Novetats | Temàtiques | Col·leccions |

ATENCIÓ. Tenim problemes amb les paraules accentuades, estem treballant per solucionar-ho.



   Espriu x dotze
Dramatúrgies curtes per a joves. Volum 1

Angels Aymar
Joan Cavallé
Carles Batlle
Albert Mestres
Beth Escudé Gallés


  
Tematiques:  
Idioma:  
Catala
Col·lecció:  
Volum:  
120
Enquadernació:  
Rústica.
Edició:  
abril 2014
Format:  
12 x 16,5
Tintes:  
Negre.
Pàgines:  
170
ISBN:  
978-84-94246-90-6
Preu:  
12 €
Stock:  
Disponible


ESPRIU x DOTZE constitueix l’aportació de l’Institut del Teatre al Centenari de Salvador Espriu, l’any 2013. Es tracta de dotze dramatúrgies curtes, basades en l’univers espriua i adreçades a la gent jove, particularment a l’alumnat dels instituts d’educació secundaria, perque gosi representar-les.
L’Institut del Teatre, com a escola nacional de teatre i, més concretament, com a escola de dramatúrgia, havia de ser a la primera fila del Centenari de Salvador Espriu. I una bona manera de ser-hi va resultar aquesta: proposar l’escriptura d’una obra teatral curta, d’una mitja hora de durada, a una vintena de dramaturgs-es de primer nivell, seleccionats per l’Escola Superior d’Art Dramatic de l’Institut; una obra que havia d’inspirar-se en els personatges o ambients de l’obra d’Espriu i que s’havia de concebre amb la voluntat de ser representada per l’alumnat dels instituts de tot el país.
Catalunya esta molt mancada d’aquesta mena d’obres, tan presents en altres cultures, on juguen un paper cabdal d’alfabetització teatral, de creació de futur públic i d’iniciació a la practica artística. Cal esperar que aquesta iniciativa d’ara no quedi en un fet isolat, sinó que assenyali un començament i que obtingui continuitat de la ma de les institucions de govern, propiciant noves ocasions per a l’elaboració de dramatúrgies curtes destinades als joves, a partir dels grans noms i obres de la literatura o a partir dels temes que desperten més interes, més preocupació o més indignació entre la gent jove.
D’entre els vint dramaturgs-es proposats, dotze van resultar disponibles en el termini proposat, van combregar amb la idea i s’hi van veure prou amb cor. Per ordre alfabetic, són els següents: Angels Aymar, Carles Batlle, Joan Cavallé, Beth Escudé, Albert Mestres, Pau Miró, Enric Nolla, Josep Pere Peyró, Gemma Rodríguez, Merce Sarrias, Gerard Vazquez i Teresa Vilardell. Cal agrair-los la seva bona disposició, el seu esforç i també el seu encert. Segur que les seves creacions seran l’escambell que permetra, a molts joves, entrar en el llenguatge teatral i sobretot llançar-se a fer teatre, afinant així la seva sensibilitat i guanyant capacitat crítica i comprensiva sobre la contradictoria condició humana i sobre la complexa i ineludible vida en comú.

Jordi Font, Director general de l’Institut del Teatre



Angels Aymar




Joan Cavallé
(Alcover, 1958)Fundador, amb altres, del Centre d’Estudis Alcoverencs i membre del Col·lectiu La Gent del Llamp. Va ser director del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona (1989-1999). Dins l’ambit de l’edició ha dirigit la col·lecció de teatre Textos a part d’Arola editors entre el 1998 i el 2006, la qual el 2003 va obtenir el premi de la crítica Serra d’Or a la millor iniciativa en l’ambit del teatre.
Ha estat cap de Gestió de l’area de Cultura de l’ajuntament de Tarragona (1999-2007).Ha obtingut els premis literaris Salvador Reynaldos de Teatre inedit per la seva peça L’espiral (1986); el premi J. M. de Sagarra de traducció teatral (1988) per Fi de partida, de Samuel Beckett; el Ciutat d’Alzira de novel·la (1993) per Rei de mi, i el premi de la crítica Serra d’Or a la millor obra de teatre estrenada o publicada durant l’any anterior (1999), per Dinastia Ming. Les seves darrerres obres publicades són Contemplant el monstre (Angle) i Tarragona escrita, (Lunwerg).Ha traduit La ma esquerra, de G. de Maupassant, publicat per La Gent del Llamp, i el Teatre complet, de Samuel Beckett, vols. I i II (traducció, amb Víctor Batallé, Sergi Belbel i Joaquim Mallafre), publicat per l’Institut del Teatre.



