.
204
T
E
A
T
R
E
N
A
C
I
O
N
A
L
D
E
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
ISBN: 978-84-949544-8-1
Antonio Tarantino
Traducció d’Albert Arribas
STABAT MATER
Antonio Tarantino
STABAT MATER
Antonio Tarantino (Bolzano, 1938). Pintor i dramaturg.
És una de les veus més originals del teatre italià, amb
una llengua pròpia molt particular en què l’oralitat
aparentment espontània de la seva escriptura conté una
força poètica de gran bellesa i brutalitat. Amb les seves
obres s’ha acostat tant a personatges marginals com a
alguns dels principals confl ictes polítics de la segona
meitat del segle XX. Entre els seus títols més destacats,
a més dels Quatre actes profans dels quals forma part
Stabat Mater, es poden destacar Una tragèdia alemanya,
La casa de Ramala, Gramsci a Turi, Tractat de pau o Verdi
a Nàpols.
Stabat Mater. Com si es tractés d’un oratori profà
contemporani, una prostituta es plany per la desaparició
del seu fi ll, un jove llibertari que ha estat detingut per
la policia acusat de terrorisme. La solitud de la mare
davant del dolor, l’eterna dignitat dels desheretats i
la memòria soterrada dels mites religiosos es revelen
musicalment en una xerrameca grollera, irreverent i
profundament commovedora. Stabat Mater és la primera
part de la «teatralogia de la cura» dels Quatre actes
profans d’Antonio Tarantino, juntament amb La Passió
segons Joan, Vespres de la Beata Verge i Lluentons. Amb
els anys, l’obra ha esdevingut un clàssic del teatre italià
contemporani, pel seu magnetisme verbal i la seva força
ètica.
.
STABAT MATER
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot
ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, tret de l’excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a l’editor
o a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer
còpies digitals d’algun fragment d’aquesta obra.
Edita: Arola Editors
1a edició: Gener del 2019
© del text: Antonio Tarantino
© de la traducció: Albert Arribas
Disseny gràfic: Fèlix Arola
Impressió: Gràfiques Arrels
ISBN: 978-84-949544-8-1
Dipòsit legal: T 167-2019
Polígon Francolí, Parcel·la 3
43006 Tarragona
Tel.: 977 553 707
Fax: 902 877 365
arola@arolaeditors.com
arolaeditors.com
Col·lecció Textos a Part
STABAT MATER
(Oratori per a una sola veu)
Antonio Tarantino
Traducció d’Albert Arribas
«Disfressats amb noms»
(James Joyce, Ulisses)
PRIMERA ESTRENA
La primera estrena de l’obra Stabat Mater va ser al Teatro il
Vascello de Roma el 16 de maig del 1994, amb la següent
fitxa artística:
Direcció Cherif
Intèrpret Piera Degli Esposti
Escenografia Arnaldo Pomodoro
Vestuari Cabiria D’Agostino
Il·luminació Paolo Ferrari
ESTRENA AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
Aquesta traducció catalana de l’obra Stabat Mater es va
estrenar als magatzems del Teatre Nacional de Catalunya el
25 d’abril del 2019 amb la següent fitxa artística:
Direcció Magda Puyo
Intèrpret Montse Esteve
Imatge vídeo Júlia Simó Puyo
Espai sonor Lucas Ariel Vallejos
Producció
Teatre Nacional de Catalunya i Companyia de Montse Esteve
Teatre Nacional de Catalunya
Temporada 2018-2019
Direcció artística de Xavier Albertí
Patrocinador del TNC: Fundació Damm
- 11 -
A PROPÒSIT DE STABAT MATER
Quan explorem la relació essencial entre allò Autèntic i allò
Inautèntic, constatem que tot el que ens envolta, tot el que
contribueix a fer de nosaltres el que som, operant segons la
dinàmica de la inflació i la devaluació, cau —ens fa caure—
sota el domini d’allò Inautèntic, fins a evaporar qualsevol
«contingut» i atènyer el grau zero del valor en qualsevol cosa
relació fet idea sentiment o representació.
Encara avui, allò Inautèntic és l’instrument antihumanístic
més poderós —si no l’únic—; i per tant, també l’únic revo-
lucionari, l’únic revelador, l’únic blasfem. Allò Inautèntic —i,
al seu interior, el germen conceptual d’allò Autèntic— s’alça
vigorosament contra aquella vana hipòstasi humanística que
fou l’Home, amb tots els seus guarniments religiosos polítics
estètics, s’alça contra aquell ídol geomètric que —tesi rere
tesi— ens va conduir, amb total autoritat, al temple de la més
irrefutable de les demostracions: Auschwitz.
Sense cap mena de dubte, es pot considerar que la força
més subversiva, l’enemic més coherent d’aquest ninot de
paraules relligades amb pell que fou i encara és l’Home, és
la Maquinària mundial que produeix desvalors, postmerca-
deries: coses i imatges que tendeixen cap a un estat d’una
- 12 -
lleugeresa superior, d’una santedat en els actes i els projectes
que es mostra en el contingut-zero del valor, en la perspectiva
teòrica (teològica?) d’un alliberador desvalor absolut capaç de
salvar-nos no del treball sinó de l’Home.
Després de Hitler, l’única voluntat capaç d’establir amb
estricte rigor una solució final per a aquell ocellet vague i
commovedor que encara avui, embolcallat en el seu plomatge
virolat, saltironeja per les branques esporgades d’un escar-
ransit arbre de la Raó i ens delecta amb les seves fantasies
melodioses, és la devaluació sistemàtica que sempre comporta
tota inflació —la mare de la Inautenticitat—, la qual, després
d’haver minat les columnes aristotèliques d’aquell paradigma
mimètic mil·lenari, ha provocat la fallida de la celebrada em-
presa Forma & Contingut.
Naturalment, en la praxi devaluativa —del nostre pre-
sent— s’hi amaga —gràcies a déu— una Tebaida sense
fronteres que l’autèntic esperit d’allò Inautèntic desitja mís-
ticament tal com l’eremita anhela la seva caverna, l’estilita la
seva columna, l’anacoreta el seu desert. Fatídicament.
Fatídicament perquè la Maquinària, que —merescuda-
ment— ens condueix a un fi (a una fi) —que els antics ja van
reconèixer i s’anomena Economia: la proliferació de l’oikos, el
seu increment il·limitat— és ella mateixa filla d’un càlcul d’una
tècnica d’una ciència: és Raó, ratio. És la personificació d’un
orgull intel·lectual desmesurat, d’una insuficiència mesquina
per part de l’Home a l’hora d’assumir —amb saviesa i prudèn-
cia— el càrrec de guardià dels misteris arcans i de la puixança.
- 13 -
En aquesta època d’ombres, el llenguatge erràtic (esplèn-
didament erroni) d’allò Inautèntic, la Paraula descomposta,
marginada, fugada dels seus antics dominis, dels seus teatres
narratius, la qual ja es troba en retirada en tots els àmbits es-
crits i orals de l’esperit, ens representa amb moltíssima dignitat.
A nosaltres, i les nostres aspiracions a la veritat i a la bellesa!
a l’amor, al plaer! a la felicitat!
Tot i així, quan ens envaeix allò Inautèntic, a l’interior de
la seva blasfèmia s’hi amaga un oracle particular, una clau
secreta del paradís: potser és gràcies a la seva manca de
consciència i gràcies a la seva naturalesa sempre inadequada,
dispersa desorganitzativa indefinidora, estranya estrangera
estranyadora, que allò Inautèntic ens salvarà: perquè sempre
es (ens) deixa fer, es (ens) deixa captivar per algun destí, per
algun embriagament. Per alguna fi.
«M’he esgarriat de tant pelar-me-la». És el lament extrem,
el sospir humil i alhora grandiós d’un déu caritatiu i discret
en el seu últim alè abans d’abandonar un cos inhospitalari. I
que la pietat d’un Zavattini de bronze posa als llavis del seu
monumental Toni Ligabue.
Els artistes, quan s’autoretraten, no escatimen en els seus
materials principals, substància del món i història: l’or i el fang.
Antonio tArAntino
Torí, setembre del 1992
- 15 -
I
Maria, Mari, Meri:
...però és que Giovanni amor meu
d’esperar-te jo t’he esperat
vaja ja ho crec que t’he esperat
i no m’ho diguis que no t’he esperat
per favor
no m’ho diguis més això perquè d’esperar-te
jo t’he esperat
collons que si t’he esperat i
no ho diguis que no t’he esperat
això no m’ho diguis ni de broma que Giovanni amor
jo soc capaç d’acabar-te arrencant-te un ull
goita que t’acabaré arrencant-te un ull em sents
et deixaré sense ulls
i no faig gens de broma eh jo
tu ja ho saps Giovanni que no faig gens ni mica de broma
perquè d’esperar-te t’he esperat
i jo vinga trucar
sí hola? que hi és el Giovanni? ah no?
que ha sortit amb la carraca?
sí ha sortit amb la carraca
- 16 -
però després torna eh el Giovanni
qui ets? que ets la Maria? ah hola Meri
què tal et va l’amor?
que sí que sí que el Giovanni torna
tu no pateixis que aquest torna
collons si torna i és que si no em torna
aquest em torna aquest em torna
hòstia si torna
tu no pateixis que aquest torna
ja t’ho diré jo si no em torna
tu Mari tu passa de tot
però què dius tu passa de tot
jo no passo de res per res del món
jo no passo
què tinc cara d’imbècil o què?
però què ets burra com vols que passi de tot?
és que ni se’m passa pel cap saps
que jo subnormal no soc i
an el Giovanni li trencaré la cara saps li trencaré
però tu què et penses?
que si un et diu que tu compta que an allà les deu hi soc
i en canvi no hi és an allà les deu
jo és que li trenco la cara perquè
burra no soc
que clar ell em diu: tu compta que hi soc an allà les deu
i en canvi an aquí doncs no hi és
i et dic que no hi és i no hi és i punt
perquè a vere que jo de rellotge n’en tinc i
no és que tampoc sigui un rellotge de plàstic dels moros
- 17 -
no no un omega és lo que tinc jo res de merdúfies
i si alguna cosa no es fa amb un omega són bromes
que és una cosa delicadíssima eh
moviment en àncora vint-i-cinc robins
una delicadesa suïssa, aixins que de bromes cap ni una
i si un omega et diu que ja són les deu
collons que si són les deu
sols faltaria que no fossin ja les deu
i és que si t’ho està dient un omega
pots comptar que ja seran les deu a tot arreu:
i an el Giovanni an aquí no se li veu ni el pèl
que ni tampoc dissabte passat se li va veure el pèl per aquí
i jo clar mira doncs vinga trucar a la seva senyora
sí hola que hi és el Giovanni? ah no?
i quan és que torna el Giovanni?
que ets la Meri? ai hola Meri
què tal et van els ovaris?
però tu no pateixis eh que el Giovanni torna
aquest em torna ja t’ho diré si aquest em torna
que em torna i tant que em torna
tu passa de tot eh que aquest torna
collons si torna
però serà burra la tia! què dius tu passa de tot i passa de tot
que des del dematí que li vaig an el radere
an el Giovanni
i si alguna cosa no puc és passar-me el dia sencer
anant-li an el radere an el Giovanni
an aquest borinot
tu tranquil·la Maria que si jo et dic a casa teva an allà les deu
- 18 -
és perquè estic an allà les deu a casa teva
que tu queda’t tranquil·la Maria
que t’ho juro per déu
que tu an allà les deu tu em tens an aquí
que tu tranquil·la que jo vinc an allà les deu
hosti hosti collons que si vinc
an allà les deu
que si tu em deixes menjar-te les tetes com l’altra vegada
hosti jo vinc collons que si vinc hosti
tu saps que jo soc dels que ve Meri
collons si vinc
i que si et dic que an allà les deu jo vinc és que vinc:
tu prepara’t les teves tetotes que és que jo vinc i
després t’ho compro tot com l’altre cop
pantalons camises suèters jaquetes abrics
hivermeables
que Meri jo t’ho compro tot
tu ja ho saps que jo de comprar jo compro
però què tens tu de comprar tros d’imbècil!
si tu no compres mai res no compres,
però a vere quan compres tu quan compres?
i digue’m quan compres que jo lo meu ho tinc tot an aquí
i an els moros jo no els hi donc res
perquè aquests donen poquíssim
dugues mil vols?
què dius dugues mil tu moro de merda
Giovanni que jo la sé molt llarga
no els hi deus pas have’ls-hi vengut tot an els moros no?
que aquests no donen quasi res no donen quasi res! quasi res?
- 19 -
no! res de res no donen aquests
res de res de res no donen aquests
però què donen a vere aquests moros? res de res no donen
i jo no els hi he donat lo meu per res Giovanni amor
però si tu em dius que vens an allà les deu
i an allà les deu no m’has vingut
jo què faig? què faig Giovanni?
agafo de seguida el telèfono i telefono an a la teva senyora:
sí hola que hi és el Giovanni?
ha sortit amb la carraca a primera hora del dematí?
i quan torna aquest tros d’imbècil del Giovanni
cony de senyora
quan torna aquest tros d’imbècil que el malparit
em va jurar que an allà les deu estava a casa meva
per controlar tot lo meu
però jo senyora la sé molt llarga
i an a més un rellotge sí que el tinc
collons que si el tinc un omega poca broma eh
jo tinc un rellotge com déu mana autèntic
res de merdúfies senyora meva
que era de mon pare el rellotge
i se n’en va anar-se’n a lluitar a l’àfrica a albània a grècia
amb el seu omega
que s’hi va tindre’s de batre-s’hi en retirada a cirenaica
que el pobre desgraciat es va fotre dos-cents quilòmetres
corrents per el desert de bengasi a marsamatruk
tot això corrent amb els anglesos an el cul
i ell vinga córrer sense parar
amb el seu omega, una cosa delicadíssima
- 20 -
una cosa com déu mana
àncora vint-i-cinc robins
que ja només això ja són una fortuna,
i se’l va tornar-se’l a emportar cap a casa
però el pobre va pillar aquell emfisema pulmonar
que el sentien fins a la plaça san carlo, el sentien
an aquell pelacanyes
que és que ell senyora meva no era un datpelcul titafluixa
com el Giovanni i ja me la perdonarà la parauleta
i si deia an allà les deu és que eren les deu
no com aquest malparit del seu marit
i ja me la perdonarà la parauleta
que em va dir Meri tu tranquil·la
que jo hi soc an allà les deu...
l’ha vist vostè?
perquè lo que és jo
que aquest tros de merda-seca
i ja me la perdonarà la parauleta
a saber an avonte se’n deu haver anat a endinyar l’estaca:
tu tranquil·la Maria que si jo et dic que vinc, és que vinc!
collons que si vinc hosti hosti!
cony si vinc
de què de què de què tens de vindre,
amb aquesta barrica de senyora que tens
que fot més pudor que un motllo de gorgonzola
i tu no vens mai perquè amb aquesta
quasi tens de portar una mascareta d’oxigen
i a saber reietó meu an avont te’n deus tindre’n d’anar-te’n
per una puta palla de merda
- 21 -
amb aquesta tina de senyora que tens
però tu quan coi penses vindre mosqueta morta
però què coi però què coi tens de poguer vindre
amb aquesta tina de gorgonzola que et vas triar-te
ja arribo ja arribo! jo an allà les deu hi soc
que ja vinc que ja vinc que ja vinc
hosti hosti hosti que si ja vinc Meri
mira si ja vinc
però tu carn d’escarni com vols vindre
que ja vinc, que ja vinc i t’ho compro tot lo teu
pantalons camises suèters jaquetes abrics
hivermeables
que Meri jo t’ho compro tot, marranota meva
tu deixa’m menjar-te les tetes que després t’ho compro tot,
però no li deus haver pas vengut lo teu an els moros
que aquests no donen quasi res Maria quasi no donen res
dugues mil vols?
ves-te’n a cagar an a l’era borinot de merda
però tu què et penses
què tinc cara d’imbècil o què?
dugues mil lires però què dius
que jo ho tinc tot lo meu i molt maco molt maco
maquíssim
i an els moros jo no els hi donc res
que aquests no paguen
no donen quasi res, no donen quasi res no donen
no donen quasi res i an a mi lo meu m’importa:
goita quines coses
goita quins pantalonets
- 22 -
sí sí són un pèl estrets an a la cintura sense pinces
sí sí són cenyits acampanats estrets
però si em fico a dieta si m’hi fico
sols tallarines amb mantega i formatge dos ous fregits
un donsimon i un piti per baixar-ho tot
jo hi torno a entrar-hi en tot això meu inclús en els suèters
jo hi torno a entrar-hi inclús en els suèters
i an a tu pots comptar que sols t’ho venc
a dugues mil la peça
a prendre pel cul tu i els moros que aquests no donen quasi res
però tu tampoc no és que siguis gaire esplèndid
dugues mil dugues mil però què dius
jo em fico a dieta
sols tallarines amb mantega i formatge dos ous fregits
un donsimon i uns quants cigarros per baixar-ho,
que si fumo una micona més jo an a lo meu hi torno a entrar-hi
i an els moros no els hi donc res però és que ni res de res
que cada setmana surten dos barcos des de gènova
plens de coses que els moros compren per quatre duros
aquests ja se sap que no donen quasi res
i ho envien tot a l’àfrica
a casablanca a guribka a marraquès a la nostra cara
però jo no tinc aquell valor que té ta germana:
ai Giovanni!
que per dugues mil lires se’ls hi obre de cames an els moros
i és que els hi la mama inclús i tot
collons si els hi la mama per dugues mil lires
passin passin senyors moros
que ma germana per dugues mil lires els hi la mama
- 23 -
passin passin! oi Giovanni?
que tu aquesta mena de negocis
sempre els has fet reiet meu
que sempre els has fotut
que ets un porc i un aprofitat?
però és que si m’hi fico a dieta
jo an a ta germana ja no la vec ni en pintura,
si m’hi fico a dieta
dos ous fregits tallarines amb mantega i formatge i avall!
