.
188
T
E
A
T
R
E
N
A
C
I
O
N
A
L
D
E
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
Josep Maria Miró
Pròleg de Marina Garcés
TEMPS SALVATGE
Josep Maria Miró
TEMPS
SALVATGE
Temps salvatge. Una tranquil·la urbanització fronterera
es disposa a organitzar una celebració que tindrà lloc al
pavelló municipal, el qual es troba situat a la sortida de
la localitat, a prop d’una zona boscosa per on es comenta
que transiten persones estrangeres de manera irregular.
Amb l’aparició de diverses pintades amb missatges ame-
naçadors, s’apoderarà de la població una espiral de por,
suposicions i violència que no només trasbalsarà la vida
rutinària dels seus habitants, sinó que acabarà pertor-
bant greument les seves normes de convivència.
Josep Maria Miró. Llicenciat en direcció i dramatúrgia
a l’Institut del Teatre i en periodisme a la UAB. Au-
tor de Temps salvatge, Olvidémonos de ser turistas, La
travessia, Obac, Estripar la terra, Fum, Nerium Park,
El principi d’Arquimedes, Gang Bang o La dona que
perdia tots els avions. Ha rebut més d’una desena de
guardons, entre ells el Frederic Roda en la nit de les lle-
tres catalanes, o el Premi Born —en dues ocasions. Les
seves obres s’han estrenat i se n’han fet lectures a més
d’una vintena de països de tot el món. Així mateix, és
autor de les dramatúrgies Neus Català, un cel de plom,
Esperança Dinamita, Los libres cautiverios de Ricardo y
Leonisa o Com si entrés en una pàtria.
ISBN: 978-84-947255-5-5
.
TEMPS SALVATGE
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot
ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, tret de l’excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a l’editor
o a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer
còpies digitals d’algun fragment d’aquesta obra.
Edita: Arola Editors
1a edició: abril del 2018
© del text: Josep Maria Miró
© del pròleg: Marina Garcés
Correcció: Romina Paps i Albert Arribas
Disseny gràfic: Fèlix Arola
Disseny portada: Antoni Torrell
Imatge de portada: ©123RF George Tsartsianidis
Impressió: Gràfiques Arrels
ISBN: 978-84-948343-4-9
Dipòsit legal: T 339-2018
Polígon Francolí, Parcel·la 3
43006 Tarragona
Tel.: 977 553 707
Fax: 902 877 365
arola@arolaeditors.com
arolaeditors.com
Col·lecció Textos a Part
TEMPS SALVATGE
Josep Maria Miró
- 7 -
PRÒLEG
Per què en un país sec tothom desitja una casa amb pis-
cina? Misteris de la riquesa propietària, que no consisteix
en compartir el que tenim, sinó en posseir el que els altres
no poden tenir. Quan són plenes, les piscines llancen el
seu rectangle blau artificial cap al cel amb l’arrogància
nou-rica de qui pot alçar els ulls i dir-se, a si mateix i als
altres: «ho he aconseguit». Però en tota piscina plena
hi ha l’amenaça d’una piscina buida: la dels malsons
empastifats de molsa, la de les pilotes abandonades on
salten granotes immemorials. La de la nostàlgia. La dels
records de temps millors. La de les famílies arruïnades. La
de l’ombra gairebé esborrada dels nens ofegats.
A les obres de Josep Maria Miró, hi apareixen, so-
vint, les piscines. En aquesta, Temps salvatge, és central.
Ocupa el centre de la vida comunitària d’un bloc de pisos,
d’aquells que han poblat els afores dels nostres pobles i
ciutats durant el boom immobiliari. Somni de les classes
treballadores, confoses en els seus somnis de classe mitjana
despolititzada, els blocs i les piscines dibuixen la geografia
d’un simulacre de vida urbana i d’harmonia comunitària
al mateix temps. Els pisos són els nínxols d’aquest somni,
- 8 -
mentre que la piscina és l’escenari artificial d’una idea hi-
potecada de llibertat. S’hi passegen els cossos i s’hi creuen
les mirades, els desitjos insatisfets, l’oci exhibit i les trans-
gressions no dites. «Aquest no és un lloc bonic per viure»,
diu un dels personatges que irromp en la fràgil vida de la
comunitat amb la insolència del seu cos i de les seves pa-
raules. La seva existència serà el rastre del cantó més fosc
que hi ha sempre, amenaçant, sota del que les comunitats
estan disposades a saber d’elles mateixes.
El món de la cultura també s’assembla a una comuni-
tat d’aparences, amb els seus nínxols i els seus escenaris
artificials per fer veure que, junts, som lliures. Quan em
va arribar la proposta de fer aquest pròleg, vaig respondre
el que s’acostuma a respondre en aquests casos: que ja
m’ho miraria, que coneixia el nom de l’autor, és a dir, que
sabia de referència qui era Josep Maria Miró i l’associava a
algun dels seus principals èxits, entre d’altres el molt conegut
El principi d’Arquimedes. Noms i més noms, noms d’autors
i títols que configuren un mapa del que cal saber a la ciutat
de la cultura. Ja no de la cultura general, que avui dia ja
no existeix, sinó de la cultura superficial, que és la que
consumim posant creuetes al que ens queda per veure,
per experimentar, per tastar, per citar, etc. Hauria pogut
continuar, doncs, amb el ritual del que es fa normalment,
que és posar-me a escriure sobre noms i sobre títols, fent
servir el meu propi nom per donar autoritat al pròleg i
fent del pròleg un exercici virtuós de legitimació cultural.
Em vaig resistir, però, a caure a la trampa i, per un instint
gairebé inconscient, vaig retardar el lliurament del pròleg i
- 9 -
vaig esperar no sabia ben bé què. Sense que jo en tingués
ni idea, la Sala Beckett havia programat un cicle dedicat
a l’obra de Josep Maria Miró. I així va ser com la meva
resistència íntima i l’ocasió de fer públiques novament les
obres que acompanyen la que jo prologaria es van trobar.
Escric, ara sí, doncs, des del temps conquerit a contrapel
al temps de la producció cultural. El cap de setmana del
24 i del 25 de febrer de 2018 vaig passar les dues tardes
veient algunes de les obres d’en Josep Maria i amb ell
mateix, conversant, prenent cerveses i fins i tot fent junts
i amb tota la tropa dels seus actors una sonora cassolada
en protesta contra la visita del rei a Barcelona a la porta
mateixa de la Sala Beckett.
