Novetats | Temàtiques | Col·leccions |

ATENCIÓ. Tenim problemes amb les paraules accentuades, estem treballant per solucionar-ho.



   Singlots poetics. Obra completa


Serafí Pitarra


  
Tematiques:  
Idioma:  
Catala
Col·lecció:  
Enquadernació:  
Rústica.
Edició:  
març 2014
Format:  
17 x 24
Tintes:  
Negre.
Pàgines:  
1120
ISBN:  
978-84-94219-16-0
Preu:  
50 €
Stock:  
Disponible


L’extraordinari impuls de Serafí Pitarra va contribuir decisivament a consolidar una tradició dramatica en catala que tingués vigor suficient per perviure cent cinquanta anys després. El 1864, l’exit popular de l’estrena de la seva obra L’Esquella de la Torratxa marca un punt d’inflexió dins del teatre en catala, que rapidament sedueix un ampli teixit social i en qüestió de mesos multiplica la seva presencia als escenaris, la qual cosa acabara generant un substancial canvi de valors en el panorama escenic catala, abans majoritariament en castella. Alhora, la publicació d’aquesta obra inauguraria la col·lecció dels Singlots poetics, en que Pitarra va reunir el gruix de la seva producció satírica, i que a la seva epoca va gaudir d’una extraordinaria popularitat que dóna la mesura de la importancia d’aquestes peces en la consolidació del catala com a vehicle de cultura pública. En col·laboració amb el Teatre Nacional de Catalunya, hem volgut omplir un dels buits més importants en l’edició moderna dels nostres classics —no només teatrals— per tal que, acostant-nos a aquests textos fundacionals de la nostra cultura de masses, siguem capaços de comprendre millor tot allo que li devem al pare del teatre catala.




Serafí Pitarra
Frederic Soler i Hubert, conegut també pel pseudonim de Serafí Pitarra, tot i que també va emprar els de Jaume Giralt, Simón Oller, Miguel Fernández de Soto o Enric Carreras (Barcelona, 9 d’octubre de 1839 – Barcelona, 4 de juliol de 1895), fou un dramaturg, poeta i empresari teatral.
Va deixar l’escola als catorze anys per fer-se carrec de la botiga després de la mort del seu oncle i va compaginar el treball de rellotger amb la seva afició pel teatre. Als quinze anys va debutar com a actor en una companyia d’afeccionats, i s’ana fent popular en els cercles artístics com a actor, comic i poeta. La seva primera obra, Per un casament, la va acabar el 1856. La seguí Don Jaume el Conqueridor, escrita aquest mateix any, Va ser llavors quan va començar a utilitzar el pseudonim que el va fer famós, Serafí Pitarra.
La primera obra de Pitarra estrenada en un escenari va ser L’esquella de la Torratxa, gatada amb música de Joan Sariols. Amb aquesta estrena, el 24 de febrer de 1864 al teatre Odeon de la ciutat comtal, es van iniciar les representacions teatrals en catala. L’obra, va aconseguir un exit rotund, que va fer que la Llibreria Espanyola publiqués una col·lecció amb sis de les obres de Soler sota el títol de Singlots poetics. L’esquella de la Torratxa i cinc obres més del mateix Soler, totes sota el pseudonim de Serafí Pitarra i en una llengua que es denomina «el catala que ara es parla», el catala del carrer.
La primera etapa de l’obra dramatica de Soler es caracteritza per la satira i la parodia del mateix genere teatral i dels esdeveniments de l’epoca. A aquest període pertanyen obres com La pau d’Espanya (1860) o El castell del tres dragons (1865). Per l’octubre d’aquell mateix any, el teatre Odeon anunciava la formació d’una secció catalana: una companyia creada expressament per representar les obres en catala, Secció La Gata. El 1865 es va traslladar al teatre Romea, on va crear una companyia especialitzada en obres en catala: la Secció Catalana. Gracies a l’exit de les seves obres, Soler va acabar sent empresari i director artístic d’aquest teatre. Aquí es va estrenar el 3 d’octubre de 1867 La rosa blanca, una altra de les seves obres d’exit.
La seva segona etapa com a dramaturg es va iniciar el 1866, amb l’estrena de l’obra Les joies de la Roser. Durant aquest període, l’obra de Soler fa un gir cap al conservadorisme. Soler es va mostrar contrari a la república i va advocar per la Restauració; aquesta postura queda palesa en l’obra El sagrista de Sant Roc (1863).
A més de la seva faceta com a dramaturg, Soler també va practicar la poesia. Va guanyar en tres ocasions els Jocs Florals i el 1875 va ser investit com a Mestre en Gai Saber. Va publicar diversos volums de poesia, com Nits de Lluna, el 1886.
Soler tornava a les formes del tot caducades del drama historic i s’extraviava per les vies de drames místics com Judes (1889), que li portaren més deshonor que alegries. Frederic Soler va morir d’un atac de cor el 4 de juliol de 1895, amargat i sentint-se postergat per les noves tendencies dramatiques, quan encara no havia complert cinquanta-sis anys.

Tots els Drets Reservats .
Premsa | Contactar | Condicions de compra | Accés professionals | Qui som? | On som? | Inici