofereix

a aquells qui pels seus actes el mereixen,

o als qui han tingut el seny de demanar-lo.

Aquest príncep ni l’ha sol·licitat

ni se’l mereix; per tant, sóc del parer

que no li correspon, i si el traieu

d’un lloc que no és per ell tal aixopluc,

no violeu cap privilegi ni cap immunitat.

Sé de molts homes acollits a lloc sagrat,

prò, d’“infant acollit”, no en conec cap.

caRdEnal:

Senyor, aquesta vegada heu superat

el meu raonament. M’acompanyeu, Lord Hastings?

HastIngs:

Sí, senyor.

PRíncEP:

Passeu-ne tanta via com pugueu, senyors.

Surten el caRdinal i Hastings.

Oncle Gloster, digueu-me: si ve el meu germà,

on m’estaré, fins a la meva coronació?

RIcaRd:

On li sembli adient a vostra altesa.

Si us puc donar un consell, jo el que faria

és reposar un parell de dies a la Torre,

i anar després allà on us vingui més de gust

i trobeu més idoni per la vostra salut

i el vostre lleure.

- 103 -

PRíncEP:

El lloc que menys m’agrada

és la Torre.

(A BuckingHam.)

¿No va ser Juli Cèsar

qui la va construir, senyor?

BuckIngHam:

Ell és, altesa,

qui la va iniciar. I en segles posteriors

ha estat reedificada.

PRíncEP:

¿Hi ha constància escrita

que la construís ell, o s’ha transmès

de viva veu al llarg dels segles?

BuckIngHam:

N’hi ha constància escrita, altesa.

PRíncEP:

Prò, encara que no fos així, senyor,

jo penso que la veritat

viuria de generació en generació,

i ens transmetria a la posteritat

fins a la fi dels dies.

RIcaRd: (A part.)

“El que és savi d’infant, no arriba a gran...”

PRíncEP:

Què dieu, oncle?

RIcaRd:

Que “escrivint o parlant, la fama és gran”...

- 104 -

(A part.)

Com el Vici de les funcions antigues,

dono doble sentit a les paraules.

PRíncEP:

Juli Cèsar va ser un home famós

que va enriquir amb el seu valor

la seva intel·ligència, i aquesta intel·ligència

va plasmar per escrit el seu valor.

Aquest conqueridor, la mort

no ha pogut conquerir-lo,

perquè la seva fama el manté viu

més enllà de la vida.

I ara et diré una cosa, parent Buckingham.

BuckIngHam:

Digueu, senyor.

PRíncEP:

Si visc prou temps per arribar a ser un home,

penso recuperar aquells drets antics

que posseíem sobre França,

o moriré com a soldat

havent viscut com a monarca.

RIcaRd: (A part.)

Primavera precoç fa l’estiu curt.

Entren el jove duc de yoRk, Hastings i el caRdenal.

BuckIngHam:

A bona hora ens arriba el duc de York.

PRíncEP:

Ricard de York! Com us trobeu, germà estimat?

- 105 -

yoRk

Molt bé, temut senyor...

que és com ara us hauré d’anomenar.

PRíncEP:

Sí, germà meu... i ho lamentem igual que vós.

Ha mort massa aviat aquell qui hauria

de conservar aquest títol, que amb la seva mort

ha perdut majestat.

RIcaRd:

¿Com està el meu nebot,

el noble duc de York?

yoRk:

Bé, gràcies, gentil oncle.

Senyor, vau dir-me que les males herbes

creixien més de pressa que les bones,

i ara el meu germà, el príncep,

ja és molt més alt que jo...

RIcaRd:

En efecte, senyor.

yoRk:

I és una mala herba, doncs?

RIcaRd:

No, nebot estimat; jo no diria això.

yoRk:

¿Vós li deveu, per tant,

més reverència que no pas a mi?

- 106 -

RIcaRd:

Ell pot manar-me com a sobirà,

i a vós us dec respecte com a parent meu.

yoRk:

Oncle, si us plau, doneu-me aquesta daga.

RIcaRd:

La meva daga, nebodet? Amb molt de gust.

PRíncEP:

Demanes caritat, germà?

yoRk:

Al meu estimat oncle, i sé

que me la donarà, perquè és una minúcia

i no li sabrà greu donar-la.

RIcaRd:

Al meu nebot

li faria un obsequi millor, encara.

yoRk:

Millor?... Ah, voleu dir l’espasa?

RIcaRd:

Sí, gentil nebot meu... si pesés menys.

yoRk:

Ah... així, doncs, només us despreneu

d’objectes de poc pes: a un mendicant,

les coses més pesants les hi negueu.

RIcaRd:

Pesa massa, per dur-la vostra altesa.

- 107 -

yoRk:

Ni que fos més pesant, tampoc faria el pes.

RIcaRd:

Voleu l’espasa o no, petit senyor?

yoRk:

Doncs sí, i el meu agraïment serà

com acabeu d’anomenar-me.

RIcaRd:

Com?

yoRk:

Petit.

PRíncEP:

El duc de York sempre ha tingut

una llengua molt llarga, i vós, bon oncle,

ja sabeu suportar-lo.

yoRk:

¿No vols dir “portar-lo”,

en lloc de “suportar-lo”?

Oncle, el meu germà es riu de nosaltres:

com que jo sóc petit, pensa que vós

m’hauríeu de portar a l’esquena, com un mico.

BuckIngHam: (A part.)

Quin enginy més agut, quan enraona!

Per mitigar les burles al seu oncle,

amb tota la malícia, es riu de si mateix.

Tan jove i tan astut... és increïble.

- 108 -

RIcaRd: (Al pRíncep.)

Senyor, voleu anar passant, si us plau?

Amb el meu cosí Buckingham

anirem a pregar a la vostra mare

que vingui a veure-us a la Torre

i a donar-vos la benvinguda.

yoRk: (Al pRíncep.)

Com?

Anireu a la Torre, altesa?

PRíncEP:

Així ho desitja

el meu Lord Protector.

yoRk:

Jo no hi podria pas dormir tranquil,

a la Torre.

RIcaRd:

De què tindríeu por?

yoRk:

De què? Doncs de l’espectre furiós

de l’oncle Clarence. La meva àvia diu

que és allà on van assassinar-lo.

PRíncEP:

Els oncles morts, a mi, no em fan cap por.

RIcaRd:

Ni els vius tampoc, espero.

PRíncEP:

Els que són vius, espero que no hi hagi

- 109 -

motiu perquè me’n facin. Però marxem, senyor.

I és amb el cor dolgut, pensant en ells,

que vaig cap a la Torre.

Toc de clarins.

Surten tots excepte RicaRd, BuckingHam i catesBy.

BuckIngHam:

¿No podria ser, senyor,

que aquest petit xerraire hagués estat

induït per la seva astuta mare

a burlar-se de vós tan descaradament?

RIcaRd:

Sens dubte, sí; és un noi perillós:

agosarat, vital, llest, competent...

ha sortit com la mare; de cap a peus.

BuckIngHam:

Bé, deixem-los estar; vine aquí, Catesby.

El teu vot d’ajudar-nos en el que preparem

és tan profund com el secret

en què has jurat guardar-ho.

Ja saps el que ens motiva: n’hem parlat pel camí.

¿Creus que seria fàcil de convèncer

Lord Hastings perquè col·laborés

a entronitzar aquest noble duc

com a rei d’aquesta illa gloriosa?

catEsBy:

Estima tant el príncep, en record del seu pare,

que no el convencerem de fer res contra ell.

- 110 -

BuckIngHam:

I, de Stanley, què en penses? Ell tampoc?

catEsBy:

Ell farà exactament el que faci Lord Hastings.

BuckIngHam:

D’acord; doncs fes això, només, bon Catesby:

dissimuladament, sondeja Hastings

per veure com respon als nostres plans,

[i li dius que demà vingui a la Torre

per comentar els detalls de la coronació.]

Si el trobes susceptible de fer tractes,

encoratja’l i posa’l al corrent

de les nostres raons. Si es mostra dur,

glaçat i reticent, t’hi mostres tu també.

Posa fi a la conversa i vine a dir-nos

com ha respost, perquè demà tenim

dues sessions per separat i tu ens seràs

de gran utilitat en totes dues.

RIcaRd:

Saluda Hastings de part meva, Catesby;

fes-li saber que els seus antics

i perillosos enemics, demà

vessaran sang en el castell de Pomfret,

i li demanes que, per celebrar

la notícia, faci de part meva

un petó més a la senyora Shore.

BuckIngHam:

Vés, Catesby, i posa bona cura

en aquesta missió.

- 111 -

catEsBy:

Nobles senyors,

ho faré tan complidament com pugui.

RIcaRd:

Tindrem notícies teves abans d’anar a dormir?

catEsBy:

Sí, senyor.

RIcaRd:

Ens trobaràs a Crosby Place:

allà serem tots dos.

Surt catesBy.

BuckIngHam:

¿I què farem, senyor, si descobrim

que Lord Hastings no es mostra favorable

als nostres plans?

RIcaRd:

Li tallarem el cap.

Alguna cosa se’ns acudirà.

I recorda que, quan jo sigui rei,

m’hauràs de reclamar el comtat de Hereford

i la totalitat dels béns

que hi posseïa el meu germà el monarca.

BuckIngHam:

Ho compliré tal com us vaig prometre, altesa.

RIcaRd:

I se’t concedirà de molt bon grat.

- 112 -

Ara anem a sopar, i després podrem

anar paint els nostres plans amb calma.

Surten.

EscEna 2

Apareix un missatgeR a la porta de Hastings.

mIssatgER:

Senyor, senyor.

(Truca a la porta.)

HastIngs: (Des de dins.)

Qui truca?

mIssatgER:

Vinc de part de Lord Stanley.

HastIngs: (Des de dins.)

Quina hora és?

mIssatgER:

Són les quatre en punt, senyor.

Entra loRd Hastings.

HastIngs:

¿No pot dormir, Lord Stanley, aquestes llargues nits?

mIssatgER:

Això sembla, pel que he vingut a dir-vos.

Primer de tot, salutacions a vostra senyoria

de part seva.

- 113 -

HastIngs:

I què més?

mIssatgER:

M’envia a dir-vos,

senyoria, que aquesta nit ha somiat

que el porc senglar li arrencava el casc,

i també que el consell ha convocat

dues sessions, i que el que es decideixi

en una pot ser perjudicial, a l’altra,

tant per vós com per ell. I és per això

que voldria saber si vostra senyoria

desitja fugir amb ell sense demora

i a cavall cap al nord, per eludir el perill

que la seva ànima endevina.

HastIngs:

Vés, vés, company; i digues al teu amo

que no ha de fer-li por que se celebrin

dues sessions per separat,

perquè en una hi serem nosaltres dos

i a l’altra hi haurà Catesby, el meu bon amic;

per tant, no pot passar-hi res que ens perjudiqui

sense que jo en sigui informat.

Li dius que els seus temors no tenen fonament;

i, pel que fa als seus somnis, em sorprèn

que sigui tan ingenu de fiar-se

dels enganys d’un malson.

Fugir del porc senglar abans que ens empaiti

és provocar-lo i fer que persegueixi

allò que no tenia cap desig de caçar.

Vés i prega al teu amo que s’aixequi

- 114 -

del llit i vingui aquí, perquè tots dos

puguem anar a la Torre, on ja veurà

com el senglar serà amable amb nosaltres.

mIssatgER:

Me’n vaig a dir-li el que m’heu dit, senyor.

Surt.

Entra catesBy.

catEsBy:

Molt bon dia tingueu, noble senyor.

HastIngs:

Bon dia, Catesby. T’has llevat molt d’hora.

Què hi ha de nou, en aquest regne que trontolla?

catEsBy:

El món és insegur, senyor; sens dubte.

I no crec pas que es pugui redreçar

fins que Ricard no porti la garlanda

del reialme.

HastIngs:

Garlanda? No vols dir la corona?

catEsBy:

Sí, bon senyor.

HastIngs:

Abans em deixaria tallar el cap

que veure la corona col·locada

en lloc tan aberrant. ¿Però tu creus

que és aquesta la seva aspiració?

- 115 -

catEsBy:

Sí, per la meva vida; i es refia

que vós li feu costat per assolir-ho.

Per ‘xò us envia la feliç notícia

que, avui mateix, els vostres enemics,

els parents de la reina, moriran a Pomfret.

HastIngs:

No és notícia que em dolgui, certament,

perquè sempre han estat els meus rivals.

Però donar a Ricard el meu suport

contra els hereus legítims del meu rei,

Déu sap que no ho faré, ni que em costés la vida.

catEsBy:

Déu us conservi aquesta convicció, senyor.

HastIngs:

Prò d’aquí un any encara me’n riuré

quan pensi que he sobreviscut per veure

el final tràgic dels que van posar

sa majestat en contra meu.

Catesby, abans no sigui quinze dies més vell,

ja n’hauré facturat uns quants que ni s’ho esperen.

catEsBy:

Morir-se és espantós, noble senyor,

quan no estàs preparat i no ho desitges.

HastIngs:

Monstruós, monstruós!

Sí, per a Grey, Rivers i Vaughan,

i com també ho serà per a uns quants més

que es creuen tan segurs com tu i com jo,

- 116 -

que gaudim de l’afecte, com ja saps,

de Ricard i de Buckingham.

catEsBy:

Tots dos us tenen en molt alta estima...

(A part.) tan alta com el pal on clavarien

el seu cap.

HastIngs:

Sí, ja ho sé, ja ho sé;

i m’ho he guanyat a pols...

Entra loRd stanley.

però què veig?

On és la llança per matar el senglar?

Li teniu por i no veniu preparat?

stanlEy:

Molt bon dia, senyor... bon dia, Catesby.

Ja us en podeu burlar, prò per la Santa Creu

que aquest doble consell no em fa cap gràcia.

HastIngs:

Senyor, valoro tant la meva vida

com vós la vostra, i mai, us ho asseguro,

l’he valorada tant com ara.

¿Creieu que si no fos que sé que no correm

cap mena de perill, em mostraria

tan exultant?

stanlEy:

Els senyors que hi ha a Pomfret,

quan van sortir de Londres, també estaven

refiats i contents, i en realitat

- 117 -

no tenien motius per malfiar

de res, però ja heu vist com tot de cop

se’ls ha emboirat el dia.

Aquesta brusca punyalada de rancor

em desperta sospites...

Vulgui Déu que resultin infundats

els meus temors. Ja es comença a fer clar:

marxem cap a la Torre?

HastIngs:

Sí, sí, jo us hi acompanyo.

Sabeu, senyor? Els cavallers de qui parlàveu

seran decapitats avui.

stanlEy:

Ells, per la seva lleialtat,

mereixerien més conservar el cap

que no pas el barret de dignataris

els qui els han acusat. Però marxem, senyor.

Entra un missatgeR Reial.

HastIngs:

Comenceu a passar:

jo parlaré amb aquest bon home.

Surten loRd stanley i catesBy.

Què expliques, mestre? Com et van les coses?

mIssatgER REIal:

Més bé, ja que us digneu a preguntar-ho.

HastIngs:

Doncs per a mi també: tot va millor

- 118 -

que l’última vegada que em vas veure aquí.

Llavors em duien pres cap a la Torre,

incriminat pels parents de la reina,

i ara, en canvi, si em guardes el secret,

et diré que els mateixos enemics

que m’acusaven seran executats,

i, a mi, les coses em van més bé que mai.

mIssatgER REIal:

Déu faci, doncs, que sempre sigui així, senyor.

HastIngs:

Gràcies, noi.

Li tira una bossa de diners.

Té: perquè ho celebris

a la meva salut.

mIssatgER REIal:

Us ho agraeixo, senyoria.

Surt.

Entra un saceRdot.

sacERdot:

Ah, ben trobat, senyor. M’alegro molt de veure-us.

HastIngs:

I us ho agraeixo de tot cor, mossèn.

Encara us dec l’últim servei:

veniu diumenge, i us el pagaré.

(Li parla a cau d’orella.)

sacERdot:

Sempre al vostre servei, noble senyor.

- 119 -

Entra BuckingHam.

BuckIngHam:

Com? Parlant amb un capellà, Lord Camarlenc?

Qui necessita un capellà

són els vostres amics que hi ha a Pomfret.

A vós no us corre pressa confessar-vos.

HastIngs:

A fe que quan he vist aquest sant home

m’ha fet pensar en aquests de qui parleu.

Aneu cap a la Torre?

BuckIngHam:

Sí, senyor,

però no podré estar-m’hi gaire estona:

marxaré abans que vós.

HastIngs:

Probablement,

perquè m’hi quedaré a dinar.

BuckIngHam: (A part.)

I a sopar i tot, encara que no hi comptis...

Anem, doncs?

HastIngs:

Sí, senyor: a les vostres ordres.

Surten.

- 120 -

EscEna 3

Entra siR RicHaRd Ratcliffe, acompanyat d’alabarders que

porten els nobles RiveRs, gRey i vaugHan a Pomfret per

ser executats.

RIvERs:

Sir Richard Ratcliffe, us diré una cosa:

avui contemplareu com mor un súbdit

per haver estat lleial, honest i conscient

del seu deure.

gREy:

Déu protegeixi el príncep

de tots vosaltres, xucladors de sang.

vaugHan:

Tota la vostra vida us en penedireu.

RatclIFFE:

I a la vostra li queda poca estona;

vinga, de pressa!

RIvERs:

Oh, Pomfret, Pomfret!

Oh presó sanguinària, ominosa i fatal

pels nobles com nosaltres!

Dins els límits culpables dels teus murs,

la destral va matar Ricard Segon;

i, per a més vergonya, lloc sinistre,

ara et beuràs aquesta sang

innocent que nosaltres t’oferim.

- 121 -

gREy:

La maledicció de Margarida

ja va caure damunt dels nostres caps

quan Hastings, tu i jo, impassibles,

vam veure com Ricard li apunyalava el fill.

RIvERs:

Després va maleir Ricard,

i després Buckingham, i després Hastings.

Recordeu-vos, Senyor, del que va demanar

per ells, i ara per nosaltres.

I, pel que fa a la meva germana i els seus fills,

conformeu-vos, bon Déu, amb la sang nostra,

que, com sabeu, serà vessada injustament.

