.
188
T
E
A
T
R
E
N
A
C
I
O
N
A
L
D
E
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
Josep Maria Miró
Pròleg de Marina Garcés
TEMPS SALVATGE
Josep Maria Miró
TEMPS
SALVATGE
Temps salvatge. Una tranquil·la urbanització fronterera
es disposa a organitzar una celebració que tindrà lloc al
pavelló municipal, el qual es troba situat a la sortida de
la localitat, a prop d’una zona boscosa per on es comenta
que transiten persones estrangeres de manera irregular.
Amb l’aparició de diverses pintades amb missatges ame-
naçadors, s’apoderarà de la població una espiral de por,
suposicions i violència que no només trasbalsarà la vida
rutinària dels seus habitants, sinó que acabarà pertor-
bant greument les seves normes de convivència.
Josep Maria Miró. Llicenciat en direcció i dramatúrgia
a l’Institut del Teatre i en periodisme a la UAB. Au-
tor de Temps salvatge, Olvidémonos de ser turistas, La
travessia, Obac, Estripar la terra, Fum, Nerium Park,
El principi d’Arquimedes, Gang Bang o La dona que
perdia tots els avions. Ha rebut més d’una desena de
guardons, entre ells el Frederic Roda en la nit de les lle-
tres catalanes, o el Premi Born —en dues ocasions. Les
seves obres s’han estrenat i se n’han fet lectures a més
d’una vintena de països de tot el món. Així mateix, és
autor de les dramatúrgies Neus Català, un cel de plom,
Esperança Dinamita, Los libres cautiverios de Ricardo y
Leonisa o Com si entrés en una pàtria.
ISBN: 978-84-947255-5-5
.
TEMPS SALVATGE
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot
ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, tret de l’excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a l’editor
o a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer
còpies digitals d’algun fragment d’aquesta obra.
Edita: Arola Editors
1a edició: abril del 2018
© del text: Josep Maria Miró
© del pròleg: Marina Garcés
Correcció: Romina Paps i Albert Arribas
Disseny gràfic: Fèlix Arola
Disseny portada: Antoni Torrell
Imatge de portada: ©123RF George Tsartsianidis
Impressió: Gràfiques Arrels
ISBN: 978-84-948343-4-9
Dipòsit legal: T 339-2018
Polígon Francolí, Parcel·la 3
43006 Tarragona
Tel.: 977 553 707
Fax: 902 877 365
arola@arolaeditors.com
arolaeditors.com
Col·lecció Textos a Part
TEMPS SALVATGE
Josep Maria Miró
- 7 -
PRÒLEG
Per què en un país sec tothom desitja una casa amb pis-
cina? Misteris de la riquesa propietària, que no consisteix
en compartir el que tenim, sinó en posseir el que els altres
no poden tenir. Quan són plenes, les piscines llancen el
seu rectangle blau artificial cap al cel amb l’arrogància
nou-rica de qui pot alçar els ulls i dir-se, a si mateix i als
altres: «ho he aconseguit». Però en tota piscina plena
hi ha l’amenaça d’una piscina buida: la dels malsons
empastifats de molsa, la de les pilotes abandonades on
salten granotes immemorials. La de la nostàlgia. La dels
records de temps millors. La de les famílies arruïnades. La
de l’ombra gairebé esborrada dels nens ofegats.
A les obres de Josep Maria Miró, hi apareixen, so-
vint, les piscines. En aquesta, Temps salvatge, és central.
Ocupa el centre de la vida comunitària d’un bloc de pisos,
d’aquells que han poblat els afores dels nostres pobles i
ciutats durant el boom immobiliari. Somni de les classes
treballadores, confoses en els seus somnis de classe mitjana
despolititzada, els blocs i les piscines dibuixen la geografia
d’un simulacre de vida urbana i d’harmonia comunitària
al mateix temps. Els pisos són els nínxols d’aquest somni,
- 8 -
mentre que la piscina és l’escenari artificial d’una idea hi-
potecada de llibertat. S’hi passegen els cossos i s’hi creuen
les mirades, els desitjos insatisfets, l’oci exhibit i les trans-
gressions no dites. «Aquest no és un lloc bonic per viure»,
diu un dels personatges que irromp en la fràgil vida de la
comunitat amb la insolència del seu cos i de les seves pa-
raules. La seva existència serà el rastre del cantó més fosc
que hi ha sempre, amenaçant, sota del que les comunitats
estan disposades a saber d’elles mateixes.
El món de la cultura també s’assembla a una comuni-
tat d’aparences, amb els seus nínxols i els seus escenaris
artificials per fer veure que, junts, som lliures. Quan em
va arribar la proposta de fer aquest pròleg, vaig respondre
el que s’acostuma a respondre en aquests casos: que ja
m’ho miraria, que coneixia el nom de l’autor, és a dir, que
sabia de referència qui era Josep Maria Miró i l’associava a
algun dels seus principals èxits, entre d’altres el molt conegut
El principi d’Arquimedes. Noms i més noms, noms d’autors
i títols que configuren un mapa del que cal saber a la ciutat
de la cultura. Ja no de la cultura general, que avui dia ja
no existeix, sinó de la cultura superficial, que és la que
consumim posant creuetes al que ens queda per veure,
per experimentar, per tastar, per citar, etc. Hauria pogut
continuar, doncs, amb el ritual del que es fa normalment,
que és posar-me a escriure sobre noms i sobre títols, fent
servir el meu propi nom per donar autoritat al pròleg i
fent del pròleg un exercici virtuós de legitimació cultural.
Em vaig resistir, però, a caure a la trampa i, per un instint
gairebé inconscient, vaig retardar el lliurament del pròleg i
- 9 -
vaig esperar no sabia ben bé què. Sense que jo en tingués
ni idea, la Sala Beckett havia programat un cicle dedicat
a l’obra de Josep Maria Miró. I així va ser com la meva
resistència íntima i l’ocasió de fer públiques novament les
obres que acompanyen la que jo prologaria es van trobar.
Escric, ara sí, doncs, des del temps conquerit a contrapel
al temps de la producció cultural. El cap de setmana del
24 i del 25 de febrer de 2018 vaig passar les dues tardes
veient algunes de les obres d’en Josep Maria i amb ell
mateix, conversant, prenent cerveses i fins i tot fent junts
i amb tota la tropa dels seus actors una sonora cassolada
en protesta contra la visita del rei a Barcelona a la porta
mateixa de la Sala Beckett.
Temps viscut, doncs, contra el temps salvatge. Temps
conquerit a la fagocitació dels uns pels altres, a l’explotació
dels uns pels altres, a la instrumentalització dels uns pels
altres. Com a les obres d’en Josep Maria, el temps sempre
passa i ens passa per sobre amb l’ombra de la sospita no
dita. «M’ho expliques?», «Per què no m’ho expliques?»,
són preguntes insistents entre les parelles que surten a les
obres de Miró, també en aquesta. Saben que no s’ho diuen
tot, però sobretot pateixen per no dir-s’ho tot. El silenci
compartit és l’expressió més plàcida de l’amor, no només
de parella, sinó també familiar i d’amistat. Només podem
estar callats amb qui realment tenim i sentim confiança. A
les cases-nínxol dels personatges d’aquesta obra no hi ha
espai per a un silenci acollidor. La por és un aire tòxic que
s’escola per les finestres, per les escales, per les portes mal
tancades, pel reflex del vidre de les cases veïnes, per les
- 10 -
trucades no respostes, pels mòbils que no deixen de sonar,
per les pintades a les parets... En aquesta obra hi ha unes
pintades amenaçadores que protagonitzen les escenes i
els malsons dels protagonistes. Però no diuen res que no
hagi passat. Res que no hagin temut i sabut sempre. Posen
veu al que ningú no s’atreveix a dir. Fan visible que tota
comunitat se sosté en la por de la seva pròpia destrucció.
La vida col·lectiva és un infern, escrivia el filòsof Mer-
leau-Ponty, que tot i així va ser un dels més fins observadors
del sentit del plural de l’experiència i de la impossibilitat de
dir jo sense dir, al mateix temps, nosaltres. Fa un temps,
l’Església catòlica es va atrevir a desmentir l’existència de
l’infern. Però mentrestant, el que ha passat a les nostres
societats és més aviat el contrari: hem acceptat l’infern i
hem descartat el cel. No hi ha horitzó, no hi ha premi, no
hi ha després, no hi ha salvació. Només la irreversibilitat
del mal que ens fem vivint junts. El temps salvatge és el
temps d’aquesta irreversibilitat, on la destrucció apareix
com a inevitable. Ningú té la direcció del pla, ningú deci-
deix exactament res, però el mal està desfermat i només
necessita les escletxes de les nostres vides encaixonades per
estendre’s. Ja no som nens i nenes jugant al voltant d’una
piscina, ningú no pot córrer més que els altres i picar a la
paret dient «casa!». A les cases d’avui, ningú no és a casa.
El mateix Merleau-Ponty escrivia, també, que la veritat
és allà on hem arribat amb els altres, i que, si no, no és a la
veritat on hem arribat. Això no vol dir que el que hi trobem
ens agradi. La veritat no està feta per agradar. Per això ma-
teix tenim tendència a esquivar-la i a muntar-nos, cadascú,
- 11 -
la seva pel·lícula d’autoenganys i d’excuses. Anar junts cap
a la veritat, encara que no ens agradi: potser això és el que
ens ofereix i ens ha ofert sempre el teatre. I potser és per
això que Josep Maria Miró hi va trobar la possibilitat de fer
el que no aconseguia fer amb el periodisme, el seu primer i
estimat ofici. Jo també vaig tenir la temptació periodística,
però la vaig esquivar abans que ell i vaig agafar la tangent
de la filosofia. Els qui busquem els camins de la veritat i ens
disposem a compartir-los amb els altres ens acabem tro-
bant. La condició per emprendre i obrir aquests camins és
no oferir solucions fàcils, no fer-nos trampes, no enganyar
ni autoenganyar-nos. Només així els altres, aquests altres
que no sabem qui són i no ens fa falta demanar-los-ho,
poden sentir-se sol·licitats a acompanyar-nos. Amb els seus
silencis, amb les seves paraules, amb els seus anhels i amb
les seves pors. L’honestedat és l’únic antídot a un món
sense cel. Lluny de tota promesa de salvació, la promesa
de la confiança. Perquè si la salvació és aspirar a tenir-ho
tot, encara que sigui un tot en forma de piscina, confiar és
poder relacionar-nos junts amb el que no sabem.
Marina Garcés
EQUIP ARTÍSTIC
Direcció Xavier Albertí
Escenografia Lluc Castells
Vestuari María Araujo
Il·luminació Ignasi Camprodon
Composició musical Xavier Albertí
So Jordi Bonet
Caracterització Àngels Palomar
Ajudant de direcció Albert Arribas
Ajudanta d’escenografia Mercè Lucchetti
Ajudanta de vestuari Georgina Viñolo
Alumna en pràctiques del MUET Núria Ramis
Producció
Teatre Nacional de Catalunya
Teatre Nacional de Catalunya
Temporada 2017-2018
Direcció artística de Xavier Albertí
Patrocinador del TNC: Fundació Damm
REPARTIMENT
Temps salvatge es va estrenar a la Sala Gran del Teatre
Nacional de Catalunya el 10 de maig de 2018 amb el
repartiment següent:
Manel Barceló
ErnEst
Carme Elias MErcè
Sara Espígul tau
Borja Espinosa Hèctor
Eduard Farelo santi
Marina Gatell BErta
Alícia González Laà HElEna
Míriam Iscla raquEl
Laia Manzanares ivana
Malcolm McCarthy noi
La publicació d’aquest text es va fer mesos abans de
l’estrena de l’espectacle al Teatre Nacional de Catalunya.
A Eva Vallines, gràcies infinites
per la teva amistat i per aquest viatge conjunt
a través del teatre i la paraula.
«Las paredes son la imprenta de los pueblos»
(Rodolfo Walsh)
PERSONATGES
ErnEst
MErcè
tau
Hèctor
santi
BErta
HElEna
raquEl
ivana
noi
/ Indica que la rèplica següent talla immediatament el
que s’està dient.
(...) Indica una rèplica o reacció no verbal. Potser només
un sospir, una mirada, o un petit gest.
* Indica que hi ha un canvi d’espai o de temps.
L’acció de l’obra es desenvoluparà sense talls.
Espais
Bosc.
Quatre habitatges al voltant d’una zona comunitària
amb gespa i piscina.
Els pisos se situaran en una planta superior i a primer
nivell veurem les escales i la zona d’entrada.
(L’acció corresponent a cada un dels espais funcionarà
en paral·lel amb la dels altres.)
Pis 1: Pis d’Hèctor i HElEna.
Pis 2: Pis de santi i BErta.
Pis 3: Pis de raquEl i tau.
Pis 4: Pis de MErcè i ivana
Als pisos es buscarà la manera de diferenciar una zona
on hi ha el tall de paret amb el que seria la zona amb
obertura a l’exterior i des d’on es pot observar el jardí.
Pavelló esportiu.
- 19 -
TEMPS SALVATGE
En la foscor, els fars d’una furgoneta.
La silueta d’un home que observa i busca negui-
tosament alguna cosa.
Veu alguna cosa: potser és la silueta d’un porc
senglar; potser la silueta del
Noi amb un cap de
porc senglar; potser el Noi que fuig corrent.
Descobrim que l’home és
Hèctor. Torna en direcció
als fars. Té la mà ferida. L’observa i fa una expressió
de dolor.
S’està uns segons pensarós.
Agafa un paquet de tabac i n’extreu un cigarret.
L’encén i comença a fumar.
No s’adona de l’arribada d’
ErNEst, que entreveiem
al costat dels llums del vehicle, i l’observa uns
instants.
ErnEst: Quant fa que no plou?
Hèctor: Collons! (Pausa.) Hòstia...
- 20 -
ErnEst, riu. Pausa: No era la meva intenció espantar-te.
Tampoc molestar. (Pausa.) T’has espantat? Molesto?
Hèctor: (...)
ErnEst: La furgoneta és teva?
Pausa.
Hèctor: Sí...
ErnEst: Ets d’aquí, oi?
Hèctor: Sí, què vols dir?
ErnEst: Pensava que no fossis de fora... un estranger.
Un lloc... estrany per aturar-s’hi.
Pausa.
Hèctor: He baixat per fer un cigarro.
ErnEst: No hi fumes, a dins?
Hèctor: Prefereixo no fer-ho... No m’agrada anar tot el
dia amb l’olor de fum.
ErnEst: Transportista?
Hèctor: (...)
ErnEst: Si t’hi passes el dia... deus ser-ho.
Hèctor: Sí.
ErnEst: Què hi portes?
Hèctor: Et puc ajudar en alguna cosa?
- 21 -
ErnEst: Et molesta que et doni conversa?
Hèctor: Ja t’ho he dit: he sortit per fumar un cigarro...
Per pixar i fumar un cigarro. Això i prou.
ErnEst: Has pixat?
Hèctor: (...)
ErnEst: Fumes molt? Vull dir... Quants te’n fumes al dia?
Hèctor: Mira... si no t’importa...
ErnEst: Ja ho veig: et molesta.
Hèctor: Qui ets?
ErnEst: Els llums et deuen enlluernar i deus intuir la meva
silueta. No pots veure’m la cara. Tampoc què hi porto a
la mà. (Pausa.) Entenc que et pugui resultar incòmode.
Pausa.
Hèctor: Tu i jo ens coneixem...
ErnEst: Què t’hi has fet, a la mà? Té mala pinta, hauries
de desinfectar-t’ho.
Hèctor: Ens coneixem, o no?
ErnEst: Vols saber moltes coses per haver-te aturat en
un lloc on no hi hauries de ser...
Hèctor: Què vols?
ErnEst: Hauries d’anar amb una mica més de compte.
- 22 -
Hèctor: (...)
ErnEst: Ets transportista. Jo m’encarrego que ningú es
fiqui on no s’ha de fotre. Anaves per la comarcal i has
agafat un trencant. Has decidit fer un cigarro. Al trencant
hi ha un cartell: «Propietat privada». Però et venia de
gust fumar. Has baixat. Dius que pixar i fumar. Jo només
t’he vist fumar. Ho posa ben clar: «Propietat privada».
Hèctor: No m’hi dec haver fixat.
ErnEst: Ja... (Pausa.) Deu ser això.
Hèctor: (...)
ErnEst: He sortit de sobte. No t’ho esperaves i, fins i
tot, m’ha semblat que t’has espantat. (Pausa.) T’has
espantat? (Pausa.) No sembles de la classe de persones
que s’espanta així com així. (Pausa.) Això sí, una mica
inconscient sortir de la furgoneta i deixar les claus a
dins... La càrrega, amb allò que sigui que hi portis... Ja
l’has descarregat, oi? O, no? O l’has perdut? Segons
qui podria aprofitar que t’has apartat per entrar-hi de
sobte; posar-la en marxa; fer mitja volta i fotre el camp.
O pitjor... tirar endavant, envestir-te i deixar-te tirat.
(Pausa.) Aquest tipus de coses passen. No em preguntis
per què. Hi ha persones per tot.
Hèctor: Tres mesos ben bons... Encara no hem entrat a
l’estiu i sembla que no té intenció de fer-ho. Diuen que
pot anar per llarg. No és gens normal en aquest temps.
ErnEst, riu: Ara no sabia de què em parlaves...
- 23 -
Hèctor: La teva pregunta.
ErnEst: Sí... Ja... Tres mesos sense ploure. No ets de la
classe de persones que s’espanten. Potser per dins tre-
moles però ets capaç de reprendre una pregunta deixada
a l’aire potser per ensenyar un cert aire de serenitat...
de calma... o per intentar fer temps.
Hèctor: (...)
ErnEst: El canvi climàtic, deu ser això tan imprevisible
com el que pugui fer un home que es troba una fur-
goneta abandonada al mig del bosc. Et deu agradar
molt fumar que hagis fet aquest recorregut només per
baixar i fer un cigarro aquí tot sol. Una simple guspira
ho podria arrasar tot. Has apagat bé el cigarro? Asse-
gura-te’n. No hauries de fumar. Fes el que vulguis però
aquí no. No hauries d’haver-te desviat de la carretera.
(Pausa.) Estàs casat?
Hèctor: La teva veu em resulta familiar... Ens coneixem?
ErnEst: És tard. Torna a casa teva. La teva doneta...
segur que tens una doneta... es deu preguntar on ets...
per què encara no has arribat... Ho sap ella? Sé el que
has sortit a buscar.
Hèctor: (...)
ErnEst: No saps com les gasto, així que no juguis... Busca
que no hagi quedat cap burilla a terra.
Hèctor: Com?
- 24 -
ErnEst: Busca que no hagi quedat cap burilla a terra.
Hèctor: És una broma?
ErnEst, acosta la mà en què porta una pistola davant el
far del vehicle: Veus què hi tinc a la mà? Ets a prop i tinc
bona punteria. Així que no m’ho facis repetir.
Hèctor s’ajup.
ErnEst: Ara compta en veu alta. Fins a dos-cents... No se
t’acudeixi aixecar el cap ni deixar de fer-ho abans. Quan
arribis a dos-cents, entra a la furgoneta i fot el camp.
No et vull tornar a veure per aquí. Un... dos... Continua!
Hèctor: Tres... quatre... cinc... sis... set... vuit...
ErNEst es posa a xiular i se’n va.
Veiem aparèixer un bloc de cases que deixen veure
l’interior dels habitatges.
*
Per damunt del bloc de cases, la figura del
Noi jove
que hi camina.
*
HElEna: Nou.
raquEl: (...)
HElEna: Nou pintades. N’han arribat a comptar nou:
davant de l’institut, als edificis de la rotonda, a la pla-
ça... Nou.
- 25 -
raquEl: Això és el que volen: que en parlem.
HElEna: Fa angúnia.
raquEl: Helena, portem tot el dia amb aquest tema.
Deixem-ho estar.
HElEna: No et preocupa?
raquEl: Em sembla una gamberrada. Això i prou.
HElEna: Ja però...
raquEl: I l’Hèctor? (Pausa.) Com està? Fa dies que no
el veig.
HElEna: Deu estar per arribar. De fet... Ja hauria de ser
aquí.
raquEl: Sí, és tard... I aquesta calor... És insuportable.
Si ara fa aquest temps imagina’t /
HElEna: Tu també tornes tard.
raquEl: Els preparatius de la festa... És una feinada però
valdrà la pena. I com està?
HElEna: Què?
raquEl: L’Hèctor.
HElEna: Ah... Bé. Suposo.
raquEl: Suposes...
HElEna: Si et soc sincera, gairebé no el veig. Des que té
la furgoneta, no para. Està content.
- 26 -
raquEl: Me n’alegro.
HElEna: Ja anava sent hora que... Va ser una bona idea...
una bona inversió... Tant de temps a casa sense res es
consumia... Quan jo arribava de la feina, me’l trobava
allà i... Ara per sort torna a estar animat. Amb el meu sou
anàvem fent... Encara no era preocupant, però ell... No
ho portava gens bé. Ara no para ahir el van trucar per
un trasllat... també ha repartit caixes per a magatzems
i comerços... Ha corregut la veu, la gent en parla bé i
el van trucant. Així que... toquem fusta. (Entren MErcè
i ivaNa.) Mira... La Mercè...
MErcè, a les dues dones: És la Ivana, la meva neta.
raquEl: No sabia que tinguessis una neta.
MErcè: Són la Raquel i l’Helena. També viuen aquí.
HElEna: És la filla de /
MErcè: Sí, de la Carla.
HElEna: És ben igual que quan era jove. També ha vingut
la Carla?
MErcè: No vindrà.
HElEna: Com està? Fa anys que no es deixa veure per
aquí.
MErcè: Només la Ivana.
HElEna: Si un dia ve, avisa’m... m’encantaria saludar-la i /
- 27 -
MErcè: La Ivana s’estarà amb mi uns dies... una tem-
porada.
HElEna: De vacances?
Ivana: No... Només fins que se’m pugui treure de sobre.
MErcè: Ivana...
Ivana: Què passa?
MErcè: Res... Deixa-ho estar.
Ivana: Aquest és un lloc bonic per viure-hi?
raquEl: Sí, és clar. Hi estaràs bé. Ja ho veuràs que /
HElEna: Sí, t’agradarà... és tranquil i /
Ivana: Tranquil? (Pausa.) Si us plau... No continuïs o em
deprimiré. (A MErcè.) Dona’m les claus.
MErcè: Ara entrem.
Ivana, referint-se a la maleta: Vull deixar això i posar-me
el biquini.
MErcè: El biquini, ara? Per què?
Ivana: Com a mínim hi ha piscina.
MErcè: Ara vols anar a la piscina? No veus l’hora que és?
Ivana: Per què no?
Pausa.
- 28 -
MErcè, a les dues dones: Aquest temps no és normal.
Diuen que encara pujaran més les temperatures.
HElEna: Ara ho dèiem.
raquEl: Es veu que estem en alerta d’incendis i encara
falten setmanes per l’estiu.
ivaNa se’n va.
MErcè, surt darrere seu: Ivana...
raquEl: Qualsevol cosa que necessitis... que necessiteu...
HElEna: Sí... si necessiteu /
Ivana: Una mica de diversió. Això és el que ens faria falta.
MErcè, a les dues dones: Gràcies... a totes dues. (Abans
d’entrar a l’edifici.) Per cert, quan entreu i sortiu... asse-
gureu-vos que la porta de l’entrada quedi ben tancada.
raquEl: És clar.
MErcè: Esteu al cas d’això de les pintades, oi?
raquEl: Sí... Estigues tranquil·la, Mercè. Sempre ho
comprovem.
MErcè: La nit passada... No vau sentir res?
raquEl: Què hauríem d’haver sentit?
MErcè: Com si algú caminés sobre les nostres cases.
ivaNa riu escandalosament.
- 29 -
MErcè surt darrere seu i entren a l’edifici.
HElEna: Pensava que la Mercè i la Carla estaven bara-
llades...
raquEl: Per què?
HElEna: Quants anys fa que va marxar?
raquEl: Ni idea. Molts.
HElEna: No s’ha deixat veure mai més per aquí. Almenys
jo no l’he tornada a veure. No en parla mai. Ni tan sols
sabia que la Carla havia tingut una filla. Per això m’he
imaginat que /
raquEl: Potser ho estan. Que hagi vingut la filla de la
Carla no vol dir res.
HElEna: Ja...
raquEl: En tot cas, a casa de cadascú... (Pausa.) No és
cosa nostra.
HElEna: Què ha volgut dir amb això que si la nit passada
vam sentir /
raquEl: Potser li farà bé tenir companyia.
