Novetats | Temàtiques | Col·leccions |

ATENCIÓ. Tenim problemes amb les paraules accentuades, estem treballant per solucionar-ho.



   La rambla de les floristes
Comèdia en tres actes

Josep Maria Sagarra, de
Guillem Martínez (proleg)

  
Temàtiques:  
Idioma:  
Català
Col·lecció:  
Volum:  
9
Enquadernació:  
Rústica
Edició:  
setembre 2019
Format:  
120 x 165
Tintes:  
Negre
Pàgines:  
132
ISBN:  
978-84-12027-94-5
Preu:  
12 €
Stock:  
Disponible


A la Rambla de les Flors, s'hi passegen amb tota promiscuïtat les múltiples facetes de la calidoscòpica realitat barcelonina. Testimoni d'excepció de les agitacions polítiques, la parada de l'Antònia ofereix perfums i colors a tothom que s'hi vol acostar, mentre resta fidel al passeig que l'ha vist créixer. I avui, vuit dècades després que Josep M. de Sagarra escrivís la seva oda al carrer més emblemàtic de Barcelona, la Rambla continua vertebrant les confluències de la nostra realitat. Un clàssic del teatre català en què ressonen les commo-cions polítiques de dos moments estructurals en la nostra història recent. Per una banda, l'estrena va ser el març del 1935, mesos després que Lluís Companys proclamés l'Estat Català. Per una altra banda, l'obra està ambientada poc abans de la revolució de la Gloriosa de 1868, amb què es posaria fi a les tres dècades del regnat d'Isabel II.



Josep Maria Sagarra, de
(Barcelona, 1894 – 1961). Entre la seva producció teatral més coneguda destaquen títols com La filla del carmesí (1929), La corona d’espines (1930), L’Hostal de la Gloria (1931), El Cafe de la Marina (1933) o La Rambla de les Floristes (1935). Així mateix, cal destacar les seves traduccions teatrals de Shakespeare i la seva intervenció en la realització d’algunes de les revistes musicals més famoses del Paral·lel, com Charivari (1927).

La poesia de Josep Maria de Sagarra va contribuir a la seva popularitat, amb poemaris com Cançons de rem i de vela, i en la seva obra narrativa destaquen la novel·la Vida privada (1932) o les seves Memories (1954). Sagarra va col·laborar assíduament amb diaris com La Publicitat o La Vanguardia, va ser membre de la Reial Academia de Bones Lletres, president de l’Institut d’Estudis Catalans i Mestre en Gai Saber.



Guillem Martínez


Tots els Drets Reservats .
Premsa | Contactar | Condicions de compra | Accés professionals | Qui som? | On som? | Inici