i ta germana
ja els hi pot ana’ls-hi a fumar el puro an a tots els moros
i jo lo meu m’ho fico jo, la meva roba
no els-e l’hi venc an els moros per dugues mil lires
dugues mil? ves-te’n a cagar a l’àfrica!
que cada setmana surten dos barcos
carregats de coses nostres cap a guribka i marraquès
i jo an aquests no els hi donc res,
que aquests són gent que no paguen, de debò que no paguen
i jo no soc com ta germana
cony de Giovanni amor meu,
que jo soc una bona cristiana, amb comunió bateig confirmació
i tot lo que mana nostro senyor jesucrist,
no com aquesta sarraïna de la teva senyora!
ai Joanito
que te la van encolomar les germanetes de la caritat,
per bona te la van donar per bona
i et van ben ensarronar-te
que aquesta en comptes de sana,
aquesta estava esquinçada, pel davant i pel radere
- 24 -
què verge però què dius de verge Giovanni
aquesta era la verge dels plàtanos
i ja estava esbotifarrada pel davant i pel radere
compta que la meva dona la vaig desvirgar jo!
desvirgar però què dius tu desvirgar Giovanni
rei
aquesta en el seu moment
ja li havia fet el servei complet an a tota la família
primer an el seu papa, després an a tots els germans,
i després la van abandonar-la an a les germanetes de la caritat
perquè era una delinqüenta
i an a tu et van ensarronar com un imbècil,
i en quatre anys ja t’ha agafat seixanta quilos
quinze cada any, tu mateix ho vas dir-ho
i vas fer tots els teus càlculs:
quinze quilos cada any t’ha augmentat la teva senyora
i en aquests quatre anys s’ha reduplicat
però què fas Giovanni et plantes o redupliques? ha ha ha
que amb això d’aquesta dona t’has convertit
en una llegenda Giovanni
el Giovanni es planta o reduplica? ha ha ha
i tu an a la teva senyora ja no la portes enlloc:
primer perquè et fa vergonya
i segon an a més perquè an a la camioneta aquesta no hi entra
i si la portes a fer un tomb la tens de ficar al radere an a la caixa,
i tu amb la teva senyora al radere an a la caixa
no vols sortir a fer un tomb,
perquè no fa gaire maco
oi Giovanni que no fa gaire maco anar amb la dona
- 25 -
an el remolc? què passa?
que et fa vergonya Giovanni?
que aquesta fot més pudor que un barril de gorgonzola
i tu an a la cabina no la vols
que si tu ja tenies asma
i an a més portes la dona an a la cabina la dinyes an allà mateix
i tu tens de portar una mascareta d’oxigen
i és que ni els moros se li tiren a sobre
ni els moros amb lo morts de gana que van sempre,
que el dimoni se’ls emporti
an ells i an aquest pollós de ministre fumat
que els ha fet vindre fins aquí perquè és un un tros de marica
degenerat
i li agrada veure la seva senyora ficant fil a l’agulla
amb dos moros a la vegada
un pel davant i l’altre pel radere
amb els moros rebentant-li els ovaris
que aquests no són per res normals com els nostres
aquests no la tenen normal per res
i s’hi tenen de fotre les anelles aquelles que si no
et rebenten els ovaris
i tu reina t’hi quedes an allà sota com en una operació
però les senyores dels ministres elles tampoc són normals per res
les ties van totes fumades i en aixins que veuen un moro
se’ls hi para el cervell
que tenen el cervell intoxicat per les polles dels moros
i en aixins que un els-e l’hi ensenya
les ties ja no entenen res més
i allavontes hala!
- 26 -
i se n’en van amb ells sense cap anella
i acaben amb els ovaris rebentats
i se n’en tenen d’anar-se’n a casablanca perquè els hi canviïn
perquè és aixins Giovanni amor meu de merda
que lo dels moros no és un sexe normal;
és un sexe pervers
i an a les senyores dels ministres sols els hi agrada el sexe pervers
no com an a la teva senyora
que allà les nou del dematí ja s’ha fotut
dos donsimons
sí hola? que hi és el Giovanni? qui el demana?
que ets tu Maria? ai hola Meri què tal et va l’amor?
però de quin amor em parles tu barril de gorgonzola
que no ets res més que això
pensa en el teu d’amor
que el Giovanni ja fa dos anys que no te la passa ni per sota el nas
perquè li fots fàstic
sí hola? que hi és el Giovanni? ha sortit amb la carraca per feina?
i tant per feina i tant! però de quina feina parles
que aquest sempre està perseguint refugiades immigrantes
evacuades escapades de casa
si inclús es tira les alliberades del manicomi
1
,
que aquestes se t’obren de cul per un piti i una copeta,
no em facis riure tu barrica de merda
però de quina feina parles
1 Literalment, «les de la 180», en referència a la llei 180 de 1978 impulsada pel psiquiatra
Franco Basaglia, una llei pionera que impedia tancar un pacient per malaltia mental en un
manicomi contra la seva voluntat, i que volia promoure la progressiva eliminació d’aquests
centres i l’alliberament de nombroses persones que hi havien estat recloses contra la seva
voluntat. (N. del t.)
- 27 -
que el Giovanni té vocació de macarró
i an ell lo únic que li agrada és la pasta i tot lo d’aquí
vingui d’on vingui
sigui com sigui
ell se n’en va amb totes
si inclús amb sa germana se n’en va anar-se’n
que an aquesta també la van esbotzar-la els moros
i la van portar-la a sant joan de déu
amb els ovaris rebentats
i allavontes ja tant se li’n dona, que inclús el Giovanni
té el sexe pervers
i si no ho sé jo això no ho sap ningú
però és que jo si em fico a dieta
jo els hi donc pel cul de cop an a totes aquestes els hi donc pel cul
an aquestes bergantes
em converteixo en una silueta en un figurí
que quan passo es té de girar tot cristo Joanito amor meu,
que inclús el rellotge te m’has polit
que si dius an allà les deu són les onze les dotze la una
les dugues del migdia
però què dius an allà les deu Giovanni meu de merda
i jo tot el dia anant-te an el radere com una burra
com una burra anant-te an el radere
sí hola hola? que hi és el Giovanni senyora barrica? ah no?
fa tot el dia que li vaig an el radere an el Giovanni
no en té ni idea de quan torna el penjat del seu marit? ah no?
però no si jo no em preocupo gens
és vostè senyora
la que hi té de pensar en la cornamenta pervertida
- 28 -
que porta el seu Giovanni
jo no m’hi vaig casar-m’hi no m’hi vaig
no m’hi vaig casar-m’hi i menos mal que el va arreplegar-lo vostè
barrica meva
que aquest és un sac d’errors i de mentides
i de bronquitis
i és vostè qui hi té de pensar-hi vostè
en aquest perdut del Giovanni
però què coi hi vol pensar-hi vostè
que an allà les deu ja porta an a sobre tres donsimons
i com coi hi vol pensar-hi en el Giovanni
amb tots aquests donsimons a dintre
no hi pensi en el Giovanni
que aquest en aquesta hora
ja s’haurà enxampat alguna desgraciada
sortida del manicomi
i un piti i una copeta
i ja li estarà ficant-la-l’hi en aquells ovaris senyora meva
i potser que es vagi fotent-se a dieta
que si no la polla del seu Giovanni
vostè ja se la pot fotografiar-se-la
com es fa amb els cadàvers
que an a vostè el Giovanni ja no li fa res de res
però és que res de res de res
i si m’hi fico jo a dieta
i en una setmana fumo una micona més i deixo una mica
el patxaran l’aperol el campari els cinzaninis
i algunes quantes cosetes de les que engorden
jo te’m poso com una verge romànica te’m poso
- 29 -
com una verge romànica
i la gent es tenen de girar per el carrer quan passo jo:
però aquesta qui és?
però no és ella no pot ser que sigui ella
però l’has vist aquesta? no és la Maria aquesta?
però com vols que sigui la Maria!
si sembla una verge romànica
aquesta!
aquesta la Maria no és
que jo la Maria la coneixo
no té aquesta silueta la Maria
aquesta sembla un figurí sembla
que aquella d’allà no és la Maria
no pot ser aquella bandarra de la Maria
aquella merda fregida de la Maria
però de debò que vols que aquella amb aquesta silueta
tan esplèndida sigui la Maria?
passa aquí home que no et crec
m’estàs prenent-me el pèl m’estàs prenent-me
el pèl m’estàs prenent-me’l
aquella d’allà la Maria?
passa home que m’estàs prenent-me el pèl
la Maria amb aquesta silueta tan esplèndida?
això ves-ho explicar-ho an els moros ves
que aquests tenen una ignorància espantosa
i no són per res com nosaltres aquests
aquests no són gens normals per res
i a casa seva no miren la tele;
que aquests són africans i no entenen res
- 30 -
no entenen res de res aquests amor meu
no són normals com nosaltres
africans són africans
que aquests ja tenen els semàforos gravats en el cervell
i a penes et veuen un semàforo pam!
es planten an allà al davant i ja no es mouen
i ja els hi pots ana’ls-hi explicant
aneu-se’n d’aquí que l’aire dels semàforos us va fatal
aneu-se’n an una altra banda aneu-se’n,
an avonte vulgueu, a l’àfrica, a cagar
an avont us vingui de gust!
però deixeu en pau els semàforos
deixeu-ho córrer que si no acabeu tots fatal,
amb aquesta pol·lució que n’hi ha en els semàforos
aneu-se’n d’aquí aneu-se’n an avonte vulgueu
a l’àfrica a egipte
an avont us vingui de gust però aparteu-se dels semàforos
que també obstaculitzeu la circulació obstaculitzeu
la circulació obstaculitzeu
vosaltres amb les vostres esponges i aquella mena d’espàtules
però fiqueu-se-les per on-te ja sabeu les vostres esponges
que an aquí això és la civilització això és
prou romanços
i an aquí tenim els nostres parabrises automàtics
tothom té un parabrises automàtic
no com vosaltres que teniu els camells sense res
sense parabrises automàtic ni sense res
sense matrícula sense llums
i ja m’ho crec ja que no teniu cotxes a casa vostra
- 31 -
perquè per tindre un cotxe a l’àfrica
tens de mantindre una família de moros
que et faci de parabrises automàtic
i si vols les llums tens de mantindre dos moros
per l’esquerra del davant i del radere
i dos per la dreta
del davant i del radere
que an aquí us hi ha fet arribar-hi la política
a vosaltres els moros
perquè no sou per res normals com els nostres
vosaltres no sou gens normals,
i us-e teniu de fotre unes rosquilles
per poguer anar amb les nostres dones
que tenen la castanyeta curta
no com les vostres que tenen una castanya llarga
que va bé per vosaltres us va bé
si no tindríeu que tenir una fàbrica
d’aquelles rosquilles per la polla
an allà a casa vostra
però a casa vostra no n’hi ha fàbriques
perquè els camells ja van sols van sols
i aixins no cal cap fàbrica
i allavorens vosaltres veniu an aquí
veieu els semàforos
i us-e penseu que són una tele
i us planteu tot el dia an els semàforos
i insulteu les senyores les insulteu
i si no us-e donen mil lires
vosaltres els hi traieu la vostra castanyola
- 32 -
i els hi la fiqueu sota el nas de les nostres senyores
i us-e la peleu aixís
grossa modo
i les nostres senyores tenen d’afluixar les mil lires
perquè si no els hi traieu la castanyola
i els hi la fiqueu a sota el nas
en els semàforos
que foteu fàstic foteu
i ha sigut la política la que us ha fet vindre an aquí a casa nostra
ha sigut la política
culpa de les senyores dels ministres
que volen un sexe pervertit
i us-e fan vindre us ho fan
i quan us-e la peleu an els semàforos
tanqueu els ulls i us escorreu sobre les nostres senyores
us hi escorreu
oi tant.
- 33 -
II
...però si jo hi he estat an a la Trabucco
collons que si jo hi he estat
i li he dorat la píldora jo an a la Trabucco
mecagonjudes si no li he vengut la moto an a la Trabucco
que aquesta sembla que els calés els fiqui de la seva butxaca
i mira que en canvi ella res de res no hi fica res de res
no hi fot una puta merda
i l’he esperat una hora la Trabucco jo
perquè tu la Trabucco si és que la vols pillar-la
te tens d’empassar-te una espera d’una hora
que si no res de res Giovanni amor meu
que tu no hi eres an allà les deu ni en aquella vegada
de la Trabucco
i jo tinc el meu omega i ho puc dir-ho
que tu an allà les deu no hi eres ni en aquella vegada
de la Trabucco, que és una vagarra aquesta
que an abans de rebre’t
t’estaborneix amb cinquanta mil trucades
i que si l’encarregat i que si la professora Diotallevi
i que si l’assessor i que si l’administrador
- 34 -
però mecagondena quina mania
quina poca serietat mecagonjudes
sí hola professora Diotallevi?
hola sí soc la Maria Croce
què tal el seu nano? estudia?
ah sí? ai no i que si allò i que si això i que si allò altre
an a mi no em toquis els collons senyora Trabucco
que no calles ni sota l’aigua no calles
però afluixa la mosca
que sembla que els calés els donguis els del teu sou sembla
però afluixa i mou el cul
que de còmoda sí que ho ets de còmoda
ets una vagarra estimada Trabucco
i que ja és l’hora d’anar a menjar
segui sisplau
no aquí no s’hi fuma això que fot aquesta pudor
guardi’s això que fa tanta pudor
però vostè què fuma senyora Croce?
calces usades assecades i trinxades?
per l’amor de Déu guardi’s això
però què guardi’s això ni quines hòsties
senyora Trabucco de merda,
ho veu això? ho veu bé això?
és un dupon
i ve de parís i no de moncalieri
això és un dupon
res dels moros res
que jo an aquells no res no els hi compro
que cada setmana surten tres barcos ben carregats
- 35 -
des de gènova
però ells de dupon no n’en tenen
que què vull?
per què no té an aquí el meu expedient senyora Trabucco
que jo tinc més antiguitat de servei
que totes les assistentes juntes
ja ho crec hosti hosti
mecagonjudes si en tinc d’antiguitat
que què vull? els calés vull
què és lo que vol que vulgui?
però si és que senyora Croce ja els hi els hem donat
i tant que els hi els hem donat
miri el seu dossier llegeixi
llegeixi senyora Croce que és alfabeta?
l’hi llegeixo jo?
ho sap molt bé que ja li hem donat moltíssim
en tot cas anem a veure què tal està aquest fill seu
què diantre senyora Croce
tenim de vigilar com es porta aquest fill seu
que sempre està fent el dropo està sempre
quina llàstima que sempre estigui fent el dropo
perquè té un bon cap
i si el tinguéssim a les nostres mans
hauria començat ja una carrera hauria
perquè un bon cap n’en té i tant si n’en té
mecagonronda si n’en té reina meva
un bon cap n’en té sí que n’en té
que té un coco aquest cony de fill
que sempre està fent el dropo
- 36 -
i nosaltres vinga pagar i pagar i pagar
i ja em perdonarà la sinceritat senyora Maria
però vosaltres a tots plegats se us-e tindria de tira-us-e an el Po
perquè no enteneu res de res
se us en en refot tot
sols serviu per ploriconejar
i per donar la llauna an a les oficines municipals
i a nosaltres ens-e teniu de donar això
i a nosaltres ens-e teniu de donar això altre
però què teniu de donar ni quines hòsties
nosaltres és que no us-e tenim de donar res
però és que res de res estimada senyora Maria
nosaltres no us-e tenim de donar una merda mecagondeu
mecagondeu si és que ni una merda no us-e tenim de donar
que vosaltres sols serviu per fica-us-e en el cinema
però a vosaltres se us en en refot tot
que veniu de deu en deu de vint en vint de trenta en trenta
us aposenteu en una habitació i després no pagueu res
res de res
ni llum ni gas ni aigua
paguen els imbècils que som nosaltres
sí que som nosaltres els imbècils
i vinga rondar per les oficines municipals amb els vostres nanos
que quan ja tenen tres anys ja són uns delinqüents
i ens ho tiren tot per terra
paperets kleenex xiclets escopinades
i ens-e tracten d’idiotes i de golfes
que no els hi pots deixa’ls-e sols ni un moment
que allavons s’ho fiquen tot an a la butxaca
- 37 -
diners llapissos telèfon carteres la màquina d’escriure l’abric
la bossa els guants el boli l’estilogràfica tot ho robeu tot
que no se us-e pot deixar sols ni un moment mecagondena
si és que inclús la taula de l’oficina us emporteu cap a casa
i de diners sí que us n’en he fet donar
i uns quants senyora meva li he proporcionat de diners
mecagondeu si no n’hi he regalat jo de diners
i xecs per al súper i xecs restaurant
i xecs de compra i per dutxa-us-e
perquè està clar que us-e teniu de rentar colla de ronyosos
i tant que si us-e teniu de renta-us-e
collons si us-e teniu de rascar a fons
i el sabó no us el teniu de menja-us-el
perquè està clar que vosaltres el sabó us el mengeu
si no no s’explica que amb tots aquests calés
que el consistori es gasta perquè us-e renteu
coi foteu aquesta pudor
que sembleu barriques de gorgonzola
que quan m’entreu an a l’oficina
jo tinc de fer vindre del cementiri la brigada de desinfecció
i tindre sempre un rexona an a la bossa
perquè amb vosaltres no se sap mai
i sempre tinc de tindre a mà un esprait desodorant
que sense l’esprait an aquí una s’hi pot morir-s’hi
i el consistori no ens-e dona mascaretes d’oxigen
amb respirador bombona i tal, per sobreviure
senyora meva
que jo de diners an a vostè n’hi he fet donar un fotimer
n’hi he fet donar-n’hi de diners an a vostè
- 38 -
senyora meva
poca broma eh
i tot plegat perquè us estigueu tranquils i calladets
que si no us-e comenceu a agita-us-e
a provoca-us-e aquelles crisis epilèptiques aquí an a l’oficina
i allavons tu corre a trucar an el cap de la guàrdia urbana
que faci vindre l’ambulància
i aixins us claveu tres setmanes d’hospital amb tot pagat
que per fotre-us fora us-e tenen d’enviar els antidisturbis
que si no vosaltres i una polla us en aneu d’allà
i després passeu per aquí a arrasar la caixa
i els imbècils de nosaltres vinga dona-us-e diners
perquè us-e porteu bé
i estigueu tranquils
que si no comenceu a tirar-ho tot per terra
paperets kleenex xiclets trossets de pizza blanca
de pizza en tomàquet olives avellanes i tota la pesca
i nosaltres com imbècils vinga a escombrar les vostres veces
i a dona-us-e diners perquè porteu a col·legi
aquells fills reconsagrats que teniu
però a vere és que quants en teniu de fills?
