Caterina Albert Paradís (L’Escala, 1869-1966). Dramaturga, poeta, narradora, prosista i pintora. Filla de terratinents, el pare és advocat professional i serà alcalde de l’Escala i diputat provincial. Creix entre el poble natal i Barcelona. Formació autodidacta, amb la mare i l’àvia. Poliglota. La primera vocació és la pintura, que encara avui desconeixem. Exposa un oli el 1896 a l’Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona. L’any següent comença a publicar, poemes d’amor, a l’Almanach de la Esquella de la Torratxa (1897-1900), ja amb pseudònim masculí. I un any després, el 1898, presenta als Jocs Florals d’Olot el poema Lo llibre nou i el monòleg La infanticida. Guanya els Jocs, però el terrabastall que causa el monòleg és immens. Decideix a partir de llavors signar Víctor Català, nom que farà servir sempre. Dramaturga prolífica, complexa, agosarada, coneix bé el clima teatral europeu en què s’inscriu. De criteri lingüístic treballat i propi, s’oposa a les normes fabrianes. La seva dilatada vida és rica en tots els gèneres literaris que conrea, en teatre de manera experimental, tant en temes com en tècniques i mirada escènica.

Mercè Ibarz Ibarz (Saidí, Baix Cinca, 1954), és una escriptora, periodista cultural investigadora i professora. Va iniciar la seva trajectòria com a periodista durant la transició espanyola, el 1976, com a redactora del diari Avui, formant part de la primera generació de periodistes que van començar la seva vida professional escrivint directament en català. Narradora i assagista, com a escriptora es va donar a conèixer el 1993 amb La terra retirada, crònica de les transformacions del món rural contemporani vistes des de Saidí i relat biogràfic. Ha destacat com a biògrafa de l’escriptora Mercè Rodoreda i ha publicat recerques i estudis sobre Luis Buñuel i sobre cinema documental. Actualment és columnista de l’edició catalana d’El País  i del diari digital Vilaweb.