.
2
LA FESTA MAJOR DE GRÀCIA / TIERRA SIN PRIMAVERA
Lluís Capdevila
LA FESTA MAJOR DE GRÀCIA
TIERRA SIN PRIMAVERA
Lluís Capdevila
Edició a cura de Just Cortès
Epíleg de Just Cortès i Francesc Foguet
ISBN: 978-84-94401-60-2
Lluís Capdevila (Barcelona, 1893-Andorra la Vella, 1980) és un dels escriptors
més singulars, i alhora un dels més prolífi cs, de la dra matúrgia catalana de
l’exili republicà. Si bé avui dia el seu nom és desconegut per al gran públic, això
es deu al fet que —com s’esdevé amb la immensa majoria dels seus companys
de ploma— l’exili, la carena del qual mai no va remuntar, li va estroncar la
trajectòria professional i el reconeixement de què gaudia fi ns a l’ensulsiada.
I és que, abans de 1939, l’escriptor Lluís Capdevila és conegut amb escreix pel
públic barceloní, si més no per un sector molt específi c d’aquest: les classes
menestrals i populars, assistents habituals del teatre que es representa en els
escenaris del Paral·lel i lectores fi dels d’una certa mena de novel·les i de les
capçaleres populars, deganes de la premsa nostrada, L’Esquella de la Torratxa
i La Campana de Gràcia, de les quals Capdevila, a la dècada dels vint, n’és el
director i un dels principals redactors.
La festa major de Gràcia (1952) és un sainet que, mig de veres mig de broma
però amb un marcat to de denúncia, exposa la situació difícil dels refugiats
catalans a França en el context de les esperances que desperta, a mit jan
i fi nal de la dècada dels quaranta, la victòria aliada en la Segona Guerra
Mundial, en la mesura que l’anhel més gran que tenen els refugiats és la
concreció del retorn a la pàtria, així com la restauració del règim republicà
un cop les democràcies occidentals hagin contribuït a fer fora del poder el
general Franco, una circumstància que els ha de permetre abandonar la sala
d’espera que és l’exili.
Tierra sin primavera (1954), escrita en llengua castellana, és una sàtira descar-
nada d’un règim dictatorial que evoca, òbviament, el del general Franco, així
com de l’Espanya d’aquells anys foscos de repressió injustifi cada per part dels
vencedors, desigualtats immenses entre rics i pobres i oprobis constants als
vençuts de la mà d’un règim aparentment sòlid i consolidat, però que, en el
fons, està podrit i corcat per les seves pròpies misèries i contradiccions. L’obra,
de caràcter coral, amb cent i escaig personatges i de considerable extensió,
barreja drama amb humor, realisme amb evocació poètica, i es desenvolupa,
un rere l’altre i en contraposició, al llarg dels diferents escenaris que poblen,
de grat o per força, la munió de tipus que Capdevila retrata: d’un costat, els
espais immunds dels oprimits; de l’altre, els hàbitats luxosos però degradats
dels opressors, i, enmig, els ínfi ms espais de llibertat i de rebel·lia en què
esclata la contestació al règim i al dictador, fi nalment derrotats i enderrocats.
T
E
A
T
R
E
N
A
C
I
O
N
A
L
D
E
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
TEATRE CLÀSSIC
TEATRE CLÀSSIC
.
LA FESTA MAJOR DE GRÀCIA
TIERRA SIN PRIMAVERA
TEATRE CLÀSSIC
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot
ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, tret de l’excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a l’editor
o a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer
còpies digitals d’algun fragment d’aquesta obra.
Primera edició: juny del 2015
Edita: Arola Editors
ISBN: 978-84-94401-60-2
Arola Editors
Polígon Francolí parcel·la 3 nau 5 - 43006 Tarragona
Apt. Correus 253 - 43080 Tarragona
Tel. 977 553 707 - Fax 902 877 365
arola@arolaeditors.com
www.arolaeditors.com
@ dels textos: hereus de Lluís Capdevila
@ de l’epíleg: Just Cortès i Francesc Foguet
Disseny gràfic: Arola Editors
Disseny portada: Antoni Torrell
Il·lustració portada: caricatura de Lluís Capdevila feta per Jaume Passarell
Impressió: Gràfiques Arrels
Dipòsit legal: T 782-2015
Col·lecció Textos a Part
Aquesta edició ha comptat amb la col·laboració dels següents organis-
mes de la Universitat Autònoma de Barcelona: Aula de Teatre, Cultura
en Viu, Biblioteca d’Humanitats, Departament de Filologia Catalana i
Grup de Recerca en Arts Escèniques.
LA FESTA MAJOR DE GRÀCIA
TIERRA SIN PRIMAVERA
DUES OBRES DEL TEATRE
DE L’EXILI REPUBLICÀ
Lluís Capdevila
Edició a cura de Just Cortès
Epíleg de Just Cortès i Francesc Foguet
- 7 -
SOBRE AQUESTA EDICIÓ
L’escriptor Lluís Capdevila escrivia els seus textos a mà,
amb una lletra, dit sigui de passada, gens llegívola. Ara bé,
també resulta comú i habitual que, junt amb els originals
manuscrits, existeixi una versió mecanografiada, realitzada
en la majoria de les ocasions pel seu nebot Carles Capdevila
Mur. Una versió mecanografiada —i, en comptades ocasions,
més d’una— que té com a característica més rellevant que
acostuma a tornar a ser revisada per Capdevila i que incor-
pora, per tant, ben sovint, anotacions i petites modificacions
posteriors, a mà, amb la lletra de l’autor, quan no, en altres
casos, esmenes, correccions profundes i nous passatges o es-
cenes que s’afegeixen a les peces i les canvien de dalt a baix.
