Novetats | Temàtiques | Col·leccions |

ATENCIÓ. Tenim problemes amb les paraules accentuades, estem treballant per solucionar-ho.



   Terra guanyada


David Monllau


  
Tematiques:  
Idioma:  
Catala
Col·lecció:  
Volum:  
45
Enquadernació:  
Rústica.
Edició:  
abril 2011
Format:  
17 x 24
Tintes:  
Negre.
Pàgines:  
112
ISBN:  
978-84-15248-14-9
Preu:  
14 €
Stock:  
Disponible


Aquest és un llibre del tot singular. És l’aplec dels poemes que David Monllau (Amposta, 1940) ha anat fent al llarg de la seva ja dilatada existencia. Són poemes directes, que han sorgit a peu pla de l’experiencia, a partir dels simples fets d’observar, patir, gaudir, sospesar, estimar, condemnar i fins i tot jugar. Tal com apunta Xavier Bru de Sala en el proleg, “són poemes per ser llegits, és clar, pero sobretot per ser dits, i fins i tot cantants, com es fa evident en les composicions del cantautor, o més ben dit cantactor, Andreu Rifé. Gracies als poemes que ha musicat Andreu Rifé, David Monllau és un poeta cantat, per exemple i segons em consta, a moltes escoles de Catalunya. Així, també com en temps preterits pero sense els altaveus de la tecnologia, la poesia popular s’expandia per un territori. Si en principi, els poemes anaven destinats a un públic proper i restringit, que s’ha ampliat amb la música, ara pel fet de publicar-se, adquireixen la dimensió col·lectiva que els correspon.”
“David Monllau és molt més que el poeta del Delta. Si és cert que els seus poemes estan lligats al Delta de l’Ebre, en descriuen la vida, els costums, els plats principals, en denuncien els perills i els abusos, també ho és que reflecteixen una concepció personal de la condició humana, i una manera també personal, i doncs irrepetible, de situar-se un mateix en el seu entorn. [...] Si cal qualificar Monllau com a poeta popular, també cal afegir-hi d’esquerres. David Monllau, poeta popular i d’esquerres. Producte d’una tradició familiar, o més aviat exemplaritat paterna, del propi talent i d’un factor, potser el més determinant, que hem deixat pel final: la naturalesa. Els poemes, i la personalitat que els origina, no són fills dels llibres sinó de la naturalesa. Monllau no va poder anar de jove a la universitat convencional, pero s’ha passat la vida en una altra universitat, anomenada naturalesa, una mestra i mestressa tan exigent que només ensenya als més disposats per aprendre les seves lliçons.” (Del proleg de Xavier Bru de Sala)



David Monllau


Tots els Drets Reservats .
Premsa | Contactar | Condicions de compra | Accés professionals | Qui som? | On som? | Inici