Novetats | Temàtiques | Col·leccions |

ATENCIÓ. Tenim problemes amb les paraules accentuades, estem treballant per solucionar-ho.



   Poesia escènica XIX: Retorn al verb


Joan Brossa
Héctor Mellinas (Ed.)
Maria Moreno (pròleg)

  
Temàtiques:  
Idioma:  
Català
Col·lecció:  
Volum:  
216
Enquadernació:  
Rústica
Edició:  
gener 2020
Format:  
165 x 120
Tintes:  
Negre
Pàgines:  
264
ISBN:  
978-84-121295-6-4
Preu:  
12 €
Stock:  
Disponible


Diada de vent, El circ dels galls, La mina desapareguda, Mala estrella i Repartiment de la vida són les peces de 1958 que aplega el present volum, juntament amb Els beneficis de la nació (1959), una obra discutida i censurada en el moment de la seva publicació.
Es tracta d'una selecció de textos en què el lector-espectador no hauria d'acostar-se al diàleg amb la voluntat de reconèixer una trama, sinó que la paraula és aquí examinada com a objecte estètic autònom alhora que Brossa ens permet de resseguir les implicacions de la conversa tot desvetllant-nos un subconscient lingüístic col.lectiu que ens transporta pels viaranys d'una poesia al mateix temps familiar i desconeguda: el refrany, la dita, la paraula i el proverbi ens guien a través de les accions proposades per als personatges.
De manera que el lector-espectador cal que jugui entre els diversos fragments d'un trencaclosques que, per completar-se, demana de les seves aportacions en una maniobra lúdica preconcebuda que fa trontollar els fonaments de la percepció teatral.






Joan Brossa
Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) és un autor prolífic en tots els generes que practica. Comença la seva trajectoria durant els anys quaranta, de la ma de J.V. Foix, Joan Miró i Joan Prats. Fou cofundador de les revistes Algol (1946-47) i Dau al Set (1948). Malgrat una intensa activitat desplegada des dels seus inicis, no fou fins a l’any 1970 quan comença a ser conegut des del punt de vista literari gracies a la publicació de Poesia Rasa i els volums poetics que el seguiren, i de tota la Poesia escenica (entre 1973 i 1983). En el terreny plastic, la seva obra no comença a difondre’s fins al 1986, data de la primera exposició antologica a la Fundació Miró, Joan Brossa o les paraules són les coses. A partir d’aquest moment Brossa s’imposa com una de les figures cabdals de la literatura i l’art catalans contemporanis.
Tot i que considera el seu teatre com a «poesia», el nombre de peces teatrals escrites és superior al de poemaris: més de tres-centes vint peces, de llargada molt desigual. Se n’hi troben de presidides pel dialeg, d’altres per l’acció, o d’altres pel tema, en que sempre es pot descobrir d’alguna manera el particular «enraonar a partir del silenci» de Brossa.
La present edició vol posar a disposició del públic lector tota l’obra teatral del poeta en petits volums que en facilitin la lectura i la representació. La intenció és la de fer reviure la poesia escenica de Brossa des de la mateixa concepció que ell en tenia: «jo entenc el teatre com una activitat retreta dintre regions poetiques».



Héctor Mellinas




Maria Moreno


Tots els Drets Reservats .
Premsa | Contactar | Condicions de compra | Accés professionals | Qui som? | On som? | Inici