HElEna: I tu?
raquEl: Jo no vaig sentir res. Jo només estic sola uns
dies...
HElEna: Ja... Quan torna?
- 30 -
raquEl: La setmana vinent.
HElEna: Per què no vens alguna nit? Dius que fa dies
que no veus l’Hèctor... Saps com t’aprecia. Sopem junts
i et farem una mica de companyia.
raquEl: Jo no sento ningú caminar sobre les nostres
cases. Aquests dies gairebé agraeixo estar sola. No arribo
a tot i així em puc concentrar amb la feina.
HElEna: Està ben arreglada la Mercè.
raquEl: (...)
HElEna: Quin caràcter aquesta nena...
raquEl: És jove i... /
HElEna: Has vist com la tracta?
raquEl: Fem un sopar un dia d’aquests. Sí... Estaria bé.
HElEna: Diuen que t’hi presentaràs.
raquEl: Això diuen?
HElEna: És veritat?
raquEl: La gent xerra molt. Massa.
HElEna: Si saps a què em refereixo... vol dir que /
raquEl: No vol dir res. (Pausa.) Ja es veurà.
HElEna: Presenta-t’hi. La gent... caus bé. Els agrades.
raquEl: Quina gent?
- 31 -
HElEna: La gent... La gent en parla. I ho veuen bé.
raquEl: Bah!
Les dues dones avancen cap al bloc de cases.
*
A l’interior dels pisos:
Pis 1: Pis d’
Hèctor i HElENa.
Pis 2: Pis de
saNti i BErta. saNti està assegut al sofà
amb paperassa. No està gaire concentrat en el que
està fent.
Pis 3: Pis de
raquEl i tau. No hi ha ningú en el
moment d’inici de l’escena.
raquEl és en una altra
habitació que no veiem.
Pis 4: Pis de
MErcè. Acaben d’entrar MErcè i ivaNa.
MErcè: No cal que siguis tan desagradable. Són les
meves veïnes.
Ivana, surt d’una habitació que no veiem. Va en biquini:
Tampoc que quan et parlen de la meva mare canviïs de
tema.
MErcè: No m’agrada haver de donar explicacions a nin-
gú. Com menys expliques, menys et pregunten.
Ivana: En parlaran igualment.
MErcè: Què fas així?
- 32 -
Ivana: Fa calor.
MErcè: Vesteix-te.
Ivana: M’asfixiaré.
MErcè: Ivana...
Ivana: Si com a mínim tinguessis aire condicionat. Tinc
ganes de ficar-me a l’aigua.
MErcè: Ara vols anar a la piscina?
Ivana: Sí, què?
MErcè: Ja t’he dit que /
Ivana, riu: Què?
MErcè: Ara no.
Ivana: És una piscina comunitària... per als veïns... Com
si m’hi vull posar a les tres de la matinada. O és que
teniu horaris?
MErcè: Ivana... No m’ho facis repetir.
Ivana: També podries venir. No et faria cap mal. Potser,
fins i tot, se t’estovaria una mica la pell.
MErcè: Ves a canviar-te! (Pausa.) No et pensis que per
a mi és fàcil.
Ivana: No esperis que ho sigui. Soc la primera que tinc
ganes de fotre el camp d’aquest lloc com més aviat
millor.
- 33 -
Al pis de raquEl sona el telèfon en l’espai que veiem
a escena però no hi ha ningú.
santI, a BErta, que és en un altre costat del pis, que no
veiem: Berta...
HElEna, surt de la cuina amb una samarreta d’Hèctor
als dits: Hèctor?
santI: Berta!
off BErta: Què vols?
HElEna: Hèctor? (Anant-se’n cap a una altra habitació
que no veiem.) Ets aquí?
off Hèctor: Soc a la dutxa... Ara surto.
MErcè, sense moure’s d’on s’ha assegut: Ivana...
santI: Pots venir?
BErta, entrant a l’espai on hi ha saNti: Què vols ara?
santI: «Tornarem»... Plural. No està parlant d’un.
Està —estan— parlant en nom de diverses persones...
No ho sé... Un grup...
MErcè, sense moure’s d’on s’ha assegut: Ivana, bonica...
santI: La conjugació del verb engloba un grup de per-
sones que estan de pas... Potser són aquí i a punt de
marxar. Potser van ser-hi en el passat i pensen tornar-hi
en un futur quan...
BErta: Quan què?
- 34 -
MErcè, sense moure’s d’on s’ha assegut: Ivana... po-
dríem...
santI: No ho sé... Però hi ha un «quan».
BErta: Què vols dir?
MErcè, sense moure’s d’on s’ha assegut: Ivana...
santI: Una de les pintades és diferent. Hi ha un «quan»
al final de la frase.
BErta: De debò que m’has fet venir per això? Hem
quedat que jo faria el sopar perquè havies de corregir
exàmens.
santI: Sí però... la frase /
BErta: Què passa? Et penses que és una qüestió lingüísti-
ca i que com a professor de llengua en trauràs l’entrellat?
santI: No és una frase innocent.
BErta: No. Això és evident. Innocent, no ho és però...
o els corregeixes o vens a la cuina a ajudar-me. T’ha
quedat clar?
Hèctor ha sortit de la dutxa.
santI, mentre BErta se’n va: Claríssim...
MErcè, sense moure’s d’on s’ha assegut: Ivana... Què
et ve de gust fer?
HElEna: Què ha passat?
- 35 -
Hèctor: Res...
HElEna: Hèctor... La samarreta està estripada.
Hèctor: Des de quan remenes les escombraries?
MErcè, sense moure’s d’on s’ha assegut: Ivana... Què
et ve de gust fer demà?
HElEna: Vas esgarrinxat.
Hèctor: No és res.
HElEna: Què t’ha passat a la mà?
Hèctor: M’ho he desinfectat.
HElEna: La samarreta està estripada, vas esgarrinxat i
això de la mà... T’ho hauria de veure algú, sembla una
ferida profunda.
Hèctor, agafant la samarreta: No ha passat res!
HElEna: Com que /
Hèctor: Des de quan remenes les escombraries?
MErcè, sense moure’s d’on s’ha assegut: Ivana... Estàs
enfadada?
HElEna: He tirat una cosa al cubell i he vist la samarreta
que t’has posat avui. No m’ho penses explicar?
Hèctor: No hi ha res a explicar.
HElEna: Vols que em preocupi...
Hèctor: Helena...!
- 36 -
HElEna: M’ho expliques?
MErcè, sense moure’s d’on s’ha assegut: Ivana... Demà
pots anar a la piscina... ara és tard, no ho veus?
Hèctor: Descarregant.
HElEna: T’has fet això descarregant?
Hèctor: La samarreta era vella, m’anava justa...
HElEna: I les esgarrinxades?
MErcè, sense moure’s d’on s’ha assegut: Ivana... Vine...
Em sap greu, de veritat.
HElEna: Descarregant, també?
Hèctor: Uns esbarzers... coses que passen...
MErcè, sense moure’s d’on s’ha assegut: Ivana... No
volia... Creu-me.
HElEna: Uns esbarzers?
Hèctor: Sí, al bosc. He passat per allà. Hi havia alguna
cosa al camí... He baixat de la furgoneta... era fosc... Se
m’ha clavat un tros de branca al palmell de la mà... Les
esgarrinxades, uns esbarzers... no els he vist...
HElEna: Què hi feies al bosc? (Pausa.) També esgarrin-
xades al pit. Anaves sense samarreta?
Hèctor, agafant-li la samarreta i anant-se’n a la cuina:
Helena... per favor! Vaig a llençar-la, si no t’importa...
MErcè, sense moure’s d’on s’ha assegut: Ivana...
- 37 -
Ivana, entrant on és MErcè. Encara va amb biquini: Millor
aquest, no? (Pausa.)
MErcè: Ivana...
Ivana: Deixa de repetir el meu nom! D’acord? Tants anys
sense dir-lo i ara sembla que el gastaràs en un moment!
Deixa’m tranquil·la, collons!
MErcè es queda sola.
Torna a sonar el telèfon al pis de
raquEl.
raquEl l’agafa.
raquEl, al telèfon: Per què no em truques al mòbil? Ho
fas per controlar si soc a casa?
HElEna: Li he dit a la Raquel que vingui un dia a sopar.
Hèctor: Perfecte...
raquEl, al telèfon: On vols que sigui? Em passo el dia
entre l’institut i el pavelló.
HElEna: Potser es presenta a l’alcaldia.
Hèctor: Sí?
HElEna: M’ho han dit diverses persones. L’hi he pregun-
tat. Ella no m’ha dit ni que sí ni que no.
Hèctor: Si no t’ha dit ni que sí ni que no, per què dius
que s’hi presentarà?
HElEna: He dit que potser. Ella no m’ha dit que no.
- 38 -
raquEl, al telèfon: Com et trobes?
HElEna: I això de les pintades?
raquEl, al telèfon: És clar... Ja tinc ganes que tornis...
Hèctor: Quines pintades?
raquEl, al telèfon: Les pintades?... Com ho saps?
HElEna: No en saps res?
raquEl, al telèfon: No te n’he dit res perquè...
HElEna: Avui no es parla d’altra cosa.
raquEl, al telèfon: Qui hagi estat vol que en parlem...
I ho ha aconseguit.
Hèctor: Què ha passat?
raquEl, al telèfon: Fins i tot t’han enviat un missatge
per dir-t’ho! Per això em truques?
HElEna: Han fet unes pintades. N’hi ha per diferents
llocs.
raquEl, al telèfon: Sí... També una davant de l’institut.
Ens l’hem trobada només arribar, al matí.
Hèctor: Pintades... i què?
BErta, entrant on és saNti: Vens a sopar?
HElEna: El mateix escrit en totes les pintades.
santI: Hauríem d’anar amb compte.
BErta: Per què?
- 39 -
raquEl, al telèfon: Que vigili? No siguis alarmista...
Hèctor: M’ho dius o ho he d’endevinar?
santI: Això de les pintades...
HElEna: Fa angúnia repetir el que hi posa.
BErta: Un altre cop?
Hèctor: Què hi han escrit?
raquEl, al telèfon: El que ja et deuen haver explicat:
«Tornarem per violar les vostres dones».
HElEna: «Tornarem per violar les vostres dones».
santI: Han escrit... «Tornarem per violar les vostres do-
nes»... No una... diverses... en diversos llocs.
MErcè: Hi posa «Tornarem per violar les vostres dones».
Ivana... Hauríem d’anar amb compte.
Hèctor: «Tornarem...»
HElEna: «...per violar les vostres dones».
raquEl, al telèfon: Sí... Sí... «Tornarem per violar les
vostres dones»!
BErta, juntament amb raquEl: «Tornarem per violar les
vostres dones.» (Anant-se’n.) Vens a la cuina?
raquEl, al telèfon. Anant cap a una altra habitació
fora d’escena: Ja ho he sentit no sé quantes vegades!
Tothom... Així que prou.
- 40 -
Hèctor: Qui pot haver-ho fet?
HElEna, sortint: No ho sé.
Ivana, entrant on és MErcè. Porta un altre biquini: No
trobes que aquest em queda millor? (Pausa.) Si posa
«les vostres dones» pots estar tranquil·la. Jo no soc de
ningú, i menys d’aquí.
MErcè: N’ets filla. A partir d’ara hi viuràs.
*
ivaNa surt cap a l’exterior i s’estira en una gandula
per prendre el sol.
S’ha fet de dia. Els pisos, els veiem amb activitat de
primera hora del matí.
saNti i BErta es preparen per sortir a treballar.
raquEl, al telèfon: M’has de trucar cada dia? Sí, jo estic
bé. I les pintades, les van netejar. Així que tot bé, en ordre
i esperem que la gent se’n vagi oblidant. Tu, la primera.
santI: On tinc la cartera?
BErta: He de recordar jo on deixes les coses?
raquEl, al telèfon: M’agafes a punt de sortir. (Acos-
tant-se a la finestra.) Quan arribis te’n trobaràs una que
es passa el dia prenent el sol. La neta de la Mercè. Es veu
que té una neta. (...) Va arribar fa uns dies. Del no-res,
de cop i volta. (...) Per què? (...) És clar... Oi tant! Només
tindries ulls per a mi! (...) Perquè et conec perfectament.
- 41 -
Ho portes a l’ADN. Exactament com el teu pare a qui
sempre has criticat. (...) És clar que sí... Gairebé m’ho
puc imaginar (amb uns segons de diferència al relat de
raquEl, tau entrarà pel jardí reproduint la seqüència)
entres per la zona de la piscina —ho podries fer per un
altre costat, però mai se sap si hi haurà una noia maca en
biquini. Te la trobes. T’atures i apartes un segon les ulle-
res de sol. Dius alguna cosa simpàtica per començar-hi
a parlar. A la mínima li deixaràs anar que ja t’estranyava
no haver-la vist abans... que arribes d’un congrés. Les
teves il·lustracions i fotografies són l’hòstia... corren i les
coneixen a tot el món. Potser l’hi diràs després, però l’hi
acabaràs dient. El primer que faràs serà preguntar-li el
nom... (raquEl desapareix d’escena.)
tau: Com et dius?
Ivana: Ivana...
tau: Et diré Iguana, estirada aquí sembles un rèptil.
Ivana: Molen, els rèptils. Em pots dir Iguana.
tau: Ets molt blanca, posa’t protecció.
Ivana: Vols fer-ho?
tau: Si no fos per la panxa i que he de desfer la ma-
leta... potser. Vinc d’un congrés, molts dies fora. Soc
il·lustradora, faig fotos... Tinc la sort que corren per mig
món. Abans que m’ho preguntis em dic Tau. (Assenya-
lant.) Visc en aquest pis, amb la Raquel.
- 42 -
Ivana: Ah! Les bollos! Mola, el teu nom.
tau: Me’l vaig inventar.
Ivana: De quant estàs?
tau: Sis mesos.
Ivana: Sort.
tau: Què vols dir?
Ivana, riu: Això: sort. Fas bones fotos?
tau: Boníssimes. (Anant-se’n.) Ens veurem segur.
saNti ha sortit del bloc i es troba tau.
santI, a tau: Ja et tornem a tenir per aquí! Ja m’han dit
que estàs triomfant /
Ivana: Tau!
tau: Què?
Ivana: Quan necessitis una model... ja ho saps!
tau: Ho tindré en compte. (A saNti.) Cap a l’institut?
santI: La Raquel ja deu ser-hi des de fa una hora. Potser
més. Li hauries de parar els peus.
tau, entrant al bloc: Ho veig difícil. Ja saps com és. Vaig
a deixar tot això.
santI, anant-se’n: Fins aviat.
saNti fa per sortir.
- 43 -
Ivana, a saNti: No t’han dit que és de mala educació
no saludar?
santI: T’hi passes el dia. Vigila no et quedis fregida.
Ivana: Fregida ja m’hi té la Mercè, per això estigues
tranquil.
santI: Ets la seva neta, oi?
Ivana: Com ho has endevinat? També us té fregits els
veïns?
santI: És una bona dona. Discreta. Gairebé no es fa
notar. Li dius Mercè?
Ivana: No em surt dir-li d’una altra manera.
santI: M’havien comentat que la filla de la Carla corria
per aquí.
Ivana: Així ja m’havies vist?
santI: Sí. Altres dies, prenent el sol.
Ivana: Per què no m’havies saludat?
santI: Si no ho he fet és perquè no ens hem creuat.
Ivana: Ah! Així m’has estat mirant des de darrere els
vidres de casa teva...
santI: (...)
Ivana: I tu? Qui ets?
santI: Santi. Visc allà.
- 44 -
Ivana: Ivana, però em pots dir Iguana. Sabent que mi-
res... a partir d’ara em posaré encarada cap allà perquè
em puguis veure millor.
santI: Em sembla que ets una mica descarada. En cap
moment he dit que mirés.
Ivana: Però sí que ja m’havies vist i que no ens hem
creuat. Vius sol?
santI: No, amb la Berta, la meva companya...
Ivana, riu: Companya...!
santI: Què et fa riure?
Ivana: L’he vista. Em sembla que sé qui és. Està bona,
encara que li diguis «companya».
santI: Què té de dolent?
Ivana: Ho trobo... cursi. És com si no hi poguessis follar,
amb una «companya». Perquè folleu, oi? Tens un altre
piti?
santI: I tu l’edat per fumar?
Ivana: Per comprar-ne no. Per fumar és cosa meva. Tens
algun problema en convidar-me?
santI: Si no pots comprar-ne, jo tampoc te’n donaré.
Ivana: Santi... Au va! No fotis!
santI: Soc professor d’institut... Els meus alumnes tenen
la teva edat. Com pots entendre...
- 45 -
Ivana: Què?
santI: No quedaria bé que donés un cigarro a algú que
no té l’edat per comprar-ne i menys que aquest algú
tingui la mateixa edat que els meus alumnes.
Ivana: «No quedaria bé»... Si no fossis professor no hi
tindries problema.
santI: Això ho has dit tu.
Ivana: Fas classes al mateix institut que la Raquel?
santI: Sí.
Ivana: Ella n’és la directora, oi?
santI: Des de fa un parell d’anys.
Ivana: És bona?
santI: La gent n’està contenta.
Ivana: I tu?
santI: (...)
Ivana: Què et sembla?
santI: (...)
Ivana: Com ho portes?
santI: Bé... No entenc la pregunta.
Ivana: Ja... (Riu.) De què fas classe?
santI: De llengua.
- 46 -
Ivana, riu. Treu la llengua ostentosament: Que interes-
sant... i quina llàstima...
santI: Quina llàstima, què?
Ivana: No haver tingut mai un profe de llengua com tu.
santI: Què vols dir?
Ivana: M’has entès perfectament. Trobes que aquest és
un lloc bonic per viure-hi?
santI: Sí, és clar.
Ivana: Així eres de la colla de la meva mare...
santI: De la colla... Amics, sí... Fa anys... érem joves. Fa
molt que no la veig, com està?
Ivana, robant-li el cigarret que s’està fumant: Morta.
santI: Com?
Ivana: Morta. (Tornant-li el cigarret.) Gràcies. Fa tres
setmanes... o et penses que he vingut a aquesta merda
de lloc per gust?
Pausa.
MErcè, sortint del seu bloc: Ivana... Bon dia, Santi!
Ivana, a saNti: Si te la vols endur a classe... ara és el
moment.
santI: Bon dia, Mercè!
MErcè: Veig que ja us heu conegut /
- 47 -
santI: Sí... encantadora...
ivaNa en veure que MErcè s’acosta, s’aixeca i se’n
va sense dir res.
MErcè, referint-se a ivaNa: Ja ho veus... Convida’m a un
cigarro. Els adolescents són complicats. La Carla tampoc
va ser fàcil. Tu eres tranquil, un bon nano. (Agafant el
cigarro que li dona saNti.) Gràcies. No els devies portar
gaires complicacions a casa teva.
santI: Com tots, suposo. Hi ha un moment en què estem
condemnats a no entendre’ns.
MErcè: De vegades dura massa.
santI: És normal. T’ho dic per experiència: cada dia
m’enfronto amb un munt d’aquesta edat.
MErcè, riu: Tens raó.
santI: La tindràs gaires dies per aquí?
MErcè: T’ho ha explicat, oi?
Pausa.
santI: Sí... M’ho ha dit.
MErcè: Això abans era un lloc tranquil, Santi. Ens conei-
xíem tots. No ens havíem de preocupar per res. Ara, no
em preguntis per què però ha canviat. La Ivana m’arriba
de cop. Fa molts anys que estic sola, a la meva. Vaig
tirar endavant la gestoria i m’ha anat bé. Ningú m’ha
- 48 -
regalat res però me n’he sortit... No et creguis que no
em sap greu tot aquest temps sense parlar-me amb la
Carla. Va ser ella que va decidir anar-se’n. Ara, de cop,
aquesta mala notícia, i em trobo a casa amb algú que
no conec i que és la meva neta. Ni tan sols me’n sento,
d’àvia. La va tenir tan jove que... penso que podria ser
filla meva. Se li assembla tant. Té l’edat de la Carla una
mica abans que marxés. És com si haguessin passat disset
anys i ens tornéssim a trobar en el mateix punt. No sé
gaire què fer, ni si me’n sortiré. Saps? La Carla ja havia
tingut la Ivana i un dia...
santI: (...)
MErcè: (...)
santI: Un dia, què?
MErcè: Per què la Carla no es podria haver fixat en algú
com tu? (Pausa.) Perdona. No sé per què ho he dit.
santI: Has dit que un dia...
MErcè: Vaig arribar a casa i vaig sentir plors i... era la
Ivana. Era damunt del meu llit. La Carla havia vingut,
l’havia deixat i havia marxat. Tenia mesos, no parava de
plorar i jo... vaig presentar-me al seu pis. Hauries d’haver
vist on vivia i de quina manera... L’hi vaig tornar. Li vaig
dir que ja sabia on era casa seva i que si volia podia...
Veníem de tantes enganxades i problemes que... tampoc
sé si li ho vaig dir de debò. Va ser l’últim cop que ens
- 49 -
vam veure. Ara és com si m’ho hagués tornat a fer però
no l’hi puc tornar. Deus pensar que soc...
santI: Mercè... No penso res. No et jutjo... Només... Si
necessites qualsevol cosa...
MErcè: Ahir, altres dies a la nit... no has sentit com si
algú caminés sobre les nostres cases?
santI: No...
MErcè: Quan entris i surtis... assegura’t que la porta de
l’entrada quedi ben tancada.
santI: Estigues tranquil·la. Sento molt això de la Carla.
MErcè, tocant-lo amb un gest de tendresa: Gràcies,
Santi.
saNti se’n va.
MErcè es queda uns segons sola. Fa per anar-se’n a
dins i es creua amb ivaNa, que surt.
MErcè: Estarem gaires dies així?
Ivana: Com?
MErcè: Si jo surto, tu te’n vas cap a dins. Si jo entro, tu
tornes a sortir.
Ivana: Veig que ho has entès perfectament. No havies
d’anar-te’n?
MErcè: He d’anar un moment a la gestoria a buscar
alguns documents i així podré fer feina des de casa i
- 50 -
després podem fer alguna cosa juntes. Vols acompa-
nyar-m’hi?
Ivana: No. Prendré el sol. Per mi no cal que facis res que
no faries. Puc estar-me sola i ho prefereixo. Ja has vist
que faré el possible per esquivar-te.
MErcè, anant-se’n: No trigo. Tornaré d’aquí a una mica.
BErta ha sortit del bloc i es troba ivaNa.
Des del seu pis,
tau les observa.
Després d’observar, agafarà una càmera i farà algu-
nes fotos, pensant que no se n’adonen.
Ivana: Berta! Per què no vens i prenem el sol juntes?
Pausa.
BErta: Me’n vaig a treballar. (Pausa.) No ens coneixem,
oi?
Ivana: Ets la «companya» del professor. Ara, fa res, amb
ell, parlàvem de tu. Està bo. És un madurito interessant.
Tens bon gust.
BErta: (...)
Ivana: La meva mare vivia aquí de jove. També eres
amiga seva?
BErta: Qui és?
Ivana: La filla de la Mercè. Va pirar abans que jo nasqués.
- 51 -
BErta: Fa poc temps que hi soc, des que estic amb en
Santi. Gairebé cinc anys.
Ivana: Oh! Fa molt poc... (Rient.) Si encara sou uns
tortolitos! Honey moon!
BErta: (...)
Ivana: No saps si en Santi i la meva mare eren molt
amics? Carla... T’ha dit res d’alguna Carla?
BErta: No em sona que hagi parlat de cap Carla... No
ho sé... Potser sí, ara mateix...
Ivana: El «professor» m’ha clavat la mirada com si em
conegués. Com si tingués al davant la meva mare. M’ha
semblat que devia ser això... o no? Per què em podria
mirar d’aquella manera, si no? Tothom diu que soc igual
que ella, però tu no la coneixies...
BErta: No... (Pausa.) Què passa? Per què em mires així?
Ivana: Estàs molt bona. Va... Faràs tard... Has vist que
ens estan «espiant»?
BErta: Qui?
Ivana: No et giris. En un dels pisos. Fa estona que ens
mira. Estàs espantada?
BErta: Per què hauria d’estar-ho? Qui ens mira?
Ivana: No per això! Aquí tots us passeu el dia mirant...
Vaig d’una cosa a l’altra /
BErta: Doncs per què?
- 52 -
Ivana: Les pintades.
BErta: No.
Ivana: Que bé! La Mercè està paranoica... que vigili
que... que no sé què... Paranoica...! Està bé que una
tia guapa com tu no estigui espantada.
