Novetats | Temàtiques | Col·leccions |

ATENCIÓ. Tenim problemes amb les paraules accentuades, estem treballant per solucionar-ho.



   El llibre dels camins
Manual per esvair dubtes, desfer mites i reivindic

Xavier Campillo
Rafael López-Monné

  
Temàtiques:  
Idioma:  
Català
Col·lecció:  
Enquadernació:  
Rústica
Edició:  
desembre 2010
Format:  
23 x 23
Tintes:  
Color
Pàgines:  
120
ISBN:  
978-84-92839-77-3
Preu:  
20 €
Stock:  
Disponible


La llibertat de circular o desplaçar-se pel territori del país, sigui aquesta l’expressió d’una necessitat social o economica, com ara els desplaçaments quotidians de mobilitat obligada, o bé d’un desig de moure’s per simple gaudi, pel gust de coneixer indrets propers o llunyans del propi país, és un dret fonamental que reconeix i empara la Consti­tució espanyola. Ara bé, aquest dret tan natural —ja que la vida mateixa és moviment— topa amb un altre dret, que potser no té un caracter natural pero que sens dubte esta molt arrelat en la naturalesa humana: és el dret a la propietat privada, que és també un dret emparat per la mateixa Constitució, pero de rang inferior al dret a circular.
Logicament, no és possible exercir el dret a gaudir plenament de la natura sense tenir igualment el dret de poder-hi accedir, fet pel qual el dret a circular i el dret a la natura són complementaris. Així, doncs, ambdós drets poden topar amb el dret a la propietat privada. ?Com es resol al nostre país —o, millor dit, caldria resoldre— aquesta situació con­tradictoria que resulta de la col·lisió de drets en principi oposats? La resposta és clara: a través del viari públic. Consegüentment, així com al medi urba els carrers i les places són la garantia que permet als ciutadans exercir el dret fonamental a circular, a l’espai rural i al medi natural, carreteres i camins públics acompleixen la mateixa funció. En suma, sense camins públics els ciutadans no tenim la llibertat fonamental de moure’ns pel propi país ni de gaudir de la seva natura ni del seu paisatge. Sense camins públics, ras i curt, no hi ha llibertat. Així, aquest llibre ens mostra que són aquests objectes tan summament importants per a la ciutadania i que haurien de gaudir d’una alta estima i consideració social en qualsevol societat democratica. Aquest llibre, doncs, esta dedicat als camins.
Aquest llibre vol reivin­dicar també la necessitat de pensar (és a dir, de teoritzar i conceptualitzar) la mobilitat rural al servei de la societat rural, amb la seva propia especificitat, clarament diferenciada de la mobilitat urbana, la qual rep gairebé totes les atencions. «Els mals dels camins els paguen els ve­ins», diu un refrany popular. En suma, si els camins públics són una garantia de llibertat per al conjunt de la ciutadania, són també una garantia de qualitat de vida específicament per als habitants del medi rural, en constituir una infraestructura fonamental per poder disposar de les mateixes oportunitats de promoció socioeconomica de que gaudeixen les zones urbanes, i són també un instrument basic de cohesió social indispensable per fixar la població rural al territori, a més d’un patrimoni cultural i un recurs economic i un signe d’identitat de la col·lectivitat.




Xavier Campillo
Doctor en Geografia, té una formació academica complementaria en Dret Civil. Resideix al Pirineu des de 1985, quan va començar a treballar en projectes de desenvolupament rural i medi ambient. Becat per la CIRIT, el 1992 va fer estudis sobre parcs naturals i accés al medi natural a la Universitat de Tübingen (Alemanya).
Ha estat professor del Departament de Geografia de la Universitat Autonoma de Barcelona i de l’Escola Universitaria de Turisme i Direcció Hotelera de la mateixa universitat.
El 1995 va començar a dedicar-se a l’estudi dels camins rurals, aprofundint en l’estudi comparatiu dels models socials i legals d’accés al medi natural en diferents paisos europeus. L’interes per aquest objecte geografic va desembocar en una tesi doctoral llegida el 2001.
Arran d’aquests treballs, va centrar la seva activitat en la realització d’inventaris municipals de camins rurals i catalegs de vies pecuaries, en la definició de models d’ordenació de l’accés al medi natural en municipis rurals i espais naturals protegits, i també en la recuperació i la posada en valor dels camins historics mitjançant el senderisme, ambit dins del qual ha participat en la direcció de diversos projectes. És l’autor d’un model d’ordenança municipal de camins i d’un decaleg per a l’elaboració d’inventaris municipals de camins.
Des de l’any 2003 treballa com a perit judicial especialitzat en camins, servituds de pas i límits de finques rústiques per a administracions públiques i particulars.




Rafael López-Monné
Geograf i fotograf, probablement perque li agrada mirar i explicar allo que veu. Les muntanyes formen part del seus paisatges més viscuts, des del seu estimat Montsant a l’Himalaia. El 1985 va pujar el Nun (7.135 m), dos anys després l’Annapurna I (8.091 m) i el 1993 el Xixa Pangma (8.012 m). Poc a poc, l’interes pels camins de muntanya ha passat davant els cims. La seva tesi de llicenciatura va centrar-se en l’estudi del senderisme com a fenomen social i també turístic (senderisme, camins i senyals, Arola Editors 1999).
Des del 2000 col·labora amb La Vanguardia amb propostes d’excursions i croniques relacionades amb el paisatge, el territori i el patrimoni. Actualment combina les tasques de fotograf, redactor d’articles i consultor especializat en turisme a peu, amb la docencia a l’Escola de Turisme i Oci de la Universitat Rovira i Virgili. Ha publicat diversos llibres dedicats a festes tradicionals, territoris i paisatges i les seves imatges han aparegut en mitjans com el Magazine de La Vanguardia, el Dominical del Periódico, GEO, Descobrir Catalunya, Altair, Grandes Espacios o Viajes National Geografic. Seguint els consells de Cartier-Bresson, quan treballa amb la camera o amb el paper, procura que el cervell estigui a l’alçada del cor.
Tots els Drets Reservats .
Premsa | Contactar | Condicions de compra | Accés professionals | Qui som? | On som? | Inici