Felip Cortiella i Ferrer (Barcelona, 1871-1937). Aquest escriptor anarquista, tipògraf i agitador cultural és fonamental per entendre la història del teatre ideològic a Catalunya durant el primer terç del segle xx, com a promotor del teatre de tesi —amb reivindicacions de l’amor lliure, del trencament dels rols femenins tradicionals o de l’ús del català en la lluita proletària—, precursor del teatre documental —amb títols com El Morenet, una obra anterior al teatre de Juli Vallmitjana en què es retrata una realitat gitana profundament marcada pel joc i la prostitució— i, fins i tot, del teatre autobiogràfic.
El seu nom està estretament vinculat a les Vetllades Avenir organitzades en diversos teatres del Paral·lel, en les quals, a més de donar a conèixer drames socials d’autors com Mirbeau, Ibsen o el mateix Cortiella, també s’hi realitzaven conferències i altres activitats per difondre els valors anarquistes entre els obrers barcelonins i alguns membres de les elits culturals de l’època, confrontant-se amb l’hegemonia del lerrouxisme que imperava a l’avinguda.
L’activisme de Cortiella va fer que la seva veu ocupés un lloc sovint incòmode, i alhora emblemàtic, en la cultura del seu temps. Tant és així que, mesos després de la seva mort, l’Ajuntament de Barcelona va rebatejar el carrer dels Àngels com a «carrer de Felip Cortiella», però amb la victòria franquista el seu nom va acabar sent retirat d’aquesta via que actualment uneix la Biblioteca de Catalunya o l’Institut d’Estudis Catalans amb el MACBA.