BErta: Vaig tirant o faré tard.
Ivana: Tenim pendent això de prendre el sol i fer-la petar.
Quan surtis... assegura’t que tanques bé la porta.
ivaNa es queda sola. Fa alguna cosa per alertar
tau que s’ha adonat que les estava observant. tau
s’aparta.
*
Espai buit. Només una cistella de bàsquet. Entra
saNti i s’atura, com fent temps, rumiant alguna cosa.
Entra raquEl. Agafa una pilota de bàsquet que hi
ha dins d’una caixa. saNti ha agafat una pilota. La
fa botar a terra. La llança. Fa cistella.
raquEl: Bona punteria.
santI: Encara estic en forma.
raquEl: Què hi fas aquí? No em veus prou hores?
santI: Ja és hora d’anar plegant, no?
raquEl: Ara pensava anar-me’n però abans /
- 53 -
santI: Quanta gent pot cabre aquí dins?
raquEl: Molta.
santI: Quanta calcules que vindrà?
raquEl: Esperem que molta, també. Si no omplim... Si
no arribem a la meitat... seria una llàstima, no?
santI: La meitat... igualment seria molta gent.
raquEl: Sí, molta.
santI: Diuen que està fet... que et presentes a l’alcaldia.
T’han demanat ser cap de llista.
raquEl: Qui ho diu?
santI: No puc revelar les meves fonts.
raquEl: Santi... No et facis l’interessant. (Riu.) Has vingut
per això?
santI: No ho negues.
raquEl: Tampoc em sembla que ho hagi afirmat.
santI: És el que té viure en un lloc petit. M’han assegurat
que ja has dit que sí.
raquEl: Caram...
santI: Persones ben informades.
raquEl: Explica-m’ho perquè potser ho estan més que jo.
santI: A mi m’ho pots dir.
- 54 -
raquEl: Encara falta temps, Santi... ara estic concentrada
en l’últim trimestre de l’institut i en la festa.
santI: Ja però... seria compatible amb ser directora de
l’institut?
raquEl: Què et preocupa: tenir-me a l’alcaldia i perdre’m
com a directora o que ocupi els dos llocs?
santI: Estàs fent bona feina. Les dues coses és un volum
de treball considerable... Et coincidirien horaris i seria
difícil arribar a tot... Només... El que volia dir... si pen-
ses fer les dues coses... o hi renunciaries i faries només
classes o... una excedència... Hi has pensat?
raquEl: És clar que hi penso... encara que pel que sem-
bla... tu també. Potser, fins i tot, més que jo.
santI: Què vols dir?
raquEl: Res. El que deia: ara estic concentrada en l’ins-
titut i la festa.
Pausa.
santI: Potser no és una bona idea, Raquel.
Pausa.
raquEl: Presentar-me o haver de triar entre una cosa
o l’altra?
santI: La festa. Potser el millor seria cancel·lar-la.
- 55 -
raquEl: Cancel·lar...
santI: Trobar una altra data... més endavant.
raquEl: Per què ho hauríem de fer?
santI: El pavelló queda apartat.
raquEl: Al mateix lloc de sempre i això no és ni ha estat
mai un impediment perquè /
santI: / Ara és diferent /
raquEl: / Cancel·lar... (Pausa.) Aquest lloc és mort,
Santi. Estem treballant per dinamitzar, fer coses... per
la gent jove...
santI: Ja parla la candidata!
raquEl: No. Saps com n’estan d’il·lusionats els nanos
de l’institut. Fa molts dies que hi treballem. Penso que
cal fer coses pels joves... pel poble /
santI: Un altre cop parles com a candidata /
raquEl: / Per això no entenc /
santI: Saps a què em refereixo: potser no és una bona
idea.
raquEl: Sí, ja ho has dit... i no... no sé de què em parles.
santI: Les pintades.
raquEl: Santi! No em facis riure! De veritat?
santI: No et preocupa?
- 56 -
raquEl: Han passat dies... Les han esborrat /
santI: Van escriure /
raquEl: És clar, no hi havia pensat si no ballem estarem
més segures.
santI: Veig que t’ho prens com si fos una broma. Potser...
fer-la en un altre lloc o /
raquEl: On? Digues: un lloc gran com aquest i on poder
posar música fins tard sense molestar ningú. Au, va! No
diguis bestieses.
santI: Ets la directora de l’institut i et presentaràs a
l’alcaldia. Tenint en compte la teva posició... les teves
aspiracions... Qualsevol cosa que pugui passar... Hauries
de tenir-ho en compte. Ho dic pensant en tu, en el que
et convé.
raquEl: Sí? Des de quan?
Pausa.
santI: Aquest vespre han atacat la Carol.
raquEl: La Carol?
santI: Sí, la de l’estanc. Veig que no en sabies res.
Pausa.
raquEl: No...
santI: No gaire lluny d’aquí.
- 57 -
raquEl: Què ha passat?
santI: La gent cap al tard passeja pel camí del bosc...
aquesta zona /
raquEl: Qui l’ha atacat?
santI: / s’ha tornat perillosa... És a cinc minuts del pa-
velló.
raquEl: Qui ha atacat la Carol?
santI: No se sap.
raquEl: Li han fet mal?
santI: Un bon ensurt.
raquEl: Què ha passat?
santI: Algú l’ha atacada per darrere. L’ha fet caure. Es
veu que feia força contra el seu cap a terra... Per sort, ni
ella sap com, però se n’ha pogut desfer i sortir corrents.
raquEl: Però està bé?
santI: Espantada, com et pots imaginar. Com tots. Porta
la cara marcada i... quatre cops i algunes rascades. Res
important pel que podia haver estat.
raquEl: Hòstia puta! Quina merda...
santI: Ara m’entens, oi?
raquEl: No. No ben bé. Encara no tinc clar amb quin
objectiu has vingut.
- 58 -
santI: Objectiu? Han atacat la Carol.
raquEl: Això, segons tu, vol dir que hem de cancel·lar.
Per què?
santI: Un dissabte a la nit. El pavelló queda apartat...
s’omplirà de jovent... quinze, setze, disset anys... vint-
i-pocs... Beuran... No es podrà controlar... evitar que
entrin i surtin fora... ves a saber on... (Pausa.) Fa res
d’això de les pintades. Acaba de passar això de la Carol,
al bosc. Tenim tot un trànsit als afores —aquí al costat
del pavelló— que no sabem qui són, d’on venen i què
són capaços de fer... Les pintades
una amenaça; la festa
un polvorí. Ets conscient del perill que suposa?
raquEl: Tenim un volum d’immigració important. Gent
que ha vingut a treballar i s’ha instal·lat. D’altres de
pas, que venen i se’n van. No sabem de quina mane-
ra... És cert, tenim un problema aquí al costat. També
sembla que ens hem despreocupat d’on venen, per què
i en quina situació. Quan ens recordem d’ells és per
cancel·lar una festa. Saps què en penso? Que és com
dir que el responsable —o els responsables— de les
pintades... o de l’atac d’aquesta tarda... És assenyalar
un culpable, quan no sabem qui ha estat. Em sembla
que és espantar els uns i estigmatitzar els altres. Incitar
a crear bàndols. Això sí que és perillós, Santi.
santI: M’ofens si m’acuses de /
raquEl: No... No... T’estic dient que és instal·lar una idea
molt perillosa. Per què hauríem d’acusar /
- 59 -
santI: I per què defensar-los? (Pausa.) És políticament
incorrecte i, per tant, no ens hem de protegir? Tampoc
dir-ho. És això? (Pausa.) Potser cancel·lar, no... però
advertir; posar vigilància; un dispositiu de seguretat...
No ho sé.
raquEl: Em vaig comprometre amb els nanos a donar-los
un cop de mà. No els puc... Els diners, els destinaran
per tot aquest tema dels refugiats. Cancel·lar-la... donar
la sensació d’inseguretat amb aquests arguments... em
sembla d’un cinisme i una doble moral... Vigilància? Què
vols? A qui n’estaríem fent responsable?
santI: Les han netejat, però et recordo què hi posava,
a les pintades? Ens han amenaçat.
raquEl: No... No. No et confonguis. Ens han amenaçat
a nosaltres. El possible objectiu d’un atac som nosaltres.
No vosaltres. No tu. A vosaltres us han recordat que som
la vostra propietat i que això us dona el dret i l’autoritat
de protegir-nos. És el que has vingut a fer, oi?
Pausa.
santI: Ja m’has acusat de /
raquEl: No t’he acusat de res.
santI: No cal dir les paraules justes per entendre el que
has insinuat. (Pausa.) Saps què deia el meu pare, futura
candidata? Quan muntes un cavall, sempre puges per
l’esquerra però n’acabes baixant per la dreta.
- 60 -
raquEl: Et puc fer una pregunta? Per què no et vas
presentar a la direcció de l’institut?
santI: (...)
raquEl: M’havien dit que volies presentar-t’hi.
santI: No sé qui t’ho va dir. A què ve aquesta pregunta?
raquEl: Et sap greu que ajudi els nanos amb la festa i
veure’ls motivats? Què és el que et molesta?
santI: Ja t’he dit el que penso.
raquEl: Jo hauria d’anar a avisar perquè vagin tancant
i... anar cap a casa.
santI: Com hi aniràs?
raquEl: A peu.
santI: Et porto en cotxe.
raquEl: T’ho agraeixo però no fa falta.
santI: Ja és fosc.
raquEl: Ho sé. Fins a casa són deu minuts. M’agrada
tornar passejant.
santI: Segur? No em costa gens.
raquEl: Del tot.
tau, entrant: Perdó... No sabia que estàveu...
santI: No et preocupis...
- 61 -
raquEl: En Santi ja se n’anava.
santI: Sí, vaig tirant... (A tau.) Tot bé?
tau: No sé si ho sabeu. Han atacat la Carol.
raquEl: Sí. N’estem al corrent.
santI: N’estàvem parlant.
tau: Quin fàstic! Quina putada!
raquEl: Sí...
santI: Sí.
tau: He sortit amb el cotxe i he pensat... T’he vingut
a buscar.
raquEl: Encara no he acabat. Torna a casa.
tau: Ja soc aquí i no em fa res /
raquEl: De veritat. Encara en tinc per una estona. Ves-hi.
tau: M’espero...
raquEl: No cal.
santI: Jo també m’he ofert per portar-la però... La Raquel
prefereix tornar sola, a peu.
tau: Però, t’has tornat boja?
santI, fent per anar-se’n: Que vagi bé.
saNti surt.
- 62 -
tau: Fa gairebé tres setmanes que soc fora. Pensava que
t’alegraries una mica més de veure’m.
raquEl: És clar que me n’alegro, per què ho dius?
*
Per damunt del bloc de cases, la figura del Noi jove
que hi camina.
A l’altre extrem,
ivaNa, que camina fins a trobar-se
amb el Noi. S’abracen.
*
Només hi ha llum al pis d’Hèctor i HElENa.
Quan s’apagui el llum d’un pis s’encendrà el del pis
al qual correspon cada situació.
HElEna: D’on vens?
Hèctor: M’he despertat. No podia dormir.
HElEna: No t’has despertat.
Hèctor: (...)
HElEna: A quina hora has arribat de treballar?
Hèctor: (...)
HElEna: No has vingut a dormir.
Hèctor: (...)
HElEna: Jo era al llit. No t’hi has ficat.
- 63 -
Hèctor: (...)
HElEna: Encara portes la roba /
Hèctor: Torna al llit. Ara vinc.
HElEna: Què passa?
Hèctor: No passa res. Què hauria de passar?
Pausa.
HElEna: Ja fa dies... que et despertes de nit. No sé si
vens de fora o si estàs per sortir; si vens de treballar o
si et lleves per anar-hi. Tampoc si dorms. Ja no sé quins
horaris fas, Hèctor.
Hèctor: Aquesta calor és insuportable.
HElEna: (...)
Hèctor: Ves al llit...
HElEna: Vindràs?
Hèctor: Sí, però apaga el llum. Prefereixo quedar-me
una estona a les fosques.
S’apaga el llum del pis d’
Hèctor i HElENa. Immedia-
tament s’encén el del pis de saNti i BErta.
BErta: Què fas despert?
santI: No t’espantis.
BErta: Per què m’hauria d’espantar? Què passa?
- 64 -
santI: Res. Estigues tranquil·la.
BErta: Has dit...
santI: No passa res... només que... fa dies que tinc la
sensació que hi ha algú... de nit... al jardí... a la piscina.
BErta: Què dius? Com vols que no m’espanti?
santI: Estigues tranquil·la.
BErta: No em tornis a repetir que estigui tranquil·la! Qui
hi ha? Potser hauríem de trucar a la policia. Truquem?
Ara... Hi ha algú al jardí?
santI: M’he estat una estona amb el llum apagat, obser-
vant, perquè no em veiessin... Però res. Només... la Carla.
BErta: La Carla?
santI: No, la Ivana.
BErta: Has dit Carla.
santI: Volia dir Ivana. Surt cada dia, més o menys a
aquesta hora. Pensava que hi havia algú més, però no,
només ella.
BErta: A aquestes hores? Per què?
santI: Es fica a la piscina.
BErta: Ha deixat entrar algú?
santI: No ho sé... No ho tinc clar.
- 65 -
BErta: Creus que les tres o quarts de quatre de la ma-
tinada són hores de ficar-se a la piscina? L’hi hauríem
de dir a la Mercè.
santI: Sí.
BErta: Demà hi parlem.
santI: Potser ha deixat entrar algú... però, no... crec que
és ella sola. Potser no. No cal dir-l’hi.
BErta: Però si deixa entrar algú, la cosa és diferent.
santI: Sí. Algú. De fora.
BErta: Qui?
santI: No ho sé.
BErta: L’hi hem de dir a la Mercè.
santI: No...
BErta: Com que no?
santI: No.
BErta: Has dit que sí.
santI: Sí, però no. No. Prou pena deu tenir amb això
de la seva filla. Si no ho sabem del cert, millor que no.
BErta: N’estàs segur?
santI: Sí.
BErta: Em quedaré intranquil·la.
- 66 -
santI: No ho has d’estar.
BErta: T’has aixecat... Tu també...
santI: Són moltes coses. Em preocupa la Raquel.
BErta: Pel que m’has explicat abans?
santI: Ho faig pensant en ella. En tots nosaltres.
BErta: És clar.
santI: Sempre ens hem entès. El que em sap greu és que
tiri pel dret sense tenir en compte res ni ningú. Aquesta
arrogància. Prefereix equivocar-se —encara que pugui
afectar els altres, a nosaltres— abans d’acceptar que
potser no té raó. Qualsevol cosa que li digui, sembla que
ho interpreta com un desafiament, com si qüestionés la
seva feina o a ella. No ho faig. No ho he fet mai.
BErta: Ho sé. És clar que no.
santI: He pensat... si tu hi parlessis... casual... sense...
quan trobis un moment... A tu potser t’escoltaria.
BErta: (...)
santI: Vaig equivocar-me?
BErta: (...)
santI: Creus que m’hauria d’haver presentat a la direcció
de l’institut?
BErta: Per què ho dius?
- 67 -
santI: Em deien que m’hi havia de presentar... Tu també
ho pensaves.
BErta: Volies fer-ho, però vas dir que no t’interessava
que /
santI: És que no m’interessa.
BErta: Doncs?
santI: De vegades un no vol assumir determinades
responsabilitats perquè no ho ambiciona o per simple
comoditat. Després t’adones que si no ho fas, pots caure
en mans equivocades. Te’n desentens i sempre hi haurà
algú disposat a fer-ho, d’una altra manera, prenent
decisions, potser errònies... fins i tot perilloses. Penses
que si l’haguessis ocupat tu, aquest lloc, potser podries
haver-ho evitat.
BErta: Ara et sap greu no haver-ho fet?
santI: Em sabria greu haver-ho de lamentar.
BErta: Tornem al llit?
santI: Sí.
BErta: No hi havia ningú més, oi?
santI: No, estigues tranquil·la, només la Ivana.
BErta: (...)
santI: Aquesta noia ens portarà problemes.
BErta: (...)
- 68 -
santI: Ha estat arribar i amb ella els problemes. Tant de
bo plogui!
Pausa.
BErta: Anem a dormir. Parlaré amb la Raquel.
BErta s’acosta a ell. El besa. Cauen sobre el sofà.
santI: Berta...
BErta: Què passa?
santI: Ara...
BErta: Ara, què? Fa dies que... (Pausa.) No en tens
ganes?
santI: Sí... és clar...
BErta: A mi em sembla que no... Estàs bé?
santI: Sí... En tinc ganes.
BErta: Jo també.
santI, desfent-se d’ella: Anem-nos-en al llit.
saNti se’n va. BErta s’acosta a la finestra i observa.
Al cap de pocs segons, se’n va cap on ha anat saNti.
S’apaga el llum del pis de
saNti i BErta.
Paral·lelament a aquesta última acció, s’ha encès el
llum del pis de
raquEl i tau. raquEl observa. Final-
ment surt fora on es troba amb ivaNa que ha baixat
del damunt dels pisos.
- 69 -
raquEl: Amb qui estaves?
Ivana: Em controles?
raquEl: No... però no estaves sola, oi?
Ivana: No se suposa que hauries de ser al llit amb la teva
dona?
raquEl: Quarts de quatre de la matinada. És una mica tard
per deixar entrar algú, no trobes?
Ivana: Has sortit a renyar-me?
raquEl: M’he desvetllat.
Ivana: Et passa sovint, desvetllar-te...?
raquEl: De vegades...
Ivana: Què et fa pensar que estava amb algú?
raquEl: No seria el primer dia. Tampoc el segon, ni el
tercer...
Ivana, riu: Veig que em tens fitxada.
raquEl: A mi no em faria res, t’ho dic de debò.
Ivana: Ja... però... perquè ara vindrà un «però», o no?
raquEl: Si deixes entrar algú pots tenir problemes. També
ens en pots causar.
Ivana: Només estem tu i jo. Ningú més.
raquEl: S’amaga aquí?
- 70 -
Ivana, riu: Amagar-se?
raquEl: Ja ho saps, què vull dir. On és?
Ivana: (...)
raquEl: Sé que estava amb tu fa una estona. Que ha
vingut altres dies. M’equivoco?
Ivana: Sap com entrar i sortir. És la cosa més bonica que
et puguis imaginar.
raquEl: Seria millor que...
Ivana: Què?
raquEl: Ja t’ho he dit: si deixes entrar algú pots tenir
problemes. També nosaltres.
Ivana: Primer hi havia llum en aquell pis; després al del
professor; després al teu... també en alguns dels blocs
de l’altre costat. S’han encès els llums uns després dels
altres. Però abans que els encenguessin, en alguns pisos
em miraven des de darrere els vidres amb els llums apa-
gats. Ningú dorm aquí? No sé si és per la calor, perquè
us espanta alguna cosa o perquè esteu excitats.
raquEl: (...)
Ivana: M’ho faig venir bé perquè no el vegin... perquè
només em vegin a mi. Però algú el va deixar entrar abans
que jo arribés. Vas ser tu?
raquEl: (...)
- 71 -
Ivana: Em passaria el dia aquí. Vols que ens fiquem a
l’aigua?
raquEl: A aquestes hores? (Pausa.) No... Jo no...
Ivana: A tu també et poso catxonda?
Pausa.
tau, sense encendre el llum del seu pis, s’ha aixecat
i les observa.
raquEl: També? Què has volgut dir amb aquest «tam-
bé»?
Ivana: No em contestes?
raquEl: Ets molt guapa, Ivana... Ho reconec. (Pausa.)
Però, no.
Ivana, Riu: Llàstima. Segur?
Pausa.
MErcè, sense encendre el llum del seu pis, s’ha ai-
xecat i les observa.
raquEl: Segur. No... No m’hi poses. T’agrada ser aquí?
Ara ja fa uns dies que hi ets...
Ivana: La Mercè és una amargada però... per sort he
trobat distraccions.
raquEl: No et sembla que ets molt dura amb ella?
Ivana: Què n’has de fer?
- 72 -
raquEl: (...)
Ivana: Em surt així.
raquEl: M’han explicat això de la Carla.
Ivana: (...)
raquEl: Ho sento. Em puc imaginar /
Ivana: Amb la meva mare... éreu amigues?
raquEl: Ens coneixíem... Ella era més jove que jo... No.
No érem amigues... només... conegudes.
Ivana, riu: I no... no t’ho pots imaginar. No saps què és
tenir una mare que ha anat sempre a la seva. Borratxa
dia sí, dia també. Que ho necessita només aixecar-se i
que ja no li fa res de tant que ha mamat. Que un dia
decideix fotre’s un munt de merda amb ganes d’acabar
amb tot i sabent que seràs tu —la seva filla— qui la trobi
estesa a terra... que hauràs de trucar a l’ambulància i
tot el merder... Que hauràs d’anar a casa d’algú que
no havies vist mai... que no es parlava amb ella... però
que és l’únic familiar que tens... En un lloc que ella
detestava... Raquel, per què detestava aquest lloc la
meva mare? M’encantaria saber-ho. (Pausa.) A sobre,
et fot aquesta putada quan et falten mesos per tenir
divuit anys i poder pirar. Per tan poc temps... podria
haver esperat una mica a fer-me aquesta putada.
(Pausa.) És així com t’imagines que estic? (Pausa.) No
en tens ni puta idea.
- 73 -
raquEl: Ho sento.
Ivana: Ella no el treu, el tema. L’esquiva. Gairebé fa
esforços perquè tots penseu que encara és viva. Encara
t’estranya que digui que és una amargada?
raquEl: També deu ser molt dur per a ella. Potser /
Ivana: Potser? Merda, potser! (Es posa a riure.) Quan
t’he preguntat si a tu també et poso catxonda... (Pau-
sa.) Quan estic prenent el sol... Pot semblar que dormo
però... us noto passar; com algú s’atura... corregeix el
pas... fa veure que mira alguna cosa del jardí o la pis-
cina... fins i tot algun veí posant-se la mà a la butxaca
com si busqués les claus, la cartera, o el mòbil, però...
no. No busca les claus, ni la cartera... tampoc el mòbil.
Què creus que deuen buscar? (Pausa.) O ara, de nit,
tots darrere els vidres i amb la mà a la butxaca... Quan
no podeu aguantar més, enceneu els llums per fer-me
notar que hi sou. Potser perquè me’n torni a casa meva.
Tu almenys has sortit. (Pausa. Riu.) Seria idiota si no me
n’adonés.
raquEl: No ets idiota.
Ivana: No. No ho soc.
raquEl: Me’n torno a dins.
Ivana: No te’n vagis.
raquEl: És tard...
Ivana: La teva nòvia...
- 74 -
raquEl: (...)
Ivana: La Tau.
raquEl: Què passa amb la Tau?
Ivana: La poso catxonda. A ella, sí. A tu... no ho sé. A
ella, sí. Segur. O potser no. Potser només és una sen-
sació meva.
raquEl: (...)
Ivana, riu: Em diu Iguana, saps?
raquEl: Sí...
Ivana: També l’he atrapada mirant-me des del vostre
pis, fent-me fotos.
raquEl: S’hi dedica. Li agrada fer fotos sense que la
gent se n’adoni.
Ivana: És bona?
raquEl: Fa molt bones fotos.
Ivana: Doncs jo l’he caçada.
raquEl: Me’n vaig a dormir.
ivaNa intenta fer-li un petó.
MErcè encén el llum del pis. L’apaga just després
d’encendre’l.
raquEl s’aparta.
- 75 -
Ivana, riu: Ens devia estar mirant... Ara deu haver tornat
al llit. Què passa? Per què no l’has volgut? Era un petó
de bona nit.
raquEl: Ivana...
Ivana: Tu també em pots dir Iguana...
raquEl: Ivana... millor que no. No és una bona idea.
Ivana: Llàstima, no?
raquEl: Què?
Ivana: Que tingui disset anys. T’agraden més joves que
tu però potser no tant.
raquEl: (...)
Ivana: T’ha sabut greu?
raquEl: Què?
Ivana: Això que t’he dit de la Tau.
Pausa.
raquEl: No... De cap manera.
Ivana: Li diràs que el dia que vulgui em pot fer una
sessió?
raquEl: (...)
Ivana: Podré venir a la festa que esteu muntant?
raquEl: Sí, és clar.
- 76 -
Ivana: Mola.
raquEl: Me n’alegro. (Pausa.) Ivana... Ves amb compte.
ivaNa se’n va cap al seu pis.
tau se’n torna a la seva habitació.
raquEl es queda uns segons plantada, observant-la.