però per què no preneu cap protecció?
però que no n’en venen de paracaigudes allà avont-e viviu?
i si els vostres homes no es posen el paracaigudes
nosaltres quina culpa en tenim?
i els-e tenim de porta-us-els a col·legi nosaltres els vostres fills
que quan ja tenen tres anys ja són uns delinqüents
i tot lo que troben ho tiren a terra
i a col·legi sols hi van per pispar-hi coses i per fer-hi destrosses
- 39 -
per fica’ls-hi la mà a la butxaca an els nostres nanos
i tancar-se en els lavabos a masturbar-se amb aquells tebeos
que n’en van enxampar-ne un que amb set anys ja se la pelava
davant de la directora que an a més és una mica curta de vista
pobrissona que la tia és una tieta
una tieta conca
i la pobreta no havia vist mai una castanyola
i quan se n’en va adonar-se’n
pots comptar que quasi li agafa un cobriment de cor
que el fet és que li van tindre de donar uns calmants
an aquella pobra dona
i a vosaltres si és que no us importa res de res
que sembleu tallats tots del mateix patró
i els fills sembla que els-e feu en sèrie
tots uns lladres ignorants que vostè senyora meva
ha tingut una xamba que no li dic
amb aquest fill que té un coco té un coco
que si el tinguéssim nosaltres a hores d’ara
ja estaria fent cartera an a l’administració
collons que si estaria fent cartera an a l’administració
però amb la gent com vosaltres què es té de fer què
i ja em perdonarà la desfogamenta
però és que estic amargada amb vosaltres
que veniu aquí i se us en en refot tot
sempre robant ràdios i llantes de xapa
que inclús an el meu fiat ritmo se les hi han fotut
aquests mocosos vostres
que es passen el dia remenant els bolsos
de les assistentes
- 40 -
i vosaltres ens-e foteu la llauna
però ara senyora meva s’ha acabat el bròquil
s’ha acabat
que la regidoria ens-e talla els fondos an a tots
i aixins us fotereu també vosaltres
però que potser jo no ho sabia que el meu fill era un coco
senyora Trabucco de merda?
collons tu si ho sabia hosti tu si jo ho sabia
no necessito la teva ciència jo per sapiguer-ho
que el meu fill té aquell coco
que també m’ho diu sempre la Diotallevi m’ho diu
oi tant que m’ho diu la Diotallevi
sap senyora Croce el seu fill té un coco
aixís que no el deixi anar pel seu compte
que si el deixa anar pel seu compte es perdrà senyora
que es masturbarà amb la droga i amb les maricones
si el deixa anar pel seu compte
s’hi té d’anar al tanto al tanto s’hi té d’anar-hi
que an aquí an el col·legi ja l’han pillat masturbant-se
an els lavabos
i si s’emmerda amb els mariques
amb aquells mariconassos senyora
l’esgarrien amb tantes palles i tantes mamades
que aquests són els pitjors
i amb tantes palles i tantes mamades
ens-e prenen tota la substància
an el seu fill que té aquell coco
i li agafa una meningitis li agafa
oi tant que ens-e li agafa un cobriment i se’ns queda paralitzat
- 41 -
amb tantes palles senyora
que vostè té un capital a protegir
que inclús la directora va plorar quan va llegir els seus poemes
que va plorar oi tant que si va plorar
mecagonjudes si va plorar la directora,
que el seu fill se’l té de seguir-lo
perquè si no es tanca sempre an el lavabo amb els tebeos
per pelar-se-la
i nosaltres l’en tenim de treure’l que encara la té an a la mà
que ja està desarrollat com un home
i un cop quan l’estàvem buscant-lo pels lavabos
la tenia encara an a la mà
i es va escórre’s
i la directora pots comptar que quasi la dinya
perquè la tia és una tieta conca
i un desarrollat com el seu fill no l’havia vist mai
i la vam tindre de ventilar-la i ella plorava
com una ninona senyora
com una neneta plorava
que ella la castanyola d’un home no l’havia vista mai
i nosaltres tots vinga ventilar-la
que se’l té de seguir-lo sempre an aquest fill senyora
se’l té de seguir-lo contínuament
que l’hi dic jo
que el tinc de treure’l del vàter per la força
mentre el nano se m’està escorrent-se amb els ulls tancats
reina meva
que si s’emmerda amb els mariques l’hi esgarrien
de tant pelar-la-l’hi
- 42 -
i allavons adeu eh
adeu poemes adeu resums adeu redaccions
adeu eh senyora
que si s’emmerda amb els mariques aquests l’hi esgarrien
per sempre l’hi esgarrien
oi tant que l’hi esgarrien però vostè què es pensa?
que els nens es fan per passar l’estona?
doncs no reina meva oi tant que se’ls-e té de vigila’ls-e
que si no el carrer te’ls arreplega i te’ls esgarria
se’ls-e té de vigilar senyora oi tant que se’ls-e té de vigila’ls-e
mecagonjudes si se’ls-e té de vigila’ls-e
que és una sort tindre un coco com el seu fill
però s’hi té d’estar atent contra el vici
que com diu don Aldo el vici està sempre a l’aguait
i don Aldo de vici hi entén
que n’ha salvat uns quants de nanos dels mariques
de les putes i dels pitis
que els fills reina meva
no són com els gats que sempre cauen drets
oi tant els fills reina se’ls-e té de vigilar
que el carrer és lo que és
i ho diu inclús don Aldo que el carrer
està ple de putes i de mariques
que els hi foten mamades an els nanos desarrollats
com el seu fill
i després els-e porten al cine i els hi donen carmelos i xiclets
i ells es deixen tocar-se
i aixins ja s’esgarrien de per sempre
i se n’en tenen d’anar-se’n a robar motos i ràdios
- 43 -
i llantes de xapa
que m’han fotut inclús an a mi les del meu fiat ritmo
que no tenen cap respecte aquests
i tot se’ls hi en en refot an aquests
i la Trabucco té tota la raó té
oi tant que té tota la raó estimada Maria
que vosaltres sou com els animals que foteu els fills com xurros
i els hi deixeu a dida an a les putes i an els mariques
que si s’emmerda amb ells el seu fill
ja no n’hi ha qui l’hi salvi
i allavons adeu eh adeu poemes
adeu
adeu poemes
perquè se’ls-e té de vigila’ls-e els fills
de vigila’ls-e
que si es tanca en el vàter amb aquelles loques
que venen al col·legi amb els seus pitis
sols per tancar-se en el lavabo amb algun jovenet atractiu
ja ben desarrollat en tota la seva naturalesa
en comptes d’entrar an a l’aula per fer classe
com fan tots els que són normals com els nostres d’aquí
i en canvi no reina meva
aquelles loques es tanquen en el vàter amb algun jovenet
ben desarrollat amb tot en el seu lloc
i vinga pelar-la-l’hi
que la directora n’en va pillar-ne una tancada an el lavabo
dels professors
que se l’estava pelant-la-l’hi an un nano
que ja ho tenia tot desarrollat normal
- 44 -
i no va ni apagar el cigarro
i li fumava an a la cara de la directora
i quan ell va tancar els ulls i es va escorre’s
l’altra li va tirar la burilla an a sobre de la directora
que la vam tindre d’estirar-la an el seu despatx
de tan malament que es va trobar-se
que pots comptar que quasi li agafa un ictus quasi li agafa
oi tant que quasi li agafa un ictus
perquè ella encara és una senyoreta
i certs disgustos no els havia vist mai no els havia vist
oi tant que no els havia vist mai
però què tinc cara d’imbècil o què
estimada senyora Diotallevi
que jo els perills de la vida ja me’ls-e sé
collons que si me’ls-e sé els perills de la vida oi tant que me’ls-e sé
mecagondeu
què tinc cara d’imbècil?
eh estimada senyora Diotallevi
què es pensa que baixo de la muntanya?
jo no em mamo el dit senyora
ni acabo de baixar de la muntanya
fes-ho tu de criar un fill més sola que la lluna com ho he fet jo
fes-ho va
fes-ho tu va fes-ho
i tant i tant fes-ho fes-ho tu
que quan ets una mare soltera no paren de donar-te pel sac
no paren de donar-te pel sac
aixís que no em vinguis amb romanços
pel sac no paren de donar-te
- 45 -
aixins que fes-ho tu de tindre un fill més sola que la lluna
que no paren de donar-te pel sac no paren
que tot va ser culpa d’aquell imbècil malparit
del Giovanni
que no em compra mai res no em compra
i no em va voler ni reconeixe’m el fill
perquè diu que ell aquell cop no portava cap salvavides
i sense salvavides lo que ell volia fer era una altra cosa
i que si jo l’hagués escoltat no m’hagués quedat en condicions
no m’hi hagués quedat
i an a més
ja n’estem cent per cent segurs?
però n’estem an a més ja cent per cent segurs ja n’estem?
que tu an a mi no me la fots
oi tant que an a mi tu no me la fots
estimada Maria
tu an a mi no me la fots
que ves a saber qui t’ha deixat en condicions ves a saber
i tu an a mi no me la fots
pilles per on vaig?
però què pilles per on vaig ni quines hòsties Giovanni titafluixa
que la teva senyora mare meva és repulsiva!
i fot una ferum la teva senyora
que mare meva quina pudor que fot
hosti si fot pudor
que tens de portar una mascareta d’oxigen
i no em vinguis amb romanços eh
tens de portar una mascareta una mascareta tens de portar
esclar floreta del meu jardí
- 46 -
però què dius floreta del dimoni ni quines hòsties
allà a casa vostra tens de portar una mascareta amor meu
esclar floreta i floreta
floreta i una merda floreta
floreta i una bona merda
que an a tu amb aquesta vagoneta de gorgonzola
t’hi van fer casar-t’hi de males maneres
les germanetes de la caritat
i tota la seva família
que primer l’havien esbotifarrada pel davant i pel radere
i després tros d’ase te la van donar-te-la an a tu
estimat tros d’ase meu
ho pilla senyora Diotallevi que jo me la coneixo la vida
òndima si no me la coneixo
fet i fet els paquets de pasta l’arròs l’oli vegetal
el cafè el sucre les llaunes de tomàquet
sempre m’ho he quedat tot jo
inclús els xecs de mare soltera
no els hi he donat pas an aquell malparit
que l’imbècil va intentar-li donar-li la seva adreça
an a la sor Cherubina
i aixins els paquets de pasta l’arròs l’oli vegetal
el cafè el sucre les llaunes de tomàquet
li arribaven a casa amb aquella vagoneta de senyora que té
que l’hi van fer casar-s’hi ficant-li una escopeta an el cul
una polla que el Giovanni s’hagués casat
amb aquella vagoneta
que li augmenta quinze quilos cada any
que ja s’ha triplicat
- 47 -
de quan se n’en va fer càrrec d’ella
oi tant estimada Diotallevi
que jo la vida me la sé collons que si me la sé
mecagondeu si no me la sé aquesta puta vida
estimada senyoreta mestra dels pebrots
i els paquets me’ls he quedat tots jo
i el meu fill l’he pujat jo a base de pasta
d’arròs oli vegetal cafè sucre llaunes de tomàquet
i paté tapa negra senyora meva
tant de paté tapa negra
que sembla un ionqui del paté tapa negra
i no pensa en res més que en el paté tapa negra
paté tapa negra paté tapa negra
i nutella
vostè també eh vostè també
la nutella
quanta nutella senyora Diotallevi però quanta nutella!
que el meu fill no pensa en res més que
en el paté tapa negra o en la nutella
hòstia esclar que me la coneixo la vida
i collons que si me’l coneixo jo el carrer
amb tot lo que n’hi ha
motos ràdios llantes de xapa
model ritmo panda uno peujot mercedes i tota la pesca
oi tant que si me’ls-e sé jo els perills del carrer
amb els mariques les putes els pitis reina
oi tant que si me’ls-e sé no com aquest porc del Giovanni
i aquesta porca de senyora que se’n va emportar-se’n
que fot una ferum reina meva si sentís la pudor que fot
- 48 -
que sembla un barril de gorgonzola podrit
que ni la fàbrica de menjar per gats
i no és gens fàcil amb un fill com aquest que l’hi dic jo
que ha sigut cosa de la mà de déu
però no ha sigut fàcil oi tant que no
amb un fill com aquest que et surt amb uns poemes
amiga meva
que clamen al cel
i cregui’m que per criar un fill amb un coco com aquest
n’en tens per trencar-te’n les banyes tota la vida
les banyes cregui’m
oi tant que en tens per trencar-te’n les banyes
i troba’ls-e tu els llibres si tant en saps
com pot ser que aquest s’ho llegeixi tot aquest
però és que tot m’ho llegeix tot
tot lo que es pot llegir-se m’ho llegeix
aquest?
òndima si no em llegeix verge reconsagrada
amb aquest coco que té
aquest m’ho llegeix tot m’ho llegeix
inclús les guies telefòniques
aquest?
però si aquest m’ho llegeix tot m’ho llegeix
nationalgeogràfics lecturas cosmopolitans
tot m’ho llegeix
i jo vinga comprar-li aquestes revistes i revistotes
que si nationalgeogràfics cosmopolitans que si lecturas
que aquestes també me les-e miro jo una mica
però déu meu! pensa tu quina matada
- 49 -
jo vinga comprar-li totes aquestes revistes
que an a mi és que em va fatal si no són coses per menjar
que sols de pensar-hi en tots aquells calés
òndima si no m’hi va fatal fatal m’hi va
però ell que té un coco aixins ho diu tot cristo
la Diotallevi la Trabucco don Aldo sor Cherubina
ho diu tot cristo que té un coco
que és un poema
tot un poema de dalt a baix és
però jo no se les hi compro les revistetes
que inclús don Aldo se les hi té prohibides
només l’sport
que és que ell sense el seu sport an el dematí
diu que el coco no li funciona
i allavontes jo apa vinga comprar-li l’sport
que sense l’sport està com perdut
però res de revistetes
que inclús don Aldo li té dit que per res! que no!
que aquestes res de res que no!
res de víbora ni galanteries ni ruta 69
ni porqueries aixins
res però és que res de res
que m’ho té prohibit espressament don Aldo
que inclús ell diu que amb això s’espatlla el coco
i després a la nit els nanos que tenen això
que si víbora ruta 69 galanteries totem
ja no poden treure les mans de sota les mantes
i allavontes es fiquen malalts
oi tant que si es fiquen malalts els nanos
- 50 -
però jo res de res que jo no em mamo el dit
res de res de res jo soc completament flexible
i res de víbora galanteries ruta 69 sukia
que inclús m’ho va prohibir don Aldo expressament
i ell aquestes coses les-e sap totes
si n’ha de salvat de nanos del carrer
hosti si n’ha salvat
que li van donar-li la creu d’or de l’ajuntament
per tots els nanos que ha aconseguit apartar
de les motos les ràdios les llantes de xapa
mariques i nenes que ja són putes que masturben an els nanos
inclús els que van enraderits en desarrollar-se
i els-e perden completament els-e perden
ho diu inclús don Aldo que és un sant
els esgarrien completament els esgarrien
sobretot els que encara van enraderits en desarrollar-se
que aquests són més delicats que els altres
i an els mariques els hi agraden més
i els esgarrien tots
els que ja estan desarrollats i els que van una mica enraderits
que queden esgarriats completament
per sempre
i jo sempre vinga vigilar-lo an aquest fill
estimada senyora Trabucco
collons que si el vigilo intenti-ho vostè de fer de mare soltera
i de criar un coco de fill com el que tinc jo
de fer-li fer la catequesi escolar i extraescolar
la confirmació la comunió
que si no hi hagués hagut don Aldo
- 51 -
i ja me la perdonarà la parauleta
jo ni de conya que l’hi hagués fet fer-la
i què hagués tingut de fer?
oi tant que no l’hi hagués fet fer-la
si l’hi hagués fet fer-la?
ni ho somiïs que l’hi hagués fet fer-la sense don Aldo
que és un sant tot i que a sota la sotana n’hi hagi un home
i n’hi ha algun cop que es veu
que n’hi ha un home an a sota de la sotana de don Aldo
collons tu que si es veu
que sembla una tenda de campanya aquella sotana de capellà
perquè ells també són homes
i jo a don Aldo no li negaria mai una menjadeta de tetes
però ell és un sant
aixins que faci lo que vulgui i
santes paus
però un home ho és un home a sota de la sotana
oi tant que si és un home
que n’hi ha alguna vegada
que sembla una tenda de campanya
amb aquell punxó apuntant en endavant
que inclús an els sants se’ls hi fica dura perquè és la naturalesa
la naturalesa és
és la naturalesa i inclús an els sants se’ls hi fica dura
perquè la naturalesa és la naturalesa
i no n’hi ha ni déu ni mare que el va parir
i quan es té de ficar-se dura es fica dura
però és que n’ha tret tants del carrer tants don Aldo
que encara que de tant en tant se li fiqui dura
- 52 -
ell n’en treu del carrer
oi tant que n’en treu i allavons
és inútil que em digueu que si jo el tingués jo un fill aixins
a hores d’ara ja estaria fent carrera an a l’estat perquè
es té d’haver-ho provat abans de parlar
i intenti-ho vostè estimada senyora Trabucco de tindre un fill
estant cèlebre
sense cap home enganxat an el cul emparant-te el cul
intenti-ho vostè de tindre un fill soltera
que va ser tot culpa d’aquell malparit impotent
del Giovanni
que diu que casa seva és un jardí
però quin jardí ni quines hòsties
que casa seva semblen els encants semblen
amb rengleres de mobles per tot arreu
que si rodes llantes de xapa ràdios motos montanbais
i tot lo que n’hi han afaitat ben arrenglerats
pels qui ho compren
i t’ho envien sud avall
que cada setmana surten dos camions carregats de coses
cap al sud
i ho diu inclús la Trabucco
que surten dos camions carregats cap al sud
i el Giovanni hi està ficat en el negoci aquest malparit
que no va volguer reconèixer el fill amb el nom
perquè si no se li atrofiava l’harmonia de la casa
que és un jardí
i la seva senyora és una flor
però quina flor ni quines hòsties
- 53 -
és una flor de merda de merda
una flor de merda la barrica aquella
que mare meva quina pudor que fot!
