Novetats | Temàtiques | Col·leccions |

ATENCIÓ. Tenim problemes amb les paraules accentuades, estem treballant per solucionar-ho.



   Don Carlos
Traducció de Adan Kovacsics

Friedrich Schiller

  
Temàtiques:  
Idioma:  
Castellà
Col·lecció:  
Volum:  
1
Enquadernació:  
Rústica
Edició:  
juny 2010
Format:  
12 x 16,5
Tintes:  
Negre
Pàgines:  
376
ISBN:  
978-84-92839-51-3
Preu:  
12 €
Stock:  
Disponible


Friedrich Schiller va dedicar diversos anys a la creació de Don Carlos, obra que va començar el 1782, que es va estrenar el 1787 i de la qual va realitzar nombroses versions. L’última es va publicar el mateix any de la seva mort. La peça és considerada, juntament amb Nathan el savi de Lessing i amb la Ifigenia de Goethe, un dels tres grans «drames de la humanitat» creats en llengua alemanya durant la decada dels anys vuitanta del segle XVIII.
Va ser una epoca de gran efervescencia, d’immenses esperances posades en l’ésser huma, en l’home autonom, lliure de la tutela de la religió i del poder autoritari. El Marques de Poza, una de les figures centrals de Don Carlos, fa precisament de portaveu d’aquestes nobles aspiracions. Schiller, no obstant aixo, percebia que el combat entre el poder estatal i l’ansia de llibertat era una lluita desequilibrada. I els raigs de sol que porta Poza acaben engolits per la presó on viu l’infant Don Carlos, la construida per la família, la cort, la societat, l’Estat i la religió.



Friedrich Schiller
(Marbach am Neckar, 1759 – Weimar, 1805) estudió derecho y medicina, fue profesor de historia en la Universidad de Jena y trabó amistad con Goethe, quien consiguió su traslado a Weimar, donde participó en la dirección del teatro de la corte. Schiller, que consideraba el escenario una «institución moral», comenzó escribiendo piezas revolucionarias como Los bandidos (1781), Fiesco (1783) e Intriga y amor (1784) y fue tendiendo cada vez más a dramas de carácter histórico como Don Carlos (1787), Wallenstein (1799), María Estuardo (1800), La doncella de Orleáns (1801) o Guillermo Tell (1804). Todas sus obras teatrales están impregnadas por la idea de la libertad, que Schiller entiende como el núcleo de la esencia humana y que explora en todos sus aspectos, desde el individual hasta el colectivo, desde el impulsivo e imprevisible hasta el más consciente y sublime. A través del teatro quería plasmar y hacer llegar al público los conceptos fundamentales de la Ilustración. También escribió poesía y textos teóricos, entre los que destacan Sobre la educación estética del hombre (1795) y Sobre poesía ingenua y poesía sentimental (1795).
Tots els Drets Reservats .
Premsa | Contactar | Condicions de compra | Accés professionals | Qui som? | On som? | Inici