Carles Batlle
Carles Batlle, nascut l’any 1963, és un dels autors de l’anomenada «nova dramatúrgia catalana», apareguda als anys noranta. Entre les obres de Carles Batlle destaquen Temptació, estrenada l’any 2004 al Teatre Nacional de Catalunya i al Burgtheater de Viena (amb muntatges a França i Alemanya; l’obra ha estat traduida en castella, frances, alemany, italia i portugues); Combat (1995), estrenada a diversos paisos d’Europa i America (publicada també en castella, alemany, angles i frances); Suite (premi SGAE 1999, publicada també en frances i italia), o Oasi (premi Josep Amatller 2002, també publicada en frances i que va obtenir el premi a la millor traducció a l’alemany al Festival de l’Stadt Theater de Bremen el 2004). Als seus textos, que es caracteritzen per la recerca constant d’un llenguatge i d’una forma contemporanis, s’hi parla de la memoria, el desarrelament, la immigració, el xoc de cultures, les relacions generacionals o la guerra.
Actualment és director de l’Obrador de la Sala Beckett de Barcelona i de la revista teatral Pausa. Els anys 2003 i 2004 va ser dramaturg resident al TNC. També és patró per Espanya del Festival New Plays from Europa de Wiesbaden (Alemanya). És professor a l’Institut del Teatre de Barcelona i a la UAB. La seva tesi doctoral sobre el teatre simbolista d’Adria Gual va obtenir el Premi de la Crítica Serra d’Or 2001.




Albert Mestres
Albert Mestres (1960) ha publicat els llibres de poesia O res (1991), A sac (1999) i Tres (2001), les novel·les Ales de cera (1996), La ela de Milet (1998) i La tercera persona (2001), els reculls de contes Vides de tants (2000) i El conte de la llacuna. Mites i llegendes dels indis huave (2000), els textos dramatics La bufa (1998), Dramatic i altres peces (2002) i Vides de tants (2003), i juntament amb Monica Piera El moble a Catalunya. L’espai domestic del gotic al modernisme (1999).
Ha col·laborat amb els grups Zootrop, la Fura dels Baus i OOFF Companyia i ha estrenat l’opera La petita bufa (1995), la contafaula La llet del paradís (1996), les actuacions poetiques Comedia (1998) i Paradís (2003), els espectacles Opsis (2001) i Salt al buit (2003), les obres Dramatic (2002), Vides de tants (2003) i Peça cua per a l’ “informe per a una academia” de Franz Kafka (2004), i el concert- recital El rastre d’Orfeu (2002). Ha dirigit Do’m d’E. Casases (2003) i Informe per a una academia de Franz Kafka amb cua d’Albert Mestres (2004), i ha codirigit Sata-Suite Bufa-na de J. Brossa i J.M. Mestres Quadreny (2002).
Ha traduit el marques de Sade, Villiers de L’Isle- Adam, Marcial, T. Landolfi, C. Nodier, G. Steiner, F. Pessoa, A. Barrico, J. Worms i D. Edwards.





Beth Escudé Gallés
Beth Escudé i Galles (Barcelona, 1963) és llicenciada en Direcció Escenica i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Actualment cursa el doctorat en Arts esceniques. Les seves obres han estat traduides a diversos idiomes i representades en diferents paisos. Ha col·laborat com a dramaturga amb companyies vinculades al teatre de la imatge i a la dansa- teatre com ara La fura dels Baus, Nessun Dorma, Nats Nus o S P produccions. Compagina la dramatúrgia amb la Direcció escenica i la docencia.

Tots els Drets Reservats .
Premsa | Contactar | Condicions de compra | Accés professionals | Qui som? | On som? | Inici