|
|
|
Novetats
| Temàtiques
| Col·leccions
|
|
En aquest volum es recull el teatre escrit per Brossa durant el període més important de la revista Dau al Set (de 1947 a 1950). Es tracta de peces molt curtes, generalment d’un sol acte, en que predomina l’absurd i el joc amb el llenguatge. Algunes foren publicades en la mateixa revista i d’altres foren representades tenint com a actors alguns dels membres del grup. D’altra banda, es tracta de les primeres obres representades de Brossa. Les peces aplegades en aquest volum podrien situar-se plenament en allo que avui anomenaríem «poesia experimental», precisament pel grau elevat d’experimentació amb el llenguatge. Els jocs amb els mots i la nul·la relació logica entre les diferents intervencions, juntament amb tocs cerimonials o escenes de prestidigitació, ens acondueixen cap a l’absurd, un tret que les apropa al dadaisme. Completen el volum dues peces inedites: El pas de 1946 i Escenes d’equitació de 1947, que podrien resumir molt bé les propostes brossianes contingudes en el llibre que teniu a les mans: unes imatges que plantegen un teatre fet de visions impossibles, de moviments i d’un llenguatge poetic que porta les paraules cap a una altra realitat magica.  Joan Brossa Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) és un autor prolífic en tots els generes que practica. Comença la seva trajectoria durant els anys quaranta, de la ma de J.V. Foix, Joan Miró i Joan Prats. Fou cofundador de les revistes Algol (1946-47) i Dau al Set (1948). Malgrat una intensa activitat desplegada des dels seus inicis, no fou fins a l’any 1970 quan comença a ser conegut des del punt de vista literari gracies a la publicació de Poesia Rasa i els volums poetics que el seguiren, i de tota la Poesia escenica (entre 1973 i 1983). En el terreny plastic, la seva obra no comença a difondre’s fins al 1986, data de la primera exposició antologica a la Fundació Miró, Joan Brossa o les paraules són les coses. A partir d’aquest moment Brossa s’imposa com una de les figures cabdals de la literatura i l’art catalans contemporanis. Tot i que considera el seu teatre com a «poesia», el nombre de peces teatrals escrites és superior al de poemaris: més de tres-centes vint peces, de llargada molt desigual. Se n’hi troben de presidides pel dialeg, d’altres per l’acció, o d’altres pel tema, en que sempre es pot descobrir d’alguna manera el particular «enraonar a partir del silenci» de Brossa. La present edició vol posar a disposició del públic lector tota l’obra teatral del poeta en petits volums que en facilitin la lectura i la representació. La intenció és la de fer reviure la poesia escenica de Brossa des de la mateixa concepció que ell en tenia: «jo entenc el teatre com una activitat retreta dintre regions poetiques». Gloria Bordons |
| Tots els Drets Reservats . |
|
