.
xx
T
E
A
T
R
E
N
A
C
I
O
N
A
L
D
E
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
ISBN: 978-84-121073-9-5
Carles Batlle
Pròleg de Sergi Belbel
LA CASA DE LES ARANYES
Carles Batlle
STILL LIFE
(MONROE-LAMARR)
Carles Batlle (Barcelona, 1963). Les seves obres dra-
màtiques —traduïdes a més d’una desena de llen-
gües— han estat estrenades i publicades en diversos
països d’Europa i Amèrica. També han obtingut di-
ferents guardons (Ignasi Iglésias, SGAE, Born, Recull
o Octubre, entre altres). Com a novel·lista, ha publi-
cat la trilogia fantàstica Kàrvadan. Com a assagista,
entre altres, Adrià Gual (1891-1902): per un teatre
simbolista (premi Crítica Serra d’Or) i, recentment, El
drama intempestiu. Per a una escriptura dramàtica
«contemporània». Ha estat director de l’Obrador de
la Sala Beckett (2003-2009) i de la seva revista (Pau-
sa.), i membre del consell assessor del Teatre Nacional
de Catalunya (1998-2005). Actualment, és professor a
l’Institut del Teatre i a la Universitat Autònoma. Tam-
bé és director de publicacions i de serveis culturals a
l’Institut del Teatre i de la revista Estudis escènics.
Still life (Monroe-Lamarr). L’any 1962 es produeix
la trobada secreta entre les actrius Marilyn Monroe
i Hedy Lamarr, una dona excepcional que també va
despuntar com a enginyera gràcies al desenvolupa-
ment d’un sistema precursor de la tecnologia Wi-Fi
actual. Carles Batlle fi ccionalitza una trobada entre
Hedy Lamarr i Marilyn Monroe que podria alterar el
curs de la Guerra Freda.
.
STILL LIFE
(MONROE-LAMARR)
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot
ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, tret de l’excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a l’editor
o a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer
còpies digitals d’algun fragment d’aquesta obra.
Edita: Arola Editors
1a edició: 2019
© del text: Carles Batlle
© del pròleg: Sergi Belbel
Disseny gràfic: Fèlix Arola
Disseny portada: Antoni Torrell
Impressió: Gràfiques Arrels
ISBN:
Dipòsit legal:
Polígon Francolí, Parcel·la 3
43006 Tarragona
Tel.: 977 553 707
Fax: 902 877 365
arola@arolaeditors.com
arolaeditors.com
Col·lecció Textos a Part
STILL LIFE
(MONROE-LAMARR)
Carles Batlle
Pròleg de Sergi Belbel
- 7 -
BATLLE / MONROE / LAMARR / JUXTAPOSICIONS /
NATURA VIVA
Conec el Carles Batlle des de fa molts anys. És, juntament
amb l’Enric Gallén, un dels savis, dels estudiosos més
reconeguts de la història del nostre teatre català, tant
clàssic com contemporani. A diferència del doctor Gallén,
el Carles, a més a més de gran historiador i analista, és
dramaturg, és a dir, autor de teatre. Les seves obres, gai-
rebé totes estrenades aquí però també en alguns països
europeus, sobretot a Alemanya, han rebut molts premis i
distincions. Des d’una de les seves primeres obres, Com-
bat, passant per Temptació (traduïda a més de deu idio-
mes) i fins a la darrera, Still Life (Monroe-Lamarr), en Batlle
dramaturg explora les dèries i les contradiccions de l’home
(i de la dona!, com el cas que ens ocupa) contempora-
nis, amb una mirada sempre àcida, aparentment freda i
amb un sentit de l’humor molt particular que a vegades
fa recordar la dramatúrgia britànica contemporània. En
moltes de les seves obres, l’autor fa una dissecció de la
societat contemporània, la catalana però, per extensió,
- 8 -
també l’europea i l’occidental, amb bisturí de cirurgià,
amb precisió mil·limètrica, amb una lleu contenció, al-
menys aparent, mostrant sempre una superfície tensa
sota la qual sembla amagar-se un bon carregament de
dinamita a punt d’esclatar.