reina si fot una ferum
que tens de portar una mascareta d’oxigen
per parlar amb ella
i jo sols hi parlo per telèfon
sí hola? que hi és el Giovanni? ha sortit?
i quan torna an el seu jardí de gorgonzola? ha ha ha
que la tia tota manera a aquesta hora ja no entén res
i ja s’ha mamat els seus patxarans aperols cinars
martinis i cinzanis i cinzaninis
que si m’ho bevés jo tot això
ja hagués anat a petar a sant joan de déu
amb un trasplantament de fetge
que a sant joan de déu si hi arribes amb el fetge
gros com un barril
i inflat de cinars cinzanis i cinzaninis
patxarans martinis aperols
són capaços de canviar-te el fetge podrit
i ficar-te’n-en un altre
que qui sap an avont anirem a parar
ho diu inclús la Diotallevi que an els del sud
se’ls hi tindria de fe’ls-hi un trasplantament del cap
se’ls hi tindria de fe’ls-hi
perquè és que no entenen res de res
però jo sempre li dic que se n’en vagin a cagar
ella i la Trabucco
que don Aldo diu que tots som iguals en aquesta terra
- 54 -
i tots som una colla de bandarres
diu don Aldo
i jo me’l crec
que inclús an aquí s’ho han robat tot
inclús les aixetes les banyeres
les portes les finestres
i an els ascensors que s’hi pixen i s’hi caguen
i caguen en els bidets
que aquests no es renten mai com la senyora del Giovanni
que fot més pudor que una cabra
i ella en el bidet lo que hi fot són els cigrons en remull
però quin jardí ni quins pebrots
que an aquí sembla que siguem tots uns salvatges
i jo tinc de suar la cansalada perquè el meu fill
no s’enfonsi an a la merda
el meu fill que quasi quasi don Aldo m’havia convençut
d’enviar-lo a estudiar per capellà an el seminari de mondovì
però jo amb tota la cansalada que he suat per aquest fill
que si vinga paté tapa negra i més paté tapa negra
tinc por que em surti marica i allavorens ja hem begut oli
que millor lladre delinqüent que no marica
que a casa meva de depravats no n’hi ha hagut mai
de lladres sí però de degenerats no
oi tant estimat don Aldo
que tu te n’en vas escapar-te’n i et vas mantindre un home
que an a tu et va anar-te bé i no et vas tornar-te un marica
però si el meu fill m’enxampa la malaltia estudiant per capellà
jo què n’en faig d’un fill que ha begut oli?
amb la cansalada que jo he suat per pujar-lo
- 55 -
a base de paté tapa negra i de nutella
que an ell els plàtanos li foten fàstic
i si els hi poso an a la taula
ell em diu que me’ls-e fiqui per on m’hi càpiga
que de plàtanos ell no n’en vol sapiguer res
i en això ell és com el Giovanni
que els plàtanos diu que sols són bons per als mariques
i si an el nano li dons plàtanos et surt efeminat
i quan ja té l’edat se’t torna un marica
i ja hem begut oli
i en això li donc la raó an el malparit del Giovanni
que tot és culpa seva si jo no tinc més remei
que suar la cansalada aixins
per pujar sola un fill
perquè el senyoret em va deixar-me en condicions
i després em va dir-me que anés a cagar
a cagar! em va dir-me
que jo m’he emparaulat amb una de seriosa
i si no els seus em trenquen la cara me la trenquen
que és una gent que no s’està per bromes
i jo m’hi he emparaulat amb ells
que són una quadrilla que fa por
entre germans oncles tietes cosins padrins
pares mares nets besnets besavis besoncles
oncles dels oncles
cosins segons tercers quarts
i viuen tots an a la mateixa casa
i si jo m’atreveixo a remugar
aquests em foten una cara nova
- 56 -
i ara estic emparaulat aixís que tu espavila’t
tu espavila’t i no em toquis els ous tu
que tu an a mi no m’entabanes
i an a més que ja n’estem segurs?
n’estem segurs ja eh? amb tots aquests tragins que tu tens
que això sembla l’estació de la porta nova
i tu allà baix hi tens uns tragins
que an a mi no m’entabanes an a mi
oi tant que jo ja t’ho havia dit
fem-ho diferent que avui no porto paracaigudes
que si porto paracaigudes no hi fa res
però no tinc paracaigudes aixís que fem-ho diferent
porc marrano diferent? fem-ho diferent?
ves-li a ficar-la-l’hi pel cul an a la teva germana
que aquesta se n’en va amb els moros i està tota esbotifarrada
que ho vas dir-ho tu ho vas dir-ho
però quin jardí ni quins pebrots
allò lo que és és una cagadora és
una cagadora i an a mi em toca de fer pujar tota sola
aquest fill que té un coco estimats
que amb els intel·ligents n’hi ha doble feina
oi tant si n’hi ha doble feina amb els intel·ligents
perquè amb els altres què costa? mecagoncrist
els hi dons primer uns carmelos i després uns pitis
i ja estan contents i se n’en van a veure el partit
i després se’l tornen a mirar-se’l per la tele i tot és com déu mana
però amb els intel·ligents n’hi ha doble feina
que la intel·ligència pels pobres és un desastre
que si em sentís la Trabucco la Diotallevi
- 57 -
don Aldo i la sor Cherubina
em trenquen la cara me la trenquen
però la cansalada poca broma que l’he suat jo
que verge santa quina escarrassada que m’he fotut
i vinga amunt i avall per oficines per centres per entitats
que si solidaritat catòlica solidaritat parroquial
solidaritat cristiana
que si comunitat segon mil·leni que si crist per l’home
que si l’home per crist
que si esperança i caritat que si acció cristiana
que si acció catòlica general que si acció catòlica obrera
que jo ja no puc més d’anar a trucar a la destra i a la sinistra
estimats
que la intel·ligència an els pobres no ens-en fa cap bé
no ens en en fa
i encara que sortim tots com retardats
ja n’en tenim prou i de sobres
que per pispar motos ràdios llantes de xapa montanbais
o per fer el vagarro jugant al billar o traficant una mica
o anar-se’n-en amb els mariques és com treballar an a la fiat
que això ho pot fer inclús un retardat
i allavorens a nosaltres la intel·ligència ens-e la porta fluixa
o encara pitjor
que era millor si li fotia cas an aquell malparit del Giovanni
ves tu pilla’n deu mil
deu tu i deu jo
i te n’en vas an a la tia Rosa
per ficar-t’hi les agulles de fer mitja
que aquesta n’en sap i cada dia n’en fa d’aquestes coses
- 58 -
tu mira’n d’arreplegar-ne deu mil
deu tu i deu jo i ves-te’n an a la tia Rosa
que ella t’hi fica les agulles de fer mitja
i t’ho fa cagar-ho tot i ja te n’oblides
que jo reina
no hi tinc res a veure
i és que jo què hi tinc a veure amb aquesta història?
però és que què hi tinc a veure jo amb la història aquesta?
que jo crec que és una pel·lícula que t’has muntat tu soleta
per treure’m calés
però tu reina an a mi no me la fots
amb tots els tragins que hi tens sempre
no que no me la fots
que sembles l’estació de la porta nova sembles
tu mira’n d’arreplegar-ne deu mil
deu tu deu jo i ves-te’n an a la tia Rosa
que aquella té un mètode que t’ho repara tot
en una hora com a molt en dugues i quedes arreglada
i te n’en pots anar-te’n a cagar ja pots
oi tant si te n’en pots anar-te’n a cagar
oi tant collons mecagondeu mecagondeu mecagondeu
que tu mira d’arreplegar-ne deu mil i ja pots córrer
i ves escampant la boira oi tant
però quina boira ni quines hòsties
escampa tu fill de puta fastigós
i porc llardós
que an a tu sempre t’han dit Giovanni el llardós
un tros de ronya és lo que ets
oi tant però quina boira ni quins pebrots
- 59 -
escampa-la tu amb la teva pudor
que entre els mitjons i els calçotets fots una ferum
que quina pudor verge santíssima
una fortor que per acostar-se’t an a tu
tens de portar una mascareta d’oxigen
que si no la dinyes amor meu oi tant que si la dinyes
amb aquests mitjons i aquests calçotets la dinyes sí la dinyes
però tu què et penses?
els xecs de mare soltera t’agradaven eh?
et ficaven a mil maleït macarra repulsiu
però me’ls-e vaig polir-me’ls jo macarreta meu
me’ls-e vaig polir-me’ls jo oi tant que sí
i tu inclús vas intentar que te’ls enviessin directament a casa
la barrica de la teva senyora
però la jugada no et va sortir-te bé
oi tant que la vas cagar-la
hòstia si la vas cagar-la macarreta meu
que la sor Cherubina va enxampar-te
que la tia no té un pèl d’idiota
i no va pel món amb el crucifix damunt del pit
com si fos un despertador
ni el porta penjat del nas
que la vida la tia la coneix
i la tia la vida inclús l’ha fet en el carrer
com una normala qualsevol
oi tant que si l’ha fet la vida normala com les altres
en el carrer
abans de ficar-se a conversa
i la tia la vida la coneix normala com les altres putes
- 60 -
i no porta el crucifix penjat del coll
tipus despertador
amor meu
i la tia et va enxampar an a tu i an aquella barrica vagarra
de senyora que et vas triar-te
i tant si flor del meu jardí
que la tia és més degenerada que tu
que de jove anaves an els lavabos de la porta nova
a fe’ls-hi palles an a les velles maricones per cent lires de merda
sí sí que hi anaves i per cent lires de merda
si ho sap inclús don Aldo que hi anaves a fe’ls-hi palles
an a les velles maricones
en els lavabos de la porta nova
i ho sap inclús aquest tramvia de senyora que et vas triar-te
producte de la terra seriós tu deies
però què seriós ni quines hòsties
si aquesta és més degenerada que tu i lo únic que té an el cap
és el donsimon lo únic
és el donsimon
que consumeix més ella que un volsvaguen consumeix
i t’està portant-te a la ruïna a base de donsimons
i ara te la tens d’empassar-te-la
perquè és seriosa i de la terra
i ara m’he emparaulat amb tots
que si m’escapo aquests em persegueixen fins a corea
m’hi persegueixen
que és seriosa i és de la terra
et presento la meva senyora
un plaer un plaer
- 61 -
però quin plaer del dimoni si sembla una barrica
sembla
i si jo m’hi fico a dieta
tallarines amb mantega i formatge dos ous fregits
un donsimon només
fumo una micona més en una setmana
ja em veus sortint amb aquells pantalonets
que jo no te’ls-e venc ni que em mori
tan beige tan fins
acampanats cenyits estrets cintura baixa
no com aquell barril de la teva senyora
que porta aquell xandal de gimnàstica
que els pantalons li fan de sostenidors
i jo no vaig per allà amb un xandal de gimnàstica
del dematí an el vespre
que si jo em fico a dieta et faig morir-te d’enveja
an a tu i an a la barrica aquella
que la tia no la pots ni enviar-la a fer el carrer
an el cementiri
perquè ja ni hi entra an a la tenda
i tu an a la tenda m’hi volies ficar-m’hi an a mi
macarreta meu
au va vinga vinga
va que aixins ens farem uns calerons
aixins ens traurem uns bons calerons
que tu t’hi plantes allà des de les deu del dematí
i et porto els enterramorts i els de la funerària
i ens ho cobrem
i aixins ens arraconem uns bons calerons ens arraconem
- 62 -
tu treballa i ens arraconem uns calerons
i ens ho comprem tot
un microones un equip estèreo un telèfon vegetal
i jo el meu fiat ritmo
aposentem la senyora davant de la tele
i ens en anem a ballar cada nit an a la gata verda
que hi corre l’airet del riu dora hi corre
aquell airet tan bo del dora
i jo em tenia de ventilar-me aquells passerells durant tot el dia?
que tinc cara d’idiota o què?
reina meva
què tinc cara d’idiota
i si vols els calerons ves-hi tu amb aquells mariques
que et donen cent lires de merda perquè ets vell
i et falta una dent al davant amor meu
que jo ja no vull ser la teva preferida
se me’n en refot de ser la teva preferida
perquè tot casat té de tindre la seva amant la té de tindre-la
i tu seràs sempre la meva amant
que jo amb tu vinc sense paracaigudes vinc
i tu sempre seràs la meva marranota preferida seràs
ves a cagar i desapareix del mapa
tros de ronya llardosa
que em dius an allà les deu
i an allà les deu canalla ja em diràs tu si hi ets canalla
que jo un omega tinc
no res dels moros
i tu an allà les deu no hi ets
mai.
- 63 -
III
...el grup el grup el grup
però an a mi qui m’ho tenia de dir-m’ho d’aquest grup
que no n’havia sapigut mai res jo d’aquest grup
però res de res de res
d’aquest maleït grup
que senyora vostè digui’ns va digui’ns
però què és lo que vol que li digui doctor Ponzio
jo no li dic una puta merda no li dic
què és lo que vol que li digui del grup
i sap aquells llibres senyora
tots aquells llibretons prohibits que llegia el seu fill
i mira que llegia el seu fill eh senyora
però què és lo que vol que li digui doctor Ponzio
jo no els els hi comprava els llibretons
que si inclús m’ho deia don Aldo
no els els hi compri aquests llibretons an el seu fill Maria
que si no s’omple el cap de porqueries polítiques
i quan un s’omple el cap de porqueries polítiques
l’esgarrien com si se n’anés amb els mariques
o molt pitjor encara
- 64 -
Maria l’hi prego aquests llibretons
però és que jo doctor Ponzio aquests llibretons
no els he vist mai
que jo anava al tanto
que no em caigués an a sobre d’un galenteries
d’un ruta 69 d’un víbora d’un sukia
d’un jacula
perquè és que don Aldo m’ho havia pregat tant
ai senyora meva que no ens-e caigui an a sobre d’un jacula
que quan ens agafen el vici ja no els-e l’hi pots treure’ls-hi
i ja no volen venir an a la catequesi
i ve del retro jacula! ve del retro jacula
que an allà n’hi ha el dimoni
i si et pilla aquest vici ja no t’aprèn res
però és que res de res
i mecagoncony ja no assimila res
amb aquest jacula dels pebrots
però jo doctor Ponzio aquests llibretons
no els-e n’hi he vist mai a casa
i si ell se’ls amagava jo què puc fer?
què puc fer jo?
perquè una pobra mama
que s’ha escarrassat a suar aixins la cansalada
per pujar un fill aixins
amb un coco com el seu
oi que té un coco comissari?
si ho diu inclús vostè i si t’ho diu un de la bòfia
ja ho pots ben jurar-ho oi tant si ho pots ben jurar-ho
que té un coco aixins oi comissari?