RatclIFFE:

Vinga, de pressa,

que l’hora de la vostra mort ja és a tocar.

RIvERs:

Grey, Vaughan: abracem-nos.

Adéu-siau, fins que ens tornem a veure al cel.

Surten.

EscEna 4

Entren BuckingHam, stanley comte de Derby, Hastings, el

BisBe d’ely, noRfolk, Ratcliffe, lovell i altres, i s’asseuen

al voltant d’una taula.

HastIngs:

Ens hem reunit, senyors, per decidir

- 122 -

respecte a la coronació.

Parleu en nom de Déu: quina és la data

de l’esdeveniment reial?

BuckIngHam:

S’han enllestit tots els preparatius?

stanlEy:

Sí; només falta que fixem la data.

Ely:

Doncs bé, jo penso que demà pot ser

un dia favorable.

BuckIngHam:

¿Sap algú

què opina el Protector?

Qui tracta més de prop el noble duc?

Ely:

Pensem que vós, senyor, podeu saber el que pensa

molt més bé que ningú.

BuckIngHam:

Ens coneixem les cares, però els cors...

el duc no coneix pas el meu

millor del que conec jo els vostres,

o jo el d’ell, monsenyor, o vós el meu.

Lord Hastings, vós i ell

us teniu una gran estimació.

HastIngs:

Sí; sé que m’aprecia, i l’hi agraeixo.

Però les intencions que té

respecte a la coronació

- 123 -

no les hi he preguntat

ni ell ha vist pertinent comunicar-me-les.

Podeu fixar la data

vosaltres, honorables senyories,

i jo donaré el vot en nom del duc,

cosa que espero que ell accepti de bon grat.

Entra RicaRd, duc de glosteR.

Ely:

Doncs aquí arriba el duc,

en persona i en el moment precís.

RIcaRd:

Nobles senyors, nobles parents, bon dia.

He dormit més del compte,

però confio que la meva absència

no hagi fet retardar cap gran acord

que la meva presència hauria agilitzat.

BuckIngHam:

Si no haguéssiu entrat

quan se us donava el peu, senyor,

el paper vostre... vull dir, el vostre vot

per la coronació del rei,

ja l’hauria assumit Lord William Hastings.

RIcaRd:

Ningú com ell podria haver gosat:

Lord Hastings em coneix prou bé, i m’estima.

Monsenyor d’Ely, l’últim cop que vaig ser a Holborn,

al vostre hort hi vaig veure unes maduixes

esplèndides; ¿podríeu enviar-me’n

unes quantes?

- 124 -

Ely:

Ja ho crec, senyor; i de tot cor.

Surt el BisBe d’ely.

RIcaRd:

Cosí de Buckingham, voldria parlar amb vós.

(Parlen a part.)

Catesby ha sondejat Hastings

pel que fa als nostres plans,

i el primmirat senyor s’ha encès de tal manera

que es deixaria tallar el cap

abans de consentir que el fill del seu senyor

(tal com ell l’anomena amb reverència)

perdés el dret a la corona d’Anglaterra.

BuckIngHam:

Si sortiu un moment, jo us acompanyo.

Surten RicaRd i BuckingHam.

stanlEy:

Encara no hem fixat el dia triomfal.

Jo opino que demà és precipitat:

no estic a punt encara com podria estar-ho

si es posposés la data.

Entra el BisBe d’ely.

Ely:

On és el duc de Gloster?

Li he enviat a buscar aquelles maduixes...

- 125 -

HastIngs:

Sa senyoria es veu de bon humor

i amable, aquest matí. Li deu rondar pel cap

alguna cosa que li plau,

que ens hagi dit “bon dia” tan content.

No crec que en tota la Cristiandat

hi hagi ningú tan poc capaç

d’amagar els seus afectes o els seus odis:

només veient-li el rostre li llegeixes el cor.

stanlEy:

¿I avui què hi heu llegit,

en veure-li una cara tan eufòrica?

HastIngs:

Home, doncs molt senzill: que no està ofès

amb ningú de nosaltres,

perquè, si no, bé l’hi hauríem notat.

Entren RicaRd i BuckingHam.

RIcaRd:

Us ho prego: digueu-me què es mereixen

aquells conspiradors que em volen mort

amb arts de bruixeria diabòlica,

i han sotmès el meu cos amb encanteris

infernals.

HastIngs:

Senyoria, l’afecte que jo us tinc

m’impulsa a condemnar, abans que ningú

d’aquesta il·lustre reunió,

els culpables d’això, siguin quins siguin.

I dic, senyor, que mereixen la mort.

- 126 -

RIcaRd:

Doncs que els teus ulls siguin els testimonis

de la seva maldat: m’han embruixat!, no ho veus?

Mira, el meu braç és com un brot marcit.

I aquesta bruixa monstruosa,

l’esposa d’Eduard, amb l’assistència

de la puta infidel Joana Shore,

és la qui m’ha marcat així

amb els seus maleficis.

HastIngs:

Si és cert que han fet això, noble senyor...

RIcaRd:

«Si és cert»?

¿Tu, protector d’aquesta meuca maleïda,

goses posar-ho en dubte? Ets un traïdor.

Talleu-li el cap! I juro per Sant Pau

que no penso sopar fins que no el vegi

decapitat! Lovell i Ratcliffe, ocupeu-vos-en.

I, pel que fa a la resta, els que m’aprecieu

alceu-vos i seguiu-me.

Surten. lovell i Ratcliffe es queden amb loRd Hastings.

HastIngs:

Pobra Anglaterra!... però no pobre de mi,

perquè sóc un imbècil de no haver-ho previst.

Stanley va somiar que el porc senglar

li arrencava el casc, i jo me’n vaig burlar

i em vaig negar a fugir.

Avui el meu cavall s’ha entrebancat tres cops,

- 127 -

i quan ha vist la Torre s’ha espantat

i es negava a seguir, com si em dugués

cap a l’escorxador. Oh, ara sí

que necessito el sacerdot amb qui he parlat!

I em penedeixo d’haver dit

al missatger reial, tan vanitosament,

que avui executaven els meus enemics

a Pomfret, i jo, en canvi, convençut

de gaudir del favor del duc Ricard...

Oh Margarida, Margarida! Ara la teva

inexorable maledicció

cau sobre el cap desventurat

del pobre Hastings!

RatclIFFE:

Vinga, va, enllestim:

el duc té ganes de sopar.

Confesseu-vos de pressa, que es deleix

per veure el vostre cap.

HastIngs:

Oh passatgera gràcia dels mortals,

que busquem més que la gràcia de Déu!

Qui edifica les seves esperances

sobre els teus afalacs,

viu com un mariner borratxo

sobre un pal, exposat, a cada capcineig,

a caure a les entranyes mortals de l’oceà.

lovEll:

Va,va, enllestim. Exclamar-se és inútil.

- 128 -

HastIngs:

Oh Ricard sanguinari! Miserable Anglaterra,

jo et profetitzo els temps més espantosos

que mai cap segle infaust hagi viscut.

Veniu, acompanyeu-me al cadafal

i envieu-li el meu cap. Els que somriuen

aviat seran morts, també.

Surten.

EscEna 5

Entren RicaRd i BuckingHam, amb armadures rovellades i

un aspecte extraordinàriament horrible.

RIcaRd:

Veniu, cosí:

¿Vós sabeu tremolar, ruboritzar-vos,

empal·lidir, perdre l’alè a mitja paraula

i tornar a començar i tornar a parar,

com si estiguéssiu trastocat de pànic?

BuckIngHam:

Oi tant:

sé imitar l’actor tràgic més expert,

parlar mirant enrere i cap a tots cantons,

tremolar i espantar-me per un bri

de palla que es belluga, simulant sospites.

Les ganyotes horribles i els somriures falsos

estan al meu servei, i sempre a punt

per les seves funcions, per embellir

les meves tècniques...

Però, què passa? Catesby se n’ha anat?

- 129 -

RIcaRd:

Sí, i mireu: ara torna amb l’alcalde.

Entren l’alcalde i catesBy.

BuckIngHam:

Senyor alcalde...

RIcaRd:

Tingueu cura del pont llevadís!

BuckIngHam:

Alerta! Un tambor!

RIcaRd:

Catesby, vigila les muralles!

Surt catesBy.

BuckIngHam:

Senyor alcalde, el motiu pel qual us hem...

RIcaRd:

Mira enrere! Defensa’t! Hi ha enemics!

BuckIngHam:

Que ens guardi i ens defensi Déu,

i la nostra innocència!

Entren lovell i Ratcliffe, amb el cap de Hastings.

RIcaRd:

Calmeu-vos. Són amics: Ratcliffe i Lovell.

lovEll:

Aquí teniu el cap d’aquest traïdor,

- 130 -

el perillós i innoble Hastings,

el qui no despertava cap sospita.

RIcaRd:

Jo l’estimava tant que he de plorar.

El tenia per l’home més senzill

i més inofensiu de tots els cristians

d’aquest món; era el llibre on la meva ànima

registrava la història dels seus pensaments

més secrets. Revestia els seus defectes

amb una capa de virtut tan fina

que, exceptuant el seu pecat més obvi

—vull dir els tractes amb la senyora Shore—,

vivia sense ni una taca de sospita.

BuckIngHam:

Bé vaja, doncs... que era el traïdor

més ben dissimulat que ha viscut mai.

¿Imagineu... us podeu creure que...

si no fos que per protecció divina

vivim per explicar-ho, aquest subtil traïdor

havia tramat, avui, en el Consell,

matar-me a mi i al meu senyor de Gloster?

alcaldE:

Això hauria fet?

RIcaRd:

Prò què us penseu? Que som turcs, o infidels?

¿O que, infringint la llei, hauríem procedit

a matar aquest canalla tan de pressa,

si no fos que el perill extrem del cas,

i la pau d’Anglaterra i la seguretat

personal nostra ens han forçat a fer-ho?

- 131 -

alcaldE:

No, és clar que no! Aquest home mereixia la mort,

i el procedir de vostres senyories

haurà servit per dissuadir altres vils traïdors

de semblants temptatives.

BuckIngHam:

Jo ja no n’esperava res de bo

d’ençà que vaig saber que s’entenia

amb la senyora Shore. Havíem decidit

que no morís fins que la vostra senyoria

no hi fos present per veure-ho,

però les presses d’aquests bons amics

—contra les nostres intencions—

se’ns han anticipat.

Jo hauria preferit, senyor,

que haguéssiu escoltat personalment

com aquest home indigne, atemorit,

confessava la forma i el propòsit

de la seva traïció, i que vós mateix

n’haguéssiu informat els ciutadans,

no fos cas que poguessin malentendre’ns

i lamentar la seva mort.

alcaldE:

Bon senyor, les paraules de vostres excel·lències

ja tenen prou valor, per mi;

i no dubteu, justos i nobles prínceps,

que als nostres ciutadans ja els faré entendre

que heu actuat correctament.

- 132 -

RIcaRd:

És per això que hauríem desitjat

que vós hi fóssiu: per poder evitar

la censura i les crítiques del món.

BuckIngHam:

Però, ja que no hi heu sigut a temps,

doneu fe, si més no, de les raons

que acabem d’explicar-vos.

I això és tot, senyoria; adéu-siau.

L’alcalde se’n va.

RIcaRd:

Seguiu-lo, cosí Buckingham, seguiu-lo,

que l’alcalde se’n va a l’ajuntament

i hem d’actuar de pressa: quan sigueu allà,

i al moment que trobeu més oportú,

anuncieu públicament que els fills

d’Eduard són bastards, i feu saber

que va ordenar matar un pobre home

simplement perquè deia que el seu fill

heretaria la corona,

quan «La Corona» no era més que el nom

de la seva taverna, tal com deia

el rètol de la porta.

Denuncieu també

la seva repugnant luxúria

i bestial promiscuïtat,

que s’estenia a les criades,

a les filles i esposes dels seus súbdits

i a tot arreu on els seus ulls lascius

o el seu cor desfermat, sense control,

- 133 -

hi veien una presa desitjable.

I, si fos convenient, parleu també

de la meva persona: els expliqueu

que quan la meva mare estava embarassada

de l’insaciable Eduard,

el meu pare, l’insigne i noble York,

que llavors era a França fent la guerra,

va fer un càlcul dels mesos molt precís

i va arribar a la conclusió

que aquell fill no era seu,

cosa que va quedar prou demostrada

per les seves faccions, que no tenien

cap semblança amb les del meu noble pare.

Aquest tema, però, tracteu-lo de passada,

només insinueu-lo, perquè, com vós sabeu,

la meva mare encara és viva.

BuckIngHam:

No us preocupeu, senyor: faré un discurs

tan acurat com si fos jo mateix

qui aspirés a la recompensa d’or.

Adéu-siau, senyor.

RIcaRd:

Si tot surt bé,

porteu-los al castell de Baynard,

on us esperaré molt ben acompanyat

de pares reverends i doctes bisbes.

BuckIngHam:

Me’n vaig, i cap allà a les tres

o les quatre sabreu les novetats

que vinguin de l’ajuntament.

- 134 -

Surt BuckingHam.

RIcaRd:

[Afanya’t, Lovell: vés a veure el doctor Shaw.

(A Ratcliffe.) Tu el frare Penker. Demaneu-los

que vinguin a trobar-se amb mi al castell

de Baynard d’aquí a una hora.]

Surten Ratcliffe i lovell.

I ara me’n vaig a redactar en secret

una ordre perquè amaguin

els fills de Clarence en un lloc

on ningú els pugui veure, i a ordenar

que ningú, en cap moment,

pugui comunicar-se amb els dos prínceps.

Surt.

EscEna 6

Entra un escRivent amb un paper a la mà.

EscRIvEnt:

Això és l’acusació contra el bon Hastings,

escrita amb lletra pulcra i elegant

per ser llegida avui davant la catedral

de Sant Pau. I observeu que ben lligada

està la relació dels fets:

onze hores he trigat a copiar-la;

me la va enviar Catesby ahir a la nit,

i per fer l’esborrany ja van trigar

- 135 -

més o menys el mateix. I, això no obstant,

fa cinc hores que Hastings era viu,

lliure d’acusacions i en llibertat.

Quin món més exemplar! ¿Qui és tan estúpid

per no haver-se adonat d’aquesta maniobra

tan evident? I ¿qui és tan atrevit

per dir que no la veu?

Qui sap on anirà a parar aquest món pervers,

si es cometen vileses com aquesta

i tothom calla.

Surt.

EscEna 7

Entren RicaRd i BuckingHam per portes diferents.

RIcaRd:

Què, què expliqueu? Què han dit els ciutadans?

BuckIngHam:

Per la Mare de Déu Nostre Senyor

que els ciutadans és com si fossin muts:

no han dit ni una paraula.

RIcaRd:

¿Heu esmentat

la bastardia dels fills d’Eduard?

BuckIngHam:

[Sí, i el seu prometatge amb Lady Lucy,

i l’altre prometatge per poders

- 136 -

a França; l’avidesa insaciable

del seu desig, i l’obsessió

per violar les dones dels nostres ciutadans;

la tirania amb què castiga

les menors infraccions;

la seva pròpia condició de bastard,

ja que va ser engendrat just quan el vostre pare

era a França, i el fet que no presenta

cap semblança amb el duc,] mentre que vós

sou la imatge fidel del vostre pare,

tant en la fesomia com en la noblesa

d’esperit; he recordat totes les vostres

victòries a Escòcia, la vostra disciplina

en temps de guerra, que esdevé prudència

en temps de pau; la vostra generositat,

virtut i irreprotxable humilitat...

en fi, que no he deixat

d’esmentar ni he tractat amb lleugeresa

cap detall que pogués ser pertinent

per als vostres propòsits.

I, arribat al final del meu discurs,

he demanat que aquells que s’estimaven

el bé del seu país, cridessin:

«Que Déu salvi Ricard, rei d’Anglaterra!»

RIcaRd:

I ho han fet?

BuckIngHam:

No, Déu me valgui: no han dit ni una paraula;

i, com estàtues mudes o pedres que respiren,

es miraven entre ells, més pàl·lids que la mort.

- 137 -

En adonar-me’n, jo els ho he retret

i he pregat a l’alcalde que em digués

a què es devia aquell silenci.

Ell m’ha respost que el poble

no estava acostumat que s’hi adrecés

ningú directament

excepte el magistrat municipal,

al qual se li ha ordenat que repetís

el meu discurs, dient: «El duc ha dit»,

o «El duc ha declarat»... sense afegir-hi res

pel seu compte. Llavors, quan ha acabat,

uns quants del meu seguici, des del fons de la sala,

s’han posat a llançar els barrets enlaire

i deu o dotze veus han exclamat:

«Déu salvi el rei Ricard!».

Llavors, fent ús de l’oportunitat

que aquests pocs homes m’oferien,

he dit: «Gràcies, bons ciutadans i amics:

aquests aplaudiments i crits de joia

demostren que sou savis i que estimeu Ricard».

I, dit això, he sortit i he vingut cap aquí.

RIcaRd:

I aquells desgraciats, no tenen llengua?

No han dit res? ¿I l’alcalde i els seus homes,

no vénen cap aquí?

BuckIngHam:

L’alcalde ja és a prop. Fingiu recel:

no contesteu a menys que se us adrecin

amb insistència; procureu

tenir a les mans un llibre d’oracions

- 138 -

i un sacerdot a cada banda, bon senyor:

això em donarà el to per construir

la melodia del meu sermó devot.

I no us deixeu convèncer fàcilment

pels nostres precs: feu el paper

de la donzella que sempre diu que no,

però vol dir que sí.

RIcaRd:

Vaig cap allà.

I si em pregueu tan bé en nom d’ells

com jo, en nom meu, us penso dir que no,

tot sortirà del dret, sens dubte.

BuckIngHam:

Pugeu, pugeu a dalt. Truca l’alcalde.

RicaRd se’n va.

Entren l’alcalde i uns ciutadans.

Benvingut, senyor alcalde; espero que m’atenguin...

prò em sembla molt que el duc no vol visites.

Entra catesBy.

BuckIngHam:

Catesby, ¿què diu el duc

sobre la meva petició?

catEsBy:

Us prega, bon senyor il·lustríssim,

que, si pot ser, torneu demà o demà passat.

És a dins, amb dos pares reverends,

recollit en meditació divina,

- 139 -

i no voldria que cap afer mundà

el distragués d’aquesta devoció.

