llunes de paper Israel Clara  Cristina  Àlvarez Roig (epíleg) Pia Tasselli (Textos de) Josep Tero (Textos de) Robert Brufau Niubó (Textos de) Carles Bros (Textos de) Vinyet Panyella (pròleg)

Temàtiques:   Poesia, Art i regal Idioma:   Català, Italià Col·lecció:   Enquadernació:   Rústica Edició:   Octubre 2021 Format:   168 x 225 Tintes:   Color Pàgines:   172 ISBN:   978-84-124279-8-1 Preu:   24 € Stock:   Disponible

Ella es va convertir en l’única imatge d’aquestes llunes de paper, en una dolça obsessió, en la dona del cap suaument inclinat, en la línia reiterada just al centre exacte del firmament travessant-lo, ferint-lo, la tendresa de l’horitzó. La imatge d’una bevedora, d’una somiadora, d’estels em fascinava i vaig pintar la sèrie [...] perquè el cosmos es vessés dins d’uns quadres de poeta que potser retinguin la darrera lluna de l’univers. 
[frament del poema La buveuse d’étoiles, d’Israel Clarà]

En les seves llunes subjau l’altra cara, la que mai no veiem i que és la de la mort i l’oblit. L’artista l’evoca precisament no mostrant-la i, amb aquesta decisió, ens diu que la vida és fràgil i efímera. La mancança, la por de perdre el que estimem, la soledat i la impotència davant de les adversitats són ben presents, però en el mateix acte de plasmar aquestes emocions Israel Clarà les exorcitza com si amb cada traç esquincés la pell del dolor fent que cicatritzi en el rostre d’una lluna que no és de paper sinó de carn i ossos. També hi ha un fort component eròtic que es fa palès amb la posició del rostre de la dona, amb els llavis sempre receptius a beure’s el nèctar d’un sol que gira entorn seu perquè el poeta la situa al bell mig de l’univers, com a receptacle i portadora de la llum i de l’única certesa: l’amor com a motor i agent transformador del món, el poema que mai no s’ha d’acabar perquè sempre hi hagi un nou horitzó possible. És aquest mosaic de poemes, textos i quadres que teniu entre les mans. 
[de l’epíleg de Cristina Àlvarez Roig]




Israel Clara 
Israel Clara (Badalona, 1975) va estudiar Filosofia en la Universitat de Barcelona (UB). És autor de més de vuitanta obres entre poesia i novel·la i ha escrit en catala, castella i italia. Ha traduit poetes del Renaixement com Dant, Petrarca, Vittoria Colonna, Gaspara Stampa, Veronica Franco, Chiara Matraini, Michelangelo, Lorenzo de’ Medici (el cançoner Per natural desig, en catala, única traducció en el món, Omicron, 2008) i altres autors com Cardarelli, Ragazzoni, Pavese i Merini.
Entre les seves publicacions destaquen les novel·les historiques Estatuaria de cendra (Llibres de l’Índex, 2002), La casa daurada (Omicron, 2007) i els poemaris Pluja de nit (Viena, 2010), Llibre dels morts (Viena, 2010), Finestra líquida (Omicron, 2013), Un te de gessamins (Omicron, 2014), El més preciós dels dies (2017), amb coberta de Joan-Pere Viladecans, i Sereníssim somni (2019). També ha publicat, amb Cristina Alvarez Roig, el llibre d’haikus i tankas L’omega de la rosa (Gregal, 2019). Amb Orbites en sincronia (Edicions del Sud, 2020) Israel Clara va obtenir el III Premi de Poesia Torre de Piles.
Llunes de paper recull en la seva quarta secció el conjunt de textos, poemes i quadres que formen part de l’exposició homonima de l’autor que es va inaugurar en la Casa de Cultura de Llança el novembre del 2021 i que va tenir continuitat en d’altres ciutats de Catalunya.




Cristina  Àlvarez Roig




Pia Tasselli




Josep Tero




Robert Brufau Niubó




Carles Bros




Vinyet Panyella