Novetats | Temàtiques | Col·leccions |

ATENCIÓ. Tenim problemes amb les paraules accentuades, estem treballant per solucionar-ho.



   Poesia escenica IV: Els déus i els homes


Joan Brossa
Gloria Bordons (edició)


  
Tematiques:  
Idioma:  
Catala
Col·lecció:  
Volum:  
117
Enquadernació:  
Rústica.
Edició:  
març 2014
Format:  
12 x 16,5
Tintes:  
Negre.
Pàgines:  
164
ISBN:  
978-84-94219-15-3
Preu:  
12 €
Stock:  
Disponible


Poesia escenica IV: Els déus i els homes aplega dues de les grans obres de Joan Brossa: (1959) i (1963), dos exemples amb trets tematics i estilístics comuns, que permeten acostar-nos a un dels dramaturgs catalans més interessants del segle XX, tant pel missatge que ens vol transmetre com per la forma poetica en que ho fa.
Un tret que agermana les dues peces és la presencia dels déus i les seves histories, la qual cosa qüestiona, com és habitual en Brossa, el cristianisme i l'església catolica alhora que demostra que la necessitat espiritual de la humanitat l'ha portada a la creació de mitologies que expliquin l'existencia de l'univers i de l'home. D'altra banda, les dues, sense un fil conductor clar, ens fan pensar en l'essencia de la humanitat mentre aparentment ens expliquen faules estranyes o ens fan somriure per la ingenuitat dels personatges. Tot aixo acompanyat d'un llenguatge que ens atrau poeticament, com observa Joan Obiols en una crítica realitzada després de la polemica estrena d' l'any 1961.
A , de 1963, Brossa homenatja Ignasi Iglésias a partir de la darrera escena de , pero introduint nous elements poetics i canviant radicalment algun parlament, de manera que l'obra adquireixi una nova intenció. Com ha dit Pere Gimferrer:
En ambdues obres es parla de déus de procedencia diferent. Inventats o de cultures reals, el missatge de Brossa és clar: les mitologies poden intentar explicar la nostra existencia pero no es poden convertir mai en creences imposades. Al capdavall, ningú no pot estar segur de tenir la veritat.




Joan Brossa
Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) és un autor prolífic en tots els generes que practica. Comença la seva trajectoria durant els anys quaranta, de la ma de J.V. Foix, Joan Miró i Joan Prats. Fou cofundador de les revistes Algol (1946-47) i Dau al Set (1948). Malgrat una intensa activitat desplegada des dels seus inicis, no fou fins a l’any 1970 quan comença a ser conegut des del punt de vista literari gracies a la publicació de Poesia Rasa i els volums poetics que el seguiren, i de tota la Poesia escenica (entre 1973 i 1983). En el terreny plastic, la seva obra no comença a difondre’s fins al 1986, data de la primera exposició antologica a la Fundació Miró, Joan Brossa o les paraules són les coses. A partir d’aquest moment Brossa s’imposa com una de les figures cabdals de la literatura i l’art catalans contemporanis.
Tot i que considera el seu teatre com a «poesia», el nombre de peces teatrals escrites és superior al de poemaris: més de tres-centes vint peces, de llargada molt desigual. Se n’hi troben de presidides pel dialeg, d’altres per l’acció, o d’altres pel tema, en que sempre es pot descobrir d’alguna manera el particular «enraonar a partir del silenci» de Brossa.
La present edició vol posar a disposició del públic lector tota l’obra teatral del poeta en petits volums que en facilitin la lectura i la representació. La intenció és la de fer reviure la poesia escenica de Brossa des de la mateixa concepció que ell en tenia: «jo entenc el teatre com una activitat retreta dintre regions poetiques».



Gloria Bordons


Tots els Drets Reservats .
Premsa | Contactar | Condicions de compra | Accés professionals | Qui som? | On som? | Inici