BuckIngHam:

Torna amb el noble duc, bon Catesby,

i li dius que és per qüestions de pes

i de gran importància,

relatives al bé comú, que, acompanyat

de l’alcalde i els regidors,

he vingut a parlar amb sa senyoria.

catEsBy:

Vaig a comunicar-l’hi ara mateix.

Surt.

BuckIngHam:

Ah, senyor... aquest príncep no és pas un Eduard:

no està ajagut en un impúdic llit d’amor,

sinó pregant agenollat;

no folga amb un parell de cortesanes,

sinó que fa meditació amb dos savis

eclesiàstics; no s’engreixa, desvagat,

a còpia de dormir, sinó que resa,

per nodrir la seva ànima desperta.

Quina gran sort per a Anglaterra, si aquest príncep

virtuós accedís a governar-la...

però temo que no el convencerem.

alcaldE:

Prego a Déu que Sa Altesa no s’hi negui...

BuckIngHam:

Doncs molt em temo que... Ah, torna a venir Catesby.

- 140 -

Entra catesBy.

Què diu Sa Altesa, Catesby?

catEsBy:

No entén a què és degut que hàgiu reunit

tota aquesta legió de ciutadans

per venir a veure’l,

sense haver-lo avisat per endavant.

No es fia de les vostres intencions, senyor.

BuckIngHam:

Lamento molt que el meu noble cosí

sospiti que li pugui desitjar cap mal:

juro pel cel que ens mou l’afecte més sincer.

Per tant, ja pots tornar altre cop a dins

i dir-l’hi així mateix.

Surt catesBy.

Quan un home devot i religiós

està resant, costa molt de distreure’l:

l’estat contemplatiu és tan plaent...

Entra RicaRd a dalt, entre dos bisbes.

Entra catesBy.

alcaldE:

Mireu sa altesa: entremig de dos bisbes.

BuckIngHam:

Dos suports virtuosos per a un príncep

cristià, per guardar-lo de pecar

de vanitat; i, a més a més, fixeu-vos:

a la mà hi porta un llibre d’oracions.

- 141 -

Ornaments inequívocs

per reconèixer un home sant...

Excels Plantagenet, oh noble príncep,

mostreu-vos favorable als nostres precs

i disculpeu que hàgim interromput

el vostre genuí fervor de cristià.

RIcaRd:

No calen les disculpes, bon senyor.

Sóc jo qui prega a vostra altesa que em perdoni

pel fet que el meu afany de servir Déu

m’hagi fet desatendre la visita

d’uns amics... però, dit això,

puc saber què se us ofereix, altesa?

BuckIngHam:

Allò que, com espero, complauria a Déu

i a tots els homes bons d’aquesta illa

sense govern.

RIcaRd:

Sospito que he comès

alguna falta que no ha estat ben vista

per la ciutat, i que heu vingut a amonestar-me

pel meu error.

BuckIngHam:

En efecte, senyor.

I tant de bo plagués a vostra altesa

corregir-lo, tal com us supliquem.

RIcaRd:

Per això visc en terra cristiana...

- 142 -

BuckIngHam:

Bé,

doncs aleshores, sapigueu que el vostre error

és la renúncia al setial suprem,

al tron reial, al ceptre dels avantpassats,

al poder que us atorguen la Fortuna

i el dret de naixement,

al gloriós llegat de la casa de York,

per deixar-ho exposat a la malura

d’un llinatge corrupte, mentre vós

dormiu gronxat per flonjos pensaments

—dels quals us despertem pel bé

de la nació—, i a aquesta noble illa

li manquen els seus membres saludables,

té el rostre deformat per les ferides

de la infàmia, la seva estirp reial

està empeltada de rebrots innobles,

i gairebé engolida dins l’abisme

del fosc oblit i la profunda desmemòria;

i és per posar remei a tot això

que demanem de cor a vostra altesa

que vulgueu assumir personalment

el càrrec i el govern reial

d’aquest vostre país,

no pas en qualitat de protector,

ni d’administrador ni substitut,

ni acòlit al servei dels guanys d’un altre,

sinó per descendència d’una mateixa sang

i per dret de naixença, propietat i domini.

Per aquesta raó, i associat

amb tots els ciutadans, afectuosos

- 143 -

i honorables amics de vostra altesa,

i esperonat per la seva insistència,

vinc amb l’afany de poder-vos convèncer

d’aquesta justa causa.

RIcaRd:

Ignoro què pot ser més adient

al meu rang o a la vostra condició:

si anar-me’n en silenci

o fer-vos un retret amarg.

[Si no responc, us podríeu pensar

que l’ambició, emmudida, ha consentit

a assumir el jou daurat de la corona

que absurdament em voleu imposar.

Si us reprovo la petició que em feu,

reforçada amb la vostra estimació

lleial per mi, aleshores ofendré

els meus amics. Per tant, per evitar

la primera de les opcions parlant

però, parlant, no incórrer en la segona,

us dono aquesta terminant resposta:]

el vostre afecte és ben mereixedor

de gratitud, prò els meus escassos mèrits

es neguen a accedir al que em demaneu.

En primer lloc, i suposant

que es poguessin tallar tots els obstacles

i aplanar-me el camí de la corona

com a dret de llinatge i de naixença,

fins a tal punt sóc pobre d’esperit

i són tants i tan greus els meus defectes,

que abans m’ocultaria del meu títol reial,

com la barca indefensa en la mar brava,

- 144 -

que pretendre amagar-me en la grandesa

de la corona i acabar ofegat

pels vapors de la meva pròpia glòria.

Però, gràcies a Déu, no us faig cap falta,

i, si us en fes, no us podria ajudar.

L’arbre reial ens ha donat un fruit reial

que, quan el pas constant del temps

l’hagi fet madurar, serà prou apte

per asseure’s al tron, i no tinc dubte

que ens farà a tots feliços amb el seu regnat.

A ell cedeixo el que em voleu cedir vosaltres:

el dret i la fortuna del seu feliç destí,

que Déu em privi de voler-li prendre.

BuckIngHam:

Senyor, heu demostrat molt recta consciència

en tot això que heu dit, però els vostres escrúpols

són insignificants i trivials

en circumstàncies com aquestes.

Vós dieu que Eduard és fill

del vostre germà el rei, i en això estem d’acord...

però de qui no és fill és de la seva esposa,

perquè ell s’havia compromès abans

amb Lady Lucy —com pot corroborar

la vostra mare, encara viva—,

i més tard, per poders, amb la germana

del rei de França. Un cop repudiades

aquestes dues, una pobra suplicant,

atribolada mare de molts fills,

viuda afligida i de bellesa declinant,

tot i trobar-se en el capvespre

dels seus dies millors, va fer presa i botí

- 145 -

dels ulls libidinosos d’Eduard,

i, seduint-lo, va degradar el seu rang

a la baixesa repugnant de la bigàmia.

Amb ella va engendrar, en llit il·legítim,

l’Eduard que nosaltres,

per cortesia, anomenem el príncep.

Podria estendre’m sobre el cas

en un to més amarg, prò, per respecte

a gent que encara és viva, frenaré

la meva llengua. Accepteu, doncs, senyor,

el títol de monarca que us brindem,

si no com a benedicció

per a nosaltres i per a aquesta terra,

almenys per rescatar la vostra noble estirp

d’aquests temps abusius i corromputs

i conduir-la cap al camí recte.

alcaldE:

Feu-ho, senyor. Us ho supliquen

els vostres ciutadans.

BuckIngHam:

No rebutgeu,

senyor, l’estimació que us ofereixen.

catEsBy:

Feu-los contents, i concediu-los

el que tan justament us preguen.

RIcaRd:

Però, ¿per què voleu adjudicar-me

aquesta càrrega? Jo no sóc apte

per al tron, ni per al govern!

- 146 -

No us ofengueu, us ho suplico;

però no puc cedir ni cediré.

BuckIngHam:

Si us hi negueu perquè a l’amor i al zel

els repugna destituir l’infant,

fill del vostre germà —atès que coneixem

la tendresa, la pietat gentil

del vostre cor i la delicadesa

dels vostres sentiments per les persones

més properes a vós, i, de fet, per tothom—,

heu de saber que,

tant si al que us demanem

hi accediu com si no, el vostre nebot

no serà mai el nostre rei,

perquè col·locarem algú altre en el tron,

per destrucció i vergonya de la vostra casa.

I, decidit això, ens retirem.

Va, ciutadans, anem, que ja està bé

de súpliques, redéu sagrat!

RIcaRd:

No renegueu, senyor de Buckingham!

Surten BuckingHam i uns quants més.

catEsBy:

Feu que tornin, bon príncep: accediu als seus precs.

Si us hi negueu, tot el país haurà

de lamentar-ho.

RIcaRd:

Què voleu? ¿Imposar-me

- 147 -

tot un món de responsabilitats?

Vés a buscar-los.

catesBy surt.

Jo no sóc de pedra:

sóc sensible a les peticions amables,

fins i tot quan això pot anar contra

la meva consciència i la meva ànima.

Entren BuckingHam i la resta.

Cosí de Buckingham, homes rectes i savis:

ja que em voleu fer carregar

la Fortuna a l’esquena, tant si vull com si no,

he de ser pacient i suportar la càrrega;

però, si les seqüeles d’aquesta imposició

són la negra calúmnia i els retrets,

el sol fet que vosaltres m’heu forçat

a acceptar bastarà per eximir-me

de qualsevol taca o censura

que en pugui derivar. Perquè Déu sap,

—i vosaltres, en part, també ho veieu—

fins a quin punt sóc lluny d’aquest desig.

alcaldE:

Que Déu us beneeixi, altesa:

ho veiem, i ho direm.

RIcaRd:

I, si ho dieu,

no fareu sinó dir la veritat.

BuckIngHam:

Us plau ser coronat demà mateix?

- 148 -

RIcaRd:

Quan vosaltres digueu, ja que és voluntat vostra.

BuckIngHam:

Demà, doncs, us vindrem a buscar, altesa.

I ara, plens d’alegria, ens retirem.

RIcaRd: (Als BisBes.)

Tornem ara a les nostres oracions.

Adéu, cosí; adéu-siau, bons amics meus.

Surten.

- 149 -

ACTE QUART

EscEna 1

Entren la Reina elisaBet, la duquessa de yoRk i el maRquès

de doRset per una porta; i anna, duquessa de glosteR,

amb la filla de claRence, per una altra.

duquEssa:

Qui són? ¿La meva néta de Plantagenet,

[donant la mà a la seva amable tia

de Gloster? Juraria que van cap a la Torre,

amb cor afectuós, a saludar

el tendre príncep. Ben trobada, filla.

anna:

Que Déu us concedeixi un dia

feliç i ple de joia, alteses.

REIna:

Que així sigui per vós, també, germana.]

On aneu?

anna:

A la Torre, i m’imagino

que amb el mateix devot propòsit que vosaltres,

a saludar els dos nobles prínceps.

- 150 -

REIna:

Gràcies, gentil cunyada. Entrem-hi juntes.

Entra el lloctinent BRakenBuRy.

I, en el moment idoni, arriba Brakenbury.

Digueu-nos, lloctinent, si us plau,

com es troben el príncep i el meu petit York?

BRakEnBuRy:

Molt bé, senyora. Només que...

m’haureu de disculpar, però no puc

autoritzar que els visiteu,

per rigorosa prohibició del rei.

REIna:

El rei? Quin rei?

BRakEnBuRy:

Vull dir el Lord Protector.

REIna:

Que Déu el protegeixi a ell

d’aquest títol reial! ¿Ha alçat barreres

entre els meus fills i jo?

Jo sóc la seva mare. Qui ens pot separar?

duquEssa:

Jo sóc la mare del seu pare, i els veuré.

anna:

Jo sóc la seva tia per vincle matrimonial,

i, per vincles d’amor, la seva mare.

Porteu-me a veure’ls. Us rellevo en el càrrec:

jo n’assumeixo el risc

i la responsabilitat.

- 151 -

BRakEnBuRy:

No, no, senyora: això no ho puc permetre.

He jurat complir l’ordre; perdoneu-me.

Entra stanley.

stanlEy:

Si em permeteu, senyores, que us vegi d’aquí una hora,

saludaré la duquessa de York

com a mare i tutora venerable

de dues belles reines.

(A anna.) Veniu, senyora: cal que aneu a Westminster,

perquè us coronin com a reina

i esposa de Ricard.

REIna:

Desfeu-me els llaços del vestit,

perquè el meu cor captiu tingui més lloc

per bategar, i no caigui desmaiada

per l’horror del que acabo de sentir!

anna:

Oh, notícies cruels i desplaents...

doRsEt:

Feu el cor fort, mare; com us trobeu?

REIna:

Dorset, no em diguis res i fuig,

que tens la destrucció i la mort

trepitjant-te els talons!

Jo sóc la teva mare, i el meu nom

s’ha tornat un perill per als meus fills.

Si vols salvar-te de morir,

- 152 -

travessa el mar i vés a viure amb Richmond,

allunyat de l’infern. Afanya’t, corre,

afanya’t a fugir d’aquest escorxador

si no vols augmentar el nombre de morts

i fer que jo mori captiva

de la maledicció de Margarida,

sense ser mare,

ni esposa,

ni legítima reina d’Anglaterra!

stanlEy:

Ple de seny és aquest vostre consell, senyora.

(A doRset.) Afanya’t, Dorset: aprofita el temps.

Faré una carta al meu fillastre Richmond

en nom teu, perquè et vingui a rebre pel camí.

Ves que no arribis tard per imprudència.

duquEssa:

Oh vent de la desgràcia, que escampes la maldat

d’aquest meu ventre maleït,

que és el llit de la mort: has dut al món

una serp assassina que ho veu tot.

stanlEy:

Veniu, veniu, senyora. M’han enviat d’urgència.

anna:

I és molt a contracor que jo vindré.

Oh, tant de bo Déu fes

que aquesta argolla de metall daurat

que ha d’encerclar el meu front

fos de ferro roent i em socarrés

el cervell, que m’ungissin amb verí diabòlic

- 153 -

i que em morís abans que pogués dir ningú:

«Que Déu salvi la reina!»!

REIna:

Vés, vés, pobra ànima; no envejo pas

la teva glòria; si em vols fer feliç,

no et desitgis cap mal.

anna:

Ah no? Per què?

Quan el que és ara el meu marit se’m va adreçar

mentre seguia el fèretre d’Enric

i ell, amb les mans encara no ben netes

de la sang d’aquell altre marit meu,

aquell àngel, i d’aquell altre estimat sant

que jo seguia amb ulls negats,

llavors, en veure el rostre de Ricard,

el meu desig fou dir-li: «Sigues maleït,

per convertir-me en una viuda

tan jove i ja tan vella!

I, quan et casis, que el dolor rondi el teu llit,

i que la que hagi estat prou boja

per ser la teva dona,

la facis tan desgraciada

a causa de la teva vida, com el que a mi m’has fet

a causa de la mort del meu senyor estimat.»

I, abans que jo pogués repetir aquest conjur,

en una exhalació, el meu cor de dona

va quedar rudement empresonat

per les seves mel·líflues paraules,

i em vaig tornar la víctima

de la meva pròpia maledicció,

- 154 -

que fins ara ha privat de reposar als meus ulls,

perquè mai no he pogut, en el seu llit,

gaudir ni una sola hora la rosada dolça

del son, desperta i aterrida com he estat

pels seus somnis horribles.

I a més, m’odia pel meu pare Warwick,

i no hi ha dubte que aviat

es desfarà de mi.

REIna:

Adéu, oh pobre cor:

els teus planys m’entristeixen.

anna:

No pas més del que ploro jo pels vostres.

doRsEt:

Adéu, tu que rebràs amb tristesa la glòria.

anna:

Adéu, pobra ànima,

tu que ara te n’acomiades.

duquEssa: (A doRset.)

Vés a Richmond, i que la sort et guiï.

(A anna.)

Vés amb Ricard, i que els àngels et cuidin.

(A la Reina.)

Busqueu refugi en lloc sagrat,

i que els bons pensaments us posseeixin.

Jo me’n vaig a la tomba, on m’acompanyaran

el repòs i la pau. Són més de vuitanta anys

de dolor els que ja he vist,

- 155 -

i cada hora de joia destruïda

per tota una setmana de misèria.

[REIna:

Espereu-vos!

Gireu els ulls amb mi cap a la Torre.

Velles pedres, tingueu misericòrdia

d’aquests tendres infants que la malícia

ha empresonat a dins dels vostres murs,

groller bressol per a tan belles criatures!

Aspra i abrupta dida, decrèpita companya

de jocs d’uns tendres prínceps,

tracta bé els meus fillets. I mentrestant,

el meu neci dolor s’acomiada

d’unes pedres...]

Surten.

EscEna 2

Trompetes. Entren RicaRd amb pompa (ja coronat), Buc-

kingHam, catesBy, Ratcliffe i lovell, amb altres nobles i

un patge.

RIcaRd:

Aparteu-vos.

Cosí de Buckingham...

BuckIngHam:

Graciosa majestat...

RIcaRd:

Dóna’m la mà.

- 156 -

Puja al tron.

Trompetes.

Aquí, en aquesta alçada,

per consell teu i per la teva ajuda, seu

el rei Ricard. Però, ¿gaudiré aquests honors

només un dia, o bé seran durables,

per a la nostra joia?

BuckIngHam:

Que visquin sempre, i que per sempre durin!

RIcaRd:

Ah, Buckingham, ara seré pedra de toc

per comprovar si ets or autèntic:

el jove príncep Eduard encara és viu;

què et sembla que diré, després d’això?

BuckIngHam:

Continueu parlant, senyor estimat.

RIcaRd:

Doncs, Buckingham, diré que vull ser rei.

BuckIngHam:

Prò... si ja ho sou, altíssim sobirà.

RIcaRd:

Ha! Sóc rei? Sí, suposo... però Eduard és viu.

BuckIngHam:

Cert, noble príncep.

RIcaRd:

Amarga conclusió:

és viu, és cert i és «noble príncep»!

- 157 -

Cosí, tu abans no eres tan obtús.

He de parlar més clar? Doncs mira:

vull veure morts aquests bastards,

i que es compleixi immediatament.

