Novetats | Temàtiques | Col·leccions |

ATENCIÓ. Tenim problemes amb les paraules accentuades, estem treballant per solucionar-ho.



   Creditors


August Strindberg

  
Temàtiques:  
Idioma:  
Català
Col·lecció:  
Volum:  
85
Enquadernació:  
Rústica
Edició:  
febrer 2011
Format:  
12 x 16,5
Tintes:  
Negre
Pàgines:  
88
ISBN:  
978-84-92839-91-9
Preu:  
12 €
Stock:  
Disponible


Creditors (1888) forma, amb El pare (1887) i La senyoreta Júlia (1888), una trilogia que és el croquis punyent d'un naufragi personal. Strindberg hi reflecta, d'una manera palpitant, la peripecia del seu primer divorci, l'aberració a que la conjugalitat redueix l'individu. Tres personatges, dos homes i una dona, es passen comptes de dos en dos. Cada un és el creditor inexorable que, a l'exigencia despietada del deute, hi afegeix l'interes usurer d'anihilar l'altre. I com que cada personatge és, alhora, creditor i deutor, cada un acaba essent botxí i víctima. En aquesta pugna, els dos homes es perden escometent-se per la dona que diuen que estimen, pero que, en veritat, únicament desitgen. Dissecada així per Strindberg, la relació conjugal es revela com una mera expressió de poder i de lubricitat, sota el control d'una dona que domina, si no l'escena, la situació. De retruc, l'autor ens serveix impulsivament una imatge, real i especular, de si mateix.



August Strindberg
Johan August Strindberg (1849-1912) va viure, és a dir: va escriure, a Estocolm, la ciutat on va néixer i morir, si bé féu llargues i actives estades a mig Europa. Tres matrimonis malfadats, cinc fills. Rebel d’infant. Subversiu d’adult. Emocionalment inestable. Un “fill de la criada” acomplexat i susceptible. Polemic i contradictori. Misogin defensor de la igualtat de les dones. Polifacetic, amb interessos diversíssims, de la literatura a l’alquímia. Revulsor de la dramatúrgia occidental, del naturalisme i del simbolisme a l’expressionisme. Pare de la literatura suedesa moderna, en fons i forma. Va deixar un llegat excepcional: narrativa, poesia, memories, assaig, milers de cartes i, en especial, una setantena d’obres de teatre. D’aquestes, qui no té esment, si més no, d’El pare (1887) o de La senyoreta Júlia (1888), que tant d’enrenou varen fer? La que completa la trilogia, cronologica i tematica, es conté en aquest volum: Creditors (1888).
Tots els Drets Reservats .
Premsa | Contactar | Condicions de compra | Accés professionals | Qui som? | On som? | Inici