*
S’ha fet de dia.
raquEl es creua amb Hèctor.
raquEl: Últimament no se’t veu el pèl.
Hèctor: Per sort, no paro.
raquEl: Què t’hi ha passat, a la mà?
Hèctor: Vaig clavar-m’hi una branca.
raquEl: Quin mal...
Hèctor: Una ferida una mica profunda, per això ho porto
tapat. No és res. Ens hauríem de veure.
raquEl: Quan la Tau era fora, l’Helena em va dir de fer
un sopar... Han passat els dies, ja ha tornat, i encara no
l’hem fet. Hauríem de fer-lo, tots quatre.
Hèctor: Sí, estaria bé.
raquEl: Tot just arribes ara?
- 77 -
Hèctor: Sí...
raquEl: A aquesta hora?
Hèctor: Sí... Avui, sí.
raquEl: No sabia que també treballessis de nit.
Hèctor: De vegades...
raquEl: Quins horaris...
Hèctor: Sí...
raquEl: Estàs content?
Hèctor: (...)
raquEl: Hèctor...
Hèctor: (...)
raquEl: Hèctor...
Hèctor: Què?
raquEl: Et deia si estàs content. Estàs bé?
Hèctor: Sí... Suposo. Bé. Per què m’ho dius, si estic bé?
raquEl, posant-li una mà sobre l’espatlla afectuosament:
Saps que t’aprecio. Et veig cansat. És només això.
Hèctor: Vaig cansat... Sí... És això. (Pausa.) L’Helena,
de vegades, fa broma i diu que m’hauria d’haver casat
amb tu.
raquEl: Ho tindríem complicat...
- 78 -
Hèctor, riu: Ja... (Pausa.) Raquel...
raquEl: Digues...
Hèctor: Jo també t’aprecio. Confio en tu.
raquEl: (...)
Hèctor: M’agradaria...
raquEl: (...)
Hèctor: Quedem.
raquEl: Sí... Posem data i fem un sopar.
Hèctor: No... Vull dir... El sopar també, per què no?
(Pausa.) Volia dir... parlar... tu i jo.
raquEl: Sí, parlem, quan vulguis. Què passa, Hèctor?
Hèctor: He fet una cosa...
raquEl: (...)
Hèctor: ...que no està bé.
BErta, entrant: Bon dia. Com va?
raquEl: Hola, Berta.
BErta: Com van els preparatius de la festa?
raquEl: Molta feina però /
Hèctor, anant-se’n: Ja ens veurem, Raquel.
raquEl: Hèctor... Quan vols /
Hèctor: Gràcies. És igual. Ja... No corre pressa, de veritat.
- 79 -
Hèctor se’n va al seu pis, on es trobarà HElENa.
BErta: Adéu, Hèctor. (Pausa.) No sé com t’ho fas per
arribar a tot i fer tan bona cara.
raquEl: Bona cara? No ho sé. Arribar a tot? Ja m’agra-
daria. Suposo que no sé estar-me quieta.
BErta: També és bo parar una mica.
raquEl: (...)
BErta: Anem amb tantes coses al cap... que, de vegades,
si no sabem posar fre... ens acaben passant factura.
raquEl: (...)
HElEna, al seu pis, on entra Hèctor: D’on vens?
BErta: Nosaltres a l’estudi, per sort, han entrat un parell
de persones més. La cosa torna a animar-se... unes pro-
mocions de pisos... L’has vist, l’estudi? L’hem arreglat,
ha quedat molt bé. Passa-t’hi un dia.
raquEl: Sí... algun dia.
HElEna, a Hèctor: No has vingut aquesta nit...
BErta: Amb en Santi hi ha dies que gairebé no ens ve-
iem. Suposo que amb la Tau... Ella tot sovint fora... tu
que no pares...
raquEl: (...)
HElEna, a Hèctor: On eres fins ara?
- 80 -
BErta: Amb en Santi ho diem... Hem de baixar el ritme...
per nosaltres... Tu i la Tau, ara...
raquEl: (...)
Hèctor, anant-se’n a una altra habitació: Estic cansat.
Vaig a estirar-me.
BErta: Fa dies que... T’ho dic amb... sé que seràs discre-
ta... Estic una mica preocupada...
raquEl: Per què?
BErta: En Santi. El veig amoïnat. Fa uns dies, a la nit,
et va voler acompanyar, aquí a casa, amb cotxe i no et
vas deixar.
raquEl: (...)
BErta: Tornes cada dia tard... a peu. Està preocupat. És
normal. Jo també ho estic. Tots. Últimament...
raquEl: T’ho ha demanat ell?
BErta: Demanar, què?
raquEl: Que parlis amb mi. Et preocupa que no tornés
amb ell amb cotxe o la conversa que vam tenir abans?
BErta: (...)
raquEl: Saps de què vam parlar, oi?
BErta: Amb en Santi ens ho expliquem tot.
raquEl: Estàs amoïnada pel Santi i el que et preocupa
és que torni sola a peu quan ja és fosc...
- 81 -
BErta: No sé què vols demostrar fent-ho, la veritat.
raquEl: Creus que vull demostrar alguna cosa?
BErta: A mi m’agradaria no estar espantada, Raquel.
Poder tornar tranquil·la de nit; no tenir por quan aparco
el cotxe al garatge i no hi ha ningú més; no neguitejar-me
si he de pujar sola amb un desconegut en un ascensor
o en un vagó; no haver de mirar darrere meu quan trec
les claus i obro la porta; a casa o en qualsevol lloc on
no hi ha gaire gent...
raquEl: Em perdo, Berta... T’ha demanat el teu marit
que m’expliquis quina és la sensació de por que passa
una dona... no una sola vegada a la vida... sinó moltes...
constantment, encara que no hi hagi cap perill... T’ha
demanat que m’expliquis què vol dir viure havent d’estar
sempre alerta?
BErta: Estàs una mica a la defensiva.
raquEl: A mi em sembla que jo mateixa l’hi podria
explicar... que no m’ha d’enviar la seva dona perquè ho
faci i me’n pugui fer una idea.
BErta: No m’ho ha demanat. He estat jo. T’he demanat
que quedi entre nosaltres. El noto preocupat i per això ho
he fet. (Pausa.) No et faria cap mal saber escoltar els altres.
raquEl: Quantes coses... Cada cop em perdo més. Et
preocupa ell? Jo? Que no em deixi portar en cotxe?
O que vagi a la meva? Mira, encara se me n’acut una
altra, de preocupació la festa al pavelló i com ho està
- 82 -
gestionant la directora de l’institut on ell treballa. Potser
hauria estat millor que l’ocupés ell, aquesta plaça.
BErta: Serà millor que /
MErcè, entrant: Sabeu qui és aquesta noia que ha des-
aparegut? La coneixeu?
BErta: També ho he sentit però no /
raquEl: Sí, ja fa dies que corre. Diuen coses diferents
i que no coincideixen. A l’institut ningú en sap res. El
poble tampoc és tan gran... si fos cert ho sabríem. Tal
com estan els ànims, no sé per què algú fa córrer una
cosa així. Em sembla que el millor és calmar-nos i no
deixar-nos endur per una cosa que possiblement s’han
inventat.
MErcè: Inventar-s’ho? Per què? Les pintades... Van atacar
la Carol al bosc... Conec la Carol i m’ho va explicar ella
mateixa. Creus que s’ho inventa?
raquEl: No! Però...
MErcè: Si ara diuen que ha desaparegut una noia...
raquEl: No ens hem de creure tot el que diuen.
MErcè: Hi ha hagut aldarulls... baralles... han trencat
mobiliari i van encendre uns contenidors, al barri del
costat del polígon, a la sortida del bosc... on no para
d’arribar-hi aquesta gent de fora, o no? També és una
invenció?
- 83 -
raquEl: És veritat però... diuen que algú va anar a
provocar-los /
MErcè: Ho saps del cert, això? Saps qui va començar?
Hi eres?
raquEl: No...
MErcè: Això de la noia no ens ho hem de creure però,
en canvi, sí que ens hem de creure que tu saps què ha
passat al polígon sense que hi fossis. Raquel, ara tinc la
Ivana vivint amb mi... Té disset anys. Només disset. No
és fàcil. No puc estar-li tot el dia a sobre, pendent de
què fa o deixa de fer... Ara només pensa en la festa. No
vull que li inflis més el cap.
raquEl: No hi ha res de dolent que vulgui anar-hi.
MErcè: Creus que estaré tranquil·la tenint-la fora de nit,
mentre està passant tot això?
raquEl: El que em sembla /
MErcè: No t’hi fiquis i, en lloc d’animar-la, millor que
l’hi treguis del cap, perquè, tal com estan les coses, no
hi anirà.
raquEl: No he estat animant-la.
MErcè: Doncs no para d’insistir-hi i sempre acaba sortint
el teu nom.
raquEl: Gairebé no hi he coincidit /
- 84 -
MErcè: No em facis parlar més del compte. Cadascú sap
d’on li estreny la sabata. Així que estigues per les teves
coses, Raquel, i a la nit... a casa teva.
MErcè se’n va.
BErta: Has vist que ni he obert la boca? (Pausa.) Tu ma-
teixa. Pensa-hi una mica abans que tothom se t’acabi
girant d’esquena.
*
Es fa de nit.
A l’exterior,
ivaNa i el Noi despullats, encara molls,
riuen.
S’han banyat a la piscina de matinada.
Als seus respectius pisos, sense encendre el llum
però mirant al jardí hi ha
saNti i raquEl.
tau, encén el llum i descobreix raquEl enganxada
al vidre.
raquEl: No volia despertar-te... Et trobes bé?
tau: Sí. Què fas?
raquEl: He anat al lavabo.
tau: El lavabo és al costat de la nostra habitació.
raquEl: Tenia set.
- 85 -
tau: Primer que has anat al lavabo, ara que tenies set.
Per què m’enganyes?
raquEl: Creus que m’estic equivocant?
tau: Amb què?
raquEl: La festa, al pavelló.
tau: Raquel... Saps l’hora que és?
raquEl: Hauries de veure els tuits, els missatges que
m’envien...
tau: De debò, t’has aixecat per mirar el telèfon?
raquEl: Qui és aquesta gent que em diu aquestes bar-
baritats sense coneixe’m de res?
tau: Què et fa pensar que no els coneixes?
raquEl: No sé qui són, de debò.
tau: No siguis ingènua, qualsevol pot crear un perfil fals.
raquEl: Penses que els conec?
tau: És clar... Què importa?
raquEl: Sí, sí que importa.
tau: Pot ser gent que coneixes amb perfils falsos.
raquEl: N’hi ha un que m’ha enviat missatges dient-me
«puta»... «bollera de merda»... que em follaran... quan
surti de casa o... que tant de bo em follin en grup fins a
- 86 -
destrossar-me... que és el que busco i necessito... Això és
el més suau que m’ha escrit. És fastigós.
tau: Denuncia-ho.
raquEl: Em sembla terrible pensar que algú que pugui
conèixer sigui capaç d’escriure’m aquesta merda. (Pausa.)
No hem tingut mai cap problema. Potser hi ha a qui no li
agradem... potser han fet algun comentari... a casa seva...
a la nostra esquena... algun acudit sobre nosaltres... Pot-
ser sí, però, mai ens ho han fet notar. Ens han fet sentir
còmodes i nosaltres... —que burres!— que bé!... Ens hem
sentit respectades... (Pausa.) Si és un perfil fals, creus que
és tan fàcil atrapar-lo? Em sembla de bojos...
tau: El que és de bojos és aixecar-te a aquestes hores a
mirar el telèfon. Anem-nos-en al llit.
Les dues dones se’n van al llit.
saNti, que porta un llum en una mà, surt al jardí.
Descobreix els dos joves. Ressegueix els cossos des-
pullats. A terra hi ha una xibeca.
santI: Es pot saber què hi feu, aquí?
Ivana, oferint-li l’ampolla: En vols? No trobes que fa
molta calor? Ens hem banyat. Has vist quina lluna tan
grossa?
santI: Trobo que són quarts de cinc de la matinada i no
són hores...
- 87 -
Ivana: Doncs jo trobo que és la millor hora. Et vols ficar
a la piscina amb nosaltres?
santI: Aquest... (Al Noi.) Qui ets? D’on has sortit?
Ivana: És amic meu.
santI: Estic parlant amb ell. Qui ets?
Ivana: No t’entén. No et dirà res. No parla.
santI: No m’entén?
Ivana: No.
santI: No parla?
Ivana: No.
santI, al Noi: Com que no parles?
Ivana: No t’hi esforcis. No parla. A mi m’entén. Tot. No
em fa cap falta dir res.
santI: D’on ha sortit?
Ivana: Ja t’ho he dit... És amic meu.
santI: Aquí no s’hi pot estar.
Ivana: Per què, no?
santI: Perquè això és una propietat privada i són gairebé
les cinc de la matinada.
Ivana: I què?
santI: Vestiu-vos.
- 88 -
saNti recull una peça de roba de terra i la llança
contra el Noi, que comença a vestir-se. ivaNa només
es posa la part de baix del biquini, potser un short, i
es queda impassible, mirant desafiadora saNti, que
continua amb el llum a la mà.
santI: On l’has conegut?
Ivana: Per què fas tantes preguntes?
santI: Què en pensaria la Mercè?
Ivana: Explica-l’hi i així ho sabrem.
santI: Tens la llengua molt llarga.
Ivana, treu ostentosament la llengua. Hi passa el dit pel
damunt: Sí? (Pausa.) Molt? Professor de llengua...
santI, al Noi: Fot el camp. A l’entrada, al costat de la
porta, hi ha un timbre... el prems i s’obrirà...
Ivana: No t’entén. No parla. Però sap perfectament com
obrir la porta per sortir. No és el primer cop que ve.
santI: Doncs que sigui l’últim.
Ivana: Has vist quines cames que té? I els braços, què
me’n dius? També sap com saltar el mur i entrar si no
l’obren.
santI: Doncs fes-li entendre que millor que foti el camp
i que no el torni a veure per aquí. Que no m’ho faci
tornar a repetir.
- 89 -
ivaNa es queda uns segons aguantant la mirada a
saNti sense dir res.
Finalment agafa el
Noi i li fa un petó ostentosament
llarg sota la mirada de saNti que continua enfo-
cant-los amb el llum.
El
Noi se’n va.
Es queden
saNti i ivaNa palplantats l’un davant de
l’altra.
santI: Acaba de vestir-te.
Ivana: Ja he acabat.
santI: Parlo seriosament. No el vull tornar a veure per
aquí.
Ivana: Algú el va deixar entrar abans que jo. Abans que
arribés.
santI: Qui?
Ivana: No ho sé. Qui podria ser?
santI: Fa dies que us trobeu.
Ivana: No et pensis que ets el primer que ho saps.
santI: Qui més?
Ivana: La Raquel.
santI: La Raquel?
Ivana: Ets sord?
- 90 -
santI: No. Tu tampoc. Així que...
Ivana: T’has posat calent?
santI: Mira Ivana...
Ivana: Iguana. Què?
santI: Val més que te’n tornis a casa teva.
ivaNa se’n va. De sobte, fa mitja volta i es posa
davant de
saNti.
Al seu pis, sense encendre el llum,
BErta s’ha aixecat
i els observa.
Ivana, referint-se al que ha deixat a terra: M’he deixat
la roba.
santI: (...)
Ivana: Amb la meva mare...
santI: (...)
Ivana: Trobes que ens assemblem?
Pausa.
santI: Sí.
Ivana: Molt?
santI: Sí... molt.
Pausa.
- 91 -
ivaNa riu. Agafa la mà de saNti i la posa sobre un
dels seus pits i la fa moure com si l’hi grapegés
bruscament. Al cap de poc la deixa anar. Ara és
saNti que grapeja el seu pit. L’altra mà, amb què
agafa el llum, l’eleva a l’alçada de la cara de la noia
il·luminant-li absolutament el rostre. Finalment saNti
treu la mà del seu pit.
Ivana: Ja estàs? No vols continuar?
santI: (...)
Ivana, agafant-li el paquet: Veig que sí... Sí que t’has
posat calent. (El deixa anar i aparta la mà. Agafa les coses
que té a terra.) Demà, si vols, passa per casa i l’hi expli-
ques tot a la meva àvia... que m’he portat malament.
santI: La xibeca, també. No hauries de beure.
ivaNa se’n va.
MErcè s’ha aixecat.
santI: Ivana... No em vegis com... Només vull ajudar-te.
Ivana: Trobes que aquest és un lloc bonic per viure-hi?
santI: Ja m’ho vas preguntar.
Ivana: Ho sé.
santI: Sempre ha estat un lloc tranquil. Suposo que sí.
Ivana: Professor... Em caus bé.
- 92 -
ivaNa entra a casa seva.
saNti es queda uns segons palplantat i se’n va.
BErta se’n torna al llit.
MErcè: D’on vens a aquestes hores? I aquesta ampolla?
Ivana: És quan l’aigua està millor: em trec el biquini, em
fico a la piscina... i noto l’alè als vidres dels teus estimats
veïns. No saps com els agrada. També ve un negre... La
té així de grossa. Passa per sobre les teulades i fa el que
faci falta només per veure’m, ficar-se a l’aigua amb mi...
i entrar... No et pots ni imaginar el que és. (Pausa.) No, és
clar que no! Hauries de sortir alguna nit hi ha poca llum i,
potser si no et veuen gaire, algú encara et faria un favor.
MErcè: Ets tan estúpida com...
Ivana: Com qui? La meva mare, o tu? A les dues us van
empaquetar i us van deixar tirades. Us ho podríeu haver
pensat millor abans d’abaixar-vos les calces.
MErcè li clava una bufetada.
MErcè: Ho sento. No volia fer-ho.
Ivana: És per això que la vas fotre fora?
MErcè: Estàs tan equivocada...
Ivana: Ets una mentidera.
MErcè: Creu-me que si callo segons què, és per no fer-
te mal.
- 93 -
Ivana: Per mi no te n’estiguis.
MErcè: Estúpides. Sí... Sí que ho vam ser. Primer em vaig
deixar enredar pel teu avi. Quan em faltava un mes per
tenir la teva mare, se’n va anar i no en vaig saber mai
més res on para i si és viu o mort. Creus que va ser fàcil
espavilar-me sola amb una criatura? Després va venir
l’Ernest. Venia, se n’anava... fins que es va instal·lar amb
nosaltres. Jo ho necessitava. Tenir algú, al costat... Tan
difícil era d’entendre? Hauríem pogut estar bé i la Carla
ens va fer la vida impossible. I ella també es va deixar
enredar. No sé per qui. Jo l’hauria ajudat però va preferir
marxar. A mi no em carreguis amb aquesta responsabi-
litat. I després que se n’anés, ja s’havien espatllat tant
les coses amb l’Ernest, que sense dir res va fer com el
teu avi i també se’n va anar.
Ivana, oferint-li l’ampolla: En vols? Tu potser calles al-
gunes coses però sé que va haver-hi un temps en què
no podies viure sense això.
MErcè: (...)
Ivana: Has perdut la memòria? En això us assemblàveu,
tu i la mare. Entre el que vau mamar l’una i l’altra és un
miracle que no hagi sortit retardada o subnormal.
MErcè: Encara hi ha nits que hi somio, no t’ho nego.
M’aixeco i vinc a la cuina... però per sort fa temps que
vaig fer net.
- 94 -
Ivana: A mi no em preocupa estar sola. Va deixar-m’hi
moltes vegades: quan era petita, en companyia d’ami-
gues —si és que la mare en tenia, d’amigues—, veïnes
o de gent que acabava de conèixer... «Me la podeu
guardar una estona?». «Només quatre hores». «Em
faríeu un favor». A partir dels onze o dotze, ja pensava
que era prou gran per no necessitar ningú. Em vaig
acostumar a veure-la arribar a les tantes de la matinada
i de qualsevol manera.
MErcè: T’asseguro que si fos ara, no em deixaria enredar.
Ni pel teu avi, ni per l’Ernest. A mi també me l’han fotut,
Ivana. Però tu i jo intentem-ho. Vull que estiguem bé.
Podem estar-ho.
Ivana: Si no vas saber fer-ho millor, això no és una segona
oportunitat. Si et fa mal, tant de bo rebentis.
ivaNa se’n va.
MErcè es queda sola. Agafa l’ampolla i l’observa
amb una intensitat que esfereeix.
La llença a les escombraries.
*
MErcè surt a l’exterior com si s’ofegués i necessités
agafar aire.
Es fa de dia.
A l’exterior hi ha
ErNEst.
- 95 -
MErcè: Perdoni... Què hi fa, aquí?
ErnEst: La porta era oberta. Algú la deu haver deixat
oberta. Hauríeu de vigilar... podria entrar qualsevol.
MErcè: Qui és? Vagi-se’n ara mateix o trucaré...
ErNEst somriu i es posa a xiular.
Mou les mans i els dits com si fes una coreografia
damunt la seva cara.
ErnEst: No t’alegres de veure’m?
MErcè: Ernest...
ErnEst: T’ha costat reconeixe’m. Han passat anys i m’he
fet vell... però no és això, oi? Deus estar disgustada amb
mi. No són maneres d’anar-se’n i presentar-me així, de
cop. Entendria que ho estiguessis, creu-me. Però també
que no he deixat de pensar en tu en tot aquest temps. En
tu i en aquest lloc. Ahir a la nit, a l’estació d’autobusos,
vaig entrar als lavabos. Un noi negre s’hi rentava els peus.
Ni se’ls va eixugar i es va posar els mitjons. Un altre es
rentava la cara i es passava aigua pels cabells. En vaig
comptar tres o quatre. En van entrar més. Aquesta calor
és inhumana. Em vaig mirar al mirall els lavabos d’una
estació no és el lloc. Em deixaries passar a casa teva i
rentar-me com una persona? Només et demano això.
(Pausa.) He trobat una feina aquí al costat. No gran cosa.
Només unes setmanes, al bosc... Amunt i avall aquests
anys. M’agrada l’aventura... No sé estar-me gaire temps
- 96 -
en un mateix lloc. No és una excusa. Tu saps com soc. Ja
ho sabies i em vas acceptar d’aquesta manera. Entendria
que ara no volguessis saber res de mi però només et
demano que em deixis passar i dutxar-me... com una
persona... La porta era oberta. Tenir aquest esperit és
una maledicció però no es pot anar contra un mateix.
És bonic el món, allà fora. M’hi he sentit com un ocell
amunt i avall... volant... xocant... contra el cel blau...
i, de vegades, els núvols ennegrits... No em miris amb
aquesta cara. Tu no m’has reconegut a la primera però
jo et conec bé «ets un entabanador. Aquest posat ferés-
tec però sempre saps trobar paraules boniques». Quan
t’apartes, trobes a faltar les paraules, poder enraonar
amb algú. (Pausa.) Et podria explicar tantes històries... Te
les explicaré... si vols, és clar. Potser has estat preocupa-
da. T’entendria si no volguessis saber res de mi. Només
et demano entrar i dutxar-me. (Pausa.) Oi tant que el
món és un lloc preciós! Però també terrible. Tant, que
espanta. No em miris així soc un home que té por. Com
tu. Com els altres. Potser per això no sé estar-me enlloc.
Potser em vaig espantar. Potser no en vols parlar. Potser
jo tampoc. Potser és millor no parlar-ne. Deixem-ho estar.
No en parlem. (Pausa.) La meva cara... Mira’m. Aquesta
cara amb un sol ull. Aquest ull que ho veu tot. Tot ho
veig. M’he arribat a acostumar a trobar-me aquesta
expressió de fàstic i compassió. L’ull burxat. Tota la part
de la cara desfigurada... la pell ferida... cremada... «A
aquest home li falta un ull». He sentit a dir als nens...
Els adults callen, ells no. De vegades els renyen o els fan
- 97 -
un gest, advertint-los que això no ho haurien d’haver
dit... almenys en veu alta. Algun nen en veure’m s’ha
posat a plorar un home amb un sol ull. Em trenca el
cor, creu-me. No és fàcil trobar feina amb aquest aspec-
te... (Pausa.) De vegades no te’n diuen res. Esquiven la
mirada. Obviar una cosa tan evident fa mal. Creu-me
que fa mal. Tu ets diferent. Sempre ho has estat. No
has canviat gens.
ErNEst encén un cigarro.
MErcè: Em pensava que hauries deixat de fumar.
ErnEst, riu: Ho he fet, com a mínim quinze vegades.
MErcè: Dona-me’n un.
ErnEst: Tornes a fumar?
MErcè: No tens calor vestit així?
ErnEst: Com menys em toqui el sol, millor.