Què hi dius, ara? Va, parla. Sigues breu.

BuckIngHam:

Sa majestat pot fer el que més li plagui.

RIcaRd:

Ui, ui... ets com un tros de gel...

s’està glaçant la teva cortesia?

Digues: ¿compto amb el teu consentiment

perquè morin?

BuckIngHam:

Deixeu-me respirar, senyor;

deixeu-m’ho rumiar abans de pronunciar-me.

No trigaré a donar-vos la resposta.

Surt.

catEsBy: (A part, als altres.)

El rei està enfadat:

fixeu-vos, es mossega el llavi.

RIcaRd: (A part.)

Només vull tenir tractes amb imbècils

i amb noiets descarats. No m’interessen

els que em miren amb ulls escrutadors.

L’ambiciós Buckingham s’està tornant

reservat... Noi!

PatgE:

Senyor?

- 158 -

RIcaRd:

¿No coneixes ningú

a qui l’or corruptor pugui temptar

a cometre en secret un fet mortal?

PatgE:

Sé d’un senyor que se sent agreujat,

i els seus humils mitjans no es corresponen

amb la seva altivesa. Estic segur

que l’or pot induir-lo més que vint discursos

a fer qualsevol cosa.

RIcaRd:

Com es diu?

PatgE:

James Tyrrel, majestat.

RIcaRd:

El conec una mica.

Fes-lo venir, noi.

El patge surt.

(A part.)

El taciturn i enginyós Buckingham

ja no serà el meu confident més íntim.

¿Ha estat amb mi tot aquest temps

sense cansar-se, i ara em diu

que el deixi respirar?... Doncs que així sigui.

Entra stanley.

Lord Stanley! Què, què hi ha de nou?

- 159 -

stanlEy:

Pel que he sabut, senyor, el marquès de Dorset

ha fugit per anar-se a reunir amb Richmond,

al lloc on viu.

RIcaRd:

Vine aquí, Catesby.

Fes córrer que la meva esposa Anna

està greument malalta. Mentrestant,

jo ordenaré que la tinguin reclosa.

Busca’m un cavaller

de poca jerarquia i pocs mitjans,

i el casaré immediatament

amb la filla de Clarence.

El fill és un beneit, i no em fa por.

Què passa? On tens el cap? T’ho torno a dir:

fes córrer que la reina està malalta

i que pot ser que es mori. Vinga, mou-te,

que cal que aturi en sec el creixement

de certes esperances que em podrien fer mal.

catesBy se’n va.

M’he de casar amb la filla del meu germà

si no vull que el meu regne

s’aguanti sobre vidre trencadís.

Matar d’entrada els seus germans, després

casar-me amb ella... no és segur

que amb això tingui el guany assegurat...

però ja estic tan xop de sang

que un pecat sempre n’arrossega un altre.

En aquests ulls no hi viuen llàgrimes de pena.

- 160 -

Entra tyRRel.

Et dius Tyrrel?

tyRREl:

James Tyrrel,

i sóc el vostre súbdit més lleial.

RIcaRd:

Ah sí?

tyRREl:

Poseu-me a prova, majestat.

RIcaRd:

Fores capaç de matar un amic meu?

tyRREl:

Si així ho volguéssiu vós.

Però m’estimaria més matar

dos enemics.

RIcaRd:

Doncs fet: no en parlem més.

Dos profunds enemics del meu repòs

i dels meus dolços somnis, són

els que vull que despatxis. Tyrrel,

estic parlant d’aquells bastards

de la Torre.

tyRREl:

Deixeu que jo hi tingui accés lliure,

i aviat no caldrà que hi patiu més.

RIcaRd:

Cantes música dolça... Acosta’t, Tyrrel.

- 161 -

Porta aquesta penyora. Aixeca’t,

i escolta’m bé.

Li xiuxiueja a cau d’orella.

D’acord? Doncs això és tot:

fes-ho, i t’hauràs guanyat la meva estimació

i el meu favor.

tyRREl:

Això està fet, senyor.

Surt.

Entra BuckingHam.

BuckIngHam:

Senyor, he estat reflexionant

sobre la petició que m’acabeu de fer.

RIcaRd:

Ja no cal. Dorset ha fugit:

s’ha anat a reunir amb Richmond.

BuckIngHam:

Ja he sentit la notícia, majestat.

RIcaRd:

És el fill de la teva dona, Stanley.

Vés amb compte.

BuckIngHam:

Senyor, reclamo la promesa

que vau fer-me, amb l’aval del vostre honor:

el comtat de Hereford i tots els béns

annexos que heu promès que em llegaríeu.

- 162 -

RIcaRd:

Tu vigila la teva dona, Stanley:

si fa circular cartes per a Richmond,

tu en respondràs.

BuckIngHam:

¿Què dieu, majestat,

sobre la meva justa petició?

RIcaRd:

Me’n recordo que el rei Enric Sisè

ja va predir que Richmond seria rei,

quan Richmond no era més

que un nas de mocs babau.

Rei... sí, qui sap...

BuckIngHam:

Senyor.

RIcaRd:

¿Com és que el rei profeta no em va dir

aleshores, tenint-me tan a prop,

que el mataria?

BuckIngHam:

Aquest comtat, senyor,

que em vau prometre...

RIcaRd:

Richmond! L’últim cop

que vaig ser a Exeter, l’alcalde em va honorar

ensenyant-me el castell, que ell va anomenar Rougemont,

i jo, en sentir aquest nom, em vaig sobresaltar,

perquè un joglar irlandès m’havia dit un dia que,

- 163 -

després de veure Richmond, no viuria

gaire temps.

BuckIngHam:

Majestat...

RIcaRd:

Sí... quina hora és?

BuckIngHam:

Dispenseu-me si tinc l’atreviment

de recordar-vos el que em vau prometre...

RIcaRd:

Sí, però quina hora és?

BuckIngHam:

Prop de les deu.

RIcaRd:

Doncs sentim-les tocar.

BuckIngHam:

Per què, senyor?

RIcaRd:

Perquè, com el ninot

del rellotge, repiques i repiques

amb la cançó enfadosa dels teus precs

i no em deixes pensar.

No estic d’humor per donar res, avui.

BuckIngHam:

¿Tindreu, doncs, la bondat de satisfer

la meva petició?

- 164 -

RIcaRd:

M’estàs atabalant,

i avui no estic d’humor.

Surt, seguit per tothom excepte BuckingHam.

BuckIngHam:

¿És així com em paga els meus serveis

inestimables? Amb aquest menyspreu?

És per això que l’he fet rei?...

Cal que recordi Hastings i me’n vagi

a Brecknock, ara que el meu cap

encara el tinc a sobre les espatlles.

Surt.

EscEna 3

Entra tyRRel.

tyRREl:

Ja s’ha acomplert l’acte tirànic i sagnant,

la matança més vil i lamentable

que mai hagi comès aquesta terra.

Dighton i Forrest, els quals he subornat

perquè fessin aquest penós carnatge,

tot i ser uns criminals, uns gossos sanguinaris,

s’han deixat estovar per la tendresa

i per la compassió, i han plorat

com dues criatures quan narraven

la trista història d’aquestes morts.

«Així», ha dit Dighton, «és com jeien

- 165 -

les tendres criatures»; «Sí, així»,

ha dit Forrest, «entrellaçats

amb els seus braços innocents

d’alabastre. Els seus llavis

eren roses vermelles que es besaven,

radiants d’estival delicadesa.

Sobre el coixí hi havia un llibre de pregàries.

Veient això», diu Forrest,

«gairebé he estat a punt de repensar-m’hi,

però el dimoni...», i aquí ha callat de cop,

i ha seguit Dighton: «Hem asfixiat

l’obra més dolça i més perfecta

que la natura mai hagi forjat

des de la Creació.» I aquí tots dos,

vençuts per la recança i per la culpa,

s’han quedat sense parla, i he vingut

a portar la notícia al sanguinari rei.

Entra el Rei RicaRd.

I aquí el tenim. Salut, insigne sobirà.

RIcaRd:

Amable Tyrrel,

seré feliç, amb les teves notícies?

tyRREl:

Si haver portat a terme el vostre encàrrec

us pot donar felicitat, sigueu feliç:

ja està fet.

RIcaRd:

Però, tu els has vist morts?

- 166 -

tyRREl:

Sí, senyor.

RIcaRd:

I enterrats, bon Tyrrel?

tyRREl:

Els ha enterrat el capellà

de la Torre, però, si he de ser franc,

no sé a quin lloc.

RIcaRd:

Em véns a veure havent sopat

i m’expliques les morts amb tot detall.

Mentrestant, pensa alguna cosa bona

que pugui fer per tu, i satisfaré

el teu desig. Fins aleshores, doncs.

Pots retirar-te.

tyRREl:

Al vostre humil servei, senyor.

Surt.

RIcaRd:

El fill de Clarence el tinc ben tancat,

la filla l’he casada amb un pobre home,

els fills d’Eduard dormen

el son dels justos, i la meva esposa Anna

ja s’ha acomiadat del món.

I, com que sé que Richmond té intencions

respecte a Elisabet, la filla

del meu germà, i la pretensió arrogant

d’accedir al tron amb aquesta aliança,

em disposo, triomfal, a festejar-la.

- 167 -

Entra Ratcliffe.

RatclIFFE:

Senyor...

RIcaRd:

Una entrada tan brusca, ¿què vol dir:

notícies bones o dolentes?

RatclIFFE:

Dolentes, majestat. El bisbe d’Ely

ha anat a unir-se a Richmond,

i Buckingham, amb el suport

dels abrivats gal·lesos, ja està en marxa,

i el seu exèrcit no ha parat de créixer.

RIcaRd:

El bisbe d’Ely i Richmond em preocupen més

que Buckingham i el seu exèrcit

reunit a corre-cuita.

Vine, que sé per experiència

que el diàleg poruc és el servent

més pesant del retard, i que el retard,

a ritme de tortuga, condueix

a la pura impotència. Per tant,

que em doni ales la ferotge promptitud,

missatgera de Júpiter i ambaixadora

d’un rei! Recluta gent: el meu diàleg

és al camp de batalla! Cal ser ràpid

quan els traïdors empenyen!

Surten.

- 168 -

EscEna 4

Entra l’anciana Reina maRgaRida.

maRgaRIda:

Els dies pròspers ja són prou madurs,

i han començat a caure dins la boca

podrida de la mort. Aquí, en aquestes terres,

jo m’estic a l’aguait per contemplar

com els meus enemics van declinant.

He estat espectadora d’un sinistre pròleg,

i me’n vaig cap a França desitjant

que l’epíleg resulti igual d’amarg,

tràgic i negre. Aparta’t, infeliç Margarida...

Qui s’acosta?

S’aparta.

Entren la duquessa de yoRk i la Reina elisaBet.

REIna:

Ah, els meus pobres prínceps! Els meus tendres infants,

poncelles oloroses que ja no s’obriran!

Si encara volen per l’espai

les vostres delicades ànimes

abans de la destinació perpètua,

planeu amb les lleugeres ales damunt meu

i sentireu plorar la vostra mare!

maRgaRIda: (A part.)

Sí, voleu damunt d’ella, i li dieu

que, com és de justícia, la vostra jove aurora

s’ha fet vella i s’ha transformat en nit.

- 169 -

duquEssa:

M’han esquerdat la veu tantes desgràcies,

que la meva afligida llengua ha quedat muda.

Per què ets mort, Eduard Plantagenet?

maRgaRIda: (A part.)

Paga un Plantagenet per un Plantagenet:

amb la mort, Eduard liquida el deute

pendent amb Eduard.

REIna:

Oh Déu,

¿com pots abandonar uns anyells tan tendres

a la mercè del llop? ¿O és que dormies

quan s’ha comès un acte com aquest?

maRgaRIda: (A part.)

I quan moria el virtuós Enric,

i el meu estimat fill.

duquEssa:

Oh vida morta, visió cega,

pobre espectre mortal vivent!

Escena del dolor, vergonya d’aquest món,

que deixes viu el que la tomba espera!

Resum i testimoni de fatigosos dies,

aquieta la teva inquietud

reposant en l’honesta terra anglesa,

(S’asseu.)

tan deshonestament embriagada

per la sang d’innocents.

REIna:

Oh terra, si em donessis una tomba

- 170 -

ara mateix, i no un lloc per asseure’s

el meu dolor, llavors amagaria

els meus ossos, perquè no hi reposessin.

Qui té motius de dol, sinó nosaltres?

S’asseu.

maRgaRIda: (S’hi acosta.)

Si la pena es mesura per l’antiguitat,

respecteu els meus drets de veterana

i doneu primacia al meu dolor.

Si les penes admeten companyia,

poseu les vostres al costat de les meves,

i comparem-les: jo tenia un Eduard,

fins que un Ricard el va matar;

jo tenia un marit,

fins que un Ricard el va matar.

Tu tenies també el teu Eduard,

fins que un Ricard el va matar.

I el teu Ricard, fins que un Ricard el va matar.

duquEssa:

Jo tenia un Ricard, també; i tu vas matar-lo.

I també un Rutland, i tu vas ajudar

a matar-lo.

maRgaRIda:

Tenies també un Clarence,

i el va matar un Ricard. De la gossera

del teu ventre ha sortit un gos malèfic

que ens va caçant a tots fins a la mort:

aquest mastí, que abans de tenir ulls

ja tenia queixals, per enfonsar-los

al coll de les ovelles i llepar

- 171 -

la seva tendra sang;

aquest tirà suprem d’aquesta terra,

que regna sobre els ulls

enrogits de plorar de tantes ànimes;

aquest horrible destructor

del que Déu va crear, tu el vas parir

i ens el vas deixar anar per empaitar-nos

fins a la tomba. Oh, Déu recte,

imparcial i just, com t’agraeixo

que aquest gos sanguinari s’alimenti

dels cadells de la seva pròpia mare

i la faci companya del dolor dels altres!

duquEssa:

Muller d’Enric, no exultis amb les meves penes,

que Déu és testimoni que jo he plorat les teves!

maRgaRIda:

Pren paciència. Jo tinc fam de venjança,

i la vull sadollar presenciant-la.

Ara el teu Eduard,

que va matar el meu Eduard, és mort,

i el teu altre Eduard

és mort per compensar la mort del meu.

El jove York no és més que una propina,

perquè entre l’un i l’altre queden

encara molt per sota del valor

enorme de la meva pèrdua.

També és mort el teu Clarence,

el qui va apunyalar el meu Eduard,

i els quatre espectadors d’aquell deliri,

l’adúlter Hastings, Rivers, Vaughan, Grey,

- 172 -

es consumeixen prematurament

dins la foscor dels seus sepulcres.

Ricard, el negre espia de l’infern,

encara és viu, perquè es reserva la funció

de seguir comprant ànimes

i enviar-les allà. Però aviat,

molt aviat, arribarà la seva fi

deplorable que no serà plorada

per ningú. Ja es comença a obrir la terra,

l’infern bull, els diables rugeixen i els sants preguen

perquè sigui arrencat del món dels vius.

Cancel·la el tracte que el fa viure, Déu, t’ho prego,

perquè jo encara sigui a temps de dir:

«El gos és mort».

REIna:

Oh, sí... tu vas profetitzar

que un dia jo et demanaria ajuda

per maleir com cal aquesta aranya inflada,

aquest gripau maligne i geperut.

maRgaRIda:

Jo, aleshores, et vaig anomenar

frívola imitació del meu destí;

et vaig anomenar reina fictícia,

mediocre imatge, simple còpia

vulgar del que jo era, fals prefaci

d’una funció espantosa,

enlairada només per poder caure

de més amunt, mare il·lusòria

de dues precioses criatures,

somni del que vas ser, bandera

- 173 -

de colors estridents per ser blanc fàcil

dels trets més perillosos, fals emblema

de dignitat, fràgil alè, bombolla,

paròdia de reina en un teatre.

On és el teu marit, ara? I els teus germans?

On són els teus dos fills? On és la teva joia?

¿Qui s’agenolla suplicant, i diu:

«Que Déu salvi la reina»?

¿On són els nobles que t’afalagaven

i et feien reverències? ¿On és ara

el teu seguici multitudinari?

Sospesa tot això, i mira el que ets ara:

al lloc d’una feliç esposa

hi ha una viuda afligida;

al d’una mare alegre, una infeliç

que fins i tot lamenta el nom de mare;

al de la que atorgava tants favors,

una que servilment n’implora;

al d’una reina, una que porta una corona

d’angoixes; al de la que feia burla

de mi, l’objecte de les meves burles;

al de la que era temuda per tothom,

la que té por d’un home sol;

al de la que donava ordres,

la que ningú obeeix.

Així és com ha girat el curs

de la justícia, i t’ha deixat

a la mercè del temps depredador,

sense cap altra cosa que el record

del que havies estat, perquè el que ets ara

et martiritzi més. ¿Vas usurpar el meu lloc,

- 174 -

i ara no usurpes la mesura justa

del meu dolor? Doncs mira:

el teu coll orgullós carrega la meitat

del jou que jo arrossego, però me’l trec de sobre

i deixo tot el pes al teu damunt.

Adéu, muller de York i reina d’infortunis:

d’aquests dolors anglesos me’n riuré

des de França.

REIna:

No, espera’t!

Tu que ets experta en malediccions,

queda’t aquí un moment i ensenya’m

a maleir els meus enemics!

maRgaRIda:

Passa les nits en blanc i dejuna de dia;

compara la felicitat que ha mort

amb les desgràcies vives. Imagina’t

els teus fills més encantadors del que eren,

i el qui els va assassinar més repugnant del que és.

Magnificar la pèrdua fa més vil

qui va causar-la,

i recordant això aprendràs a maleir.

REIna:

Els meus mots són opacs: fes-los brillar amb els teus.

maRgaRIda:

El teu dolor els farà esmolats i durs

com els meus.

Surt.

- 175 -

duquEssa:

I per què omplir amb paraules les calamitats?

REIna:

Paraules, sí...

frívoles advocades del dolor,

hereves buides d’alegries

que no han fet testament,

defensores vulgars de les desgràcies...

però deixem-les esplaiar,

que, si bé els seus discursos són inútils,

alleugen una mica el cor.

duquEssa:

Doncs, si és així, no ens mosseguem la llengua.

