Novetats | Temàtiques | Col·leccions |

ATENCIÓ. Tenim problemes amb les paraules accentuades, estem treballant per solucionar-ho.



   Engany


Harold Pinter
Miquel Berga (traducció)


  
Tematiques:  
Premis:  
premi nobel 2005
Idioma:  
Catala
Col·lecció:  
Volum:  
14
Enquadernació:  
Rústica.
Edició:  
desembre 2001
Format:  
12 x 16,5
Tintes:  
Negre.
Pàgines:  
132
ISBN:  
8495134780
Preu:  
9 €
Stock:  
Disponible


Amb el peculiar llenguatge dramatic que l’ha convertit en un classic del segle XX, Pinter explora les tensions de la vida en parella davant l’aparició inevitable d’un tercer element. Amb la contenció narrativa habitual i silencis carregats de contingut, els tres personatges centrals han de gestionar el sexe, l’adulteri, el desig, el dolor o la rabia i, tanmateix, saber-se amics, bons amics. Engany pot semblar un estudi precís sobre els mecanismes psicologics dels homes per conviure amb la traició pero l’obra, estructurada com l’intent de seguir el rastre de la fletxa del temps des del moment present, acaba mostrant que el gran traidor, el que causa els estralls irreparables en tots els implicats, és el temps mateix.
Estrenada al National Theatre de Londres el 1978, Engany ha estat present sovint als escenaris anglesos. Cal remarcar la producció de l’Almeida el 1991 i el seu retorn al National Theatre el 1998, vint anys després de l’estrena. L’obra ha estat portada al cinema en un film (Betranyal) protagonitzat per Jeremy Irons.




Harold Pinter
PREMI NOBEL DE LITERATURA

Harold Pinter va néixer a l’East End de Londres el 1930. Fill d’un sastre jueu, va iniciar la seva carrera al teatre com actor. La seva primera obra The Room es va estrenar a Bristol el 1957. Va ser, pero, l’estrena a Londres de The Birthday Party, l’any següent, el que va fer emergir Pinter com una de les figures més originals en l’intens moment de canvi que vivia l’escena anglesa de finals dels cinquanta. Entre la seva extensa producció cal destacar The Caretaker (1960), No Man’s Land (1975) o Bretayal (1978). Pinter ha estat, també, guionista de pel·lícules de culte com The Servant o The French Lieutenant’s Woman entre altres.
La llengua dramatica de Pinter –caracteritzada per les repeticions del llenguatge col·loquial, les frases amb dobles sentit, les dificultats de comunicació, les pauses i els silencis- l’han convertit en una veu única en el panorama teatral i ha generat fins i tot un neologisme: pintoresc. El teatre pintoresc s’associa igualment als temes –mai plantejats explícitament- que són habituals en la seva producció: amenaces d’origen desconegut, fantasies erotiques, obsessions i gelosies, inquietants percepcions de la realitat. Els seus poemes i textos dispersos sobre teatre i sobre política s’han agrupat recentment en un sol volum, Various Voices (1998).



Miquel Berga


Tots els Drets Reservats .
Premsa | Contactar | Condicions de compra | Accés professionals | Qui som? | On som? | Inici