- 65 -
i si t’ho diu un d’aquests ja t’ho pots ben creure
perquè seran tan males bèsties com vulguis però
si et diuen que el teu fill té un coco
tu ja t’ho pots ben creure
i allavons una mare què pot fer-ne si el seu fill
s’amaga els llibretons a sota del matalàs
que jo no soc pas de la pasma
que està per buscar-li les puces an el matalàs del seu fill
que jo n’en tinc prou si no em jacula
el fill
aixís que després li deixo la seva llibertat li deixo
oi doctor Ponzio
que li deixo la seva llibertat oi que l’hi deixo?
però faci lo que li sembli faci
sols que els fills se’ls-e té d’ana’ls-e seguint-los senyora meva
an el fills no n’hi ha prou de dona’ls-hi plàtanos i paté
an els fills
no n’hi ha prou senyora
no n’hi ha prou amb plàtanos i paté
però quins plàtanos ni quines hòsties
que el meu fill els plàtanos no els-e pot ni veure
i jo sempre li he fet de mama
i ja ho pot preguntar-ho an a la Trabucco i an a la Diotallevi
que elles sempre m’han anat seguint-me estimat doctor Ponzio
sempre m’han anat seguint-me
oi tant si m’han anat seguint-me sempre
no com aquell tramvia de la senyora del Giovanni
que ja me la perdonarà la parauleta doctor Ponzio però la tia
no la vol seguir-la ningú
- 66 -
perquè tens de portar una mascareta d’oxigen
i tant que si tens de portar una mascareta
amb aquell tramvia de la senyora del Giovanni
i jo amb el meu fill sempre hi he anat al tanto
i l’he anat seguint-lo oi tant que si l’he anat seguint-lo
però tampoc no soc pas la pasma jo
que li busco les puces an el matalàs
que jo an el meu fill l’anava seguint-lo
i ell és un nano amb antecedents
si inclús ho va dir-ho vostè mateix que ell és algú
amb antecedents
tot i que s’hagi fotut en un bon cristo i tot aquest calvari
i quan un té antecedents vol dir que la seva mama
l’ha anat seguint-lo al màxim l’ha anat seguint-lo
al màxim que més que això ja no és possible
oi que no comissari?
i ell no s’ha passat mai de la ratlla
mai de la ratlla ell
oi doctor Ponzio
que el meu fill no s’ha passat mai de la ratlla
oi que no oi que no?
mai dels mais i an a més ell mai s’ha ficat en això de les motos
les ràdios estèreo les montanbais i les llantes de xapa
perquè ell té un coco aixins
i algú l’ha anat seguint-lo
oi tant que algú l’ha anat seguint-lo
no com an els altres que lo únic que els hi importa és una moto
una ràdio una montanbai una llanta de xapa
un equip estèreo un fiat tipo un fiat uno un volsvaguen
- 67 -
i déu i sa puta mare
però jo an el meu l’he anat seguint-lo
mecagondena si l’he anat seguint-lo que ho diu
inclús don Aldo
que jo l’he anat seguint-lo an aquest coco de jesús déu meu
que inclús la Diotallevi diu que
tinc un fill que jesús déu meu
i inclús la Trabucco diu
que tinc un fill que és un regal del cel
i la sor Cherubina ho diu que aquest bé de déu de fill que tinc
té un coco però quin coco que té
que això té de ser cosa de nostro senyor
que és una pena és una pena
gairebé és un pecat
oi doctor Ponzio que gairebé és un pecat?
però jo doctor Ponzio sobre el grup què hi puc fer-hi jo
amb aquest grup reconsagrat
què hi puc fer jo doctor Ponzio amb el grup?
què hi pot fer-hi una mare que ha fet de mare soltera
tota la seva santa vida
per pujar un fill que jesús déu meu?
que els hi pot demana’ls-hi a tothom
si jo no he remogut cel i terra
pregunti-ho doctor Ponzio pregunti-ho
faci’m el sant favor que sé que vostè
ja se n’en vol rentar-se’n les mans
amb mistol
pregunti an a la Trabucco an a la Diotallevi
an a la sor Cherubina a don Aldo i an a tothom
- 68 -
que vostè és un d’aquests que se n’en renten les mans
i llestos
oi doctor Ponzio que an a vostè no li importa res de res
i se n’en renta les mans amb mistol?
i an a mi ja m’ho van avisar que vostè és un d’aquests
que per davant et fica molt bona cara i pel radere te la fot
ben endintre
oi doctor Ponzio que vostè em fica molt bona cara pel davant
i pel radere me la fot ben endintre?
que jo no em mamo el dit
i vostè se n’en renta les mans amb mistol i el meu fill
va de pet a la garjola
que qui sap quan em sortirà qui sap quan
i a la garjola de tant pelar-se-la el nano m’agafa una meningitis
doctor Ponzio
i jo per què m’he escarrassat tant a suar la cansalada?
per enviar un fill a pelar-se-la an a la garjola?
que an allà te’ls embruteixen de tant pelar-se-la
i el menjar no té cap substància
i ell sense paté tapa negra és un cadàver aquest fill de déu
i vostè se n’en vol rentar-se’n les mans amb mistol?
no doctor Ponzio
per aquí no hi passo que jo no em mamo el dit
gens ni mica
i la qüestió és que el tros de ronya del Giovanni no apareix
que no apareix
i jo estic aquí sola amb aquest doctor Ponzio
que ho vol sapiguer-ho tot sobre els llibretons
i totes aquelles porqueries polítiques que li van trobar
- 69 -
al damunt an aquest bé de déu de fill
i sota del matalàs i an el soterrani
i van remenar per tot arreu van remenar
i van sortir aquests llibretons primets primets
tots porqueries polítiques que una mare
com s’ho té de fotre una mare per sapiguer de què van
tots aquests llibretons primets primets
i aquella pistola carregada
però com s’ho té de fer una que va pujar soltera
el seu fill jesús déu meu
per anar-lo seguint-lo aquell fill que té un coco aixins
inclús an a la pistola
però com s’ho té de fer una que et puja soltera
un fill aixins que és un déu meu
per fixar-se en la pistola del seu fill
que jo no soc com aquella Maddalena
que tot és culpa seva
que sempre ha sigut una puteta dels pisos de la protecció oficial
i quan ell s’hi va ajuntar-s’hi amb aquesta
jo ja el vaig previndre que an aquella tia
se l’havien ventilada tots els de la protecció oficial
se l’havien ventilada tots se l’havien ventilada
i quan ell s’hi va ajuntar-s’hi amb aquesta Maddalena
que és culpa seva tota aquesta història del grup
i de lo que sigui
jo per poc que gairebé m’agafa una paràlisi del dolor
i amb totes les noies fantàstiques que n’hi ha pel món
es tenia de pillar-se justament aquesta Maddalena
que me l’ha transfigurat aquest fill jesús déu meu
- 70 -
amb tot aquell sexe que la tia no és gens normala
i té el sexe pervertit el té
i de tant pelar-la-l’hi i de tant mamar-la-l’hi an el meu fill
me l’ha trastocat tot me l’ha trastocat
que la tia es ficava nutella per sobre
i ell li llepava tota la nutella
perquè an el meu fill la nutella el fa tornar-lo boig
i aixís m’ha agafat el vici de la nutella
i ara inclús me li fica el seu element
an a la terrina de nutella i la tia també l’hi llepa
i ell ara se’ns ha transfigurat amb tota aquesta nutella
i la Maddalena aquesta de la protecció oficial
i jo què tenia de sapiguer de la pistola
com ho tenia de sapiguer-ho mecagondeu lo de la pistola
que jo de pistola sols coneixo la del Giovanni
ha ha ha
i que si vec una pistola jo m’escapo
perquè tinc por sols inclús
de tocar-la
que si m’explota an a la mà
me n’en tinc d’anar-me’n a demanar
caritat
perquè m’he quedat sense una mà
i ja no les puc fe’ls-e les meves feinetes
digui-m’ho vostè doctor Ponzio
com m’ho tenia de fer-ho per sapiguer-ho lo de la pistola
que per mi l’única pistola és la del Giovanni
aquell tros de ronya llardosa
que per manipular-la et tens de ficar uns guants
- 71 -
com els de la petroquímica ha ha ha
estimat senyor
i és que jo si vec una pistola m’escapo corrents
com el berruti m’escapo
que si vec una pistola jo corro més que el berruti
i an a mi ja no m’atrapa ningú
com el berruti m’escapo oi tant que si m’escapo
estimat doctor Ponzio
i aquest llardós del Giovanni no em ve ni en aquesta vegada
que les deu ja han passat de fa dies
sí hola que hi és el Giovanni?
no hi és ha sortit amb la carraca
i jo an avonte cony el trobo
que porto tot el dematí que li vaig an el radere?
i a saber an avonte se’n deu haver anat a cardar
aquest depravat del Giovanni
que amb una senyora aixins se’t passen inclús les ganes
d’anar al lavabo se’t passen les ganes
que ja deu fer tres anys que ell ja ni se la mira
i la tia li va saltar-li an el damunt an un agent de policia
que li portava la notificació del jutjat
que quan la tia va trobar-se aquell agent a casa seva
es va tornar-se boja
i si l’altre no s’hagués tret la pistola no reglamentària
i no hagués disparat un tret
contra el llum que penjava del sostre
no s’hagués pogut desfer-se d’aquell barril de gorgonzola
que li havia caigut an a sobre
i si l’altre no s’hagués tret la pistola no reglamentària
- 72 -
la tia se l’hagués menjat de lo morta de gana que està
que el Giovanni ja ni se la mira
i li fot fàstic ja només de tocar-la
perquè lo natural és que les seves senyores després de tres mesos
els marits ja no les-e toquin ni amb una canya de pescar
de tant de fàstic que els hi fan
perquè és un sexe podrit el de la seva senyora
i l’home es té de buscar-se una querida a fora de casa
o si no se n’en tornen tots amb els mariques
i el món ja deixa d’anar en endavant
i jo soc l’única autèntica original
i el Giovanni s’escorria amb mi mecagondeu si s’escorria
que amb la seva senyora ell ja no s’hi escorre perquè
és un sexe malalt el de la seva senyora un sexe
oi tant
però jo de lo de la pistola què n’en puc fer-ne què?
què n’en puc fer-ne?
si un fill que jesús déu meu em porta a casa
una pistola
i com m’ho tinc de fer-ho per sapiguer-ho que ell té una pistola
entaforada en els pantalons
i aquesta Maddalena no m’ho ve pas a dir-m’ho
que ell té una pistola entaforada en els pantalons
estimat doctor Ponzio
i jo com m’ho tinc de fer-ho per sapiguer-ho
jo que si vec una pistola m’escapo com el berruti m’escapo
i si hagués sapigut que ell em portava
una pistola a casa
ja li hagués ben estovat les seves parts més humanes
- 73 -
ben estovades
an ell i an aquesta puteta de la Maddalena
que se l’han ventilada tots an a la protecció oficial
inclús aquell de la urbana que els hi porta les multes
an els de la protecció oficial
se la va passar per la pedra
que si ho arriba a sapiguer-ho la senyora d’aquest de la urbana
li agafa la pistola i li dispara an a la Maddalena
li dispara
i aquest fill jesús déu meu
se’n en va tindre d’anar-se’n a ajuntar-se
justament amb la Maddalena dels pisos de la protecció oficial
que la coneixen inclús a la porta nova
i jo m’ho vaig prendre fatal fatal m’ho vaig prendre
amb tots els sacrificis que jo n’he fet
per aquest fill jesús déu meu
que don Aldo ho sap molt bé que jo vaig
remoure cel i terra estimat senyor
i no deixava que li faltés mai res
però és que res de res
que si el paté tapa negra que si els diaris que si les revistes
perquè ell ho volia sapiguer-ho tot
no com aquests fleumes dels nanos de la protecció oficial
que lo únic que els hi importa és la fanta la cocacola l’sprite
i no saben res de res
i sols entenen de volsvàguens
i si no hagués sigut que tenia el vici de les dones
ell la pistola no l’hagués portat mai a casa
no l’hagués portat
- 74 -
que ell era incapaç d’estar-se sense una dona
i allavorens va sempre va vinga una dona
i ara aixins jesús déu meu es té d’enfrontar-se an el seu destí
s’hi té d’enfrontar-s’hi
i jo vull entendre aquest destí de què va
estimat doctor Ponzio
que si un se n’en renta les mans amb mistol
l’altre es té d’enfrontar-se an el seu destí
però jo ho vull entendre de què van aquests romanços
que no se sap mai doctor Ponzio
no se sap mai com comencen tants romanços
ni com acaben no se sap mai
perquè aquesta història del grup
són uns romanços que ningú no n’en sap res
i jo què n’en puc fer-ne amb aquest grup?
que jo de grups no n’entenc res
i an el meu fill jesús déu meu jo l’he anat seguint-lo
doctor Ponzio
i tant que si l’he anat seguint-lo
però amb aquests grups jo què n’en puc fer-ne?
i si el meu omega diu que són les deu és que són les deu
i an aquest malparit del Giovanni tu l’has vist?
tu l’has vist an aquest malparit del Giovanni?
que porto tot el dematí que li vaig an el radere
tot el dematí porto
però jo li coneixo el seu punt feble
l’hi coneixo hòstia que si l’hi coneixo
i es deu haver tancat an a la camioneta amb alguna refugiada
amb alguna marroquina alliberada del manicomi
- 75 -
que ell sempre se n’en va ambe les del manicomi
perquè diu que es deixen ventilar-se sense paracaigudes
i ell se n’en va amb aquestes
i jo què li tinc d’anar-li an el radere?
si ell se n’ha anat amb una de les del manicomi?
tu tranquil·la Maria que jo hi soc an allà les deu
collons que si jo hi soc
que si el coneixo jo el Ponzio?
oh cony que si el coneixo jo el Ponzio
que no és ni mala persona i si pot et dona un cop de mà
però si no pot se les-e renta les dugues de seguida
les mans
oi tant que ell és d’aquesta mena
que si pot se’n renta una mà i si no pot
se’n en renta les dugues
que és un paio que no és mala persona eh
però està fet d’aquesta mena i no n’hi ha res a fer-hi
però tu tranquil·la que jo el coneixo
i an allà les deu jo parlo amb ell jo parlo amb ell
ja veuràs com hi parlo Maria i veiem què s’hi pot fer-s’hi
tu tranquil·la
que an allà les deu jo hi soc i jo hi parlo amb el Ponzio
i alguna cosa farem i tu després em deixes
que et mengi les tetes
oi Maria que m’hi deixaràs?
però quina merda vols tu
que ets un home esgarriat per la seva senyora ets
i jo tinc un fill jesús déu meu amb la merda fins al coll
per les porqueries de la política
- 76 -
i no aconsegueixo entendre res de res
i si no n’entens res de res
aquest se m’acaba podrint-se’m a la garjola
se m’acaba podrint-se’m
i aquest doctor Ponzio no diu res de res tampoc ell
i ningú no ho aconsegueix entendre
què li ronda pel cap an aquest doctor Ponzio
que sempre està en els lavabos rentant-se’n les mans
i jo tinc un pressentiment
que potser és un marica inclús ell
que sempre se n’en té d’anar-se’n a rentar-se les mans
però és que si inclús ell és dels d’aquesta parròquia
allavons jo que soc una pobra mare soltera
no aconseguiré mai que m’entri en raó
perquè amb els mariques no n’hi ha res a fer-hi
i lo que té de succeir amb els mariques acaba succeint
perquè és cosa del destí és
cosa del destí és
i allavorens ja no n’hi ha res a fer-hi
però aquest fill jesús déu meu
se n’ha anat a emmerdar-se justament an a la política
que no és com amb la nutella
que t’escampes el tema i la Maddalena t’ho llepa tot
no la política és la política
i tu t’hi emmerdes en tots aquests cristos fill meu de merda
i tu an a la política no n’hi dures ni una hora
que ja n’hi ha uns quants peixos grossos
i an a tu no t’aguanten an a la política
i allavontes què?
- 77 -
allavontes jo estic passant un calvari
hòstia que si l’estic passant un calvari
i aixins resultat que he suat tota aquesta cansalada
per sacrificar-li un fill an a la política?
que és com regalar-l’hi an a l’estat
que te’l treu i te l’envia an allà on-te vol
i tu et quedes més fregida que unes costelles a la milanesa
estimat senyor doctor Ponzio
que an els fills se’ls-hi té de dona’ls-e de menjar
i jo d’això n’en sé alguna cosa
i vostè què n’en té de sapiguer-ne si no està ni casat
i an a mi em venen uns dubtes
que potser no sigui inclús vostè un marica doctor Ponzio
que en aquest món
no es pot sapiguer mai qui tens an el davant
i és que si vostè és un d’aquests
jo ja estic ben fregida an a la milanesa
perquè contra aquests
per una mare no n’hi ha res a fer-hi
i ja hem begut oli
però per sapiguer-les certes coses
es té d’haver estat ficat a prova
i vostè de proves no n’en podrà tindre mai
perquè vostè és un d’aquells que no se n’en fan cap de família
i an a vosaltres els degenerats no us pillaran mai per cap prova
aixins que per nosaltres les mares amb vosaltres els mariques
no n’hi ha res a fer-hi i jo estic ben fregida
i ja pots anar demanant la pensió d’invalidesa
com diu la Trabucco
- 78 -
que després n’hi han els ajuts
que si el càrites que si l’arrels que si la solidaritat cristiana
que si la solidaritat catòlica
que si la solidaritat obrera que si les germanetes dels pobres
que si la verge del carrefur que si els sants a domicili
i la qüestió és que si perd un fill
llavons què té de fotre una mare?
què té de fotre?
que ja pots anar pul·lulant per la solidaritat obrera
la solidaritat cristiana la solidaritat catòlica
la solidaritat amb la infància
la solidaritat de jesús
que la qüestió
és que tu an el teu fill el tenen pillat an a la garjola
i de tant pelar-se-la el nano se m’hi corseca
i quan se t’hi corseca un fill an a la garjola
tu què tens de fotre?
vas an a la solidaritat catòlica an a la solidaritat parroquial
an a la solidaritat dels pebrots
an avonte vas?
i jo què hi tinc de fotre sense un fill
que jo l’havia vigilat
que doctor Ponzio és inútil que parli tant
que jo l’havia vigilat
oi tant que si l’havia vigilat
que el nano inclús n’estava fins als collons
i en aquesta casa no pots ni anar a cagar en pau
que et vigilen
i jo estic fins als ous de viure tan vigilat
- 79 -
i aixins va ser com ell
em va anar a petar an aquesta Maddalena
que és la seva perdició
i que si senyora per aquí i que si senyora per allà
que si jo an el seu fill me l’estimo
i que si crec en la seva paraula
que el seu fill té unes bones paraules
i jo hi crec en les seves paraules perquè jo an el seu fill
me l’estimo
i que si senyora per aquí i que si senyora per allà
i la qüestió és que tu me l’has portat an a la garjola
me l’has portat
i el Giovanni no hi pensa ni ell tampoc
que jo li havia dit an a les deu
ha ha ha se me’n en riu a la cara i no es presenta
i allavontes an a mi em venen unes ganes
de dona’ls-hi tot an els moros
que aquests no paguen no paguen res
però si el Giovanni an allà les deu no em ve
jo els hi venc tot an els moros i ja està
la cosa s’acabarà que faré un gran paquet
i els hi vendré tot an aquells
que cada setmana surt un barco
carregat de coses des de gènova
cap a casablanca marraquès guribka
i ja està
que tota manera el Giovanni no ve
que amb una dona com aquella
que cada any t’augmenta quinze quilos
- 80 -
i ha tingut d’eixamplar les portes i reforçar el llit
perquè an a la tia el Giovanni ja ni se l’hi ensenya
i ella se’n en revenja cruspint-se tot lo que troba
per casa
perquè la tia s’ha deixat anar i a dieta ja no s’hi fica
no com jo que encara estic esplèndida
oi doctor Ponzio que encara estic
esplèndida?
si inclús don Aldo ho diu que estic esplèndida
i allavontes la túnica se li aixeca
que sembla una tenda de campanya sembla
perquè jo encara estic esplèndida
i si don Aldo no fos un sant
jo li deixaria que se n’aprofités
i una menjadeta de tetes an ell no l’hi negaria mai
que és un sant home
i tindria de poguer-se desfogar-se una mica tindria
però ell és un sant home i no hi pensa i ja està
i an aquí la qüestió és an avont el puc trobar-lo jo el meu fill
que an aquí tothom se n’en renten les mans
i jo ja no sé on trobar-lo el meu fill
que ja fa una setmana que li vaig an el radere
i el meu fill ningú no l’ha vist
i aquest doctor Ponzio que se n’en renta les mans.