Vine amb mi, i amb paraules amargues ofeguem

el meu fill miserable, que ha ofegat

els teus dos pobres fills.

So de trompeta.

Ha sonat la trompeta: no escatimis

les malediccions.

Entren el Rei RicaRd i el seu seguici (incloent-hi

catesBy), desﬁlant al so de timbals i trompetes.

RIcaRd:

Qui és que ens obstrueix el pas?

duquEssa:

La qui hauria d’haver-te’l obstruït

escanyant-te quan eres al seu ventre,

i hauria estalviat les mortaldats

que has perpetrat, canalla.

- 176 -

REIna:

¿Amb corona daurada amagues aquest front

que, si hi hagués justícia, hauria de portar

la marca de l’assassinat del príncep

a qui aquesta corona pertanyia,

i de la mort cruel dels meus fills i germans?

Digues, escòria: on són els meus fills?

duquEssa:

Gripau! Sí, tu, gripau!

¿On és Clarence, el teu germà,

i el seu fill, el petit Plantagenet?

REIna:

On són els nobles Rivers, Vaughan, Grey?

duquEssa:

On és l’amable Hastings?

RIcaRd:

Toqueu trompetes! Toc d’alarma, timbals!

Que el cel no senti aquestes llenguallargues

insultant el que ha estat ungit per Déu.

Toqueu, us dic!

Fanfàrria de trompetes. Toc d’alarma.

O us calmeu i em tracteu correctament,

o amb un clamor estrepitós de guerra

ofegaré les vostres recriminacions.

duquEssa:

Tu ets fill meu?

RIcaRd:

Sí, cosa que agraeixo a Déu,

al meu pare i a vós.

- 177 -

duquEssa:

Doncs sigues pacient i escolta

la meva impaciència.

RIcaRd:

Hi ha un tret del meu caràcter que he heretat

de vós, senyora, i és que no suporto

paraules de retret.

duquEssa:

Deixa’m parlar.

RIcaRd:

Parleu, però no us sentiré.

duquEssa:

Faré servir paraules amables i suaus.

RIcaRd:

I breus, si pot ser, mare; que tinc pressa.

duquEssa:

Tanta pressa? Doncs jo et vaig esperar,

com hi ha Déu, amb turments i amb agonia.

RIcaRd:

I quan, per fi, vaig arribar,

no us vaig donar confort?

duquEssa:

No, per la Santa Creu, i ho saps prou bé:

tu vas venir a aquest món perquè la terra

se’m tornés un infern. Per mi, parir-te

va ser una immensa càrrega.

Odiosa i rebel va ser la teva infància;

- 178 -

irritants, violents, salvatges i furiosos

els teus dies d’escola; insolent, temerària

i arriscada la teva joventut;

orgullosa, sagaç, astuta i sanguinària

la teva maduresa: [més calmada,

prò encara més nociva amb el seu odi amable.]

¿Quina hora de confort pots esmentar

que m’hagi aportat mai la teva companyia?

RIcaRd:

A fe que només una: l’hora d’esmorzar,

perquè esmorzàveu sense mi.

Si sóc tan desplaent als vostres ulls,

deixeu-me prosseguir la marxa

i així no us ofendré, senyora.

Tambors!

duquEssa:

Deixa’m parlar, t’ho prego.

RIcaRd:

Parleu en tons massa aspres.

duquEssa:

Només una paraula, i ja mai més

et tornaré a parlar.

RIcaRd:

D’acord.

duquEssa:

O bé

tu moriràs per justa voluntat divina

abans no tornis vencedor d’aquesta guerra,

- 179 -

o seré jo qui morirà de pena

i senectut sense mai més haver tornat

a contemplar el teu rostre.

Emporta’t, doncs, la meva maledicció

més feixuga, perquè el dia del combat

et pesi més que tota l’armadura.

Que lluitin els meus precs en camp contrari,

i que les pobres ànimes dels infants d’Eduard

parlin a cau d’orella amb l’enemic

i li prometin la victòria. Ets sanguinari,

i sanguinària serà la teva fi.

La vergonya és el teu servent en vida,

i servirà també la teva mort.

Surt.

REIna:

Jo tinc molts més motius però menys esma

per maleir-te, i només dic amén

a les seves paraules.

RIcaRd:

Espereu, senyora:

us he de dir una cosa.

REIna:

Ja no em queden més fills

de sang reial perquè els puguis matar.

I, Ricard, pel que fa a les meves filles,

seran monges que resen i no reines que ploren.

No atemptis, doncs, contra les seves vides.

RIcaRd:

Vós teniu una filla, de nom Elisabet,

- 180 -

que és virtuosa i atractiva,

noble i gentil.

REIna:

I per això ha de morir?

Deixa-la viure, i jo faré malbé

les seves gràcies i les seves virtuts.

M’acusaré d’haver estat infidel

al llit del meu espòs, la cobriré

amb el vel de la infàmia.

Per tal d’alliberar-la d’una mort sagnant,

confessaré, si cal, que no és la filla

d’Eduard.

RIcaRd:

No mentiu sobre el seu dret

de princesa, perquè és de sang reial.

REIna:

Per salvar-li la vida, ho negaré.

RIcaRd:

Només el seu llinatge li protegeix la vida.

REIna:

Com la dels seus germans que van morir?

RIcaRd:

Quan ells van néixer, els astres positius

els estaven en contra.

REIna:

No: qui els estava en contra

eren els mals amics.

- 181 -

RIcaRd:

La força del destí és inevitable.

REIna:

I sobretot quan el destí deriva

de rebutjar la gràcia. Els meus infants

es mereixien una mort més justa,

si la gràcia de Déu t’hagués dotat

d’una vida més justa.

[RIcaRd:

Parleu com si jo hagués matat els meus nebots.

REIna:

Sí, els teus nebots! Als qui el seu oncle els va robar

el consol, el reialme, la família,

la llibertat, la vida. Fos qui fos

el qui va lacerar els seus tendres cors,

és el teu cap qui va guiar indirectament

la seva mà. No tinc cap dubte

que el punyal assassí estava esmussat

fins que no el va esmolar el teu cor de pedra

per poder recrear-se en les entranyes

dels meus anyells. Si no fos que la pena

es domestica a força de gastar-la,

la meva llengua no pronunciaria

el nom dels meus dos fills al teu davant

fins que les meves ungles

no haguessin ancorat en els teus ulls,

i jo, en aquesta cala de la mort

desesperada, com una pobra barca

sense aparell ni veles, no m’hagués fet a miques

contra el teu pit rocós.]

- 182 -

RIcaRd:

Senyora,

que no prosperi jo en la meva empresa

ni superi els perills de cap cruenta guerra

si amb escreix no us compenso, a vós i als vostres,

de tot el mal que us hagi pogut fer.

REIna:

¿Quin bé s’amaga encara sota el cel,

que, descobrint-lo, em pugui ser benèfic?

RIcaRd:

L’ascens, gentil senyora, de les vostres filles.

REIna:

L’ascens al cadafal, per perdre el cap?

RIcaRd:

No: a la dignitat i honor més alts,

per ser l’emblema imperial

d’aquesta terra gloriosa.

REIna:

Explica’t: afalaga el meu dolor.

Digues, ¿amb quins honors i quina dignitat

podries investir una filla meva?

RIcaRd:

Li atorgaré tot el que tinc

—i la meva persona, fins i tot—

si així puc fer que dins les aigües del Leteu

de la teva ànima indignada

ofeguis el penós record dels greuges

que suposes que jo t’he provocat.

- 183 -

REIna:

Sigues breu, no fos cas que l’inventari

de les teves bondats s’allargui més

que la bondat mateixa que promets.

RIcaRd:

Doncs sàpigues que estimo amb tota l’ànima

la teva filla.

REIna:

I això pensa

la mare de la meva filla amb tota l’ànima.

RIcaRd:

Què penseu?

REIna:

Que m’estimes la filla amb tota l`ànima,

tal com amb tota l’ànima vas estimar

els seus germans, i t’ho agreixo amb tot l’amor

del meu cor.

RIcaRd:

No capgiris tan de pressa

el que vull dir: jo dic que estimo amb tota l’ànima

la teva filla, i que la vull fer reina

d’Anglaterra.

REIna:

Molt bé: i, segons tu,

el seu rei qui serà?

RIcaRd:

El qui la faci reina.

Qui, si no?

- 184 -

REIna:

Què vols dir? Que seràs tu?

RIcaRd:

Exacte. Què en penseu?

REIna:

I com podràs guanyar-te-la?

RIcaRd:

Doncs ho aprendré de vós, que sou

qui més coneix el seu caràcter.

REIna:

Vols que t’ho ensenyi?

RIcaRd:

De tot cor, senyora.

REIna:

Doncs fes que l’home que li va matar els germans

li regali dos cors ensangonats:

hi graves «Eduard» i «York», i és molt possible

que llavors ella plori. Regala-li després

—com Margarida un dia va donar al teu pare,

xop de la sang de Rutland—,

un mocador, i li dius que està amarat

de la saba escarlata de la sang

del cos del seu germà estimat,

i que s’hi eixugui els ulls plorosos.

Si això no la indueix a enamorar-se,

envia-li una carta amb el relat

de les teves proeses admirables:

explica-li que vas matar el seu oncle Clarence,

- 185 -

sí, i el seu oncle Rivers, i que l’estimes tant

que també has corregut a liquidar

la seva tia Anna.

RIcaRd:

Us en burleu, senyora:

no és d’aquesta manera que em podré

guanyar la vostra filla.

REIna:

Doncs no n’hi ha cap altra,

si no és que adoptes una forma diferent

i no ets Ricard, el que ha fet tot això.

[RIcaRd:

I si tot ho vaig fer pel seu amor?

REIna:

Llavors t’odiarà per força,

havent comprat l’amor a un preu tan sanguinari.

RIcaRd:

El que està fet ja no es pot esmenar.

L’home, a vegades, actua a cop calent,

i hores després, quan ha reflexionat,

se’n penedeix. Si vaig privar del regne

els vostres fills, per compensar-ho

el donaré a la vostra filla. Si he matat

el fruit del vostre ventre,

per augmentar la vostra descendència

engendraré en la vostra filla uns fruits

que portaran la vostra sang.

El títol d’àvia és gairebé

tan investit d’amor com el de mare.

- 186 -

Els néts només ocupen un graó

més baix que els fills:

la substància i la sang també us pertanyen;

fins i tot el dolor, tret del d’aquella nit

de gemecs que suportarà

la que us va fer sofrir un dolor semblant.

Si els vostres fills van trasbalsar

la vostra joventut, els meus

us donaran consol en la vellesa.

La pèrdua que heu sofert és que un fill vostre

ja no podrà ser rei, i, per aquesta pèrdua,

la vostra filla serà reina. Si no puc

compensar-vos de tot el que voldria,

accepteu el que bonament puc fer.

Dorset, el vostre fill, que amb cor poruc

divaga descontent per terra estranya,

veureu com torna a casa de seguida

per aquesta aliança venturosa,

i és promogut a les més altes dignitats.

El mateix rei que anomenarà esposa

la vostra preciosa filla,

també anomenarà germà,

familiarment, el vostre Dorset.

Vós tornareu a ser mare d’un rei,

i les ruïnes d’una època angoixant

quedaran restaurades amb escreix

per alegries. Sí! Encara ens queden

molts dies bons per veure!

Les gotes que han vessat els vostres ulls

tornaran convertides en perles d’Orient,

i el rèdit de l’amor que va inspirar-les

- 187 -

es multiplicarà per deu o vint

en interessos de felicitat.

Vés, mare, vés: parla amb la teva filla.

Converteix en coratge el seu pudor

amb la teva experiència; prepara-la

per escoltar la veu d’un pretendent;

encén dins el seu tendre cor

el foc daurat de l’ambició reial;

instrueix la princesa en la dolçor

de les hores secretes de joia conjugal;

i, quan aquest meu braç hagi donat

a Buckingham, l’inofensiu rebel

de poques llums, el càstig que es mereix,

retornaré cenyit amb els llorers

del triomf, i duré la teva filla

al llit victoriós; li parlaré

de les meves conquestes, i ella sola,

com un Cèsar del Cèsar, serà la vencedora.

REIna:

Què és millor que li digui?

¿Que el que es vol casar amb ella és el germà

del seu pare? El seu oncle? ¿O l’assassí

dels seus germans i dels seus oncles?

¿Sota quin títol vols que li presenti

el seu festejador, per tal que Déu,

la llei, el meu honor i el seu amor

puguin fer-lo agradable als seus pocs anys?]

RIcaRd:

Pots dir-li que, amb aquest enllaç,

la pau retornarà a Anglaterra.

- 188 -

REIna:

I ella

l’haurà comprada a canvi d’una guerra eterna.

RIcaRd:

Digues que el rei, que pot manar, l’hi prega.

REIna:

Un prec que el Rei de Reis prohibeix.

RIcaRd:

Doncs que serà una poderosa reina.

REIna:

I odiarà aquest títol, com la seva mare.

RIcaRd:

Doncs que l’estimaré per sempre més.

REIna:

I fins quan durarà, aquest «sempre més»?

RIcaRd:

Serà dolç i vigent fins que s’acabi

la seva preciosa vida.

REIna:

¿Prò quant temps

preciós durarà la seva dolça vida?

RIcaRd:

Tant de temps com el cel i la natura

li vulguin concedir.

REIna:

Tant com l’infern

i Ricard l’hi permetin.

- 189 -

RIcaRd:

Li dius que jo, el seu rei,

ara sóc el seu súbdit.

REIna:

Però ella,

súbdita vostra, odia aquest poder reial.

RIcaRd:

Parleu-li amb eloqüència a favor meu.

REIna:

Si el missatge és honest, arriba més

en un estil senzill.

RIcaRd:

Doneu-li, doncs,

el missatge d’amor amb senzillesa.

REIna:

L’estil senzill i deshonest grinyola.

RIcaRd:

Els vostres arguments

són molt vius, però superficials.

REIna:

No, no, que són ben fondos i ben morts;

massa fondos i morts, com aquells pobres

infants a dins la tomba.

RIcaRd:

No torneu

a tocar aquesta corda: és cosa del passat.

- 190 -

REIna:

La seguiré tocant fins que no es trenquin

les cordes del meu cor.

RIcaRd:

Doncs per Sant Jordi,

la garrotera i la corona...!

REIna:

¿Invoques

allò que has profanat, deshonrat i usurpat?

RIcaRd:

Juro per...

REIna:

No, no pots jurar per res:

Sant Jordi, profanat, ja no conserva

el seu honor; la garrotera, bruta,

ja no té cap virtut cavalleresca;

la corona, usurpada, ja ha perdut

la dignitat reial; si vols jurar

i ser creïble, jura per alguna cosa

que no hagis ultratjat.

RIcaRd:

Juro per mi...

REIna:

Tu t’has fet mal a tu mateix.

RIcaRd:

Juro pel món...

- 191 -

REIna:

El món és ple

de les teves maldats.

RIcaRd:

Per la mort del meu pare...

REIna:

Aquesta mort

l’ha deshonrat la teva vida.

RIcaRd:

Doncs per Déu!

REIna:

El que més has ultratjat.

Si haguessis tingut por de perjurar

davant de Déu, no hauries destruït

allò que el meu marit el rei va unir,

ni haurien mort els meus germans.

Si haguessis tingut por de perjurar

davant de Déu, aquest metall reial

que ara et cenyeix el cap adornaria

el front encara tendre del meu fill,

i foren vius aquells dos prínceps

que ara són prematurs companys de llit

de la pols, convertits, pel teu perjuri,

en aliment dels cucs.

Per què més pots jurar?

RIcaRd:

Pel temps futur.

- 192 -

REIna:

Això ja duu l’estigma del passat,

perquè jo encara tinc moltes més llàgrimes

per eixugar en el temps que ha de venir,

a causa del que has fet fins ara. Els fills

dels pares que has matat encara viuen,

desemparats, i ho ploraran quan siguin grans.

Són vius encara els pares

dels fills assassinats per tu,

com brots eixorcs, i ho ploraran fins a la mort.

No juris pel futur, que ja l’has embrutat

abans d’hora amb les culpes del passat.

RIcaRd:

Que no prosperi el meu enfrontament

amb exèrcits hostils si no em proposo

millorar i penedir-me! Que em condemni

jo mateix, i que el cel i la fortuna

no em permetin mai més hores felices!

Dia, nega’m la llum; nit, nega’m el repòs;

que els planetes se’m girin tots en contra

si no estimo, amb l’alè de tot el cor,

la més immaculada devoció

i els pensaments més purs,

la teva preciosa i noble filla.

Sense ella no hi haurà felicitat

ni per mi ni per tu, i tant a nosaltres

com a ella, al país i a moltes ànimes

de cristians no ens espera altra cosa

que la desolació, la mort,

la destrucció i la ruïna.

Res no podrà impedir-ho si no això;

- 193 -

res no ho impedirà si no és això.

Fes doncs, mare estimada —que així he d’anomenar-te—

d’advocada del meu amor per ella:

suplica-li en virtut del que seré,

no del que he estat; no dels meus mèrits,

sinó del que mereixeré.

Insisteix-li sobre el que és necessari

en el present estat de coses, i no et mostris

insensata davant d’un gran projecte.

REIna:

He de deixar que em tempti així el diable?

RIcaRd:

Sí, quan et tempta per una bona causa.

REIna:

¿M’he d’oblidar de mi mateixa

per ser jo?

RIcaRd:

Si el record de vós mateixa

us perjudica, sí.

REIna:

Prò, tanmateix,

tu vas matar els meus fills.

RIcaRd:

Però els enterro al ventre de la vostra filla,

i en aquest niu de branques oloroses

tornaran a criar-se i us consolaran.

REIna:

M’he de guanyar en nom teu la meva filla?

- 194 -

RIcaRd:

I, com a mare, això us farà feliç.

REIna:

Me n’hi vaig. Escriviu-me tot seguit,

i jo us faré saber el que pensa.

RIcaRd:

Beseu-la en nom del meu amor fidel.

Adéu-siau.

La Reina se’n va.

Beneita transigent,

dona voluble i superficial...

Entra Ratcliffe.

Què hi ha de nou?