Temps viscut, doncs, contra el temps salvatge. Temps
conquerit a la fagocitació dels uns pels altres, a l’explotació
dels uns pels altres, a la instrumentalització dels uns pels
altres. Com a les obres d’en Josep Maria, el temps sempre
passa i ens passa per sobre amb l’ombra de la sospita no
dita. «M’ho expliques?», «Per què no m’ho expliques?»,
són preguntes insistents entre les parelles que surten a les
obres de Miró, també en aquesta. Saben que no s’ho diuen
tot, però sobretot pateixen per no dir-s’ho tot. El silenci
compartit és l’expressió més plàcida de l’amor, no només
de parella, sinó també familiar i d’amistat. Només podem
estar callats amb qui realment tenim i sentim confiança. A
les cases-nínxol dels personatges d’aquesta obra no hi ha
espai per a un silenci acollidor. La por és un aire tòxic que
s’escola per les finestres, per les escales, per les portes mal
tancades, pel reflex del vidre de les cases veïnes, per les
- 10 -
trucades no respostes, pels mòbils que no deixen de sonar,
per les pintades a les parets... En aquesta obra hi ha unes
pintades amenaçadores que protagonitzen les escenes i
els malsons dels protagonistes. Però no diuen res que no
hagi passat. Res que no hagin temut i sabut sempre. Posen
veu al que ningú no s’atreveix a dir. Fan visible que tota
comunitat se sosté en la por de la seva pròpia destrucció.
La vida col·lectiva és un infern, escrivia el filòsof Mer-
leau-Ponty, que tot i així va ser un dels més fins observadors
del sentit del plural de l’experiència i de la impossibilitat de
dir jo sense dir, al mateix temps, nosaltres. Fa un temps,
l’Església catòlica es va atrevir a desmentir l’existència de
l’infern. Però mentrestant, el que ha passat a les nostres
societats és més aviat el contrari: hem acceptat l’infern i
hem descartat el cel. No hi ha horitzó, no hi ha premi, no
hi ha després, no hi ha salvació. Només la irreversibilitat
del mal que ens fem vivint junts. El temps salvatge és el
temps d’aquesta irreversibilitat, on la destrucció apareix
com a inevitable. Ningú té la direcció del pla, ningú deci-
deix exactament res, però el mal està desfermat i només
necessita les escletxes de les nostres vides encaixonades per
estendre’s. Ja no som nens i nenes jugant al voltant d’una
piscina, ningú no pot córrer més que els altres i picar a la
paret dient «casa!». A les cases d’avui, ningú no és a casa.
El mateix Merleau-Ponty escrivia, també, que la veritat
és allà on hem arribat amb els altres, i que, si no, no és a la
veritat on hem arribat. Això no vol dir que el que hi trobem
ens agradi. La veritat no està feta per agradar. Per això ma-
teix tenim tendència a esquivar-la i a muntar-nos, cadascú,
- 11 -
la seva pel·lícula d’autoenganys i d’excuses. Anar junts cap
a la veritat, encara que no ens agradi: potser això és el que
ens ofereix i ens ha ofert sempre el teatre. I potser és per
això que Josep Maria Miró hi va trobar la possibilitat de fer
el que no aconseguia fer amb el periodisme, el seu primer i
estimat ofici. Jo també vaig tenir la temptació periodística,
però la vaig esquivar abans que ell i vaig agafar la tangent
de la filosofia. Els qui busquem els camins de la veritat i ens
disposem a compartir-los amb els altres ens acabem tro-
bant. La condició per emprendre i obrir aquests camins és
no oferir solucions fàcils, no fer-nos trampes, no enganyar
ni autoenganyar-nos. Només així els altres, aquests altres
que no sabem qui són i no ens fa falta demanar-los-ho,
poden sentir-se sol·licitats a acompanyar-nos. Amb els seus
silencis, amb les seves paraules, amb els seus anhels i amb
les seves pors. L’honestedat és l’únic antídot a un món
sense cel. Lluny de tota promesa de salvació, la promesa
de la confiança. Perquè si la salvació és aspirar a tenir-ho
tot, encara que sigui un tot en forma de piscina, confiar és
poder relacionar-nos junts amb el que no sabem.
Marina Garcés
EQUIP ARTÍSTIC
Direcció Xavier Albertí
Escenografia Lluc Castells
Vestuari María Araujo
Il·luminació Ignasi Camprodon
Composició musical Xavier Albertí
So Jordi Bonet
Caracterització Àngels Palomar
Ajudant de direcció Albert Arribas
Ajudanta d’escenografia Mercè Lucchetti
Ajudanta de vestuari Georgina Viñolo
Alumna en pràctiques del MUET Núria Ramis
Producció
Teatre Nacional de Catalunya
Teatre Nacional de Catalunya
Temporada 2017-2018
Direcció artística de Xavier Albertí
Patrocinador del TNC: Fundació Damm
REPARTIMENT
Temps salvatge es va estrenar a la Sala Gran del Teatre
Nacional de Catalunya el 10 de maig de 2018 amb el
repartiment següent:
Manel Barceló
ErnEst
Carme Elias MErcè
Sara Espígul tau
Borja Espinosa Hèctor
Eduard Farelo santi
Marina Gatell BErta
Alícia González Laà HElEna
Míriam Iscla raquEl
Laia Manzanares ivana
Malcolm McCarthy noi
La publicació d’aquest text es va fer mesos abans de
l’estrena de l’espectacle al Teatre Nacional de Catalunya.
A Eva Vallines, gràcies infinites
per la teva amistat i per aquest viatge conjunt
a través del teatre i la paraula.
«Las paredes son la imprenta de los pueblos»
(Rodolfo Walsh)
PERSONATGES
ErnEst
MErcè
tau
Hèctor
santi
BErta
HElEna
raquEl
ivana
noi
/ Indica que la rèplica següent talla immediatament el
que s’està dient.
(...) Indica una rèplica o reacció no verbal. Potser només
un sospir, una mirada, o un petit gest.
* Indica que hi ha un canvi d’espai o de temps.
L’acció de l’obra es desenvoluparà sense talls.
Espais
Bosc.
Quatre habitatges al voltant d’una zona comunitària
amb gespa i piscina.
Els pisos se situaran en una planta superior i a primer
nivell veurem les escales i la zona d’entrada.
(L’acció corresponent a cada un dels espais funcionarà
en paral·lel amb la dels altres.)
Pis 1: Pis d’Hèctor i HElEna.
Pis 2: Pis de santi i BErta.
