Novetats | Temàtiques | Col·leccions |

ATENCIÓ. Tenim problemes amb les paraules accentuades, estem treballant per solucionar-ho.



   Dramaturgues d'abans d'ara
Divuit autores de l'escena catalana 1965-1995

Aïda Ayats (Ed.)


  
Temàtiques:  
Idioma:  
Català
Col·lecció:  
Volum:  
44
Enquadernació:  
Rústica
Edició:  
Maig 2025
Format:  
170x 240
Tintes:  
Negre
Pàgines:  
592
ISBN:  
978-84-129831-7-3
Preu:  
24 €
Stock:  
En premsa


De Capmany, Gras i Rodoreda a Ragué-Arias, Roig i Oliver. Seguint el testimoni de Dramaturgues de postguerra, la present antologia aspira a reconstruir una cadena soterrada del repertori del teatre català contemporani, tot recuperant una mostra de dramaturgues que exerceixen entre la dècada de 1960 i principis dels anys noranta, aquelles generacions prèvies a l'inici de la professionalització de les autores en el nostre sistema teatral. D'aquí el títol d'aquest recull, Dramaturgues d'abans d'ara, perquè representen una baula immediata per a entendre la situació actual d'escriptores com Mercè Sarrias, Lluïsa Cunillé, Helena Tornero o Clàudia Cedó. En la present selecció, s'hi superposen diverses generacions: grosso modo, es poden dividir entre les que respiren els aires de la República, i les que s'eduquen en l'opressió franquista, que s'ocupen d'iniciar els moviments feministes dels anys seixanta. De fet, des dels anys setanta i vuitanta es reclamen espais lliures de desqualificacions; les dramaturgues de la postguerra i la Transició s'han de reconèixer com el que són: autores que qüestionen la realitat i evidencien la podridura de l'statu quo que les cenyeix, que trenquen la idealització i es mostren com són, reconciliant-se amb el gènere; escriptores que, en paraules de Roig, troben en l'expressió literària -perquè una manera de transgredir les normes és escrivint- un espai de llibertat. Dones que com Nora s'atreveixen a obrir la porta i sortir a la intempèrie. Gràcies a elles, la porta ha restat oberta, i els miralls, esquerdats.
Dramaturgues d'abans d'ara. Divuit autores de l'escena catalana 1965-1995. En aquest aplec s'hi inclouen quinze obres, més les sis de l 'apèndix, escrites en llengua catalana entre el 1965 i el 1995. Els textos reunits comparteixen tant una elevada qualitat literària com un intens interès històric, tenint present que alguns fins i tot assoleixen el rang de manifest escènic, com és el cas de Dones i Catalunya. Com en el volum anterior, les obres antologades són interessants, valuoses i, fins i tot, imprescindibles, filles d'uns temps sociològicament convulsos, que comencen a desconstruir el marc referencial fortament masculinitzat que impera arreu. Tant Dramaturgues d'abans d'ara com Dramaturgues de postguerra permeten entrar en contacte amb un teatre doblement eclipsat: escrit en temps de postguerra i Transició, i signat per dones. Ambdues tries reivindiquen presències que no volen romandre invisibles; pretenen ser, senzillament, i amb tota la complexitat, parafrasejant Maria-Antònia Oliver, una cartografia de relats per a un teatre .

OBRES INCLOSES EN AQUEST VOLUM:
Joana Raspall, El viatge (1965); Maria Novell, L'espiral (1967); Maria Aurèlia Capmany, L'ombra de l'escorpí (1969); Rosa Victòria Gras, Somniar la vida (1971-1990); Mercè Rodoreda, L'hostal de les tres Camèlies (1973-1979); Núria Serrahima, Agressió; Assumpta Gonzàlez, El passadís de la mort (1978); Lidia Falcón, Carme Riera, Isabel-Clara Simó, Marta Pessarrodona, Maria-Josep Ragué-Arias i Marisa Híjar, Dones i Catalunya (1982); Isabel-Clara Simó, El naixement de Gorgona (1985); Maria-Josep Ragué-Arias, Armonía Rodríguez i Isabel-Clara Simó, ...i Nora obrí la porta (1985); Maria-Josep Ragué-Arias, Crits de gavines (1987); Marta Pessarrodona, Patir, passió, pastitx (Abans de la funció) (1989); Montserrat Roig, Reivindicació de la senyora Clito Mestres (1991); Maria-Antònia Oliver, Negroni de Ginebra (1991); Renada-Laura Portet, Guillem de Cabestany o el convidat imprevist (1995).

APÈNDIX:
Maria Aurèlia Capmany, Sainet de la vida contemporània o qui tingui una espongeta al clatell que no s'hi emboliqui (1971); Araceli Bruch, a partir de Mercè Rodoreda, La sala de les nines (1978); Maria-Antònia Oliver, Muller qui cerca espill (1979); Maria-Josep Ragué-Arias, Ritual per a Medea (1985); Montserrat Roig, El mateix paisatge (1987); Marta Pessarrodona, Les illes gregues (1994).



Aïda Ayats
Aïda Ayats és investigadora teatral i professora de literatura catalana i arts esceniques. Col·labora a la secció de crítica teatral de la revista Els Marges i ha editat, juntament amb Francesc Foguet, els volums En primera persona. Entrevistes i declaracions públiques de Margarida Xirgu (2020) i La dramatúrgia catalana al segle XXI, balanç crític (2021). Ha format part de l’equip del tercer volum d’El debat teatral a Catalunya (Institut del Teatre, en premsa). Com a correctora o redactora, ha col·laborat en projectes com el Repertori Teatral Catala o les bases de dades Traces o Dramatúrgia Catalana Contemporania. Participa activament en el Col·lectiu Pere Quart, entitat promotora de la literatura catalana a l’ensenyament.

Tots els Drets Reservats .
Premsa | Contactar | Condicions de compra | Accés professionals | Qui som? | On som? | Inici