RatclIFFE:

Majestat, una poderosa flota

s’atansa per la costa oest. Les nostres platges

són plenes d’uns amics poc decidits

i poc fiables, desarmats i amb no gaire esma

per respondre a l’atac. Sembla que Richmond

és l’almirall, i allà s’esperen

amb les veles plegades fins que Buckingham

els doni via lliure per desembarcar.

RIcaRd:

Que algú lleuger de cames vagi a veure

el duc de Norfolk: Ratcliffe, tu mateix...

o Catesby. On és Catesby?

catEsBy:

Aquí, senyor.

- 195 -

RIcaRd:

Doncs Catesby, vés volant

a trobar el duc.

catEsBy:

Ara mateix, senyor:

hi vaig sense demora.

RIcaRd:

Ratcliffe, vine aquí.

Vés-te’n a Salisbury. Quan hi siguis...

(A catesBy.) Què passa? No em fas cas, inútil?

Per què ets aquí, i no vas a trobar el duc?

catEsBy:

Abans hauria de saber què vol

sa majestat que li digui, senyor...

RIcaRd:

Ah, tens raó, bon Catesby. Digue-li

que s’afanyi a reunir la tropa més potent

i nombrosa que pugui, i tot seguit

vingui a trobar-me a Salisbury.

catEsBy:

Hi vaig.

RatclIFFE:

Si em permeteu, senyor...

què he d’anar a fer-hi, a Salisbury?

RIcaRd:

I què vols anar a fer-hi, abans no hi vagi jo?

- 196 -

RatclIFFE:

M’havíeu dit que hi arribés abans, senyor.

RIcaRd:

M’hi he repensat.

Entra loRd stanley.

Stanley. Quines notícies portes?

stanlEy:

Cap de prou bona, majestat,

perquè us plagui sentir-la,

i cap de prou dolenta per no poder donar-vos-la.

RIcaRd:

Ara una endevinalla? Ni bones ni dolentes!

¿Has de recórrer tantes milles

quan em pots dur el missatge fent drecera?

T’ho torno a dir: quines notícies portes?

stanlEy:

Richmond és a la mar.

RIcaRd:

Doncs que s’hi enfonsi,

i que la mar l’ofegui! Renegat, covard...

I què hi fa, allà?

stanlEy:

No ho sé, monarca insigne:

només puc intuir-ho.

RIcaRd:

I què intueixes?

- 197 -

stanlEy:

Que esperonat per Dorset, Buckingham i Morton,

està venint cap a Anglaterra a reclamar

la corona.

RIcaRd:

Que potser és buit, el tron?

Ningú branda l’espasa? El rei és mort?

L’imperi és orfe? ¿Quin hereu de York

és viu, excepte jo? ¿I qui és el rei

d’Anglaterra, sinó l’hereu de York?

Per què és al mar, doncs? Digues!

stanlEy:

A menys que sigui per això, senyor,

no ho endevino.

RIcaRd:

A menys que sigui per ser el teu senyor,

no pots endevinar per què el gal·lès

ve cap aquí. El que jo em temo

és que tu em vols trair per anar amb ell.

stanlEy:

No, bon senyor! No us malfieu de mi.

RIcaRd:

On són les teves forces per combatre’l, doncs?

On són els teus vassalls i seguidors?

¿No són ara a la costa occidental

escortant els rebels que desembarquen?

stanlEy:

No, bon senyor! Els meus amics

- 198 -

són tots al nord.

RIcaRd:

Amics molt freds, per mi!

¿Què hi fan, al nord, quan haurien de ser

a l’oest, al servei del seu monarca?

stanlEy:

No han rebut ordres, majestat.

Prò, si us plau de permetre-m’ho,

reuniré els meus amics i ens trobarem amb vós

al lloc i l’hora que vostra majestat desitgi.

RIcaRd:

Tu el que desitges és unir-te a Richmond.

No em refio de tu.

stanlEy:

Insigne sobirà,

no teniu causa per desconfiar

de la meva amistat. Jo mai no us he traït,

ni ho faré mai.

RIcaRd:

Vés, doncs: reuneix els homes,

però que el teu fill George es quedi aquí.

Vés amb compte que no et trontolli el cor,

o el que trontollarà serà el seu cap.

stanlEy:

Tracteu-lo com mereixi la meva lleialtat.

stanley se’n va.

Entra un missatgeR.

- 199 -

mIssatgER:

Sobirà altíssim: al comtat de Devon

—tal com m’acaben d’informar uns amics—,

Sir Edward Courtney i el seu germà gran,

l’orgullós bisbe d’Exeter, s’han revoltat

amb el suport de molts adeptes.

Entra un altre missatgeR.

mIssatgER 2:

A Kent, senyor, els Guilford s’han alçat en armes:

cada hora se’ls uneixen més rebels,

i va creixent el seu exèrcit.

Entra un altre missatgeR.

mIssatgER 3:

Majestat,

les forces del gran Buckingham...

RIcaRd:

Calleu,

ocells de mal auguri! Només cançons de mort?

El colpeja.

Té, això! Fins que no aprenguis a portar

millors notícies!

massatgER 3:

La notícia que us portava,

senyor, és que per sobtades pluges

i temporals, s’ha dispersat l’exèrcit

de Buckingham, i ell ha fugit tot sol,

- 200 -

i ningú sap on és.

RIcaRd:

Bé, doncs; disculpa’m.

Té aquests diners, per alleujar-te el cop.

¿Hi ha algun amic prudent que hagi pensat

a anunciar una recompensa per qui em dugui

aquest traïdor?

massatgER 3:

L’anunci ja s’ha fet, senyor.

Entra un altre missatgeR.

mIssatgER 4:

Sir Thomas Lovell i el marquès de Dorset,

majestat, he sabut que s’han alçat

en armes al comtat de York; però també

tinc un missatge que us consolarà:

la flota dels bretons s’ha dispersat

per la tempesta. A Dorset, Richmond

ha enviat una embarcació a la costa

per preguntar a la gent que allà hi havia

si eren aliats seus o no. Han contestat

que els enviava Buckingham,

per donar-li suport. Ell no se n’ha fiat,

ha hissat les veles i ha salpat

cap a Bretanya novament.

RIcaRd:

En marxa! En marxa! Que ja estem armats,

i si no combatem els enemics de fora,

farem caure els rebels de dins de casa.

- 201 -

Entra catesBy.

catEsBy:

Senyor, han capturat el duc de Buckingham.

Aquesta és la millor notícia. La menys bona

—prò també us l’he de dir—

és que el comte de Richmond ha desembarcat

a Milford amb un poderós exèrcit.

RIcaRd:

Doncs cap a Salisbury!

Que mentre som aquí parlant,

podríem guanyar o perdre una batalla.

Que algú doni les ordres perquè Buckingham

sigui portat a Salisbury. Tots els altres, seguiu-me.

Trompetes. Surten.

EscEna 5

Entren stanley i el sacerdot siR cHRistopHeR uRswick.

stanlEy:

Sir Christopher, si us plau, feu saber a Richmond

que a la cort del senglar més criminal

tenen tancat el meu fill George.

Si jo em rebel·lo el decapitaran,

i aquest temor em priva d’ajudar-vos.

Aneu, doncs; saludeu-lo

de part meva, i li feu saber també

que la reina ha acceptat de bona gana

- 202 -

que ell es casi amb Elisabet, la seva filla.

Però digueu-me: on és, ara, el noble Richmond?

cHRIstoPHER:

A Pembroke; o a Ha’rfordwest, a Gal·les.

stanlEy:

Quins homes de renom li fan costat?

cHRIstoPHER:

Sir Walter Herbert, un famós soldat;

Sir Gilbert Talbot i Sir William Stanley;

Oxford, el temut Pembroke; Sir James Blunt;

Rice ap Thomas, amb un valent exèrcit,

i molts altres de vàlua i prestigi;

van cap a Londres amb les seves forces,

si ningú no els combat a mig camí.

stanlEy:

Doncs afanyeu-vos.

I beseu-li la mà al vostre senyor.

La meva carta li farà saber

què penso. Adéu-siau.

Surten.

- 203 -

ACTE CINQUÈ

EscEna 1

Entra BuckingHam, amb l’agutzil i uns alabarders que el

condueixen al patíbul.

BuckIngHam:

El rei Ricard no em deixa parlar amb ell?

agutzIl:

No, bon senyor; haureu de resignar-vos.

BuckIngHam:

Hastings, fills d’Eduard, Grey, Rivers,

virtuós rei Enric i el teu fill Eduard,

Vaughan i tots els que heu sofert

la pèrfida, corrupta i tèrbola injustícia:

si les vostres irades i ultratjades ànimes

contemplen entre els núvols aquesta hora,

vengeu-vos fent escarni de la meva ruïna!

No és Dia de Difunts, avui?

agutzIl:

Sí, senyor.

- 204 -

BuckIngHam:

Doncs aquest Dia de Difunts

és per mi el Dia del Judici Final.

El dia que vaig desitjar

que m’arribés quan Eduard regnava,

si es descobria que jo havia estat

deslleial als seus fills i als aliats

de la seva muller. El dia en què

jo hauria desitjat morir

per la traïció d’aquell en qui més confiava.

Sí: avui, aquest Dia dels Difunts,

a la meva ànima espantada

se li acaba el termini concedit

per passar comptes.

Aquell qui tot ho veu, i de qui em vaig burlar,

ara respon les meves falses oracions

i molt seriosament em dóna allò

que jo vaig demanar-li en broma.

I és per això que obliga les espases

dels malvats a clavar-se dins el pit

dels seus amos. I és per això també

que la maledicció de Margarida

caurà amb tot el seu pes al meu damunt:

«Quan un dia», va dir, «ell et parteixi

el cor de pena, recordaràs que Margarida

tenia dons profètics». Va, senyors: conduïu-me

al cadafal de la vergonya.

El mal engendra mal, la culpa engendra càstig.

Surten BuckingHam i els oficials.

- 205 -

EscEna 2

Entren RicHmond, oxfoRd, Blunt, HeRBeRt i altres, amb

tambors i portadors d’estendards.

RIcHmond:

Companys en armes, estimats amics

oprimits per un jou de tirania:

hem arribat al cor d’aquesta terra

sense traves ni obstacles, i hem rebut,

del nostre pare Stanley,

paraules d’ànim i confort.

El porc horrible, usurpador i sagnant

que ha destruït les vostres vinyes

i sembrats, que engoleix la vostra sang calenta

com gasòfia, i que té la menjadora

dins els vostres budells, aquest fètid marrà,

ara és al centre d’aquesta illa, prop

de la ciutat de Leicester, segons diuen.

Des de Tamworth hi ha un dia de camí, només.

En nom de Déu, coratge i endavant,

ardits companys! Fem la collita de la pau

definitiva amb un sol acte fulminant

de guerra sanguinària!

oxFoRd:

Cada consciència

val per un miler d’homes per lluitar

contra aquest homicida sense cor.

HERBERt:

Segur que els seus amics se’ns uniran.

- 206 -

Blunt:

Els seus únics amics ho són per por,

i el deixaran quan més els necessiti.

RIcHmond:

Doncs tot ens va a favor.

En nom de Déu, marxem! L’autèntica esperança

té les ales lleugeres d’un ocell:

transforma els reis en déus,

i els éssers inferiors en reis.

Surten tots.

EscEna 3

Entra RicaRd en armes, amb noRfolk, Ratcliffe, el comte

de suRRey i altres.

RIcaRd:

Planteu la tenda aquí, al camp de Bosworth.

Senyor de Surrey, ¿per què feu aquest posat

tan greu?

suRREy:

És deu vegades més lleuger el meu cor

que el meu posat.

RIcaRd:

Senyor de Norfolk!

noRFolk:

Sóc aquí, majestat.

- 207 -

RIcaRd:

Caldrà donar uns quants cops, oi, Norfolk?

noRFolk:

Donar-ne i rebre’n, estimat senyor.

RIcaRd:

Amunt la tenda. Aquesta nit dormiré aquí.

Uns soldats comencen a muntar la tenda de RicaRd.

Però demà...? On sigui; tant se val.

Algú ha comptat el nombre de traïdors?

noRFolk:

Sis o set mil; d’aquí no passen.

RIcaRd:

Doncs

les nostres forces els tripliquen.

I a més, el nom del rei és una fortalesa

que els enemics no tenen.

Amunt la tenda! Va, nobles senyors:

supervisem els avantatges del terreny.

Feu venir els homes més experts.

Siguem disciplinats. No ens encantem, senyors,

perquè demà ens espera feina.

La tenda de RicaRd ja està a punt.

Surten.

Entren RicHmond, siR william BRandon,

oxfoRd i doRset, Blunt, HeRBeRt i altres.

RIcHmond:

El sol cansat es pon banyat en or,

- 208 -

i el lluent rastre del seu carro encès

augura un dia esplèndid per demà.

Sir William Brandon, vós dureu l’ensenya.

Porteu tinta i paper a la meva tenda:

esbossaré el pla de combat i el càrrec

assignat a cada un dels capitans,

distribuint el nostre escàs exèrcit

en justa proporció. Vós, senyor d’Oxford,

i vós, Sir William Brandon,

i vós també, Sir Walter Herbert,

us quedeu aquí amb mi.

Pembroke està al comandament

dels seus homes; capità Blunt,

vull que li desitgeu bona nit de part meva

i que a les dues de la matinada

em vingui a veure aquí, a la meva tenda.

Ah, i una cosa més, bon capità:

On està aquarterat Lord Stanley? Ho sabeu?

Blunt:

Si l’estendard que he vist no m’ha enganyat

—i estic segur que no—, el seu regiment

es troba mitja milla al sud

del poderós exèrcit del monarca.

RIcHmond:

Si és possible de fer-ho sense risc,

estimat Blunt, aneu a parlar amb ell

i, sobretot, doneu-li aquesta nota.

Blunt:

Us juro per la vida que ho faré, senyor.

I que Déu us atorgui un bon descans.

- 209 -

RIcHmond:

Bona nit, amic Blunt.

Surt Blunt.

Veniu, senyors.

Debatrem els assumptes de demà

dins de la tenda. L’aire d’aquest vespre

és massa fred i humit.

RicHmond, BRandon, doRset, HeRBeRt i oxfoRd

entren a la tenda. Els altres se’n van.

El Rei RicaRd entra a la seva tenda amb Ratcliffe,

noRfolk, catesBy i altres.

RIcaRd:

Quina hora és?

catEsBy:

Les nou, senyor; és hora de sopar.

RIcaRd:

No soparé, aquest vespre. Doneu-me paper i tinta.

M’heu fet més ampla la visera?

Tinc tota l’armadura dins la tenda?

catEsBy:

Sí, majestat; tot està a punt.

RIcaRd:

Norfolk, afanya’t a complir la missió.

Procura’t sentinelles de fiar.

noRFolk:

Hi vaig, senyor.

- 210 -

RIcaRd:

Aixeca’t amb l’alosa, noble Norfolk.

noRFolk:

Podeu comptar-hi, majestat.

Surt.

RIcaRd:

Catesby.

catEsBy:

Senyor?

RIcaRd:

Envia un jove oficial al regiment

de Stanley: que li ordeni de venir

amb els seus efectius abans de l’alba,

si no és que vol que el seu fill George

caigui a la cova fosca de la nit eterna.

catesBy se’n va.

Ompliu-me un bol de vi.

Poseu-me un guàrdia, i enselleu-me el corser blanc

per demà. Que les llances siguin sòlides

i que no pesin més del compte.

Ratcliffe.

RatclIFFE:

Senyor?

RIcaRd:

Has vist el melancòlic Lord Northumberland?

RatclIFFE:

Ell i el comte de Surrey, a l’hora del crepuscle,

- 211 -

han revistat tropa per tropa tot l’exèrcit,

animant els soldats.

RIcaRd:

Em sembla bé.

Porteu-me un bol de vi. No tinc

ni la vivesa d’esperit ni el bon humor

d’abans.

Li porten el vi.

Deixa-ho aquí.

Estan a punt, la tinta i el paper?

RatclIFFE:

Sí, senyor.

RIcaRd:

Que el sentinella faci bé la guàrdia.

Vés-te’n. Ratcliffe, pels volts de mitjanit

vine a la tenda, que m’ajudaràs

a col·locar-me l’armadura.

I ara vés-te’n, et dic.

Surten Ratcliffe i altres.

RicaRd entra a la seva tenda per posar-se a dormir.

Entra stanley a la tenda de RicHmond, que està

amb uns nobles.

stanlEy:

Que la fortuna i la victòria

cenyeixin el teu casc.

RIcHmond:

Que tot el benestar

que la nit fosca pugui conferir

assisteixi la teva persona, noble pare.

- 212 -

I l’estimada mare, com està?

stanlEy:

M’ha encomanat que et beneeixi.

No para de resar per tu. Però deixem-ho.

Les hores silencioses fugen,

i la foscor es dispersa en flocs

a llevant. Ras i curt, perquè així l’hora

ho exigeix: posa a punt les teves tropes

per quan es faci clar, i confia

la teva sort a l’arbitratge

dels cops sagnants i de la guerra

de mirada mortal. Per poc que pugui

(el que voldria no puc fer-ho tot),

jo buscaré el moment d’enganyar el temps

i ajudar-te en aquest combat incert.

Però no puc posar-me al teu costat

obertament, perquè, si em descobrissin,

el teu germà, el tendre George,

seria executat davant dels ulls

del seu pare. Adéu. La urgència

i el perill del moment tallen en sec

les cerimònies d’amistat

i el diàleg distès i afectuós

d’uns homes que fa temps que no s’han vist.

Déu vulgui que algun altre dia

ens vagui d’esplaiar-nos amb aquests rituals.

Adéu una vegada més. Coratge

i bona sort!

RIcHmond:

Senyors, custodieu-lo

- 213 -

fins al seu regiment. Jo lluitaré

perquè el neguit no em privi de dormir una estona,

no fos cas que demà em pesés la son

i m’impedís volar amb les ales del triomf.

Bona nit un cop més, nobles amics.

Surten tots excepte RicHmond.

I Vós, que en vostre nom combato,

mireu amb pietat les meves tropes;

armeu-les amb l’acer de vostra fúria

perquè esclafin els elms usurpadors

dels nostres enemics.

Feu-nos executors del vostre càstig,

i així us podrem lloar victoriosos.

L’ànima us encomano,

abans de cloure les finestres dels meus ulls.