Pis 3: Pis de raquEl i tau.
Pis 4: Pis de MErcè i ivana
Als pisos es buscarà la manera de diferenciar una zona
on hi ha el tall de paret amb el que seria la zona amb
obertura a l’exterior i des d’on es pot observar el jardí.
Pavelló esportiu.
- 19 -
TEMPS SALVATGE
En la foscor, els fars d’una furgoneta.
La silueta d’un home que observa i busca negui-
tosament alguna cosa.
Veu alguna cosa: potser és la silueta d’un porc
senglar; potser la silueta del
Noi amb un cap de
porc senglar; potser el Noi que fuig corrent.
Descobrim que l’home és
Hèctor. Torna en direcció
als fars. Té la mà ferida. L’observa i fa una expressió
de dolor.
S’està uns segons pensarós.
Agafa un paquet de tabac i n’extreu un cigarret.
L’encén i comença a fumar.
No s’adona de l’arribada d’
ErNEst, que entreveiem
al costat dels llums del vehicle, i l’observa uns
instants.
ErnEst: Quant fa que no plou?
Hèctor: Collons! (Pausa.) Hòstia...
- 20 -
ErnEst, riu. Pausa: No era la meva intenció espantar-te.
Tampoc molestar. (Pausa.) T’has espantat? Molesto?
Hèctor: (...)
ErnEst: La furgoneta és teva?
Pausa.
Hèctor: Sí...
ErnEst: Ets d’aquí, oi?
Hèctor: Sí, què vols dir?
ErnEst: Pensava que no fossis de fora... un estranger.
Un lloc... estrany per aturar-s’hi.
Pausa.
Hèctor: He baixat per fer un cigarro.
ErnEst: No hi fumes, a dins?
Hèctor: Prefereixo no fer-ho... No m’agrada anar tot el
dia amb l’olor de fum.
ErnEst: Transportista?
Hèctor: (...)
ErnEst: Si t’hi passes el dia... deus ser-ho.
Hèctor: Sí.
ErnEst: Què hi portes?
Hèctor: Et puc ajudar en alguna cosa?
- 21 -
ErnEst: Et molesta que et doni conversa?
Hèctor: Ja t’ho he dit: he sortit per fumar un cigarro...
Per pixar i fumar un cigarro. Això i prou.
ErnEst: Has pixat?
Hèctor: (...)
ErnEst: Fumes molt? Vull dir... Quants te’n fumes al dia?
Hèctor: Mira... si no t’importa...
ErnEst: Ja ho veig: et molesta.
Hèctor: Qui ets?
ErnEst: Els llums et deuen enlluernar i deus intuir la meva
silueta. No pots veure’m la cara. Tampoc què hi porto a
la mà. (Pausa.) Entenc que et pugui resultar incòmode.
Pausa.
Hèctor: Tu i jo ens coneixem...
ErnEst: Què t’hi has fet, a la mà? Té mala pinta, hauries
de desinfectar-t’ho.
Hèctor: Ens coneixem, o no?
ErnEst: Vols saber moltes coses per haver-te aturat en
un lloc on no hi hauries de ser...
Hèctor: Què vols?
ErnEst: Hauries d’anar amb una mica més de compte.
- 22 -
Hèctor: (...)
ErnEst: Ets transportista. Jo m’encarrego que ningú es
fiqui on no s’ha de fotre. Anaves per la comarcal i has
agafat un trencant. Has decidit fer un cigarro. Al trencant
hi ha un cartell: «Propietat privada». Però et venia de
gust fumar. Has baixat. Dius que pixar i fumar. Jo només
t’he vist fumar. Ho posa ben clar: «Propietat privada».
Hèctor: No m’hi dec haver fixat.
ErnEst: Ja... (Pausa.) Deu ser això.
Hèctor: (...)
ErnEst: He sortit de sobte. No t’ho esperaves i, fins i
tot, m’ha semblat que t’has espantat. (Pausa.) T’has
espantat? (Pausa.) No sembles de la classe de persones
que s’espanta així com així. (Pausa.) Això sí, una mica
inconscient sortir de la furgoneta i deixar les claus a
dins... La càrrega, amb allò que sigui que hi portis... Ja
l’has descarregat, oi? O, no? O l’has perdut? Segons
qui podria aprofitar que t’has apartat per entrar-hi de
sobte; posar-la en marxa; fer mitja volta i fotre el camp.
O pitjor... tirar endavant, envestir-te i deixar-te tirat.
(Pausa.) Aquest tipus de coses passen. No em preguntis
per què. Hi ha persones per tot.
Hèctor: Tres mesos ben bons... Encara no hem entrat a
l’estiu i sembla que no té intenció de fer-ho. Diuen que
pot anar per llarg. No és gens normal en aquest temps.
ErnEst, riu: Ara no sabia de què em parlaves...
- 23 -
Hèctor: La teva pregunta.
ErnEst: Sí... Ja... Tres mesos sense ploure. No ets de la
classe de persones que s’espanten. Potser per dins tre-
moles però ets capaç de reprendre una pregunta deixada
a l’aire potser per ensenyar un cert aire de serenitat...
de calma... o per intentar fer temps.
Hèctor: (...)
ErnEst: El canvi climàtic, deu ser això tan imprevisible
com el que pugui fer un home que es troba una fur-
goneta abandonada al mig del bosc. Et deu agradar
molt fumar que hagis fet aquest recorregut només per
baixar i fer un cigarro aquí tot sol. Una simple guspira
ho podria arrasar tot. Has apagat bé el cigarro? Asse-
gura-te’n. No hauries de fumar. Fes el que vulguis però
aquí no. No hauries d’haver-te desviat de la carretera.
(Pausa.) Estàs casat?
Hèctor: La teva veu em resulta familiar... Ens coneixem?
ErnEst: És tard. Torna a casa teva. La teva doneta...
segur que tens una doneta... es deu preguntar on ets...
per què encara no has arribat... Ho sap ella? Sé el que
has sortit a buscar.
Hèctor: (...)
ErnEst: No saps com les gasto, així que no juguis... Busca
que no hagi quedat cap burilla a terra.
Hèctor: Com?
- 24 -
ErnEst: Busca que no hagi quedat cap burilla a terra.
Hèctor: És una broma?
ErnEst, acosta la mà en què porta una pistola davant el
far del vehicle: Veus què hi tinc a la mà? Ets a prop i tinc
bona punteria. Així que no m’ho facis repetir.
Hèctor s’ajup.
