Novetats | Temàtiques | Col·leccions |

ATENCIÓ. Tenim problemes amb les paraules accentuades, estem treballant per solucionar-ho.



   De vegades la pau


Josep M. Diéguez

  
Temàtiques:  
Premis:  
Accessit al I Premi 14 Abril de Teatre
Idioma:  
Català
Col·lecció:  
Volum:  
59
Enquadernació:  
Rústica
Edició:  
març 2009
Format:  
12 x 16,5
Tintes:  
Negre
Pàgines:  
152
ISBN:  
978-84-92408-62-7
Preu:  
10 €
Stock:  
Disponible


Italia. Ruines d'Hercula, a la falda del Vesubi. Dues turistes discuteixen la planificació del dia següent: Capri o Pompeia? Amb aquesta anecdota tan aparentment deslligada de tot el que va representar i encara representa la Guerra Civil, la postguerra i la lluita antifranquista, comença De vegades la pau. Una obra que recorre moments puntuals d'aquells anys: des de la Revolució del 1936 fins a les manifestacions del 1976, passant per la cruesa de les presons dels anys quaranta, la vaga dels tramvies a Barcelona o la Caputxinada estudiantil de Sarria. Tot, pero, des d'una visió actual. Des de la finestra que obre -mai millor dit- una fossa comuna que, segurament com moltes, amaga en el seu si histories oblidades de famílies destrossades. Tot empeltat d'apunts que avui formen part del nostre bagatge individual i col.lectiu: Llach, Raimon, Candel, i fins i tot referencies cinefiles a Allo que el vent s'endugué, ajuden a contextualitzar un passat encara prou recent.
Val a dir que l'obra no cau mai en el cofoisme. S'ha superat una etapa, sí, pero l'escepticisme fa la seva aparició entre nosaltres, cada cop més. Parafrasejant un dels personatges, "tanta lluita, tants sacrificis [...] no sé si compensa, sincerament". Potser trobaríem la resposta entre les ruines d'Hercula, en una picada d'ullet a les constants no estrictament realistes de la resta de l'obra de l'autor. O potser tot plegat és més senzill i, com diu un altre personatge, "la lluita no s'acaba mai".
Aquesta obra va obtenir l'accessit al I Premi 14 d'Abril de Teatre.




Josep M. Diéguez
Josep M. Diéguez (Barcelona, 1958), director i autor teatral, resideix des de fa temps a Vic, Osona. En el camp de la dramatúrgia ha guanyat una quinzena de premis: el primer, el Josep Robrenyo de Teatre Universitari 2001, amb Variacions irades (revista Assaig de teatre). El darrer, el premi de teatre juvenil Ciutat de Torrent 2008, amb Retorn al centre de la terra (Abarca). Entremig, a més de De vegades la pau, trobem des de dues edicions del premi de teatre infantil i juvenil Guillem d’Efak, aconseguits a Vilafranca de Bonany (Mallorca), amb Un cas molt _ _ _ rany i L’home que feia pets (Gall Editor i Teatre Principal de Palma), fins al premi Micalet de Valencia, amb Bonnet i Claudia (Denes), passant per diferents distincions al certamen del premi de teatre d’Osona, on destaca l’obra Electronic Money (Emboscall), així com d’altres guardons arreu de l’ambit lingüístic catala. A més, ha traduit del frances al catala La prise de l’école de Madhubai, d’Hélene Cixous, i Prof!, de Jean-Pierre Dopagne. Moltes d’aquestes obres, incloses les traduccions, han estat ja estrenades. També ha realitzat activitats docents, com ara un curs sobre Noves metodologies a l’entorn de l’escriptura teatral en els cursos d’estiu de la Universitat de Vic, i l’Ajuntament de Salt li ha premiat un assaig que vincula Els pastorets amb tecniques d’integració de la immigració. En un vessant més institucional, forma part del Consell d’Administració del TNC des de l’any 2003.
Tots els Drets Reservats .
Premsa | Contactar | Condicions de compra | Accés professionals | Qui som? | On som? | Inici