Novetats | Temàtiques | Col·leccions |

ATENCIÓ. Tenim problemes amb les paraules accentuades, estem treballant per solucionar-ho.



   Poesia escenica II: Strip-tease i teatre irregular (1966-1967)


Joan Brossa
Gloria Bordons (edició)

  
Temàtiques:  
Idioma:  
Català
Col·lecció:  
Volum:  
100
Enquadernació:  
Rústica
Edició:  
desembre 2012
Format:  
12 x 16,5
Tintes:  
Negre
Pàgines:  
184
ISBN:  
978-84-94072-60-4
Preu:  
12 €
Stock:  
Disponible


Strip-tease i teatre irregular (1966-1967) és un recull de cinquanta-sis peces curtes, la majoria de les quals pertanyen a un genere inusual en el teatre culte, molt propi d'una epoca. En aquest sentit, cal recordar que durant el franquisme el strip-tease fou prohibit a l'estat espanyol i que el primer número que la televisió espanyola va emetre, un cop mort el dictador, fou de Brossa: l'anomenat "Strip-tease catala" interpretat per Christa Leem al programa "Mirador" el 1977 (amb la corresponent estisorada de la censura).
Com digué el mateix Brossa, la idea li va venir després d'haver vist uns pocs espectacles d'aquest tipus a França i constatar-ne la monotonia i la manca d'originalitat. Segons Xavier Fabregas: "En realitat, per a Joan Brossa, es tracta d'una nova modalitat de transformisme en el qual l'acte mateix de la transformació és efectuat a la vista de l'espectador". De fet, a més dels strip-tease, el llibre incorpora tots els generes "accionals" (peces en les quals no hi ha gairebé dialeg i en que l'escriptura és totalment didascalica) practicats per Brossa: transformisme, ballets, accions musicals o simplement "accions espectacle", la qual cosa justifica la cua del títol ("i teatre irregular").
Els strip-teases de Brossa es mostren summament treballats en tots els aspectes: contingut, plastica, moviment, llenguatge poetic, etc. A partir d'un genere vulgar, el poeta aprofita la convenció del despullament per mostrar que les coses no són el que semblen i que, amb imaginació i poesia, es poden transformar per fer pensar o interrogar l'espectador, produir-li un impacte visual o provocar-li una rialla.




Joan Brossa
Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) és un autor prolífic en tots els generes que practica. Comença la seva trajectoria durant els anys quaranta, de la ma de J.V. Foix, Joan Miró i Joan Prats. Fou cofundador de les revistes Algol (1946-47) i Dau al Set (1948). Malgrat una intensa activitat desplegada des dels seus inicis, no fou fins a l’any 1970 quan comença a ser conegut des del punt de vista literari gracies a la publicació de Poesia Rasa i els volums poetics que el seguiren, i de tota la Poesia escenica (entre 1973 i 1983). En el terreny plastic, la seva obra no comença a difondre’s fins al 1986, data de la primera exposició antologica a la Fundació Miró, Joan Brossa o les paraules són les coses. A partir d’aquest moment Brossa s’imposa com una de les figures cabdals de la literatura i l’art catalans contemporanis.
Tot i que considera el seu teatre com a «poesia», el nombre de peces teatrals escrites és superior al de poemaris: més de tres-centes vint peces, de llargada molt desigual. Se n’hi troben de presidides pel dialeg, d’altres per l’acció, o d’altres pel tema, en que sempre es pot descobrir d’alguna manera el particular «enraonar a partir del silenci» de Brossa.
La present edició vol posar a disposició del públic lector tota l’obra teatral del poeta en petits volums que en facilitin la lectura i la representació. La intenció és la de fer reviure la poesia escenica de Brossa des de la mateixa concepció que ell en tenia: «jo entenc el teatre com una activitat retreta dintre regions poetiques».



Gloria Bordons


Tots els Drets Reservats .
Premsa | Contactar | Condicions de compra | Accés professionals | Qui som? | On som? | Inici