ErnEst: Ara compta en veu alta. Fins a dos-cents... No se
t’acudeixi aixecar el cap ni deixar de fer-ho abans. Quan
arribis a dos-cents, entra a la furgoneta i fot el camp.
No et vull tornar a veure per aquí. Un... dos... Continua!
Hèctor: Tres... quatre... cinc... sis... set... vuit...
ErNEst es posa a xiular i se’n va.
Veiem aparèixer un bloc de cases que deixen veure
l’interior dels habitatges.
*
Per damunt del bloc de cases, la figura del
Noi jove
que hi camina.
*
HElEna: Nou.
raquEl: (...)
HElEna: Nou pintades. N’han arribat a comptar nou:
davant de l’institut, als edificis de la rotonda, a la pla-
ça... Nou.
- 25 -
raquEl: Això és el que volen: que en parlem.
HElEna: Fa angúnia.
raquEl: Helena, portem tot el dia amb aquest tema.
Deixem-ho estar.
HElEna: No et preocupa?
raquEl: Em sembla una gamberrada. Això i prou.
HElEna: Ja però...
raquEl: I l’Hèctor? (Pausa.) Com està? Fa dies que no
el veig.
HElEna: Deu estar per arribar. De fet... Ja hauria de ser
aquí.
raquEl: Sí, és tard... I aquesta calor... És insuportable.
Si ara fa aquest temps imagina’t /
HElEna: Tu també tornes tard.
raquEl: Els preparatius de la festa... És una feinada però
valdrà la pena. I com està?
HElEna: Què?
raquEl: L’Hèctor.
HElEna: Ah... Bé. Suposo.
raquEl: Suposes...
HElEna: Si et soc sincera, gairebé no el veig. Des que té
la furgoneta, no para. Està content.
- 26 -
raquEl: Me n’alegro.
HElEna: Ja anava sent hora que... Va ser una bona idea...
una bona inversió... Tant de temps a casa sense res es
consumia... Quan jo arribava de la feina, me’l trobava
allà i... Ara per sort torna a estar animat. Amb el meu sou
anàvem fent... Encara no era preocupant, però ell... No
ho portava gens bé. Ara no para ahir el van trucar per
un trasllat... també ha repartit caixes per a magatzems
i comerços... Ha corregut la veu, la gent en parla bé i
el van trucant. Així que... toquem fusta. (Entren MErcè
i ivaNa.) Mira... La Mercè...
MErcè, a les dues dones: És la Ivana, la meva neta.
raquEl: No sabia que tinguessis una neta.
MErcè: Són la Raquel i l’Helena. També viuen aquí.
HElEna: És la filla de /
MErcè: Sí, de la Carla.
HElEna: És ben igual que quan era jove. També ha vingut
la Carla?
MErcè: No vindrà.
HElEna: Com està? Fa anys que no es deixa veure per
aquí.
MErcè: Només la Ivana.
HElEna: Si un dia ve, avisa’m... m’encantaria saludar-la i /
- 27 -
MErcè: La Ivana s’estarà amb mi uns dies... una tem-
porada.
HElEna: De vacances?
Ivana: No... Només fins que se’m pugui treure de sobre.
MErcè: Ivana...
Ivana: Què passa?
MErcè: Res... Deixa-ho estar.
Ivana: Aquest és un lloc bonic per viure-hi?
raquEl: Sí, és clar. Hi estaràs bé. Ja ho veuràs que /
HElEna: Sí, t’agradarà... és tranquil i /
Ivana: Tranquil? (Pausa.) Si us plau... No continuïs o em
deprimiré. (A MErcè.) Dona’m les claus.
MErcè: Ara entrem.
Ivana, referint-se a la maleta: Vull deixar això i posar-me
el biquini.
MErcè: El biquini, ara? Per què?
Ivana: Com a mínim hi ha piscina.
MErcè: Ara vols anar a la piscina? No veus l’hora que és?
Ivana: Per què no?
Pausa.
- 28 -
MErcè, a les dues dones: Aquest temps no és normal.
Diuen que encara pujaran més les temperatures.
HElEna: Ara ho dèiem.
raquEl: Es veu que estem en alerta d’incendis i encara
falten setmanes per l’estiu.
ivaNa se’n va.
MErcè, surt darrere seu: Ivana...
raquEl: Qualsevol cosa que necessitis... que necessiteu...
HElEna: Sí... si necessiteu /
Ivana: Una mica de diversió. Això és el que ens faria falta.
MErcè, a les dues dones: Gràcies... a totes dues. (Abans
d’entrar a l’edifici.) Per cert, quan entreu i sortiu... asse-
gureu-vos que la porta de l’entrada quedi ben tancada.
raquEl: És clar.
MErcè: Esteu al cas d’això de les pintades, oi?
raquEl: Sí... Estigues tranquil·la, Mercè. Sempre ho
comprovem.
MErcè: La nit passada... No vau sentir res?
raquEl: Què hauríem d’haver sentit?
MErcè: Com si algú caminés sobre les nostres cases.
ivaNa riu escandalosament.
- 29 -
MErcè surt darrere seu i entren a l’edifici.
HElEna: Pensava que la Mercè i la Carla estaven bara-
llades...
raquEl: Per què?
HElEna: Quants anys fa que va marxar?
raquEl: Ni idea. Molts.
HElEna: No s’ha deixat veure mai més per aquí. Almenys
jo no l’he tornada a veure. No en parla mai. Ni tan sols
sabia que la Carla havia tingut una filla. Per això m’he
imaginat que /
raquEl: Potser ho estan. Que hagi vingut la filla de la
Carla no vol dir res.
HElEna: Ja...
raquEl: En tot cas, a casa de cadascú... (Pausa.) No és
cosa nostra.
HElEna: Què ha volgut dir amb això que si la nit passada
vam sentir /
raquEl: Potser li farà bé tenir companyia.
HElEna: I tu?
raquEl: Jo no vaig sentir res. Jo només estic sola uns
dies...
HElEna: Ja... Quan torna?
- 30 -
raquEl: La setmana vinent.
HElEna: Per què no vens alguna nit? Dius que fa dies
que no veus l’Hèctor... Saps com t’aprecia. Sopem junts
i et farem una mica de companyia.
raquEl: Jo no sento ningú caminar sobre les nostres
cases. Aquests dies gairebé agraeixo estar sola. No arribo
a tot i així em puc concentrar amb la feina.
HElEna: Està ben arreglada la Mercè.
raquEl: (...)