MErcè: On més tens... Qui t’ho va fer?
ErnEst: Per què el primer que penses és que m’ho van
fer i no que potser em vaig jugar la vida per algú?
MErcè: Per qui et vas jugar la vida?
ErnEst, riu: Mercè! Mercè... Ets la mateixa de sempre.
(Pausa.) Em deixaries passar i dutxar-me?
MErcè: (...)
- 98 -
ErnEst: No dius res? (Pausa.) Per què mai em vas buscar?
No volies que tornés? Et vas enfadar amb mi? Encara
ho estàs?
MErcè: Qui se’n va sense que el facin fora, acaba tornant
sense que l’hi demanin.
MErcè l’agafa afectuosament amb les dues mans a
la nuca. Li fa un petó sobre la cicatriu on hi havia
hagut un ull. L’abraça. Potser plora.
Tots dos es queden abraçats al jardí.
Als seus respectius pisos veiem
saNti, BErta, raquEl,
tau i HElENa. ivaNa s’ha posat uns auriculars i escolta
música.
santI: Quant fa que és aquí?
BErta: Gairebé una setmana...
santI: Així, s’hi ha instal·lat definitivament?
BErta: La cara... dius que això no ho tenia...
santI: Quan vivia aquí, no. Costa de reconeixe’l.
BErta: Ja anava amb aquestes pintes?
santI: Amb la Mercè... eren una parella moderna. Sem-
pre ho van ser. Tots dos.
BErta: Què li devia passar a la cara?
santI: Fa tants anys que se’n va anar... Ves a saber.
BErta: Per què va marxar?
- 99 -
santI: Ni idea.
BErta: La Carla se’n va anar del poble quan aquest home
vivia amb la Mercè...
santI: Sí...
BErta: I després ell...
santI: Sí...
BErta: No et sembla estrany?
santI: Què?
BErta: Ara ha tornat la Ivana i també ell...
santI: Et sembla que és una bona persona?
BErta: Qui?
santI: Aquest home.
BErta: Si tu no ho saps, per què hauria de saber-ho jo?
santI: No ho sé. Pobra Mercè... Em sembla que no ha
tingut sort.
MErcè i ErNEst desfan l’abraçada i ella se’n va a casa.
MErcè: Com és que no surts a la piscina? Ivana...
Ivana, apartant-se els auriculars: Què vols?
MErcè: Has estat tot el dia tancada.
Ivana: No em ve de gust.
MErcè: Em pensava que t’agradava anar a la piscina.
- 100 -
Ivana: No pilles res! (Tornant a posar-se els auriculars.)
Ara ja no em ve de gust!
ErNEst es queda al jardí.
Entra
Hèctor.
ErnEst: A aquesta hora, al capvespre... S’està bé aquí...
Hauria de ploure. És l’únic moment del dia en què bai-
xa una mica la temperatura. Tens aire condicionat a la
furgoneta?
Hèctor: (...)
ErnEst: Què hi portes?
Hèctor: (...)
ErnEst: Tot el dia amunt i avall.
Hèctor: Per sort, hi ha feina.
ErnEst: M’han dit que vas estar una temporada llarga
sense treballar.
Hèctor: Sí...
ErnEst: És fotut. T’entenc. Sé de què parlo. Toca els
collons. Ara rai, no pares. No fa ni vint anys no t’hauries
passat ni un dia sense treballar. Ara sí. A segons qui-
nes edats la cosa es complica. Aquest lloc ha canviat,
ha crescut... Ha vingut gent d’altres llocs... Més gent i
menys feina per repartir. A partir d’una determinada
edat, passes un mal moment i sembla que tot se’n vagi
en orris. Ara, per sort, no te’n falta, tens la furgoneta i...
- 101 -
Hèctor, fent per anar-se’n: Ja...
ErnEst: No tens ganes de conversa?
Hèctor: Per què has tornat? Et quedaràs gaire temps?
ErnEst: Ja tens ganes que marxi?
Hèctor: (...)
ErnEst: Vols un cigarro?
Hèctor: Gràcies, no fumo.
ErnEst: No? Pensava que sí...
Hèctor: (...)
ErnEst: Millor: per a tu i per a tots. L’altre dia, sort que
ho vam veure a temps... al bosc... Saps que treballo al
bosc? Res, quatre flames... Tants dies sense ploure... La
gent no pensa en res. Es desvien. Fumen un cigarro. Una
burilla. Qualsevol dia tindrem un disgust...
Hèctor: Hauria d’anar tirant.
Hèctor se’n va.
ErnEst: Un, dos, tres, quatre, cinc...
Hèctor, girant-se: Què fas?
ErnEst: Res... Per què?
Hèctor: Per què ho has fet?
- 102 -
ErnEst: De vegades m’agrada fer coses sense sentit, fins
i tot una mica infantils... com això... comptar en veu alta.
Hèctor se’n va.
ErNEst es posa a xiular i, al cap d’una mica, se’n va
a casa de
MErcè.
tau: Vens a l’habitació i mirem una sèrie?
raquEl: Aquest home... un altre cop al jardí!
tau: Què passa?
raquEl: S’hi passa el dia.
tau: Viu amb la Mercè...
raquEl: Ja era hora, per fi se’n va... Sembla que faci
guàrdia.
tau: Ell vigilant el jardí i tu a ell... Et sap greu trobar-te’l
o que no hi hagi la Iguana?
raquEl: Què vols dir?
tau: És més agradable de veure, no?
raquEl: Ets tu que li fas fotos d’amagat.
tau: No sé d’on ho treus, això.
raquEl: No n’hi has fet?
tau: Necessitaria millors condicions de llum, a aquesta
Iguana em sembla que li agrada més sortir de nit, no?
raquEl: No volies mirar una sèrie?
- 103 -
tau: Què et passa amb aquest home?
raquEl: No m’agrada. No m’ha agradat mai. Sempre ha
estat agradable però... com clava la mirada /
tau: Amb un ull... no m’estranya!
raquEl: No siguis /
tau: Què? No dic res que no sigui: té un ull i prou!
raquEl: La seva actitud. Ara, i també abans, quan vivia
aquí...
tau: Dius que és agradable però no et fa el pes. La que
no li agraden els prejudicis... Per què va tan abrigat amb
la calor que fa?
raquEl, anant-se’n amb tau: Jo què sé! Anem a veure
una sèrie.
ErnEst: Què us sembla si sortim a fer un tomb. A sopar o...
Ivana: Ara sí que em ve de gust anar a la piscina!
MErcè: Ivana! L’Ernest estava dient /
Ivana, sortint: No en tenia prou amb un, que ara en
sou dos!
MErcè: Ja no sé què fer. Ho he provat de totes les ma-
neres. No sé per què es comporta així.
ErnEst: Mercè, necessita temps. Has d’entendre-la.
Veuràs que li acabarà passant. Jo et faré costat, com
sempre però penso que...
- 104 -
MErcè: Què?
ErnEst: ...potser el més convenient seria que me n’anés.
MErcè: Per què ho dius?
ErnEst: Em sabria greu que la meva presència... Vull que
estiguis bé, sobretot tu. Ja has patit prou.
MErcè: Et desvius per ser agradable amb ella i cuidar-me
a mi. Si una cosa no consentiré és que la Ivana, ni ningú,
decideixi per mi.
ErnEst: Mercè, només hauries de dir-m’ho si vols que
me’n vagi, me n’aniré.
MErcè: No vull tornar-ho a sentir. No saps que bé que
em va tenir-te al meu costat.
Al pis d’
Hèctor i HElENa.
HElEna: Arribes d’hora, avui...
Hèctor: (...)
HElEna: He pensat que...
Hèctor: (...)
HElEna: Hola, Hèctor... Ni em dius «hola»?
Hèctor: El cap m’està a punt de rebentar... Vaig a dut-
xar-me... Merda... Ja ha vingut el lampista?
HElEna: No, però la canonada ja està arreglada.
Hèctor: Que bé... Si no ha vingut /
- 105 -
HElEna: Aquest home val un imperi.
Hèctor: (...)
HElEna: L’Ernest... M’ha dit que em donaria un cop de
mà... No ha marxat fins que ho ha tingut arreglat.
Hèctor: Ha pujat aquí a casa?
HElEna: Sí...
Hèctor, cridant: No vull que deixis entrar a casa gent
que no coneixes!
Pausa.
HElEna: Viu amb la Mercè... Va viure aquí... durant
anys... Se’n recorda molt de vosaltres quan éreu joves.
Fins i tot m’ha parlat /
Hèctor: No conec aquest home! No vull que torni a
entrar a casa nostra! T’ha quedat clar?
HElEna: Hèctor... Què t’agafa? Tu no....
Pausa.
Hèctor, gairebé trencant-se: Helena... No sé... Jo no...
no volia...
HElEna: Hèctor...
Hèctor, agafant-la: Ho sento.
HElEna: Deixa’m anar.
- 106 -
Hèctor: Helena...
HElEna: Em fas por...
Hèctor: (...)
HElEna: Deixa’m.
Hèctor, deixant-la anar: Ho sento molt.
HElEna: No hi tornis mai més!
Hèctor: No...
HElEna: Aparta’t! Et dic que t’apartis!
Hèctor: Ei... Helena... (Pausa llarga.) Vaig a dutxar-me.
A fora,
ivaNa camina pel jardí. A dalt dels pisos hi ha
el Noi que l’observa. ivaNa desconnecta els auriculars
de l’aparell i posa la música a tot volum. Comença
a ballar, sensualment, com si ballés per al Noi. La
noia és observada des dels pisos. En acabar de ballar
se’n torna a casa seva.
*
Es fa de dia.
raquEl surt al jardí.
Es queda palplantada observant.
Al cap de poc surt
saNti, que també observa el ma-
teix punt que raquEl. També l’observa a ella.
- 107 -
Al seu pis, BErta al telèfon. Mira el mateix punt que
raquEl i saNti.
santI: Aigua.
raquEl, adonant-se de la presència de saNti: Sí... «Aigua».
BErta, al telèfon: El mateix, exactament el mateix «Ai-
gua».
santI: Qui collons deu haver estat?
raquEl: Tampoc ho sé. Acabo de sortir ara. Qui ho hagi
fet... de nit /
santI: Ahir a la nit quan vaig tornar no hi era.
raquEl: Potser a la matinada.
HElEna, sortint: Què és això?
BErta, al telèfon: Gràcies. Després et truco.
santI: Algú ha entrat. No sabem quan, ni com. Han
escrit «Aigua».
HElEna: Per què?
santI: Han entrat en una propietat privada i han fet una
pintada. Hem d’avisar la policia, oi, Raquel?
raquEl: Què?
santI: Hem d’avisar, o no?
raquEl: Suposo.
santI: Suposes?
- 108 -
raquEl: Sí... hem... hauríem d’avisar.
MErcè, sortint amb ErNEst: Què vol dir, això?
raquEl: No ho sabem.
BErta, sortint: N’hi ha més.
santI: On?
BErta: M’ha trucat la Clàudia de l’estudi, per expli-
car-m’ho... A la plaça on dona el seu pis també... Esta-
va parlant per telèfon amb ella i ha estat quan he vist
aquesta. Es veu que ho han escrit en els mateixos llocs
on van aparèixer les altres pintades. Les van netejar
i ara —exactament als mateixos llocs— hi han escrit
«Aigua».
MErcè: Però com han entrat?
ErnEst: Potser algú va deixar la porta oberta.
MErcè: Hem de fer-hi alguna cosa /
tau: Si algú ha entrat... hauríem d’avisar /
raquEl: Ara ho comentàvem /
santI: Quan van aparèixer les primeres hi posava: «Tor-
narem per violar les vostres dones». Hi posava això...
(Pausa.) Ara han escrit «Aigua». Potser té alguna relació.
Ja no s’han limitat a escriure-ho davant de l’institut, en
una paret al carrer o en una plaça... Ara també han
entrat dins d’un bloc de cases. Del nostre. Potser en
- 109 -
més. Encara no ho sabem. És evident que ens volen dir
alguna cosa.
raquEl: El que volen és espantar-nos.
santI: Doncs se n’estan sortint molt bé, Raquel! No ens
enganyem. Algú ha vist o sentit alguna cosa estranya...
aquesta nit?
tau: Nosaltres, no.
BErta: Nosaltres /
santI: / tampoc.
HElEna: Ni jo.
MErcè: Fa dies que dic que us assegureu de tancar bé
la porta cada cop que entreu i sortiu!
santI: Helena, l’Hèctor...
HElEna: L’Hèctor, què?
santI: Ell s’aixeca molt d’hora... No t’ha dit...
HElEna: No. Què m’hauria de dir? No.
santI: És a casa?
HElEna: No... Ha sortit molt d’hora...
santI: Quan?
HElEna: No ho sé...
santI: Doncs l’hi haurem de preguntar.
- 110 -
HElEna: Me n’hauria dit alguna cosa. Quan surt, de
vegades, encara és fosc... potser ni ho ha vist.
santI: Estaria bé saber a quina hora ha sortit i si s’ha
fixat o ha vist alguna cosa estranya.
MErcè: Fa mesos que no plou. Ens estan dient que ata-
caran quan torni a ploure.
raquEl: Per favor, Mercè! Això és...
BErta: Què?
raquEl: Delirant.
tau: En tot cas hauríem de fer-hi alguna cosa.
BErta: N’hi ha per tot el poble. També aquí.
tau: Per què han escrit això?
raquEl: Podrien haver escrit qualsevol cosa!
tau: Han escrit «aigua».
raquEl: Ja però...
tau: Alguna cosa deu voler dir...
santI: A mi tampoc em sembla casual.
ErnEst: La Mercè té raó. Potser el dia que torni a ploure...
Sembla bastant clar
atacaran.
raquEl: Un moment... no en fem un gra massa! Han
entrat, sí, però /
ErnEst: Però, què?
- 111 -
raquEl: No perdem la calma.
MErcè: Calma? Les pintades...
santI: Van atacar una dona al bosc... al costat del pavelló
on es farà /
raquEl: Santi...
BErta: Han pogut entrar sense problema i embrutar-nos
les parets...
ErnEst: Alguna cosa haurem de fer... No ens ho podem
agafar a la lleugera.
MErcè: Com vols que estiguem tranquils? Va desapa-
rèixer una noia!
raquEl: Torna-hi, Mercè! Això de la noia no ho sabem
del cert! Tothom en parla... Però algú sap qui és? Jo
encara no m’he trobat ningú que la conegui... Ho saps,
Mercè? I tu, Santi? Com es diu, Berta? Ha passat de
debò? Heu vist algun cartell penjat o...? Sabríem qui
és! Tothom en parla però ningú en sap res!
MErcè: Sigui veritat o no... van fer les pintades. Ara han
entrat al nostre jardí. Veritat o mentida, tenim motius
per estar preocupats.
raquEl: Us adoneu del que esteu dient? (A saNti.) Pri-
mer el problema era el ball... Ara que plogui... La noia
desapareguda... Insisteixo... de debò ha desaparegut
una noia? I totes aquestes teories de l’aigua i la pluja...
Ens estem tornant bojos, o què?
ivaNa ha sortit al jardí.
Es mulla tot el cos amb una mànega (o potser un peu
de dutxa d’aquests que es connecten a una mànega
de jardí). Tots ells s’adonen de la seva presència.
Ivana, riu fort: Quin gust... Em passaria el dia a l’aigua.
Aquesta calor no es pot aguantar.
Per damunt del bloc de cases, sense que cap d’ells
ho adverteixi, veiem la figura del
Noi que hi camina.
Se sent un tro llunyà.
- 113 -
MITJA PART
- 115 -
Nit.
Espai buit.
Els fars de diversos cotxes. També una llum blava
giratòria de cotxe policial.
D’un costat a l’altre, veiem una figura indefinida
que corre. Potser és una ombra. Potser el
Noi.
Potser el Noi amb un cap de porc senglar. Potser
un porc senglar.
Les situacions en aquest espai buit, il·luminades
pels fars, poden anar encadenades i alguna part
es podria arribar a creuar.
Hèctor: Eh! (Pausa.) Eh! (Pausa.) Eh! (Pausa.) Em sents?
He vist que corries per aquí! (Pausa.) No estiguis es-
pantada... Confia en mi... No m’has de tenir por... Eh!
(Pausa.) Eh! (Pausa.) Eh! (Pausa.)
ErNEst s’acosta a Hèctor.
ErnEst: Hèctor... Hauries de tornar a casa teva.
- 116 -
Hèctor: (...)
ErnEst: Estàs bé?
Hèctor: Aquesta calor... Marejat... marejat i prou.
ErnEst: Què busques? El que has vist era un porc senglar.
Valdria més que vigilessis... aquestes bèsties, si es posen
nervioses, ataquen. I podria destrossar-te.
Hèctor: No era cap porc senglar!
ErnEst: I tant que ho era... Qualsevol cosa que vegis per
aquí que no siguem tu o jo... porcs senglars...
Hèctor: No vull que tornis a entrar a casa meva! (Pausa.)
M’has sentit?
ErnEst: Ja hi he entrat. Tornaré a fer-ho quan vulgui.
Hèctor: Ets...
ErnEst: Què?
Hèctor fa per llançar-se-li al damunt i ErNEst aixeca el
braç apuntant-lo amb una pistola. Hèctor es queda
paralitzat.
ErnEst: Saps quin gust té el canó d’una pistola?
Hèctor: (...)
ErnEst: Obre la boca. (Pausa.) Els braços a l’esquena i
la boca oberta.
Hèctor obeeix. ErNEst li posa la pistola dins la boca.
- 117 -
ErnEst: Deus notar el fred del metall i un gust salat.
Això és perquè després d’haver-la disparat hi queden
restes de pólvora. La pólvora és una barreja de salnitre,
sofre i carbó. Jo, com tu, he fet moltes feines. Tinc co-
neixements de química. No sempre he pogut triar i de
vegades agafes el que et trobes. No em facis perdre la
paciència. Ja t’ho vaig dir no et vull rondant per aquí.
ErNEst treu una navalla i li fa un tall darrere l’orella.
Hèctor fa un crit.
Hèctor, desempallegant-se’n amb força: Ah! Fill de
puta!
ErnEst: Jo no m’estic per hòsties. La pròxima et tallo el
coll o et forado a trets i et deixo aquí al mig del bosc
dessagnant-te.
Hèctor, gemegant: Ah... Ah...
ErnEst: No et marejaràs per una mica de sang, oi? (Pau-
sa.) Parlem clar si tornes per aquí, ja saps el que vull.
Ara ves-te’n! Fot el camp! Passa a jaure!
Hèctor se’n va i ErNEst marxa caminant tranquil-
lament.
De darrere uns altres fars, en surt
BErta, i al cap de
poc, darrere seu, saNti.
santI: On vas? Per què has aturat el cotxe?
BErta: No ho saps?
- 118 -
santI: Es pot saber què /
BErta: De debò, que no t’ho imagines?
santI: Berta...
BErta, estirant-lo del braç i portant-lo a una distància:
Ja veig que t’hauré de refrescar la memòria...
santI: Berta...
BErta: Tsssst! Espera un moment. No et moguis.
santI: No, Berta... Hauríem de /
BErta: Calla! Queda’t aquí! No et moguis!
BErta torna en direcció als fars encesos.
Posa la música de la ràdio del cotxe. En un segon pla
se sent Please don’t go de KC & The Sunshine Band.
Es posa just davant els fars i es posa a ballar al ritme
de la música de manera que veiem la seva imatge
contornejada i movent-se sensualment.
santI: Què fas?
BErta, sense deixar de moure’s: No em diguis que no
te’n recordes /
santI: Podria venir algú...
BErta, sense deixar de ballar: Qui vols que vingui?
santI: Podria /
BErta: / podria, qui?!
- 119 -
santI: Per això m’has fet /
BErta: No siguis /
santI: Diuen... Per aquí hi corre... Hi ha /
BErta, sense deixar de ballar: No diguis bestieses! Què
et passa? No t’agrada?
santI: Anem-nos-en a casa.
BErta, traient-se la brusa: Tens por? (Pausa.) De debò,
te’n vols anar a casa? Sé que t’agrada...
santI: (...)
BErta, llançant-li la brusa: Fa tanta calor!
santI, agafant-la: Berta... (Pausa.) Torna-t’ho a posar...
BErta, sense deixar de ballar: No ho dius de debò...
santI: Estàs fent el ridícul!
BErta, aturant-se: El ridícul?
santI: Sí!
BErta: Es pot saber què cony et passa?
santI: Podria veure’ns... Venir...
BErta, tornant-se a posar la brusa: Qui vols que hi hagi
aquí? A aquesta hora? Quin és el problema: aquí? Jo? O
tu? (Pausa.) No t’entenc. No sé què et passa últimament.
Va haver-hi un temps en què ens desviàvem... agafàvem
el primer trencant... era perfecte. T’agradava posar la
- 120 -
música del cotxe —de vegades a tot volum— t’importava
poc que pogués sentir-ho algú, fins i tot, que arribessin
a acostar-se i veure’ns... Jo ballava per tu i et tornava
boig... A mi també m’agradava. No te’n recordes? Pen-
sava que t’agradaria. M’he posat a ballar i m’he sentit...
com abans... Només volia /
santI: Berta... Em sap greu /
BErta: Deixa-ho estar. Anem cap a casa. No ha estat una
bona idea. Oblida-ho. Oblidem-ho tot.
santI: M’encanta que hagis pensat que... soc jo que...
BErta: Què?
santI, abraçant-la: No és que no em vingui de gust...
Estic cansat: és final de curs i... són moltes coses. Això i
prou... No m’ho tinguis en compte. Ei, nena... no vull que
t’enfadis amb mi... No vull que estiguem malament...
saNti besa BErta i comença a passar-li les mans per
tot el cos.
Veiem les seves siluetes il·luminades amb força pels
fars del cotxe.
Potser veiem una ombra d’un cos indefinit. Potser
veiem la figura d’un porc senglar. Potser és el
Noi
amb el cap d’un porc senglar. Potser és el Noi.
Al cap de poc,
BErta aparta saNti.
BErta: Para... para... Deixa-ho estar...
- 121 -
santI: Què passa?
BErta, separant-se’n: Tornem a casa...
santI: Com que... què t’agafa? Ho fas per castigar-me?
BErta: M’ha semblat... allà.
santI: Allà, què? (Pausa.) M’estàs prenent el pèl?
BErta: No... M’ha semblat que hi havia algú plantat,
allà, mirant-nos. De cop, s’ha mogut i ha desaparegut.
Potser m’he confós amb la forma d’un arbust. Potser
corria algun animal per darrere i per això m’ha semblat
que es movia. Potser no hi havia res i... Heu insistit tant
tots plegats que per aquí hi corre gent que potser m’ho
he acabat creient i em feu imaginar coses que no són...
santI, cridant: Eh! Eh! Eh! (Pausa.) Qui hi ha? (Pausa.) Hi
ha algú? (Pausa.) Qui hi ha? (Pausa.) Hi ha algú? Eh! Eh!
(A BErta.) Berta... No hi ha ningú... Estem sols... tu i jo...
BErta: Anem-nos-en. Estic espantada, Santi...
santI, agafant-la: Berta... Ei... No hi ha ningú... Em tens
aquí... No has de tenir por de res. M’agrada molt que
hagis pensat en mi.
De nou es besen apassionadament.
Entra
ivaNa pel costat oposat d’on BErta ha assegurat
veure alguna cosa. Els observa silenciosament. Es
contorneja i es mou al ritme de la música mirant a
saNti que l’ha vista però continua enganxat a BErta.
- 122 -
Ivana, parant de ballar: Perdó... no voldria interrompre...
santI: D’on surts? Què hi fas aquí?
Ivana: I vosaltres?
santI: Ho saben a casa teva?
Ivana: No... No ho saben.
santI: No hauries de ser aquí. No és un bon lloc per anar
sola a aquestes hores.
Ivana: Si és perillós, què hi feu vosaltres?
BErta: (...)
santI: (...)
Ivana: He sortit a caminar. Està prohibit caminar pel
bosc? (Pausa.) Que em portaríeu fins a casa?
*
tau al mig del pavelló.
Escriu un missatge al telèfon. En acabar, fa una
trucada.
tau, al telèfon: Raquel, vols fer el favor d’agafar-me el
telèfon? Soc jo. T’he escrit al whatsapp però em surt
com a no llegit i... Estic al pavelló. M’he quedat tancada
a dins. He entrat, la porta era oberta, però no hi havia
ningú i quan anava per sortir... No ho sé... Potser hi havia
algú a fora fumant o... potser se n’anava o ha sortit un
- 123 -
moment i ha tancat la porta... Potser ens hem creuat
i no ens hem vist... No ho sé! El cas és que soc aquí i /
De sobte, sona pels altaveus Last dance de Donna
Summer.
tau posa el telèfon a la bossa. Observa
estranyada.
tau: Hola? (Pausa.) Hi ha algú? (Pausa.) Raül... Lluís?