- 81 -
IV
... però an avont el puc trobar-lo aquest jutge Caraffa
que fa dos dies que li vaig an el radere i ningú no el coneix
ningú no l’ha vist mai an aquest jutge Caraffa
que sembla que sigui un fantasma
i ningú no aconsegueix trobar-lo
sí hola hola? que hi és el jutge Caraffa?
ah no? hi era fa dos minuts i ara ha sortit?
i an avont el puc trobar-lo an aquest jutge Caraffa
que fot dos dies que li vaig an el radere
i no aconsegueixo trobar-lo mai?
hi és o no hi és aquest jutge Caraffa?
hi és o no hi és el jutge?
fa dos dies que vaig amunt i avall per tota mena d’oficines
i no aconsegueixo trobar-lo mai aquest Caraffa
que tot just ha sortit tot just se n’ha anat tot just ha marxat
i no el puc trobar-lo mai
que si el trobés li podria demanar-li que em concedís una visita
amb aquest fill jesús déu meu
que el Ponzio se n’en va rentar-se’n les mans
se les va rentar-se-les
i ara sols n’hi ha el Caraffa que en sàpigui alguna cosa
- 82 -
i ell és el qui firma les visites
però jo no aconsegueixo trobar-lo mai an aquest Caraffa
ni an el Giovanni
aquest malparit del Giovanni que també déu meu
primer diu que an allà les deu hi soc
tu compta que jo an allà les deu hi soc i te’l localitzo jo
el Caraffa
hi parlo jo amb ell i ja veuràs com trobem un camí
i tu la visita la fas
oi tant que si la fas tu la visita amb aquest fill jesús déu meu
que jo an a la fiscalia
hi coneixo la vida i miracles de tothom coneixo
jo an a la fiscalia hi coneixo la vida mort
i miracles i resurecció de tothom
coneixo
i an aquest Caraffa ja veuràs que de seguida el tutejo
ja ho veuràs
tal qual el tutejo tal qual
i ell la visita te la concedeix i t’ho conta tot
però tu no estiguis amoïnada
que ja veuràs que tot s’arreglarà
i aquest jutge Caraffa me’l treballo jo me’l treballo
l’ensabono amb un vaixeró-constantèn
amb un rolex d’or fals original autèntic or fals
amb un moblet antic luifilip
que an els jutges els hi agraden els moblets antics luifilip
i ja veuràs que la visita te la consenteix de seguida
i si no n’hi ha prou tu li deixes que t’endinyi la palanca
i la visita te la passa de seguida
- 83 -
i aixins pots veure an el teu fill
i li pots portar-li una carmanyola
que sense carmanyola ell se’t mor de gana
se’t mor de gana sense carmanyola
que en aquell convent els hi donen un brou lleuger
de plumes d’oca ha ha ha oi tant
que els hi donen un caldo de plumes d’oca en el convent
però tu no t’hi amoïnis
que si no te’m tornes boja te’m tornes
boja
i després què tenim de fer?
tota manera jo arribo an allà les deu i l’ensabono
amb un vaixeró-constantèn que sembla ben bé autèntic
que ni un de la bòfia se n’adona
i tu ja el pots anar-lo esperant an el Giovanni
que aquest et diu que an allà les deu hi és aquí
però després ves a sapiguer tu
i ja hem begut oli
que el Giovanni tu no el veus
sí hola que hi és el Giovanni? encara no l’ha vist?
però què cony vols veure tu barrica més que barrica
de senyora
que an a les deu ja portes al damunt tres donsimons
i no t’enteres de res de res
i si puja algú qualsevol per les escales
del gas de la llum d’hisenda de la bòfia de la urbana
tu els hi saltes an a sobre i ja no els-e deixes que se n’en vagin
no hi és el Giovanni?
i an a quina hora el puc trobar?
- 84 -
però què collons tenim de trobar què collons
si aquest jutge Caraffa ningú no l’ha vist mai
ningú
i an a l’oficina no hi és mai no hi és mai
que sembla com el destí aquest jutge Caraffa
tu li vas an el radere tot el sant dia
i quan estàs a punt d’atrapar-lo
ell tot just ha sortit tot just se n’ha anat tot just s’ha escapat
que sembla com el destí sembla
però jo sense el Caraffa no el podré trobar-lo mai an el meu fill
que sense paté tapa negra se’m em mor de gana
se’m em mor de gana
que entre la comissaria la fiscalia els geos i les altres parides
ell ja porta una setmana que no em menja
i a saber en quin estat me’l trobaré
si és que al final el trobo
perquè estic començant a pensar fatal
i si an aquí no arriba almenos don Aldo
jo ja estic ben fregida més fregida que unes costelles de cabrit
i esperem que almenos don Aldo dongui senyals de vida
perquè ell les coses les-e sap
perquè la catequesi l’hi va fer-l’hi ell
i ell el coneix aquest fill que déu meu
i ell ho pot dir si el meu fill era un bé de déu o no
perquè la catequesi la va fer-la amb don Aldo
i ell li pot dir-li an aquest Caraffa lo de la pistola i tot plegat
que el meu fill la sap molt llarga
però les pistoles no les ha manipulat mai
sols la seva que hi ha aquesta Maddalena
- 85 -
que tot és culpa seva
que me’l manipula collons que si me’l manipula
que li tinc de donar-li doble ració de tot
des de que fornica amb aquesta Maddalena
que me’l manipula massa
i inclús ella tenia d’haver estat aquí an allà les deu
per localitzar-lo an aquest fill jesús déu meu
però tu l’has vista an allà les deu?
l’has vista tu an aquesta tia?
que era tot xerrameca
i amb tanta xerrameca me l’ha trastocat me l’ha
aquest fill déu meu
i que si senyora per aquí i que si senyora per allà
i que si jo hi crec en la verba del seu fill
que ell té una bona verba té una verba d’aquelles
estimada senyora
que vostè ni s’ho pot ni imaginar-s’ho
oi tant què et penses que acabo de baixar de la muntanya
et penses que no sé quina verba té el meu fill
com si jo no el conegués el meu fill
però sàpiguis que an el meu fill l’he fet jo
estimada senyoreta Maddalena
que sols déu sap la cansalada que he suat per pujar-lo
estant soltera
que si estàs cèlebre no casada tens de suar una cansalada
per pujar els fills que vostè no n’en té ni idea
aixís que afiguri’s si jo no ho sé la verba que té
aquest fill
afiguri’s si jo no sé quina verba té el meu fill
- 86 -
que an a vostè el meu fill la seva verba l’hi feia llepar-la-l’hi
amb nutella
i tant si l’hi feia llepar-la-l’hi
estimada Maddalena de la protecció oficial
i la qüestió és que an allà les deu ni aquesta no ha aparegut
que si al final el trobem an aquest jutge Caraffa
jo li faig que se n’en vagi amb la Maddalena aquesta
que tota manera an ella un més un menos
i un sacrifici per aquest fill déu meu ella bé el pot fer-lo
no?
si no de què serveixen les paraules
que an aquí es necessiten fets es necessiten
es té de localitzar el jutge Caraffa
i aconseguir la visita encara que sigui dissabte
perquè l’estat el dissabte bé que treballa
i sols els jueus són els que no treballen el dissabte
que esperem que no sigui jueu aquest jutge
que si no el dissabte no em treballa
i allavons adeu visita eh
adeu visita i ja hem begut oli
i an el meu fill jo quan el veig que soc la seva mare?
quan el veig an aquest fill jesús déu meu que ningú
no és capaç de localitzar-me’l?
i un diu que si la fiscalia
i l’altre que si la comissaria i l’altre que si els geos
i la qüestió és que jo no sé ni si està viu o si està mort
és una forma de parlar
i aquest fill ningú no és capaç de localitzar-me’l
i jo em sento fatal
- 87 -
i començo a pensar fatal començo
perquè an aquí no arriba ningú
ni la Trabucco ni la Diotallevi ni don Aldo ni la sor Cherubina
que la tia el va fer-lo molt de temps el carrer
els va fe’ls-e un a un
i si ella hi fos em localitzava aquest jutge Caraffa
que si no és un jueu el dissabte treballa normal
com tots els jutges normals
i no és que tu el dissabte com que ets jueu
no apareguis mai per l’oficina és que tota manera no hi ets mai
és que mai de la vida
la gent d’aquí ningú no li coneixen la cara
an el Caraffa aquest
que sembla que sigui el destí sembla
i començo a pensar que aquest jutge Caraffa
potser de fet no existeix
i que an el meu fill jo ja no el trobaré
perquè aquest Caraffa ningú no me’l localitza
i jo no hi puc parlar-hi
i si no hi parlo adeu eh
adeu
però és que aquí no ha aparegut ni aquell sant de don Aldo
que serà tot lo sant que es vulgui però que quan déu mana
inclús an ell se li destaca un dallò
que la sotana sembla una tenda
i això ho he vist jo quan em va parlar-me d’aquell
coco de fill jesús déu meu
que si estigués en mans de l’església a hores d’ara
ja seria capellà
- 88 -
vicari o bisbe
i m’acabava de cardenal
i si hagués estat a les seves mans
ara no estaríem parlant del grup
i jo no estaria aquí intentant-lo localitzar-lo
aquest jutge Caraffa que diuen que és ell el qui ho firma tot
però aquí ningú no el localitza
i la sor Cherubina em diu que té d’estar pels seus desgraciats
però qui l’hi ha ordenat el doctor?
l’hi ha ordenat el doctor?
oi tant que té de vigila’ls-e els seus pollosos
amb totes les puces i les nafres de crist
però que li va dir el doctor?
si aquells foten més pudor que un barril de gorgonzola
i ella es passa tot el sant dia an el seu costat
perquè diu que és el perfum del paradís
però jo què tinc cara d’imbècil o què
què collons perfum del cel
potser portareu aquell aro sobre el cap
però an a mi no me la foteu sor Cherubina
que jo enmig d’aquests ronyosos no m’hi estaria mai
per res del món
i els peus si se’ls-e volen rentar-se’ls
que se’ls-e rentin ells sols
que el Giovanni també és un que serà poc net
però els peus se’ls-e renta ell sol se’ls-e renta
o si no li faig menjar-se els mocs
en comptes de menjar-me les tetes
que an aquesta hora tenies de ser an aquí tenies
- 89 -
i em tenies de portar també la Maddalena
que vista la situació necessitem la Maddalena
cony que si la Maddalena la necessitem
que almenos m’hagués ajudat a localitzar el Caraffa
que si el dissabte aquest no treballa com els jueus
an a mi em toca esperar-me an aquí inclús el diumenge
i sense ningú jo com m’ho tinc de fer?
com s’ho té de fotre una mare soltera que té un fill
que no se sap ben bé avont és
que si an els geos o la fiscalia o la comissaria?
no se sap ben bé avont és i aquí no ha aparegut ni la Trabucco
que diu que té compromisos a la seva terra
i jo an avonte soc an el cel? que soc an el cel jo?
tinc compromisos en el cel?
avonte soc? en el cel?
però per què no se’n va al cottolengo amb els infeliços
i aixins es compromet més com ho fa la Diotallevi
que els hi deixa tot an els infeliços del cottolengo
i no se sap mai quan s’acaba la vida
i tenim d’estar preparats per tot
i allavontes jo els hi deixo tot an els infeliços del cottolengo
i ja està
oi tant
però jo estimada Diotallevi meva ho soc sí o no una infeliça?
doncs llavons deixa’m alguns calerons an a mi no?
ho soc o no ho soc una infeliça?
doncs llavons deixa’m alguna cosa també an a mi no?
ha ha ha do’m un petit avançament no? alguna coseta no?
ha ha ha es diuen tantes coses de broma
- 90 -
que estic tan moixa i tinc tan mals pressentiments
que amb aquesta política el meu fill
se n’ha ficat a anar-se’n per mal camí se n’ha ficat a anar-s’hi
que inclús ho diu sempre la sor Cherubina
que de la política que déu nos en guardi
i ella aquestes coses les-e sap perquè s’ha inscrit
per anar al paradís
però ella la vida la va conèixe-la
oi tant que si la va conèixe-la de joveneta la vida
que la tia inclús va conèixer l’home an el natural
i inclús la van pillar-la an a les redades de la bòfia de joveneta
que de joveneta més aviat no era gaire respectable
i després es va ficar-se a conversa
però primer l’havia conegut l’home humà
aixís que la tia coneix la vida i ja està
però la política és una cosa bruta
la política va enviar an a la forca
inclús an a jesucrist
diu don Aldo
i jo tinc un pressentiment lleig per aquest bé de déu
de fill que s’ha ficat en la política
i mira que don Aldo l’hi havia dit
que ell no les podia canvia’ls-e les lleis del món
i el món no els-e vol ni els espera
tot aquests cristos i aquests calvaris
perquè el món va obrir els ulls molt abans que tots
els poetes i els profetes
plegats
i és el món diu don Aldo al cap i a la fi
- 91 -
el qui es va inventar-se això dels despertadors
i tots els que es desperten es desperten
després del món
i es tenen de ficar-se an a la cua
i si ho diu don Aldo que és de col·legi de capellans
ja pots ben jurar-ho ja pots
oi tant que si ho pots ben jurar-ho
que ell no va amb un despertador penjat del coll
com tots aquells negres
i el meu fill va fer mal fet de ficar-se aquella arracada en el nas
perquè és una provocació contra el món
i el món amb la pistola és més expert que ell
amb la pistola
i inclús amb les cartes i amb tota mena de jocs
perquè els jocs els-e fa ell els-e fa
oi tant mecagondeu oi tant
i el meu fill queda com un carallot
que amb el món tu no te n’en surts amb la teva
que és qui va penjar an a jesucrist el món
i si tens una certa consciència en aquest món
et pengen
i ja està
i allavontes què?
an avont el trobo jo el jutge Caraffa
an avont el trobo jo aquest jutge Caraffa?
a la maleïda sinagoga del dimoni?
an avont? an avont el puc localitzar-lo
i aquí ni la Maddalena ha donat senyals de vida
que amb el Giovanni encara que amb aquest ja se sap
- 92 -
però si almenos aquella em dongués un cop de mà
per localitzar-lo an aquest jutge
que és ell el qui firma les visites
i si aquest fill jesús déu meu m’hagués fet cas
no s’hagués ajuntat amb aquesta
que porta malastrugança porta la ruïna porta
però quina verba ni quins collons
i senyora jo hi crec en la verga del seu fill
que té una verga que me n’he enamorat
i li vaig sempre an el radere
però millor que s’hagués quedat a distància
de la verba del meu fill millor
collons i tant que ell
ho va dir-ho la Diotallevi i la Trabucco
podia aspirar hòstia si podia aspirar
que en el món hi ha coses millors que aquestes maddalenes
i si t’acostes an els pisos de la protecció oficial
d’aquestes maddalenes te n’hi trobes un vagó sencer
te n’hi trobes
i al final aquí no apareix ni aquesta
i jo la visita ja no la faig ja no
i com m’ho tinc de fer-ho per fer la visita si ningú no m’ajuda
a localitzar-lo aquest jutge Caraffa?
i la qüestió és que an a mi em toca estar-me aquí sola
menos mal de l’ampolla de moskovskaya que tinc an a la bossa
que m’anima una miqueta que si no verge santa
com m’ho tindria de fotre?
com s’ho tindria de fotre una mare sense moskovskaya
amb un fill a la garjola i un jutge Caraffa
- 93 -
que no el troben
i una Maddalena que no t’apareix
i un don Aldo que no té més temps per culpa dels drogates
i una Trabucco que està an a la seva terra
i una Diotallevi que té el cottolengo després de classe
i una sor Cherubina que s’ha trastocat
de tant rentar uns peus que foten fàstic sols de veure’ls?
com m’ho tinc de fer-ho per localitzar-lo an aquest don Aldo?
i ja no dic an aquest jutge que el dimoni se l’emporti?
i el Giovanni? ont és el Giovanni?
que el dimoni se l’emporti? ont és
que suposem que jo an el jutge no el trobo
i allavorens com m’ho tinc de fer-ho
per fer-li una visita an el meu fill?
allavorens és tot cosa del destí?
que està tot dat i beneït
com en qualsevol tribunal que el dimoni se l’emporti
i allavorens jo com m’ho tinc de fer?
com m’ho tinc de fer-ho sense el Giovanni
que està tot dat i beneït
i tu contra el destí hi pots fer-ne alguna cosa?
hi pots fer-ne alguna cosa tu contra el destí?
no que no hi pots fer-ne res
no hi pots fer-ne res de res i adeu eh
i ja està
i tu et quedes més fregida que unes costelles a la milanesa
i tinc un pressentiment tan lleig
que em tinc d’amorrar an a l’ampolla de moskovskaya
perquè sense moskovskaya en el motor
- 94 -
tu ja te n’en pots anar-te’n a pelar canyes an el circ eqüestre
sense moskovskaya en el motor tu sola no te n’en surts
i no ho superes
i allavontes adeu eh
i ja te n’en pots anar-te’n a pelar canyes an el circ eqüestre
que suposem que aquest bé de déu de fill
s’hagi obert les venes
com diu el Giovanni que és un expert en presons
i ell diu que de tant en tant an allà dintre algú perd la paciència
i s’obre les venes
i jo llavons què puc fer-hi? què pot fer-hi una mare?
i si el meu fill me’l tinc d’anar-lo a retirar més encarcarat
que un ciri
en un d’aquells llençols de l’administració
com diu el Giovanni
que n’en té una desena a casa d’aquells draps
que a saber com s’ho va fer per aconsegui’ls-e
però ell és dels que trafica inclús amb l’admistració
i si el meu fill m’arriba encarcarat com un ciri
embolicat amb l’administració penitenciària
jo què tinc de fer?