HElEna: Quin caràcter aquesta nena...
raquEl: És jove i... /
HElEna: Has vist com la tracta?
raquEl: Fem un sopar un dia d’aquests. Sí... Estaria bé.
HElEna: Diuen que t’hi presentaràs.
raquEl: Això diuen?
HElEna: És veritat?
raquEl: La gent xerra molt. Massa.
HElEna: Si saps a què em refereixo... vol dir que /
raquEl: No vol dir res. (Pausa.) Ja es veurà.
HElEna: Presenta-t’hi. La gent... caus bé. Els agrades.
raquEl: Quina gent?
- 31 -
HElEna: La gent... La gent en parla. I ho veuen bé.
raquEl: Bah!
Les dues dones avancen cap al bloc de cases.
*
A l’interior dels pisos:
Pis 1: Pis d’
Hèctor i HElENa.
Pis 2: Pis de
saNti i BErta. saNti està assegut al sofà
amb paperassa. No està gaire concentrat en el que
està fent.
Pis 3: Pis de
raquEl i tau. No hi ha ningú en el
moment d’inici de l’escena.
raquEl és en una altra
habitació que no veiem.
Pis 4: Pis de
MErcè. Acaben d’entrar MErcè i ivaNa.
MEr: No cal que siguis tan desagradable. Són les
meves veïnes.
Ivana, surt d’una habitació que no veiem. Va en biquini:
Tampoc que quan et parlen de la meva mare canviïs de
tema.
MErcè: No m’agrada haver de donar explicacions a nin-
gú. Com menys expliques, menys et pregunten.
Ivana: En parlaran igualment.
MErcè: Què fas així?
- 32 -
Ivana: Fa calor.
MErcè: Vesteix-te.
Ivana: M’asfixiaré.
MErcè: Ivana...
Ivana: Si com a mínim tinguessis aire condicionat. Tinc
ganes de ficar-me a l’aigua.
MErcè: Ara vols anar a la piscina?
Ivana: Sí, què?
MErcè: Ja t’he dit que /
Ivana, riu: Què?
MErcè: Ara no.
Ivana: És una piscina comunitària... per als veïns... Com
si m’hi vull posar a les tres de la matinada. O és que
teniu horaris?
MErcè: Ivana... No m’ho facis repetir.
Ivana: També podries venir. No et faria cap mal. Potser,
fins i tot, se t’estovaria una mica la pell.
MErcè: Ves a canviar-te! (Pausa.) No et pensis que per
a mi és fàcil.
Ivana: No esperis que ho sigui. Soc la primera que tinc
ganes de fotre el camp d’aquest lloc com més aviat
millor.
- 33 -
Al pis de raquEl sona el telèfon en l’espai que veiem
a escena però no hi ha ningú.
santI, a BErta, que és en un altre costat del pis, que no
veiem: Berta...
HElEna, surt de la cuina amb una samarreta d’Hèctor
als dits: Hèctor?
santI: Berta!
off BErta: Què vols?
HElEna: Hèctor? (Anant-se’n cap a una altra habitació
que no veiem.) Ets aquí?
off Hèctor: Soc a la dutxa... Ara surto.
MErcè, sense moure’s d’on s’ha assegut: Ivana...
santI: Pots venir?
BErta, entrant a l’espai on hi ha saNti: Què vols ara?
santI: «Tornarem»... Plural. No està parlant d’un.
Està —estan— parlant en nom de diverses persones...
No ho sé... Un grup...
MErcè, sense moure’s d’on s’ha assegut: Ivana, bonica...
santI: La conjugació del verb engloba un grup de per-
sones que estan de pas... Potser són aquí i a punt de
marxar. Potser van ser-hi en el passat i pensen tornar-hi
en un futur quan...
BErta: Quan què?
- 34 -
MErcè, sense moure’s d’on s’ha assegut: Ivana... po-
dríem...
santI: No ho sé... Però hi ha un «quan».
BErta: Què vols dir?
MErcè, sense moure’s d’on s’ha assegut: Ivana...
santI: Una de les pintades és diferent. Hi ha un «quan»
al final de la frase.
BErta: De debò que m’has fet venir per això? Hem
quedat que jo faria el sopar perquè havies de corregir
exàmens.
santI: Sí però... la frase /
BErta: Què passa? Et penses que és una qüestió lingüísti-
ca i que com a professor de llengua en trauràs l’entrellat?
santI: No és una frase innocent.
BErta: No. Això és evident. Innocent, no ho és però...
o els corregeixes o vens a la cuina a ajudar-me. T’ha
quedat clar?
Hèctor ha sortit de la dutxa.
santI, mentre BErta se’n va: Claríssim...
MErcè, sense moure’s d’on s’ha assegut: Ivana... Què
et ve de gust fer?
HElEna: Què ha passat?
- 35 -
Hèctor: Res...
HElEna: Hèctor... La samarreta està estripada.
Hèctor: Des de quan remenes les escombraries?
MErcè, sense moure’s d’on s’ha assegut: Ivana... Què
et ve de gust fer demà?
HElEna: Vas esgarrinxat.
Hèctor: No és res.
HElEna: Què t’ha passat a la mà?
Hèctor: M’ho he desinfectat.
HElEna: La samarreta està estripada, vas esgarrinxat i
això de la mà... T’ho hauria de veure algú, sembla una
ferida profunda.
Hèctor, agafant la samarreta: No ha passat res!
HElEna: Com que /
Hèctor: Des de quan remenes les escombraries?
MErcè, sense moure’s d’on s’ha assegut: Ivana... Estàs
enfadada?
HElEna: He tirat una cosa al cubell i he vist la samarreta
que t’has posat avui. No m’ho penses explicar?
Hèctor: No hi ha res a explicar.
HElEna: Vols que em preocupi...
Hèctor: Helena...!
- 36 -
HElEna: M’ho expliques?
MErcè, sense moure’s d’on s’ha assegut: Ivana... Demà
pots anar a la piscina... ara és tard, no ho veus?
Hèctor: Descarregant.
HElEna: T’has fet això descarregant?
Hèctor: La samarreta era vella, m’anava justa...
HElEna: I les esgarrinxades?
MErcè, sense moure’s d’on s’ha assegut: Ivana... Vine...
Em sap greu, de veritat.
HElEna: Descarregant, també?
Hèctor: Uns esbarzers... coses que passen...
MErcè, sense moure’s d’on s’ha assegut: Ivana... No
volia... Creu-me.
HElEna: Uns esbarzers?
