|
|
Poesia escènica XXII: Anys de pau
Joan Brossa
Enric Gallén (pròleg)
Héctor Mellinas (edició)
|
|
| Temàtiques: |
|
|
| Idioma: |
|
Català
|
| Col·lecció: |
|
|
| Volum: |
|
219 |
| Enquadernació: |
|
Rústica
|
| Edició: |
|
gener 2020 |
| Format: |
|
165 x 120 |
| Tintes: |
|
Negre |
| Pàgines: |
|
268 |
| ISBN: |
|
978-84-121424-1-9 |
| Preu: |
|
12 € |
| Stock: |
|
Disponible |
|
A les peces recollides en aquest darrer volum de la reedició del teatre complet, Joan Brossa hi revisa un conjunt de situacions pròpies de la vida quotidiana de la societat catalana de la primera meitat dels seixanta, aquella que uns determinats sectors van etiquetar com els <feliços seixanta > .
Si a Quart minvant o els nassos històrics hom copsa la crítica valenta a la corrupció de l'Administració franquista i al poder manipulador de l'Església, a Viatges Barcarola i a Diumenge, Brossa mostra algunes de les manifestacions sorgides de la naixent societat de consum catalana i abandona temporalment l'ambient menestral per encarar-se lúcidament al burgès des de la perspectiva de l'home i de l'escriptor compromès amb el seu temps històric. També, com a Únicament, des de la comicitat més lírica. Obres, doncs, que semblen respondre de manera punyent a l'humiliant muntatge franquista oficial de la celebració històrica del règim anomenada < 25 años de Paz > .
En canvi, amb les dues peces restants, L'emplaçament del rellotge i La son del gall, una comèdia interrompuda i un espectacle, respectivament subtitulats, Brossa deixa de banda les referències temporals en favor d'una irregularitat que no obeeix a cap correspondència argumental.
Joan Brossa
Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) és un autor prolífic en tots els generes que practica. Comença la seva trajectoria durant els anys quaranta, de la ma de J.V. Foix, Joan Miró i Joan Prats. Fou cofundador de les revistes Algol (1946-47) i Dau al Set (1948). Malgrat una intensa activitat desplegada des dels seus inicis, no fou fins a l’any 1970 quan comença a ser conegut des del punt de vista literari gracies a la publicació de Poesia Rasa i els volums poetics que el seguiren, i de tota la Poesia escenica (entre 1973 i 1983). En el terreny plastic, la seva obra no comença a difondre’s fins al 1986, data de la primera exposició antologica a la Fundació Miró, Joan Brossa o les paraules són les coses. A partir d’aquest moment Brossa s’imposa com una de les figures cabdals de la literatura i l’art catalans contemporanis.
Tot i que considera el seu teatre com a «poesia», el nombre de peces teatrals escrites és superior al de poemaris: més de tres-centes vint peces, de llargada molt desigual. Se n’hi troben de presidides pel dialeg, d’altres per l’acció, o d’altres pel tema, en que sempre es pot descobrir d’alguna manera el particular «enraonar a partir del silenci» de Brossa.
La present edició vol posar a disposició del públic lector tota l’obra teatral del poeta en petits volums que en facilitin la lectura i la representació. La intenció és la de fer reviure la poesia escenica de Brossa des de la mateixa concepció que ell en tenia: «jo entenc el teatre com una activitat retreta dintre regions poetiques».
Enric Gallén
Héctor Mellinas
|
