Novetats | Temàtiques | Col·leccions |

ATENCIÓ. Tenim problemes amb les paraules accentuades, estem treballant per solucionar-ho.



   Poesia escenica VI: Circ, magia i titelles
Edició a cura de Gloria Bordons

Joan Brossa
Gloria Bordons (edició)


  
Tematiques:  
Idioma:  
Catala
Col·lecció:  
Volum:  
119
Enquadernació:  
Rústica.
Edició:  
març 2014
Format:  
12 x 16,5
Tintes:  
Negre.
Pàgines:  
194
ISBN:  
978-84-94219-13-9
Preu:  
12 €
Stock:  
Disponible


El present volum agrupa nou peces de les modalitats esceniques amb que Joan Brossa construia l'altre peu del teatre catala. D'aquestes nou, només dues se cenyeixen a una sola especialitat (titelles): les altres set combinen aleatoriament circ, music-hall, il.lusionisme, dansa, fregolisme, commedia dell'arte, ombres xineses... Brossa hi traspassa i retraspassa constantment les fronteres entre les arts i els generes, una opció de dramatúrgia plural que va defensar amb coherencia i fermesa en tota la poesia escenica, des del primer guió (El cop desert, 1944, publicat ara per primer cop) fins a l'últim que li coneixem (Poemancia, 1996). Al llarg de tots aquests anys va mantenir la primigenia intencionalitat dramatica i va concebre l'escena com a espai metaforic de la vida.
El 1944 va escriure El gran Fracaroli demanant al protagonista un conjunt d'habilitats que només hauria pogut acomplir Leopoldo Fregoli. L'obra encara no s'ha dut mai a escena, pero quan, molts anys més tard, Brossa va coneixer el transformista Arturo Brachetti, va comprendre que no s'havia equivocat. Com tampoc no es va equivocar escrivint per a Jesús Julve 'Hausson' les tres peces publicades en aquest volum: i el més prolix dels nostres dramaturgs han fressat camins per a l'il.lusionisme contemporani.
Circ i pallassos adopten dimensions noves i insospitades en la poesia escenica brossiana. El poeta sintonitzava amb el circ en allo essencial: la veritat nua i poderosa d'un espectacle . La seva connexió emotiva i conceptual amb les arts de la pista és d'una logica inqüestionable i d'uns resultats tothora sorprenents. Basta llegir els guions de Quiriquibú i Pantomima 94 publicats en aquest volum.




Joan Brossa
Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) és un autor prolífic en tots els generes que practica. Comença la seva trajectoria durant els anys quaranta, de la ma de J.V. Foix, Joan Miró i Joan Prats. Fou cofundador de les revistes Algol (1946-47) i Dau al Set (1948). Malgrat una intensa activitat desplegada des dels seus inicis, no fou fins a l’any 1970 quan comença a ser conegut des del punt de vista literari gracies a la publicació de Poesia Rasa i els volums poetics que el seguiren, i de tota la Poesia escenica (entre 1973 i 1983). En el terreny plastic, la seva obra no comença a difondre’s fins al 1986, data de la primera exposició antologica a la Fundació Miró, Joan Brossa o les paraules són les coses. A partir d’aquest moment Brossa s’imposa com una de les figures cabdals de la literatura i l’art catalans contemporanis.
Tot i que considera el seu teatre com a «poesia», el nombre de peces teatrals escrites és superior al de poemaris: més de tres-centes vint peces, de llargada molt desigual. Se n’hi troben de presidides pel dialeg, d’altres per l’acció, o d’altres pel tema, en que sempre es pot descobrir d’alguna manera el particular «enraonar a partir del silenci» de Brossa.
La present edició vol posar a disposició del públic lector tota l’obra teatral del poeta en petits volums que en facilitin la lectura i la representació. La intenció és la de fer reviure la poesia escenica de Brossa des de la mateixa concepció que ell en tenia: «jo entenc el teatre com una activitat retreta dintre regions poetiques».



Gloria Bordons


Tots els Drets Reservats .
Premsa | Contactar | Condicions de compra | Accés professionals | Qui som? | On som? | Inici