Ni en el son ni en la vetlla no em desempareu!

S’adorm.

Entra l’espectRe del jove pRíncep eduaRd, ﬁll d’enRic vi.

EsPEctRE dEl PRíncEP EduaRd: (A RicaRd.)

Demà jo seré un pes per la teva ànima.

Recorda com em vas apunyalar

quan començava a viure, a Tewkesbury.

Desespera’t i mor!

(A RicHmond.)

Alegra’t, Richmond:

les ànimes dels prínceps ultratjats

lluitaran en nom teu. Rep el confort,

Richmond, del fill del rei Enric.

- 214 -

Entra l’espectRe del Rei enRic vi.

EsPEctRE dEl REI EnRIc VI: (A RicaRd.)

Quan jo era mortal,

vas foradar el meu cos ungit

i em vas prendre la vida.

Pensa en mi i en la Torre.

Desespera’t i mor! T’ho ordena Enric Sisè:

desespera’t i mor!

(A RicHmond.)

Tu, home honest i sant, sigues el vencedor.

Enric ja va profetitzar que tu

series rei, i ara et dóna confort

en el somni. Que visquis i prosperis!

Surt.

Entra l’espectRe de claRence.

EsPEctRE dE claREncE: (A RicaRd.)

Demà jo seré un pes per la teva ànima.

Jo que vaig ser ofegat en un vi repulsiu,

el pobre Clarence, mort per la teva traïció.

Demà, en plena batalla, pensa en mi,

quan l’espasa truncada et caigui a terra.

Desespera’t i mor!

(A RicHmond.)

Fill de la casa

de Lancaster, els ultratjats hereus

de York resen per tu.

Que els àngels bons guardin la teva gent

en el combat. Viu i prospera!

Surt.

Entren els espectres de RiveRs, gRey i vaugHan.

- 215 -

EsPEctRE dE RIvERs: (A RicaRd.)

Demà jo seré un pes per la teva ànima.

Jo, Rivers, el qui va morir a Pomfret.

Desespera’t i mor!

EsPEctRE dE gREy: (A RicaRd.)

Pensa en Grey,

i que així desesperi la teva ànima.

EsPEctRE dE vaugHan: (A RicaRd.)

Pensa en Vaughan,

i que amb temor culpable caigui la teva llança.

Desespera’t i mor!

tots: (A RicHmond.)

Desperta’t: pensa que les nostres morts

turmentaran Ricard i el venceran.

Desperta i guanya!

Surten.

Entren els espectres dels dos joves pRínceps.

EsPEctREs dEls PRíncEPs: (A RicaRd.)

Somia els teus nebots estrangulats

a la Torre,

que seran plom sobre el teu pit, Ricard:

el nostre pes et portarà la mort,

la vergonya i la ruïna.

Les ànimes dels teus nebots t’ho ordenen:

desespera’t i mor!

(A RicHmond.)

Dorm, Richmond, dorm en pau

i desperta’t joiós; que els bons àngels et guardin

dels atacs del senglar. Viu i procrea

- 216 -

una raça feliç de reis; els pobres fills

d’Eduard et desitgen que prosperis.

Surten.

Entra l’espectRe de Hastings.

EsPEctRE dE HastIngs: (A RicaRd.)

Sanguinari i culpable! Culpablement desperta’t,

i posa fi als teus dies en combat sagnant!

Pensa en Lord Hastings.

Desespera’t i mor!

(A RicHmond.)

Ànima en calma

i lliure de neguits, desperta’t!

Arma’t, combat i venç per Anglaterra!

Surt.

Entra l’espectRe de lady anna, la seva esposa.

EsPEctRE d’anna: (A RicaRd.)

Ricard, la teva esposa, la pobra Anna,

l’esposa que no va dormir ni una hora

de pau al teu costat, ara et pertorba el son.

Demà, en plena batalla, pensa en mi,

quan l’espasa truncada et caigui a terra.

Desespera’t i mor!

(A RicHmond.)

Tu, ànima tranquil·la,

dorm en pau i somia en la victòria.

L’esposa del teu enemic resa per tu.

Surt.

Entra l’espectRe de BuckingHam.

EsPEctRE dE BuckIngHam: (A RicaRd.)

Vaig ser el primer d’ajudar-te a regnar,

- 217 -

i l’últim de sofrir la teva tirania.

Demà, en plena batalla, pensa en Buckingham,

i mor presa del pànic de les teves culpes.

Vés somiant, vés somiant fets sanguinaris

i mortals. Defalleix desesperat,

i que en el desesper exhalis

el teu últim alè.

(A RicHmond.) Jo vaig morir

sense poder ajudar-te, però alegra el cor

i no flaquegis. Que Déu i els àngels bons

combatin al costat de Richmond, i Ricard

es precipiti des de dalt de tot

del seu orgull.

Surt.

RicaRd es desperta sobresaltat.

RIcaRd:

Doneu-me un nou cavall!

Cureu-me les ferides! Pietat, Jesús!...

Però calla, que no era més que un somni...

Covarda consciència... oh, com em turmentes!

Els focs blavegen. Som en plena nit.

Gotes fredes de pànic humitegen

la meva tremolosa carn. ¿De què tinc por,

si aquí no hi ha ningú? Tinc por de mi?

Ricard s’estima a si mateix, i jo sóc jo.

Hi ha aquí algun assassí? No... sí: sóc jo.

Doncs fuig! Però de qui? De mi mateix?

Per quin motiu, si no és per venjar-me?

Prò venjar-me de qui? De mi mateix?

No, jo m’estimo!... I per què? ¿Per algun bé

que jo m’he fet a mi mateix?

- 218 -

No, no... tot al contrari: jo m’odio

pels odiosos actes que he comès.

Sóc malvat... no, menteixo: jo no ho sóc.

Estúpid! Parla bé de tu mateix...

no, estúpid, no! No t’afalaguis.

La meva consciència té mil llengües,

i cada llengua té una història diferent,

i cada història em culpa: de perjuri,

perjuri en el seu grau més elevat;

de crims, de crims en el seu grau més cru;

pecats diversos, cadascun en el seu grau,

s’amunteguen davant del tribunal

i criden tots: «Culpable, és culpable!»

Em desesperaré. Cap ésser viu m’estima,

i, si moro, ningú em compadirà.

¿Per què haurien de fer-ho, si ni jo mateix

no trobo compassió per mi mateix?

Diria que les ànimes de tots

els que he matat eren aquí,

dins de la meva tenda, i cadascuna

amenaçava de fer caure la venjança

demà sobre el meu cap.

Entra Ratcliffe.

RatclIFFE:

Senyor...

RIcaRd:

Qui hi ha? Què passa? Què...?!

RatclIFFE:

Sóc jo; Ratcliffe, senyor. El primer gall

ja ha saludat dues vegades el matí;

- 219 -

tots els vostres amics ja s’han llevat,

i s’estan preparant.

RIcaRd:

Oh, Ratcliffe... he tingut

un malson espantós! ¿Tu creus que tots els nostres

amics seran lleials?

RatclIFFE:

Sens dubte, majestat.

RIcaRd:

Tinc por, Ratcliffe... tinc por.

RatclIFFE:

No, bon senyor:

no cal que us facin por les ombres.

RIcaRd:

Per l’apòstol Sant Pau! Aquesta nit,

les ombres han sembrat més pànic

dins el cor de Ricard,

que no els deu mil soldats de carn i ossos,

armats fins a les dents i conduïts

per l’infeliç de Richmond.

Encara no és de dia. Vine amb mi,

que vull anar a espiar les tendes

per si sento que algú pensa trair-me.

Surten RicaRd i Ratcliffe.

sEnyoRs:

Bon dia, Richmond.

RIcHmond:

Disculpeu,

- 220 -

nobles i matiners amics, aquest gandul

que us ha fet esperar.

sEnyoR:

Com heu dormit, senyor?

RIcHmond:

D’ençà que vau marxar, he tingut els somnis

més dolços i prometedors que mai

hagin entrat en un cervell dorment.

Com si les ànimes dels cossos que Ricard

va assassinar m’haguessin visitat

per augurar-me la victòria.

Us asseguro que el meu esperit

s’alegra amb el record d’un somni tan bonic.

Quina hora és, ja, senyors?

sEnyoR:

Les quatre del matí.

RIcHmond:

Armem-nos, doncs, i comandem les tropes.

Fa una arenga als soldats.

La urgència d’aquesta hora no permet,

compatriotes estimats, que jo afegeixi

ni una sola paraula al que ja he dit.

Prò recordeu això:

Déu i la nostra bona causa ens fan costat.

Les pregàries dels sants i de les ànimes

dels morts, com baluards altíssims,

s’eleven davant nostre. Exceptuant Ricard,

els homes contra els quals lluitem

- 221 -

s’estimarien més que la victòria

fos nostra que no pas de qui els comanda.

Perquè, qui és el seu cap? En veritat, senyors,

un homicida i un tirà sanguinari,

promogut per la sang i amb sang entronitzat,

que no va plànyer res per ser el que és ara

i va matar els que l’hi havien ajudat.

Un roc vulgar i fals amb aparença

de pedra preciosa per la resplendor

del tron anglès on s’ha incrustat,

i que ha estat sempre l’enemic de Déu.

Si lluiteu, doncs, contra el seu enemic,

Déu, com és de justícia, vetllarà

per vosaltres, els seus soldats;

si us esforceu per derrocar un tirà,

quan l’hàgiu mort podreu dormir tranquils;

si combateu els enemics d’aquest país,

ell recompensarà amb escreix el vostre esforç.

Si lluiteu en defensa de les vostres dones,

us rebran amb els braços ben oberts

quan torneu vencedors. Si protegiu

contra l’espasa els vostres fills,

els fills dels vostres fills, quan sigueu vells,

us pagaran el deute. En nom de Déu, per tant,

i de tots aquests drets, alceu els estendards

i aneu desembeinant la impacient espasa!

El preu del meu intent agosarat

només pot ser el meu fred cadàver

sobre la terra freda, prò si guanyo,

fins l’últim de vosaltres cobrarà una part

dels beneficis. Ressoneu, trompetes

- 222 -

i tambors, amb valor i entusiasme!

Déu i Sant Jordi, Richmond i victòria!

Surten.

Entren el rei RicaRd, Ratcliffe i soldats.

RIcaRd:

Què ha dit Northumberland, de Richmond?

RatclIFFE:

Que no té formació com a soldat.

RIcaRd:

És cert. I què ha dit Surrey, aleshores?

RatclIFFE:

Ha somrigut i ha dit: «Doncs molt millor

pels nostres objectius».

RIcaRd:

I té raó:

certament és així.

(Sona un rellotge.)

Compta les hores.

Dóna’m un almanac. Qui ha vist el sol, avui?

RatclIFFE:

Jo no, senyor.

RIcaRd:

Doncs això significa

que es deu negar a brillar, perquè aquí diu

que hauria d’haver ornat el cel

de llevant ja fa una hora. Avui, a algú

li espera un dia negre. Ratcliffe!

- 223 -

RatclIFFE:

Senyor?

RIcaRd:

Avui el sol no es pensa deixar veure.

El cel arruga el front i s’ennuvola

damunt del nostre exèrcit. Tant de bo

s’aixequessin de terra aquestes gotes

de rosada... que avui no brillarà?

I què? M’afecta més a mi que a Richmond?

El mateix cel que a mi m’arruga el front

el mira tristament a ell, també.

Entra noRfolk.

noRFolk:

Armeu-vos, majestat, armeu-vos! L’enemic

està guanyant terreny!

RIcaRd:

Vinga, de pressa:

prepareu-me el cavall. Digueu a Stanley

que vingui amb els seus homes cap aquí.

Jo duré els meus soldats cap a la plana,

i l’ordre de combat serà el següent:

que l’avantguarda s’obri tot al llarg

del front, tant els genets com els soldats

d’infanteria; al mig hi haurà els arquers.

Els infants i els genets avançaran

sota el comandament de Norfolk i de Surrey;

nosaltres seguirem amb tot el gruix

de la tropa, coberts a banda i banda

per la cavalleria, i que Sant Jordi

ens assisteixi. Què hi dius, Norfolk?

- 224 -

noRFolk:

Un bon pla de batalla, majestat.

Li ensenya un paper.

Aquest matí he trobat això a la meva tenda:

(Llegeix.)

«Norfolk, no siguis tan agosarat,

que el teu senyor ja està sentenciat».

RIcaRd:

Això és un truc de l’enemic.

Vinga, senyors: que cadascú

compleixi la funció assignada.

No us deixeu espantar per la remor

dels vostres somnis, que la consciència

és cosa de covards, i concebuda

per tenir intimidats els homes forts.

Nosaltres no tenim més consciència

que la força dels braços, ni més llei

que la de les espases.

En marxa, doncs: unim-nos tots

en una audaç barreja, tant si és

per anar al cel com per anar a l’infern.

Adreça una arenga al seu exèrcit.

Què més puc dir, que el que ja us he expressat?

Recordeu amb qui us toca mesurar

les forces: un grapat de rodamons,

brivalls i fugitius de la justícia;

l’escòria dels bretons, rústecs lacais

de baixa estofa que un país ja fart

5 Hi ha algunes edicions en què és Ricard qui llegeix els dos versos que segueixen. (N.

del T.)

- 225 -

vomita i que, desesperats,

s’aboquen a aventures que els duran

cap a una mort segura.

Dormiu tranquils i us trasbalsen el son;

teniu terres i la benedicció

d’unes belles esposes,

i ells us prenen les terres i us violen les dones.

¿I qui els guia, sinó un desgraciat

que el meu germà manté des de fa temps

a la Bretanya, un vil gallina que en sa vida

no ha passat ni pel tràngol de la neu

glaçada sota els peus? Fuetegem

aquesta púrria altiva de francesos

i tornem-los al mar! Fem fora aquests captaires

avorrits de la vida i morts de gana,

que si no hagués estat per la il·lusió

d’aquesta gesta delirant,

com rates miserables, ja s’haurien penjat!

Si hem de ser derrotats, que ho facin homes,

i no uns bretons bastards que els nostres pares,

al seu propi país, ja van colpir,

van vèncer i esclafar

perquè passessin a la història com els grans

hereus de la vergonya. ¿Deixarem

que aquesta gent gaudeixi de les nostres terres,

jegui amb les nostres dones i ens violi

les filles?

(Se sent un tambor de lluny.)

Escolteu: ja sento el seu tambor.

Lluiteu, nobles anglesos! Lluiteu, soldats valents!

- 226 -

Arquers, traieu les fletxes i tenseu els arcs!

Esperoneu aquests ardits cavalls

i cavalqueu en sang! Meravelleu el cel

amb les estelles de les vostres llances!

Entra un missatgeR.

Què diu Lord Stanley? Portarà els seus homes?

mIssatgER:

S’ha negat a venir, senyor.

RIcaRd:

Talleu el cap

del seu fill George!

noRFolk:

Senyor, els enemics

ja han passat l’aiguamoll.

Deixeu l’execució del fill de Stanley

per després del combat.

RIcaRd:

S’inflen mil cors

dins el meu pit! Alceu els estendards!

Ataqueu! I que el nostre crit de guerra,

«Per Sant Jordi!», ens infongui

la ràbia dels dragons ferotges!

Caiguem al seu damunt, que la victòria

cenyeix els nostres elms!

Surten.

- 227 -

EscEna 4

Tocs d’alarma. Incursions. Entren noRfolk, amb uns sol-

dats, i catesBy.

catEsBy:

Auxili, Lord de Norfolk! Ajudeu-nos!

El rei ha fet prodigis superiors a l’home,

i envesteix l’enemic contra tot risc!

Li han matat el cavall, combat a peu

i busca Richmond a la gola de la mort!

Ajudeu-nos o tot està perdut, senyor!

Surten noRfolk i els soldats.

Tocs d’alarma. Entra RicaRd.

RIcaRd:

Un cavall! Un cavall! El meu reialme

per un cavall!

catEsBy:

Jo us el duré, senyor;

retireu-vos.

RIcaRd:

Esclau! Jo m’he jugat la vida

a un cop de daus, i he de seguir temptant

l’atzar. És com si al camp hi hagués sis Richmonds:

n’he mort cinc, però ell encara és viu.

Un cavall! Un cavall! El meu reialme

per un cavall!

Surten.

- 228 -

EscEna 5

Toc d’alarma. Entren RicaRd i RicHmond; lluiten. RicaRd

és ferit de mort. Sona el toc de retirada. Surt RicHmond

i s’emporten el cadàver de RicaRd. Trompetes. Entren

RicHmond i stanley (que porta la corona) amb altres no-

bles i soldats.

RIcHmond:

Alabats siguin Déu i el nostre exèrcit,

amics victoriosos! Hem guanyat:

el sanguinari gos és mort.

stanlEy:

Noble Richmond,

has complert amb escreix com un valent.

(Li presenta la corona.)

La corona usurpada tant de temps

l’he arrencada dels polsos sense vida

d’aquest vil sanguinari,

perquè adorni el teu front. Porta-la tu des d’ara,

gaudeix-la i fes-ne l’ús més assenyat.

RIcHmond:

Gran Déu del cel, digueu amén a tot.

Prò escolta, Stanley: el teu fill és viu?

stanlEy:

Sí, majestat; i és sa i estalvi a la ciutat

de Leicester, on si us sembla convenient,

podríem ara retirar-nos.

- 229 -

RIcHmond:

¿Quins homes de renom han mort,

a cadascun dels bàndols?

stanlEy:

El duc de Norfolk, el senyor de Ferrers,

Sir William Brandon i Sir Robert Brakenbury.

RIcHmond:

Enterreu-los com sigui pertinent

al seu rang de naixença. Proclameu l’indult

als desertors que acceptin de rendir-se

i de tornar amb nosaltres. I llavors,

conforme als vots sagrats que hem fet,

ajuntarem la rosa blanca i la vermella.

Que el cel es miri amb un somriure

l’aliança feliç d’aquestes dues cases,

ja que ha vist amb mals ulls durant tants anys

la seva enemistat. ¿Hi ha cap traïdor

que em senti i que no digui amén?

