Novetats | Temàtiques | Col·leccions |

ATENCIÓ. Tenim problemes amb les paraules accentuades, estem treballant per solucionar-ho.



   El tango del emperador


Santiago Martín Bermúdez

  
Temàtiques:  
Idioma:  
Castellà
Col·lecció:  
Volum:  
13
Enquadernació:  
Rústica
Edició:  
novembre 2008
Format:  
12 x 16,5
Tintes:  
Negre
Pàgines:  
176
ISBN:  
978-84-92408-34-4
Preu:  
10 €
Stock:  
Disponible


El tango del emperador és la segona d’una trilogia de peces independents de Santiago Martín Bermúdez sobre la historia europea del segle XX, una mena de triple retrat molt parcial d’una crisi de consciencies i de partits polítics. La dansa és un denominador comú: vals, tango i tarantel·la. El vals de los condenados, de tema frances, el protagonitzen tres intel·lectuals que van tenir opciones polítiques molt diverses: Louis Aragon, André Malraux i Pierre Drieu la Rochelle. Va ser premi Enrique Llovet i la va publicar la Diputació de Malaga. La tercera obra de la trilogia, La tarantella del adiós, de tema italia, l’ha publicat l’Associación de Autores de Teatro.
El tango del emperador, de tema austríac i jueu, té altres tres protagonistes, els escriptors Joseph Roth (1894-1939) i Soma Morgenstern (1890-1976), jueus de la Galitzia de la Doble Monarquía; i l’emperador Francisco José (que va regnar des dels 18 anys, el 1848, fins a la seva mort el 1916, en plena Gran Guerra); el consideren defensor dels fills d’Israel i se li ha de buscar un tango, a la manera que Johann Strauss li va compondre un vals. El fet que els personatges vagin morint no impedeix que segueixin en l’acció, en les situaciones, en el conflicte. La gravetat del tema es dissimula, pero no es dilueix, per l’humor que recorre tota la peça. L’obra dels dos escriptors i l’abrumadora política que els va tocar patir és el fons de les trames.



Santiago Martín Bermúdez
Santiago Martín Bermúdez, va néixer el 1947 al barri madrileny de Lavapiés. La seva maduresa és tardana, pero la seva vocació va ser primerenca, des dels seus temps d’actor en el teatre independent (Albor, Goliardos).
La seva obra Las Gradas de San Felipe y empenos de la lealtad va mereixer (o, almenys, va obtenir) el Premi Nacional de literatura dramatica el 2006. Va rebre algun altre premi més, com el Lope de Vega.
Aquesta tardor del 2008 se li presenta favorable. A més a més d’El tango del emperador publica altres peces i narracions: La tarantella del adiós; la novel·la Eurídice y la sombra (Endymion); i un “migmetratge”, l’Entremés de los querellantes, a la Revista de Anales Cervantinos, text que insisteix en la vena dels Segles d’Or, com el tríptic format per La más fingida ocasión, Garcilaso i Las Gradas de San Felipe.
Les seves últimes estrenes són Garcilaso, coloquio y silencio; La noche de los Quijotes (títol alternatiu per a La más fingida ocasión); dues posades en escena diferents de la seva peça Lunas, per a dues actrius; i Penas de amor prohibido, comedia o esperpent “impossible” amb un repartiment de més de trenta personatges. Ara estrena un altre “migmetratge”, Cantaba mi padre boleros de Isolina.
Tots els Drets Reservats .
Premsa | Contactar | Condicions de compra | Accés professionals | Qui som? | On som? | Inici