Hèctor: Sí, al bosc. He passat per allà. Hi havia alguna
cosa al camí... He baixat de la furgoneta... era fosc... Se
m’ha clavat un tros de branca al palmell de la mà... Les
esgarrinxades, uns esbarzers... no els he vist...
HElEna: Què hi feies al bosc? (Pausa.) També esgarrin-
xades al pit. Anaves sense samarreta?
Hèctor, agafant-li la samarreta i anant-se’n a la cuina:
Helena... per favor! Vaig a llençar-la, si no t’importa...
MErcè, sense moure’s d’on s’ha assegut: Ivana...
- 37 -
Ivana, entrant on és MErcè. Encara va amb biquini: Millor
aquest, no? (Pausa.)
MErcè: Ivana...
Ivana: Deixa de repetir el meu nom! D’acord? Tants anys
sense dir-lo i ara sembla que el gastaràs en un moment!
Deixa’m tranquil·la, collons!
MErcè es queda sola.
Torna a sonar el telèfon al pis de
raquEl.
raquEl l’agafa.
raquEl, al telèfon: Per què no em truques al mòbil? Ho
fas per controlar si soc a casa?
HElEna: Li he dit a la Raquel que vingui un dia a sopar.
Hèctor: Perfecte...
raquEl, al telèfon: On vols que sigui? Em passo el dia
entre l’institut i el pavelló.
HElEna: Potser es presenta a l’alcaldia.
Hèctor: Sí?
HElEna: M’ho han dit diverses persones. L’hi he pregun-
tat. Ella no m’ha dit ni que sí ni que no.
Hèctor: Si no t’ha dit ni que sí ni que no, per què dius
que s’hi presentarà?
HElEna: He dit que potser. Ella no m’ha dit que no.
- 38 -
raquEl, al telèfon: Com et trobes?
HElEna: I això de les pintades?
raquEl, al telèfon: És clar... Ja tinc ganes que tornis...
Hèctor: Quines pintades?
raquEl, al telèfon: Les pintades?... Com ho saps?
HElEna: No en saps res?
raquEl, al telèfon: No te n’he dit res perquè...
HElEna: Avui no es parla d’altra cosa.
raquEl, al telèfon: Qui hagi estat vol que en parlem...
I ho ha aconseguit.
Hèctor: Què ha passat?
raquEl, al telèfon: Fins i tot t’han enviat un missatge
per dir-t’ho! Per això em truques?
HElEna: Han fet unes pintades. N’hi ha per diferents
llocs.
raquEl, al telèfon: Sí... També una davant de l’institut.
Ens l’hem trobada només arribar, al matí.
Hèctor: Pintades... i què?
BErta, entrant on és saNti: Vens a sopar?
HElEna: El mateix escrit en totes les pintades.
santI: Hauríem d’anar amb compte.
BErta: Per què?
- 39 -
raquEl, al telèfon: Que vigili? No siguis alarmista...
Hèctor: M’ho dius o ho he d’endevinar?
santI: Això de les pintades...
HElEna: Fa angúnia repetir el que hi posa.
BErta: Un altre cop?
Hèctor: Què hi han escrit?
raquEl, al telèfon: El que ja et deuen haver explicat:
«Tornarem per violar les vostres dones».
HElEna: «Tornarem per violar les vostres dones».
santI: Han escrit... «Tornarem per violar les vostres do-
nes»... No una... diverses... en diversos llocs.
MErcè: Hi posa «Tornarem per violar les vostres dones».
Ivana... Hauríem d’anar amb compte.
Hèctor: «Tornarem...»
HElEna: «...per violar les vostres dones».
raquEl, al telèfon: Sí... Sí... «Tornarem per violar les
vostres dones»!
BErta, juntament amb raquEl: «Tornarem per violar les
vostres dones.» (Anant-se’n.) Vens a la cuina?
raquEl, al telèfon. Anant cap a una altra habitació
fora d’escena: Ja ho he sentit no sé quantes vegades!
Tothom... Així que prou.
- 40 -
Hèctor: Qui pot haver-ho fet?
HElEna, sortint: No ho sé.
Ivana, entrant on és MErcè. Porta un altre biquini: No
trobes que aquest em queda millor? (Pausa.) Si posa
«les vostres dones» pots estar tranquil·la. Jo no soc de
ningú, i menys d’aquí.
MErcè: N’ets filla. A partir d’ara hi viuràs.
*
ivaNa surt cap a l’exterior i s’estira en una gandula
per prendre el sol.
S’ha fet de dia. Els pisos, els veiem amb activitat de
primera hora del matí.
saNti i BErta es preparen per sortir a treballar.
raquEl, al telèfon: M’has de trucar cada dia? Sí, jo estic
bé. I les pintades, les van netejar. Així que tot bé, en ordre
i esperem que la gent se’n vagi oblidant. Tu, la primera.
santI: On tinc la cartera?
BErta: He de recordar jo on deixes les coses?
raquEl, al telèfon: M’agafes a punt de sortir. (Acos-
tant-se a la finestra.) Quan arribis te’n trobaràs una que
es passa el dia prenent el sol. La neta de la Mercè. Es veu
que té una neta. (...) Va arribar fa uns dies. Del no-res,
de cop i volta. (...) Per què? (...) És clar... Oi tant! Només
tindries ulls per a mi! (...) Perquè et conec perfectament.
- 41 -
Ho portes a l’ADN. Exactament com el teu pare a qui
sempre has criticat. (...) És clar que sí... Gairebé m’ho
puc imaginar (amb uns segons de diferència al relat de
raquEl, tau entrarà pel jardí reproduint la seqüència)
entres per la zona de la piscina —ho podries fer per un
altre costat, però mai se sap si hi haurà una noia maca en
biquini. Te la trobes. T’atures i apartes un segon les ulle-
res de sol. Dius alguna cosa simpàtica per començar-hi
a parlar. A la mínima li deixaràs anar que ja t’estranyava
no haver-la vist abans... que arribes d’un congrés. Les
teves il·lustracions i fotografies són l’hòstia... corren i les
coneixen a tot el món. Potser l’hi diràs després, però l’hi
acabaràs dient. El primer que faràs serà preguntar-li el
nom... (raquEl desapareix d’escena.)
tau: Com et dius?
Ivana: Ivana...
tau: Et diré Iguana, estirada aquí sembles un rèptil.
Ivana: Molen, els rèptils. Em pots dir Iguana.
tau: Ets molt blanca, posa’t protecció.