Una pilota de bàsquet entra botant a l’espai.
tau va fins on és la pilota i l’agafa. Va a l’extrem
d’on ha sortit la pilota com intentant trobar una
explicació.
tau: Hi ha algú?
En arribar a l’extrem, entra una segona pilota, ro-
dolant pel costat d’on és ella i desplaçant-se fins a
l’altre extrem.
tau deixa caure la pilota que portava i es queda
immòbil. No s’atreveix ni a moure’s.
tau: Qui hi ha? (Pausa.) Hola? (Pausa.) Hi ha algú?
(Pausa.) Hola? (Pausa.) Raül...? Lluís...? Sou vosaltres?
Em sentiu?
tau espera uns segons que algú respongui. No obté
resposta.
- 124 -
S’apaguen, lentament, un darrere l’altre, els llums
fins quedar-ne només un encès sobre el punt on
és tau.
tau: Qui hi ha? (Pausa.) Va! Raül! Lluís! (Pausa.) Si això
és una broma, no fa gràcia, eh!
tau busca nerviosament el telèfon que ha deixat
dins la bossa.
tau, cridant: Qui hi ha? (Pausa.) Em sentiu? (Pausa.) No
fa puta gràcia! No fa puta...
S’apaga el darrer llum que quedava encès sobre la
zona on és
tau.
Només es veu il·luminada la seva cara gràcies a la
llum del telèfon que intenta marcar nerviosament.
Algú li clava una empenta.
tau crida. De cop rep
una segona empenta per un altre costat. tau crida
i el telèfon li cau a terra.
Veiem un primer flaix d’un telèfon mòbil que il-
luminarà la imatge de
tau a terra. Intenta recuperar
el telèfon. Acte seguit veiem un segon flaix d’un
telèfon mòbil per un altre costat. Els flaixos deixa-
ran veure la imatge de la noia a terra però no els
agressors.
Després d’uns segons d’obscuritat, la música s’atura
i es tornen a encendre els llums.
tau està sola al mig
del pavelló, visiblement espantada.
- 125 -
tau, cridant: Auxili! Auxili! Que algú m’ajudi! Auxili...
Entra
Hèctor.
Hèctor: Tau...
tau: No em facis res... No em facis mal!
Hèctor: Tau... Soc jo, l’Hèctor... com vols... No et faria /
tau: Has estat tu?
Hèctor: No... Què t’han fet?
tau: Qui era?
Hèctor: Què ha passat?
tau: Algú m’ha atacat!
Hèctor: Estàs bé?
tau, plorosa, trencant-se: No ho sé! No ho sé! Estic
espantada...
Hèctor no gosa acostar-se. tau és incapaç de mou-
re’s d’on és.
Entra
raquEl.
Hèctor no es mou del lloc on s’ha quedat plantat.
raquEl: Tau... Hèctor... Què passa?
Hèctor: Acabo d’arribar...
raquEl, abraçant tau: Què ha passat?
- 126 -
tau: M’he quedat tancada aquí dins... Quan t’he tru-
cat... Han apagat els llums... Han llançat una pilota...
M’han atacat! M’he intentat defensar però em feia por
que em donessin un cop a la panxa o em fessin... Eren
dos o tres... potser més... No ho sé...
raquEl: Qui eren?
tau: No ho sé! Com vols que ho sàpiga! Era fosc! No
els he pogut veure! M’han fotografiat amb els mòbils /
raquEl: Tranquil·la... Vols que anem al metge o /
tau: No... No... No... Només quatre empentes... la
roba... Estic bé... Només vull sortir d’aquest lloc com
més aviat millor...
raquEl, a Hèctor: Tu, Hèctor... com és...
Hèctor: Acabo d’arribar.
raquEl, a tau: No dius que estava tancat?
Hèctor: He entrat: la porta era oberta...
tau: Quan t’he trucat... No la podia obrir... Era tancada...
Després ha sigut quan /
raquEl: Tau... Tranquil·la.
Hèctor: Passava pel costat del pavelló amb la furgoneta.
M’ha semblat veure alguna cosa estranya. Hi havia dos...
tres nois... potser més... saltant de les finestres de les
oficines... Deuen haver entrat o /
- 127 -
raquEl: Els has reconegut? Els has pogut veure? Són
del poble?
Hèctor: No ho sé, és fosc, els he vist saltar i córrer...
Tampoc sabia... Per això he vingut a veure... la porta era
oberta... Acabo d’entrar i he trobat la Tau /
tau: La porta era tancada... Us juro que era tancada!
Per això t’he trucat /
raquEl: És clar, et crec... Hauríem de... i anar a casa.
Hèctor, anant-se’n: Espereu-vos aquí. Vaig a comprovar
que no hi hagi ningú.
raquEl: Hèctor... Què ha passat?
Hèctor: Què vols dir?
raquEl: Et regalima sang de darrere l’orella.
Hèctor es passa la mà per darrere l’orella i l’observa.
*
Al bloc de pisos, cadascú a casa seva.
santI: Estàs de morros des que hem arribat.
BErta: No em passa res.
santI: Ningú ho diria. Tampoc t’he preguntat si et pas-
sava res. He dit que estaves de morros. No és el mateix.
BErta: Li hauries d’haver explicat a la Mercè que ens
hem trobat la Ivana al bosc.
- 128 -
santI: (...)
BErta: Fa dies que li hauríem d’haver dit que de nit deixa
entrar algú al jardí. Perquè... deixa entrar-hi algú, o no?
santI: (...)
BErta: L’hem portada aquí com si res. Què hi feia al
bosc? Et sembla normal? Amb tot el que està passant!
Per què li has dit a la Mercè que ens l’havíem trobat al
poble, que ens hem entretingut i que ha vingut amb
nosaltres? Si no t’he dit res davant d’ella ha estat per no
deixar-te malament. (Pausa.) No saps com em fot quan
no ets capaç ni de contestar!
santI: No ho he sabut fer millor... No m’ha sortit... Què
vols que /
BErta: Per què no et vas presentar a la plaça de director
a l’institut?
santI: Amb què em surts, ara?
BErta: No paro de donar-hi voltes: volies fer-ho; després
vas dir que era massa feina. Per què no vas arribar a
presentar-t’hi?
santI: No sé què hi té a veure /
BErta: Per què no em contestes?
santI: Perquè tenia por de no aconseguir-la. Perquè quan
vaig saber que s’hi presentaria la Raquel... vaig tenir por
de perdre. Per això. Ja ho tens, contenta?
- 129 -
BErta, riu: Ets un cagat. En tot.
santI: (...)
BErta: Saps?
santI: No...! No sé... Què? Què hauria de saber?
BErta: Jo no soc com tu. No tinc por. Encara que li digués
a la Raquel que en tenia. Perquè soc tan burra que ho
vaig fer per tu. Però no en tinc. Allà al bosc... m’ho he
inventat, que he vist algú. També que estava espantada...
santI: (...)
BErta: T’ha excitat pensar que estava espantada, oi?
santI: (...)
BErta: Ja l’havies vista?
santI: (...)
BErta: La Ivana, al bosc. Ens estava observant. Jo la tenia
d’esquena però tu ja feia estona que l’havies vista.
santI: No sé de què em parles...
BErta: I tant que sí... Ho he notat, Santi. Estaves excitat.
És perquè et pensaves que jo estava espantada o perquè
ja l’havies vist a ella? O totes dues coses?
santI: Berta, no diguis...
BErta: Què? Fa setmanes que ni em toques! No sé si des
que van aparèixer les pintades o quan va arribar ella...
- 130 -
santI: Per favor! Té disset anys... És una criatura! Podria /
BErta: O és perquè et recorda la Carla?
santI: Què dius!
BErta: He vist com te la mires! Com li claves els ulls! Al
matí, quan esmorzes, i ja busques si és a la piscina... o de
matinada, quan t’aixeques... no sé si és per comprovar
si ha entrat algú o per observar-la. O t’ho vas inventar?
santI: El què?
BErta: Que algú havia entrat per tenir una excusa per
aixecar-te del llit i mirar-la. Allà al bosc, si hagués estat
ella, en lloc de jo, no hauries trigat ni un segon a tirar-
te-li al damunt! «Berta... ves amb compte!» «No tornis
tard!» «Intenta anar sempre acompanyada!» No soc
una cagada. Jo no. Em venen ganes de posar-me en
perill només perquè em passi alguna cosa... Preferiria
sortir, ara mateix, i que se’m tiressin al damunt abans
d’aguantar un mitjamerda com tu!
saNti li clava una bufetada. Gairebé a l’instant
l’agafa bruscament i va per fer-li un petó. BErta es
resisteix, l’aparta i li torna la bufetada. Ara és ella
qui l’agafa bruscament. Fan l’amor.
*
Mentre raquEl i tau parlin sentirem el so de mis-
satges que aniran arribant a una tablet o al telèfon
mòbil.
- 131 -
raquEl: Hauries de ficar-te al llit.
tau: El que hauríem d’haver fet és anar a la policia.
raquEl: (...)
tau: No dius res?
raquEl: En Raül i en Lluís haurien d’haver estat al pavelló.
tau: Doncs no, resulta que han sortit a provar una moto,
com si fossin uns adolescents, o almenys això diuen, i
mentrestant ha pogut entrar ves a saber qui. L’Hèctor
ha vist tres nanos saltar de les oficines. Li sembla que no
són d’aquí. Què és el que et fot? Que els que havíeu de
ser al pavelló l’heu cagat? La festa? Que algú pugui dir
alguna cosa i això faci trontollar el teu càrrec o la teva
futura candidatura? Reconèixer que potser tenen raó i
que ens hauríem de protegir d’aquesta gent que tenim
circulant pels voltants?
raquEl: L’Hèctor tampoc té clar...
tau: Què?
raquEl: Qui eren! Li ha semblat que eren uns adoles-
cents...
tau: I què?
raquEl: Al Lluís i a en Raül els podria caure el pèl per
no haver estat /
tau: Doncs potser s’ho mereixen!
raquEl: Ja.. però...
- 132 -
tau: Però què?
raquEl: Tal com estan les coses...
tau: Hòstia puta! Que pesats! Fes el favor d’agafar el
telèfon, la tablet o el que sigui!
raquEl: Tau... Tranquil·litzem-nos...
tau: És que no ho sents, que no paren d’arribar-te mis-
satges? Així és impossible parlar amb tu!
raquEl: Estàvem parlant i han començat a entrar mis-
satges, què vols que hi faci?
tau: Silenciar-ho! Apagar-ho! A més... Has vist l’hora
que és? S’ha de ser pesat... aquesta insistència a aques-
tes hores!
raquEl: No t’esveris. Ja l’apago.
tau: Mira-ho. Potser és important i... si no ho fas tampoc
seràs capaç d’estar per mi.
raquEl agafa l’aparell.
L’observa.
Es queda uns segons pensarosa.
tau: Passa alguna cosa?
raquEl: No...
tau: Com que no?
raquEl: Res.
- 133 -
tau: Res? Per això t’has quedat pàl·lida?
raquEl: Res important... Uns correus electrònics.
tau: Raquel, et conec què passa?
Pausa.
raquEl: M’han enviat el mateix correu electrònic, uns
vint cops.
tau: Spam? Un virus?
raquEl: No.
tau: Doncs?
raquEl: No ho sé. Deu ser una adreça falsa.
tau: Què hi diu?
raquEl: No hi diu res! Hi han adjuntat fotos. Les que
t’han fet aquest vespre al pavelló.
tau: Deixa-m’ho veure...
raquEl: No fa falta /
tau: Fills de puta!
raquEl: Sí... uns fills de puta. Ens volen fer creure... i han
aconseguit posar-nos els uns contra els altres... però no...
No són aquesta gent de fora que ve a treballar aquí, ni
que passen pel bosc... Ho tenien molt clar al pavelló; a
quina hora; tenen telèfons /
- 134 -
tau: No siguis ingènua! No cal ser d’aquí per tenir un
telèfon!
raquEl: Tau! Però s’ha de ser burro per enviar-m’ho a
la meva adreça electrònica! És algú que sap qui soc!
Que té el meu correu! És algú que me la vol fotre! Ens
volen fer creure —de fet, ja ho han aconseguit, fins i tot
a tu— que els que ho han fet són de fora però aquesta
merda la tenim aquí dins! Al costat de casa nostra! Hi
convivim!
tau: Tu, tu, tu i tu...! El món contra tu! M’han atacat
a mi! He estat jo la que m’he mort de por! (Anant-se’n
cap a l’habitació.) Raquel, saps què et dic? Per mi te’n
pots ben anar a la merda!
ErNEst està assegut en una cadira enganxat al vidre
mirant el jardí.
MErcè entra silenciosament i sense encendre cap llum.
Porta alguna cosa a la mà embolicada amb un drap.
MErcè: Ernest...
ErnEst: No hi ha ningú a la piscina: ni el noi, ni la Ivana.
Deuen haver canviat d’horaris, potser també de lloc.
MErcè: Potser s’ha acabat.
ErnEst: No t’ho pensis.
MErcè, referint-se al que porta a la mà: He trobat això.
Explica-m’ho.
- 135 -
ErNEst observa.
ErnEst: On era?
MErcè: (...)
ErnEst: Per què no em dius on ho has trobat?
MErcè: En un armari.
ErnEst: Quin armari? Què hi buscaves?
MErcè: (...)
ErnEst: Per què no em contestes, Mercè? (Pausa.) No
és un armari qualsevol. És on guardaves les ampolles.
MErcè: Què hi fa amagada, una pistola?
ErnEst: Vine. Dona-me-la.
MErcè s’hi acosta.
ErnEst, agafant la pistola: No l’hauries d’haver agafat,
podries prendre mal. Les armes, les carrega el diable.
Per què et penses, si no, que l’he amagat? El que em
preocupa és què buscaves.
MErcè: (...)
ErnEst: Vaig guardar-la allà perquè pensava que ja no
el feies servir, que era un lloc segur. Abans hi guardaves
la beguda, te’n recordes? Ens ho havíem passat molt
bé... molt... M’agradava quan cantaves i movies les
mans d’aquella manera. Va haver-hi una època que va
- 136 -
ser divertida però tu vas perdre el control. Només sabies
divertir-te així. Per què creus que se’n va anar la Carla i
després jo? Ara, potser has perdut aquella alegria con-
tagiosa però almenys estàs serena. Em deceps, Mercè.
Pensava que havies canviat. Què hi buscaves? Desconfies
de mi o pensaves que encara hi trobaries una ampolla?
MErcè: Ho sento...
ErnEst: Creia que aquests anys sola t’haurien anat bé.
MErcè: No hi he tornat... Ni un sol cop.
ErnEst: Però avui has anat a furgar a l’armari, què vols
que pensi?
MErcè: Estic desorientada.
ErnEst: Desorientada, per què?
MErcè: No soc tan forta: la Ivana... Haver perdut la
Carla... Tu: fa setmanes que ets aquí i no sé per què
has tornat. Quan arribo a casa no sé si t’hi trobaré o
si te n’hauràs anat una altra vegada. Encara és hora
que sàpiga de què treballes. Al bosc, sí, però què hi
fas? Ara em trobo una pistola... Tampoc sé si encara
t’agrado. Pensava que en algun moment vindries a la
meva habitació però dorms a la del costat i sembla que
ho prefereixes. Encara soc una dona desitjable, Ernest,
però no m’ho has fet notar i preferiria no haver-t’ho de
dir jo. (Pausa.) Soc només això un sostre i quatre parets?
- 137 -
ErNEst, sense aixecar-se de la cadira on està assegut,
li posa la mà per sota les faldilles. Li baixa les calces.
Acte seguit hi posa l’altra mà, a la qual té la pistola.
ErnEst, mentre passeja la pistola sota les faldilles de
MErcè: Al bosc, una feina mal pagada per anar tirant.
Intenten passar, amagar-se per aquests llocs on sembla
que no hi passa ni una ànima. A la llarga, entrar a les
nostres ciutats... pobles... cases. Quan comencen a
sentir-se una mica més segurs, als lavabos de l’estació,
d’un bar, o un lloc on puguin entrar i rentar-se sense que
ningú els digui res. Ens detesten —he vist el món i sé de
què et parlo— però volen entrar. Venen per quedar-se.
Em teniu aquí, per protegir-vos, però sembla que no és
suficient per a tu.
MErcè, suaument, li retira la mà de sota les seves
faldilles.
ErnEst: Què et passa, Mercè? Per què m’apartes la mà?
No deus plorar, oi? (Pausa.) Soc jo qui no t’entén. No em
facis sentir com una merda. T’has aixecat del llit i has
vingut a veure si estava despert. M’ha semblat que... era
això el que volies, o no? (Pausa.) Podria haver marxat
fa dies però em preocupeu tu i la Ivana. Però tu sembla
que tens altres prioritats. Jo no soc una ampolla que pots
agafar fins que te’n beus l’última gota. Vols una copa?
Tens els armaris buits però jo sé com aconseguir-la. Jo he
après a estar sol. A tu t’ho sembla, però no. Continues
- 138 -
agafant-te a les coses d’una manera malaltissa fins que
les perds. Vull ajudar-te.
MErcè: Ho sento...
ErnEst: Vols que me’n vagi? No passa res. Només m’ho
has de dir: ves-te’n.
MErcè: Queda’t...
ErnEst: Per què no fas allò amb les mans que tant
m’agradava?
MErcè taral·leja una cançó i fa una sèrie de movi-
ments de mans i dits sobre la seva pròpia cara, com
si es tractés d’una coreografia. Al mateix temps,
ErNEst xiula però deixa de fer-ho de cop.
ErnEst: Deixa-ho... Deixa-ho estar. Em sembla que et
tremolen els dits. Què et passa? (Pausa.) Vine. Aquí. Seu
a la meva falda. Posa el teu cap sobre la meva espatlla.
MErcè s’asseu a la seva falda i posa el seu cap sobre
l’espatlla d’ErNEst, que l’abraça amb un braç sense
abandonar la pistola.
En el transcurs de les rèpliques següents,
MErcè se’n
tornarà a la seva habitació. Abans recollirà les calces
de terra. ErNEst continuarà expectant i, finalment,
també se n’acabarà anant.
Hèctor fa un crit esfereïdor.
- 139 -
Entra HElENa.
HElEna: Hèctor... Què hi fas aquí? No sabia que havies
tornat... Per què has cridat d’aquesta manera?
Hèctor: Quina hora és?
HElEna: Molt tard. De matinada.
Hèctor: Amb aquesta calor és impossible dormir. He
arribat de treballar i m’he posat a mirar la televisió. Fe-
ien aquella pel·lícula... en blanc i negre... Potser m’he
adormit quan... Saps de quina pel·lícula et parlo?
HElEna: (...)
Hèctor: Sí, dona, l’has vista, segur. Jo l’havia vist un
munt de vegades. Hi ha aquell home que explica la
història de la mà dreta i l’esquerra... el combat del bé i
del mal... (Mostrant l’esquerra.) «Aquí hi ha escrit odi.
Va ser amb aquesta mà que Caïm va matar el seu germà
Abel. (Mostrant la dreta.) Aquí hi ha escrit amor. Aquests
dits tenen venes que arriben fins a l’ànima. La mà dreta
és la mà de l’amor. Mireu us mostraré el triomf de la
vida. (Ajuntant totes dues mans i mostrant el que rela-
ta.) Aquests dits estan sempre lluitant els uns contra els
altres. Fixeu-vos. L’odi de la mà esquerra lluita. Sembla
que l’amor perdrà. Un moment... Un moment l’amor...
guanya... va guanyant... Ha guanyat l’amor! I l’odi de la
mà esquerra ha caigut fora de combat!» (Pausa.) M’he
quedat adormit veient-la però... (Posa la mà dreta al seu
coll.) ...de sobte he notat alguna cosa que feia força al
- 140 -
meu coll. Era la meva pròpia mà la dreta... Els dits m’es-
trenyien com si em volguessin ofegar... (Traient-se la mà
del coll.) M’he espantat, Helena... La meva pròpia mà
intentava... Deu ser per això que he cridat. (Allargant-li
el braç dret. Posant-l’hi oberta, gairebé com si volgués
agafar la seva cara.) Creus de veritat que aquesta és la
mà de l’amor? (Pausa.) Per què no te m’acostes? Per què
estàs inquieta quan em poso al llit? Per què t’aixeques
durant la nit quan estic amb tu? (Pausa.) M’he estirat
al sofà perquè em sembla que t’incomoda tenir-me al
teu costat, quan dorms.
HElEna: T’ho hauria de veure algú, això.
Hèctor: (...)
HElEna: La mà... vull dir.
Hèctor: S’està curant. Està millor.
HElEna: Per què no vols que t’ho mirin?
Hèctor, cridant: Per què no em vols al llit, al teu costat?
HElEna: (...)
Hèctor, amb un fil de veu: Per què?
HElEna: (...)
Hèctor: (...)
HElEna: Hèctor...
Hèctor: Surto.
- 141 -
HElEna: On?
Hèctor: Estic amarat. Per què fa aquesta calor?
HElEna: Has vist l’hora que és? Què t’hi has fet al costat
de l’orella?
Hèctor: Aquest home té un sol ull però no ens treu la
vista de sobre...
HElEna: Hèctor...
Hèctor: Me’n vaig...
HElEna: On?
Hèctor: Al bosc...
HElEna: Al bosc?
Hèctor: La noia...
HElEna: Quina noia?! (Pausa.) De què parles?! Hèctor,
si us plau...
Hèctor se’n va i es fa de dia.
HElENa es queda palplantada.
El
Noi està cautelós però quan veu Hèctor s’hi
acosta. El seguirà encara que Hèctor intenti desem-
pallegar-se’n.
Hèctor: Què hi fas aquí? És gairebé de dia i algú et
podria veure! Ves-te’n! Fora! Fora! Fora! Marxa... Jo
no et puc ajudar! És que no m’entens, o què? Només
havien de ser uns dies però ara ja estàs bé, oi? Doncs,
- 142 -
fora. No em segueixis! No sé res. No puc fer res per
tu! Ho he intentat. Ja vaig fer prou deixant-te entrar.
Així que fora! Vols parar de seguir-me? Tu i jo no som
amics! No ens coneixem! Així que deixa de seguir-me!
(Agafant-lo pel coll de la samarreta.) No m’has entès?
Ves-te’n... Aquí no hi trobaràs res de bo. No et deixis
enganyar per l’aparença i aquestes parets. Només mala
gent. Tothom. I si no ho són, s’hi acabaran tornant.
(Clavant-li cops.) Així que fot el camp! Escapa’t ara que
pots! Marxa ben lluny... Tan lluny com puguis. En un lloc
on no faci aquesta calor... M’entens? Lluny! Collons!
Lluny! (Cridant.) Fora! Fora! Fot el camp d’aquí!
El
Noi surt corrents.
Hèctor es queda uns segons sol. Alertades pel soroll,
raquEl i BErta l’observen des dels seus respectius
pisos.
Hèctor s’ha quedat sol. Allarga el braç, l’observa i
crida.
Finalment
Hèctor se’n va.
ivaNa surt al jardí. Fa algunes voltes mirant de trobar
el
Noi però no veu ningú.
Al cap de poc, darrere seu, surt
ErNEst.
ErnEst: Tot just clareja, és molt aviat per ser aquí. Et
penses que no ho sé, que surts de nit —matinada— o,
com ara, a primera hora?
- 143 -
Ivana: Molt bé! Bravo!
ErnEst: Estem al cas de les teves escapades.
Ivana: M’importa una merda.
ErnEst: Ha estat ell qui ha cridat?
Ivana: No sé de què em parles.
ErnEst: Oi tant que ho saps: amb qui et veus? On us
trobeu?
Ivana: A tu què t’importa?
ErnEst: I tant que m’importa.
Ivana: No m’emprenyis!
ErnEst: Amb qui estàs enfadada? Deus anar molt calenta
perquè tinguis aquest desfici per aixecar-te tan d’hora.
Què passa? També t’ha abandonat?
Ivana: (...)
ErnEst: Ivana, s’han d’acabar aquestes sortides.
Ivana: Com penses impedir-ho?
ErnEst: Canviant el pany de la porta. Estarem tots més
segurs. Que només tinguem claus la Mercè i jo. Que ens
l’hagis de demanar cada cop que vulguis entrar o sortir.
