- 12 -
lleugeresa superior, d’una santedat en els actes i els projectes
que es mostra en el contingut-zero del valor, en la perspectiva
teòrica (teològica?) d’un alliberador desvalor absolut capaç de
salvar-nos no del treball sinó de l’Home.
Després de Hitler, l’única voluntat capaç d’establir amb
estricte rigor una solució final per a aquell ocellet vague i
commovedor que encara avui, embolcallat en el seu plomatge
virolat, saltironeja per les branques esporgades d’un escar-
ransit arbre de la Raó i ens delecta amb les seves fantasies
melodioses, és la devaluació sistemàtica que sempre comporta
tota inflació —la mare de la Inautenticitat—, la qual, després
d’haver minat les columnes aristotèliques d’aquell paradigma
mimètic mil·lenari, ha provocat la fallida de la celebrada em-
presa Forma & Contingut.
Naturalment, en la praxi devaluativa —del nostre pre-
sent— s’hi amaga —gràcies a déu— una Tebaida sense
fronteres que l’autèntic esperit d’allò Inautèntic desitja mís-
ticament tal com l’eremita anhela la seva caverna, l’estilita la
seva columna, l’anacoreta el seu desert. Fatídicament.
Fatídicament perquè la Maquinària, que —merescuda-
ment— ens condueix a un fi (a una fi) —que els antics ja van
reconèixer i s’anomena Economia: la proliferació de l’oikos, el
seu increment il·limitat— és ella mateixa filla d’un càlcul d’una
tècnica d’una ciència: és Raó, ratio. És la personificació d’un
orgull intel·lectual desmesurat, d’una insuficiència mesquina
per part de l’Home a l’hora d’assumir —amb saviesa i prudèn-
cia— el càrrec de guardià dels misteris arcans i de la puixança.