Ivana: Vols fer-ho?
tau: Si no fos per la panxa i que he de desfer la ma-
leta... potser. Vinc d’un congrés, molts dies fora. Soc
il·lustradora, faig fotos... Tinc la sort que corren per mig
món. Abans que m’ho preguntis em dic Tau. (Assenya-
lant.) Visc en aquest pis, amb la Raquel.
- 42 -
Ivana: Ah! Les bollos! Mola, el teu nom.
tau: Me’l vaig inventar.
Ivana: De quant estàs?
tau: Sis mesos.
Ivana: Sort.
tau: Què vols dir?
Ivana, riu: Això: sort. Fas bones fotos?
tau: Boníssimes. (Anant-se’n.) Ens veurem segur.
saNti ha sortit del bloc i es troba tau.
santI, a tau: Ja et tornem a tenir per aquí! Ja m’han dit
que estàs triomfant /
Ivana: Tau!
tau: Què?
Ivana: Quan necessitis una model... ja ho saps!
tau: Ho tindré en compte. (A saNti.) Cap a l’institut?
santI: La Raquel ja deu ser-hi des de fa una hora. Potser
més. Li hauries de parar els peus.
tau, entrant al bloc: Ho veig difícil. Ja saps com és. Vaig
a deixar tot això.
santI, anant-se’n: Fins aviat.
saNti fa per sortir.
- 43 -
Ivana, a saNti: No t’han dit que és de mala educació
no saludar?
santI: T’hi passes el dia. Vigila no et quedis fregida.
Ivana: Fregida ja m’hi té la Mercè, per això estigues
tranquil.
santI: Ets la seva neta, oi?
Ivana: Com ho has endevinat? També us té fregits els
veïns?
santI: És una bona dona. Discreta. Gairebé no es fa
notar. Li dius Mercè?
Ivana: No em surt dir-li d’una altra manera.
santI: M’havien comentat que la filla de la Carla corria
per aquí.
Ivana: Així ja m’havies vist?
santI: Sí. Altres dies, prenent el sol.
Ivana: Per què no m’havies saludat?
santI: Si no ho he fet és perquè no ens hem creuat.
Ivana: Ah! Així m’has estat mirant des de darrere els
vidres de casa teva...
santI: (...)
Ivana: I tu? Qui ets?
santI: Santi. Visc allà.
- 44 -
Ivana: Ivana, però em pots dir Iguana. Sabent que mi-
res... a partir d’ara em posaré encarada cap allà perquè
em puguis veure millor.
santI: Em sembla que ets una mica descarada. En cap
moment he dit que mirés.
Ivana: Però sí que ja m’havies vist i que no ens hem
creuat. Vius sol?
santI: No, amb la Berta, la meva companya...
Ivana, riu: Companya...!
santI: Què et fa riure?
Ivana: L’he vista. Em sembla que sé qui és. Està bona,
encara que li diguis «companya».
santI: Què té de dolent?
Ivana: Ho trobo... cursi. És com si no hi poguessis follar,
amb una «companya». Perquè folleu, oi? Tens un altre
piti?
santI: I tu l’edat per fumar?
Ivana: Per comprar-ne no. Per fumar és cosa meva. Tens
algun problema en convidar-me?
santI: Si no pots comprar-ne, jo tampoc te’n donaré.
Ivana: Santi... Au va! No fotis!
santI: Soc professor d’institut... Els meus alumnes tenen
la teva edat. Com pots entendre...
- 45 -
Ivana: Què?
santI: No quedaria bé que donés un cigarro a algú que
no té l’edat per comprar-ne i menys que aquest algú
tingui la mateixa edat que els meus alumnes.
Ivana: «No quedaria bé»... Si no fossis professor no hi
tindries problema.
santI: Això ho has dit tu.
Ivana: Fas classes al mateix institut que la Raquel?
santI: Sí.
Ivana: Ella n’és la directora, oi?
santI: Des de fa un parell d’anys.
Ivana: És bona?
santI: La gent n’està contenta.
Ivana: I tu?
santI: (...)
Ivana: Què et sembla?
santI: (...)
Ivana: Com ho portes?
santI: Bé... No entenc la pregunta.
Ivana: Ja... (Riu.) De què fas classe?
santI: De llengua.
- 46 -
Ivana, riu. Treu la llengua ostentosament: Que interes-
sant... i quina llàstima...
santI: Quina llàstima, què?
Ivana: No haver tingut mai un profe de llengua com tu.
santI: Què vols dir?
Ivana: M’has entès perfectament. Trobes que aquest és
un lloc bonic per viure-hi?
santI: Sí, és clar.
Ivana: Així eres de la colla de la meva mare...
santI: De la colla... Amics, sí... Fa anys... érem joves. Fa
molt que no la veig, com està?
Ivana, robant-li el cigarret que s’està fumant: Morta.
santI: Com?
Ivana: Morta. (Tornant-li el cigarret.) Gràcies. Fa tres
setmanes... o et penses que he vingut a aquesta merda
de lloc per gust?
Pausa.
MErcè, sortint del seu bloc: Ivana... Bon dia, Santi!
Ivana, a saNti: Si te la vols endur a classe... ara és el
moment.
santI: Bon dia, Mercè!
MErcè: Veig que ja us heu conegut /
- 47 -
santI: Sí... encantadora...
ivaNa en veure que MErcè s’acosta, s’aixeca i se’n
va sense dir res.
MErcè, referint-se a ivaNa: Ja ho veus... Convida’m a un
cigarro. Els adolescents són complicats. La Carla tampoc
va ser fàcil. Tu eres tranquil, un bon nano. (Agafant el
cigarro que li dona saNti.) Gràcies. No els devies portar
gaires complicacions a casa teva.
santI: Com tots, suposo. Hi ha un moment en què estem
condemnats a no entendre’ns.
MErcè: De vegades dura massa.
santI: És normal. T’ho dic per experiència: cada dia
m’enfronto amb un munt d’aquesta edat.
MErcè, riu: Tens raó.
santI: La tindràs gaires dies per aquí?
MErcè: T’ho ha explicat, oi?
Pausa.
santI: Sí... M’ho ha dit.