Contradiccions, dubtes, dilemes morals, tensió
entre allò desitjat i allò realitzat, entre individualitat i
col·lectivitat, la por del desconegut, el viatge com a
metàfora del reconeixement interior... aquests i molts
altres són els temes que recorren gairebé totes les seves
obres. Els espais escènics, sovint amb forta càrrega me-
tafòrica, embolcallen l’acció però també creen efectes
d’ambigüitat, semblen personatges ells també amb vida
pròpia. Una obsessió ben particular per la juxtaposició
de plans espacials (i, moltes vegades, també temporals)
és present en bona part de la seva obra. Com si el con-
text físic que emmarca l’acció participés, ell també, dels
mateixos dubtes i contradiccions, de les juxtaposicions,
dels diversos plans o capes dels personatges.
En tant que crític i analista, en Carles Batlle coneix
perfectament tots els recursos del que ell va anomenar
drama relatiu i els utilitza en les seves obres, i de ma-
nera més clara en les de la seva primera època, des de
Sara i Eleonora (1995) més o menys fins a Temptació
(2004), obra que segurament marca un tomb en la seva
producció. Aquests recursos dramatúrgics van des de la
fragmentació de les escenes i la simultaneïtat de plans
- 9 -
dramàtics fins a una certa difusió i, sobretot, sostracció
d’informació. Les seves obres interpel·len constantment
l’espectador, obligant-lo molt sovint a completar l’acció o
els fragments d’acció que el dramaturg llança com fitxes
que semblen escampades a l’atzar (o amb una lògica
gairebé difuminada, però mai del tot opaca) damunt
el tauler de joc que és l’escenari. El Carles Batlle autor
ordena tots els signes dramàtics meticulosament però
sense subratllar-los gairebé mai, i així atorga sempre al
receptor un paper actiu, com si aquest hagués de cercar
constantment, més que no pas rebre des de la comoditat
d’una butaca, l’acció dramàtica. La «relativitat» de la qual
parla en els seus escrits teòrics es materialitza en les seves
obres amb una escriptura que juga constantment amb el
punt de vista, amb múltiples veus, amb diversitat espacial
i temporal, però sempre també a través de temes amb
una forta consciència soterrada, una consciència ètica i
fins i tot política. Les seves obres posteriors a Temptació,
des de Trànsits fins a Oblidar Barcelona i Zoom, aborden
temàtiques més clarament relacionades amb el moment
actual, amb postures fins i tot crítiques amb el model
imperant, social, polític i econòmic.
Amb l’obra que ara ens ocupa, Still Life (Monroe-
Lamarr), el Carles Batlle sembla fer, però, un autèntic
salt mortal. La primera lectura del text em va sacsejar,
literalment, entre altres coses, perquè em va costar relacio-
nar-la amb, absolutament, tota la seva producció anterior.
- 10 -
Per tot un seguit de signes escènics molt específics, pels
personatges, per l’argument, i per la mateixa escriptura
dels diàlegs, no semblava una obra seva, almenys com
totes les que n’havia llegit fins aleshores. Una lectura
més reposada i profunda em va confirmar, tanmateix,
tot el contrari. Si bé determinats aspectes formals eren
per a mi recognoscibles, com per exemple la juxtaposició
d’espais i de temps diversos, en canvi tant la història com
sobretot els personatges, reals, amb noms i cognoms au-
tèntics, i d’una cultura que no és la nostra, tan llunyana
però tan coneguda com la de Hollywood i el món del
cinema dels anys seixanta, representaven, almenys per
a mi, tota una novetat. En Carles Batlle escrivint sobre
Hedy Lamarr i sobre... Marilyn Monroe? Quina sorpresa.
I, per descomptat, quin repte! A mida que m’endinsava
en la lectura, comprovava que Monroe-Lamarr parlava,
en efecte, d’aquestes dues actrius emblemàtiques de
Hollywood, dues personalitats absolutament fascinants,
dues dones que, en dècades diferents (anys quaranta la
Lamarr i anys cinquanta la Monroe), van ser dos autèn-
tics símbols eròtics per a milions de persones arreu del