Fa molt temps que Anglaterra va embogir,

i es feia mal a si mateixa:

un germà, cec, vessava la sang del seu germà;

un pare assassinava el propi fill,

i un fill es veia empès a ser el botxí

del seu pare. Va ser per tot això

que Lancaster i York estaven cada cop

més dividides, i Déu faci que ara,

Richmond i Elisabet, hereus legítims

de cada una d’aquestes dinasties,

s’uneixin per la seva voluntat.

I feu també, Senyor, que els seus hereus

- 230 -

honorin el futur amb una pau

benigna i duradora, somrient i pròspera.

Esmusseu les espases dels traïdors

que voldrien tornar a aquells temps cruels

i fer plorar més rius de sang

a la pobra Anglaterra. Que no visquin

per tastar la salut d’aquest país

els qui la seva pau, traïdorament,

voldrien profanar. Ara ja s’han tancat

les ferides civils, i ha renascut la pau.

I perquè hi visqui molt de temps, Senyor,

digueu amén.

Surten.

Aquest llibre,

imprès

als tallers de Gràﬁques Arrels

de la ciutat de Tarragona,

fou enllestit

el dia

Volums publicats:

Textos a Part

Teatre contemporani

1. Gerard Vàzquez, Magma, 1998

Premi Born 1997

2. Enric Rufas, Certes mentides, 1998

3. Lluïsa Cunillé, La venda, 1999

4. Juan Mayorga, Cartes d’amor a Stalin,

1999. Premi Born 1998

5. Toni Cabré, Navegants, 1999. Premi

Serra d’Or 1999

6. Patrice Chaplin, Rient cap a la foscor,

2000

7. Paco Zarzoso, Ultramarins, 2000.

Premi Serra d’Or 1999 (al millor text

espectacle)

8. Lluïsa Cunillé, L’aniversari, 2000.

Premi Born 1999

9. Bienve Moya, Ànima malalta, 2000

10. Joan Casas, L’últim dia de la creació,

2001

11. Toni Rumbau, Eurídice i els titelles de

Caront, 2001

12. Rosa M. Isart Margarit, Vainilla, 2001.

Premi Joaquim M. Bartrina, Reus

2000

13. Raül Hernández Garrido, Si un dia

m’oblidessis, 2001. Premi Born 2000

14. Harold Pinter, L’engany, 2001

15. David Plana, Després ve la nit, 2002

16. Beth Escudé, Les nenes mortes no

creixen, 2002. Premi Joaquim M.

Bartrina, Reus 2001

17. Luis Miguel González, La negra,

2002. Premi Born 2001

18. Enric Nolla, Tractat de blanques, 2003

19. Dic Edwards, Sobre el bosc lacti, 2003

20. Manuel Molins, Elisa, 2003

21. Meritxell Cucurella, Pare nostre que

esteu en el cel, 2003

22. Llorenç Capellà, Un bou ha mort

Manolete, 2003. Premi Born 2002

23. Gerard Vàzquez i Jordi Barra, El retra-

tista, 2003. Premi del Crèdit Andorrà,

Andorra 2002

24. Albert Mestres, 1714. Homenatge a

Sarajevo, 2004

25. AADD, Dramaticulària, 2005

26. Miquel Argüelles, Una nevera no és

un armari, 2004. Premi Joaquim M.

Bartrina, Reus 2002

27. Joan Duran, Bruna de nit, 2004

28. Vicent Tur, Alícia, 2005. Premi Joa-

quim M. Bartrina, Reus 2003

29. Josep Julien, Anitta Split, 2005. Premi

del Crèdit Andorrà, Andorra 2004

30. Magí Sunyer, Lucrècia, 2005

31. Ignasi Garcia Barba, El bosc que creix

/ Marina / Preludi en dos temps, 2005

32. Marco Palladini, Assassí, 2006

33. Jordi Coca, Interior anglès, 2006

34. Marta Buchaca, L’olor sota la pell,

2006. Premi Joaquim M. Bartrina,

Reus 2005

35. Manuel Molins, Combat, 2006

36. Marc Rosich, Surabaya, 2007

37. Carlos Be, Origami, 2007. Premi Born

2006

38. Ödön Von Horváth, Amor Fe Espe-

rança. Una Petita dansa de mort en

cinc quadres, 2007

39. Jordi Sala, Despulla’t, germana, 2007

40. Cinta Mulet, Qui ha mort una poeta,

2007

41. Gerard Guix, Gènesi 3.0, 2007. III

Premi Fundació Romea de Textos

Teatrals 2006

42. Aleix Aguilà, Ira, 2007. Premi del

Crèdit Andorrà, Andorra 2006

43. Carles Batlle, Trànsits, 2007

44. Marc Rosich, La Cuzzoni, 2007

45. Fernando Pessoa, El mariner, 2007

46. Janusz Glowacki, Antígona a Nova

York, 2007

47. Jordi Faura, La sala d’espera, 2008

Premi Joaquim M. Bartrina, Reus

2006

48. Toni Cabré, Demà coneixeràs en

Klein, 2008

49. Damià Barbany, Arnau, el mite; la

llegenda catalana, 2008 (Inclou un

CD)

50. José Sanchis Sinisterra, El setge de

Leningrad, 2008

51. Jesús Díez, El show de Kinsey, 2008.

Premi Born 2007

52. Guillem Clua, Gust de cendra, 2008

53. Josep M. Miró Coromina, Quan

encara no sabíem res, 2008. Premi

del Crèdit Andorrà, Andorra 2007

54. Josep Julien, Hong Kong Haddock,

2008. IV Premi Fundació Romea de

Textos Teatrals 2008

55. Ignasi Garcia i Barba, Mars de gespa

/ La ﬁnestra / Sota terra, 2008

56. Albert Benach, Mascles!, 2008

57. Erik Satie, El parany de Medusa,

2009

58. Joan Cavallé, Peus descalços sota

la lluna d’agost, 2009. I Premi 14

d’Abril de Teatre, 2008

59. Josep M. Diéguez, De vegades

la pau, 2009. Accèssit I Premi 14

d’Abril de Teatre, 2008

60. Angelina Llongueras i Altimis, El

cobert, 2009. Accèssit I Premi 14

d’Abril de Teatre, 2008

61. Carles Batlle, Oblidar Barcelona,

2009. Premi Born 2008

62. Enric Nolla, Còlera, 2009

63. Manuel Pérez Berenguer, Hòmens

de palla, dies de vent (Una reﬂexió

sobre el destí), 2009. Premi del Crèdit

Andorrà, Andorra 2008

64. Jordi Faura, La fàbrica de la felicitat,

2009

65. Joan Gallart, Sexe, amor i literatura,

2009

66. Pere Riera, Casa Calores, 2009

67. Enric Nolla, El berenar d’Ulisses, 2009

68. Helena Tornero, Apatxes, 2009. II

Premi 14 d’Abril de Teatre, 2009

69. Carles Mallol, M de Mortal, 2010

70. Josep Maria Miró i Coromina, La dona

que perdia tots els avions, 2010.

Premi Born 2009

71. Joan Lluís Bozzo, Còmica vida, 2010

72. Pere Riera, Lluny de Nuuk, 2010

73. Marta Buchaca, A mi no em diguis

amor, 2010

74. Neil Labute, Coses que dèiem avui,

2010

75. Damià Barbany, Prohibit prohibir,

2010

76. Michel Azama, La Resclosa, 2010

77. Ferran Joanmiquel Pla, Blau, 2010

VIII Premi Joaquim M. Bartrina,

Reus 2009

78. Evelyne de la Chenelière, Bashir

Lazhar, 2010

79. Josep M. Benet i Jornet, Dues

dones que ballen, 2010

80. Carles Batlle, Zoom, 2010

81. Ferran Joanmiquel Pla, Blau, 2010

82. Daniela Feixas, El bosc, 2011

83. Guillem Clua, Killer, 2011

84. Marc Rosich, Rive Gauche, 2011

85. August Strindberg, Creditors, 2011

86. Lluïsa Cunillé, El temps, 2011

87. Maria Aurèlia Capmany i Xavier

Romeu, Preguntes i respostes sobre

la vida i la mort de Francesc Layret,

advocat dels obrers de Catalunya,

2011

88. Cristina Clemente, Vimbodí vs.

Praga, 2011

89. Josep Maria Miró i Coromina, Gang

bang (Obert ﬁns a l’hora de l’Ànge-

lus), 2011

90. Joan Rosés, Falstaff Cafè (Els pallas-

sos de Shakespeare), 2011

91. Marc Rosich, Car Wash (Tren de

rentat), 2011

92. Sergi Pompermayer, Top model,

2011

93. Aleix Puiggalí, Al fons del calaix,

2011

94. Jordi Casanovas, Una història cata-

lana, 2012

95. Joan Brossa, Poesia escènica I: Al

voltant de Dau al Set, 2012

96. Josep Maria Miró i Coromina, El

principi d’Aquimedes, 2012

97. Jordi Oriol, T-error, 2012

98. Marc Angelet, Voyager, 2012

99. Marilia Samper, L’ombra al meu

costat, 2012

100. Joan Brossa, Poesia escènica II:

Strip-tease i teatre irregular (1966-

1967), 2012

101. Joan Brossa, Poesia escènica III:

Mirades sobre l’amor i la vida

(1956-1962), 2012

102. Toni Cabré, L’inútil, 2012

103. Mercè Sarrias, Quebec-Barcelona,

2012

104. Damià Barbany, Lizzie Mc Kay,

2012

105. Pere Riera, Barcelona, 2013

106. Josep M. Benet i Jornet, Com dir-

ho?, 2013

107. Helena Tornero, No parlis amb

estranys, 2013

108. Harold Pinter, Terra de ningú, 2013

109. Josep Maria Miró, Fum, 2013

110. Tennessee Williams, La rosa tatua-

da, 2013

111. Raúl Dans, Un corrent salvatge,

2013

112. Jordi Faura, Groenlàndia, 2013

113. Marta Momblant, Resposta a cartes

impertinents, 2013

114. Serafí Pitarra i Pau Bonyegues, El

cantador, 2014

115. Marivaux, El joc de l’amor i de

l’atzar, 2014

116. Rafael Spregelburd, Falk Richter i

Lluïsa Cunillé, Fronteres, 2014

117. Joan Brossa, Poesia escènica IV: Els

déus i els homes, 2014

118. Joan Brossa, Poesia escènica V:

Estar al món el 1953, 2014

119. Joan Brossa, Poesia escènica VI:

Circ, màgia i titelles, 2014

120. Àngels Aymar, Carles Batlle, Joan

Cavallé, Beth Escudé i Gallès, Albert

Mestres. Espriu x dotze, volum 1,

2014

121. Pau Miró, Enric Nolla i Gual, Josep

Pere Peyró, Gemma Rodríguez,

Mercè Sarrias, Gerard Vàzquez, Te-

resa Vilardell, Espriu x dotze, volum

2, 2014

122. Alexandre Dumas ﬁll, La Dama de

les Camèlies, 2014

123. Marc Artigau i Queralt, Un mosquit

petit, 2014

124. Dimitris Dimitriadis, Moro com a

país, 2014

125. Paco Zarzoso, L’eclipsi, 2014

126. Carles Mallol, Mata el teu alumne,

2014

127. Serafí Pitarra, Liceistes i cruzados,

2014

128. Thomas Bernhard, El President,

2014

129. William Shakespeare, El somni

d’una nit d’estiu, 2014

130.

Lina Prosa. Traducció d’Anna Soler

Horta. Il·lustracions: Anna Bohigas i

Núria Milà, Lampedusa Beach

, 2014

131. Josep M. Muñoz Pujol, L’Home del

Billar

, 2014

132. Toni Cabré, Les verges virtuals, 2014.

Premi del Crèdit Andorrà, Andorra

2013

133. Damià Barbany, Kabaret amb K,

2014

134. Eduardo De Filippo, L’art de la

comèdia, 2014

135. Josep Palau i Fabre, Mots de ritual

per a Electra, 2014

136. Joan Brossa, Poesia escènica VII: La

societat i el camí personal, 2014

137. Joan Brossa, Poesia escènica VIII:

Postteatre i Teatre de carrer, 2014

138. Joan Brossa, Poesia escènica IX:

L’oﬁci de viure, 2014

139. Narcís Comadira, L’hort de les

oliveres, 2015

140. Elisenda Guiu, Explica’m un conte,

2015

141. Lluïsa Cunillé, El carrer Franklin,

2015

142. Albert Arribas, Selecció, 2015

143. Xavi Morató, Un peu gegant els

aixafa a tots, 2015

144. Federico García Lorca, El público,

2015

145. Arthur Schnitzler, El professor Bern-

hardi, 2015

146. Helena Codorniu, Sabine Dufrenoy,

Marián de la Chica, María José Lizar-

te, Simfonia de silencis, 2015

147. Jordi Oriol, La caiguda d’Amlet (o la

caiguda de l’ac) / L’empestat, 2015

148. Laura Freijo Justo, El rap de Lady M,

2015

149. Molière, Dom Juan o el festí de

pedra, 2015

150. Ramon Llull, Adaptació per a teatre

de Cinta Mulet, Llibre de les bèsties,

2015

151. Manuel Molins, Bagdad, dones al

jardí, 2015

152. Molière, Don Joan, o el festí de

pedra, 2015

153. Jordi Prat i Coll, Josep Maria Miró,

Pau Miró, Marc Artigau i Queralt, Vic-

tòria Szpunberg, Albert Arribas, Marc

Rosich, Llàtzer Garcia, Llibràlegs,

2015

154. Pau Miró, Victòria, 2016

155. Lars Norén, El coratge de matar,

2016

156. Joan Guasp, Llull: l’amic de l’Amat,

2016

157. Marc Artigau i Queralt, Caïm i Abel,

2016

158. Llàtzer Garcia, Sota la ciutat, 2016

159. Enric Nolla Gual, Tu no surts a la foto,

2016

160. Sergio Martínez Vila, L’obediència de

la dona del pastor, 2106

161. Damià Barbany, Kriptonita, 2016

162. Marcela Terra, Desterradas, 2016

163. David Mamet, traducció d’Anna Soler

Horta, Una vida al teatre, 2016

164. Marc Garcia Coté, Niu, 2106

165. Bernard-Marie Koltès, En la solitud

dels camps de cotó, 2016

166. Josep Maria Benet i Jornet, La desa-

parició de Wendy, 2016

167. Joan Brossa, Poesia escènica X: Fre-

golisme o monòlegs de transforma-

ció (1965-1966) Primera part, 2016

168. Joan Brossa, Poesia escènica X: Fre-

golisme o monòlegs de transforma-

ció (1965-1966) Segona part, 2016

169. Joan Brossa, Poesia escènica XII:

Icones per a 1962, 2016

170. Mercè Rodoreda, La senyora Florenti-

na i el seu amor Homer, 2016

Textos a part Teatre clàssic

1. Fiódor Dostoievski, El gran inquisidor,

2008

2. Lluís Capdevila, La festa major de

Gràcia / Tierra sin primavera. Dues

obres del teatre de l’exili republicà,

2015

3. Anton Txèkhov, La gavina, 2016

4. Josep Anselm Clavé, L’Aplec del

Remei, 2016

Textos a part Teatre per a joves

1. Ignasi García Barba, El delegat, 2016

2. Pere Anglas, Robinson Crusoe, 2016

3. Helena Tornero Brugués, Submer-

gir-se en l’aigua, 2016

4. Cristina Clemente, Consell familiar,

2016

5. Marta Solé Bonay, Límits, 2016

Textos aparte

Teatro contemporáneo

1. Juan Pablo Vallejo, Patera, 2004.

Premi Born 2003

2. Toni Cabré, Navegantes / Viaje a

California, 2005

3. Fernando León de Aranoa, Familia,

2005. Adaptación de Carles Sans

4. José Luis Arce, El sueño de Dios,

2005. Premi Born 2004

5. Joan Casas, El último día de la crea-

ción, 2006

6. J. Carlos Centeno Álvarez, Anita

Rondó, 2006

7. Antonio Álamo, Veinticinco años me-

nos un día, 2006. Premi Born 2005

8. Rebecca Simpson, Juana, 2007

9. Antonio Morcillo, Firenze, 2008

10. José Sanchis Sinisterra, Valeria y los

pájaros, 2008

11. Richard France, Su seguro servidor

Orson Welles, 2008

12. Carlos Be, Llueven vacas, 2008

13. Santiago Martín Bermúdez, El

tango del Emperador, 2008

14. José Sanchis Sinisterra, Vagas

noticias de Klamm, 2009

15. Gerard Vàzquez / Jordi Barra, El

retratista, 2009

16. Marcela Terra, La Espera / Simone /

Entre las Olas, 2014

Textos aparte Teatro clásico

1. Friedrich Schiller, Don Carlos, 2010

William Shakespeare

Traducció de Joan Sellent

xxx

RICARD III

William Shakespeare

RICARD III

Ricard III, el rei més controvertit entre tots els grans per-

sonatges creats pel monstre de Stratford, protagonitza

aquest magnètic viatge al fons de l’ànima humana i al do-

lor que poden causar les diﬁ cultats d’acceptar la pròpia

identitat. Un periple colpidor, amb una teatralitat explosi-

va hereva dels grans retaules dramàtics medievals.

L’ascensió imparable d’un ésser marginat a causa de les

deformitats físiques, que amb el seu afany insaciable de

poder arribarà a ocupar el tron d’Anglaterra ﬁ ns que s’aca-

barà trobant atrapat en el remolí dels seus propis buits,

disposat a oferir tot el regne per un simple cavall que li

permeti continuar la seva lluita.

William Shakespeare. Fill d’un guanter i comerciant de pell,

fusta i llana, és molt probable que estudiés a la Grammar

School de Stratford, i posteriorment es fes actor per esdeve-

nir després dramaturg. Després d’actuar durant tres anys en

la companyia «del Camarlenc» a The Theatre, va començar a

escriure les seves grans obres teatrals. L’any 1597 la compan-

yia va aconseguir un nou teatre, The Curtain, i va col·laborar

en un tercer, The Globe, construït el 1599.

Amb la mort de la reina Elisabet l’any 1603, la companyia

«del Camarlenc» va passar a tenir el rei James I com a patró,

esdevenint així «Els homes del rei». Cap a l’any 1611, Shakes-

peare va deixar d’actuar i es va retirar a Stratford-on-Avon,

on va morir l’any 1616.

ISBN: 978-84-946619-0-7