Novetats | Temàtiques | Col·leccions |

ATENCIÓ. Tenim problemes amb les paraules accentuades, estem treballant per solucionar-ho.



   Poesia escènica XXI: Convencions conscients


Joan Brossa
Francesc Foguet (pròleg)
Héctor Mellinas (edició)

  
Temàtiques:  
Idioma:  
Català
Col·lecció:  
Volum:  
218
Enquadernació:  
Rústica
Edició:  
gener 2020
Format:  
165 x 120
Tintes:  
Negre
Pàgines:  
252
ISBN:  
978-84-121424-0-2
Preu:  
12 €
Stock:  
Disponible


En els cinc títols aplegats en el present volum, El sarau (1963), El temps escènic (1963), No era ara (1965), Xeix o tres actes de comèdia (1965) i Al Canigó ja no hi ha àguiles (1965), Joan Brossa treballa a fons la potencialitat del discurs dels personatges que, des d'unes situacions naturalistes en aparença, deriva de manera intermitent cap a un llenguatge teranyina que té afinitats amb la dramatúrgia el.líptica d'Eugène Ionesco i Samuel Beckett i que sovint tendeix a juxtaposar imatges de caire surrealista.
Es tracta de cinc peces que mostren un dramaturg en plena maduresa creativa amb un domini extraordinari dels recursos i els procediments dramàtics, amb una gran capacitat per manipular gèneres diversos i ajustar-los als personatges i a la seva tipificació social.
Alhora, el lector hi observarà una preocupació creixent per articular una crítica a la dictadura franquista, per fer prendre consciència de l'immobilisme de les classes populars - o , s'exclama el Vell inconformista de El sarau- i per desarmar ideològicament una de les forces socials que donava cobertura al règim: la burgesia catalana.






Joan Brossa
Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) és un autor prolífic en tots els generes que practica. Comença la seva trajectoria durant els anys quaranta, de la ma de J.V. Foix, Joan Miró i Joan Prats. Fou cofundador de les revistes Algol (1946-47) i Dau al Set (1948). Malgrat una intensa activitat desplegada des dels seus inicis, no fou fins a l’any 1970 quan comença a ser conegut des del punt de vista literari gracies a la publicació de Poesia Rasa i els volums poetics que el seguiren, i de tota la Poesia escenica (entre 1973 i 1983). En el terreny plastic, la seva obra no comença a difondre’s fins al 1986, data de la primera exposició antologica a la Fundació Miró, Joan Brossa o les paraules són les coses. A partir d’aquest moment Brossa s’imposa com una de les figures cabdals de la literatura i l’art catalans contemporanis.
Tot i que considera el seu teatre com a «poesia», el nombre de peces teatrals escrites és superior al de poemaris: més de tres-centes vint peces, de llargada molt desigual. Se n’hi troben de presidides pel dialeg, d’altres per l’acció, o d’altres pel tema, en que sempre es pot descobrir d’alguna manera el particular «enraonar a partir del silenci» de Brossa.
La present edició vol posar a disposició del públic lector tota l’obra teatral del poeta en petits volums que en facilitin la lectura i la representació. La intenció és la de fer reviure la poesia escenica de Brossa des de la mateixa concepció que ell en tenia: «jo entenc el teatre com una activitat retreta dintre regions poetiques».



Francesc Foguet
Professor de literatura catalana a la UAB



Héctor Mellinas


Tots els Drets Reservats .
Premsa | Contactar | Condicions de compra | Accés professionals | Qui som? | On som? | Inici