em tiro al riu em tiro an el po? em tiro an el po?
que si em tiro an el dora no m’hi ofego
perquè an el dora t’hi pots morir-t’hi contaminada
però ofegada mai
aixís que em tiro an el po
perquè el meu fill té aquell coco
però si ets sensible allavons ho passes fatal an a la garjola
que an allà no pots tindre la pell fina
- 95 -
que si no tu no te’n salves
i et talles les venes amb els vidres de les finestres
i després què fas? què fas després? res no fas
ja no fas res
Giovanni t’ho prego t’ho suplico
soc una mare
do’m senyals de vida
tu i aquesta incapaça de la Maddalena
veniu-me a donar-me un cop de mà
que an aquí la cosa s’està ficant-se fatal
que tot és culpa teva Giovanni
si aquell cop t’haguessis ficat el paracaigudes
jo no m’hagués quedat en condicions
i allavons no hagués passat res
i en canvi mira quin destí
que ens ha tocat
i aquest Caraffa que no el troben
i ningú el coneix
i an aquí la cosa s’està ficant-se fatal
que an a fora s’està preparant-se una tamborinada
una tamborinada d’aquelles
i jo no porto ni paraigua
que si no arriba el Giovanni jo em quedo sense paraigua
i allavons jo què hi faig an el món
sense paraigua?
que a fora s’està ficant-se tan negre
que sembla una tempesta
i jo no porto paraigua
- 96 -
però Giovanni
tu ja te n’en pots anar-te’n a pelar
canyes ja pots
que em dius que vens i no vens
tu i aquella altra desgraciada
de la Maddalena
que la tia també se n’en pot anar
a fe’ls-hi palles an els gossos
que an a mi ja no em salva ningú
amb aquests pressentiments que jo tinc
amor meu
ben fresca estic ben fresca
amor meu
que tinc uns pressentiments
que ja me’n puc anar-me’n a pelar canyes
me n’en puc anar-me’n
amb aquest fill per déu
que ja no me’l deixaran veure mai més
i a saber si aquest Caraffa hi és
o no hi és
que an aquí ara sols n’hi ha que burocràcia
i què n’en tinc de fer-ne’n de la burocràcia?
jo què tinc de fer-ne sense el Giovanni
i amb aquest temps amenaçador
an allà fora
sense paraigua
i an a la burocràcia que és com
unes arenes immovedisses
i tu ves-lo a trobar-lo an aquest jutge Caraffa
- 97 -
dels pebrots
i an aquest fill jesús déu meu
ho vols veure-ho?
ho vols veure-ho tu com s’acaba aquí la cosa
com em ve un guàrdia a casa
i em porten en un indret obscur
amb una taulota
i an a sobre qui hi ha?
qui hi ha estès an a sobre d’aquella taulota?
però segui senyora segui
que de seguida localitzem el jutge Caraffa
fem el reconeixement oi
oi senyora que fem el reconeixement?
que vostè el reconeix oi aquest
aquest que està estès en aquesta taula
oi senyora que el reconeix?
perfecte senyora reconegui’l
que de seguida que arribi el jutge Caraffa
li prenem tranquil·lament una declamació de reconeixement
i aixins vostè se n’en pot anar-se’n
a la solidaritat catòlica
la solidaritat cristiana la solidaritat parroquial
la solidaritat canina la solidaritat amb els infants
la terra verda la terra vermella el sol que caga
i mentrestant nosaltres localitzem el jutge Caraffa
oi?
però an a mi què cony m’importa el jutge Caraffa
si an aquí no arriba ningú
ni el Giovanni ni la Maddalena
- 98 -
ni don Aldo la Trabucco la Diotallevi
la sor Cherubina
que aquest món és una puta merda
la política és repugnant
ningú no sap res de res
i la qüestió és que a una mare què és lo que li toca fer
si es prepara un temps fastigós
i ningú no li deixa ni un paraigua?
perdoni vostè no tindrà pas un paraigua?
no?
ja pots comprendre si aquests
te’n donen un de paraigua
que no te’l donen ni que ploriconegis en
xino en coreà en japonès
no te’l donen
que aquests són uns canalles uns interessats
són dels que sempre pillen
i no donen res
i an a mi em toca anar-me’n enmig del temporal
sense paraigua
que total aquest Caraffa no el troben
i del meu fill jesús déu meu quina creu
no n’en saben res de res
i jo me n’en vaig d’aquí perquè
no soc com la verge
que està esperant la resurrecció
jo me n’en vaig fins allà an a la parada
i agafo el tramvia
i si em mullo mala sort si em mullo
- 99 -
però si enxampo an aquest malparit del Giovanni
li faig veure les torres de la catedral
les torres li faig veure
i els hi donc tot an els moros
oi tant oi tant!
- 101 -
NOTA SOBRE LA TRADUCCIÓ
Per donar en català la llengua teatral de Tarantino, qui llegeixi
l’obra trobarà tot un seguit d’usos lingüístics col·loquials que
reforcen el caràcter oral del text alhora que permeten a la
traducció de potenciar-ne la musicalitat, des de formes amb
sons epentètics (com «avont» o «avonte» per «on») fins a
combinacions de pronoms no normatives (com «pelar-la-l’hi»).
Tanmateix, per tal d’alleugerir la lectura, s’ha preferit
que algunes de les propostes lingüístiques de la traducció
no quedessin reflectides directament a l’ortografia del text
publicat, i s’ha optat per recollir-les en aquesta nota editorial.
En general es tracta d’opcions de pronúncia de caire oral
que algunes lectures en veu alta ja farien espontàniament,
i que en tot cas cal considerar com a suggeriments a l’hora
de pronunciar el text escrit.
A continuació, recollim una llista amb aquestes propostes.
A la columna de l’esquerra hi anotem la paraula amb la seva
ortografia convencional, i a la dreta la mateixa paraula escrita
segons la proposta fonètica. En el cas dels verbs marcats amb
asterisc, donem només una forma verbal però caldria tras-
lladar la proposta a tota la resta de formes verbals; en el cas
- 102 -
dels altres mots marcats amb asterisc, es tracta d’un exemple
generalitzable en relació als sons subratllats.
però > pro
res > re
quasi > casi
jo > io
ja > ia
*havia > via
*(l’havia) > (el via)
*(s’hagués) > (es gués)
*agafa > gafa
*(m’agafa) > (em gafa)
*anava > nava
*acaba > caba
adeu > deu
*explica > esplica
aquesta > questa
per aquí > per qui
*compta > conta
saps > sats
faig > fai
vaig > vai
i / pro després > i /pro sprés
*obstaculitzeu > ostaculiteu
*espatlla > espalla
comunió > comenió
*transfigurat > trasfigurat
*augmenta > aumenta
*paralitzat > paralisat
- 103 -
Finalment, potser val la pena comentar que la traducció no
ha optat per traslladar l’obra a un context català, sinó que
manté la majoria de noms italians. En canvi, pel que fa a altres
referents locals —com noms de marques comercials o indrets
públics— en alguns casos s’ha preferit trobar equivalents en
català, procurant que oferissin una certa indeterminació i
mantinguessin sobretot els forts ressons simbolico-religiosos
que sovint presentaven els originals italians (com ara el
veterotestamentari «víbora», o els apostòlics «sant joan de
déu» o «donsimon»).
Aquest llibre,
imprès
als tallers de Gràfiques Arrels
de la ciutat de Tarragona,
fou enllestit
el dia 30 de gener del 2019
Volums publicats:
Textos a part
Teatre contemporani
1 Gerard Vàzquez, Magma, 1998. Premi Born 1997
2 Enric Rufas, Certes mentides, 1998
3 Lluïsa Cunillé, La venda, 1999
4 Juan Mayorga, Cartes d’amor a Stalin, 1999.
Premi Born 1998
5 Toni Cabré, Navegants, 1999. Premi Serra
d’Or 1999
6 Patrice Chaplin, Rient cap a la foscor, 2000
7 Paco Zarzoso, Ultramarins, 2000. Premi Serra
d’Or 1999 (al millor text espectacle)
8 Lluïsa Cunillé, L’aniversari, 2000. Premi Born
1999
9 Bienve Moya, Ànima malalta, 2000
10 Joan Casas, L’últim dia de la creació, 2001
11 Toni Rumbau, Eurídice i els titelles de Caront,
2001
12 Rosa M. Isart Margarit, Vainilla, 2001. Premi
Joaquim M. Bartrina 2000
13 Raül Hernández Garrido, Si un dia m’oblidessis,
2001. Premi Born 2000
14 Harold Pinter, L’engany, 2001
15 David Plana, Després ve la nit, 2002
16 Beth Escudé, Les nenes mortes no creixen, 2002.
Premi Joaquim M. Bartrina 2001
17 Luis Miguel González, La negra, 2002. Premi
Born 2001
18 Enric Nolla, Tractat de blanques, 2003
19 Dic Edwards, Sobre el bosc lacti, 2003
20 Manuel Molins, Elisa, 2003
21 Meritxell Cucurella, Pare nostre que esteu en
el cel, 2003
22 Llorenç Capellà, Un bou ha mort Manolete, 2003.
Premi Born 2002
23 Gerard Vàzquez i Jordi Barra, El retratista, 2003.
Premi del Crèdit Andorrà 2002
24 Albert Mestres, 1714. Homenatge a Sarajevo,
2004
25 AAdd, Dramaticulària, 2005
26 Miquel Argüelles, Una nevera no és un armari,
2004. Premi Joaquim M. Bartrina 2002
27 Joan Duran, Bruna de nit, 2004
28 Vicent Tur, Alícia, 2005. Premi Joaquim M.
Bartrina 2003
29 Josep Julien, Anitta Split, 2005. Premi del Crèdit
Andorrà 2004
30 Magí Sunyer, Lucrècia, 2005
31 Ignasi Garcia Barba, El bosc que creix / Marina /
Preludi en dos temps, 2005
32 Marco Palladini, Assassí, 2006
33 Jordi Coca, Interior anglès, 2006
34 Marta Buchaca, L’olor sota la pell, 2006. Premi
Joaquim M. Bartrina 2005
35 Manuel Molins, Combat, 2006
36 Marc Rosich, Surabaya, 2007
37 Carlos Be, Origami, 2007. Premi Born 2006
38 Ödön Von Horváth, Amor Fe Esperança. Una
Petita dansa de mort en cinc quadres, 2007
39 Jordi Sala, Despulla’t, germana, 2007
40 Cinta Mulet, Qui ha mort una poeta, 2007
41 Gerard Guix, Gènesi 3.0, 2007. III Premi Fundació
Romea de Textos Teatrals 2006
42 Aleix Aguilà, Ira, 2007. Premi del Crèdit Andorrà
2006
43 Carles Batlle, Trànsits, 2007
44 Marc Rosich, La Cuzzoni, 2007
45 Fernando Pessoa, El mariner, 2007
46 Janusz Glowacki, Antígona a Nova York, 2007
47 Jordi Faura, La sala d’espera, 2008. Premi
Joaquim M. Bartrina 2006
48 Toni Cabré, Demà coneixeràs en Klein, 2008
49 Damià Barbany, Arnau, el mite; la llegenda
catalana, 2008 (Inclou un CD)