En el cas que ens ocupa, val a dir que l’original de la pri-
mera de les obres inèdites que aquí editem, La festa major de
Gràcia, començada l’any 1945 a Ax-les-Thermes i enllestida,
finalment, a Poitiers el 1952, està escrit a mà, a l’exili francès
en què viu Capdevila, en cinquanta-vuit quartilles, algunes
de les quals a doble cara. De més a més d’aquest original
manuscrit, se’n conserven dues còpies mecanografiades,
que fa l’efecte que són d’elaboració força posterior i que
contenen nombrosos afegits respecte de l’original manus-
crit. Ambdós textos són gairebé idèntics, amb l’excepció de
quatre paraules escadusseres que canvien de l’un a l’altre i
- 8 -
d’unes correccions a mà, que apareixen només en una de
les dues versions i que no semblen fetes de cap manera
per l’autor, raó per la qual no les hem pres en consideració.
Són aquests dos textos definitius que l’autor conserva en
el seu arxiu personal actualment dipositat a la Biblioteca
d’Humanitats de la UAB junt amb l’original primicer, i que,
per tant, tot indica que Capdevila dóna per bons i com a
darreres versions o textos definitius de la peça, els que hem
utilitzat per confegir l’edició que aquí es presenta, confron-
tats pel que fa als pocs dubtes que aquests textos susciten
amb l’original manuscrit.
Quant als criteris d’edició emprats, val a dir que s’han
respectat els textos mecanografiats en tot allò que no vul-
neren les normes ortogràfiques vigents. Així i tot, hem de
fer constar unes intervencions mínimes: s’hi han substituït
alguns barbarismes pels seus homòlegs normatius (repeu
per repisa, parsimònia per catxassa, retarden per retrassen,
arrissada per rissada, la resta per els demés); s’hi han nor-
malitzat algunes formes estranyes o en desús (vaig, vam i
van per vàreig, vàrem i varen; se sent per s’oeix; entra per
se n’entra; aquí per ací; perquè per car; això per ço; vàter
per W.C. o per water closet), i, finalment, s’ha adaptat
mínimament la puntuació.
Força més complicada ha estat, però, l’edició de la se-
gona de les obres inèdites, Tierra sin primavera, confegida en
llengua castellana també a l’exili francès, l’any 1954. L’obra
consta d’un manuscrit d’uns cent seixanta-sis fulls numerats,
alguns a doble cara; d’un text mecanografiat posterior,
confegit per setanta-quatre fulls, la majoria dels quals amb
afegits i correccions manuscrits de Capdevila respecte del que
es disposa en el text manuscrit primicer, que, dissortadament,
es conserva incomplet (manquen dinou fulls, en concret, les
- 9 -
planes que haurien d’anar numerades nou a vint-i-set), i, de
més a més, d’un sobre amb setze fulls que contenen tres
escenes afegides a l’obra, probablement a començament de
la dècada dels seixanta. Aquests fulls, en realitat, haurien
de ser no menys de divuit, perquè contenen dos salts en la
numeració i en el decurs de l’acció. Tot plegat ha fet que
hàgim confegit l’edició que aquí presentem a partir del text
mecanografiat que també conté múltiples correccions a mà
introduïdes per Capdevila, el qual hem completat, pel que fa
als fulls mecanografiats perduts, amb el text manuscrit origi-
nal i, quant a les tres noves escenes, amb els fulls manuscrits
de l’autor en què es contenen, les quals hem incorporat, de
manera congruent amb el desenvolupament de l’acció i a
manca de cap indicació per part de Capdevila del lloc exacte
en què s’havien de situar més que l’afegit de tres ordinals a
la numeració de les escenes posteriors, de la X (que acaba
esdevenint la XIII) endavant, com a escenes VI a VIII. Totes
les intervencions fetes, però, s’expliciten en nota a peu de
pàgina en l’edició del text definitiu.
Més enllà d’això, la intervenció en l’edició, com en el
cas de l’altra peça editada, ha estat mínima: s’hi han arran-
jat algunes incongruències o errates que atenyien el nom
d’algun dels personatges; s’hi ha substituït un catalanisme
(repanchingado per repapado), s’han normalitzat algunes
formes verbals arcaiques o en desús (entra per se entra, se
va per vase, me dio per diome, se vio per viose, se oyen per
óyense) i s’ha adaptat mínimament la puntuació. Val a dir,
per acabar, que el conjunt de les notes a peu de pàgina,
tant de l’un com de l’altre text són totes alienes als originals
inèdits i, per tant, són, amb afany explicatiu i esclaridor, obra
del curador.
- 10 -
En darrer terme, last but not least, vull expressar el meu
agraïment a totes les persones i institucions que han contribuït
d’una manera o altra al bon fi d’aquesta edició: el conjunt de la
família Capdevila i, molt especialment, el Sr. Carles Capdevila
Mur, la senyora Mercè Bausili, l’amic Francesc Foguet, la Uni-
versitat Autònoma de Barcelona, l’Aula de Teatre de la UAB,
el Teatre Nacional de Catalunya i, és clar, la Nina, perquè ja
fa moltes primaveres, deu!, que el sol llueix, caminem ple-
gats i ens en sortim. Per a ella, aquest devessall de paraules.
Just Cortès
- 11 -
Índex
La festa major de Gràcia 13
Tierra sin primavera 57
Epíleg 241