Ivana, riu: Doncs m’haureu d’estacar com un gos. Sem-
pre em quedaran les finestres, si no és que hi poseu
barrots.
- 144 -
ErnEst: On aniries? Amb qui? Com t’espavilaries?
Ivana: No sé per què t’importa on vaig o què deixo de
fer!
ErnEst: I tant que m’importa. Vull que ens avinguem.
Saber qui va entrar, per on i on s’amaga. He tornat
ara
visc aquí i vigilaré que no torni a passar.
Ivana: Et faltaran hores, també ulls.
ErnEst: Tinc un sol ull però no se m’escapa res. (Pausa.)
Ens podem portar bé, Ivana.
Ivana: Ho dubto.
ErnEst: Viu al bosc el teu amic, oi? (Pausa.) Digues a
quina hora ve i on t’espera.
Ivana: La Mercè devia estar molt sola o desesperada per
voler-te al seu costat. S’ha de ser idiota perquè tornis i
et deixi quedar.
ErnEst: La Mercè sempre va confiar en mi i ara no serà
diferent d’abans. Si no vols que siguem amics, no em
quedarà altre remei que canviar el pany. Ella hi estarà
d’acord. Quan em demanis la clau, si fas bondat, te
l’acabaré donant, però si la vols hauràs de posar la mà
dins de la meva butxaca i agafar-la tu mateixa. Potser es
quedarà al fons i hauràs de remenar una mica a veure si
la trobes. Si ets com la Carla no et costarà gaire fer-ho.
Tenia aquest mateix caràcter que tu contestava mala-
ment i s’inventava històries. També s’escapava. Ves a
- 145 -
saber on devia anar i amb qui. De vegades, tornava de
matinada amb la roba rebregada, una mica bruta i amb
els cabells plens d’herba. Es devia estirar amb qualsevol.
Amb molts. Amb tothom, suposo, i mira què n’ha sortit.
Costava confiar-hi. Creus que la Mercè se l’hauria cregut
si li hagués explicat segons què? Ja li deia jo «Carla, no
t’inventis històries. Com vols que la Mercè s’empassi les
mentides d’una nena que no para de donar-li malde-
caps?» Et penses que amb tu serà diferent, Ivana? Tenim
massa preocupacions fora per estar per les bestieses que
et puguis inventar. De debò vols acabar com la Carla?
(Pausa.) Fem les coses fàcils. Jo ja no tinc ni el vigor ni
les necessitats d’abans. Ara, t’asseguro que m’interessa
més aquest noi que no pas tu.
Ivana: I tant que les farem fàcils. (Se li acosta i li clava
una escopinada a la cara.) Això és el que penso de tu.
ErnEst, l’agafa amb força pel braç, i ella se’n desempalle-
ga: Ves amb compte, Ivana, no saps de què soc capaç...
ivaNa se’n va cap a dins sense dir res. raquEl surt al
jardí. Porta un llibre.
raquEl, a ErNEst: Passa alguna cosa?
ErnEst: Bon dia, Raquel...
ErNEst se’n va. Es posa a xiular. raquEl l’observa
uns segons.
Surt
HElENa.
- 146 -
HElEna: Raquel... Tens cinc minuts?
raquEl: Sí, he sortit ara que no hi ha ningú. Volia es-
tar sola i llegir una mica. T’has aixecat d’hora per ser
dissabte.
HElEna: No he dormit en tota la nit.
raquEl: Què passa?
HElEna: Potser m’equivoco.
raquEl: Equivocar-te?
HElEna: L’Hèctor. Ha marxat. De matinada. No sé on és.
raquEl: Per què?
HElEna: Fa dies que fa coses estranyes.
raquEl: Com què?
HElEna: (...)
raquEl: Si t’equivoques és igual. Si no m’ho expliques,
no et podré ajudar...
Pausa.
HElEna: Ve, se’n va... Ja no entenc els seus horaris.
raquEl: Per feina... amb la furgoneta?
HElEna: No ho sé.
raquEl: No hi has parlat?
HElEna: No.
- 147 -
raquEl: Per què no?
HElEna: Perquè em fa por!
raquEl: Et fa por l’Hèctor?
HElEna: M’espanta el que em pugui explicar... o, en-
cara pitjor, tenir la sospita que qualsevol cosa que em
digui —sigui veritat o mentida— no m’ho cregui. No
sé com es va ferir a la mà; vaig trobar una samarreta
trencada al cubell de les escombraries. Tenia el cos ple de
marques i esgarrinxades. (Assenyalant on les hi ha vist.)
Avui una altra ferida, un tall, aquí. Em va cridar perquè
havia deixat entrar l’Ernest al nostre pis /
raquEl: L’Ernest?
HElEna: Havia vingut a ajudar-me... Coneixes bé l’Hèc-
tor, sou amics. Creus que seria capaç de fer-li mal a una
dona?
raquEl: No!
HElEna: Segur, oi?
raquEl: Segur... No ho sé... No... És clar que no. Crec
que no. T’ha fet alguna cosa?
HElEna: No.
raquEl: T’ha amenaçat?
HElEna: No!
raquEl: Doncs, per què ho dius?
- 148 -
HElEna: Maleïda furgoneta!
raquEl: No t’entenc.
HElEna: Soc jo la que em faig por. Vaig agafar les claus.
Primer les escombraries... després les claus... Quina
mena de persona soc... Què m’està passant... que
agafo d’amagat les claus del meu marit per obrir-li la
furgoneta?
raquEl: Per què ho vas fer?
HElEna: Estava buida...
raquEl: Si estava buida...
HElEna: No... No ho estava. Ho hauria volgut però...
una sabata de dona. La vaig llençar a les escombraries.
No ho hauria d’haver fet però... Quan vaig tornar-lo a
veure li hauria d’haver dit... «Ves-te’n. He trobat una
sabata de dona a la furgoneta. Ha desaparegut una
noia» /
raquEl: No sabem si és cert. Potser hi portava caixes
amb sabates i...
HElEna: Una sabata gastada... trencada... bruta... Què
vols que pensi amb tot el que està passant? Li hauria
d’haver dit: «No m’expliquis res. No vull saber-ho. Fot el
camp. T’estimo. Deixa’m amb aquesta merda però ves-
te’n». (Pausa.) No puc dormir. Somio amb la rentadora
centrifugant i quan l’obro i trec la roba... és xopa... però
no d’aigua... La rentadora comença a vessar... i tot el
- 149 -
terra del pis es va omplint de sang... (Pausa.) Era una
sabata de dona, Raquel. Un peu més petit que el meu.
Un trenta-quatre. Què hi feia dins la furgoneta? No
l’hauria d’haver llençat, oi?
raquEl: (...)
HElEna: Avui se n’ha anat al bosc.
raquEl: Per què?
HElEna: Només m’ha dit: «la noia».
raquEl: Quina noia? Què volia dir?
HElEna, trencant-se: No en tinc ni idea. Hi has parlat
darrerament?
raquEl: Vaig veure’l ahir al pavelló.
HElEna: Què hi feia?
Pausa.
raquEl: Res. Només va passar per saludar.
HElEna: Per saludar i prou?
raquEl: Sí, només un moment i prou.
HElEna: No t’ho hauria d’haver explicat.
raquEl: Per què ho dius?
HElEna: Puc confiar en tu?
raquEl: És clar, Helena...
- 150 -
HElEna: Per què ja no soc capaç ni de confiar en la gent
que estimo?
raquEl abraça HElENa.
HElEna: Estic espantada.
Surten
saNti i BErta.
santI: Acaben de trobar el cos d’una noia.
HElEna: El cos d’una noia?
raquEl: On? Qui és?
BErta: No se sap. Ens ho han dit /
santI: També a les notícies.
BErta: Hi ha la policia traient-lo i estan rastrejant els
voltants.
raquEl: D’on el treuen?
santI: Uns nanos jugaven, a la zona on s’acaba el riu i
hi ha la presa. Fa tants dies que no plou i baixa tan poca
aigua, que han vist una cosa estranya. S’han adonat que
era un cos. En una posició molt estranya. Com si un peu
i una part s’hagués quedat enganxat a l’estructura de la
presa i... en sobresortia, a la superfície, un dels braços...
i tots els cabells.
tau, sortint: Sabeu que han trobat una noia?
raquEl: Ara ens ho estaven explicant /
- 151 -
BErta: Els nanos que l’han trobat tenen tretze o catorze
anys... quin horror que hagin hagut de veure-ho.
raquEl: Què més en sabeu?
santI: Res més.
BErta: Al final sembla que és veritat que havia desapa-
regut una noia.
santI, fent referència al cel: Seria millor quedar-nos
aquí. Mireu com s’ha posat. Té mala pinta i la previsió
del temps acaben de dir... No pensàveu sortir, oi?
Pausa.
raquEl: Hi ha alerta d’inundacions?
santI: No... Inundacions, no. Però seria millor que no
us moguéssiu d’aquí.
raquEl: Hi ha alguna alerta?
santI: Dic que seria millor que no sortíssiu. Plourà.
Quedeu-vos a casa.
raquEl: Si ens quedem o no, ho decidirem nosaltres.
santI: És el millor. Només intento dir que /
raquEl: T’he entès perfectament...
santI: Et dic que /
raquEl: I jo que és cosa nostra.
BErta: Deixa-la. Farà el que vulgui.
- 152 -
santI: Em preocupo per vosaltres.
raquEl: Què se suposa, que cada cop que hi hagi qua-
tre núvols ens haurem de tancar a casa i ens haureu de
vigilar?
santI: No he dit això... Només que ara /
raquEl: Ni t’atreveixis a tornar-me a dir què hem de fer.
tau: Santi, estigues tranquil no pensàvem sortir.
raquEl: (...)
tau: No ens mourem d’aquí.
santI: Gràcies, Tau. És molt sensat per part teva.
Surten
MErcè i ErNEst.
MErcè: La Ivana s’ha escapat de casa.
santI: Com que s’ha escapat?
MErcè: La finestra de la seva habitació és oberta. S’ha
endut una motxilla però ha deixat el telèfon.
santI: Heu discutit, ha passat alguna cosa...? Tranquil·la.
Anem, la trobarem.
BErta: Santi, vinc amb vosaltres.
saNti, BErta, ErNEst i MErcè surten sense els altres.
Es queden
raquEl, tau i HElENa.
- 153 -
HElEna: Qui deu ser aquesta noia que han trobat? Podria
ser un accident, oi? Que hagués caigut al riu o...
tau: No ho sé...
raquEl: Me’n vaig.
tau: On?
raquEl surt. Al cap d’un moment, HElENa se’n va.
tau: Helena, on vas?
HElEna: Al bosc.
tau: Com que te’n vas al bosc?
HElEna: La noia...
tau: Vinc.
HElEna: En el teu estat, no... És millor que et quedis.
tau: (...)
HElENa surt.
tau es queda uns segons plantada i acte seguit
també surt.
*
El cel s’enfosqueix bruscament.
Ja no sabem si és perquè s’acosta la tempesta o
perquè s’ha fet inexplicablement de nit.
*
- 154 -
En la foscor del bosc.
Fars de cotxes. També siluetes de figures dispersades
amb llanternes.
Se senten crits llunyans: «Ivana! Ivana! Ivana!»
Potser veiem córrer desesperadament i d’un costat
a l’altre, de vegades caient a terra, un porc senglar.
Potser és el
Noi amb un cap de porc senglar. Potser
és el Noi.
raquEl arriba fins on és Hèctor.
Té un llum a terra que il·lumina el cercle on es troba.
Porta una branca a la mà. Es gira en sentir soroll i
aixeca el braç amb la branca.
Hèctor: Qui ets? Qui hi ha? (En reconèixer a raquEl.)
Què hi fas aquí?
raquEl: He sortit en cotxe i he vist la teva furgoneta.
T’he seguit. He vist que agafaves un dels trencants del
bosc. T’he perdut però... he tirat per un dels camins i
he vist que l’havies aparcat més amunt. He vingut a
aquest lloc on només s’hi pot arribar a peu. Hi havíem
vingut moltes vegades de petits. Em tens aquí. Sembla
que ara sí, de debò, es posarà a ploure. Som amics i ens
coneixem de sempre.
Hèctor: Per què m’has seguit?
raquEl: Series capaç de fer-me mal?
- 155 -
Hèctor: Mai et faria res dolent.
raquEl: Series capaç de fer-li mal a una dona?
Hèctor: Per què ho dius, això?
raquEl: La Ivana ha desaparegut. On és?
Hèctor: Per què m’ho preguntes?
raquEl: Han trobat el cos d’una noia... podria ser una
nena... La policia l’ha anat a treure del riu. Ningú sap
qui és però sembla que és veritat que una noia va de-
saparèixer.
Hèctor: L’han trobat?
raquEl: Hèctor... (Pausa.) saps qui és?
Se senten crits llunyans: «Ivana! Ivana! Ivana!».
Hèctor: Sí. Sé qui és.
raquEl: Saps on és la Ivana?
Hèctor: No ho sé! Per què et penses que jo /
raquEl: És que no sé què pensar... On anaves?
Hèctor: Ves-te’n!
raquEl: A la teva furgoneta hi havia una sabata de
noia... Què ha passat, Hèctor?
Hèctor: Una sabata?
raquEl: Explica-m’ho...
- 156 -
Hèctor: Sento crits aquí dins, Raquel. Dia i nit... Crec
que la mà se m’està podrint. Ha començat al palmell i
s’està estenent. M’estic podrint tot jo. El que he fet no
està bé. Ves-te’n! Fot el camp!
raquEl: Què has fet?
Hèctor: Soc jo que vaig deixar entrar un noi a la urba-
nització. Però ja no hi és.
raquEl: Té alguna cosa a veure amb les pintades?
Hèctor: No! Crec que no... D’on ho has tret, això de
la sabata?
raquEl: L’Helena...
Hèctor: Què passa?
raquEl: Diu que li fas por.
Hèctor: No! No... Com pot...
raquEl: Com vols que no en tingui?
Hèctor avança.
raquEl: No te m’acostis. Explica’m el que m’hagis
d’explicar.
Se senten crits llunyans: «Ivana! Ivana! Ivana!».
Hèctor: També et faig por?
raquEl: Sí.
- 157 -
Hèctor: Com pots pensar que... i l’Helena! No seria
capaç de...
raquEl: L’Helena va trobar la sabata: qui és la noia?
Hèctor: Al principi eren caixes... trasllats... Però em van
dir de portar-hi persones... Volien entrar. Treballar. Això i
prou. Ajudar-los a arribar fins aquí. Maleïda furgoneta!
No hauria d’haver acceptat! Desitjava que tot m’anés
bé. Estar mesos sense treballar és una merda. Un dia...
dos germans. Quan vaig veure’ls... ella... m’havien dit
que eren majors d’edat però.... ella... Estic segur que
no arribava als setze anys. No sé com. Van aconseguir
obrir la porta de la furgoneta. Al bosc. Van saltar. Vaig
adonar-me’n, vaig aturar-me i els vaig buscar. El noi...
Va caure i estava febrós. El vaig tenir uns dies amagat
en un dels quartos que hi ha a la terrassa. La noia... es
va escapar... devia estar espantada. Potser es va perdre
pel bosc.... Vaig prometre al noi que la trobaria. Crec
que era la seva germana. No ho sé. El noi no parla.
(Pausa.) La noia... fa dies que l’estic buscant per tots
els racons del bosc... Em diuen que els he de trobar.
Que els hi he d’entregar. No ho faig per ells.
raquEl: Qui?
Hèctor: Tenen gent vigilant... Un és a casa nostra.
raquEl: L’Ernest...
Hèctor: Era una nena. No devia arribar als setze anys.
Treballar de què? Per què la volien? No hauria d’haver
- 158 -
acceptat. Saps que mai faria mal a ningú però el que
he fet no està bé.
raquEl: Algú va inventar-se que havia desaparegut una
noia. Ha acabat sent veritat però amb una noia que és
com si no existís: ningú la buscava ni l’hauria trobat a
faltar.
Hèctor: Què faig?
raquEl: Què vols fer?
raquEl s’acosta a Hèctor i té un gest de tendresa.
Se’n van.
Veiem siluetes i la llum de les llanternes.
saNti il·lumina la figura d’ivaNa, que porta una mot-
xilla a l’esquena.
santI: Ivana... (Il·luminant la seva pròpia cara.) Soc jo,
en Santi.
Ivana: El professor de llengua ha sortit a buscar-me.
santI: Sort que et trobo. Tots t’estem buscant. Tothom
està preocupat.
Ivana: Doncs jo no he trobat l’única persona que m’agra-
daria trobar. També m’ha abandonat.
santI: On pensaves anar?
Ivana: No ho sé. Foto el camp, encara que sigui sola.
- 159 -
santI: Ivana, tornem-nos-en...
Ivana: No t’acostis.
santI: Vine, confia en mi...
Ivana, apuntant-lo amb la pistola: T’he dit que no
t’acostis.
santI: Ivana... Què fas amb això?
Ivana: Ho he trobat a casa, què et sembla?
santI: No facis bestieses.
Ivana: Això tu: no t’acostis, i gira’t.
santI: Com?
Ivana: Et dic que et giris, d’esquena a mi...
santI: Per què m’he de girar?
Ivana: Fes-ho o et disparo.
santI: Ivana, no ho faràs...
Ivana: En soc capaç. Millor no em posis a prova.
santI: Deixa això i tornem-nos-en.
Ivana: Una de dues: o et gires i confies o et disparo.
(Pausa.) Gira’t!
ivaNa dispara a l’aire.
saNti aixeca una de les mans, mentre amb l’altra
s’enlluerna a si mateix, i es gira lentament.
- 160 -
Se senten crits llunyans: «Ivana! Ivana! Ivana!».
Ivana: No se t’acudeixi girar-te.
santI: Ivana...
Ivana: Iguana...
santI: Ivana...
Ivana: Iguana! I no et moguis...
santI: Iguana, d’acord. Ho vols així?
Ivana: Quan em mires... trobes que m’assemblo a la
meva mare?
santI: Sí. Molt. Moltíssim.
Ivana: Quan sents la meva veu... també et recorda la
de la meva mare?
santI: També. Molt.
Ivana: Doncs ara vull que em diguis Carla.
santI: (...)
Ivana: Digues Carla! I no et giris!
santI: No m’agrada aquest joc.
Ivana: Ja t’he dit que, o confies en mi o... Digue’m Carla.
(Pausa.) No m’has sentit?
santI: Carla...
Ivana: Em desitges?
- 161 -
Pausa.
santI: Sí...
Ivana: Com em desitges?
santI: (...)
Ivana: Com em desitges?
santI: Molt.
Ivana: De zero a deu... Com em desitges?
santI: Et desitjo... deu.
Ivana: Per què em vas deixar marxar?
santI: Et vaig agafar fàstic.
Ivana: Per què?
santI: Ivana, prou. No vull continuar...
Ivana: Doncs ja has començat. Continua o no em costarà
gens fotre’t un tiro.
santI: M’agradava molt la Carla. Com no et pots ni ima-
ginar. Érem amics. Ens enteníem bé i a mi m’agradava.
(Pausa.) Em va explicar que algú... algú més gran que
ella li va fer... coses dolentes... No em va dir qui. M’ho
puc arribar a imaginar però no em va dir qui. No sé per
què però vaig explicar-ho. Potser l’error va ser explicar-ho
a qui no havia de fer-ho. Va començar a córrer que la
Carla s’ho feia amb el primer que li ho proposava. Jo vaig
començar a evitar-la. Ella em buscava i jo l’evitava. Quan
- 162 -
jugàvem a bàsquet i passava... Tothom feia comentaris
i ella caminava... aguantava com se’n reien d’ella... els
crits... les burles... com si no ho sentís... Teníem vint-i-
pocs anys. Saps com és el poble.
Ivana: Ja no la desitjaves?
santI: (...)
Se senten crits llunyans: «Ivana! Ivana! Ivana!».
Ivana: Digues!
santI: La volia... però ja no érem amics... Sí, volia...
però... li havia agafat fàstic i una nit...
Ivana: Una nit, què?
santI: Una nit...
Ivana: Quan?
santI: Cap d’any.
Ivana: Què va passar?
santI: Celebràvem el Cap d’Any. Havíem begut. Tots.
Tots havíem begut. Vam agafar el cotxe. Anàvem tots els
de la colla. Portàvem la música a tot volum i donàvem
voltes, accelerant... sense una direcció concreta... En
una de les sortides del poble... et vam veure... Sola... La
Carla també havia begut... Caminava sola.... rient... fent
tentines... Vam començar a riure... Segur que pujaria al
cotxe... «Algú com ella, no s’ho pensarà dues vegades,
- 163 -
pujarà i... què us hi jugueu? Ens farà una mamada a
tots...». Vam parar el cotxe i li vam dir si volia pujar...
Se senten crits llunyans: «Ivana! Ivana! Ivana!».
Ivana: Va pujar al cotxe...
santI: Sí, ni s’ho va pensar. Tenia ganes de venir amb
nosaltres.
Ivana: No et feia fàstic?
santI: Anàvem borratxos. Era Cap d’Any. Tots cridàvem.
Rèiem. La música a tot volum. La Carla també reia. Cri-
dava. La van estirar sobre les seves cames.
Ivana: A les teves també?
santI: No... Jo conduïa.
Ivana: Com saps que /
santI: Pel mirall. La veia: com la tocaven, com els toca-
va, com reia, com cridava, com la morrejaven, com els
morrejava, com no parava de riure, de cridar...
Ivana: Ho veies pel mirall.
santI: Sí... També que em veies pel mirall mentre jo ho
mirava. Se t’havia escampat el vermell de la boca... del
pintallavis... Em vas mirar com si em demanessis ajuda
però... tothom reia i tu també.
Ivana: No vas aturar el cotxe?
santI: Sí... aquí, a l’entrada del bosc.
- 164 -
Ivana: Què va passar?
santI: Anàvem molt borratxos, Carla. Ens havíem fotut...
Ho sento. Era Cap d’Any.
Ivana: Què va passar?
santI: Jo només mirava.
Ivana: Quants anàveu al cotxe?
santI: Cinc. Jo i quatre més.
Ivana: No vas fer res?
santI: No...
Ivana: I ella?
santI: Reia. No parava de riure. (Pausa.) Em semblava
que reia...
Ivana: Et semblava?
santI: Reies...
Ivana: Has dit que cridava.
santI: Sí... No... Reia. No ho sé! Anàvem molt beguts.
Vaig posar la música del cotxe molt alta. La música estava
tan alta que no sé si reies o cridaves.
Ivana: Vas posar la música molt alta i miraves.
santI: Sí...
Ivana: En vas tenir ganes?
- 165 -
santI: (...)
Ivana: En vas tenir ganes?!
santI: (...)
Ivana: En vas... De zero a deu.
santI: Deu!
Se senten crits: «Ivana! Ivana! Ivana!».
Ivana: Va durar molt?
santI: No ho sé. Ja t’ho he dit, anàvem /
Ivana: I després?
santI: Li vam dir que anàvem plens. Que caminant...
només eren deu minuts fins al poble. Que li aniria bé
perquè li baixés la borratxera....
Ivana: Em vau deixar allà... tirada.
santI: Sí...
Ivana: I l’endemà?
santI: No vam tornar a parlar-ne mai més. Tampoc entre
nosaltres. Com si no hagués passat...
Ivana: I al cap de poc se’n va anar del poble.
santI: Sí... Suposo que ja estava embarassada. Suposo
que estava cansada de les burles, els comentaris... i se’n
va anar abans que la cosa anés a més.
- 166 -
Ivana: Així és veritat que la Mercè no la va fer fora de
casa?
santI: Això no ho sé...
Ivana: Vas buscar-la? Algú es va interessar per ella?
santI: No. Jo no.
Ivana: I els altres quatre?
santI: Tres van marxar. Viuen lluny. El quart en un poble...
aquí al costat... a menys de cinc quilòmetres...
Ivana: Com es diuen?
santI: Què importa?
Ivana: Qui creus que podria ser...
santI: (...)
Ivana: Ho saps?
santI: Podria ser... qualsevol.
Ivana: Qualsevol... Us heu tornat a veure?
santI: No... Sí... Per casualitat. Alguna vegada. No gaire.
Ivana: També els vas agafar fàstic?
santI: Carla... ho sento. Creu-me que ho sento. Molt.
Moltíssim. Creu-me si et dic que hi he pensat un munt
de vegades i me’n penedeixo. Érem joves... havíem
begut... Tots. No me’n sento orgullós. Ja sé que no és
excusa però... vam perdre el control. No està bé. Ho sé.