MErcè: Això abans era un lloc tranquil, Santi. Ens conei-
xíem tots. No ens havíem de preocupar per res. Ara, no
em preguntis per què però ha canviat. La Ivana m’arriba
de cop. Fa molts anys que estic sola, a la meva. Vaig
tirar endavant la gestoria i m’ha anat bé. Ningú m’ha
- 48 -
regalat res però me n’he sortit... No et creguis que no
em sap greu tot aquest temps sense parlar-me amb la
Carla. Va ser ella que va decidir anar-se’n. Ara, de cop,
aquesta mala notícia, i em trobo a casa amb algú que
no conec i que és la meva neta. Ni tan sols me’n sento,
d’àvia. La va tenir tan jove que... penso que podria ser
filla meva. Se li assembla tant. Té l’edat de la Carla una
mica abans que marxés. És com si haguessin passat disset
anys i ens tornéssim a trobar en el mateix punt. No sé
gaire què fer, ni si me’n sortiré. Saps? La Carla ja havia
tingut la Ivana i un dia...
santI: (...)
MErcè: (...)
santI: Un dia, què?
MErcè: Per què la Carla no es podria haver fixat en algú
com tu? (Pausa.) Perdona. No sé per què ho he dit.
santI: Has dit que un dia...
MErcè: Vaig arribar a casa i vaig sentir plors i... era la
Ivana. Era damunt del meu llit. La Carla havia vingut,
l’havia deixat i havia marxat. Tenia mesos, no parava de
plorar i jo... vaig presentar-me al seu pis. Hauries d’haver
vist on vivia i de quina manera... L’hi vaig tornar. Li vaig
dir que ja sabia on era casa seva i que si volia podia...
Veníem de tantes enganxades i problemes que... tampoc
sé si li ho vaig dir de debò. Va ser l’últim cop que ens
- 49 -
vam veure. Ara és com si m’ho hagués tornat a fer però
no l’hi puc tornar. Deus pensar que soc...
santI: Mercè... No penso res. No et jutjo... Només... Si
necessites qualsevol cosa...
MErcè: Ahir, altres dies a la nit... no has sentit com si
algú caminés sobre les nostres cases?
santI: No...
MErcè: Quan entris i surtis... assegura’t que la porta de
l’entrada quedi ben tancada.
santI: Estigues tranquil·la. Sento molt això de la Carla.
MErcè, tocant-lo amb un gest de tendresa: Gràcies,
Santi.
saNti se’n va.
MErcè es queda uns segons sola. Fa per anar-se’n a
dins i es creua amb ivaNa, que surt.
MErcè: Estarem gaires dies així?
Ivana: Com?
MErcè: Si jo surto, tu te’n vas cap a dins. Si jo entro, tu
tornes a sortir.
Ivana: Veig que ho has entès perfectament. No havies
d’anar-te’n?
MErcè: He d’anar un moment a la gestoria a buscar
alguns documents i així podré fer feina des de casa i
- 50 -
després podem fer alguna cosa juntes. Vols acompa-
nyar-m’hi?
Ivana: No. Prendré el sol. Per mi no cal que facis res que
no faries. Puc estar-me sola i ho prefereixo. Ja has vist
que faré el possible per esquivar-te.
MErcè, anant-se’n: No trigo. Tornaré d’aquí a una mica.
BErta ha sortit del bloc i es troba ivaNa.
Des del seu pis,
tau les observa.
Després d’observar, agafarà una càmera i farà algu-
nes fotos, pensant que no se n’adonen.
Ivana: Berta! Per què no vens i prenem el sol juntes?
Pausa.
BErta: Me’n vaig a treballar. (Pausa.) No ens coneixem,
oi?
Ivana: Ets la «companya» del professor. Ara, fa res, amb
ell, parlàvem de tu. Està bo. És un madurito interessant.
Tens bon gust.
BErta: (...)
Ivana: La meva mare vivia aquí de jove. També eres
amiga seva?
BErta: Qui és?
Ivana: La filla de la Mercè. Va pirar abans que jo nasqués.
- 51 -
BErta: Fa poc temps que hi soc, des que estic amb en
Santi. Gairebé cinc anys.
Ivana: Oh! Fa molt poc... (Rient.) Si encara sou uns
tortolitos! Honey moon!
BErta: (...)
Ivana: No saps si en Santi i la meva mare eren molt
amics? Carla... T’ha dit res d’alguna Carla?
BErta: No em sona que hagi parlat de cap Carla... No
ho sé... Potser sí, ara mateix...
Ivana: El «professor» m’ha clavat la mirada com si em
conegués. Com si tingués al davant la meva mare. M’ha
semblat que devia ser això... o no? Per què em podria
mirar d’aquella manera, si no? Tothom diu que soc igual
que ella, però tu no la coneixies...
BErta: No... (Pausa.) Què passa? Per què em mires així?
Ivana: Estàs molt bona. Va... Faràs tard... Has vist que
ens estan «espiant»?
BErta: Qui?
Ivana: No et giris. En un dels pisos. Fa estona que ens
mira. Estàs espantada?
BErta: Per què hauria d’estar-ho? Qui ens mira?
Ivana: No per això! Aquí tots us passeu el dia mirant...
Vaig d’una cosa a l’altra /
BErta: Doncs per què?
- 52 -
Ivana: Les pintades.
BErta: No.
Ivana: Que bé! La Mercè està paranoica... que vigili
que... que no sé què... Paranoica...! Està bé que una
tia guapa com tu no estigui espantada.
BErta: Vaig tirant o faré tard.
Ivana: Tenim pendent això de prendre el sol i fer-la petar.
Quan surtis... assegura’t que tanques bé la porta.
ivaNa es queda sola. Fa alguna cosa per alertar
tau que s’ha adonat que les estava observant. tau
s’aparta.
*
Espai buit. Només una cistella de bàsquet. Entra
saNti i s’atura, com fent temps, rumiant alguna cosa.
Entra raquEl. Agafa una pilota de bàsquet que hi
ha dins d’una caixa. saNti ha agafat una pilota. La
fa botar a terra. La llança. Fa cistella.
raquEl: Bona punteria.
santI: Encara estic en forma.
raquEl: Què hi fas aquí? No em veus prou hores?
santI: Ja és hora d’anar plegant, no?
raquEl: Ara pensava anar-me’n però abans /
- 53 -
santI: Quanta gent pot cabre aquí dins?
raquEl: Molta.
santI: Quanta calcules que vindrà?
raquEl: Esperem que molta, també. Si no omplim... Si
no arribem a la meitat... seria una llàstima, no?
santI: La meitat... igualment seria molta gent.
raquEl: Sí, molta.
santI: Diuen que està fet... que et presentes a l’alcaldia.
T’han demanat ser cap de llista.
raquEl: Qui ho diu?
santI: No puc revelar les meves fonts.
raquEl: Santi... No et facis l’inter