50 José Sanchis Sinisterra, El setge de Leningrad,
2008
51 Jesús Díez, El show de Kinsey, 2008. Premi
Born 2007
52 Guillem Clua, Gust de cendra, 2008
53 Josep M. Miró Coromina, Quan encara no sabíem
res, 2008. Premi del Crèdit Andorrà 2007
54 Josep Julien, Hong Kong Haddock, 2008. IV
Premi Fundació Romea de Textos Teatrals 2008
55 Ignasi Garcia i Barba, Mars de gespa / La fi nestra
/ Sota terra, 2008
56 Albert Benach, Mascles!, 2008
57 Erik Satie, El parany de Medusa, 2009
58 Joan Cavallé, Peus descalços sota la lluna
d’agost, 2009. I Premi 14 d’Abril de Teatre 2008
59 Josep M. Diéguez, De vegades la pau, 2009.
Accèssit I Premi 14 d’Abril de Teatre 2008
60 Angelina Llongueras i Altimis, El cobert, 2009.
Accèssit I Premi 14 d’Abril de Teatre 2008
61 Carles Batlle, Oblidar Barcelona, 2009. Premi
Born 2008
62 Enric Nolla, Còlera, 2009
63 Manuel Pérez Berenguer, Hòmens de palla, dies
de vent (Una refl exió sobre el destí), 2009. Premi
del Crèdit Andorrà 2008
64 Jordi Faura, La fàbrica de la felicitat, 2009
65 Joan Gallart, Sexe, amor i literatura, 2009
66 Pere Riera, Casa Calores, 2009
67 Enric Nolla, El berenar d’Ulisses, 2009
68 Helena Tornero, Apatxes, 2009. II Premi 14 d’Abril
de Teatre 2009
69 Carles Mallol, M de Mortal, 2010
70 Josep Maria Miró i Coromina, La dona que perdia
tots els avions, 2010. Premi Born 2009
71 Joan Lluís Bozzo, Còmica vida, 2010
72 Pere Riera, Lluny de Nuuk, 2010
73 Marta Buchaca, A mi no em diguis amor, 2010
74 Neil Labute, Coses que dèiem avui, 2010
75 Damià Barbany, Prohibit prohibir, 2010
76 Michel Azama, La Resclosa, 2010
77 Ferran Joanmiquel Pla, Blau, 2010. VIII Premi
Joaquim M. Bartrina 2009
78 Evelyne de la Chenelière, Bashir Lazhar, 2010
79 Josep M. Benet i Jornet, Dues dones que
ballen, 2010
80 Carles Batlle, Zoom, 2010
81 Ferran Joanmiquel Pla, Blau, 2010
82 Daniela Feixas, El bosc, 2011
83 Guillem Clua, Killer, 2011
84 Marc Rosich, Rive Gauche, 2011
85 August Strindberg, Creditors, 2011
86 Lluïsa Cunillé, El temps, 2011
87 Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu, Pregun-
tes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc
Layret, advocat dels obrers de Catalunya, 2011
88 Cristina Clemente, Vimbodí vs. Praga, 2011
89 Josep Maria Miró i Coromina, Gang bang (Obert
fi ns a l’hora de l’Àngelus), 2011
90 Joan Rosés, Falstaff Cafè (Els pallassos de
Shakespeare), 2011
91 Marc Rosich, Car Wash (Tren de rentat), 2011
92 Sergi Pompermayer, Top model, 2011
93 9Aleix Puiggalí, Al fons del calaix, 2011
94 Jordi Casanovas, Una història catalana, 2012
95 Joan Brossa, Poesia escènica I: Al voltant de
Dau al Set, 2012
96 Josep Maria Miró i Coromina, El principi
d’Aquimedes, 2012
97 Jordi Oriol, T-error, 2012
98 Marc Angelet, Voyager, 2012
99 Marilia Samper, L’ombra al meu costat, 2012
100 Joan Brossa, Poesia escènica II: Strip-tease i
teatre irregular (1966-1967), 2012
101 Joan Brossa, Poesia escènica III: Mirades sobre
l’amor i la vida (1956-1962), 2012
102 Toni Cabré, L’inútil, 2012
103 Mercè Sarrias, Quebec-Barcelona, 2012
104 Damià Barbany, Lizzie Mc Kay, 2012
105 Pere Riera, Barcelona, 2013
106 Josep M. Benet i Jornet, Com dir-ho?, 2013
107 Helena Tornero, No parlis amb estranys, 2013
108 Harold Pinter, Terra de ningú, 2013
109 Josep Maria Miró, Fum, 2013
110 Tennessee Williams, La rosa tatuada, 2013
111 Raúl Dans, Un corrent salvatge, 2013
112 Jordi Faura, Groenlàndia, 2013
113 Marta Momblant, Resposta a cartes impertinents,
2013
114 Serafí Pitarra i Pau Bonyegues, El cantador, 2014
115 Marivaux, El joc de l’amor i de l’atzar, 2014
116 Rafael Spregelburd, Falk Richter i Lluïsa Cunillé,
Fronteres, 2014
117 Joan Brossa, Poesia escènica IV: Els déus i els
homes, 2014
118 Joan Brossa, Poesia escènica V: Estar al món
el 1953, 2014
55 Ignasi Garcia i Barba, Mars de gespa / La fi nestra
/ Sota terra, 2008
56 Albert Benach, Mascles!, 2008
57 Erik Satie, El parany de Medusa, 2009
58 Joan Cavallé, Peus descalços sota la lluna
d’agost, 2009. I Premi 14 d’Abril de Teatre 2008
59 Josep M. Diéguez, De vegades la pau, 2009.
Accèssit I Premi 14 d’Abril de Teatre 2008
60 Angelina Llongueras i Altimis, El cobert, 2009.
Accèssit I Premi 14 d’Abril de Teatre 2008
61 Carles Batlle, Oblidar Barcelona, 2009. Premi
Born 2008
62 Enric Nolla, Còlera, 2009
63 Manuel Pérez Berenguer, Hòmens de palla, dies
de vent (Una refl exió sobre el destí), 2009. Premi
del Crèdit Andorrà 2008
64 Jordi Faura, La fàbrica de la felicitat, 2009
65 Joan Gallart, Sexe, amor i literatura, 2009
66 Pere Riera, Casa Calores, 2009
67 Enric Nolla, El berenar d’Ulisses, 2009
68 Helena Tornero, Apatxes, 2009. II Premi 14 d’Abril
de Teatre 2009
69 Carles Mallol, M de Mortal, 2010
70 Josep Maria Miró i Coromina, La dona que perdia
tots els avions, 2010. Premi Born 2009
71 Joan Lluís Bozzo, Còmica vida, 2010
72 Pere Riera, Lluny de Nuuk, 2010
73 Marta Buchaca, A mi no em diguis amor, 2010
74 Neil Labute, Coses que dèiem avui, 2010
75 Damià Barbany, Prohibit prohibir, 2010
76 Michel Azama, La Resclosa, 2010
77 Ferran Joanmiquel Pla, Blau, 2010. VIII Premi
Joaquim M. Bartrina 2009
78 Evelyne de la Chenelière, Bashir Lazhar, 2010
79 Josep M. Benet i Jornet, Dues dones que
ballen, 2010
80 Carles Batlle, Zoom, 2010
81 Ferran Joanmiquel Pla, Blau, 2010
82 Daniela Feixas, El bosc, 2011
83 Guillem Clua, Killer, 2011
84 Marc Rosich, Rive Gauche, 2011
85 August Strindberg, Creditors, 2011
86 Lluïsa Cunillé, El temps, 2011
87 Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu, Pregun-
tes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc
Layret, advocat dels obrers de Catalunya, 2011
88 Cristina Clemente, Vimbodí vs. Praga, 2011
89 Josep Maria Miró i Coromina, Gang bang (Obert
fi ns a l’hora de l’Àngelus), 2011
90 Joan Rosés, Falstaff Cafè (Els pallassos de
Shakespeare), 2011
91 Marc Rosich, Car Wash (Tren de rentat), 2011
92 Sergi Pompermayer, Top model, 2011
93 9Aleix Puiggalí, Al fons del calaix, 2011
94 Jordi Casanovas, Una història catalana, 2012
95 Joan Brossa, Poesia escènica I: Al voltant de
Dau al Set, 2012
96 Josep Maria Miró i Coromina, El principi
d’Aquimedes, 2012
97 Jordi Oriol, T-error, 2012
98 Marc Angelet, Voyager, 2012
99 Marilia Samper, L’ombra al meu costat, 2012
100 Joan Brossa, Poesia escènica II: Strip-tease i
teatre irregular (1966-1967), 2012
101 Joan Brossa, Poesia escènica III: Mirades sobre
l’amor i la vida (1956-1962), 2012
102 Toni Cabré, L’inútil, 2012
103 Mercè Sarrias, Quebec-Barcelona, 2012
104 Damià Barbany, Lizzie Mc Kay, 2012
105 Pere Riera, Barcelona, 2013
106 Josep M. Benet i Jornet, Com dir-ho?, 2013
107 Helena Tornero, No parlis amb estranys, 2013
108 Harold Pinter, Terra de ningú, 2013
109 Josep Maria Miró, Fum, 2013
110 Tennessee Williams, La rosa tatuada, 2013
111 Raúl Dans, Un corrent salvatge, 2013
112 Jordi Faura, Groenlàndia, 2013
113 Marta Momblant, Resposta a cartes impertinents,
2013
114 Serafí Pitarra i Pau Bonyegues, El cantador, 2014
115 Marivaux, El joc de l’amor i de l’atzar, 2014
116 Rafael Spregelburd, Falk Richter i Lluïsa Cunillé,
Fronteres, 2014
117 Joan Brossa, Poesia escènica IV: Els déus i els
homes, 2014
118 Joan Brossa, Poesia escènica V: Estar al món
el 1953, 2014
119 Joan Brossa, Poesia escènica VI: Circ, màgia i
titelles, 2014
120 Àngels Aymar; Carles Batlle; Joan Cavallé; Beth
Escudé i Gallè; Albert Mestres, Espriu x dotze,
volum 1. 2014
121 Àngels Aymar; Carles Batlle; Joan Cavallé; Beth
Escudé i Gallè; Albert Mestres, Espriu x dotze,
volum 2. 2014
122 Alexandre Dumas fi ll, La Dama de les Camèlies,
2014
123 Marc Artigau i Queralt, Un mosquit petit, 2014
124 Dimitris Dimitriadis, Moro com a país, 2014
125 Paco Zarzoso, L’eclipsi, 2014
126 Carles Mallol, Mata el teu alumne, 2014
127 Serafí Pitarra, Liceistes i cruzados, 2014
128 Thomas Bernhard, El President, 2014
129 William Shakespeare, El somni d’una nit d’estiu,
2014
130 Lina Prosa. Traducció d’Anna Soler Horta. Il·lus-
tracions: Anna Bohigas i Núria Milà, Lampedusa
Beach, 2014
131 Josep M. Muñoz Pujol, L’Home del Billar, 2014
132 Toni Cabré, Les verges virtuals, 2014. Premi del
Crèdit Andorrà 2013
133 Damià Barbany, Kabaret amb K, 2014
134 Eduardo De Filippo, L’art de la comèdia, 2014
135 Josep Palau i Fabre, Mots de ritual per a Electra,
2014
136 Joan Brossa, Poesia escènica VII: La societat i el
camí personal, 2014
137 Joan Brossa, Poesia escènica VIII: Postteatre i
Teatre de carrer, 2014
138 Joan Brossa, Poesia escènica IX: L’ofici de
viure, 2014
139 Narcís Comadira, L’hort de les oliveres, 2015
140 Elisenda Guiu, Explica’m un conte, 2015
141 Lluïsa Cunillé, El carrer Franklin, 2015
142 Albert Arribas, Selecció, 2015
143 Xavi Morató, Un peu gegant els aixafa a tots, 2015
144 Federico García Lorca, El público, 2015
145 Arthur Schnitzler, El professor Bernhardi, 2015
146 Helena Codorniu; Sabine Dufrenoy; Marián
de la Chica; María José Lizarte, Simfonia de
silencis, 2015
147 Jordi Oriol, La caiguda d’Amlet (o la caiguda de
l’ac) / L’empestat, 2015
148 Laura Freijo Justo, El rap de Lady M, 2015
149 Molière, Dom Juan o el festí de pedra, 2015
150 Ramon Llull. Adaptació per a teatre de Cinta
Mulet, Llibre de les bèsties, 2015
151 Manuel Molins, Bagdad, dones al jardí, 2015
152 Molière, Don Joan, o el festí de pedra, 2015
153 Jordi Prat i Coll; Josep Maria Miró; Pau Miró;
Marc Artigau i Queralt; Victòria Szpunberg;
Albert Arribas; Marc Rosich; Llàtzer Garcia,
Llibràlegs, 2015
154 Pau Miró, Victòria, 2016
155 Lars Norén, El coratge de matar, 2016
156 Joan Guasp, Llull: l’amic de l’Amat, 2016
157 Marc Artigau i Queralt, Caïm i Abel, 2016
158 Llàtzer Garcia, Sota la ciutat, 2016
159 Enric Nolla Gual, Tu no surts a la foto, 2016
160 Sergio Martínez Vila, L’obediència de la dona
del pastor, 2106
161 Damià Barbany, Kriptonita, 2016
162 Marcela Terra, Desterradas, 2016
163 David Mamet; traducció d’Anna Soler Horta, Una
vida al teatre, 2016
164 Marc Garcia Coté, Niu, 2106
165 Bernard-Marie Koltès, En la solitud dels camps
de cotó, 2016
166 Josep Maria Benet i Jornet, La desaparició de
Wendy, 2016
167 Joan Brossa, Poesia escènica X: Fregolisme o
monòlegs de transformació (1965-1966) Primera
part, 2016
168 Joan Brossa, Poesia escènica X: Fregolisme o
monòlegs de transformació (1965-1966) Segona
part, 2016
169 Joan Brossa, Poesia escènica XII: Icones per a
1962, 2016
170 Mercè Rodoreda, La senyora Florentina i el seu
amor Homer, 2016
171 Joan Guasp, L’estàtua de la llibertat, 2017
172 Marc Rosich, A tots els que heu vingut, 2017
173 Davide Carnevali, Actes obscens en espai
públic, 2017
174 William Shakespeare; Traducció de Joan Sellent,
Ricard III, 2017
175 Joan Guasp, L’escorcoll, 2017
176 Josep Maria Miró, Cúbit, 2017
177 Joan Brossa, Poesia escènica XIII: Quatre peces
atàviques, 2017
178 Joan Brossa, Poesia escènica XIV: Ballets i
òperes, 2017
179 Joan Brossa, Poesia escènica XV: Accions
musicals, 2017
180 Oriol Vilanova, Custòdia compartida, 2017
181 Joan Guasp, Un dels dies més feliços de les
nostres vides, 2017
182 Lluïsa Cunillé, Islàndia, 2017
183 Elisenda Guiu, El naixement, 2017
184 Gabriel Calderón, Que rebentin els actors, 2017
185 Sarah Kane, Blasted (rebentats), 2017
186 Francesc Meseguer, Lear, 2017
187 Francesc Meseguer, Body Sushi, 2018
188 Josep Maria Miró, Temps salvatge, 2018
189 Enric Garriga; Joan Pascual, El bosc sagrat
(2005 - 2011) / Santa barra (2014 - 2015), 2018
190 Francisco Javier Suárez Lema, Ja crema l’heura,
2018
191 Núria Perpinya, El vici, 2018
192 Marta Buchaca, Només una vegada, 2018
193 Marc Artigau i Queralt; Julio Manrique; Cristina
Genebat, E.V.A., 2018
194 Marc Artigau i Queralt, Alba (o El jardí de les
delícies), 2018
195 Bertolt Brecht, La bona persona de Sezuan, 2018
196 Joan Yago, El fantasma de Canterville, 2018
197 Joan Brossa, Poesia escènica XVI: A la recerca
d’un mateix, 2018
198 Joan Brossa, Poesia escènica XVII: Els 50 cap
per avall, 2018
199 Joan Brossa, Poesia escènica XVIII: La realitat i
les seves substitucions, 2018
200 Sergi Xirinacs, Família, 2018
201 Denis Fornés i Bernat Muñoz, Equus, de Peter
Shaffer, 2018
202 Stephen Karam, Humans, 2018
203 Oriol Vila i Raquel Salvador, Paradise, 2018
204 Helena Tornero Brugués, El futur, 2019
205 Antonio Tarantino, Stabat mater, 2019
Textos a part
Teatre clàssic
1 Fiódor Dostoievski, El gran inquisidor, 2008
2 Lluís Capdevila, La festa major de Gràcia / Tierra
sin primavera. Dues obres del teatre de l’exili
republicà, 2015
3 Anton Txèkhov, La gavina, 2016
4 Josep Anselm Clavé, L’Aplec del Remei, 2016
5 Josep Maria de Sagarra, La fortuna de Sílvia,
2016
6 Eugene O’Neill, Desig sota els oms, 2017
7 Àngel Guimerà, Sol Solet…, 2017
8 Oscar Wilde, La importància de ser Frank, 2018
9 Santiago Rusinol y Prats, Els Jocs Florals de
Canprosa. 2018
Textos a part
Teatre per a joves
1 Ignasi García Barba, El delegat, 2016
2 Pere Anglas, Robinson Crusoe, 2016
3 Helena Tornero Brugués, Submergir-se en
l’aigua, 2016
4 Cristina Clemente, Consell familiar, 2016
5 Marta Solé Bonay, Límits, 2016
177 Joan Brossa, Poesia escènica XIII: Quatre peces
atàviques, 2017
178 Joan Brossa, Poesia escènica XIV: Ballets i
òperes, 2017
179 Joan Brossa, Poesia escènica XV: Accions
musicals, 2017
180 Oriol Vilanova, Custòdia compartida, 2017
181 Joan Guasp, Un dels dies més feliços de les
nostres vides, 2017
182 Lluïsa Cunillé, Islàndia, 2017
183 Elisenda Guiu, El naixement, 2017
184 Gabriel Calderón, Que rebentin els actors, 2017
185 Sarah Kane, Blasted (rebentats), 2017
186 Francesc Meseguer, Lear, 2017
187 Francesc Meseguer, Body Sushi, 2018
188 Josep Maria Miró, Temps salvatge, 2018
189 Enric Garriga; Joan Pascual, El bosc sagrat
(2005 - 2011) / Santa barra (2014 - 2015), 2018
190 Francisco Javier Suárez Lema, Ja crema l’heura,
2018
191 Núria Perpinya, El vici, 2018
192 Marta Buchaca, Només una vegada, 2018
193 Marc Artigau i Queralt; Julio Manrique; Cristina
Genebat, E.V.A., 2018
194 Marc Artigau i Queralt, Alba (o El jardí de les
delícies), 2018
195 Bertolt Brecht, La bona persona de Sezuan, 2018
196 Joan Yago, El fantasma de Canterville, 2018
197 Joan Brossa, Poesia escènica XVI: A la recerca
d’un mateix, 2018
198 Joan Brossa, Poesia escènica XVII: Els 50 cap
per avall, 2018
199 Joan Brossa, Poesia escènica XVIII: La realitat i
les seves substitucions, 2018
200 Sergi Xirinacs, Família, 2018
201 Denis Fornés i Bernat Muñoz, Equus, de Peter
Shaffer, 2018
202 Stephen Karam, Humans, 2018
203 Oriol Vila i Raquel Salvador, Paradise, 2018
204 Helena Tornero Brugués, El futur, 2019
205 Antonio Tarantino, Stabat mater, 2019
Textos a part
Teatre clàssic
1 Fiódor Dostoievski, El gran inquisidor, 2008
2 Lluís Capdevila, La festa major de Gràcia / Tierra
sin primavera. Dues obres del teatre de l’exili
republicà, 2015
3 Anton Txèkhov, La gavina, 2016
4 Josep Anselm Clavé, L’Aplec del Remei, 2016
5 Josep Maria de Sagarra, La fortuna de Sílvia,
2016
6 Eugene O’Neill, Desig sota els oms, 2017
7 Àngel Guimerà, Sol Solet…, 2017
8 Oscar Wilde, La importància de ser Frank, 2018
9 Santiago Rusinol y Prats, Els Jocs Florals de
Canprosa. 2018
Textos a part
Teatre per a joves
1 Ignasi García Barba, El delegat, 2016
2 Pere Anglas, Robinson Crusoe, 2016
3 Helena Tornero Brugués, Submergir-se en
l’aigua, 2016
4 Cristina Clemente, Consell familiar, 2016
5 Marta Solé Bonay, Límits, 2016
Textos aparte
Teatro contemporáneo
1 Juan Pablo Vallejo, Patera, 2004. Premi Born
2003
2 Toni Cabré, Navegantes / Viaje a California, 2005
3 Fernando León de Aranoa, Familia, 2005. Adap-
tación de Carles Sans
4 José Luis Arce, El sueño de Dios, 2005. Premi
Born 2004
5 Joan Casas, El último día de la creación, 2006
6 J. Carlos Centeno Álvarez, Anita Rondó, 2006
7 Antonio Álamo, Veinticinco años menos un día,
2006. Premi Born 2005
8 Rebecca Simpson, Juana, 2007
9 Antonio Morcillo, Firenze, 2008
10 José Sanchis Sinisterra, Valeria y los pájaros,
2008
11 Richard France, Su seguro servidor Orson
Welles, 2008
12 Carlos Be, Llueven vacas, 2008
13 Santiago Martín Bermúdez, El tango del Empe-
rador, 2008
14 José Sanchis Sinisterra, Vagas noticias de
Klamm, 2009
15 Gerard Vàzquez / Jordi Barra, El retratista, 2009
16 Marcela Terra, La Espera / Simone / Entre las
Olas, 2014
17 Sergio Blanco, Cartografía de una desaparición.
Panegírico a Joan Brossa, 2018
18 Damià Barbany, ¡Lorca, Lorcadia! fragmentación
dramatúrgica sobre las 32 obras teatrales de:
Federico García Lorca, 2018
19 Eric Martínez Girón, Vía en construcción, 2018
Textos aparte
Teatro clásico
1 Friedrich Schiller, Don Carlos, 2010
2 Pedro Calderón de la Barca, El gran mercado
del mundo, 2019
Textos a part
Teatre reunit
1 Lluïsa Cunillé, Lluïsa Cunillé 2007 / 2017, 2017
2 Sarah Kane, Sarah Kane. Obres completes, 2017
3 Felip Cortiella, Teatre anarquista, 2018
4 Josep Maria Miró Coromina, Josep Maria Miró
(2009-2018), 2018
5 Victoria Szpunberg, Victoria Szpunberg (2004-
2018), 2018
6 Marc Artigau, Teatre reunit 2009-2018, 2019
7 Sergio Blanco, Ficciones (2000-2011), 2019
8 Josep Maria Benet i Jornet, Teatre reunit 1963
/ 2010, 2019
204
T
E
A
T
R
E
N
A
C
I
O
N
A
L
D
E
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
ISBN: 978-84-949544-8-1
Antonio Tarantino
Traducció d’Albert Arribas
STABAT MATER
Antonio Tarantino
STABAT MATER
Antonio Tarantino (Bolzano, 1938). Pintor i dramaturg.
És una de les veus més originals del teatre italià, amb
una llengua pròpia molt particular en què l’oralitat
aparentment espontània de la seva escriptura conté una
força poètica de gran bellesa i brutalitat. Amb les seves
obres s’ha acostat tant a personatges marginals com a
alguns dels principals confl ictes polítics de la segona
meitat del segle
XX.
Entre els seus títols més destacats,
a més dels Quatre actes profans dels quals forma part
Stabat Mater, es poden destacar Una tragèdia alemanya,
La casa de Ramala, Gramsci a Turi, Tractat de pau o Verdi
a Nàpols.
Stabat Mater. Com si es tractés d’un oratori profà
contemporani, una prostituta es plany per la desaparició
del seu fi ll, un jove llibertari que ha estat detingut per
la policia acusat de terrorisme. La solitud de la mare
davant del dolor, l’eterna dignitat dels desheretats i
la memòria soterrada dels mites religiosos es revelen
musicalment en una xerrameca grollera, irreverent i
profundament commovedora. Stabat Mater és la primera
part de la «teatralogia de la cura» dels Quatre actes
profans d’Antonio Tarantino, juntament amb La Passió
segons Joan, Vespres de la Beata Verge i Lluentons. Amb
els anys, l’obra ha esdevingut un clàssic del teatre italià
contemporani, pel seu magnetisme verbal i la seva força
ètica.