- 167 -
(Es gira i es queda cara a cara amb ivaNa.) Ivana... Et veig
i és com si tingués la Carla al davant. Des del dia en què
vas arribar em feia por el simple fet de creuar-me amb
tu. Ets com un fantasma que ha vingut a remoure’m
la consciència. Les pintades, com una broma de mal
gust «Tornarem per violar les vostres dones». Hauria pre-
ferit que allò no hagués passat mai. Poder-ho esborrar...
Em recordes tant a ella i el que vam fer. El que vaig fer.
Era com si m’ho hagués tret del cap però veure’t em fa
mal... També em faig fàstic perquè m’excites i m’excita
la idea de trobar-te de nit... a la piscina... o ara aquí, al
bosc... (Pausa.) Perdona’m.
Ivana: Ets un fill de puta. Un grandíssim fill de puta.
T’he dit que no et giressis. (Pausa.) Des del primer dia
ho vaig saber: aquest no és un lloc bonic per viure-hi.
(
ivaNa aixeca el cap.) Ara sí que ha començat a ploure.
Se senten crits: «Ivana! Ivana! Ivana!».
ivaNa deixa d’apuntar-lo i en un gest ràpid es posa
el revòlver a la boca i dispara.
Ara ja plou intensament. Ja no deixarà de fer-ho.
- 169 -
EPÍLEG
Al pis de raquEl i tau.
Als altres pisos veiem el contorn d’alguns veïns. Ja
no hi són tots els qui els habitaven.
raquEl: Només he vingut... No sabia que t’hi trobaria.
tau: Tampoc cal que vinguis quan no hi soc.
raquEl: No he vingut perquè no hi fossis. He vingut i
no hi eres.
tau: On estàs passant aquests dies?
raquEl: (...)
tau: No m’ho vols explicar?
raquEl: (...)
tau: (...)
raquEl: Com et trobes?
tau: Bé... Em trobo bé.
raquEl: Se n’ha sabut alguna cosa, d’aquell home?
- 170 -
tau: L’Ernest?
raquEl: Sí...
tau: Tal com va arribar, va desaparèixer.
raquEl: La Mercè?
tau: Destrossada.
raquEl: Ja... (Pausa.) Tau... No em vull trobar... Serà
millor que vagi tirant...
tau: No t’hi presentes. Al final, no ho faràs.
raquEl: No.
tau: També m’han dit que a l’institut...
raquEl: Sí... M’ha semblat... És el millor.
tau: Per què?
Pausa.
raquEl: Em sembla que han de venir temps molt difícils.
Potser ja hi som. Vivíem plàcidament —o, almenys, això
ens pensàvem— i no ens vam adonar que ja havien arri-
bat. Vam tenir la sensació que havien agredit les nostres
parets però, en realitat, van traspuar què hi ha de debò
dins les nostres cases. (Pausa.) On me n’he anat? On visc?
Per què he renunciat a dirigir l’institut i he tornat a la meva
plaça de professora? Per què, finalment, no em presento?
Què faré? (Pausa.) No ho sé. De debò que no ho sé, Tau.
(Pausa.) De moment apartar-me d’aquí. No només per
- 171 -
tu... També em costa creuar-me cada dia amb els nostres
veïns, els companys de l’institut, les famílies, els alumnes...
A l’institut, de moment, m’han substituït. Després ja es
veurà. A l’alcaldia... ja sortirà un altre candidat. Igual ja
tenien una alternativa. Pensem que no, però les coses
poden funcionar —millor o pitjor— sense nosaltres. Potser
fa falta que s’espatllin perquè hi hagi gent que decideixi
arreglar-ho. Almenys, intentar-ho. La història deu ser això,
un intent constant d’arreglar una cosa que s’espatlla o
que mai ha funcionat. Com puc estar al capdavant de
res si no goso creuar-me amb la gent que tinc al voltant?
Què es pot construir si no ens atrevim ni a mirar-nos a
la cara? Si desconfiem de qui dorm al nostre llit o viu a
l’altre costat de la paret? (Pausa.) Tinc la sensació que el
món s’ha tornat incomprensible... Estrany... Confús. Per
això és tan fàcil que s’hi instal·lin falses veritats. Res no
és clar ni segur. Però ja no queda temps per pensar-hi.
Sembla que se’ns exigeixi tenir una opinió sempre. És
igual quina, com, per què... Cal tenir-la. En tot moment.
A l’instant. Sense vacil·lar, ni dubtar. Tenir-la i passar a
l’acció. (Pausa.) Potser aquest ha estat el nostre error.
També el meu. (Pausa.) Estic perduda. Creu-me... Com
no ho havia estat mai abans. Però no... No t’enganyis!
Em dic a mi mateixa que no sigui ingènua, que no busqui
excuses i que no culpi el temps que ens ha tocat viure i els
que vindran. Sempre ho han estat. En el passat no vam
ser millors persones, ni més considerades, ni amb menys
prejudicis, ni equivocacions. Si posem el retrovisor ens
horroritzarem de veure’ns a nosaltres mateixos, les nostres
- 172 -
famílies i la gent que va haver-hi abans que existíssim. Els
temps sempre han estat difícils. Hauríem d’haver ballat
per desafiar-los. Ballar fins que se’ns fes de dia. Seguir
escoltant música... o portant criatures —com tu i jo— en
aquest món incomprensible. En aquest temps salvatge.
Se sent un tro.
Les dues dones observen el cel.
raquEl: La pluja, que tant havíem esperat, de sobte,
s’ha convertit en un problema. En un perill. Ja no som
capaços de destriar la bondat de l’amenaça. Ara sembla
que no pararà de ploure. No fa ni quatre dies suplicàvem
que plogués i des de fa setmanes supliquem que pari.
Aquesta pluja salvatge que no ens deixa sortir al carrer.
Dia sí, dia també... Aquest temps salvatge... inclement...
També ens hi hem acabat acostumant. El temps també
s’ha tornat incomprensible. (Pausa.) Tau... Quan deixarà
de ploure? Fins quan haurem de suportar aquest temps
salvatge?
Fosc.
Barcelona, octubre de 2017
Aquest llibre,
imprès
als tallers de Gràfiques Arrels
de la ciutat de Tarragona,
fou enllestit
el dia 2 d’abril del 2018
Volums publicats:
Textos a part
Teatre contemporani
1 Gerard Vàzquez, Magma, 1998. Premi Born
1997
2 Enric Rufas, Certes mentides, 1998
3 Lluïsa Cunillé, La venda, 1999
4 Juan Mayorga, Cartes d’amor a Stalin, 1999.
Premi Born 1998
5 Toni Cabré, Navegants, 1999. Premi Serra
d’Or 1999
6 Patrice Chaplin, Rient cap a la foscor, 2000
7 Paco Zarzoso, Ultramarins, 2000. Premi Serra
d’Or 1999 (al millor text espectacle)
8 Lluïsa Cunillé, L’aniversari, 2000. Premi
Born 1999
9 Bienve Moya, Ànima malalta, 2000
10 Joan Casas, L’últim dia de la creació, 2001
11 Toni Rumbau, Eurídice i els titelles de
Caront, 2001
12 Rosa M. Isart Margarit, Vainilla, 2001. Premi
Joaquim M. Bartrina 2000
13 Raül Hernández Garrido, Si un dia m’oblides-
sis, 2001. Premi Born 2000
14 Harold Pinter, L’engany, 2001
15 David Plana, Després ve la nit, 2002
16 Beth Escudé, Les nenes mortes no creixen,
2002. Premi Joaquim M. Bartrina 2001
17 Luis Miguel González, La negra, 2002. Premi
Born 2001
18 Enric Nolla, Tractat de blanques, 2003
19 Dic Edwards, Sobre el bosc lacti, 2003
20 Manuel Molins, Elisa, 2003
21 Meritxell Cucurella, Pare nostre que esteu
en el cel, 2003
22 Llorenç Capellà, Un bou ha mort Manolete,
2003. Premi Born 2002
23 Gerard Vàzquez i Jordi Barra, El retratista,
2003. Premi del Crèdit Andorrà 2002
24 Albert Mestres, 1714. Homenatge a Sarajevo,
2004
25 AAdd, Dramaticulària, 2005
26 Miquel Argüelles, Una nevera no és un armari,
2004. Premi Joaquim M. Bartrina 2002
27 Joan Duran, Bruna de nit, 2004
28 Vicent Tur, Alícia, 2005. Premi Joaquim M.
Bartrina 2003
29 Josep Julien, Anitta Split, 2005. Premi del
Crèdit Andorrà 2004
30 Magí Sunyer, Lucrècia, 2005
31 Ignasi Garcia Barba, El bosc que creix / Marina
/ Preludi en dos temps, 2005
32 Marco Palladini, Assassí, 2006
33 Jordi Coca, Interior anglès, 2006
34 Marta Buchaca, L’olor sota la pell, 2006. Premi
Joaquim M. Bartrina 2005
35 Manuel Molins, Combat, 2006
36 Marc Rosich, Surabaya, 2007
37 Carlos Be, Origami, 2007. Premi Born 2006
38 Ödön Von Horváth, Amor Fe Esperança. Una
Petita dansa de mort en cinc quadres, 2007
39 Jordi Sala, Despulla’t, germana, 2007
40 Cinta Mulet, Qui ha mort una poeta, 2007
41 Gerard Guix, Gènesi 3.0, 2007. III Premi
Fundació Romea de Textos Teatrals 2006
42 Aleix Aguilà, Ira, 2007. Premi del Crèdit
Andorrà 2006
43 Carles Batlle, Trànsits, 2007
44 Marc Rosich, La Cuzzoni, 2007
45 Fernando Pessoa, El mariner, 2007
46 Janusz Glowacki, Antígona a Nova York, 2007
47 Jordi Faura, La sala d’espera, 2008. Premi
Joaquim M. Bartrina 2006
48 Toni Cabré, Demà coneixeràs en Klein, 2008
49 Damià Barbany, Arnau, el mite; la llegenda
catalana, 2008 (Inclou un CD)
50 José Sanchis Sinisterra, El setge de Lenin-
grad, 2008
51 Jesús Díez, El show de Kinsey, 2008. Premi
Born 2007
52 Guillem Clua, Gust de cendra, 2008
53 Josep M. Miró Coromina, Quan encara no sa-
bíem res, 2008. Premi del Crèdit Andorrà 2007
54 Josep Julien, Hong Kong Haddock, 2008.
IV Premi Fundació Romea de Textos Teatrals
2008
55 Ignasi Garcia i Barba, Mars de gespa / La
finestra / Sota terra, 2008
56 Albert Benach, Mascles!, 2008
57 Erik Satie, El parany de Medusa, 2009
58 Joan Cavallé, Peus descalços sota la lluna
d’agost, 2009. I Premi 14 d’Abril de Teatre
2008
59 Josep M. Diéguez, De vegades la pau, 2009.
Accèssit I Premi 14 d’Abril de Teatre 2008
60 Angelina Llongueras i Altimis, El cobert, 2009.
Accèssit I Premi 14 d’Abril de Teatre 2008
61 Carles Batlle, Oblidar Barcelona, 2009. Premi
Born 2008
62 Enric Nolla, Còlera, 2009
63 Manuel Pérez Berenguer, Hòmens de palla,
dies de vent (Una reflexió sobre el destí),
2009. Premi del Crèdit Andorrà 2008
64 Jordi Faura, La fàbrica de la felicitat, 2009
65 Joan Gallart, Sexe, amor i literatura, 2009
66 Pere Riera, Casa Calores, 2009
67 Enric Nolla, El berenar d’Ulisses, 2009
68 Helena Tornero, Apatxes, 2009. II Premi 14
d’Abril de Teatre 2009
69 Carles Mallol, M de Mortal, 2010
70 Josep Maria Miró i Coromina, La dona que
perdia tots els avions, 2010. Premi Born 2009
71 Joan Lluís Bozzo, Còmica vida, 2010
72 Pere Riera, Lluny de Nuuk, 2010
73 Marta Buchaca, A mi no em diguis amor, 2010
74 Neil Labute, Coses que dèiem avui, 2010
75 Damià Barbany, Prohibit prohibir, 2010
76 Michel Azama, La Resclosa, 2010
77 Ferran Joanmiquel Pla, Blau, 2010. VIII Premi
Joaquim M. Bartrina 2009
78 Evelyne de la Chenelière, Bashir Lazhar, 2010
79 Josep M. Benet i Jornet, Dues dones que
ballen, 2010
80 Carles Batlle, Zoom, 2010
81 Ferran Joanmiquel Pla, Blau, 2010
82 Daniela Feixas, El bosc, 2011
83 Guillem Clua, Killer, 2011
84 Marc Rosich, Rive Gauche, 2011
85 August Strindberg, Creditors, 2011
86 Lluïsa Cunillé, El temps, 2011
87 Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu,
Preguntes i respostes sobre la vida i la mort
de Francesc Layret, advocat dels obrers de
Catalunya, 2011
88 Cristina Clemente, Vimbodí vs. Praga, 2011
89 Josep Maria Miró i Coromina, Gang bang
(Obert fins a l’hora de l’Àngelus), 2011
90 Joan Rosés, Falstaff Cafè (Els pallassos de
Shakespeare), 2011
91 Marc Rosich, Car Wash (Tren de rentat), 2011
92 Sergi Pompermayer, Top model, 2011
93 9Aleix Puiggalí, Al fons del calaix, 2011
94 Jordi Casanovas, Una història catalana, 2012
95 Joan Brossa, Poesia escènica I: Al voltant de
Dau al Set, 2012
96 Josep Maria Miró i Coromina, El principi
d’Aquimedes, 2012
97 Jordi Oriol, T-error, 2012
98 Marc Angelet, Voyager, 2012
99 Marilia Samper, L’ombra al meu costat, 2012
100 Joan Brossa, Poesia escènica II: Strip-tease i
teatre irregular (1966-1967), 2012
101 Joan Brossa, Poesia escènica III: Mirades
sobre l’amor i la vida (1956-1962), 2012
102 Toni Cabré, L’inútil, 2012
103 Mercè Sarrias, Quebec-Barcelona, 2012
104 Damià Barbany, Lizzie Mc Kay, 2012
105 Pere Riera, Barcelona, 2013
106 Josep M. Benet i Jornet, Com dir-ho?, 2013
107 Helena Tornero, No parlis amb estranys, 2013
108 Harold Pinter, Terra de ningú, 2013
109 Josep Maria Miró, Fum, 2013
110 Tennessee Williams, La rosa tatuada, 2013
111 Raúl Dans, Un corrent salvatge, 2013
112 Jordi Faura, Groenlàndia, 2013
113 Marta Momblant, Resposta a cartes imper-
tinents, 2013
114 Serafí Pitarra i Pau Bonyegues, El cantador,
2014
115 Marivaux, El joc de l’amor i de l’atzar, 2014
116 Rafael Spregelburd, Falk Richter i Lluïsa
Cunillé, Fronteres, 2014
117 Joan Brossa, Poesia escènica IV: Els déus i
els homes, 2014
118 Joan Brossa, Poesia escènica V: Estar al món
el 1953, 2014
119 Joan Brossa, Poesia escènica VI: Circ, màgia
i titelles, 2014
120 Àngels Aymar; Carles Batlle; Joan Cavallé;
Beth Escudé i Gallè; Albert Mestres, Espriu x
dotze, volum 1. 2014
121 Àngels Aymar; Carles Batlle; Joan Cavallé;
Beth Escudé i Gallè; Albert Mestres, Espriu x
dotze, volum 2. 2014
122 Alexandre Dumas fill, La Dama de les Ca-
mèlies, 2014
123 Marc Artigau i Queralt, Un mosquit petit, 2014
124 Dimitris Dimitriadis, Moro com a país, 2014
125 Paco Zarzoso, L’eclipsi, 2014
126 Carles Mallol, Mata el teu alumne, 2014
127 Serafí Pitarra, Liceistes i cruzados, 2014
128 Thomas Bernhard, El President, 2014
129 William Shakespeare, El somni d’una nit
d’estiu, 2014
130 Lina Prosa. Traducció d’Anna Soler Horta.
Il·lustracions: Anna Bohigas i Núria Milà,
Lampedusa Beach, 2014
131 Josep M. Muñoz Pujol, L’Home del Billar,
2014
132 Toni Cabré, Les verges virtuals, 2014. Premi
del Crèdit Andorrà 2013
133 Damià Barbany, Kabaret amb K, 2014
134 Eduardo De Filippo, L’art de la comèdia, 2014
135 Josep Palau i Fabre, Mots de ritual per a
Electra, 2014
136 Joan Brossa, Poesia escènica VII: La societat
i el camí personal, 2014
137 Joan Brossa, Poesia escènica VIII: Postteatre
i Teatre de carrer, 2014
138 Joan Brossa, Poesia escènica IX: L’ofici de
viure, 2014
139 Narcís Comadira, L’hort de les oliveres, 2015
140 Elisenda Guiu, Explica’m un conte, 2015
141 Lluïsa Cunillé, El carrer Franklin, 2015
142 Albert Arribas, Selecció, 2015
143 Xavi Morató, Un peu gegant els aixafa a
tots, 2015
144 Federico García Lorca, El público, 2015
145 Arthur Schnitzler, El professor Bernhardi, 2015
146 Helena Codorniu; Sabine Dufrenoy; Marián
de la Chica; María José Lizarte, Simfonia de
silencis, 2015
147 Jordi Oriol, La caiguda d’Amlet (o la caiguda
de l’ac) / L’empestat, 2015
148 Laura Freijo Justo, El rap de Lady M, 2015
149 Molière, Dom Juan o el festí de pedra, 2015
150 Ramon Llull. Adaptació per a teatre de Cinta
Mulet, Llibre de les bèsties, 2015
151 Manuel Molins, Bagdad, dones al jardí, 2015
152 Molière, Don Joan, o el festí de pedra, 2015
153 Jordi Prat i Coll; Josep Maria Miró; Pau Miró;
Marc Artigau i Queralt; Victòria Szpunberg;
Albert Arribas; Marc Rosich; Llàtzer Garcia,
Llibràlegs, 2015
154 Pau Miró, Victòria, 2016
155 Lars Norén, El coratge de matar, 2016
156 Joan Guasp, Llull: l’amic de l’Amat, 2016
157 Marc Artigau i Queralt, Caïm i Abel, 2016
158 Llàtzer Garcia, Sota la ciutat, 2016
159 Enric Nolla Gual, Tu no surts a la foto, 2016
160 Sergio Martínez Vila, L’obediència de la dona
del pastor, 2106
161 Damià Barbany, Kriptonita, 2016
162 Marcela Terra, Desterradas, 2016
163 David Mamet; traducció d’Anna Soler Horta,
Una vida al teatre, 2016
164 Marc Garcia Coté, Niu, 2106
165 Bernard-Marie Koltès, En la solitud dels
camps de cotó, 2016
166 Josep Maria Benet i Jornet, La desaparició
de Wendy, 2016
167 Joan Brossa, Poesia escènica X: Fregolisme
o monòlegs de transformació (1965-1966)
Primera part, 2016
168 Joan Brossa, Poesia escènica X: Fregolisme
o monòlegs de transformació (1965-1966)
Segona part, 2016
169 Joan Brossa, Poesia escènica XII: Icones per
a 1962, 2016
170 Mercè Rodoreda, La senyora Florentina i el
seu amor Homer, 2016
171 Joan Guasp, L’estàtua de la llibertat, 2017
172 Marc Rosich, A tots els que heu vingut, 2017
173 Davide Carnevali, Actes obscens en espai
públic, 2017
174 William Shakespeare; Traducció de Joan
Sellent, Ricard III, 2017
175 Joan Guasp, L’escorcoll, 2017
176 Josep Maria Miró, Cúbit, 2017
177 Joan Brossa, Poesia escènica XIII: Quatre
peces atàviques, 2017
178 Joan Brossa, Poesia escènica XIV: Ballets i
òperes, 2017
179 Joan Brossa, Poesia escènica XV: Accions
musicals, 2017
180 Oriol Vilanova, Custòdia compartida, 2017
181 Joan Guasp, Un dels dies més feliços de les
nostres vides, 2017
182 Lluïsa Cunillé, Islàndia, 2017
183 Elisenda Guiu, El naixement, 2017
184 Gabriel Calderón, Que rebentin els actors,
2017
185 Sarah Kane, Blasted (rebentats), 2017
186 Francesc Meseguer, Lear, 2017
187 Francesc Meseguer, Body Sushi, 2018
Textos a part
Teatre clàssic
1 Fiódor Dostoievski, El gran inquisidor, 2008
2 Lluís Capdevila, La festa major de Gràcia /
Tierra sin primavera. Dues obres del teatre
de l’exili republicà, 2015
3 Anton Txèkhov, La gavina, 2016
4 Josep Anselm Clavé, L’Aplec del Remei, 2016
5 Josep Maria de Sagarra, La fortuna de
Sílvia, 2016
6 Eugene O’Neill, Desig sota els oms, 2017
7 Àngel Guimerà, Sol Solet…, 2017
8 Oscar Wilde, La importància de ser Frank,
2018
Textos a part
Teatre per a joves
1 Ignasi García Barba, El delegat, 2016
2 Pere Anglas, Robinson Crusoe, 2016
3 Helena Tornero Brugués, Submergir-se en
l’aigua, 2016
4 Cristina Clemente, Consell familiar, 2016
5 Marta Solé Bonay, Límits, 2016
Textos aparte
Teatro contemporáneo
1 Juan Pablo Vallejo, Patera, 2004. Premi
Born 2003
2 Toni Cabré, Navegantes / Viaje a California,
2005
3 Fernando León de Aranoa, Familia, 2005.
Adaptación de Carles Sans
4 José Luis Arce, El sueño de Dios, 2005.
Premi Born 2004
5 Joan Casas, El último día de la creación, 2006
6 J. Carlos Centeno Álvarez, Anita Rondó, 2006
7 Antonio Álamo, Veinticinco años menos un
día, 2006. Premi Born 2005
8 Rebecca Simpson, Juana, 2007
9 Antonio Morcillo, Firenze, 2008
10 José Sanchis Sinisterra, Valeria y los pájaros,
2008
11 Richard France, Su seguro servidor Orson
Welles, 2008
12 Carlos Be, Llueven vacas, 2008
13 Santiago Martín Bermúdez, El tango del
Emperador, 2008
14 José Sanchis Sinisterra, Vagas noticias de
Klamm, 2009
15 Gerard Vàzquez / Jordi Barra, El retratista,
2009
16 Marcela Terra, La Espera / Simone / Entre
las Olas, 2014
17 Sergio Blanco, Cartografía de una desapari-
ción. Panegírico a Joan Brossa, 2018
Textos aparte
Teatro clásico
1 Friedrich Schiller, Don Carlos, 2010
Textos a part
Teatre reunit
1 Lluïsa Cunillé, Lluïsa Cunillé 2007 / 2017,
2017
2 Sarah Kane, Sarah Kane. Obres completes,
2018
3 Felip Cortiella, Teatre Anarquista, 2018.
188
T
E
A
T
R
E
N
A
C
I
O
N
A
L
D
E
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
Josep Maria Miró
Pròleg de Marina Garcés
TEMPS SALVATGE
Josep Maria Miró
TEMPS
SALVATGE
Temps salvatge. Una tranquil·la urbanització fronterera
es disposa a organitzar una celebració que tindrà lloc al
pavelló municipal, el qual es troba situat a la sortida de
la localitat, a prop d’una zona boscosa per on es comenta
que transiten persones estrangeres de manera irregular.
Amb l’aparició de diverses pintades amb missatges ame-
naçadors, s’apoderarà de la població una espiral de por,
suposicions i violència que no només trasbalsarà la vida
rutinària dels seus habitants, sinó que acabarà pertor-
bant greument les seves normes de convivència.
Josep Maria Miró. Llicenciat en direcció i dramatúrgia
a l’Institut del Teatre i en periodisme a la UAB. Au-
tor de Temps salvatge, Olvidémonos de ser turistas, La
travessia, Obac, Estripar la terra, Fum, Nerium Park,
El principi d’Arquimedes, Gang Bang o La dona que
perdia tots els avions. Ha rebut més d’una desena de
guardons, entre ells el Frederic Roda en la nit de les lle-
tres catalanes, o el Premi Born —en dues ocasions. Les
seves obres s’han estrenat i se n’han fet lectures a més
d’una vintena de països de tot el món. Així mateix, és
autor de les dramatúrgies Neus Català, un cel de plom,
Esperança Dinamita, Los libres cautiverios de Ricardo y
Leonisa o Com si entrés en una pàtria.
ISBN: 978-84-947255-5-5
