Novetats | Temàtiques | Col·leccions |

ATENCIÓ. Tenim problemes amb les paraules accentuades, estem treballant per solucionar-ho.



   El cantador


Pau Bonyegues
Serafí Pitarra
Albert Arribas (edició)


  
Tematiques:  
Idioma:  
Catala
Col·lecció:  
Volum:  
114
Enquadernació:  
Rústica.
Edició:  
març 2014
Format:  
12 x 16,5
Tintes:  
Negre.
Pàgines:  
128
ISBN:  
978-84-94219-18-4
Preu:  
12 €
Stock:  
Disponible


Situada al segle XV, El cantador representa la venjança de la gitana Magdalena i del seu fill secret, el cantador Don Manric, sobre la família de Don Nunyo, la qual havia fet cremar la mare de Magdalena per bruixeria. L’enemistat de Don Nunyo i Don Manric, que es disputen l’amor de Donya Leonor, desembocara en una rivalitat comica que agafara camins absolutament aliens a les nocions d’honra i honor promogudes pels codis narratius del teatre en castella.



Pau Bonyegues





Serafí Pitarra
Frederic Soler i Hubert, conegut també pel pseudonim de Serafí Pitarra, tot i que també va emprar els de Jaume Giralt, Simón Oller, Miguel Fernández de Soto o Enric Carreras (Barcelona, 9 d’octubre de 1839 – Barcelona, 4 de juliol de 1895), fou un dramaturg, poeta i empresari teatral.
Va deixar l’escola als catorze anys per fer-se carrec de la botiga després de la mort del seu oncle i va compaginar el treball de rellotger amb la seva afició pel teatre. Als quinze anys va debutar com a actor en una companyia d’afeccionats, i s’ana fent popular en els cercles artístics com a actor, comic i poeta. La seva primera obra, Per un casament, la va acabar el 1856. La seguí Don Jaume el Conqueridor, escrita aquest mateix any, Va ser llavors quan va començar a utilitzar el pseudonim que el va fer famós, Serafí Pitarra.
La primera obra de Pitarra estrenada en un escenari va ser L’esquella de la Torratxa, gatada amb música de Joan Sariols. Amb aquesta estrena, el 24 de febrer de 1864 al teatre Odeon de la ciutat comtal, es van iniciar les representacions teatrals en catala. L’obra, va aconseguir un exit rotund, que va fer que la Llibreria Espanyola publiqués una col·lecció amb sis de les obres de Soler sota el títol de Singlots poetics. L’esquella de la Torratxa i cinc obres més del mateix Soler, totes sota el pseudonim de Serafí Pitarra i en una llengua que es denomina «el catala que ara es parla», el catala del carrer.
La primera etapa de l’obra dramatica de Soler es caracteritza per la satira i la parodia del mateix genere teatral i dels esdeveniments de l’epoca. A aquest període pertanyen obres com La pau d’Espanya (1860) o El castell del tres dragons (1865). Per l’octubre d’aquell mateix any, el teatre Odeon anunciava la formació d’una secció catalana: una companyia creada expressament per representar les obres en catala, Secció La Gata. El 1865 es va traslladar al teatre Romea, on va crear una companyia especialitzada en obres en catala: la Secció Catalana. Gracies a l’exit de les seves obres, Soler va acabar sent empresari i director artístic d’aquest teatre. Aquí es va estrenar el 3 d’octubre de 1867 La rosa blanca, una altra de les seves obres d’exit.
La seva segona etapa com a dramaturg es va iniciar el 1866, amb l’estrena de l’obra Les joies de la Roser. Durant aquest període, l’obra de Soler fa un gir cap al conservadorisme. Soler es va mostrar contrari a la república i va advocar per la Restauració; aquesta postura queda palesa en l’obra El sagrista de Sant Roc (1863).
A més de la seva faceta com a dramaturg, Soler també va practicar la poesia. Va guanyar en tres ocasions els Jocs Florals i el 1875 va ser investit com a Mestre en Gai Saber. Va publicar diversos volums de poesia, com Nits de Lluna, el 1886.
Soler tornava a les formes del tot caducades del drama historic i s’extraviava per les vies de drames místics com Judes (1889), que li portaren més deshonor que alegries. Frederic Soler va morir d’un atac de cor el 4 de juliol de 1895, amargat i sentint-se postergat per les noves tendencies dramatiques, quan encara no havia complert cinquanta-sis anys.



Albert Arribas
És dramaturg, director escenic i traductor teatral. Entre els seus darrers treballs com a dramaturg destaquen l’espectacle de creació Sala de miralls, a partir dels últims dietaris de Feliu Formosa, en col·laboració amb Esteve Miralles (Teatre Nacional de Catalunya, 2014); El cant de la gorgona (La Seca – Espai Brossa, 2013) i l’espectacle de creació Si Déu és bellesa, la bellesa existeix? (Un intent d’aproximació teoreticopractic a la noció variable de significat estetic en la vida i obra del pintor finlandes Vilho Lampi a partir de les obres conservades al museu de Liminka), amb Alícia Gorina i Sílvia Delagneau (Festival Grec, 2013).

Tots els Drets Reservats .
Premsa | Contactar | Condicions de compra | Accés professionals | Qui som? | On som? | Inici