Novetats | Temàtiques | Col·leccions |

ATENCIÓ. Tenim problemes amb les paraules accentuades, estem treballant per solucionar-ho.



   Amat


Lurdes Malgrat
Anton Roca


  
Tematiques:  
Idioma:  
Catala
Col·lecció:  
Volum:  
15
Enquadernació:  
Rústica.
Edició:  
abril 2005
Format:  
12,5 x 15
Tintes:  
Color.
Pàgines:  
72
ISBN:  
849636612X
Preu:  
9 €
Stock:  
Disponible


anton roca, nom comú del que una vegada era un nom propi, ha estat el primer pas d’un periple de recerca interior envers una quimerica equivalencia entre el ser, en sentit absolut, i allo que creus o penses ser.
Poder dir que ja no et reconeixes amb aquell cos que es veu quan ets davant d’un mirall, fóra ja una fi ta important.
Ara, arribats els , aquest viatge m’ha portat, per casualitats degudes a bons amics, davant les paraules de l’Amat.
Escrites des d’una perspectiva intensament femenina, com un mirall posat al davant amb la intenció de reconeixer-s’hi.
He jugat amb el refl ex d’aquesta feminitat, tal com l’he rebuda de les paraules de Lurdes
Malgrat, tot fent-la un improbable refl ex propi.
lurdes malgrat, nom que cita anton roca amb la intenció de fer-lo nom propi, ha estat el primer pas per sostreure el laberint interior envers una impossible equivalencia entre l’ésser i el món.
Poder dir que et reconeixes en el cos que es fragmenta i no tremolar, fóra i és una fi ta
important.
Ara, arribats els que toca, els camins creuats m’han portat, potser per atzar, a bons amics, davant les imatges de l’Amat.
Mirades des d’una perspectiva intensament dual, han provocat un mirall poliedric de milers de refl exos on reconeixer-s’hi.
He acceptat, gairebé del tot, la provocació de la mirada, tal com l’he rebuda de les visions d’anton roca, tot fent-la una perspicaç lectura de reflexos.
AMAT és una paraula de dos significats.
AMAT és un camí que es descompon i es compon.
AMAT és una negació i també una afirmació.



Lurdes Malgrat





Anton Roca
Anton Roca, nom comú del que una vegada era un nom propi, ha estat el primer pas d’un periple de recerca interior envers una quimerica equivalencia entre el ser, en sentit absolut, i allo que creus o penses ser.
Poder dir que ja no et reconeixes amb aquell cos que es veu quan ets davant d’un mirall, fóra ja una fi ta important.
Ara, arribats els , aquest viatge m’ha portat, per casualitats degudes a bons amics, davant les paraules de l’Amat.
Escrites des d’una perspectiva intensament femenina, com un mirall posat al davant amb la intenció de reconeixer-s’hi.
He jugat amb el refl ex d’aquesta feminitat, tal com l’he rebuda de les paraules de Lurdes Malgrat, tot fent-la un improbable reflex propi.

Tots els Drets Reservats .
Premsa | Contactar | Condicions de compra | Accés professionals | Qui som? | On som? | Inici