Novetats | Temàtiques | Col·leccions |

ATENCIÓ. Tenim problemes amb les paraules accentuades, estem treballant per solucionar-ho.



   El parany de medusa


Erik Satie
Sabine Dufrenoy (traducció)


  
Tematiques:  
Idioma:  
Catala
Col·lecció:  
Volum:  
57
Enquadernació:  
Rústica.
Edició:  
febrer 2009
Format:  
12 x 16,5
Tintes:  
Negre.
Pàgines:  
52
ISBN:  
978-84-92408-58-0
Preu:  
10 €
Stock:  
Disponible


Sembla que Satie va concebre aquesta obra - que anticipa el teatre dadaista dels anys vint i fins i tot el teatre de l'absurd dels cinquanta - a finals del segle XIX, durant l'epoca en que va col.laborar amb l'humorista de Montmartre Jules Dépaquit. Pero no fou fins al 1913 quan va reprendre la feina, reduint el primer treball de cinc actes en un de sol. Aquest mateix any va fer una representació privada a casa del compositor i crític Roland Manuel, pero no fou fins al 1921 quan l'obra va ser representada al Teatre Michel, durant una sessió de teatre buffo organitzada per l'actor i director de teatre Pierre Bertin.

Entre les diverses anecdotes que tenen lloc durant l'obra, destaca el conflicte que anuncia la lluita de classes, entre el baró i el seu criat. D'altra banda, es perfila la constant lluita de Satie contra el formalisme i el racionalisme cartesia aplicat a la música i a l'art en general, tal i com demostra l'analisi dels noms que l'autor escull pels seus personatges. Per últim, cal destacar la presencia a l'obra de l'anteposició de la intuició sobre la raó, així com l'ús dels sorolls dins la música, reivindicat pels futuristes de l'epoca.

Fidel al principi segons el qual la música mai ha de sobreposar-se a la paraula, Satie va compondre per aquesta comedia lírica set ballets que constitueixen una mena d'intermedis entre els dialegs. Aquests balls estan escenificats per un pianista i un mico mecanic que el protagonista de l'obra, el Baró Medusa, ha fet fabricar per a la seva diversió. Sense cap dubte, es tracta de l'encarnació de l'inconscient del baró que, juntament amb el seu majordom Policarp i el mico, configuren un mapa força fidel de la personalitat i l'estil del propi Satie. Tal i com ell mateix cita a l'inici de l'obra:

"Aquí tenim una peça de fantasia... sense realitat. Una broma. No hi veieu res més. El paper del Baró Medusa és una mena de retrat... és fins i tot el meu retrat... un retrat de cos sencer".



Erik Satie
Dotat d’una imaginació desbordant i un caracter perpetuament aguditzat pel seu sentit de l’humor, fidel al rigor minuciós i amb una tendencia natural al misticisme i les tradicions populars, Erik Satie no ha deixat mai de cridar la nostra atenció ni de suscitar controversies apassionades. Admirador del canto llano i amic per igual de l’expressió insolita i de la desviació de l’ideal comú, va mantenir sempre la vista posada en les noves combinacions harmoniques.

Tots els seus plaers, descobriments i records més estimats els deu, sense cap mena de dubte, a la música, tanmateix pero, no és freqüent trobar compositors que, com ell, s’hagin interessat per altres formes artístiques – la pintura en particular. Ell mateix manifestava una certa enveja envers els seus amics pintors, entre els quals podem destacar Zuloaga, Juan Gris, Derain o el mateix Picasso. També es va relacionar i treballar amb artistes com Jean Cocteau o Miguel Utrillo, i amb músics del nivell de Maurice Ravel, Claude Debussy o Stravinsky, entre d’altres.

La seva posició anti-classicista llunyana a l’academicisme, així com la seva formació poc ortodoxa i autodidacta en molts aspectes, el van portar a desenvolupar des de bon començament una personalitat molt definida i un estil artístic totalment propi. No és d’estranyar, doncs, que fos un dels precursors i defensors més aferrats dels moviments avantguardistes de principis del segle XX, tals com el dadaisme, el cubisme i d’altres expressions artístiques que en aquell moment van resultar innovadores i emergien com a banderes en contra de la formalitat classica.





Sabine Dufrenoy
Neix a Montpellier, (França) i resideix a Paris. Llicenciada en “Langue et lettres espagnoles” per la Universitat de Vincennes-Paris VIII. “Maîtrise” d’espanyol per la Universitat de Vincennes-Paris VIII sobre Pablo Neruda, dirigida per Saül Yurkievich. L’any 1976, fixa la seva residencia a Barcelona. Llicenciada en “Filosofia i Lletres” per la Universitat Autonoma de Barcelona. (UAB)

En el ambit lliterari, ha realitzat adaptacions per al cinema com: Refugiats i Fugitius de Serra i Fontelles, y Ágata de Marguerite Duras. Per al teatre, la traducció i dramatúrgia de Cartes a Nenes de Lewis Carroll, El far del maleit de P. Autier y P. Cloquemlin, y El fabricant de monstres de Max Maurey. Conjuntament amb Lluís Sola y Joan Casas ha realitzat la dramatúrgia del El comte Arnau de Joan Maragall y últimament, la dramatúrgia de La dama de les camelies a partir de la novel·la de Alexandre Dumas fill.

Ha traduit, entre altres obres, El parany de Medusa d’Erick Satie, La musica de Marguerite Duras y amb Anna Soler l’obra L’Acte Inconnu de Valere Novarina, editada per Lleonard Muntaner Editor.

De la seva obra personal, s’ha estrenat darrerament: El Socrates, lectura dramatitzada a l’Obrador de dramatúrgia de la Sala Beckett. Un viatge, lectura dramatitzada a La Seca-Espai Brossa. El duelo, escrit conjuntament amb Marcela Terra i estrenat en el marc del Nanoteatre 2015 dels Lluisos de Gracia.

Tots els Drets Reservats .
Premsa | Contactar | Condicions de compra | Accés professionals | Qui som? | On som? | Inici